Libre de caça. Libre de animals de casar.

N.° 1295 En la cubierta: Libre de caça. Libre de animals de casar.

Hoja 2.a: Capitol de les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons. (N. E. esparvers. Hay que consultar a Deudes de Prades, Auzels cassadors; por ejemplo en las obras de Raynouard.)

94 hojas útiles, excepto las 1.a y última en blanco y las 90 a 96, de las que sólo se conserva la parte inferior; foliación 4 a 91 (las primeras hojas han sido cortadas). - Papel, cuya filigrana consiste en mano con estrella de cinco puntas, 0,314 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,236 X 0,154. - Letra S. XV; algunos claros prueban (que) es una copia.

Perg.°

(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez.)

¿Será el presente tratado la obra de cetrería del famoso Antonio de Vilaragut que cita Salvá?

Se conservan los capítulos siguientes:

De les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons.

De les condicions, maneres e volers que deu aver lo astor prim que es dit femeniu.

Dels mijans astors quins deuen eser.

Dels noms de les plomes del cors de qualquier oçell.

Dels astors terçols que son dits mascles e son los menors.

Quant e com deu hom traure del niu e criar astors e sparuers e per conseguent tots altres ocells de presa.

Com deu fer hom hobrir la boca al falco o al oçell. 

Per a fer bo e ben volar e ben casar e ardit al astor o esparuer.

Dels astors o esparuers que son de auol cor e de auol condicio que no uolen caçar ne pendre res e an bona talla e bona pena. (N. E. Pena : ploma : com lo rat penat.)

De les natures dels falcons e dels oçells de presa e de les talles e fayçons e plomatges de aquells quines an a esser per a ser bons.

De no pendre lo falco o lo oçell si gran nesisitat no es.

Com deu hom tenir lo falco o lo oçell e que li deu hom fer quant lo a brau e saluatge.

Del pes cantitat e mesura de medeçines e altres coses que son conuenibles e haura prou qualquier oçell segons lo gran de aquell poch mes o menys.

Com deu abaxar hom los falcons o los oçells.

De la barra o percha qui es bona pera tenir qualseuol ocell.

Per a fer adompdar e amançar e asossegar a oçell malenconich e per ferli perdre que nos debata molt, ni basque e sia pus ayna dompde el fara abaxar molt e perdre algun poch de la brauea e fets axi.

De quant haurets tengut lo falco o lo oçell deu o quince jorns e sera bax e vendra be al puny quey salte volenters o un poch al lloure seguentment que li deuets fer e fets li pebrada e daula y en deju que no haja menjat res a hora de misses majors.

Seguentment que deueu fer al oçell e com li adobareu la nefa e en quin temps ne quant.

De quant voldrets dar la dita bossa o porga al falco o al oçell per denejar (N. E. netejar) li lo ventrell com ho farets.

Qui deu hom fer al falco o al ocell quant hom coneix questa algun poch empachat e volrets que esmirle be.

De la poluora que es mol bona per a dar al falco o al ocell que volrets questiga llarch de ventre.

Per a quant conuendra de dar plomada al falco o al ocell e com la y dareu e quant e en quina manera.

Com deu hom guardar de llançar ne fer pendre al aztor ni al falco ni al oçell ralees ni ceuar lo y ne darliu amenjar.

Com se deu a saytar falco monteri o pelegri a perdiu.

Per a afaitar lo falco a llebre o a perdiu o a altra cosa la qual vos volrets. 

Com vos deuets guardar de dar a menjar al oçell que esta molt flac e baix.

Per a tornar gras e engordar lo ocel, que sia vengut a gran flaquea e de falliment (defalliment) de carns.

Quant deu hom tenir lo falco o lo oçell flach o gros segons lo temps.

Com deu exer avisat tot caçador per a caçar be ab lo falco o ab lo oçell.

Per a guardar que lo falco o lo ocell no rode per desig de sol e de esser sbanyat car mols sen van per aquesta raho.

Del falco o del ocell qui desempara la preso qui presa aura ans que y plegue son senyor.

Per a fer ardit lo falco o lo oçell.

Si lo falco o lo ocell es squiu que nos dexe cobrar.

De quant lo falco o lo oçell sesbarrara o fogira del hom es ceuara de qualquier mal past que li deu hom fer.

Quant hom be de caça ab lo falco o lo ocell que li deu hom fer.

Que deu hom fer al falco o al oçell quant be de caça.

Com deuets ceuar lo vostre ocell o falco de oçells de aygua.

Com no deuets fer pendre ni dar res per medecina al falco o al ocell sino en deju si gran necessitat no es.

Per a fer curar les plomades que los falcons o los ocells se retenen.

Com no deu hom de dar plomada ni curall ni osfada al falco o al oçell.

Del falco o del ocell que apresa la plomada o lo curall e so rete que no vol llancar (llançar) per tracio que en ell regna ho (o) per malaltia.

Del falco o del oçell que te alguna cosa en lo ventrell e vomiteja e no la pot llançar per a ferla y llançar fets axi.

Quant los falcons ho los ocells tenen algunes plomades velles pegades en lo ventrell en ques conexera e com lo guarreu. (guariréu : sanaréu)

Del falco o del ocell que fa sanch per dauall ab lo que smirla.

Del falco o del oçell com lo deu hom guardar que no begua de neguna sanch en special sia guardat que no vega (begua, begue, de beure) sanch de oçell vell.

Del falco o del oçel que no sab hom quin mal sea ni lo y pot hom conexer que li deu hom fer.

De quant se aborracara alguna ploma o plomes al falco o al oçell o seli machucara o lluxara o torçra o trencara pero que del tot no sia trencada adobaules hi en la forma seguent.

Que deu hom fer al falco ho al oçell que se li haura trencada alguna ploma o plomes de les alles o de la coha prop la carn com la y deuets escatir.

Per a escatir de agulla.

De quant se li aranca alguna ploma per força al ocell.

Quant se arranca al oçell alguna ploma de les ales ho de la coha per força que li faça sanch.

Per a falco o ocell que sia tacat de oli o de grex en les plomes.

De la formiga ques fa als falcons e als oçells en les plomes de les ales e de la coha que se les tallen ab la nefa e no sab hom quin mal se han.

Per a fer desfer los hous als falcons o als oçells que son femelles.

Per a al falco o oçell que no pot pasar la gorga.

De la polbora qui es bona per a dar al falco o al oçell qui llança la gorga.

Per a qui volra fer llançar la gorga al falco o al oçell.

Per a curar falco o ocell que no pot pasar la gorga e la te ja corrompuda que li put lo ale si la y o letg e la vianda que y te dins que li farets.

Del falco o del ocell que te la gorgua e lo ventrell e les tripes fredes e per raho de aquesta fredor lança la gorgua.

Del falco o del ocell que llança la mitat de la gorga poch mes o menys.

Del falco o del ocell que te la gorga e les tripes plenes de vent.

Del falco o del oçell ques forada la gorga.

Per a falco o oçell que ha defalliment de cor que no pot volar com solia.

Quant lo falco o lo oçell te les mans inflades.

Com se deu fer oli apati.

Del falco o del oçell que te les mans inflades e no y te plaga alguna.

Dels porets e claus ques fan en les mans dels falcons o dels oçells e ab que guaran.

De la ungla quant vol eixir al falco o al oçell que las arranca del dit de la ma.

Com deu hom fer per guardar lo oçell que no se li façen les malalties de la aygua congelada en lo cap.

Que deu hom fer al falco ho al oçell per a que stiga sans tot lany.

Que deu hom fer per guardar lo falco o lo oçell que no haja aygua en lo cap e per sostenirlo sans tot lany.

Per a falco o oçell que te aygua en lo cap.

Del falco o del oçell que te aygua congelada en lo cap e te lo cap inflat.

De mal de aygua congelada ques fa als falcons o als oçells en lo cap.

De altra aygua congelada que es mala.

Si lo falco o lo oçell te blancor o desfeta o tel en lull. (l'ull) 

Del falco o del oçell que te tel en lull o desfeta per colp o per als.

Del falco o del oçell que reb colp en lull e sel haura trencat.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells que a nom mal de cap.

Per quines rahons ve lo mal del cançer en la boca als falcons o als oçells.

De quines viandes deu hom guardar al oçell que no li de a menjar quant tendra mal de cançer en la boca.

Del falco o del ocell que te la boca inflada e no y te alre malt. (mal)

Del mal ques fa als falcons o als ocells que sels infla la boca per scalfament.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en la boca que dien garmolls ho grans.

De altre gormis ques fa en la boca del falco o del oçell qui es a manera de cançer lo qual es mortal sino es acorregut e curat.

De mal de cancer ques fa als falcons e als oçells en la boca.

De altre cançer ques engendra en algunes plagues o talls ques fan als falcons, o als oçells en la boca.

De altre cançer ques fa en la boca del falco o del oçell.

De altre cançer ques fa es engendra en la boca del falco o del oçell que es pijor que tots e es perillos e mortal.

De altra medeçina que es bona per a guarir mal de cançer que sia fort.

Del guermez ques fa en les orelles dels falcons o dels oçells.

Quant per alguns colps o debatudes se li sera inflat al falco o al ocell en algun lloch e se li sera alli represa alguna sanch cuallada entre lo cuyro e la carn.

Del falco o del oçell que haura rebut colp com dit es en lo altre capitol e no se li ajustara sanch ni sera molt inflat sino que u tendra blau.

De altra manera de cascament que lo falco o lo ocell esta cascat en lo cos e no pasa be lo que menja.

Per a falco o oçell que sera estat mal tractat e cascat.

Quant lo falco o lo ocell sera cascat que ha pres colps.

De altra manera de malaltia que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del mal de fetge que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del falco o del oçell ques debat per beure quant veu laygua en beu molta e tantes vegades com veura aygua tantes ne vol beure e de fet ne beu si lin dexau beure e tot aço fa per mal que te en la vexiga.

Del falco o del ocell que smirla ab afany que seli comença a fer pedra.

De mal de pedra ques fa als falcons e als oçells.

Dels falcons o dels oçells que han mal de pedra.

Com se deu obrir lo falco o lo ocell quant te tan grosa la pedra que nol dexa smirlar e no la pot lançar.

De una pedra chica ques fa als falcons o als oçells entre les çelles e le cuyro questa sobre la nefa alli hon comença la ploma del cap.

Del falco o del ocell que se li fa pedra o durullo entre la çella e lo cap.

Del falco o del oçell que haura pantax.

Del enguent que es bo per a curar totes nafres als falcons ho als ocells.

De la poluora que es bona per a guarir los falcons o los oçells que han nafres giques que no han mester cosir ni obrir.

Del falco o del oçell que reb colp.

Per a falco o oçell que sera nafrat de fora en la caça.

Per a guarir al falco o al oçell que tendra plaga en les mans o en les cames de la ploma avall.

De quant lo falco o lo oçell per nafra li hixen les tripes de fora.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures. (sic)

De quant lo falco o lo oçell se trenca alguna canyella de la ala os trenca la ala tota en redo e no li ix os ni sanch ni te romput lo cuyro.

Del falco o del oçell que haura la cama trencada o la cuxa que nos haura romput lo cuyro ne li haura exit os ni canyella ni sanch.

Si lo falco ho lo ocell tendra la cuxa o la cama o la ala trencada que sia romput lo cuyro que ixca sanch.

Dels filandres ques engendren en lo ventrell del falco o del oçell.

Des filandres que son engendrats prop los rinyons de fora lo ventrell dins en lo cos.

Del inflament que los falcons o los oçells tenen en lo ventrell de ram de enfit que stan enpachats.

Del falco o del oçell que esta costribat que fa la smirla dura a durullons.

(constipado : estreñit, que fa la merda dura a cagallons : truños.)

Del falco o del oçell que ha mal de febra questa empachat.

Del inflament ques fa als falcons o als oçells en lo ventre que ha nom tropich.

Del inflament ques fa al oçell entre lo cuyro e la carn per ventositat.

Del falco o del oçell que se li fa potra.

Del falco o del oçell que tendra les barres fora de lloch. (barres : mandíbula, mandíbules.)

Del mal de fistola ques fa als oçells.

Del falco o del oçell que se li fara sobre os.

Que deu hom fer al oçell quant lo vol posar en muda.

Com vol star lo oçell en muda e en quin loch lo deu hom tenir e en quina forma.

De les viandes e altres coses que son bones per a fer be mudar e tost lo falco o qualseuol oçell. E dauli de aquestes viandes al començ mentre menja ab fam que depuix no voldra menjar ni pendre nenguna poluora per a quel faça mudar tost e despullar.

Que deu hom fer per a tenir sanch (N. E. sa, sano) lo falco ho lo oçell quant estiga en muda e per conseguent tot lany.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que estan en muda que sels puxen filandres als renyons.

Que deu hom fer al falco o al oçell quan ix de muda e quant hom lo vol traure.

Que deu hom fer al oçell que remuda les plomes.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que muden que ha nom prohija de ques guasta les plomes.

Per a fer desfer lupia.

Per a desfreçar e mudar de color los falcons o los oçells que nols coneguen.

Per a guarir sarna per molta que tingan qualseuol gos o altre animal e encara persona...

Lexique roman; Fardar - Fatigacio

Fardar, v., farder.

Voyez Denina, t. II, p. 297, et t. III, p. 22.

De fardar e de polir e de rigotar lurs caps, V. et Vert., fol. 70.

De farder et de polir et de friser leurs têtes.

Fardel, s. m., fardeau.

Voyez Denina, t. III, p. 22.

D' avol fardel

Se carga e d'avol fais.

Giraud de Borneil: Lo doutz chantz.

Se charge de méchant fardeau et de mauvais faix.

ANC. FR. Si l'a lié en un fardel.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 386.

Si ont moult bien apareillié 

Comme marcheanz lor fardel.

Roman du Renart, t. I, p. 139.

CAT. Fardell. ESP. (hato) PORT. Fardel. IT. Fardello. (chap. Fardell, fardells; v. fardellá. Lliga la borrassa en un fardell, que mon anem al atra finca.)

Farga, s. f., forge.

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Com aurs en fuec e cum aciers en farga 

S' afina.

Guillaume de Durfort: Quar say. 

Comme or en feu et comme acier en forge s'afine. 

Fig. Tribulatio es la farga e lo martell de paciencia.

V. et Vert., fol. 66. 

Tribulation est la forge et le marteau de patience. 

CAT. Farga. ESP. PORT. Forja. (chap. Forja, forges; ya ha eixit més amún,  aon fique fabreguayar.)

2. Fargar, v., forger, fabriquer. 

En Guillelm Fabre sap fargar, 

Et anc nulh temps fabres no fo.

B. d'Auriac: En Guillem. 

(N. E. Ironía con el apellido Fabre, como Forges lo hizo con Fraguas.)

Le seigneur Guillaume Fabre sait forger, et oncques jamais il ne fut forgeron.

Martella ab so martell sobre nostre dos, e 'll nos farga.

V. et Vert., fol. 44.

Martelle avec son marteau sur notre dos, et il nous forge.

Fig. Quant autres fan enguanas farguar. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

Quand les autres font forger tromperies. 

Part. pas. I bastays cargatz

Sol d' esterlis de nou fargatz. 

V. de S. Alexis. 

Un portefaix chargé seulement de sterlings fabriqués de neuf.

Can l' archa fon fargada.

Trad. de la 1re épître de S. Pierre.

Quand l'arche fut fabriquée. 

Aytal mot son finch e fargat segon lati. 

Leys d'amors, fol. 69.

De tels mots sont formés et forgés selon le latin.

CAT. ESP. PORT. Forjar. (chap. Forjá.)

Farina, s. f., lat. farina, farine.

Coma aquel que purga la pura farina del bren. V. et Vert., fol. 35.

Comme celui qui purge la pure farine du son. 

Prov. Mas aras sai que mains fols pais, 

So di 'l reprovier, farina.

P. Camor: Iratz chant.

Mais maintenant je sais que farine nourrit maints fous, ce dit le proverbe.

CAT. ANC. ESP. Farina. ESP. MOD. Harina PORT. Farinha (N. E. galego Fariña, como la de Sito Miñanco). IT. Farina. (chap. Farina, farines; farinetes, lo minjá preferit de Pininfarinetes.)

2. Farnier, s. m., farinier. 

Per menador o per farnier.

Qu'el mounier o 'l farnier sia en colpa. 

Ieu son mouniers... o farniers. 

(chap. Yo soc moliné... o fariné.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 140, 46 et 141. 

Par meneur ou par farinier. 

Que le meunier ou le farinier soit en faute. 

Je suis meunier... ou farinier.

ANC. CAT. Fariner. ESP. Harinero (: molinero).

3. Far, s. m., lat. far, escande, espèce de froment.

So mantas especias de froment, alcu es dit far.

Eluc. de las propr., fol. 208. 

Sont maintes espèces de froment, aucun est dit escande.

ESP. Farro (Triticum dicoccum). IT. Farro, farre.

Farsir, Frasir, v., lat. farcire, farcir, garnir, remplir, gonfler. 

Las ronhonadas dels moutons... non... farcirai, ni sobre aquelhas neguna graissa non sobrepauzarai.

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

Je ne farcirai pas... les rognons des moutons, ni sur ceux-là aucune graisse je ne superposerai. 

Part. pas. Ventres replez e farsiz de grans viandas.

(N. E. No sé si Juaquinico Monclús entenderá esta frase en lengua occitana. Es el presidente de la Ascuma.)

Trad. de Bède, fol. 9.

Ventres pleins et farcis de quantité d'aliments. 

Dos fadestols ab aur farcis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90. 

Deux fauteuils garnis d'or.

(N. E. Más arriba: Fadestel, Fadestol, s. m., du germ. Fald-Stul, fauteuil, silla plegable, sillón.)

Sel de Milan ab lur farsida pansa.

T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.

Ceux de Milan avec leur panse gonflée. 

(N. E. No sé si se refiere a algunos antepasados de Oriol Junqueras.)

Fig. Del trachor de Metaplana

Qu'es d'engan frasitz e ples.

Guillaume de Berguedan: Chansoneta.

Du traître de Métaplane qui est farci et plein de tromperie.

CAT. Farcir. (chap. farsí, plená, omplí, rellená es castellanisme: farsixco o farsixgo, farsixes, farsix, farsim, farsiu, farsixen; farsit, farsits (ous rellenos), farsida, farsides; embutí: butifarra, butifarres, güeña, güeñes, llenguañissa, llenguañisses, churís, churissos, chorís, chorissos (choricer a Alcañís), salchicha, salchiches, chistorra, chistorres. Encara me dixo algún embutit, com la sobrasada mallorquina, la botifarra catalana, de aon ve lo nom de butifarrendum o botifarrendum, fuet, espetec, mortadela, salami, etc.)

Fastic, Fastig, Fasti, s. m., lat. fastidium, dégoût, répugnance, ennui. Fastic, es can no pot manjar.

Deudes de Prades, Aus. cass.

Dégoût, c'est quand il ne peut manger. 

Fastig es abhominacio no voluntaria de vianda et de beuragge.

Eluc. de las propr., fol. 91. 

Dégoût est abomination non volontaire de nourriture et de breuvage.

Fig. Lo demoni, que fay far lo peccat e lo procura, n' a fasti et abhominacio, cant hom lo fay. V. et Vert., fol. 19.

Le démon, qui fait faire le péché et le procure, en a dégoût et abomination, quand on le fait.

Hueimais fastics mi seria

Cobleiars d'aisso que no m cal.

B. Zorgi: Mout fai. 

Désormais me serait dégoût de faire des couplets de ce dont ne me soucie.

Loc. Tenon s'a fastic

Qui tot non lor o gic.

P. Cardinal: Li clerc si.

Ils tiennent à ennui qui ne le leur laisse tout.

CAT. Fastig. ANC. ESP. (MOD. Hastío, asco) PORT. Fastio. IT. Fastidio.

(chap. Fástic, fastics; asco, ascos, asquejat, asquejats, asquejada, asquejades; vómit, vomits, v. vomitá, gitá, arrojá, traure los feches.)

2. Fastigos, adj., fastidieux, dégoûté.

Fastigos,

Chufaniers e vils janglos.

P. Vidal: Abril issic.

Dégoûté, railleur et vil hableur.

CAT. Fastigos. ESP. Fastidioso. ANC. PORT. Fastioso. PORT. MOD. IT. Fastidioso. (chap. Asquerós, asquerosos, asquerosa, asqueroses; igual algú diu fastigós, pero yo no may; vomitiu, que fa vómit, asquerós, que done asco, me fa escrúpol, repelén, repulsiu, etc.)

3. Fastir, v., lat. fastidire, dégoûter, ennuyer, fatiguer.

Car no vol fastir (N. E. vol : vuelh, vull)

Ma bel' amia.

G. Faidit: Solatz e chantar.

Car je ne veux ennuyer ma belle amie.

IT. Fastidire.

4. Fasticar, v., être dégoûté, avoir dégoût, dégoûter.

Pueis donatz la

A sel auzel que fastica.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Puis donnez-la à cet oiseau qui a dégoût.

Part. pas. Tant es malvatz,

Qu' eu fastigatz

Sui e lassatz.

Esperdut: Qui non. 

Tant est mauvais, que j'en suis dégoûté et lassé. 

CAT. Fastiguejar. ESP. Fastidiar. IT. Fastidiare. (chap. Fastidiá es doná fástic a un atre, molestá. Algo o algú te fa fástic, disgust, malestá, ganes de vomitá, arrojá o “gitá”, com se díe als masos de Beseit – Arnes, perque yo hay conegut a una dona que u va di están a la taula. Este gitá encara se fa aná al aragonés, y tamé foragitá, jetter en fransés.)

Fat, s. m., lat. fatum, destin, destinée, fatalité.

Ay avut aytal fat tota ora,

C' amoros soi et amoros serai.

(chap. literal: Hay tingut tal mala fortuna a tot' hora, que amorós soc y amorós siré o seré.)

Perdigon: D' amor non puesc.

J'ai toujours eu telle destinée, qu' amoureux je suis et amoureux je serai.

Vos volem demostrar, 

Per entendre pus clar, 

Qu' es astres ni qu' es fatz.

Nat de Mons: Al bon rey.

Nous vous voulons démontrer, pour entendre plus clair, qu'est astre et qu'est destinée.

Gayne, so a ditz Karles, Dieus ti done mal fat.

Roman de Fierabras, v. 787.

Ganelon, ce a dit Charles, que Dieu te donne mauvaise destinée.

ANC. FR. Il n'appartient qu'aux fatz d'establir le fat ou destinée.

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 283. 

CAT. Fat. ANC. ESP. Fato. ESP. MOD. Hado. PORT. Fado (N. E. como la canción más conocida del país). IT. Fato. (chap. mala sort, mala fortuna, mal destino, fatalidat.)

2. Fada, s. f., lat. fatua, fée. 

Toza, fi m ieu, gentil fada 

Vos adastret, quan fos nada, 

D'una beutat esmerada.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Jeune fille, me fis-je, quand vous fûtes née, gentille fée vous doua d'une beauté pure. 

Selhui fadet gentils fada 

A cui fon s' amors donada.

Marcabrus: Estornelh. 

Gentille fée doua celui à qui son amour fut donné.

ANC. ESP.

Que las mis fadas negras no se parten de mi. 

Arcipreste de Hita, cop. 798. 

CAT. Fada. ESP. MOD. Hada. PORT. Fada. IT. Fata. (chap. Hada, hades; diém tamé hada madrina y no hada padrina, cuan diém padrina a la dona que mos porte a la pila a batejá.)

- Sorte d'araignée.

Aranhas c'om apela fadas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Araignées qu'on appelle fées.

3. Fachurier, Fachilador, s. m., enchanteur, magicien, sorcier.

Fachuriers e devins

Et autres galiarts que sabien diablias.

(chap. Magos y adivinos y datres impostós que sabíen diablures.)

V. de S. Honorat.

Magiciens et devins et autres imposteurs qui savaient diableries.

Li non cast, li fachilador, li homicidi.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 22. 

Les non chastes, les sorciers, les homicides.

ANC. CAT. Fatiller, fadador. ANC. ESP. Hadador. (MOD. encantador, mago, quien hace sortilegios: sortílego. PORT. Feiticeiro. (chap. Encantadó, mago, adivino, bruixa, bruixes, bruixot, bruixots, curandero, curanderos, curandera, curanderes, perque ne ñabíen que coneixíen técniques com la de traure lo enfit, curá chiquets herniats, que no són sol físsiques. Men enrecordo de que mon yayo Tomás ne coneixíe un prop de Tortosa. Allacuanta anaben caminán a Tortosa desde Beseit (y tornaben lo mateix día) ben assobín, per la actual senda GR-8, a un tros encara se pot vore la antiga calsada romana.

Al llibre Pedro Saputo podéu vore una bona crítica irónica cuan se fa meche, per ejemple, los “flarets” que li fot pel cul a un agüelo per 

La Almunia de Doña Godina o prop. Y al Decamerón en chapurriau bastantes práctiques de nigromansia y datres encantamens, póssimes, etc.)

4. Fachilieira, Faitileira, s. f., sorcière, fée, magicienne.

Las faitileiras pudens.

Marcabrus: Pus mos. 

Les sorcières puantes.

Crezo vilhas fachilieiras. Brev. d'amor, fol. 131.

Croient vieilles sorcières.

ANC. CAT. Fatillera. PORT. Feiticeira.

5. Fachilhayritz, s. f., sorcière.

Falsas vielhas fachilhayritz 

Per cosselhar qualque bevenda.

Brev. d'amor, fol. 131.

Fausses vieilles sorcières pour conseiller quelque breuvage.

6. Fachillamens, Faitilhamens, s. m., enchantement, sorcellerie.

Cill que fan faitilhamens.

Marcabrus: Pus mos. 

Ceux qui font sorcelleries.

Fachillamens se trouve dans des variantes.

7. Fadar, Faidar, v., féer, douer, enchanter.

En aissi m fadet mos pairis 

Qu'ieu ames e no fos amatz.

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Ainsi mon parrain me féa que j'aimasse et ne fusse aimé.

Aissi m fadero tres serors

En aquella ora qu'ieu sui natz,

Que totz temps fos enamoratz. 

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Ainsi trois soeurs me douèrent en cette heure que je suis né, que je fusse toujours enamouré. 

Part. pas. Nuls hom faidatz.

Pistoleta: Aitan sospir.

Nul homme féé.

So qu'es predestinat 

O fadat per natura.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Ce qui est prédestiné ou doué par nature. 

ANC. FR. Je cuit que cist hom est faez.

Fables et cont. anc., t. III, p. 430. 

C'est une chose faée.

Charles d'Orléans, p. 264.  

Sachiez de voir que l'espée 

Est en tel manière faée.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 144.

ANC. ESP. Que los que a vos fadaron

Non sean verdaderos en lo que adevinaron.

Arcipreste de Hita, cop. 125.

ANC. CAT. Fadar. ESP. MOD. Hadar. PORT. Fadar. IT. Fatare.

8. Fachurar, Faiturar, v., enchanter, ensorceler, fasciner.

Ab sos bels huoills amoros, 

De qe m poizona e m faitura 

Silh que m'a joya renduda.

B. de Ventadour: Aitantas bonas.

Avec ses beaux yeux amoureux, avec quoi m'empoisonne et m'enchante celle qui m'a rendu la joie.

ANC. CAT. Fatillejar.

L'ancien français employait le substantif faiture et faicturerie pour sorcellerie.

Sorceries, charoiz et faitures soubs le sueil de l' uys de l'hostel. 

Lett. de rém. de 1376. Carpentier, t. II, col. 348.

Par leurs sorceries et faictureries. 

Lett. de rém. de 1446. Carpentier, t. II, col. 348.

Fat, adj., lat. fatuus, fat, fou, ignorant, sot, simple, imbécile.

(N. E. Esta palabrica la conocen bien algunos fatos de Huesca, como los de la CHA, que salieron después del diluvio a regar con botas de goma y chubasquero.)

Si m partetz un juec d'amor, 

No suy tan fatz

No sapcha triar lo melhor 

Entr' els malvatz.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Si vous me départez un jeu d'amour, je ne suis si sot que je ne sache choisir le meilleur entre les mauvais.

Quar ab vos son fadas las conoissens.

Pons de Capdueil: Humils e fis. 

Car avec vous sont sottes les savantes. 

Qui s vuelha m'en tenha per fat.

R. Rigaut: Tota domna.

Qui se veuille m'en tienne pour imbécile. 

Falhon per fadas enpreizos.

H. Brunet: Lanquan son.

Manquent par folles entreprises. 

Substantiv. Sa beutatz

Fai 'ls fols e 'ls fatz 

Tornar senatz. 

Raimond de Miraval: Forniers per mos. 

Sa beauté fait retourner sensés les fous et les simples. 

Proverb. Si voletz el segle parer,

Siatz en luec folhs ab los fatz.

P. Rogiers: Senher Raymbaut.

Si vous voulez paraître au siècle, soyez en lieu fou avec les fats. 

ANC. CAT. Fat. ESP. PORT. IT. Fatuo. (chap. ignorán, capsot, simple, imbéssil, idiota, borinot, cap de soca, tonto, atontat, apamplat, etc; per a resumí: Tomás Bosque. Per a les dones tamé ñan varians. Vore la retahíla de piropos que Pedro Saputo li va di a una dona agüela.)

2. Fad, adj., lat. fatuus, fade. (chap. sossa, sense sal, sense gust.)

Si la sal es fada, en que la saborares?

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 9. 

Si le sel est fade, avec quoi lui donnerez-vous de la saveur?

De sabor... fada. Eluc. de las propr., fol. 271. 

De saveur... fade.

CAT. Fad. IT. Fado.

3. Fadamen, adv., follement, sottement.

Quan fadamen 

Parl' om soven.

Giraud de Borneil: Quar non ai. 

Quand on parle souvent sottement.

4. Fadet, adj. dim., frivole, léger.

Fadet joglar, 

Con potz pensar 

Aquo qu'es greu per eyssernir?

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Frivole jongleur, comment peux-tu penser ce qui est pénible pour discerner?

5. Fadelh, adj., fat, fou.

Trobat m'an nesci e fadelh,

Quar no sai aver ajustar.

B. Martin: Farai un vers. 

Ils m'ont trouvé niais et fou, parce que je ne sais pas amasser richesse.

6. Faduc, adj., fade, fastidieux, ennuyeux, méprisé.

Vos, drutz, etz gent faduca.

Gavaudan le Vieux: Lo vers deg. 

Vous, galants, vous êtes gent ennuyeuse. 

Pel joglareiar faduc.

Garins d' Apchier: Aissi con. 

Par le bouffonner fastidieux. 

Substantiv. En totz bos sens ab los faducx. 

Marcabrus: Al departir. 

En tous bons sens avec les ennuyeux.

7. Fatonier, Fantonier, adj., fou, niais, fantastique, faquin, fanfaron.

Albertet, ben vos teng per fatonier, 

Car mais prezatz foudat que sen.

T. d' Albertet et de Pierre: En Peire. 

Albertet, je vous tiens bien pour fou, car vous prisez plus folie que sens.

Non amest cusson ni fantonier.

G. Rainols d'Apt: Quant aug. 

Vous n'aimâtes goujat ni faquin. 

Ni vuellas esser menuziers

En tos avers ni fatoniers.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Ni veuilles être mesquin ni fanfaron dans tes richesses.

8. Fatuitat, s. f., lat. fatuitatem, fatuité, sottise, niaiserie.

Gran re de paraulas, las quals escriure es fatuitatz.

Leys d'amors, fol. 120. 

Beaucoup de paroles, lesquelles écrire c'est sottise. 

CAT. Fatuitat. ESP. Fatuidad. PORT. Fatuidade. IT. Fatuità, fatuitate, fatuitade.

9. Fades, s. m., fadaise, impertinence, fatuité.

En crides pueis mon fades.

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben. 

En criât ensuite mon impertinence. 

Loc. Sitot m'o tenetz a fades.

Rambaud d'Orange: Escotatz. 

Quoique vous me tenez cela à fadaise.

10. Fadeza, s. f., fadaise, sottise, fatuité.

Corona del sabi es sa richesa, e 'l no sens del fol es fadeza.

Trad. de Bède, fol. 36.

Couronne du sage est sa richesse, et le non-sens du fou est folie.

Fig. Ab un ram de fadeza,

Del portar temeros 

Estara vergonhos.

G. Riquier: Si m fos. 

Avec un rameau de fatuité, il restera honteux du porter modeste.

ANC. FR. J'abhorre, en y pensant, moy-mesme et ma fadesse.

Ronsard, t. II, p. 1302. 

CAT. Fadea. (N. E. Esta palabra huele a lengua valenciana.)

11. Fadenc, s. m., fadaise, niaiserie. 

Ab los cortes apren hom cortesias,

Et ab los pecx, fadencx e gamusias.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Avec les courtois on apprend courtoisies, et avec les sots, niaiseries et bêtises.

Tug lor fait son de fadencx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus. 

Tous leurs faits sont de fadaises.

12. Fadeiar, v., extravaguer, gausser, ridiculiser.

Mas talant a de fadeiar 

Qui so que te vol demandar.

Deudes de Prades: Ab lo dous. 

Mais a désir de gausser qui ce qu'il tient veut demander.

Mesura m dis qu' eu non domnei, 

Ni ja per domnas no fadei.

Garins le Brun: Nuoitz e jorn. Var. 

Raison me dit que je ne fasse pas le galant, ni que jamais je n'extravague pour dames.

Com cel qu' en tot cant vol far se fadeya. 

T. de Jean Lag et d'Ebles: Qui vos dara.

Comme celui qui en tout ce qu'il veut faire se ridiculise.

13. Enfadezir, v., faire le fou, bouffonner, rendre fou. 

Ben poiras, fol, enfadezir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Tu pourras bien, fou, bouffonner. 

No m' en pot nuls fagz enfadezir.

Folquet de Marseille: Ja non cug. 

Nul fait ne m'en peut rendre fou. 

CAT. Enfadeir.

Fatigar, v., lat. fatigare, fatiguer.

Part. pas. Jhesus fon fatiguat.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 4.

Jésus fut fatigué.

Fig. Els esperitz d'aquels... fatigatz de sol l'auzir.

Leys d'amors, fol. 114. 

Les esprits de ceux-là... fatigués seulement de l'entendre. 

CAT. ESP. PORT. Fatigar. IT. Faticare. (chap. fatigá, fatigás: yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguem o fatigam, fatiguéu o fatigáu, fatiguen; fatigat, fatigats, fatigada, fatigades; cansá, agotá, baldá, chafá, etc.) 

2. Fatigacio, s. f., lat. fatigatio, fatigue.

Ses enueg et fatigacio.

De labor et fatigacio.

Eluc. de las propr., fol. 106.

Sans ennui et fatigue.

De labeur et fatigue.

ESP. Fatigación (fatiga). (chap. fatiga, fatigues; cansamén, cansamens; baldamén, baldamens; agotamén, agotamens; chafamén, chafamens.)

Català - Valencià, 1590 paraules

Català - Valencià (catlencià de la AVL)

http://www.valenciafreedom.com/foro/60-llengua-valenciana/14124-gran-llista-de-1590-paraules-entre-catala-i-catlencia-avl.html

abans-d'ahir - despús-ahir
abastador - abastidor
abastadora - abastidora
abastadores - abastidores
abastadors - abastidors
abastament - abastiment
abastaments - abastiments
abastar - abastir
abstreure - abstraure
acuitar - atabuixar
acurada - cuidadosa
acuradament - cuidadosament
acurades - cuidadoses
acurat - cuidadós
acurats - cuidadosos
àdhuc - inclús
advenir - advindre
afectar v1
afer - assumpte
afers - assumptes
agafador - agarrador
agafadora - agarradora
agafadores - agarradores
agafadors - agarradors 
agafar - agarrar
agatzonar - acatxapar
agilitar - agilitzar
aixafar - xafar
aixecar - dreçar
albergínia - albergina
albergínies - albergines
albirar - divisar
alçaprem - palanca
alçaprems - palanques
alfàbrega - alfàbega
alfàbregues - alfàbegues
algorisme - algoritme
algorismes - algoritmes
algorísmia - algorítmia
algorísmies - algorítmies
alosa - terrerola
aloses - terreroles
amanida - ensalada
amanides - ensalades
amarar - amerar
ambdós - estos - dos
ambdues - estes - dos
ametlla - ametla
ametllada - ametlada
ametllades - ametlades
ametllat - ametlat
ametllats - ametlats
ametller - ametler
ametllerar - ametlerar
ametllerars - ametlerars
ametllers - ametlers
ametlles - ametles
amoïnar - preocupar
amoltonada - aborregada
amoltonades - aborregades
amoltonament - aborrallonament
amoltonaments - aborrallonaments
amoltonar - aborrallonar
amoltonat - aborregat
amoltonats - aborregats
ampolla - botella
ampollada - botellada
ampollades - botellades
ampoller - boteller
ampollers - botellers
ampolles - botelles
ampolleta - botelleta
ampolletes - botelletes
anfós - mero
anfosos - meros
anihilació - aniquilació
anihilacions - aniquilacions
anihilador - aniquilador
anihiladora - aniquiladora
anihiladores - aniquiladores
anihiladors - aniquiladors
anihilament - aniquilament
anihilaments - aniquilaments
anihilar - aniquilar
anyell - corder
anyells - corders
apallissar - apalissar
apremiar - constrényer
apressar - afanyar
aqueix - eixe
aqueixa - eixa
aqueixes - eixes
aqueixos - eixos
aquest - este
aquesta - esta
aquestes - estes
aquests - estos
aquí - ací
aquissar - acanissar
argelaga - argilaga
argelagues - argilagues
arrencada - arrancada
arrencades - arrancades
arrencador - arrancador
arrencadora - arrancadora
arrencadores - arrancadores
arrencadors - arrancadors
arrencament - arrancament
arrencaments - arrancaments
arrencapins - arrancapins
arrencar - arrancar
arrodonir - arredonir
atapeir - atapir
atenir - atindre
atipar - afartar
atrafegar - aqueferar
atreure - atraure
atuell - atifell
atuells - atifells
atur - desocupació
aturada - desocupació
aturades - desocupacions
aturar - deturar
atzavara - pita
atzavares - pites
autoservei - autoservici
autoserveis - autoservicis
avenir - avindre
avenirs - esdevenidors
avi - iaio
àvia - iaia
àvies - iaies
avis - iaios
avui - hui
bacallà - abadejo
bacallans - abadejos
bagul - baül
baguls - baüls
baldufa - trompa
baldufes - trompes
baliga-balaga - tarambana
baliga-balagues - tarambanes
barco - vaixell
barcos - vaixells
barrejadisses - mescladisses
barrejador - mesclador
barrejadora - mescladora
barrejadores - mescladores
barrejadors - mescladors
barrejar - mesclar
barroer - sapastre
barroers - sapastres
batibull - desori
batibulls - desoris
batzacada - bacada
batzacades - bacades
becaina - becada
becaines - becades
beina - baina
beiner - bainer
beiners - bainers
beines - tavelles
bellugar - menejar
beneit - fava
beneita - faves
beneiteria - favada
beneiteries - favades
beneites - faves
beneits - faves
besavi - besiaio
besàvia - besiaia
besàvies - besiaies
besavis - besiaios
bestiesa - animalada
bestieses - animalades
bigoti - bigot
bigotis - bigots
biombo - paravent
biombos - paravents
bitla - birla
bitles - birles
bitlla - birla
bitlles - birles
bitó - abutor
bitons - abutors
bitxo - vitet
bitxos - vitets
blat - de - moro - dacsa
blat - de - moros - dacses
blatdemorar - dacsar
blatdemorars - dacsars
bleda-rave - remolatxa
bleda-raves - remolatxes
bombeta - pereta
bombetes - peretes
bombolla - bambolla
bombollejar - bambollejar
bombolles - bambolles
boscarla - xitxarra
boscarles - xitxarres
bru - moreno
bruna - morena
brunes - morenes
bruns - morenos
buf - bufit
bufó - bonic
bufona - bonica
bufones - boniques
bufons - bonics
bufs - bufits
butlla - butla
butlles - butles
butllofa - ampul·la
butllofes - ampul·les
cadascú - cada - u
cadascun - cada - un
cadascuna - cada - una
calamarsa - pedra
calamarsada - granissada
calamarsades - granissades
calamarsejar - granissar
calamarses - pedres
calçasses - sinagües
calés - quarts
calfred - eriçó
calfreds - eriçons
canellera - monyiquera
canelleres - monyiqueres
canera - gossera
caneres - gosseres
càntir - cànter
càntirs - cànters
canyella - canella
canyelles - canelles
canyiula - canyauli
canyiules - canyaulis
capgròs - cabut
capgrossos - cabuts
cargol - caragol
cargolar - caragolar
cargols - caragols
càstig - castic
càstigs - castics
catifa - estora
catifes - estores
ceguesa - ceguera
cegueses - cegueres
cementiri - cementeri
cementiris - cementeris
cerca-raons - busca-raons
cigar - cigarro
cigars - cigarros
cinema - cine
cinemes - cines
cinqué - quint
cinquena - quinta
cinquenes - quintes
cinquens - quints
clatell - bescoll
clatellada - bescollada
clatellades - bescollades
clatells - bescolls
claveguera - cloaca
clavegueres - cloaques
clavegueró - albelló
claveguerons - albellons
clivella - clavill
clivellament - clavillament
clivellaments - clavillaments
clivellar - clavillar
clivelles - clavills
còdol - cudol
còdols - cudols
coïssor - coentor
coïssors - coentors
colossal - garrafal
colossals - garrafals
comentar - rumorejar
conquerir - conquistar
conquesta - conquista
conquestes - conquistes
conrador - cultivable
conradora - cultivables
conreador - cultivador
conreadora - cultivadora
conreadores - cultivadores
conreadors - cultivadors
conrear - cultivar
conreu - cultiu
conreus - cultius
contenir - contindre
contraordre - contraorde
contraordres - contraordes
contravenir - contravindre
contreure - contraure
convenir - convindre
convulsar - convulsionar
cop - colp
cop - de - peu - puntelló
copejador - colpejador
copejadora - colpejadora
copejadores - colpejadores
copejadors - colpejadors
copejar - colpejar
cops - colps
cops - de - peu - puntellons
cops2 - colps2
corc - corcó
corcs - corcons
cordill - cordell
cordills - cordells
costella - xulla
costelles - xulles
cranc - carranc
crancs - carrancs
cucurull - cucurutxo
cucurulls - cucurutxos
cuir - cuiro
cuirs - cuiros
culler - cullerot
de - bleda-rave - remolatxera
de - bleda-raves - remolatxeres
de - la - rajola - del - taulellet
decepcionant - decebedor
decepcionants - decebedors
decepcionar - decebre
defensable - defendible
defensables - defendible
defensar - defendre
degotador - goter
degotadors - goters
degotament - goteig
degotaments - gotejos
degotar - gotejar
degoter - degotall
degoters - degotalls
dentifrici - dentífric
dentifrícia - dentífrica
dentifrícies - dentífriques
dentifricis - dentífrics
descaragolar - desenroscar
desembeinar - desembainar
desencongir - desencollir
desenganxar - desapegar
desenxufar - desconnectar
desglaç - desgel
desglaçar - desgelar
desglaços - desgels
desguàs - desaigüe
desguassar - desaiguar
desguassos - desaigües
desherbar - birbar
desinflament - desunflament
desinflaments - desunflaments
desinflar - desunflar
d'esma - d'esme
desmanyotada - desmanotada
desmanyotades - desmanotades
desmanyotat - desmanotat
desmanyotats - desmanotats
desnonament - desdonament
desnonaments - desdonaments
desnonar - desdonar
desordre - desorde
desordres - desórdens
despedida - acomiadada
despedides - acomiadades
despedir - acomiadar
despreci - despreci
despreci - despreci
desprecis - desprecis
desprecis - desprecis
desvestir - desvestir
desvetllable - desvetlable
desvetllables - desvetlables
desvetllar - desvelar
detenir - detindre
detreure - detraure
d'hora - enjorn
dihuit - díhuit
dihuits - díhuits
dinou - dènou
dinous - dènous
dipòsit - depòsit
dipositador - depositador
dipositadora - depositadora
dipositadores - depositadores
dipositadors - depositadors
dipositant - depositant
dipositants - depositants
dipositar - depositar
dipositari - depositari
dipositaria - depositaria
dipositària - depositària
dipositaries - depositaries
dipositàries - depositàries
dipositaris - depositaris
dipòsits - depòsits
disfrutar - fruir
disset - dèsset
dissets - dèssets
distreure - distraure
divuit - díhuit
divuits - díhuits
dolent - roín
dolenta - roïna
dolentes - roïnes
dolents - roïns
dos-cents - dos-cents
dropo - gandul
dropos - ganduls
dues - dos
dues-centes - dos-centes
d'un - sol - ús - d'usar - i - tirar
durada - duració
durades - duracions
eina - ferramenta
eines - ferramentes
eixelebrada - destarifada
eixelebrades - destarifades
eixelebrat - destarifat
eixelebrats - destarifats
els - qui - els - que
embastardir - rebordonir
embeinar - embainar
emblanquinar - lluir
emmotllable - emmotlable
emmotllables - emmotlables
emmotllament - emmotlament
emmotllaments - emmotlaments
emmotllar - emmotlar
empaitador - acaçador
empaitadora - acaçadora
empaitadores - acaçadores
empaitadors - acaçadors
empaitament - acaçament
empaitaments - acaçaments
empaitar - acaçar
empassar - tragar
empastifar - empalustrar
empatx - enfit
empatxar - enfitar
empatxos - enfits
empenta - espenta
empentes - espentes
empényer - espentar
empipador - llandós
empipadora - llandosa
empipadores - llandoses
empipadors - llandosos
empipament - cabreig
empipaments - cabrejos
empipar - cabrejar
emplastre - empastre
emplastres - empastres
emprendre - mamprendre
emprovador - provador
emprovadors - provadors
enciam - encisam
enciamera - encisamera
enciameres - encisameres
enciams - encisams
encís - enxís
encisar - enxisar
encisos - enxisos
encongiment - encolliment
encongiments - encolliments
encongir - encollir
endarrere - arrere
endavant - avant
enderrocament - derrocament
enderrocaments - derrocaments
enderrocar - derrocar
enfastijar - emprenyar
enfonsament - afonament
enfonsaments - afonaments
enfonsar - afonar
enformador - puntacorrent
enformadors - puntacorrents
enganxar - apegar enganxar
enganxós - apegalós
enganxosa - apegalosa
enganxoses - apegaloses
enganxosos - apegalosos
engronsadora - engrunsadora
engronsar - engrunsar
enllardar - engreixinar
enllaunar - enllandar
enrabiar - rabiar
enredaire - enredador
enredaires - enredadors
enregistrar - gravar
enrenou - rebombori
enrenous - rebomboris
enrojolament - enrogiment
enrojolaments - enrogiments
ensagnament - ensanguinament
ensagnaments - ensanguinaments
ensagnar - ensangonar
ensangonament - ensanguinament
ensangonaments - ensanguinaments
ensarriar - ensariar
ensopegar - entropessar
ensorrament - afonament
ensorraments - afonaments
ensorrar - afonar
ensulsiar - afonar
enterrament - soterrar
enterraments - soterrars
enterramorts - soterradors
enterrar - soterrar
enterros - soterrars
enterros - soterrars
entestament - encabotament
entestaments - encabotaments
entestar - encabotar
entremaliada - roïna
entremaliades - roïnes
entremaliadura - maldat
entremaliadures - maldats
entremaliat - roín
entremaliats - roïns
entretenir - entretindre
entreveure - entrevore
envà - barandat
envair - invadir
envans - barandats
envermelliment - enrogiment
envermelliments - enrogiments
envermellir - enrogir
envescar - enviscar
envoltar - rodejar
enxampurrar - xampurrar
enxufar - connectar
enxufe - endoll
enxufes - endolls
equivaler - equivaler
eriçó - calfred
eriçons - calfreds
esborronador - aborronador
esborronadora - aborronadora
esborronadores - aborronadores
esborronadors - aborronadors
esborronar - aborronar
escalfabraguetes - calfabraguetes
escalfador - calfador
escalfadors - calfadors
escalfament - calfament
escalfaments - calfaments
escalfar - calfar
escapçar - decapitar
escombra - granera
escombrar - agranar
escombres - graneres
escombreta - granereta
escombretes - graneretes
escombriaire - abocador
escombriaires - abocadors
escopinada - escopinyada
escopinades - escopinyades
escorça - corfa
escorces - corfes
escuma - espuma
escumadora - espumadora
escumadores - espumadores
escumar - espumar
escumes - espumes
escumós - espumós
escumosa - espumosa
escumoses - espumoses
escumosos - espumosos
escuradents - furgadents
escura-xemeneies - escura-ximeneres
escurçada - acurtada
escurçades - acurtades
escurçament - acurtament
escurçaments - acurtaments
escurçar - acurçar
esdentegar - desdentar
esdevenir - esdevindre
esfullar - desfullar
esgarrapada - arrapada
esgarrapades - arrapades
esgarrapar - arrapar
esgarriacries - desbaratafestes
esgarrifós - aborronador
esgarrifosa - aborronadora
esgarrifoses - aborronadores
esgarrifosos - aborronadors
esgavellar - desgavellar
esglaiar - espantar
esglaó - graó
esglaonament - escalonament
esglaonaments - escalonaments
esglaonar - escalonar
esglaons - graons
esmentar - mencionar
esparracada - espentolada
esparracades - espentolades
esparracat - espentolat
esparracats - espentolats
espatlla - esquena
espatlles - esquenes
espelma - ciri
espelmes - ciris
espifiada - pífia
espifiades - pífies
espifiar - pifiar
espurna - purna
espurneig - purneig
espurneigs - purneigs
espurnejant - purnejant
espurnejants - purnejants
espurnejar - purnejar
espurnejos - purnejos
espurnes - purnes
esquerda - clavill
esquerdament - clavillament
esquerdaments - clavillaments
esquerdar - clavillar
esquerdes - clavills
esquinç - esgarro
esquinçada - esgarrada
esquinçades - esgarrades
esquinçar - esgarrar
esquinçat - esgarrat
esquinçats - esgarrats
esquinços - esgarros
esquitxada - esguitada
esquitxades - esguitades
esquitxar - esquitar
ésser - ser
éssers - sers
establa - establia
establert - establit
establerta - establida
establertes - establides
establerts - establits
estables - establies
estel - catxerulo
estels - catxerulos
estengui - tenda
estenguis - tendes
estimbar - espenyar
estovalles - tovalles
estrella - estrela
estrellada - estrelada
estrellades - estrelades
estrellat - estrelat
estrellats - estrelats
estrelles - estreles
estrényer - estretir
estrenyiment - estretiment
estrenyiments - estretiments
estri - utensili
estris - utensilis
estroncar - estancar
esvalot - enrenou
esvalotar - escarotar
esvalots - enrenous
exhaurir - esgotar
extreure - extraure
façana - fatxada
façanes - fatxades
falcillot - falciot
falcillots - falciots
faldilla - faldeta
faldiller - doner
faldillera - faldera
faldilleres - falderes
faldillers - doners
faldilles - faldetes
falguera - falaguera
falgueres - falagueres
falua - faluga
falues - falugues
fantasiar - fantasiejar
farcell - bolic
farcells - blolics
fatxenderia - fantotxada
fatxenderies - fantotxades
febre - febra
feina - faena
feines - faenes
fibló - agulló
fiblons - agullons
figaflor - bacora
figaflors - bacores
filferro - fil - d'aram
filferros - fils - d'aram
fins - i - tot - inclús
fogó - foguer
fogons - foguers
folrar - forrar
folre - forro
folres - forros
fonoll - fenoll
fonolls - fenolls
forquilla - forqueta
forquilles - forquetes
fredeluga - judia merita
fredelugues - judies merites
fregir - fregir
freixe - fleix
freixes - fleixos
fúmer - emprenyar
gairebé - quasi
galeta - galleta
galetes - galletes
gall - dindi - titot
galls - dindis - titots
ganyot - gargamell
ganyots - gargamells
gargamella - gola
gargamellejar - aclarir-se - la - gola
gargamelles - goles
garguilot - gargot
garguilots - gargots
garrepa - agarrat
garrepes - agarrats
garrí - porquet
garrigar - carrascar
garrigars - carrascars
garrina - porqueta
garrines - porquetes
garrins - porquets
garsa - blanca
garses - blanques
gasiu - tacany
gasius - tacanys
gasiva - tacanya
gasiveria - tacanyeria
gasiveries - tacanyeries
gasives - tacanyes
gelós - zelós
gelosa - zelosa
geloses - zeloses
gelosia - zelosia
gelosies - zelosies
gelosos - zelosos
gemegar - gemecar
gentalla - gentola
gentalles - gentoles
gerro - pitxer
gerros - pitxers
gessamí - gesmiler
gessamins - gesmilers
gibrell - llibrell
gibrella - safa
gibrelles - safes
gibrells - llibrells
ginesta - retrama
ginestes - retrames
gla - bellota
glaç - gel
glaçar - gelar
glaços - gels
glans - bellotes
golafre - fartó
golafres - fartons
gormanderia - llepoleria
gormanderies - llepoleries
graal - grial
gratar - rascar
greal - grial
greals - grials
gronxar - engrunsar
grumoll - grum
grumollós - grumós
grumollosa - grumosa
grumolloses - grumoses
grumollosos - grumosos
grumolls - grums
guaitar - aguaitar
guardiola - vidriola
guardioles - vidrioles
guatlla - guatla
guatlles - guatles
guillada - grillada
guillades - grillades
guillat - grillat
guillats - grillats
guineu - rabosa
guineus - raboses
guitza - coça
guitzes - coces
guixeria - algepseria
guixeries - algepseries
habitatge - vivenda
habitatges - vivendes
heura - hedra
heures - hedres
homes - hòmens
horabaixa - vesprada
huité - octau
huitena - octava
huitenes - octaves
huitens - octaus
indefensable - indefendible
indefensables - indefendibles
indret - lloc
indrets - llocs
inflada - unflada
inflades - unflades
inflador - unflador
infladors - unfladors
inflament - unflament
inflaments - unflaments
inflar - unflar
inflat - unflat
inflats - unflats
intervenir - intervindre
invadir - envair
ivori - marfil
ivoris - marfils
jeure - gitar
joguinejar - joguetejar
joguiner - jogueter
joguinera - joguetera
joguineres - jogueteres
joguineria - jogueteria
joguineries - jogueteries
joguiners - jogueters
joli - suspens
jonc - junc
joncs - juncs
joves - jóvens
judici - juí
judicis - juís
jueva - jueua
jueves - jueues
julivert - jolivert
juliverts - joliverts
lampista - llanterner
lampisteria - llanterneria
lampisteries - llanterneries
lampistes - llanterners
llaminadura - llepolia
llaminadures - llepolies
llaminer - llépol
llaminera - llépola
llamineres - llépoles
llaminers - llépols
llampec - rellamp
llampecs - rellamps
llampegar - rellampegar
llampeguejar - rellampegar
llardó - xitxorrita
llardons - xitxorrites
llargandaix - fardatxo
llargandaixos - fardatxos
llargaruda - llargueruda
llargarudes - llarguerudes
llargarut - llarguerut
llargaruts - llargueruts
llauna - llanda
llauner - llander
llaunera - llandera
llauneres - llanderes
llauners - llanders
llaunes - llandes
llençar - llançar
llenguallarg - desllenguat
llenguallarga - desllenguada
llenguallargs - desllenguats
llenguallargues - desllenguades
llenguda - desllenguada
llengudes - desllenguades
llengut - desllenguat
llenguts - desllenguats
llentia - llentilla
llenties - llentilles
llenyataire - llenyater
llenyataires - llenyaters
llessamí - gesmiler
llessamins - gesmilers
lletgesa - lletjor
lletgeses - lletjors
llevadora - comare
llevadores - comares
llimona - llima
llimonerar - llimerar
llimonerars - llimerars
llimones - llimes
llobató - llobet
llobatons - llobets
llombrígol - melic
llombrígols - melics
lloparró - llobet
lloparrons - llobets
llumí - misto
llumins - mistos
malenconia - melancolia
malenconies - melancolies
malenconiós - melangiós
malenconiosa - melangiosa
malenconioses - melangioses
malenconiosos - melangiosos
malgrat - a - pesar - de
mancar - faltar
mandra - peresa
mandres - pereses
mandrós - peresós
mandrosa - peresosa
mandrosament - peresosament
mandroses - peresoses
mandrosos - peresosos
màniga - mànega
mànigues - mànegues
manovella - maneta
manovelles - manetes
mantenir - mantindre
manyopla - manopla
manyoples - manoples
maó - rajol
maons - rajols
marcir - mustiar
mastegot - carxot
mastegots - carxots
matalàs - matalaf
matalasser - matalafer
matalassera - matalafera
matalasseres - matalaferes
matalasseria - matalaferia
matalasseries - matalaferies
matalassers - matalafers
matalasset - matalafet
matalassets - matalafets
matalassos - matalafs
mató - brullo
matons - brullos
matusser - sapastre
matussers - sapastres
meitat - mitat
meitats - mitats
menovell - menut
menovells - menuts
mentre - mentres
mentres - mentre
menystenir - menystindre
meva - meua
meves - meues
milhomes - milhòmens
miol - maulit
miolador - maulador
mioladora - mauladora
mioladores - mauladores
mioladors - mauladors
miolar - maular
miols - maulits
mirall - espill
miralls - espills
mitjançant
mitjançar - mediar
mitjancer - mediador
mitjancera - mediadora
mitjanceres - mediadores
mitjancers - mediadors
mitjó - calcetí
mitjons - calcetins
moré - moreno
motlle - motle
motlles - motles
motllista - motlista
motllistes - motlistes
motllura - motlura
motllurar - emmotlurar
motllures - motlures
munt - muntó
munts - muntons
murtra - murta
murtres - murtes
mústic - semat
mústics - semats
mústiga - semada
mústigues - semades
nafra - llaga
nafres - llagues
nansa - ansa
nanses - anses
natura - naturalesa
natures - naturaleses
navalla - navaixa
navallada - navaixada
navallades - navaixades
navalles - navaixes
neda - nada
nedador - nadador
nedadora - nadadora
nedadores - nadadores
nedadors - nadadors
nedar - nadar
neguit - desfici
neguitejar - preocupar
neguits - desficis
néixer - nàixer
nen - xiquet
nena - xiqueta
nenes - xiquetes
nens - xiquets
niuar - niar
noguer - anouer
noguers - anouers
noi - xicot
noia - xicota
noies - xicotes
nois - xicots
nuar - nugar
nus - nuc
nusos - nucs
nuvi - nóvio
núvia - nóvia
núvies - nóvies
nuvis - nóvios
nyanyo - bony
nyanyos - bonys
nyap - empastre
nyaps - empastres
obreampolles - obribotelles
obrellaunes - obrillandes
obtenir - obtindre
ocell - pardal
ocells - pardals
omple - ompli
omplert - omplit
omplerts - omplits
omples - omplis
ordre - orde
ordres - ordes
oreneta - oronella
orenetes - oronelles
orfenesa - orfandat
orfeneses - orfandats
osca - mossa
osques - mosses
pagés - llaurador
pagesa - llauradora
pageses - llauradores
pagesos - llauradors
pallissa - palissa
pallisses - palisses
pallús - panoli
pallussos - panolis
panada - empanada
panades - empanades
panadís - rodadits
panadissos - rodadits
panotxa - panolla
panotxes - panolles
panteix - pantaix
panteixar - pantaixar
panteixos - pantaixos
papallona - palometa
papallones - palometes
papaorelles - tisoreta
parrac - péntol
parracs - péntols
pastanaga - safanòria
pastanagues - safanòries
patata - creïlla
patates - creïlles
pebret - judia
pebrets - judies
pebrot - pimentó
pebrots - pimentons
penelló - prunyó
penellons - prunyons
per - tal - de - per - a
per - tal - que - perquè
perdulari - bergant
perdularis - bergants
perit - pèrit
perita - pèrita
perites - pèrites
perits - pèrits
perjudici - perjuí
perjudicis - perjuís
pessigolles - cosquerelles
petit - xicotet
petita - xicoteta
petites - xicotetes
petitesa - menudesa
petiteses - menudeses
petits - xicotets
petjada - xafada
petjades - xafades
petjapapers - xafapapers
petó - bes
petons - besos
peülla - peüngla
peülles - peüngles
picant - coent
picants - coents
picapedrer - pedrapiquer
picapedrera - pedrapiquera
picapedreres - pedrapiqueres
picapedrers - pedrapiquers
picardiós - guilopo
picardiosa - guilopa
picardioses - guilopes
picardiosos - guilopos
pispa - lladregot
pispar - afanar
pispes - lladregots
ploriquejar - ploricar
pocatraça - sapastre
pocatraces - sapastres
politges - corrioles
politja - corriola
pollancre - xop
pollancres - xops
poncem - poncil
poncemer - ponciler
poncemerar - poncilerar
poncemerars - poncilerars
poncemers - poncilers
poncems - poncils
pop - polp
pops - polps
porpra - púrpura
porpres - púrpures
poruc - poregós
porucs - poregosos
poruga - poregosa
porugues - poregoses
pòsit - solatge
pòsits - solatges
pregadéu - tocacampanes
pregadéus - tocacampanes
prejudici - prejuí
prejudicis - prejuís
préssec - bresquilla
préssecs - bresquilles
presseguer - bresquiller
presseguerar - bresquillerar
presseguerars - bresquillerars
presseguers - bresquillers
prevaler - prevaldre
prevenir - previndre
preveure - prevore
primatxó - sequerut
primatxona - sequeruda
primatxones - sequerudes
primatxons - sequeruts
provenir - provindre
pruïges - coentors
pruïja - coentor
puput - palput
puputs - palputs
purga - porga
purgador - porgador
purgadors - porgadors
purgament - porgament
purgaments - porgaments
purgar - porgar
purgues - porgues
quadre - quadro
quadres - quadros
qualsevulla - qualsevol
R+D - I+D
rabassuda - xaparra
rabassudes - xaparres
rabassut - xaparro
rabassuts - xaparros
rabiola - rabinada
rabioles - rabinades
ràfec - ràfol
ràfecs - ràfols
rajar - xorrar
rampinador - rastellador
rampinadora - rastelladora
rampinadores - rastelladores
rampinadors - rastelladors
rasclar - rastellar
rascle - rastell
rascles - rastells
ratapinyada - rata - penada
ratapinyades - rates - penades
raure - radicar
rebesavi - rebesiaio
rebesàvia - rebesiaia
rebesàvies - rebesiaies
rebesavis - rebesiaios
recollir - arreplegar
rècula - rècua
rècules - rècues
reescalfament - recalfament
reescalfaments - recalfaments
reescalfar - recalfar
reflexionar - recapacitar
regalèssia - regalíssia
regalèssies - regalíssies
relliscada - esvarada
relliscades - esvarades
relliscar - esvarar
relliscós - esvarós
relliscosa - esvarosa
relliscoses - esvaroses
relliscosos - esvarosos
relluent - lluent
relluents - lluents
relluir - lluir
renéixer - renàixer
rentable - llavable
rentables - llavables
rentacares - llavacares
rentacotxes - llavacotxes
rentada - llavada
rentades - llavades
rentador - llavador
rentadora - llavadora
rentadores - llavadores
rentadors - llavadors
rentamans - llavamans
rentapeus - llavapeus
rentaplats - llavaplats
rentar - llavar
repalassa - llapassa
repalasses - llapasses
repelós - teclós
repelosa - teclosa
repeloses - tecloses
repelosos - teclosos
requadre - requadro
requadres - requadros
respatller - abone
retenir - retindre
retret - reprotxe
retrets - reprotxes
retreure - reprotxar
retrotreure - retrotraure
revolt - revolta
revolts - revoltes
riallada - carcallada
riallades - carcallades
riba - vora
ribes - vores
rodó - redó
rodolí - redolí
rodolins - redolins
rodona - redona
rodones - redones
rodonesa - redonesa
rodoneses - redoneses
rodons - redons
romaní - romer
romanins - romers
romeva - romeua
romeves - romeues
rondinar - remugar
ronyó - renyó
ronyonada - renyonada
ronyonades - renyonades
ronyonera - renyonera
ronyoneres - renyoneres
ronyons - renyons
rostoll - restoll
rostolls - restolls
rotlle - rotllo
rotlles - rotllos
sacseig - sacsó
sacsejada - sacsada
sacsejades - sacsades
sacsejar - sacsar
sacsejos - sacsons
sadollar - saciar
safareig - llavador
safarejos - llavadors
saïm - sagí
saïms - sagins
sanglot - xanglot
sanglotar - xanglotar
sanglots - xanglots
sargir - solsir
sàrria - sària
sàrries - sàries
secada - sequera
secades - sequeres
seitó - aladroc
seitons - aladrocs
sendera - senda
senderes - sendes
seny - trellat
senys - trellats
servei - servici
serveis - servicis
seté - sèptim
setena - sèptima
setenes - sèptimes
setens - sèptims
seva - seua
seves - seues
signant - firmant
signants - firmants
signar - firmar
signatura - firma
signatures - firmes
singlot - xanglot
singlots - xanglots
sínia - sénia
sínies - sénies
sípia - sépia
sípies - sépies
sisé - sext
sisena - sexta
sisenes - sextes
sisens - sextos
sobreescalfar - sobrecalfar
sobresortint - sobreixent
sobresortints - sobreixents
sobresortir - sobreeixir
sobrevaler - sobrevaldre
sobrevenir - sobrevindre
sofrages - garretes
sofraja - garreta
solter - fadrí
soltera - fadrina
solteres - fadrines
solters - fadrins
sordesa - sordera
sordeses - sorderes
sorra - arena
sorrenc - arenós
sorrenca - arenosa
sorrencs - arenosos
sorrenques - arenoses
sorres - arenes
sortida - eixida
sortides - eixides
sortint - ixent
sortints - saltadors
sortir - eixir
sostenir - sostindre
sostreure - sostraure
sota - davall
sotjar - aguaitar
sotsagent - subagent
sotsagents - subagents
sotsarrendament - subarrendament
sotsarrendaments - subarrendaments
sotsarrendar - subarrendar
sotsarrendatari - subarrendatari
sotsarrendatària - subarrendatària
sotsarrendatàries - subarrendatàries
sotsarrendataris - subarrendataris
sotscap - subcap
sotscaps - subcaps
sotscomissari - subcomissari
sotscomissària - subcomissària
sotscomissàries - subcomissàries
sotscomissaris - subcomissaris
sotscontractista - subcontractista
sotscontractistes - subcontractistes
sotsdelegació - subdelegació
sotsdelegacions - subdelegacions
sotsdelegada - subdelegada
sotsdelegades - subdelegades
sotsdelegat - subdelegat
sotsdelegats - subdelegats
sotsdirecció - subdirecció
sotsdireccions - subdireccions
sotsdirector - subdirector
sotsdirectora - subdirectora
sotsdirectores - subdirectores
sotsdirectors - subdirectors
sotsgovernador - subgovernador
sotsgovernadora - subgovernadora
sotsgovernadores - subgovernadores
sotsgovernadors - subgovernadors
sotsinspector - subsinspector
sotsinspectora - subsinspectora
sotsinspectores - subsinspectores
sotsinspectors - subsinspectors
sotsintendent - subintendent
sotsintendents - subintendents
sotsoficial - suboficial
sotsoficials - suboficials
sotssecretari - subsecretari
sotssecretaria - subsecretaria
sotssecretària - subsecretària
sotssecretaries - subsecretaries
sotssecretàries - subsecretàries
sotssecretaris - subsecretaris
subdesenvolupada - subdesenrotllada
subdesenvolupades - subdesenrotllades
subdesenvolupament - subdesenrotllament
subdesenvolupaments - subdesenrotllaments
subdesenvolupat - subdesenrotllat
subdesenvolupats - subdesenrotllats
subvenir - subvindre
tafanejar - dotorejar
tafaner - dotor
tafanera - dotora
tafaneres - dotores
tafaneria - dotoreria
tafaneries - dotoreries
tafaners - dotors
talós - terròs
talòs - terròs
talosos - terrossos
talp - talpó
talps - talpons
tanmateix - això - no - obstant
taral·lirot - trompellot
taral·lirots - trompellots
tarda - vesprada
tardes - vesprades
taulell - mostrador
taulells - mostradors
tàvec - tave
tàvecs - taves
tell - til·ler
tells - til·lers
tenir - tindre
tennis - tenis
tennista - tenista
tennistes - tenistes
teva - teua
teves - teues
tip - fart
tipa - farta
tipes - fartes
tips - farts
tirallonga - retafila
tirallongues - retafiles
titlla - titla
titllar - ratllar
titlles - titles
tocatardà - tardà
tocatardana - tardana
tocatardanes - tardanes
tocatardans - tardons
toix - mec
toixos - mecs
tomàquet - tomaca
tomàquets - tomaques
tombarella - volantí
tombarelles - volantins
toro - bou
toros - bous
torracollons - caracollons
torrada - de - Santa - Teresa - llesca - amb - ou
torrades - de - Santa - Teresa - llesques - amb - ou
tot - sol - a - soles
tota - sola - a - soles
totes - soles - a - soles
tots - sols - a - soles
tovallola - tovalla
tovalloles - tovalles
trago - glop
tragos - glops
traguinyol - glop
traguinyols - glops
tranuitador - vetlador
tranuitadora - vetladora
tranuitadores - vetladores
tranuitadors - vetladors
trasnuitar - vetlar
trepitjada - xafada
trepitjades - xafades
trepitjar - xafar
tret de - excepte
trets - tirs trets
treure - traure
trucada - crida
trucades - crides
trucar - telefonar
tubercle - tubèrcul
tubercles - tubèrculs
ufanós - ufà
ufanosa - ufana
ufanoses - ufanes
ufanosos - ufans
ullal - clau
ullals - claus
un - tret - un - tir
una - mica - una - miqueta
userda - alfals
userdes - alfalsos
vacança - vacació
vacances - vacacions
valer - valdre
vas - got
vasos - gots
venir - vindre
ventall - palmito
ventalls - palmitos
veritable - verdader
veritablement - verdaderament
veritables - verdaders
vermell - roig
vermella - roja
vermelles - roges
vermellor - rojor
vermellors - rojors
vermellós - rogenc
vermellosa - rogenca
vermelloses - rogenques
vermellosos - rogencs
vermells - rojos
verola - pigota
veroles - pigotes
vesc - visc
vescos - viscos
vescs - viscs
vetlla - vetla
vetllador - vetlador
vetlladora - vetladora
vetlladores - vetladores
vetlladors - vetladors
vetllar - velar
vetlles - vetles
veure - vore
vigília - vespra
vigílies - vespres
vímet - vimen
vímets - vímens
vint-i-vuit - vint-i-huit
vint-i-vuits - vint-i-huits
vori - marfil
voris - marfils
vuit - huit
vuitanta - huitanta
vuitantes - huitantes
vuitava - huitava
vuit-centes - huit-centes
vuitcentista - huitcentista
vuitcentistes - huitcentistes
vuit-cents - huit-cents
vuité - octau
vuitena - octava
vuitenes - octaves
vuitens - octaus
vuits - huits
xafogor - basca
xafogors - basques
xafogós - bascós
xafogosa - bascosa
xafogoses - bascoses
xafogosos - bascosos
xai - anyell / corder ?
xaia - anyella
xaies - anyelles
xais - anyells
xaró - ordinari
xarona - ordinària
xarones - ordinàries
xarons - ordinaris
xarxa - xàrcia
xarxes - xàrcies
xemeneia - ximenera
xemeneies - ximeneres
xerrada - xarrada
xerrades - xarrades
xerradissa - xarradissa
xerradisses - xarradisses
xerraire - xarlatà
xerraires - xarlatans
xerrameca - xarrameca
xerrameques - xarrameques
xerrar - xarrar
xicoira - xicòria
xicoires - xicòries
ximple - fava
ximplejar - badoquejar
ximpleria - estupidesa
ximpleries - estupideses
ximples - faves
ximplesa - favada
ximpleses - favades
xipolleig - xapoteig
xipolleigs - xapoteigs
xipollejar - xapotejar
xipollejos - xapotejos
xiprer - ciprer
xiprers - ciprers
xofer - xòfer
xofers - xòfers
xoriguer - soliguer
xoriguers - soliguers
xuclada - xuplada
xuclades - xuplades
xuclar - xuplar
xufla - xufa
xuflaire - xufera
xuflaires - xuferes
xufles - xufes
xumet - pipó
xumets - pipons


http://www.valenciafreedom.com/foro/miembros/6006-lobivalentian.html