champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
|| 1. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar (Ross., Vallespir, Urgell, Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, País Valencià, Bal.); cast. alberca, estanque. Avia-y una fontanella petita la qual decorria en un çaffareig, Pere Pasqual, Obres, i, 47. Pot encara... fer forns..., e pous, e çafaregs, e cènies, Cost. Tort. VI, iv, 11. Lo qual és prop del safareig major,Codi Çagarriga 119. Que naguna persona no gos traura aygua del çafareyg qui és dins lo loch de Fullola, doc. a. 1385 (BABL, xii, 191). Llançaua mel qui era molt blanca e clara e daua en un safareig qui era fet de calcedònies, Tirant, c. 48. Feyen sa torniola devers el safretx, Galmés Flor 15.
|| 2. Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba (or., Pallars, Ll., Gandesa, Maestrat); cast. pila. Rentant sa roba en el safaretx, Ruyra Pinya, i, 156. Els blanqueigs y safretxos, mitj enteulats, mitj al aire lliure, Pons Auca 246. a) per ext., Mena de pastera de fusta per a rentar-hi la roba (Pont de S.); cast. artesa.
|| 3. Dipòsit de pedra obrat en terra, per a recollir-hi l'oli procedent de la premsa de tafona (Mall.); cast. pila, depósito. Convé per la obra de la iglésia fer alguns safareis, com aquest que s'és fet en la plassa de la present vila... per replegar algun oli qui va perdut de las síquies de ses tafones quant fan oli, doc. a. 1610 (Hist. Sóller, ii, 233). Carrega les 30 pipes de oli... a boca de saferex, doc. a. 1764 (BSAL, xxii, 144).
|| 4. Safareig de llanes: establiment per a descruar, rentar i blanquejar les llanes. || 5. Dipòsit fet de parets de ciment, dins el qual trepitgen el raïm (Xàtiva). || 6. fig. Conjunt de crits i soroll desordenat (Penedès); cast. barullo, rebumbio. «Quin safareig hi ha aquí!» || 7. fig. Conjunt de coses desordenades (Escrig-Ll. Dicc.). || 8. fig. «Qualquiera cosa de comer, cruda o guisada, que por averla manoseado u bazucado queda como machacada y hace mal ver, se dice qu'està feta un safareig o un safuny» (Ros Dicc. 208).
Tan Matíes com Desiderio NO relasionen les paraules nostres en les aragoneses u ocsitanes, sol en les catalanes, (eren grans erudits) pos be, moltes tenen enllás a léxic aragonés, ocsitá, o textos dins de esta web.
"... Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del ocho no..."
adés, adv.: ara fa poc. afant, m.: afany, tribulació. aladre, m.: arada. albada, f.: música que toca a la primera hora del matí. albenc, m.: forat o escletxa de les roques. alifara, f.: menjada acompanyada de disbauxa i divertiment. apegar, v.: comanar-se una malaltia d'altra persona. asclar, v.: estellar la llenya o altra cosa sòlida. aubelló, m.: desaiguador o claveguera. averia, f.: el gallinam i tota clase de bestiar domèstic. B bacó, m.: porc; xorc. bada, f.: escletxa. / balagosto / baló, balons, m.: pantalons curts, molt usats. bardissa, f.: esbarzers i mates punxants que es posen damunt les parets, estables, coberts, etcètera. bàssia, f.: gaveta de fusta que serveix als paletes per a preparar el ciment, guix, etc., i als pagesos per a donar menjar als porcs. bassiol, m.: tronc de fusta buidat del mig que serveix d'abeurador al bestiar. batolla, f.: 1. Barra per a fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Instrument per a batre els llegums. batollar, v.: 1. Fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Batre els llegums fent caure el gra i aixafant la palla. bellota, f. gla. bocinada, f.: cop, bufetada, etc. borboll, m.: l'ebullició de l'aigua en els saltants i revolts. borralló, m.: 1. Tros de llana o d'estopa separat del borrissol. 2. Volva grossa de neu. bos, m.: el morrió dels gossos. botja, f.: nom genèric per a anomenar les mates petites, com l'espígol, la farigola, etc. / bocha C
cabals, m.: béns, riquesa, benestar. / caudales calcigar, v.: trepitjar amb els peus. / palsigá canalobre, m.: estalactita de glaç que es forma pels saltants d'aigua quan glaça molt. canella, f.: aixeta. cantal, m.: pedra o roc. canut, m.: canó de posar agulles. caramanyola, f. carabassa vinera. carassa, f.: careta de disfressar-se. cardar, v.: pentinar llana. / avui en día se pentine un atra clase de llana cuan se carde a Penarroija carronya, f.: persona o cosa dolenta o roïna. cartró, m.: petita canastra de vímets. catxo, adj.: baix, acotat. Es diu d'un sostre i d'una persona que camina esquena-plana. / cacho, cachet, cachotet cimal, m.: cada una de les branques de l'arbre que neixen del tronc. còdol, m.: pedra cantelluda. cofí, m.: esportí d'espart que serveix per a posar la pasta de les olives mòltes que s'ha de destinar a la premsa. convoiar, v.: tractar amb molta amabilitat una persona. cormull, m.: la quantitat de gra compresa del ras de la mesura per amunt. cremaller, m.: graella per a posar les teies de fer llum. curro, ad.: 1. Esguerrat a qui falta una mà o un braç. 2. Persona presumida. D desjunyir, v.: teure del jou les mules i els bous. / juñí es ficals o ficales al jou desgana, f.: falta de gana, pèrdua dels sentits per defalliment. devesa, f.: lloc destinat a pastura del bestiar. dula, f.: ramada de bèsties d'una mateixa espècie, formada pels caps de bestiar de cada casa que juntament van a pasturar a l'ampriu. dur, m.: espès, atapeït. / du, com lo ges, alchez a la bássia E
eix!: interjecció per a significar fàstic. eli! ali!, interjecció: així, així; a poca diferència. emborollar, v.: embullar, embolicar, destorbar. / embrullo engordir, v.: engreixar. engorjar, v.: fer menjar per força. / engargallá lo minjá enrunar, v.: cobrir amb terra alguna cosa. Un Pallarés ho fa a Penarroja amb una Volvo mixta. enze, m.: animal tomany. ert, adj.: encarcarat de fred. / carpit, carpidet escull, m.: bon aspecte. "Fa bon escull": està sa i té salut. escullós, adj.: fi, sa, de bona presència i bon color. espill, m.: mirall. / obra en valencià de Jaume Roig espitralat, adj.: espitregat; que va amb el pit descobert. / despitralat, pitral, pit eu!: interjecció antiga molt usada. / au a cascala ! Hala en aragonés F facilon, adj.: fanfarró, presumit. faldetes, f.: faldilles. falòria, f.: mentida, engany. falló, adj.: enutjat. fenàs, m.: fanal, classe d'herba. / Fenassera , ... fenasseres, quan no quedarà res ... quedarà la paraula, quedarà. / Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921? Cuántes ne queden?
feram, m.: mot per a insultar una persona. / afaram, béstia de cárrega ñirviosa folia, f.: 1. Tontería, ximplesa. / fool inglés / 2. Quarteta que es canta mentre es balla. forro, adj.: anar...: anar sense càrrega. G
Zahorí cast., çaurí val. De zoharí, adj. de zohra, "Lucifer, Venus, stella" en R. Martín. Dozy. El nombre zoharí, que significa propiamente servidor del planeta Venus, fue dado a los geomancios por los astrólogos a consecuencia de la estrecha analogía de sus procedimientos en el estudio de los datos por los cuales conduce aquel planeta, según cuentan, al conocimiento de las cosas ocultas. (como el agua subterránea) V. Aben Jaldún, Proleg., 1, 209.
taleca, f.: saca, sac, sarró. tany, m.: cada una de les estelles en què es parteix el tronc amb la destral. teca, f.: porquería. / brutíssia toll, m.: sot i dispòsit d'aigua que es forma en els rius. tort, m.: borni. totxo, m.: garrot, bastó, boscall. / tocho, tochada es un cop en un tocho. V
verdanc, m.: rebrot llarg i prim de l'arbre. (rechito, pullís) verga, f.: vara o bastó llarg, prim i flexible que es fa dels rebrots d'arbres o verdancs.
Considerants que engir la preminencia del offici de la nostra cancellaria real manaments diverses son daquella continuament emanadors: per tal a execucio daquells digna cosa esser pensam que certes persones qui tota hora al canceller e en la sua absencia al vicecanceller on que iran estants en la nostra cort davant vagen e los dits manaments
exeguesquen sien deputades. Perque ordenam que a les damunt dites coses complidores sien destinats tres homens bons e sufficients qui missatges de verga sien nomenats los quals tota hora que lo canceller en la nostra cort sera present o ell absent al vicecanceller on que iran devant vagen e los manaments daquells e encara de qualsevol altre de nostre consell e del nostre protonotari e encara dels oydors con a ells de part nostra seran injuncts exeguesquen ab acabament. Aquests empero al nostre canceller si present sera o ell absent al nostre vicecanceller en lo reebiment del seu offici sagrament faran que son offici ben e leyalment exerciran e la salut de nostra persona per son poder conservaran e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no puguen fermament observar.) vespra, f.: vigília d'una festa. (vespera) vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre. X, en chapurriau (occitan) CH: xarc, m.: bassal. / charco xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc. xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes xorlo, adj.: mal vestit.
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada
llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes
lágrima, lágrimas
llágrimes
lágrimas
llagrimeta
lagrimita
llagrimetes
lagrimitas
llagrimosa, llagrimós
Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido
llagrimot, llagrimota
lagrimón
llagrimots, llagrimotes
lagrimones
Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé
dulce, golosina
llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines
golosina
llaminé, golut, llépol
goloso
llana, llanes (vore suncha)
lana, lanas
llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata”
hojalata, bandeja de este material
llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa
llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’.
simiente, simientes
llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure.
lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llapissera, llapisseres
lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua
Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré
labrar, arar
llaurabe
labraba, araba
llauraben
labraban
llauradó, llauradora, llauradós, llauradores
labrador, labradora, labradores, labradoras
llaurán (g)
labrando
llaurat (bancal), llaurada (era)
labrado, labrada
llaurat, llaurats (bancals)
labrado, labrados (bancales)
llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa)
Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro
llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos.
lavar (ropa)
llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech
llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes
Rebanada – rebanadita, rebanaditas
lletra
letra
lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí
letra, letras
lletrada, que sap de lletra, abogada
letrada
lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !)
letrado
lletrats
letrados
lletrero, lletreros, cartell, cartells
letrero, letreros
lletres
letras
lletreta, lletretes
letrita, letritas
Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu
Liviano, pulmón, pulmones
lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’
llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes
libreta, libretas
llich
lee
llíches
lees
llichí
leer
llichíe
leía
llichíen
leían
llichíla
leerla
llichín (g)
leyendo
llichís
lee
llichquere, llichguere
leyera, leyese
Llidó – vore lladó, lledó
almez, latón
llidoné, llidonés
árbol del almez, latonero
Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc
atar, ligar
lligaben
ataban
lligabes
atabas
lligada
atada
lligada, lligades
atada, atadas
lligáe, lligabe
ataba
lligáen, lligaben
ataban
lligál
atarlo
lligála
atarla
lligáles
atarlas
lligám
atarme
llígam
átame
lligán (g)
atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá”
lligánme les sabates (los cordóns)
anudándome los zapatos (los cordones), atándome
lligare
atara, atase
lligarem
atáramos
lligarém
ataremos
lligaren
ataran, atasen
lligaríe
ataría
lligaríen
atarían
lligássel
atárselo
llígat
átate
lligat, lligats
atado, atados
lligats
atados
lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau.
leer
lligida
leída
lligíe
leía
lligíen
leían
lligíla
leerla
lligíli un cuento a un chiquet
leerle un cuento a un niño
lligín (g)
leyendo
lligínles
leyéndolas
lligirá
leerá
lligirán
leerán
lligirás
leerás
lligiré
leeré
lligit, lligida , lligits, lligides
leído, leída, leídos, leídas
lliguen
atan
llíguen
atan
llígues
atas
lliguéu
atais
lliguéulo
atadlo
lliguéutos
ataos
Llima, llimes
lima, limas
llimó, llimóns
limón, limones
llimosna, limosna, almoina, almoines
limosna
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc
llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa
nube pequeña
llissó, llissóns
lección, lecciones
llissoneta, llissonetes
leccioncita, leccioncitas
llissóns
lecciones
llista, lista
lista
llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá
tabla de madera
llisura
lisura
Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega
cama, lecho, camas, lechos
llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí
litera, literas, La Litera
lliterari, literari, lliteraris, literaris
literario, literarios
llitet, llitets
camita, camitas
llits
camas
lliurá, librá, lliurás, librás
librar, librarse
lliurarán, librarán
librarán
lliure, libre, lliures, libres
libre, libres
lliures, libres
libres
lliuro, libro
libro
llixgo, llixco
leo
llixgue
lea
llíxguen
lean
llixguera, llixquera
leyera, leyese
llixguere (ell)
leyera, leyese
lloba, llobes, llop, llops (canis lupus)
loba
llobes
lobas
llobet, llobeta - Llovet com apellit
lobezno, lobito, lobezna, lobita
lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells)
lugar, sitio, pueblo, villa
Lloca – gallina ponedora – loca
Clueca – loca
Lloco, loco
loco
llocos, locos
locos
Llodo, fang
lodo, fango
llogá
alquilar
llogán (g)
alquilando
llogué
alquiler
llom, lloms
lomo, lomos
lloma, coll, collet, montañeta
loma, montañita, collado
llomillo, solomillo
lomo, solomillo
llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá !
rienda, riendas
llonganissa
longaniza
llonganisses
longanizas
llop
lobo
llops
lobos
lloques
cluecas
lloques, loques
Locas - gallinas cluecas
llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre
sucio, pesado
lloré
laurel
lloré, llorés
laurel, laureles
llorés
laureles
lloses
losas
lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques)
loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros
lluén, relluén, que refleje la llum
reluciente (de luz)
lluentó
fulgor, luz
lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues
llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada.
merluza, pescadilla – lucio
llustre
lustre, brillo
llustrós, que té llustre, llustrosos
lustroso
Llustrosa, llustroses
lustrosa, lustrosas
lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes