Safarech

safarech, safarechos, safareijos

SAFAREIG (i dial. safreig). m. (DCVB)

|| 1. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar (Ross., Vallespir, Urgell, Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, País Valencià, Bal.); cast. alberca, estanque. Avia-y una fontanella petita la qual decorria en un çaffareig, Pere Pasqual, Obres, i, 47. Pot encara... fer forns..., e pous, e çafaregs, e cènies, Cost. Tort. VI, iv, 11. Lo qual és prop del safareig major,Codi Çagarriga 119. Que naguna persona no gos traura aygua del çafareyg qui és dins lo loch de Fullola, doc. a. 1385 (BABL, xii, 191). Llançaua mel qui era molt blanca e clara e daua en un safareig qui era fet de calcedònies, Tirant, c. 48. Feyen sa torniola devers el safretx, Galmés Flor 15.

|| 2. Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba (or., Pallars, Ll., Gandesa, Maestrat); cast. pila. Rentant sa roba en el safaretx, Ruyra Pinya, i, 156. Els blanqueigs y safretxos, mitj enteulats, mitj al aire lliure, Pons Auca 246. a) per ext., Mena de pastera de fusta per a rentar-hi la roba (Pont de S.); cast. artesa. 

|| 3. Dipòsit de pedra obrat en terra, per a recollir-hi l'oli procedent de la premsa de tafona (Mall.); cast. pila, depósito. Convé per la obra de la iglésia fer alguns safareis, com aquest que s'és fet en la plassa de la present vila... per replegar algun oli qui va perdut de las síquies de ses tafones quant fan oli, doc. a. 1610 (Hist. Sóller, ii, 233). Carrega les 30 pipes de oli... a boca de saferex, doc. a. 1764 (BSAL, xxii, 144). 

|| 4. Safareig de llanes: establiment per a descruar, rentar i blanquejar les llanes. 
|| 5. Dipòsit fet de parets de ciment, dins el qual trepitgen el raïm (Xàtiva). 
|| 6. fig. Conjunt de crits i soroll desordenat (Penedès); cast. barullo, rebumbio. «Quin safareig hi ha aquí!»
|| 7. fig. Conjunt de coses desordenades (Escrig-Ll. Dicc.). 
|| 8. fig. «Qualquiera cosa de comer, cruda o guisada, que por averla manoseado u bazucado queda como machacada y hace mal ver, se dice qu'està feta un safareig o un safuny» (Ros Dicc. 208).

Fon.: səfəɾέʧ (Puigcerdà, Empordà); safaɾéʧ (Pont de S., Pobla de S., Ll., Mequinensa, Gandesa, Tortosa, Amposta, Vistabella, Cast., Val., Xàtiva, Alzira, Benissa, Sanet); səfəɾə́ʧ (Mall., Eiv.); səfɾέʧ (Ross., Bagà, Martorell, Igualada, Sta. Col. de Q., Camp de Tarr., Maó); safɾéʧ (Urgell, Vinaròs); səfɾə́ʧ (Mall., Ciutadella).

Intens.:—a) Augm.: safaretjàs, safaretjarro.
—b) Dim.: safaretget, safaretgeu, safaretgí, safaretgiu, safaretjó.
—c) Pejor.: safaretjot.
Var. form.: tafreig (Vallespir). De l'aygua del tafreig feyen llur element, Caseponce Man. 50.
 
Etim.: de l'àrab ṣaharij

Vocabulari Penarroja Tastavins, Matíes Pallarés

Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó) Por M. Pallarés * 
Publicado en el "Butlletí de Dialectología Cagalana",
IX, 1921, págs. 69-72.

http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/11/69/11pallares.pdf

https://xarxes.wordpress.com/2017/06/27/vocabulari-de-pena-roja-per-maties-pallares/ (una de les seues webs en xarxa de Ignacio Sorolla Amela) Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés.

Matíes escribíe Penarroja y varians, Ignacio Sorolla Vidal, naixcut y malcriat a Pena Rubea, fique lo guionet en ves de doble RR que recorde a la grafía castellana y a la aragonesa, ya u fee Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroya de Tastavins, roya o roja en aragonés.

Tan Matíes com Desiderio NO relasionen les paraules nostres en les aragoneses u ocsitanes, sol en les catalanes, (eren grans erudits) pos be, moltes tenen enllás a léxic aragonés, ocsitá, o textos dins de esta web.

Sempre se pot un aprofitá de les tontades que escriu consevol catalaniste, pero si les escriu lo idiota dotó en sossiollingüística Ignacio Sorolla Amela, fa mes goch.

Copy paste de la seua web:

Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

 / ¿Cuántes desde 1196 ?

¿Haurá lligit lo inútil este algún texto com estos:

https://historia-aragon.blogspot.com/2020/09/15-16-de-enero.html

"... Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no..." 

https://langueoccitane.blogspot.com/2020/09/och-hoc-oc.html

/

Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.


Esquerra paraula nostra, del chapurriau, dreta descripsió en catalá del bò

A

adés, adv.: ara fa poc.

afant, m.: afany, tribulació.

aladre, m.: arada.

albada, f.: música que toca a la  primera hora del matí.

albenc, m.: forat o escletxa de  les roques.

alifara, f.: menjada acompanyada de disbauxa i divertiment.

apegar, v.: comanar-se una malaltia d'altra persona.

asclar, v.: estellar la llenya o altra cosa sòlida.

aubelló, m.: desaiguador o claveguera.

averia, f.: el gallinam i tota clase de bestiar domèstic.

B

bacó, m.: porc; xorc.

bada, f.: escletxa.
/ balagosto /

baló, balons, m.: pantalons curts, molt usats.

bardissa, f.: esbarzers i mates punxants que es posen damunt les parets, estables, coberts,  etcètera.

bàssia, f.: gaveta de fusta que serveix als paletes per a preparar el ciment, guix, etc., i als pagesos per a donar menjar als porcs.

bassiol, m.: tronc de fusta buidat del mig que serveix d'abeurador al bestiar.

batolla, f.: 1. Barra per a fer caure les nous, ametlles, etc.
2. Instrument per a batre els llegums.
batollar, v.: 1. Fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Batre els llegums fent caure el gra i aixafant la palla.

bellota, f. gla.

bocinada, f.: cop, bufetada, etc.

borboll, m.: l'ebullició de l'aigua en els saltants i revolts.

borralló, m.: 1. Tros de llana o d'estopa separat del borrissol.
2. Volva grossa de neu.

bos, m.: el morrió dels gossos.

botja, f.: nom genèric per a anomenar les mates petites, com
l'espígol, la farigola, etc. / bocha

C

cabals, m.: béns, riquesa, benestar.  / caudales

calcigar, v.: trepitjar amb els peus. / palsigá

canalobre, m.: estalactita de glaç que es forma pels saltants
d'aigua quan glaça molt.

canella, f.: aixeta.

cantal, m.: pedra o roc.

canut, m.: canó de posar agulles.

caramanyola, f. carabassa vinera.

carassa, f.: careta de disfressar-se.

cardar, v.: pentinar llana. / avui en día se pentine un atra clase de llana cuan se carde a Penarroija

carronya, f.: persona o cosa dolenta o roïna.

cartró, m.: petita canastra de vímets.

catxo, adj.: baix, acotat. Es diu d'un sostre i d'una persona que camina esquena-plana. / cacho, cachet, cachotet

cimal, m.: cada una de les branques de l'arbre que neixen del tronc.

còdol, m.: pedra cantelluda.

cofí, m.: esportí d'espart que serveix per a posar la pasta de
les olives mòltes que s'ha de destinar a la premsa.

convoiar, v.: tractar amb molta amabilitat una persona.

cormull, m.: la quantitat de gra compresa del ras de la mesura per amunt.

cremaller, m.: graella per a posar les teies de fer llum.

curro, ad.: 1. Esguerrat a qui falta una mà o un braç. 2. Persona presumida.

D

desjunyir, v.: teure del jou les mules i els bous. / juñí es ficals o ficales al jou

desgana, f.: falta de gana, pèrdua dels sentits per defalliment.

devesa, f.: lloc destinat a pastura del bestiar.

dula, f.: ramada de bèsties d'una mateixa espècie, formada pels caps de bestiar de cada casa que juntament van a pasturar a l'ampriu.

dur, m.: espès, atapeït.  / du,  com lo ges, alchez a la bássia

E

eix!: interjecció per a significar fàstic.

eli! ali!, interjecció: així, així; a poca diferència.

emborollar, v.: embullar, embolicar, destorbar. / embrullo

engordir, v.: engreixar.

engorjar, v.: fer menjar per força. / engargallá lo minjá

enrunar, v.: cobrir amb terra alguna cosa. Un Pallarés ho fa a Penarroja amb una Volvo mixta.

enze, m.: animal tomany.

ert, adj.: encarcarat de fred. / carpit, carpidet

escull, m.: bon aspecte. "Fa bon escull": està sa i té salut.

escullós, adj.: fi, sa, de bona presència i bon color.

espill, m.: mirall. / obra en valencià de Jaume Roig

espitralat, adj.: espitregat; que va amb el pit descobert. / despitralat, pitral, pit

eu!: interjecció antiga molt usada. / au a cascala ! Hala en aragonés

F

facilon, adj.: fanfarró, presumit.

faldetes, f.: faldilles.

falòria, f.: mentida, engany.

falló, adj.: enutjat.

fenàs, m.: fanal, classe d'herba. /  Fenassera , ... fenasseres, quan no quedarà res ... quedarà la paraula, quedarà. / Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921? Cuántes ne queden?

feram, m.: mot per a insultar una persona. / afaram, béstia de cárrega ñirviosa

folia, f.: 1. Tontería, ximplesa. / fool inglés /
2. Quarteta que es canta mentre es balla.

forro, adj.: anar...: anar sense càrrega.

G

gaita, f.: instrument semblant al sac de gemecs, però sense sac.

gandaia, f.: ret, no xarxa com la web de Íñigo Sorolla Amela, còfia. / a Valderrobres, mote de Granja Briansó y família

garriga, f.: bosc de carrascots o alzines petites.

garrut, adj.: garrell.

gavarnera, f.: roser bord. / picaesquenes, paregut a la romiguera, gabarrera



gel, m.: aigua glaçada.

gema, f: rovell de l'ou. / yema

gom, adj.: ple. / de gom a gom

gord, adj.: gras. / gort, gorda , gros, grossa

granera, f.: escombra.  / agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen

grupa (anar a la): muntar un home i una dona en una cavalcadura.
Al DCVB podeu vore que ix País Valencià, ya veéu lo rigurós que es este dicsionari escomensat per Mossen Alcover, mallorquí
GRUPA f. Gropa (val.). Dient ja vaig per ella, aur, girà la grupa, Rond. de R. val., 41. Per dute jo a la grupa | te aguarda mon poltro blanch, Llorente Versos, ii, 125. Especialment: a) Parella d'home i dona que van encavalcats en un mateix cavall formant part d'una cavalcada en certes festes populars del País Valencià.

J

joquer, m.: lloc on dormen les gallines i altres aus. / allí aon se ajoquen les lloques, cloques o gallines ponedores.

jou, m.: 1. Instrument de fusta que es posa al coll del parell quan llaura. 
2. El vel que es posa als nuvis quan es casen.

jupa, f.: gec.

justador, m.: l'armilla.


LL

llanda, f.: llauna.

llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos. llavar se parece mucho a lavar. /




llenç, m.: tela de cànem. / llansol, lienzo

llépol, adj.: llaminer. / laminero, laminera

lleus, m.: pulmons.

llord, adj.: brut, bonyegut, mal treballat.
http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=llord&Id=89328&search=llord
Etim.: del llatí lūrĭdu, ‘fosc’, ‘lívid tirant a negre’, o més aviat d'una forma llatina *lōridu en comptes de lūridu, segons Coromines (BDC, xix, 37).

M

/ malea / brosquill

malesa, f.: dolenteria. / maleses (fe)

malfarjat, adj.: mal endreçat.

manducar, v.: menjar.

mano, m.: germà. S'aplica de petit a gran. / maño, maña

manoll, m.: ram de flors o d'altra cosa que s'aguanta amb la mà.
/ títul de un llibre editat per la Ascuma de un pastoret drogadicte y alusinat que encara seguix al gran Khan : ca : gos : Arturico Quintana Font; crec que se diu Julio Micolau Burgués y es de La Fresneda.

manyós, adj.: intel·ligent, industriós. / mañós , mañosa, tindre trassa

massetja, f.: fona. / massecha, honda como la de David contra Goliat

milorxa, f.: grua.

moixó, m.: ocell petit. / muixó , muixonet, catalá en bigot, ojo muixonot

moragues, f. pl.: olives cuites al caliu. Les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal.

morca, f.: solatge de l'oli. / solada

P

peüc, m.: mitjó que sols tapa el peu.

picaport, m.: anella de picar a la porta.
/ pigot. Pájaro carpintero, pico picapinos / piñerol , pinyerol

pigota, f.: verola. / viruela

pimpollada, f.: bosc o extensió de pins joves i ufanosos.

pitança, f.: cada un dels menjars que es donen en l'àpat.

priló, m.: columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imatge. / piló

Q

quera, f.: core que destrueix la fusta. / corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita

quimera, f.: mania. / com la franja, paísos cagaláns, diada de la franja, abunde esta manía a Penarroija grássies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu en lo significat de manía.

R

rabosa, f.: guineu. / rabosí de Valderrobres, rabosa de Ráfels

ras, adj.: llis, desembarassat. "Passar la nit al ras."

recapte, m.: tota classe de menjars i viandes.

renc, m.: rengle. / un renc o reng de amelés, ringlera, renglera, línia
recta.

reuca, f.: filera de rossins o muls lligats l'un a la cua de l'altre.

ribàs, m.: marge.

romer, m.: romaní. / lo romeret a la boca ... (y lo sigarro)

S

saduritja, f.: sajulida.  / saduricha, ajedrea en castellá

saurí, m.: persona que falsament diu que veu ço que està ocult, encara que sigui sota terra, mentre no ho cobreixi roba blava. / zahorí que trobe aigua, com Ángel de Valjunquera (que bon sel tingue)

Zahorí cast., çaurí val. De zoharí, adj. de zohra, "Lucifer, Venus, stella" en R. Martín. Dozy. El nombre zoharí, que significa propiamente servidor del planeta Venus, fue dado a los geomancios por los astrólogos a consecuencia de la estrecha analogía de sus procedimientos en el estudio de los datos por los cuales conduce aquel planeta, según cuentan, al conocimiento de las cosas ocultas. (como el agua subterránea) V. Aben Jaldún, Proleg., 1, 209.

sem, adj.: dessubstanciat, defectuós; fruita que ha perdut el suc, el color i el gust. / s' ha semat la carbassa, no me miros que me semo.
sonrós, adj.: mandrós.

sus!: crit per a esquivar els gossos.

sutja, f.: l' engrut de la llana. / suncha

T

taleca, f.: saca, sac, sarró.

tany, m.: cada una de les estelles en què es parteix el tronc amb
la destral.

teca, f.: porquería. / brutíssia

toll, m.: sot i dispòsit d'aigua que es forma en els rius.

tort, m.: borni.

totxo, m.: garrot, bastó, boscall. / tocho, tochada es un cop en un tocho.


V

verdanc, m.: rebrot llarg i prim de l'arbre. (rechito, pullís)

verga, f.: vara o bastó llarg, prim i flexible que es fa dels rebrots d'arbres o verdancs.

(Dels Missatges de verga de la cancellaria.

Considerants que engir la preminencia del offici de la nostra cancellaria real manaments diverses son daquella continuament emanadors: per tal a execucio daquells digna cosa esser pensam que certes persones qui tota hora al canceller e en la sua absencia al vicecanceller on que iran estants en la nostra cort davant vagen e los dits manaments

exeguesquen sien deputades. Perque ordenam que a les damunt dites coses complidores sien destinats tres homens bons e sufficients qui missatges de verga sien nomenats los quals tota hora que lo canceller en la nostra cort sera present o ell absent al vicecanceller on que iran devant vagen e los manaments daquells e encara de qualsevol altre de nostre consell e del nostre protonotari e encara dels oydors con a ells de part nostra seran injuncts exeguesquen ab acabament. Aquests empero al nostre canceller si present sera o ell absent al nostre vicecanceller en lo reebiment del seu offici sagrament faran que son offici ben e leyalment exerciran e la salut de nostra persona per son poder conservaran e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no puguen fermament observar.)

vespra, f.: vigília d'una festa. (vespera)

vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre.

X, en chapurriau (occitan) CH:

xarc, m.: bassal. / charco

xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc.

xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes

xorlo, adj.: mal vestit.

dicsionari chapurriau castellá, L, LL

laberinto, laberintos	laberinto, laberintos
labio, labios	labio, labios
labor, labors	labor, labores
laborable, laborables	laborable, laborables
laboral, laborals	laboral, laborales
lactán, chiquet que mame	lactante, chiquillo que mama
Ladruñán y cánio. Paraules inventades per Juan Ramón Zorrilla de Valjunquera	Zorrilla de Valjunquera
Lambada, lambades – cagada, cagades de Lambán (bambán), presidén de la DGA durán un tems	lambada, baile – cagada de Lambán
lamén, lamens	lamento, lamentos
Lamentá, lamentás	lamentar, lamentarse
lamentánse	lamentándose
Lámpara, lámpares	Lámpara, lámparas
Langosta, langostes, langostino, langostinos – llangosto = saltamontes	Langosta, langostas, langostino, langostinos – saltamontes
lapidán (g), codoleján, apedregán	lapidando, apedreando
lateral, laterals	lateral, laterales
latí (v) bategá	latir el corazón
latí, bategá, bombejá lo cor	latir, bombear el corazón
latíe	latía
látigo, látigos (vore surriaca)	látigo, látigos
latín, llatí – latinajo, latinajos	Latín – latinajo, latinajos
latino, de latinoamérica, latinos	latino, de latinoamérica, latinos
latit, latits, batec, batecs	latido, latidos
laúd, laúds	laúd, laúdes
laudes, cántics de (y salmos)	cánticos de laudes
lavandería	lavandería
lay, la hay, la hai, l´hai fet	la he hecho
lealíssim	lealísimo
lealmen	lealmente
lealtat	lealtad
lechera, dona que repartíx la lleit y lo ressipién aon porte la lleit	lechera (mujer y recipiente)
lechera, lecheres – aon se fique la lleit – dona que ven lleit, antigamen per les cases.	lechera, lecheras – donde se pone la leche – mujer que vende leche, antiguamente por las casas
lechero	lechero
lechero, lecheros	lechero, lecheros, los que venden leche
Lechussa, ólipa, chuta – lechusses, chutes, ólipes (vore mussol)	lechuza, lechuzas
lecsió, lecsións	lección, lecciones
lecsións	lecciones
lectó, lectós	lector, lectores
lectura, lectures	lectura, lecturas
legaña, legañes als ulls	legaña, legañas en los ojos
Legañós, legañosos	Legañoso, legañosos
legañosa, legañoses	legañosa, legañosas
legítim, legítims	legítimo, legítimos
legítimamen	legítimamente
Legua, legües, medida de distánsia o llargária	Legua, leguas, medida de distancia
lejía, lejíes	lejía, lejías
Lejía, lejíes - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite)	lejía
lejía, lleixiu	lejía
lenguaje	lenguaje
lensería, roba interió	lencería, ropa interior
lenta, lentes	lenta, lentas
lentamén	lentamente
lentitut	lentitud
lento, len	lento, lentos
León, lleó (pantera leo) – lo lleó del Maestrat	León – el león del Maestrazgo
leona	leona
leprós, leprosos	leproso, leprosos
leprosa, leproses	leprosa, leprosas
les	las
letanía, letaníes	letanía, letanías
letargo	letargo
levadura, llevat	levadura
leve	leve
leves	leves
ley, leys (latín lex)	ley, leyes
Li	le
liá	liar
liál	liarlo
lián (g)	liando
liberá	liberar
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada	liberar
liberal	liberal
libéral	libéralo, líbralo
libéral	libéralo
liberalidat	liberalidad
liberalisme	liberalismo
liberalmen	liberalmente
liberals	liberales
libertat, llibertat, libertats, llibertats	libertad
Libránla, lliuránla	librándola
Libránlo, lliuránlo	librándolo
libránme	librándome
librat, lliurat	librado
librátos, lliurátos	libraros
libre, lliure, libres, lliures	libre, libres
libremen	libremente
libres	libres
licor, licors	licor, licores
líe	lía
liebre, llebre, liebres, llebres https://chapurriau.blogspot.com/2018/09/ai-vist-lo-lop-lo-rainard-la-lebre.html cansoneta en ocsitá medieval	liebre, liebres
lienzo, llens (llansol, llensol)	lienzo (sábana)
liga, lliga (cama) – A la Carmina li vach traure la liga cuan se va casá en Mariano	liga (pierna)
ligat (ha)	ligado (ha)
ligeramen	ligeramente
ligeresa	ligereza
ligeret, ligerets	ligerito, ligerito
ligereta, ligeretes	ligerita, ligeritas
ligero	ligero
ligeros	ligeros
límit	límite
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats.	limitar
limitaben	limitaban
limitadíssim	limitadísimo
limitadíssima	limitadísima
limitat	limitado
límits	límites
limo, fang	limo, fango, légamo, lodo, barro, cieno
limosna, limosnes, almoina, almoines, dádiva, socorro, caridat, donassió, donatiu, óbolo, auxili, auxilio, ajuda, achuda	limosna, limosnas, dádiva, socorro, caridad, donación, donativo, óbolo, auxilio, ayuda
lingüistic, lingüistics	lingüistic, lingüistics
línia, línies, línea, línees - sedal per a peixcá	linea, lineas – sedal para pescar
linimén, bálsamo, medicamén, potingue, ungüento, frega per a fé fregues	linimento, bálsamo, medicamento, ungüento, friega
lío, líos	lío, líos
liós, liósos, liósa, lióses	lioso, liosos, liosa, liosas
liquidá	liquidar
líquida, líquides	líquida, líquidas
líquit, líquits, líquid, líquids	líquido, líquidos
Lira, lires	Lira, liras
liró, lirón, liróns (animal que dorm mol) – vore lladó	Lirón, lirones
lissensiats	licenciados
lissensiós, lissensiosos - libertino, lujuriós, sensual, vissiós, corromput, depravat, lasciu	licencioso, licenciosos
Lissensiosa, lissensioses - libertina, lujuriosa, sensual, vissiosa, corrompuda, depravada, lasciva	licenciosa, licenciosas, libertino, lujurioso, sensual, vicioso, corrompido, depravado, lascivo
lissiat, lissiat, lissiada, lissiades - impedit, inválit, mutilat, tullit, lesionat, baldat	lisiado, impedido, inválido, mutilado, tullido, lesionado, baldado
líssit, líssits, legal, legítim, permitit, permetut, autorisat, just	lícito, lícitos, legal, legítimo, permitido, autorizado, justo
lista de inteligénsia	lista de inteligencia
lista, llista, listes, llistes, com la lista negra del chapurriau	lista, listas
listín de teléfonos	listín de teléfonos
listo de inteligénsia – está amanit	listo de inteligencia – estar listo
literal	literal
literari, literaris, com lo sertámen literari Roberto G. Bayod de aragonés oriental	literario, literarios
literária, literáries	literaria, literarias
literatura, literatures	literatura, literaturas
litro	litro
litros	litros
litúrgia, culto, rito, seremónia, solemnidat	liturgia, culto, rito, ceremonia, solemnidad
litúrgies	liturgias
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillóns, dilloné	almez, latón
lladre (de lladrá un gos), clapíx	ladra
lladre, lladres	ladrón, ladrones
lladres	ladrones
lladrits	ladridos
llágrima, llágrimes	lágrima, lágrimas
llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes	lágrima, lágrimas
llágrimes	lágrimas
llagrimeta	lagrimita
llagrimetes	lagrimitas
llagrimosa, llagrimós	Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido
llagrimot, llagrimota	lagrimón
llagrimots, llagrimotes	lagrimones
Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé	dulce, golosina
llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines	golosina
llaminé, golut, llépol	goloso
llana, llanes (vore suncha)	lana, lanas
llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata”	hojalata, bandeja de este material
llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa	llaneza, sencillez, naturalidad, familiaridad, campechanía, franqueza, espontaneidad, confianza
llangosto, llangostos	saltamontes
llansa, llanses	lanza, lanzas
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos	lanzar, brotar (árbol)
llansabe	lanzaba
llansol, llensol, llansols, llensols	sábana, sábanas
llanuda, que te llana	lanuda, lanudas
llanura, pla, planíssie, explanada, messeta, sabana, pampa	llanura, planicie, llano, explanada, llanada, meseta, sabana, pampa
llanut, llanuts, com los collóns de mon yayo	lanudo, lanudos
llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’.	simiente, simientes
llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure.	lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llapissera, llapisseres	lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua	largo, extendido
llarcs	largos, extendidos
llardé (dijous, dichous)	lardero (jueves)
llarga, llargues	larga, largas
llárgamen	largamente
llargária, distánsia, extensió	longitud, largo, largura, distancia, dilación, extensión
llargueta (amela)	Almendra largueta
llarguirut	larguirucho
llarguíssim, llarguíssims	larguísimo, larguísimos
llarguíssima, llarguíssimes	larguísima, larguísimas
llas, llassos, llasset, llassets	lazo, lazos, lacito, lacitos
llástima, llástimes	lástima, lástimas
llatí, latín	latín
llatina, latina, llatines, latines	latina, latinas
Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré	labrar, arar
llaurabe	labraba, araba
llauraben	labraban
llauradó, llauradora, llauradós, llauradores	labrador, labradora, labradores, labradoras
llaurán (g)	labrando
llaurat (bancal), llaurada (era)	labrado, labrada
llaurat, llaurats (bancals)	labrado, labrados (bancales)
llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa)	Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro
llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos.	lavar (ropa)
llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech	lavadero (de ropa)
llavadora, rentadora, llavadores, rentadores	lavadora
llaván (g), rentán	lavando
lláven	lavan
llavores	entonces
llavors	entonces
llebre, liebre	liebre
llechíben, lligíen (lligí, llichí)	leían
llechín (g), lligín	leyendo
llechís, llich, llix	lee
llechisco, llixgo	leo
llechisen, llígen	leen
llegum, llegums : sigróns, llentíes – llentilles, fesols, fabes, pésols, guíxes, etc	legumbre, legumbres
llei, ley	ley
lleis, lleys, leys	leyes
lleit, lleits, llet, llets	leche, leches
lleitós, lleitosos	lechoso, lechosos
lleitosa, lleitoses	lechosa, lechosas
lleixiu, lejía - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite)	lejía
llemosí, lemosín, dialecte ocsitá de la zona de Limoges, a Fransa	lemosín, limousin
llengua, llengües, llengüeta, llengüetes	lengua, lenguas – lengüeta, lengüetas
llenguache, llenguaje	lenguaje
llenguañissa, llonganissa - A Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa (cruga)	longaniza
Llenguañisses – ñan mes díes que llenguañisses	longanizas
llengües	lenguas
llengüeta, llengüetes de un fabriol, oboe, saxofón	lengüeta de un instrumento
Llengüetada, llengüetades	lengüetazo, lengüetazos
llens, tela de cánem, llansol	lienzo, tela de cáñamo, sábana
llentíes	lentejas
llentíes, llentilles	lentejas
llentilles, lentilles	lentillas
lleña	leña
Llepá – llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen – lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades	lamer
llepáe, llepabe	lamía
llepáli	lamerle
llepán (g)	lamiendo
llépol, llépols – golut, goluts, laminé, llaminé	goloso, golosos
llépola, llépoles – goluda, goludes, laminera, llaminera	golosa, golosas
llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes	Rebanada – rebanadita, rebanaditas
lletra	letra
lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí	letra, letras
lletrada, que sap de lletra, abogada	letrada
lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !)	letrado
lletrats	letrados
lletrero, lletreros, cartell, cartells	letrero, letreros
lletres	letras
lletreta, lletretes	letrita, letritas
Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu	Liviano, pulmón, pulmones
lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’	masa madre de pan
Llevá, llevás – latín levare – alsá, eixecá, apartá, traure	Alzar, levantar, apartar, quitar
llevabe	quitaba
llevaben, lleváen (traíen)	quitaban
llevades	quitadas
lleváe, llevabe	quitaba
lleváen, llevaben	quitaban
lleváles	quitarlas
lleváli	quitarle
lleván (g)	quitando
llevánlos	quitándoles
llevantabe	levantaba
llevantada	levantada
llevantaren	levantaran, levantasen
llevantaríe	levantaría
llevantás	levantarse
llevante	levanta
llevaré (llevá)	quitaré, ver llevá
llevaríe	quitaría
llevássela	quitársela
llevássels	quitárselos
Llevat – tret – levadura	Quitado – levadura
lleváu	quitáis
lleve	quita
llevém	quitamos
lleven	quitan
llevo	quito
llevon	quiten
lleys, leys	leyes
llibertat, libertat	libertad
llibre, llibres	libro, libros
llibre, llibres	libro, libros
llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes	libreta, libretas
llich	lee
llíches	lees
llichí	leer
llichíe	leía
llichíen	leían
llichíla	leerla
llichín (g)	leyendo
llichís	lee
llichquere, llichguere	leyera, leyese
Llidó – vore lladó, lledó	almez, latón
llidoné, llidonés	árbol del almez, latonero
Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc	atar, ligar
lligaben	ataban
lligabes	atabas
lligada	atada
lligada, lligades	atada, atadas
lligáe, lligabe	ataba
lligáen, lligaben	ataban
lligál	atarlo
lligála	atarla
lligáles	atarlas
lligám	atarme
llígam	átame
lligán (g)	atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá”
lligánme les sabates (los cordóns)	anudándome los zapatos (los cordones), atándome
lligare	atara, atase
lligarem	atáramos
lligarém	ataremos
lligaren	ataran, atasen
lligaríe	ataría
lligaríen	atarían
lligássel	atárselo
llígat	átate
lligat, lligats	atado, atados
lligats	atados
lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau.	leer
lligida	leída
lligíe	leía
lligíen	leían
lligíla	leerla
lligíli un cuento a un chiquet	leerle un cuento a un niño
lligín (g)	leyendo
lligínles	leyéndolas
lligirá	leerá
lligirán	leerán
lligirás	leerás
lligiré	leeré
lligit, lligida , lligits, lligides	leído, leída, leídos, leídas
lliguen	atan
llíguen	atan
llígues	atas
lliguéu	atais
lliguéulo	atadlo
lliguéutos	ataos
Llima, llimes	lima, limas
llimó, llimóns	limón, limones
llimosna, limosna, almoina, almoines	limosna
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc	limpiar
llimpiabe	limpiaba
llimpiacristals, llimpiavidres	limpiacristales
llimpiáe, llimpiabe	limpiaba
llimpiáen, llimpiaben	limpiaban
llimpiál	limpiarlo
llimpiála	limpiarla
llimpiáles	limpiarlas
llimpiáls	limpiarlos
llimpiamen	limpiamente
llimpián (g)	limpiando
llimpiaríe	limpiaría
llimpiás	limpiarse
llimpie	limpia
llimpien	limpian
llimpies	limpias
llimpiesa	limpieza
llimpio	limpio
llimpios	limpios
llinterna, llinternes, llanterna, llanternes	linterna, linternas
llinterneta, llinternetes	linternita, linternitas
llintiarna	linterna
llis, llisos, llisa, llises	liso, lisos, lisa, lisas
llisénsia (latín licentĭa), llisénsies, lisénsia, lisénsies	licencia, licencias
llisensiada, lisensiada, llisensiades, lisensiades	licenciada, licenciadas
llisensiat, llisensiats, lisensiat, lisensiats	licenciado, licenciados
llises	lisas
llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa	nube pequeña
llissó, llissóns	lección, lecciones
llissoneta, llissonetes	leccioncita, leccioncitas
llissóns	lecciones
llista, lista	lista
llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá	tabla de madera
llisura	lisura
Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega	cama, lecho, camas, lechos
llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí	litera, literas, La Litera
lliterari, literari, lliteraris, literaris	literario, literarios
llitet, llitets	camita, camitas
llits	camas
lliurá, librá, lliurás, librás	librar, librarse
lliurarán, librarán	librarán
lliure, libre, lliures, libres	libre, libres
lliures, libres	libres
lliuro, libro	libro
llixgo, llixco	leo
llixgue	lea
llíxguen	lean
llixguera, llixquera	leyera, leyese
llixguere (ell)	leyera, leyese
lloba, llobes, llop, llops (canis lupus)	loba
llobes	lobas
llobet, llobeta - Llovet com apellit	lobezno, lobito, lobezna, lobita
lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells)	lugar, sitio, pueblo, villa
Lloca – gallina ponedora – loca	Clueca – loca
Lloco, loco	loco
llocos, locos	locos
Llodo, fang	lodo, fango
llogá	alquilar
llogán (g)	alquilando
llogué	alquiler
llom, lloms	lomo, lomos
lloma, coll, collet, montañeta	loma, montañita, collado
llomillo, solomillo	lomo, solomillo
llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá !	rienda, riendas
llonganissa	longaniza
llonganisses	longanizas
llop	lobo
llops	lobos
lloques	cluecas
lloques, loques	Locas - gallinas cluecas
llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre	sucio, pesado
lloré	laurel
lloré, llorés	laurel, laureles
llorés	laureles
lloses	losas
lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques)	loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros
lluén, relluén, que refleje la llum	reluciente (de luz)
lluentó	fulgor, luz
lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues	luciérnaga, luciérnagas
llugé, ligero	ligero
llugera, ligera	ligera
llugo, después (luego)	luego
Lluí – brillá, relluí, alumbrá, iluminá, destacá, destacá, aventajá, distinguís, Ressumí, exhibí, ostentá, alardejá, jactás, adornás, assicalás, encalá, blanquejá (vore yessaire)	Lucir - brillar, relucir, relumbrar, resplandecer, alumbrar, iluminar, destacar, descollar, sobresalir, aventajar, distinguirse presumir, exhibir, ostentar, alardear, jactarse, embellecerse, adornarse, acicalarse, encalar, blanquear, enlucir
lluída	lucida
lluíe	lucía
lluíen	lucían
lluít	lucido
Llum / está com un llum, com lo del cacao de la facao	Luz – estar loco
llumenária, llumenáries	destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumeneta	lucecita
llumenetes	lucecitas
llumera, travessé, viga, barró	viga de madera
llumeres	vigas de madera
lluminária, llumenária	destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumináries, llumenáries	destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
lluminosa	luminosa
lluminosidat	luminosidad
lluminosos	luminosos
llums	luces
lluna	luna
llunes	lunas
lluñ, llun - alluñá, alluñás	lejos, alejar, alejarse
lluñá	lejano
lluñanía	lejanía
lluñáns	lejanos
llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada.	merluza, pescadilla – lucio
llustre	lustre, brillo
llustrós, que té llustre, llustrosos	lustroso
Llustrosa, llustroses	lustrosa, lustrosas
lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes	el, los, la, las
loá, alabá, encomiá, elogiá, aclamá, enaltí	loar, alabar, encomiar, elogiar, aclamar, ensalzar, enaltecer
loablemen	loablemente
loánla	loándola
local, locals	local, locales
localisá	localizar
localiso	localizo
locals	locales
locamen, llocamen	locamente
loco, lloco	loco
locomossió	locomoción
locos, llocos	locos
locura	locura
locures	locuras
locutori, locutoris	locutorio, locutorios
lógic, lógics	lógico, lógicos
lógica, lógiques	lógica, lógicas
lograbe	lograba
lográn (g) – lo gran	Logrando – el grande
lograt, lograts	logrado, logrados
logro, logros	logro, logros
lombarda, lombardes, de la Lombardía	lombarda, lombardas
lonchitudinal, longitudinal, lonchitudinals, longitudinals	longitudinal, longitudinales
longitut, llargária	longitut
los	los
lotería, loteríes	lotería, loterías
lucha, luches	lucha, luchas
luchada, luchades	luchada, luchadas
luchadó, luchadós	luchador, luchadores
lucháe, luchabe	luchaba
lucháen, luchaben	luchaban
luchán (g)	luchando
luchare	luchara, luchase
lucharé	lucharé
luchat, luchats	luchado, luchados
luciérnaga, luciérnagues	luciérnaga, luciérnagas
lúdic, lúdics (del latín ludus: joc)	lúdico, lúdicos
lujo, lujos	lujo, lujos
lujós	lujosos
lujuria	lujuria
lujuriosa, lujurioses	lujuriosa, lujuriosas
lupa, lupes	lupa, lupas
lustro, lustros, sing añs	lustro, lustros, cinco años

https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-m.html