Mostrando las entradas para la consulta coratge ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta coratge ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 8 de octubre de 2023

Cadenet. 1166-1239

Cadenet.




I.

Longa sazo ai estat vas amor
Humils e francs, et ai fait son coman
En tot quan puec; qu' anc per negun afan
Qu' ieu en sofris, ni per nulha dolor,
De lieys amar non parti mon coratge
Vas qui m' era rendutz de bon talen,
Tro qu' ieu conoisc en lieys un fol usatge
De que m dechay, e m' a camjat mon sen.


Agut m' aura per leyal servidor,
Mas tan la vey adonar ab enjan,
Per que s' amor no m platz dezerenan,
Ni m pot far be qu' ieu en senta sabor;
Partirai m' en, qu' aissi m' es d' agradatge,
Pus qu' elha s part de bon pretz eyssamen;
E vuelh alors tener autre viatge,
On restaure so que m' a fag perden.


Be sai, si m part de lieys ni m vir alhor,
Que no l' er greus ni so tenra a dan;
E si cug ieu saber e valer tan
Qu' aissi cum suelh enansar sa lauzor,
Li sabria percassar son domnatge;
Pero lays m' en endreg mon chauzimen;
Quar assatz fai qui de mal senhoratge
Si sap partir, e lunhar bonamen.


En patz m' en part, mas quan cossir l' error,
E 'l dan qu' ai pres e 'l destric, lieys aman,
Ni quo m' agra trobat ses cor truan,
Que m feira ben e m tengra en doussor,
No m puesc mudar que non sia salvatge;
Mas conort mi, qu' auzit ai dir soven,
Qu' ades pass' om premiers per lo folhatge,
E pueys tanh be qu' om s' an reconoissen.


Ai! cum cugey fos dins d' aital color
Cum m' aparec deforas per semblan;
Et en aissi cum ilh a beutat gran,
E cum val mais guardes genser s' onor;
Et en aissi cum es de belh estatge,
Agues en si mais de retenemen;
Et en aissi cum es d' aussor paratge,
Contra son pretz temses far falhimen.


Ja non degra far beutatz son estatge,
Ni remaner en domna autramen,
Si non guardes s' onor e son paratge,
E non agues en se retenemen.

II.

Amors e com er de me!
Ja sui tornatz en l' afan
De que m' alarguetz antan
En aissi del tot lo fre,
Per vezer si ja poiria
Be ni gen viure ses vos;
Be ni gen no, mas viuria
Seguramen cum que fos,
Aissi cum vey viur' assatz,
Ses vos e ses vostr' ajuda,
De ricx e d' alezeratz
Qu' an la vergonha perduda.


De tot autre guerrier cre
Que s pot hom defendr' ab bran,
O metre l' escut denan
Savals entre lui e se,
O s' estrem' om de sa via,
O s met en un luec rescos,
O 'lh val fors' o gualhardia,
O gienhs, o defensios,
O castelhs, o fermetatz,
O amics, o bon' ajuda,
Mas selh que vos guerreiatz
Val menhs on plus s' esvertuda.

Ai! de mon cor, quar no ve
De lai on remas antan
Amors, a vos o deman,
Ma domna per qu' el rete,
Vau vezer si 'l me rendria;
A l' anar suy ieu cochos,
Mas al tornar cum seria!
Be faria d' un dan dos.
Mais me notz A DIEU SIATZ,
Que DIEUS VOS SAL no m' ajuda:
Dona, si no fos comjatz,
Bona fora la venguda.

Tres letras de l' A B C
Aprendetz, plus no us deman:
A, M, T; quar atretan
Volon dire com: AM TE.
Et ab aitan de clercia
Auriam pro ieu et vos.
Empero mais ieu volria
O e C mantas sazos,
Pueys s' ieu dizia: “diguatz,
Dona, vos faretz m' ajuda?”
Ieu crey que vos seriatz
De dir
oc aperceubuda.

Bona domna, tart m' ave
Qu' ieu vos digua mon talan,
Et aquo pauc e duptan,
E per tot so no m recre;
E quar vostra companhia
Es tota d' omes gilos,
Us amicx se tanheria,
Dona, entre me e vos;
Quar ieu tem e vos duptatz,
Per que y aura ops ajuda;
E per que non comensatz,
Bona domna, es perduda.

L' anars, bona domna, m platz
Vas vos per respieg d' ajuda;
Pero quan m' en sui tornatz,
Ieu trob ma pena creguda.

Lauzengier, benastr' aiatz,
Quar m' etz de tan bon' ajuda,
Qu' ab vostre mentir m' onratz,
E vertatz non es saubuda.

III.

Ab leyal cor et ab humil talan,
Venc vas amor per mostrar mos greus mals
Qu' ieu ai sufertz grans e descominals,
Per lo dous ris e l' amoros semblan
Que m fetz mi dons al prim esguardamen,
Quan pres mon cor e mon fin pessamen,
E suy mi mes el sieu ric senhoratge.

A vos, amors, vuelh mostrar en chantan,
Quom pres mi dons, ni per que, ni per quals,
Ni on me mes sos homs fis e leyals;
A pauc de be suy pres e malanan,
On m' a tengut senes tot chauzimen,
Non sol un an, ans crezatz certamen
Seran complit set ans al prim erbatge.

Tot suavet, amors, mi venc denan
Mostran els huelhs guays semblans e cabals,
Et ab merce, quar non es hom carnals
Que ja pogues desviar mon talan,
Per lo sieu ris que m fes tan doussamen,
Que m fon avis merce n' agues breumen;
Quar m' o cugei conosc que fis folhatge.

Qu' ieu la triey, segon lo mieu semblan,
Per la melhor de las autras reyals;
Et a tengut mon cors en sos ostals,
Ab son ric pretz, sobr' els autres prezan:
Si quo 'l solelhs sobr' autr' alumnamen
Nos ren clardat, ben puesc dir eyssamen
Qu' ilh es clardatz, e rent alumenatge.

Lo dous cossir del belh cors benestan,
Agreuia mout mas dolors e mos mals
Que de plorar rendon mos huelhs venals
Per sa beutat que m' es tot jorn denan;
Que per semblan m' auci en pessamen,
Per que conosc qu' aucir m' a planamen

Si 'n breu vas me non domda son coratge.

E doncs, amors, fessetz per me aitan,
Qu' en ben voler siatz ab me enguals,
Que m destrenguatz mi dons d' aitan savals
Que 'l sapcha bo, e m' en fassa semblan;
Quar ieu l' am mais de nulha ren viven;
Et avetz mi fag alegr' e jauzen
Quan ieu de lieys aurai pres senhoratge.

A Mon Dezir, t' en vai chanson breumen,

E di 'l, si 'l play, que per son chauzimen

Li sapcha bo que ieu l' am d' agradatge.

IV.

S' anc fui belha ni prezada,
Ar sui d' aut en bas tornada;
Qu' a un vilan sui donada,
Tot per sa gran manentia;
E murria,
S' ieu fin amic non avia
Cuy disses mo marrimen,
E guaita plazen
Que mi fes son d' alba.

Ieu sui tan corteza guaita,
Que no vuelh sia desfaita
Leials amors a dreit faita;
Per qu' ieu sui guarda del dia
Si venria,
E sel qui jay ab s' amia
Prenda comjat francamen,
Baizan e tenen,
Qu' ieu crit quan vey l' alba.

Be m plai longua nuegz escura,
E 'l temps d' ivern on plus dura,
E no m' en lays per freidura
Qu' ieu leials guaita no sia
Tota via;
Per tal que segurs estia
Fins drutz quan pren jauzimen

De domna valen,
Del ser tro en l' alba.

S' ieu en un castelh guaitava,
E fals' amors y renhava,
Fals sia ieu si no celava
Lo jorn aitan quan poiria;
Car volria
Partir falsa drudaria
D' entre la corteza gen;
Guait ieu leialmen,
E crit quan vey l' alba.


Ja per guap ni per menassa,
Que mos mals maritz me fassa,
No mudarai qu' ieu no jassa
Ab mon amic tro al dia;
Quar seria
Desconoissens vilania,
Qui s partria malamen
Son amic valen
De si, tro en l' alba.

Anc no vi jauzen
Drut que 'l plagues l' alba.

Per so no m' es gen,
Ni m plai quan vey l' alba.

//

Alba:

(106,14) S'anc fui belha ni prezada

Cansós:

(106,1) Ab leial cor et ab humil talan

(106,2) A! cu⋅m dona ric coratge

(106,3) A home meilz non vai

(106,4) Az ops d'una chanso faire

(106,5) Ai, dousa flors ben olenz

(106,6) Aitals cum ieu seria

(106,7) Amors, e com er de me?

(106,8) Ans que⋅m jauzis d'amor

(106,10) Be volgra, s'esser pogues

(106,12) Camjada s'es m'aventura

(106,13) De nuilla re non es tant grans cartatz

(106,16) Meravilh me de tot fin amador

(106,17) No sai qual cosselh mi prenda

(106,18) Oimais m'auretz avinen

(106,18a) Plus que la naus qu'es en la mar prionda

(106,19) Pos jois mi met en via

(106,20) S'ieu ar endevenia

(106,21) S'ieu ueimais deserenan

(106,22) S'ieu pogues ma voluntat

(106,23) S'ie⋅us essai ad amar

(106,25) Tals renha dezavinen

Cadenet és el nom amb què és conegut un trobador que compongué la seva obra en la primera meitat del segle xiii en l'entorn de la cort de Raimon V de Tolosa. Segons Martí de Riquer, la seva vida es podria situar dins del període que va de 1166 a 1239.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cadenet_(trobador)

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Cadenet_(troubadour)

Cadenet (c. 1160 – c. 1235) was a Provençal troubadour (trobador) who lived and wrote at the court of Raymond VI of Toulouse and eventually made a reputation in Spain. Of his twenty-five surviving songs, twenty-one (or twenty-three) are cansos, with one alba, one partimen, one pastorela, and one religious piece represented.
Two of his melodies survive.

During Cadenet's childhood Raymond V of Toulouse and Bertrand I of Forcalquier went to war over the Vaucluse. Cadenet's father was killed in battle fighting for the count of Forcalquier and the castle of Cadenet was destroyed. Cadenet was taken captive or as a hostage to the court of Toulouse, where he became known after his birthplace, a term which also mean "juniper grove" (cade is Occitan for "juniper"). He rose to prominence in the court under the patronage of several prominent families with close connections to the Cathar movement. According to his late thirteenth-century vida, . . . et el venc bos e bels et courtes e saup ben cantar e parlar, et apres a trobar coblas e sirventes. He became a devoted attendant of the count and countess of Toulouse.

His cansos celebrate love but also criticise the feudal lords for their less admirable behaviour. He was only full of praise for lauzengiers, the spies and eavesdroppers who forced lovers into ever more secrecy. He wrote one sirventes criticising Raymond Roger Trencavel for his poor manners on a visit to the court of the count of Toulouse in 1204. This sirventes is a useful source for the relationship between Toulouse and the Trencavel on the eve of the Albigensian Crusade, as it was written for a contemporary audience and dealt with personal issues. Cadenet also wrote a famous early alba, S'anc fu belha ni prezada, whose music (air) and lyrics are still preserved. The music is of the style of an oda continua hymn. In some of his writings, modern researches have thought to detect the influence of Cathar doctrine. His famous Lo ben e lo mal (The Good and the Bad) divulges a deep sense of guilt towards God and a desire to swap evil and good:

Ben volgra s'esser pogues

tot lo mal qu'ai fait desfar

eˑl be que non ai fait far

Ai! com m'en fora ben pres

siˑl bes fos mals e mals fos bes...

Tant mi sent vas Dieu mespres

qu'eu me cugei deseperar.



I would like, if it could be,

To destroy all the evil which I have made

And do all the good which I have not done

Ah! because it would be pleasing to me

If the good were evil and the evil good. . .

So guilty I feel towards God

That I believe I might despair.

Elsewhere the learned Cadenet borrowed a Classical metaphor, that of the "boat of love, ploughing through the rough weather" from Ovid, and wrote Plus que la naus q'es en la mar prionda / Non had poder de far son dreg viatge. Cadenet elsewhere employs simile and metaphor to compare a beautiful but difficult woman to a pretty flower without seed:

Car es delida

leu flors, on mieills es florida;

q'ela se fraing per nïen

qand so qe mostra desmend.

After the Crusade and the Inquisition, Cadenet took refuge in Spain (either Castile or Aragon, c. 1230), where he had an influence on the court of Alfonso X of Castile. Alfonso's cantiga Virgen, madre gloriosa adapts metric elements from Cadenet's alba. Late in life, after an unhappy falling in love with a novice nun, sources differ as to whether he entered either the Order of the Temple or the Order of the Hospital. He appears to have been serving with the Order in Palestine when he died around 1230, though other sources place him in the Hospitaller establishment at Orange in 1239.

The first modern critical edition of Cadenet's work was published by Carl Appel in German as Der Trobador Cadenet in 1920.

viernes, 20 de octubre de 2023

XXIV, Pus mos coratge s' esclarzis

XXIV.


Pus mos coratge s' esclarzis

Per selh joy dont ieu suy jauzens,

E vey qu' amors part e chauzis,

Per qu' ieu n' esper estrenamens,

Ben dey tot mon chant esmerar,

Qu' om re no mi puesca falsar,

Que per pauc es hom desmentitz.


Selh en cui sest' amors cauzis

Joves, cortes e sapiens,

E selh cui refuda delis

E met a totz destruzemens;

Quar qui fin' amor vol blasmar

Elha 'l fai si en folh muzar

Que per art cuida esser peritz.


So son fals jutges raubador,

Fals molheratz e jurador,

Homicidi e lauzengier,

Lengu' a loguat, creba mostier,

Et aissellas putas ardens

Qui son d' autrui maritz cossens; 

Cyst auran guazanh ifernau.

Homicidi e traidor,

Simoniaix, encantador,

Luxurios e renovier

Que vivon d' enoios mestier,

E cill que fan faitilhamens,

E las faitileiras pudens

Seran el fuec arden engau.


Ebriaicx et escogossatz,

Fals preveires e fals abatz,

Falsas reclusas, fals reclus

Lai penaran, dis Marcabrus,

Que tuit li fals y an luec pres,

Car fin' amors o a promes,

Lai er dols dels dezesperatz.


Ay! fin' amors, fons de bontatz,

Quar tot lo mon enlumenatz,

Merce ti clam, lai no m' acus

Em defendas, qu' ieu lai non us,

Qu' en totz luecx me tenh per ton pres,

Per ton lairon en totas res;

Per tu esper estre guidatz.


Mon cor per aquest vers destrenh,

Quar mi plus qu' els autres reprenh,

Que qui autrui vol encolpar

Dregs es que si sacha guardar

Que no sia dels crims techitz

De que lieys encolpa e ditz,

Pueis poira segur castiar.


Pero si er asatz cauzitz

Sel que ben sap dire e 'l ditz,

Que pot si se vol remembrar.


Marcabrus.

lunes, 4 de diciembre de 2023

Bernard de Ventadour. Estat ai cum hom esperdutz

Bernard de Ventadour.


Estat ai cum hom esperdutz

Per amor un lonc estatge;

Mas era m sui reconogutz

Qu' ieu avia fait follatge,

C'a totz era ades salvatge,

Car m' era de chan recrezutz;

Et on ieu plus estera mutz,

Plus feira de mon dampnatge. 


A tal domna m' era rendutz

Qu'anc no m' amet de coratge, 

E sui m' en tart aperceubutz,

Que trop ai fait lonc badatge;

Mas ieu segrai son usatge: 

De cui que m vuelha, serai drutz

E trametrai per tot salutz,

Et aurai mais cor volatge. 


Truans vuelh esser per s' amor, 

E cove qu' ab lieys aprenda;

Pero non vei domneiador

Que miels de mi s' i entenda;

Mas belh m' es qu' ab lieys contenda,

Qu' altra n' am plus bell' e melhor

Que m val e m' ajud' e m socor,

E m fai de s' amor esmenda.


Aquesta m' a fait tan d' onor,

Que platz li qu' a merce m prenda,

E membre 'l del sieu amador

Qu'el ben que m fara no m venda,

Ni m fassa far long' atenda,

Que lonc termini m fai paor;

Qu' ieu no vei malvatz donador

Qu'ab lonc respiet no s defenda.


Ma domna m fon al comensar

Franqu' e de belha companha;

Per so la dei ieu mais amar

Que si m fos fer' et estranha;

Que dregz es que domna s franha

Ves selui qui a cor d' amar:

Qui trop fai son amic preyar,

Dregz es qu' amix li sofranha. 


Domna, pensem del enginhar

Lauzengiers, cui Dieus contranha,

Que tan cum hom lor pot emblar

De joi, aitan se gazanha;

E que ja us non s' en planha; 

Lonc temps pot nostr' amors durar,

Sol, quan luecs er, vueilha m parlar,

E, quan luecs non er, remanha.


Dieu lau, enquer sai ieu chantar,

Malgratz n' aia Na Dolz Esgar,

E selh ab cui s' acompaha. (acompanha)

Fis Jois, ges no us puesc oblidar,

Ans vos am e us vuelh e us tenh car,

Quar m' etz de belha companha.


__


Quan vei la flor, l' erba fresqu' e la fulha,

E aug los chans dels auzels pel boscatge,

Ab l' autre joy, qu' ieu ai en mon coratge,

Dobla mos bes e m nays e m crois m bruelha; 

Que no m' es vis qu' om posca ren valer,

S' eras no vol amor e gaug aver;

Que tot quant es s' alegr' e s' esbaudeya.


Ja no crezatz qu' ieu de joy mi recreya, 

Ni m lais d' amar per dan qu' aver en suelha, 

Qu' ieu non ai ges poder qu' aissi m' en tuelha; 

Qu' amors m' assalh, que m sobresenhoreya, 

E m fai amar qui que ilh platz, e voler;

E s' ieu am lieis que no m deu eschazer,

Forsa d' amor m' i fai far vassalatge.


Mas en amor non a hom senhoratge:

E qui l' y quer, vilanamen domneya,

Que ren no vol amors qu' esser non deya:

Paubres e rics fai amors d' aut paratge; 

Si l' uns amics vol l' autre vil tener, 

Greu pot amors ab erguelh remaner, 

Erguelhs dechai, e fin' amors capdelha.


Ieu sec sella que plus ves mi s' erguelha, 

Et ella m fug que m fon de bel estatge,

Qu'anc pus no vi ni me ni mon messatge,

Per qu' ieu m' albir que ma dona m' acuelha;

Mas dreg l' en fas, qu' ieu m' en fas fols parer,

Quar per selha que m torn' a nonchaler, 

Esta ne aitan de lieis que non la veya.


Mas costum' es tostemps que folhs foleya

E ja non er qu' ieu eys lo ram no cuelha

Que m bat e m fier, per qu' ai razon que m duelha,

Quar anc no m pres d' autrui amor enveya;

Mas, fe qu' ieu dei lei e Mon Bel Vezer,

Si de s' amor m' en torn' en bon esper,

Jamais vas lieys non farai vilanatge.


Ja no m' aia cor fellon ni salvatge,

Ni contra mi malvatz cossels non creya, 

Qu' ieu sui sos hom liges, on que m' esteya, 

Si que del suc del cap li ren mon gatge, 

Mas mans juntas, li venc al sieu plazer; 

E ja no m vuelh mais de sos pes mover, 

Tro per merce m meta lai o s despuelha.


L' aigua del cor, qu' amdos los huels mi muelha, 

M' es ben guirens qu' ieu penei mon dampnatge; 

E conosc ben qu' ieu ai dig gran folhatge,

S' elha fai tan que perdonar no m vuelha, 

Quar mieus non sui, et ilh m' a en poder; 

Mais pert elha qu' ieu el mieu dechazer,

Per que l' er mal, s' ab son home plaideia.


Mon messatgier man a Mon Bel Vezer, 

Que silh que m tolc lo sen e lo saber

M' a tol mi dons e leys, que non la veia.

___


Lonc temps a qu' ieu no chantei mai, 

Ni m saubi far captenemen:

Mas ar no tem plueia ni ven, 

Tant sui intratz en cossire 

Cum pogues bos motz assire 

En est so, qu' ai aperit; 

Sitot no vei flor ni fuelha,

Miells mi vai qu' el temps florit,

Quar la rens qu' ieu plus vuelh me vol.


Totz me desconosc, tan be m vai, 

E s' om saubes en cui m' enten, 

Ni l' auzes mon joi far parven, 

Del miels del mon sui jauzire;

E, s' ieu anc fui bos suffire,

Era m' en tenc per garit,

Que re non sent mal que m duelha;

Si m' a pres jois e sazit

No sai si m sui aquelh que sol.


El mon tan bon amic non ai,

Fraire ni cozin ni paren,

Si m vai de mon joi enqueren,

Qu' ins en mon cor no l' azire;

E, s' ieu m' en vuelh escondire,

No s' en tenha per trait;

No vuelh lauzengiers mi tuelha

S' amor, ni 'n levon tal crit,

Per qu' ieu me lais morir de dol.

Lo cors a blanc, sotil e gai,

Qu'anc hom non vi tan avinen;

Pretz e beutat, valor e sen,

A trop mais qu' ieu no vos sai dire:

De lieys non es res a dire

Ab sol qu' ilh agues tan d' ardit

Qu' una vetz, quant se despuelha,

Me mezes en loc aizit, 

E m fezes del bratz latz al col.


S' ilh no m' aizis lai on ilh jai,

Si qu' ieu remir son bel cors gen,

Doncs per que m' a fag de nien?

Ailas! cum muer de desire!

Vol mi doncs mi dons aucire,

Quar l' am, o quar l' ai falhit?

Era 'n fassa so que s vuelha

Ma domna, al sieu chauzit,

Qu' ieu no m' en planh, sitot m' en dol.


Per sol lo bel semblan que m fai,

Quan pot, ni aizes lo cossen,

Ai tan de joi que sol no m sen;

Soven salh e volv e m vire,

E sai ben, quan la remire,

Qu'anc hom bellazor non vit:

Ni ges ves mi non s' orgoilla

S' amors, anz n' hai lo chausit

D' aitant quant mars clau ni revol.


Tan l' am que ren dir no l' en sai,

Mas ill s' en prenda esgardamen,

Qu' ieu non ai d' al re pessamen,

Mas cum li fos bos servire.

E s' ieu sai chantar ni rire 

Tot m' es per lei escarit.

Per merce 'lh prec que m' acuelha.

E pus tan m' a enriquit

No sia qui dona e qui tol. 

lunes, 9 de octubre de 2023

Hugues, Uc, Nuc; Brunet, Brunec, Brunenc, 1190 - 1220

Hugues Brunet. Uc Brunet. Nuc : N' Uc Brunecs, En Uc, 

Hugues Brunet. Uc Brunet. Nuc : N' Uc Brunecs, En Uc,



Cortezamen mov en mon cor mesclansa

Que m fai tornar en l' amoros dezire;

Joya m promet et aporta m cossire,

Quar en aissi sap ferir de sa lansa

Amors, que es us esperitz cortes,

Que nos laissa vezer mas per semblans,

Quar d' huelh en huelh salh e fai sos dous lans,

E d' huelh en cor e de coratge en pes.


En aissi vens e destrenh e sobransa

Selhs qu' a sos ops vol triar et eslire,

Mas aissi a un perilhos martire

Que sa dolors vol que si' alegransa,

E dels sieus tortz que il refeir' hom merces,

E contr' orguell qu' om si' humilians;

Qu' amor no vens menassa ni bobans

Mas gens servirs e precx e bona fes.


Mas a mi fai sobre totz un' onransa,

Qu' anc mon dezir no volc en dos devire,

Ans, quan se ven en mon fin cor assire,

Totz autres pes gieta defors e lansa;

Pero selieis qu' a sos ops m' a conques

Tanh qu' a mos precx s' adouz sos cors prezans,

Tro sia 'l cors ab los huelhs acordans

Que paresca qu' al coratge plagues.


Mi dons sap far de joy semblar pezansa,

E son voler celar et escondire,

Puois fai semblans cortes ab son dous rire,

Per qu' ieu no sai cor jutgar per semblansa;

Mas, si be m vol, en breu temps paregues,

Pus li sui fis, leyals, ses totz enjans,

Qu' ieu no pens d' als mas de far totz sos mans,

Que m dones cor, qu' ilh a lo mieu conques.


E pois no m part de sa bon' esperansa,

Vas mon dezir adouz son cor e vire,

Que cors non pot pensar ni boca dire

L' amor que ill teing ni la fina amistansa;

E pois mon cor li teing aissi 'n defes,

Que non i lais intrar autres talans,

Sia de mi sovinens, e membrans

Que mil maltratz en mi plaideia us bes.


E sol qu' el cor aya de mi membransa,

Del plus serai atendens e sufrire,

Ab que l' esguar se baizon e ill sospire

Per qu' el dezirs amoros no s' estansa;

Qu' ab sol aiso ai tot quan mestier m' es,

E serai li plazens e merceyans,

Quar aiso es vida dels fins amans,

Qu' amors non viu mas de gaug e de bes.


Ja lauzengier no l' en fasson duptansa, 

Qu' ieu n' ai vas els pres engienh et albire, 

Qu' ieu bais los huelhs, et ab lo cor remire, 

Et en aissi cel lur ma benenansa,

Que nulhs no sap de mon cor vas ont es,

Ans qui m' enquier de cui se fenh mos chans,

Als plus privatz estau quetz e celans,

Mas que lor fenh de so que vers non es.


Glorieta, entre vos e merces

M' achaptas joy de lieis cui sui amans,

E digas li qu' ab s' amistat m' enans,

Qu' ie 'l port el cor amor e bona fes.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Uc_Brunet

Uc Brunet, Brunec, or Brunenc (English: Hugh, Latin: Ugo; fl. 1190–1220) was a nobleman and troubadour from Rodez in the Rouergue. Six of his works survive.

Outside of his own works and those of other troubadours, including a vida, Uc is mentioned in only one document dated to around 1190. The document relates the settlement between Uc and the abbey of Bonnecombe, from which Uc had demanded free lodging for himself, five of his knights, and a servant. Uc's career can be extended as late as the c. 1220 by the planh (lament) written on his death by Daude de Pradas, who was only active from about that time. Among Uc's patrons were Hugh II of Rodez, his suzerain; Alfonso II of Aragon; Raymond VI of Toulouse; Bernard VII of Anduze; and Dalfi d'Alvernha.

The author of Uc's vida (biography), whose reliability is difficult to ascertain, states that Uc was a cleric well-versed in letters with a natural wit. From this background he became a jongleur and then a troubadour, but he never, according to his vida, composed any music. Nonetheless, one of his songs is accompanied by a melody in one manuscript; the melody may be Uc's or somebody else's.

Uc's vida provides an interesting story which cannot be verified that Uc fell in love with a bourgeois women named Galiana, from Aurillac. She dismissed him, however, and took Hugh of Rodez as her lover. In his pain Uc Brunet entered the "order of Cartosa" (probably an unidentified charterhouse) and there died. (CarthusianCartoixa, Cartuja)

One of Hugh's datable works is a sirventes, "Conplidas razos novelas e plazens", which mentions the death of los comtes, evidently the count of Rodez, in 1208. It is the only work of Uc's to survive with a melody. The melody is melismatic and tonal with its centre generally on F, though it ends on D.

Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.

Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

viernes, 20 de octubre de 2023

XXXVII, Ricx hom que greu ditz vertat e leu men,

XXXVII.


Ricx hom que greu ditz vertat e leu men,

E greu vol patz e leu mov ochaizo,

E dona greu e leu vol qu' om li do,

E greu fai be e leu destrui la gen,

E greu es pros e leu es mals als bos,

E greu es francx e leu es orgulhos,

E greu es larcx e leu tol e greu ren,

Deu cazer leu d' aut luec en bas estatge.


De tals en sai que pisson a prezen

Et al beure rescondo s dins maizo;

Et al manjar no queron companho,

Et al talhar queron en mais de cen;

Et a l' ostal son caitiu e renos,

Et a tort far son ric e poderos;

Et al donar son de caitiu prezen,

Et al tolre fortz e de gran coratge.


Malditz es hom qui 'l ben laissa e 'l mal pren;

E 'ls ricx an pres enguan e tracio,

Et an laissat condug e messio;

Et an pres dan e gran destruzimen,

Et an laissat lays e vers e chansos;

Et an pres plaitz, e novas e tensos,

Et an laissat amor e pretz valen;

Et an pres mal voler e far outratge.


Aissi cum son maior an meyns de sen

Ab mais de tort et ab meyns de razo,

Ab mais de dan tener, ab meyns de pro,

Ab mais d' orguelh, ab meyns de cauzimen,

Ab mais de tolre et ab meyns de bels dos,

Ab mais de mals, ab meyns de bels respos,

Ab mais d' enueg, ab meyns d' ensenhamen,

Ab mais d' enguan, ab meyns de bon coratge.


Ara diguatz, senhors, al vostre sen

De dos barons qual a maior razo,

Quan l' un dels dos pot dar e tolre no,

L' autre pot tolr' e dar no pot nien:

Ar diran tug que dars val per un dos,

E veyretz los tolre totas sazos;

A que far doncx van emblan ni tolen,

Pus lo donars a dos tans d' avantatge?


Mos chantars es enueg als enoios

Et als plazens plazers; cui platz razos

Tug li dig son enoios e plazen;

So qu' als us platz als autres es salvatge.


Pierre Cardinal.

viernes, 13 de octubre de 2023

XIII, Ab marrimen et ab mala sabensa

XIII.


Ab marrimen et ab mala sabensa

Vuelh er chantar, sitot chans no m' agensa,

Quar valors a preza gran dechazensa,

E paratges es mermatz en Proensa,

Et ay enic

Mon cor per la preizo del pros N Enric.


Ben deu esser marrida tota Espanha,

E Roma tanh e cove be que planha

Lo senador franc, de bella companha,

Lo plus ardit de Burcx tro en Alamanha;

A trop fallic

Quascus qu' el camp laysset lo pros N Enric.


Tug l' Espanhol, del Gronh tro Compostella,

Devon planher la preizo, que ges bella

Non fo ni es d' En Enric de Castella;

E 'l reys N Anfos, que tan gent se capdella,

Ab sen antic

Deu demandar tost son frair' En Enric.


Alaman flac, volpilh, de frevol malha,

Ja lo vers dieus no us aiut ni vos valla,

Quar a 'N Enric fallitz a la batalla;

Aunid' avetz Alamanha, ses falla,

Malvays mendic,

Quar sol layssetz el camp lo pros N Enric.

Que per valor et per noble coratge

Mantenia 'N Enricx l' onrat linhatge

De Colradi ab honrat vassalatge;

E 'l reys N Anfos, ab son noble barnatge,

Que a cor ric,

Deu demandar tost son frair' En Enric.


No tanh a rey que a tan ric coratge,

Quo 'l reys N Anfos, e tan noble barnatge,

Lays' estar pres home de son linhatge;

Doncx elh no s tric

Que no deman tost son frair' En Enric.


Recrezensa faran e volpilhatge

Tug l' Espanhol, silh que son de paratge,

Si 'n breu de temps no fan tal vassallatge

Don sion ric,

E paupre silh que tenon pres N Enric.


Paulet de Marseille.

martes, 10 de octubre de 2023

La Dame Casteloze. Na Castelloza.

La Dame Casteloze.

La Dame Casteloze. Na Castelloza.

Ja de chantar non degr' aver talan,

Car on mais chan

E pietz mi vai d' amor;

Que plaing e plor

Fan en mi lor estatge;

Car en mala merce

Ai mes mon cor e me,

E s' en breu no m rete,

Trop ai fag long badatge.


Ai! bels amics, sivals un bel semblan

Me faitz enan

Qu' eu muoira de dolor;

Que l' amador

Vos tenon per salvatge,

Qu' a joia no m' ave

De vos don no m recre

D' amar per bona fe

Totz temps, ses cor volatge.


Mas ja vas vos non aurai cor truan, 

Ni plen d' enjan,

Sitot vos n' ai peior,

Qu' a grant honor

M' o teing e mon coratge;

Ans pens qan mi sove

Del ric pretz que us mante,

E sai ben que us cove

Dompna d' ausor paratge.


Despuois vos vi, ai fag vostre coman,

Et anc per tan,

Amics, no us n' aic meillor;

Que preiador

No m fan ren ni messatge

Que ja m viretz lo fre;

Amics, non fassatz re:

E car josi no m soste,

Ab pauc de dol non ratge.


Si pro i agues, be us membri en chantan 

Q' aic vostre gan

Qu' enblei ab gran temor,

Pueis aic paor

Que i aguessetz dampnatge

D' aicella que us rete,

Amics, per qu' ieu dese

Li torniei, car ben cre

Que no i ai poderatge.


Dels cavalliers conosc que i fan lor dan, 

Car ja preian

Dompnas plus qu' ellas lor,

Qu' autra ricor

No i an ni seignoratge;

Que pois dompna, s' ave

D' amar, preiar deu be

Cavallier, si 'n lui ve

Proeza e vasalatge.


Dompna N' Almurs, ancse

Am so don mal me ve,

Car cel que pretz mante

A ves mi cor volatge.


Bels Noms, ges no m recre

De vos amar jasse,

Car i truep bona fe

Totz temps e ferm coratge.


II.


Amics, s' ie us trobes avinen, 

Humil e franc e de bona merce, 

Be us amera, qant era m' en sove 

Qu' ie us trob vas mi mal e fellon e tric; 

E fauc chansons per tal que fassa ausir 

Vostre bon pretz, don eu no m puesc sofrir 

Qu' eu no us fassa lauzar a tota gen, 

On plus mi faitz mal et asiramen.


Jamais no us tenrai per valen,

Ni us amarai de bon cor ni per fe,

Tro que veirai si ja m valria re,

Si us mostrava cor fellon ni enic;

Non farai ja, car no vueill puscatz dir

Qu' eu anc ves vos agues cor de faillir;

Qu' auriatz puois qualque razonamen,

S' ie us fazia ves vos nuill faillimen.


Eu sai ben qu' a mi estai gen,

Si be i s dizon tuit que mout descove

Que dompna preia cavallier de se,

Ni qu' el teigna totz temps tan lonc pressic;

Mas cel q' o ditz non sap ges ben chausir,

Qu' ieu vueil proar, enans que m lais morir,

Qu' el preiar ai un gran revenimen,

Qan prec sellui don ai greu pessamen.


Assatz es fols qui m' en repren

De vos amar, pos tan gen mi cove;

E cel q' o ditz no sap cum s' es de me,

Ni no us vei ges aras si cum vos vic

Quan me dissetz que non agues cossir,

Que calc' ora poiria endevenir

Que n' auria enqueras jauzimen;

De sol lo dig n' ai eu lo cor jauzen.


Tot' autr' amor teing a nien,

E sapchatz ben que mais jois no m soste

Mas lo vostre que m' alegra e m reve,

On mais en sent d' afan e de destric;

E m cug ades alegrar e jauzir

De vos, amics, qu' eu non puesc convertir;

Ni joi non ai, ni socors non aten,

Mas sol aitan qan n' aurai en durmen.


Jamais non sai que us mi presen, 

Qu' esajat ai et ab mal et ab be 

Vostre dur cor, don lo mieus no s recre; 

E no us o man qu' eu meteissa us o dic, 

E morai me, si no m voletz jauzir 

De qualque joi; e si m laissatz morir, 

Faretz pecat, e serai n' en turmen, 

E seretz ne blasmatz vilanamen.


//

https://es.wikipedia.org/wiki/Castelloza

Na Castelloza (fl. a comienzos del siglo xiii) fue una noble, poetisa y trobairitz de Auvernia.

De acuerdo con su Vida, Castelloza fue la esposa de Turc de Mairona, probablemente señor de Meyronne.​ Los antepasados de Turc habían participado en una cruzada alrededor de 1210 o 1220, por lo que de ahí provendría el origen de su nombre (significa Turco).1​ Presuntamente tuvo amoríos con Arman de Brion, un miembro de la casa de Bréon de rango social más alto que ella, y sobre quien habría escrito varias canciones. Su Vida registra que fue «muy alegre y sin preocupaciones», «muy educada» y «muy bella».

Solo tres —quizás cuatro si recientes investigaciones son aceptadas— de sus canciones (todas cansos) sobreviven, aunque sin música. Esto, sin embargo, la transforma en al menos la segunda trobairitz más prolífica en términos de obras preservadas: sólo Beatriz de Día la supera con cuatro cansos vinculados a su autoría. El tema de todos sus poemas es el amor cortés.

Comparado con Beatriz de Día, Castelloza era una poetisa más conservadora. La persona a través de sus obras es consistente y, aunque levanta tensiones entre el amor condicional e incondicional, siempre se mantiene comprometida a la fidelidad absoluta.

Un investigador, Peter Dronke, (drunk no) ha visto las canciones de Castelloza como iniciadoras de un ciclo lírico.

Ja de chantar No degra aver talan.

Amics, s'ie.us trobes avinen.

Mout avetz faich lonc estatge.

Por joi que d'amor m'avegna (discutido).


Bruckner, Matilda Tomaryn. "Fictions of the Female Voice: The Women Troubadours." Speculum, Vol. 67, No. 4. (Oct., 1992), pp. 865–891.

Coldwell, Maria V. "Castelloza." Grove Music Online Archivado el 16 de mayo de 2008 en Wayback Machine., ed. L. Macy.

The Vidas of the Troubadours, ed. and trans. Margarita Egan. Nueva York: Garland, 1984. ISBN 0 8240 9437 9.

Gravdal, Kathryn. "Mimicry, Metonymy, and 'Women's Song': the Medieval Women Trobairitz." Romanic Review, 83:4 (1992:Nov.) pp. 411–427.

Paden, William D., Jr. "The Poems of the 'Trobairitz' Na Castelloza." Romance Philology, 35:1 (1981:Aug.), pp. 158–182.

Schutz, A. H. "Where Were the Provençal 'Vidas' and 'Razos' Written?" Modern Philology, Vol. 35, No. 3. (Feb., 1938), pp. 225–232.

Shapiro, Marianne. "The Provençal Trobairitz and the Limits of Courtly Love." Signs, Vol. 3, No. 3. (Spring, 1978), pp. 560–571.

Weiss, Julian. "Lyric Sequences in the Cantigas d'amigo." Bulletin of Hispanic Studies, 65:1 (1988:Jan.), pp. 21–38.

La Dame Casteloze. Na Castelloza.