Mostrando las entradas para la consulta nien ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta nien ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 13 de octubre de 2023

XVII, Amicx N Albertz, tensos soven

XVII.


Amicx N Albertz, tensos soven

Fan assatz tug li trobador,

E parton se razon d' amor

E d' als, quan lor play eyssamen;

Mas ieu fas so c' om mais non fes,

Tenson de so que res non es;

C' a razon pro m respondriatz,

Mas al nien vuelh respondatz;

Et er la tensos de non re.


N Aymerics, pus del dreg nien

Me voletz far respondedor,

No y vuelh autre razonador

Mas sol mon sen tan solamen;

Be m par qu' a razon respos es,

S' aiso us respon que non es res,

C' us niens es d' autre compratz;

E pos al nien m' apelatz,

Respondray com calarai me.


N Albertz, ges calan non enten

Qu' el respondres aya valor,

Quar mutz non respon a senhor,

Ni mutz non ditz vertat ni men;

Doncs, si calatz, com respondretz?

Ja us parl' ieu que us ay escomes;

Nien a nom, doncs si 'l nomnatz,

Parlaretz, malgrat qu' en ayatz,

E non respondretz mal ni be.


N Aymerics, nulh eyssernimen

No us aug dir, ans sembla d' error;

Folia deu hom a folor

Respondre, e saber a sen;

Pro us respon a no sai que s' es,

Com sel qu' en sisterna s' es mes,

Que s mira sos huelhs e sa fatz,

E s' el sona, sera sonatz

De si meteys, c' autre no y ve.


N Albertz, ieu soy sel veramen

Que mir mos huelhs e ma color,

E vos la votz del sonador,

Pus ieu vos son premieiramen;

E 'l retint es nien, so m pes:

Doncs e vos, no vos enueg ges?

Niens fatz, si m respondiatz,

E si per tal vos razonatz,

Ben es fols qui de ren vos cre.

N Aymerics, l' entresimamen

Sabetz, per c' om non fa lauzor,

E no us entendon li plusor,

Neys vos meteys, mon escien;

Et es vos en tal razon mes

Don ieu issirai, mal que us pes,

E vos remanretz issaratz;

E sitot mi matrasseyatz,

Ieu vos respon, mas no us dic que.


N Albertz, so qu' ieu vos dic vers es,

Doncs dic ieu que y cove non res;

Quar s' un flum d' un aut pont guardatz,

L' uelh vos diran qu' ades anatz

E l' aygua que cor se rete.


N Aymerics, non es mals ni bes

Aiso de que us es entremes;

Qu' atretan petit ensegatz,

Col molinz qu' a roda de latz

Que s mov tot jorn e no vai re.


Aimeri et Albert.

lunes, 19 de febrero de 2024

Lexique roman; Esser


Esser, v., lat. esse, être.

Ni vuelh esser en luec d' emperador.

(chap. Ni vull sé : está al puesto d' emperadó.)

Berenger de Palasol: Mais ai de. 

Ni ne veux être en place d'empereur. 

Cen tantz soi miels vostre que mieus. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. Var. 

Je suis cent fois plus vôtre que mien. 

Li respont: Yeu suy qui suy.

(chap. Li va respondre: Yo soc qui soc; ego sum qui sum.)

V. de S. Honorat.

Lui répond: Je suis qui je suis. 

Tals es savis apellatz 

Que fai e ditz de grans foldatz.

Pistoleta: Manta gent. 

Tel est appelé sage qui fait et dit de grandes folies.

Ar em al freg temps vengut.

Azalais de Porcairagues: Ar em al.

Maintenant nous sommes venus au temps froid.

ANC. FR. En Calabre emes arrivet.

Roman de Protheslaus. 

La genser etz qu'om puesc' el mon chauzir.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Vous êtes la plus gente qu'on puisse choisir au monde.

Seyner, qui est vos? V. de S. Honorat.

Seigneur, qui êtes-vous?

Mal ome foren, a ora sunt peior. Poëme sur Boèce.

Furent méchants hommes, maintenant sont pires.

Quar s'ieu era en Proensa... 

Quar s'ieu era de lai mar veramen. 

Peirols: Pus flum Jordan. 

Car si j' étais en Provence... Car si j' étais vraiment de là la mer.

Mas elh era sobre totz elegitz.

Giraud de Calanson: Bel senher. 

Mais il était élu sur tous. 

ANC. FR. D'ung tertre qui près d'iluec iere... 

Et avec ce qu'ele iere maigre, 

Iert ele povrement vestue. 

Roman de la Rose, v. 108, 206, 207.

Si eravatz XXXIIII,

Si seriatz vos tuit pres e mort.

Roman de Jaufre, fol. 102. 

Si vous étiez vingt-quatre, vous seriez ainsi tous pris et tués.

Eran tuit ric en s'amor.

Folquet de Marseille: Si cum sel. 

Tous étaient riches en son amour.

Silh que s' eran en vostre servir mes. 

G. Faidit: Fort chausa. 

Ceux qui s' étaient mis en votre service.

ANC. FR. Et est revenuz aus puceles

Qui tant ierent vaillans et belles. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 414.

Perdud' ai la bellazor 

Dona qu' anc fos ni er jamais.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

J'ai perdu la plus belle dame qui oncques fut ni sera jamais. 

ANC. FR. Vassalment ferrez,

Si eren descunfi li culvert renéez. 

Roman de Horn, fol. 18. 

S'il ont avoir à grant plenté, 

Jà por ce miex ne lor en iert.

Fables et cont. anc., t. II, p. 346.

Vos voletz qu'ieu sia amaire.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Vous voulez que je sois amant. 

Sol que bona fos la fis, 

Bos sai qu' er lo comensamens.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Pourvu que la fin fût bonne, je sais que le commencement sera bon.

Ai! Dieu! ara fosson trian

Li fals drut e 'l fin amador!

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Ah! Dieu! que maintenant fussent-ils triés les faux galants et les purs amants!

S'ieu saubes la gent encantar, 

Miei enemic foran enfan.

B. de Ventadour: Quant erba vertz. 

Si je savais enchanter la gent, mes ennemis seraient enfants.

A l'exemple des langues anciennes, la langue des troubadours employa souvent le verbe esser dans la forme impersonnelle.

Imperson. En son plazer sia,

Qu' ieu sui en sa merce. 

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

En son plaisir soit, vu que je suis en sa merci. 

Bels m' es qu' ieu chant en aiselh mes. 

B. de Ventadour: Bels m'es. 

Il m'est beau que je chante en ce mois. 

ANC. FR. Vray est que tant qu'il vescut, ilz redoubtèrent sa puissance en armes. Amyot. Tr. de Plutarque, Vie de Pompée.

Exclam. Las trompas van, e la poestat cria:

“Demandem li jovent e cortezia,

Pres e valor!" E totas cridon: "Sia!" 

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

Les trompettes vont et l'autorité crie: "Demandons-lui jeunesse et courtoisie, mérite et valeur!" Et toutes crient: "Soit!" 

Conjonct. Ab mon cor me sui ben acordatz 

De ben amar, sia sens o foldatz. 

Rambaud d'Orange: Si de trobar agues. 

Avec mon coeur je me suis bien accordé de bien aimer, soit sens ou folie. Loc. Vuelh saber, quan m'en irai, 

Cum es de vos ni cossi us vai.

P. Rogiers: Senher. 

Je veux savoir, quand je m'en irai, comment il est de vous et comment vous va.

Ailas! que n' er si no m secor?

Arnaud de Marueil: A guisa de fin. 

Hélas! qu'en sera-t-il si elle ne me secourt? 

Ab amor m'er a contendre.

B. de Ventadour: Amors que. 

Il me sera à disputer avec l'amour. 

ANC. FR. Et es à estre nostre roy et seigneur.

Monstrelet, t. I, fol. 70.

Senhors, a Dieu siatz.

Bertrand d'Allamanon: Lo segle. 

Seigneurs, à Dieu soyez. 

ANC. FR. Et je m'en vois; à Dieu soiez.

Roman du Renart, t. II, p. 352. 

Substantiv. Arma es facha de tal for 

Que sos essers sera jasse.

Nat de Mons: Al noble rey. 

L'âme est faite de telle sorte que son être sera toujours.

Car nulhs essers non es aytals. Brev. d'amor, fol. 10.

Car nul être n'est tel.

Part. prés. Essent trop tenre e frevol, non poc obtenir.

Doctrine des Vaudois. 

Étant trop tendre et faible, il ne put obtenir.

On trouve parfois estre pour esser, mais si rarement, qu'on peut croire que c'est une licence poétique. 

Mais amatz dos buous et un araire 

A Monferrat, qu'alhors estr' emperaire. 

Elias Cairel: Pus chai la fuelha. 

Vous aimez plus deux boeufs et une araire à Montferrat, qu'être ailleurs empereur.

Les divers temps et modes du verbe esser, joints à d'autres verbes, produisirent des passifs composés.

Per mantas guizas m' es datz 

Joys e deport e solatz.

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas. 

Par maintes manières m'est donné bonheur et amusement et agrément.

Ja per el nostre secret

Non er saubutz.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

Jamais notre secret ne sera divulgué par lui. 

Qu'el bes que m faria 

No fos saubutz per me.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Que le bien qu'elle me ferait ne fût divulgué par moi.

CAT. Esser, ser. ESP. PORT. Ser. IT. Essere. 

(chap. sé: soc, eres, es, som, sou, son; siré, sirás, sirá, sirem, siréu, sirán; si yo haguera sigut; si yo siguera, sigueres, siguere, siguerem, siguereu, sigueren; siría, siríes, siríe, siríem, siríeu, siríen; etc.)   

2. Essentia, s. f., lat. essentia, essence.

Nos non trobam negun nom que pertanga a la essencia de Dieu tan be co fay aquest: Qui es. V. et Vert., fol. 39.

(chap. Natros no trobam cap nom que pertangue a la essensia de Deu tan be com fa este: Qui es.)

Nous ne trouvons aucun nom qui appartienne à l' essence de Dieu aussi bien comme fait celui-ci: Qui est.

Declara la essencia del nom, so es sa materia e sa forma.

Leys d'amors, fol. 44. 

Déclare l' essence du nom, c'est-à-dire sa matière et sa forme.

CAT. Essencia. ESP. Esencia. PORT. Essencia. IT. Essenzia. (chap. Essensia.)

3. Essencial, adj., essentiel.

Quant a sa essencial perfeccio, haura perpetual duracio.

Eluc. de las propr., fol. 106. 

Quant à sa perfection essentielle, il aura perpétuelle durée.

D' escencial pluralitat.

Brev. d'amor, fol. 7. 

De pluralité essentielle.

Tota dictios ha doas formas: la una es essentials e l' autra es accidentals.

Leys d'amors, fol. 7. 

Tout mot a deux formes: l'une est essentielle et l'autre est accidentelle.

CAT. Essencial. ESP. Esencial. PORT. Essencial. IT. Essenziale. (chap. Essensial, essensials.)

4. Essencialment, adv., essentiellement.

So unidas, indivisas essencialment.

Eluc. de las propr., fol. 3. 

Sont unies, indivises essentiellement.

CAT. Essencialment. ESP. Esencialmente. PORT. Essencialmente. 

IT. Essenzialmente. (chap. Essensialmen.)

5. Entitat, s. f., entité.

De sa entitat, de sa qualitat... Per sa propria entitat.

(chap. De sa entidat, de cualidat... Per sa propia entidat.)

Fi et comensament don pren nombre sa entitat.

Eluc. de las propr., fol. 156 et 279. 

De son entité, de sa qualité... Par sa propre entité. 

Fin et commencement dont prend nombre son entité.

CAT. Entitat. ESP. Entidad. PORT. Entidade. IT. Entità, entitade, entitate.

(chap. Entidat, entidats.)

6. Entamens, adv., par la même raison, par cela même.

Car fon primayrans dimentge, entamens 

Colem lo nos.

P. de Corbiac: El nom de. 

Parce qu'il fut le premier dimanche, par cela même nous le célébrons.

7. Nien, Neien, Nient, s. m., néant, rien.

Defora resplandis,

E dins val meyns que niens.

(chap. Afora resplandix, y adins val menos que no res.)

P. Cardinal: Pus ma boca.

Il brille au-dehors, et au-dedans vaut moins que rien.

Be sai que tot quan fas es dretz niens. 

Folquet de Marseille: Tan m'abellis. 

Je sais bien que tout ce que je fais est juste néant. 

Loc. M'a fait ric home de nien.

B. de Ventadour: Chantars no. 

De rien elle m'a fait homme puissant. 

De Dieu qu' es ton senhor, 

E t'a format de nien.

P. Cardinal: Tartarassa. 

De Dieu qui est ton seigneur, et t'a formé de néant.

Vos m'avetz fag de nien.

G. Faidit: Ab chantar. 

Vous m'avez fait de néant.

Loc. Los negocis del mon li semblon aytant co un bell nient.

V. et Vert., fol. 65. 

Les affaires du monde lui semblent autant comme un beau rien.

- Adverbial, nég. expl., point, nullement, aucunement.

Ella medesma telset so vestiment, 

Que negus om no pot desfar nienz. 

Poëme sur Boèce. 

Elle-même tissa son vêtement, que nul homme ne peut défaire aucunement.

Vencutz no sui nien. 

T. de Savari de Mauleon, de G. Faiditz et de H. de la Bachelerie: Gauselms tres.

Je ne suis nullement vaincus.

ANC. FR. Fame est de trop foible nature: 

De noient rit, de noient pleure. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 466.

Ke tote est noiant devenue 

E à bien poi tote perdue.

Roman de Rou, v. 496. 

ANC. CAT. Nient. IT. Niente. (ESP. Nada. Chap. res, no res, gens.)

8. Nienteza, s. f., nullité.

En aysso cofessava sa nienteza, sa pauretat, sa vileza.

(chap. En aixó confessabe sa nulidat, sa pobresa, sa vilesa o humildat.)

V. et Vert., fol. 90.

En cela il confessait sa nullité, sa pauvreté, son humilité.

9. Anientar, v., anéantir.

Part. pas. Lurs esperitz s'es totz anientatz. V. et Vert., fol. 56.

Leur esprit s'est tout anéanti.

Maisos trop richa er anientada per ergoil.

Trad. de Bède, fol. 73.

Maison trop riche sera anéantie par orgueil.

ANC. FR. Ceste cité sera essillie u néandie.

Roman de Rou, v. 3401. 

Tenant un dard, semblant tout néantir. 

Cl. Marot, t. II, p. 323. 

IT. Anientare. (chap. Tornás no res.)

10. Absentar, v., absenter.

Volontiers s'en part 

Casqus e s'en absenta.

Leys d'amors, fol. 28. 

Chacun volontiers s'en sépare et s'en absente. 

Sels que se absentarian de la vila per deutes.

(chap. Aquells que se aussentaríen de la vila per deutes, deudes.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 204.

Ceux qui s' absenteraient de la ville pour dettes. 

CAT. ANC. ESP. Absentar. ESP. MOD. Ausentar. PORT. Absentar, ausentar. IT. Assentare. (chap. Aussentá, aussentás: yo me aussento, aussentes, aussente, aussentem o aussentam, aussentéu o aussentáu, aussenten; aussén, aussens, aussenta, aussentes; aussentat, aussentats, aussentada, aussentades.)

11. Absencia, s. f., lat. absentia, absence.

No devon aver dan per la lor absencia. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 10.

Ne doivent avoir dommage à cause de leur absence.

CAT. ANC. ESP. Absencia. ESP. MOD. Ausencia. PORT. Absencia, ausencia. IT. Absenzia, assenzia. (chap. Aussensia, aussensies.)

12. Absens, adj., lat. absens, absent. 

Si el es absens, so es en altra terra.

(chap. Si ell está aussén, aixó es a un' atra terra.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 84.

S'il est absent, c'est-à-dire en autre terre. 

Fos absens del dugat de Guiayna.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 207.

Fut absent du duché de Guyenne

CAT. Absent. ANC. ESP. Absente. ESP. MOD. Ausente. PORT. Absente, ausente. IT. Assente. (chap. Aussén, aussens, aussenta, aussentes; está aussén : no hi está.)

13. Absensa, s. f., absence.

Fos absens del dugat de Guiayna... e en sa absensa.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 207.

Fut absent du duché de Guyenne... et en son absence.

IT. Absenza, assenza. 

14. Presentar, v., lat. praesentare, présenter.

Lo cossel deu los presentar als senhors de Condom.

Cout. de Condom.

Le conseil doit les présenter aux seigneurs de Condom. 

CAT. ESP. PORT. Presentar. IT. Presentare.

15. Presentacio, s. f., lat. praesentatio, présentation. 

Aprop la dita presentacio.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 261. 

Après ladite présentation. 

Ordenet lo dit testaire que la presentacio, etc.

Tit. de 1294. DOAT, t. XLI, fol. 187. 

Ordonna ledit testateur que la présentation, etc. 

Ses presentation del senhor.

(chap. Sense (la) presentassió del siñó.)

Cout. de Condom.

Sans présentation du seigneur.

CAT. Presentació. ESP. Presentación. PORT. Presentação. 

IT. Presentagione, presentazione.

16. Present, adj., lat. praesentem, présent.

D' aquo que es preterit o endevenidor o pot esser, ha tanta sciencia cum si era prezent. Eluc. de las propr., fol. 5. 

Il a une connaissance aussi grande de ce qui est passé ou à venir ou peut être, que si c'était présent. 

Presen lor cancelier.

(chap. (están) Presén lo seu cansellé.)

Leys d'amors, la Loubère, p. 49. 

Leur chancelier présent. 

Adv. comp. Ieu de present parti d'el.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Sur-le-champ je me séparai de lui. 

Aysso sia assatz quant a prezent.

Eluc. de las propr., fol. 13. 

Que cela soit assez quant à présent. 

CAT. Present. ESP. PORT. IT. Presente. (chap. Presén, presens, alguna vegada se fa aná presenta per a dona, presentes.)

17. Prezencialment, adv., présentement, actuellement.

Cum Dieus conoga... las causas futuras prezencialment...

Prezencialment... Tot aquo que sap, el sap prezencialment, so es a dire que d' aquo que es preterit o endevenidor o pot esser, ha tanta sciencia cum si era prezent. Eluc. de las propr., fol. 5. 

Comme Dieu connaît... les choses futures présentement... Tout ce qu'il sait, il le sait actuellement, c'est-à-dire qu'il a une connaissance aussi grande de ce qui est passé ou à venir ou peut être, que si c'était présent.

ESP. PORT. Presencialmente. IT. Presenzialmente. (chap. Presensialmen)

18. Presentatiu, adj., présentant des formes.

Virtut viziva... propriament aprehensiva e presentativa.

Eluc. de las propr., fol. 14. 

Qualité visible... proprement sensible et présentant des formes.

19. Representacio, s. f., lat. repraesentatio, représentation.

Per speculativa contemplacio et declarativa representacio.

(chap. literal: Per especulativa contemplassió y declarativa representassió.)

Eluc. de las propr., fol. 1.

Par contemplation spéculative et indicative représentation.

- Représentation, reproche.

Si alcus d'aquels, efflatz per aventura d'alcun ergoil, sera atrobat dignes de representacio, sia 'n castiat.

Regla de S. Benezeg, fol. 38. 

Si aucun de ceux-là, enflé par aventure de quelque orgueil, était trouvé digne de reproche, qu'il en soit châtié.

CAT. Representació. ESP. Representación. PORT. Representação. 

IT. Rappresentazione. (chap. Representassió, representassions.)

20. Representatiu, adj., représentatif, qui représente.

De totas causas cum un miralh representativa.

Semlansas de las creaturas representativas.

Eluc. de las propr., fol. 150 et 10. 

Représentative de toutes choses comme un miroir. 

Les formes qui représentent des créatures. 

CAT. Representatiu. ESP. PORT. Representativo. IT. Rappresentativo. (chap. Representatiu, representatius, representativa, representatives.)

viernes, 20 de octubre de 2023

XV, D' un sirventes a far ai gran talen,

XV.


D' un sirventes a far ai gran talen,

E farai lo, si dieus me benezia,

Quar tot lo mon vey tornar en nien,

Que negus hom l' us en l' autre no s fia;

Ans si m sirvetz, vos farai ab falsia

Tro que us aya fach lo vostre perden,

Et aissi a gran desconoissemen,

Per que ns dona dieus gran mal quascun dia,

E de tot be frachura e carestia.


De la gleysa vos dic primeiramen

Que y corr engans, e far non o deuria,

Quar cobeitatz la lassa e la pren,

Que per deniers perdonon que que sia;

E prezicon la gens la nueg e 'l dia

Que non aion enveya ni talen

De nulha ren, mas ges elhs non an sen,

E devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo, e d' elhs pren hom la via.


A legistas vey far gran falhimen,

E corr entr' elhs grans bautucx e bauzia,

Quar tot bon dreg fan tornar a nien,

E fan tener de tort la dreyta via,

Et en aissi dampno l' arma e la via;

Per que n' iran trastug a perdemen

Ins en yfern, e sofriran turmen

E greu dolor e peior malautia,

En escurdat, ab fera companhia.


En totz mestiers vey far galiamen

Sol que y corra nulha mercadaria,

Quar messorguier son compran e venden,

E ses mentir negus hom no us vendria;


E gieton dieu e la verge Maria

En messorgas per cobeitat d' argen.

Ailas! caytiu, quo no son conoyssen

Que als deniers donon tal senhoria

Que perdon dieu qu' els ten totz en bailia.


Ar vey lo mon mal e desconoyssen

E senes fe e de tot avol guia,

Quar hom paupres non troba ab manen

Nulh' amistat, si gazanh no y vezia;

E doncx aisselh que ns a formatz e ns cria,

E sofri mort oltra son mandamen,

Faym quascun jorn, e faym dieu de l' argen, 

E per deniers lo meten en oblia,

Et a la fin negus non porta mia.


Ancmais non ayc coratge ni talen

De repentir, mas aras si podia,

Quar quascun jorn propcham del fenimen,

Per que quascus cofessar si deuria,

Quar gran signe en vi antan un dia,

Que ploc terra e sanc verayamen;

Per so degram aver bon pessamen,

E que valgues a son par qui podia,

Et en aissi quascus s' emendaria.


A mon Azaut vai corren e ten via

Mo sirventes, quar es flors de joven,

E sobre totz yssaussa son pretz gen

E sa valor e sa gaya paria,

Et agradans es en tot luec on sia.


Pons de Teza, dieu prec que us benezia, 

Quar a totz etz de belh aculimen,

E quascun jorn creyssetz vostr' onramen, 

Per qu' ieu me suy mes en vostra bailia, 

Quar bona fi fai qui ab bon arbre s lia.


Pons de la Garde.

L. Pus Peyre d' Alvernhe a chantat

L.


Pus Peyre d' Alvernhe a chantat 

Dels trobadors qu' en son passat, 

Chantarai a mon escien

D' aquels que pueissas an trobat;

E no m' aion ges cor irat,

S' ieu lor malvatz fatz lur repren.


Lo premiers es de Sanh Desdier

Guillems que chanta voluntier,

Et a chantat mot avinen;

Mas, quar son desirier non quier,

Non pot aver nulh bon mestier,

Et es d' avol aculhimen.


Lo segons de Sanh Antoni

Vescoms qu' anc d' amor non jauzi,

Ni no fes bon comensamen,

Que la primeyra 'l a tray;

Et anc pueis re non li queri,

Siei huelh nueg e jorn ploran s' en.


E lo ters es de Carcasses

Miravals que fai motz cortes,

E dona son castel soven;

E no y estai l' an ges un mes,

Et ancmais kalendas no y pres;

Per que no i ha dan qu' il se pren.


Lo quartz Peirols, us alvernhatz

Qu' a trent' ans us vestirs portatz,

Et es pus secs de lenh' arden,

Et es sos chantars peiuratz;

Qu' anc, pus si fon enbaguassatz

A Clarmon, no fes chan valen.


E 'l cinques es Gaucelms Fayditz

Que es de drut tornatz maritz

De lieys que sol anar seguen;

Non auzim pueis voutas ni critz,

Ni anc sos chans no fon auzitz,

Mas d' Uzercha entro qu' Agen.


E 'l seizes Guilems Azemars,

C' anc no fo pus malvatz joglars;

Et a pres manh vielh vestimen,

E fai de tal loc sos chantars

Don non es a sos trenta pars;

E vey l' ades paubr' e sufren.


Ab Arnaut Daniel son set,

Qu' a sa vida ben non cantet

Mas uns fols motz qu' om non enten;

Pus la lebre ab lo buou casset,

E contra suberna nadet,

No valc sos chans un aguillen.


En Tremoleta 'l catalas

Qui fai sos sos leuetz e plas,

E sos cantars es de nien,

E peinh sos peills cum s' er' auras;

Ben a trent' ans que for' albas,

Si no fos lo negrezimen


E 'l noves N Arnautz de Maruelh,

Qu' ades lo vey d' avol escuelh;

E si dons non a chauzimen,

E fay o mal, quar no l' acuelh;

Qu' ades claman merce siei huelh,

On plus canta l' aigua 'n dissen.


Salh de Scola es lo dezes

Que de joglar s' es faitz borges

A Brajairac o compr' e ven;

E quant a vendut son arnes,

El s' en va pueis en Narbones

Ab un fals cantars per prezen.


L' onzes es Guiraudetz lo Ros

Que sol vieure d' autrui chansos;

Es enoios a tota gen,

Mas quar cuiava esser pros, 

Si se partic dels filhs N Anfos 

Que l' avian fag de nien.


E lo dotzes es en Folquetz

De Marcelha, us mercadairetz;

Et a fag un fol sagramen

Quan juret que chanso no fetz;

Perjur nos an say dig pro vetz

Que s perjuret son essien.


E lo trezes es mos vezis

Guillems lo marques mos cozis,

E non vuelh dire mon talen;

Car ab los seus chantars frairis

S' es totz peiuratz lo mesquis,

Et es viells ab barba et ab gren.


Peire Vidals es dels derriers

Que non a sos membres entiers;

Et agra l' obs lenga d' argen

Al vilan qu' er uns pelliciers;

Que anc, pus si fetz cavaliers,

Non ac pueys membransa ni sen.


Guilhems de Ribas lo quinzes

Qu' es de totz fatz menutz apres,

E canta voluntiers non jen;

E percassa s fort, s' il valgues,

Car nulh tems no 'l vim bel arnes,

Ans vieu ses grat e paubramen.


Ab lo sezesme n' i aura pro

Lo fals Monge de Montaudo

Qu' ab totz tensona e conten;

Et a laissat dieu per baco,

E quar anc fetz vers ni canso, 

Degra l' om tost levar al ven.


Lo vers fe 'l monges, e dis lo

A Caussada primeiramen,

E trames lo part Lobeo

A 'N Bernat son cors per prezen.


Le Moine de Montaudon.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVII.


Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

Ni car tengutz entr' esta gen savaia

Genoeza, ni m platz ges s' amistatz,

Car no i cab hom a cui proeza plaia,

Mas ab tot so mi peza fort, qu' il es

Desacordanz, car s' il esser volgues

En bon acort, sos grans poders leumen

Sobran a totz cels per cui mal en pren.


Hai! Genoes, on es l' autz pretz honratz

Qu' aver soletz sobre 'l gen? que par qu' aia

Totz vostres faitz decazutz e sobratz

Tan fort que totz vostr' amics s' en esmaia,

Sia 'l descortz q' entre vos es jos mes,

E donatz vos luecs a tornar los fres

En las bochas de cels que, per conten

Q' avetz mest vos, si van desconoisen.


Mas lo contenz es tant mest vos poiatz

Que, s' el non chai, greu er que no us dechaia,

Qu' om vos guerreia, vos vos guerreiatz,

E qui vos venz ar no us cug que 'l n' eschaia

Laus ni bon pretz, car no us platz vostres bes;

Que l' us a gaug, qant a l' autr' es mal pres;

Doncs qui venz tan descabdelada gen

Non fai esfortz don pueg en pretz valen.


E si no fos la follors e 'l pecchatz

Que nais del vostre descort, tals s' asaia

Leumen a far so que mais vos desplatz,

Que us for' aclis, car res tant non esglaia

Vostres gueriers, ni tant lor desplai ges

Com faria 'l vostr' acortz, s' el pogues.

Entre vos tant durar enteiramen

Que poguessetz d' els penre venjamen.


Car il sabon que leger no us donatz,

De vos venjar mostron que lur desplaia

So que pro vetz los avetz mal menatz,

Tant que greu es luecs on hom no 'l retraia,

Que trenta d' els non esperavon tres

De vos, per c' ab pauc non es dieus repres,

Car de tal guiza vos a tout lo sen

Que us sobron cil que no valon nien.


Venecian, ben sapchatz qu' obs vos est

Que si' ab vos dieus contra 'ls Genoes,

Car ab tot so qu' el vos hi val granmen,

Vos an il tout tan q' en vivetz dolen. 


Boniface Calvo.

viernes, 20 de octubre de 2023

XIX, Joan Fabre, yeu ai fach un deman

XIX.


Joan Fabre, yeu ai fach un deman

A ton fraire, et a m' en bel espos.

G**, dis ieu, per que es fabre vos?

E respondec: Car ieu vau fabregan

D' aquel mestier que hom a, cal que sia,

O d' aquel art lo vay lo mons seguen,

C' aysi n' a faitz dretz adhordenamen.


Doncx qui foudat fay per aital semblan

Dic ieu qu' es fols, c' aisi 'l jutja razos;

Et es tracher sel que fay trassios;

Et es layres aysel que vay emblan:

Qui malvestat fay nulhs hom non poiria

Tolre lo nom del malvat sertamen,

Per que fay bon renhar adrechamen.


Per tu, Joan, que vey anar obran

Malvayzamen, soi per sert cossiros;

S' ieu dizia que savis iest e pros,

Mon cor dira: Bertran, tu vas faulan,

Que anc nulh homs mays no fetz de fulia

Ni d' avoleza que Joans vay fazen

En son alberc, prezen de tota gen.


Qu' ab ta molher et ab tu va s colcan

E manj' e beu la femna d' un gibos;

Tos temps devetz esser fort doloiros,

Caitieu, dolens de ta folia gran.

A joc de datz o en bordelairia

Te troba hom, cant hom te vay queren,

Joan, per sert, mens vales de nien.


Totz hom savis garda per adzenan;

Doncx veyas y, e cals es tos ressos,

E 'l mal c' adutz fol' e vils messios,

On non yray mon sirventes selan,

Ans lo volray ensenhar cascun dia

A tot home per so c' an retrazen

La malvestat del teu cor recrezen.


Joan, car ieu t' ay amat ses bauzia,

E t' am encars, te vau aiso dizen,

C' amicx non es qui non o fay parven.


Bertrand Carbonel.

sábado, 7 de octubre de 2023

Pons de Capdueil. Capduelh. Capdoill. Capduoill.

Pons de Capdueil. 

Pons de Capdueil. Capduelh. Capduoill



I.

Leials amicx, cui amors ten joyos,
Deu ben esser alegres e jauzens,
Larcx et adregz, arditz et amoros,
Aras quan par lo guais termenis gens
Que fai la flor espandir per la planha,
E 'l rossinhol chantar justa 'l vert fuelh;
Mas ieu non am son dous chan tan quan suelh,
Pus mi dons vol que totz bes mi sofranha.

Pero be sai que dregz es e razos
Que selh qu' es francx, amoros e plazens,
Sia plus braus d' autr' om e plus felos,
Quan no li val merces ni chauzimens;
E pus mi dons m' es salvaia et estranha,

Leu pot trobar en me mal et orguelh:
Mas lieys non cal si m pert, per qu' ieu no m duelh
Plus de s' amor, ni ai cor que m' en planha.
Non dic ieu ges que totz temps sieus no fos,

E no fezes totz sos comandamens,
Sol que no m fos sos cors tant orgulhos;
Mas sitot s' es bona e belha plazens,
Franca e gentils e d' avinen companha,
Ja no m' aura si no vol so qu' ieu vuelh:
Ailas! que m val si l' am o si m' en tuelh,
Qu' ilh fai semblan que res de mi no 'l tanha!

Totz mal menatz for' ieu fizels e bos,
Francx et humils e celans e temens,
Ses trop parlar, e de totz enjans blos;
E saubra ben entr' els desconoissens
Cobrir mon joi, qu' els fals cui dieus contranha
De nostr' amor non poiran far janguelh:
S' aissi m volgues la genser que s despuelh,
Ja no 'l feira fenha ni gronh ni lanha.

Per so n' estauc marritz e cossiros,
Quar anc l' amiey ni m falhic tan mos sens,
Que per un joy don no sui poderos
Soan alhors totz autres jauzimens;
Aissi no sai cosselh a que m remanha,
Qu' autra no m platz et ilh mi dezacuelh:
Fols es qui cre tot quan vezon siey huelh,
Ni qui pert trop per so que non guazanha.

Amors, lonc temps ai estat de Bretanha,
E faitz peccat, quar mi mostratz orguelh;
S' ieu plus que tuit l' autr' amador vos vuelh,
Ni mais vos am, es doncx dregz que m' en planha.


II.

Si totz los gaugz e 'ls bes,
E las finas lauzors,
E 'ls faitz e 'ls digz cortes
De totas las melhors,
Volgues dieus totz complir
En una solamen,
Saber cug veramen
Que selha cui dezir
N' agra mais per un cen.

E pos de totas es
Caps e mirals e flors,
Sitot no m' en ven bes,
Si m' es lo gratz honors
Fassa m viure o murir:
Mas plus l' er avinen,
Si m te guay e jauzen;
Com mais me fai languir,
Ieu plus l' am finamen.

Quar el mon non es res,
Sia sens o folhors,
Que m penses que 'l plagues,
No m fos gaugz e dossors;
So qu' ilh vol mal azir,
Et am selhs bonamen
Qui son siei benvolen:
Al mielhs que pot chauzir,
Sui al sieu mandamen.

En aissi m' a conques;
E si no m val amors,
Valha m ma bona fes
E la sua valors:
S' amors no vol venir
El sieu belh cors plazen,
Lo verai pretz valen
Deu garar de falhir,
Quar s' ieu muer, no l' er gen.

Gentils cors, ben apres,
Sobre totz amadors
Agras mon fin cor mes
Ab un pauc de socors;
Que mort m' an li sospir:
E vos, per chauzimen
No sufratz mon turmen,
Ni vulhatz fals auzir
Cui er mal si be m pren.

Na Beatritz, grazir
Vos faitz a tota gen;
Et avetz pretz valen,
Si que qui 'n vol ver dir
Del belh semblan no y men.

III.

Humils e fis e francs soplei vas vos,
Ab leial cor, bona dona e valens,
Quar etz mielher del mon, e plus valens
E plus gentils e plus franch' e plus pros
E genser e plus guaya;
Per qu' ieu vos am, ja autre pro non aya,
Tan finamen que d' al re no m sove,
Neis quan prec dieu, don oblit per vos me.


Nulh' autr' amors no m pot faire joyos
Si m preyavon d' autras domnas cinc cens,
Quar ab vos son fadas las conoissens;
Tan son cortes li semblan e 'l respos,
Que tan quan lo sols raya,
Non a domna cui tan ricx faigz s' eschaia,
Ni mielhs fassa so qu' a bon pretz cove;
Doncx sui astrucx, quar vos am e vos cre.


Adregz cors gens, benestans, amoros,
No m' aucizatz, valha m francx chauzimens
E leyaltatz e fin' amors que m vens,
E 'l bes qu' ieu dic, e merces e perdos:
No vulhatz qu' ieu dechaya,
Qu' el loncs espers e 'l deziriers m' esglaya.
Bona domna, sol qu' endreg bona fe
Mi vulhatz be, con piegz trac, no m recre.

Sivals d' aitan sui ben aventuros,
Quar s' ieu en muer, autre non er jauzens;
Ans fatz mentir lo brug dels mals dizens,
E reman fis vostre pretz cabalos:
Malgrat de gent savaya,
A totz jorns creis vostra valors veraya
Sobre totas, e sai vos dir per que,
Quar valetz mais e no falhetz en re.


Doncx, pus al cor vei en totas sazos
La vostra boca, e 'ls huelhs clars e rizens,
E 'l guays solatz, e 'ls belhs digz avinens,
E 'l vostre cors qu' es tan cars e tan bos,
No crezatz qu' ieu m n' estraya;
Q' us dous dezirs mi ten guay e m' apaya,
E non ai plus, ni d' als non truep merce;
Mas tan valetz qu' el mals val autre be.


Vostr' hom sui, domna guaya,
Et am vos mais que l' Andrix non fetz Aya;
E sobre totz port la clau d' amar be;
Per qu' ieu alhors no pues virar mon fre.

IV.

Astrucx es selh cui amors ten joyos,
Qu' amors es caps de trastotz autres bes,
E per amor es hom guays e cortes,
Francs e gentils, humils et orgulhos;
Aqui on tanh, en fai hom mielhs mil tans
Guerras e cortz don naisson faitz prezans:
Per qu' ieu ai mes tot mon cor en amor;
E quar ai bon respieit que m fassa ric,
No planc l' afan qu' ieu trac ni la dolor.

Ric m' agra fait e ben aventuros,
Sol ab mi dons, que tan val, mi valgues;
E pueys en lieys no falh neguna res
De tot quan tanh a ric pretz cabalos,
Be m deu valer s' amors, quar fis amans
Li sui trop mielhs no fon d' Izeutz Tristans:
E pus tan l' am e ponh en sa honor,
Non deu creire bruich ni malvais castic,
Qu' en manhs bos luecs fas auzir sa lauzor.

Ja non creirai desmenta sas faissos
Mi dons cui sui litges, quar semblans es
Qu' en lieys sia franqueza e merces,
Qui ve 'ls belhs huelhs plazens et amoros,
E la boca qu' es belha e gen parlans,
E 'l cors adregz ab avinens semblans:
Ben saup chauzir de totas la melhor;
Ges mos sabers aquel jorn no m falic,
Ans m' esmendet, s' anc pris dan per folhor.

Que vilas fai qui m' es contrarios;
E si negus lauzengiers mal apres
M' a dig enuey, mais volgra qu' en prezes
Mas rezempsos, qu' aitan pauc col peissos
Viu ses l' aigua viurai, s' il platz mos dans
Mi dons cui sui per far totz sos comans.
Guardatz s' ieu l' am ses tot cor trichador!
Qu' el mon non ai tan mortal enemic,
Si 'l n' aug ben dir, no 'l n' aya per senhor.


Si cum es plus renoviers cobeitos
On plus a d' aur e d' argent a se mes,
Sui plus cobes de lieys que m' a conques,
On plus remir las autras, tant es pros:
Vezer non l' aus, que vas lieys sui doptans,
Ni 'l man mon cor mas per un qu' es truans,
E fals vas mi, quar non ditz ma clamor.
Las! si merces no m val contra 'l destric,
Ma bona fes m' a mes en gran error.


Chanso, vai t' en lai on es joys e chans,
Beutatz e sens, jovens e guais semblans,
Dir a mi dons cui sopley et azor
Que tan conosc sos bos ayps, per qu' ieu dic
Que retener mi deu per servidor.

V.

Ben es folhs selh que renha
Per lonc temps ab senhor,
Don ja bes no li 'n venha
Ses mil tans de dolor;
E qui per ben mal pren,
Tanh que joys li sofranha,
E nulhs bes no 'lh remanha,
Saber pot veramen
Qu' assatz a de que s planha.

Per so m planc e 'n mov lanha,

Quar falh nesciamen
Amors, que m fon estranha,
E m trazic malamen;
Sabetz per que l' azir?
Qu' el ben que fag m' avia
Mi tolc, e m fes bauzia:
Qu' om no deu enriquir
Lo sieu, e pueis l' aucia.

Amors a gran falsia,
Quar amar e servir
Et onrar la sabia,
Mielhs qu' autr' om obezir,
E celar ses enjan;
Mas mal vi s' amistansa,
Qu' anc non aic benanansa
No m tornes pueis a dan;
Per que m part m' esperansa.

Tant pauc vuelh s' acordansa,
Qu' ieu endreg lieys no m blan;
Domna gentils qu' enansa
Son valen pretz prezan,
Ont es fina beutatz
E gran bon' aventura,
Si qu' a totz jorns melhura;
Et ab tot so no m platz
S' amor, ni non ai cura.

Tant es grans la rancura
Per qu' ieu en sui iratz,
Que bons pretz en peiura
E guaiez' e solatz:
Pero ades esper,
Sitot mos cors s' esmaya,
Qu' apres l' ira m' eschaya
Tals joys que m denh plazer;
Sol fin' amors no m traya.

VI.

Tant m' a donat e fin e ferm voler
Leyals amors, que ja no m partrai mais
De vos, dona, on ai mon bon esper;
Tant etz valens, cortez' ab digz verais,
Franch' e gentils, guay' ab humil semblan,
Belh' e plazens, si que non es a dire
Negus bos ayps qu' om puesc' en domn' eslire;
E pus tant es vostre ricx pretz puiatz,
Suffretz qu' ie us am, qu' ieu vuelh tot quan vos platz.
Bona domna, tant m' avetz en poder
Que, si m faitz be, anc hom non fo plus guays;
E si m faitz mal, e no m voletz aver
Franc chauzimen, ges per so no m' irais;
Qu' on plus mi duelh, mais vos am ses enjan:
Sabetz per que vos sui hom e servire?
Qu' ades cossir quant valetz, e m' albire
Que venir deu lo guazardos e 'l gratz,
Tant ai suffert lonc temps l' afan en patz.


Pauc a de sen, e cuia mout saber
Selh que m blasma quar d' amar vos no m lais;
Qu' ieu on plus vau d' autras domnas vezer,
E m luenh de vos, mens ai cor que m biays:
Per qu' ieu non puesc mon cor partir ab tan,
Ja no m partrai de vos mon dous dezire;
Qu' anc non amet, be l' en puesc escondire,
Ans es nescis, dezamoros proatz,
Qui ditz que so qu' om plus vol es foudatz.


Anc pueys no fe 'l segles mais deschazer,
Pus hom blasmet amor, ni 'l dis tal ays
Per las donas que solon mais valer,
Pels cavaliers qu' an tornat a savays
Fals noirimens; et es trop malestan
Que l' un fenho, l' autre volon mal dire
De las melhors, per qu' es dregz qu' ieu m' azire;
Qu' a totas sui bos e francx e privatz
Per vos, dona, a cui mi sui donatz.


Totas las vuelh honrar e car tener,
Quar per vos valh en totz valens assays;
E ges per so, dona, no us cal temer
En dreg d' amor, qu' ieu vas autra m' apays,
Quar vos mi faitz amar deport e chan,
Cortz e domneys, joy e solatz e rire,
Quar de ren al non son miei dous cossire:
Per que m degra, si 'n fos a dreg jutjatz,
Valer merces e franc' humilitatz.


A vos mi ren per far vostre coman,
Bona domna, sitot non sui jauzire;
Faitz me joyos, o pessatz tost d' aucire:
Que si l' una non faitz, be vuelh sapchatz
Que qu' aia dig no sui enamoratz.

VII.

Per joy d' amor e de fis amadors,
E de finas amairitz ses enjan
Comens chanso, que nulhs autres pascors,
Ni nulhs estius no mi ten pro ni dan,
Mas d' un ric joy que m te guai e prezan,
Fis sobr' els fis, e valens sobr' els bos,
Que m fai estar jauzen et amoros.

E s' ieu n' ai joy mi ten jauzen amors,
Eschai de mi si m te 'l joys en afan;

No m' en lau ges, ans m' en ve la dolors
Daz autras partz e 'l dezir e l' afan;
Mielhs fora dregz e razos per semblan
Qu' els mals e 'ls bes partissem entr' amdos,
Ensems ab joy e 'ls autres cossiros.


Si ma dona s' a d' autres preyadors,
No m' en rancur, ni non fauc mal semblan,
Ans m' en val mais lo bes per las paors;
Que dels melhors a hom mais de talan,
Sol que d' aisso sia eu guardatz de dan;
Que lauzengier no m tenguon dan ab vos,
Ni tals que s fai amicx qu' er enueyos.

Tot atressi col salvatges austors
Que s rescon plus que l' autr' auzelh no fan,
Rescon e cel mon joy als jangladors,
Als fals fenhens que faitz anar torban:
E si vos, don', acsetz lo mieu talan,
Tant esteram rescondut a rescos,
Tro 'ls lauzengiers agron mortz los gelos.

Trompas ni corns, ni viulas, ni tambors,
Guerras, ni cortz, ni estevas, ni chan,
No valon re contra 'l vostre socors,
Si vos lo m fagz, dona, quan lo us deman;
Qu' el mon non es don puesc aver joy gran,
Mas quan de vos don sui guays e joyos,
Quar ieu vos am e trac greu mal per vos.

Dona N' Auda, balladas ni chansos,
No vuelh faire que no y parle de vos.

VIII.

S' anc fis ni dis nulha sazo
Ves vos erguelh ni falhimen,
Ni passei vostre mandamen,
Ab franc cor et humil e bo
Vos mi ren, belha douss' amia,
E m part de l' autrui senhoria,
E reman en vostra merce,
Qual que m fassatz o mal o be.

Per aital coven vos mi do,
Qu' ieu non ai poder ni talen
Qu' ieu m' en parta de mon viven;
Qu' amors m' a en vostra preizo
Mes, quar etz la mielher que sia,
Et avetz mais de cortezia;
Qu' el plus vilans es quan vos ve
Cortes, e us porta bona fe.

Be m pogratz trobar ochaizo,
Mas tan vos sai, domna, valen,
Franch' et humil e conoissen,
Per qu' ie us quier franchamen perdo,
E tem vos tan qu' als no us querria;
Mas ses enjan e ses bauzia
Vos am, e us amarai jasse,
E tot quan vos plai vuelh e cre.


Doncx, pus no us aus querre mon pro,

E sui vostre sers leyalmen,
Be faretz mais de chauzimen,
E doblaretz lo guazardo,
Si m donatz so qu' ieu plus volria
Ses preyar; qu' aitals companhia
No s part, quan ses precx s' esdeve
Qu' us fis cors ab autre s' ave.

A penas sai dir
oc ni no,
Quan no vey vostre guay cors gen,
E la fresca cara rizen;
S' ieu n' espert molt, n' ai ben razo,
Que totz l' autre mons no m poiria
Tener nulh pro s' ieu no us vezia;
Ni ses vos no puesc aver be,
Per que us er gen si us en sove.


Beutatz e valors e cueindia,
Dona, creis en vos quascun dia;
E prec dieu que do malastre
Totz selhs qu' an lunhat vos de me.

De N' Odiartz on que sia
Vuelh sa coindans' e sa paria,
Qu' ab rics faitz enans e mante

Tot so qu' a valen pretz cove.

IX.

Qui per nesci cuidar
Fai trop gran falhimen
A dan li deu tornar;
E s' a mi mal en pren
Ni ma domna m deschai,
Be s tanh, que tal folhia
Ai fait, per qu' ieu deuria
Morir d' ira e d' esmai.


E s' ieu per sobr' amar,
Ai renhat folhamen,

Ni mi dons proar
Si n' agra 'l cor jauzen,
Si 'l ferm voler qu' ieu n' ai
De lieys servir partia,
Ar conosc que 'l plairia,
Per qu' ai fait folh assai.

No m' en puesc razonar,
E sai que no m' es gen;
E si m vol perdonar,
Gratz e merces li 'n ren,
E totz temps o farai:
Qu' estiers qui m' auciria,
Mon fin cor non partria
Del ric luec on estai.

Per so no m cal duptar
Son ric cor covinen,
Ni m' en degra lonhar
Pel bruit don quascun men;
Qu' ieu sui be selh que sai
Que mielhs hom non poiria
Aver per drudaria,
Mas quan lo solatz guai.

En aissi m fai trobar
Nesci lo cor e 'l sen,
Que quan cug orguelh far,
Ilh m' o torn en nien;
E re de be no m fai,
Quan mos cors s' umelia;
Amors ni cortezia
De leys joi no m' atrai.

Domna, 'l genser qu' ieu sai,
Mais vos am ses bauzia
No fes Tristans s' amia,
E nuill pro non y ai.

X.

Aissi cum selh qu' a pro de valedors,
E 'l falhon tug, ja tan non er amatz
En la sazon qu' es desaventuratz,
Mi failh mi dons, sol car conois qu' amors
Mi fai murir per lieys ab gran turmen;
E s' ill pogues faire nul falhimen

Vas mi 'l fera; mas mens en val, so cre,
Bars qui deschai selhui que vencut ve.


Per so conosc qu' es dan e deshonors:
Qui non a cor als dezapoderatz;
Que ja castelhs frevols qu' es assetjatz
Ab gran poder, no s tenra ses secors;
E si 'l senher de cui es no 'l defen,
En sa colpa lo pert pueys longamen:
Aissi perdra ma don' al sieu tort me,
Pus no m socor on plus li clam merce.

Perdre no m pot per so que m vir alhors;

Pero si m sui de lieys lonc temps lunhatz,

Qu' ai fait semblan qu' alhors m' era viratz

Per esproar si 'l plagra ma dolors;
E s' agues mes en autra mon enten,
Ar ai proat qu' ilh n' agra 'l cor jauzen,
S' ieu mi partis de lieys; mas no 'lh val re,
Que no m pot ges mon cor partir de se.

Belha domna, vailla m vostra valors,
Qu' anc nulhs caitius destregz ni mal menatz
Non saup son dan tan gen suffrir en patz:
E pus lo mals m' es delieitz e sabors,
Per amor dieu, e quar vos fora gen,
Trobes ab vos qualaquom chauzimen,
Que vostr' om suy; e si m denhatz far be,
Vos i faretz franquez' e bona fe.

Vostre belh huelh, vostra fresca colors,
Vostre dous ris, vostras finas beutatz,
Vos fan aver vas me pus dur solatz;
Ja no m' agr' ops fos faitz lo miradors
On vos miratz vostre cors covinen,
Guay e joyos, amoros e plazen,
Qu' erguelh me faitz; e qui bon pretz mante,
Erguelh no 'l tanh vas los sieus ni 'l cove.

Mon Plus Leial, s' ieu vos vi plus soven,
Mielhs n' anera mi e vos eissamen;
Qu' ieu saubra vos conseilhar, e vos me;
Pero negus non sap a sos ops re.

XI.

Ges per la coindeta sazon
Que fai pratz e vergiers florir,
No fara ogan mon chan auzir,
Mas bonamen m' a fait perdon
Silh que m' es dolz' e de bella compaingna,
Per qu' eu en deu aver lo cor jauzen;
Que non es jorn qu' en sospiran non plaingna,
Car no m manda venir celadamen.


De bon cor l' am, et ai razon,
Qu' el mon non puos gensor chauzir;
E car plus soven no remir
Son cors e sa bella faisson,
S' eu per enjan m' en lais, dieus m' en contraingna:

Mas lauzengier me fan tal espaven,
Per merce ill prec que, ses bruit e ses laingna,

Sueffra qu' ill serf a rescos humilmen.

Mout m' a rendut gen guierdon

Amors, per qu' eu lo ill dei grazir

Del gran mal que m' a fai suffrir,

Per mon bon talen n' ai, qu' en fon

Loncs temps ves me mal' e brau et estraingna

Mas no m ten dan, que miels val per un cen

Sela que vol que sos litges remaingna;
Per que autra no voill ni me enten.

XII.

De totz caitius sui ieu aisselh que plus
Ai gran dolor, e suefre greu turmen;
Per qu' ieu volgra murir, e fora m gen
Qui m' aucizes, pois tan sui esperdutz;
Que viures m' es marrimens et esglais,
Pus morta es ma dona N' Azalais;
Greu sofrir fai l' ira ni 'l dol ni 'l dan.
Mortz trahiritz! be vos puesc en ver dire,
Que non poguetz el mon melhor aucire.

Ai! cum fora gueritz et ereubutz,
S' a dieu plagues qu' ieu fos primieramen
Mortz; las! caitius no vuelh mais longamen
Viur' apres lieis: reis perdona 'l Jhesus,
Dieus poderos, dreituriers e verais,
Salva la Crist, nomnatz sobre totz gais,
E 'n ren l' arma sanh Peire, sanh Joan;
Que totz los bes y son qu' om puesca dire,
E de totz mals la 'n pot hom escondire.

Senher, ben la devem planher quascus,
Qu' anc dieus non fes el mon tant avinen:
Qui aura mais tan bel captenemen!
Que val beutatz ni bon pretz mentengutz!
Ni que val sens, honors, ni solatz guais,
Gent aculhirs, ni nuls cortes essais!
Ni que valon franc dig, ni fag prezan!
Segles dolens! de bon cor vos azire,
Mout valetz pauc, pus lo mielhs n' es a dire.

E podem be saber que l' angel sus
Son de sa mort alegre e jauzen;
Qu' auzit ai dir, e trobam ho ligen:
“Cui lauza pobles lauza Dominus.”
Per que sai be qu' ilh es el ric palais,
En flors de lis, en rozas et en glais;
La lauzon l' angel ab joy et ab chan:
Selha deu ben, qui anc no fo mentire,
En paradis sobre totas assire.

Joys es delitz, e jovens es perdutz,
E totz lo mons es tornatz en nien,
Quar comte, duc e man baron valen
N' eran plus pros, er non la ve negus,
E mil domnas valion per lieys mais.
Mais er podem saber qu' ab nos s' irais
Nostre senher, qui la fes valer tan;
Qu' en lieys nos a tolt chan, solatz e rire,
E ns a dat mais d' afan e de cossire.

Ai! quals dans es de mi dons N' Azalais!

Non puesc als far, mas de totz jois me lais,

E pren comjat de chantar derenan;
Que planh e plor, e manh coral sospire
M' an mes per lieys en angoissos martire.

Amics N Andrieu, camjat son mei dezire,
Ni ja d' amor non serai mais jauzire.

//


https://en.wikipedia.org/wiki/Pons_de_Capduelh

Capduoill en la viñeta.

Pons de Capduelh (fl. 1160–1220 or 1190–1237) was a troubadour from the Auvergne, probably from Chapteuil. His songs were known for their great gaiety. He was a popular poet and 27 of his songs are preserved, some in as many as 15 manuscripts. Four of his cansos survive with musical notation.

There survives a vida, or short biography, of Pons written by a contemporary and fellow troubadour, Uc de Saint Circ. According to Uc, Pons and troubadour Guillem de Saint Leidier were both from the diocese of Le Puy, and while Guillem was "generous with money" (larcs donaire d'aver), Pons was very stingy (fort escars d'aver). He reportedly loved Azalais, daughter of Bernard VII of Anduze and wife of Oisil de Mercoeur (or Mercuor). (Bernard of Anduze was a patron of many troubadours.) The vida states that "[Pons] loved [Azalais] dearly and praised her and made many good songs about her; and as long as he lived, he loved no other, and when the lady died, he took the cross and went over the sea and died there." According to the razo that follows the vida in some manuscripts, Pons, to test Azalais's love for him, began loving another woman, Audiart, wife of Roselin, lord of Marseille. The rift between them was only healed by the intervention of Maria de Ventadorn and the viscountess of Aubusson. After Azalais's death in 1237, Pons wrote a planh (lament) for her, "De totz caitius sui eu aicel que plus".[1] Some scholars argue that this planh was in fact written for Alazais de Boissazo, who died before 1220, and others have erroneously equated Azalais with the lady known only as Sail-de-Claustra in the poems of Peirol.

Pons was exiled from his homeland in the middle of the 1210s and travelled "through Provence" (per Proensa) in order to join the Fifth Crusade around 1220. According to the untrustworthy Jean de Nostredame, he died after participating in the conquest of Jerusalem, in 1227. Older scholars, such as Friedrich Christian Diez and Max von Napolski, believed that Pons died on the Third Crusade in 1189, but this is conclusively disproven.

The parents of Pons are unknown, but he was of the family of the lords of Fay and had six children identifiable in the records. Pons is probably to be identified with the "Pontius de Capitolio" who appears in documents between 1189 and 1220. Before 1196, Pontius married a woman named Jarentone who brought him the castle of Vertaizon, a fief of the bishop of Clermont, as a dowry. In 1199, Pons imprisoned Bishop Robert of Clermont. In 1205, responding to an inquiry begun by Pope Innocent III, King Philip II forced Jarentone to hand over Vertaizon to the bishop. In 1211, Pons and Jarentone, with their three sons, three daughters and three sons-in-law, sold Vertaizon to the bishop for 7,650 marks, of which 7,000 were to be retained by the bishop as compensation for his unlawful imprisonment. Pons's sons were Jourdain, Pierre de Fay and Jarenton.

Pons was probably acquainted with the trobairitz Clara d'Anduza and the troubadours Dalfi d'Alvernha, Folquet de Marselha (whom he praised in a song), and Peirol. Gui de Cavaillon and Ricau de Tarascon invoke Pons and Audiart as judges of their tenso, composed after 1210, and Elias de Barjols also mentions Pons.

Of all Pons's works, with the possible exception of the planh, only his two crusade songs can be dated with confidence to around 1213. "So qu'om plus vol e plus es voluntos" was written after the battle of Las Navas de Tolosa (16 July 1212) and before the battle of Muret (12 September 1213), since it was dedicated to Peter II of Aragon, who died there.
The crusade song "En honor del pair'en cui es", which has the form of a sirventes, refers to war of the Holy Roman Emperor (probably Otto IV) and the King of England against Philip II and the "King of Apulia" (probably Frederick II). This is probably the War of Bouvines.

Pons's songs "S'eu fis ni dis nuilla sazo" and "Tuich dison q'el temps de pascor" are speculatively dated to around 1210.


Cansos

Aissi m'es pres cum celui que cercan

Astrucs es cel cui amors te jojos

Ben es fols cel que reigna

Ben sai que per sobrevoler

Coras que.m tengues jauzen

Ges per la coindeta sason

Humils e francs e fis soplei ves vos

Ja non er hom tan pros

L'adregz solatz e l'aveinens compaigna

L'amoros pensamenz

Lejals amics cui amors te jojos (with music)

Ma domna.m ditz qu'eu fatz orgoill

Meills qu'om no pot dir ni pensar

Per joi d'amor e de fis amadors

Qui per nesci cuidar

S'eu fis ni dis nuilla sazo

Si com celui qu'a pro de valedors

Si totz los gaugz e.ls bes

Tan m'a donat fin cor e ferm voler

Tant mi destrein uns desconortz qi.m ve

Tuich dison q'el temps de pascor

Us gais conortz me fai gajamen far (with music)

Crusade songs

Ar nos sia capdelhs e garentia

En honor del pair'en cui es

So qu'om plus vol e plus es voluntos

Descorts

Un gai descort tramet leis cui dezir

Planhs

De totz caitius sui eu aicel que plus


Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4

Chambers, Frank M. Review of "Le troubadour Pons, seigneur de Chapteuil et de Vertaizon: son temps, sa vie, son oeuvre" by Jean Perrel. Romance Philology 32, 1 (1978): 140.

Lucas, H. H. "Pons de Capduoill and Azalais de Mercuor: A Study of the Planh". Nottingham Mediaeval Studies 2 (1958): 119–13.

Poe, Elizabeth Wilson. "Old Provençal Escars/Escas: "Poor"? Reconsidering the Reputation of Pons de Capdoill". Tenso 4, 2 (1989): 37–58.

Fabre, Claude. Le Troubadour Pons de Chapteuil, quelques remarques sur sa vie et sur l'esprit de ses poèmes. Le Puy-en-Velay: Peyriller, Rouchon et Gamon, 1908.

Napolski, Max von. Leben und Werke des Trobadors Pons de Capduoill. Halle: Niemeyer, 1879.

Perrel, Jean. "Le troubadour Pons, seigneur de Chapteuil et de Vertaizon, son temps, sa vie, son oeuvre". Revue d'Auvergne 90, 2–3 (1976): 89–199.

Thomas, Antoine. "L'identité du troubadour Pons de Chapteuil". Annales du Midi 5 (1893): 374–79.