Mostrando las entradas para la consulta sarmén ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sarmén ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 9 de marzo de 2024

Lexique roman; Fisc - Flauzon

 

Fisc, Fisco, s. m., lat. fiscus, fisc. 

Deu las aver l'emperaire, so es lo fisco

Si com es si alcus hom avia una causa cominal ab lo fisco.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2 et 40. 

Doit les avoir l'empereur, c'est-à-dire le fisc. 

Ainsi comme est si aucun homme avait une chose commune avec le fisc.

Per drech de fisc o altre drech.

Charte de Gréalou, p. 118. 

Par droit de fisc ou autre droit. 

CAT. Fisc. ESP. PORT. IT. (chap.) Fisco.

2. Fiscal, adj., lat. fiscalis, fiscal. 

Si 'l deude era fiscal.

(chap. Si la deuda (o lo deute) ere fiscal).

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Si la dette était fiscale.

En las causas fiscals del emperi.

L'Arbre de Batalhas, fol. 188. 

Dans les choses fiscales de l'empire.

CAT. ESP. PORT. Fiscal. IT. Fiscale.

3. Confiscation, s. f., lat. confiscationem, confiscation.

Sus pena de confiscation de tal aver. 

Statuts de Provence. BOMY, p. 14.

Sous peine de confiscation de tel troupeau. 

CAT. Confiscació. ESP. Confiscación. PORT. Confiscação. IT. Confiscazione.

(chap. Confiscassió, confiscassions.)

4. Confiscar, v., lat. confiscare, confisquer. 

Part. pas. Sos bes seran confiscat al senhor. 

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128. 

Ses biens seront confisqués pour le seigneur. 

Lors causas... confiscadas.

(chap. Les seues coses... confiscades. En catalán pre Pompeyo Fabra todavía se decía y escribía lurs cosas confiscadas. Cualquier víctima del tomàtic puede encontrar plurales en AS en google.cat)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 215.

Leurs choses... confisquées.

CAT. ESP. PORT. Confiscar. IT. Confiscare. (chap. Confiscá: confisco, confisques, confisque, confisquem o confiscam, confisquéu o confiscáu, confisquen; confiscat, confiscats, confiscada, confiscades.)


Fistola, Fistula, s. f., lat. fistula, fistule.

Fistola no ro, mas corrump. Eluc. de las propr., fol. 97.

La fistule ne ronge pas, mais corrompt.

Quan tu curas fistula. Trad. d'Albucasis, fol. 5.

Quand tu soignes fistule.

CAT. ESP. (fístula) Fistola. PORT. Fistula. IT. Fistola.

(chap. Fístula, fístules.)


Flac, adj., lat. flaccidusflasquefaiblemoulâche

Voyez Muratori, Diss. 33.

Si col flacs molins torneia.

Tomiers et Palazis: Si col flacs. 

Ainsi comme le flasque moulin tourne. 

Quar la pelh a molha e flacha.

T. de Bertrand et de Gausbert: Gausbert. 

Car il a la peau molle et flasque. 

Fig. Om de flac cor s'espavent' e s'esmaya. 

G. Faidit: Ja non crezatz. 

Homme de coeur lâche s'épouvante et s'effraie. 

Li flac ric de paratge, 

Sofraitos de coratge.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Les lâches riches de parage, pauvres de courage. 

ANC. FR.

Et leurs estomacs flacs, eslancez de tranchées. 

De Laudun, Franciade, p. 308. 

Disoit que les vers de luy, par lui prononcez, estoient sonoreux et graves; par autres, flacques et efféminez.

Œuvres de Du Bellay, p. 36. 

CAT. Flac. ESP. Flaco. PORT. Fraco. IT. Fiacco. (chap. débil, debils, débiles; moll, molls, molla, molles; flaco de poca carn es prim, prims, prima, primes.) 

2. Fluis, adj., flasque, mou.

Borsa fluissa, plena de ven.

(chap. Bossa fluixa, plena de ven. Com veéu, ven ya se escribíe sense t final en ocsitá. Guillem de Berguedan, Berguedà, catalá, escribíe en esta llengua. Fluixfluixosfluixafluixes.)

Guillaume de Berguedan: Mal o fe.

Bourse flasque, pleine de vent.

CAT. Flux. ESP. Flojo. PORT. Floxo.

3. Flaqueza, s. f., faiblesse, lâcheté, mollesse.

Misericordia ses drechura es flaqueza. 

Vol dire flaqueza, que cascun jorn se pejuyra.

(chap. Vol di fluixera (flaquesa), que cada día empijoreva a pijó.)

V. et Vert., fol. 80 et 13.

Miséricorde sans justice est faiblesse.

Veut dire mollesse, vu que chaque jour s'empire. 

Loc. A rey armat ho ten hom a flaqueza, 

Quant es en camp, e vai penre playdey. 

Bertrand de Born: Pus li baron.

A roi armé on tient cela à lâcheté, quand il est en camp, et va prendre plaid.

CAT. Flaquesa. ESP. Flaqueza. PORT. Fraqueza. IT. Fiacchezza.

(chap. Flaquesa, flaqueses; fluixerafluixeres.)

4. Flacamen, adv., flasquement, mollement, lâchement.

Obron flacamen tot jorn. Brev. d'amor, fol. 127.

Travaillent toujours flasquement.

CAT. Flacament. ESP. Flacamente. PORT. Fracamente. IT. Fiaccamente.

(chap. Fluixamen, dixadamen; flacamen no se diu.)

5. Flacar, v., lat. flaccere, doubler, courber, faiblir.

Part. pas. E 'l vostre cors flacat e nonchalen.

T. de Guigo et de B. d'Allamanon: Vist hai.

Et le votre corps courbé et nonchalant.

IT. Fiaccare. (chap. belcat, belcats, belcada, belcades; curvat, curvats, curvada, curvades; v. curvá, belcá: belco, belques, belque, belquem o belcam, belquéu o belcáu, belquen.)

6. Flaqueir, Flaquezir, Flaquizir, v., devenir flasque, fléchir, faiblir.

Vol que totz li soplegon, et ell no ce flaquezeria per negu.

(chap. Vol que tots li suplicon, y ell no se belcaríe per ningú: curvaríe, acacharíe, inclinaríe, humillaríe, flaquejaríe, debilitaríe, amolliríe, etc.)

V. et Vert., fol. 26.

Veut que tous lui supplient, et lui ne se fléchirait pour nul.

Escarsedatz

Que lor fai lo cor flaqueir.

Marcabrus: Puois l'ivern.

Avarice qui leur fait fléchir le coeur.

Part. pas. subst. Dont el en jeta ruina als flachizis.

Trad. de Bède, fol. 42.

Dont il en jette ruine aux lâches.

ANC. ESP. Flaquecer.

7. Flaqueiar, v., devenir flasque, faiblir. 

Ses mon cosselh, tota forsa flaqueia.

Palaytz de Savieza. 

Sans mon conseil, toute force faiblit. 

CAT. Flaquejar. ESP. Flaquear. PORT. Fraquear. (chap. Flaquejá.)

8. Aflichizir, v., affaiblir.

Cant aflichizis son cors per abstinensia. Trad. de Bède, fol. 64. 

Quand il affaiblit son corps par abstinence.

CAT. Aflaquir.


Flagel, Flachel, s. m., lat. flagellum, fléau, fouet. 

Am lo flagel baten son blat.

Brev. d'amor, fol. 47.

Avec le fléau battant son blé.

Lo flagell partiss lo gra de la palha. V. et Vert., fol. 77.

Le fléau sépare le grain de la paille.

Fig. Attila, flagel de Dieu. Cat. dels apost. de Roma, fol. 59. 

Attila, fléau de Dieu.

Prov. Lo flagels esfassa la colpa. Trad. de Bède, fol. 68.

Le fouet efface la faute.

- Extrémité supérieure des arbres.

(chap. Sarmén, sarmens, de viña. Pullís, pullissos, dels abres.)

Flagels apelam las sobrenautas partidas d'aybres et de vitz, quar soven so feridas et flageladas per vens. Eluc. de las propr., fol. 209.

Nous appelons fouets les plus hautes parties des arbres et des vignes, car souvent elles sont frappées et fouettées par les vents.

ANC. FR. Le royaume des Assiriens fut le flael que Dieu appareilla pour amatir sou peuple d'Israël. Œuvres d'Alain Chartier, p. 295.

Ceste pestilence e cest flael. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 7. 

Comme flagel à cela depputé 

Pour le pays mettre en captivité.

Vigilies de Charles VII, t. I, p. 73. 

CAT. Flagell. ANC. ESP. Flagelo (MOD. látigo). PORT. IT. Flagello.

(chap. fuet, fuets; fuetada, fuetades.)

2. Flagellar, Flajelar, v., lat. flagellare, flageller, fouetter. 

Om miels non mazela 

Autrui porc ni flajela.

P. Cardinal: Un sirventes. 

Mieux on ne tue ni flagelle porc d'autrui. 

Que hom lo degues flagelar,

E flagellat crucificar.

(chap. Que se 'l teníe que afuetá y afuetat crusificá.)

Brev. d'amor, fol. 123.

Qu'on le dût flageller, et flagellé crucifier.

Part. pas. Eron dorssatz e flagellatz. V. et Vert., fol. 98.

Étaient bâtonnés et flagellés.

Feridas et flageladas per vens.

Eluc. de las propr., fol. 209.

Frappées et fouettées par les vents.

ANC. FR. Puis sunt penduz e flaélez.

Marie de France, t. II, p. 415.

CAT. PORT. Flagellar. IT. Flagellare. (ESP. Flagelar, maltratar con azotes, azotar, zurrar, fustigar, dar latigazos. Chap. v. afuetá; afuetat, afuetats, afuetada, afuetades.)


Flagrar, v., lat. flagrare, brûler, être flagrant.

Part. prés. En crim flagrant, o suspect de fugir. Fors de Béarn, p. 1079.

(chap. En crimen flagrán, o sospechós de fugí.)

En crime flagrant, ou suspect de fuir.

ESP. PORT. Flagrar. IT. Flagrare. (chap. Cremá, ensendre, relluí, etc; flagrán, flagrans, flagrantes.)


Flairar, v., flairer, sentir, être odorant.

Voill que m' ofratz de loing merces, 

C'un petit vos flaira l' ales.

Giraud de Borneil: Cardaillac.

Je veux que vous m'offriez merci de loin, vu qu'un peu vous sent l'haleine.

Flayravan coma si fos fum d' aromatic. Philomena.

(chap. Flairaben com si foren fum d'aromátic.)

Étaient odorants comme si fût fumée d'aromate. 

Pus flayret doussament que canela muscada.

(chap. Flairabe mes dolsamen que la canela moscada.)

Roman de Fierabras, v. 4981.

Sentit plus suavement que cannelle musquée.

Subst. Si com hom sent flor de rosier

Al flairar, ses tot lo vezer.

P. Cardinal: Anc no vi.

Ainsi comme on sent fleur de rosier au flairer, sans aucunement le voir.

Part. prés. Tan dousa e tan ben flairantz. 

(chap. Tan dolsa y tan ben flairán : en tan bona auló.)

Roman de Jaufre, fol. 37.

Si douce et si bien sentant.

ANC. FR. Quant ge le senti si flairier.

Roman de la Rose, v. 1679. 

CAT. Flayrar. PORT. Cheirar. IT. Fiutare. (chap. Flairá, fé bona auló.)

2. Flairor, s. f., odeur, parfum.

Eis ne una flairor tan grantz, 

Tan dousa e tan ben flairantz.

Roman de Jaufre, fol. 37.

(chap. Ne ix una flairó tan gran, tan dolsa y tan ben flairán.)

En sort une odeur si grande, si douce et si bien sentant.

Flairor de cozina. P. Cardinal: Sel que fes.

Odeur de cuisine.

Quan m'en ven flairor de taverna. 

Le Moine de Montaudon: Mot m'enueya. 

Quand m'en vient odeur de taverne. 

ANC. FR. La fumée m'en monte jusqu'au cervel, 

Et la flairor m'en vient jusqu'au musel. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 232. 

Des erbes ung flair doulx issoit.

(chap. De les herbes una flairó dolsa ixíe.)

Œuvres d'Alain Chartier, p. 595.

La fumée qui se mectra emmy la mer n'aura nulle pueur pour la fleureur de la mer sallée.

Prophéties de Merlin, fol. 58. 

CAT. Flayre. PORT. Cheirar. IT. Fiuto.


Flama, s. f., lat. flamma, flamme.

Aissi col focs s' abrasa per la legna,

On mays n'y a, e la flam' es plus grans.

G. Faidit: Pel messatgier.

Ainsi comme le feu s'enflamme par le bois, où plus il y en a, et la flamme est plus grande.

Quan vi gran fum e la flam' e 'l carbo.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Quand je vis grande fumée et la flamme et le charbon.

Fig. Flama qu'amors noyris

M' art la nueg e 'l dia.

Peyrols: Quoras que. 

La flamme qu'amour nourrit me brûle la nuit et le jour.

Ebrietaz fai... la flama de luxuria.

Trad. de Bède, fol. 46. 

Ivresse fait... la flamme de luxure.

Loc. A fuoc et a flamma avian messa lur terra. V. de S. Honorat.

Avaient mis leur terre à feu et à flamme.

ANC. ESP.

Andaba entre todos Ector flamas echando. 

Poema de Alexandro, cop. 523. 

CAT. Flama. ESP. MOD. Llama. PORT. Flamma. IT. Fiamma. (chap. Flama, flames; flameta, flametes. Fiammetta es un dels personajes del Decamerón, yo hay escrit Fiameta en chapurriau, haguera pugut escriure Flameta.)

2. Flamier, s. m., flammiche, gâteau cuit à la flamme.

Non triar ja pel ni os,

Flamier ni crosta dura.

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz

Ne jamais trier peau ni os, flammiche ni croûte dure.

3. Flamadura, s. f., flammule, sorte de plante.

Am flamadura, pren farina.

Rec. de remèdes en prov., fol. 2. 

Avec flammule, prends farine.

4. Flameiar, Flamegar, v., flamboyer, étinceler.

Elmes et ausbercs flameyar.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 

Heaumes et hauberts étinceler. 

Part. prés. Esgart salvatge, flameian.

(chap. Mirada salvache, flameján.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Regard sauvage, flamboyant.

Zo es l'espaza flamegant.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

C'est l'épée flamboyante.

CAT. Flamejar. ESP. Flamear. PORT. Flamejar. IT. Fiammeggiare. 

(chap. flamejá: flamejo, flameges, flamege, flamegem o flamejam, flamegéu o flamejáu, flamegen; flamejat, flamejats, flamejada, flamejades. Es fássil que algú digue “flambeá” cuan se referix a la técnica de cuina.)

5. Aflamar, Afflamar, v., enflammer, brûler, flamber.

Fig. Aquellas causas que afflamo lo mal fuoc de luxuria.

(chap. Aquelles coses que aflamen (inflamen, ensenen) lo mal foc de lujuria.)

V. et Vert., fol. 85. 

Ces causes qui enflamment le mauvais feu de luxure. 

L' amors que m' aflama e m pons.

(chap. L'amor que m'aflame y 'm punche.)  

Guillaume de Cabestaing: Ar vey. 

L'amour qui m'enflamme et m'aiguillonne. 

Domna, merce vos clam, 

Que totz ard et afflam, 

Tan de bon cor vos am.

Arnaud de Marueil: Ses joi. 

Dame, je vous crie merci, vu qu'entièrement je brûle et flambe, tant je vous aime de bon coeur.

Luxuria que se afflama per la glotonia de la gola. V. et Vert., fol. 85.

Luxure qui s'enflamme par la gloutonnerie de la bouche.

Part. pas. Aflamat de tan grant cobeeza. Trad. de Bède, fol. 47. Enflammé de si grande convoitise. 

ANC. CAT. ANC. Esp. Aflamar. IT. Affiammare. (chap. Aflamá: aflamo, aflames, aflame, aflamem o aflamam, aflaméu o aflamáu, aflamen; aflamat, aflamats, aflamada, aflamades, com les pataqueres per massa caló.)

6. Inflammacio, Enflamacio, Eflamacio, s. f., lat. inflammatio, inflammation.

Engendro el ayre focs et inflammacios. 

Eluc. de las propr., fol. 120. 

Engendrent dans l'air feux et inflammations. 

Se fan en l'aire, sobre nos, 

Alcunas enflamacios.

Brev. d'amor, fol. 37.

Se font en l'air, sur nous, aucunes inflammations.

Per razo de sa... eflamacio.

Eluc. de las propr., fol. 133. 

En raison de son... inflammation. 

En lor camba enflammacio vehement.

Trad. d'Albucasis, fol. 48. 

A leur jambe inflammation violente. 

CAT. Inflamació. ESP. Inflamación. PORT. Inflammação. 

IT. Infiammazione. (chap. Inflamassió, inflamassions; inflamat, inflamats, inflamada, inflamades.)

7. Enflabot, s. m., flambeau.

Lo vers fo faitz als enflabotz,

A Poivert, tot jogan, rizen.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Le vers fut fait aux flambeaux, à Puivert, tout en jouant, en riant.

8. Eflammatiu, adj., enflammatif, propre à enflammer.

De colra exitatiu et eflammatiu. Eluc. de las propr., fol. 123. 

(chap. Exitadó e inflamatiu de la bilis.)

Excitatif et enflammatif de bile.

IT. Infiammativo. (chap. Inflamatiu, inflamatius, inflamativa, inflamatives.)

9. Enflamar, v., lat. inflammare, enflammer.

On mais la vey, la m tenon per gensor 

Miey huelh, que m fan enflamar et encendre. 

G. Magret: En aissi m. Var.

Où plus je la vois, mes yeux, qui me font enflammer et brûler, me la tiennent pour plus gente.

De paraulas que alcunas vetz movo et enflamo lo cor, coma fuoc.

Liv. de Sydrac, fol. 32.

De paroles qui quelquefois meuvent et enflamment le coeur, comme feu.

ANC. FR. Lorsque j'étois jeune et que le feu naturel enflamboit mes entrailles.

Joyeusetés, facéties, etc., p. 217.

CAT. ESP. Inflamar. PORT. Inflammar. IT. Infiammare. (chap. Inflamá, inflamás: yo me inflamo, inflames, inflame, inflamem o inflamam, inflaméu o inflamáu, inflamen.)

10. Reflamar, v., échauffer, enflammer, rendre brûlant.

Fig. Adonx las humors bulho e reflamo, e lo cors pert lo beure e 'l manjar.

Las humors lo reflamo.

Elas reflamo e corro per tot lo cors.

Liv. de Sydrac, fol. 36, 42 et 79. 

Alors les humeurs bouillent et s'enflamment, et le corps perd le boire et le manger.

Les humeurs l'échauffent. 

Elles rendent brûlant et courent par tout le corps.

11. Reflamamen, s. m., échauffement, inflammation.

Las humors movo per lo cors, e redo lhi reflamamen per que el enfla trop.

Las flamas so freidas, e'l reflamamen si es frehs.

Liv. de Sydrac, fol. 104 et 79.

Les humeurs se meuvent par le corps, et lui donnent échauffement par quoi il enfle beaucoup.

Les flegmes sont froids, et l' échauffement ainsi est froid.

12. Reflamear, v., reluire, étinceler.

Part. prés. Don son trencat lhi elme reflamean.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.

Dont sont tranchés les heaumes reluisants.

IT. Rifiammeggiare.


Flamet, s. m., flamant, sorte d'oiseau.

Si quo 'l flametz que, ses tota meizura,

Art lo leo ab son espiramen.

P. de Cols d'Aorlac: Si quo 'l solelhs.

Ainsi comme le flamant qui, sans aucune mesure, brûle le lion avec son souffle.

CAT. Flamenc. ESP (chap.). Flamenco. (PORT. Flamingo)
(N. E. Phoenicopterus, como el Fénix)

Phoenicopterus, Fénix, flamenco, flamingo, flamenc


Flamina, s, m., lat. flaminem, flamine.

Flaminas, so es a dire evesques de payas.

(chap. Flamines, es a di, obispos de paganos.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 20.

Flamines, c'est-à-dire évêques de païens.

2. Archiflamina, s. m., archiflamine.

I avia mais III archiflaminas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 20.

Il y avait de plus trois archiflamines. 


Flanc, s. m., flanc, côté.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Dels greus sospirs don mi dolon li flanc.

A. Daniel: Si m fos.

Des pénibles soupirs dont les flancs me causent douleur.

Dorm sobr' arc' o sobre banc

Tro que m dolon ams mey flanc.

Giraud de Borneil: Quant la. 

Je dors sur coffre ou sur banc jusqu'à ce que mes deux flancs me fassent douleur.

Tenc se ricamens pels flancs.

V. Cardinal: Una cieutat. 

Se tint fièrement par les flancs. 

CAT. Flanc. ESP. PORT. Flanco. IT. Fianco. (chap. Costat, costats; costellam, costellams; flanc, flancs.)


Flataria, s. f., flatterie.

Aysso no dis pas per flataria. L'Arbre de Batalhas, fol. 189.

Ne dit pas cela par flatterie.

2. Flataire, s. m., flatteur.

Es un grand flataire. Chronique des Albigeois, col. 62.

(chap. Es un gran aduladó, afalagadó, normalmén en mala intensió.)

Est un grand flatteur.

3. Afflataria, s. f., flatterie, caresse.

Petit troba hom que lur diga veritat, mays afflatarias; e de messogas (messongas) ha gran mercat en lurs parladors. V. et Vert., fol. 104.

On trouve peu qui leur dise vérité, davantage flatteries; et il y a grand marché de mensonges entre leurs interlocuteurs.

4. Afflatador, s. m,, flatteur.

Afflatadors que... tantost ho van ad ells mezeyces dire.

V. et Vert., fol. 23.

Flatteurs qui... aussitôt vont le dire à eux-mêmes.

5. Aflatar, v., flatter, insinuer.

Usquecx ab vos s'aflata. 

Germonde de Montpellier: Greu m'es. 

Un chacun s'insinue auprès de vous.

ANC. FR. Ceulx qu'elle veult aflater et blandir. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 714.


Flauta, s. f. flûte.

Flauta es istrument redent so per suflament. Eluc. de las propr., fol. 282. Flûte est instrument rendant son par soufflement.

El pert son aubergo e son tabors e sa flauta. 

L'Arbre de Batalhas, fol. 120. 

Il perd son haubergeon et son tambour et sa flûte. 

ANC. CAT. Flaut. CAT. MOD. ESP. Flauta. PORT. Flauta, frauta. IT. Flauto. (chap. Flauta, flautes.)

2. Flautol, s. m., flageolet, flûte.

Al son de flautol

Balar.

T. de R. Gaucelm et de Joan Miralhas: Joan.

(chap. Ballá (dansá) al so de fabriol. Vore lu pun 6, flavio.)

Danser au son de flageolet.

3. Flautel, Flaustel, s. m., fifre, flageolet.

En luec de chant d' auzeus,

Auzir trompas e flauteus.

B. Calvo: En luec de.

Au lieu de chant d'oiseaux, ouïr trompettes et fifres.

Mais non sabretz sonar flaustel. 

Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.

Plus ne saurez sonner flageolet. 

ANC. FR. Drois est que mon frestel estuie, 

Car biau chanter sovent ennuie.

Roman de la Rose, v. 20863.

Or me represte le frestel.

Roman du Renart, t. II, p. 260.

ESP. Flautillo. IT. Flautino.

4. Flautar, v., flûter, jouer de la flûte.

De las quals una cantava, l' autra flautava.

(chap. De les cuals la una cantabe, l'atra “flautabe” : tocabe la flauta.) 

Eluc. de las propr., fol. 258.

Desquelles l'une chantait, l'autre flûtait. 

PORT. Frautar. (ESP. Tocar la flauta. Flautar: Se documenta por primera vez, con la acepción “modular (el tono de la voz) para hacerlo más agudo, como el propio de la flauta”, en 1551, en la traducción de 

La primera parte de la Cuarta de la Crónica del excelentísimo príncipe don Florisel de Niquea a cargo de F. Silva; no se consigna en ningún diccionario y apenas se espiga en los testimonios más allá del Siglo de Oro. A partir del siglo XIX aflautar toma el relevo y, desde el siglo XX el número de registros es muy numeroso, aunque comienza a competir con flautear (registrado desde 1917), de documentación más escasa.)

5. Frestelar, v., flûter, jouer, sonner du fifre.

No i ausiratz parlar, ni motz brugir, 

Ni gacha frestelar, ni corn bondir. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 6. 

Vous n'y entendriez parler, ni mots bruire, ni sentinelle sonner du fifre, ni cor retentir. 

ANC. FR. Fouchier forment frestele

Pour s'amiete Aeliz. 

Anonyme, Gloss. sur les Poésies du roi de Navarre. 

Devant le jor corne el frestele. Fables et cont. anc., t. I, p. 200.

6. Flavio, s. m., flûte, flageolet.

En flavios ni en caramels 

Non faretz accordar los sos.

Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai. 

En flageolets ni en chalumeaux vous ne ferez accorder les sons.

ANC. FR. J'oi Robin flagoler 

Au flagol d'argent. 

Le Gieu de Robin et de Marion, p. 6.

7. Flauzar, v., flûter, jouer du flageolet.

Qui vol, corn, crit e flaug.

Rambaud d'Orange: Ben s'eschai. 

Qui veut, corne, crie et joue du flageolet.

8. Flaujolar, v., flûter, jouer du flageolet.

A mos ops chant et a mos ops flaujol.

P. Cardinal: Prop a guerra. 

Pour mon besoin je chante et pour mon besoin je flûte.

ANC. FR. Que vous voi-ge ci flajolant.

Roman de la Rose, v. 20862. 

Pasteur qui conduiras en ce lieu ton troupeau, 

Flageollant une éclogue en ton tuyau d'aveine. 

Ronsard, t. 1, p. 263. 

Vous ne poés de li partir, 

Tousjors ensemble flajolés.

Roman de la Rose, v. 8571. 

Et par Dieu, c'est trop flageollé.

Farce de Pathelin, p. 95. 


Flauza, s. f., flause, sorte de cendre fine et blanchâtre.

Flauza... es una pauca cendre remanent apres la extinccio de la scintillacio o belugament del carbo... es mola, declinant a blancor, seca et leugiera. Eluc. de las propr., fol. 132.

Flause... est une cendre fine restant après l'extinction de la scintillation ou bluettement du charbon... elle est molle, inclinant à blancheur, sèche et légère.


Flauzon, s. m., flan, sorte de gâteau.

Mais am flauzons e sopas en sabrier.

G. Rainols d'Apt: Quant aug.

J'aime davantage flans et soupes avec saveur.

ESP. Flaón. (m. p. us. Flan de dulce. Del fr. ant. Flaon. Son conocidos los flaons de Morella.)


flaons, Morella, Castelló, Castellón

lunes, 8 de octubre de 2018

Meche y menescal de Valderrobres

A la vila medieval de Valderrobres, a prinsipis del siglo XX, vivíen a la mateixa casa del arrabal, a dos pisos diferéns, dos germáns, un meche, al que li díen Lodotó y l´atre veterinari, de nom Menescal.

Los dos eren mol volguts al poble natal de Elvira Juana Rodríguez Roglán ya que la vida de los animals en époques de roba justa ere tan apressiada com la de les persones, sense uns ben just podíen alimentás los atres.

Casi totes les cases teníen bestiá y animals per a minjá, produí lleit y derivats, collada, flans, formache, carn y pells. Inclús alguns de estos animals y datres salvaches se quedaben com a mote o insignia de una familia: matabous, matallops, lo conill, capaburres, etc.

Se criaben gorrinos, gorrines, conills, conilles, cabres, cabrits, cabrons o chotos, ovelles ullades y palomes, cordés, borregos o mardans, pichons, coloms o palomes, gallines, galls, pollastres o polls (ñabíe un ball en este nom), polles, pites, lloques, patos, los que foten en la
pata, gansos (sobre tot a Queretes), ganses, oques, ocos no ne ñabíen, codornius o gualles, vaques, terneres, terneros, jonecs, bueys, bous, de los que se apartaben los millós com a sementals, com los famosos ejemplás de la fábrica de les faixes, que se alquilaben per a montá vaques als pobles de la roglada, per ejemple, a la lechería de Tomás del Rufo de Beseit, aon les vaques sempre teníen los ulls plorosos perque les tocaben tots los díes les mamelles pero sol portaben al mascle una vegada al añ. Lo mateix passabe a la vaquería de Raboseta, a la vora del cup de la sequia majó, l´olla, al escomensamén del passeo de los cañerets. Un tros mes abán, uns añs después se faríe la festa del abre, se van plantá diferéns tipos de abres, potsé algún pi tamé. Ña una fonteta an eixa replasseta.

Un día, al mas de Cresol, una vaca que teníen se va escapá del ras espentán un poste de fusta corcat y querat y va eixí a una finqueta del veí, plena de romigueres y herbes delissioses y aromátiques, romé, timó, pipirigallo, trencanugos, pero tamé ñabíe cañota, que es una herba espessialmen perillosa per als bovinos, moltes vegades se moríe la res y dixabe a una familia
sense res.

Aquell mateix día, al carré Parras, a una casa mol estreta a mitat de la costa, se va ficá dolenta una agüela de 91 añs, la tía María Sarmén de casa Reventatruites, que habíe traballat tota la seua vida com una mula, al monte, al martinet, a les mines de Beseit, tan a la María Dolores com a la Maruja. Habíe sigut modelo de faixes y corsés a la fábrica de Valderrobres, pero los añs la habíen dixat arrugadeta y pansideta com una pansa de cap d´añ.

An aquell tems encara no se minjabe raím, y mol menos sense pepites, sino panses de moscatell secades al estilo romano, passa en latín, damún de cañissos a la esgorfa, daball del tellat. An aquella casa tan estreta sol cabíe un cañís al perchi; com proveníen de La Portellada li dieben aixina a la algorfa, y los de Valderrobres los quirdaben extrangés, ya que es lo mote de los del portell. Lo nom de Reventatruites los veníe perque la caseta del Portell, al carré Curt, ere tan minudeta que a la cuina no teníen puesto ni per a voltá la truita, aixina que aviáen per la enchumenera amún la truita y esperaben en la paella al balcó. Alguna vegada erraben y la truita se empastrabe al carré Curt, y de ahí los va vindre lo nom. La mayoría de vegades ensertaben a enchampála y quedabe un regustet a fullí, pero en bona gana tot es bo, y si algo teníen entonses, ere fam.

La escala interió de la casa ere tan estreta y empinada que no la podíen traure en camilla entre dos homes, y tampoc van pugué assentála a una cadira de vime o sarguera de casa lo sistellé y baixála, perque los escalons eren massa perillosos, aixina que la van tindre que baixá per fora desde una finestrota en una curdiola, una maroma y colocada a un llansol com lo día que la sigüeña la va portá 91 añs atrás a la casa del mas de dal de La Portellada.

A baix al carré estabe un dels fills, mosso vell de 55 añs, fort y hermós, calvo com una bola de billar o un bolo de riu, y a dal una filla casada en lo hereu del mas del Cresol, espentán la corda per a que la mare puguere baixá sense pegás al cap o a les fluixetes cames a la paret de pedra rebossada de blavet y cals. Lo home de esta agüeleta fée uns mesos que sen habíe anat als atres de una enfermedat mol común an aquella época y encara avui en día, lo mal de Repén.

A baix a la replasseta esperabe lo forense, que no ere meche ni res, pero teníe un Ford Model A y li díen aixina; ell portaríe a la agüela a casa del meche.
Allacuanta no ñabíe ambulatori ni sentro de salut, ni ambulansies; lo meche visitabe per les cases en lo seu maletín de cuero artifissial que putíe a pentaclorofenolato, pero la semana de abáns li habíe futut un ataque de gota y no podíe sorollás, aixina que li portaben als passiens a casa, y may se habíe vist una passién en tanta passiensia com la tía Reventatruites.

Cuan van arribá a la casa, la van pujá a cascarrulles hasta lo pis de Lodotó, que ere lo segón pis, y lo meche la va está auscultán, preguntán, escoltán y reconeixén durán un cuart de hora. La va vore tan delicada y casi picán la fulla de la dalla en martell y encrusa que sol se va atreví a resseptáli un reconstituyén consentrat a una sola ampolla per a allargá uns díes mes lo inevitable. Los va di als fills que la teníen que sacsá antes de péndressela, y que eixa medissina li donaríe ganeta. Si empijorabe, que vinguere algú a avisá, pero que no la portaren, perque al seu estat, torná a baixála per la paret de fora podríe tindre un funesto resultat.

Van portá a la agüeleta hasta lo carré Parras en lo Ford Model A, van aparcá a la vora de los actuals apartamens Santa Águeda, y desde allí en una carretilla de fusta costa amún hasta lo brancal de casa. Allí la van colocá en cuidadet al llansol y lo fill desde baix va estirá de la corda de la
curdiola hasta la altura de la finestreta. La filla y lo forense van conseguí féla entrá a la habitassioneta y la van gitá al seu llitet, al que no se podíe ni tombá a un costat. No se sap cóm dormíen cuan vivíen los dos agüelets.

Per sort, habíen sentit que al Mas de Barberans, a una agüela a la que li habíen resseptat una ampolla de sacsá antes de péndressela, li habíen futut un meneo an ella en tanta energía que sels va quedá als brassos, aixina que en este cas van sacsá la ampolla y no a la agüela, van trencá lo cap de la botelleta, y li van doná la medissina, mes amarga que un gintónic de bitter lemon en fel, y mes aspra que una serba verda.

A la finqueta tocán al Mas de Cresol, la pobre vaca que se habíe futut una fartanera de cañota y habíe begut aigua de un manantial paregut a la Fon Mala de Beseit, estabe tombada an terra, unflada y traén espuma per la boca.

Un pastó de casa Beret, de nom Pepe, portabe eixe día les ovelles a pasturá an aquella finca en lo seu fiel gosset Komtú, y desde lluñ va vore un gran bulto que no va pugué reconeixe hasta que va aná abansán lo bestiá, que anabe desplay esperán a una ovella que habíe criat fee uns minuts. Lo gos, Komtú, se va minjá la plassenta, va rotá, Pepe li va di “está mal pero descanse lo animal”, y van tirá abán en direcsió al bultot extrañ, que ya anabe agarrán la forma de un bóvido.

En cuan va vore a la pobre vaca en un cólic de campeonato, viva encara, se va encandilá, se va ficá les dos mans al cap, va tirá la gayata an terra y va eixí corrén cap al mas tocánli los talons al cul, intentán avisá a los masovés del grave acsidén de la vaca. Komtú se va quedá vigilán lo ramat, y en un guau va avisá a les ovelles blanques que pararen cuenta en la cañota, bueno, a les negres tamé, ya que Komtú no ere rassista com lo gos de Arturo Quintana.

Avisats los amos del mas, Pepe va torná a la finca y ells van eixí a escape cap a la casa del veterinari, a peu, resán per a trobál allí y que no estiguere a un atra masada o per algún corral. Lo van trobá y, después de donáli a entendre lo cas, rápidamen se van ficá en camí, tot lo rápit que se pot aná en abarques de goma als peus per camíns pedregosos y a vegades costa amún. Si arribe a passá al Mas dels Aubellons, no hagueren arribat hasta la nit.

Cuan van arribá aon estabe la vaca lechera, que no ere una vaca consevol, donabe lleit merengada y ere una vaca mol salada, va vindre del mas de Tolón, mol sonrienta y de coló lila, encara vivíe, pero Menescal los va di que siríe difíssil salvála.
Estabe unflada com un bot, fluixeta, entressuada. Lo veterinari li va inmovilisá les barres, la dentadura, va embutí un tubet de goma per lo essófago, va abocá oli de oliva virgen extra de arbequina prensat en fret en un embut de eixos que se ficaben los llocos al cap, y va escoltá en cuidadet a vore si eixíe aire del interió de algún dels cuatre subestomecs de la vaca. Va ixí una miqueta de aire pudén, que recordabe la auló de ous podrits o a les bombetes de pólvora que portaben los exiliats a Valensia al mars cuan volén escapás de les mascletades y les falles de San José, modelo de pare y home, patrono de los fustés, ingenieros y traballadós en general, no confundí en lo patrono dels pirómanos, San José de Arrimatea.

Lo veterinari va sorollá lo cap horissontalmen de un costat al atre (signifique negassió menos a Bulgaria, aon signifique afirmassió), va fé un sorollet esclafín la llengua contra les dens y va di unes paraules que sol entenen los catalanoparlans: “no la salvarem”.

Va rentá les ferramentes y les va arrepetá en cuidado al maletín, li va doná la ma viscosa al amo de la vaca com si de un te acompaño en lo sentimén o péssame se tratare, y li va di que no li cobraríe res, ya que prou perdua ere despedí a Cordera, pos aixina se díe la vaca, com la de Pinín y Rosa. Los va intentá reconfortá diénlos que a vegades la providensia obre milagres, y que si veíen alguna siñal de milloría anigueren a casa a avisál, pero que se prepararen per a lo pijó. Los va doná la esquena com la estatua de Fondespala, fon de espala, y va empendre lo camí de casa.

¡Ne eren tres, sempre los tres!: Rosa, Pinín y la Cordera.

A casa de la agüela estabe amanín la sena la filla, estaben tamé lo seu home, del mas de Cresol, y lo fill de 55 añs. Borraines en pataca de primé, en un rach de oli de la torre Gachero, abadejo dessalat que portabe un de Valderrobres de la seua tenda o botiga de Barchinona cuan anabe al poble; per a beure, grassiosa “copet”, Arrufat, rebaixada en vi Portal de Bergós, que se fee mol prop de casa, y per a la agüela una truita a la fransesa en una den de all y un corrusquet de pa.

La medissina li habíe fet agarrá ganeta, y justet al primé mos de pa per a acompañá la omelette o truiteta, va y li salte una den de les pales, a lo que la agüeleta se va di “pronte escomensam, consevol día los pedré tots”, y después de unos mossets mes, se li va afluixá un quixal, se ni en va aná garganchó aball, y se va embossiná.


Va pugué quirdá una mica y aixina va avisá als fills y al gendre que senaben al minjadó, a una taula redona tan minudeta que Arturo (lo rey, Quintaneta no, encara que li agrade mol la Ginebra) se haguere pixat de rissa en sol vórela. Van acudí enseguida a ajudála, y mentres la filla li manabe al seu home que aniguere a casa Lodotó volán, lo fill intentabe desatascála y reanimála, foténli tans cops a la esquena que casi la cruix.

Va arribá lo hereu del mas de Cresol y va cridá al timbre del veterinari en ves de tocá lo del meche. Se va assomá Menescal al balcó embolicat en una bata, y com ya ere tan de nit com a la boca del llop dels Ports, no lo va reconeixe, y preguntán “¿qué passe?” y contestán ell “ara mo se ha embossinat”, com teníe la mateixa veu que son pare, l´amo de la vaca del mas de Cresol, y los dos germáns meche y veterinari tamé parlaben casi igual, se va armá lo embolic.

Va di Menescal:

- “¿Encara ha minjat mes? No mu puc creure. Ya no ña res a fé, passéuli lo gaviñet y al menos aprofitéu la carn. -

Y en estes paraules sen va aná cap al carré de les parres, y sitán les paraules lay va contá a la seua dona, y ella del susto casi pert lo fill que esperaben per a Nadal, y lo fill mosso vell encara seguíe pegánli a sa mare a la esquena en la palma de la ma uberta, perque Heimlich encara no habíe naixcut com per a habé inventat la maniobra.

Y después de este cas, a Valdarrores y a tota la comarca del Matarraña, cuan dos germans eren meches o menescals, no van viure mai mes a la mateixa casa.

jueves, 6 de diciembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, S

ramonguimera.com/dicsionari.xls


s'agüela
su abuela
s'agüelo su abuelo
s'alimentaben, se alimentaben se alimentaban
s'aprofiten, se aprofiten se aprovechan
sa mare su madre
saba, savia de un ábre savia de un árbol
sabata, sabates zapato, zapatos
sabaté, sabatés, com Sorolla y Cuca de Valderrobres zapatero, zapateros
sabatera, sabateres zapatera, zapateras
sabatería, sabateríes zapatería, zapaterías
sabates zapatos
sabé, sábre - sé, saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda saber
sabém sabemos
saben saben
sabén (g) sabiendo
sabén, sabenta – oli sabén, que s´ha fet vell y está fet malbé aceite viejo que se ha estropeado
sabénu sabiéndolo
Sabéu sabéis
sabéu Sabéis – saberlo
sabía sabía
sabia, que sap – savia, sava, saba de un ábre sabia, que sabe – savia
sabiamen, en sabiduría sabiamente
sabiduría sabiduría
sabíe sabía
sabíem sabíamos
sabíen – s´avíen sabían – se avían, se tiran
sabíes sabías
sabíeu sabíais
sábiga, sápiga, sábia sepa
sabigám, sapigám sepamos
sábigue (ell) sábigue sepa
sábiguen, sápiguen sepan
sabiguérem supiéramos
sabiguéren supieran
sabiguéres supieras
sábigues sepas
sabiguéu sepáis
sabina, Juniperus sabina, - vore ginebre sabina, arbusto
sabines sabinas
sabionda, sabiondes sabionda, sabiondas
sabiondo, sabiondos sabiondo, sabiondos
sabó, sabóns jabón, jabones
saboc (insulto), sabocs, sabóca, sabóques imbécil, tonto, etc
sabonera, aon se coloque lo sabó de pastilla donde se coloca el jabón de pastilla
sabonet, sabonets jaboncito, jaboncitos
saborechá saborear
saborege saborea
saborejá saborear
saboreján saboreando
sabotejá, sabotechá sabotear
sabotejat, sabotechat saboteado
sabrá sabrá
sabrán sabrán
sabré sabré
sabrém sabremos
sabréu sabréis
sabría sabría
sabríe (ell) sabría
sabríem sabríamos
sabríen sabrían
sabríeu sabríais
sabrós, gustós, sabrosos, gustosos sabroso, gustoso, sabrosos, gustosos
sabrosa, gustosa sabrosa, gustosa
sabroses, gustoses sabrosas
sabrossíssim, gustossíssim sabrosísimo
sabrossíssims, gustossíssims sabrosísimos
sabuda, que sap sabida
sabudes, que saben sabidas
SabutPedro Saputo, Pedro lo sabut, que sap sabido, que sabe
sabut, que sap mol, com Pedro Saputo sabio, que sabe mucho
sabuts, que saben sabidos, sabios
sac, sacs saco, sacos
sacá (Litera), traure sacar
saca, saques, sac gran, les de arena ya se diuen “big bag” saca, saco grande, sacas
Sacabe – traíe – s´acabe Sacaba – se acaba
sacacorchos, no se diu estirassuros, ni sacassuros, pero servíx per a estirá y tráure lo suro de una botella sacacorchos
sacramén sacramento
sacraméns sacramentos
sacratíssima, sagradíssima, mol sagrada muy sagrada, sagradísima
sacrificada, sacrificades sacrificada, sacrificadas
sacrificán sacrificando
sacrificat, sacrificats sacrificado, sacrificados
sacrifissi, sacrifissis sacrificio, sacrificios
sacristán, sacristáns sacristán, sacristanes
sacs sacos
sacsá, saxá - sacso, sacses, sacse, sacsém o sacsám, sacséu o sacsáu, sácsen – saxo, saxes, saxe, saxém o saxám, saxéu o saxáu, sáxen agitar, mover, zarandear
sacsada, sacsades – sacsada : trompada, cop Agitada – trompazo, golpe
sacsáe, sacsabe, saxá agitaba, movía
sacsán agitando, moviendo
sacsejá, saxejá, vore sacsá agitar, zarandear
saduricha, planta que se trobe per les gleres del riu, a roques, per a ficála en olives verdes (chafades o no) ajedrea, planta que se encuentra en los cauces secos del río, en rocas, para poner en las olivas verdes
saeta, saetes, flecha, fleches flecha, saeta, venablo, sagita, dardo, rehilete, ballesta, manecilla, aguja, varilla, saetilla, minutero
safandória, safandóries, safranória, safranóries (del coló del safrá, taronja) zanahoria, zanahorias
safarech, depósit, rentadó, llavadó, pica, bassa lavadero, pica, balsa
safarrancho, safarranchos zafarrancho, zafarranchos
safrá (capsot), alguns diuen "pebre roch, capsot",  azafrán , capsot en castellá cabeza + zote
safranória, safranóries zanahoria, zanahorias
safraña, part de detrás del ginoll o genoll (latín suffragine) parte de atrás de la rodillahueco poplíteo, corva
Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera, zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet,sagaleta chico, chiquillo, chicos, chiquillos
sagal, (zagal al mezquín, zagala), sagals, sagala, sagales // chiquet, mosset zagal, chico, niño, mozo, chaval
sagala, zagala zagala, moza, chavala
sagalada zagalada, cosas de zagales, mozos, chavales
sagales zagalas, mozas, chavalas
sagalet, sagalets muchachito, muchachitos, zagalico, zagalicos
sagaleta, sagaletes muchachita, muchachitas
sagalets muchachitos, zagalicos
sagassidat, perspicássia, agudesa, astússia, inteligénsia, cautela, dissimulo, olfato (flat), clarividénsia, imaginassió sagacidad, perspicacia, agudeza, astucia, inteligencia, cautela, disimulo, olfato, clarividencia, imaginación
sagí, manteca, ensanginada, ensaginada : com un mantecat fet en sagí y aníssos (com los del fonoll) grasa de cerdo, pasta como un mantecado con anises
sagrá : cagás en algún san, di – sagrada exclamar contra los santos
sagrada, sagrades sagrada, sagradas
sagradíssim, sagradíssims sacratísimo, sacratísimos
sagrat, sagrats sagrado, sagrados
sal, salmuera (com los productes de salazonera aragonesa) sal, salmuera
sala, sales sala, salas
salada

salat, salats - artícul salat del mallorquí : sa casa, sa calobra que tamé se trobe al ocsitá, com sa gramatica occitana segons los parlars lengadocians 
salada, saladas

salado, salados
salamandra, salamandres

salamanquesa : dragó, dragonet, tipo de fardacho, tarentola mauritánica, de la família gekkonidae
salamandra salamandra, anfibio urodelo,  salamandras
salamanquesa, dragón, dragoncillo, tipo de lagarto
salari, jornal, nómina, salaris, jornals, nómines salario
salari, salaris salario, salarios
salat, salats salado, salados
salchichó, salchichóns salchichón, salchichones
saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada saldar
saldo, saldos saldo, saldos
salé, salés, salero, saleros salero, saleros
salero - simpatía, sal, grássia com la de Gracia Zapater, agudesa, donaire, garbo, chispa– olé qué salero ! salero
salerós, que té salero, salerosos saleroso, salerosos
salerosa, saleroses salerosa, salerosas
Sales salas
saleta, saletes salita, salitas
saliba : saliva, baba, salives, babes saliva, baba, espumarajo
saliva saliva
salmó o salmón, salmóns salmón, salmones
salmo, salmos (missa) salmo, salmos (misa)
salón, salóns salón, salones
salpicón de marisc salpicón de marisco
salsa, salses salsa, salsas
salt, salts – lo salt de La Portellada
http://matarranaports.blogspot.com/2011/04/al-salt-de-la-portellada.html
salto, saltos
saltá, salto, saltes, salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada saltar
saltabe saltaba
saltada, saltades saltada, saltadas
saltadó, saltadós (de aigua) - vore ullals com los de la Fenellassa al Parrissal de Beseit

saltador (de agua)
saltáe, saltabe saltaba
saltála saltarla
saltamontes : llangosto, llangostos saltamontes
saltán saltando
saltánla saltándola
saltánli saltándole
saltaríe saltaría
saltaríen saltarían
saltás saltarse
saltássela saltársela
saltat, saltats saltado, saltados
salte salta
salten saltan
saltóns saltones
salts saltos
saludá saludar
saludabe, saludáe saludaba
saludaben, saludáen saludaban
saludable, saludables, que es bo per a la salut saludable, saludables
saludál saludarle, saludarlo
saludáls saludarles
saludán saludando
saludánlos saludándoles
saludat, saludats saludado, saludados
salude saluda
saluden saludan
saludo, saludos saludo, saludos
salut salud
salvá salvar
salvaben salvaban
salvache, salvaches : cabres montesses – (animal) salvache Cabra montés, íbex, capra hispánica – (animal) salvaje
salvadó salvador
salváen, salvaben salvaban
salvaguardá, auxiliá, salvá, deféndre, sostíndre, protegí, ampará salvaguardar, auxiliar, salvar, defender, sostener, guarecer, guarnecer, proteger, amparar
salvaguardán salvaguardando
salvál salvarlo
salváls salvarlos
salvám salvarme
salvánse salvándose
salvarém salvaremos
salvás salvarse
salvassió salvación
salvat, estém o estám salvats salvado, estamos salvados
salvedat, adverténsia, excusa, aclarassió, explicassió, exepsió, limitassió, observassió salvedad, advertencia, cortapisa, excusa, aclaración, explicación, excepción, limitación, observación
salvo salvo
salvon salven
samarra, samarres – NO crec que sigue una paraula del vasco, ya que existíx “samar” al búlgaro y a datres idiomes de Asia. Vore lo enllás a la web https://chapurriau.blogspot.com/2018/02/samarra.html zamarra, zamarras
samarreta, samarretes (de samarra) camiseta, camisetas, ver samarra (zamarra)
samfaina, chamfaina – vore chirigol plato de vegetales
sampá, minjá, engullí, tragá, devorá, atiborrás, embuchá, jalá zampar, engullir, tragar, devorar, atiborrarse, embuchar, jalar
samsa, sansa, pasta de la oliva después de móldre y traure l´oli, oliassa  orujo, pasta de la oliva después de moler y sacar el aceite.
http://lacuentaporfavor.blogspot.com/2006/02/olio-di-sansa-di-oliva-estafa-en-los.html
San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut
http://turismosomontano.es/es/que-ver-que-hacer/pueblos/barbastro/barbastro-que-hacer-que-ver/230-leyenda-de-san-balandran-barbastro
San Balandrán, desgarbado
san, San Jorge San Jorge, santo
sana, sanes sana, sanas
sancada, sancades, passes llargues, galarchada, galarchades zancada, zancadas
sandália, sandálies – vore abarca sandalia, sandalias
sandía, síndria (del árabe o persa sindíyya) http://etimologias.dechile.net/?sandi.a - sandíes, síndries sandía
sanfaina, chanfaina - vore chirigol plato de vegetales
Sanfermíns (los), San Fermín Sanfermines, San Fermín
sang sangre
sangós – m´hay tallat al dit y lo porto sangós, ensangrentat que saca sangre, ensangrentado
sangosa (carn) carne que aún saca sangre, poco hecha, nada hecha, cruda
sangosa, carn que encara trau sang, poc feta, gens feta, crúa o cruga ensangrentada
sangrá sangrar
sangrán / sangueján sangrando
sangre sangra
sangrém, sangrám sangramos
sángren sangran
sangres sangras
sangréu, sangráu sangráis
sangría, sangríes sangría, sangrías
sangrienta sangrienta
sangriento sangriento, cruento, sanguinario, brutal, inhumano, bestial, feroz, encarnizado, sanguinolento, sangrante, empapado, ensangrentado, teñido, injurioso, insultante, ofensivo, humillante, ultrajante
sangro sangro
sangs (una mescla de) sangres (una mezcla de)
sanguango, singuango, sanguangos, singuangos, sanguanga, singuanga, sanguangues, singuangues, zanguango, zanguanga (Mezquín) zanguanga, indolente, vaga, perezosa, gandula, holgazana, embrutecida, necia, que rehúye del trabajo o la fatiga. Etimología : de zangón y el sufijo -ango
sanguangada, sanguangades acción de un zanguango
sanguango, singuango, sanguangos, singuangos zanguango, indolente, vago, perezoso, gandul, holgazán, embrutecido, necio
sangueján, sangrán, sanguejáns, sangráns sangrando, que saca sangre, ensangrentado
sangueta sangrecita
sanidat sanidad
saníssim sanísimo
saníssima, saníssimes sanísima, sanísimas
saníssims sanísimos
sanja, zanja zanja
sanlluc, singlot, sanglot - del latín singŭltu, *singlŭttu per influénsia de glŭttīre. La forma dialectal sanlluc prové d'una adaptassió al nom de San Lluc. - Tráureli lo singlot an algú : assustál, assombrál hipo, movimiento convulsivo, repetido y espasmódico del diafragma y la glotis, que impulsa el aire fuera de los pulmones, de forma sincopada y a intervalos regulares sin intervención de la voluntad, con un pequeño ruido característico.
sano, sanos sano, sanos
Sans – sanos Santos – sanos
sansé entero, completo
sansera, sanseres entera, enteras, completa, completas
sansés enteros, completos
Sant, Santantoni a Valjunquera, San Antoni a Beseit San, San Antonio en Valjunquera
Santa Santa
santes santas
santiamén santiamén
santidat santidad
santíssim santísimo
santíssima santísima
santuari santuario
santuaris santuarios
santurrón, beato, mojigato, pixapiles santurrón, beato, mojigato, meapilas, gazmoño
santurronería santurronería, beatería, gazmoñería, mojigatería, fariseísmo, hipocresía
saó sazón, tempero
sap sabe
Sapí, tipo de pi, a Beseit no crec que se li digue al abeto; sapí de les Marrades ? – abies latín, fransés sapin, italiá abete; abeto, catalá abét tipo de pino, abeto
sápia, sápiga, sábiga (que yo) - homo sapiens sepa (que yo)
sápien, sápiguen, sábiguen sepan
sapientíssim sapientísimo
sapientíssimes sapientísimas
sapiere, sabiguére, sapiguére supiera, supiese
sapieren, sabiguéren, sapiguéren supieran, supiesen
sápies, sábigues, sápigues sepas
sapigám, sabigám sepamos
sapigáu, sapiguéu, sabigáu, sabiguéu sepáis
sápigue, sábigue sepa
sápiguen, sábiguen sepan
sapiguére, sabiguére supiera, supiese
sapiguéren supieran, supiesen
sapiguéres supieras, supieses
sapigut, sabut (u hay) sabido (lo he)
sapos sapos


saps sabes
Saputo, sabut, que sap, Pedro Saputo, novela de Braulio Foz, de Fórnols Saputo, que sabe, Pedro Saputo
saquet saquito
saquets saquitos
sarabastall, jaleo, soroll, sorollina jaleo, ruido
Saragossa, Zaragoza Zaragoza
saragossana, maña zaragozana
Sarapio, mote de Beseit Sarapio, mote de Beceite
sarcásticamen sarcásticamente
sardina sardina
sardines – les de cubo (solen sé arenques) se diuen guardiassivils – A la fonda Alcalá de Calaseit un plat típic son fesols tous (blangs) en sardina salada (de cubo) desmollada sardinas - arenques salados (guardiaciviles)
sargantana lagartija , La lagartija es el diminutivo de "lagarto", y en diferentes países se utiliza como nombre común para denominar a algunas o todas las especies de ciertos géneros de las familias Lacertidae y Gekkonidae. En España, específicamente en las provincias de Cuenca y Palencia, "ligaterna" es un término equivalente a lagartija.
sargantanes lagartijas
sargantaña, sargantana, sargantañes, sargantanes lagartija, lagartijas
sargento, sargentos sargento, sargentos
sarguera, vime – planta del género Salix - los vimes dels cabezudos de Beseit se féen de sarguera, normalmen prop dels estiradós y la fon del pas, mes aball del toll de les madrilles mimbre. El mimbre es una fibra vegetal que se obtiene de un arbusto de la familia de los sauces (género Salix, principalmente S. viminalis, pero también S. fragilis y S. purpurea) y que se teje para crear muebles, cestos y otros objetos útiles. 
sária, sáries, sárria, sárries, sarrió apero para los equinos, para transportar
sarmén, sarméns – lo cuento de María Sarmén, que sen va aná a cagá y se la va emportá lo ven sarmiento, sarmientos
sarmentós, que pareix un sarmén sarmentoso
sarmentosa, sarmentoses (máns) sarmentosa, sarmentosas (manos)
sarpada, de sarpa zarpazo, de zarpa
sarpades zarpazos
sarpat, sarpats – agarrá an algú en un sarpat, en un bras apoyat a la cadera coger a alguien con un brazo apoyado en la cadera
sarrampió sarrampión
sarrapastrós, sarrapastrosa, sarrapastrosos, sarrapastroses zarrapastroso, zarrapastrosa, zarrapastrosos, zarrapastrosas

sabes (tú)
sas, saps (tú) - Ñabíe un home a La Fresneda que díe : sas, a Santa Bárbara ñan leóns. 


sastre, sastres – los de casa lo sastre de Beseit, apartaméns rurals, me van di al seu fb que lo chapurriau no existíx :) igual se creuen que los paísos cagaláns sí. - Si es una dona : cusidora, sastra se diu menos.

sastre

sastret, sastrets

sastrecito, sastrecitos
sat, set, siat 7
satíric satírico
satírica, satíriques satírica, satíricas
satírics satíricos
satisfá satisface
satisfacsió satisfacción
satisfacsións satisfacciones
satisfé – satisfet – satisfeta – satisfach, satisfás, satisfá, satisfém, satisféu, satisfán –
si yo satisfaiguera o satisfera – satisfaría – satisfaré
satisfacer – satisfecho, satisfecha
satisfée satisfacía
satisfél satisfacerle
satisfémos satisfacernos
satisfén satisfaciendo
satisfet, satisfets satisfecho, satisfechos
Satisfeta, satisfetes satisfecha, satisfechas
satséns duros 700
satséntes pessetes 700
saúc sauce
Sauló : tipo de arena que ña a Beseit, se fée aná per rentá, paregut a la arena que porten los sabóns industrials tipo de arena
sauna, saunes sauna, saunas
saurí, sahorí, saorí, zahorí : persona que falsamen diu que veu lo que está amagat, encara que sigue daball de terra, mentres no u cubrixque roba blava / lo saorí que trobe aigua, trobe saó, hay conegut a Ángel de Valjunquera, Bancho,  zahorí, del árabe zahuri ("geomante").
sauvia, salvia (sabaudum) salvia
sava, saba (de un ábre) savia de un árbol
savia, saba de un ábre savia de un árbol
saxabe, saxáe – saxá be Agitaba – agitar bien
saxada agitada
saxán agitando
saxofón, saxo saxofón, saxo
saya, sayes saya, sayas
scanner, escáner per a escanejá, scan inglés, fé una passada buscán algo scanner
sé (sabé, sábre) sé (saber)
se diu se dice
se done se da
se han fet se han hecho
se van acabá se acabaron
se'n van, sen van, sen enfoten se van, se ríen
sebá cebar


seba, sebes - sebollot, sebollota, mote de Penarroija de Tastavinsagüelo sebeta, sebetes, sebota, sebotes cebolla, cebollas – cebollita, cebolleta
sebada (sebá) cebada (cebo)
sebo per a la caña de peixcá cebo para la caña de pescar
sebollot, sebollota, sebollots, sebollotes : mote de Peñarroija de Tastavins cebolla grande, mote de Peñarroya de Tastavins (catavinos)
sebós, sebosos - gort, ple de sagí, majetón, de bon añ seboso, sebosos
sebosa, seboses sebosa, sebosas
sec - prim, arguellat : mes sec que un gambo, que un gamo a Maella - Un gambo es un de Gambia, África seco, delgado, enfermizo
sec, secs seco, secos
secá secar
seca, seques seca, secas
secabe – sone com s´acabe - secáe secaba – suena como "se acaba"
secaben secaban
secadó secador
secáe, secabe secaba
secán secando
secánse – se canse secándose – se cansa
secante (geometría) secante (geometría)
secat, secats – cuixot secat a la esgorfa o perchi secado, secados – jamón secado en el desván
secressió, exudassió, evacuassió, excressió, segregassió, humor, suó, llágrima, bilis, transpirassió secreción, exudación, evacuación, excreción, segregación, humor, sudor, lágrima, bilis, transpiración
secressións secreciones
secret, secrets secreto, secretos
secreta secreta
secreta, secretes – sé de Queretes, com Juan Luis Camps Juan (Chimo) o lo Mas de Torubio secreta, secretas – ser de Cretas
secretamen secretamente
secretari, secretaris, secretaria, secretaries secretario, secretarios, secretaria, secretarias
secretíssim, secretíssims secretísimo, secretísimos
secretíssima, secretíssimes secretísima, secretísimas
secretíssimamen secretísimamente
secreto del gorrino, carn, se li pot di secret pero se sol di secreto secreto del cerdo, carne
secrets a brams secretos a voces, bramidos
secs secos
secsió, secsións sección, secciones
secsioná, tallá, partí, dividí, essindí, fracsioná, extirpá, mutilá, amputá, segá, sersená seccionar, cortar, partir, hender, dividir, escindir, fraccionar, extirpar, mutilar, sajar, amputar, cercenar
secsionada seccionada
secsionades seccionadas
sectó, sector, sectós, sectors sector, sectores
seda seda
sedada, sedades sedada, sedadas
sedal para pescar sedal
sedás, aré, criba, sedássos, arés, cribes cedazo, cedazos, criba, cribas
sedat, sedats sedado, sedados
sede, sedes sede, sedes
sede, sedes sede, sedes
sedí ceder
sedíxco cedo
seductó, seductós seductor, seductores
seduí Seducir - atraer, cautivar, embobar, enamorar, encandilar, galantear, fascinar, encantar, ilusionar, prendar, conquistar, entusiasmar, persuadir, hechizar, halagar
seduída, seduídes seducida, seducidas
seduíl seducirlo
seduít, seduíts seducido, seducidos
seduíxen seducen
sédula cédula
sega sega
segá segar
segabe segaba
segaben segaban
segada, segades segada, segadas
segades segadas
segadora, segadores segadora, segadores
segáe, segabe segaba
segalla, segalles, segall, segalls (cabrit) cabritilla, cabritillas, cabritillo, cabritillos
segán segando
segat, segats segado, segados
seglá, seglás seglar, seglares
sego – sego, que no veu, ciego siego – ciego
segón – hay arribat lo segón segundo
segón, segundo segundo

segona, segunda segunda
segóns – ham arribat los segóns – segóns com arribém Segundos - hemos llegado los segundos – según como lleguemos
segos (segá) – segos que no veuen siegues – ciegos
segregá segregar
segú, segur (Valjunquera) seguro
segú, segús seguro, seguros
segua, seua suya
seguedat, seguera ceguera
seguera ceguera
ségues (de segá) - segues siegas - ciegas
segües, seues suyas
seguí seguir
Seguí – acassá seguir
Seguí, perseguí – seguixco, seguíxes, seguíx, seguím, seguíu, seguíxen – seguiría – seguiré – siguera seguir, perseguir
seguía seguía
seguida – de una seguida, de una tongada - enseguida, desseguida, de seguida seguida – de contínuo, de una vez - enseguida
seguidamen, enseguida, desseguida enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto
seguides seguidas
seguíe seguía
seguíen seguían
seguíes seguías
seguíl seguirlo
seguíla, seguíles seguirla, seguirlas
seguíles seguirlas
seguíls seguirlos
seguím seguimos
seguín siguiendo
seguínles siguiéndolas
seguínlo siguiéndole
seguínlos siguiéndoles
seguirán seguirán


seguire siguiera, siguiese
seguirém seguiremos

seguíren siguieran, siguiesen
seguiréu seguiréis
seguiría seguiría
seguiríe (ell) seguiría
seguiríen seguirían
seguís, seguíx sigue
seguísco, seguíxco sigo
seguísque, seguíxque siga
seguísquen, seguíxquen sigan
seguíssen, seguíxen siguen
seguísses, seguíxes sigues
seguit – continuamen seguido – continuamente
seguíu seguís
seguíume seguidme
seguíx sigue
seguíx sigue
seguixca siga
seguíxco sigo
seguíxco sigo
seguíxco sigo
seguíxen siguen
seguíxque siga
seguíxquen sigan
según, segóns según
segunda, segona segunda
segundes, segones segundas
segundo, segón segundo
segur, segú seguro
segura, segures – tamé apellit Segura, com mon cuñat Luis de mostillé segura, seguras
seguramen seguramente
segures seguras
seguridat seguridad
seguríssim segurísimo
seguríssima segurísima
seguríssimamen segurísimamente


seguríssims segurísismos
seguro de vida, de una escopeta seguro de vida, de una escopeta
segús (ells están) - segures seguros (ellos están) - seguras
segut, sigut sido
seísmo, seísmos, tremoló de terra, terremoto seísmo, seísmos, temblor de tierra, terremoto
Sel – lo sel blau – lo blau está en sel El cielo azul – el azul está en celo
selá, cuidá, velá, vigilá, espiá, dissimulá, encubrí, amagá, ocultá, disfrassá, tapá celar, cuidar, velar, vigilar, espiar, disimular, encubrir, ocultar, disfrazar, tapar
seladó, seladós del hospital de Alcañís celador, celadores
selán celando
selebérrim, mol sélebre, conegut, famós celebérrimo
selebérrima, mol sélebre, coneguda, famosa celebérrima
selebrá celebrar
selebrabe, selebráe celebraba
selebrábeu celebrabais
selebrada celebrada
selebrades, selebráes celebradas
selebráen, selebraben celebraban
selebráes (tú) selebrabes celebrabas
selebrán celebrando
selebrará celebrará
selebrare celebrara
selebrarém celebraremos
selebrárem celebráramos
selebrasió, selebrassió, selebrasións, selebrassións celebración, celebraciones
selebrat celebrado
selebre celebra
sélebre, famós, conegut célebre, famoso, conocido
selébren celebran
sélebres, famosos, coneguts célebres, famosos, conocidos
selecsió, selecsións selección, selecciones
selecsioná seleccionar
selecsionat, selecsionats seleccionado, seleccionados
selecte, selectes selecto, selectos
seledónia, selidónia, selidónies, seledónies, madalena, madalenes, este se trau los cansonsillos com lo papé de les madalenes madalena, magdalena, bollo de masa de bizcocho normalmente presentado en un molde de papel acanalado
selestial celestial
selestials celestiales
selet celito
selets celitos
séli serle
selibat celibato
selidónia, seledónia magdalena
selidónies, seledónies magdalenas
sella, selles ceja, cejas
sello, sellos sello, sellos
sello, sellos sello, sellos
selós celoso
selosa, seloses celosa, celosas
selosos celosos
sels celos – cielos
sels, se´ls, se los – sels ha fet un nugo a la gola se les ha hecho un nudo en la garganta
seltzer, aigua en gas, sifó seltzer, agua con gas, sifón
sélula, sélules célula, células
sem, sems, semat, semada, semats, semades, dessustansiat, fruita que ha perdut lo suc, lo coló y lo gust / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo
semada, semades (carbasses) que se ha secado y ha perdido el color y sabor
semáforo, semáforos semáforo, semáforos
semana, semanes semana, semanas
semanada paga de la semana
semanes semanas
semaneta, semanetes semanita, semanitas
semántica semántica
semánticamen semánticamente
semás secarse y perder color y sabor
semat, semats (carbassó) que se ha secado y ha perdido el color y sabor
semblán semblante
semblansa, biografía, ensayo, resseña, descripsió, panegíric, bosquejo, apunte semblanza, biografía, ensayo, reseña, descripción, panegírico, bosquejo, apunte
sembra siembra
sembrá - sembro, sembres, sembre, sembrém o sembrám, sembréu o sembráu, sémbrensembraríasembrárasembraré sembrar
sembraben, sembráen sembraban
sembrada, sembrades sembrada, sembradas
sembrán sembrando
sembrat, sembrats sembrado, sembrados
semellansa, paregut parecido, semejanza
semellás, paréixes semejarse, parecerse
sementeri, fossá cementerio
sementeris, fossás cementerios
semidura, mich dura semidura
semifinal semifinal
seminari, seminaris seminario, seminarios
seminariste, seminaristes seminarista, seminaristas
semirrassional, semirrassionals semirracional, semirracionales
semitransparén, semitransparéns semitransparente, semitransparentes
Semontano, Somontano Somontano
sempre (latín semper) siempre
sen 100
sen, sens, sentená, sentenás 100
sena, sopá cena
sená, sopá cenar
senaben cenaban
senán (g) cenando
senáren cenaran, cenasen
senat – de sená, sopá – aon están los senadós, a Madrit Cenado – senado
senda, sendera, sendes, senderessenderes de gebra es un llibre de la Susana Antolí Tello de Beseit - senda es una empresa dels germáns Moragrega Julián, pascualets, de Beseit senda, sendas
senderet, sendeta senderillo
sendes sendas
sendeta, sendetas sendita, senditas
sendra, sendres ceniza, cenizas
sendré, cenicero per a la sendra cenicero
sendres cenizas
sénli siéndole
sénne tres li guañarém, o qué? siendo tres le ganaremos, o qué?
senon, sopon cenen
sens, séns sientes, oyes
sensassió, sensassións sensación, sensaciones
Sense, estém sense dinés, aném sense frenos costa aball sin
sensibilidat sensibilidad
sensibilíssimes sensibilísimas
sensible, sensibles sensible, sensibles
sensiblemen sensiblemente
sensill, sensills sencillo, sencillos
sensilla, sensilles sencilla, sencillas
sensillamen sencillamente
sensilles sencillas
sensillés sencillez
sensillet, sensillets sencillito, sencillitos
sensills sencillos
sensó, sensós sensor, sensores
sensorial sensorial
sensorial, dels sentits sensorial
sensorials sensoriales
sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta sentar, sentarse
sentabe sentaba
sentada, assentada sentada
sentades sentadas
sentáe, sentabe sentaba
sentáen, sentaben sentaban
sentáes, sentades, assentades sentadas
sentaéta, sentadeta, assentadeta sentadita
sentála sentarla
sentám sentarme
sentánse sentándose
sentánsia, senténsia sentencia
sentará sentará
sentaríe sentaría
sentás sentarse
sentat sentado
sentat, assentat sentado
sentats, assentats sentados
sente – se sente, s´assente se sienta
sentella, sentelles - apellit Centelles a Beseit centella, centellas
sentelleán, sentelleáns centelleante, centelleantes
sentelléo, sentelléos centelleo, centelleos
sentená centenar
sentenás centenares
senteno centeno
senténsia, senténsies sentencia, sentencias
sentensiat, sentensiats sentenciado, sentenciados
senténsies sentencias
sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida sentir, oír
sentía sentía
sentiba sentía
sentides sentidas
sentíe sentía
sentíen sentían
sentíen sentían
sentíes sentías
séntigo siento, oigo
sentígrados centígrados
séntigue sienta, oiga
séntiguen sientan, oigan
sentiguera sintiera, sintiese, oyera, oyese
sentiguere (ell) sintiera, sintiese, oyera, oyese
sentigueres sintieras, sintieses, oyeras, oyeses
sentíl sentirlo, oírlo
sentíla sentirla, oírla
sentílay di oir algo de su boca, oírselo decir
sentíles oírlas, sentirlas
sentíls sentirlos, oírlos
sentíls oírles, sentirles
sentím sentirme, oírme
séntim, séntims céntimo, céntimos
sentimén sentimiento
sentimens sentimientos
sentímetro, sentímetros centímetro, centímetros
séntims céntimos
sentín oyendo, sintiendo
sentinela, sentineles centinela, centinelas
sentínlo sintiéndolo, oyéndolo
sentínlos sintiéndolos, oyéndolos
sentínse sintiéndose, oyéndose
sentire, sentiguére sintiera, sintiese, oyera, oyese
sentiren, sentiguéren sintieran, sintiesen, oyeran, oyesen
sentiréu sentiréis, oiréis
sentiríe sentiría
sentiríem sentiríamos
sentiríen sentirían
sentiríeu sentiríais, oiríais
sentís, sen siente, oye
sentísco, sentíxco, séntigo siento
sentisque, sentixque sienta, oiga
sentíssen, sentíxen, sénten sienten
sentísses, sens, sentíxes oyes, sientes
sentit Sentido – oído
sentit sentido, oído
sentítos oíros
sentits sentidos
sentits sentidos, oídos
sentíu sentís, oís, sentirlo, oírlo
sentíx, sen siente, oye
sento, assento (de sentá, assentá) – séntigo de sentí siento (sentar) – siento de sentir
sénton sienten
sentrá, sentrás centrar, centrarse
sentraben centraban
sentral central
sentrals centrales
séntrica céntrica
séntrics céntricos
sentro, sentros – Lo sentro a Beseit estabe al carré General Franco, después Palacio, ere lo sentro = sindicat, per a reunións.  centro, centros - Casa el centro, Beceite, turismo rural
sentroeuropees centroeuropeas
sénu siéndolo


señ, coneiximén conocimiento, juicio
seña, señes seña, señas
señal, siñal, señals, siñals señal, señales
señalá, siñalá señalar
señalada, siñalada, señalades, siñalades señalada, señaladas
señalám señalarme
señalat, señalats señalado, señalados
señale, siñale señala
señaleta, siñaleta señalecita
señals, siñals señales
señes señas
señí ceñir
señida, señides ceñida, ceñidas
señit, señits, apretat, apretats ceñido, ceñidos
señorial, siñorial, señorials, siñorials señorial, señoriales
señorialmen señorialmente
señoril, señorial, señorils, señorials señoril, señorial
señorilmen señorilmente
señoríssim señorísimo
señoríssima señorísima
señorita, siñorita, señoreta, siñoreta señorita
señorites, siñorites, señoretes, siñoretes – putes Señoritas – putas
Sep – a Cataluña tamé es un tipo de bolet, classe boletus cepa de viña
sep, seps de viña, latín cĭppus cepa, cepas
separá, separás – separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió separar, separarse
separabe (separáe)– se parabe Separaba – se paraba
separaben, separáen separaban
separada separada
separadamen separadamente
separades, separáes separadas
separál separarlo
sepáral sepáralo
separáls separarlos
separám separarme
separámos separarnos
separán (g) separando
separánse separándose
separaríe separaría
separaríen separarían
separassió separación
separat, separats separado, separados
separos separes
sepillada cepillada
sepillat cepillado
seps cepas de viña
septembre, setembre septiembre
séptim, séptims séptimo, séptimos
sepulcre, sepulcro – sepulcrum latín - los catalanistes són com sepulcres blanquejats, mol majos per fora pero per dins ... farisseos sepulcro, sepulcros blanqueados
sepultá, enterrá sepultar, enterrar
sepultabe sepultaba
sepultaben sepultaban
sepultat, sepultats sepultado, sepultados
Sepultura, sepultures – genio y figura hasta la sepultura. Sepultura, sepulturas
sequedat, sequera, sequía sequedad, sequía
seques – dimecres, fabes seques Secas – miércoles, habas secas
Sequestrene, grup de música de Beseit, pren lo nom de un fertilisán. Sequestrene, grupo de música de Beceite, toma el nombre de un fertilizante.
sequet, sequets sequito, sequitos
sequeta, sequetes sequita, sequitas
sequía , falta de aigua, sequera, sequíes, sequeres sequía , falta de agua
séquia, séquies, del árabe sāqiya, se pronúnsie casi igual que séquia, lay hay sentit a un de Marruecos acequia, acequias
sequieta, sequietes acequia pequeña
ser (un) animal, planta, ser viu ser, animal, planta, ser vivo
ser (verbo sé) ser
sera, seres cera, ceras
serafín, querubín, ángel, arcángel, hermós, pressiós, grassiós serafín, querubín, ángel, arcángel, bello, hermoso, precioso, gracioso
serámica, serámiques – terra refractária de Beseit per a fé serámica cerámica, cerámicas – tierra refractaria de Beceite para hacer cerámica
serás, sirás serás
serbatana, del árabe sarbatanasarabatana – vore canut cerbatanacanuto
sereal, sereals cereal, cereales
serém, sirém seremos
seremónia, seremónies, sirimónia, sirimónies, del latín caerimōnĭa – selebrá una solemnidat – massa formalidat, trate afectat, exessíu, que no respón al sentimén del qui lo fa. ceremonia, ceremonias
serená, asserená, serenás, asserenás serenar, serenarse - tranquilizar, sosegar, calmar, moderar, refrenar, aplacar, apaciguar, acallar, suavizar, sedar, silenciar, apagar, enfriar, alentar, aliviar, reanimar, consolar
serenán (g) serenando
serénat ! Serénate !
serenáutos, serenéutos Serenaos !
serenidat serenidad
sereníssim serenísimo
sereníssimes serenísimas
sereno


sereno

seria, series seria, serias
seriamen seriamente
serie, series serie, series
seríe, siríe sería
seriedat seriedad
seríen serían
seríeu seríais
serio, serios serio, serios
sermó, sermóns sermón, sermones
serp, serps serpiente
serpentejabe serpenteaba
serpentejaben serpenteaban
serpenteján (g) – serpentejáns serpenteandoserpenteante, serpenteantes
serpentí, serpentíns : tubo en espiral del alambique serpentín, serpentines - tubo, conducto, alambique, espiral, caño
serpentina, serpentines, tira, sinta, papé serpentina, serpentinas
serpota, serpotes serpiente (despectivo)
serps serpientes
serrá serrar, aserrar
serra, serres (de serrá) sierra, sierras (serrar)
serrála serrarla
serralla, serralles cerrojo, cerrojos, cerradura, cerraduras
serrallé cerrajero
serralles cerrojos
serrano, de la serra – Serrano apellit, com los de Beseit,
la costa del Serrano.
serrano, serranos
serranos serranos
serrería, serreríes serrería, serrerías
serres sierras
serreta, serrafrén, freno per al caball (a les dens) freno para el caballo (está en los dientes)
serrucho, serruchos serrucho, serruchos
sers vius seres vivos
sers, siars cierzo, viento
sersiorás cerciorarse, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
sersiorat cerciorado
sert, serts cierto, ciertos
serta, sertes cierta, ciertas
sertamen ciertamente
sertámen, sertámens certamen, certámenes
sertes ciertas
sertesa certeza
sertificá certificar
sertificare certificara
sertificat, sertificats certificado, certificados
sertifico certifico
sertíssima ciertísima
serts ciertos
serva, serba, serves, serbes - mes áspre que una serva verda (áspre tamé es astringén) azarolla, azarollas , sorbus aucuparia
serval, gat serval o silvestre - serva, serba, serbal : Sorbus aucuparia gato serval – azarollo
servell, servells cerebro, cerebros
servellistes, neurólogos neurólogos
servera, serbera, ábre que fa la serva, serba, serveres, serberes azarollo, azarollos
servesa, serveses, serveseta, servesetes, caña, cañetes, quinto (0,2), mijana (0,33), tanque (0,5) cerveza
serveses cervezas
serveseta, servesetes cervecita, cervecitas
serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi servir
servidó, criat servidor
servidós, criats servidores
servíe servía
servíen servían
serviguére sirviera, sirviese
serviguéren sirvieran, sirviesen
servíl servirle
servil, rastrero, esclau, reptil, pilota, llepaculs, aduladó, apocat, sumisso servil, rastrero, esclavo, reptil, pelota, lameculos, adulador, apocado, sumiso
servíla servirla
servílay servírselo
servíli servirle
servilleta servilleta, en Alustante se llama rodilla
servilletes servilletas
servíls servirles
servím servirme, servimos
servímos servirnos
servín (g) sirviendo
servínla sirviéndole a ella, sirviéndola
servínli sirviéndole
servirá servirá
serviren, serviguéren sirvieran, sirviesen
serviríe serviría
serviríen servirían
servisco sirvo
servísque sirva
servissen sirven
servíssen sirven
servissi servicio
servissial servicial
servissial servicial
servissis servicios
servíssis servicios
servit, servits servido, servidos
servítos serviros
servits servidos
servíu servís, servirlo
Servíx sirve
Servíx sirve
servíx sirve
servíxco sirvo
servíxen sirven
servíxes sirves
servís, clatell, nuca cerviz, nuca, cogote, colodrillo, degolladero, morrillo
séssamo sésamo
sessanta 60
sessió, sessións sesión, sesiones
Set 7 sat 7 siete
setanta 70
setembre septiembre
seto, setos, abrets, valla, tancat, tápia, tapieta, empalissada, verja, matorral, romigueral, mota seto, setos, valla, cercado, cerca, cerco, tapia, empalizada, verja, matorral, zarzal, mata, arbusto
setrería cetrería
setse 16
Seu - sede suyo
Séu – has de sé bon chiquet – no vull séu ! Serlo – tienes que ser buen chiquillo – no quiero serlo !
seua suya
seues suyas
Seuma, apellit Celma ? - A Beseit, coll d´en Seuma apellido Celma ?
séume sedme
seus suyos
severamen severamente
severidat severidad
severíssim, severíssims severísimo, severísimos
severíssima, severíssimes severísima, severísimas
severo – mote de Beseit, l´alcalde Juan Enrique Celma Guimerá es severo per part de pare y rufo per part de mare Severo – mote de Beceite
sevillanes sevillanas
sexe, sexo sexo
sexes, sexos sexos
sexo sexo
sexos sexos
sexta sexta
sexto sexto
si no fas los debers no tindrás postre si no haces los deberes no tendrás postre
si te faiguera cas si te hiciese caso
sial, sel Cielo – celo
sials, sels Cielos – celos
siandra, sendra ceniza
siandres, sendres cenizas
siántim, siántims céntimos
siarra, serra sierra
siars, sers cierzo, viento
siart, sert cierto
siarta, serta cierta
siartes, sertes ciertas
siat 7 siete
siats sietes
sibá, sibada cebada
sibada cebada
sibades cebadas
sic, yo (a la Llitera) soy (en La Litera, Huesca)
sicatrís, sicatríses cicatriz, cicatrices
sicatrísen cicatrizan
sicatriu, sicatrius cicatriz, cicatrices
sida sida
siego, sego - Quico lo cèlio a Tortosa



ciego
siegos, segos ciegos
siénsia ciencia
siénsies ciencias
sientífic, sientífics científico, científicos
sientífica científica
sientífiques científicas
siesta, michdiada siesta
sifó – tubería en forma de U – sifó : aigua en gas sifón – tubería con forma de U – agua con gas
sifóns , com los que umplíe Fidel, Arsenio a Beseit, y a Valderrobres Arrufat, copet sifones, agua con gas
sifra, sifres cifra, cifras
sifrada, sifrades cifrada, cifradas
sifrat, sifrats cifrado, cifrados
sifres cifras
sigala – de la mar – en fransés “de la mer”, de llepá cigala de la mar – cigala de lamer, la cigala de un hombre
sigaleta cigala pequeña
sigám, siguém seamos
sigarra, chicharra cigarra
sigarré, sigarrés cigarrero
sigarres, chicharres cigarras
sigarret, sigarrets - sigarret de la rissa, porro cigarrito – cigarrillo de la risa, porro
sigarro, fumarro, piparro cigarro
sigarros cigarros
sigarros cigarros
sigáu, siguéu seáis

sigilo, secret, resserva, discressió, cautela, dissimul, silénsio, prudénsia sigilo, secreto, reserva, discreción, cautela, disimulo, silencio, prudencia
sigle, siglo, sigles, siglos siglo, siglos
siglo siglo
significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique significar
significabe, significáe significaba
significáen, significaben significaban
significán significando, significante
significánli significándole
significat, significats significado, significados
significatiu significativo
significatius significativos
significativa, significatives significativa, significativas
signifique significa
signo signo, marca, trazo, carácter, símbolo, rasgo, letra, número, sigla, abreviatura, nota, cifra, insignia, atributo, imagen, síntoma, señal, indicio, pista, huella, dato, detalle, seña, ademán, gesto, hado, destino, sino
sigró, sigróns garbanzo, garbanzos
sigue sea
sigue com sigue sea como sea
síguen sean
sigüeña, sigüeñes cigüeña, cigüeñas
sigüeñal cigüeñal
siguere fuera, fuese
siguérem fuéramos, fuésemos
siguéren fueran, fuesen
sígues seas
siguéu, sigáu seáis
siguién, siguiéns siguiente, siguientes
siguienta, siguientes siguiente (ella)
sigut, segut sido
Sil – sil pessiguen, si lo pessiguen, si´l pessiguen si lo
sílaba, sílabes sílaba, sílabas
silénsio silencio
silensiós, silensiosos silencioso
silensiosa, silensioses silenciosa, silenciosas
silensiosamen silenciosamente
silensioses silenciosas
silensiosos silenciosos
silicossis, enfermedat als pulmóns (lleus) silicosis
silindro, silindros cilindro, cilindros
silla, cadira – vore cadiera silla
sillón sillón
sillóns sillones
sils, si´ls, si los pessíguen si los
silueta, perfil, vora, contorn, dibuix, esbós, forma, sombra, tipo, figura silueta, perfil, contorno, trazo, dibujo, esbozo, borde, forma, sombra, tipo, figura
siluetes siluetas
silvestre, silvestres silvestre, silvestres
sima, com la de Oliete


sima, agujero profundo
simal, simals, rames grosses, branca, branques, cada una de les branques de l'ábre que náixen del trong, verdang rama, ramas gordas
símbol, símbolo, símbols, símbolos símbolo, símbolos
simbolón, se li díe a un home de Valderrobres que no estabe be, suposo que res a vore en lo tarot Simbolón : Es un tarot en el que hay una carta maestra para cada uno de los 12 signos del zodiaco
simén cemento
simes simas
simpatía, simpatíes simpatía, simpatías
simpátic, simpátics simpático, simpáticos
simpática, simpátiques simpática, simpáticas
Simple – fássil – home curtet de coneiximén Simple – fácil – simple : corto, cortito
simplemen simplemente
simples simples
simplet, simplets simple, simples
simpleta, simpletes simple, simples (ella, ellas)
simplificá simplificar
simplissidat, simplisidat – sensillés, fassilidat simplicidad – facilidad
simposio, congrés, reunió, convensió, assamblea simposio, congreso, reunión, convención, asamblea
simulá simular, fingir, disimular, encubrir, reproducir, representar, falsear, engañar, disfrazarse, desfigurar, aparentar, ilusionar, imaginar, idear, practicar, imitar, copiar
simultanejá, fé dos coses a la vegada simultanear
simultanejo simultaneo
simultáneo, simultáneos, simultánea, simultánees simultaneo, coincidente, coexistente, coetáneo, paralelo, compatible, concurrente, sincrónico
sin embargo sin embargo
sinc, sing 5
sincséns, singséns 500
sincuanta, singcuanta, 50 50
sincuantadós 52
síndic síndico
sindicaliste, sindicalistes sindicalista, sindicalistas
sindicat sindicato
síndria , sandía (del persa sindiya), síndries, sandíes, meló de aigua sandía, sandías, melón de agua
sine cine
sines cines
sinfonía, sinfoníes sinfonía, sinfonías
Sinforoso, nom, Sinforosa Sinforoso : Este nombre proviene de la raíz griega «συμφορα» (symphorá), al cual algunos autores le dan la interpretación de “acompañante”, sin embargo, su verdadero significado es “calamidad”, por lo que podría interpretarse como “lleno de desdicha”.
single, singles (latín Cingŭlu) tallats a plom


single, singles (latín Cingŭlu) tallats a plom

vericueto, risco, cortado en una montaña
singlot, singlots hipo
singséns , 500, singséntes 500
singulá, singulás singular, singulares
siniestro, siniestra - esquerra, zurda - que fa temó (sinister) Siniestro – zurdo – que da miedo
sino – aixó no es un caball, sino un macho // si no fas aixó no ixirás sino
sinsera, sinsé, sinsés, sinseres, que diuen la verdat sincera, sincero, sinceros, sinceras
sinta, sintes cinta, cintas
sinto, correcha correa, cinto, cinturón, ceñidor
síntoma, síntomes síntoma, síntomas
sintonisá (la tv, radio Matarraña), sintoniso, sintonises, sintonise, sintonisém o sintonisám, sintoniséu o sintonisáu, sintonísen – Matarranya Ràdio NO la sintoniséu, son catalanistes a matá, igual que comarquesnord.cat sintonizar
sintos, correches correas, cintos
sintura, sintures cintura, cinturas
sinturó, sinturóns – sinto, sintos, correcha, correches – sinturó de asteroides cinturón, cinto, correa (Gürtel alemán)
sinussitis (enfermedat) sinusitis
siñal, señal – per la siñal de la canal mon pare me pegue y no me fa mal señal
siñalá señalar
siñalabe señalaba
siñalades señaladas
siñalán señalando
siñalat señalado
siñalats señalados
siñale señala
siñalém señalamos
siñals señales
siñó, señó, siñós, señós señor
siñora, señora, siñores, señores señora, señoras
siñoreta, señoreta señorita
siñoría, señoría, jues, juez señoría, juez
siñoríssima señorísima
siñós señores
siñós señores
siprés, sipresos, aná cap als sipresos, aná als atres, diñála, guiñála, morís, passá al atre barri, etc –
la sombra del siprés es allargada es un llibre de Miguel Delibes
ciprés
sirá, será será
sirán (sé) serán
sirás (sé) serás
sircuit, sircuits, com lo de Motorland o lo del collet de les forques a Beseit


sircuit, sircuits, com lo de Motorland o lo del collet de les forques a Beseit

circuito, circuitos
sírcul, sírculs círculo, círculos
sirculá – sirculo, sircules, sircule, sirculém o sirculám, sirculéu o sirculáu, sircúlen – sircúla ! - sirculára – sircularé – sircularía – sirculán (g) circular
sirculasió, sirculasións – los de Mas de Barberáns fiquen sebes a les rotondes perque són bones per a la sirculasió circulación, circulaciones
sirculatori, sirculatoris circulatorio, circulatorios
sircunferénsia, sircunferénsies circunferencia, circunferencias
sircunspecsió, prudénsia, cordura, medida, miramén, sensatés, juissi, cautela, compostura, discressió circunspección, prudencia, cordura, medida, mesura, miramiento, sensatez, juicio, cautela, compostura, discreción
sircunstánsia, sircunstánsies circunstancia, circunstancias
siré (ábre que fa sirera, sireres), sireré


siré (ábre que fa sirera, sireres), sireré, cerezo

cerezo
siré (sé), seré seré
sirena, sirenes – les del mar : una vegada men vach trobá una, la vach mirá be y vach dí “per aón?” y la vach torná a aviá al mar – les de les ambulánsies sirena, sirenas
sirera, sireres, sirereta, sireretes, sirégarrofal, garrofals, primerenques, de alba, bordes, etc cereza, cerezas
sireré, sirerés, siré, sirés cerezo, cerezos
siréu (sé) seréis
sirga, sirgues, corda llarga (maroma) en la que se estire una embarcassió (com un llaút) per a féla aná de una vora a l'atra de un riu, per a féla aná contra corrén – sirga de ferro - camí de sirga de Jesús Moncada, Mequinensa sirga, sirgas - camino de sirga
siri (pascual), siris, sirio, sirios (de missa), veles grans cirio
siría (yo) sería
siríe sería
siríen serían
siríes serías
siríeu seríais
sírio, siri - sírio o sirio de Siria cirio - sirio, de Siria
sirvién, criat sirviente, criado
sirviéns sirvientes, criados
sirvienta, criada sirvienta, criada
sis 6, sisos (plural) 6
sisquera ploguére siquiera - ojalá lloviese
sisquera, siquiera – ojalá siquiera, ojalá
sissalla, sissalles cizalla, cizallas
sissaña (planta), sembrá sissaña, plantá sissaña – es pareguda a la cañota cizaña
sissañadós cizañadores
sisséns, 600, – SEAT 600 – sisséntes 600
sissí, per a esténdre la roba – La Sissí emperatrís sisí
sistell, sistells, sistella, sistelles cesta, cesto, cestas, cestos
sistellé , sistellera , lo que fa sistelles en vime, la dona que fa un sistella, pero tamé atres coses de vime cestero, que hace cestas de mimbre
sistelleta, sistella, sistelletes cestita, cestitas
sistema, sistemes sistema, sistemas
sistemática, sistemátic, sistemátiques, sistemátics sistemática, sistemático, sistemáticas, sistemáticos
sistemáticamen sistemáticamente
sisterna, sisternes, per a arreplegá aigua. Men enrecordo del gust del aigua de sisterna, un aigua blana. - sistiarna, sistiarnes cisterna
sitá, sitás – yo me sito, sites, site, sitém o sitám, sitéu o sitáu, (se) síten – si yo me sitára – sitaré – sitaría – sitán (g) citar
sita, sites, quedá en algú an algún puesto, per a festejá o firmá al notari cita
sitará (sitá) citará
sitat, sitada (sitá) citado
sitiat, sitiá, voltat sense pódre ixí, a una guerra, com los sitios de Saragossa. sitiado
situ (in) – al puesto (latín) in situ, en el sitio
situá, situás – yo me sitúo, sitúes, sitúe, situém o situám, situéu o situáu, sitúen – situára – situaría – situaré – situán (g) situar
situada, situat, situades, situats – sito a Beseit situada
situasió, situassió – situassións, situasións situación, situaciones
situats situados
siudadá, siudadáns, habitáns de una siudat ciudadano, ciudadanos
siudadana ciudadana, ciudadanas
siudat, siudats – história de dos siudats – la siudat no es per a mí (Paco Martínez Soria) ciudad, ciudades
siudats ciudades
sivada, sibada, sivá, sibá, sereal cebada
sivil, sivils – guardia sivil, un guardiassivil es un arenque, sardina salada de cubo civil, civiles
sivilisá civilizar
sivilisat, sivilissat, sivilissada, sivilisada civilizado, civilizada
sivils civiles
Sixanta, 60, sissanta Sesenta 60
sixantía, cumplí los 60, abáns jubilás jubilación
so, só, sonido, sóns, sonidos sonido, sonidos
sobín, assobín, a sobín a menudo
sobrá – sobro, sobres, sobre, sobrém o sobrám, sobréu o sobráu, sóbren – sobraría – sobrára – sobrará minjá – sobrat – sobrán (g) sobrar
sobra, les sobres (les obres es un atra cosa) – remostróns, rechauche sobra, sobras
sobrabe, sobráe sobraba
sobraben, sobráen sobraban
sobradero, a un pantano per aon sen va l´aigua cuan está ple sobradero
sobrarán sobrarán
Sobrarbe, comarca de Huesca Sobrarbe
sobrat, sobrada, sobrats, sobrades sobrado, sobrada, sobrados, sobradas
sobre Sobre – sobra
sobre - cóntam algo sobre lo teu viache a Italia cuéntame algo sobre tu viaje a Italia
sobre, sobres, per a una carta, cartes sobre, sobres
sobrenóm, mote, apodo sobrenombre, apodo, mote
sobrepassá sobrepasar
sobrepassabe sobrepasaba
sobrepassán sobrepasando
sobrepasse sobrepasa
sobrepássen sobrepasan
sobreportabe, sobreportá, com soportá soportar
sobressaltat, sobressaltada, assustat, assustada sobresaltado, sobresaltada
sobrestán, capatás majó de una obra de construcsió – mote de Valderrobres, Ber (Ber + Segura, abáns Casa Falgás)



sobrestante, capataz mayor de una obra de construcción.
sobret, sobrets de sucre, sobre minut sobrecito, sobrecitos
sobretot, sobre tot, sobre totes les coses sobre todo, todas
sobrevíndre sobrevenir
sobrevíndreli sobrevenirle
sobrevíndretos sobreveniros
sobrevingut, sobrevinguts sobrevenido, sobrevenidos
sobreviure , sobrevic, sobrevíus, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevíuen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda sobrevivir
sobreviuríe sobreviviría
sobria, sobries, que no ha begut, serena Sobria, sobrias
sobriamen sobriamente
sobriedat sobriedad
sobrio, sobrios, que no han begut, sereno sobrio, sobrios
soc (dormí com un), soca de lleña dormir como un leño
soc (yo) yo soy
soc de fusta, socs zueco, zuecos
soca (fes lo) hacerse el tonto, http://dle.rae.es/srv/fetch?id=YB9udMs
soca de un ábre – zoquet leño de un árbol – zoquete
soca, soques raíz y parte de tronco de un árbol
soca, soques – rabassa leño, leños
socarrat, sucarrat, socarrada, sucarrada – que s´ha fet massa al foc, s´ha quedat negre, socarraét a Valénsia - cremat, torrat, recremat socarrar, quemar, tostar, requemar
socarrón, socarrona - burlón, guassón, irónic, picardíes, somarda socarrón, socarrona, burlón, guasón, irónico, pícaro, solapado, astuto, ladino, taimado
socórre, ajudá an algú (que demane socorro o no) socorrer
socorréulos socorredlos
socorríe socorría
socorro, socorros socorro, socorros
sodomía, fótres pel cul, donás pel cul, ve de Sodoma y Gomorra (encara que entonses no féen aná cap gomorra) de la Biblia sodomía
sofá, sofás sofá, sofás
sofocá, sofocás – yo me sofoco, sofoques, sofoque, sofoquém o sofocám, sofoquéu o sofocáu, sofóquen – sofocára – sofocaría – sofocaré sofocar
sofocada, sofocades sofocada, sofocadas
sofocat, sofocats sofocado, sofocados
sofoco, sofocos – yo me sofoco Sofoco, sofocos – yo me sofoco
sofoque sofoca
sofóquen, sofoquen sofocan
sofre (sulphur, azufre), sofres – mecha de sofre per a cremá a dins de un carretell (o als lavabos de les chiques al institut de Valderrobres, que yo sé quí va sé) azufre
sofrira, sufriguera sufriese, sufriera
sogra, sogres – matassogres suegra, suegras
sogre, sogres suegro, suegros
sogueta, cordeta, soguetes, cordetes
sogueta, cordeta, soguetes, cordetes, llas groc per als catanazis
 llas groc per als catanazis

soguita, cuerdecita
soja soja
sol, sols – sola, soles – a soles solo, solos, sola, solas – a solas
sola sola
solá solar
sola, soles – de la sabata, abarca suela, suelas
solada, solades – la solada del vi, del oli – solades (olives, ameles) an terra precipitado del vino – muchas olivas en el suelo
solamén, solaméns de una casa, paret – per a fels, cridéu a Tomás y Ángel Guimerá Lorente, excavassións Matarraña y com diu Alberto Tejedor Tello del bar de les eres de Beseit, Tomás esgarrapaciones cimiento, cimientos
solar (placa) placa solar
solás solares
solc, solcs fets en un aladrecavallóns, caballóns surco, surcos hechos por un arado
solcs surcos
soldá – soldo, soldes, solde, soldém o soldám, soldéu o soldáu, sólden – soldaría – soldára – soldaré soldar
soldat, soldats – del ejérsit – de soldá – mal soldat : cuan algú está de peu, per detrás li fas avansá los ginolls cap a dabán soldado, soldados – del ejército – de soldar – mal soldado
soldats soldados
sóldre – solgo, sols, sol, solém, soléu, sólen (víndre) Soler – suelo venir
soledat soledad
soledats soledades
solém solemos
solemne solemne
solemnemen solemnemente
solemnidat solemnidad
solen suelen
soles solas
soles solas
soles – a soles (sol, sola) Suelas – a solas
solet solito
soleta solita
solgo suelo
solidaridat solidaridad
solíe solía
solíen solían
solisitá, solissitá solicitar
solisitada solicitada
solisitades, solisitáes solicitabas, solicitadas
solisitut solicitud
solíssita solícita
solissitabe solicitaba
solissitaben solicitaban
solissitadó, solissitadós solicitador, solicitadores
solissitál solicitarlo
solissitánla solicitándola
solissitut solicitud
sólit, sólits sólido, sólidos
solitári, solitáris solitario, solitarios
solitária, solitáries – parássit del intestino, com una serp als budells solitaria, solitarias – parásito del intestino
soll, solls del gorrino, eau de la soll (colonia) pocilga
sols solos
solsida enrunada, caída
solsídes, de solsí, solsís - solsits – mas de Solsides a Valderrobres (Segarra) enrunadas, arruinadas, que han caído
solt, solts suelto, sueltos
soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada – soltá les ovelles, tráureles del corral, dixáles soltes, pero lo pastó va en elles soltar, aflojar – sacar las ovejas
solta, soltes suelta, sueltas
soltabe, soltáe soltaba
soltaben, soltáen soltaban
soltán soltando
soltare soltara, soltase
soltat (ham) soltado
soltáu soltáis
solte suelta
solté, soltés – mosso vell soltero, solteros – mozo viejo
solten, sólten sueltan
soltera, solteres soltera, solteras
soltero, solté, solteros, soltés – mosso vell, mossos vells soltero, solteros – mozo viejo
soltes sueltas
soltéu soltáis
solto suelto
solton suelten
solts sueltos
solusió, solusións – ficá una cosa en ássit sulfúric es una dissolusió; dissóldre a tots los catanazis en ássit es la solusió solución, soluciones
solusioná, solussioná solucionar
solusionada, solusionades solucionada, solucionadas
solusionat, solusionats solucionado, solucionados
solvén, acreditat, acomodat, adinerat, responsable, serio, cumplidó, pagadó solvente, acreditado, acomodado, pudiente, adinerado, responsable, serio, cumplidor, pagador
solventa (ella es) solvente (ella es)
som – en mallorquí, jo som es yo soc Somos – en mallorquín, jo som es yo soy
somarda : una persona que te la fot en clave de humor, sabén be lo que diu. - que té sorna, irónic, sarcástic, NO es un grassiós com Josep Miquel Gracia Zapater de La Codoñera persona que te la mete en clave de humor, sabe bien lo que dice – irónico, sarcástico, NO es un gracioso – sorna : ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo
sombra, sombres – vore umbría, ombría sombra, sombras
sombrejades, sombrejada sombreadas, sombreada
sombrejat, sombrejats sombreado, sombreados
sombrero, sombreros – de palla, mejicano sombrero, sombreros
sombres sombras
sombreta sombreta
sombreta, sombretes sombrita, sombritas
sombrío, se diu ombriós, umbriós sombrío
somera, ligera, breve, insustansial, resumida, ligera, superfissial – a Cataluña, la burra y bruta de Ana Gabriel per ejemple somera, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial
somero, ligero, breve, insustansial, resumit, leve, superfissial somero, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial
sometím, sométrem someterme
sometixgo someto
sométre Someter - imponer, dominar, sujetar, sojuzgar, subyugar, reducir, reprimir, contener, vencer, supeditar, oprimir, domar, conquistar, mostrar, ofrecer, exponer, proponer, sugerir, plantear, expresar, presentar, formular, brindar, encomendar, delegar, doblegarse, entregarse, capitular, rendirse, claudicar, humillarse, obedecer
sométremos someternos
sométres someterse
sometuda, sometudes sometida, sometidas
sometut, sometuts sometido, sometidos
somni, somnis (ensomiá) – ting son sueño, sueños – tengo sueño
sompa, sompes, zompa, zompes torpe, tonta
sompo, sompos, zompo, zompos torpe, tonto, http://dle.rae.es/srv/search?m=30&w=zompo
son (ting), sons tengo sueño
són cares son caras
son pare, sons pares su padre, sus padres
soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen – está sonat sonar
sona, zona, sones, zones zona, zonas
sonabe, sonáe sonaba
sonada, sonades sonada, sonadas – loca, locas
sonáen o sonaben sonaban
sonán sonando
sonánse sonándose
sonás los mocs sonarse los mocos
sonat, sonats Sonado – loco
sonata, sonates sonata, sonatas
sonda, sondes sonda, sondas
sondeo, sondeos sondeo, sondeos
sondormit , adormit, sondormida, adormida adormilado, adormilada, dormido, dormida
sone suena
sonen suenan
sones suenas
sonido (so), sonidos sonido, sonidos
sónon suenen
sonorissassió sonorización
sonreíe sonreía
sonrién sonriente
sonriénli sonriéndole
sonriéns sonrientes
sonriénse sonriéndose
sonrisa, sonrissa sonrisa
sonrisses sonrisas
sonríu sonríe
sonriure - sonreíxco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen – si yo sonreiguéra – sonriuré – sonreía sonreir
sonrós, mandrós, vago, dropo, gos, que té gossina o dropina, com Francisco Escudero vago, perezoso
sonrosa, mandrosa, vaga, que té gossina o dropina vaga, perezosa
sonsacá sonsacar
sopá, sená cenar
sopa, sopes sopa, sopas
sopabe cenaba
sopán (g), senán cenando
soparán cenarán
soparém cenaremos
soparet, soparets – Opa quin soparet ! cenita, cenitas – Vaya qué cenica !
soparíen cenarían
sopat – Ahí de nit per a sopá vam sopá sopes de timó cenado – Ayer noche para cenar cenamos sopas de tomillo
sope cena
sopen cenan
Sopes – A Beseit, mote, los germáns Sopes cenas
sopesá sopesar, calcular, considerar, ponderar, valorar, apreciar, tantear
sopesabe, sopesáe sopesaba
sopesán sopesando
soplete, sopletes soplete, sopletes
sopo ceno
sopónsio, ataque, desmay, desvanessimén, marech, patatús, síncope, telele, mal de esfelísia (apoplejía, embolia, ictus) soponcio, ataque, desmayo, desvanecimiento, mareo, patatús, síncope, telele, apoplejía, pataleta
soport (aon se apoye algo), soports soporte, soportes, apoyo, apoyos
soportá, soportás – soporto, soportes, soporte, soportém o soportám, soportéu o soportáu, sopórten – soportaría – soportára – soportaré soportar, aguantar
soportabe, soportáe soportaba
soportaben, soportáen soportaban
soportable, soportables soportable, soportables
soportál, soportála soportarlo, soportarla
soportáles, soportáls soportarlas
soportán(g) soportando
soportará soportará
soportaríeu soportaríais
soportat, soportats soportado, soportados
soportáu soportáis, soportarlo
soportáu, soportéu soportáis
soporten soportan
sopte (de), de repén de repente
soqueta, zoqueta : com un guan de fusta per a segá en la fals, falz, es com un soc guante de madera, zueco, para segar con la hoz
soquete, zoquete, tarugo, taco, soca, mendrugo, corrusco, cuscurro, churrusco, bruto, ignorán, torpe, mentecato, soc, zote, tonto, encantat, imbéssil, bobo, idiota, memo


Javier Giralt Latorre
Javier Giralt Latorre sap mol sobre lo chapurriau de La Litera

zoquete, tarugo, taco, leño, calce, mendrugo, corrusco, cuscurro, cantero, churrusco, bruto, ignorante, torpe, mentecato, zote, tonto, imbécil, bobo, idiota, memo
Sordera – Siñora, está vosté mol gorda ! Sí, com una tápia. sordera
sordet, sordeta, sordera sordito, sordita, sordera
sorna – vore somarda sorna, ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo
soroll, sorolls ruido, ruidos
sorollá , yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) mover
sorolláe o sorollabe (se) movía
soróllamela (Ignacio) muévemela (Ignacio)
sorollás moverse
soróllatela
sorollátela
muévetela
movértela
sorollet, sorollets ruidito, ruiditos
sorollina, sorollines mucho ruido
sorolls ruidos
sorprén sorprende
sorprendén, sorprendéns sorprendente, sorprendentes
sorpréndrels sorprenderles
sorprengue sorprenda
sorprengut, sorprenguts, sorprés, sorpresos sorprendido, sorprendidos
sorprés, sorprengut, sorpresos, sorprenguts sorprendido, sorprendidos
sorpresa, sorpressa, sorpreses, sorpresses - si a una monja la detenen, es una sor presa ? sorpresa, sorpresas – si a una monja la detienen, es una sor presa ?
sorpreses sorpresas
sorsida (una paret) Pared que se ha caído
sorsit (un maset) Masía que se ha caído
Sort (la) : un tros de horta a Beseit, a ma dreta baixán desde San Gregori a la fon del pas. trozo de huerta en Beceite
sort, a sorts suerte, a suertes
sort, sord, sorda, sorts, sords, sordes sordo, sorda, sordos, sordas
sortejá sortear
sorteo, sorteos, sortech, sortechos sorteo, sorteos
sortija, joya, anell, aro, etc sortija, anillo, aro, etc
sorts (a) suertes
sospecha, sospeches sospecha, sospechas
sospechabe, sospecháe sospechaba
sospechán sospechando
sospechánu sospechándolo
sospecháreu sospecharais
sospechat sospechado
sospeches sospechas
sospeches (tú) sospechas
sospechós, sospechosos sospechoso, sospechosos
sospechoses sospechosas
sospesá (pes) levantar un peso, pesar
sospesáe, sospesabe (pes) aguantaba un peso
sospesál, sospesáls levantarlo para ver el peso
sossa, sosses – adj – sosa cáustica per a fé sabó “de Marsella” natural, en oli o greix, grassa, sagí sosa, sosas
sossegá, sossegás - tranquilisás, apassiguás, serenás, aplacás, relajás, calmás, amansás, moderás sosegar, tranquilizar, apaciguar, serenar, aplacar, relajar, calmar, amansar, moderar
sossegada, sossegades, assossegada, assossegades sosegada, sosegadas
sosségat, assosségat sosiégate, tranquilízate
sossegat, assossegat, passífic, reposat, tranquil, apassible, serio, de bon juissi, imperturbable, silensiós sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso
sossegat, sossegats, asossegat, asossegats sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso
sossial, sossials social, sociales
Sossialisme – NAZI ve de la paraula NAtionalsoZIalismus, sossialisme nassional, y lo fascisme de Mussolini tamé ere un movimén sossial Socialismo – nazi, nazismo, fascismo
sossials sociales
Sossiedat – bar de la sossiedat, a Valjunquera y datres pobles sociedad
sóssio socio
sossiolingüística, espessialidat del doctor Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins
sossiolingüística, espessialidat del doctor Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins

sociolingüística
sossiopolítica sociopolítica
sosso, sossos soso, sosos
sosté sostiene
sostén, sosténs per a les mamelles, pits, cantrelles sostén, sostenes
sostenínli sosteniéndole
Sostíndre – sosting, sosténs, sosté, sosteném, sostenéu, sosténen – sostindría – sostinguéra – sostindré sostener
sosting sostengo
sostobá - sostobo, sostobes, sostobe, sostobém o sostobám, sostobéu o sostobáu, sostóben – sostobára – sostobaré – sostobaría – fé algo TOU mover algo, ahuecar
sostobat, sostobada movido, ahuecado
sotana, sotanes del retó, móssen sotana, sotanas
sótano, pis daball terra, cova, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba sótano, cueva, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba
sou (vatros, vatres) sois
souvenir, suvenir, recuerdo comprat an algún viache souvenir, recuerdo, utilizada muy comúnmente en el comercio refiriéndose a detalles o mercancías alusiva a un lugar o a un evento de cualquier tipo a la venta o que se adquiere.
sovín, sobín, assobín, a sovín a menudo
suá – súo, súes, súe, suém, suéu, súen – si yo suára – suaré – suaría – suat, suada sudar
suá – súo, súes, súe, suém o suám, suéu o suáu, súen – suára – suaré – suaría sudar
suába sudaba
suábe sudaba
suábes, suáes sudabas
suáda, suádes sudada, sudadas
suán sudando
suát, suáts sudado, sudados
suaumen suavemente
suave, suau, suaves, suaus suave, suaves
suavemen suavemente
Suaves – suábes, suáes Suaves – sudabas
suavet suavecito
suaveta, suavetes suavecita, suavecitas
suavets suavecitos
suavidat suavidad
suavisá suavizar
suavisán, suavissán suavizante
subastá subastar
subasta, subastes subasta, subastas
subastat subastado
subconsién subconsciente
subcontrata, subcontrates subcontrata, subcontratas
subcontratada, subcontratades subcontratada, subcontratadas
súbdit, súbdits - subordinat, dependén, vassallo, feudatari, siervo, tributari súbdito, súbditos, subordinado, dependiente, vasallo, feudatario, siervo, tributario
subdividí subdividir
subdividix subdivide
subín, a subín, assubín, sovín, a sovín, assovín a menudo
súbita (de repén) súbita
súbitamen súbitamente
subliminal, mensaje amagat subliminal, mensaje escondido, pero el modesto presente encerraba un mensaje subliminal: 'Espero que pronto esté bien para volver a viajar'." Miguel Bonasso
submarines submarinas
submarino, submarinos, submarina, submarines submarino, submarinos, submarina, submarinas
submaríns, submarinos submarinos
subordiná subordinar
subordinada, subordinades subordinada, subordinadas
subrallat, subrallats, subrallada, subrallades subrallado, subrallados, subrallada, subralladas
substantiu, substantius, sustantius, com tassa, vidre, cona sustantivo, sustantivos
substrate, sustrate substrato
subterránea, subterránees subterránea, subterráneas
subterráneo, subterráneos subterráneo, subterráneos
suc, sucs (succo en italiá) vore sucaina – al suc de compra, per ejemple de taronja, molta gen li diu zumo de taronja, y la gen jove fa aná mol mes zumo que suc jugo, jugos, zumo, zumos
sucá (pa), de suc mojar (pan), de jugo, zumo
sucaina (suc), de pataques podrides zumo de alguna cosa podrida
sucarrá socarrar, quemar, tostar
sucarrat, socarrat - mote de Monroch, sucarrats, socarrats, sucarrada, sucarrades, socarrada, socarrades socarrado, quemado, tostado
sucessivamen sucesivamente
sucesso, sucessos, cas, lo que ha passat suceso, caso, lo que ha pasado
sucre azúcar
sucrera (la), sucreres (les) azucarero, azucareros
sucsió succión
sucsioná, chuplá, chupá succionar
sucsionán succionando
suculén, suculéns, suculento, suculentos, suculenta, suculentes - sabrós, sucós, nutritiu, sustansiós, bo, apetitós suculenta, suculentas, sabroso, jugoso, nutritivo, sustancioso, rico, apetitoso, sazonado
sucursal, sucursals sucursal, sucursales
sudeste, sureste sudeste
sudoeste, suroeste sudoeste
sudorífic, sudorífics, medissines per a fé suá sudorífico, sudoríficos
sueldo, sueldos, nómina, nómines, jornal, jornals sueldo, sueldos
sufijo de una paraula sufijo
Sufissién : prou – ya ne ting prou – sufissién a les notes de allacuanta Suficiente – ya tengo suficiente o bastante – suficiente en las notas de hace muchos años
sufissienmen suficientemente
sufissiéns suficientes


sufragá, pagá, subvensioná sufragar, subvencionar, subvenir, costear
sufrida (vore patida, patí) – esta roba es mol sufrida : que aguante be les taques y lo tráfec. Sufrida - resignado, paciente, tolerante, conforme, estoico, flemático, resistente, duro
sufríe, patíe sufría
sufrimén, patimén sufrimiento
sufrínlo, patínlo sufriéndolo
sufríssen, patíxen sufren
sufríu, patíu sufrís, sufrirlo
sugat, suát sudado
sugats, suáts sudados
sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida sugerir, proponer, insinuar, invitar, inspirar, recomendar, mencionar, aludir, evocar, recordar, parecer, semejar
sugerit sugerido
sugeríxque, sugeríxgue sugiera
suisa, suiza, suises suizas
suissidás suicidarse
suissidi, suissidis suicidio, suicidios
Suiza, Suisa, Suissa Suiza
suizo suizo
suizos, suisos suizos
sujessió sujeción, retención, fijación, atadura, inmovilización, constreñimiento, estancamiento, ligamento, unión, trabazón, sostenimiento
sujetánli, aguantánli sujetándole
sujeto, aguanto – sujeto y predicado sujeto
sulfhídric (ássit) sulfhídrico (ácido)
sulfúric (sulphur) sulfúrico
sultán, sultáns sultán, sultanes
sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma sumar
sumamen complicat sumamente complicado
sumats sumados
sumergí – sumergit, sumergida – afonat, afonada sumergir
sumergible, sumergibles, que se pot sumergí, afoná daball del aigua sumergible, sumergibles
sumergit, sumergits sumergido, sumergidos
sumicá : plorá, ploriquejá caén los mocs y aná absorbínlos, sense fé aná lo mocadó (sonás). lloriquear, llorar absorbiendo los mocos
suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada suministrar
sumissa, sumisses sumisa, sumisas
sumisso, sumissos, dóssil, manejable, obedién, humilde, subyugat, vassallo, esclau sumiso, sumisos, dócil, manejable, obediente, humilde, subyugado, vasallo, esclavo
suncha, oli de la llana que la fa impermeable y protegíx de parássits lanolina
suns, sons pares sus padres
suntuós suntuoso, espléndido, magnífico, lujoso, opulento, ostentoso, rico, soberbio, solemne, grandioso, excesivo, recargado
suñé, somier del llit somier de la cama
suó, suós sudor, sudores
suoráns (medissines per a fé suá) sudorantes
suós sudores
superá superar
superabe, superáe superaba
superaben, superáe superaban
superará superará
superat, superats superado, superados
superestrato (llengua) superestrato
superfíssie, superfíssies superficie, superficies
superió superior
superioridat superioridad
superiós superiores
superlatiu, lo mes amún, lo mes gran superlativo
supermercat, supermercats supermercado, supermercados
superstissió superstición
superstissións supersticiones
superstissiós, superstissiosos, superstissiosa, superstissioses supersticioso, supersticiosos, supersticiosa, supersticiosas
supervisá supervisar
supervisáu supervisarlo
supervivénsia supervivencia
suplemén, supleméns suplemento, suplementos
supletori, supletoris, supletoria, supletories supletorio, supletorios, supletoria, supletorias
suplí, reemplassá, sustituí, relevá, sussedí suplir, reemplazar, sustituir, relevar, suceder
suplicá suplicar
súplica, súpliques súplica, súplicas
suplicabe suplicaba
suplicáli suplicarle
suplicáls suplicarles
suplicánli suplicándole
suplicánlos suplicándoles, suplicándolos
suplíe suplía
suplíen suplían
supliques, suplíques (tú) suplicas (tú)
supondre, suposá suponer
supondríe supondría
supongám, suposém supongamos
suponíe, suposabe – su posabe Suponía – se lo ponía
suposá, supóndre - suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen suponer
suposaba (yo), suponía suponía
suposáen o suposaben suponían
suposat, suposats supuesto, supuestos
supose supone
suposém suponemos
supositori, supositoris es una cosa que te la pots fótre pel cul pel teu be supositorio, supositorios
suposo supongo
supost, suposta, suposat, suposada supuesto, supuesta
supra supra
supralabial, damún del labio supralabial
suprem, supremo (tribunal) supremo
suprema suprema
suquet, suquets zumito, juguito
sur sur
surá (v) = flotá com un suro flotar como un corcho
surf surf
surgén, surgéns, de surgí : brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí surgente, surgentes, de surgir : brotar, manar, salir, manifestarse, aparecer, asomar, alzarse, florecer
Surgí - brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí surgir
surocap de suro corchocabeza de corcho
surra, surres zurra, zurras
surrac, surracs, serrucho, serruchos, serra, serres - vore tronsadó per a dos persones sierra, serrucho – ver tronzador
surriaca, surriaques zurriaga, zurriagas
sursí, cusí zurcir, coser
sus! crit per a esbarrá als gossos – passa a fora ! Sus ! Grito para ahuyentar a los perros – pasa afuera !
suspéndre suspender
suspenguen suspendan
suspensió, suspensións suspensión, suspensiones
suspirá suspirar
suspiraben, suspiráen suspiraban
suspiráe o suspirabe suspiraba
suspirán suspirando
suspiret, suspirets suspirillo, suspirillos
suspiro, suspiros suspiro, suspiros
sussessió, sussesió (guerra de) sucesión (guerra de)
sussessivamén sucesivamente
sussessó, sussessós, sussessora, sussessores sucesor, sucesores, sucesora, sucesoras
sussodit susodicho
sussurrá – parlá baixet, mussitá, bisbisejá, cuchichejá, murmurá, runrunejá - divulgás, rumorejás, trassendí susurrar, musitar, bisbisear, cuchichear, murmurar, runrunear, divulgarse, rumorearse, trascender
sussurrabe o sussuráe – lo home que sussurabe als caballs Susurraba – el hombre que susurraba a los caballos
sussurro, sussurros susurro, susurros
sustánsia, sustánsies sustancia, sustancias
sustituída sustituída
sustituídes sustituídas
sustituiríe sustituiría
sustituiríen sustituirían
sustituít, sustituíts sustituído, sustituídos
sustituíx sustituye
sustitusió, sustitussió, sustitussións, sustitusións sustitución, sustituciones
sustituto, sustitut, sustitutos, sustituts, sustituta, sustitutes sustituto, sustitutos, sustituta, sustitutas
susto susto
sustos sustos
sustrate sustrato








sut (la), l´assut (árabe) azud (el)
sutil, leve, delicat, frágil, tenue, suave, vaporós, ingeniós, perspicás, agut, inteligén sutil, leve, delicado, frágil, tenue, suave, vaporoso, ingenioso, perspicaz, agudo, inteligente
sutilíssimes sutilísimas
sutilíssim sutilísimo