champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Quora
qu' amors vuelha, Ieu chan, Qu' autra flors ni fuelha No y
vau gardan; Dregz es qu' ieu m' en duelha Aman, Pus vas me
s' orguelha Silh cui me coman: Perdut ai, E cobrarai; Ges
no m recre per tan, Qu' aissi s va 'l segles camjan.
Dieus
m' aiut, e m valha! Qu' antan Aic
d' amor ses falha, Mas non ai oguan, Quar
me mov baralha Tan gran Al cor, e m trebalha Durmen e
velhan, Per qu' eu fai Qu' al mielhs qu' ieu sai La serv e
la reblan: Per so vei qu' ieu mi ay dan. Mos cors salh e
trembla Soven, M' amia lo m' embla Si qu' ieu non o sen; Qu'
ilh m' aima, so m sembla, Quomen Lo sieus digz ressembla Lo
mieu pessamen; Don dirai, Que mout mi plai Suffrir aital
turmen Don ieu tan ric joi aten.
Nulhs hom be non ama Ni
gen, Que d' amor si clama Sitot mal li 'n pren. Cum plus m'
enliama Greumen, E m' art e m' aflama, N' ai melhor
talen; Qu' aissi m trai Mos volers lai, E 'l fol
chaptenemen Don m' es mantas vetz parven.
Mout bas fora
meza Valors, Deportz e guayeza, Si no fos amors, Quar
mante proeza Totz jors, E fai que corteza, Quar pren los
melhors, No s' eschai D' ome savai, Que aia tan d' onors Que
d' amor senta dolors.
Era us quier, amia, Socors, Qu'
enansas morria Qu' en queris alhors, Assatz trobaria D'
aussors; Vos etz ses fadia Caps de las melhors. Mos cors
jay En gran esmay
Entre
sospirs e plors, Mas tot m' es jois e doussors.
Peyrols
fai Fin e verai Lo sonet per amors, On sos cors estai totz
jors.
II.
Atressi col signes fai,
Quan
dey murir, chan,
Quar
sai que plus gen murrai,
Et
ab meynhs d' afan;
Qu'
amors m' a tengut en sos latz,
E
maynhs trebalhs n' ai sufertatz;
Mas
pel mal qu' aoras m' en ve
Conosc
qu' ancmai non amiey re.
Dieus! e qual cosselh penrai, S'
aissi muer aman, Ni secors no m ve de lai On mei sospir
van? Pero non part mas voluntatz, Sitot m' en sui
desesperatz; Pessius e cossiros mi te La belha de cui mi
sove.
Ges melhor dona no sai, Veus per que l' am tan; Qu'
ieu jamais non l' auzarai Dire mon talan; Gen m' acuelh e m' a
belh solatz, E del plus sui acosselhatz, Que s' ieu la preyava
de re, Tem que pueis si guardes de me.
Preguar, las! quan
no s' eschai, Torna a enuey gran: Ses parlar la preguarai; E
cum? per semblan, Et ilh entenra o s' il platz: Qu' en aissi
dobla 'l jois e 'l gratz, Quan l' us cors ab l' autre s' ave, E
dona ses querre fai be.
Francheza ab fin cor veray
Trai
amor enan,
Mas
paratges la dechai,
Que
'l ric son truan;
Et
a n' i d' aquels malvatz
Per
qu' el setgles es sordeiatz;
E
domna, que bon pretz mante,
Non
am per ricor, s' als no y ve.
Chansos, vas la belha vai, Non
ges qu' ieu re 'l man, Mas ben li potz mon esmai Mostrar ses
mon dan; E diguas li m qu' a lieys s' es datz Mos cors ligges
et autreyatz; Sieus sui e sieus serai jasse, Murir puesc per ma
bona fe.
Domna del mon que plus mi platz, Jois sia ab vos
on que siatz, Qu' estiers no us aus preguar de re, Mas sivals
pessar m' o puesc be.
III.
Ben dei chantar pus amors m'
o ensenha, E m dona gienh cum sapcha bos motz faire, Quar s'
ilh no fos, ja non fora chantaire Ni conogutz per tanta bona
gen; Mas aras sai e conosc veramen Que totz los bes qu' anc mi
fes mi vol vendre.
Que farai doncs! giquirai me d'
atendre? Non ges, mais am tot en perdo maltraire; Qu' ieu no
vuelh reis esser ni emperaire, Sol que de lieys partis mon
pessamen; Non soi pro ricx sol qu' ieu l' am finamen? Grans
honors m' es que s' amors me destrenha.
Bona domna, qualque
fals' entressenha Me fatz, si us platz, don m' alegr' e m'
esclaire, Pus conoissetz que no m' en puesc estraire; Ab bel
semblan baissatz lo mal qu' ieu sen, Qu' aissi m podetz traynar
longamen, E de mon cor, qu' avetz tot, un pauc rendre.
Bona
domna, be o devetz entendre, Qu' ieu vos am tan no us aus preyar
de guaire, Mas vos etz tan francha e de bon aire, Per que n'
auretz merce, mon escien; Lo mieu fin cor gardatz e 'l bon
talen, Ja de vostra riqueza no us sovenha.
Esfortz de me
non aten que m revenha, E pot esser, mas mi non es veiaire, Qu'
ilh es tan belha e de tan ric afaire, Pros e corteza en faich et
en parven, Per qu' ieu sai ben, si ma razon enten, Qu' ilh non
deu ges vas me tan bas dissendre.
S' ieu no sui drutz res no
m' en pot defendre Qu' a tot lo menhs no sia fis amaire, Francs
e sufrens, humils e merceyaire, Ses trop parlar, e de bon
celamen; Per aital guiza e per aital coven M' autrey a lieys
que retener no m denha.
Lo vers a fait Peirols, e no i
enten Mot mal adrech ni ren que y descovenha.
Vai
messagier, lai a Mercoill lo m ren A 'l comtessa cui jois e pretz
manteigna.
IV.
Quoras que m fezes doler Amors, ni m
dones esmai, Era m ten jauzen e gai Per qu' ieu chant a mon
plazer, Quar plus ric joy ai conquis Qua mi no s tanhia; E
quan ricors s' umilia, Humilitatz s' enriquis.
Mi dons
mercey e grazis La benanansa qu' ieu n' ai, E ja non
oblidarai Los plazers que m fes ni m dis;
Qu'
en mi non a mais poder Lieys qu' amar solia, Qu' en plus
franca senhoria
Vuelh
ses engan remaner.
Soven l' anera vezer La plus avinen qu'
ieu sai, Si 'ls devinamens qu' om fai No m' avengues a
temer; Pero mos cors es aclis Vas lieys on qu' ieu sia,
Molt m' agrada e m'
abelhis De
dos amicx, quan s' eschai Que s' amon de cor verai, E l' us l'
autre non trais, E sabon luec e lezer Gardar tota via, Qu'
en lur bona companhia Non puesca enuios caber.
Derenan me
vuelh tener Al reprovier qu' om retrai: No s mova qui ben
estai. No farai ieu ja per ver, Que 'l flama qu' amors
noyris M' art la nueg e 'l dia, Per qu' ieu devenh tota via Cum
fai l' aurs el fuec plus fis.
S' era part la crotz del
ris, Don nuls hom non tornet sai, No crezatz que m pogues
lai Retener nulhs paradis; Tant ai assis mon voler En ma
douss' amia, Que ses lieys ges non poiria Negus autres joys
plazer.
Chansos, hueimais potz tener Vas mi dons ta
via, Qu' ieu sai ben qu' ella volria Te auzir e me
vezer.
Dalfis, s' auzes mon voler Dir a ren que sia, Tant
am vostra companhia Que vos en saubratz lo ver.
V.
Manta
gens me mal razona
Quar
ieu non chant plus soven, E qui d' aisso m' ocaizona Non sap
ges quant longamen M' a tengut en greu pessamen Cill que mos
cors empreisona, Per qu' en pert tot jauzimen, Tal desconort
mi dona.
Pero si m fo douss' e bona Ma domn' al
comensamen, Ara no m' acuelh ni m sona Plus que fai a l' autra
gen, Quar conois qu' ieu l' am finamen; E s' aital mi
guazardona, Amors fara falhimen, S' aquest tort li perdona.
De
tota joia m deslonja Ma dona, e non l' es honors, Qu' ab calque
plazen messonja Mi pogra far gen socors: Ar vei que non es mas
folhors Aquesta entendensa lonja, Dont ai fag tantas
clamors Qu' anta n' ai e vergonja.
Partirai m' en donc ieu?
Non ja; Que sos pretz e sa valors M' o defen e m' o calonja;
Quant ieu cuit amar alhors Per tot lo cors m' intra s' amors,
Si cum fai l' aigua en l' esponja. Tos temps mi plaira 'l
dolors, Cum que m destrenh' e m ponja.
E vuelh be qu'
amors m' asalha, E m guerrei matin e ser; Contra la sua
batalha No vuelh ja repaus aver: E s' ieu non ai tot mon
voler, Tals es silh qu' aissi m trebalha, Qu' en est mon non a
plazer Qu' el mieu maltraire valha.
Lauzenga ni
devinalha D' enuios no m cal temer; Sol pessar de lieys no m
falha, Res no m' en pot dan tener; Qu' el consirs don ieu m'
alezer Me pais mais qu' autra vitalha; Per ren que n' aia en
poder Mos cors no s' anualha. Chansos, a totz potz dir en
ver Que mon chan non agra falha, Si m volgues d' amor valer La
belha cui dieus valha.
VI.
Quant amors trobet
partit Mon cor de son pessamen, D' una tenson m' asalhit, E
podetz auzir comen: “Amicx Peyrols, malamen Vos anatz de mi
lunhan, E pus en mi ni en chan Non er vostr' entencios, Diguatz
pueis que valretz vos?”
“Amors, tant vos ai servit, E
pietatz no us en pren, Cum vos sabetz quan petit N' ai aiut de
jauzimen; No us ochaizon de nien, Sol que m fassatz
derenan Bona patz, qu' als no us deman Que nulhs autres
guazardos No m' en pot esser tan bos.”
“Peyrols,
metetz en oblit La bona domna valen. Qui tan gen vos aculhit E
tant amorosamen, Tot per mon comandamen Trop avetz leugier
talan, E non era ges semblan, Tant guays e tant amoros Eratz
en vostras chansos.”
“Amors, mi dons, pos la vit, Ai
amada lonjamen; Enquer l' am, tant m' abelit E m plac al
comensamen, Mas folia no i enten: Pero maint amic partan De
lor amigas ploran, Que, s' En Saladis no fos, Sai remanseran
joyos.”
“Peyrols, Turc ni Arabit Ja pel vostr'
envazimen No laisseron tor Davit. Bon cosselh vos don e
gen, Amatz e cantatz soven; Iretz vos, e 'l rey no van! Veiatz
las guerras que fan, Et esguardatz dels baros Cossi trobon
ochaizos!”
“Amors, ancmais no falhit, Mas ar falh
forsadamen, E prec dieu que m sia guit, E que trameta
breumen Entr' els reys acordamen, Qu' el socors vai trop
tarzan, Et auria mestier gran Qu' el marques valens e pros N'
agues mais de companhos.”
Peiròl o Peiròl d'Auvèrnha foguèt un trobador auvernhat. Nasquèt cap a 1160 e defuntèt cap a 1220). Escriguèt mai que mai de cansos de fin' amor a la fin del sègle XII e al començament del sègle XIII. Trente quatre poèmas nos son demorats entre losquals, dètz set amb sas melodias.
Se sap pas grand causa de sa vida, mas la naissença de Peiròl es generalament estimada a l'entorn de 1160. Es benlèu originari del vilatge de Pérols a Prondines, Puèi de Doma, al pe del castèl de Rocafòrt Montanha). Una autra possibilitat per sa vila natala es Peiròl dins la vila modèrna de Riòm de las Montanhas. Sa patria èra doncas "en la contrada del Dalfin": dins lo comtat del Dalfin d'Alvèrnha.
Peirol èra a l'origina un paure cavalièr, descrit coma "cortés e polit" per l'autor de sa vida de la fin del sègle XIIIen. Serviguèt la cor de Dalfin d'Alvèrnha, mas èra amorós de sa sòrre Salh de Claustra, molhèr de Beraut III de Mercuèr, e escriguèt cansons per aquesta "domna" (dòna). Alara que Dalfin aviá menat sa sòrre a la cour per Peiròl e aviá ajudat Peiròl a respondre a sos gosts dins sas composicions, Dalfin finiguèt per venir gelós de l'atencion que sa sòrre acordava a Peirol e, en partida pr'amor de l'inconvenença, deguèt donar comjat a Peiròl. Son biograf indica, Peirols no se poc mantener per cavallier e venc joglars, et anet per cortz e receup dels barons e draps e deniers e cavals.
Peiròl es conegut per èsser estat un violonista e un cantaire dins una tornada d'Albertet de Sestaro. Après èsser tornat d'un pelerinatge a Jerusalèm qualque temps en 1222 o après, Peiròl es saique mòrt a Montpelhièr dins los ans 1220.
Ponç de la Guardia (1154?-1188?) fue un caballero del linaje de Saguardia, señores de un castillo cerca de Ripoll. No era un trovador profesional, sino un caballero al cual, según dice el mismo, le gustaba que las damas occitanas celebrasen sus composiciones. Se sabe que participó en el sitio de Cuenca (1177) bajo las órdenes del rey Alfonso I (Alfonso II de Aragón, idiotas! Alfonso I como conde de Barchinona) y, más tarde, en la expedición del rey contra el conde Raimundo V de Tolosa.
Su obra la forman nueve composiciones amorosas, cuatro de las cuales forman un pequeño ciclo dedicado a una dama que nombraba con el senhal de On-tot-mi-platz. Aunque como todos los trovadores escriben en occitano, se pueden detectar, algunas palabras en catalán en sus poemas (de hecho eso pasa frecuentemente en los trovadores catalanes, sobre todo en Cerverí de Gerona).
En la siguiente canción, Ponç de la Guardia, a punto de emprender una expedición de resultados dudosos hacia Tolosa, se dirigió a su dama para recordarle cómo la quiere y cómo la recuerda, y cómo todo aquello que podían ser pequeños malentendidos ya no tienen ninguna importancia. Se trata de un breve testamento amoroso.
Lo Dalfins d' Alverne si
fo coms d' Alverne, uns dels plus savis cavalliers et dels plus
cortes del mon, e dels larcs; e 'l meiller d' armas, e que plus saup
d' amor e de domnei e de guerra e de totz faitz avinens; e 'l plus
conoissens e 'l plus entendens, e que meils trobet sirventes, coblas
e tensos; e 'l plus gen parlans hom que anc fos a sen et a solatz. E
per larguesa soa perdet la meitat e plus de tot lo sieu comtat; e
per avareza e per sen o sab tot recobrar, e gazaignar plus que non
perdet. Lo Dalfins d' Alvernhe si era drutz d' una domna d' un son
castel et avia nom domna Maurina; et un dia ella mandet al baile del
Dalfin que ill des lart ad ous frire; e 'l baile si l' en det un metz
bacon. E l' evesques lo saup e fetz n' aquesta cobla, blasman lo
baile, car no il det lo bacon tot entier, e blasman lo Dalfin que lo
feisetz dar metz.
Per
Crist, si 'l servens fos meus, D' un cotel li dari' al cor, Can
fez del bacon partida A lei que l' il queri tan gen. Ben saup
del Dalfin lo talen, Que s' el plus ni men no i meses, A la
ganta li dera tres, Mas posc en ver dire Petit ac lart Maurina
als ous frire.
L' evesques si era drutz d' una fort bella
dompna qu' era moiller d' en Chantart de Caulec qu' estava a
pescadoiras, e 'l Dalfins si 'l respondet a la cobla: Li evesque
troban en sos breus Mais volon Chaulet que por, E pesca que li
covida A pescadoiras fort soven Per un bel peisson que lai
pren; E 'l peissos es gais e cortes; Mas d' una re l' es trop
mal pres Car s' es laissatz ausire Al preveire que no fais mas
lo rire...
Lo
Dalfins fetz aquesta cobla d' En Bertran de la Tor e mandet la il per
Mauret, qu' era uns joglars, en la sazon que Bertrans ac laissada
valor e larguessa. Mauret, Bertran a laissada, etc. Bastero,
81. Crescimbeni, 182. Millot, I, 303. P. Occ. 84.
Deudes de
Prades, t. III. Vingt-deux pièces. Deude de Pradas si fo de
Rosergue, d' un borc que a nom Pradas, qu' es pres de la ciutat de
Rodes quatre legas; e fo canorgues de Magalona. Savis hom fo mot de
letras e de sen natural, e de trobar. E si saup mout la natura dels
auzels prendedors. E fes cansos per sen de trobar; mas no movian ben
d' amor. Per que non avian sabor entre la gen, ni no foron cantadas,
ni grazidas. Il dit dans deux de ses pièces: Ja non creirai
que dieus oblit Bon drut ni belh dompneiador, Si per autre
peccat maior Pus colpable non l' a cauzit. No m puesc.
Tan
sen al cor un amoros dezir... Que no vuelh ges esser en
paradis Per so que mais no pogues car tener Lay on beutatz e
jovens senhoreia. Tan sen al cor.
Ce troubadour est
auteur d' un poëme intitulé: Dels auzels cassadors, d' environ
trois mille six cents vers; en voici quelques passages: Aissi
comensa lo pologre dels auzels cassadors. Daudes de Pradas non s'
oblida... Car dels austors e dels falcos, D' esparviers e' d'
esmerillos Dirai de cantas manieras son, Per tal c' om tria lo
plus bon E per tal c' om meills son cor meta
A
ben tener et a noirir; Pos sabra lo meillor chauzir, Car totz
auzels qui autres prendon En dreit solatz gran loguier rendon A
sels que los noirisson ni 'ls amon; Et aisi com lainh cascun
reclamon, E segon so qu' ieu ai legit E sai per mi e n' ai
auzit. Ieu mostrarai las conoisensas Dels auzels e las mais
valensas; Aprop dirai com hom los tenga; E si s deve que mal
lur venga, Consi lur fasson guerizo Ab polvera et ab poizo O
ab autra calque metzina Que lur sia bona e fina.
Lo
pologres es fenitz, e comensa lo romans; e dis premeiramen d' austor
de cantas maneiras son: De tres maneiras son austor Car l' un
son gran, l' autre menor, L' autre petit de bona guiza Si com
natura los deviza. Aisel qu' es mager es pus gros, Es plus
domesges e plus bos, Los huells a bels, clars e lusens, E los
pes gros e covinens, Onglas longas, ale grenolt, Cueindamen vol
manjar molt, Ab auzels cautz fort s' esjauzis, Per nuill auzel
no s' alentis, L' aigla no ill fai nuilla paor, Per so tenh ieu
sest per meillor. Lo meians a rossas las alas, Pes cortz et
onglas breus e malas, Los hueills a gros e cais escurs, A far
domesge es fort durs; Ges al premier an no val gaire Mas al
ters torna de bon aire. La rest linhatges es petitz, A lei de
tersol eisernitz, E vola tost, pro es maniers E de manjar fort
ufaniers, Leugiers es a enauzelar, E pot n' om dese gazanar. Lo
grans e 'l paucx son pro domesge Mas lo meians si te foresge; Pero
ab totz pot hom far joc Si gardes be sazon e loc...
Cossi
deu hom conoisser austor sa: Cui vol austor triar per sa Lev lo
ab la senestra ma La coda lo d' amon d' aval, E si s ten gras,
e si s fa cal, Si non bat fort, e 'l bec non bada Ni te la coa
eissalatada Sas es de cors, non ja dopte...
Cossi deu hom
conoisser esparvier de bonas faissos: Aprop l' austor ven
esparvier E degra meills anar premier, Tant es cortes, pros et
adreitz, Mas trop pauc dura sos espleitz; Cui 'l vol tener san
e mudar, Tot l' ivern lo deu sejornar Que non prenda pic ni
agassa Ni autre auzel que mal li fassa; Esparvier, qu' en tor
pren colom, Se nafra leu, car trop gran tom Pren can davala del
boial...
Destriansa
d' auzel fill d' auzel jove: Auzel jove fai auzel ros Ab grossa
mailla, ab hueills senros; Arditz es, mas greu passara Cinc ans
om tan be no 'l tenra. Auzel veill fai sos auzels niers Ab
hueills colratz, aisi es vers, Sist valon mais e vivon pro, Sol
c' om los tenga per razo.
De cantas maneiras so 'l falco: De
falcons hi a VII linhatges Mas los dos tenc per trop
salvatges, Car anc non ac en sest pais, Ni ieu non vi home qu'
en vis.
Del premier linhatge: Falcx laniers es primeiras De
totz los autres cais vilas; D' aquetz n' i a doas maneiras, Mas
ja no 'ls vueillas ni 'ls queiras; Mas si vols bon falcon
lanier, Ab gros cap, ab gros bec lo quier Et alas longas, coa
breu, Pe aiglenti mas ges trop leu...
Lo segons
linhatge: Lo segons es lo pelegris; Leu si te e leu si noiris E
per so a nom pelegri Car hom non troba lo sieu ni, Auzels es
valens e cortes...
Lo ters linhatge: Lo ters es lo falcx
montaris; Sest es assatz nostre vezis, Totz proz om lo conois,
so cug; Pos es privatz, a tart s' en fug.
Lo cart
linhatge: Lo cart a nom falco gruer Ho gentil, car de son
mester Li don' om nom per que val mais, Auzel es de trop gran
pantais. A ome a pe non val re, Car trop a segre lo ill
cove... Que sel que a lo cap menor Deu hom cauzir per lo
meillor.
Lo quint linhatge: Lo quins es apelatz
guirfalc Cui auzels de son gran no valc; Fort es apres et
enginhos E de cassar aventuros.
Lo seize linhatge: Lo
seizes a nom surpunic, Aquest es l' un d' aquestz qu' ieu dic Que
non vi home l' agues vist... Grans es et aigla blanca
sembla, Auzel qu' el ve de paor trembla, Pero a guirfalc retrai
d' hueills, D' alas e de bec e d' ergueills.
Del sete
linhatge: Lo sete apella hom britan; D' aquest troba hom escrig
tan Que nuills auzels volar non auza Sotz lui, can vola, mas en
pauza Lo pot hom penre tost a terra... De totz auzels es lo
maistre, Rei o comte vol per ministre O ric ome de gran
poder, E s' es pros, fai lo mais valer; De totz auzels porta la
flor Tos temps fai alegre senhor... E tug falco comunalmen Lur
senhor rendon plus valen. Tug falco son d' aital natura Que lur
senhor per els meillura.
Esmerillos,
e de lurs conoissensas: Esmerillo son de tres guisas Car l' un
an las esquinas grizas; L' autre negras e son petit, Ramier
fort e son abelit; L' autre son un petit maioret E coma falc
lanier blanquet...
Cals hom deu tener auzel: Cui joc d'
auzel vol mantener Ben deu conoisser e saber Cals hom conve a
tal mestier. Hom avinens, ses cor leugier, Que non s' irasca ni
s trebaill A totas vetz que l' auzel faill; Car non er non
fassa irat Alcuna vetz; si per so 'l bat Ni 'l secot trop fort
ni l' estrenh, No ill tenra pro re c' om l' esenh; De trop
beure si deu gardar, Qu' el vi no 'l puesca enebriar, Car
nuills hom ibres non a sen... Qui beu pimen ni vi trop fort Gart
si qu' auzel apres no port, Car fortor d' erbas e de vi L'
enmalautis e si l' ausi; Nuills hom qu' es trop luxurios A
tener auzel non es bos; Trop gran mal si fai si 'l mantuza, Si
fempnas comunals uza... Mas un conseill hi a fort bo, Lave las
mans e 'ls hueills autressi... Tot enans que son auzel tenga Per
so que mal de lui no ill venga. D' ome putnais es ben defuitz Que
no ill cove aitals desduitz, E dirai vos razo per que, Car tot
l' umplis de son ale...
De cal guiza deu hom paiser auzel,
entro sia cregutz del tot. Auzeletz petitz lur pot dar Aissi
com son li passero E l' autre menut auzelo; Carn de galina lur
es bona, Cant hom de fresca la lur dona; Alcuna vetz cor de
mouto; Qui 'l lur dona, assatz es bo; Mas qui lur dona trop
soven Carn de mouto, contranhemen De nervis o trop mal lur
fai, E de creiser trop los retrai; Pero una vetz la setmana Lur
es assatz bona e sana, Aiso coven ben a membrar Que tot an deu
hom trisar Sobr' una post menudamen So que ill man
premeiramen, E pueisas, ab una broqueta Que non sia trop
agudeta, Hom los pasca tot belamen, Non trop ensems ni trop
soven; De catre vetz lo jorn n' a pro...
D'
esperimens d' auzels: En un libre del rei Enric D' Anglaterra,
lo pros e 'l ric, Que amet plus auzels e cas Que non fes anc
nuill crestias, Trobei d' azautz esperimens On no cove far
argumens, Car non es als mas bona fes Que sol valer mais c'
autra res.
Volatilia tua, domine, sub pedibus tuis. Cant hom ve de premier issir Pena
d' auzel com deu dir: Bel senher dieus, per meravilla Tes sotz
tos pes ta volatilia... Vincit leo de tribu Juda, radix David,
alleluia: Per paor d' aigla vos diretz, Tot' ora cant en cassa
iretz: Lo leo vens del trep Juda, Raitz david, alleluia...
Cant
auzels petitz se sent gota en l' ala: Cant auzel que ferma
noiritz Goteta en l' ala sentitz, Lo sanc o la graissa
prendetz D' un' auca, e ben lo 'n onhetz De sotz las alas totz
los os, Los loncx e 'ls breus e 'ls prims e 'ls gros; Apres de
l' auca mange pro, Qu' en aissi 'l tenra mais de pro; Si 'l
pendon fort onhetz las li Desotz ab de l' oli lauri, E s' oli
lauri no ill trobatz, Ab fel de porc las li bregatz; E s' es
per natura alapens E non i val nuills onhemens, Verbena vert
brusaretz fort, E can n' auretz lo suc estort, Las alas desotz
n' ongeretz E la carn ins li moillaretz...
Contra mal de
pepida: Totz auzels, pueis que a pepida, Mal manja e mal
esmofida; Et aiso es ben causa serta, Que ades te la boc'
uberta, Car la pepida ten destreg E ill fai dezirar l' aer
freg. Pepida es un mal que nais En la lenga, e cant si
pais, Enbarga lo, non pot trair So que manja segon
dezir; Desotz es el som de la lenga; E qui 'l vol gardar que no
ill venga, Gart lo tot' ora de carn grassa...
Cant auzel a
febre: Si vostr' auzel febre destrenh, Ges d' esser malautes no
s fenh... Per que o conoisseretz leu. Lo cap te bas et er for
greu Que un pauc non l' aia enflat, Sa pluma li trembla e ill
bat, E si nocas se te tot dreg, Ben fai parer que aia freg, E
los hueills te claus per dormir; So que pren non pot
degerir; Azoras gieta so que manja, Que re en la gorga no s'
estanca; Un jorn manja coitozamen, Autre non vol manjar
nien... Cant vostr' auzel veiretz aital, Sapchatz que febres li
fai mal; Per febre lo sol home sancnar, Mas qui be o no sap
far No s' en deu per re entremetre... La camba dreita
liaria Ben estreg ab una coreia, E ben cove fort clar li
veia, Car las venas son tan sotils Coma seria uns prims
fils; Per meig de la camba d' avan A una veneta plus gran Que
las autras venas no so... Desotz el pe un' autra n' a... E
dereires sobr' el talo N' a un' autra que ill fai gran pro, Cant
hom per gota sanc l' en trai...
Le
poëme est terminé par ces vers: Segon so c' avia promes Mos
romans del tot complitz es... Mas tal n' i a que s fan parlier E
no volon aver mestier Mas de mal dir e de blasmar So que no
sabon esmendar, Ni non entendon neis que s' es... Per so no m
fai nuilla paor Vezat, badoc, maldizedor; Fat maldizen giet a
mon dan Et a gen corteza m coman.
Crescimbeni, 183.
Bastero, 81. Millot, I, 315. P. Occ. 86.
Diode de Carlus. Dans
une pièce il s' adresse à un jongleur: En re no me semblaz
joglar, Vos que us faiz, En Gi de Glotos, E no sia ja schirnitz
per vos; Mas digaz mi tot vostr' afar, O 'l vostr' autre nom
vertadier, C' al mal me semblaz merchadier; E si vos es, no 'l
me celaz per re, Que us assegur, et aseguraz me. Millot, III,
398.
Durand de Carpentras. Un sirvente attribué aussi à P.
Bremond Ricas Novas. Un sirventes leugier e vernassal Vuelh ab
vils motz de vil razo bastir, E ja tan fort no 'l sabrai
envelzir Que 'l vill baro messongier, deslial, Vill ves elhs
eys, vill ves setgl' e ves dieu, Vill mil aitan e plus que non dic
ieu, Per qu' ieu 'l vuelh far vil e desavinen Quar tan son vill
lur croi captenemen... E quar no vuelh mos chantars aia sal Ni
qu' hom lo denh' en bona cort grazir, Vuelh hi metre per
desasaborir Lo vielh senhor del Tor que re no val. Un
sirventes. Millot, III, 398. Papon, III, 461.
Durand, tailleur
de Paernes. Le sirvente Guerra e trebal, t. IV, p. 263, lui est
attribué par un manuscrit. Ce troubadour a fait un autre sirvente
contre Jacques Ier, roi d' Aragon, et Henri III, roi d' Angleterre,
au sujet du traité fait entre le comte de Toulouse, Raymond VII, et
Louis IX. Il dit entre autres: En talent ai q' un serventes
encoc Per trair' a cels q' an mes pres a deroc, Qar mantenon no
e han faidit hoc, E menz qu' ieu ai arbalesta e
croc, Brocarai lai per trair' al maior loc, Al rei engles que
hom ten per badoc Qar suefr' aunitz q' om del sieu lo descoc, Per
q' en cor ai que als primiers lo toc.
Tos
temps serai malvolens et enics Al rei Jacme qar mal tenc sos
afics... Al mieu semblan lo tenc meilh N Aimerics De Narbona,
per qu' ieu sui sos amics...
El
seu secors foram ric et estort, E desconfig frances e pres e
mort...
Sai
entre nos fan de guerra sembel Li dui comte, qar non es qui 'ls
capdel, Que ill tengran plait per bon e per bel, Mas nostra
pars en fai pauc de revel, Mas al pascor veirem qe 'l plus
isnel Cavalgaran per gaug del temps novel, Don seran pres e
fondut man castel, Mant escut rot, mant elm e man capel. En
talent ai. Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, II, 226. Papon,
II, 412.
Ab joi mov lo vers e 'l comens, Et
ab joi reman e fenis, E sol que bona fos la fis, Bos sai qu' er
lo comensamens. Per la bona comensansa Mi nais jois et
alegransa: Per qu' ieu deg mais la bona fin grazir, Quar totz
bos faitz aug lauzar al fenir.
Si m' apodera 'l jois e m
vens Que m meravilh cum o sofris, Quar non dic e non
embrugis Cum sui aissi guais e jauzens; Mas greu veiretz fin'
amansa Ses paor e ses duptansa, Qu' ades tem hom vas so qu' ama
falhir, Per qu' ieu no m' aus de parlar enardir.
D' una ren
m' aonda mos sens, Qu' anc nulhs hom mon joi no m' enquis Qu'
ieu voluntiers no l' en mentis; Quar no m par bons
essenhamens, Anz es folia et enfansa, Qui d' amor a
benenansa, Qu' a om n' auze son fin cor descubrir,
Si
no l' en pot o valer o servir.
Non es enuegz ni falhimens Ni
vilania, so m' es vis, Mais d' ome quan se fai devis D' autrui
amor, ni conoissens. Enoios! e que us enansa
De
m far enueg ni pesansa!
Quasqus
si deu de son mestier formir;
Me
confondetz, e vos non vei jauzir.
Ben estai a domna
ardimens Entr' avols gens e mal vezis; Quar si bos cors non l'
afortis, Greu pot esser pros ni valens: Per qu' ieu prec n' aia
en membransa La belha en cui ai fizansa, Que no s camje per
paraulas ni s vir,
Ja sa bella boca
rizens No cugei baizan me trays, Mas ab un dous baizar m'
aucis; E s' ab autre no m' es guirens, Atressi m' es per
semblansa Cum fo de Peleus la lansa, Que de son colp non podi'
hom guerir, Si per eys loc no s' en fezes ferir.
Belha
dompna, 'l vostre cors gens E 'l vostre belh huelh m' an
conquis, E 'l dous esguar, e lo clar vis, E la bella boca
rizens: Que quan ben m' en pren esmansa, De beutat no us truep
esguansa; La genser etz qu' om puesc' el mon chauzir,
Bel Vezer, senes
duptansa, Vostre pretz creys et enansa, Que tant sabes de
plazers far e dir, Nuls hom no s pot de vos amar sufrir.
Ben
deg aver alegransa, Qu' en tal domn' ai m' esperansa,
Que
qui 'n ditz mal no pot plus lag mentir, E qui 'n ditz be no pot
plus belh ver dir.
II.
Non es meravelha s' ieu
chan Mielhs de nulh autre chantador; Quar plus trai mos cors
ves amor, E mielhs sui faitz a son coman; Cors e cor e saber e
sen E fors' e poder hi ai mes; Si m tira vas amor lo fres Qu'
a nulh' autra part no m' aten.
Ben es mortz qui d' amor non
sen Al cor qualque doussa sabor; E que val viure ses amor, Mas
per far enueg a la gen? Ja dame dieus no m' azir tan Que ja
pueis viva jorn ni mes, Pus que d' enueg serai repres, E d'
amor non aurai talan.
Per
bona fe, e ses engan, Am la plus belha e la melhor; Del cor
sospir, e dels huels plor, Quar trop l' am, per qu' ieu hi ai
dan: E qu' en pues als, qu' amors mi pren? E las carcers ont
ilh m' a mes No pot claus obrir mas merces, E de merce no i
trob nien.
Quant ieu la vey, be m' es parven Als huels, al
vis, a la color, Qu' eissamen trembli de paor Cum fa la fuelha
contra 'l ven: Non ai de sen per un efan, Aissi sui d' amor
entrepres; E d' ome qu' es aissi conques Pot dompna aver
almosna gran.
Bona domna, plus no us deman Mas que m
prendatz per servidor, Qu' ie us servirai cum bon senhor, Cossi
que del guazardon m' an: Veus me al vostre mandamen Francx,
cors humils, gais e cortes. Ors ni leos non etz vos ges Que m'
aucizatz, s' a vos mi ren.
Aquest' amors me fier tan gen Al
cor d' una doussa sabor, Cen vetz muer lo jorn de dolor, E
reviu de joy autras cen. Tant es lo mals de dous semblan, Que
mais val mos mals qu' autres bes,
E
pus lo mals aitan bos m' es, Bos er lo bes apres l' afan.
Ai
dieus! ara fosson trian Li fals drut e 'l fin amador, Que 'l
lauzengier e 'l trichador Portesson corn el fron denan; Tot l'
aur del mon e tot l' argen Hi volgr' aver dat, s' ieu l'
agues, Sol que ma dona conogues Aissi cum ieu l' am finamen.
A
mon Cortes, lai ont ilh es, Tramet lo vers, e ja no 'l pes Quar
n' ai estat tan longamen.
III.
Amors e que us es
veiayre! Trobatz vos folh mais que me? Vos voletz qu' ieu sia
amaire, E que ja no i trob merce! Que que m comandetz a
faire Farai, qu' en aissi s cove, Mas vos non o faitz ges
be Que m fassatz tot jorn maltraire.
Qu' ieu am la plus de
bon aire Del mon mais que nulla re, Et elha no m' ama
guaire, No sai per que s' esdeve: Ans quant ieu m' en cug
estraire No pues ges, qu' amors mi te. Traitz sui per bona
fe, Amors, be us o puesc retraire.
Ab amor m' er a
contendre, Qu' ieu no m' en puesc mais tener, Qu' en tal luec
m' a fag entendre Don ja nulh joy non esper: Ans per pauc me
feira pendre, Quar sol n' ai cor ni voler; Mas ieu non ai ges
poder Que m puesca d' amor defendre.
Pero amors sol
dissendre Lai on li ven a plazer, Que m pot leu guizardon
rendre Del maltrag e del doler; Tan no pot comprar ni
vendre Que mais no m puesca valer; Sol ma dona m deng voler, E
sa paraula atendre.
Qu' ieu sai ben razon e cauza Que puesc
a mi dons mostrar, Que ges longamen no m' auza Amors aissi
conquistar; Mas amors vens tota cauza, Que m venquet de lieys
amar; Atretal pot de lieys far En una petita pauza.
Grans
enueitz es e grans nauza De tos temps merce clamar; Mas amors
qu' es en mi clauza No s pot cobrir ni celar: Las! mos cors no
dorm ni pauza, Ni poc en un loc estar, Ni ges non o puesc
durar, Si la dolor no m suauza.
Dona, nulhs hom no pot
dire Lo fin cor ni 'l bon talan Qu' ieu ai quan de vos
cossire, Quar anc re non amei tan: Be m' agran mort li
sospire, Dona, passat a un an, Si no fosso 'l bel semblan Per
que m doblon li dezire.
No faitz mais gabar e rire, Dona,
quan ren vos deman; Mas si vos m' amessetz tan, Al re vos
avengra a dire.
Quan la fuelha
sobre l' albre s' espan, E del solelh es esclarzitz lo rays, E
li auzelh se van enamoran L' uns pels autres, e fan voutas e
lays, E tot quant es sopleia vas amor, Mas sola vos qu' etz
grieus a convertir, Bona domna, per qui planc e sospir, E 'n
vau miegz mortz entr' els risens ploran. A! com m' an mort fals
amador truan, Que per un pauc de joi se fan trop guays
E
quar ades tot lur voler non an, Els van dizen qu' amors torn en
biays, E d' autrui joi se fan devinador, E quan son mort, volon
autrui aucir. Mas de mi us dic que no m' en puesc partir; La
gensor am, ja no i anetz duptan.
Soven
la vau entr' els melhors blasman, Et en mos ditz totz sos afars
abays Per esproar de quascun son semblan, E per saber de son
pretz qu' es verays, Si es tengutz per tan bon entre lor; Mas
trop o puesc demandar et auzir, Qu' adoncs n' aug tan a quascun de
ben dir, Per qu' ieu n' ai pietz, e 'n vau plus deziran.
Ancmais
nulhs hom non trac tan greu afan Cum ieu per lieys; mas leugiers
m' es lo fays, Quant ieu esgart lo gen cors benestan, E 'l gen
parlar ab que suau m' atrays, E 'ls sieus belhs huels, e sa fresca
color: Mout si saup gen beutatz en lieys assir; Cum plus l'
esgart, mais la vey abelhir: Dieus mi don ben, qu' anc res non
amiey tan.
V.
Lo gens temps de pascor, Ab la fresca
verdor, Nos adui fuelh e flor De diversa color: Per que tug
amador Son guay e cantador Mas ieu, que plang e plor, Cui
jois non a sabor.
A vos mi clam, senhor, De mi dons e d'
amor, Qu' aisil dui traidor, Quar me fiava en lor, Me fan
viure ab dolor, Per ben e per honor Qu' ai fag a la gensor, Que
no m val ni m socor.
Pena, dolor e dan N' ai agut e n' ai
gran; Mais suffert o ai tan, No m' o tenc ad afan: Qu' anc
no vi nulh aman Miels ames ses enjan; Qu' ieu no m vau ges
camjan, Si cum las domnas fan.
Pus fom amdui enfan, L'
ai amad', e la blan, E s vai m' amors doblan A quascun jorn de
l' an; E si no m fa enan Amor e bel semblan,
Quant
er viella, m deman
Que
m' aia bon talan.
Las! e viures que m val, S' ieu non vey a
jornal Mon fin joy natural, En lieit, al fenestral, Blanc' e
fresc' atretal Cum par neus a Nadal, Si qu' amdui
cominal Mezuressem engal!
No
vis drut tan leyal Que meyns o aia sal; Qu' ieu port amor
coral A lieys de me non cal: Enans dic que per al No m' a
ira mortal, E si per so m fai mal, Pechat fai criminal.
Be
for' hueimais sazos, Belha domna e pros, Que m fos datz a
rescos En baizan guizardos, Si ja per als no fos Mas quar
sui enuios; Q' us bes val d' autre dos, Quan per forsa es faitz
dos.
Quan
mir vostras faissos, E 'ls belhs huels amoros, Be m meravilh de
vos Cum etz de brau respos; E sembla m tracios Quant hom par
francx e bos, E pueys es orgulhos, Lai on es poderos.
Bels
Vezers, si no fos Mos enans totz en vos, Ieu laissera
chansos Per mal dels enuios.
VI.
Quant erba vertz e
fuelha par,
E
'l flor brotonon per verjan,
E
'l rossinhols autet e clar
Leva
sa votz e mov son chan,
Joy
ai de luy, e joy ai de la flor;
Joy
ai de me, e de mi dons maior. Vas totas partz sui de joy claus e
seinhs, Mas ilh es joys que totz los autres vens.
Ben
deuri' hom dona blasmar Quan trop vay son amic tarzan, Que
longua paraula d' amar Es grans enueitz e par enjan; Qu' amar
pot hom e far semblan alhor, E gen mentir lai on no val
autor; Bona domna, ab sol qu' amar mi denhs Ja per mentir ieu
no serai atenhs.
Meravilh
me cum puesc durar
Que
no 'lh demostre mon talan
Quant
ieu vey mi dons, ni l' esgar,
Li
siey belh huelh tan ben l' estan,
Per
pauc me tenc qu' ieu enves lieys no cor;
Si
feira ieu si no fos per paor; Qu' anc no vi cors miels talhatz ni
despeinhs
Ad
ops d' amar sia tan greus ni leinhs.
S' ieu saubes la gent
encantar Miei enemic foran enfan, Que ja hom no pogra pessar Ni
dir ren que ns tornes a dan. Adoncs sai ieu remirar la gensor, E
sos belhs huelhs e sa fresca color;
E
baizera 'lh la boca de totz seinhs,
Si
que dos mes hi paregra lo seings. Ailas! cum muer de cossirar! Que
manthas vetz ieu cossir tan Lairos me poirian emblar, Ja no
sabria dir que s fan. Per dieu, amors, be m trobas vensedor Ab
paucs d' amics e ses autre socor, Quar una vetz tant mi dons non
destreinhs Enans qu' ieu fos de dezirier esteinhs.
Tant am
mi dons e la tenh car, E tant la dopt e la reblan, Que ges de
mi non l' aus preyar, Ni re no 'lh dic ni no 'lh deman; Pero
ben sap mon mal e ma dolor, E quan li plai, fai m' en ben et
honor,
E
quan li plai, ie 'n sai esser sufreinhs
Per
so qu' a lieis non paresca blasteinhs.
Ben la volgra sola
trobar Que dormis o 'n fezes semblan, Per qu' ieu l' embles un
dous baizar,
Pus
no valh tan que lo 'lh deman.
Per
dieu, dona, pauc esplecham d' amor,
Vai
s' en lo temps e perdem lo melhor;
Parlar
pogram ab cubertz entreseinhs,
E
pus no i val arditz, valgues nos geinhs.
Messatgier vai, e no
m' en prezes meinhs S' ieu del anar vas mi dons sui
temens. VII.
Chantars no pot guaire valer Si d' ins del
cor no mov lo chans, Ni chans no pot del cor mover, Si no i es
fin' amors coraus; Per so es mos chantars cabaus; Qu' en joy d'
amor ai et enten La boca, e 'ls huels, e 'l cor, e 'l sen.
Ja
dieus no m don' aquel poder Que d' amar no m prenda talans, Quan
ja re non sabri' aver, Mas quascun jorn m' en vengues maus, Tos
temps n' aurai bon cor sivaus; E n' ai molt mais de jauzimen, Quar
n' ai bon cor, e mi aten.
Amor blasmon per non saber Fola
gens, mas leys non es dans; Qu' amors no pot ges decazer Si non
es amors cominaus; Aquo non es amors aitaus, Non a mais lo nom
e 'l parven Que re non ama, si no pren.
S' ieu en volgues
dire lo ver, Ieu sai be de cui mov l' enjans; D' aquellas qu'
amon per aver, E son mercadieiras venaus; Mensongiers en fos
ieu e faus! Vertat en dic vilanamen, E peza me, quar ieu no
men.
En
agradar et en voler Es l' amors de dos fins amans; Nulla res no
i pot pro tener, S' ilh voluntatz non es engaus; E selh es ben
fols naturaus Qui de so que vol la repren, E lauza so que no l'
es gen.
Molt ai ben mes mon bon esper, Quant ela m mostra
bels semblans, Qu' ieu plus dezir e vuelh aver; Franqu' e
doussa, fin' e leyaus, En cui lo reis seria saus, Bella,
cueynd', ab cors covinen, M' a fait ric home de nien.
Re
mais non am ni sai temer, Ni ja re no m seri' afans, Sol mi
dons vengues a plazer: Qu' aissel jorn mi sembla Nadaus Qu' ab
sos bels huels espiritaus M' esgarda, mas so fai tan len C' un ssols dias me dura cen.
Lo vers es fis e naturaus, E bos
selui qui ben l' enten, E meiller me qu' el joy aten.
Bernatz
del Ventadorn
l' enten, E 'l ditz, e 'l fay, e 'l joy aten.
VIII.
Pus
mi preiatz, senhor, Qu' ieu chant, ieu chantarai; Mas, quan cug
chantar, plor Quora qu' ieu m' en assai: Greu veiretz
chantador Ben chan, quan mal li vai; Vai mi del mal d'
amor Mout miels qu' anc no fetz mai; E doncs per que m'
esmai?
Gran ben e gran honor Conosc que dieus me fai, Qu'
ieu am la belazor, Et elha me, so sai; Mas ieu sui sai alhor, E
no sai cum l' estai; So m' auci de dolor, Quar ochaizon non
ai De soven anar lai.
Mas pero tan mi plai, Quan de
lieys me sove, Que, qui m crida ni m brai,
Eu
non aug nulha re: Tan dousamen m' atrai La bella 'l cor a
se, Que tals ditz qu' ieu sui sai, E so cuic, e so cre, Ges
de sos huelhs no m ve.
Amors! e que farai? Guerr' ai ieu ja
ab te, Ta mal ai don morrai Del dezirier que m ve, S' il
belha, lai on jai, No m' acuelh pres de se, Qu' ieu l' embratz
e la bai, Et estrenha vas me Son cors blanc, gras e le.
Ges
d' amar no m recre Per mal ni per afan; E quan dieus mi fai
be, No 'l refus ni 'l soan: E quant al re m' ave, Ben sai
suffrir l' afan; Car al savi cove Que s' an' ades loinhan, Per
miels salhir enan. Bona domna, merce Del vostre fin aman, Qu'
ie us am de bona fe, Qu' anc ren non amei tan: Mas juntas, ab
cap cle, Vos m' autrei e m coman, E s' en loc s' esdeve, Fazes
me bel semblan, Que mout n' ai gran talan.
Mon
Escudier e me Avem cor e talan Qu' amdui anem truan.
E
qu' il amen' ab se So qu' ama ses enjan, Et ieu mon
Aziman.
IX.
Bels Monruels, aisselh que s part de vos E
non plora, ges non es doloiros, Ni no sembla sia corals
amics: Francs e gentils e belhs e larcx e pros Es Monruels; e
plus que negus, vos, Dels companhos de mi dons, Na Helis!
Ai!
chant d' auzel comensa sa sazos, Qu' ieu aug chantar las guantas e
'ls aigros, E pels cortils vei verdeiar los lis, La blava flor
que nais per los boissos, E 'ls riu son clar de sobre los
sablos, E lay s' espan la blanca flors de lis.
Conhdamens
ai estat dezamoros, De bon' amor paubres e sofraitos, Per la
colpa d' una fals' amairis Que fes ves mi enguans e tracios Per
que ieu fauc las quaranta perdos, Qu' anc no m' en tuelc entro que
m' ac aucis.
D' aquestas mas fo culhitz lo bastos Ab que m'
aucis la plus belha qu' anc fos. Tan m' atendiei per far los sieus
servis, Qu' els deziriers cozens e doloiros, E destorbiers, e
petitz guazardos M' an fag estar faiditz de mon pais.
Ben
pauc ama drutz que non es gelos, E pauc ama qui non es aziros, E
pauc ama qui non enfolletis, E pauc ama qui non fai messios: Mais
val d' amor, si non es angoissos, Un belh plorar no fan quatorze
ris.
Quan
quier merce mi dons de genolhos, Ela m' encolpa e mi met
ochaizos; E l' aigua m cor denan per miei lo vis, Et ela m fai
un regard amoros, Et ieu li bais la boc' e 'ls huels amdos, Adonc
mi par un joy de paradis.
Mon
Joy coman al Veray Glorios; L' honors que m fetz sotz lo pin en l'
erbos En aquel temps, quant elha me conquis, Me fai viure e me
ten deleitos, Qu' ieu fora mortz, s' aquilh honors no fos E 'l
bon respieg que mi reverdezis.
Aquest
cantar poira ben esser bos, Qu' en Monruelh comensa ma chansos, Et
en mon Joi, de cui ieu sui, fenis.
X.
Lanquan
vey la fuelha Jos dels albres cazer, Cui qu' en pens ni 'n
duelha, A me deu molt plazer; No cugetz qu' ieu vuelha Flor
ni fuelha vezer, Pos vas me s' orguelha Cilh qu' ieu plus
volgr' aver. Cor ai qu' ieu m' en tuelha, Mas non ai ges
poder, Qu' ades cug m' acuelha On plus m' en desesper. Estranha
novelha Podetz de mi auzir, Quan remir la bella Que m soli'
aculhir; Qu' eras no m' apelha Ni m fai a se venir, Lo cor
sotz l' aysselha Mi vol de dol partir. Dieus, qu' el mon
capdelha, Mi lais de lieis jauzir; Si no m renovelha,
No
i a mais del morir.
Non
ai mais fizansa En agur ni en sort, Que bon' esperansa M' a
confondut e mort; Que tan luenh mi lansa La bella cui am
fort, Quan quier s' amistansa, Cum s' ieu l' avia tort: Tan
n' ai de pezansa Que totz m' en desconort; Mas non fatz
semblansa Qu' ades chant e m deport.
No sai mais que dire,
Mas
trop fatz gran folor,
Quar
am ni dezire Del mon la bellazor: Be m fetz pietz d' aucire Qui
anc fetz mirador; Quan be m' o cossire, Non ai guerrier
peior: Ja 'l jorn qu' ela s mire Ni pes de sa color, No
serai jauzire De lieys ni de s' amor.
Ges
per drudaria No m' am que no y s cove, Mas s' a lieys
plazia Que m fezes qualque be, Ieu li juraria, Per lieys e
per ma fe, Qu' el bes que m faria No fos saubutz per me: En
son plazer sia,
Qu'
ieu sui en sa merce;
S'
il platz que m' aucia,
Ieu
no m' en clam de re.
Ben es dregz qu' ieu planha
S'
ieu pert, per mon erguelh La doussa companha
E
'l solatz qu' aver suelh;
Petit
me gazanha Mos fols arditz qu' ieu cuelh, Pus vas me s'
estranha So qu' ieu plus aver vuelh; Erguelhs, dieus vos
franha Qu' era 'n ploron mei huelh! Dregz es que m
sofranha Amors, pus ieu la m tuelh.
En
contra 'l damnage E la pena qu' ieu trai, Ai mout bon
usatge Qu' ades cossir de lai: Enueg e follatge E vilania
fai Qui 'n mov mon coratge, Ni d' autra m met en plai; Ja
melhor messatge En tot lo mon non ai, E man lo i ostage Entro
qu' ieu torn de sai.
Domna, mon coratge, Melhor amic qu'
ieu ai, Vos man en ostage, Entro qu' ieu torn de sai.
XI.
Quan
par la flors josta 'l vert fuelh,
E
vei lo temps clar e sere, E 'l dous chan dels auzels per bruelh M'
adoussa lo cor e m reve, Pois l' auzel chanton a lur for, Ieu
qu' ai plus de joy en mon cor, Deg ben chantar, car tug li mei
jornal Son joy e chan, qu' ieu no m pens de ren al.
Tal
n' y a que an mais d' orguelh, Quan grans jois ni grans bes lor
ve; Mas ieu sui de melhor escuelh, E pus francs, quan deus mi
fai be; Quoras qu' ieu fos d' amar en lor M' es be de lor
vengutz al cor, Merce, mi dons, non ai par ni engal; Res no m
sofranh, sol que vos deus mi sal.
Ben
sai la nueg quan mi despuelh El lieg que no i dormirai re; Lo
dormir pert, quar ieu lo m tuelh, Domna, quan de vos mi
sove. Quar, lai on hom a son thezor, Vol hom ades tener son
cor: Aital fatz ieu, domna, de cui mi qual; Mas mon pessar
neguna res no m val.
Domna,
si no us vezon mei huelh, Be sapchatz que mon cor vos ve; E no
us dulhatz plus qu' ieu mi duelh, Qu' ieu sai qu' om vos destrenh
per me; E si 'l gilos vos bat defor, Ben gardatz que no us bata
'l cor. Si us fai enueg, vos a lui atretal; E ja ab vos no
gazanh be per mal.
Selha
del mon que ieu plus vuelh, E mais am de cor e de fe, Au de cor
mos precs e 'ls acuelh, E mos digz escouta e rete; E si hom per
ben amar mor, Ieu en morrai, quar en mon cor Li port amor tan
fin' e natural, Que tug son fals vas mi li plus leyal.
Quan
mi membra cum amar suelh La falsa de mala merce, Be us dic que
tal ira m' en cuelh, Que per pauc de joy no m recre. Domna, per
qu' ieu chant e m demor, Per la boca m metetz al cor Un dous
baizar de fin' amor coral, Que i meta joy e 'n giet ira
mortal.
Mon Bel Vezer sal dieus e guar de mal: Sieus soi de
luenh o de pres atretal. Sol dieus mi dons e mon Bel Vezer
sal, Tot ai quan vuelh, qu' ieu non deman ren al.
XII.
Quan
vey la laudeta mover De joi sas alas contra 'l rai, Que s'
oblida e s laissa cazer Per la doussor qu' al cor li 'n
vai; Ailas! qual enueia m' en ve, Cui qu' ieu ne veia
jauzion! Meraveillas m' ai, quar desse Lo cor de dezirier no m
fon.
Ailas! quant cuiava saber D' amor, e quant petit en
sai! Quar ieu d' amar no m puesc tener Celleis on ja pro non
aurai; Quar tolt m' a 'l cor, e tolt m' a me, E si mezeis, e
tot lo mon; E quan si m tolc, no m laisset re Mas dezirier e
cor volon.
Anc
pueissas non pogui aver
De
me poder, de lor en sai, Qu' ela m fetz a mos huels vezer En un
miralh que molt mi plai. Miralhs! pois me mirei en te, M' an
mort li sospir de preon Qu' aissi m perdei, cum perdet se Lo
béls Narcezis en la fon.
De las domnas mi dezesper; Jamais
en lor no m fiarai: Qu' aissi cum las suelh captener, En aissi
las descaptenrai; Quar vey que nulha pro no m te Ves lieis que
m' auci e m cofon, Totas las dopt e las mescre, Quar sai que
atretal se son.
Pus
ab mi dons no m pot valer Precs, ni merces, ni 'l dregz qu' ieu
ai, Ni a leys no ven a plazer Qu' ieu l' am, jamais non lo i
dirai: Aissi m part d' amor e m recre; Mort m' a, e per mort li
respon, E vau m' en, pus ilh no m rete, Caitius en yssilh, non
sai on.
D'
aisso s fai ben femna parer Ma domna, per qu' ieu l' o retrai, Que
so qu' om vol non vol voler, E so qu' om li deveda fai: Cazutz
soi en mala merce, Et ai ben fag cum fol en pon; E sai be tot
dire per que, Quar cugei puiar contra 'l mon. Merces es perduda
per ver, Et ieu non o saubi ancmai, Que sil que plus en degra
aver Non a ges, doncs on la querrai? Ai! quant mal sembl' a qui
la ve Que aquest caitiu deziron, Que ja ses lieis non aura
be, Laisse morir, que non l' aon.
Tristans,
ges non aures de me, Qu' ieu m' en vau caitius no sai on: De
chantar mi tuoill e m recre, E de joy e d' amor m'
escon.
XIII.
Tuit sels que m pregan qu' ieu
chan, Volgra 'n saubesson lo ver, S' ieu n' ai aize ni
lezer; Chantes qui chantar volria! Qu' ieu non sap ni cap ni
via, Pus perdei ma benenansa, Per ma mala destinansa.
Ailas!
cum muer de talan, Qu' ieu non dorm mati ni ser, Que la nueg,
quan vau jazer, Lo rossinhols chant e cria; Et ieu, qui chantar
solia, Muer d' enuey e de pezansa, Quan vey joy ni
alegransa.
D' amor vos puesc dir aitan, Qui ben la pogues
aver, Res non la pogra valer: Per dieu molt fo bona 'l mia, Mas
no m duret mas un dia; Per qu' es fols qui ses fermansa Met en
amor s' esperansa.
Amors m' a m' es en soan, E tornat a non
chaler; E s' ieu la pogues tener, Per christ, ben feira
feunia; Mas dieus no vol qu' amors sia So don hom prenda
venjansa Ab espaza ni ab lansa.
Amors, be us prec, a mon
dan, Qu' autre pro no i puesc aver; Jamais blandir ni temer No
us vuelh, qu' adoncs vos perdria; Ben es fols qu' en vos se
fia; Qu' ab vostra belha semblansa M' avetz trait ses
desfiansa.
Pero, per un bel semblan, Soi enquer en bon
esper; Mon Conort dei grat saber, C' ades vol qu' ieu chant' e
ria; E dic vos que s' il podia, Eu seria reis de Fransa, Car
al plus qu' il pot m' enansa.
Lemosin,
a dieu coman Lieis que no m vol retener, Hueimais pot ilh ben
saber Que vers es so qu' ilh dizia: Qu' en altra terra m
morria, Pus dieus, ni fes, ni fermansa, No mi val, ni
acordansa.
No m' o tenc a vilania, S' ieu m' ai sai bon'
esperansa, Puois elha lai no m' enansa.
Romieu man que per
m' amia E per lui farai semblansa, Qu' ieu ai sai bon'
esperansa.
XIV.
Be m' an perdut lai enves
Ventadorn Tuit mei amic, pus ma domna no m' ama, Per qu' ieu
non ai mais talan que lai torn, Qu' ades estai ves mi salvatg' e
grama Veus per que m fai semblan irat e morn,
Quar en s'
amor me delieit e m sojorn; Que de ren al no s rancura ni s
clama. Aissi col peis que s' eslaissa el chandorn, E non sap re
tro que s' es pres en l' ama, M' eslaissei ieu de trop amar un
jorn, Qu' anc no m gardiei, tro fui en miei la flama Que m' art
plus fort no feira fuecs en forn; E ges per so no m puesc partir
un dorn, Si mi ten pres s' amors e m' enliama!
No
m meravilh de s' amor si m ten pres, Que tan gent cors no cre qu'
el mon se mire; Bels e gens es, coind e guais e cortes, E totz
aitals cum lo vuelh ni 'l dezire: Non puesc mal dir de lieys, quar
no i es ges; Qu' ie 'l n' agra dig de joy, s' ieu l' i saubes, Mas
non l' i sai; per so m' en lais de dire.
Tos temps volrai e s'
onor e sos bes, E serai li hom, amic, e servire; E l' amarai,
ben li plass' o li pes, Qu' hom no pot cor destrenher ses
aucire; No sai domna, volgues o non volgues, S' ieu volia, qu'
amar no la pogues; Mas tota res pot hom en mal escrire.
A
las autras sui aissi eschagutz; Laqual se vol me pot a sos ops
traire, Per tal coven que no sia vendutz L' onors e 'ls bes que
m' an en cor a faire; Qu' enuios es preiars, pus es perdutz;
Et
ieu sai ben que mals m' en es vengutz, Car trayt m' a la bella de
mal aire.
En
Proenza tramet joy e salutz, E mais de joy qu' ieu no vos sap
retraire; E fatz esfortz, miraclas e vertutz, Car ieu li man
aiso don non ai gaire; Qu' ieu non ai joy mas tan com m' en
adutz Mos Bels Vezers, e 'n fai iratz sos drutz En Alvergna lo
senher de Belcaire.
Mos Bels Vezers, per vos fai dieus
vertutz Tals, c' om no s ve que no si' ereubutz De bels plazers
que sabez dir e faire.
XV.
Ja mos chantars no m' er
honors Encontra 'l ric joy qu' ai conques, Qu' ades m' agr'
ops, sitot s' es bos, Mos chans fos mielhers que non es Qu'
aissi cum l' amors es sobrana, Per que mos cors melhur e
sana, Deuri' esser sobriers lo vers qu' ieu fatz Sobre totz
chans e volgutz e chantatz.
Ai dieus! quant bona fora
amors De dos amics s' esser pogues Que ja us d' aquels
enuios Lor amistat non conogues! Cortezia es mout vilana, Quar
aquesta falsa gens vana Fai conoisser semblansa d' amistatz; Qu'
er es cortes lo plus mal ensenhatz.
Ben ai chauzit de las
melhors, Al mieu semblan, qu' anc dieus fezes: Mas tant a 'lh
cor van e duptos Qu' eras l' ai, eras non l' ai ges: Que m val
aitals amors aurana!
Totz temps sec joy ir' e
dolors, E tos temps ira, jois, e bes: E ja non crey, s' ira non
fos, Que ja saupes hom jois que s' es; Qu' ieu pert, per falsa
lauz humana, Tal joy de fin' amor certana; Que qui m mezes tot
lo mon ad un latz, Ieu penra 'l joy per cui soi enguanatz.
Bella
domna, vostre socors M' agra mestier s' a vos plagues,
Messagiers, vai t' en via plana A
mon Romieu, dreg ves Viana; E diguas li m que lai for' ieu
tornatz, Si no fos cilh per qui sui enuiatz. Mas d' aisso fai
trop que vilana Ma domna, quar aissi m soana; Quar de l' affan
no mi val amistatz, Per qu' ieu disses que mielhs sui sos
privatz.
XVI.
Bels m' es qu' ieu chant' en aiselh
mes, Quan flor e fuelha vei parer, Et aug lo chan, pel bruelh
espes, Del rossinhol mati e ser; Adoncx m' atrai Qu' ieu aia
jauzimen D' un joy verai En que mon cor s' aten; Quar ieu
sai ben que per amor morrai.
Amors,
e quals honors vos es, Ni quals bes vo' 'n pot eschazer, S'
aucizetz selui qu' avetz pres, Que vas vos no s' auza mover? Mal
vos estai, Quar de mi dols no us pren; Qu' amat aurai En
perdon lonjamen Selha on ja merce non trobarai.
Gran mal m'
a fag ma bona fes Que m degra ab mi dons valer, E s' ieu ai
falhit ni m' espres Per trop amar, ni per temer, Doncs que
farai? Ailas! caitiu dolen, Qu' a totz es mai De bon
aculhimen, E me tot sol azira e dechai.
Guerit m' agra, si
m' aucizes, Qu' aissi n' agra fait son plazer; Mas lo sieus
cors guays e cortes, E 'l genser qu' om puesca vezer N' agra
esmai, E penedera s' en: Ja non creirai No m' am
cubertamen; Mas ilh o fai, so cre, per plan assai.
Pus
vei que preyars, ni merces, Ni servir pro no m pot tener, Per
amor de dieu mi fezes Ma dona qualque bon saber; Que gran be
fai Un pauc de chauzimen A sel qui trai Tan greu mal cum ieu
sen; E s' aissi muer, conqueritz li serai.
Del
maior tort que ieu l' agues Vos dirai, si vos platz, lo ver: Amera
la, s' a lieys plagues, E servira 'l a mon poder; Mas no s'
eschai Qu' ilh am tan bassamen; Pero ben sai Qu' assatz fora
avinen; Quar ges amors segon ricor no vai.
El mon non es
mas una res Per qu' ieu gran joy pogues aver, E d' aquelha non
aurai ges, Ni d' autra non la puesc voler; Pero si n' ai Per
lieis valor, e sen, E cor plus guai, En tenh mon cors plus
gen Quar s' ilh no fos, ieu non amera mai.
Messatgier,
vai E porta mi corren Ma chanson lai Mon Frances, part
Mauren; E diguas li m que breumen lo veirai.
XVII.
Conortz,
era sai ieu be Que ges de mi no pessatz, Quar salutz, ni
amistatz, Ni messatge no m' en ve; Trop cug que fas lonc aten,
Et
es ben semblans hueymai
Qu'
ieu cas so que autre pren,
Pus
no m' en ven aventura.
Bels Conortz, quan me sove Cum gen
fui per vos honratz, E quant ar vos m' oblidatz, Per un pauc
non muer dese; Qu' ieu meteis vau enqueren Qui m met de foudat
en plai, Quant ieu mi dons sobrepren De la mia forfaitura.
Il
m' encolpet de tal re Don mi degra saber gratz; Mas fe que dey
'N Alvernhatz Tot o fis per bona fe; E, s' ieu en amar
mespren, Tort a qui colpa m' en fai: Qui que en amor quer
sen Selh non a sen ni mezura.
Per ma colpa s' esdeve Que
ja no sia privatz, Quar vas lieys no sui tornatz Per foldat que
me rete; Tant ai estat lonjamen Que de vergonha qu' ieu ai, Non
aus aver ardimen Lai, s' ilh no m' asegura.
Tant er gen
servitz per me Son dur cor felh et iratz, Tro sia totz
adoussatz, Ab ben dir et ab merce: Qu' ieu ai ben trobat
legen, Que 'l gota d' aigua que chai Fer en un loc tan
soven Que trauca la peira dura.
Qui ben remira ni ve Huelhs
e gola, front e fatz, Qu' aissi es fina 'l beutatz, Res mais ni
meins no i cove: Cors dreit, lonc e covinen, Gent, afliblat,
cueynd e gai, Hom no 'l pot lauzar tan gen, Cum la saup formar
natura.
Chanzoneta, vai t' en lai Ves mon Frances l'
avinen Cui pretz enans e meillura.
E diguatz li que be m
vai, Que de mon Conort aten Enquera bon' aventura.
XVIII.
En
abril quan vey verdeyar Los pratz vertz, e 'ls vergiers florir, E
vey las aiguas esclarzir, Et aug los auzels alegrar; L' odor de
l' erba floria, E 'l dous chan que l' auzels cria Mi fan mon
joy renovellar.
Adoncs
solia ieu pensar Cum mi pogues d' amor jauzir, Ab cavalgar et
ab garnir, Et ab servir et ab donar; E qui tals mestiers auria,
D'
aisso es amors jauzia,
E
pot la 'n hom mielhs conquistar.
Ieu chant, que deuria
plorar D' ira d' amor que m fai languir; Qu' ab chantar mi cug
esbaudir, E non auzis ancmais parlar Qu' om chant quan plorar
deuria;
Pero
no m' en desconort mia,
Qu'
enquer aurai luec de chantar.
No m dey del tot desesperar
Qu'
ieu enquer mi dons non remir; Qu' aisselh que m' en a fag partir A
ben poder del recobrar; E s' ieu era en sa bailia, Si jamais
era en Suria, Ja dieus no m' en laisses tornar.
Ben s' en
dec dieus meravillar, Quan mi рос de mi dons partir; E be m'
o dec en grat tenir Quan per lui la volgui laissar; Qu' el sap
ben, s' ieu la perdia, Qu' ieu jamais joy non auria, Ni elh no
'l me poiri' esmendar.
Chansos, tu m' iras outra mar, E per
dieu, vai m' a mi dons dir
Que
non es jorns qu' ieu no sospir
Per
un dous semblan que 'l vi far,
Quan
me dis: “Ont anaria?
Que
fara la vostr' amia?
Amics,
cum la voletz laissar!”
A 'N Guillelme de l' Espia,
Chansos,
vai que t chant' e t dia,
E
que man mi dons conortar.
XIX.
Quan la doss' aura
venta Deves vostre pais, M' es veiaire qu' ieu senta Odor de
paradis, Per amor de la genta Ves cui ieu sui aclis, En cui
ai mes m' ententa, E mon coratge assis; Quar de totas
partis Per lieis; tan m' atalenta!
Sol lo be que m
prezenta Sos esguartz, e 'l franc vis, Que ja plus no m
cossenta, Cre dieu aver conquis: No sai per que us en
menta, Quar de re no sui fis; Mas greu m' es que m repenta, Que
una vetz me ditz, Que pros hom s' afortis, E malvatz s'
espaventa.
Dona, que cuidatz faire De mi qui vos am
tan? Per que m faitz tan maltraire, Ni murir de talan?
Ai!
franca de bon aire, Fessetz m' un belh semblan Tal, don mon cor
s' esclaire Pel mal que trac tan gran; E no i dei aver
dan, Quar no m' en puesc estraire.
De donas m' es
veiaire Que gran falhimen fan Per so, quar no son guaire Amat
li fin aman; Ieu non dei ges retraire Mas so qu' elas
volran: Mas greu m' es c' uns trichaire D' amor, aia ab enjan O
plus, o atrestan, Cum sel qu' es fis amaire.
Si no fos gens
vilana, E lauzengier savai, Ieu agr' amor certana; Mas no m'
en recreirai: De solatz m' es umana, Quan luecs es ni s'
eschai, Per qu' ieu sai que sotz mana N' aurai enquera mai: Qu'
astrucs sojorn e jai, E malastrucs s' afana.
Selh
sui que no soana Lo ben que dieus li fai, Qu' en aquella
setmana, Quant ieu parti de lai, Me dis, en razon plana, Que
mos chantars li plai: Tota gen Crestiana Que es de sotz lo
rai, Volgr' agues tan de jai Cum ieu, ses fencha vana.
Si
d' aisso m' es certana, Autra vetz la creirai, O si que non,
jamai No creirai Crestiana.
XX.
Pel dols chant qu'
el rossinhols fai La nueg quan mi soi adurmitz, Revelh de joi
totz esbaitz, Pensius d' amor, e cossirans; Qu' aisso es mos
mielhers mestiers, Qu' ancse amei joi voluntiers; Et ab joi
comensa mos chans.
Qui
sabia lo joi qu' ieu n' ai, Ni 'l jois fos tals qu' en fos
auzitz, Totz autres joys fora petitz Vas que lo mieus jois fora
grans. Tals s' en fai conhtes e parliers, E cuid esser rics e
sobriers De fin' amor, qu' ieu n' ai dos tans.
Soven li
remir son cors guai, Cum es ben faitz, e ben chauzitz De
cortezia e de bels ditz; E si de plus mi pren talans, Ops m'
auria us ans entiers, Si volia esser vertadiers, Tant es
cortez' e benestans.
Domna, vostr' om sui e serai Al vostre
servizi guarnitz; Vostr' om sui juratz e plevitz, E vostres m'
er adesenans; E vos etz lo meus jois premiers, E si seretz vos
lo derriers, Tan quant la vida m' er durans.
Sels
que cuion qu' ieu sia sai, No sabon ges cum l' esperitz Es de
lieis privatz et aizitz, Sitot lo cors s' en es lonhans: Sapchatz
lo mielhers messatgiers Qu' ai de lieis, es mos cossiriers Que
m recorda sos belhs semblans.
Ugonet, cortes messatgiers, Cantatz ma
canson voluntiers A la reyna dels Normans.
XXI.
Acossellatz
mi, senhor, Vos qu' avetz saber e sen; Una domna m det s'
amor, Qu' ai amada longamen, Mas aras sai per vertat Que 'lh
a autr' amic privat: Et anc de nulh companho Companha tan greus
no m fo.
Mas si vol autr' amador Ma domna, non lo y
defen, E lais m' en mais per paor Que per autr' essenhamen: E
s' anc homs dec aver grat De nul servizi forsat, Ben dey cobrar
guazardo Ieu que tan gran tort perdo.
D' una ren sui en
error, Et estau en pessamen, Que loncx temps n' aurai dolor, S'
ieu aquest tort li cossen; E s' ieu li dic son peccat, Tenc mi
per dezeretat D' amor; e ja dieus no m do Pueis faire vers ni
chanso.
E
s' ieu l' am a deshonor Aurai 'n blasme de la gen, E tenran m'
en li plusor Per cornut e per soffren; E s' aissi 'lh dic mon
pensat, Vei mon damnatge doblat; Qual qu' ieu fassa o qual que
no, Res no m' en pot esser bo.
Li siei belh huelh
traidor, Que m' esguardavan tan gen, Aras esguardon alhor, Per
que y fan gran faillimen; Mas d' aitan m' an gent honrat, Que
s' eron mil ajustat, Plus guardon lai on ieu so Qu' a selhs que
son d' enviro.
Pus voutz es en la follor, Ben serai fols,
s' ieu no pren D' aquestz dos mals lo menor; Quar mais val, mon
escien, En leis aver la meitat, Que tot perdre per foudat; Quar
anc a nulh drut felho D' amor no vi far son pro.
De l'
aigua que dels huelhs plor
Escriu
salutz mais de cen Que tramet a la gensor Et a la plus
avinen. Mantas vetz m' es pueis membrat L' amor que m fetz al
comjat, Qu' ie 'l vi cobrir sa faisso, Qu' anc no m poc dire
razo.
Domna,
a present amat Autrui, e mi a celat, Si qu' ieu n' aia tot lo
pro, Et el la belha razo.
Garsion, tost e viat Mon
chantar sia portat A mon messatger que fo, Que calque conseill
mi do.
XXII.
La doussa votz ai auzida Del
rossinholet salvatge, Et es m' ins el cor salhida, Si que tot
lo cossirier E 'ls malstraitz qu' amors mi dona Me levia e m'
asazona; Et auria m be mestier Autre joy al mieu
dampnatge.
Ben es totz hom d' avol vida Qu' en joy non a
son estatge, E qui vas amor non guida Son cor e son
desirier; Quar tot quant es s' abandona De joy, e refrin e
sona Pratz, e deves, e vergier, Combas, e plas, e
boscatge.
Ieu las! cui amors oblida, Que sui fors del dreg
viatge, Agra de joy ma partida; Mas ira m fai destorbier, E
no sai on me repona, Pus mos joys mi dessazona; E no m tenhatz
per leugier S' ieu dic alcun vilanatge.
Una falsa
deschauzida, E raditz de mal linhatge, M' a trahit, et es
trahida, E cuelh lo ram ab que s fier; E quant autre la
razona, Deus! lo sieu tort m' ochaizona; Et an ne mais li
derrier Qu' ieu qu' en ai fag lonc badatge.
Molt l' avia
gent servida Tro qu' ac ves mi cor volatge, E pus ilh no m'
escobida, Molt sui fols, si mais la sier: Servirs qu' om no
guazardona, Et esperansa bretona Fan de senhor escudier, Per
costum' e per usatge.
Dieus li do mal' escarida Qui porta
malvais messatge, Qu' ieu agra amor jauzida, Si no fosson
lauzengier: Fols es qu' ab si dons tensona; Qu' ie 'l perdo s'
ella m perdona; E tug silh son messongier Que m n' an fag dir
vilanatge. Mas tant es vas mi fallida, Qu' aissi lais son
senhoratge; E no vuelh que m si' aizida, Ni jamais parlar non
quier; Mas pero que m' en razona, La paraula m' en es bona, E
m' en esjau voluntier, E m n' alegr' e mon coratge.