Mostrando las entradas para la consulta fai ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fai ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 8 de octubre de 2023

Peyrols, Peirols, Peirol, Peiròl

Peyrols.

Peyrols, Peirols, Peirol

I.

Quora qu' amors vuelha,
Ieu chan,
Qu' autra flors ni fuelha
No y vau gardan;
Dregz es qu' ieu m' en duelha
Aman,
Pus vas me s' orguelha
Silh cui me coman:
Perdut ai,
E cobrarai;
Ges no m recre per tan,
Qu' aissi s va 'l segles camjan.

Dieus m' aiut, e m valha!
Qu'
antan
Aic d' amor ses falha,
Mas non ai
oguan,
Quar me mov baralha
Tan gran
Al cor, e m trebalha
Durmen e velhan,
Per qu' eu fai
Qu' al mielhs qu' ieu sai
La serv e la reblan:
Per so vei qu' ieu mi ay dan.
Mos cors salh e trembla
Soven,
M' amia lo m' embla
Si qu' ieu non o sen;
Qu' ilh m' aima, so m sembla,
Quomen
Lo sieus digz ressembla
Lo mieu pessamen;
Don dirai,
Que mout mi plai
Suffrir aital turmen
Don ieu tan ric joi aten.

Nulhs hom be non ama
Ni gen,
Que d' amor si clama
Sitot mal li 'n pren.
Cum plus m' enliama
Greumen,
E m' art e m' aflama,
N' ai melhor talen;
Qu' aissi m trai
Mos volers lai,
E 'l fol chaptenemen
Don m' es mantas vetz parven.

Mout bas fora meza
Valors,
Deportz e guayeza,
Si no fos amors,
Quar mante proeza
Totz jors,
E fai que corteza,
Quar pren los melhors,
No s' eschai
D' ome savai,
Que aia tan d' onors
Que d' amor senta dolors.

Era us quier, amia,
Socors,
Qu' enansas morria
Qu' en queris alhors,
Assatz trobaria
D' aussors;
Vos etz ses fadia
Caps de las melhors.
Mos cors jay
En gran esmay

Entre sospirs e plors,
Mas tot m' es jois e doussors.

Peyrols fai
Fin e verai
Lo sonet per amors,
On sos cors estai totz jors.

II.

Atressi col signes fai,

Quan dey murir, chan,

Quar sai que plus gen murrai,

Et ab meynhs d' afan;

Qu' amors m' a tengut en sos latz,

E maynhs trebalhs n' ai sufertatz;

Mas pel mal qu' aoras m' en ve

Conosc qu' ancmai non amiey re.

Dieus! e qual cosselh penrai,
S' aissi muer aman,
Ni secors no m ve de lai
On mei sospir van?
Pero non part mas voluntatz,
Sitot m' en sui desesperatz;
Pessius e cossiros mi te
La belha de cui mi sove.

Ges melhor dona no sai,
Veus per que l' am tan;
Qu' ieu jamais non l' auzarai
Dire mon talan;
Gen m' acuelh e m' a belh solatz,
E del plus sui acosselhatz,
Que s' ieu la preyava de re,
Tem que pueis si guardes de me.

Preguar, las! quan no s' eschai,
Torna a enuey gran:
Ses parlar la preguarai;
E cum? per semblan,
Et ilh entenra o s' il platz:
Qu' en aissi dobla 'l jois e 'l gratz,
Quan l' us cors ab l' autre s' ave,
E dona ses querre fai be.

Francheza ab fin cor veray

Trai amor enan,

Mas paratges la dechai,

Que 'l ric son truan;

Et a n' i d' aquels malvatz

Per qu' el setgles es sordeiatz;

E domna, que bon pretz mante,

Non am per ricor, s' als no y ve.

Chansos, vas la belha vai,
Non ges qu' ieu re 'l man,
Mas ben li potz mon esmai
Mostrar ses mon dan;
E diguas li m qu' a lieys s' es datz
Mos cors ligges et autreyatz;
Sieus sui e sieus serai jasse,
Murir puesc per ma bona fe.

Domna del mon que plus mi platz,
Jois sia ab vos on que siatz,
Qu' estiers no us aus preguar de re,
Mas sivals pessar m' o puesc be.

III.

Ben dei chantar pus amors m' o ensenha,
E m dona gienh cum sapcha bos motz faire,
Quar s' ilh no fos, ja non fora chantaire
Ni conogutz per tanta bona gen;
Mas aras sai e conosc veramen
Que totz los bes qu' anc mi fes mi vol vendre.

Que farai doncs! giquirai me d' atendre?
Non ges, mais am tot en perdo maltraire;
Qu' ieu no vuelh reis esser ni emperaire,
Sol que de lieys partis mon pessamen;
Non soi pro ricx sol qu' ieu l' am finamen?
Grans honors m' es que s' amors me destrenha.

Bona domna, qualque fals' entressenha
Me fatz, si us platz, don m' alegr' e m' esclaire,
Pus conoissetz que no m' en puesc estraire;
Ab bel semblan baissatz lo mal qu' ieu sen,
Qu' aissi m podetz traynar longamen,
E de mon cor, qu' avetz tot, un pauc rendre.

Bona domna, be o devetz entendre,
Qu' ieu vos am tan no us aus preyar de guaire,
Mas vos etz tan francha e de bon aire,
Per que n' auretz merce, mon escien;
Lo mieu fin cor gardatz e 'l bon talen,
Ja de vostra riqueza no us sovenha.

Esfortz de me non aten que m revenha,
E pot esser, mas mi non es veiaire,
Qu' ilh es tan belha e de tan ric afaire,
Pros e corteza en faich et en parven,
Per qu' ieu sai ben, si ma razon enten,
Qu' ilh non deu ges vas me tan bas dissendre.

S' ieu no sui drutz res no m' en pot defendre
Qu' a tot lo menhs no sia fis amaire,
Francs e sufrens, humils e merceyaire,
Ses trop parlar, e de bon celamen;
Per aital guiza e per aital coven
M' autrey a lieys que retener no m denha.

Lo vers a fait Peirols, e no i enten
Mot mal adrech ni ren que y descovenha.

Vai messagier, lai a Mercoill lo m ren
A 'l comtessa cui jois e pretz manteigna.

IV.

Quoras que m fezes doler
Amors, ni m dones esmai,
Era m ten jauzen e gai
Per qu' ieu chant a mon plazer,
Quar plus ric joy ai conquis
Qua mi no s tanhia;
E quan ricors s' umilia,
Humilitatz s' enriquis.

Mi dons mercey e grazis
La benanansa qu' ieu n' ai,
E ja non oblidarai
Los plazers que m fes ni m dis;

Qu' en mi non a mais poder
Lieys qu' amar solia,
Qu' en plus franca senhoria

Vuelh ses engan remaner.

Soven l' anera vezer
La plus avinen qu' ieu sai,
Si 'ls devinamens qu' om fai
No m' avengues a temer;
Pero mos cors es aclis
Vas lieys on qu' ieu sia,

Que fin' amors jonh e lia

Dos cors de lonhdan pais.

Molt m' agrada e
m' abelhis
De dos amicx, quan s' eschai
Que s' amon de cor verai,
E l' us l' autre non trais,
E sabon luec e lezer
Gardar tota via,
Qu' en lur bona companhia
Non puesca enuios caber.

Derenan me vuelh tener
Al reprovier qu' om retrai:
No s mova qui ben estai.
No farai ieu ja per ver,
Que 'l flama qu' amors noyris
M' art la nueg e 'l dia,
Per qu' ieu devenh tota via
Cum fai l' aurs el fuec plus fis.

S' era part la crotz del ris,
Don nuls hom non tornet sai,
No crezatz que m pogues lai
Retener nulhs paradis;
Tant ai assis mon voler
En ma douss' amia,
Que ses lieys ges non poiria
Negus autres joys plazer.

Chansos, hueimais potz tener
Vas mi dons ta via,
Qu' ieu sai ben qu' ella volria
Te auzir e me vezer.

Dalfis, s' auzes mon voler
Dir a ren que sia,
Tant am vostra companhia
Que vos en saubratz lo ver.

V.

Manta gens me mal razona

Quar ieu non chant plus soven,
E qui d' aisso m' ocaizona
Non sap ges quant longamen
M' a tengut en greu pessamen
Cill que mos cors empreisona,
Per qu' en pert tot jauzimen,
Tal desconort mi dona.

Pero si m fo douss' e bona
Ma domn' al comensamen,
Ara no m' acuelh ni m sona
Plus que fai a l' autra gen,
Quar conois qu' ieu l' am finamen;
E s' aital mi guazardona,
Amors fara falhimen,
S' aquest tort li perdona.

De tota joia m deslonja
Ma dona, e non l' es honors,
Qu' ab calque plazen messonja
Mi pogra far gen socors:
Ar vei que non es mas folhors
Aquesta entendensa lonja,
Dont ai fag tantas clamors
Qu' anta n' ai e vergonja.

Partirai m' en donc ieu? Non ja;
Que sos pretz e sa valors
M' o defen e m' o calonja;
Quant ieu cuit amar alhors
Per tot lo cors m' intra s' amors,
Si cum fai l' aigua en l' esponja.
Tos temps mi plaira 'l dolors,
Cum que m destrenh' e m ponja.

E vuelh be qu' amors m' asalha,
E m guerrei matin e ser;
Contra la sua batalha
No vuelh ja repaus aver:
E s' ieu non ai tot mon voler,
Tals es silh qu' aissi m trebalha,
Qu' en est mon non a plazer
Qu' el mieu maltraire valha.

Lauzenga ni devinalha
D' enuios no m cal temer;
Sol pessar de lieys no m falha,
Res no m' en pot dan tener;
Qu' el consirs don ieu m' alezer
Me pais mais qu' autra vitalha;
Per ren que n' aia en poder
Mos cors no s' anualha.
Chansos, a totz potz dir en ver
Que mon chan non agra falha,
Si m volgues d' amor valer
La belha cui dieus valha.

VI.

Quant amors trobet partit
Mon cor de son pessamen,
D' una tenson m' asalhit,
E podetz auzir comen:
“Amicx Peyrols, malamen
Vos anatz de mi lunhan,
E pus en mi ni en chan
Non er vostr' entencios,
Diguatz pueis que valretz vos?”

“Amors, tant vos ai servit,
E pietatz no us en pren,
Cum vos sabetz quan petit
N' ai aiut de jauzimen;
No us ochaizon de nien,
Sol que m fassatz derenan
Bona patz, qu' als no us deman
Que nulhs autres guazardos
No m' en pot esser tan bos.”

“Peyrols, metetz en oblit
La bona domna valen.
Qui tan gen vos aculhit
E tant amorosamen,
Tot per mon comandamen
Trop avetz leugier talan,
E non era ges semblan,
Tant guays e tant amoros
Eratz en vostras chansos.”

“Amors, mi dons, pos la vit,
Ai amada lonjamen;
Enquer l' am, tant m' abelit
E m plac al comensamen,
Mas folia no i enten:
Pero maint amic partan
De lor amigas ploran,
Que, s' En Saladis no fos,
Sai remanseran joyos.”

“Peyrols, Turc ni Arabit
Ja pel vostr' envazimen
No laisseron tor Davit.
Bon cosselh vos don e gen,
Amatz e cantatz soven;
Iretz vos, e 'l rey no van!
Veiatz las guerras que fan,
Et esguardatz dels baros
Cossi trobon ochaizos!”

“Amors, ancmais no falhit,
Mas ar falh forsadamen,
E prec dieu que m sia guit,
E que trameta breumen
Entr' els reys acordamen,
Qu' el socors vai trop tarzan,
Et auria mestier gran
Qu' el marques valens e pros
N' agues mais de companhos.”

“Peyrols, molt amic partran

De lurs amiguas ploran,

Que, si Saladis no fos,

Sai remanseran ab nos.”

“Amors, si li rey no van,
Del Dalfin vos dic aitan,
Que per guerra ni per vos
No remanra, tant es pros.”

//

https://oc.wikipedia.org/wiki/Peir%C3%B2l

Peiròl o Peiròl d'Auvèrnha foguèt un trobador auvernhat. Nasquèt cap a 1160 e defuntèt cap a 1220). Escriguèt mai que mai de cansos de fin' amor a la fin del sègle XII e al començament del sègle XIII. Trente quatre poèmas nos son demorats entre losquals, dètz set amb sas melodias.


Se sap pas grand causa de sa vida, mas la naissença de Peiròl es generalament estimada a l'entorn de 1160. Es benlèu originari del vilatge de Pérols a Prondines, Puèi de Doma, al pe del castèl de Rocafòrt Montanha). Una autra possibilitat per sa vila natala es Peiròl dins la vila modèrna de Riòm de las Montanhas. Sa patria èra doncas "en la contrada del Dalfin": dins lo comtat del Dalfin d'Alvèrnha.


Peirol èra a l'origina un paure cavalièr, descrit coma "cortés e polit" per l'autor de sa vida de la fin del sègle XIIIen. Serviguèt la cor de Dalfin d'Alvèrnha, mas èra amorós de sa sòrre Salh de Claustra, molhèr de Beraut III de Mercuèr, e escriguèt cansons per aquesta "domna" (dòna). Alara que Dalfin aviá menat sa sòrre a la cour per Peiròl e aviá ajudat Peiròl a respondre a sos gosts dins sas composicions, Dalfin finiguèt per venir gelós de l'atencion que sa sòrre acordava a Peirol e, en partida pr'amor de l'inconvenença, deguèt donar comjat a Peiròl. Son biograf indica, Peirols no se poc mantener per cavallier e venc joglars, et anet per cortz e receup dels barons e draps e deniers e cavals.


Peiròl es conegut per èsser estat un violonista e un cantaire dins una tornada d'Albertet de Sestaro. Après èsser tornat d'un pelerinatge a Jerusalèm qualque temps en 1222 o après, Peiròl es saique mòrt a Montpelhièr dins los ans 1220.

https://oc.wikipedia.org/wiki/Lista_de_trobadors_e_trobairises

https://oc.wikipedia.org/wiki/Lista_de_po%C3%A8tas_de_lenga_occitana




Pons de la Garda. Ponç de la Guardia, Saguardia, Çaguardia

Pons de la Garda.


Sitot non ai al cor gran alegransa,

Si dey chantar e far bella semblansa;

E per so m platz cobrir ma malanansa,

Qu' ieu no vuelh dar gaug a mos enemis;

E si 'n dirai alques de mos talans,

E 'n laissarai per paor moutz a dire.


Eras no sai deves qual part me vire,

Pus miey amic ponhon en mi aucire;

Que tals m' a fach so don planc e sospire,

Qu' ie us jur ma fe, qu' ieu cuiav' esser fis

Qu' el me serques mos pros e mos enans;

Mas aissi falh hom en mantha fazenda.


Non dirai tan que negus hom m' entenda,

Car d' aquest tort no vuelh aver esmenda;

Si mals m' es pres no vuelh que piegz m' en prenda.

Ai! cum fora gueritz, s' ieu ja no vis

Lo jorn qu' ieu vi ni conuc los enjans

Que m' a fag silh don no vuelh mantenensa.


Mas ieu sai ben qu' ilh a tal conoyssensa

Mais per si eys que per autra temensa,

Que s laissara enves mi far valensa,

E qui m sera leyals amicx e fis;

Mas ja nulh temps, si vivia mil ans,

No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre.

Soen mi fai amors ab se contendre:

Quan cug poiar, l' om ave a deissendre.

Mal aia 'l jorns qu' amors mi fetz emprendre;

Quar, s' ieu ames si cum fan mos vezis,

Non sofrira las penas ni 'ls afans

Que m fai sufrir amors la nueg e 'l dia.


En aisso fai amors gran vilania,

Menhs fai de be a selh que mais s' i fia;

Qu' ieu mi rancur d' amor e de m' amia

A cuy aurai loncx temps estat aclis;

E 'l guizardos no m' es res mas afans,

Mas ieu 'lh servi tos temps de bon coratge.


Dieus prec que m fes vezer, ans qu' ieu moris,

Cum fos mos pros, e ja no fos mos dans

De vostr' amor, domna de bon linhatge.

//

Pons de Çaguardia

Pons de La Gardia

Pons de La Guardia

Pons de Sa Gardia

Pons de Sa Guardia

Ponz de Garda

Ponz de La Garda

Pons de La Garda

Pons de La Gardia

Pons de Sa Gardia

Pons de Sa Guardia

Ponz de Garda

Ponz de La Garda

Pons de la Guardia

trovador ripollés Ponç de la Guardia

https://buscandomontsalvatge.blogspot.com/2012/01/puig-reig.html


Ponç de la Guardia (1154?-1188?) fue un caballero del linaje de Saguardia, señores de un castillo cerca de Ripoll. No era un trovador profesional, sino un caballero al cual, según dice el mismo, le gustaba que las damas occitanas celebrasen sus composiciones. Se sabe que participó en el sitio de Cuenca (1177) bajo las órdenes del rey Alfonso I (Alfonso II de Aragón, idiotas! Alfonso I como conde de Barchinona) y, más tarde, en la expedición del rey contra el conde Raimundo V de Tolosa.

Su obra la forman nueve composiciones amorosas, cuatro de las cuales forman un pequeño ciclo dedicado a una dama que nombraba con el senhal de On-tot-mi-platz. Aunque como todos los trovadores escriben en occitano, se pueden detectar, algunas palabras en catalán en sus poemas (de hecho eso pasa frecuentemente en los trovadores catalanes, sobre todo en Cerverí de Gerona).

En la siguiente canción, Ponç de la Guardia, a punto de emprender una expedición de resultados dudosos hacia Tolosa, se dirigió a su dama para recordarle cómo la quiere y cómo la recuerda, y cómo todo aquello que podían ser pequeños malentendidos ya no tienen ninguna importancia. Se trata de un breve testamento amoroso.


I
pus en Tolsa non n'anam tuit essems.
A Deu coman tot cant reman de zay:
ploran m'en part, car las domnas ams nems.
Tot lo pais, de Salsas tro a Trems,
salv Deus, e plus cel on midons estai

II
Tot n'o am mais car ma dona i sai;
qu'el'es mos jois et el'es tot cant ai,
e res no.m am mas leys cui amar suel
ni de mos jorns autra non amarai;
e sai e cre que leis aman morai,
pus a leis platz qu'enaixi m'o acuill,

III
Cant e leis plaitz que.m fay tort ni orguil,
sitot m'o vey, conoixer non o vul.
Mas ben conosc tot cant me fai de be:
lo be.l graesc e.l mal, sitot m'en duil.
C'om peitz me fai, can m'esgaran sey oil,
ai tant de yoy que del mal no.m sove.

IV
Non es nuils joys lo desir que me'n ve,
que si.m destreinh, non ay poder de me,
mas sol d'aitan can tot soletz m'estau
e pes de leis ab lo cor que la ve:
aquel douz pes me sojorn'e .m reve
et ai n'aut pessan mant bon jornau.

V
Domna, vos etz manenta de bon lau
e, ses mentir, la gencer c'om mentau:
per qu'eu sofer totz mos mals e deport
que trac per vos soletz e mon cabau,
e n'ai dolor, mas vos estatz suau:
d'aizo m'es vis que faitz alques de tort.

VI
Us lauzengiers me vol far paitz de mort;
mas no m'en clam, que mout n'ai bon conort
e no.y ay dan, et il fai que vilans.
Ja no s'en lais, que pesari.m fort:
que esters son grat auray joy e deport
merces midons, a cui baissei les mans.

I

Haré una canción antes de que venga el mal tiempo,
ya que en Tolosa vamos de pronto.
A Dios encomiendo todo cuanto queda aquí:
llorando me voy, porque las damas amo mucho.
Todo el país, desde Salses hasta Tremp,
guarde Dios, y mas allá donde mi señora está.

II

La amo aún mas porque mi dama está;
que ella es mi gozo y ella es todo lo que tengo,
y nada amo sino a ella a la cual siempre he amado
y en mis días ninguna otra amaré;
y se y creo que moriré amándola,
porque si a ella le place que así me lo conceda.

III

Cuando a ella le place ofenderme y mostrarse orgullosa,
aunque lo veo, no quiero reconocerlo.
Mas bien reconozco todo el bien que me hace:
el bien le agradezco y el mal, aunque me duele.
Como peor me trata, cuando sus ojos me miran,
tengo tanto gozo que no me acuerdo.

IV

No es ninguna joya el deseo que me domina,
que se me apodera, que no tengo poder sobre mi,
solamente cuando me encuentro solo
y pienso en ella con el corazón que la ve:
este dulce pensamiento me descansa y me resarce
y pensando en ella he tenido muy buenos días.

V

Señora, vos sois famosa de buen nombre
y, sin mentir, la mas gentil que uno puede nombrar;
por la cual cosa yo soporto todos mis males y esfuerzos
que pierdo la razón por vos,
y tengo dolor, pero vos estáis tranquila:
en eso creo que sois un poco injusta.

VI

Un maldiciente me quiere peor que muerto;
pero no me quejo, que tengo un buen consuelo
y no tengo daño, y ella actúa como un villano.
Ya no se cansa que pesaría mucho:
que pese a el tener gozo y placer
gracias a ''midons'', a quien besé las manos.


«I

poiché a Tolosa andiamo inaspettatamente.
A Dio lodando tutto quanto qui resta :
piangendo io parto, ché le donne amo molto.
Tutto il paese, da Salses fino a Tremp,
Dio guardi, e più oltre dove la mia donna sta.

II

L'amo ancor più perché è la mia donna;
perché lei è la mia gioia e tutto ciò che ho,
e nessuna amo se non lei che ho sempre amato
e nei miei giorni nessun'altra amerò;
e lei credo che amandola morirò,
poi che a lei piace così me lo conceda.

III

Quando a lei piace inorgoglirsi e offendermi,
sebben lo vedo, conoscerlo non voglio.
ma ben conosco tutto il bene che mi fa:
il bene apprezzo e il male, benché mi duole.
Se fammi peggio, quando i suoi occhi miro,
tanta gioia ho che del male io mi scordo.

[...]»

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Dauphin d' Auvergne, Durand, tailleur de Paernes

Le Dauphin d' Auvergne, t. IV. Cinq pièces.

Lo Dalfins d' Alverne si fo coms d' Alverne, uns dels plus savis cavalliers et dels plus cortes del mon, e dels larcs; e 'l meiller d' armas, e que plus saup d' amor e de domnei e de guerra e de totz faitz avinens; e 'l plus conoissens e 'l plus entendens, e que meils trobet sirventes, coblas e tensos; e 'l plus gen parlans hom que anc fos a sen et a solatz. E per larguesa soa perdet la meitat e plus de tot lo sieu comtat; e per
avareza e per sen o sab tot recobrar, e gazaignar plus que non perdet.
Lo Dalfins d' Alvernhe si era drutz d' una domna d' un son castel et avia nom domna Maurina; et un dia ella mandet al baile del Dalfin que ill des lart ad ous frire; e 'l baile si l' en det un metz bacon. E l' evesques lo saup e fetz n' aquesta cobla, blasman lo baile, car no il det lo bacon tot entier, e blasman lo Dalfin que lo feisetz dar metz.

Per Crist, si 'l servens fos meus,
D' un cotel li dari' al cor,
Can fez del bacon partida
A lei que l' il queri tan gen.
Ben saup del Dalfin lo talen,
Que s' el plus ni men no i meses,
A la ganta li dera tres,
Mas posc en ver dire
Petit ac lart Maurina als ous frire.

L' evesques si era drutz d' una fort bella dompna qu' era moiller d' en Chantart de Caulec qu' estava a pescadoiras, e 'l Dalfins si 'l respondet a la cobla:
Li evesque troban en sos breus
Mais volon Chaulet que por,
E pesca que li covida
A pescadoiras fort soven
Per un bel peisson que lai pren;
E 'l peissos es gais e cortes;
Mas d' una re l' es trop mal pres
Car s' es laissatz ausire
Al preveire que no fais mas lo rire...


Lo Dalfins fetz aquesta cobla d' En Bertran de la Tor e mandet la il per Mauret, qu' era uns joglars, en la sazon que Bertrans ac laissada valor e larguessa.
Mauret, Bertran a laissada, etc.
Bastero, 81. Crescimbeni, 182. Millot, I, 303. P. Occ. 84.

Deudes de Prades, t. III. Vingt-deux pièces.
Deude de Pradas si fo de Rosergue, d' un borc que a nom Pradas, qu' es pres de la ciutat de Rodes quatre legas; e fo canorgues de Magalona. Savis hom fo mot de letras e de sen natural, e de trobar. E si saup mout la natura dels auzels prendedors. E fes cansos per sen de trobar; mas no movian ben d' amor. Per que non avian sabor entre la gen, ni no foron cantadas, ni grazidas.
Il dit dans deux de ses pièces:
Ja non creirai que dieus oblit
Bon drut ni belh dompneiador,
Si per autre peccat maior
Pus colpable non l' a cauzit.
No m puesc.

Tan sen al cor un amoros dezir...
Que no vuelh ges esser en paradis
Per so que mais no pogues car tener
Lay on beutatz e jovens senhoreia.
Tan sen al cor.

Ce troubadour est auteur d' un poëme intitulé: Dels auzels cassadors, d' environ trois mille six cents vers; en voici quelques passages:
Aissi comensa lo pologre dels auzels cassadors.
Daudes de Pradas non s' oblida...
Car dels austors e dels falcos,
D' esparviers e' d' esmerillos
Dirai de cantas manieras son,
Per tal c' om tria lo plus bon
E per tal c' om meills son cor meta

A ben tener et a noirir;
Pos sabra lo meillor chauzir,
Car totz auzels qui autres prendon
En dreit solatz gran loguier rendon
A sels que los noirisson ni 'ls amon;
Et aisi com lainh cascun reclamon,
E segon so qu' ieu ai legit
E sai per mi e n' ai auzit.
Ieu mostrarai las conoisensas
Dels auzels e las mais valensas;
Aprop dirai com hom los tenga;
E si s deve que mal lur venga,
Consi lur fasson guerizo
Ab polvera et ab poizo
O ab autra calque metzina
Que lur sia bona e fina.

Lo pologres es fenitz, e comensa lo romans; e dis premeiramen d' austor de cantas maneiras son:
De tres maneiras son austor
Car l' un son gran, l' autre menor,
L' autre petit de bona guiza
Si com natura los deviza.
Aisel qu' es mager es pus gros,
Es plus domesges e plus bos,
Los huells a bels, clars e lusens,
E los pes gros e covinens,
Onglas longas, ale grenolt,
Cueindamen vol manjar molt,
Ab auzels cautz fort s' esjauzis,
Per nuill auzel no s' alentis,
L' aigla no ill fai nuilla paor,
Per so tenh ieu sest per meillor.
Lo meians a rossas las alas,
Pes cortz et onglas breus e malas,
Los hueills a gros e cais escurs,
A far domesge es fort durs;
Ges al premier an no val gaire
Mas al ters torna de bon aire.
La rest linhatges es petitz,
A lei de tersol eisernitz,
E vola tost, pro es maniers
E de manjar fort ufaniers,
Leugiers es a enauzelar,
E pot n' om dese gazanar.
Lo grans e 'l paucx son pro domesge
Mas lo meians si te foresge;
Pero ab totz pot hom far joc
Si gardes be sazon e loc...

Cossi deu hom conoisser austor sa:
Cui vol austor triar per sa
Lev lo ab la senestra ma
La coda lo d' amon d' aval,
E si s ten gras, e si s fa cal,
Si non bat fort, e 'l bec non bada
Ni te la coa eissalatada
Sas es de cors, non ja dopte...

Cossi deu hom conoisser esparvier de bonas faissos:
Aprop l' austor ven esparvier
E degra meills anar premier,
Tant es cortes, pros et adreitz,
Mas trop pauc dura sos espleitz;
Cui 'l vol tener san e mudar,
Tot l' ivern lo deu sejornar
Que non prenda pic ni agassa
Ni autre auzel que mal li fassa;
Esparvier, qu' en tor pren colom,
Se nafra leu, car trop gran tom
Pren can davala del boial...

Destriansa d' auzel fill d' auzel jove:
Auzel jove fai auzel ros
Ab grossa mailla, ab hueills senros;
Arditz es, mas greu passara
Cinc ans om tan be no 'l tenra.
Auzel veill fai sos auzels niers
Ab hueills colratz, aisi es vers,
Sist valon mais e vivon pro,
Sol c' om los tenga per razo.

De cantas maneiras so 'l falco:
De falcons hi a VII linhatges
Mas los dos tenc per trop salvatges,
Car anc non ac en sest pais,
Ni ieu non vi home qu' en vis.

Del premier linhatge:
Falcx laniers es primeiras
De totz los autres cais vilas;
D' aquetz n' i a doas maneiras,
Mas ja no 'ls vueillas ni 'ls queiras;
Mas si vols bon falcon lanier,
Ab gros cap, ab gros bec lo quier
Et alas longas, coa breu,
Pe aiglenti mas ges trop leu...

Lo segons linhatge:
Lo segons es lo pelegris;
Leu si te e leu si noiris
E per so a nom pelegri
Car hom non troba lo sieu ni,
Auzels es valens e cortes...

Lo ters linhatge:
Lo ters es lo falcx montaris;
Sest es assatz nostre vezis,
Totz proz om lo conois, so cug;
Pos es privatz, a tart s' en fug.

Lo cart linhatge:
Lo cart a nom falco gruer
Ho gentil, car de son mester
Li don' om nom per que val mais,
Auzel es de trop gran pantais.
A ome a pe non val re,
Car trop a segre lo ill cove...
Que sel que a lo cap menor
Deu hom cauzir per lo meillor.

Lo quint linhatge:
Lo quins es apelatz guirfalc
Cui auzels de son gran no valc;
Fort es apres et enginhos
E de cassar aventuros.

Lo seize linhatge:
Lo seizes a nom surpunic,
Aquest es l' un d' aquestz qu' ieu dic
Que non vi home l' agues vist...
Grans es et aigla blanca sembla,
Auzel qu' el ve de paor trembla,
Pero a guirfalc retrai d' hueills,
D' alas e de bec e d' ergueills.

Del sete linhatge:
Lo sete apella hom britan;
D' aquest troba hom escrig tan
Que nuills auzels volar non auza
Sotz lui, can vola, mas en pauza
Lo pot hom penre tost a terra...
De totz auzels es lo maistre,
Rei o comte vol per ministre
O ric ome de gran poder,
E s' es pros, fai lo mais valer;
De totz auzels porta la flor
Tos temps fai alegre senhor...
E tug falco comunalmen
Lur senhor rendon plus valen.
Tug falco son d' aital natura
Que lur senhor per els meillura.


Esmerillos, e de lurs conoissensas:
Esmerillo son de tres guisas
Car l' un an las esquinas grizas;
L' autre negras e son petit,
Ramier fort e son abelit;
L' autre son un petit maioret
E coma falc lanier blanquet...

Cals hom deu tener auzel:
Cui joc d' auzel vol mantener
Ben deu conoisser e saber
Cals hom conve a tal mestier.
Hom avinens, ses cor leugier,
Que non s' irasca ni s trebaill
A totas vetz que l' auzel faill;
Car non er non fassa irat
Alcuna vetz; si per so 'l bat
Ni 'l secot trop fort ni l' estrenh,
No ill tenra pro re c' om l' esenh;
De trop beure si deu gardar,
Qu' el vi no 'l puesca enebriar,
Car nuills hom ibres non a sen...
Qui beu pimen ni vi trop fort
Gart si qu' auzel apres no port,
Car fortor d' erbas e de vi
L' enmalautis e si l' ausi;
Nuills hom qu' es trop luxurios
A tener auzel non es bos;
Trop gran mal si fai si 'l mantuza,
Si fempnas comunals uza...
Mas un conseill hi a fort bo,
Lave las mans e 'ls hueills autressi...
Tot enans que son auzel tenga
Per so que mal de lui no ill venga.
D' ome putnais es ben defuitz
Que no ill cove aitals desduitz,
E dirai vos razo per que,
Car tot l' umplis de son ale...

De cal guiza deu hom paiser auzel, entro sia cregutz del tot.
Auzeletz petitz lur pot dar
Aissi com son li passero
E l' autre menut auzelo;
Carn de galina lur es bona,
Cant hom de fresca la lur dona;
Alcuna vetz cor de mouto;
Qui 'l lur dona, assatz es bo;
Mas qui lur dona trop soven
Carn de mouto, contranhemen
De nervis o trop mal lur fai,
E de creiser trop los retrai;
Pero una vetz la setmana
Lur es assatz bona e sana,
Aiso coven ben a membrar
Que tot an deu hom trisar
Sobr' una post menudamen
So que ill man premeiramen,
E pueisas, ab una broqueta
Que non sia trop agudeta,
Hom los pasca tot belamen,
Non trop ensems ni trop soven;
De catre vetz lo jorn n' a pro...


D' esperimens d' auzels:
En un libre del rei Enric
D' Anglaterra, lo pros e 'l ric,
Que amet plus auzels e cas
Que non fes anc nuill crestias,
Trobei d' azautz esperimens
On no cove far argumens,
Car non es als mas bona fes
Que sol valer mais c' autra res.


Volatilia tua, domine, sub pedibus tuis.
Cant hom ve de premier issir
Pena d' auzel com deu dir:
Bel senher dieus, per meravilla
Tes sotz tos pes ta volatilia...
Vincit leo de tribu Juda, radix David, alleluia:
Per paor d' aigla vos diretz,
Tot' ora cant en cassa iretz:
Lo leo vens del trep Juda,
Raitz david, alleluia...

Cant auzels petitz se sent gota en l' ala:
Cant auzel que ferma noiritz
Goteta en l' ala sentitz,
Lo sanc o la graissa prendetz
D' un' auca, e ben lo 'n onhetz
De sotz las alas totz los os,
Los loncx e 'ls breus e 'ls prims e 'ls gros;
Apres de l' auca mange pro,
Qu' en aissi 'l tenra mais de pro;
Si 'l pendon fort onhetz las li
Desotz ab de l' oli lauri,
E s' oli lauri no ill trobatz,
Ab fel de porc las li bregatz;
E s' es per natura alapens
E non i val nuills onhemens,
Verbena vert brusaretz fort,
E can n' auretz lo suc estort,
Las alas desotz n' ongeretz
E la carn ins li moillaretz...

Contra mal de pepida:
Totz auzels, pueis que a pepida,
Mal manja e mal esmofida;
Et aiso es ben causa serta,
Que ades te la boc' uberta,
Car la pepida ten destreg
E ill fai dezirar l' aer freg.
Pepida es un mal que nais
En la lenga, e cant si pais,
Enbarga lo, non pot trair
So que manja segon dezir;
Desotz es el som de la lenga;
E qui 'l vol gardar que no ill venga,
Gart lo tot' ora de carn grassa...

Cant auzel a febre:
Si vostr' auzel febre destrenh,
Ges d' esser malautes no s fenh...
Per que o conoisseretz leu.
Lo cap te bas et er for greu
Que un pauc non l' aia enflat,
Sa pluma li trembla e ill bat,
E si nocas se te tot dreg,
Ben fai parer que aia freg,
E los hueills te claus per dormir;
So que pren non pot degerir;
Azoras gieta so que manja,
Que re en la gorga no s' estanca;
Un jorn manja coitozamen,
Autre non vol manjar nien...
Cant vostr' auzel veiretz aital,
Sapchatz que febres li fai mal;
Per febre lo sol home sancnar,
Mas qui be o no sap far
No s' en deu per re entremetre...
La camba dreita liaria
Ben estreg ab una coreia,
E ben cove fort clar li veia,
Car las venas son tan sotils
Coma seria uns prims fils;
Per meig de la camba d' avan
A una veneta plus gran
Que las autras venas no so...
Desotz el pe un' autra n' a...
E dereires sobr' el talo
N' a un' autra que ill fai gran pro,
Cant hom per gota sanc l' en trai...

Le poëme est terminé par ces vers:
Segon so c' avia promes
Mos romans del tot complitz es...
Mas tal n' i a que s fan parlier
E no volon aver mestier
Mas de mal dir e de blasmar
So que no sabon esmendar,
Ni non entendon neis que s' es...
Per so no m fai nuilla paor
Vezat, badoc, maldizedor;
Fat maldizen giet a mon dan
Et a gen corteza m coman.

Crescimbeni, 183. Bastero, 81. Millot, I, 315. P. Occ. 86.

Diode de Carlus. Dans une pièce il s' adresse à un jongleur:
En re no me semblaz joglar,
Vos que us faiz, En Gi de Glotos,
E no sia ja schirnitz per vos;
Mas digaz mi tot vostr' afar,
O 'l vostr' autre nom vertadier,
C' al mal me semblaz merchadier;
E si vos es, no 'l me celaz per re,
Que us assegur, et aseguraz me.
Millot, III, 398.

Durand de Carpentras. Un sirvente attribué aussi à P. Bremond Ricas Novas.
Un sirventes leugier e vernassal
Vuelh ab vils motz de vil razo bastir,
E ja tan fort no 'l sabrai envelzir
Que 'l vill baro messongier, deslial,
Vill ves elhs eys, vill ves setgl' e ves dieu,
Vill mil aitan e plus que non dic ieu,
Per qu' ieu 'l vuelh far vil e desavinen
Quar tan son vill lur croi captenemen...
E quar no vuelh mos chantars aia sal
Ni qu' hom lo denh' en bona cort grazir,
Vuelh hi metre per desasaborir
Lo vielh senhor del Tor que re no val.
Un sirventes.
Millot, III, 398. Papon, III, 461.


Durand, tailleur de Paernes. Le sirvente Guerra e trebal, t. IV, p. 263, lui est attribué par un manuscrit.
Ce troubadour a fait un autre sirvente contre Jacques Ier, roi d' Aragon, et Henri III, roi d' Angleterre, au sujet du traité fait entre le comte de Toulouse, Raymond VII, et Louis IX. Il dit entre autres:
En talent ai q' un serventes encoc
Per trair' a cels q' an mes pres a deroc,
Qar mantenon no e han faidit hoc,
E menz qu' ieu ai arbalesta e croc,
Brocarai lai per trair' al maior loc,
Al rei engles que hom ten per badoc
Qar suefr' aunitz q' om del sieu lo descoc,
Per q' en cor ai que als primiers lo toc.

Tos temps serai malvolens et enics
Al rei Jacme qar mal tenc sos afics...
Al mieu semblan lo tenc meilh N Aimerics
De Narbona, per qu' ieu sui sos amics...

El seu secors foram ric et estort,
E desconfig frances e pres e mort...

Sai entre nos fan de guerra sembel
Li dui comte, qar non es qui 'ls capdel,
Que ill tengran plait per bon e per bel,
Mas nostra pars en fai pauc de revel,
Mas al pascor veirem qe 'l plus isnel
Cavalgaran per gaug del temps novel,
Don seran pres e fondut man castel,
Mant escut rot, mant elm e man capel.
En talent ai.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, II, 226. Papon, II, 412.

jueves, 5 de octubre de 2023

Bernard de Ventadour. Bernatz del Ventadorn

Bernard de Ventadour.

Bernard de Ventadour. Bernatz del Ventadorn



I.

Ab joi mov lo vers e 'l comens,
Et ab joi reman e fenis,
E sol que bona fos la fis,
Bos sai qu' er lo comensamens.
Per la bona comensansa
Mi nais jois et alegransa:
Per qu' ieu deg mais la bona fin grazir,
Quar totz bos faitz aug lauzar al fenir.

Si m' apodera 'l jois e m vens
Que m meravilh cum o sofris,
Quar non dic e non embrugis
Cum sui aissi guais e jauzens;
Mas greu veiretz fin' amansa
Ses paor e ses duptansa,
Qu' ades tem hom vas so qu' ama falhir,
Per qu' ieu no m' aus de parlar enardir.

D' una ren m' aonda mos sens,
Qu' anc nulhs hom mon joi no m' enquis
Qu' ieu voluntiers no l' en mentis;
Quar no m par bons essenhamens,
Anz es folia et enfansa,
Qui d' amor a benenansa,
Qu' a om n' auze son fin cor descubrir,

Si no l' en pot o valer o servir.

Non es enuegz ni falhimens
Ni vilania, so m' es vis,
Mais d' ome quan se fai devis
D' autrui amor, ni conoissens.
Enoios! e que us enansa

De m far enueg ni pesansa!

Quasqus si deu de son mestier formir;

Me confondetz, e vos non vei jauzir.

Ben estai a domna ardimens
Entr' avols gens e mal vezis;
Quar si bos cors non l' afortis,
Greu pot esser pros ni valens:
Per qu' ieu prec n' aia en membransa
La belha en cui ai fizansa,
Que no s camje per paraulas ni s vir,

Qu' enemicx qu' ai fatz d' enueia murir.

Ja sa bella boca rizens
No cugei baizan me trays,
Mas ab un dous baizar m' aucis;
E s' ab autre no m' es guirens,
Atressi m' es per semblansa
Cum fo de Peleus la lansa,
Que de son colp non podi' hom guerir,
Si per eys loc no s' en fezes ferir.

Belha dompna, 'l vostre cors gens
E 'l vostre belh huelh m' an conquis,
E 'l dous esguar, e lo clar vis,
E la bella boca rizens:
Que quan ben m' en pren esmansa,
De beutat no us truep esguansa;
La genser etz qu' om puesc' el mon chauzir,

O no y veg clar dels huels ab que us remir.

Bel Vezer, senes duptansa,
Vostre pretz creys et enansa,
Que tant sabes de plazers far e dir,
Nuls hom no s pot de vos amar sufrir.


Ben deg aver alegransa,
Qu' en tal domn' ai m' esperansa,

Que qui 'n ditz mal no pot plus lag mentir,
E qui 'n ditz be no pot plus belh ver dir.

II.

Non es meravelha s' ieu chan
Mielhs de nulh autre chantador;
Quar plus trai mos cors ves amor,
E mielhs sui faitz a son coman;
Cors e cor e saber e sen
E fors' e poder hi ai mes;
Si m tira vas amor lo fres
Qu' a nulh' autra part no m' aten.

Ben es mortz qui d' amor non sen
Al cor qualque doussa sabor;
E que val viure ses amor,
Mas per far enueg a la gen?
Ja dame dieus no m' azir tan
Que ja pueis viva jorn ni mes,
Pus que d' enueg serai repres,
E d' amor non aurai talan.

Per bona fe, e ses engan,
Am la plus belha e la melhor;
Del cor sospir, e dels huels plor,
Quar trop l' am, per qu' ieu hi ai dan:
E qu' en pues als, qu' amors mi pren?
E las carcers ont ilh m' a mes
No pot claus obrir mas merces,
E de merce no i trob nien.

Quant ieu la vey, be m' es parven
Als huels, al vis, a la color,
Qu' eissamen trembli de paor
Cum fa la fuelha contra 'l ven:
Non ai de sen per un efan,
Aissi sui d' amor entrepres;
E d' ome qu' es aissi conques
Pot dompna aver almosna gran.

Bona domna, plus no us deman
Mas que m prendatz per servidor,
Qu' ie us servirai cum bon senhor,
Cossi que del guazardon m' an:
Veus me al vostre mandamen
Francx, cors humils, gais e cortes.
Ors ni leos non etz vos ges
Que m' aucizatz, s' a vos mi ren.

Aquest' amors me fier tan gen
Al cor d' una doussa sabor,
Cen vetz muer lo jorn de dolor,
E reviu de joy autras cen.
Tant es lo mals de dous semblan,
Que mais val mos mals qu' autres bes,

E pus lo mals aitan bos m' es,
Bos er lo bes apres l' afan.

Ai dieus! ara fosson trian
Li fals drut e 'l fin amador,
Que 'l lauzengier e 'l trichador
Portesson corn el fron denan;
Tot l' aur del mon e tot l' argen
Hi volgr' aver dat, s' ieu l' agues,
Sol que ma dona conogues
Aissi cum ieu l' am finamen.

A mon Cortes, lai ont ilh es,
Tramet lo vers, e ja no 'l pes
Quar n' ai estat tan longamen.

III.

Amors e que us es veiayre!
Trobatz vos folh mais que me?
Vos voletz qu' ieu sia amaire,
E que ja no i trob merce!
Que que m comandetz a faire
Farai, qu' en aissi s cove,
Mas vos non o faitz ges be
Que m fassatz tot jorn maltraire.

Qu' ieu am la plus de bon aire
Del mon mais que nulla re,
Et elha no m' ama guaire,
No sai per que s' esdeve:
Ans quant ieu m' en cug estraire
No pues ges, qu' amors mi te.
Traitz sui per bona fe,
Amors, be us o puesc retraire.

Ab amor m' er a contendre,
Qu' ieu no m' en puesc mais tener,
Qu' en tal luec m' a fag entendre
Don ja nulh joy non esper:
Ans per pauc me feira pendre,
Quar sol n' ai cor ni voler;
Mas ieu non ai ges poder
Que m puesca d' amor defendre.

Pero amors sol dissendre
Lai on li ven a plazer,
Que m pot leu guizardon rendre
Del maltrag e del doler;
Tan no pot comprar ni vendre
Que mais no m puesca valer;
Sol ma dona m deng voler,
E sa paraula atendre.

Qu' ieu sai ben razon e cauza
Que puesc a mi dons mostrar,
Que ges longamen no m' auza
Amors aissi conquistar;
Mas amors vens tota cauza,
Que m venquet de lieys amar;
Atretal pot de lieys far
En una petita pauza.

Grans enueitz es e grans nauza
De tos temps merce clamar;
Mas amors qu' es en mi clauza
No s pot cobrir ni celar:
Las! mos cors no dorm ni pauza,
Ni poc en un loc estar,
Ni ges non o puesc durar,
Si la dolor no m suauza.

Dona, nulhs hom no pot dire
Lo fin cor ni 'l bon talan
Qu' ieu ai quan de vos cossire,
Quar anc re non amei tan:
Be m' agran mort li sospire,
Dona, passat a un an,
Si no fosso 'l bel semblan
Per que m doblon li dezire.

No faitz mais gabar e rire,
Dona, quan ren vos deman;
Mas si vos m' amessetz tan,
Al re vos avengra a dire.

Ma chanso apren a dire,
Alegret, a 'N Dalferan;
Porta la n' a mon Tristan
Que sab ben gabar e rire.

IV.

Quan la fuelha sobre l' albre s' espan,
E del solelh es esclarzitz lo rays,
E li auzelh se van enamoran
L' uns pels autres, e fan voutas e lays,
E tot quant es sopleia vas amor,
Mas sola vos qu' etz grieus a convertir,
Bona domna, per qui planc e sospir,
E 'n vau miegz mortz entr' els risens ploran.
A! com m' an mort fals amador truan,
Que per un pauc de joi se fan trop guays

E quar ades tot lur voler non an,
Els van dizen qu' amors torn en biays,
E d' autrui joi se fan devinador,
E quan son mort, volon autrui aucir.
Mas de mi us dic que no m' en puesc partir;
La gensor am, ja no i anetz duptan.


Soven la vau entr' els melhors blasman,
Et en mos ditz totz sos afars abays
Per esproar de quascun son semblan,
E per saber de son pretz qu' es verays,
Si es tengutz per tan bon entre lor;
Mas trop o puesc demandar et auzir,
Qu' adoncs n' aug tan a quascun de ben dir,
Per qu' ieu n' ai pietz, e 'n vau plus deziran.

Ancmais nulhs hom non trac tan greu afan
Cum ieu per lieys; mas leugiers m' es lo fays,
Quant ieu esgart lo gen cors benestan,
E 'l gen parlar ab que suau m' atrays,
E 'ls sieus belhs huels, e sa fresca color:
Mout si saup gen beutatz en lieys assir;
Cum plus l' esgart, mais la vey abelhir:
Dieus mi don ben, qu' anc res non amiey tan.

V.

Lo gens temps de pascor,
Ab la fresca verdor,
Nos adui fuelh e flor
De diversa color:
Per que tug amador
Son guay e cantador
Mas ieu, que plang e plor,
Cui jois non a sabor.

A vos mi clam, senhor,
De mi dons e d' amor,
Qu' aisil dui traidor,
Quar me fiava en lor,
Me fan viure ab dolor,
Per ben e per honor
Qu' ai fag a la gensor,
Que no m val ni m socor.

Pena, dolor e dan
N' ai agut e n' ai gran;
Mais suffert o ai tan,
No m' o tenc ad afan:
Qu' anc no vi nulh aman
Miels ames ses enjan;
Qu' ieu no m vau ges camjan,
Si cum las domnas fan.

Pus fom amdui enfan,
L' ai amad', e la blan,
E s vai m' amors doblan
A quascun jorn de l' an;
E si no m fa enan
Amor e bel semblan,

Quant er viella, m deman

Que m' aia bon talan.

Las! e viures que m val,
S' ieu non vey a jornal
Mon fin joy natural,
En lieit, al fenestral,
Blanc' e fresc' atretal
Cum par neus a Nadal,
Si qu' amdui cominal
Mezuressem engal!


No vis drut tan leyal
Que meyns o aia sal;
Qu' ieu port amor coral
A lieys de me non cal:
Enans dic que per al
No m' a ira mortal,
E si per so m fai mal,
Pechat fai criminal.

Be for' hueimais sazos,
Belha domna e pros,
Que m fos datz a rescos
En baizan guizardos,
Si ja per als no fos
Mas quar sui enuios;
Q' us bes val d' autre dos,
Quan per forsa es faitz dos.


Quan mir vostras faissos,
E 'ls belhs huels amoros,
Be m meravilh de vos
Cum etz de brau respos;
E sembla m tracios
Quant hom par francx e bos,
E pueys es orgulhos,
Lai on es poderos.

Bels Vezers, si no fos
Mos enans totz en vos,
Ieu laissera chansos
Per mal dels enuios.

VI.

Quant erba vertz e fuelha par,

E 'l flor brotonon per verjan,

E 'l rossinhols autet e clar

Leva sa votz e mov son chan,

Joy ai de luy, e joy ai de la flor;

Joy ai de me, e de mi dons maior.
Vas totas partz sui de joy claus e seinhs,
Mas ilh es joys que totz los autres vens.


Ben deuri' hom dona blasmar
Quan trop vay son amic tarzan,
Que longua paraula d' amar
Es grans enueitz e par enjan;
Qu' amar pot hom e far semblan alhor,
E gen mentir lai on no val autor;
Bona domna, ab sol qu' amar mi denhs
Ja per mentir ieu no serai atenhs.


Meravilh me cum puesc durar

Que no 'lh demostre mon talan

Quant ieu vey mi dons, ni l' esgar,

Li siey belh huelh tan ben l' estan,

Per pauc me tenc qu' ieu enves lieys no cor;

Si feira ieu si no fos per paor;
Qu' anc no vi cors miels talhatz ni despeinhs

Ad ops d' amar sia tan greus ni leinhs.

S' ieu saubes la gent encantar
Miei enemic foran enfan,
Que ja hom no pogra pessar
Ni dir ren que ns tornes a dan.
Adoncs sai ieu remirar la gensor,
E sos belhs huelhs e sa fresca color;

E baizera 'lh la boca de totz seinhs,

Si que dos mes hi paregra lo seings.
Ailas! cum muer de cossirar!
Que manthas vetz ieu cossir tan
Lairos me poirian emblar,
Ja no sabria dir que s fan.
Per dieu, amors, be m trobas vensedor
Ab paucs d' amics e ses autre socor,
Quar una vetz tant mi dons non destreinhs
Enans qu' ieu fos de dezirier esteinhs.

Tant am mi dons e la tenh car,
E tant la dopt e la reblan,
Que ges de mi non l' aus preyar,
Ni re no 'lh dic ni no 'lh deman;
Pero ben sap mon mal e ma dolor,
E quan li plai, fai m' en ben et honor,

E quan li plai, ie 'n sai esser sufreinhs

Per so qu' a lieis non paresca blasteinhs.

Ben la volgra sola trobar
Que dormis o 'n fezes semblan,
Per qu' ieu l' embles un dous baizar,

Pus no valh tan que lo 'lh deman.

Per dieu, dona, pauc esplecham d' amor,

Vai s' en lo temps e perdem lo melhor;

Parlar pogram ab cubertz entreseinhs,

E pus no i val arditz, valgues nos geinhs.

Messatgier vai, e no m' en prezes meinhs
S' ieu del anar vas mi dons sui temens.
VII.

Chantars no pot guaire valer
Si d' ins del cor no mov lo chans,
Ni chans no pot del cor mover,
Si no i es fin' amors coraus;
Per so es mos chantars cabaus;
Qu' en joy d' amor ai et enten
La boca, e 'ls huels, e 'l cor, e 'l sen.

Ja dieus no m don' aquel poder
Que d' amar no m prenda talans,
Quan ja re non sabri' aver,
Mas quascun jorn m' en vengues maus,
Tos temps n' aurai bon cor sivaus;
E n' ai molt mais de jauzimen,
Quar n' ai bon cor, e mi aten.

Amor blasmon per non saber
Fola gens, mas leys non es dans;
Qu' amors no pot ges decazer
Si non es amors cominaus;
Aquo non es amors aitaus,
Non a mais lo nom e 'l parven
Que re non ama, si no pren.

S' ieu en volgues dire lo ver,
Ieu sai be de cui mov l' enjans;
D' aquellas qu' amon per aver,
E son mercadieiras venaus;
Mensongiers en fos ieu e faus!
Vertat en dic vilanamen,
E peza me, quar ieu no men.


En agradar et en voler
Es l' amors de dos fins amans;
Nulla res no i pot pro tener,
S' ilh voluntatz non es engaus;
E selh es ben fols naturaus
Qui de so que vol la repren,
E lauza so que no l' es gen.

Molt ai ben mes mon bon esper,
Quant ela m mostra bels semblans,
Qu' ieu plus dezir e vuelh aver;
Franqu' e doussa, fin' e leyaus,
En cui lo reis seria saus,
Bella, cueynd', ab cors covinen,
M' a fait ric home de nien.

Re mais non am ni sai temer,
Ni ja re no m seri' afans,
Sol mi dons vengues a plazer:
Qu' aissel jorn mi sembla Nadaus
Qu' ab sos bels huels espiritaus
M' esgarda, mas so fai tan len
C' un ssols dias me dura cen.

Lo vers es fis e naturaus,
E bos selui qui ben l' enten,
E meiller me qu' el joy aten.

Bernatz del Ventadorn l' enten,
E 'l ditz, e 'l fay, e 'l joy aten.

VIII.

Pus mi preiatz, senhor,
Qu' ieu chant, ieu chantarai;
Mas, quan cug chantar, plor
Quora qu' ieu m' en assai:
Greu veiretz chantador
Ben chan, quan mal li vai;
Vai mi del mal d' amor
Mout miels qu' anc no fetz mai;
E doncs per que m' esmai?

Gran ben e gran honor
Conosc que dieus me fai,
Qu' ieu am la belazor,
Et elha me, so sai;
Mas ieu sui sai alhor,
E no sai cum l' estai;
So m' auci de dolor,
Quar ochaizon non ai
De soven anar lai.

Mas pero tan mi plai,
Quan de lieys me sove,
Que, qui m crida ni m brai,

Eu non aug nulha re:
Tan dousamen m' atrai
La bella 'l cor a se,
Que tals ditz qu' ieu sui sai,
E so cuic, e so cre,
Ges de sos huelhs no m ve.

Amors! e que farai?
Guerr' ai ieu ja ab te,
Ta mal ai don morrai
Del dezirier que m ve,
S' il belha, lai on jai,
No m' acuelh pres de se,
Qu' ieu l' embratz e la bai,
Et estrenha vas me
Son cors blanc, gras e le.

Ges d' amar no m recre
Per mal ni per afan;
E quan dieus mi fai be,
No 'l refus ni 'l soan:
E quant al re m' ave,
Ben sai suffrir l' afan;
Car al savi cove
Que s' an' ades loinhan,
Per miels salhir enan.
Bona domna, merce
Del vostre fin aman,
Qu' ie us am de bona fe,
Qu' anc ren non amei tan:
Mas juntas, ab cap cle,
Vos m' autrei e m coman,
E s' en loc s' esdeve,
Fazes me bel semblan,
Que mout n' ai gran talan.


Mon Escudier e me
Avem cor e talan
Qu' amdui anem truan.


E qu' il amen' ab se
So qu' ama ses enjan,
Et ieu mon Aziman.

IX.

Bels Monruels, aisselh que s part de vos
E non plora, ges non es doloiros,
Ni no sembla sia corals amics:
Francs e gentils e belhs e larcx e pros
Es Monruels; e plus que negus, vos,
Dels companhos de mi dons, Na Helis!

Ai! chant d' auzel comensa sa sazos,
Qu' ieu aug chantar las guantas e 'ls aigros,
E pels cortils vei verdeiar los lis,
La blava flor que nais per los boissos,
E 'ls riu son clar de sobre los sablos,
E lay s' espan la blanca flors de lis.


Conhdamens ai estat dezamoros,
De bon' amor paubres e sofraitos,
Per la colpa d' una fals' amairis
Que fes ves mi enguans e tracios
Per que ieu fauc las quaranta perdos,
Qu' anc no m' en tuelc entro que m' ac aucis.

D' aquestas mas fo culhitz lo bastos
Ab que m' aucis la plus belha qu' anc fos.
Tan m' atendiei per far los sieus servis,
Qu' els deziriers cozens e doloiros,
E destorbiers, e petitz guazardos
M' an fag estar faiditz de mon pais.


Ben pauc ama drutz que non es gelos,
E pauc ama qui non es aziros,
E pauc ama qui non enfolletis,
E pauc ama qui non fai messios:
Mais val d' amor, si non es angoissos,
Un belh plorar no fan quatorze ris.


Quan quier merce mi dons de genolhos,
Ela m' encolpa e mi met ochaizos;
E l' aigua m cor denan per miei lo vis,
Et ela m fai un regard amoros,
Et ieu li bais la boc' e 'ls huels amdos,
Adonc mi par un joy de paradis.


Mon Joy coman al Veray Glorios;
L' honors que m fetz sotz lo pin en l' erbos
En aquel temps, quant elha me conquis,
Me fai viure e me ten deleitos,
Qu' ieu fora mortz, s' aquilh honors no fos
E 'l bon respieg que mi reverdezis.


Aquest cantar poira ben esser bos,
Qu' en Monruelh comensa ma chansos,
Et en mon Joi, de cui ieu sui, fenis.


X.

Lanquan vey la fuelha
Jos dels albres cazer,
Cui qu' en pens ni 'n duelha,
A me deu molt plazer;
No cugetz qu' ieu vuelha
Flor ni fuelha vezer,
Pos vas me s' orguelha
Cilh qu' ieu plus volgr' aver.
Cor ai qu' ieu m' en tuelha,
Mas non ai ges poder,
Qu' ades cug m' acuelha
On plus m' en desesper.
Estranha novelha
Podetz de mi auzir,
Quan remir la bella
Que m soli' aculhir;
Qu' eras no m' apelha
Ni m fai a se venir,
Lo cor sotz l' aysselha
Mi vol de dol partir.
Dieus, qu' el mon capdelha,
Mi lais de lieis jauzir;
Si no m renovelha,

No i a mais del morir.


Non ai mais fizansa
En agur ni en sort,
Que bon' esperansa
M' a confondut e mort;
Que tan luenh mi lansa
La bella cui am fort,
Quan quier s' amistansa,
Cum s' ieu l' avia tort:
Tan n' ai de pezansa
Que totz m' en desconort;
Mas non fatz semblansa
Qu' ades chant e m deport.

No sai mais que dire,

Mas trop fatz gran folor,

Quar am ni dezire
Del mon la bellazor:
Be m fetz pietz d' aucire
Qui anc fetz mirador;
Quan be m' o cossire,
Non ai guerrier peior:
Ja 'l jorn qu' ela s mire
Ni pes de sa color,
No serai jauzire
De lieys ni de s' amor.


Ges per drudaria
No m' am que no y s cove,
Mas s' a lieys plazia
Que m fezes qualque be,
Ieu li juraria,
Per lieys e per ma fe,
Qu' el bes que m faria
No fos saubutz per me:
En son plazer sia,

Qu' ieu sui en sa merce;

S' il platz que m' aucia,

Ieu no m' en clam de re.

Ben es dregz qu' ieu planha

S' ieu pert, per mon erguelh
La doussa companha

E 'l solatz qu' aver suelh;

Petit me gazanha
Mos fols arditz qu' ieu cuelh,
Pus vas me s' estranha
So qu' ieu plus aver vuelh;
Erguelhs, dieus vos franha
Qu' era 'n ploron mei huelh!
Dregz es que m sofranha
Amors, pus ieu la m tuelh.


En contra 'l damnage
E la pena qu' ieu trai,
Ai mout bon usatge
Qu' ades cossir de lai:
Enueg e follatge
E vilania fai
Qui 'n mov mon coratge,
Ni d' autra m met en plai;
Ja melhor messatge
En tot lo mon non ai,
E man lo i ostage
Entro qu' ieu torn de sai.

Domna, mon coratge,
Melhor amic qu' ieu ai,
Vos man en ostage,
Entro qu' ieu torn de sai.

XI.

Quan par la flors josta 'l vert fuelh,

E vei lo temps clar e sere,
E 'l dous chan dels auzels per bruelh
M' adoussa lo cor e m reve,
Pois l' auzel chanton a lur for,
Ieu qu' ai plus de joy en mon cor,
Deg ben chantar, car tug li mei jornal
Son joy e chan, qu' ieu no m pens de ren al.


Tal n' y a que an mais d' orguelh,
Quan grans jois ni grans bes lor ve;
Mas ieu sui de melhor escuelh,
E pus francs, quan deus mi fai be;
Quoras qu' ieu fos d' amar en lor
M' es be de lor vengutz al cor,
Merce, mi dons, non ai par ni engal;
Res no m sofranh, sol que vos deus mi sal.


Ben sai la nueg quan mi despuelh
El lieg que no i dormirai re;
Lo dormir pert, quar ieu lo m tuelh,
Domna, quan de vos mi sove.
Quar, lai on hom a son thezor,
Vol hom ades tener son cor:
Aital fatz ieu, domna, de cui mi qual;
Mas mon pessar neguna res no m val.

Domna, si no us vezon mei huelh,
Be sapchatz que mon cor vos ve;
E no us dulhatz plus qu' ieu mi duelh,
Qu' ieu sai qu' om vos destrenh per me;
E si 'l gilos vos bat defor,
Ben gardatz que no us bata 'l cor.
Si us fai enueg, vos a lui atretal;
E ja ab vos no gazanh be per mal.


Selha del mon que ieu plus vuelh,
E mais am de cor e de fe,
Au de cor mos precs e 'ls acuelh,
E mos digz escouta e rete;
E si hom per ben amar mor,
Ieu en morrai, quar en mon cor
Li port amor tan fin' e natural,
Que tug son fals vas mi li plus leyal.


Quan mi membra cum amar suelh
La falsa de mala merce,
Be us dic que tal ira m' en cuelh,
Que per pauc de joy no m recre.
Domna, per qu' ieu chant e m demor,
Per la boca m metetz al cor
Un dous baizar de fin' amor coral,
Que i meta joy e 'n giet ira mortal.

Mon Bel Vezer sal dieus e guar de mal:
Sieus soi de luenh o de pres atretal.
Sol dieus mi dons e mon Bel Vezer sal,
Tot ai quan vuelh, qu' ieu non deman ren al.

XII.

Quan vey la laudeta mover
De joi sas alas contra 'l rai,
Que s' oblida e s laissa cazer
Per la doussor qu' al cor li 'n vai;
Ailas! qual enueia m' en ve,
Cui qu' ieu ne veia jauzion!
Meraveillas m' ai, quar desse
Lo cor de dezirier no m fon.

Ailas! quant cuiava saber
D' amor, e quant petit en sai!
Quar ieu d' amar no m puesc tener
Celleis on ja pro non aurai;
Quar tolt m' a 'l cor, e tolt m' a me,
E si mezeis, e tot lo mon;
E quan si m tolc, no m laisset re
Mas dezirier e cor volon.

Anc pueissas non pogui aver

De me poder, de lor en sai,
Qu' ela m fetz a mos huels vezer
En un miralh que molt mi plai.
Miralhs! pois me mirei en te,
M' an mort li sospir de preon
Qu' aissi m perdei, cum perdet se
Lo béls Narcezis en la fon.

De las domnas mi dezesper;
Jamais en lor no m fiarai:
Qu' aissi cum las suelh captener,
En aissi las descaptenrai;
Quar vey que nulha pro no m te
Ves lieis que m' auci e m cofon,
Totas las dopt e las mescre,
Quar sai que atretal se son.

Pus ab mi dons no m pot valer
Precs, ni merces, ni 'l dregz qu' ieu ai,
Ni a leys no ven a plazer
Qu' ieu l' am, jamais non lo i dirai:
Aissi m part d' amor e m recre;
Mort m' a, e per mort li respon,
E vau m' en, pus ilh no m rete,
Caitius en yssilh, non sai on.

D' aisso s fai ben femna parer
Ma domna, per qu' ieu l' o retrai,
Que so qu' om vol non vol voler,
E so qu' om li deveda fai:
Cazutz soi en mala merce,
Et ai ben fag cum fol en pon;
E sai be tot dire per que,
Quar cugei puiar contra 'l mon.
Merces es perduda per ver,
Et ieu non o saubi ancmai,
Que sil que plus en degra aver
Non a ges, doncs on la querrai?
Ai! quant mal sembl' a qui la ve
Que aquest caitiu deziron,
Que ja ses lieis non aura be,
Laisse morir, que non l' aon.

Tristans, ges non aures de me,
Qu' ieu m' en vau caitius no sai on:
De chantar mi tuoill e m recre,
E de joy e d' amor m' escon.

alouette, laudeta



XIII.

Tuit sels que m pregan qu' ieu chan,
Volgra 'n saubesson lo ver,
S' ieu n' ai aize ni lezer;
Chantes qui chantar volria!
Qu' ieu non sap ni cap ni via,
Pus perdei ma benenansa,
Per ma mala destinansa.


Ailas! cum muer de talan,
Qu' ieu non dorm mati ni ser,
Que la nueg, quan vau jazer,
Lo rossinhols chant e cria;
Et ieu, qui chantar solia,
Muer d' enuey e de pezansa,
Quan vey joy ni alegransa.

D' amor vos puesc dir aitan,
Qui ben la pogues aver,
Res non la pogra valer:
Per dieu molt fo bona 'l mia,
Mas no m duret mas un dia;
Per qu' es fols qui ses fermansa
Met en amor s' esperansa.

Amors m' a m' es en soan,
E tornat a non chaler;
E s' ieu la pogues tener,
Per christ, ben feira feunia;
Mas dieus no vol qu' amors sia
So don hom prenda venjansa
Ab espaza ni ab lansa.

Amors, be us prec, a mon dan,
Qu' autre pro no i puesc aver;
Jamais blandir ni temer
No us vuelh, qu' adoncs vos perdria;
Ben es fols qu' en vos se fia;
Qu' ab vostra belha semblansa
M' avetz trait ses desfiansa.

Pero, per un bel semblan,
Soi enquer en bon esper;
Mon Conort dei grat saber,
C' ades vol qu' ieu chant' e ria;
E dic vos que s' il podia,
Eu seria reis de Fransa,
Car al plus qu' il pot m' enansa.

Lemosin, a dieu coman
Lieis que no m vol retener,
Hueimais pot ilh ben saber
Que vers es so qu' ilh dizia:
Qu' en altra terra m morria,
Pus dieus, ni fes, ni fermansa,
No mi val, ni acordansa.

No m' o tenc a vilania,
S' ieu m' ai sai bon' esperansa,
Puois elha lai no m' enansa.

Romieu man que per m' amia
E per lui farai semblansa,
Qu' ieu ai sai bon' esperansa.

XIV.

Be m' an perdut lai enves Ventadorn
Tuit mei amic, pus ma domna no m' ama,
Per qu' ieu non ai mais talan que lai torn,
Qu' ades estai ves mi salvatg' e grama
Veus per que m fai semblan irat e morn,

Quar en s' amor me delieit e m sojorn;
Que de ren al no s rancura ni s clama.
Aissi col peis que s' eslaissa el chandorn,
E non sap re tro que s' es pres en l' ama,
M' eslaissei ieu de trop amar un jorn,
Qu' anc no m gardiei, tro fui en miei la flama
Que m' art plus fort no feira fuecs en forn;
E ges per so no m puesc partir un dorn,
Si mi ten pres s' amors e m' enliama!


No m meravilh de s' amor si m ten pres,
Que tan gent cors no cre qu' el mon se mire;
Bels e gens es, coind e guais e cortes,
E totz aitals cum lo vuelh ni 'l dezire:
Non puesc mal dir de lieys, quar no i es ges;
Qu' ie 'l n' agra dig de joy, s' ieu l' i saubes,
Mas non l' i sai; per so m' en lais de dire.

Tos temps volrai e s' onor e sos bes,
E serai li hom, amic, e servire;
E l' amarai, ben li plass' o li pes,
Qu' hom no pot cor destrenher ses aucire;
No sai domna, volgues o non volgues,
S' ieu volia, qu' amar no la pogues;
Mas tota res pot hom en mal escrire.


A las autras sui aissi eschagutz;
Laqual se vol me pot a sos ops traire,
Per tal coven que no sia vendutz
L' onors e 'ls bes que m' an en cor a faire;
Qu' enuios es preiars, pus es perdutz;

Et ieu sai ben que mals m' en es vengutz,
Car trayt m' a la bella de mal aire.

En Proenza tramet joy e salutz,
E mais de joy qu' ieu no vos sap retraire;
E fatz esfortz, miraclas e vertutz,
Car ieu li man aiso don non ai gaire;
Qu' ieu non ai joy mas tan com m' en adutz
Mos Bels Vezers, e 'n fai iratz sos drutz
En Alvergna lo senher de Belcaire.

Mos Bels Vezers, per vos fai dieus vertutz
Tals, c' om no s ve que no si' ereubutz
De bels plazers que sabez dir e faire.

XV.

Ja mos chantars no m' er honors
Encontra 'l ric joy qu' ai conques,
Qu' ades m' agr' ops, sitot s' es bos,
Mos chans fos mielhers que non es
Qu' aissi cum l' amors es sobrana,
Per que mos cors melhur e sana,
Deuri' esser sobriers lo vers qu' ieu fatz
Sobre totz chans e volgutz e chantatz.

Ai dieus! quant bona fora amors
De dos amics s' esser pogues
Que ja us d' aquels enuios
Lor amistat non conogues!
Cortezia es mout vilana,
Quar aquesta falsa gens vana
Fai conoisser semblansa d' amistatz;
Qu' er es cortes lo plus mal ensenhatz.

Per merce prec als amadors

Quasqus per si cossir e pes

Del segle, quom es enueyos,

E quan pauc n' i a de cortes;

Qu' amors, pus hom per tot s' en vana,
Non es ges amors mas ufana;
Et es enueitz, vilani' e foudatz

Qu' om no sapcha cui deu esser privatz.

Si tot m' es vergonha e paors,

Blasmat m' er d' amor, mas be m pes,

Car aquest blasme non es bos;

E pus mos Conort no m val res,

Qu' ieu vey que de nien m' apana

Silh que no m vol esser humana;

E car non puesc aver joy ni solatz,

Chant per Conort cen vetz que soi iratz.

Ben ai chauzit de las melhors,
Al mieu semblan, qu' anc dieus fezes:
Mas tant a 'lh cor van e duptos
Qu' eras l' ai, eras non l' ai ges:
Que m val aitals amors aurana!

Quant hom non pot una setmana

Us bos amicx estar ab autr' en patz,

Ses grans enueitz e ses dezamistatz.

Totz temps sec joy ir' e dolors,
E tos temps ira, jois, e bes:
E ja non crey, s' ira non fos,
Que ja saupes hom jois que s' es;
Qu' ieu pert, per falsa lauz humana,
Tal joy de fin' amor certana;
Que qui m mezes tot lo mon ad un latz,
Ieu penra 'l joy per cui soi enguanatz.

Bella domna, vostre socors
M' agra mestier s' a vos plagues,

Quar mout m' es mala aquist preizos

En c' amors m' a lassat e pres:

Ailas! tan malamen m' afana,

Quar so que m trays e m' engana

M' aven amar, si be m peza o m platz,

Aras sui ieu del tot apoderatz.

Messagiers, vai t' en via plana
A mon Romieu, dreg ves Viana;
E diguas li m que lai for' ieu tornatz,
Si no fos cilh per qui sui enuiatz.
Mas d' aisso fai trop que vilana
Ma domna, quar aissi m soana;
Quar de l' affan no mi val amistatz,
Per qu' ieu disses que mielhs sui sos privatz.

XVI.

Bels m' es qu' ieu chant' en aiselh mes,
Quan flor e fuelha vei parer,
Et aug lo chan, pel bruelh espes,
Del rossinhol mati e ser;
Adoncx m' atrai
Qu' ieu aia jauzimen
D' un joy verai
En que mon cor s' aten;
Quar ieu sai ben que per amor morrai.


Amors, e quals honors vos es,
Ni quals bes vo' 'n pot eschazer,
S' aucizetz selui qu' avetz pres,
Que vas vos no s' auza mover?
Mal vos estai,
Quar de mi dols no us pren;
Qu' amat aurai
En perdon lonjamen
Selha on ja merce non trobarai.

Gran mal m' a fag ma bona fes
Que m degra ab mi dons valer,
E s' ieu ai falhit ni m' espres
Per trop amar, ni per temer,
Doncs que farai?
Ailas! caitiu dolen,
Qu' a totz es mai
De bon aculhimen,
E me tot sol azira e dechai.

Guerit m' agra, si m' aucizes,
Qu' aissi n' agra fait son plazer;
Mas lo sieus cors guays e cortes,
E 'l genser qu' om puesca vezer
N' agra esmai,
E penedera s' en:
Ja non creirai
No m' am cubertamen;
Mas ilh o fai, so cre, per plan assai.

Pus vei que preyars, ni merces,
Ni servir pro no m pot tener,
Per amor de dieu mi fezes
Ma dona qualque bon saber;
Que gran be fai
Un pauc de chauzimen
A sel qui trai
Tan greu mal cum ieu sen;
E s' aissi muer, conqueritz li serai.

Del maior tort que ieu l' agues
Vos dirai, si vos platz, lo ver:
Amera la, s' a lieys plagues,
E servira 'l a mon poder;
Mas no s' eschai
Qu' ilh am tan bassamen;
Pero ben sai
Qu' assatz fora avinen;
Quar ges amors segon ricor no vai.

El mon non es mas una res
Per qu' ieu gran joy pogues aver,
E d' aquelha non aurai ges,
Ni d' autra non la puesc voler;
Pero si n' ai
Per lieis valor, e sen,
E cor plus guai,
En tenh mon cors plus gen
Quar s' ilh no fos, ieu non amera mai.

Messatgier, vai
E porta mi corren
Ma chanson lai
Mon Frances, part Mauren;
E diguas li m que breumen lo veirai.


XVII.

Conortz, era sai ieu be
Que ges de mi no pessatz,
Quar salutz, ni amistatz,
Ni messatge no m' en ve;
Trop cug que fas lonc aten,

Et es ben semblans hueymai

Qu' ieu cas so que autre pren,

Pus no m' en ven aventura.

Bels Conortz, quan me sove
Cum gen fui per vos honratz,
E quant ar vos m' oblidatz,
Per un pauc non muer dese;
Qu' ieu meteis vau enqueren
Qui m met de foudat en plai,
Quant ieu mi dons sobrepren
De la mia forfaitura.

Il m' encolpet de tal re
Don mi degra saber gratz;
Mas fe que dey 'N Alvernhatz
Tot o fis per bona fe;
E, s' ieu en amar mespren,
Tort a qui colpa m' en fai:
Qui que en amor quer sen
Selh non a sen ni mezura.

Per ma colpa s' esdeve
Que ja no sia privatz,
Quar vas lieys no sui tornatz
Per foldat que me rete;
Tant ai estat lonjamen
Que de vergonha qu' ieu ai,
Non aus aver ardimen
Lai, s' ilh no m' asegura.

Tant er gen servitz per me
Son dur cor felh et iratz,
Tro sia totz adoussatz,
Ab ben dir et ab merce:
Qu' ieu ai ben trobat legen,
Que 'l gota d' aigua que chai
Fer en un loc tan soven
Que trauca la peira dura.

Qui ben remira ni ve
Huelhs e gola, front e fatz,
Qu' aissi es fina 'l beutatz,
Res mais ni meins no i cove:
Cors dreit, lonc e covinen,
Gent, afliblat, cueynd e gai,
Hom no 'l pot lauzar tan gen,
Cum la saup formar natura.

Chanzoneta, vai t' en lai
Ves mon Frances l' avinen
Cui pretz enans e meillura.

E diguatz li que be m vai,
Que de mon Conort aten
Enquera bon' aventura.

XVIII.

En abril quan vey verdeyar
Los pratz vertz, e 'ls vergiers florir,
E vey las aiguas esclarzir,
Et aug los auzels alegrar;
L' odor de l' erba floria,
E 'l dous chan que l' auzels cria
Mi fan mon joy renovellar.


Adoncs solia ieu pensar
Cum mi pogues d' amor jauzir,
Ab cavalgar et ab garnir,
Et ab servir et ab donar;
E qui tals mestiers auria,

D' aisso es amors jauzia,

E pot la 'n hom mielhs conquistar.

Ieu chant, que deuria plorar
D' ira d' amor que m fai languir;
Qu' ab chantar mi cug esbaudir,
E non auzis ancmais parlar
Qu' om chant quan plorar deuria;

Pero no m' en desconort mia,

Qu' enquer aurai luec de chantar.

No m dey del tot desesperar

Qu' ieu enquer mi dons non remir;
Qu' aisselh que m' en a fag partir
A ben poder del recobrar;
E s' ieu era en sa bailia,
Si jamais era en Suria,
Ja dieus no m' en laisses tornar.

Ben s' en dec dieus meravillar,
Quan mi рос de mi dons partir;
E be m' o dec en grat tenir
Quan per lui la volgui laissar;
Qu' el sap ben, s' ieu la perdia,
Qu' ieu jamais joy non auria,
Ni elh no 'l me poiri' esmendar.

Chansos, tu m' iras outra mar,
E per dieu, vai m' a mi dons dir

Que non es jorns qu' ieu no sospir

Per un dous semblan que 'l vi far,

Quan me dis: “Ont anaria?

Que fara la vostr' amia?

Amics, cum la voletz laissar!”

A 'N Guillelme de l' Espia,

Chansos, vai que t chant' e t dia,

E que man mi dons conortar.

XIX.

Quan la doss' aura venta
Deves vostre pais,
M' es veiaire qu' ieu senta
Odor de paradis,
Per amor de la genta
Ves cui ieu sui aclis,
En cui ai mes m' ententa,
E mon coratge assis;
Quar de totas partis
Per lieis; tan m' atalenta!

Sol lo be que m prezenta
Sos esguartz, e 'l franc vis,
Que ja plus no m cossenta,
Cre dieu aver conquis:
No sai per que us en menta,
Quar de re no sui fis;
Mas greu m' es que m repenta,
Que una vetz me ditz,
Que pros hom s' afortis,
E malvatz s' espaventa.

Dona, que cuidatz faire
De mi qui vos am tan?
Per que m faitz tan maltraire,
Ni murir de talan?

Ai! franca de bon aire,
Fessetz m' un belh semblan
Tal, don mon cor s' esclaire
Pel mal que trac tan gran;
E no i dei aver dan,
Quar no m' en puesc estraire.

De donas m' es veiaire
Que gran falhimen fan
Per so, quar no son guaire
Amat li fin aman;
Ieu non dei ges retraire
Mas so qu' elas volran:
Mas greu m' es c' uns trichaire
D' amor, aia ab enjan
O plus, o atrestan,
Cum sel qu' es fis amaire.

Si no fos gens vilana,
E lauzengier savai,
Ieu agr' amor certana;
Mas no m' en recreirai:
De solatz m' es umana,
Quan luecs es ni s' eschai,
Per qu' ieu sai que sotz mana
N' aurai enquera mai:
Qu' astrucs sojorn e jai,
E malastrucs s' afana.


Selh sui que no soana
Lo ben que dieus li fai,
Qu' en aquella setmana,
Quant ieu parti de lai,
Me dis, en razon plana,
Que mos chantars li plai:
Tota gen Crestiana
Que es de sotz lo rai,
Volgr' agues tan de jai
Cum ieu, ses fencha vana.

Si d' aisso m' es certana,
Autra vetz la creirai,
O si que non, jamai
No creirai Crestiana.

XX.

Pel dols chant qu' el rossinhols fai
La nueg quan mi soi adurmitz,
Revelh de joi totz esbaitz,
Pensius d' amor, e cossirans;
Qu' aisso es mos mielhers mestiers,
Qu' ancse amei joi voluntiers;
Et ab joi comensa mos chans.

Qui sabia lo joi qu' ieu n' ai,
Ni 'l jois fos tals qu' en fos auzitz,
Totz autres joys fora petitz
Vas que lo mieus jois fora grans.
Tals s' en fai conhtes e parliers,
E cuid esser rics e sobriers
De fin' amor, qu' ieu n' ai dos tans.

Soven li remir son cors guai,
Cum es ben faitz, e ben chauzitz
De cortezia e de bels ditz;
E si de plus mi pren talans,
Ops m' auria us ans entiers,
Si volia esser vertadiers,
Tant es cortez' e benestans.

Domna, vostr' om sui e serai
Al vostre servizi guarnitz;
Vostr' om sui juratz e plevitz,
E vostres m' er adesenans;
E vos etz lo meus jois premiers,
E si seretz vos lo derriers,
Tan quant la vida m' er durans.

Sels que cuion qu' ieu sia sai,
No sabon ges cum l' esperitz
Es de lieis privatz et aizitz,
Sitot lo cors s' en es lonhans:
Sapchatz lo mielhers messatgiers
Qu' ai de lieis, es mos cossiriers
Que m recorda sos belhs semblans.

No sai quoras mais vos veirai,

Pus m' en vau iratz e marritz;

Per vos me sui del rei partitz,

E prec vos que no m sia dans;

Qu' ieu serai en cort prezentiers

Entre domnas e cavaliers,

Francs e dous et humilians.

Ugonet, cortes messatgiers,
Cantatz ma canson voluntiers
A la reyna dels Normans.

XXI.

Acossellatz mi, senhor,
Vos qu' avetz saber e sen;
Una domna m det s' amor,
Qu' ai amada longamen,
Mas aras sai per vertat
Que 'lh a autr' amic privat:
Et anc de nulh companho
Companha tan greus no m fo.

Mas si vol autr' amador
Ma domna, non lo y defen,
E lais m' en mais per paor
Que per autr' essenhamen:
E s' anc homs dec aver grat
De nul servizi forsat,
Ben dey cobrar guazardo
Ieu que tan gran tort perdo.

D' una ren sui en error,
Et estau en pessamen,
Que loncx temps n' aurai dolor,
S' ieu aquest tort li cossen;
E s' ieu li dic son peccat,
Tenc mi per dezeretat
D' amor; e ja dieus no m do
Pueis faire vers ni chanso.


E s' ieu l' am a deshonor
Aurai 'n blasme de la gen,
E tenran m' en li plusor
Per cornut e per soffren;
E s' aissi 'lh dic mon pensat,
Vei mon damnatge doblat;
Qual qu' ieu fassa o qual que no,
Res no m' en pot esser bo.

Li siei belh huelh traidor,
Que m' esguardavan tan gen,
Aras esguardon alhor,
Per que y fan gran faillimen;
Mas d' aitan m' an gent honrat,
Que s' eron mil ajustat,
Plus guardon lai on ieu so
Qu' a selhs que son d' enviro.

Pus voutz es en la follor,
Ben serai fols, s' ieu no pren
D' aquestz dos mals lo menor;
Quar mais val, mon escien,
En leis aver la meitat,
Que tot perdre per foudat;
Quar anc a nulh drut felho
D' amor no vi far son pro.

De l' aigua que dels huelhs plor

Escriu salutz mais de cen
Que tramet a la gensor
Et a la plus avinen.
Mantas vetz m' es pueis membrat
L' amor que m fetz al comjat,
Qu' ie 'l vi cobrir sa faisso,
Qu' anc no m poc dire razo.


Domna, a present amat
Autrui, e mi a celat,
Si qu' ieu n' aia tot lo pro,
Et el la belha razo.

Garsion, tost e viat
Mon chantar sia portat
A mon messatger que fo,
Que calque conseill mi do.

XXII.

La doussa votz ai auzida
Del rossinholet salvatge,
Et es m' ins el cor salhida,
Si que tot lo cossirier
E 'ls malstraitz qu' amors mi dona
Me levia e m' asazona;
Et auria m be mestier
Autre joy al mieu dampnatge.

Ben es totz hom d' avol vida
Qu' en joy non a son estatge,
E qui vas amor non guida
Son cor e son desirier;
Quar tot quant es s' abandona
De joy, e refrin e sona
Pratz, e deves, e vergier,
Combas, e plas, e boscatge.

Ieu las! cui amors oblida,
Que sui fors del dreg viatge,
Agra de joy ma partida;
Mas ira m fai destorbier,
E no sai on me repona,
Pus mos joys mi dessazona;
E no m tenhatz per leugier
S' ieu dic alcun vilanatge.

Una falsa deschauzida,
E raditz de mal linhatge,
M' a trahit, et es trahida,
E cuelh lo ram ab que s fier;
E quant autre la razona,
Deus! lo sieu tort m' ochaizona;
Et an ne mais li derrier
Qu' ieu qu' en ai fag lonc badatge.

Molt l' avia gent servida
Tro qu' ac ves mi cor volatge,
E pus ilh no m' escobida,
Molt sui fols, si mais la sier:
Servirs qu' om no guazardona,
Et esperansa bretona
Fan de senhor escudier,
Per costum' e per usatge.

Dieus li do mal' escarida
Qui porta malvais messatge,
Qu' ieu agra amor jauzida,
Si no fosson lauzengier:
Fols es qu' ab si dons tensona;
Qu' ie 'l perdo s' ella m perdona;
E tug silh son messongier
Que m n' an fag dir vilanatge.
Mas tant es vas mi fallida,
Qu' aissi lais son senhoratge;
E no vuelh que m si' aizida,
Ni jamais parlar non quier;
Mas pero que m' en razona,
La paraula m' en es bona,
E m' en esjau voluntier,
E m n' alegr' e mon coratge.

Lo vers mi porta, Corona,

Lai a mi dons de Narbona,

Que tug sei fag son entier,

Qu' om non pot dir vilanatge.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Bernart_de_Ventadorn

https://es.wikipedia.org/wiki/Bernart_de_Ventadorn#/media/Archivo:Bventadorn1.gif

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7220273

https://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/ventadorn.htm

http://www.trobar.org/troubadours/bernart_de_ventadorn/

https://www.literaturaeuropea.es/autores/antologia-de-trovadores/bernat-de-ventadorn/



http://www.allmusic.com/artist/q575

http://archive.org/details/bernartvonventad00bern