Mostrando las entradas para la consulta cordeta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cordeta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 26 de enero de 2024

Lexique roman; Coralh - Cornelina


Coralh, s. m., lat. corallum, corail.

Coralh mols et blans ramels ha jus l'ayga, mas tantost cum es fora, si torno vermelhs et durs... La mar de Sicilia engendra coralh.

Eluc. de las propr., fol. 186 et 180.

Le corail a au fond de l'eau des rameaux mous et blancs, mais aussitôt comme il est dehors, ils deviennent vermeils et durs... La mer de Sicile engendre du corail.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Coral. IT. Corallo.

Coralh mols et blans ramels ha jus l'ayga, mas tantost cum es fora, si torno vermelhs et durs... La mar de Sicilia engendra coralh.

Corb, Corp, s. m., lat. corvus, corbeau.

Corbs ni votors ni auzels...

(chap. Corb ni buitre ni muixó.)

Guillaume de Tudela.

Corbeau ni vautour ni oiseau...

Et el remas plus negre que corp.

Chronique d'Arles.

Et il resta plus noir que corbeau.

On Noe trames lo corp el temps del deluvi.

Liv. de Sydrac, fol. 3.

Où Noé transmit le corbeau au temps du déluge.

ANC. FR. Vola un corb...

Si le corb porra engingnier...

Le corb s'oï si bien loer.

Marie de France, t. II, p. 105.

CAT. Corb. ESP. Cuervo. PORT. IT. Corvo. (chap. corv, pl. corvs; latín corvus, en v, pos natros tamé.)

2. Corpatos, s. m., petit corbeau.

Lo corp cant a sos corpatos.

(chap. Lo corv cuan té los seus corvets, casi com lo coche Corvette; 

ESP. corvato, corvatos)

Naturas d'alcus auzels.

Le corbeau quand il a ses petits corbeaux.

3. Corpmari, s. m., cormoran.

O de morgoill, s'es en aizina,

Que hom apella corpmari.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ou de plongeon, qu'on appelle cormoran, s'il est à portée.

CAT. Corbmarí. PORT. Corvomarinho. (ESP. chap. cormorán; los cormorans son com corvs del mar, marins.)

4. Croac, s. m., croac, cri du corbeau.

Corps can crida croac...

Del so de croac corps se pren.

Leys d'amors, fol. 2 et 132.

Le corbeau quand il crie croac.

Corbeau se prend du son de croac.

(chap. Vore lo poema de Edgar Allan Poe, the raven traduít al chapurriau, lo corv. En alemán Raab, inglés raven.)

IT. Fr. Saccheti, Rim., dit du corbeau:

Il corbo allor faccia cro, cro.

Lo corv. Edgar Allan Poe.


Corb, adj., lat. curvus, courbe, couché.

E grans espazas corbas de bon acier trempat.

Roman de Fierabras, v. 259.

Et grandes épées courbes de bon acier trempé.

Natura a provezit de corbas unglas.

Totz aytals ausels han bec corb.

Eluc. de las propr., fol. 49 et 139.

La nature a pourvu d'ongles courbes.

Tous tels oiseaux ont bec courbe.

Fig. No us pessetz ges que lur tir,

Quant hom las fai corbas estar.

Le moine de Montaudon: Autra vetz.

Ne pensez pas qu'il leur en coûte, quand on les fait tenir courbes.

ANC. FR. Que tote en ai corbe l'eschine.

Roman du Renart, t. II, p. 33.

Les bras avoit longz et corbes.

Roman français de Fierabras.

CAT. Corb. ESP. PORT. IT. Corvo. (chap. curvat, belcat)

2. Curvitat, s. f., lat. curvitatem, courbure.

Es drecha ses curvitat.

(chap. Es dreta, directa, recta, sense curves.)

Eluc. de las propr., fol. 225.

Est droite sans courbure.

EST. Curvidad. PORT. Curvidade. IT. Curvità.

3. Corbament, s. m., lat. curvamen, traverse, entorse.

Degun contrast, embargament o corbament no faran.

Tit. de 1310. DOAT, t. XXXVIII, fol. 164.

Ne feront aucune opposition, arrêtement ou traverse.

4. Corbar, Curvar, v., lat. curvare, courber, plier.

Alas l'en corbon e l'en baisson.

(chap. Les ales li curven y li baixen.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les ailes lui en courbent et lui en baissent.

Il fut employé dans des sens ou dans des locutions obscènes:

Corba ill be soven l'esquina.

(chap. Li curve ben sobín la esquena.) 

T. de Bernard et de Gaucelm: Gaucelm.

Lui courbe bien souvent l'échine.

Las baratairitz baratan,

Frigens del barat corbaran.

Marcabrus: Pus s'enfulleysson.

Courberont les trompeuses trompant, grillantes de la tromperie.

Part. pas. Instrument subtil de curvada extremitat.

Trad. d'Albucasis, fol. 31.

Instrument subtil d'extrémité courbée.

ANC. ESP. Corvar (MOD. curvar). PORT. Curvar. IT. Curvare. (chap. curvá, curvás: yo me curvo, curves, curve, curvem o curvam, curvéu o curváu, curven. Belcá: belco, belques, belque, belquem o belcam, belquéu o belcáu, belquen.)

5. Acorbar, v., courber, baisser.

De jus pes no si acorba.

Eluc. de las propr., fol. 202.

Ne se courbe pas en bas aux pieds.

ANC. FR.

Qui tant nos fet ci acorber.

Roman du Renart, t. I, p. 218.

6. Incurvacio, s. f., lat. incurvatio, courbure.

Cum mostra per lor incurvacio.

Eluc. de las propr., fol. 245.

Comme il montre par leur courbure.

IT. Incurvazione.

7. Encorbar, v., lat. incurvare, courber, renverser.

Substantiv. Al encorbar, sitot vos es gabaire,

Dis qu'el vos vi.

G. de Berguedan: Amicx marques.

Quoique vous êtes railleur, il dit qu'il vous vit au renverser.

CAT. ESP. Encorvar. IT. Incurvare. (chap. encorvá, belcá: encorvo, encorves, encorve, encorvem o encorvam, encorvéu o encorváu, encorven.)

8. Recurvatio, s. f., recourbement.

Plicabilitat e recurvatio.

Eluc. de las propr., fol. 230.

Pliabilité et recourbement.

(chap. Plegabilidat y belcamén.)

9. Recurvar, v., recourber.

Ja sia qu'els corns et las unglas e 'ls becs dels auzels si posco mollificar e recurvar. Eluc. de las propr., fol. 62.

Jà soit que les cornes et les ongles et les becs des oiseaux se puissent mollifier et recourber.

PORT. Recurvar. (chap. recurvá, belcá)


Corda, s. f., lat. chorda, corde, lacet, cordage.

Sui liatz ab ferma corda.

A. Daniel: Autet e bas.

(chap. Estic (sóc) lligat en firme corda. A. Daniel: Altet y baix.)

Je suis lié avec solide corde.

Per remirar si falh

Corda, borel, ni benda

On calha far esmenda.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Pour examiner s'il manque lacet, bourrelet ni bandeau où il faille faire réparation.

Corron, com belugas de fuec, per cordas e per albres.

V. et Vert., fol. 54.

(chap. Corren, com purnes de foc, per cordes y per mastils.)

Courent, comme bluettes de feu, par cordages et par mâts.

Qu'el loire per la corda tenha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'il tienne le leurre par la corde.

Tres livras et mieja de fil filat per las cordas de las arbalestas del comun.

Tit. de 1433, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 219.

Trois livres et demie de fil filé pour les cordes des arbalètes de la commune.

- Corde d'instrument.

Faitz la rota

Ab XVII cordas garnir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Fais garnir la rote avec dix-sept cordes.

La primairana corda s'entona jotz greumens.

(chap. La primera corda se entone (afine) baix gravemén.)

Pierre de Corbiac: El nom de.

La première corde s'entonne bas gravement.

Del salteri

Faras X cordas estrangir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Tu feras résonner les dix cordes du psaltérion.

Fig. Chascus es estreiz ab las cordas de sos pechaz.

Trad. de Bède, fol. 51.

Chacun est étreint avec les cordes de ses péchés.

Loc. Car los volrion tornar a lur corda.

V. et Vert., fol. 23.

Car ils voudraient les tourner à leur corde.

ANC. FR. Tels les a la dame atornez

Que toz les a trez à sa corde,

Chascuns du tout à li s'acorde.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 280.

ANC. ESP.

Non querria el tiempo ennas cordas perder.

Poema de Alexandro, cop. 2381.

CAT. Corda. ESP. Cuerda. PORT. IT. Corda. (chap. corda, cordes, cordeta, cordetes, cordell, cordells, cordellet, cordellets. v. cordá, passá corda.) 

2. Cordo, s. m., cordon, collier.

Un viel capel d'escarlat ses cordos.

Lanza: Emperador.

Un vieux chapeau d'écarlate sans cordons.

Liat pel col ab un cordo.

G. de Berguedan: Lai on hom.

Lié par le col avec un cordon.

Loc. La plus plazens

Domna e de plus de faysso

Que a son colh portes cordo.

Matfre Ermengaud: Dregz de.

La plus aimable dame et de meilleure façon qui portât collier à son cou.

CAT. Cordó. ESP. Cordón. PORT. Cordão. IT. Cordone. (chap. cordó, cordons, cordonet, cordonets; v. acordoná, no es lo mateix que lligá los cordons, se referix a fé cordons, aliniá la palla, aufals, fenás, consevol forrache: acordono, acordones, acordone, acordonem o acordonam, acordonéu o acordonáu, acordonen. Acordonat, acordonats, acordonada, acordonades.)

3. Cordonet, s. m., cordonnet.

D'un cordonet daurat lo fasa.

Un troubadour anonyme: Senior vos que.

Qu'il le fasse d'un cordonnet doré.

CAT. Cordonet.

4. Cordel, s. m., cordeau.

Cordels per mezurar.

(chap. Cordells per a medí.)

Eluc. de las propr., fol. 213.

Cordeaux pour mesurer.

ANC. CAT. Cordell. ESP. PORT. Cordel.

5. Cordella, s. f., cordon, cordelette.

Aia hom anel o cordella.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'on aie anneau ou cordelette.

ANC. CAT. IT. Cordella.

6. Cordalha, s. f., cordage.

Per una carga de cordalha, quatre deniers.

Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXIV, fol. 191.

Pour une charge de cordage, quatre deniers.

PORT. Cordoalha.

7. Cordazo, s. f., mesurage au cordeau.

Venga a cordazo.

Tit. de 1352. DOAT, t. XCIII, fol. 222.

Vienne à mesurage au cordeau.

8. Cordier, s. m., cordier.

Del dimecres son cordiers.

(chap. Del dimecres són los cordellés – los que fan cordell, cordells.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Les cordiers sont du mercredi.

PORT. Cordoeiro. IT. Cordajo. (ESP. Cordelero)

9. Encorda, s. f., encorde, garniture d'arc.

Fil... per las cordas et encordas de las arbalestas del comun.

Fil plat per far las encordas de las grossas arbalestas.

Tit. de 1433, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 240 et 238.

Fil... pour les cordes et encordes des arbalètes de la commune.

Fil plat pour faire les encordes des grosses arbalètes.

10. Cordar, v., corder, mesurer.

Quan las aura fachas portar a sa maison o a son obrador, qu'el comprador puesca cordar, si s vol, e 'l vendedor no hi puesca contrastar que non las corde. Cartulaire de Montpellier, fol. 39.

(chap. No me cal traduí, consevol u pot entendre. Fachas vol di fetes, no faches o sossialistes com Adolfet lo alemán o Benitet lo italiá.)

Quand il les aura fait porter à sa maison ou à son ouvroir, que l'acheteur puisse les mesurer, s'il le veut, et que le vendeur ne puisse y empêcher

qu'il ne les mesure.

- Lacer.

Cordatz estrechamen

Vostres bratz ben e gen.

… Enans que us cordetz,

Lau qu'el bras vos lavetz.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Lacez étroitement vos bras bien et avec grâce.

Avant que vous vous laciez, j'approuve que vous vous laviez le bras.

Part. pas. Menudet cordat

Ab filetz d'argen.

Un troubadour anonyme: Per amor.

Légèrement lacé avec des filets d'argent.

CAT. Cordar. (chap. cordá, medí en corda o cordell: cordo, cordes, corde, cordem o cordam, cordéu o cordáu, corden; medixco o medixgo, medixes, medix, medim, mediu, medixen.)

11. Cordeiar, v., attacher, mettre en laisse.

E jatz ab una vielha rossa

Que cordeia e tira gossa.

P. Cardinal: D'Esteve de.

Et couche avec une vieille rosse qui attache et traîne chienne.

12. Manicorda, s. f., lat. monocordum, monocorde.

Manicorda

Ab una corda.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Le monocorde avec une corde.

L'us mandura, e l'autr' acorda

Lo sauteri ab manicorda.

Roman de Flamenca, fol. 11.

L'un joue de la mandore, l'autre accorde le psaltérion avec le monocorde.

ANC. FR. Harpes, manicordons, espinettes.

Histoire maccaronique, t. II, p. 6.

ESP. Manicordio (monacordio). IT. Monocordo.

13. Accort, s. m., accord, traité.

An fag acort ab Peiregorc e jur.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn.

Ils ont fait traité et serment avec Périgord.

ANC. CAT. Acord. ESP. Acuerdo. PORT. Acordo. IT. Accordo. (chap. acord, acuerdo; v. acordá: acordo, acordes, acorde, acodem o acordam, acordéu o acordáu, acorden.) 

14. Entracor, s. m., convention réciproque.

Ab lei an pres loc e lor entracor.

G. Adhemar: Mout cantera.

Avec elle ils ont pris lieu et leur convention réciproque.

15. Acordi, s. m., accord, consentement.

E lo acordi fo aital.

Tit. de 1315. DOAT, t. LXXXIX, fol. 120.

Et l'accord fut tel.

Et, per aquesta esperansa, lo simple home donet sa vacca al capela ab lo acordi de sa molher. V. et Vert., fol. 75.

(chap. Y, per esta esperansa, lo simple home va doná la seua vaca al capellá en l' acord, consentimén, de la seua dona; sa : la seua, encara diém sa en chapurriau, sa mare, sa tía, inclús san germana; a Mallorca es artícul, de ipsa latín, sa calobra, sa llengo, sa sobrasada, sa ensaimada, etc.)

Et, dans cette espérance, l'homme niais donna sa vache au prêtre avec le consentement de sa femme.

ANC. FR. Pour metre entre les rois acorde.

G. Guiart, t. 1, p. 120.

ANC. CAT. Acordi.

16. Acordier, Acorder, s. m., accord, traité.

E metria tot lo plag voluntier

En dos amicx per far bon acordier.

Le moine de Montaudon: Ayssi cum.

Et je confierais volontiers toute la contestation à deux amis pour faire un bon traité.

Tot acordiers m'en sera honratz.

Raimond de Miraval: Pus ogan.

Tout accord sera honoré par moi.

Avem faig acorder ab l'abat.

Tit. de 1182. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 59.

Nous avons fait accord avec l'abbé.

17. Acordamen, s. m., accord, traité.

Si per lo mon fos bos acordamens,

Que cristias se denhesson amar.

R. Gaucelm: Ab grans.

Si par le monde était bon accord, de manière que les chrétiens daignassent s'aimer.

Qu'ilh et amors son d'un acordamen.

G. Riquier: Aissi cum selh que.

Qu'elle et l'amour sont d'un même accord.

- Concordance, règle.

D'arismetica sai totz los acordamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Je sais toutes les concordances d'arithmétique.

ANC. FR. Pais ont faite e acordement.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 84.

ANC. ESP. Acordiamento. IT. Accordamento. (chap. acordamén, acord, trate, tratat)

18. Acordansa, s. f., accord, rapport, traité, concordance.

Qu'el comens ab la fi ay' acordansa.

P. Cardinal: Qui s vol.

Que le commencement ait accord avec la fin.

Aquelas acordansas ni 'ls contraliamens

Ab las autras estelas...

D'aquelas acordansas nais us atempramens.

P. de Corbiac: El nom de.

Ces rapports et les oppositions avec les autres étoiles.

De ces accords naît une combinaison.

S'ieu accort

E bon' acordanza

Trobes ab lieys qu'am plus fort.

Giraud de Salignac: Per solatz.

Si je trouvais accord et bon traité avec elle que j'aime plus fort.

ANC. FR. Après ceste accordance, ils murent tout maintenant de commun accord seur le roy Gontran.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 213.

E fu l'acordance d'iceux telle.

G. Guiart, t. 1, p. 31.

ANC. CAT. ANC. ESP. Acordanza. ANC. PORT. Acordança. IT. Accordanza.

19. Acordatiu, adj., qui accorde, accordatif.

Art muzical es de cauzas contrarias, quals so greu votz et aguda, acordativa.

Eluc. de las propr., fol. 282.

L'art musical est accordatif de choses contraires, telles que sont voix grave et aiguë.

20. Acordar, v., accorder, mettre d'accord, permettre, unir.

Per so no puesc motz ni sos acordar.

Aimeri de Bellinoi: Ailas! per que.

Pour cela je ne puis accorder mots ni sons.

Amors o vol e m'o acorda.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Amour le veut et me l'accorde.

Ab lo rey mi vuelh acordar d'Aragon.

Bertrand de Born: Quan vei.

Je veux m'unir avec le roi d'Aragon.

Quan dui cor en un' amistat

S'acordon per leial amor.

Gui de Cavaillon: Ab tant de.

Quand deux coeurs s'unissent en un même attachement par loyal amour.

Echo... acorda se a tot aco que hom ditz.

V. et Vert., fol. 23.

Écho... s'accorde à tout ce qu'on dit.

Mas la quarta e la quinta...

S'acordon per descort.

P. de Corbiac: El nom de.

Mais la quarte et la quinte... s'accordent par discordance.

Part. prés. Acordans fo ab sos egals.

Brev. d'amor, fol. 92.

Il fut facile avec ses égaux.

E can son ben acordan

E ferm tuit trei d'un semblan.

Aimeri de Peguilain: Ancmais.

Et quand ils sont bien accordants et fermes tous trois de la même manière.

Part. pas. Quar ab mi vos vey acordat.

Raimond de Durfort: Turcmalet be us.

Car je vous vois accordé avec moi.

ANC. FR. Et ce fu accordet par l'evesque de Cambrai.

Charte de Valenciennes, 1114, p. 410.

CAT. ESP. PORT. Acordar. IT. Accordare. (chap. acordá: acordo, acordes, acorde, acordem o acordam, acordéu o acordáu, acorden.)

21. Acordadament, adv., conjointement, unanimement.

E seran signadas pel senhor e 'ls cossols acordadament.

Charte de Gréalou, p. 86.

Et seront signées par le seigneur et les consuls conjointement.

E issiron d'Egipte tug acordadamens.

(chap. Y van eixí, ixí, issí de Egipto tots acordadamen, conjuntamen, unánimemen.)

P. de Corbiac: El nom de.

Et sortirent d'Égypte tous conjointement.

Si s'esdevenia que toz lo covens acordadamen causis una persona.

Trad. de la règ. de S. Benoît, fol. 33.

S'il arrivait que tout le couvent choisît unanimement une personne.

ANC. CAT. Acordadament. ESP. PORT. Acordadamente. IT. Accordatamente.

22. Concordia, s. f., lat. concordia, concorde, union.

Qui rump la fraternal concordia fai contra Deu.

Trad. de Bède, fol. 22.

(chap. Qui rom, romp, trenque, la concordia fraternal, entre germans, fa contra Deu.)

Qui rompt la concorde fraternelle fait contre Dieu.

Lor promes... de recebre aquella patz et aquella concordia.

V. de Bertrand de Born.

Leur promit... d'accepter cette paix et cette union.

CAT. ESP. PORT. IT. Concordia. (chap. concordia, concordies; v. concordá, concordás; ñan mols textos antics aon se parle de concordia, pas, unió.)

23. Concordi, s. m., accord, traité.

Lo concordi entre vos et ella.

V. de Bertrand de Born.

L'accord entre vous et elle.

24. Concordar, Concordiar, v., lat. concordare, accorder, concorder.

Vas K. rei de Fransa qu'ieu m'en concort.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 41.

Que je m'en accorde avec Charles roi de France.

Si aquestas letras se concordian.

Priv. conc. par les rois d'Angleterre, fol. 10.

Si ces lettres s'accordaient.

ANC. FR. Concorde nos a nostre rei.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 40.

CAT. ESP. PORT. Concordar. IT. Concordare.

25. Descort, s. m., querelle, discord.

Com an vezi, an descortz.

Bertrand de Born: S'abrils.

Comme ils ont voisins, ils ont discords.

- Dissonance, terme de musique.

Mas la quarta et la quinta, que 'l son contrafezens,

S'accordon per descort ab leis molt dossamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Mais la quarte et la quinte, qui lui sont contrefaisants, s'accordent par dissonances avec elle très doucement.

- Discord, sorte de poésie des troubadours.

Le petit Glossaire provençal manuscrit qui se trouve à la bibliothèque

Laurenziana, nous apprend que cette sorte de poésie avait des couplets inégaux, lesquels avaient chacun une musique différente:

cantilena habens sonos diversos.

La pièce de Rambaud de Vaqueiras: Eras quan vey verdeiar, est intitulée

Descort par le troubadour.

Elle est en cinq idiomes, qui diffèrent ainsi que les rimes et les airs de chaque couplet.

Eras quan vey verdeyar

Pratz e vergiers e boscatges,

Vuelh un descort comensar

D'amor.

Rambaud de Vaqueiras: Eras quan.

Maintenant que je vois verdoyer prés et vergers et bocages, je veux commencer un discord d'amour.

Descortz es dictatz mot divers, e pot haver aytantas coblas coma vers... desacordablas e variablas en accort, en so et en lengatge.

Leys d'amors, fol. 40.

Le discord est une composition très diverse, et elle peut avoir autant de couplets que le vers... discordants et variables en accord, en air et en langage.

26. Discordia, s. f., lat. discordia, discorde.

Apres la discordia moguda.

Cartulaire de Montpellier, fol. 52.

Après la discorde suscitée.

E lur mescla discordias et autras trebulations.

V. et Vert., fol. 92.

Et leur suscite discordes et autres tribulations.

CAT. ESP. PORT. IT. Discordia.

27. Discordi, s. m., désaccord, dispute.

Si discordis es d'aco que om demanda.

Trad. du Code de Justinien, fol. 93.

S'il est dispute de ce qu'on demande.

IT. Discordio.

28. Descordier, s. m., querelle.

Don l'amars s'azerma

Fors c'um volva descordier.

Pierre d'Auvergne: L'airs clairs.

Dont l'aimer s'exile excepté qu'on excite querelle.

29. Descordar, v., lat. discordare, désaccorder, déranger.

Car lo mirails e no vezer descorda

Tan mon acord, c' ab pauc no 'l desacorda.

La Dame Lombarde: Com volgr' aver.

Car le miroir et non voir dérange tant ma résolution, que peu s'en faut qu'il ne la désaccorde.

Part. prés. Roma descordans.

G. Figueiras: D'un sirventes.

Rome qui détruit l'accord.

ANC. FR. Les barons d'outre-mer se descordèrent du chastel refermer.

Joinville, p. 115.

Ne descordez à ces joyeux canticques.

Coquillart, p. 183.

CAT. ESP. PORT. Discordar. IT. Discordare.

30. Dezacort, s. m., mésintelligence, discord.

Et entre amicx dezacort

M'enueia e m fai piegz de mort.

Le moine de Montaudon: Mot m'enueia.

Et mésintelligence entre amis m'ennuie et me fait pire que mort.

ANC. CAT. Desacort. PORT. Desacordo. (ESP. Desacuerdo, malentendido.)

31. Dezacordamen, s. m., désaccord, mésintelligence.

Duran aquel dezacordamen.

(chap. Durán aquell malentés: mal entés, desacort.)

Regla de S. Benezeg, fol. 76.

Durant ce désaccord.

32. Dezacordansa, s. f., discord, contradiction.

M plagra fezessan accordansa

Dels reis que an guerr' e dezacordansa.

B. Carbonel: Per espassar.

Il me plairait qu'ils fissent l'accord des rois qui ont guerre et discord.

E fan desacordansas en la congregatio.

Regla de S. Benezeg, fol. 76.

Et font discords en la congrégation.

Aquesta varietat e desacordansa es per aventura per defauta dels escrivas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 1.

Cette différence et contradiction est peut-être par la faute des écrivains.

ANC. FR. Si c'unc n'i sort desacordance.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 52.

ANC. CAT. Desacordansa. ANC. ESP. Desacordanza.

33. Desacordable, adj., discordant.

Aspra e desacordabla contentios de sillabas.

Leys d'amors, fol. 8.

Apre et discordant concours de syllabes.

ANC. FR. C'unc puis ne furent descordable.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 40.

34. Desacordar, v., désaccorder, ne pas s'accorder.

Se desacordon las IIII humors, en que es tota la complexio dels cors.

V. et Vert., fol. 60.

Les quatre humeurs, dans lesquelles est toute la complexion du corps, se désaccordent.

Per qu'ieu fauc desacordar

Los mots e 'ls sos e 'ls lenguatges.

Rambaud de Vaqueiras: Eras quan.

C'est pourquoi je fais désaccorder les mots et les airs et les langages.

Part. prés. Per dig desacordan

De lauzengier truan.

Raimond de Miraval: Aissi m.

Par dit désaccordant de médisant vil.

Substantiv. Aias patz ab los desacordans abans que sia nuch.

(chap. Tingues pau en los desacordans abans que sigue de nit. 

Fes les paus en los que no están de acuerdo, acord, en tú - perque de nit te buscarán, y te trobarán.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 7.

Aies paix avec les discordants avant qu'il soit nuit.

Part. pas. Qu'els reys trueps desacordatz

Que d'un voler no 'n sai dos.

G. Riquier: Cristias.

Que je trouve les rois désaccordés tellement que je n'en sais deux d'un même vouloir.

CAT. ESP. PORT. Desacordar. IT. Disaccordare.

35. Malacordanza, s. f., brouillerie.

Mas bos comjat m'a estort

De sa malacordansa.

Rambaud de Vaqueiras: Engles.

Mais bon congé m'a délivré de sa brouillerie.


Cordoan, s. m., cordouan.

Cascuna dotzena de cordoan III deniers.

De I trossel de cordoan XII deniers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 113 et 116.

Chaque douzaine de cordouan trois deniers.

D'un trousseau de cordouan douze deniers.

Cordoan, tres deniers la dotzena.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. LI, fol. 156.

Cordouan, trois deniers la douzaine.

ANC. FR. Et de soulers de cordouan.

G. Guiart, t. 1, p. 136.

CAT. Cordoá. ESP. Cordobán (piel curtida de macho cabrío o cabra). PORT. Cordovão. IT. Cordovano. (chap. Pell curtida, cuero, de choto: cabrón, mascle de la cabra. Cabrit y cabridet es lo fill de la cabra y del choto; cabrida, cabrides, cabrideta, cabridetes, cabrit, cabrits, cabridet, cabridets.)

2. Cordoneir, s. m., cordonnier.

Cordoneirs... que al merchat ni a la feira venra.

Ch. de Besse en Auvergne de 1270.

Cordonnier... qui viendra au marché et à la foire.

IT. Cordovaniere. (chap. pelleté, que compre y ven pells, o curtidó de pells. A casa, a la esgorfa, sempre teníem pells secánse o ya seques, y veníe lo pelleté a compráles. Eren sobre tot de cabra o de cabrit, alguna de cordé y ovella. De choto o de mardá, mascle de la ovella, no sé si les guardabem, potsé que putiren, faigueren massa pudó; encara que estigueren a dal de tot de la casa allí secabem fruita, ameles, anous, etc., y pujabem a estendre la roba a la terrassa.)

Coriandre, s. m., lat. coriandrum, coriandre.

(N. E. Sale más arriba: Coliandre, s. m., lat. coriandrum, coriandre, herbe.)

Coriandre es gra redolent qui, begut ab vi, ret hom luxurios.

(chap. A mí no men cal beure, perque vach caure a la marmita cuan era sagalet, com Obélix. Julivert chino, les flos son com les del fonoll silvestre. “Coriandre” es un gra de bona auló que, begut en vi, fa al home lujuriós, cachondo, mogut.)

Eixecacódols, haciendo escuela, Moncho, pedrolo, piedra, roca

Eluc. de las propr., fol. 204.

Coriandre est un grain odorant qui, bu avec vin, rend l'homme luxurieux.

ANC. ESP. IT. Coriandro.


Corn, Cor, s. m., du lat. cornu, cor, clairon.

Trompas ni corns ni viulas ni tambors.

(chap. A vore si u entén lo aragonés catalanista de Valderrobres, lo trompetero Francisco Celma Tafalla; ¿o li hay de di Francesc o Xesc?)

Pons de Capdueil: Per joy d'amor.

Trompettes et clairons et vieles et tambours.

Entro que augatz mon cor per doas fetz (: vetz).

(chap. Hasta que escoltéu, sentiguéu lo meu cuerno dos vegades. En castellá, augatz : oigáis, este tz es de la segona persona del plural.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.

Jusqu'à ce que vous entendiez mon cor par deux fois.

Aqui auzim vas mantas parts sonar

Man corn.

Rambaud de Vaqueiras: Senher.

Là nous entendîmes de divers côtés sonner maint cor.

ANC. FR. Ço fu le corn al rei Gunter...

Suz ciel n'aveit nul cheveler

Ke jà cel corn péust soner.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 673 et 675.

CAT. Corn. IT. Corno.

2. Corna, s. f., cor, clairon. (ESP. cuerna, corneta.)

Ab trombas et ab cornas et ab autres esturmens. Philomena.

Avec trompettes et avec clairons et avec autres instruments

3. Cornament, s. m., bourdonnement, retentissement.

Cornament o bruch d'aurelhas... cornament d'aurelhas.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 81.

Bourdonnement ou bruit d'oreilles... Bourdonnement d'oreilles.

CAT. ESP. Cornamenta. IT. Cornamento.

4. Cornador, s. m., sonneur de la trompette, de la trompe, du cor, corneur.

Ab tant cornan la ost li cornador cortes.

Guillaume de Tudela.

En même temps les sonneurs de la trompette courtois sonnent l'armée.

Sonon joglar e cornador.

Roman de Flamenca, fol. 139.

Les jongleurs et les corneurs sonnent.

5. Cornar, v., corner, sonner de la trompette, de la tompe (trompe), donner du cor. (N. E. mi padre fue corneta cuando estuvo en la mili, el servicio militar, en Sabiñánigo. Él nació en 1938, creo que se iba a los 21, y duraba mínimo año y medio. Supongo que fue de la quinta del 1959, aún he conocido a varios de sus quintos que fueron al mismo cuartel. Estaba grabada la palabra Franco tres veces: Franco Franco Franco, sin coma, porque comían poco, y no se refería a Franco Battiato, que nació en 1945, sino a Francisco Franco Bahamonde, nacido en 1892, casi como el naranjito, caudillo de España, generalísimo, y demás. 

¡Qué vocecica más agradable tenía!, casi como la de Bartolo de José Mota. Yo nací en 1978, cuando ya estaba podrido su cadáver, pero los socialistas y derivados del 2024 aún apestan a su perfume, eau de malve de cunette.)

Que corn' ades lo corn maior.

Roman de Jaufre, fol. 101.

Qu'il corne maintenant le cor principal.

Per amor de lui corna la recrezuda.

G. de la Tour: Un sirventes.

Par amour de lui il sonne la retraite.

Comensero a cornar. Philomena.

Ils commencèrent à corner.

Et en apres cornet un gran corn de lato.

Roman de Fierabras, v. 3693.

Et ensuite il corna un grand cor de laiton.

Subst. Sel que del cornar ac desdenh.

G. de Durfort: Turcmalet.

Celui qui eut dédain du corner.

ANC. FR.

Tote noit fist ses gaites è hucier è corner.

Roman de Rou, v. 4775.

Li Rois fet corner la retrete.

Roman du Renart, t. III, p. 289.

CAT. Cornar. IT. Cornare. (chap. corná: tocá la corneta, lo cuerno, la corna; lo pregoné pregone cornán. Antigamén, “ara hojats” y varians.)

Corn, s. m., lat. cornu, corne.

Que 'l lauzengier e 'l trichador

Portesson corn el fron denan.

(chap. Que los maldiéns y los traidós portaren cuerno a dabán del fron.)

B. de Ventadour: Non es meravelha.

Que les médisants et les traîtres portassent corne au-devant du front.

La limassa que trazia sos corns. V. et Vert., fol. 12.

(chap. La babosa que traíe los seus cuernos.)

La limace qui tirait ses cornes.

Fig. Dresero los corns contra 'l comte de Montfort.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 174.

Ils dressèrent les cornes contre le comte de Montfort.

Annas de corn e non aias temensa.

G. de Berguedan: Amicx marques.

Allez de front et n'ayez pas crainte.

ANC. FR. Serat eshalciet li corns de lui.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 88.

- Coin, angle.

Al corn del taulier.

T. d'Albertet et de Pierre: Peire.

A l'angle de l'échiquier.

Los IIII corns de la mayo.

(chap. Los cuatre cantons de la casa.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Les quatre coins de la maison.

Al dextre corn de l'altar.

Sermons en Provençal, fol. 19.

Au coin droit de l'autel.

- Canal, tuyau.

En aqui comenso li corn del plom... Aquel corn per on passa l'aigua... 

En laqual vinha a un corn que recep l'aigua.

Tit. de 1277. DOAT, t. LXXXVII, fol. 50.

Là commencent les tuyaux de plomb... Ce tuyau par où passe l'eau... 

En laquelle vigne il y a un canal qui reçoit l'eau.

2. Cornet, s. m., petite corne.

Limac... ha alcus cornetz. Eluc. de las propr., fol. 253.

Le limas... a aucunes petites cornes.

CAT. Cornet. ESP. Cornete. IT. Cornetto. (chap. La babosa té alguns cuernets.)

3. Cornea, s. f., lat. cornea, cornée tunique de l'oeil.

De la adherencia de la palpebra am la conjunctiva o am la cornea.

Trad. d'Albucasis, fol. 17.

De l'adhérence de la paupière avec la conjonctive ou avec la cornée.

Adjectiv. La tela cornea apelada, quar de corn luzent ha semblansa.

(chap. La tela cornea dita, ya que s'assemelle a un cuerno lluén.)

Eluc. de las propr., fol. 37.

La toile appelée cornée, parce qu'elle a la ressemblance de la corne luisante.

Non toces la tunica cornea. Trad. d'Albucasis, fol. 17.

(chap. No tocos la túnica cornea)

Que tu ne touches la tunique cornée.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Cornea.

4. Cornenc, adj., de la corne.

Unglas... han en si alguna luciditat cornenca. Eluc. de las propr., fol. 49.

Ongles... ont en soi quelque transparence de la corne.

5. Cornut, adj., lat. cornutus, cornu, à cornettes.

Aissi cum es arditz

Leos plus que cabritz

Et ors que buous cornutz.

P. Vidal: Dieus en sia.

Ainsi comme le lion est plus hardi que le chevreau, et l'ours que le boeuf cornu.

Porta cofa cornuda.

G. de Berguedan: Bernart.

Elle porte coiffe à cornettes.

Fig. Luna... appar cornuda. Eluc. de las propr., fol. 116.

La lune... paraît cornue.

Substantiv. Quar no vuelh ab nom de cornut,

Aver l'emperi dels Grifos.

Raimond de Miraval: Chansoneta.

Car je ne veux, avec le nom de cornu, avoir l'empire des Grecs.

CAT. Cornut. ESP. PORT. Cornudo. (N. E. Ver el video de Ivo Holanda, Brasil, corno e viado, pegadinha) IT. Cornuto. (chap. cornut, cornuts, cornuda, cornudes.)

6. Cornuda, s. f., cornue.

Non en cornuda ni en cuba.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Non en cornue ni en cuve.

7. Cornadura, s. f., coup de corne.

Si es trenquat per aucuna cornadura de beu o de vaqua.

(chap. Si es trencat per alguna cornada de buey o de vaca. Lo bou nostre es tauro, toro en castellá.)

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 415.

S'il est cassé par aucun coup de corne de boeuf ou de vache.

ESP. Cornadura. (ESP, chap. cornada, cornades.)

8. Escornar, v., écorner.

De la part de Gavet li an si escornat

Que del castel de Lorda non receup poestat.

Guillaume de Tudela.

Ils lui ont tellement écorné de la part de Gavet qu'il ne reçut pas la propriété du château de Lorde.

CAT. Escornar. (N. E. Escornalbou) ESP. Descornar. IT. Scornare. (chap. escorná: escorno, escornes, escorne, escornem o escornam, escornéu o escornáu, escornen.)

9. Hunicorn, s. m., lat. unicornis, licorne.

Hunicorn es la pus salvatja bestia que sia, que non es res que l'auzes esperar ab I corn que a sul cap. Naturas d'alcunas bestias.

La licorne est la bête la plus sauvage qui soit, de sorte qu'il n'y a rien qui l'osât attendre avec une corne qu'elle a sur la tête.

CAT. Unicorn. ESP. PORT. Unicornio. IT. Liocorno. (chap. Unicornio, suposo que seríe lo rinoceronte, rino, rhino : nas.)


Cornamusa, s. f., cornemuse.

Salteriuns, arpas, cornamusa. Dialogue de l'âme et du corps.

Psaltérions, harpes, cornemuse.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Cornamusa.

2. Cornomusaire, s. m., joueur de cornemuse.

Dos trompadors o I cornomusaire.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. XCIII, fol. 260.

Deux joueurs de trompe ou un joueur de cornemuse.

CAT. Cornamuser. (chap. cornamusé, cornamusés, cornamusera, cornamuseres.)

3. Musar, v., jouer de la cornemuse.

L'us musa l'autre caramella.

Roman de Flamenca, fol. 11.

L'un joue de la cornemuse, l'autre joue du chalumeau.


Cornelha, s. f., lat. cornix, corneille.

Cornelha es auzel que viu lonc temps.

Eluc. de las propr., fol. 144.

La corneille est un oiseau qui vit long-temps.

CAT. Cornella. ESP. Corneja. IT. Cornacchia. (chap. Cornella, cornelles; no es igual que la gralla, ESP. grajo, pero són de la familia dels corvs.)

Cornella, cornelles; no es igual que la gralla, ESP. grajo, pero són de la familia dels corvs

Cornelina, s. f., lat. corneola, cornaline.

Naturalmen cornelina

A gran vertut, cant es fina,

Contra decorramen de sanc.

Brev. d'amor, fol. 40.

Naturellement la cornaline, quand elle est fine, a une grande vertu contre la perte du sang.

Cornelina... es peyra negra; mitiga iras.

Eluc. de las propr., fol. 186.

Cornaline... est pierre noire; elle adoucit les colères.

ANC. ESP. PORT. Cornelina. IT. Cornalina. (chap. Yo no la conec, pero se deu apareixe al heliotropo de Beseit.)

jueves, 6 de diciembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, S

ramonguimera.com/dicsionari.xls


s'agüela
su abuela
s'agüelo su abuelo
s'alimentaben, se alimentaben se alimentaban
s'aprofiten, se aprofiten se aprovechan
sa mare su madre
saba, savia de un ábre savia de un árbol
sabata, sabates zapato, zapatos
sabaté, sabatés, com Sorolla y Cuca de Valderrobres zapatero, zapateros
sabatera, sabateres zapatera, zapateras
sabatería, sabateríes zapatería, zapaterías
sabates zapatos
sabé, sábre - sé, saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda saber
sabém sabemos
saben saben
sabén (g) sabiendo
sabén, sabenta – oli sabén, que s´ha fet vell y está fet malbé aceite viejo que se ha estropeado
sabénu sabiéndolo
Sabéu sabéis
sabéu Sabéis – saberlo
sabía sabía
sabia, que sap – savia, sava, saba de un ábre sabia, que sabe – savia
sabiamen, en sabiduría sabiamente
sabiduría sabiduría
sabíe sabía
sabíem sabíamos
sabíen – s´avíen sabían – se avían, se tiran
sabíes sabías
sabíeu sabíais
sábiga, sápiga, sábia sepa
sabigám, sapigám sepamos
sábigue (ell) sábigue sepa
sábiguen, sápiguen sepan
sabiguérem supiéramos
sabiguéren supieran
sabiguéres supieras
sábigues sepas
sabiguéu sepáis
sabina, Juniperus sabina, - vore ginebre sabina, arbusto
sabines sabinas
sabionda, sabiondes sabionda, sabiondas
sabiondo, sabiondos sabiondo, sabiondos
sabó, sabóns jabón, jabones
saboc (insulto), sabocs, sabóca, sabóques imbécil, tonto, etc
sabonera, aon se coloque lo sabó de pastilla donde se coloca el jabón de pastilla
sabonet, sabonets jaboncito, jaboncitos
saborechá saborear
saborege saborea
saborejá saborear
saboreján saboreando
sabotejá, sabotechá sabotear
sabotejat, sabotechat saboteado
sabrá sabrá
sabrán sabrán
sabré sabré
sabrém sabremos
sabréu sabréis
sabría sabría
sabríe (ell) sabría
sabríem sabríamos
sabríen sabrían
sabríeu sabríais
sabrós, gustós, sabrosos, gustosos sabroso, gustoso, sabrosos, gustosos
sabrosa, gustosa sabrosa, gustosa
sabroses, gustoses sabrosas
sabrossíssim, gustossíssim sabrosísimo
sabrossíssims, gustossíssims sabrosísimos
sabuda, que sap sabida
sabudes, que saben sabidas
SabutPedro Saputo, Pedro lo sabut, que sap sabido, que sabe
sabut, que sap mol, com Pedro Saputo sabio, que sabe mucho
sabuts, que saben sabidos, sabios
sac, sacs saco, sacos
sacá (Litera), traure sacar
saca, saques, sac gran, les de arena ya se diuen “big bag” saca, saco grande, sacas
Sacabe – traíe – s´acabe Sacaba – se acaba
sacacorchos, no se diu estirassuros, ni sacassuros, pero servíx per a estirá y tráure lo suro de una botella sacacorchos
sacramén sacramento
sacraméns sacramentos
sacratíssima, sagradíssima, mol sagrada muy sagrada, sagradísima
sacrificada, sacrificades sacrificada, sacrificadas
sacrificán sacrificando
sacrificat, sacrificats sacrificado, sacrificados
sacrifissi, sacrifissis sacrificio, sacrificios
sacristán, sacristáns sacristán, sacristanes
sacs sacos
sacsá, saxá - sacso, sacses, sacse, sacsém o sacsám, sacséu o sacsáu, sácsen – saxo, saxes, saxe, saxém o saxám, saxéu o saxáu, sáxen agitar, mover, zarandear
sacsada, sacsades – sacsada : trompada, cop Agitada – trompazo, golpe
sacsáe, sacsabe, saxá agitaba, movía
sacsán agitando, moviendo
sacsejá, saxejá, vore sacsá agitar, zarandear
saduricha, planta que se trobe per les gleres del riu, a roques, per a ficála en olives verdes (chafades o no) ajedrea, planta que se encuentra en los cauces secos del río, en rocas, para poner en las olivas verdes
saeta, saetes, flecha, fleches flecha, saeta, venablo, sagita, dardo, rehilete, ballesta, manecilla, aguja, varilla, saetilla, minutero
safandória, safandóries, safranória, safranóries (del coló del safrá, taronja) zanahoria, zanahorias
safarech, depósit, rentadó, llavadó, pica, bassa lavadero, pica, balsa
safarrancho, safarranchos zafarrancho, zafarranchos
safrá (capsot), alguns diuen "pebre roch, capsot",  azafrán , capsot en castellá cabeza + zote
safranória, safranóries zanahoria, zanahorias
safraña, part de detrás del ginoll o genoll (latín suffragine) parte de atrás de la rodillahueco poplíteo, corva
Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera, zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet,sagaleta chico, chiquillo, chicos, chiquillos
sagal, (zagal al mezquín, zagala), sagals, sagala, sagales // chiquet, mosset zagal, chico, niño, mozo, chaval
sagala, zagala zagala, moza, chavala
sagalada zagalada, cosas de zagales, mozos, chavales
sagales zagalas, mozas, chavalas
sagalet, sagalets muchachito, muchachitos, zagalico, zagalicos
sagaleta, sagaletes muchachita, muchachitas
sagalets muchachitos, zagalicos
sagassidat, perspicássia, agudesa, astússia, inteligénsia, cautela, dissimulo, olfato (flat), clarividénsia, imaginassió sagacidad, perspicacia, agudeza, astucia, inteligencia, cautela, disimulo, olfato, clarividencia, imaginación
sagí, manteca, ensanginada, ensaginada : com un mantecat fet en sagí y aníssos (com los del fonoll) grasa de cerdo, pasta como un mantecado con anises
sagrá : cagás en algún san, di – sagrada exclamar contra los santos
sagrada, sagrades sagrada, sagradas
sagradíssim, sagradíssims sacratísimo, sacratísimos
sagrat, sagrats sagrado, sagrados
sal, salmuera (com los productes de salazonera aragonesa) sal, salmuera
sala, sales sala, salas
salada

salat, salats - artícul salat del mallorquí : sa casa, sa calobra que tamé se trobe al ocsitá, com sa gramatica occitana segons los parlars lengadocians 
salada, saladas

salado, salados
salamandra, salamandres

salamanquesa : dragó, dragonet, tipo de fardacho, tarentola mauritánica, de la família gekkonidae
salamandra salamandra, anfibio urodelo,  salamandras
salamanquesa, dragón, dragoncillo, tipo de lagarto
salari, jornal, nómina, salaris, jornals, nómines salario
salari, salaris salario, salarios
salat, salats salado, salados
salchichó, salchichóns salchichón, salchichones
saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada saldar
saldo, saldos saldo, saldos
salé, salés, salero, saleros salero, saleros
salero - simpatía, sal, grássia com la de Gracia Zapater, agudesa, donaire, garbo, chispa– olé qué salero ! salero
salerós, que té salero, salerosos saleroso, salerosos
salerosa, saleroses salerosa, salerosas
Sales salas
saleta, saletes salita, salitas
saliba : saliva, baba, salives, babes saliva, baba, espumarajo
saliva saliva
salmó o salmón, salmóns salmón, salmones
salmo, salmos (missa) salmo, salmos (misa)
salón, salóns salón, salones
salpicón de marisc salpicón de marisco
salsa, salses salsa, salsas
salt, salts – lo salt de La Portellada
http://matarranaports.blogspot.com/2011/04/al-salt-de-la-portellada.html
salto, saltos
saltá, salto, saltes, salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada saltar
saltabe saltaba
saltada, saltades saltada, saltadas
saltadó, saltadós (de aigua) - vore ullals com los de la Fenellassa al Parrissal de Beseit

saltador (de agua)
saltáe, saltabe saltaba
saltála saltarla
saltamontes : llangosto, llangostos saltamontes
saltán saltando
saltánla saltándola
saltánli saltándole
saltaríe saltaría
saltaríen saltarían
saltás saltarse
saltássela saltársela
saltat, saltats saltado, saltados
salte salta
salten saltan
saltóns saltones
salts saltos
saludá saludar
saludabe, saludáe saludaba
saludaben, saludáen saludaban
saludable, saludables, que es bo per a la salut saludable, saludables
saludál saludarle, saludarlo
saludáls saludarles
saludán saludando
saludánlos saludándoles
saludat, saludats saludado, saludados
salude saluda
saluden saludan
saludo, saludos saludo, saludos
salut salud
salvá salvar
salvaben salvaban
salvache, salvaches : cabres montesses – (animal) salvache Cabra montés, íbex, capra hispánica – (animal) salvaje
salvadó salvador
salváen, salvaben salvaban
salvaguardá, auxiliá, salvá, deféndre, sostíndre, protegí, ampará salvaguardar, auxiliar, salvar, defender, sostener, guarecer, guarnecer, proteger, amparar
salvaguardán salvaguardando
salvál salvarlo
salváls salvarlos
salvám salvarme
salvánse salvándose
salvarém salvaremos
salvás salvarse
salvassió salvación
salvat, estém o estám salvats salvado, estamos salvados
salvedat, adverténsia, excusa, aclarassió, explicassió, exepsió, limitassió, observassió salvedad, advertencia, cortapisa, excusa, aclaración, explicación, excepción, limitación, observación
salvo salvo
salvon salven
samarra, samarres – NO crec que sigue una paraula del vasco, ya que existíx “samar” al búlgaro y a datres idiomes de Asia. Vore lo enllás a la web https://chapurriau.blogspot.com/2018/02/samarra.html zamarra, zamarras
samarreta, samarretes (de samarra) camiseta, camisetas, ver samarra (zamarra)
samfaina, chamfaina – vore chirigol plato de vegetales
sampá, minjá, engullí, tragá, devorá, atiborrás, embuchá, jalá zampar, engullir, tragar, devorar, atiborrarse, embuchar, jalar
samsa, sansa, pasta de la oliva después de móldre y traure l´oli, oliassa  orujo, pasta de la oliva después de moler y sacar el aceite.
http://lacuentaporfavor.blogspot.com/2006/02/olio-di-sansa-di-oliva-estafa-en-los.html
San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut
http://turismosomontano.es/es/que-ver-que-hacer/pueblos/barbastro/barbastro-que-hacer-que-ver/230-leyenda-de-san-balandran-barbastro
San Balandrán, desgarbado
san, San Jorge San Jorge, santo
sana, sanes sana, sanas
sancada, sancades, passes llargues, galarchada, galarchades zancada, zancadas
sandália, sandálies – vore abarca sandalia, sandalias
sandía, síndria (del árabe o persa sindíyya) http://etimologias.dechile.net/?sandi.a - sandíes, síndries sandía
sanfaina, chanfaina - vore chirigol plato de vegetales
Sanfermíns (los), San Fermín Sanfermines, San Fermín
sang sangre
sangós – m´hay tallat al dit y lo porto sangós, ensangrentat que saca sangre, ensangrentado
sangosa (carn) carne que aún saca sangre, poco hecha, nada hecha, cruda
sangosa, carn que encara trau sang, poc feta, gens feta, crúa o cruga ensangrentada
sangrá sangrar
sangrán / sangueján sangrando
sangre sangra
sangrém, sangrám sangramos
sángren sangran
sangres sangras
sangréu, sangráu sangráis
sangría, sangríes sangría, sangrías
sangrienta sangrienta
sangriento sangriento, cruento, sanguinario, brutal, inhumano, bestial, feroz, encarnizado, sanguinolento, sangrante, empapado, ensangrentado, teñido, injurioso, insultante, ofensivo, humillante, ultrajante
sangro sangro
sangs (una mescla de) sangres (una mezcla de)
sanguango, singuango, sanguangos, singuangos, sanguanga, singuanga, sanguangues, singuangues, zanguango, zanguanga (Mezquín) zanguanga, indolente, vaga, perezosa, gandula, holgazana, embrutecida, necia, que rehúye del trabajo o la fatiga. Etimología : de zangón y el sufijo -ango
sanguangada, sanguangades acción de un zanguango
sanguango, singuango, sanguangos, singuangos zanguango, indolente, vago, perezoso, gandul, holgazán, embrutecido, necio
sangueján, sangrán, sanguejáns, sangráns sangrando, que saca sangre, ensangrentado
sangueta sangrecita
sanidat sanidad
saníssim sanísimo
saníssima, saníssimes sanísima, sanísimas
saníssims sanísimos
sanja, zanja zanja
sanlluc, singlot, sanglot - del latín singŭltu, *singlŭttu per influénsia de glŭttīre. La forma dialectal sanlluc prové d'una adaptassió al nom de San Lluc. - Tráureli lo singlot an algú : assustál, assombrál hipo, movimiento convulsivo, repetido y espasmódico del diafragma y la glotis, que impulsa el aire fuera de los pulmones, de forma sincopada y a intervalos regulares sin intervención de la voluntad, con un pequeño ruido característico.
sano, sanos sano, sanos
Sans – sanos Santos – sanos
sansé entero, completo
sansera, sanseres entera, enteras, completa, completas
sansés enteros, completos
Sant, Santantoni a Valjunquera, San Antoni a Beseit San, San Antonio en Valjunquera
Santa Santa
santes santas
santiamén santiamén
santidat santidad
santíssim santísimo
santíssima santísima
santuari santuario
santuaris santuarios
santurrón, beato, mojigato, pixapiles santurrón, beato, mojigato, meapilas, gazmoño
santurronería santurronería, beatería, gazmoñería, mojigatería, fariseísmo, hipocresía
saó sazón, tempero
sap sabe
Sapí, tipo de pi, a Beseit no crec que se li digue al abeto; sapí de les Marrades ? – abies latín, fransés sapin, italiá abete; abeto, catalá abét tipo de pino, abeto
sápia, sápiga, sábiga (que yo) - homo sapiens sepa (que yo)
sápien, sápiguen, sábiguen sepan
sapientíssim sapientísimo
sapientíssimes sapientísimas
sapiere, sabiguére, sapiguére supiera, supiese
sapieren, sabiguéren, sapiguéren supieran, supiesen
sápies, sábigues, sápigues sepas
sapigám, sabigám sepamos
sapigáu, sapiguéu, sabigáu, sabiguéu sepáis
sápigue, sábigue sepa
sápiguen, sábiguen sepan
sapiguére, sabiguére supiera, supiese
sapiguéren supieran, supiesen
sapiguéres supieras, supieses
sapigut, sabut (u hay) sabido (lo he)
sapos sapos


saps sabes
Saputo, sabut, que sap, Pedro Saputo, novela de Braulio Foz, de Fórnols Saputo, que sabe, Pedro Saputo
saquet saquito
saquets saquitos
sarabastall, jaleo, soroll, sorollina jaleo, ruido
Saragossa, Zaragoza Zaragoza
saragossana, maña zaragozana
Sarapio, mote de Beseit Sarapio, mote de Beceite
sarcásticamen sarcásticamente
sardina sardina
sardines – les de cubo (solen sé arenques) se diuen guardiassivils – A la fonda Alcalá de Calaseit un plat típic son fesols tous (blangs) en sardina salada (de cubo) desmollada sardinas - arenques salados (guardiaciviles)
sargantana lagartija , La lagartija es el diminutivo de "lagarto", y en diferentes países se utiliza como nombre común para denominar a algunas o todas las especies de ciertos géneros de las familias Lacertidae y Gekkonidae. En España, específicamente en las provincias de Cuenca y Palencia, "ligaterna" es un término equivalente a lagartija.
sargantanes lagartijas
sargantaña, sargantana, sargantañes, sargantanes lagartija, lagartijas
sargento, sargentos sargento, sargentos
sarguera, vime – planta del género Salix - los vimes dels cabezudos de Beseit se féen de sarguera, normalmen prop dels estiradós y la fon del pas, mes aball del toll de les madrilles mimbre. El mimbre es una fibra vegetal que se obtiene de un arbusto de la familia de los sauces (género Salix, principalmente S. viminalis, pero también S. fragilis y S. purpurea) y que se teje para crear muebles, cestos y otros objetos útiles. 
sária, sáries, sárria, sárries, sarrió apero para los equinos, para transportar
sarmén, sarméns – lo cuento de María Sarmén, que sen va aná a cagá y se la va emportá lo ven sarmiento, sarmientos
sarmentós, que pareix un sarmén sarmentoso
sarmentosa, sarmentoses (máns) sarmentosa, sarmentosas (manos)
sarpada, de sarpa zarpazo, de zarpa
sarpades zarpazos
sarpat, sarpats – agarrá an algú en un sarpat, en un bras apoyat a la cadera coger a alguien con un brazo apoyado en la cadera
sarrampió sarrampión
sarrapastrós, sarrapastrosa, sarrapastrosos, sarrapastroses zarrapastroso, zarrapastrosa, zarrapastrosos, zarrapastrosas

sabes (tú)
sas, saps (tú) - Ñabíe un home a La Fresneda que díe : sas, a Santa Bárbara ñan leóns. 


sastre, sastres – los de casa lo sastre de Beseit, apartaméns rurals, me van di al seu fb que lo chapurriau no existíx :) igual se creuen que los paísos cagaláns sí. - Si es una dona : cusidora, sastra se diu menos.

sastre

sastret, sastrets

sastrecito, sastrecitos
sat, set, siat 7
satíric satírico
satírica, satíriques satírica, satíricas
satírics satíricos
satisfá satisface
satisfacsió satisfacción
satisfacsións satisfacciones
satisfé – satisfet – satisfeta – satisfach, satisfás, satisfá, satisfém, satisféu, satisfán –
si yo satisfaiguera o satisfera – satisfaría – satisfaré
satisfacer – satisfecho, satisfecha
satisfée satisfacía
satisfél satisfacerle
satisfémos satisfacernos
satisfén satisfaciendo
satisfet, satisfets satisfecho, satisfechos
Satisfeta, satisfetes satisfecha, satisfechas
satséns duros 700
satséntes pessetes 700
saúc sauce
Sauló : tipo de arena que ña a Beseit, se fée aná per rentá, paregut a la arena que porten los sabóns industrials tipo de arena
sauna, saunes sauna, saunas
saurí, sahorí, saorí, zahorí : persona que falsamen diu que veu lo que está amagat, encara que sigue daball de terra, mentres no u cubrixque roba blava / lo saorí que trobe aigua, trobe saó, hay conegut a Ángel de Valjunquera, Bancho,  zahorí, del árabe zahuri ("geomante").
sauvia, salvia (sabaudum) salvia
sava, saba (de un ábre) savia de un árbol
savia, saba de un ábre savia de un árbol
saxabe, saxáe – saxá be Agitaba – agitar bien
saxada agitada
saxán agitando
saxofón, saxo saxofón, saxo
saya, sayes saya, sayas
scanner, escáner per a escanejá, scan inglés, fé una passada buscán algo scanner
sé (sabé, sábre) sé (saber)
se diu se dice
se done se da
se han fet se han hecho
se van acabá se acabaron
se'n van, sen van, sen enfoten se van, se ríen
sebá cebar


seba, sebes - sebollot, sebollota, mote de Penarroija de Tastavinsagüelo sebeta, sebetes, sebota, sebotes cebolla, cebollas – cebollita, cebolleta
sebada (sebá) cebada (cebo)
sebo per a la caña de peixcá cebo para la caña de pescar
sebollot, sebollota, sebollots, sebollotes : mote de Peñarroija de Tastavins cebolla grande, mote de Peñarroya de Tastavins (catavinos)
sebós, sebosos - gort, ple de sagí, majetón, de bon añ seboso, sebosos
sebosa, seboses sebosa, sebosas
sec - prim, arguellat : mes sec que un gambo, que un gamo a Maella - Un gambo es un de Gambia, África seco, delgado, enfermizo
sec, secs seco, secos
secá secar
seca, seques seca, secas
secabe – sone com s´acabe - secáe secaba – suena como "se acaba"
secaben secaban
secadó secador
secáe, secabe secaba
secán secando
secánse – se canse secándose – se cansa
secante (geometría) secante (geometría)
secat, secats – cuixot secat a la esgorfa o perchi secado, secados – jamón secado en el desván
secressió, exudassió, evacuassió, excressió, segregassió, humor, suó, llágrima, bilis, transpirassió secreción, exudación, evacuación, excreción, segregación, humor, sudor, lágrima, bilis, transpiración
secressións secreciones
secret, secrets secreto, secretos
secreta secreta
secreta, secretes – sé de Queretes, com Juan Luis Camps Juan (Chimo) o lo Mas de Torubio secreta, secretas – ser de Cretas
secretamen secretamente
secretari, secretaris, secretaria, secretaries secretario, secretarios, secretaria, secretarias
secretíssim, secretíssims secretísimo, secretísimos
secretíssima, secretíssimes secretísima, secretísimas
secretíssimamen secretísimamente
secreto del gorrino, carn, se li pot di secret pero se sol di secreto secreto del cerdo, carne
secrets a brams secretos a voces, bramidos
secs secos
secsió, secsións sección, secciones
secsioná, tallá, partí, dividí, essindí, fracsioná, extirpá, mutilá, amputá, segá, sersená seccionar, cortar, partir, hender, dividir, escindir, fraccionar, extirpar, mutilar, sajar, amputar, cercenar
secsionada seccionada
secsionades seccionadas
sectó, sector, sectós, sectors sector, sectores
seda seda
sedada, sedades sedada, sedadas
sedal para pescar sedal
sedás, aré, criba, sedássos, arés, cribes cedazo, cedazos, criba, cribas
sedat, sedats sedado, sedados
sede, sedes sede, sedes
sede, sedes sede, sedes
sedí ceder
sedíxco cedo
seductó, seductós seductor, seductores
seduí Seducir - atraer, cautivar, embobar, enamorar, encandilar, galantear, fascinar, encantar, ilusionar, prendar, conquistar, entusiasmar, persuadir, hechizar, halagar
seduída, seduídes seducida, seducidas
seduíl seducirlo
seduít, seduíts seducido, seducidos
seduíxen seducen
sédula cédula
sega sega
segá segar
segabe segaba
segaben segaban
segada, segades segada, segadas
segades segadas
segadora, segadores segadora, segadores
segáe, segabe segaba
segalla, segalles, segall, segalls (cabrit) cabritilla, cabritillas, cabritillo, cabritillos
segán segando
segat, segats segado, segados
seglá, seglás seglar, seglares
sego – sego, que no veu, ciego siego – ciego
segón – hay arribat lo segón segundo
segón, segundo segundo

segona, segunda segunda
segóns – ham arribat los segóns – segóns com arribém Segundos - hemos llegado los segundos – según como lleguemos
segos (segá) – segos que no veuen siegues – ciegos
segregá segregar
segú, segur (Valjunquera) seguro
segú, segús seguro, seguros
segua, seua suya
seguedat, seguera ceguera
seguera ceguera
ségues (de segá) - segues siegas - ciegas
segües, seues suyas
seguí seguir
Seguí – acassá seguir
Seguí, perseguí – seguixco, seguíxes, seguíx, seguím, seguíu, seguíxen – seguiría – seguiré – siguera seguir, perseguir
seguía seguía
seguida – de una seguida, de una tongada - enseguida, desseguida, de seguida seguida – de contínuo, de una vez - enseguida
seguidamen, enseguida, desseguida enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto
seguides seguidas
seguíe seguía
seguíen seguían
seguíes seguías
seguíl seguirlo
seguíla, seguíles seguirla, seguirlas
seguíles seguirlas
seguíls seguirlos
seguím seguimos
seguín siguiendo
seguínles siguiéndolas
seguínlo siguiéndole
seguínlos siguiéndoles
seguirán seguirán


seguire siguiera, siguiese
seguirém seguiremos

seguíren siguieran, siguiesen
seguiréu seguiréis
seguiría seguiría
seguiríe (ell) seguiría
seguiríen seguirían
seguís, seguíx sigue
seguísco, seguíxco sigo
seguísque, seguíxque siga
seguísquen, seguíxquen sigan
seguíssen, seguíxen siguen
seguísses, seguíxes sigues
seguit – continuamen seguido – continuamente
seguíu seguís
seguíume seguidme
seguíx sigue
seguíx sigue
seguixca siga
seguíxco sigo
seguíxco sigo
seguíxco sigo
seguíxen siguen
seguíxque siga
seguíxquen sigan
según, segóns según
segunda, segona segunda
segundes, segones segundas
segundo, segón segundo
segur, segú seguro
segura, segures – tamé apellit Segura, com mon cuñat Luis de mostillé segura, seguras
seguramen seguramente
segures seguras
seguridat seguridad
seguríssim segurísimo
seguríssima segurísima
seguríssimamen segurísimamente


seguríssims segurísismos
seguro de vida, de una escopeta seguro de vida, de una escopeta
segús (ells están) - segures seguros (ellos están) - seguras
segut, sigut sido
seísmo, seísmos, tremoló de terra, terremoto seísmo, seísmos, temblor de tierra, terremoto
Sel – lo sel blau – lo blau está en sel El cielo azul – el azul está en celo
selá, cuidá, velá, vigilá, espiá, dissimulá, encubrí, amagá, ocultá, disfrassá, tapá celar, cuidar, velar, vigilar, espiar, disimular, encubrir, ocultar, disfrazar, tapar
seladó, seladós del hospital de Alcañís celador, celadores
selán celando
selebérrim, mol sélebre, conegut, famós celebérrimo
selebérrima, mol sélebre, coneguda, famosa celebérrima
selebrá celebrar
selebrabe, selebráe celebraba
selebrábeu celebrabais
selebrada celebrada
selebrades, selebráes celebradas
selebráen, selebraben celebraban
selebráes (tú) selebrabes celebrabas
selebrán celebrando
selebrará celebrará
selebrare celebrara
selebrarém celebraremos
selebrárem celebráramos
selebrasió, selebrassió, selebrasións, selebrassións celebración, celebraciones
selebrat celebrado
selebre celebra
sélebre, famós, conegut célebre, famoso, conocido
selébren celebran
sélebres, famosos, coneguts célebres, famosos, conocidos
selecsió, selecsións selección, selecciones
selecsioná seleccionar
selecsionat, selecsionats seleccionado, seleccionados
selecte, selectes selecto, selectos
seledónia, selidónia, selidónies, seledónies, madalena, madalenes, este se trau los cansonsillos com lo papé de les madalenes madalena, magdalena, bollo de masa de bizcocho normalmente presentado en un molde de papel acanalado
selestial celestial
selestials celestiales
selet celito
selets celitos
séli serle
selibat celibato
selidónia, seledónia magdalena
selidónies, seledónies magdalenas
sella, selles ceja, cejas
sello, sellos sello, sellos
sello, sellos sello, sellos
selós celoso
selosa, seloses celosa, celosas
selosos celosos
sels celos – cielos
sels, se´ls, se los – sels ha fet un nugo a la gola se les ha hecho un nudo en la garganta
seltzer, aigua en gas, sifó seltzer, agua con gas, sifón
sélula, sélules célula, células
sem, sems, semat, semada, semats, semades, dessustansiat, fruita que ha perdut lo suc, lo coló y lo gust / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo
semada, semades (carbasses) que se ha secado y ha perdido el color y sabor
semáforo, semáforos semáforo, semáforos
semana, semanes semana, semanas
semanada paga de la semana
semanes semanas
semaneta, semanetes semanita, semanitas
semántica semántica
semánticamen semánticamente
semás secarse y perder color y sabor
semat, semats (carbassó) que se ha secado y ha perdido el color y sabor
semblán semblante
semblansa, biografía, ensayo, resseña, descripsió, panegíric, bosquejo, apunte semblanza, biografía, ensayo, reseña, descripción, panegírico, bosquejo, apunte
sembra siembra
sembrá - sembro, sembres, sembre, sembrém o sembrám, sembréu o sembráu, sémbrensembraríasembrárasembraré sembrar
sembraben, sembráen sembraban
sembrada, sembrades sembrada, sembradas
sembrán sembrando
sembrat, sembrats sembrado, sembrados
semellansa, paregut parecido, semejanza
semellás, paréixes semejarse, parecerse
sementeri, fossá cementerio
sementeris, fossás cementerios
semidura, mich dura semidura
semifinal semifinal
seminari, seminaris seminario, seminarios
seminariste, seminaristes seminarista, seminaristas
semirrassional, semirrassionals semirracional, semirracionales
semitransparén, semitransparéns semitransparente, semitransparentes
Semontano, Somontano Somontano
sempre (latín semper) siempre
sen 100
sen, sens, sentená, sentenás 100
sena, sopá cena
sená, sopá cenar
senaben cenaban
senán (g) cenando
senáren cenaran, cenasen
senat – de sená, sopá – aon están los senadós, a Madrit Cenado – senado
senda, sendera, sendes, senderessenderes de gebra es un llibre de la Susana Antolí Tello de Beseit - senda es una empresa dels germáns Moragrega Julián, pascualets, de Beseit senda, sendas
senderet, sendeta senderillo
sendes sendas
sendeta, sendetas sendita, senditas
sendra, sendres ceniza, cenizas
sendré, cenicero per a la sendra cenicero
sendres cenizas
sénli siéndole
sénne tres li guañarém, o qué? siendo tres le ganaremos, o qué?
senon, sopon cenen
sens, séns sientes, oyes
sensassió, sensassións sensación, sensaciones
Sense, estém sense dinés, aném sense frenos costa aball sin
sensibilidat sensibilidad
sensibilíssimes sensibilísimas
sensible, sensibles sensible, sensibles
sensiblemen sensiblemente
sensill, sensills sencillo, sencillos
sensilla, sensilles sencilla, sencillas
sensillamen sencillamente
sensilles sencillas
sensillés sencillez
sensillet, sensillets sencillito, sencillitos
sensills sencillos
sensó, sensós sensor, sensores
sensorial sensorial
sensorial, dels sentits sensorial
sensorials sensoriales
sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta sentar, sentarse
sentabe sentaba
sentada, assentada sentada
sentades sentadas
sentáe, sentabe sentaba
sentáen, sentaben sentaban
sentáes, sentades, assentades sentadas
sentaéta, sentadeta, assentadeta sentadita
sentála sentarla
sentám sentarme
sentánse sentándose
sentánsia, senténsia sentencia
sentará sentará
sentaríe sentaría
sentás sentarse
sentat sentado
sentat, assentat sentado
sentats, assentats sentados
sente – se sente, s´assente se sienta
sentella, sentelles - apellit Centelles a Beseit centella, centellas
sentelleán, sentelleáns centelleante, centelleantes
sentelléo, sentelléos centelleo, centelleos
sentená centenar
sentenás centenares
senteno centeno
senténsia, senténsies sentencia, sentencias
sentensiat, sentensiats sentenciado, sentenciados
senténsies sentencias
sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida sentir, oír
sentía sentía
sentiba sentía
sentides sentidas
sentíe sentía
sentíen sentían
sentíen sentían
sentíes sentías
séntigo siento, oigo
sentígrados centígrados
séntigue sienta, oiga
séntiguen sientan, oigan
sentiguera sintiera, sintiese, oyera, oyese
sentiguere (ell) sintiera, sintiese, oyera, oyese
sentigueres sintieras, sintieses, oyeras, oyeses
sentíl sentirlo, oírlo
sentíla sentirla, oírla
sentílay di oir algo de su boca, oírselo decir
sentíles oírlas, sentirlas
sentíls sentirlos, oírlos
sentíls oírles, sentirles
sentím sentirme, oírme
séntim, séntims céntimo, céntimos
sentimén sentimiento
sentimens sentimientos
sentímetro, sentímetros centímetro, centímetros
séntims céntimos
sentín oyendo, sintiendo
sentinela, sentineles centinela, centinelas
sentínlo sintiéndolo, oyéndolo
sentínlos sintiéndolos, oyéndolos
sentínse sintiéndose, oyéndose
sentire, sentiguére sintiera, sintiese, oyera, oyese
sentiren, sentiguéren sintieran, sintiesen, oyeran, oyesen
sentiréu sentiréis, oiréis
sentiríe sentiría
sentiríem sentiríamos
sentiríen sentirían
sentiríeu sentiríais, oiríais
sentís, sen siente, oye
sentísco, sentíxco, séntigo siento
sentisque, sentixque sienta, oiga
sentíssen, sentíxen, sénten sienten
sentísses, sens, sentíxes oyes, sientes
sentit Sentido – oído
sentit sentido, oído
sentítos oíros
sentits sentidos
sentits sentidos, oídos
sentíu sentís, oís, sentirlo, oírlo
sentíx, sen siente, oye
sento, assento (de sentá, assentá) – séntigo de sentí siento (sentar) – siento de sentir
sénton sienten
sentrá, sentrás centrar, centrarse
sentraben centraban
sentral central
sentrals centrales
séntrica céntrica
séntrics céntricos
sentro, sentros – Lo sentro a Beseit estabe al carré General Franco, después Palacio, ere lo sentro = sindicat, per a reunións.  centro, centros - Casa el centro, Beceite, turismo rural
sentroeuropees centroeuropeas
sénu siéndolo


señ, coneiximén conocimiento, juicio
seña, señes seña, señas
señal, siñal, señals, siñals señal, señales
señalá, siñalá señalar
señalada, siñalada, señalades, siñalades señalada, señaladas
señalám señalarme
señalat, señalats señalado, señalados
señale, siñale señala
señaleta, siñaleta señalecita
señals, siñals señales
señes señas
señí ceñir
señida, señides ceñida, ceñidas
señit, señits, apretat, apretats ceñido, ceñidos
señorial, siñorial, señorials, siñorials señorial, señoriales
señorialmen señorialmente
señoril, señorial, señorils, señorials señoril, señorial
señorilmen señorilmente
señoríssim señorísimo
señoríssima señorísima
señorita, siñorita, señoreta, siñoreta señorita
señorites, siñorites, señoretes, siñoretes – putes Señoritas – putas
Sep – a Cataluña tamé es un tipo de bolet, classe boletus cepa de viña
sep, seps de viña, latín cĭppus cepa, cepas
separá, separás – separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió separar, separarse
separabe (separáe)– se parabe Separaba – se paraba
separaben, separáen separaban
separada separada
separadamen separadamente
separades, separáes separadas
separál separarlo
sepáral sepáralo
separáls separarlos
separám separarme
separámos separarnos
separán (g) separando
separánse separándose
separaríe separaría
separaríen separarían
separassió separación
separat, separats separado, separados
separos separes
sepillada cepillada
sepillat cepillado
seps cepas de viña
septembre, setembre septiembre
séptim, séptims séptimo, séptimos
sepulcre, sepulcro – sepulcrum latín - los catalanistes són com sepulcres blanquejats, mol majos per fora pero per dins ... farisseos sepulcro, sepulcros blanqueados
sepultá, enterrá sepultar, enterrar
sepultabe sepultaba
sepultaben sepultaban
sepultat, sepultats sepultado, sepultados
Sepultura, sepultures – genio y figura hasta la sepultura. Sepultura, sepulturas
sequedat, sequera, sequía sequedad, sequía
seques – dimecres, fabes seques Secas – miércoles, habas secas
Sequestrene, grup de música de Beseit, pren lo nom de un fertilisán. Sequestrene, grupo de música de Beceite, toma el nombre de un fertilizante.
sequet, sequets sequito, sequitos
sequeta, sequetes sequita, sequitas
sequía , falta de aigua, sequera, sequíes, sequeres sequía , falta de agua
séquia, séquies, del árabe sāqiya, se pronúnsie casi igual que séquia, lay hay sentit a un de Marruecos acequia, acequias
sequieta, sequietes acequia pequeña
ser (un) animal, planta, ser viu ser, animal, planta, ser vivo
ser (verbo sé) ser
sera, seres cera, ceras
serafín, querubín, ángel, arcángel, hermós, pressiós, grassiós serafín, querubín, ángel, arcángel, bello, hermoso, precioso, gracioso
serámica, serámiques – terra refractária de Beseit per a fé serámica cerámica, cerámicas – tierra refractaria de Beceite para hacer cerámica
serás, sirás serás
serbatana, del árabe sarbatanasarabatana – vore canut cerbatanacanuto
sereal, sereals cereal, cereales
serém, sirém seremos
seremónia, seremónies, sirimónia, sirimónies, del latín caerimōnĭa – selebrá una solemnidat – massa formalidat, trate afectat, exessíu, que no respón al sentimén del qui lo fa. ceremonia, ceremonias
serená, asserená, serenás, asserenás serenar, serenarse - tranquilizar, sosegar, calmar, moderar, refrenar, aplacar, apaciguar, acallar, suavizar, sedar, silenciar, apagar, enfriar, alentar, aliviar, reanimar, consolar
serenán (g) serenando
serénat ! Serénate !
serenáutos, serenéutos Serenaos !
serenidat serenidad
sereníssim serenísimo
sereníssimes serenísimas
sereno


sereno

seria, series seria, serias
seriamen seriamente
serie, series serie, series
seríe, siríe sería
seriedat seriedad
seríen serían
seríeu seríais
serio, serios serio, serios
sermó, sermóns sermón, sermones
serp, serps serpiente
serpentejabe serpenteaba
serpentejaben serpenteaban
serpenteján (g) – serpentejáns serpenteandoserpenteante, serpenteantes
serpentí, serpentíns : tubo en espiral del alambique serpentín, serpentines - tubo, conducto, alambique, espiral, caño
serpentina, serpentines, tira, sinta, papé serpentina, serpentinas
serpota, serpotes serpiente (despectivo)
serps serpientes
serrá serrar, aserrar
serra, serres (de serrá) sierra, sierras (serrar)
serrála serrarla
serralla, serralles cerrojo, cerrojos, cerradura, cerraduras
serrallé cerrajero
serralles cerrojos
serrano, de la serra – Serrano apellit, com los de Beseit,
la costa del Serrano.
serrano, serranos
serranos serranos
serrería, serreríes serrería, serrerías
serres sierras
serreta, serrafrén, freno per al caball (a les dens) freno para el caballo (está en los dientes)
serrucho, serruchos serrucho, serruchos
sers vius seres vivos
sers, siars cierzo, viento
sersiorás cerciorarse, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
sersiorat cerciorado
sert, serts cierto, ciertos
serta, sertes cierta, ciertas
sertamen ciertamente
sertámen, sertámens certamen, certámenes
sertes ciertas
sertesa certeza
sertificá certificar
sertificare certificara
sertificat, sertificats certificado, certificados
sertifico certifico
sertíssima ciertísima
serts ciertos
serva, serba, serves, serbes - mes áspre que una serva verda (áspre tamé es astringén) azarolla, azarollas , sorbus aucuparia
serval, gat serval o silvestre - serva, serba, serbal : Sorbus aucuparia gato serval – azarollo
servell, servells cerebro, cerebros
servellistes, neurólogos neurólogos
servera, serbera, ábre que fa la serva, serba, serveres, serberes azarollo, azarollos
servesa, serveses, serveseta, servesetes, caña, cañetes, quinto (0,2), mijana (0,33), tanque (0,5) cerveza
serveses cervezas
serveseta, servesetes cervecita, cervecitas
serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi servir
servidó, criat servidor
servidós, criats servidores
servíe servía
servíen servían
serviguére sirviera, sirviese
serviguéren sirvieran, sirviesen
servíl servirle
servil, rastrero, esclau, reptil, pilota, llepaculs, aduladó, apocat, sumisso servil, rastrero, esclavo, reptil, pelota, lameculos, adulador, apocado, sumiso
servíla servirla
servílay servírselo
servíli servirle
servilleta servilleta, en Alustante se llama rodilla
servilletes servilletas
servíls servirles
servím servirme, servimos
servímos servirnos
servín (g) sirviendo
servínla sirviéndole a ella, sirviéndola
servínli sirviéndole
servirá servirá
serviren, serviguéren sirvieran, sirviesen
serviríe serviría
serviríen servirían
servisco sirvo
servísque sirva
servissen sirven
servíssen sirven
servissi servicio
servissial servicial
servissial servicial
servissis servicios
servíssis servicios
servit, servits servido, servidos
servítos serviros
servits servidos
servíu servís, servirlo
Servíx sirve
Servíx sirve
servíx sirve
servíxco sirvo
servíxen sirven
servíxes sirves
servís, clatell, nuca cerviz, nuca, cogote, colodrillo, degolladero, morrillo
séssamo sésamo
sessanta 60
sessió, sessións sesión, sesiones
Set 7 sat 7 siete
setanta 70
setembre septiembre
seto, setos, abrets, valla, tancat, tápia, tapieta, empalissada, verja, matorral, romigueral, mota seto, setos, valla, cercado, cerca, cerco, tapia, empalizada, verja, matorral, zarzal, mata, arbusto
setrería cetrería
setse 16
Seu - sede suyo
Séu – has de sé bon chiquet – no vull séu ! Serlo – tienes que ser buen chiquillo – no quiero serlo !
seua suya
seues suyas
Seuma, apellit Celma ? - A Beseit, coll d´en Seuma apellido Celma ?
séume sedme
seus suyos
severamen severamente
severidat severidad
severíssim, severíssims severísimo, severísimos
severíssima, severíssimes severísima, severísimas
severo – mote de Beseit, l´alcalde Juan Enrique Celma Guimerá es severo per part de pare y rufo per part de mare Severo – mote de Beceite
sevillanes sevillanas
sexe, sexo sexo
sexes, sexos sexos
sexo sexo
sexos sexos
sexta sexta
sexto sexto
si no fas los debers no tindrás postre si no haces los deberes no tendrás postre
si te faiguera cas si te hiciese caso
sial, sel Cielo – celo
sials, sels Cielos – celos
siandra, sendra ceniza
siandres, sendres cenizas
siántim, siántims céntimos
siarra, serra sierra
siars, sers cierzo, viento
siart, sert cierto
siarta, serta cierta
siartes, sertes ciertas
siat 7 siete
siats sietes
sibá, sibada cebada
sibada cebada
sibades cebadas
sic, yo (a la Llitera) soy (en La Litera, Huesca)
sicatrís, sicatríses cicatriz, cicatrices
sicatrísen cicatrizan
sicatriu, sicatrius cicatriz, cicatrices
sida sida
siego, sego - Quico lo cèlio a Tortosa



ciego
siegos, segos ciegos
siénsia ciencia
siénsies ciencias
sientífic, sientífics científico, científicos
sientífica científica
sientífiques científicas
siesta, michdiada siesta
sifó – tubería en forma de U – sifó : aigua en gas sifón – tubería con forma de U – agua con gas
sifóns , com los que umplíe Fidel, Arsenio a Beseit, y a Valderrobres Arrufat, copet sifones, agua con gas
sifra, sifres cifra, cifras
sifrada, sifrades cifrada, cifradas
sifrat, sifrats cifrado, cifrados
sifres cifras
sigala – de la mar – en fransés “de la mer”, de llepá cigala de la mar – cigala de lamer, la cigala de un hombre
sigaleta cigala pequeña
sigám, siguém seamos
sigarra, chicharra cigarra
sigarré, sigarrés cigarrero
sigarres, chicharres cigarras
sigarret, sigarrets - sigarret de la rissa, porro cigarrito – cigarrillo de la risa, porro
sigarro, fumarro, piparro cigarro
sigarros cigarros
sigarros cigarros
sigáu, siguéu seáis

sigilo, secret, resserva, discressió, cautela, dissimul, silénsio, prudénsia sigilo, secreto, reserva, discreción, cautela, disimulo, silencio, prudencia
sigle, siglo, sigles, siglos siglo, siglos
siglo siglo
significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique significar
significabe, significáe significaba
significáen, significaben significaban
significán significando, significante
significánli significándole
significat, significats significado, significados
significatiu significativo
significatius significativos
significativa, significatives significativa, significativas
signifique significa
signo signo, marca, trazo, carácter, símbolo, rasgo, letra, número, sigla, abreviatura, nota, cifra, insignia, atributo, imagen, síntoma, señal, indicio, pista, huella, dato, detalle, seña, ademán, gesto, hado, destino, sino
sigró, sigróns garbanzo, garbanzos
sigue sea
sigue com sigue sea como sea
síguen sean
sigüeña, sigüeñes cigüeña, cigüeñas
sigüeñal cigüeñal
siguere fuera, fuese
siguérem fuéramos, fuésemos
siguéren fueran, fuesen
sígues seas
siguéu, sigáu seáis
siguién, siguiéns siguiente, siguientes
siguienta, siguientes siguiente (ella)
sigut, segut sido
Sil – sil pessiguen, si lo pessiguen, si´l pessiguen si lo
sílaba, sílabes sílaba, sílabas
silénsio silencio
silensiós, silensiosos silencioso
silensiosa, silensioses silenciosa, silenciosas
silensiosamen silenciosamente
silensioses silenciosas
silensiosos silenciosos
silicossis, enfermedat als pulmóns (lleus) silicosis
silindro, silindros cilindro, cilindros
silla, cadira – vore cadiera silla
sillón sillón
sillóns sillones
sils, si´ls, si los pessíguen si los
silueta, perfil, vora, contorn, dibuix, esbós, forma, sombra, tipo, figura silueta, perfil, contorno, trazo, dibujo, esbozo, borde, forma, sombra, tipo, figura
siluetes siluetas
silvestre, silvestres silvestre, silvestres
sima, com la de Oliete


sima, agujero profundo
simal, simals, rames grosses, branca, branques, cada una de les branques de l'ábre que náixen del trong, verdang rama, ramas gordas
símbol, símbolo, símbols, símbolos símbolo, símbolos
simbolón, se li díe a un home de Valderrobres que no estabe be, suposo que res a vore en lo tarot Simbolón : Es un tarot en el que hay una carta maestra para cada uno de los 12 signos del zodiaco
simén cemento
simes simas
simpatía, simpatíes simpatía, simpatías
simpátic, simpátics simpático, simpáticos
simpática, simpátiques simpática, simpáticas
Simple – fássil – home curtet de coneiximén Simple – fácil – simple : corto, cortito
simplemen simplemente
simples simples
simplet, simplets simple, simples
simpleta, simpletes simple, simples (ella, ellas)
simplificá simplificar
simplissidat, simplisidat – sensillés, fassilidat simplicidad – facilidad
simposio, congrés, reunió, convensió, assamblea simposio, congreso, reunión, convención, asamblea
simulá simular, fingir, disimular, encubrir, reproducir, representar, falsear, engañar, disfrazarse, desfigurar, aparentar, ilusionar, imaginar, idear, practicar, imitar, copiar
simultanejá, fé dos coses a la vegada simultanear
simultanejo simultaneo
simultáneo, simultáneos, simultánea, simultánees simultaneo, coincidente, coexistente, coetáneo, paralelo, compatible, concurrente, sincrónico
sin embargo sin embargo
sinc, sing 5
sincséns, singséns 500
sincuanta, singcuanta, 50 50
sincuantadós 52
síndic síndico
sindicaliste, sindicalistes sindicalista, sindicalistas
sindicat sindicato
síndria , sandía (del persa sindiya), síndries, sandíes, meló de aigua sandía, sandías, melón de agua
sine cine
sines cines
sinfonía, sinfoníes sinfonía, sinfonías
Sinforoso, nom, Sinforosa Sinforoso : Este nombre proviene de la raíz griega «συμφορα» (symphorá), al cual algunos autores le dan la interpretación de “acompañante”, sin embargo, su verdadero significado es “calamidad”, por lo que podría interpretarse como “lleno de desdicha”.
single, singles (latín Cingŭlu) tallats a plom


single, singles (latín Cingŭlu) tallats a plom

vericueto, risco, cortado en una montaña
singlot, singlots hipo
singséns , 500, singséntes 500
singulá, singulás singular, singulares
siniestro, siniestra - esquerra, zurda - que fa temó (sinister) Siniestro – zurdo – que da miedo
sino – aixó no es un caball, sino un macho // si no fas aixó no ixirás sino
sinsera, sinsé, sinsés, sinseres, que diuen la verdat sincera, sincero, sinceros, sinceras
sinta, sintes cinta, cintas
sinto, correcha correa, cinto, cinturón, ceñidor
síntoma, síntomes síntoma, síntomas
sintonisá (la tv, radio Matarraña), sintoniso, sintonises, sintonise, sintonisém o sintonisám, sintoniséu o sintonisáu, sintonísen – Matarranya Ràdio NO la sintoniséu, son catalanistes a matá, igual que comarquesnord.cat sintonizar
sintos, correches correas, cintos
sintura, sintures cintura, cinturas
sinturó, sinturóns – sinto, sintos, correcha, correches – sinturó de asteroides cinturón, cinto, correa (Gürtel alemán)
sinussitis (enfermedat) sinusitis
siñal, señal – per la siñal de la canal mon pare me pegue y no me fa mal señal
siñalá señalar
siñalabe señalaba
siñalades señaladas
siñalán señalando
siñalat señalado
siñalats señalados
siñale señala
siñalém señalamos
siñals señales
siñó, señó, siñós, señós señor
siñora, señora, siñores, señores señora, señoras
siñoreta, señoreta señorita
siñoría, señoría, jues, juez señoría, juez
siñoríssima señorísima
siñós señores
siñós señores
siprés, sipresos, aná cap als sipresos, aná als atres, diñála, guiñála, morís, passá al atre barri, etc –
la sombra del siprés es allargada es un llibre de Miguel Delibes
ciprés
sirá, será será
sirán (sé) serán
sirás (sé) serás
sircuit, sircuits, com lo de Motorland o lo del collet de les forques a Beseit


sircuit, sircuits, com lo de Motorland o lo del collet de les forques a Beseit

circuito, circuitos
sírcul, sírculs círculo, círculos
sirculá – sirculo, sircules, sircule, sirculém o sirculám, sirculéu o sirculáu, sircúlen – sircúla ! - sirculára – sircularé – sircularía – sirculán (g) circular
sirculasió, sirculasións – los de Mas de Barberáns fiquen sebes a les rotondes perque són bones per a la sirculasió circulación, circulaciones
sirculatori, sirculatoris circulatorio, circulatorios
sircunferénsia, sircunferénsies circunferencia, circunferencias
sircunspecsió, prudénsia, cordura, medida, miramén, sensatés, juissi, cautela, compostura, discressió circunspección, prudencia, cordura, medida, mesura, miramiento, sensatez, juicio, cautela, compostura, discreción
sircunstánsia, sircunstánsies circunstancia, circunstancias
siré (ábre que fa sirera, sireres), sireré


siré (ábre que fa sirera, sireres), sireré, cerezo

cerezo
siré (sé), seré seré
sirena, sirenes – les del mar : una vegada men vach trobá una, la vach mirá be y vach dí “per aón?” y la vach torná a aviá al mar – les de les ambulánsies sirena, sirenas
sirera, sireres, sirereta, sireretes, sirégarrofal, garrofals, primerenques, de alba, bordes, etc cereza, cerezas
sireré, sirerés, siré, sirés cerezo, cerezos
siréu (sé) seréis
sirga, sirgues, corda llarga (maroma) en la que se estire una embarcassió (com un llaút) per a féla aná de una vora a l'atra de un riu, per a féla aná contra corrén – sirga de ferro - camí de sirga de Jesús Moncada, Mequinensa sirga, sirgas - camino de sirga
siri (pascual), siris, sirio, sirios (de missa), veles grans cirio
siría (yo) sería
siríe sería
siríen serían
siríes serías
siríeu seríais
sírio, siri - sírio o sirio de Siria cirio - sirio, de Siria
sirvién, criat sirviente, criado
sirviéns sirvientes, criados
sirvienta, criada sirvienta, criada
sis 6, sisos (plural) 6
sisquera ploguére siquiera - ojalá lloviese
sisquera, siquiera – ojalá siquiera, ojalá
sissalla, sissalles cizalla, cizallas
sissaña (planta), sembrá sissaña, plantá sissaña – es pareguda a la cañota cizaña
sissañadós cizañadores
sisséns, 600, – SEAT 600 – sisséntes 600
sissí, per a esténdre la roba – La Sissí emperatrís sisí
sistell, sistells, sistella, sistelles cesta, cesto, cestas, cestos
sistellé , sistellera , lo que fa sistelles en vime, la dona que fa un sistella, pero tamé atres coses de vime cestero, que hace cestas de mimbre
sistelleta, sistella, sistelletes cestita, cestitas
sistema, sistemes sistema, sistemas
sistemática, sistemátic, sistemátiques, sistemátics sistemática, sistemático, sistemáticas, sistemáticos
sistemáticamen sistemáticamente
sisterna, sisternes, per a arreplegá aigua. Men enrecordo del gust del aigua de sisterna, un aigua blana. - sistiarna, sistiarnes cisterna
sitá, sitás – yo me sito, sites, site, sitém o sitám, sitéu o sitáu, (se) síten – si yo me sitára – sitaré – sitaría – sitán (g) citar
sita, sites, quedá en algú an algún puesto, per a festejá o firmá al notari cita
sitará (sitá) citará
sitat, sitada (sitá) citado
sitiat, sitiá, voltat sense pódre ixí, a una guerra, com los sitios de Saragossa. sitiado
situ (in) – al puesto (latín) in situ, en el sitio
situá, situás – yo me sitúo, sitúes, sitúe, situém o situám, situéu o situáu, sitúen – situára – situaría – situaré – situán (g) situar
situada, situat, situades, situats – sito a Beseit situada
situasió, situassió – situassións, situasións situación, situaciones
situats situados
siudadá, siudadáns, habitáns de una siudat ciudadano, ciudadanos
siudadana ciudadana, ciudadanas
siudat, siudats – história de dos siudats – la siudat no es per a mí (Paco Martínez Soria) ciudad, ciudades
siudats ciudades
sivada, sibada, sivá, sibá, sereal cebada
sivil, sivils – guardia sivil, un guardiassivil es un arenque, sardina salada de cubo civil, civiles
sivilisá civilizar
sivilisat, sivilissat, sivilissada, sivilisada civilizado, civilizada
sivils civiles
Sixanta, 60, sissanta Sesenta 60
sixantía, cumplí los 60, abáns jubilás jubilación
so, só, sonido, sóns, sonidos sonido, sonidos
sobín, assobín, a sobín a menudo
sobrá – sobro, sobres, sobre, sobrém o sobrám, sobréu o sobráu, sóbren – sobraría – sobrára – sobrará minjá – sobrat – sobrán (g) sobrar
sobra, les sobres (les obres es un atra cosa) – remostróns, rechauche sobra, sobras
sobrabe, sobráe sobraba
sobraben, sobráen sobraban
sobradero, a un pantano per aon sen va l´aigua cuan está ple sobradero
sobrarán sobrarán
Sobrarbe, comarca de Huesca Sobrarbe
sobrat, sobrada, sobrats, sobrades sobrado, sobrada, sobrados, sobradas
sobre Sobre – sobra
sobre - cóntam algo sobre lo teu viache a Italia cuéntame algo sobre tu viaje a Italia
sobre, sobres, per a una carta, cartes sobre, sobres
sobrenóm, mote, apodo sobrenombre, apodo, mote
sobrepassá sobrepasar
sobrepassabe sobrepasaba
sobrepassán sobrepasando
sobrepasse sobrepasa
sobrepássen sobrepasan
sobreportabe, sobreportá, com soportá soportar
sobressaltat, sobressaltada, assustat, assustada sobresaltado, sobresaltada
sobrestán, capatás majó de una obra de construcsió – mote de Valderrobres, Ber (Ber + Segura, abáns Casa Falgás)



sobrestante, capataz mayor de una obra de construcción.
sobret, sobrets de sucre, sobre minut sobrecito, sobrecitos
sobretot, sobre tot, sobre totes les coses sobre todo, todas
sobrevíndre sobrevenir
sobrevíndreli sobrevenirle
sobrevíndretos sobreveniros
sobrevingut, sobrevinguts sobrevenido, sobrevenidos
sobreviure , sobrevic, sobrevíus, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevíuen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda sobrevivir
sobreviuríe sobreviviría
sobria, sobries, que no ha begut, serena Sobria, sobrias
sobriamen sobriamente
sobriedat sobriedad
sobrio, sobrios, que no han begut, sereno sobrio, sobrios
soc (dormí com un), soca de lleña dormir como un leño
soc (yo) yo soy
soc de fusta, socs zueco, zuecos
soca (fes lo) hacerse el tonto, http://dle.rae.es/srv/fetch?id=YB9udMs
soca de un ábre – zoquet leño de un árbol – zoquete
soca, soques raíz y parte de tronco de un árbol
soca, soques – rabassa leño, leños
socarrat, sucarrat, socarrada, sucarrada – que s´ha fet massa al foc, s´ha quedat negre, socarraét a Valénsia - cremat, torrat, recremat socarrar, quemar, tostar, requemar
socarrón, socarrona - burlón, guassón, irónic, picardíes, somarda socarrón, socarrona, burlón, guasón, irónico, pícaro, solapado, astuto, ladino, taimado
socórre, ajudá an algú (que demane socorro o no) socorrer
socorréulos socorredlos
socorríe socorría
socorro, socorros socorro, socorros
sodomía, fótres pel cul, donás pel cul, ve de Sodoma y Gomorra (encara que entonses no féen aná cap gomorra) de la Biblia sodomía
sofá, sofás sofá, sofás
sofocá, sofocás – yo me sofoco, sofoques, sofoque, sofoquém o sofocám, sofoquéu o sofocáu, sofóquen – sofocára – sofocaría – sofocaré sofocar
sofocada, sofocades sofocada, sofocadas
sofocat, sofocats sofocado, sofocados
sofoco, sofocos – yo me sofoco Sofoco, sofocos – yo me sofoco
sofoque sofoca
sofóquen, sofoquen sofocan
sofre (sulphur, azufre), sofres – mecha de sofre per a cremá a dins de un carretell (o als lavabos de les chiques al institut de Valderrobres, que yo sé quí va sé) azufre
sofrira, sufriguera sufriese, sufriera
sogra, sogres – matassogres suegra, suegras
sogre, sogres suegro, suegros
sogueta, cordeta, soguetes, cordetes
sogueta, cordeta, soguetes, cordetes, llas groc per als catanazis
 llas groc per als catanazis

soguita, cuerdecita
soja soja
sol, sols – sola, soles – a soles solo, solos, sola, solas – a solas
sola sola
solá solar
sola, soles – de la sabata, abarca suela, suelas
solada, solades – la solada del vi, del oli – solades (olives, ameles) an terra precipitado del vino – muchas olivas en el suelo
solamén, solaméns de una casa, paret – per a fels, cridéu a Tomás y Ángel Guimerá Lorente, excavassións Matarraña y com diu Alberto Tejedor Tello del bar de les eres de Beseit, Tomás esgarrapaciones cimiento, cimientos
solar (placa) placa solar
solás solares
solc, solcs fets en un aladrecavallóns, caballóns surco, surcos hechos por un arado
solcs surcos
soldá – soldo, soldes, solde, soldém o soldám, soldéu o soldáu, sólden – soldaría – soldára – soldaré soldar
soldat, soldats – del ejérsit – de soldá – mal soldat : cuan algú está de peu, per detrás li fas avansá los ginolls cap a dabán soldado, soldados – del ejército – de soldar – mal soldado
soldats soldados
sóldre – solgo, sols, sol, solém, soléu, sólen (víndre) Soler – suelo venir
soledat soledad
soledats soledades
solém solemos
solemne solemne
solemnemen solemnemente
solemnidat solemnidad
solen suelen
soles solas
soles solas
soles – a soles (sol, sola) Suelas – a solas
solet solito
soleta solita
solgo suelo
solidaridat solidaridad
solíe solía
solíen solían
solisitá, solissitá solicitar
solisitada solicitada
solisitades, solisitáes solicitabas, solicitadas
solisitut solicitud
solíssita solícita
solissitabe solicitaba
solissitaben solicitaban
solissitadó, solissitadós solicitador, solicitadores
solissitál solicitarlo
solissitánla solicitándola
solissitut solicitud
sólit, sólits sólido, sólidos
solitári, solitáris solitario, solitarios
solitária, solitáries – parássit del intestino, com una serp als budells solitaria, solitarias – parásito del intestino
soll, solls del gorrino, eau de la soll (colonia) pocilga
sols solos
solsida enrunada, caída
solsídes, de solsí, solsís - solsits – mas de Solsides a Valderrobres (Segarra) enrunadas, arruinadas, que han caído
solt, solts suelto, sueltos
soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada – soltá les ovelles, tráureles del corral, dixáles soltes, pero lo pastó va en elles soltar, aflojar – sacar las ovejas
solta, soltes suelta, sueltas
soltabe, soltáe soltaba
soltaben, soltáen soltaban
soltán soltando
soltare soltara, soltase
soltat (ham) soltado
soltáu soltáis
solte suelta
solté, soltés – mosso vell soltero, solteros – mozo viejo
solten, sólten sueltan
soltera, solteres soltera, solteras
soltero, solté, solteros, soltés – mosso vell, mossos vells soltero, solteros – mozo viejo
soltes sueltas
soltéu soltáis
solto suelto
solton suelten
solts sueltos
solusió, solusións – ficá una cosa en ássit sulfúric es una dissolusió; dissóldre a tots los catanazis en ássit es la solusió solución, soluciones
solusioná, solussioná solucionar
solusionada, solusionades solucionada, solucionadas
solusionat, solusionats solucionado, solucionados
solvén, acreditat, acomodat, adinerat, responsable, serio, cumplidó, pagadó solvente, acreditado, acomodado, pudiente, adinerado, responsable, serio, cumplidor, pagador
solventa (ella es) solvente (ella es)
som – en mallorquí, jo som es yo soc Somos – en mallorquín, jo som es yo soy
somarda : una persona que te la fot en clave de humor, sabén be lo que diu. - que té sorna, irónic, sarcástic, NO es un grassiós com Josep Miquel Gracia Zapater de La Codoñera persona que te la mete en clave de humor, sabe bien lo que dice – irónico, sarcástico, NO es un gracioso – sorna : ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo
sombra, sombres – vore umbría, ombría sombra, sombras
sombrejades, sombrejada sombreadas, sombreada
sombrejat, sombrejats sombreado, sombreados
sombrero, sombreros – de palla, mejicano sombrero, sombreros
sombres sombras
sombreta sombreta
sombreta, sombretes sombrita, sombritas
sombrío, se diu ombriós, umbriós sombrío
somera, ligera, breve, insustansial, resumida, ligera, superfissial – a Cataluña, la burra y bruta de Ana Gabriel per ejemple somera, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial
somero, ligero, breve, insustansial, resumit, leve, superfissial somero, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial
sometím, sométrem someterme
sometixgo someto
sométre Someter - imponer, dominar, sujetar, sojuzgar, subyugar, reducir, reprimir, contener, vencer, supeditar, oprimir, domar, conquistar, mostrar, ofrecer, exponer, proponer, sugerir, plantear, expresar, presentar, formular, brindar, encomendar, delegar, doblegarse, entregarse, capitular, rendirse, claudicar, humillarse, obedecer
sométremos someternos
sométres someterse
sometuda, sometudes sometida, sometidas
sometut, sometuts sometido, sometidos
somni, somnis (ensomiá) – ting son sueño, sueños – tengo sueño
sompa, sompes, zompa, zompes torpe, tonta
sompo, sompos, zompo, zompos torpe, tonto, http://dle.rae.es/srv/search?m=30&w=zompo
son (ting), sons tengo sueño
són cares son caras
son pare, sons pares su padre, sus padres
soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen – está sonat sonar
sona, zona, sones, zones zona, zonas
sonabe, sonáe sonaba
sonada, sonades sonada, sonadas – loca, locas
sonáen o sonaben sonaban
sonán sonando
sonánse sonándose
sonás los mocs sonarse los mocos
sonat, sonats Sonado – loco
sonata, sonates sonata, sonatas
sonda, sondes sonda, sondas
sondeo, sondeos sondeo, sondeos
sondormit , adormit, sondormida, adormida adormilado, adormilada, dormido, dormida
sone suena
sonen suenan
sones suenas
sonido (so), sonidos sonido, sonidos
sónon suenen
sonorissassió sonorización
sonreíe sonreía
sonrién sonriente
sonriénli sonriéndole
sonriéns sonrientes
sonriénse sonriéndose
sonrisa, sonrissa sonrisa
sonrisses sonrisas
sonríu sonríe
sonriure - sonreíxco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen – si yo sonreiguéra – sonriuré – sonreía sonreir
sonrós, mandrós, vago, dropo, gos, que té gossina o dropina, com Francisco Escudero vago, perezoso
sonrosa, mandrosa, vaga, que té gossina o dropina vaga, perezosa
sonsacá sonsacar
sopá, sená cenar
sopa, sopes sopa, sopas
sopabe cenaba
sopán (g), senán cenando
soparán cenarán
soparém cenaremos
soparet, soparets – Opa quin soparet ! cenita, cenitas – Vaya qué cenica !
soparíen cenarían
sopat – Ahí de nit per a sopá vam sopá sopes de timó cenado – Ayer noche para cenar cenamos sopas de tomillo
sope cena
sopen cenan
Sopes – A Beseit, mote, los germáns Sopes cenas
sopesá sopesar, calcular, considerar, ponderar, valorar, apreciar, tantear
sopesabe, sopesáe sopesaba
sopesán sopesando
soplete, sopletes soplete, sopletes
sopo ceno
sopónsio, ataque, desmay, desvanessimén, marech, patatús, síncope, telele, mal de esfelísia (apoplejía, embolia, ictus) soponcio, ataque, desmayo, desvanecimiento, mareo, patatús, síncope, telele, apoplejía, pataleta
soport (aon se apoye algo), soports soporte, soportes, apoyo, apoyos
soportá, soportás – soporto, soportes, soporte, soportém o soportám, soportéu o soportáu, sopórten – soportaría – soportára – soportaré soportar, aguantar
soportabe, soportáe soportaba
soportaben, soportáen soportaban
soportable, soportables soportable, soportables
soportál, soportála soportarlo, soportarla
soportáles, soportáls soportarlas
soportán(g) soportando
soportará soportará
soportaríeu soportaríais
soportat, soportats soportado, soportados
soportáu soportáis, soportarlo
soportáu, soportéu soportáis
soporten soportan
sopte (de), de repén de repente
soqueta, zoqueta : com un guan de fusta per a segá en la fals, falz, es com un soc guante de madera, zueco, para segar con la hoz
soquete, zoquete, tarugo, taco, soca, mendrugo, corrusco, cuscurro, churrusco, bruto, ignorán, torpe, mentecato, soc, zote, tonto, encantat, imbéssil, bobo, idiota, memo


Javier Giralt Latorre
Javier Giralt Latorre sap mol sobre lo chapurriau de La Litera

zoquete, tarugo, taco, leño, calce, mendrugo, corrusco, cuscurro, cantero, churrusco, bruto, ignorante, torpe, mentecato, zote, tonto, imbécil, bobo, idiota, memo
Sordera – Siñora, está vosté mol gorda ! Sí, com una tápia. sordera
sordet, sordeta, sordera sordito, sordita, sordera
sorna – vore somarda sorna, ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo
soroll, sorolls ruido, ruidos
sorollá , yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) mover
sorolláe o sorollabe (se) movía
soróllamela (Ignacio) muévemela (Ignacio)
sorollás moverse
soróllatela
sorollátela
muévetela
movértela
sorollet, sorollets ruidito, ruiditos
sorollina, sorollines mucho ruido
sorolls ruidos
sorprén sorprende
sorprendén, sorprendéns sorprendente, sorprendentes
sorpréndrels sorprenderles
sorprengue sorprenda
sorprengut, sorprenguts, sorprés, sorpresos sorprendido, sorprendidos
sorprés, sorprengut, sorpresos, sorprenguts sorprendido, sorprendidos
sorpresa, sorpressa, sorpreses, sorpresses - si a una monja la detenen, es una sor presa ? sorpresa, sorpresas – si a una monja la detienen, es una sor presa ?
sorpreses sorpresas
sorsida (una paret) Pared que se ha caído
sorsit (un maset) Masía que se ha caído
Sort (la) : un tros de horta a Beseit, a ma dreta baixán desde San Gregori a la fon del pas. trozo de huerta en Beceite
sort, a sorts suerte, a suertes
sort, sord, sorda, sorts, sords, sordes sordo, sorda, sordos, sordas
sortejá sortear
sorteo, sorteos, sortech, sortechos sorteo, sorteos
sortija, joya, anell, aro, etc sortija, anillo, aro, etc
sorts (a) suertes
sospecha, sospeches sospecha, sospechas
sospechabe, sospecháe sospechaba
sospechán sospechando
sospechánu sospechándolo
sospecháreu sospecharais
sospechat sospechado
sospeches sospechas
sospeches (tú) sospechas
sospechós, sospechosos sospechoso, sospechosos
sospechoses sospechosas
sospesá (pes) levantar un peso, pesar
sospesáe, sospesabe (pes) aguantaba un peso
sospesál, sospesáls levantarlo para ver el peso
sossa, sosses – adj – sosa cáustica per a fé sabó “de Marsella” natural, en oli o greix, grassa, sagí sosa, sosas
sossegá, sossegás - tranquilisás, apassiguás, serenás, aplacás, relajás, calmás, amansás, moderás sosegar, tranquilizar, apaciguar, serenar, aplacar, relajar, calmar, amansar, moderar
sossegada, sossegades, assossegada, assossegades sosegada, sosegadas
sosségat, assosségat sosiégate, tranquilízate
sossegat, assossegat, passífic, reposat, tranquil, apassible, serio, de bon juissi, imperturbable, silensiós sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso
sossegat, sossegats, asossegat, asossegats sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso
sossial, sossials social, sociales
Sossialisme – NAZI ve de la paraula NAtionalsoZIalismus, sossialisme nassional, y lo fascisme de Mussolini tamé ere un movimén sossial Socialismo – nazi, nazismo, fascismo
sossials sociales
Sossiedat – bar de la sossiedat, a Valjunquera y datres pobles sociedad
sóssio socio
sossiolingüística, espessialidat del doctor Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins
sossiolingüística, espessialidat del doctor Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins

sociolingüística
sossiopolítica sociopolítica
sosso, sossos soso, sosos
sosté sostiene
sostén, sosténs per a les mamelles, pits, cantrelles sostén, sostenes
sostenínli sosteniéndole
Sostíndre – sosting, sosténs, sosté, sosteném, sostenéu, sosténen – sostindría – sostinguéra – sostindré sostener
sosting sostengo
sostobá - sostobo, sostobes, sostobe, sostobém o sostobám, sostobéu o sostobáu, sostóben – sostobára – sostobaré – sostobaría – fé algo TOU mover algo, ahuecar
sostobat, sostobada movido, ahuecado
sotana, sotanes del retó, móssen sotana, sotanas
sótano, pis daball terra, cova, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba sótano, cueva, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba
sou (vatros, vatres) sois
souvenir, suvenir, recuerdo comprat an algún viache souvenir, recuerdo, utilizada muy comúnmente en el comercio refiriéndose a detalles o mercancías alusiva a un lugar o a un evento de cualquier tipo a la venta o que se adquiere.
sovín, sobín, assobín, a sovín a menudo
suá – súo, súes, súe, suém, suéu, súen – si yo suára – suaré – suaría – suat, suada sudar
suá – súo, súes, súe, suém o suám, suéu o suáu, súen – suára – suaré – suaría sudar
suába sudaba
suábe sudaba
suábes, suáes sudabas
suáda, suádes sudada, sudadas
suán sudando
suát, suáts sudado, sudados
suaumen suavemente
suave, suau, suaves, suaus suave, suaves
suavemen suavemente
Suaves – suábes, suáes Suaves – sudabas
suavet suavecito
suaveta, suavetes suavecita, suavecitas
suavets suavecitos
suavidat suavidad
suavisá suavizar
suavisán, suavissán suavizante
subastá subastar
subasta, subastes subasta, subastas
subastat subastado
subconsién subconsciente
subcontrata, subcontrates subcontrata, subcontratas
subcontratada, subcontratades subcontratada, subcontratadas
súbdit, súbdits - subordinat, dependén, vassallo, feudatari, siervo, tributari súbdito, súbditos, subordinado, dependiente, vasallo, feudatario, siervo, tributario
subdividí subdividir
subdividix subdivide
subín, a subín, assubín, sovín, a sovín, assovín a menudo
súbita (de repén) súbita
súbitamen súbitamente
subliminal, mensaje amagat subliminal, mensaje escondido, pero el modesto presente encerraba un mensaje subliminal: 'Espero que pronto esté bien para volver a viajar'." Miguel Bonasso
submarines submarinas
submarino, submarinos, submarina, submarines submarino, submarinos, submarina, submarinas
submaríns, submarinos submarinos
subordiná subordinar
subordinada, subordinades subordinada, subordinadas
subrallat, subrallats, subrallada, subrallades subrallado, subrallados, subrallada, subralladas
substantiu, substantius, sustantius, com tassa, vidre, cona sustantivo, sustantivos
substrate, sustrate substrato
subterránea, subterránees subterránea, subterráneas
subterráneo, subterráneos subterráneo, subterráneos
suc, sucs (succo en italiá) vore sucaina – al suc de compra, per ejemple de taronja, molta gen li diu zumo de taronja, y la gen jove fa aná mol mes zumo que suc jugo, jugos, zumo, zumos
sucá (pa), de suc mojar (pan), de jugo, zumo
sucaina (suc), de pataques podrides zumo de alguna cosa podrida
sucarrá socarrar, quemar, tostar
sucarrat, socarrat - mote de Monroch, sucarrats, socarrats, sucarrada, sucarrades, socarrada, socarrades socarrado, quemado, tostado
sucessivamen sucesivamente
sucesso, sucessos, cas, lo que ha passat suceso, caso, lo que ha pasado
sucre azúcar
sucrera (la), sucreres (les) azucarero, azucareros
sucsió succión
sucsioná, chuplá, chupá succionar
sucsionán succionando
suculén, suculéns, suculento, suculentos, suculenta, suculentes - sabrós, sucós, nutritiu, sustansiós, bo, apetitós suculenta, suculentas, sabroso, jugoso, nutritivo, sustancioso, rico, apetitoso, sazonado
sucursal, sucursals sucursal, sucursales
sudeste, sureste sudeste
sudoeste, suroeste sudoeste
sudorífic, sudorífics, medissines per a fé suá sudorífico, sudoríficos
sueldo, sueldos, nómina, nómines, jornal, jornals sueldo, sueldos
sufijo de una paraula sufijo
Sufissién : prou – ya ne ting prou – sufissién a les notes de allacuanta Suficiente – ya tengo suficiente o bastante – suficiente en las notas de hace muchos años
sufissienmen suficientemente
sufissiéns suficientes


sufragá, pagá, subvensioná sufragar, subvencionar, subvenir, costear
sufrida (vore patida, patí) – esta roba es mol sufrida : que aguante be les taques y lo tráfec. Sufrida - resignado, paciente, tolerante, conforme, estoico, flemático, resistente, duro
sufríe, patíe sufría
sufrimén, patimén sufrimiento
sufrínlo, patínlo sufriéndolo
sufríssen, patíxen sufren
sufríu, patíu sufrís, sufrirlo
sugat, suát sudado
sugats, suáts sudados
sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida sugerir, proponer, insinuar, invitar, inspirar, recomendar, mencionar, aludir, evocar, recordar, parecer, semejar
sugerit sugerido
sugeríxque, sugeríxgue sugiera
suisa, suiza, suises suizas
suissidás suicidarse
suissidi, suissidis suicidio, suicidios
Suiza, Suisa, Suissa Suiza
suizo suizo
suizos, suisos suizos
sujessió sujeción, retención, fijación, atadura, inmovilización, constreñimiento, estancamiento, ligamento, unión, trabazón, sostenimiento
sujetánli, aguantánli sujetándole
sujeto, aguanto – sujeto y predicado sujeto
sulfhídric (ássit) sulfhídrico (ácido)
sulfúric (sulphur) sulfúrico
sultán, sultáns sultán, sultanes
sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma sumar
sumamen complicat sumamente complicado
sumats sumados
sumergí – sumergit, sumergida – afonat, afonada sumergir
sumergible, sumergibles, que se pot sumergí, afoná daball del aigua sumergible, sumergibles
sumergit, sumergits sumergido, sumergidos
sumicá : plorá, ploriquejá caén los mocs y aná absorbínlos, sense fé aná lo mocadó (sonás). lloriquear, llorar absorbiendo los mocos
suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada suministrar
sumissa, sumisses sumisa, sumisas
sumisso, sumissos, dóssil, manejable, obedién, humilde, subyugat, vassallo, esclau sumiso, sumisos, dócil, manejable, obediente, humilde, subyugado, vasallo, esclavo
suncha, oli de la llana que la fa impermeable y protegíx de parássits lanolina
suns, sons pares sus padres
suntuós suntuoso, espléndido, magnífico, lujoso, opulento, ostentoso, rico, soberbio, solemne, grandioso, excesivo, recargado
suñé, somier del llit somier de la cama
suó, suós sudor, sudores
suoráns (medissines per a fé suá) sudorantes
suós sudores
superá superar
superabe, superáe superaba
superaben, superáe superaban
superará superará
superat, superats superado, superados
superestrato (llengua) superestrato
superfíssie, superfíssies superficie, superficies
superió superior
superioridat superioridad
superiós superiores
superlatiu, lo mes amún, lo mes gran superlativo
supermercat, supermercats supermercado, supermercados
superstissió superstición
superstissións supersticiones
superstissiós, superstissiosos, superstissiosa, superstissioses supersticioso, supersticiosos, supersticiosa, supersticiosas
supervisá supervisar
supervisáu supervisarlo
supervivénsia supervivencia
suplemén, supleméns suplemento, suplementos
supletori, supletoris, supletoria, supletories supletorio, supletorios, supletoria, supletorias
suplí, reemplassá, sustituí, relevá, sussedí suplir, reemplazar, sustituir, relevar, suceder
suplicá suplicar
súplica, súpliques súplica, súplicas
suplicabe suplicaba
suplicáli suplicarle
suplicáls suplicarles
suplicánli suplicándole
suplicánlos suplicándoles, suplicándolos
suplíe suplía
suplíen suplían
supliques, suplíques (tú) suplicas (tú)
supondre, suposá suponer
supondríe supondría
supongám, suposém supongamos
suponíe, suposabe – su posabe Suponía – se lo ponía
suposá, supóndre - suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen suponer
suposaba (yo), suponía suponía
suposáen o suposaben suponían
suposat, suposats supuesto, supuestos
supose supone
suposém suponemos
supositori, supositoris es una cosa que te la pots fótre pel cul pel teu be supositorio, supositorios
suposo supongo
supost, suposta, suposat, suposada supuesto, supuesta
supra supra
supralabial, damún del labio supralabial
suprem, supremo (tribunal) supremo
suprema suprema
suquet, suquets zumito, juguito
sur sur
surá (v) = flotá com un suro flotar como un corcho
surf surf
surgén, surgéns, de surgí : brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí surgente, surgentes, de surgir : brotar, manar, salir, manifestarse, aparecer, asomar, alzarse, florecer
Surgí - brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí surgir
surocap de suro corchocabeza de corcho
surra, surres zurra, zurras
surrac, surracs, serrucho, serruchos, serra, serres - vore tronsadó per a dos persones sierra, serrucho – ver tronzador
surriaca, surriaques zurriaga, zurriagas
sursí, cusí zurcir, coser
sus! crit per a esbarrá als gossos – passa a fora ! Sus ! Grito para ahuyentar a los perros – pasa afuera !
suspéndre suspender
suspenguen suspendan
suspensió, suspensións suspensión, suspensiones
suspirá suspirar
suspiraben, suspiráen suspiraban
suspiráe o suspirabe suspiraba
suspirán suspirando
suspiret, suspirets suspirillo, suspirillos
suspiro, suspiros suspiro, suspiros
sussessió, sussesió (guerra de) sucesión (guerra de)
sussessivamén sucesivamente
sussessó, sussessós, sussessora, sussessores sucesor, sucesores, sucesora, sucesoras
sussodit susodicho
sussurrá – parlá baixet, mussitá, bisbisejá, cuchichejá, murmurá, runrunejá - divulgás, rumorejás, trassendí susurrar, musitar, bisbisear, cuchichear, murmurar, runrunear, divulgarse, rumorearse, trascender
sussurrabe o sussuráe – lo home que sussurabe als caballs Susurraba – el hombre que susurraba a los caballos
sussurro, sussurros susurro, susurros
sustánsia, sustánsies sustancia, sustancias
sustituída sustituída
sustituídes sustituídas
sustituiríe sustituiría
sustituiríen sustituirían
sustituít, sustituíts sustituído, sustituídos
sustituíx sustituye
sustitusió, sustitussió, sustitussións, sustitusións sustitución, sustituciones
sustituto, sustitut, sustitutos, sustituts, sustituta, sustitutes sustituto, sustitutos, sustituta, sustitutas
susto susto
sustos sustos
sustrate sustrato








sut (la), l´assut (árabe) azud (el)
sutil, leve, delicat, frágil, tenue, suave, vaporós, ingeniós, perspicás, agut, inteligén sutil, leve, delicado, frágil, tenue, suave, vaporoso, ingenioso, perspicaz, agudo, inteligente
sutilíssimes sutilísimas
sutilíssim sutilísimo