Mostrando las entradas para la consulta nulh ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta nulh ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 10 de octubre de 2023

Raimond, Raymond, Ramon, Ramón; Vidal; Besaudun, Besalú, Bezaudu,

Raimond Vidal de Besaudun. 

Pont de Besalú

Unas novas vos vuelh contar
Que auzit dir a un 
joglar
En la cort del pus 
savi rey
Que anc fos de neguna ley,
Del 
rey de Castela 'N Amfos
E qui era condutz e dos,
Sens e valors e cortezia,
Et engenh de cavalayria;
Qu' el non era onhs ni sagratz,
Mas de pretz era coronatz,
E de sen e de lialeza
E de valor e de proeza.
Et a lo rey fag ajustar
Man cavayer e man joglar,
En sa cort, e man ric baro;
E can la cort complida fo,
Venc la 
reyna Lianors;
Et anc negus no vi son cors,
Estrecha venc en un mantelh
D' un 
drap de seda bon e belh
Que hom apela 
Sischanto,
Vermelh ab lista d' argen fo,
E y ac un 
leuon d' aur devis:
Al rey soplega, pueis s' asis;
Ab una part lonhet de luy.
Ab tan veus un joglar ses bruy
Denan lo rey franc, de bon aire;
E 'l dis: “Rey, de pretz emperaire,
Ieu soi vengutz aisi a vos,
E prec, si us platz, que ma razos
Si' auzida et 
entenduda.”
E 'l reys dis: “M' amor a perduda
Qui parlara d' aisi enan
Tro aia dig tot son talan.”
Ab tan lo joglar issernit
A dig: “Franc rey, de pretz garnit,
Ieu soi vengutz de mon repaire
A vos per dir e per retraire
Un' aventura que avenc,
Sai en la terra don ieu venc,
A un 
vassalh Aragones;
Be sabetz lo vassalh qui es,
El a nom 
N Amfos de Barbastre.
Er auiatz, senher, cal desastre
Li avenc per sa gilozia:
Molher belh' e plazen avia,
E sela que anc no falhi
Vas nulh hom, ni anc no sofri
Precx de nulh hom de s' encontrada,
Mas sol d' un don era reptada,
Qu' era de son alberc privatz,
D' aquel de son marit cassatz;
Mas amors tan fort lo sobrava,
Per que alcuna vetz pregava
La molher son senhor N' Alvira,
Don ilh n' avia al cor gran ira;
Pero mais amava sofrir
Sos precx que a son marit dir
Res per que el fos issilhatz,
Car cavayers era prezatz,
E sel qu' el maritz fort temia;
Car de bona cavalaria
Non ac sa par en 
Arago.”
- “Doncx, so dis lo reys, aquest fo
Lo cortes Bascol de 
Cotanda.”
- “Senher, 
oc; er auiatz la randa
Col pres de la bela N' Alvira,
Car res de tot cant hom dezira
Non poc conquere ni aver,
Tro al marit venc a saber,
Que 'l disseron siey cavayer
Tug essems en cosselh plenier:
“Senher, per dieu, trop gran bauzia
Fai En Bascol, que cascun dia
Pregua ma dona et en quer,
E dic vos que tan lo i sofer
Que coguos en seretz ses falha.”
Et el respos: “Si dieus mi valha,
Si no m' era a mal tengut,
Tug seriatz ars o pendut,
Car non es faitz c' om creire deya,
E tug o dizetz per enveya
Car sobre totz el val e sap;
Mas ja dieus no mi sal mon cap,
Si jamay negus mi retrai
De res que Na Alvira fai,
S' ieu per la gola non lo pen
Que ja non trobara guiren.”
Ab tan parlet un cavayer
Fel e vilan e leugier:
“Senher, cant auretz pro parlat,
E vil tengut, e menassat,
S' ie us dirai ieu d' aquest afar
Con o poiretz en ver proar,
Si ama ma dona o non;

Fenhetz vos c' al rey del Leon
Voletz anar valer de guerra,
E si ja podetz d' esta terra
En Bascol traire ni menar,
Veus mon cors per justiziar,
Aissi 'l vos lieure a presen.”
So dis lo rey: “Et ieu lo pren.”
Ab tan veus lo cosselh partit.
Et un de sels que l' ac auzit,
Per mandamen de son senhor,
Vas l' alberc d' En Bascol s' en cor,
E dis li: “ 'N Bascol de Cotanda,
Saluda us mo senher, e us manda,
Si us poira al mati aver,
Car de guerra ira valer
Al rey de Leon, senes falha.”
Et el respos: “Si dieus mi valha,
Mot voluntiers irai ab luy.”
Pueys li dis suavet, ses bruy:
“No farai jes que non poiria.”
E 'l messatge plen de feunia
Tornet o dir a son senhor:
“Senher, vist ai vostre trachor,
E dis que ab vos anara;
Dis 
oc, mas ja re non fara,
Qu' ieu conosc be e say qu' el tira.”
E 'l senher non ac jes gran ira,
Can auzi que son cavayer
Ira ab el ses destorbier.
E dis: “Ben pot paor aver
Sel que s' es mes en mon poder,
E liurat a mort per delir,
Que res de mort no 'l pot gandir,
S' En Bascol va en est viatge;
E ja no 'l camjara coratge
Per promessa ni per preguieira.”
Ab tan s' es mes en la 
carrieira,
Dis qu' ira En Bascol vezer
C' amors fai planher e doler;
Et en planhen soven dizia,
Ab greus sospirs la nueg e 'l dia:
“Amors, be m faitz far gran folor,
Que tal res fas vas mo senhor
Que, s' el sol saber o podia,
Res la vida no m salvaria;
E saber o sabra el ben,
Car ieu non anarai per ren
Lai on mon senher anar vol;
E jes aissi esser no sol,
C' anc no fes ost qu' ieu no i anes
Ni assaut en qu' el no m menes;
E si d' aquest li dic de no,
Sabra be per cal occaizo
Soi remazutz a mon veiaire.
Mas ieu say com so poirai faire,

Dirai li que mal ai auut,
Et enquera no m' a laissat,
Per que metges m' a cosselhat
Que m fassa un petit leviar.”
Ab tan s' es fag lo bras liar,
E 'l cap estrenher fort ab benda;
E dis que ja dieus joy no 'l renda,
Si ja lai va, qui non lo 'n forsa,
C' amors qu' el fai anar a dorsa
Li tol lo talen, e 'l trasporta.
Ab aitan sonet a la porta
Lo senhor N Anfos autamen,
Et hom li vai obrir corren.
Dins intra; En Bascol saluda.
“Senher, sel dieus vos fass' ajuda
Que venc sus en la crotz per nos.”
Dis lo senhor: “
Oc, et a vos,
Bascol, don dieu gaug e salut;(”)
“Digatz, e que avetz auut?”
- “Per Crist, senher, gran malautia;
E co sera qu' ieu ja volia
Anar en ost?” - “No y anaretz?”
- “Senher, si m' aiut dieus ni fes,
Be vezetz que no y puesc anar,
E peza m mot.” - “Si dieu mi gar,”
Dis lo senher, “
oc, et a me,
En Bascol, dos tans, per ma fe,
Qu' ieu non puesc mudar que no y an;
E vau m' en, a dieu vos coman.”
- “Senher, et ieu vos a sa maire.”
Ab tan lo senher de bon aire
S' en va, e 'l cavayer reman.
E 'l bon mati a lendeman
A fag sos cavals enselar,
E pres comjat ses demorar;
Et 
eys del castel mantenen,
Iratz e ples de mal talen,
Car En Bascol es remazutz;
Et es a un castel vengutz,
doas legas lonhet d' aqui;
E tan tost, can lo jorn falhi,
El a son caval esselat,
E pueia, e si a levat
Detrassion trotier pauquet.
Ab tan en la carrieira s met,
E torna s' en dreg a Barbastre,
E ditz que bastra mal en pastre
La nueg, si pot, a sa molher.
Lo caval dels esperos fer,
E broca tan que al portel
Es vengutz suau del castel
Sotz la cambra de sa molher;
Lo caval laissa al trotier,
E dis: “Amicx aten m' aisi.”
Ab tan vai avan e feri
Un colp suavet de sa man;
E 'l pros dona, ab cor sertan,
Cant al portel sonar auzi,
Dis: “Donzela, leva d' aqui,
Leva tost sus, e vay vezer,
Donzela, qu' ieu noca esper
Cavayer ni home que vengua.”
- “Ja dieu, dis ela, pro no m tengua,
S' ieu non cre que mo senher sia
Que m' asage ma drudaria
D' En Bascol, car huey no 'l segui.”
Ab aitan autre colp feri.
“A! donzela, leva tost sus!”
E dis: “Ja non atendrai pus
C' ades non an vezer qui es.”
Lo portel obri demanes;
Et intret, e dis a l' intrar:
- “Donzela, trop m' a fag estar
Aisi que no m venias obrir!
No sabias degues venir?(”)
- “Non senher, si m don dieu bon astre.”
Ab tan lo senher de Barbastre
Vai enan en guiza de drut,
E velvos dreg al lieg vengut,
Et agenolha s mantenen,
E dis: “Bela dona plazen,
Veus aisi vostr' amic coral,
E per dieu no m tenguatz a mal
C' uey ai per vos l' anar laissat
De mo senhor, a qui fort peza,
Mas l' amors qu' en me s' es enpreza
No m laissa alhondres anar,
Ni de vos partir ni lonhar,
Don ieu sospir mantas sazos.”
- “Dias me, senher, qui es vos?”
- “Dona, e non entendes qui?
Vevos aisi lo vostr' ami
Bascol, que us a loncx temps amada.”
Ab tan la dona s' es levada
En pes, et a 'l ben conogut
Son marit; mas pauc l' a valgut:
E crida tan can poc en aut:
“Per Crist, trachor degun assaut
Don pieitz vos prenda no fezetz,
Que pendut seretz demanes,
Que res de mort no us pot estorser!”
Pren l' als cabelhs, comens a torser
Aitan can poc ab ambas mas;
Mas poder de donas es vas,
Que de greu maltrag leu se lassa,
E fier petit colp de grieu massa.
E cant ela l' ac pro batut,
E rosseguat, e vil tengut,
S' estorna s que anc no 'l rendet,
Ieys de la cambra, l' us sarret;
Ar laisset son marit jauzen,
Aisi com sel que mal no sen,
Que semblan l' es que s' i afina;
Ela del tost anar no fina
Vas la cambra del cavayer
C' amors destrenhi' a sobrier;
E troba so que pus dezira:
Ela lo pren, vas si lo tira,
E comta 'l tot cossi l' es pres;
Pueys l' a dig: “Bels amicx cortes,
Ara us don aisi de bon grat
So c' avetz tos temps dezirat,
C' amors o vol e m' o acorda;
E laissem lo boc en la corda
Estar sivals entro al jorn;
E nos fassam nostre sojorn.”
Aisi esteron a gran delieg
Tro al senh, abdos en un lieg,
Que 'l dona levet issi s' en,
Et escrida tota la gen
A lurs albercx, e comtet lur:
“Auiatz, dis ela, del tafur
En Bascol, co m volc enganar.

A nueg venc al portel sonar
En semblansa de mo senhor,
Intret en guiza de trachor
A mon lieg, e volc me aunir;
Mas yeu m' en saup trop jen guerir,
Dins en ma cambra l' ai enclaus.”
Tug ne feron a dieu gran laus
E dizon: “Dona, be us n' es pres,
Sol c' ades mueira demanes,
Car hom non deu trachor sofrir.”
Ab tan se son anatz garnir,
E corron tug vas lurs albercx:
Als us viratz vestir ausbercx,
Als autres perpunhs et escutz,
Capels, cofas, et elms agutz;
L' autres prenon lansas e dartz;
Sempres venon de totas partz
Candelas e 
falhas ardens.
E can N Amfos auzi las gens
Aisi vas si venir garnidas,
Dedins a las portas tampidas,
Et escridet: “Senhors, no sia,
Per dieu lo filh sancta Maria,
Qu' En Bascol vostre senhor so.”
Et els trenco ad espero
Las portas per tan gran poder
Que 
fer ni fust no y poc valer.
E cant el trencar las auzi,
Tot en un' escala salhi,
E puget en una bestor,
E pueis gitet l' escala por.
Mantenen an tot l' uys trencat,
E son vengut al lieg armat,
E cascus tan can poc sus fer,
Car cuion l' aqui trober;
E can non l' an lains trobat
Son tug corossos et irat,
E 'l dona n' ac son cor dolen;
E mentre l' anavon queren,
Vas la bestor fai un esgart,
E vi l' escala una part
Que sos maritz ac porgitada;
E tornet dir a sa mainada:
“Baros, yeu ai vist lo trachor;

Velvos en aquela bestor,
Dressatz l' escala e puiatz;
E si' ades totz pesseiatz
Que sol no 'l laissetz razonar.”

Ab tan N Amfos pres a cridar:

Baros, e quinas gens es vos?
Non conoissetz 
degus N Anfos
Lo vostre senhor natural?
Ieu soi aisel, si dieu mi sal,
E per dieu no m vulhatz aussir!”
E la dona fes un sospir,
Al dissendre gitet un crit,
Can tug conegro son marit.
Ar crida, plora, planh e bray:
“Bel senher, dos tan fol assay,
Co vos auzes anc enardir?
Car tan gran paor de morir
Non ac mais negus natz de maire!
Bel senher, dous, franc, de bon aire,
Per amor dieu, perdonatz me,
E truep, si us platz, ab vos merce,
Senher, que yeu no us conoisia,
Si m sal lo filh sancta Maria,
Enans me cuiava de vos
Qu' En Bascol de Cotanda fos.”
Et el respos: “Si dieu mi sal,
No m' avetz fag enueg ni mal;
Be que us calha querer perdon,
Mas a me qu' el pus fals hom son,
El pus tracher que anc fos natz,
Amiga dona, m perdonatz
Qu' ieu ai vas mi meteis falhit,
E 'l vostre valen cors aunit;
E per colpa e per foldat
Mon bon cavayer adzirat:
Per colpa de lauzengiers
M' es vengutz aquest destorbiers
Et aquesta desaventura;
Amiga dona, franqu' e pura,
Per amor dieu, perdonatz me,
E trueb ab vos, si us plai, merce,
E aiam dos cors ab un cor;
Qu' ie us promet que mays a nulh for
Non creirai lauzengiers de vos,
Ni sera tan contrarios
Nulh hom que mal y puesca metre.”
- “Aras, dis ela, faitz trametre,
Senher, per vostre messatgier.”
- “De gaug, dona, e volontier
Ho farai, pus vey c' a vos play.”
- “Senher, 
oc, et enqueras may;
En Bascol anaretz vezer,
E digatz li que remaner
Vos a fag tro sia gueritz.”
Ab tant es de l' alberc partitz,
E fai so que ela li manda;
Vezer va Bascol de Cotanda;
E trames per sos cavayers,
C' ancmay tan gran alegriers
Non crec ad home de son dan.
E que us iri' al re comtan?
Vas l' alberc tenc de son vassalh
En Bascol, dreg vas lo lieg salh
Et estet suau et en pauza,
Et ac be la fenestra clauza.
“Bascol, dis el, e cossi us vay?”
- “Per Crist, senher, fort mal m' estai,
Et agra m be mestier salut.
E cosi es tan tost vengut?”
Dis En Bascol a son senhor.
- “Bascol, dieu per la vostr' amor
Soi remazutz e remanrai,
Que ja en ost non anarai
Si vos ab mi non anavatz.”
- “Ieu, senher, guerrai, si dieu platz;
E pueis farai vos de bon grat
Tota la vostra voluntat.”
Ar s' en tornet vas son ostal,
E fo ben jauzen de son mal.
Et estet be, si dieu be m don,
Car el tenia en 
sospeison
Sela que falhit non avia;
Mais ela saup de moisonia
Trop may que el, segon que m par:
Per qu' ieu, francx rey, vos vuelh preguar
Vos, e ma dona la reyna
En cuy pretz e beutat s' aclina,
Que gilozia defendatz
A totz los homes molheratz
Que en vostra terra estan.
Que donas tan gran poder an,
Elas an be tan gran poder
Que messonja fan semblar ver,
E ver messonja eissamen,
Can lor plai, tan an sotil sen.
Et hom gart se d' aital mestier
Que non esti' en cossirier
Tos temps mais en dol et en ira;
Que soven ne planh e 'n sospira
Hom que gilozia mante,
On nulh mestier no fara be,
Qu' el mon tan laia malautia
Non a, senher, c' a 'n gilozia,
Ni tan fola ni tan aunida
Que pieitz n' acuelh e mens n' evida,
Et es ne pieitz apparians
C' ades li par que 'l vengua dans.”
- “Joglar, per bonas las novelas
E per avinens e per belas
Tenc, e tu que las m' as contadas,
E far t' ai donar tals soldadas
Que conoisiras qu' es vertat
Que de las novelas m' a grat;
E vuelh c' om las apel mest nos
Tos temps may, CASTIA GILOS.”
Can lo rey fenic sa razo
Anc non ac en la cort baro,
Cavayer, donzel ni donzela
Sesta ni sest, ni sel ni sela,
De las novas no s' azautes,
E per bonas non las lauzes,
E que cascus no fos cochos
D' apenre CASTIA GILOS.

//

Raimon, Raymond, Ramon, Ramón Vidal de Besalú, Besaudun fue un trovador español que escribía en dialecto occitano catalán:
c 1196 - c 1252. Originario del pueblo de
Bezaudu, Besalú, Bezaudun, situado en la comarca de la Garrocha, provincia de Gerona. Se formó e inició su vida profesional como juglar en el castillo de Mataplana, al que elogia en algunos de sus versos.

Loís Alibèrt, GRAMATICA OCCITANA SEGON LOS PARLARS LENGADOCIANS

Es famoso por ser autor del primer tratado poético en una lengua romance (occitano), el Razós de trobar (c. 1210).​ Comenzó su carrera como juglar y pasó sus años de formación en la corte de Hugo de Mataplana, que a menudo recuerda con cariño en sus poemas y canciones.

En el Razós, Raimon distingue la "francesa parladura" (lengua francesa) de la "cella de Lemozi" (lengua occitana).

"[...] la parladura francesca val mais et [es] plus avinenz a far romanz e pasturellas; mas cella de lemosin val mais per fer vers et cansons et serventes; et per totas las terras de nostre lengage son de major autoritat li cantar de la lenga limozina que de nengun'altra parladura per qu'ieu vos en parlerai primeramene".​

Se trata de un prontuario gramatical y versificador para la composición correcta de la poesía trovadoresca occitana.​ También analiza el arte del que escucha (li auzidor) y su responsabilidad en comprender la obra del trovador. La insistencia de Raimon en que el público entienda lo que se canta y que se mantengan en silencio durante su canto ha sido considerado como fundacional en la historia de la música artística.
Para Raimon, los oyentes tienen la responsabilidad de informarse acerca de lo que no entienden (que es "una de las cosas más sabias del mundo") y ser fieles a la calidad de la obra, alabando la grandeza y condenando la falta de forma. Raimon también se esforzó en defender la superioridad del lemosí (o Lemozi, es decir, el occitano) frente a otras lenguas vernáculas, lo que indujo al poeta florentino Dante Alighieri a escribir la obra De Vulgari Eloquentia justificando el uso de la lengua vernácula de la Toscana en vez de la lengua occitana.​ El Razos finaliza con un glosario occitano-italiano. A finales del siglo XIII, Terramagnino de Pisa escribió un versión condensada del Razos.
Jofre de Foixá escribió una versión ampliada, el Regles de trobar, para Jaime II de Aragón.

https://ota.bodleian.ox.ac.uk/repository/xmlui/handle/20.500.12024/0379

Además de la mencionada composición, se conservan varios fragmentos de letras de canciones y tres obras narrativas, estas últimas escritas en nuevas rimadas, es decir, octosílabos pareados. Asimismo, dos de ellas se pueden considerar novelitas, muy similares a lo que en francés se denomina "roman". En Reprensión de celosos, se cuenta los amores de Bascuel de Cutanda y Elvira, esposa de Alfonso de Barbastro en la corte de Alfonso VIII de Castilla.​ Etc...

viernes, 13 de octubre de 2023

XIV, Razos non es que hom deya chantar

XIV.


Razos non es que hom deya chantar

De so don a dolor e marrimen,

Mas mi cove en chantan remembrar

La mort del plus pro e del plus valen

Baro qu' anc fos, mil an a, en Proensa,

Qu' es mortz, don ai ira e malsabensa,

Quar elh era de totz bes ayps complitz,

E per los bos e pels autres grazitz.


A! Proensal, vos devetz tug plorar

L' onrat senhor del Baus, quar veramen,

Pus l' onratz coms mori, a mi non par

Perdessetz, tan cum ar avetz perden,

De pretz lo frug, la flor e la semensa,

En mon senhor En Barral, don dolensa

Ai e mon cor, que tan fort suy marritz

Que ges non cug esser mais esbauditz.


E cavallier e donzelh e joglar

Devon venir en Proensa temen,

Quar selh es mortz que sabia renhar,

Retenen grat de dieu e de la gen,

Si qu' anc ves pretz nulh temps no fes fallensa,

Ni anc no 'l plac nulh' hora recrezensa;

Ar es pretz mortz e paratges delitz

En Proensa, quar elh lor es fallitz.


Ni eu, las! mai no cug per ver trobar

Tan bon senhor, tan franc, tan conoyssen,

Que tot aquo sabia dir e far

Qu' a senhor car cove et estai gen;

Eras es mortz, ai! tan greu penedensa

Sufriran silh qu' avion benvolensa

Ab mon senhor En Barral, que auzitz

Era sos pretz per tot lo mon e ditz.

Dieus, que s laisset per nos en crotz levar,

Per cuy venran li bon a salvamen,

Li denh, si 'l platz, per merce perdonar,

E l' acuella en son regne plazen,

Aissi com elh, a bona chaptenensa,

Acullia en sa cort de plazensa;

E 'l salv' e 'l gui' aissi sans Esperitz,

Cum elh era a pretz capdelhs e guitz.


Si per l' onrat frug de bona semensa

Que a laissat lo pros bars en Proensa

No fos que es de pretz sims e razitz,

Ieu me fora de chantar relenquitz.

De selh o dic cuy es lo Baus gequitz,

Quar elh es sai de pretz sims e razitz.


Paulet de Marseille.

jueves, 12 de octubre de 2023

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230

Aimeri de Peguilain.

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230


I.

Domna, per vos estauc en greu turmen.
- Senher, que fols faitz qu' ieu grat no us en sen.
- Domna, per dieu aiatz en chauzimen.
- Senher, vostres precs y anatz perden.
- Bona dona, ja us am ieu finamen.
- Senher, et ie us vuelh pietz qu' a l' autra gen.
- Domna, per so n' ai ieu lo cor dolen.
- Senher, et ieu alegre e jauzen.

Domna, ja muer per vos ses nulh cofort.
- Senher, ben trop n' auretz fag lonc acort.
- Domna, ja es ma vida piegz de mort.
- Senher, so m platz sol que no us n' aya tort.
- Domna, de vos non ai mas desconort.
- Senher, e doncs cujatz qu' ie us am per fort?
- Domna, ab un semblan m' agratz estort.
- Senher, respieit non aiatz ni conort.

Domna, vauc doncs alhors clamar merce.
- Senher, anatz; e doncs, qui vos rete?
- Domna, no puesc que vostr' amors me te.
- Senes cosselh, senher, o fay de me.
- Domna, trop mal mi respondetz ancse.
- Senher, quar piegz vos vuelh qu' a autra re.
- E doncs, dona, no m faretz ja nulh be!
- Senher, aissi er cum dizetz, so cre.

Amors, gitat m' avetz a no m' en cal.
- Amics, per dieu vos en puesc far ren al.
- Amors, e vos ja meretz de tot mal.
- Amics, per so us en trairei san e sal.
- Amors, per que m fetz chauzir don' aital?
- Amics, ieu vos mostrei so que mais val.
- Amors, no puesc sofrir l' afan coral.
- Amics, per so queira m' autre logual.

Amors, en tot quan
faichs vos vei falhir.
- Amicx, a gran tort me voletz laidir.
- Amors, e doncs per que ns voletz partir?

- Amicx, quar greu m' es quan vos vey morir.
- Amors, ja no cujetz qu' alhors me vir.

- Amicx, per so pessatz del ben suffrir.
- Amors, sembla us si ja 'n poirai jauzir?
- Amicx,
oc, vos sufren et ab servir.

II.

En greu pantays m' a tengut longamen
Qu' anc no m laisset ni no m retenc amors,
Et a m saiat de totas sas dolors,
Si que de tot m' a fag obedien;
E, quar mi sap afortit e sufren,
A m si cargat de l' amoros afan
Qu' els melhors cen non sufririon tan.
Qu' amar mi fai mal mon grat finamen
Lieys qu' ilh m' a fag chauzir part las gensors,
Et agra m' ops que m fes chauzir alhors,
Q' assatz val mais guazanhar en argen
Que perdr' en aur, segon mon escien;
Mas ieu o fatz a ley de fin aman,
Qu' ieu fug mon pro e vauc seguen mon dan.

E s' ieu cum fols sec mon dan folamen,
A tot lo mens m' er la foudatz honors,
Qu' ieu ai ja vist faire mantas folhors
Que tornavon a saber et a sen,
Et ai vist far mans fagz saviamen
Que tornavon a folhia trop gran,
Per qu' ieu cug far sen, quan vauc folheian.

E vos, dona, qu' avetz valor valen,
Aissi cum etz miellers de las melhors,
Valha m merces et oblit vos ricors,
E no gardetz razo mas chauzimen,
Que so que l' us pueia l' autre dissen,
So que razo creys merces vai merman;
Si us platz, aucir me podetz razonan.

Pauc vos calra del mieu enansamen,
S' aissi gardatz vostras valens valors,
Lo dous esgartz e la fresca colors,
Qu' enquera m son al cor vostr' uelh rizen,
Li cortes dig amoros e plazen,
E quar ieu plus soven no us vau denan,
A pauc miey huelh estra mon grat no i van.

Reys d' Arago, flors etz d' essenhamen,
Fuelha de gaug, frugz de bos fagz donan,
Vos etz de pretz mayestres ses enjan.

Coms Cumenges, grat e merces vos ren,
Quar ses donar m' avetz donat aitan
Qu' endreg d' onor val un don autre gran.

III.

De tot en tot es ar de mi partitz
Aquelh eys joys que m' era remazutz.
Sabetz per que suy aissi esperdutz?
Per la bona comtessa Beatritz,
Per la gensor e per la plus valen
Qu' es mort' uei. Dieus! quan estranh partimen
Tan fer, tan dur, don ai tal dol ab me
Qu' ab pauc lo cor no m part quan m' en sove.

On es aras sos belhs cors gen noiritz,
Que fos pels bos amatz e car tengutz?
E i venia hom cum si fezes vertutz,
Que ses son dan saup far guays los marritz,
E quan quascun avia fag jauzen,
Tornava 'ls pueys en maior marrimen
Al comiat, qu' om non avia be,
Des qu' en partis, que no i tornes dese.

Qu' el sieus solatz era guays e chauzitz,
E l' aculhir de ben siatz vengutz,
E sos parlars fis et aperceubutz,
E 'l respondre plazens et abelhitz,
E sos esguars dous un pauc en rizen,
E sos onrars plus onratz d' onramen;
De totz bos ayps avia mais ab se
Qu' autra del mon e de beutat, so cre.

Per cui er hom mais honratz e servitz!
Ni per cui er bos trobars entendutz!
Ni per cui er hom tan gent ereubutz!
Ni per cui er belhs motz ris ni grazitz!
Ni per cui er belhs chans fagz d' avinen!
Ni per cui er domneys en son enten!
Diguatz per cui, ni cum si, ni per que!
Ieu non o sai, ni mos cors non o ve.

Domna, jovens es ab vos
sebelhitz;
E gaugz entiers sosterratz e perdutz;
Ja s tenia sol per vostras salutz
Tot hom ses plus per rics e per guaritz:
Dol pot aver qui vi vostre cors gen,
E qui no 'l vi dol, mas non tan cozen;

Autra vista no i poc metre pueys re,

Tant ac lo cor, qui us vi, del vezer ple!

Na Beatritz, dieus qu' es ple de merce

Vos companha ab sa mair' et ab se.

//
https://es.wikipedia.org/wiki/Aimeric_de_Peguilhan

Aimeric de Peguilhan (ca. 1175 - ca. 1230) fue un trovador occitano nacido en Péguilhan (localidad situada cerca de Saint-Gaudens).

Hijo de un mercader de tejidos, su primer mecenas fue Ramón V de Tolosa y después su hijo Ramón VI de Tolosa. Tuvo que abandonar la región ante la amenaza de la cruzada albigense y se desplazó al norte de Italia donde permaneció diez años. Se cree que tenía una amante en Tolosa, motivo que le hizo regresar de nuevo.

Se sabe que compuso al menos cincuenta obras, de las cuales sólo seis nos han llegado con música:

Atressi•m pren com fai al jogador

Cel que s'irais ni guerrej' ab amor

En Amor trop alques en que•m refraing

En greu pantais m'a tengut longamen

Per solatz d'autrui chan soven

Qui la vi, en ditz.

https://web.archive.org/web/20060328065640/http://www.ocmusic.org/album/t2_plus.htm

http://www.medieval.org/emfaq/composers/trobador/peguilhan.html

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan,

BnF ms. 854 fol. 50v (imagen grande, bien escaneada)

BnF ms. 854 fol. 50v

viernes, 13 de octubre de 2023

XV, Ples de tristor, marritz e doloiros

XV.


Ples de tristor, marritz e doloiros

Comens est planh per lo dan remembrar

E per lo dol, que tart deu oblidar,

Que Narbones sosten tant angoissos,

Per la greu mort del senhor de Narbona,

Del vescomt En Amalric mo senhor,

Don deu aver trebalh tota gens bona

E la sua pus lonc temps e maior.


Qui senhor pert aver deu gran dolor,

Quan l' a humil e franc, ses forsa far,

E 'l pot ab be a son voler menar,

Et es senher naturals ab honor;

Doncx perdut l' a Narbones e Narbona,

Don deu esser totz lo pobles ploros,

Quar elh era la pus nobla persona

Per dreg dever que d' est lenguatge fos.


Si de poder estes tan auctoros

Com de dever fazen son benestar,

Fera de si per tot lo mon parlar

Per ardimen, per sen e per faitz bos,

Qu' ab Narbones tot sol et ab Narbona

S' es d' enemicx honratz, don a lauzor

Elh e sas gens, qui liautatz razona,

Quar senhor an ab bona fe amor.


Anc nulh vil fag vergonhos ab follor

Ni ab enjan no 'l vi hom comensar,

Ans s' es volgutz ab liautat menar

Part son poder, fazen faitz de valor,

E plazia 'l tant lo faitz de Narbona

Qu' autres estars non l' era saboros,

Ni anc nulh temps ab voluntat fellona

A son poble non fon contrarios.


Dieus, de salvar las armas poderos,

Per merce us prec que denhetz perdonar,

Senher, si us platz, a l' arma, e luec dar

En paradis entr' els sans pres de vos,

De mo senhor N Amalric de Narbona,

E son poble gardatz de deshonor,

E sos efans, aissi quon dreitz o dona,

Tengan en patz lur terra ses clamor.


Si s pessa ben lo pobles de Narbona

Quals dans li es la mortz de mo senhor,

Del conortar leu non a razon bona,

Ans l' a mout gran qu' en sospir e qu' en plor.


Aissi cum suelh del senhor de Narbona

Chantar ab gaug, ne chanti ab dolor,

Quar l' ai perdut, de que ai ma persona 

Ab marrimen plena de gran tristor.


Giraud Riquier.

martes, 10 de octubre de 2023

Giraud, Guiraut, de Calanson, Calanso

Giraud de Calanson.

Giraud, Guiraut, de Calanson, Calanso



I.

El mon non pot aver
Nulh autre amador
Qu' els grans plazers d' amor
Aia totz guazanhatz,
Qu' ieu de mon ferm voler
Mielhs no m tenha pagatz
Que el ab totz sos dos;
Qu' er viu ricx e joyos,
Dompna belha e plazens,
Tan vos am leyalmens
Ferms, de dopte partitz,
Cum perilhatz gueritz
A mala mar,
Quant a bon port lo mena belhs auratges.

E quar no pot valer
Pretz ni laus part honor,
En loc de preyador
Mi sui a vos donatz;
Et en loc del jazer
Prenc l' amor e 'l solatz,

Quar mout belhs guizardos,
Dona, m' eschai de vos,
Sol qu' ie 'n sia jauzens,
Quar us belhs honramens
Val mais q' un don petitz;
E tot hom pros grazitz,
Ses trop preyar,
Fa mans belhs dos, quant es sos agradatges.

E 'l vostre belh plazer
Son de tan gran doussor,
Qu' ab ricx faitz de valor
Vos faitz als pros prezatz
Honrar e car tener;
E 'l pretz e la beutatz
Don mans son enveyos,
E dels honratz respos
Que faitz a totas gens,
E 'l solatz avinens
Adoncx ricx e jauzitz
Que vos fan a totz guitz
Als pros preyar,
Per que us es datz de totz laus senhoratges.

Doncx, si en bon esper
Estan li servidor
Que servon bon senhor,
Non dey esser blasmatz,
S' ab vos vuelh remaner
On totz bes son pauzatz;
E non sian gelos
Maldizens enuios,
Ni s cug que m pas las dens
Uns motz descovinens,
Mas bos chans luenh auzitz,
Que pretz e jois los guitz,
Se fan lauzar
Per los melhors lai on es fis paratges.

Doncx val mais, s' ieu dir ver
De vostra gran valor,
No fai mentir d' alhor,
Cui mal guazardonatz
Qu' en re non pot caber,
E de bella vertatz
Non dey esser duptos;
Qu' aissi cum lo leos
Huelhs ubertz es dormens,
Dompna, tot eyssamens
Vos ve mos esperitz
Vellan et adurmitz;
Al rissidar,
Trassalh vas vos cum lo solelh ombratges.

Belh Diamans grazitz,
Thesaurs, e gaugz complitz,
En vos amar
Et obezir es trastotz mos coratges.


II.

A lieys cui am de cor e de saber
Domna, senhor et amic volrai dir
En ma chanso, s' il plai que m vuoilla auzir,
Del menor ters d' amor son gran poder,
Per so car venz princeps, ducs e marques,
Comtes e reys; e lai on sa cortz es
Non sec razon, mas plana voluntat,
Ni ja nulh temps no y aura dreit jutgat.

Tant es sotils c' om no la pot vezer,
E cor tan tost que res no ill pot fugir,
E fier tant fort c' om ges non pot guerir
Ab dart d' assier don fai colp de plazer,
E no ill ten pro ausbercs fortz ni espes,
Si lansa dreit; e pueis trag demanes
Sagetas d' aur ab son arc asteiat,
Pueis lansa un dart de plom gent afilat.

Corona d' aur porta per son dever,
E non vei ren mas lai on vol ferir;
No ill faill nuill temps, tan gen s' en sap aizir;
E vola leu, e fai se molt temer;
E nais d' azaut que s' es ab joi empres;
E quan fai mal sembla que sia bes;
E viu de gaug, e s defen, e s combat,
Mas no i garda paratge ni rictat.

En son palaitz, lai on s' en vai jazer,
A cinc portals, e qui 'ls dos pot ubrir
Leu passa 'ls tres, mas greu s' en pot issir;
E viu ab joi cel que i pot remaner;
E poia i hom per catre gras mout les,
Mas no i intra vilans ni malapres,
C' ab los fals son el barri albergat
Que te del mon plus de l' una meitat.

A son peiron, on ella s vai sezer,
A un taulier tal co us sai devezir,
Que negus hom no i sap nuill joc legir,
Las figuras no i truep a son voler,
Et a mil ponz; mas gart que no i ades
Hom malazautz de lach jogar mespres,
Quar li ponh son de veire trasgitat,
E qui 'n frang un, pert son joc envidat.

Tan quan clau mars, ni terra pot tener,
Ni
soleils lutz, se fai per tot grazir;
Los uns ten rics, e 'ls autres fai languir,
Los uns ten bas, e 'ls autres fai valer,
E estrai leu so que gent a promes,
E vai nuda mas quan d' un pauc d' aurfres
Que porta seing, e tug siei parentat

Naisson d' un fuec de que son aflamat.

Al segon tertz tanh franqueza e merces:
E 'l sobeiras es de tan gran rictat
Que sobr' el cel eissausa son regnat.

A
Monpeslier, a 'n Guillelm lo marques
Ten vai, chanso, fai auzir de bon grat
Qu' en lui es pretz e valors e rictat.

martes, 17 de octubre de 2023

XIII, Hueimais no y conosc razo

XIII.


Hueimais no y conosc razo

Ab que nos poscam cobrir,

Si ja dieu volem servir,

Pos tant enquer nostre pro 

Que son dan en volc sufrir; 

Qu' el sepulcre perdem premeiramen, 

Et ar suefre qu' Espanha s vai perden 

Per so quar lai trobavon ochaizo; 

Mas sai sivals no temem mar ni ven: 

Las! cum nos pot plus fort aver somos, 

Si doncx no fos tornatz morir per nos!


De si mezeis nos fes do,

Quan venc nostres tortz deslir;

E fes so sai a grazir,

Quan si ns det per rezemso:

Doncx qui vol viure ab morir 

Er don per dieu sa vid' e la y prezen, 

Qu' el la donet e la rendet moren, 

C' atressi deu hom morir no sap quo. 

Ai! quant mal viu qui non a espaven

Qu' el nostre viures, don em cobeitos, 

Sabem qu' es mals, et aquel morir bos.


Auiatz en qual error so

Las gens, ni que poiran dir,

Qu' el cors qu' om no pot gandir

De mort, per aver que y do,

Vol quecx gardar e blandir;

E de l' arma non a nulh espaven

Qu' om pot gardar de mort e de turmen: 

Pens quecx de cor s' ieu dig vertat o no, 

E pueys aura d' anar melhor talen;

E ja no y gart paubreira nuls hom pros,

Sol que comens, que dieus es piatos.


Cor sivals pot aver pro,

D' aitan pot quecx s' en garnir,

Que l' als pot dieus totz complir

E nostre reys d' Arago;

Qu' ieu no cre saubes falhir

A nulh que y an' ab bon cor e valen,

Tan pauc vezem que falh' a l' autra gen;

Non deu ges far a dieu peiurazo,

Qu' elh l' onrara, si 'lh li fai onramen;

Qu' ogan si s vol n' er coronatz sa jos,

O sus el cel; l' us no ilh falh d' aquestz dos.


E non pretz folha razo

Lo reys castellas, ni s vir

Per perdre, ans deu grazir

A dieu, qu' elh mostr' e 'l somo

Qu' en lui se vol enantir,

Et autr' esfortz ses dieu torn a nien;

C' aissi valra son ric pretz per un cen,

Si acuelh dieu hueimais per companho,

Qu' elh no vol re mas reconoyssemen:

Sol que vas dieu non sia ergulhos,

Mout er sos pretz onratz e cabalos.


Vida e pretz, qu' om ve de folha gen,

On plus aut son, cazon leugeiramen:

Bastiscam doncx en ferma peazo

El pretz que i s ten, quan l' autre van cazen; 

Que totz sos pretz, sos gaugz e sos laus fos 

En pessar fort, tant a dieus fait per nos.


Bels Azimans, dieus vezem que us aten,

Qu' en aissi us vol gazanhar francamen,

Qu' onrat vos te tant que a mi sap bo;

No 'l fassatz doncx camjar son bon talen,

Ans camjatz vos; que mais val per un dos

Qu' om s' afranha ans que fortz caia jos.


Folquet de Marseille.

jueves, 12 de octubre de 2023

IX, Gausselm, no m puesc estener

IX.


Gausselm, no m puesc estener

Qu' ab vos iratz no m contenda,

Que talan ay que defenda

Las domnas, a mon poder,

Que vos aug descaptener;

Qu' una m rent cortez' esmenda

Que m' avia fag doler,

Per qu' ieu en lor captener

Tanh que mos bels ditz despenda.


Bernart, ben sapchatz de ver

Que non vezem que ben prenda

A nulh qu' en domna s' entenda:

Per qu' ie us o fas ans saber

Que fol vo' 'n fassatz tener,

Ni qu' ela s' amor vos venda;

E no y metatz vostr' aver,

Que ben poiratz dechazer,

S' aviatz mil marcx de renda.


Gausselm, no us detz plus paor

De mi qu' ieu eys ni temensa;

Qu' en tal domn' ay m' entendensa,

Cui ser e prec et azor,

Que sap valer part valor:

Mas vos y faitz gran falhensa,

Quar descaptenes amor;

Qu' amor melhura 'l melhor

E l' aut auss' e 'l gensor gensa.


Bernart, per so n' ay temor

Quar conosc la mens valensa;

Qu' elas ab bela parvensa

Fan lo for del brezador,

E tornon hom en folor;

E quan l' an en lor tenensa,

Segon que dizon l' auctor,

Meton l' en tan gran error

Don ja non aura guirensa.


Gausselm, e com auzatz dir

Qu' enjans sia en amor fina,

Vas cui tot lo mons aclina?

Qu' ela fai gent esbaudir

L' irat, e 'l paubr' enrequir

Ab una cuenda metzina;

Que ja pueis, al mieu albir,

Hom non pot dolor sentir,

Mas ela 'l sia vezina.


Bernart, garda us de trahir

D' esta vostr' amor frairina,

En cui malvestatz s' aizina:

Mas s' ill voletz ben servir

Ni sos talans ademplir,

Corba ill be soven l' esquina;

E gardatz vos al partir

Que no us puesca escarnir,

Qu' ela sap trop de rapina.


Gausselm, en vos no s tayna

Vilas motz ni lagz a dir;

Per qu' ieu vuelh aissi fenir

Ma razo qu' es bon' e fina.

Bernart, anc d' amor canina

No vim nulh home jauzir;

E si no us voletz gequir,

Tira us lo cat per l' esquina.


                Bernard et Gaucelm.

viernes, 13 de octubre de 2023

VII, Era par ben que valors se desfai,

VII.


Era par ben que valors se desfai,

E podetz o connoisser e saber,

Quar selh que plus volia mantener

Solatz, domney, largueza ab cor verai,

Mezura e sen, conoissensa e paria,

Humilitat, orguelh ses vilania,

E 'ls bons mestiers totz ses menhs e ses mai,

Es mortz, Guillems Malespina marques

Que fo miralhs e mayestre dels bes.


De bons mestiers el mon par non li sai,

Qu' anc non fon tan larcs, segon mon parer, 

Alixandres de manjar ni d' aver,

Qu' elh non dis non qui 'l quis, n' i trobet plai, 

Ni ges d' armas Galvains plus non valia,

Ni non saup tan Yvan de cortezia,

Ni s mes Tristans d' amor en tan d' assai;

Hueymais non er chastiatz ni repres

Negus, si falh, pus lo miralhs no y es.


On son eras siei dig plazent e guai,

E siei fag plus poderos de poder,

Qu' els autres fagz fazian desvaler.

Oi dieus! cum son escurzit li clar rai

Qu' alumavan Toscana e Lombardia,

Per que quascus anava et venia,

Ab lo sieu nom, ses dopte e ses esmai,

Qu' aissi saup pretz guizar, tan fon cortes,

Cum l' estela guidet los reys totz tres.


Per cui venran soudadier de luenh sai,

Ni 'l ric joglar que 'l venian vezer,

Qu' elh sabia honrar e car tener

Plus que princeps de sai mar ni de lai,

E manhta gens ses art, ses joglaria,

Per lo sieu don on negus non falhia;

Que manh caval ferran e brun et bai

Donava plus soven et autr' arnes

De nulh baron qu' ieu anc vis ni saubes.


Belhs senher cars, valens, e que farai?

Ni cum puesc sai vius ses vos remaner?

Que m sabiatz tan dir e far plazer

Qu' autre plazers contra 'l vostre m desplai;

Que tals per vos m' onrava e m' aculhia

Que m' er estrans, cum si vist no m' avia;

Ni ja nulh temps cambi non trobarai

Ni esmenda del dan qu' ai per vos pres,

Ni eu non cre qu' om far la m' en pogues.


Lo senher qu' es una persona en tres

Vos valha aissi cum ops ni cocha us es.


Aimeri de Péguilain.

lunes, 9 de octubre de 2023

Blacas. Blacatz,

Blacas.

Blacas. Blacatz, 1165-1237



Lo belh dous temps mi platz
E la gaya sazos
E 'l chans dels auzellos;
E s' ieu fos tant amatz
Com sui enamoratz,
Fera gran cortezia
Ma bella douss' amia;
E pus nulh be no m fai,
Las! e doncx que farai?
Tant atendrai aman
Tro morrai merceyan,
Pus ilh vol qu' aissi sia.

Aissi m suy autreyatz
Ab leial cor a vos,
Bella dompna e pros,
Que nulh autre solatz
Ni autr' amor no m platz
Ni autra drudaria,
Ni mos cors no s cambia;
Per vos, domna, morrai:
Quar me trobatz verai,
Vos en prendetz lo dan;
E non es benestan
Qu' hom eys los sieus aucia.

Dompna, vostra beutatz,
E las bellas faissos,
E 'l belh huelh amoros,
E 'l gen cors ben tallatz
Don sui empreyzonatz,
De vostr' amor que m lia,
Si be 'l truep ab fadia,
Ja de vos no m partrai;
Que maior honor ai
Sol en vostre deman,
Que s' autra m des bayzan
Tot quant de vos volria.

Be m tengra per honratz
E per aventuros,
S' aprop cent braus respos
En fos d' un joy paguatz:
Ai! domna, umilitatz
E merces no m valria;
Mes m' avetz en tal via
Don no m desviarai,
Que mos fis cors s' atrai
A vostra beutat gran
Que m fai sufrir l' afan,
Em destrenh nueg e dia.

Si per sufrir en patz
Mais d' autra res qu' anc fos,
Ni per far voluntos
Las vostras voluntatz,
Domna, m' ochaizonatz,
A vos non eschairia
Quar ilh non es ges mia,
Ni ves vos non l' aurai;
Ans franchamen m' apai,
Quan vey vostre semblan;
E quan vos sui denan,
Tot tort vos fugiria.

Belha Capa, on qu' ieu sia,
Vos am e us amarai
Ab leyal cor verai,
Per so quar valetz tan,
Quar ieu e 'l plus prezan
Volem vostra paria.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Blacatz

Blacatz, known in French genealogy as Blacas de Blacas III (1165–1237), was the feudal lord of Aups and a troubadour. Sordello composed a lament (planh) on his death, inviting the kings of his time to share and eat the heart of Blacatz and thus acquire a portion of his courage.

He was the father of the troubadour Blacasset.

Renat Nelli, Ecrivains anticonformistes du moyen-âge occitan. Paris, 1977.

https://fr.wikipedia.org/wiki/Blacas_de_Blacas

Blacas de Blacas, né vers 1180 et mort vers 1235, dit le Grand guerrier et connu aussi sous le nom de Blacatz, fut seigneur d'Aups, de Vérignon, de Baudinard, de Carros, de Châteauneuf, de Thorenc, de Tourtour, et autres villages.

Blacas, Blacatz, Aups, Vérignon, Baudinard, Carros, Châteauneuf, Thorenc, Tourtour

Il était aussi remarquable guerrier que bon troubadour. Il se distingua parmi les plus vaillants chevaliers de la cour du comte Raimond Bérenger IV de Provence. Son fils Boniface de Blacas lui succéda comme seigneur et épousa Ayceline de Moustiers; il fut aussi troubadour, sous le nom de Blacassetz.

Les Blacas sont une maison française, très ancienne, qui tire son nom du château d'Aups (en Provence).

https://archive.org/stream/BiographiesDesTroubadoursChabaneau/Les_biographies_des_troubadours_en_langu#page/n95/mode/2up

https://archive.org/stream/BiographiesDesTroubadoursChabaneau/Les_biographies_des_troubadours_en_langu#page/n101/mode/2up