Cobeitos, Cubitos, adj., lat. cupidus, cupide, convoiteux, désireux, avare.
(Estos cubitos Monclús son los que usa el presidente de la Ascuma de Calaceite, Juaquinico Monclús, a veces escribe Montclús, para rebajar la absenta que se toma antes de escribir, o antes de presidir una junta de la asociación catalanista del Matarraña, la Ascuma, disfrazada de cultural, en la calle mayor 4.)
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Mostrando las entradas para la consulta cobertora ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cobertora ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
domingo, 21 de enero de 2024
Lexique roman; Cobeitos, Cubitos - Cobrir, Cubrir
Si cum es plus renoviers cobeitos
On plus a d'aur e d'argen a se mes.
Pons de Capdueil: Astrucx es celh.
Comme l'usurier est plus cupide là où il a tiré à soi plus d'or et d'argent.
Gui, tot so don es cobeitos
Deu drutz, ab merce, demandar.
T. de Marie de Ventadour et de Gui d'Uisel: Digatz.
Gui, un amant doit demander, avec merci, tout ce dont il est désireux.
Substantiv. Lo cubitos es semblant a l'enfern, en tant cant el devora plus, en tant el cubita plus. Doctrine des Vaudois.
Le convoiteux est semblable à l'enfer; en tant qu'il dévore plus, en tant il désire davantage.
ANC. FR. Qui de l'oison fu convoitos.
Del avoir fu moult covoitos.
Roman du Renart, t. 1, p. 140 et t. II, p. 83.
ANC. CAT. Cobeitos (sin tilde). ESP. Codicioso. PORT. Cobiçoso.
IT. Cubitoso. (chap. codissiós, codissiosos, codissiosa, codissioses,
v. codissiá: codissio, codissies, codissie, codissiem o codissiam, codissiéu o codissiáu, codissien. Codissiat, codissiats, codissiada, codissiades. lat. cupiditatis: codissia, paregut a la avarissia, que trenque lo sac. Lat. avaritia.)
2. Cobes, adj., convoiteux, avare.
E cobes e mal parliers
Fu e fins galiaire.
Lanfranc Cigala: Oi! maire.
Je fus convoiteux et médisant et fin moqueur.
Quar aquilh que an mais d'aver
Son pus cobe e pus savay.
J. Estève: Planhen.
Car ceux qui ont plus de richesses sont plus convoiteux et plus méchants.
ANC. CAT. Cobes.
3. Cobeytatiu, adj., convoiteux.
Virtut desiderativa e cobeytativa.
Eluc. de las propr., fol. 18.
Force désireuse et convoiteuse.
4. Cupiditat, s. f., lat. cupiditatem, cupidité, convoitise.
Entro que satisfassan a la cupiditat de lor.
Priv. acc. par les rois d'Angleterre, p. 25.
Jusqu'à ce qu'ils satisfassent à leur cupidité.
IT. Cupidità.
5. Cobeitat, s. f., convoitise, désir, avarice.
Cobeitatz vos engana,
Qu'a vostras berbitz
Tondetz trop la lana.
(chap. literal: La codissia tos engañe, que a les vostres ovelles (berbitz, fedas) esquiléu massa la llana. Tondetz : “tondeu; tondez” : tonsura : tonsurare : esquilá, afeitá. Es coneguda la tonsura dels monjos, pero no la de Moncho. Aixó sí, m'agrade lo formache “tête de moine”.)
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Avarice vous trompe, vu que vous tondez trop la laine à vos brebis.
Mas cobeitatz tolh a clercia 'l sen.
Pons de Capdueil: So qu'hom plus.
Mais convoitise ôte le sens au clergé.
ANC. CAT. Cobeitat.
6. Cubitia, Cubiticia, s. f., convoitise, désir.
Per cubitia d'olh e per deleyt de carn...
Usura e rapina e mala cubiticia.
La nobla Leyczon.
Par convoitise d'oeil et par délice de chair...
Usure et rapine et male convoitise.
ANC. ESP.
Cuemo non ha cubicia nenguna de vevir.
(ESP. MOD. literal: Como no tiene codicia ninguna de vivir.)
Poema de Alexandro, cop. 1596.
CAT. Cobdicia. ESP. Codicia. PORT. Cobiça. IT. Cupidizia. (N. E. El italiano en tiempo de Raynouard se parece más al latín, cupiditatem, que las otras lenguas neolatinas, o dialectos de òc como el catalán.)
7. Cobezeza, s. f., convoitise, désir.
Lo reys 'N Anfos a laissat cobezeza
Als autras reys, qu'a sos ops non vol ges,
(N. E. autras (sic) con reys no concuerda, autres, altres, reys, reis, autras reynas, reinas, reginas.)
E, a sa part, elh a preza largueza.
B. de Rovenac: D'un sirventes.
Le roi Alphonse a laissé aux autres rois convoitise, qu'il ne veut point à son profit, et il a pris à sa part largesse.
E tenc mon cor en cobezeza.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Et tint mon coeur en convoitise.
CAT. Cobezeza.
8. Cobir, v., départir, accorder, obtenir.
Part. pas.
Cum joi, que m fai d'amor lauzar,
Que m'es ins el cor aizitz
Fis e ferms, e que m fon cobitz
Ans que fos natz.
Giraud de Borneil: En un chantar.
Comme le plaisir, qui me fait louer d'amour, qui, délicat et solide, est établi dans mon coeur, et qui me fut départi avant que je fusse né.
Na Tempra, jois m'es cobitz
Qu'ieu n'ai mais que s'era reys.
Bertrand de Born: S'abrils.
Dame Tempra, la joie m'est accordée tellement que j'en ai plus que si j'étais roi.
9. Cobeitar, Cubitar, v., désirer, convoiter.
E non cobeitar gran sensa
Ni 'l ben d'aquest mon dolen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Et ne pas convoiter grand revenu ni le bien de ce monde dolent.
Pos tan vos cobeitan miey huel.
A. Daniel: Ab plazers.
Puisque mes yeux vous convoitent tant.
En tant cant el devora plus, en tant el cubita plus.
Doctrine des Vaudois.
En tant qu'il dévore plus, en tant il désire davantage.
Part. prés. Trop si van entr' els cobeitan
Aicill que vergoigna non an.
(chap. literal: Massa se van entre ells codissián (enveján) aquells que vergoña no han: tenen.)
Marcabrus: Emperaire. (chap. Marcabrús: Emperadó)
Se vont beaucoup entre eux convoitant ceux qui n'ont vergogne.
CAT. Cobdiciar. ESP. Codiciar. PORT. Cubiçar. IT. Cubitare.
10. Cobezeiar, Cobezeytar, v., convoiter, désirer.
(N. E. Si yo no fora de Beseit, co + bezeyt + ar, me pareixeríe que parle del meu poble, aon ña molta codissia, enveja; pero aixó no sol passe al meu poble, tamé passe a datres.)
Per c'om de pauc poder
Non es cobes de gaire,
Mas hom que pot mot faire
Pot mot cobezeiar.
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
(chap. literal, de Moncho: Perque home de poc poder
no té codissia de gaire, (no té enveja de casi res)
pero home que pot mol fé
pot mol codissiá.
Nat : N'At : En At : mossen Ato, de Mons, de Montes, Mons, Monts, Montibus, com lo meu amic Francisco Montes Meseguer.)
C'est pourquoi homme de peu de pouvoir n'est convoiteux de guère, mais homme qui peut faire beaucoup peut beaucoup convoiter.
No cobeseytaras la mayso de ton proisme.
(chap. No codissiarás la casa de ton prójimo: próxim: prop.
Ton : lo teu, ton yayo; ta : la teua: ta yaya, ejemple:
la figa de ta mare la has tocada,
al menos una vegada. Busquéu: propincuo, propinquis, etc.)
Les X commandements de Dieu.
Tu ne convoiteras la maison de ton prochain.
Part. prés. Ni riquezas no van cobezeian.
B. Carbonel: Per espassar.
Ni ne vont convoitant richesses.
ANC. FR. Qui tot covoite trestot pert.
Roman du Renart, t. II, p. 178.
ANC. CAT. Cobejar. (N. E. ¿Pero cuántas variantes del ANC. CAT. nos pondrá Raynouard para que el catalán parezca una lengua diferente de la que viene defendiendo desde el principio de su obra, choix des poésies des troubadours, la langue des troubadours, la lengua occitana, provenzal, rústica romana, plana lengua romana?)
11. Encobir, v., convoiter, désirer.
Peccatz la m fetz encobir.
Giraud de Borneil: Aital.
Péché me la fit convoiter.
E 'l amor e 'l dezir, (E 'l amor : e, et, y, i + l' amor)
On piegz me fai, la m fan plus encobir.
Gaucelm Faidit: Tant a ponhat.
Et l'amour et le désir, où elle me fait pis, me la font convoiter davantage.
Part. pas. Ni drutz de negun paratge
Per me non fon encobitz.
La Dame Castelloze: Mout avetz.
Ni galant d'aucun rang ne fut désiré par moi.
ANC. FR. Pour l'avoir que jou encovi.
Roman de la Violette, p. 162.
A une femme alout gezir
Que li avoit fait encovir.
B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 158.
12. Concupiscentia, s. f., lat. concupiscentia, concupiscence.
A carnal concupiscentia. Brev. d'amor, fol. 59.
A concupiscence charnelle.
CAT. ESP. PORT. Concupiscencia. IT. Concupiscenza.
(chap. concupissensia; esta paraula la dic tots los díes, cuan me confesso al fill de Deu:
“Ay, Jessuset de ma vida,
eres un chiquet com yo,
per naixó yo te vull tan
y t'entrego lo meu cor.”,
antes de dormí. Dórmigo com lo trong de Nadal antes de esbatussál.)
Cobla, s. f., couplet, stance, chanson.
Doas coblas farai en aquest son.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Je ferai deux couplets sur cet air.
Cobla ses so es en aissi
Co 'l molis que aigua non a.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Couplet sans air est ainsi comme le moulin qui n'a pas d'eau.
Fig. N'auzira mala cobla,
Per Jhesu Crist, lo jorn que er jutjatz.
R. Gaucelm de Beziers: Dieus m'a dada.
Par Jésus-Christ, il en entendra mauvaise chanson le jour qu'il sera jugé.
ANC. CAT. Cobla. ESP. PORT. (chap) Copla. ANC. IT. Cobola.
2. Cobleiaire, Cobleiador, s. m., coupletier, faiseur de couplets.
Pensius de cor
E marritz cobleiaire.
Lanfranc Cigala: Pensius de.
Pensif de coeur et coupletier marri.
Adj. Ren non volgra om cobleiador.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Je ne voudrais point homme coupletier.
ANC. CAT. Coblejayre, coblejador. ANC. ESP. Copleador (que hace coplas).
3. Cobleiar, v., faire des couplets.
Substant. Hoimais fastics mi seria
Cobleiars d'aisso que no m cal.
B. Zorgi: Mout fai.
Désormais faire des couplets de cela, dont je ne me soucie, serait dégoût pour moi.
Part. pas. E pos sui asseguratz
A demandar so que m platz
Prec que cobleian respondatz.
Lanfranc Cigala: Seingner Thomas.
Et puisque je suis assuré à demander ce qui me plaît, je prie que vous répondiez faisant des couplets.
ANC. CAT. Coblejar. ESP. Coplear. (chap. coplejá: coplejo, coplejes, copleje, coplejem o coplejam, coplejéu o coplejáu, coplejen.)
Cobrar, v., lat. recuperare, recouvrer, obtenir.
E per cobrar lo sepulcr' e la crotz.
(chap. Y per a cobrá, recuperá, lo sepulcre y la creu.)
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Et pour recouvrer le sépulcre et la croix.
No m laisses cobrar
Al diable que m tenc pres.
Cadenet: Ben volgra.
Ne me laissez pas obtenir par le diable qui me tient prisonnier.
Perdut ai
E cobrarai.
Peyrols: Quora qu'amors.
J'ai perdu et je recouvrerai.
Prov. Car qui fai delial obra,
Segon c'a servit, o cobra.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Car qui fait oeuvre déloyale, selon qu'il a mérité, il l'obtient.
Que ben cobram lo gran segon l' espic.
(chap. Que be cobram lo gra segons la espiga.)
Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. (chap. An aquell tems.)
Que nous obtenons bien le grain selon l'épi.
ANC. FR. Quant le pestel ot sessi et coubré...
El destrier monte, si a l'escu cobré.
Roman de Garin. Carpentier, t. 1, col. 1003.
CAT. ESP. PORT. Cobrar. (chap. cobrá: cobro, cobres, cobre, cobrem o cobram, cobréu o cobráu, cobren; cobrat, cobrats, cobrada, cobrades.)
2. Cobra, s. f., recouvrement, recouvrance.
El rei Ferrans fara
Greu de pretz cobra.
A. Daniel: Moutz braills.
Le roi Ferdinand fera difficilement recouvrement de mérite.
3. Cobranza, s. f., recouvrance.
De lor senhor n'agro cobranza.
Roman de Gerard de Rossillon, fol, 26.
En eurent recouvrance de leur seigneur.
CAT. Cobransa. ESP. Cobranza. PORT. Cobrança.
(N. E. El catalán post Pompeyo Fabra usa más de la cedilla, ç, c trencada, como en el portugués, es una de las burradas del químico que se las daba de lingüista.)
4. Recobrar, v., recouvrer, revenir à la charge, se relever.
Si recobrar lo pot en la sua potestat... Tro que recobrat l'auran.
(chap. literal: Si recobrá, recuperá, lo pot a la seua potestat... Hasta que recobrat, recuperat l' haurán.)
Tit. de 1059 et de 1025. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 230, 179.
S'il le peut recouvrer en sa puissance... Jusqu'à ce qu'ils l'auront recouvré.
Quatre orb recobrero la vista.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 159.
(chap. Cuatre segos van recuperá, recobrá, la vista.)
Quatre aveugles recouvrèrent la vue.
Quar qui despen tot son pretz en un ser
Pueys de cent jorns no pot tant recobrar.
H. Brunet: Pus lo dous.
Car qui dépense tout son prix en un soir, puis de cent jours ne peut autant recouvrer.
En Pons no s'esfelena
De recobrar,
Ans quer alhors estrena.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Le seigneur Pons ne s'obstine à revenir à la charge, mais cherche étrenne ailleurs.
Ambedui se deroquen en un cambo,
Mas F. recobret e Robert no.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76.
Tous deux se renversèrent dans un champ, mais F. se releva et Robert non.
Subst. Aisselh que m'en a fag partir
A ben poder del recobrar.
B. de Ventadour: En abril.
Celui qui m'en a fait séparer a bien le pouvoir du recouvrer.
CAT. ESP. PORT. Recobrar. IT. Recuperare. (chap. recobrá, recuperá)
5. Recobrada, s. f., recouvrement, retour.
Donet lo caval negre ab la sela daurada
Al duc Raynier de Gennes ses lunha recobrada. (lunha : nulha)
Roman de Fierabras, v. 3984.
Il donna le cheval noir avec la selle dorée au duc Raynier de Gênes sans nul retour.
6. Recobramen, s. m., recouvrement, ressource.
E si no m' accoretz brieumen,
Mortz soi ses tot recobramen,
Qu'en autre metge no m conort.
Un troubadour anonyme: Si trobes leials.
Et si ne me secourez promptement, je suis mort sans toute ressource, vu qu'en autre médecin je ne m'encourage.
ANC. CAT. Recobrament. ANC. ESP. Recobramiento. PORT. Recobramento. IT. Ricuperamento. (chap. recobramén, recuperamén)
7. Recuperation, s. f., lat. recuperationem, recouvrement.
En recuperation del compromes.
Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.
En recouvrement du compromis.
En las recuperations de las corts.
Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 86.
Dans les recouvrements des cours.
CAT. Recuperació. ESP. Recuperación. PORT. Recuperação. IT. Recuperazione. (chap. recuperassió, recuperassions)
Cobrir, Cubrir, v., lat. cooperire, couvrir, cacher, garantir.
La mar creys, e passa lo ribage,
(chap. La, lo, mar creix, y passe la riba, escomense a cubrí la isla.)
Comenza a cubrir l'isla.
V. de S. Honorat.
La mer croît et passe le rivage, elle commence à couvrir l'île.
Si cum la nibles cobr' el jorn lo be ma (mati, matí, matinada).
Poëme sur Boèce.
Comme le brouillard couvre le jour le bon matin.
E no s sap del mieu colp cobrir.
Marcabrus: D'aisso laus.
Et ne se sait garantir de mon coup.
Fig. E sai ben cobrir mon talan
D'aisso que plus volria.
Garins le Brun: Nueg e jorn.
Et je sais bien cacher mon désir de ce que je voudrais le plus.
Mas amors qu'es en mi clausa
No s pot cobrir ni celar.
B. de Ventadour: Amors et que.
Mais l'amour qui est enfermé en moi ne se peut couvrir ni celer.
Part. pas. Estan ab las donas gensors
Sobre pali cobert de flors.
(chap. Están en les dones mes gentils sobre, damún de, un tapís cubert de flos.)
G. de Berguedan: Cossiros.
Sont avec les dames les plus gentilles sur un tapis couvert de fleurs.
Pero ab motz cubertz li vau parlan.
Peyrols: D'un bon vers.
Pourtant je vais lui parlant à mots couverts.
Cuberta tracios.
(chap. Cuberta, encuberta, traissió)
G. Riquier: Cristias vey.
Trahison cachée.
ANC. FR. E seient cuvert.
Anc. trad. du Psautier de Corbie, ps. 108.
Ne feroit à son frère duc de Bourgogne ayde en appert, n'en couvert.
Monstrelet, t. 1, fol. 206.
CAT. ESP. PORT. Cubrir. IT. Coprire. (chap. cubrí: cubrixco o cubrixgo, cubrixes, cubrix, cubrim, cubriu, cubrixen. Cubert, cuberts, cuberta, com Foncuberta, Fontcuberta (fontis, fons + cooperta), cubertes.)
2. Cubertament, adv., en cachette.
Qu'ie us mostrei cubertament
Que vos amava mais que re.
Arnaud de Marueil: Si que vos es.
Que je vous montrai en cachette que je vous aimais plus qu'autre chose.
ANC. FR. Point ne fut trouvé, car il s'estoit départy et en allé le plus couvertement qu'il avoit peu. Monstrelet, t. I, fol. 49.
ESP. Cubiertamente (encubiertamente). IT. Copertamente. (chap. cubertamen, encubertamen)
3. Cubert, s. m., couvert, toit.
Lo meus degotz chai de sobre lo seu cubert.
Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
L'eau de ma gouttière tombe sur son toit.
CAT. Cubert. ESP. Cobertizo (cubierto, cubierta). PORT. Coberta. (chap. cuberta, cobertís) IT. Coperto.
4. Cubrimen, s. m., toit, plafond, lambris.
Plus es al paubre vezer lo cel que al ric lo cubrimen daurat.
Trad. de Bède, fol. 71.
Mieux est pour le pauvre de voir le ciel qu'au riche le lambris doré.
Ieu pauziei lo fundament del cubriment coma savi maestre.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Je posai le fondement du toit comme sage maître.
IT. Coprimento.
5. Cuberta, s. f., couverture, protection.
E fassan las cubertas sobr' els cavals gitar.
Guillaume de Tudela.
Et qu'ils fassent jeter les couvertures sur les chevaux.
Fig. Fiels amix es forz cuberta.
Trad. de Bède, fol. 75.
Un fidèle ami est une forte protection.
ANC. FR. Donne, mon père, la couverte
Qui est sus mon cheval morel.
Fabl. et cont. anc., t. I , p. 482.
CAT. Cuberta. ESP. Cubierta. PORT. Cuberta. (chap. cuberta, cubertes)
6. Cubertor, s. m., lat. coopertorium, couverture de lit.
Colgat ab si desotz son cubertor
(chap. Colgat, gitat en ella daball de la seua cobertora.)
B. de Ventadour: En amor truep.
Couché avec elle sous sa couverture.
Loc. Cuian far cubertor
A totz los falhimens.
Nat de Mons: Al bon rey.
Croient faire couverture à toutes les fautes.
- Couverte, terme de fauconnerie.
Doas penas d'engal valor
En la coa son cobertor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Deux pennes d'égale force sont la couverte en la queue.
ANC. FR. Duquel lit le couvertoir estoit de drap de soye vermeil.
Monstrelet, t. 1, fol. 325.
Ne traie à soi le covertor.
Le covertor sosliève atant.
Roman de Partonopeus, t. 1, p. 39.
ESP. Cobertor.
7. Coopertura, s. f., couverture, toit.
El temps que 'lh cardenal ero enclaus per la electio del papa, el dizia per trufa als altres cardenals: “Descubram aquesta maio, quar lo Sanh Esperit no pot passar a nos per tantas cooperturas.”
Cat. dels apost. de Roma, fol. 197.
Au temps que les cardinaux étaient renfermés pour l'élection du pape,
il disait par moquerie aux autres cardinaux: “Découvrons cette maison, car le Saint-Esprit ne peut arriver jusqu'à nous à travers tant de couvertures.”
8. Cubertura, s. f., couverture, protection.
Ni contra mort ressort ni cubertura.
Marcabrus: Auiatz de chan.
Ni contre mort résistance ni protection.
Fig. Car senes geing e senes cubertura.
Pierre d'Auvergne: Si anc nuls.
Car sans fraude et sans couverture.
CAT. Cubertora. ESP. Cobertura. IT. Copritura.
9. Coberturier, s. m., couverturier, faiseur de couvertures.
Coberturiers e sotcelliers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Couverturiers et faiseurs de housses.
10. Cobercellar, v., couvrir.
Rescondon e cobercellon lurs mals. V. et Vert., fol. 69.
Ils cachent et couvrent leurs maux.
11. Cubresel, s. m., couvercle.
Cant agron garat del sepulcre lo cubresel.
V. de sainte Magdelaine.
Quand ils eurent regardé le couvercle du sépulcre.
ANC. FR. Et couvers d'un couversel.
Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 202.
12. Descobrir, Descubrir, v., découvrir.
No las descobrira. Titre de 985. (chap. No les descubrirá)
Ne les découvrira.
Per descobrir los trespassans per lo terrador de Nemze.
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 236.
Pour découvrir les passants par le territoire de Nîmes.
Estiers non aus dir mon talen
Ni descubrir mon desirier.
Deudes de Prades: En un sonet.
Autrement je n'ose dire mon envie ni découvrir mon désir.
Part. pas. Qu'el castelh on se fai servir
Ja sia per me descubertz.
Arnaud de Marueil: A guisa de.
Que le château où elle se fait servir soit jamais déclaré par moi.
Loc. E qu'ieu 'l disses un escac sotilmen
En descubert, quar plus bel joc seria.
Bernard d'Auriac: S'ieu agues.
Et que je lui disse un échec subtilement à découvert, car le jeu serait plus beau.
CAT. ESP. PORT. Descubrir. IT. Scoprire. (chap. descubrí: descubrixco o descubrixgo, descubrixes, descubrix, descubrim, descubriu, descubrixen. Descubert, descuberts, descuberta, descubertes)
13. Descobrire, s. m., déceleur.
Ai! pros dompna, sobrevalens, no us pes
Si 'n aissi us sui de m' amor descobrire.
B. Zorgi: Aissi col.
Ah! méritante dame, la plus distinguée, qu'il ne vous pèse pas si je vous suis ainsi déceleur de mon amour.
ANC. FR. Des avant-coureurs et descouvreurs.
Amyot, Trad. de Plutarque, vie de Marcellus.
CAT. ESP. Descubridor. PORT. Descobridor. IT. Scopritore. (chap. descubridó, descubridós, descubridora, descubridores.)
14. Descobertura, s. f., découverte.
Loc. Quar senes gienh et a descobertura
Fai a totz vezer
Cum ponha en se dechazer.
G. Faidit: Si anc nulhs.
Car sans engin et à découvert, fait voir à tous comment il s'efforce à se déchoir.
ANC. FR.
Une descouverture de malignité cachée.
Amyot, Trad. de Plutarque, vie de Sylla.
Afin qu'il me semblast qu'il eût prins salaire pour la descouverture de l'empoisonnement.
Macault, Trad. des Apopht., fol. 311.
IT. Scopertura. (ESP. Descubrimiento. Chap. descubrimén, descubrimens)
15. Recobrir, v., recouvrir.
Descobre me soptozamen
Pueis me recobri bellamen.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je me découvre subitement, puis je me recouvre bellement.
ANC. CAT. Ricobrir. IT. Ricoprire. (ESP. Recubrir. Chap. recubrí, torná a cubrí o tapá)
Etiquetas:
cobeitos,
codissiá,
codissiam,
codissiáu,
codissie,
codissiem,
codissien,
codissies,
codissiéu,
codissio,
codissiós,
codissiosa,
codissioses,
codissiosos,
convoiteux,
cubitos,
Monclús,
Montclús
Ubicación:
C. Mayor, 4, 44610 Calaceite, Teruel, España
sábado, 8 de diciembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, T
tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota)
t'agüelo, ton yayo | tu abuelo | ||
t'amagarás | te esconderás | ||
t'entenguen | te entiendan | ||
t'ha dixat | te ha dejado | ||
t'has amagat | te has escondido | ||
t'hay entés | te he entendido | ||
ta mare | tu madre | ||
tabá, tabáns | tábano, tábanos | ||
tabaco | tabaco | ||
tabal, tabalet | tabal, tabalet, tambor | ||
tabalada, trompada, hóstia | trompazo | ||
tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá | mucho ruido | ||
tabáns | tábanos | ||
tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra | tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra | ||
tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques | Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez | ||
tabernari, tabernaris, de taberna | tabernario, ordinario, grosero, basto, soez | ||
taberné | tabernero | ||
tabernes | tabernas | ||
tabernés | taberneros | ||
tablero, tableros | tablero, tableros | ||
tablilla, tablilles | tablilla, tablillas, tablita, tablitas | ||
tablón de anunsis | tablón de anuncios | ||
taburet, taburets | taburete, taburetes | ||
tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá | Manchar // a manchar – atacar | ||
taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote | mancha, manchas – herida interna | ||
tacada | manchada, herida | ||
tacál | mancharlo | ||
tacála | mancharla | ||
tacañería | tacañería | ||
tacáre | manchara, manchase | ||
tacaríen | mancharían | ||
tacás | mancharse | ||
tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba | manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa | ||
tachá – tachá = tachada, cop en una tacha | Tachar – golpe con un clavo | ||
tacha, taches | clavo, clavos | ||
tacha, taches | clavo, clavos | ||
tachat, tachats, tachada, tachades | tachado, tachada, tachadas, tachados | ||
tacó, tacóns | tacón, tacones | ||
taco, tacos | taco, tacos | ||
tacte, tacto | tacto | ||
tafarra, (torsut com una tafarra) | tafarra | ||
tahur, tahúrs | tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas | ||
tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual | tal (como) | ||
talante, talán | talante | ||
talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) | atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante | ||
taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns | Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco | ||
talecada, trompada, hóstia | trompazo | ||
talego, presó, presoneta | talego, cárcel, prisión | ||
tall, talls | tajo, tajos, corte, cortes | ||
tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen | cortar - tallar | ||
talla (número de) – del peu – de la sintura, talles | talla, tallas | ||
tallabe | cortaba | ||
tallaben | cortaban | ||
tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla | corte, tajo (de carn) | ||
tallades | cortes de carne, chuletas | ||
talladó de magre | cortador de jamón | ||
talláe, tallabe | cortaba – tallaba | ||
talláli | cortarle | ||
tállali | córtale | ||
tallán (g) | cortando | ||
tallán, talláns, que tallen | cortante, cortantes | ||
tallánli | cortándole | ||
tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit | cortado | ||
talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa | talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza | ||
taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) | taller, talleres | ||
talles (verbo tallá, tú talles) | cortas | ||
tallos (cuan) | cortes (cuando) | ||
taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta | talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta | ||
talocha, taloches, pareguda a una plana | talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso. | ||
talús, talúsos – terré, terrés | talud, taludes | ||
Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) | Tamarite de Litera | ||
tamboriná, tamborinada, cop, tossoló | golpe, tozolón | ||
tamé | también | ||
tampoc | tampoco | ||
tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán | tan, tanto, tanta | ||
tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré | cerrar | ||
tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles | cierra | ||
tancabe | cerraba | ||
tancaben | cerraban | ||
tancada | cerrada | ||
tancades | cerradas | ||
tancáe, tancabe | cerraba | ||
tancáem, tancabem | cerrábamos | ||
tancáen, tancaben | cerraban | ||
tancáes – tancabes – tancades | cerrabas | ||
táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) | enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas | ||
tancál, tancála | cerrarlo, cerrarla | ||
tancamén | cierre, cerramiento | ||
tancán (g) | cerrando | ||
tancánla | cerrándola | ||
tancánse | cerrándose | ||
tancará | cerrará | ||
tancaré | cerraré | ||
tancáre, tancare (si ell o ella) | cerrara, cerrase | ||
tancáren, tancaren | cerraran, cerrasen | ||
tancás | cerrarse | ||
tancat, tancada, tancats, tancades | cerrado, cerrada, cerrados, cerradas | ||
tanco | cierro | ||
táncon (que mos) | que nos cierren | ||
tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) | tangar, engañar | ||
tanque | cierra | ||
tanquém | cerramos | ||
tánquen, tanquen | cierran | ||
tans | tantos | ||
tantejá, tanteján | tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar | ||
tantejáben | tanteaban | ||
tantejátos | tantearos a vosotros | ||
tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos | tantearos entre vosotros | ||
tantíssim, tantíssims | tantísimo, tantísimos | ||
tantíssima, tantíssimes | tantísima, tantísimas | ||
tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral | cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha | ||
tañí una campana | tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar | ||
tap, tape, taps, tapes (de suro) | tapa (de corcho) | ||
tap, taps, tape, tapes | tapón, tapones | ||
tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa | tapar | ||
tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá | tapa, tapas | ||
tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá | tapa, tapas, tapeo, tapear | ||
tapabe | tapaba | ||
tapaben | tapaban | ||
tapada | tapada | ||
tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes | tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas | ||
tapáe, tapabe | tapaba | ||
tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta | tapadito, tapadita | ||
tapál | taparlo | ||
tapáls | taparlos | ||
tapán (g) | tapando | ||
tapánla | tapándola | ||
tapánli | tapándole | ||
tapánlos | tapándolos | ||
tapánse | tapándose | ||
tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques | Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas | ||
tapat, tapada – tápat ! | tapado, tapada – tápate ! | ||
tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es | tapia, tapias | ||
tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá | tapiz, tapices – atapí : compactar | ||
tapissada, tapissat | tapizada, tapizado | ||
tapó, tap | tapón | ||
taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap | taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar | ||
taquígrafo, taquígrafos | taquígrafo, taquígrafos | ||
taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ | telaraña, telarañas | ||
tarántula, tarántules | tarántula, tarántules | ||
tararejá | tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear | ||
tararejáe, tararejabe | tarareaba | ||
tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs | Tardar – melocotón tardío de Calanda | ||
tardáen , tardaben | tardaban | ||
tardán (g) | tardando | ||
tardansa | tardanza | ||
tardará | tardará | ||
tardaríen | tardarían | ||
tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) | tarde, tardes – y la tarde ya pardea | ||
targeta o tarjeta, targetes o tarjetes | tarjeta, tarjetas | ||
tarongé, tarongés | naranjo, naranjos | ||
taronja , taronges | naranja, naranjas | ||
tarot | tarot | ||
tarquín, tarquí, fang, limo | tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro | ||
tarrós (com lo de Queretes), terrós | grumo de tierra | ||
tart (es, arribém) tard | tarde | ||
tarta, tartes, pastel, pastels | tarta, pastel | ||
tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet | no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba) | ||
tartíe | no paraba quieto – no decía nada | ||
tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto | tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo | ||
tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito | tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes | puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall) | ||
tascorro, tasca | tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
tassa, tasses | taza, tazas | ||
tassá, valorá – tassada, tassa plena | tasar – vaso lleno | ||
tassada de tassá | tasada | ||
tassadó, tassadora, tassadós, tassadores | tasador, tasadora, tasadores, tasadoras | ||
tasseta, tassetes | tacita, tacitas | ||
Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres | Tastavins significa catavinos, prueba vinos | ||
taula, taules | mesa, mesas, tabla, tablas | ||
taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta | tablado de tablas para bailar | ||
tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla | mesita, mesitas – tablilla, tablillas | ||
tauló, taulóns | tablón | ||
taulonet, taulonets | tabloncillo, tabloncillos | ||
taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste | taxi, taxis, taxista | ||
tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns | tazón, tazones | ||
té (ell, ella) | tiene | ||
te de roca | té de roca | ||
te dic, te conto – te de roca, te vert | te digo, te cuento – té de roca, té verde | ||
teatral, teatrals | teatral, teatrales | ||
teatro, teatre, teatros, teatres | teatro, teatros | ||
techo, techos | techo, techos | ||
teclechán, teclejá, de tecla | tecleando, teclear, tecla | ||
tecleje (él, ella) | teclea | ||
técnic, técnics | técnico, técnicos | ||
técnica, técniques | técnica, técnicas | ||
tegua, teua | tuya | ||
tegües, teues | tuyas | ||
teissidó, teixidó, sastre | tejedor, sastre | ||
teix - fon del teix, naiximén del Matarraña – taxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit | Tejo – fuente del tejo – taxus baccata | ||
teixó, teixóns | tejón, tejones | ||
tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit | membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido | ||
tela, teles, telá | tela, telas, telar | ||
tele, teles | tele, teles | ||
telecomunicassións | telecomunicaciones | ||
teleféric, teleférics | teleférico, teleféricos | ||
telefónic, telefónics | telefónico, telefónicos | ||
telefónica, telefóniques | telefónica, telefónicas | ||
teléfono, teléfonos | teléfono, teléfonos | ||
telepatía | telepatía | ||
telepática, telepáticas | telepática, telepáticas | ||
telescópic, telescópics | telescópico, telescópicos | ||
telescópicamen | telescópicamente | ||
telescopio, telescopios - te les copio | telescopio, telescopios - te las copio | ||
televisió, televissió | televisión | ||
télex (comunicassións) | télex (comunicaciones) | ||
tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules | tejado, tejados, teja, tejas | ||
tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque | tejería | ||
tello (joc) - Tello apellit | juego del tello | ||
teló, telóns | telón, telones | ||
tema, temes | tema, temas | ||
temátic, temátics | temático, temáticos | ||
temém (que) – mos temém que, tením temó de que | tememos, tenemos miedo de que | ||
temén (g) , tenín temó | temiendo | ||
teménsu (ell, ella) | temiéndoselo | ||
teménu | temiéndolo | ||
temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat | temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado | ||
temeridat, temeridats | temeridad, temeridades | ||
temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques | temeroso, temerosa | ||
temíe (se) | temía (se) | ||
temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) | miedo, temor, miedos, temores | ||
temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques | miedoso, miedosa, miedica | ||
temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora | temperamento, genio | ||
temperatura, temperatures | temperatura, temperaturas | ||
tempestat, tempestats | tempestad, tempestades | ||
tempestuós, tempestuosa | tempestuoso, tempestuosa | ||
templabe | templaba | ||
templadamen | templadamente | ||
templámos | templarnos | ||
templán (g) de templá | Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar | ||
templansa | templanza | ||
templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades | templado, con temple | ||
temple | temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad | ||
templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé | templo | ||
temporada, temporades | temporada, temporadas | ||
temporal, temporals | temporal, temporales | ||
temporalidat | temporalidad | ||
temporalmen | temporalmente | ||
temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres | temporero, temporera | ||
tems | tiempo | ||
ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná | te ríes, te acuerdas, te puedes ir | ||
tenalla, tenalles – tina, tines – tinet | tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite | ||
tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo | tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo | ||
tenás | tenaz | ||
tenasses | tenazas | ||
tenasseta, tenassetes | tenacita, tenacitas | ||
tenassidat | tenacidad | ||
tenda, botiga | tienda, botica | ||
tendé, tendés, tendero, tenderos | tenderos | ||
tendénsia | tendencia | ||
tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta | tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla | ||
tendes, botigues | tiendas, boticas | ||
tendeta | tiendecita | ||
tendetes | tiendecitas | ||
tendra, tendres | tierna, tiernas | ||
tendramen | tiernamente | ||
tendre, tendres | tierno, tiernos | ||
tendresa | ternura | ||
tendreses | ternuras | ||
tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! | tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica ! | ||
tendretes | tiernecitas, tiernecicas | ||
tendríe, tindríe | tendría | ||
tendríen, tindríen | tendrían | ||
tendríssim, tendríssims | tiernísimo, tiernísimos | ||
tendríssima | tiernísima | ||
tendríssima, tendríssimes | tiernísima, tiernísimas | ||
tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla | tenedor, tenedores | ||
tenen, ténen | tienen | ||
tengut, tingut | tenido | ||
tenía | tenía | ||
tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia | tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista | ||
teníe | tenía | ||
teníem | teníamos | ||
Teníen | tenían | ||
teníes | tenías | ||
teníeu | teníais | ||
tením | tenemos | ||
tenín (g) | teniendo | ||
tenínla | teniéndola | ||
tenínlo | teniéndolo | ||
tenínme | teniéndome | ||
tenínne deu, n´han perdut vuit | teniendo diez, han perdido ocho | ||
tenínse | teniéndose | ||
tenis | tenis | ||
teníu | tenéis | ||
teníume | tenedme | ||
tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera | tenor | ||
tens | tienes | ||
tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa | tensar | ||
tensió, tensións | tensión, tensiones | ||
tenso, tensos, tensa, tenses | tenso, tensos, tensa, tensas | ||
tentá | tentar | ||
tentácul, tentáculs | tentáculo, tentáculos | ||
tentada | tentada | ||
tentadó, tentadora | tentador, tentadora | ||
tentán (g) a la sort | tentando a la suerte | ||
tentassió | tentación | ||
tentassións | tentaciones | ||
tentat, tentats | tentado, tentados | ||
teñí, tintá (roba) | teñir, tintar | ||
teó (negre com un) | tizón (negro como un) | ||
teóns | tizones | ||
teoría | teoría | ||
teoríes | teorías | ||
terápia, terápies | terapia, terapias | ||
térbol, térbols | turbio, turbios | ||
térbola, térboles | turbia, turbias | ||
terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
tergiversá | tergiversar | ||
terme (munissipal) | término (municipal) | ||
termes | términos | ||
terminal | terminal | ||
terminals | terminales | ||
termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) | termoarcilla, termoarcillas | ||
ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. | polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal | ||
ternasco, carn de cordé | ternasco, carne de cordero | ||
ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles | ternera, terneras | ||
ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells | ternero, terneros | ||
ternura, tendresa, tendre, tendra | ternura | ||
terra, terres | tierra, tierras | ||
terraplé, terraplén, terrapléns | terraplén, terraplenes | ||
terraplenet, terraplenets | terraplén pequeño | ||
terrassa | terraza | ||
terrasses | terrazas | ||
terraza, terrassa | terraza | ||
Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrang – Fon dels terrés a Beseit, al Ulldemó | terraplén, talud | ||
terrenals | terrenales | ||
terrenes | terrenas | ||
terreno, terrenos | terreno, terrenos | ||
terres | tierras | ||
terrestre | terrestre | ||
terrible, terribles | terrible, terribles | ||
terrissa, fang cuit, serámica | barro cocido, cerámica | ||
territori, territoris | territorio, territorios | ||
territorial, territorials | territorial, territoriales | ||
terror, molta temó, molta po | terror | ||
terrorífic, terrorífica | terrorífico, terrorífica | ||
terrorífics | terroríficos | ||
terrosset, tarrosset | grumo de tierra pequeño | ||
ters | terso | ||
tersé | tercero | ||
tersera | tercera | ||
tersera | tercera | ||
terseres | terceras | ||
tersés | terceros | ||
tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá | terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar | ||
térsio | tercio | ||
tersiopial | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
tertúlia | tertulia | ||
tertúlies | tertulias | ||
tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche | tesis doctoral | ||
tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) | tesorero, tesoreros | ||
tessoro, tessoros | tesoro, tesoros | ||
testadó, lo que fa lo testamén | testador | ||
testamén, testaméns | testamento, testamentos | ||
testiga | testiga | ||
testigo | testigo | ||
testigos | testigos | ||
testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). | testigas | ||
testimoni, testimonis | testimonio, testimonios | ||
testimoniaben | testimoniaban | ||
testimonis | testimonios | ||
tetamen, mamellám (com les pechúa) | tetamen | ||
tetris | tetris | ||
teu, teua, teus, teues | tuyo, tuya, tuyos, tuyas | ||
teula, teules, tella, telles | teja, tejas | ||
teulada, teulades, tellat, tellats | tejado, tejados | ||
teules | tejas | ||
teus | tuyos | ||
texto, texte, textos, textes | texto, textos | ||
tía | tía | ||
tiala, tela | tela | ||
tiandra, tendra | tierna | ||
tiandre, tendre | tierno | ||
tiarra (Valjunquera), tiarres | tierra | ||
tibia | tibia | ||
tibiamen | tibiamente | ||
tibio | tibio | ||
tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols | tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso | ||
tientos | tientos | ||
tiessa | tiesa | ||
tiesso | tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido | ||
tigre, tigres | tigre, tigres | ||
tilín | tilín | ||
timbrasso | timbrazo | ||
timbre | timbre | ||
timbres | timbres | ||
tímida, tímides | tímida, tímidas | ||
tímit, tímits | tímido, tímidos | ||
timó, timós – sopes de timó | tomillo, tomillos – sopas de tomillo | ||
timonet, timonets | tomillito, tomillitos | ||
timós | tomillos | ||
tin, ti ! | ten, toma ! | ||
tina, tinet del oli de oliva, tines | barrica para el aceite de oliva, tina, tinas | ||
tinalles, tenalles | tinajas | ||
tinc, ting | tengo | ||
tindrá | tendrá | ||
tindrán | tendrán | ||
tindrás | tendrás | ||
tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú | tener en el bote | ||
tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen | tener | ||
tíndrel | tenerlo | ||
tíndrela | tenerla | ||
tíndrelay en cuenta | tenérselo en cuenta | ||
tíndreles | tenerlas | ||
tíndreli | tenerle | ||
tíndrels, tíndreles | tenerlos, tenerlas | ||
tindrém | tendremos | ||
tíndretos | teneros | ||
tindréu | tendréis | ||
tindría | tendría | ||
tinet del oli, tina, tinets, tines | barrica para el aceite de oliva, tina | ||
ting, tinc | tengo | ||
tinga | tenga | ||
tingám | tengamos | ||
tingáu | tengáis | ||
tinguda | tenida | ||
tingudes | tenidas | ||
tingue | tenga | ||
tinguére | tuviera, tuviese | ||
tinguérem | tuviéramos, tuviésemos | ||
tingut, tinguts | tenido, tenidos | ||
tiniebles | tinieblas | ||
tinta, tintes | tinta, tintas | ||
tinté, tintés | tintero, tinteros | ||
tintinejá | tintinear | ||
tintineján | tintineando | ||
tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes | tintineo | ||
tiñosos, que tenen tiña | tiñosos | ||
tío | tío | ||
tío, tía, tíos, tíes | tío, tía, tíos, tías | ||
tións, teóns | tizones | ||
tiparraco, tiparracos | tiparraco, tiparracos | ||
típic | típico | ||
tipo - classe | tipo - clase | ||
tipos | tipos | ||
tíra ! | tira, alante, arrea, etc | ||
tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada | tirar | ||
tira, tires | tira, tiras | ||
tirabe | tiraba | ||
tirada | tirada | ||
tirada | tirada | ||
tirades | tiradas | ||
tirades | tiradas | ||
tiráe o tirabe | tiraba | ||
tiráen o tiraben | tiraban | ||
tíral, tírals | tíralo, tíralos | ||
tírala, tírales | tírala, tíralas | ||
tirán (g) | tirando | ||
tiránlos | tirándolos | ||
tiránloshi | tirándoselos | ||
tiráns | tirantes | ||
tiránse | tirándose | ||
tirásseli | tirársele | ||
tirat | tirado | ||
tirats | tirados | ||
tiráu, tiréu | tiráis – tirarlo : tiráu | ||
tire | tira | ||
tirém | tiramos | ||
tiren | tiran | ||
tiréula | tiradla | ||
tiritá, tremolá de fret | tiritar, temblar de frío | ||
tiró a la cama, calambre - vore estiró | tirón, calambre | ||
tiro, tiros, disparo, disparos | tiro, tiros, disparo, disparos | ||
tiron | tiren | ||
tiros (que tú) | tires (que tú) | ||
tírria, aversió | tirria, aversión | ||
tisores, estisores, estirores | tijeras | ||
tissó, teó, tissóns, teóns | tizón, tizones | ||
títul, títuls | título, títulos | ||
titulá | titular | ||
titulada, titulades | titulada, tituladas | ||
titulat, titulats | titulado, titulados | ||
tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola | tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo | ||
to, tono, tó | tono | ||
toalla, toalles | toalla, toallas | ||
toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) | esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas) | ||
tobeta, tobetes | esponjosa, blandita, vacía, fofa | ||
toc de campana, toque | toque | ||
tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada | Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1 | ||
toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies | toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias | ||
tocabe, tocáe | tocaba | ||
tocaben, tocáen | tocaban | ||
tocada | tocada | ||
tocades | tocadas | ||
tocadura, llaga, tocadures, llagues | llaga en la piel de un animal | ||
tocál | tocarlo | ||
tócal, tócala | tócalo, tócala | ||
tocála | tocarla | ||
tocáles | tocarlas | ||
tocáli | tocarle | ||
tocán (g) | tocando – muy cerca de | ||
tocánme | tocándome | ||
tocaríe | tocaría | ||
tocaríen | tocarían | ||
tocat | tocado | ||
tocats | tocados | ||
tocayo, que té lo mateix nom | tocayo | ||
tochet | palito | ||
tochets | palitos | ||
tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots | palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo | ||
toco | toco | ||
tocon | toquen | ||
tocos | toques | ||
tocs de campana, toques | toques | ||
toga, togues | toga, togas | ||
tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré | os lo dejaré mañana | ||
toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. | toldo, toldos | ||
tolerá | tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar | ||
toleránsia | tolerancia | ||
tolerarém | toleraremos | ||
tolerás | tolerarse | ||
toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo | poza de agua en el río | ||
tolls | pozas | ||
tols, t'ols faréu | os los haréis | ||
tomata, tomates | tomate, tomates | ||
tomatera, tomateres | planta del tomate | ||
tomates | tomates | ||
tomateta, tomatetes, com los cherry | tomate pequeñito | ||
tomátic, ninot animat de TV3, una tomata | muñeco animado de TV3, un tomate | ||
tombá | tumbar | ||
tombabe, tombáe | tumbaba | ||
tombaben, tombáen | tumbaban | ||
tombada | tumbada | ||
tombán (g) | tumbando | ||
tombánse | tumbándose | ||
tombare | tumbara, tumbase | ||
tombás, revolcás | tumbarse, revolcarse | ||
tombat | tumbado | ||
tómbat | túmbate | ||
tombats | tumbados | ||
tombo | tumbo | ||
tomo, tomos (llibre) | tomo, tomos (libro) | ||
ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare | tu padre | ||
tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén | hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento | ||
tono, tonos (sonido) | tono, tonos | ||
tons pares | tus padres | ||
tontades, tontada, tontería, tonteríes | tontadas, tontada, tontería, tonterías | ||
tontamen | tontamente | ||
tontechá, tontejá | tontear | ||
tontecho, tontejo | tonteo | ||
tontejá | tontear | ||
tontería | tontería | ||
tonteríes | tonterías | ||
tontes | tontas | ||
tontet, tontets | tontito, tontitos | ||
tonto, tonta, tontos, tontes | tonto, tonta, tontos, tontas | ||
topabem, topáem (mos) | nos encontrábamos con, nos dábamos contra | ||
toparéu | toparemos | ||
tope | tope | ||
topes | topes | ||
topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás | topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse | ||
topetáe, topetabe | topaba | ||
topetat | topado | ||
topetéu (tos) | topáis | ||
topéu (tos) | os topáis | ||
topí | puchero de cerámica | ||
topíns | pucheros | ||
topo (yo me) | yo me topo, encuentro con | ||
topografía | topografía | ||
toponímia | toponímia | ||
toponímic | toponímico | ||
toponímica | toponímica | ||
toponímiques | toponímicas | ||
toque – toc – ell toque | toque – él toca | ||
toquen | tocan | ||
toques – tocs – tú toques | toques – tú tocas | ||
toqueteo, toqueteos | toqueteo, toqueteos | ||
toquéu | tocáis | ||
toquiñá, toquiñás | toquetear | ||
toquiñánse | toqueteándose | ||
toquitiá, toquetejá | toquetear | ||
torcá, torcás (los mocs) | limpiar (mocos) | ||
torcaz, turcás, torcás | paloma turcaz | ||
tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. | Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro. | ||
tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes | Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos | ||
tordolets | tortolitos | ||
torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré | torear | ||
tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall | roca grande – Valdeltormo, el valle | ||
torna | vuelva | ||
torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada | volver, devolver, tornar | ||
tornabe, tornaé | volvía | ||
tornaben | volvían | ||
tornada – de tornada al poble | Devuelta – de vuelta al pueblo | ||
tornades | devueltas | ||
tornáem, tornabem | volvíamos | ||
tornáen, tornaben | volvían | ||
tornál | volverlo, devolverlo | ||
tornála | volverla, devolverla | ||
tornálay | devolvérselo, volvérselo | ||
tornáles | devolverlas | ||
tornáli | devolverle | ||
tornáls | devolverles | ||
tornálsi | devolvérselos | ||
tórnam | devuélveme | ||
tornám, torném | volvemos, devolvemos | ||
tornámos | devolvernos | ||
tornán (g) | volviendo, devolviendo | ||
tornaré | volveré | ||
tornás | volverse, devolverse, contraatacar | ||
tórnay ! | vuelve a hacer eso ! | ||
torne | vuelve, devuelve | ||
tornémi | volvamos a | ||
tornen | vuelven | ||
tornillo, tornillos | tornillo, tornillos | ||
torno (yo) | yo vuelvo, devuelvo | ||
torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa | torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa | ||
tornon | vuelvan, devuelvan | ||
torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós | torpe, torpes | ||
torpemen | torpemente | ||
torpes | torpes | ||
torpesa | torpeza | ||
torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) | tostar, quemar | ||
torrada, torrades | tostada, tostadas | ||
torradet | tostadito | ||
torre | torre | ||
Torredarques | Torre de Arcas | ||
torrén, torréns (de aigua) | torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre | ||
torreó, torreóns | torreón, torreones | ||
torres | torres | ||
torreta | torrecilla | ||
torron | tuesten | ||
tórse | torcer | ||
tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) | torcer, torcerse | ||
torsén (g) | torciendo | ||
torsíe | torcía | ||
torsíen | torcían | ||
torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne | retortijón de estómago, torzón en aragonés | ||
torsuda | torcida | ||
torsut | torcido | ||
tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords | torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus) | ||
tort, torta | torcido, tuerto, torcida, tuerta | ||
torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit | torcida, tuerta | ||
tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla | pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen. | ||
torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos – espiral de humo | ||
tortes | tuertas, torcidas | ||
tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell | se tuerce el tobillo | ||
torts | torcidos, tuertos | ||
tortuós | tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado |
||
tortuoses | tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas, disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas |
||
tortura, tortures | tortura, torturas | ||
torturada, torturades | torturada, torturadas | ||
torturat, torturats | torturado, torturados | ||
tos | tos | ||
tos (a) beure algo a tos, de una vegada | beber algo de una vez | ||
tos (vatros) – tos fa falta un rellonge | os hace falta un reloj | ||
tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel | tos, tos fuerte, toser | ||
tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. | piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha. | ||
toscamen | toscamente, burdamente, rudamente, groseramente | ||
tosco, toscos, cap du, capsot, etc | tosco, toscos | ||
tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca | cantera de donde se saca piedra caliza (tosca) | ||
tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. | tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón. | ||
tossals | tozales | ||
tossinet, gorrinet | tocinillo | ||
tossino, gorrino | cerdo, tocino | ||
tossut, tossuda, tossuts, tossudes | tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz | ||
tostadora, per a fé torrades | tostadora, para hacer tostadas | ||
tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra | tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata | ||
tot, tots, tota, totes – per tot arreu | todo, todos, toda, todas – por todos lados | ||
total | total | ||
totalmen | totalmente | ||
totalmén | totalmente | ||
totes | todas | ||
tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. | esponjoso, blandito, vacío, fofo | ||
tozín, gorrino | cerdo, tocino | ||
tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) | golpe en la cabeza, testarada, tozolada | ||
trabá | trabar | ||
trabá | trabar | ||
trabá | trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc | ||
traball | trabajo | ||
traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) | trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura. | ||
traballaba | trabajaba | ||
traballabe (ell) | trabajaba | ||
traballaben | trabajaban | ||
traballadó | trabajador | ||
traballaren | trabajaran, trabajasen | ||
traballat | trabajado | ||
traballats | trabajados | ||
traballe | trabaja | ||
traballém | trabajamos | ||
traballen | trabajan | ||
traballets | trabajitos | ||
traballo | trabajo | ||
traballós, que done pena, done faena | trabajoso | ||
traballs | trabajos | ||
trabán (g) | trabando | ||
trac | saco, quito | ||
tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó | chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor | ||
tractó, tractor, tractós, tractors | tractor, tractores | ||
tradissió, tradisió | tradición | ||
tradissionál, tradissionáls | tradicional, tradicionales | ||
traducsió | traducción | ||
traducsións | traducciones | ||
traduída, traduídes | traducida, traducidas | ||
traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau | traducido | ||
traém | sacamos, quitamos | ||
traén (g) | sacando, quitando | ||
traénla | sacándola | ||
traénli | sacándole | ||
traénse | sacándose | ||
traéu | sacáis | ||
traéume | sacadme | ||
tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball | movimiento, trabajo | ||
trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada | moverse, trabajar (tráfico) | ||
trafegán | moviéndose | ||
trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses | movidos, que trabajan, que se mueven | ||
tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues | tráfico (movimiento) – tráfico de drogas | ||
traficán (g) | traficando | ||
traficán, traficáns | traficante, traficantes | ||
traficáns | traficantes | ||
tragá, engullí | tragar, engullir | ||
tragáe o tragabe | tragaba | ||
tragám, traguém | tragamos | ||
tragán (g) | tragando | ||
tragassopes | tragasopas | ||
tragat | tragado | ||
tragédia | tragedia | ||
trago | trago | ||
tragos | tragos | ||
trague | traga | ||
traguen | tragan | ||
traguére | sacara, sacase, quitara, quitase | ||
traguéren | sacaran, sacasen, quitaran, quitasen | ||
traidó | traidor | ||
traidós | traidores | ||
traíe | sacaba, quitaba | ||
traíen | sacaban, quitaban | ||
traissió | traición | ||
traissioná | traicionar | ||
traissionat | traicionado | ||
traissións | traiciones | ||
traissións | traiciones | ||
traje | traje | ||
trajes | trajes | ||
trajet, trajets | traje pequeño | ||
tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat | tralla, látigo, fusta, azote, vergajo | ||
tramá | tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar | ||
trámit, trámits | trámite, trámites | ||
trampa, trampes – fé garrama | trampa, trampas | ||
tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes | trampero, tramperos | ||
trampolín, trampolíns | trampolín, trampolines | ||
tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes |
altramuz, parecido a la almorta | ||
tranquil, tranquils | tranquilo, tranquilos | ||
tranquila, tranquiles | tranquila, tranquilas | ||
tranquilamen | tranquilamente | ||
tranquilet, tranquilets | tranquilito, tranquilitos | ||
tranquilidat | tranquilidad | ||
tranquilisá | tranquilizar | ||
tranquilisabe | tranquilizaba | ||
tranquilisada | tranquilizada | ||
tranquilisánse | tranquilizándose | ||
tranquilisás | tranquilizarse | ||
tranquilisat | tranquilizado | ||
tranquilise | tranquiliza | ||
tranquilisen | tranquilizan | ||
tranquiliso | tranquilizo | ||
tranquilissadora, tranquilisadora | tranquilizadora | ||
tranquils | tranquilos | ||
transacsió, transacsións | transacción, transacciones | ||
transcurríx | transcurre | ||
transe | trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento | ||
transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste | transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista | ||
transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies | transferencia, transferencias | ||
transferí | transferir | ||
transferíls | transferirles | ||
transfigurat | transfigurado | ||
transformá | transformar | ||
transformada, transformades | transformada, transformadas | ||
transformadó | transformador | ||
transformassió, transformassións | transformación, transformaciones | ||
transformat, transformats | transformado, transformados | ||
transforme | transforma | ||
transformo | transformo | ||
transformon | transformen | ||
transisió | transición | ||
transitori, transitoris | transitorio, transitorios | ||
transitória | transitoria | ||
transitóries | transitorias | ||
transmissió, transmissións | transmisión, transmisiones | ||
transmissó, transmissós | transmisor, transmisores | ||
transmissós | transmisores | ||
transmití, transmétre | transmitir | ||
transmitíe | transmitía | ||
transmitíles | transmitirlas | ||
transmitíles | transmitirlas | ||
transmitíli | transmitirle | ||
transmitixgo | transmito | ||
transmitixguen | transmitan | ||
transparén, transparéns | transparente, transparentes | ||
transparentá
|
transparentar | ||
transparentabe | transparentaba | ||
transport | transporte | ||
transportá | transportar | ||
transportat | transportado | ||
transports (Pino a Valderrobres) | transportes | ||
tras, atrás, detrás | tras, atrás, detrás | ||
trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi | trasbalsar el vino y bebérselo | ||
trascoladó, trascoladós | que bebe vino | ||
trascolám, trascolém | bebemos vino, trasbalsamos vino | ||
trascolat | bebido (vino), movido (vino) | ||
trascolo | bebo (vino) | ||
trasladá, móure algo de un puesto a un atre | trasladar | ||
trasladaríe | trasladaría | ||
traslade | traslada | ||
traslado, traslat, traslados, traslats | traslado, traslados | ||
traspás | traspaso | ||
traspassá | traspasar | ||
traspassán (g) | traspasando | ||
traspeu, traspeus (vore entropessá) | traspié | ||
trasquilat, trasquilats – vore esquilat | trasquilado, trasquilados | ||
trassa | traza | ||
trassat | trazado | ||
trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada | que tiene maña, trazas | ||
trassendí | trascender | ||
trasses | trazas | ||
trastada, trastades | trastada, trastadas | ||
traste, trastes | trasto, trastos | ||
trastenda, rebotiga | trastienda, rebotica | ||
trastocada, trastocades | trastocada, trastocadas | ||
trastocat, trastocats | trastocado, trastocados | ||
trastornat , transtornat | trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado | ||
trasvalsá, trasbalsá | trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo |
||
tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate | tratar | ||
tratabe, tratáe | trataba | ||
trataben, tratáen | trataban | ||
tratál | tratarlo | ||
tratála | tratarla | ||
tratamén, trataméns | tratamiento, tratamientos | ||
tratán (g) y tratán de animals | tratando, tratante | ||
tratánla | tratándola | ||
tratánlo, tratánli | tratándole | ||
tratánme | tratándome | ||
tratáns de animals | tratantes de animales | ||
tratánse (de) | tratándose (de) | ||
tratat | tratado | ||
tratátos | trataros | ||
tratats | tratados | ||
tratáu, tratéu | tratáis | ||
trate, trates – tú trates | trato, tratos – tú tratas | ||
tratéume | tratadme | ||
trato | trato (yo) | ||
trau | saca, quita | ||
tráuen | sacan, quitan | ||
tráuli | sácale, quítale | ||
traurá | sacará, quitará | ||
tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren | sacar, quitar | ||
tráurel | quitarlo, sacarlo | ||
tráurela | quitarla, sacarla | ||
tráurelay | quitárselo, sacárselo | ||
tráureles | quitarlas, sacarlas | ||
tráureli | quitarle, sacarle | ||
tráures | sacarse, quitarse | ||
tráures | quitarse, sacarse | ||
tráuressel (un jarsé) | quitárselo, sacárselo (un jersey) | ||
tráuret | quitarte, sacarte | ||
tráuretos | quitaros, sacaros | ||
trauríen | quitarían, sacarían | ||
traus | quitas, sacas | ||
través (a, al) – atravessá | través - atravesar | ||
travessé, travessés, barróns | vigas de madera, travesaño | ||
travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró | callecita que une dos calles más grandes | ||
travessía | travesía | ||
travessura, travessures, malesa, pesolagada | travesura, travesuras | ||
traviessa, traviesses | traviesa, traviesas | ||
traviesso, traviessos | travieso, traviesos | ||
trayecte, trayectes | trayecto, trayectos | ||
treball, traball, treballs, traballs | trabajo | ||
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués |
trabajar | ||
treballabe | trabajaba | ||
treballaben | trabajaban | ||
treballadó | trabajador | ||
treballadora | trabajadora | ||
treballadós | trabajadores | ||
treballáe, treballabe | trabajaba | ||
treballáen, treballaben | trabajaban | ||
treballáes, treballades | trabajadas | ||
treballál | trabajarlo | ||
treballáles | trabajarlas | ||
treballán (g) | trabajando | ||
treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots | cascotes de obra | ||
treballat | trabajado | ||
treballats | trabajados | ||
treballe | trabaja | ||
treballen | trabajan | ||
treballs | trabajos | ||
tremenda, tremendes | tremenda, tremendas | ||
tremendo, tremendos | tremendo, tremendos | ||
tremolá | temblar | ||
tremolabe | temblaba | ||
tremoladora | tembladora | ||
tremoláe, tremolabe | temblaba | ||
tremoláen o tremolaben | temblaban | ||
tremolán (g) | temblando | ||
tremolánli | temblándole | ||
tremolen | tiemblan | ||
tremoló, vore espasmo | temblor, espasmo | ||
tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos | temblorosa, tembloroso | ||
trempá, trempás la sigala | empinar, empinarse el pene | ||
tren, trens | tren, trenes | ||
trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren | romper | ||
trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno | rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo | ||
trencán (g) | rompiendo | ||
trencaríe | rompería | ||
trencat –> herniat , en hernia al melic
|
roto -> herniado , con hernia umbilical | ||
trencats | rotos | ||
trenquéu | rompáis | ||
trenses | trenzas | ||
trenta | 30 | ||
trenta 30 | 30 | ||
trentacuatre | 34 | ||
trentanóu | 39 | ||
trentaún, 31 | 31 | ||
tres | Tres, 3 | ||
tresena, 3, grup de tres | Tres, 3 | ||
tresséns, tressentes, 300 | trescientos, trescientas, 300 | ||
tressillo, tressillos | tresillo, tresillos | ||
tret | sacado | ||
treta | sacada, treta | ||
tretes | sacadas, tretas | ||
trets | sacados | ||
trets, tretes, tret, treta | sacados, sacadas, sacado, sacada | ||
tretse 13, tretze | Trece 13 | ||
trevall, treball | trabajo | ||
trevallá, treballá, travallá, traballá | trabajar | ||
trevallán (g) treballán | trabajando | ||
trevallat, treballat | trabajado | ||
trevallats, treballats | trabajados | ||
trevalle, treballe | trabaja | ||
trevallen, treballen | trabajan | ||
trevallo, treballo (yo) | trabajo (yo) | ||
trevalls, treballs | trabajos | ||
triá | elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar | ||
tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós. | Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores. |
||
triada, triades | elegida, separada, elegidas, separadas |
||
triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc | separadores, compartimentos en un corral | ||
triáe | elegía | ||
triála | elegirla | ||
triángul, triánguls | triángulo, triángulos | ||
triángul, triánguls – forma del cap del escursó | triángulo, triángulos | ||
triará | elegira, separará | ||
triat, triats | elegidos, separados | ||
tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá | Tribu, tribus | ||
tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén | tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento | ||
tribunal, tribunals | tribunal, tribunales | ||
tribut, tributs | tributo, tributos | ||
trie, tríe | elige, separa | ||
trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau | trilingües | ||
trill | trillo | ||
trillá | trillar, emparvar, rastrillar, abalear | ||
trilláles | trillarlas | ||
trillán (g) | trillando | ||
trillat, trillada (vore trill) | trillado, trillada | ||
trills | trillos | ||
trimestral, trimestrals | trimestral, trimestrales | ||
trincá | trincar | ||
trincada | trincada | ||
trincat | trincado | ||
trío (3) - yo trío (de triá) | trío (3) - elijo | ||
tripa, budell, pancha | tripa, intestino, panza | ||
tripa, tripes – vore budell | tripa, tripas, intestino, intestinos | ||
tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) | tripas | ||
tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets | cojón, cojones, testículo, testículos | ||
tripulá | Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer | ||
tripulada, tripulades | Tripulada, tripuladas | ||
tripulassió, tripulassións | tripulación, tripulaciones | ||
tripulat, tripulats | tripulado, tripulados | ||
triscá, navegá, trescá, treballá | triscar, andar atareado | ||
triscán (g) | triscando, andar atareado | ||
trista | triste (femenino) | ||
triste, trist – latín triste | triste | ||
tristemen | tristemente | ||
tristes | tristes | ||
tristesa, tristeses | tristeza, tristezas | ||
tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes | Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas | ||
tristó | tristeza | ||
tristón | tristón | ||
tristos | tristes | ||
trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols | fino, triturado, molido | ||
triturá | triturar | ||
triunfá | triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir | ||
triunfán (g) | triunfando, triunfante | ||
triunfe | triunfa | ||
trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) | trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante | ||
tro, trons | trueno, truenos | ||
trobada, trobades | encontrada, encontradas y encuentros | ||
trobades | encontradas, encuentros | ||
trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó, trovadós : músic y poeta | encontrador, encontradoras - trovador | ||
trobáe o trobabe | encontraba | ||
trobáen, trobaben | encontraban | ||
trobáeu | encontrabais | ||
trobál | encontrarlo, encontrarle | ||
trobála | encontrarla | ||
trobáls, trobáles | encontrarlos, encontrarlas | ||
trobám | encontrarme | ||
trobámos | encontrarnos | ||
trobán (g) | encontrando | ||
trobánla | encontrándola | ||
trobánlo | encontrándolo | ||
trobánse | encontrándose | ||
trobará | encontrará | ||
trobara (yo) | encontrara, encontrase | ||
trobarás | encontrarás | ||
trobaré | encontraré | ||
trobáre | encontrara, encontrase | ||
trobarém | encontraremos | ||
trobaren | encontraran | ||
trobaréu | encontraréis | ||
trobáreu | encontrarais | ||
trobaríe | encontraría | ||
trobaríen | encontrarían | ||
trobaríes | encontrarías | ||
trobás un billet pel carré | encontrarse un billete por la calle | ||
trobássela | encontrársela | ||
trobat, trobada | encontrado, encontrada | ||
trobátos | encontraros | ||
trobats | encontrados | ||
trobáu, trobéu | encontrarlo, encontráis | ||
trobém | encontramos | ||
tróben, troben | encuentran | ||
trobes, tróbes | encuentras | ||
trobéu | encontráis | ||
trobo | encuentro | ||
trobon, tróbon | encuentren | ||
trobos, tróbos | encuentres | ||
trochemoche (a) | a trochemoche | ||
trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia | trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo | ||
tromba, trombes de aigua – de vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua | avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga | ||
trompada, hóstia | trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada |
||
trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes | trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas | ||
trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo | peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola | ||
troná, trone, trons, tronada | tronar, truena, truenos, tormenta | ||
tronada, tronades (tronáes) – tro – troná | tormenta, tormentas – trueno – tronar | ||
tronca, trong | troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta | ||
tronchá, tronsá (vore tronsadó) | tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse | ||
tronchet, tronchets, troncho (de la col) | tronco, tallo, maslo, vástago (de la col) | ||
trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) | tronco, troncos – tronco de Navidad | ||
tronsadó | tronzador, sierra para dos personas | ||
tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí | tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí | ||
tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos | trozo, trozos, trocito, trocitos | ||
trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá | trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas | ||
trossos | trozos | ||
trotá | trotar | ||
trotán (g) | trotando | ||
trovadó, trovadós (trobadó de trobá) | trovador, juglar, trovadores | ||
trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) | encontrábamos | ||
trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) | encontraban | ||
trováli , trobáli (trobá, trová) | encontrarle | ||
trováls , trobáls (trobá, trová) | encontrarlos | ||
trován (g) trobán (trobá, trová) | encontrando | ||
trovará , trobará (trobá, trová) | encontrará | ||
trovarás, trobarás (trobá, trová) | encontrarás | ||
trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) | encontrarais, encontraseis | ||
trovaréu, trobaréu (trobá, trová) | encontraréis | ||
trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) | encontrado, encontrada | ||
trove , trobe (trobá, trová) | encuentra | ||
trovém, trobém (trobá, trová) | encontramos | ||
troven, troben (trobá, trová) | encuentran | ||
trovéu, trobéu (trobá, trová) | encontráis | ||
trovo, trobo (trobá, trová) | encuentro | ||
trovon, trobon (trobá, trová) | encuentren | ||
trucadó, picaport | trucador, picaporte | ||
trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) | trucado, trucada – llamar (aragonés) | ||
trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) | trucha, truchas, salmo trutta | ||
trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. | rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales. | ||
truita, truites, la tía reventatruites | tortilla, tortillas – la tía revientatortillas | ||
Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) | trujal, trujales | ||
trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) | trufa, trufas | ||
trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos | trunfo, carta que vale más en un juego | ||
tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) | tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes) | ||
tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots | ladrillo, ladrillos | ||
tuerca, tuerques | tuerca, tuercas | ||
tuf, vore tufarrina | hedor | ||
tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia - soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia |
emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia | ||
tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco | tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco | ||
tumor, tumors, tumoral | tumor, tumores | ||
tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos | tuna, tunas, tuno, tunos | ||
tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla | tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla | ||
túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. | túnel, túneles | ||
Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes | túnica, túnicas | ||
turbades, turbantes (avergoñís) | turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar | ||
turbán, turbáns | turbante, turbantes | ||
turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió | turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación | ||
turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica | |||
turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) | turca | ||
turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá | paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar | ||
turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos | ||
turnáen , turnaben (turná o turnás) | turnaban | ||
turném (turná o turnás) – torném es de torná | turnarse – volvemos, de volver | ||
turno, turnos | turno, turnos | ||
turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta - derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216. |
montañita, alto, collado | ||
turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya | turquesa, turquesas | ||
turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? | turrón, turrones | ||
túsga (tussí) | tosa | ||
túsgo, tusgo (tussí) | toso | ||
túsgue (tussí) | tosa | ||
túsguen (tussí) | tosan | ||
túsgues (tussí) | tosas | ||
tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres | toser | ||
tússen (tussí) | tosen | ||
tússes (tussí) | toses | ||
tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré | toser / tú sí / | ||
tussigám | tosamos | ||
tussigáu, tusgáu | tosáis | ||
tussím | tosemos | ||
tussín (g) | tosiendo | ||
tussíu | toséis | ||
tute, joc de cartes | tute, juego de cartas | ||
tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté | tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted | ||
tutiplén (a) - tot ple | a tutiplén – todo lleno |
Etiquetas:
hóstia,
t'agüelo,
t'amagarás,
tabá,
tabaco,
tabal,
tabalada,
tabalina,
tabalines,
tabáns,
trompada
Ubicación:
44588 Beceite, Teruel, España
Suscribirse a:
Entradas (Atom)