La Fresneda en primera persona, hablemos todos el chapurriau
https://lafresnedaenprimerapersona.wordpress.com/2013/05/27/hablemos-tods-el-latin-chapurriau/
![estela-arabe estela-arabe](https://lafresnedaenprimerapersona.files.wordpress.com/2013/05/estela-arabe-mazalc3a9on-segc3ban-cabrc3a9.jpg?w=334&h=424)
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
IV.
Quan lo rius de la fontana
S' esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
E 'l rossinholet el ram
Volt, e refranh, et aplana
Son dous chantar, e l' afina,
Dregz es qu' ieu lo mieu refranha.
Amors, de terra lonhdana,
Per vos tot lo cor mi dol;
E non puesc trobar metzina,
Tro venga 'l vostre reclam,
Ab maltrait d' amor doussana,
Dins vergier, o sotz cortina,
Ab dezirada companha.
Pus tot jorn m' en falh aizina,
No m meravilh s' ieu m' aflam;
Quar anc genser Crestiana
No fo, ni dieus non o vol,
Judea, ni Sarrazina.
Et es ben paisutz de manna
Qui de s' amor ren guazanha.
De dezir mos cors non fina
Vas selha res qu' ieu pus am,
E cre qu' el volers m' enguana
Si cobezeza la m tol.
Quar plus es ponhens d' espina
La dolors que per joy sana;
Don ja no vuelh qu' om mi planha.
Quan pensar m' en fai aizina
Adoncs la bays e l' acol;
Mas pueis torn en revolina,
Per que m n' espert e n' aflam;
Quar so que floris non grana:
Lo joy que mi n' atayna
Tot mos cujatz afaitanha.
Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan,
En plana lengua romana,
A 'N Ugo Brun, per Filhol.
E sapcha gens Crestiana
Que totz Peiteus e Viana
S' esjau per lieys, e Guiana.
Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia
este, esta
estos, estes aixó | |
aquell, aquella
aquells, aquelles alló |
serví |
Formes no personals | ||
cantats, cantades |
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobá
|
trobo
|
trobán
|
trobat
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobes
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobe
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobem o trobam
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobéu o trobáu
troben Modelo de la segona conjugassió
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
aná
|
vach
|
anán
|
anat
|
vas
| |||
va
| |||
anem
| |||
anéu o anáu
| |||
van
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
está
|
estic
|
están
|
estat
|
estás
| |||
está
| |||
estem o estam
| |||
estéu o estáu
| |||
están
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
sé
|
soc
|
sén
|
estat
|
eres
| |||
es
| |||
som
| |||
sou
| |||
son
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
habé
|
hai o hay
|
habén
|
hagut
|
has
| |||
ha
| |||
habem o ham
| |||
habéu o hau
| |||
han
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
podé, pugué
|
puc
|
podén
|
pogut, pugut
|
pots
| |||
pots
| |||
podem
| |||
podeu
| |||
poden (la tersera persona coinsidix en lo verbo podá)
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
volé, voldre
|
vull
|
volén
|
volgut
|
vols
| |||
vol
| |||
volem
| |||
voléu
| |||
volen (3.a persona igual que lo verbo volá)
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
sabé
|
sé
|
sabén
| |
saps
| |||
sap
| |||
sabem
| |||
sabéu
| |||
saben
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
fe
|
fach
|
fén
|
fet
|
fas
| |||
fa
| |||
fem
| |||
féu
| |||
fan
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
di
|
dic
|
dién
|
dit
|
dius
| |||
diu
| |||
diem
| |||
diéu
| |||
diuen
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
tindre
|
ting o tinc
|
tenín, tinín
|
tingut, tengut
|
tens
| |||
té
| |||
tenim
| |||
teniu
| |||
tenen
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
vindre
|
ving o vinc
|
venín, vinín
|
vingut
|
vens
| |||
ve
| |||
venim
| |||
veniu
| |||
venen
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
viure
|
vic
|
vivín
|
viscut, vixcut
|
vius
| |||
viu
| |||
vivim
| |||
viviu
| |||
viuen
|
vach + infinitiu
vas + infinitiu va + infinitiu vam + infinitiu vau + infinitiu van + infinitiu | hay - hai + Partissipi
has + Partissipi ha + Partissipi ham + Partissipi hau + Partissipi han + Partissipi |
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates |
Ejemples:
Avui hay arribat tart,
este matí hai jugat a fútbol |
a
|
en
|
de
|
per, per a
|
contra
|
entre
|
segóns
|
sense
|
cap a
|
desde,
hasta, daball, devall
|
a + lo = al | a + los = als | |
de + lo = del | de + los= dels | |
per + lo= pel | per + los = pels |
com
be, ben (dabán del verbo) malamén, mal (dabán del verbo) milló pijó així al menos sol
solamen (solamén es cimiento)
només sobretot de cap a cap de verdat de pressa, depressa
etc.
Adverbios de cantidat
|
cuan
ara (llavors, llavores), allabonses, entonses sempre mai o may assobín, sobín (de tan en tan) a vegades, a vegaes mentrestán abáns, antes después pronte de seguida, enseguida tart ya encara com mes pronte milló |
sí
|
pos claro
|
de verdat
|
quí sap
|
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí
alomilló, alo milló
(a lo llomillo no) |
no
|
tampoc
|
de cap manera
|
ni
|
que
|
o
|
pero
|
sino
|
perque
|
ya que
|
si
|
com
|
encara que
|