Mostrando las entradas para la consulta reys ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta reys ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de octubre de 2023

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VI.


D' un sirventes no m qual far longor ganda, 

Tal talent ai qu' el digua e que l' espanda, 

Quar n' ai razon tan novella e tan granda 

Del jove rey qu' a fenit sa demanda

Son frair Richart, pus sos pairs lo y comanda, 

Tant es forsatz!

Pus En Enrics terra non te ni manda,

Sia reys dels malvatz.


Que malvatz fai quar aissi viu a randa,

A liurazon, a comte et a guaranda;

Reys coronatz, que d' autrui pren liuranda,

Mal sembla Arnaut lo marques de Bellanda

Ni 'l pros Guillem que conquis tor Miranda,

Tan fon prezatz!

Pus en Peitau lur ment e lur truanda,

No y er mais tant amatz.


Ja per dormir non er de Coberlanda,

Reys dels Engles, ni non conquerra Yrlanda,

Ni ducx clamatz de la terra normanda,

Ni tenra Angieus ni Monsaurelh ni Canda,

Ni de Peitieus non aura la miranda,

Ni coms palatz

Sai de Bordelh, ni dels Gascos part landa

Senhers ni de Bazatz.


Cosselh vuelh dar el so de N' Alamanda,

Lai a 'N Richart, sitot non lo m demanda;

Ja per son frair mais sos homes no blanda,

No com fai elh, ans asetja e 'ls aranda,

Tolh lur castelhs e derroqu' et abranda

Deves totz latz;

E 'l reys torn lai ab aiselhs de Guarlanda

E l' autre sos conhatz.


Lo coms Jaufres cui es Breselianda

Volgra fos primiers natz,

Car es cortes, e fos en sa comanda

Regismes e duguatz.


Bertrand de Born.

LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac) - Oil e nenil, en luec d' oc e de No.

LIV.


Nostre reys qu' es d' onor ses par

Vol desplegar

Son gomfano,

Don veyrem per terra e per mar

Las Flors anar;

E sap mi bo,

Qu' eras sabran Aragones

Qui son Frances;

E 'ls Catalas estregz cortes

Veyran las Flors, flors d' onrada semensa,

Et auziran dire per Arago

OIL e NENIL en luec d' oc e de No.


E qui vol culhir ni trencar

Las flors, be m par

No sap quals so

Li ortola que, per gardar,

Fan ajustar

Tan ric baro,

Quar li ortola son tals tres

Que quascus es

Reys plus ricx qu' el Barsalones;

E dieus e fes es ab lur e crezensa;

Donc quan seran outra Moncanego,

No y laysson tor ni palays ni mayso.


Catala, no us desplassa ges

Si 'l reys frances

Vos vai vezer ab bels arnes,

Qu' apenre vol de vostra captenensa

Et absolver ab lansa et ab bordo, 

Quar trop estaitz en l' escominio.


Bernard d' Auriac.


resposta de hoc o de no

viernes, 13 de octubre de 2023

X, Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

X.


Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

Ab cor trist e marrit, et ai en be razo,

Qu' en lui ai mescabat senhor et amic bo,

E quar tug l' ayp valent en sa mort perdut so:

Tant es mortals lo dans qu' ieu no y ai sospeisso

Que jamais si revenha, s' en aital guiza no

Qu' om li traga lo cor, e qu' en manjo 'l baro

Que vivon descoratz, pueys auran de cor pro.


Premiers manje del cor, per so que grans ops l' es, 

L' emperaire de Roma, si 'lh vol los Milanes

Per forsa conquistar, quar lui teno conques,

E viu deseretatz malgratz de sos Ties.

E deseguentre lui manj' en lo reys frances,

Pueys cobrara Castella que pert per nescies;

Mas si pez' a sa maire, elh non manjara ges,

Quar ben par a son pretz qu' elh non fai ren que 'l pes.


Del rey engles me platz, quar es pauc coratjos,

Que manje pro del cor, pueys er valens e bos,

E cobrara la terra, per que viu de pretz blos,

Que 'l tol lo reys de Fransa, quar lo sap nualhos.

E lo reys castelas tanh qu' en manje per dos,

Quar dos regismes ten, e per l' un non es pros;

Mas si 'lh en vol manjar, tanh qu' en manj' a rescos, 

Que s' il mair' o sabia, batria 'l ab bastos.


Del rey d' Arago vuel del cor deia manjar,

Que aisso lo fara de l' anta descarguar

Que pren sai a Marcella et a Milau, qu' onrar

No s pot estiers per ren que puesca dir ni far.

Et apres vuelh del cor don' hom al rey navar,

Que valia mais coms que reys, so aug comtar;

Tortz es, quan dieus fai home en gran ricor poiar,

Pus sofracha de cor lo fai de pretz bayssar.


Al comte de Toloza a ops qu' en manje be,

Si 'l membra so que sol tener ni so que te,

Quar si ab autre cor sa perda non reve,

No m par que la revenha ab aquel qu' a en se.

E 'l coms proensals tanh qu' en manje, si 'l sove

C' oms qu' es deseretatz viu guair' e non val re,

E sitot ab esfors si defen ni s capte,

Ops l' es manje del cor pel greu fais qu' el soste.


Li baron volran mal de so que ieu dic be,

Mas ben sapchan qu' els pretz aitan pauc com ilh me.


Belh Restaur, sol qu' ab vos puesca trobar merce, 

A mon dan met quascun que per amic no m te.


Sordel.

viernes, 20 de octubre de 2023

VII, Dieus, vera vida, verays,

VII.


Dieus, vera vida, verays,

Dreitz entre clergues e lays,

E nomnatz salvaire Crist

En lati et en ebrays,

E natz e pueys mortz vius vist

Ressorzitz, don laisses trist

Selhs que pueys fezes jauzens.


Senher vers, ieu falhi fals

Dont es issitz tan grans mals

En cossir et en digz durs,

Et en fols faitz infernals

Ab brondilhs d' estranhs aturs,

Et en tans talans tafurs

Que m rend colpables penedens.


Per quant qu' ieu mescabes anc,

S' ieu non ai cor ferm e franc

De dir si cum agra ops,

Prec a vos a cui m' en planc,

Per cui tan fizels fon Jops,

Que non guardetz mos tortz trops, 

Mas gracia m sia sufrens.


Qu' ieu non sui si savis sai

Que puesca conquerre lai

Lo regn' on nulh set ni fam

Ni caut ni freg non a mai,

S' il vostra vertutz cui clam

No m don esfortz qu' ieu dezam

Lo joy d' est segle giquens, 


Que m fai falhir ves vos sol,

Per qu' el cor m' intra en tremol;

E si m servatz mos forfaitz

Tro lai al derrier tribol,

Qu' enans no 'ls m' aiatz far fraitz,

Senher, non er ges bos plaitz,

Si merces no us sobrevens.


Senher, qu' estorses Sidrac

D' ardr' en la flama e Midrac

Essems et Abdenago,

E Daniel dins del lac

On era ab lo leo,

E 'ls tres ricx reys contr' Hero,

Suzana dels fals guirens.


E pasques, senher sobras,

De dos peys e de cinc pas;

E 'l Lazer ressorzis vos

Qu' era ja quatredias,

Et ac per so gent respos

Lo sers sai centurios,

E traisses motz greus turmens.


E fezetz de l' aigua vi

En la cort d' Archetricli,

E d' autres miracles moutz

Don hom carnals no sap fi,

Ni no us en mostretz estoutz;

E parlet per vos lo voutz

De Luca, reys resplandens.


E creetz la terra e 'l tro

E tot quant es ni anc fo,

Lo sol e 'ls signes del cel;

E confondetz Farao,

E detz als fills d' Israel

Lach e bresca, manna e mel,

E dampnes ab serp serpens.


Als vostres fon requies,

Quan vos plac que Moyses

Yssia lai el dezert,

E 'l liuretz las mas e 'ls pes

Denan l' angel que respert;

E sant Peire fezes cert

De vostres digz plus crezens.


E vos queric lo durs plebs

Tro lai ont es mont Orebs,

D' Aurien en Bethleem;

Que vos enfugi Joseps

En Egypte, so sabem,

E pueys en Iheruzalem

Vengues als vostres parens.


De Nazareth reys Ihesus,

Pair' en tres personas us,

E filhs e sanhs esperitz,

Vos prec et unitatz sus

Qu' es cims e rams e razitz,

E dieus de tot quant es guitz,

Que m siatz, si us platz, defendens.

E sai obra ab bon talan

Mi detz a far entretan

Que quan venretz en las nius

Jutjar lo segl' el jorn gran,

Vers dieus, no m siatz esquius,

E que, clars reys, doutz e pius,

M' en an' ab grazitz jauzens.


Senher, no m' oblidetz ges,

Qu' ieu ses vos no sui sostens,

Vers dieus, pair' omnipotens,

Si cum vos etz conoyssens

Mi senh, el vostre nom crezens,

In nomine patris et filii et spiritus sancti, amens.


Pierre d' Auvergne.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XIV.


Quan vey pels vergiers desplegar

Los sendatz gruecx, indis et blaus,

M' adoussa la votz dels cavaus,

E il sonet que fan li joglar

Que viulan, de trap en tenta,

Trompas e corns e grailles clar;

Adoncs vuelh un sirventes far

Tal qu' el coms Richartz l' entenda.


Ab lo rey mi vuelh acordar

D' Aragon, e tornar en paus,

Mas trop fon descauzitz e braus,

Quan venc sai per nos osteiar;

Per qu' es dregz qu' ieu lo 'n reprenda,

E dic o per lui castiar;

E peza m si 'l vey folleiar:

E vuelh que de mi aprenda.


Ab mi 'l volon tug acuzar;

Q' us mi comtet de sos vassaus

Que de Castelhot ac mal laus,

Quan ne fes N Espaignol gitar,

E no m par que si defenda

Ves elh, si l' en auza proar,

E quan intret per covidar,

Conquerrec lai pauc de renda.


Hueymais non li puesc ren celar,

Ans li serai amicx coraus;

Guastos, cui es Bearns e Paus,

Mi trames sai novas comtar,

Que de sos pres pres esmenda

Del rey, qu' els i degra liurar,

E volc en mais l' aver portar

Que hom totz sos pres li renda.


Que so m' an dig de lui joglar

Qu' en perdon an fag tot lur laus

E s' anc det vestirs vertz ni blaus,

Ni lur fes nulh denier donar;

Lag l' es qu' om l' en sobreprenda, 

Que d' un sol s' en saup tot pagar 

D' Artuset, don fai a blasmar,

Qu' als Juzieus lo mes en venda.


Peire joglar saup mal pagar

Que 'l prestet deniers e cavaus,

Que la vielha, cui Fontevraus

Atent, lo fes tot pesseiar,

Qu' anc l' entresenh faitz ab benda

De la jupa del rey d' armar,

Que ilh baillet, non lo poc guizar,

Qu' om ab coltelhs tot no 'l fenda.


Peire Roys saup devinar

Al prim qu' el vi jove reyaus,

Que dis no seria pros ni maus,

E parec be al badalhar:

Reys que badal ni s' estenda,

Quan aug de batalha parlar

Sembla o fassa per vaneiar,

O qu' en armas non s' entenda.


Ieu lo perdo, si m fe mal far

A Catalans ni a Laraus,

Car lo senher cui es Peitaus

Lo i mandet, non auset als far;

E reys que logier atenda

De senhor, be 'l deu afanar,

Et el venc sa per gazagnar

Mais que per autra fazenda.


Voill sapcha 'l reys et aprenda 

De son grat, e fassa chantar

Mon sirventes al rey navar,

E per Castelha l' estenda.


Bertrand de Born.

XVI, Al dous nou termini blanc

XVI.


Al dous nou termini blanc

Del pascor vei la elesta

Don lo nous temps s' escontenta,

Quan la sazos es plus genta

E plus covinens e val mais,

Et hom deuria esser plus guais,

E meiller sabor mi a jais.


Per que m peza quar m' estanc

Qu' ieu ades no vey la festa,

Q' us sols jorns mi sembla trenta

Per una promessa genta

Don mi sors temors et esglais,

E no vuelh sia mieus Doais

Ses la sospeysso de Cambrais.


Pustell' en son huelh o cranc

Qui jamais l' en amonesta,

Que ja malvestatz dolenta

No 'l valra mession genta

Ni sojorns ni estar ad ais,

Tan cum guerr' e trebaill e fais:

So sapcha 'l seinher de Roais.


Guerra ses fuec et ses sanc

De rei o de gran podesta,

Q' us coms laidis ni desmenta,

Non es ges paraula genta,

Qu' el pueys si sojorn ni s' engrays,

E membre li qu' om li retrais

Qu' anc en escut lansa non frais.


Et anc no 'l vi bras ni flanc,

Trencat, ni camba ni testa

Ferit de playa dolenta,

Ni en gran ost ni en genta

No 'l vim a Roam ni en assais,

E ja entro que el s' eslais

Lo reys on pretz non es verais.


Reys frances ie us tenc per franc,

Pus a tort vos fai hom questa,

Ni de Gisort no s presenta

Patz ni fis que us sia genta,

Qu' ab lui es la guerr' e la pais;

E jovens, que guerra non pais,

Esdeve leu flacx e savais.


Ges d' En Oc e No no m planc,

Qu' ieu sai ben qu' en lui no resta

La guerra ni no s' alenta;

Qu' anc patz ni fis no 'lh fon genta,

Ni hom plus voluntiers non trais,

Ni non fes cochas ni assais

Ab pauc de gent ni ab gran fais.


Lo reys Felips ama la pais

Plus qu' el bons hom de Carentrais.


En Oc e No vol guerra mais

Que no fai negus dels Alguais.


Bertrand de Born.

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXI.


Un sirventes farai novelh, plazen

Ancmais non fis; non m' en tenra paors

Qu' ieu non digua so qu' aug dir entre nos

Del nostre rey que pert tan malamen

Lai a Melhau, on solia tener,

Qu' el coms li tolh ses dreg et a gran tort,

E Marcelha li tolh a gran soan,

E Monpeslier li cuget tolre antan.

Coms de Tolza, mal guazardon aten

Selh que vos sier, don vey qu' es grans dolors,

Quar de servir tanh qualque guazardos;

Doncs be us servi lo rey Peire valen

Que ab sa gent vos anet mantener,

E mori lai, don fo gran desconort;

Pero aisselhs que foron al sieu dan

Anatz creyssen, e 'l rey Jacme merman.


Al comte dic non aia espaven

De Proensa, qu' en breu aura socors,

Qu' el nostre reys, quar trop n' es coratgos

Que li valha, quan n' aura mandamen

Sai en Chiva; pero ieu 'lh fatz saber

Qu' En Berenguier li a 'l castelh estort,

E ditz que reys que lo sieu vai donan,

Ni s' en torna, fai costuma d' efan.


Comte d' Urgelh, assatz avetz fromen

E civada e bos castelhs ab tors,

Ab que de cor no sias temeros, 

E demandatz al rey tot l' onramen 

De lai d' Urgell que soliatz tener,

E no y guardetz camp ni vinha ni ort;

E si no fagz, ja l' autra sanh Joan

No veiatz vos, s' el mieg non faitz deman.


Bona domna, ie us am tan lialmen

Que, quan no us vey, cuia m' aucir amors,

E quan vos vey, sui tan fort temeros

Que dir no us aus mon cor, tal espaven

Mi pren de vos no us fezes desplazer;

Doncs que farai, dona? qu' en breu sui mort

En dretz d' amor, qu' autra non vuelh ni 'n blan,

E quan vos vey, no vos aus far semblan.


Lo nostre reys assatz a de poder

Mest Sarrazis; mas lai de vas Monfort

Volgra vezer hueimais son auriban

Contra totz selhs qui 'l van d' onor baissan.


Bertrand de Born.

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXIX.


En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

E sos belhs fils qu' era plazens e pros,

E 'l reys Peire de cui fon Araguos,

E 'N Dieguo qu' era savis e pros,

E 'l marques d' Est, e 'l valens Salados,

Adoncx cugei que fos mortz pretz e dos,

Si qu' ieu fui pres de laissar mas chansos,

Mas ar los vey restauratz ambedos.


Pretz es estortz qu' era guastz e malmes,

E dons gueritz del mal qu' avia pres,

Q' un bon metge nos a dieus sai trames

Deves Salern savi e ben apres,

Que conoys totz los mals e totz los bes,

E mezina quascun segon que s' es;

Et anc loguier non demandet ni ques,

Ans los logua, tant es francs e cortes!


Anc hom no vi metge de son joven,

Tan belh, tan bo, tan larc, tan conoissen,

Tan coratgos, tan ferm, tan conqueren,

Tan be parlan ni tan ben entenden,

Qu' el be sap tot, et tot lo mal enten;

Per que sap mielhs mezinar e plus gen,

E fai de dieu cap e comensamen,

Qu' el ensenha guardar de falhimen.


Aquest metges sap de metgia tan,

Et a l' engienh e 'l sen e 'l saber gran,

Qu' el sap ensemps guazanhar mezinan

Dieu e 'l secgle, guardatz valor d' enfan,

Qu' el sieu perden venc meten e donan

Sai conquerir l' emperi alaman;

Hueymais cre ben, com que y anes duptan,

Los faitz qu' om ditz d' Alixandr' en contan.


Aquest metges savis, de qu' ieu vos dic,

Fon filhs del bon emperador N Enric,

Et a lo nom del metge Frederic,

E 'l cor e 'l sen e 'l saber e 'l fag ric,

Don seran ben mezinat siey amic,

E i trobaran cosselh e bon abric;

De lonc sermon devem far breu prezic,

Que ben cobram lo gran segon l' espic.


Be pot aver lo nom de Frederic,

Que 'l dig son bon e 'l fag son aut e ric.


Al bon metge maiestre Frederic

Di metgia, que de metgiar no s tric.


Aimeri de Péguilain.

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza,

XXXIV.


D' un sirventes m' es grans volontatz preza,

Ricx homes flacx, e no sai que us disses,

Quar ja lauzor no y auria ben meza

Ni us aus blasmar, e val pauc sirventes

Que lauza quan blasmar deuria;

Pero sitot vos par follia,

A me platz mais que us blasme dizen ver,

Que si menten vos dizia plazer.


Amdos los reys an una cauz' enpreza,

Selh d' Arago et aisselh dels Engles,

Que no sia per elhs terra defeza

Ni fasson mal ad home qu' el lur fes,

E fan merce e cortezia,

Quar al rey que conquer Suria

Laisson en patz lur fieus del tot tener;

Nostre senher lur en deu grat saber.


Vergonha m pren, quant una gens conqueza

Nos ten aissi totz vencutz e conques,

E degr' esser aitals vergonha preza,

Quom a mi pren, al rey aragones

Et al rey que pert Normandia,

Mas prezan aital companhia

Que ja nulh temps no fasson lur dever,

Et anc non vitz autre tan ben tener.


E pus no pren en la leuda torneza

Qu' a Monpeslier li tollon siey borzes,

Ni no y s venja de l' anta que y a preza,

Ja no 'lh sia mais retragz Carcasses,

Pos als sieus eys no s defendria,

Assatz fa sol qu' en patz estia;

Patz non a ges senher ab gran poder,

Quan sas antas torna a non chaler.


Ges trop lauzar, quan valors es mal meza,

Non apel patz, quar mala guerra es;

Ni ja per me non er per patz enteza,

Mielhs deuria aver nom gauch de pages,

E dels ricx que perdon tot dia

Pretz, e ja fort greu no lur sia,

Quar pauc perdon e pauc lur deu doler,

Quar ges de pauc non pot hom trop mover.


Lo Reys N Anfos a laissat cobezeza

Als autres reys, qu' a sos ops non vol ges,

Et a sa part elh a preza largueza,

Mal a partit qui reptar l' en volgues;

E dic vos que m par vilania

Qui partis e qui 'l mielhs se tria; 

Mas ges per tant non a fag non dever, 

Quar a pres so qu' elhs no volon aver.


Ricx malastrucx, s' ieu vos sabia

Lauzor, volontiers la us diria;

Mas no us pessetz menten mi alezer,

Que vostre grat no vuelh ni vostr' aver.


Bernard de Rovenac.

martes, 17 de octubre de 2023

III. En honor del Paire en cui es

III.


En honor del Paire en cui es

Totz poders e tota vertatz

Et el Filh totz sens e totz gratz,

Et el sanh Esperit totz bes,

Devem creire l' un e totz tres,

Qu' ieu sai que 'l sanhta Trinitatz

Es vers dieus e vers perdonaire,

Vera merces e vers salvaire,

Per qu' ieu dels mortals falhimens

Qu' ai fagz en ditz ni en pessan

Ab fals motz ni ab mal obran,

Mi ren colpables penedens.


Senhors, pus sai nos a trames,

Per cardenals e per legatz,

Absol selh qu' es en luec pauzatz

De sanh Peire, a cui promes

Qu' en cel et en terra pogues

Solver quascun de sos peccatz;

Qui so non cre, al mieu veiaire,

Fals es e felos e trichaire,

E de nostra ley mescrezens;

E qui no se vol trair' enan

De far la crotz, al mieu semblan,

Non es a dieu obediens.


Qui fai la crotz mout l' es ben pres,

Qu' el pus valens e 'l pus prezatz

Er si reman flacx e malvatz,

E 'l pus avols francx e cortes,

Si va, et no 'l falhira res,

Ans er del tot mons e lavatz,

E ja no 'l cal tondre ni raire

Ni en estreg orde maltraire,

Que dieus lur sera vers guirens

A totz selhs que per lui iran

Venjar l' anta qu' els Turc nos fan,

Que totas autras antas vens.


Ar hi fai mout gran nescies,

E son dan rica poestatz,

Quan tolh las autrui heretatz

Ni bast castelhs, tors ni pares;

E 'l cuia mout aver conques,

Menhs a q' us paupres despulhatz;

Qu' el Lazer non avia guaire,

E 'l ricx que no li volc ben faire

Valc a la mort pauc son argens:

Guart si donc qui tolh ab enjan,

Que selh qu' avia d' aver tan

Fon caitius, e 'l paupres manens.


Ben volgra qu' el reys dels Frances

E 'l reys engles fezesson patz,

Et aquel fora pus onratz,

Per dieu, qui premiers la volgues;

E ja no 'l mermera sos ces,

Ans fora el cel coronatz;

E 'l reys de Polh' e l' emperaire

Fosson abdui amic e fraire,

Tro fos cobratz lo monimens,

Qu' aissi cum sai perdonaran,

Sapchatz qu' aital perdon auran

Lai on er faigz lo jutjamens.

Gloriosa, en cui merces

Es e vera virginitatz,

Lums et estela e clardatz,

Salutz et esperansa e fes,

En cui vers dieus per nos si mes,

Per totz nos peccadors preyatz

Vostre dous filh e vostre paire,

De cui vos etz filha e maire;

Regina doussa, resplandens,

C' om traya vostra ley enan,

E nos don forsa e poder gran

Sobr' els Turcx felos mescrezens.


Pons de Capdueil.

V, So qu' hom plus vol e don es plus cochos,

V.


So qu' hom plus vol e don es plus cochos, 

E so qu' hom plus dezira ni ten car

Devem quasqus relinquir e laissar,

Quar ben sabem que luecx es e sazos

Qu' el ric senhor qu' es lials perdonaire,

Reys de merce, dreituriers e salvaire

Anem servir, qu' el nos fes de nien,

E 'n sufri mort per nostre salvamen.


Nos podem ben saber que fes per nos

Quan se laisset d' espinas coronar,

Batr' e ferir e de fel abeurar,

E nos rezems del sieu sanc precios.

Ailas! caitiu, quant mal fan lur afaire

Cilh que no y van, e cuidan sai sostraire

A lurs vezis las terras falsamen;

Paor deuran aver al jutjamen.


Qui remanra non er savis ni pros,

Qu' eras no s pot l' us en l' autre fiar,

Per que ditz hom que non pot plus onrar

Lo segle, adoncs remanran vergonhos

Li ric baro, s' el segles dura guaire;

Be son torbat li rey e l' emperaire,

Si remanon guerreyan per argen

Ni per terras, si tot lur falh breumen.


Qui que romaingna, ieu irai volentos,

Qu' hom non pot ges lo ben guazardonar

Que nos a faitz dieus ni 'ls tortz esmendar,

Per qu' ieu lo prec si cum es piatos,

E 'l clam merce aissi cum fes lo laire,

E valha nos la sua doussa maire,

E sans Johans nos valha eissamen

Que nos vencam aquesta falsa gen.


Silh que sabon las leys e las leyssos

E 'ls mals e 'ls bes no i volon ges anar,

Qu' ieu 'n sai de tals qu' amon dezeretar

Mais Crestias que Sarrazis fellos,

E si 'n parlatz, diran vos qu' es peccaire;

E qui s vol far dels autres predicaire

Deuria se predicar eissamen,

Mas cobeitatz tolh a clercia 'l sen.


Reys d' Arago, francs reys e de bon aire, 

Vos servetz dieu de bon cor humilmen;

Qu' el si' ab vos, e tug diguam amen.


Pons de Capdueil.

viernes, 13 de octubre de 2023

XIII, Ab marrimen et ab mala sabensa

XIII.


Ab marrimen et ab mala sabensa

Vuelh er chantar, sitot chans no m' agensa,

Quar valors a preza gran dechazensa,

E paratges es mermatz en Proensa,

Et ay enic

Mon cor per la preizo del pros N Enric.


Ben deu esser marrida tota Espanha,

E Roma tanh e cove be que planha

Lo senador franc, de bella companha,

Lo plus ardit de Burcx tro en Alamanha;

A trop fallic

Quascus qu' el camp laysset lo pros N Enric.


Tug l' Espanhol, del Gronh tro Compostella,

Devon planher la preizo, que ges bella

Non fo ni es d' En Enric de Castella;

E 'l reys N Anfos, que tan gent se capdella,

Ab sen antic

Deu demandar tost son frair' En Enric.


Alaman flac, volpilh, de frevol malha,

Ja lo vers dieus no us aiut ni vos valla,

Quar a 'N Enric fallitz a la batalla;

Aunid' avetz Alamanha, ses falla,

Malvays mendic,

Quar sol layssetz el camp lo pros N Enric.

Que per valor et per noble coratge

Mantenia 'N Enricx l' onrat linhatge

De Colradi ab honrat vassalatge;

E 'l reys N Anfos, ab son noble barnatge,

Que a cor ric,

Deu demandar tost son frair' En Enric.


No tanh a rey que a tan ric coratge,

Quo 'l reys N Anfos, e tan noble barnatge,

Lays' estar pres home de son linhatge;

Doncx elh no s tric

Que no deman tost son frair' En Enric.


Recrezensa faran e volpilhatge

Tug l' Espanhol, silh que son de paratge,

Si 'n breu de temps no fan tal vassallatge

Don sion ric,

E paupre silh que tenon pres N Enric.


Paulet de Marseille.

jueves, 28 de diciembre de 2017

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragon y de sus antecesores, en catalán

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragón y de sus antecesores, en catalan.

Bernat Desclot:

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/bernardo-desbots-historia-del-rey-d-pedro-de-aragon-y-de-sus-antecesores-en-catalan-vol-i-mss-5939--0/html/00f25e16-82b2-11df-acc7-002185ce6064_10.html

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragón y de sus antecesores, en catalán

(página V)

MDCCXXXII (1732)

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragon y de sus antecesores, en catalán, página 5


Del plech del llibre

Ací comenca lo libre quen Bernart Desbots dicta (dictá) e escriví de les grans batalles e dels gran fets darmes (d'armes) e de les grans conquestes que foren sobre sarrayns, e sobre altres fents (fets) e de dos nobles Reys que hac en Arago qui foren del alt linatge del Comte de Barcelona. (y de la REINA DE ARAGÓN, por eso fueron REYS) Aquest Comte de Barcelona avia huna germana molt bella, e de gran valor, e donala per muller al Emperador (Em+p:per+ador) de Castella de la qual hac dos fills, e la hu ach nom Don Sancho qui fon Rey de Castella. E laltre ach nom Don Ferrando qué fon Rey de Leo. A cap de hun temps morís la germana del Comte de Barcelona Emperadrís de Castella Elemperador de Castella pres altra muller una Dona cosina (cosína, omito la í con tilde) germana del Emperador de Alamanya, e ach della una filla que ach nom Dona sancha, e donarenla per muller al Rey de Arago Don Alfonso (Alfonso II de Aragón) qui fon fill del Comte de Barcelona (y de Petronila, Petrvs, reina de Arago), e de aquest Rey Don Alfonso çofo (no entiendo esta abreviatura) fill del Rey de Arago en Pere e el Comte de Prohenca (Provença, Provintia, Provence ?) e en Ferrando que era abat de Asuntarago (o Asumtarago : abad de Montearagón, Ferrando o Fernando de Aragón, hijo de Alfonso II, hermano de Pedro II, tío del futuro Jaime I) tres fills e del Rey en Jac (Iavmes, Jacme, Jaime I) aquell que conquista Mallorques, e Valencia, ab tot lo Regisme e de aquest Rey en Jac (con un símbolo encima, tipo virgulilla) e de madona la Reyna qui fo filla del Rey don (gria) (García, Garsia ?) cosi lo Rey Darago en Pere qui fon lo segon Alexandre per cavalleria et per conquesta. Ara leixem a parlar a parlar de tos los Reys que foren apres lo Comte de Barcelona, e parlarem en qual manera lo bon Comte de Barcelona guanya lo Regisme de Arago.             

(quien quiera leer más que consulte la web de arriba. Semejantes barbaridades sólo las puede leer un iluso indocumentado, o una ilusa indocumentada)

Del plech del llibre  Ací comenca lo libre quen Bernart Desbots dicta (dictá) e escriví de les grans batalles e dels gran fets darmes (d'armes) e de les grans conquestes que foren sobre sarrayns, e sobre altres fents (fets) e de dos nobles Reys que hac en Arago qui foren del alt linatge del Comte de Barcelona. (y de la REINA DE ARAGÓN, por eso fueron REYS) Aquest Comte de Barcelona avia huna germana molt bella, e de gran

valor, e donala per muller al Emperador (Em+p:per+ador) de Castella de la qual hac dos fills, e la hu ach nom Don Sancho qui fon Rey de Castella. E laltre ach nom Don Ferrando qué fon Rey de Leo. A cap de hun temps morís la germana del Comte de Barcelona Emperadrís de Castella Elemperador de Castella pres altra muller una Dona cosina (cosína, omito la í con tilde) germana del Emperador de Alamanya, e ach della una filla

que ach nom Dona sancha, e donarenla per muller al Rey de Arago Don Alfonso (Alfonso II de Aragón) qui fon fill del Comte de Barcelona (y de Petronila, Petrvs, reina de Arago), e de aquest Rey Don Alfonso çofo (no entiendo esta abreviatura) fill del Rey de Arago en Pere e el Comte de Prohenca (Provença, Provintia, Provence ?) e en Ferrando que era abat de Asuntarago (abad de Montearagón, Ferrando o Fernando de Aragón, hijo de Alfonso II, hermano de Pedro II, tío del futuro Jaime I) tres fills e del Rey en Jac (Iavmes, Jacme, Jaime I) aquell que conquista Mallorques, e Valencia, ab tot lo Regisme e de aquest Rey en

madona la Reyna qui fo filla del Rey don (gria) (García, Garsia ?) cosi lo Rey Darago en Pere qui fon lo segon Alexandre per cavalleria et per conquesta. Ara leixem a parlar a parlar de tos los Reys que foren apres lo Comte de Barcelona, e parlarem en qual manera lo bon Comte de Barcelona guanya lo Regisme de Arago.