Mostrando las entradas para la consulta Turcx ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Turcx ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 17 de octubre de 2023

XXII, Ira e dolor s' es dins mon cor asseza,

XXII.


Ira e dolor s' es dins mon cor asseza,

Si qu' a per pauc no m' auci demanes,

Quar nos met jos la crotz qu' aviam preza

En la honor d' aisselh qu' en crotz fos mes;

Que crotz ni ley no ns val ni ns guia 

Contra 'ls fels Turcx que dieus maldia, 

Ans es semblans, segon qu' hom pot vezer, 

Qu' a dan de nos los vol dieus mantener.


Al comensar an Cezaria conqueza,

E 'l fort castelh d' Assur per forsa pres.

Ai! senher dieus, e qual via an preza

Tan cavalier, tan sirven, tan borzes

Que dins los murs d' Assur avia?

Ailas! lo regne de Suria

N' a tant perdut que, qui n vol dir lo ver,

Per tos temps mais n' es mermatz de poder.


E no us pessetz que per tan s' en recreza,

Qu' ans a jurat e dich tot a pales

Que ja nulhs hom que en Jezu Crist creza

Non remanra, s' el pot, en est paes;

Enans fara bafomairia

Del mostier de sancta Maria;

E pus son filhs, qu' en degra dol aver,

O vol ni 'l play, ben deu a nos plazer.


Doncx ben es fols qui ab Turcx mov conteza, 

Pus Jezus Crist no lor contrasta res,

Qu' els an vencut e venson, de que m peza, 

Francx e Tartres, Ermenis e Perses,

E sai nos venson quascun dia, 

Quar dieus dorm qui veillar solia, 

E Bafomet obra de son poder,

E fai obrar lo Melicadeser.


Lo papa fa de perdon gran largueza 

Contr' Alamans ab Arles e Frances:

E sai mest nos mostran gran cobeeza,

Quar nostras crotz van per crotz de tornes,

E qui vol camjar romania

Per la guerra de Lombardia,

Nostres legatz, don ieu vos dic per ver

Qu' els vendon dieu e 'l perdon per aver.


Senhors frances, Alexandria

Vos a piegz fag que Lombardia,

Que lai vos an Turcx sobraz de poder,

Pres e vencut, e rendutz per aver.


Le Chevalier du Temple.

viernes, 20 de octubre de 2023

XIV, No m' agrad' iverns ni pascors,

XIV.


No m' agrad' iverns ni pascors,

Ni clar temps ni fuelhs de guarricx,

Quar mos enans me par destricx

E totz mos magers gaugz dolors;

E son maltrag tug mei lezer

E dezesperat mei esper;

E si m sol amors e dompneys

Tener guay plus que l' aigua 'l peys;

E pus d' amdui me sui partitz,

Cum hom eyssellatz e marritz,

Tot' autra vida m sembla mortz

E tot autre joy desconortz.


Pus d' amor m' es falhida 'l flors

E 'l dous frug e 'l gras e l' espicx,

Don jauzi' ab plazens predicx,

E pretz m' en sobrav' et honors,

E m fazia entr' els pros caber,

Era m fai d' aut en bas chazer;

E si no m sembles fols esfreys,

Anc flama tan tost non s' esteys

Qu' ieu for' esteyns e relenquitz

E perdutz en fagz et en digz,

Lo jorn que m venc lo desconortz

Que no m merma, cum que m' esfortz.


Pero no m comanda valors,

Si be m sui iratz et enicx,

Qu' ieu don gaug a mos enemicx

Tan qu' en oblit pretz ni lauzors;

Quar ben puesc dan e pro tener,

E sai d' irat jauzens parer

Sai entr' els Latis e 'ls Grezeis:

E 'l marques, que l' espaza m ceis,

Guerreye lai blancs e droguitz;

Et anc pus lo mons fo bastitz,

No fes nulha gens tan d' esfortz

Cum nos, quan dieus nos n' ac estortz.


Belhas armas, bos feridors,

Setges e calabres e picx,

E traucar murs nous et anticx,

E venser batalhas e tors

Vey et aug, e non puesc vezer

Ren que m puesc' ad amor valer;

E vauc sercan ab rics arneys

Guerras e coytas e torneys,

Don sui, conquerenz, enrequitz;

E pus joys d' amor m' es falhitz,

Totz lo mons me par sol uns ortz,

E mos chans no m' es mais conortz.

Lo Marques vey honrat e sors

E Campanes, e 'l coms Enricx,

Sicar, Montos e Salanicx,

E Costantinople socors,

Quar gent sabon camp retener,

E pot hom ben proar en ver;

Qu' ancmais nulha gent non ateys

Aitan gran honor apareys

Per bos vassals, valens, arditz,

E nostr' emperi conqueritz;

E dieus trameta nos esfortz

Qu' elh se trai' a cap nostre sortz.


Anc Alixandres no fetz cors,

Ni Karles ni 'l reys Lodoycx

Tant honrat; ni 'l coms N Aimericx,

Ni Rotlan ab sos ponhedors,

No saubron tan gen conquerer

Tan ric emperi per poder

Cum nos, don pueia nostra leys;

Qu' emperadors e ducx e reys

Avem fagz, e castels garnitz

Pres dels Turcx e dels Arabitz;

Et ubertz los camis e 'ls portz

De Brandis tro al bratz Sanh Jortz.


Doncs que m val conquitz ni ricors?

Qu' ieu ja m tenia per plus ricx,

Quant era amatz e fis amicx,

E m payssia cortes' amors;

N' amava mais un sol plazer

Que sai gran terr' e gran aver;

Qu' ades on plus mos poders creys,

N' ai maior ir' ab me mezeis;

Pus mos Belhs Cavaliers grazitz

E joys m' es lunhatz e faiditz,

Don no m venra jamais conortz;

Per qu' es mager l' ira e plus fortz.


Belhs dous Engles, francx et arditz,

Cortes, essenhatz, essernitz,

Vos etz de totz mos gaugz conortz,

E quar viu ses vos fatz esfortz.


Per vos er Damas envazitz

E Jerusalem conqueritz,

E 'l regnes de Suria estortz,

Qu' els Turcx o trobon en lur sortz.


Los pelegris perjurs faiditz,

Que nos an sai en camp gequitz,

Qui los manten en cort es tortz;

Que quascus val meins vius que mortz.


Rambaud de Vaqueiras.

martes, 17 de octubre de 2023

XXV, Ab grans trebalhs et ab grans marrimens

XXV.


Ab grans trebalhs et ab grans marrimens

Veyrem hueymais cristiantat estar,

Pus mortz es selh qu' era del mon ses par,

Qui valia sobre totz los valens,

Qu' era de cor per Ihezu Crist issitz

Del sieu pays contra 'ls fals Turcx aunitz, 

E dieus a 'l pres e trach d' aquesta vida, 

Pero non l' er trop esta mortz grazida.


Mortz es lo reys don em trastotz perdens

Tan que lunhs hom no pot ben adysmar,

E ges per so sa mortz no ns deu membrar,

Ans devem mielhs pus afortidamens

Totz anar lay ab armas, gent garnitz

Per secorre a selhs qu' elh a gequitz

E per amor, qu' el dans e la fallida

Restauressem en alquna partida.


Ar fora temps qu' om se crozes breumens,

E clercia o degra prezicar

Per tot lo mon, e tal perdon donar

Qu' om s' en crozes pus afortidamens;

Et en aissi los Francx foran seguitz

Et ajudatz e trop pus afortitz;

Mas la gleiza esta tan endurmida

Que de passar negus homs non covida.


Ans vos dirai que fan cominalmens

Selhs que la crotz solian far levar;

Elhs per deniers las fan a moutz laissar:

E degron mielhs prezicar a las gens,

Quar moutz n' estan sai flacx et adurmitz,

Quar del crozar nulhs prezicx no y 's auzitz;

E del prezic degra s movre tals crida

Per que s crozes la gens pus afortida.


Si per lo mon fos bos acordamens

Que cristias se denhesson amar

E s volguesson contra 'ls Turcx acordar

Non lur foro ja pueys trop defendens,

Ans cre fosso totz mortz o escofitz,

E la terra, on ylh se so noyritz,

Per cristias fora leu conquerida,

Que ja lunh Turc non trobera guandida.


Maires de dieu, verges emperairitz,

Pus pres avetz aquelh que ns era guitz,

Al rey Felips donatz longamens vida,

E gardatz lo de dan e de falhida.


Raimond Gaucelm.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Olivier de la Mer - Ozils de Cadartz

Ogiers, ou Ogier Niella. Voyez Augier.

P. Occ. 397.

Olivier de la Mer. Un couplet:
Ai! cal merce fera deus,
Cant us valenz paire mor,
Que laisses apres sa vida
Lo seu bel captenemen
A son fill ab l' eretamen;
Pos vezem c' aisso non es,
Ages un bel nebot cortes...
Crescimbeni, 202. Millot, III, 421.

Olivier le Templier. Une pièce.
Estat aurai lonc temps en pessamen
De so don ieu vuelh un sirventes far,
Car no vey res que m poges conortar
De l' or' en say, qu' el bon rey fon perden...
Pels Turcx savais mot laiamen aunitz;
Mas ara m platz, car vey que no 'ls oblida,
Ans clamaray mentr' el cors aia vida...

Per qu' ieu prec sel qu' es visibles trinitz,
Ver dieu, vers homs e vers sant esperitz
Qu' el lur sia ver' estela caramita,
E 'ls guit e 'ls gart e 'ls perdon lor falhida...

Si 'l rey Jacme ab un ters de sa jen
Passes de lay, leu pogra restaurar
La perd' e 'l dan, e 'l sepulcre cobrar;
Car contra lui Turcx non an garimen...
Estat aurai lonc.
Millot, III, 421.

Oste. Une tenson avec Guillaume, auquel il propose cette question:
Guillem, razon ai trobada,
Tal cum ie us dirai
De dos cavalliers qu' ieu sai
Qu' estan en un' encontrada;
Chascuns es valens e pros;
Digatz cal val mais d' amdos,
Que l' us es pros per amor veramen,
Mas anc l' autre non ac cor ni talen?
Guillem razon.
Millot, III, 421.

Ozils de Cadartz. Une pièce.
Assatz es dreitz, pus joys no m pot venir,
De re qu' ieu am ni no m ven a plazer,
Qu' ieu diga totz quo us devetz captener,
Vos amadors, que amatz per figura.
Siatz humil et adreg et acli,
Et ieu dic o qu' anc pro no m tenc a mi;
Mas ges per tant mos planhs no us espaven,
Que pro y auretz, si m crezetz, lonjamen,
Car moutz n' i a que no y van per mezura.


En nulhs delieytz no pot esdevenir
Nulhs bos amicx, s' aissi non siec l' esper
Qu' am la bruna per mielhs far son voler
E l' amicx ros la rossa per natura;
Que quasquns joys cove qu' aissi s detri,
Et ieu dic o per tal qu' om s' en casti,
Que li tarzan no s mesclon ab l' arden,
Ni li cochan ab selhs que y van ab sen,
Quar, si o fan, non er l' amistatz pura...
Assatz es.
Millot, III, 421.

Ebles de Signe, - évêque de Clermont

Ebles de Signe. Une tenson. Il répond à la question propose Guillaume Gasmar:

Guilem Gaimar, quan li deptor
Mi van apres tot jorn seguen,
L' uns me tira, l' autre me pren,
E m' apelon baratador;
Ieu volgr' esser mortz ses parlar,
Qu' ieu no m' aus en plassa baisar,
Ni vestir bos draps de color,
Quar hom no m ve que sa lengua no m traia,
E s' ieu d' amor trac mal, be s tanh que m plaia.
N Eble cauzetz.

Millot, III, 405. Papon, II, 463.

Ebles d' Uisel. Trois tensons, dans une desquelles il dit à Gui d' Uisel:
Gu', ie us part mon escien
Un joc don serez conquis,
En qal cuidatz q' om moris...
Que tota una nuoit d' avenz
Jacsez ab lei don es gaiz,
O us tengues us dels Algais
En lega lo terz d' un dia;
Chausez qal volriaz mais.
Gu' ie us.

Et dans une autre:
En Gui, digaz laqal penriaz vos,
E non mentez, sitot vos faiz feignenz,
Capa de pers un mes denant avenz,
E grans osas afaitadas ab ros
Tro a kalenda maia,
O tot l' estiu dona cortesa e gaia?...
En Gui digaz.
Nostrad. 100. Crescimbeni, 71. Bastero, 82. Millot, III, 1.

Ecuyer de l' Isle. Une pièce qui commence ainsi:
Lonja sazo ai estat vas amor
Humils e francx et ai fach son coman
En tot cant puesc, et anc per nulh afan
Que ieu sofris ni per nulha dolor...

Ay! com cugey fos dins d' aital color
Com semblet al semblan,
Et en aissi com es sa beutat gran
Ni com val mais, gardes mai sa onor;
En aissi com es de jenser paratge,
Agues en si mais de retenemen,
Et en aissi com es de bel estatge,
Contra son pretz temes far falhimen.
Lonja sazo.
Millot, III, 398. Papon, III, 462.


Elias de Barjols, t. III. Quatorze pièces.
N Elias de Barjols si fo d' Agenes, d' un castel que a nom Perols. Fils fo d' un mercadier, e cantet meils de negun home que fos en aquella sazon.

E fetz se joglars; et accompaingnet se com un autre joglar que avia nom Olivier, et aneron lonc temps per cortz. El coms Anfos de Proensa si los retenc ab se, e det lor moillers a Barjols e terra: e per so los clamavan

N Elias et Olivier de Barjols. En Elias s' enamoret de la comtessa ma dompna Carsenda, moiller del comte, quant el fo mortz en Cesilia, e fes d' elleis suas cansos bellas e bonas tant quant ella visquet. Et el s' en anet rendre al hospital de Saint Beneic d' Avignon; e la definet.
En atretal esperansa
Cum selh que cassa e no pren,
M' aura tengut lonjamen
Amors, que m dona e m' estrai;
Et ieu quo 'l joguaire fai,
Que sec juec perdut e 'l te,
Sec mon dan e fug el be.
En atretal.
Nostrad. 33. Crescimbeni, 18. Bastero, 82. Millot, I, 378. Papon, II, 279. Hist. Litt. XIV, 38. P. Occ. 38.

Elias Cairels, t. III et IV.
Elias Cairels si fo de Sarlat, d' un borc de Peiregorc, et era laboraire d' aur e d' argen, e deseignaire d' armas: e fetz se joglar. Mal cantava e mal trobava, e mal violava e peich parlava; e ben escrivia motz e sons. En Romania stet lonc temps; e quant el s' en parti, si s' en tornet a Sarlat, e lai el moric.
Une autre biographie le présente au contraire comme fort habile:

Sap be letras e fo molt sotils en trobar et en tot quant el volc far ni dir.

E serquet la maior part de terra habitzada, e pel desdeing qu' el avia dels baros e del segle, no fo tant grazitz com la soa obra valia.
Qui saubes dar tan bon cosselh denan
Quo fai apres, quan lo damnatg' es pres,
Ja negus homs no fora sobrepres.
E doncx per que s' en vai negus tarzan
Ni eslonhan d' aquelh senhor servir
Que volc per nos mort e pena sufrir?
Per so no s deu hom tarzar de ben faire,
Qu' apres la mort lo cosselh no val guaire. (N. E. leo après)


Guaire no val quant hom a pres lo dan,
E de lur dan faire son ben apres
Li comt' e 'l rey e 'l baron e 'l marques,
Que l' us l' autre s' aucis en guerreyan.
Aissi faran crestiantatz perir;
E degran mielhs Turcx e Paias aucir
E recobrar lo dreiturier repaire,
Iherusalem, e conquistar lo Cayre.


Qu' al Cayre son Arabitz e Persan,
Guarditz e Turcx de paor entrepres;
Et anc pays tan leu no fon conques
Cum selh fora, quar tug se van doptan,
Qu' en lor sortz an trobat, senes falhir,
Que crestias devon sobr' els venir
E la terra conquistar e 'l repaire;
E 'l termes es vengutz, al mieu veiaire.
Veiaire m' es que negus no sap tan
De gen parlar, que retraire pogues
Las grans honors, las riquezas ni 'ls bes
Que auran silh que de lai passaran...
Qui saubes.

Dans une tenson avec Isabelle sa dame, il répond entre autres:
Domn' Ysabell', en refreitor
Non estei anc matin ni ser,
Mas vos n' auretz oimais lezer,
Qu' en breu temps perdretz la color.
Estier mon grat, mi faitz dir vilania;
Et ai mentit, qu' ieu non crei qu' el mon sia
Domna tant pros ni ab beutat tan gran
Com vos avetz, per qu' ieu i hai agut dan.
N Elias Cairel.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, I, 378. P. Occ. 108.


Elias Fonsalada.
N Elias Fonsalada si fo de Bargairac, del evesquat de Peiregorc. Bels hom fo molt de la persona, e fo fils d' un borges que se fes joglar: En Elias fo joglars atressi; no bon trobaire mas noellaire fo; e saup ben estar entre la gen.
Dans une de ses pièces il dit:
Ja no gabarai los Bretos,
Qu' atressi m vauc cum ilh muzan,
E conosc qu' ieu fas d' un dan dos,
Quar tan li sui fis ses enjan;
S' ie m part de lieys, e que faray?
E si remanh, tan pauc o say;
Ben l' amav' ier, huey l' am dos tans,
Aissi s vay doblan mos talans.
De bon luec.
Bastero, 82. Crescimbeni, 184. Millot, III, 398. P. Occ. 366.

Elias d' Uisel, t. IV.
Elias d' Uisel si avia un castel que avia nom Casluz, paubre en paubreira de blat e de vin; e quan cavalier ni bon ome i venian, el lor dava bel solatz e bel acuillimen, et en loc de gran cozes lor dizia suas cansos e sos sirventes e suas coblas. En Gauselms si 'l respondet a 'N Elias, recordan la paubreira del castel e de lui. E si 'n fetz aquesta cobla:
Ben auria obs pans e vis, etc.
Elias d' Uisel respondet a la cobla d' En Gauselm faidit:

Gauselm, ieu meseis garentis
Que non ai d' aver gran largor,
Que non taing que vos desmentis;
S' ieu sui paubres, vos avetz pro argen,
A Guilelma la pro e la valen,
Jensor pareil non a de lai la mar
A lei de soudadera e de joglar.
Bastero, 82. Millot, III, 1.

Eschileta. Couplet en réponse à Guigo de Cabanas:
Guigo, donan sai que conquier
Rics hom pretz e fina valor
Ab qu' el dos faitz si' ab honor
De cel qui 'l da e cel qu' el quier,
Quar dos mal datz desabriza
Valor e prez e 'ls mendiza;
Qu' autretan fai qui dona follamen
Com a bon prez qui dona d' avinen.

Esperdut. Dans une pièce il dit à sa dame:
De vos domna, en cui bon pretz s' autreya
Pro serai ricx, si denhatz aculhir
Qu' ieu clam merce en mas chansos jasse,
E si no us play, no m fassatz autre be.
Lo dezirier.

Les vers suivants sont tirés d' un sirvente contre le seigneur Lombric:
Lo pecchaz es tan desplazens
Qu' el fai en luoc de drudas druz,
Et es a sa cort ben vengutz,
Tant fort l' es aquel juocs plazens;
Qu' il n' es privaz
E 'n sufre en patz
Sas voluntatz;
Et autr' om natz
Non pot dos datz
De lui traire.
Qui non diria.
Millot, III, 399.

Esquilha. Tenson avec Jozi, ou Ozi, auquel il propose:
Jozi, diatz, vos qu' es homs entendens,
Si la bela, que us fai voler amors,
Tramet per vos e us vol fayre secors
Que us colc ab se, mas vielha senes dens
Trobaretz lai per aital covenensa,
Que lo i faretz una vetz ses falhensa
Ades enans que 'l bela s colc' ab vos,
O al partir, cal penretz d' aquest dos?
Jozi diatz vos.
Millot, III, 399.

L' évêque de Bazas. Une pièce dans laquelle il fait ainsi le portrait de sa dame:
Bella dompn' ab cors plazen,
Triat col grans de la flor,
Am eu del mon la genzor,
Qe negun ab leis no s pren:
Oilz de falcon trait de muda,
Boca rien per ben dir,
E 'l cor plus dolz per sentir
C' un prims ranzans sus car nuda.
Cor poder saber.

L' évêque de Clermont. Voyez le Dauphin d' Auvergne.
Dans un sirvente adressé à Pierre de Maensac, il dit:
Peire de Maensac, ges lo reis no seria
Tan savis com hom di, s' el el sout retenia
Cavallier cui sos cors trai mais a joglaria
Q' a valor ni a sen ni a cavalaria,
E s' anc jorn vos i tenc, fetz o per cortesia...

Escondre ben deu el, quan dis qu' el rei seguia,
Qu' el no 'l sec ni no 'l pot s' a pe non o fazia;
E qui caval non a mentres que guerra sia
No m sembla ges n' agues, quan guerra non seria;
E cavallier d' a pe qui mal ditz ni feonia
Non deu estar en sout, si tromba non avia.
Peire de Maensac.
Millot, 1, 303.

sábado, 13 de noviembre de 2021

LO LLIBRE DELS POETAS. Segle XIII.

SEGLE XIII. 


Arnau, lo catalá. - Borneil, Guerau. - *Castellví, Franci de. - Cervera, 
Guillem de. - Esclot, Bernat d'. - Escás, Amaneu des. - Lull, Ramon. 
- Mur, Guillem de. - Oliver lo templari. - Pere II. - Pere III. - Salvatge, Pere. - Serverí de Girona. (Cerverí)
ARNAU LO CATALÁ. Ben volgra s'esser pogués tot lo mal qu'ai fag desfar e 'l ben que non ai fag far, qu enaissí 'm fora ben pres se 'l bes fos mals e 'l mals bes, ia pueis no 'm calgra duptar ans fora le bes tan grans qu'en fora pars d'un dels sans era non sai cum s'anera de me tan son li mal gran e petit li be. Tan mi sen ver Dieu mesprés que 'm cuidei desesperar; mas vei qu'eu non o dei far quar máiers es sa mercés que 'l mieus grans peccat non es. Aissó 'm fai assegurar pero ben voilgr' atrestans viure e de iorns e de ans a sa honor per meill trober mercé com ll'ai estat fals e de mala fe. Verais Jesucrist, no 'us pes s'ieu vos ans de ren pregar; mercés non laissés cobrar al diabol que tenc pres; e s'anc sire qu'il plagués al cor o vendatz tot car: le cors qu' a fach los enjans suefra las penas e 'ls dans; el cors n'aia pena que il cové qu'el n'a trait vos e s'arma e se. Ben sai, si ia 'm val mercés, que mercés será ses par sol aiçó 'm deu esglaiar quan re plus fag non agés; mas las semanas e 'ls mes e 'ls ans qu'ai laissat passar qu'ieu non fai Dieu remenbrans sol aissó 'm deu esser dans, quar gizardon no fei hom de no re e quier l'a tort qui non á fag de que. Ben sai qu'a tart mi sui pres vas Dieu de mercé clamar, mas el nos mandet so 'm par que qual c' ora qu'ieu vengués no 'm soanería ges e fora tems d'albergar, pero ben volgra enans laissar mos faillimens grans quar en sa cort no pot intrar so cre nulls homs tachat de nulla mala re. Les segles fals e truans vils e semhaires d'enjans (o sembaires) ab hú non a nullhs hom honor ni be pus ama Dieu ni 'l blan, ni 'l tem, ni 'l cre.
ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Dieus verais a vos mi ren. II. Be n' es razós qu' eu retraya.
GUILLEM DE CERVERA.
Si tot letra no say, En Guylan de Cerveyra als plans comenseray plan' obra vertadeyra. Mas no 'm conexerán, ies ne m'entendrán be, can mon nom ausirán, ne 'ls sovendrá de me. No conosc ablatius, singulars ni plurals, verbs, oblics, sostantius, ne mudes ne vocals, Pretérits ne presens, consonans, leonismes, ne ab sens ne accens, ne comtes d' argorismes. (ni cuentas de algoritmos; comptes) Mas am e-z ay amat, e-s enquer amaray, e pas e-z ay passat e lig e ligiray. Car ligir ditz emblar, perqué emblar volgra mi á tot vil malestar, c' aytal emblar vey fi. E ligirs ditz coylirs, perqu' eu volgra cuylir amor, plasers, servís ab poder de servir.
E ligirs passar dits, perqu'eu volgra passar ab los tres reys, guarnits de tot arnés, la mar. E ligirs dits ligir, can hom la letra lig, e triar e-z eslir, si tot be no comfig. Eslir volgr' e triyar, si pogués, mal e be, e 'l be pendre, laixar lo mal, c' axi-s cové. E volgre ligir libres, on conagués cals suy, e co 'l mon vay con gibres, cals seray e cals fuy. Fiyl, per vos altres dic aquestz dits planament, car volgra fossatz ric de saber e de sen. Esguardan m'escoutats e de cor m'entendets, e can be m'entendats, mos plans dits retenets. Qu'escoutars sens entendre fa mays trop mal que be: qui escouta, rependre se fay, can no reté. Lo be, c' als bons aus dire, e laix' anar lo mal; c' hom no deu re escriure, hon perda son iornal. Tots vostres V. sens vuyl metats en l' escoutar, car lay, bon guardon l'uyl fan de se 'l cor virar. E no podrets far re, ni menar ab les mas, que 'l cor no y an de se, en bocha ni en mas. No pot hom re sentir, que 'l cor adés no y an, tuyt me porán ausir, mas be no m'entendrán. BERNAT D'ESCLOT. Car say que caminant per terra navegant avets sercat lo mon vivent ab gran sejorn e á les vets desayre perqué podets retrayre e respondre al petit melor dejus scrit donchs no 'm vullats mentir amich Vilarubir mes vos prech que 'm digats qual vida may vos plats de la terra ó la mar car moltes veus lausar vos é oida la terra é mayorment si gerra ere deyets que vich fariets vostre brich tos temps de vostra vida mas vey que be 'us otblida car vos ets si girats que de luy les tres parts fets vostre domicili en la mar qui Navili no guardets al ne bo al que ayats dejus pro fuyl peril es grant pel que nostron infant pugats be arecar alarme infernar faent baube bebay vuyles que perde ho guay lo las comendetari quil seu per violari comprar n' osa fiat, mas com ab luy costat aurets aurá plaser que cabal puxa aver car lo guany es ten poch. ... AMANEU DES ESCÁS. Dona, per cui planc' e sospir joven, car á tart vos remir, per mercé 'us vuelh preiar e 'us prec que vulahtz saber mon sen e mon cor e mon estamen, e co m' a fin amor conqués e vençut e laissat e prés per vos que non faitz á blasmar; que jes non podés devinar jeu com vos am, si no 'us o dic
…....
vers es, gentils don' e plasens, que vos sabetz be qu'ien vos am, mas jes no sabetz com aflam et art mon cor per vostr' amor, c' anc nulh temps mais aital ardor non ac mos cors ni no sentí; vers es lo reprochier c' om di: Tal se cuia calfar que s' art. E li vostre plazen esgart fon me tan dos al comensar que 'l dos m'es tornatz en amar com di 'l repropchier que vers es: Aital cuiá penre qu' es pres. Tot enaisí m'es avengut que pres e liat e vencut m'avetz vos et amors essems; e Dieus do 'm vezer loc e temps que portetz vostra part del fais, qu'ieu l'ay tastat, e non engrais, ans m'amagrezisc a sobrier, per que 'm sove d'un reprochier c' ai mantas vetz auzit contar: Que aital fais Deu hom levar Su 'l col que 'l puesca sostenir; dona, et ieu no puesc' sofrir jes lo fai sex la vostr' adjuda. Amors es com miega perduda, cant es trastota d'una part; que l'us n'a e l'autr' atretan, adoncx val amors a guaran lial e bona et entieira; et es fort avinen manieira, can l'us amicx a l'autre val, e dire 'us n'ay si no 'us sab mal, un repropchier que fort m'asauta: C' ab la una ma lavo-s l' altra, et ambas los huels e la cara. Vos sabetz, dona gentil, clara, que us plazers autren' adutz; e per so car mi soi rendutz á vos et al vostre voler, per razó 'm deuria valer amor e servirs e mercés e sufrensa e bona fes, e vey que negús no m'acor; peró en vostra gran valor m'albir et ay bon esperansa, C' aisí cant n'ay gran malenansa, n'auray gran be ab joi isnel, C' apres la plueia fara bel, so ditz hom salvaljes
…......
C' ai auzit dir manta sazó: Que l' autrui dol badalha so .... Un repropchier ai auzir dir: Piegiers es sofrir que morirs, e sofrirs es coma languirs e languirs es com pietz de mort... ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. El temps de nalador. II. En aquel mes de mai. III. A vos, que ieu am desamatz. RAMON LULL. (Está en OBRAS RIMADAS DE RAMON LULL, ESCRITAS EN
IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, PUBLICADAS POR PRIMERA VEZ
CON UN ARTÍCULO BIOGRÁFICO, ILUSTRACIONES Y VARIANTES,
Y SEGUIDAS DE UN GLOSARIO DE VOCES ANTICUADAS POR GERÓNIMO ROSSELLÓ. PALMA. IMPRENTA DE PEDRO JOSÉ GELABERT. AÑO 1859.
)
I. Un consili vuyl començar en mon coratge, e xantar, per ço que faça enamorar tots cells qui ho poden far per Deu servir, e lo sepulcre conquerir: molt ho desir. En consili tan gran siats, e tan bellament ordenats, que Deus ne sia molt honrats e mant hom ne sia salvats, e tot lo mon en lonch, ample é pregon (lònch en Rosselló, con nota 1) haja ahon. En consili no façats for (fòr en Rosselló) per argent, castell, ne per or; (òr en Rosselló) temets ho com seny si que mor; (cóm en Rosselló) car si havets bo e gran cor, ( en Rosselló) ¡Ah! ¿que dirán Juseu, sarrahí, vestian (crestian en Rosselló; vestian es errata) tartres é man? En consili no siats duptós, avar, ni trist, ne peresos, (avár, pererós en Rosselló) tant forts siats complits d'amors, (fòrts en Rosselló) de suspirs, lágremes é plors, per bon amar (bòn en Rosselló) que Deus vos faça acabar lo seu honrar. En consili hajats consell ab hom ardit é no volpell, á consellar per bon capdell, (bòn en Rosselló; nota 2) e si 'u havets serets molt bell; car hom vestit de vicis é mal sperit es mal garnit. En consili qui 'us diu de no, de no diu al Senyor del tró, (trò en Rosselló) qui per amor en la creu fo: si ell lo lexa abandó (éll en Rosselló) al diable infern será son stable turmentable. En consili Deus vos ajut; temme no siats decebut, (desçebut en Rosselló) car mant home ha leu volgut alcú be far qui es recregut ( en Rosselló) al començar; prech Deus qu'eus vulla amparar ab bo amar. ( en Rosselló) En consili ans que parlets guardats en quals començarets; en tots homens non vos fiets, car mant home no está drets. iAh, bon amich! Savi 's qui per altre 's castich e tem destrich. En consili lo pech moltó (péch en Rosselló) engana 'l lop é lo leó, e la volps engana al capó (volp; rapó; nota 3; capó) e mant hoc es pijor que no. (hoc : sí afirmativo en OCcitano) Si no 'us guardats, por mant hom serets enganats e menyspreats.
En consili guardats la fi ( en Rosselló) de Deu, qui está lo camí de parais, veray fi; (paradis, fí en Rosselló) de si hi anats vespre é mati, (matí en Rosselló; nota 4) segur irets, barat ne tort mal no tembrets; (tòrt, en Rosselló; nota 6) perfayt serets. (nota 6 en Rosselló) De las obras d'est poeta sols publiquem aquesta. Fou un dels talents mes privilegiats de son segle y compongué moltíssimas obras. Qui vulla coneixe sas rimas (que fan un volum de 700 páginas) veji la edició que l'any 1857 (la que yo he editado es de 1859) publicá en Mallorca 'l llorejat poeta y Mestre en gay saber En Geroni de Roselló. GUILLEM DE MUR. D'un sirventés far me sia Dieus guitz quar comensat l' ay per bona razó, quar lo sanch bers on Dieus fon sebelhitz vólon liurar aissilh qui de lay so, e sia certz quals que s'en entremeta e n'intra en mar en bona ensió que Jhesum Crist en tan luec los meta en paradis, quon li siey mártir so. Per quascús gart quon irá garnitz; quar Dieus no vol qu'ab l' autruy garnizó, de qu'autre á tots sia despossezizts, lai pas nulh hom ses satisfactió. per qu'iéu non cre qu'a 'ital home prometa Dieu son regne, ni que s'amor li do, si ben lai vay ab arc ni ab sageta qu'el sout que pren cobra son gazardó.
Non cre sia per Dieu gent aculhit ricxs hom que pas ab l'autrui messió ni selh qu' a tort n'a los sieus descauzitz ni fai raubar per aquelh' ochaizó, quar Dieus sap tot que porta en sa maleta, e s'ab tortz vay, trabalha s' en perdó, quar Dieus vol cor fin ab volontat neta d'ome que pas mais per lui que per dó. L'archivesque prec de cui es Toleta (Arzobispo; Archiepiscopo, etc) qu'amoneste lo bon rey d'Aragó que per complir son vot en mar se meta e per tener en pes son bon ressó. ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Guilhem de Mur, que cuia far. II. Giraut Riquier, segon vostr' essien. III. Guilhem de Mur, chauzetz d' esta partida.
OLIVER LO TEMPLARI.
Estat aurai lonc temps en pessamen de son don ieu vuelh un sirventés far, car no vei res que 'm pogués conortar de l'or' en say qu'el bon rei fon perden ab sos barós et el cam desgarnitz pels turcx savais mot laiament aunitz; mas ara 'm platz car vey que no 'ls oblida, ans clamaray mentre er cors aia vida.
La rezenzó e 'l sepulcre breumen
(als turcs felós) als convenc a laissar per que n'an fag mans homs de say crozar coms, ducx, marqués e 'ls autres eyssamen (condes, duques..) per qu'ieu prec sil qu'es visibles Trinatz (Trinidad; Trinitat; trino, 3) ver Dieus, ver hom e ver San Esperitz (verdadero Dios, hombre, E.S.) que el lur sia ver stella caramida e 'ls guit e 'ls guart e 'ls perdó lor falhida.
Rey d' Aragó de tot mal non chalen c' avetz conquist de Tortos' al Biarne, (Bearne, Bearn, etc) Malhoga, sovengáus d'outramar, (Mallorca, Maiorga, Mallorques, etc) per qu'autre non pot esser tenens del sieus temple que avet tan gen servit; e car vos es del mon lo plus ardit de fag d'armas ni Roma vos convida acoiretz sai o tot lo mon vos crida. S' el rey Jacme ab un ters de sa gen passés de lai leu poyra restaurar la perd' el dar e 'l sepulcre cobrar car contra lui Turcx non an garnimen, (los turcos, el turco) qu' el sa n' a tan (vençutz) e desconfitz pres e liatz, mortz, nafratz e delitz (de mons) e tors en batalla en ramida et a conqués so que tanh a sa vida. Paire veray, senhér del firmamen qu'en la Verge vengués per nos salvar e batisme prezés per l'antica ley (sus en la crotz) on morís a turmen e puey traissés d' iffern los just peritz resucités qu'aisí o trobam escritz (sia guitz) quan lo rey qui ten Lerida (Lérida; Leyda; Lleida, Ilerda, Ilerde) al jutjamen sia en nostra partida. Rey d'Aragó volgra-us vezes garnitz ab M. Vassolhs vostres en cam floritz e que y agues II com en qui pres guida e 'ntre 's vescoms el senhor de Gelida. (y entre los vizcondes..) PERE II. - GUERAU BORNEIL.
GUERAU.
Be-m plaria, séigner reis ab que-us vis un pauc de lezer que-us plagués que-m diguessetz ver si-us cuiatz qu'en la vostr' amor a bona dompna ton d'onor si com d'un autre cavallier; e non m'en tengás per guerrier aus mi respondés frauchamen. (franchamen? francamente?) PERE II. Guirautz de Borneil, s'ieu mezeis no-m defendés ab mon saber ben sabés on voletz tener per so ben vos teng a follor se-us cuiatz que ma ricor vailla mens a drut vestadier; aissí vos pogratz un denier adesmar contr' un march d' argen. (dinero: denario; marco de plata) GUERAU. Si-m sal Dieu, séigner, mi pareis de dompna qu' enten é valer que ia non failla per aver ni de rey ni d'emperador, non fassa ia son amador, so m'es vis, ni no ill a mestier car nos ric home sobraussier non vóllen... PERE II. Guirautze, non está genseis si 'l ric sap onrar ni temer si donz el cor ab la poder li josta, co 'l te per seignor, preza 'l donc menz per sa valor s' é mal no 'l troba sobrier: ja sólon me dire reprobier que cel val mais e mills pren... ... Guirautz, anc trop ric no-m despeis, en bona domna conquerer mas en s'amistat retener met ben la forsa e la valor si 'l ric se fan galiador, e tan non ámon huei com er de mi non creas lausenguier qu'eu am las bona finamen...
…...
Guirautz, hoc ben d'amor leugier mas a mi no-m dones parier qu'ieu n'ai guazaignat per cen. (Milà ) http://64.233.161.118/books?id=oi5AAAAAMAAJ&pg=PA354&vq=quan&dq=editions:UOM39015063044666&output=html_text&source=gbs_toc_r&cad=4 PERE III. Peire salvagg' en greu pessar (Pere Salvatge, que contesta) me fan estar dins ma maizó Las flors que say volon passar senes guardar dreg ni razó; Don prec asselhs de Carcasés e d'Ajenés et als Guascós prec que lor pes (gascons, gascones, de Gascogne) si flors me fan mermar de ma tenensa; mas tal cuia sai gazanhar perdó que 'l perdós s li er de gran perdició. (s+li+er, tres palabras) E mos neps que flor sol portar vol cambiar, do no 'm sab bo, son senhal et auzem comtar que 's fai nomnar rey d'Aragó, mas cuy que plays' o cui que pes los miéus jaqués se mesclarán ab lor tornés e plas' á Dieu que 'l plus drey-turier vensa; qu'ieu ja nulh temps per bocelh de Bretó no laysarai lo senhal del bastó. E si mi dons al cor cortés ples de totz bes Salvagge, valer mi volgués e del seu cor me fes qualque valensa per enemicx no 'm calgra garnizó ni desplegar pennol ni confaló. PERE SALVATGE. Senher, reis qu'enamoratz par non degra star ab cor feló contra flors, ans deu albirar com posca far ab bon ressó culhir las flors en aquel mes on l' estiu es! E las flors naisson plus espés e 'ls culidors sian de tal valensa qu'en poig ni plan, en selva ni boyssó (puig; pueyo; puey, etc, podium) no láisson flor de sai Moncanegó.
(mon, mont, monte, montis Canegó: Canigó; 2785 m; Pirineos; límites de los condados de: Rosellón, Conflent, Vallespir)
SERVERÍ DE GIRONA. No val iurars lai on falh lialtatz, ni razonars en cort que dreg so an, ni demandars lai on renh cobeitatz, ni castiars qui vergonha non blan; ni val mercés lai on falh chauzimens, ni chauzimens lai on mals es á tria, ni belhs arnés entre 'ls crois lagz tenens, ni digz cortés en loc de vilania.
No y val lauzars a selh cui falh bontatz, ni ensenhars lai on saber pren dan, ni val callars ab servitors malvatz, ni convidars en taula ab glotz manjan; ni gen aprés entre 'ls mals entendens, ni entendens ab pega companhia, ni fis sotzmés ab donas desplazens, ni meritz pres on no y es mais falsia. No val preiars ab vilars vil puiatz ni gen parlars ab selhs que van gaban; ni val chantars entre 'ls tritz e 'ls iratz ni val donars als us autres rauban, ni parentés ab croys avars parens, ni ricx parens lai on falh manentia, ni homz entés entre 'ls fols respondens. ni fait enprés ab selhs que aver desvia. Ni val tiorns clars, ni lumz als issorbatz ni prim trobars ab mals entens truans, ni val gardars als maritz fellós fatz, ni menassar á mollers quan mal fan, ni bona fes ab malvatz mescrezens; ni val crezens en terra de falsia ni dos promés ab messongiers manens, ni reys plaidés tollens quan dar deuria. No val amars lai on es falsetatz, ni sopleyars vas folhs humilian, ni val onrars ab croys outracuiatz, ni captellars entre 'ls necis estan. Ni ricx després per dar fals jutjamens, ni jutjamens dreitz ab falsa baylia, ni val purs pes fazen latz falhimenz ni fortz paés ab mala senhoria. Seprepretz es bon' e bell' e prezens entre 'ls plazens e 'l cartz ab cortesia. A pres conqués el rey e 's tan valens qu'om dels cortés per pus cortés lo tria.

____
Tans daussor: afans las! pezans, tan pas e dans mal pas tan grans qual vas d'amor an mas ay atrás ses jai, no 'm trairay per paor. qu'esmay,
esglay Gen
mi fai n'atén don plor; emen cors clar d'amen no 'm par plazen m'ampar qu'aport qu'amar mi, mi fai men qui ses dar ma fi am si greu mal no vi coral ma mort; mortal quan no 'm val denan e fa 'l ploran doblar penan ab greu pensan martir; baizan res la veí no 'm pres il qui tan s'es confort encés vis pogués dos ris ja ses cors fis merces blanc lis mi lais... guerir m'aucís
que 'm faitz pieitz á gran tort. Mals
iornals Cars corals afars mortals amars sessals espars sos amars e mos d'aucir, cors blos hon secós mais mon airos amon de nos pus fon iassé ab mon servir dezir, per qual plazer qu'es per esglays iorn ser esmays non vuelh m'er lays doná 'l do e mays tal ressó si 'm fays selh bo d'aytan ricx do secors. que 'm fo qu'ab promes vostra mercé. bon cap acap Glatz qu'escap venatz al cap m'er pratz que cap floratz entre 'ls fals parladors. si 'us platz m'amors, Ab fels mes cap m'er mels ans sab e cels far gap cruzels sens gab e gels si de totas valors. freitz flors, fays Silh qu'es dels cartz honors pantays e 'l rey Peire pretz sors. ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Baile, jutge, cosselhier d' aut senhor. II. Totz hom deu far aço que 'l vielhs sers fa. III. A greu pot hom conoisser en la mar. IV. Bel mon volgra que son nom dreg seguis. V. En mal punh fon creada. VI. Cuenda chansó plazen ses vilhanatge. VII. A vos me suy bona dona donatz. VIII. Puy semblet genier amors. IX. Qui bon frug vol reculhir, be semena. X. Un vers ferai dels quatre temps del an. XI. Man ric mi demandon si am. XII. Si tot s' es braus l' ayrs é 'l mes. XIII. Cavayers e sirvens. XIV. S' ieu fos tan rics que pogues gent passar. XV. Si volets dir de mí. _____