Mostrando las entradas para la consulta trebalhs ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta trebalhs ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 17 de octubre de 2023

XXV, Ab grans trebalhs et ab grans marrimens

XXV.


Ab grans trebalhs et ab grans marrimens

Veyrem hueymais cristiantat estar,

Pus mortz es selh qu' era del mon ses par,

Qui valia sobre totz los valens,

Qu' era de cor per Ihezu Crist issitz

Del sieu pays contra 'ls fals Turcx aunitz, 

E dieus a 'l pres e trach d' aquesta vida, 

Pero non l' er trop esta mortz grazida.


Mortz es lo reys don em trastotz perdens

Tan que lunhs hom no pot ben adysmar,

E ges per so sa mortz no ns deu membrar,

Ans devem mielhs pus afortidamens

Totz anar lay ab armas, gent garnitz

Per secorre a selhs qu' elh a gequitz

E per amor, qu' el dans e la fallida

Restauressem en alquna partida.


Ar fora temps qu' om se crozes breumens,

E clercia o degra prezicar

Per tot lo mon, e tal perdon donar

Qu' om s' en crozes pus afortidamens;

Et en aissi los Francx foran seguitz

Et ajudatz e trop pus afortitz;

Mas la gleiza esta tan endurmida

Que de passar negus homs non covida.


Ans vos dirai que fan cominalmens

Selhs que la crotz solian far levar;

Elhs per deniers las fan a moutz laissar:

E degron mielhs prezicar a las gens,

Quar moutz n' estan sai flacx et adurmitz,

Quar del crozar nulhs prezicx no y 's auzitz;

E del prezic degra s movre tals crida

Per que s crozes la gens pus afortida.


Si per lo mon fos bos acordamens

Que cristias se denhesson amar

E s volguesson contra 'ls Turcx acordar

Non lur foro ja pueys trop defendens,

Ans cre fosso totz mortz o escofitz,

E la terra, on ylh se so noyritz,

Per cristias fora leu conquerida,

Que ja lunh Turc non trobera guandida.


Maires de dieu, verges emperairitz,

Pus pres avetz aquelh que ns era guitz,

Al rey Felips donatz longamens vida,

E gardatz lo de dan e de falhida.


Raimond Gaucelm.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XL.


Guerra e trebalhs e brega m platz,

E m platz quan vey reiregarda,

E m play quan vey cavals armatz,

E m play quan vey grans colps ferir,

Qu' en ayssi m par terra estorta;

Qu' aitals es mos cors e mos sens,

E de plag say quascun jorn mens.


Silh d' Ast preno trega e patz,

E perdon, tro a Stafarda,

Tota la terra qu' es de latz;

Qu' en ayssi o ay auzit dir

Que cums era a lur porta,

Que no sol esser defendens

So que aras lur es nozens.


Lo dans dels Provensals mi platz,

E quar negus no s pren garda;

E 'ls Frances son tan ensenhatz

Que quascun jorn los fan venir

Liatz ab una redorta;

E no lur en pren chauzimens,

Tant los tenon per recrezens.


Mout m' enueia dels avocatz,

Qu' els vey anar a gran arda,

E dan cosselh dels autz prelatz,

Qu' anc nulh home non vi jauzir;

Ans qui son dreg lur aporta

Ilh dizon: Aisso es niens,

Tot es del comte veramens.


Los Genoes vey abayssatz

E 'l capitani que 'ls garda;

E de Ventamila 'ls comtatz

Perdon que solion tenir;

Donc be m par Genoa morta, 

La Poestatz n' es non calens

Que lur sol esser defendens.


Enans penria l' esporta,

Qu' ieu no li defenda mas gens

Am cavaliers et am sirvens.


Mauri, us joys me conorta,

Qu' ieu sai be que la plus valens

Me vol mais que totz sos parens.


Boniface de Castellane.

martes, 17 de octubre de 2023

Pièces sur les croisades. I. Pus de chantar m' es pres talens, (+ Index)

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

Pièces sur les croisades.


I.


Pus de chantar m' es pres talens,

Farai un vers don sui dolens;

Non serai mais obediens

De Peytau ni de Lemozi.


Ieu m' en anarai en eyssilh;

Laissarai en guerra mon filh,

En gran paor et en perilh;

E faran li mal siey vezi.


Pus lo partirs m' es aitan grieus

Del seignoratge de Peytieus,

En garda de Falco d' Angieus

Lais ma terra e son cozi.


Si Falco d' Angieus no 'lh secor

E 'l reys de cui ieu tenc m' onor,

Mal li faran tug li pluzor

Qu' el veyran jovenet meschi.


Si molt non es savis e pros,

Quant ieu serai partit de vos,

Tost l' auran abayssat en jos

Fello Guasco et Angevi.


De proeza e de valor fui,

Mais ara nos partem abdui;

Et ieu vauc m' en lay a selui

On merce clamon pelegri.


Aissi lais tot quant amar suelh,

Cavalairia et orguelh,

E vauc m' en lay, ses tot destuelh,

On li peccador penran fi.


Merce quier a mon companho,

S' and li fi tort, que lo m perdo,

Et ieu prec ne Jeshu del tro

Et en romans et en lati.


Mout ai estat cuendes e gais,

Mas nostre seingner no 'l vol mais;

Ar non posc plus soffrir lo fais,

Tant soi apropchatz de la fi.


Totz mos amicx prec a la mort

Qu' il vengan tuit al meu conort,

Qu' ancse amey joi e deport

Luenh de me et en mon aizi.


Aissi guerpisc joy et deport

E var e gris e sembeli.


Comte de Poitiers.

//

Index.

II, senhors per los nostres peccatz

III, En honor del Paire en cui es

IV, Er nos sia capdelhs e guerentia

V, So qu' hom plus vol e don es plus cochos,

VI. Ara sai eu de pretz quals l' a plus gran

VII, Era nos sia guitz Lo vers dieus Iheus Critz,

VIII, Nostre senher somonis el mezeis

IX, Pus flum Jordan ai vist e 'l monimen,

X, Ara parra qual seran enveios

XI, Per pauc de chantar no me lays,

XII, Si m laissava de chantar

XIII, Hueimais no y conosc razo

XIV, Aras pot hom conoisser e proar

XV, Lo senher que formet lo tro

XVI, Baros Ihesus qu' en crotz fon mes

XVII, Bel m' es, quan la roza floris

XVIII, Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,

XIX, Totz hom qui ben comensa e ben fenis

XX, Tornatz es en pauc de valor

XXI, Emperaire, per mi mezeis,

XXII, Ira e dolor s' es dins mon cor asseza,

XXIII, El temps quan vey cazer fuelhas e flors,

XXIV, Qui vol aver complida amistansa

XXV, Ab grans trebalhs et ab grans marrimens

domingo, 8 de octubre de 2023

Peyrols, Peirols, Peirol, Peiròl

Peyrols.

Peyrols, Peirols, Peirol

I.

Quora qu' amors vuelha,
Ieu chan,
Qu' autra flors ni fuelha
No y vau gardan;
Dregz es qu' ieu m' en duelha
Aman,
Pus vas me s' orguelha
Silh cui me coman:
Perdut ai,
E cobrarai;
Ges no m recre per tan,
Qu' aissi s va 'l segles camjan.

Dieus m' aiut, e m valha!
Qu'
antan
Aic d' amor ses falha,
Mas non ai
oguan,
Quar me mov baralha
Tan gran
Al cor, e m trebalha
Durmen e velhan,
Per qu' eu fai
Qu' al mielhs qu' ieu sai
La serv e la reblan:
Per so vei qu' ieu mi ay dan.
Mos cors salh e trembla
Soven,
M' amia lo m' embla
Si qu' ieu non o sen;
Qu' ilh m' aima, so m sembla,
Quomen
Lo sieus digz ressembla
Lo mieu pessamen;
Don dirai,
Que mout mi plai
Suffrir aital turmen
Don ieu tan ric joi aten.

Nulhs hom be non ama
Ni gen,
Que d' amor si clama
Sitot mal li 'n pren.
Cum plus m' enliama
Greumen,
E m' art e m' aflama,
N' ai melhor talen;
Qu' aissi m trai
Mos volers lai,
E 'l fol chaptenemen
Don m' es mantas vetz parven.

Mout bas fora meza
Valors,
Deportz e guayeza,
Si no fos amors,
Quar mante proeza
Totz jors,
E fai que corteza,
Quar pren los melhors,
No s' eschai
D' ome savai,
Que aia tan d' onors
Que d' amor senta dolors.

Era us quier, amia,
Socors,
Qu' enansas morria
Qu' en queris alhors,
Assatz trobaria
D' aussors;
Vos etz ses fadia
Caps de las melhors.
Mos cors jay
En gran esmay

Entre sospirs e plors,
Mas tot m' es jois e doussors.

Peyrols fai
Fin e verai
Lo sonet per amors,
On sos cors estai totz jors.

II.

Atressi col signes fai,

Quan dey murir, chan,

Quar sai que plus gen murrai,

Et ab meynhs d' afan;

Qu' amors m' a tengut en sos latz,

E maynhs trebalhs n' ai sufertatz;

Mas pel mal qu' aoras m' en ve

Conosc qu' ancmai non amiey re.

Dieus! e qual cosselh penrai,
S' aissi muer aman,
Ni secors no m ve de lai
On mei sospir van?
Pero non part mas voluntatz,
Sitot m' en sui desesperatz;
Pessius e cossiros mi te
La belha de cui mi sove.

Ges melhor dona no sai,
Veus per que l' am tan;
Qu' ieu jamais non l' auzarai
Dire mon talan;
Gen m' acuelh e m' a belh solatz,
E del plus sui acosselhatz,
Que s' ieu la preyava de re,
Tem que pueis si guardes de me.

Preguar, las! quan no s' eschai,
Torna a enuey gran:
Ses parlar la preguarai;
E cum? per semblan,
Et ilh entenra o s' il platz:
Qu' en aissi dobla 'l jois e 'l gratz,
Quan l' us cors ab l' autre s' ave,
E dona ses querre fai be.

Francheza ab fin cor veray

Trai amor enan,

Mas paratges la dechai,

Que 'l ric son truan;

Et a n' i d' aquels malvatz

Per qu' el setgles es sordeiatz;

E domna, que bon pretz mante,

Non am per ricor, s' als no y ve.

Chansos, vas la belha vai,
Non ges qu' ieu re 'l man,
Mas ben li potz mon esmai
Mostrar ses mon dan;
E diguas li m qu' a lieys s' es datz
Mos cors ligges et autreyatz;
Sieus sui e sieus serai jasse,
Murir puesc per ma bona fe.

Domna del mon que plus mi platz,
Jois sia ab vos on que siatz,
Qu' estiers no us aus preguar de re,
Mas sivals pessar m' o puesc be.

III.

Ben dei chantar pus amors m' o ensenha,
E m dona gienh cum sapcha bos motz faire,
Quar s' ilh no fos, ja non fora chantaire
Ni conogutz per tanta bona gen;
Mas aras sai e conosc veramen
Que totz los bes qu' anc mi fes mi vol vendre.

Que farai doncs! giquirai me d' atendre?
Non ges, mais am tot en perdo maltraire;
Qu' ieu no vuelh reis esser ni emperaire,
Sol que de lieys partis mon pessamen;
Non soi pro ricx sol qu' ieu l' am finamen?
Grans honors m' es que s' amors me destrenha.

Bona domna, qualque fals' entressenha
Me fatz, si us platz, don m' alegr' e m' esclaire,
Pus conoissetz que no m' en puesc estraire;
Ab bel semblan baissatz lo mal qu' ieu sen,
Qu' aissi m podetz traynar longamen,
E de mon cor, qu' avetz tot, un pauc rendre.

Bona domna, be o devetz entendre,
Qu' ieu vos am tan no us aus preyar de guaire,
Mas vos etz tan francha e de bon aire,
Per que n' auretz merce, mon escien;
Lo mieu fin cor gardatz e 'l bon talen,
Ja de vostra riqueza no us sovenha.

Esfortz de me non aten que m revenha,
E pot esser, mas mi non es veiaire,
Qu' ilh es tan belha e de tan ric afaire,
Pros e corteza en faich et en parven,
Per qu' ieu sai ben, si ma razon enten,
Qu' ilh non deu ges vas me tan bas dissendre.

S' ieu no sui drutz res no m' en pot defendre
Qu' a tot lo menhs no sia fis amaire,
Francs e sufrens, humils e merceyaire,
Ses trop parlar, e de bon celamen;
Per aital guiza e per aital coven
M' autrey a lieys que retener no m denha.

Lo vers a fait Peirols, e no i enten
Mot mal adrech ni ren que y descovenha.

Vai messagier, lai a Mercoill lo m ren
A 'l comtessa cui jois e pretz manteigna.

IV.

Quoras que m fezes doler
Amors, ni m dones esmai,
Era m ten jauzen e gai
Per qu' ieu chant a mon plazer,
Quar plus ric joy ai conquis
Qua mi no s tanhia;
E quan ricors s' umilia,
Humilitatz s' enriquis.

Mi dons mercey e grazis
La benanansa qu' ieu n' ai,
E ja non oblidarai
Los plazers que m fes ni m dis;

Qu' en mi non a mais poder
Lieys qu' amar solia,
Qu' en plus franca senhoria

Vuelh ses engan remaner.

Soven l' anera vezer
La plus avinen qu' ieu sai,
Si 'ls devinamens qu' om fai
No m' avengues a temer;
Pero mos cors es aclis
Vas lieys on qu' ieu sia,

Que fin' amors jonh e lia

Dos cors de lonhdan pais.

Molt m' agrada e
m' abelhis
De dos amicx, quan s' eschai
Que s' amon de cor verai,
E l' us l' autre non trais,
E sabon luec e lezer
Gardar tota via,
Qu' en lur bona companhia
Non puesca enuios caber.

Derenan me vuelh tener
Al reprovier qu' om retrai:
No s mova qui ben estai.
No farai ieu ja per ver,
Que 'l flama qu' amors noyris
M' art la nueg e 'l dia,
Per qu' ieu devenh tota via
Cum fai l' aurs el fuec plus fis.

S' era part la crotz del ris,
Don nuls hom non tornet sai,
No crezatz que m pogues lai
Retener nulhs paradis;
Tant ai assis mon voler
En ma douss' amia,
Que ses lieys ges non poiria
Negus autres joys plazer.

Chansos, hueimais potz tener
Vas mi dons ta via,
Qu' ieu sai ben qu' ella volria
Te auzir e me vezer.

Dalfis, s' auzes mon voler
Dir a ren que sia,
Tant am vostra companhia
Que vos en saubratz lo ver.

V.

Manta gens me mal razona

Quar ieu non chant plus soven,
E qui d' aisso m' ocaizona
Non sap ges quant longamen
M' a tengut en greu pessamen
Cill que mos cors empreisona,
Per qu' en pert tot jauzimen,
Tal desconort mi dona.

Pero si m fo douss' e bona
Ma domn' al comensamen,
Ara no m' acuelh ni m sona
Plus que fai a l' autra gen,
Quar conois qu' ieu l' am finamen;
E s' aital mi guazardona,
Amors fara falhimen,
S' aquest tort li perdona.

De tota joia m deslonja
Ma dona, e non l' es honors,
Qu' ab calque plazen messonja
Mi pogra far gen socors:
Ar vei que non es mas folhors
Aquesta entendensa lonja,
Dont ai fag tantas clamors
Qu' anta n' ai e vergonja.

Partirai m' en donc ieu? Non ja;
Que sos pretz e sa valors
M' o defen e m' o calonja;
Quant ieu cuit amar alhors
Per tot lo cors m' intra s' amors,
Si cum fai l' aigua en l' esponja.
Tos temps mi plaira 'l dolors,
Cum que m destrenh' e m ponja.

E vuelh be qu' amors m' asalha,
E m guerrei matin e ser;
Contra la sua batalha
No vuelh ja repaus aver:
E s' ieu non ai tot mon voler,
Tals es silh qu' aissi m trebalha,
Qu' en est mon non a plazer
Qu' el mieu maltraire valha.

Lauzenga ni devinalha
D' enuios no m cal temer;
Sol pessar de lieys no m falha,
Res no m' en pot dan tener;
Qu' el consirs don ieu m' alezer
Me pais mais qu' autra vitalha;
Per ren que n' aia en poder
Mos cors no s' anualha.
Chansos, a totz potz dir en ver
Que mon chan non agra falha,
Si m volgues d' amor valer
La belha cui dieus valha.

VI.

Quant amors trobet partit
Mon cor de son pessamen,
D' una tenson m' asalhit,
E podetz auzir comen:
“Amicx Peyrols, malamen
Vos anatz de mi lunhan,
E pus en mi ni en chan
Non er vostr' entencios,
Diguatz pueis que valretz vos?”

“Amors, tant vos ai servit,
E pietatz no us en pren,
Cum vos sabetz quan petit
N' ai aiut de jauzimen;
No us ochaizon de nien,
Sol que m fassatz derenan
Bona patz, qu' als no us deman
Que nulhs autres guazardos
No m' en pot esser tan bos.”

“Peyrols, metetz en oblit
La bona domna valen.
Qui tan gen vos aculhit
E tant amorosamen,
Tot per mon comandamen
Trop avetz leugier talan,
E non era ges semblan,
Tant guays e tant amoros
Eratz en vostras chansos.”

“Amors, mi dons, pos la vit,
Ai amada lonjamen;
Enquer l' am, tant m' abelit
E m plac al comensamen,
Mas folia no i enten:
Pero maint amic partan
De lor amigas ploran,
Que, s' En Saladis no fos,
Sai remanseran joyos.”

“Peyrols, Turc ni Arabit
Ja pel vostr' envazimen
No laisseron tor Davit.
Bon cosselh vos don e gen,
Amatz e cantatz soven;
Iretz vos, e 'l rey no van!
Veiatz las guerras que fan,
Et esguardatz dels baros
Cossi trobon ochaizos!”

“Amors, ancmais no falhit,
Mas ar falh forsadamen,
E prec dieu que m sia guit,
E que trameta breumen
Entr' els reys acordamen,
Qu' el socors vai trop tarzan,
Et auria mestier gran
Qu' el marques valens e pros
N' agues mais de companhos.”

“Peyrols, molt amic partran

De lurs amiguas ploran,

Que, si Saladis no fos,

Sai remanseran ab nos.”

“Amors, si li rey no van,
Del Dalfin vos dic aitan,
Que per guerra ni per vos
No remanra, tant es pros.”

//

https://oc.wikipedia.org/wiki/Peir%C3%B2l

Peiròl o Peiròl d'Auvèrnha foguèt un trobador auvernhat. Nasquèt cap a 1160 e defuntèt cap a 1220). Escriguèt mai que mai de cansos de fin' amor a la fin del sègle XII e al començament del sègle XIII. Trente quatre poèmas nos son demorats entre losquals, dètz set amb sas melodias.

Se sap pas grand causa de sa vida, mas la naissença de Peiròl es generalament estimada a l'entorn de 1160. Es benlèu originari del vilatge de Pérols a Prondines, Puèi de Doma, al pe del castèl de Rocafòrt Montanha). Una autra possibilitat per sa vila natala es Peiròl dins la vila modèrna de Riòm de las Montanhas. Sa patria èra doncas "en la contrada del Dalfin": dins lo comtat del Dalfin d'Alvèrnha.

Peirol èra a l'origina un paure cavalièr, descrit coma "cortés e polit" per l'autor de sa vida de la fin del sègle XIIIen. Serviguèt la cor de Dalfin d'Alvèrnha, mas èra amorós de sa sòrre Salh de Claustra, molhèr de Beraut III de Mercuèr, e escriguèt cansons per aquesta "domna" (dòna). Alara que Dalfin aviá menat sa sòrre a la cour per Peiròl e aviá ajudat Peiròl a respondre a sos gosts dins sas composicions, Dalfin finiguèt per venir gelós de l'atencion que sa sòrre acordava a Peirol e, en partida pr'amor de l'inconvenença, deguèt donar comjat a Peiròl. Son biograf indica, Peirols no se poc mantener per cavallier e venc joglars, et anet per cortz e receup dels barons e draps e deniers e cavals.

Peiròl es conegut per èsser estat un violonista e un cantaire dins una tornada d'Albertet de Sestaro. Après èsser tornat d'un pelerinatge a Jerusalèm qualque temps en 1222 o après, Peiròl es saique mòrt a Montpelhièr dins los ans 1220.

viernes, 19 de abril de 2024

Landacisme - Lansolada

Landacisme, s. m., lat. lambdacismus, lambdacisme, répétition vicieuse du L.

Lambdacismus... ut: Sol et luna luce lucebant alba, levi, lactea.

Marcian. Capella, De nuptiis Mercur. et philolog. 5.

Landacisme es cant una dictios finish en L, e la seguens comensa per L.

Leys d'amors, fol. 109.

Lambdacisme, c'est quand un mot finit en L et le suivant commence par L.

Vendre ni far vendre peis corromput ni languit. Surströmming


Languor, Langor, s. f., lat. languor, langueur, peine.

Fay venir home en langor o en caitivier. V. et Vert., fol. 13.

Fait venir l'homme en langueur ou en misère.

Lo turmen

Que m'a mes en tan gran languor.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es la. 

Le tourment qui m'a mis en si grande langueur. 

Plus s'amou, magiers es lor langors. 

T. de Lantelm et de Raimond: Ramon. 

Plus ils s'aiment, plus grande est leur peine. 

ANC. FR. Longuement sera en langor.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 385. 

Puis caï en une langor. Roman de Brut, t. I, p. 173. 

ANC. ESP. Languor. PORT. Langor. IT. Languore.

2. Langui, Lagui, s. m., peine, chagrin, retard.

Lo cor e'l sen e mon langui perdrai.

G. Riquier: Aissi com selh. 

Le coeur et le sens et ma peine je perdrai.

Ieu agui

El cami gran trebalh e lagui.

Leys d'amors, fol. 120.

J'eus au chemin grand tourment et retard.

ANC. CAT. Lagui.

3. Languimen, s. m., abattement, langueur, peine.

Per languimen e per tristor

De lauzengiers maldizens.

Paulet de Marseille: Sitot no m fas.

Par abattement et par tristesse de flatteurs médisants.

Lo greus trebalhs e 'ls languimens... d'ifern. Contricio e penas ifernals.

Le pénible tourment et les peines... d'enfer.

ANC. CAT. Languiment.

4. Laguios, adj., lat. languidus, languissant, nonchalant, insouciant, négligent.

Qui trop laguios

Es de far so c'a far a.

G. Riquier: Aitan grans.

Qui est trop insouciant de faire ce qu'il a à faire.

Fig. Mas l'esper es doptos,

E 'l jorn es laguios.

G. Riquier: Per re non.

Mais l'espoir est douteux, et le jour est languissant.

5. Languir, v., lat. languere, languir, gémir, souffrir.

Mais volria jauzens durmir,

Que velhan deziran languir.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Plus je voudrais dormir me réjouissant, qu'en veillant languir désirant.

Los uns ten rics, e 'ls autres fai languir.

Giraud de Calanson: A leys cui am.

Les uns tient puissants, et les autres fait languir.

Part. pas. Adoncs la dolor languida es trop grans. Liv. de Sydrac, fol. 41.

Alors la douleur soufferte est trop grande.

- Alangui, abattu.

Don soy fort languit. Leys d'amors, fol. 27. 

Dont je suis fort alangui.

Fo ta fort afrevolida

Per la dolor e tan languida

Que no s podia em pes tener.

Passio de Maria.

Fut si fort affaiblie par la douleur et si abattue qu'elle ne pouvait se tenir en pieds.

- Infect, puant.

Vendre ni far vendre peis corromput ni languit.

Cartulaire de Montpellier, fol. 175. 

Vendre ni faire vendre poisson corrompu et infect.

IT. Languire.

L'espagnol et le portugais ont conservé le participé passé languido (lánguido en castellano, lánguida, participio pasado: adjetivo).

6. Languiar, Laguiar, v., languir, souffrir, affliger, chagriner, alanguir.

Qui tant se vol laguiar, et son temps despendre. Leys d'amors, fol. 23. Qui tant se veut chagriner, et son temps dépenser.

Aver poder ni voler, nueg ni dia,

De mi loingnar del maltrag que m languia.

B. Calvo: S'ieu ai perdut.

Avoir pouvoir et vouloir, nuit et jour, de m'éloigner de la peine qui m'alanguit.

Part. prés. Laguian cum gens marrida.

Brev. d'amor, fol. 15.

Languissant comme gent attristée.

(chap. En chapurriau fem aná: trist, tristos o tristes; melancólic, melancolics, melancólica, melancóliques; decaigut, decaiguts, decaiguda, decaigudes; afligit, afligits, afligida, afligides; depressiu, depressius, depressiva, depressives; desfet, desfets, desfeta, desfetes; dessolat, dessolats, dessolada, dessolades; modorro, modorros, modorra, modorres; A Arnes alguns diuen moix, moixa.)

Algars, Algás, toll del vidre, Arnes, Tarragona, Lo Port,

Lanhar, Lagnar, Laignar, v., gémir, se plaindre, s'affliger, s'inquiéter. Voyez Muratori, Diss. 33.

Mas qui que s lanh

Qu'el jass' el banh, 

E gense sa colors.

Giraud de Borneil: Jois e chans.

Mais qui que ce soit qui se plaigne qu'il gisse au bain, et embellisse sa couleur.

Car si s laigna ni s rancura.

P. Rogiers: Al pareissen. Var. 

Car s'il se plaint et se désole. 

ANC. FR. Sa chamberrière, laquelle laignoit ou respondoit despiteusement. Lett. de rém. de 1385. Carpentier, t. II, col. 989. 

IT. Lagnare.

2. Lanha, Lagna, Laigna, Layna, s. f., gémissement, affliction, plainte, inquiétude.

Als us mov lanha.

Los autres meurtris.

P. Cardinal: Quals aventura. 

Aux uns suscite affliction, les autres meurtrit.

La donzell' a suferc lonc temps dolor e layna. V. de S. Honorat.

La damoiselle a souffert longtemps douleur et affliction.

En aissi m ten lo desirs en greu laigna.

Peyrols: Si be m sui. 

Par ainsi le désir me tient en pénible inquiétude. 

ANC. IT. Lagna.


Lansa, s. f., lat. lancea, lance.

Le mot lance a été employé par les anciens Gaulois, Allemands et Espagnols. 

Voyez Aulu-Gelle, lib. XV, cap. 20. - Diodore, lib. V. - Watcher (Wachter), Gloss. germ., v°. Lanze. Voyez aussi Aldrete, p. 169. - Denina, t. I, 

p. 259, et t. II, p. 335. - Leibnitz, Coll. étym., p. 119.

Anc en escut lansa non frais.

Bertrand de Born: Al dous nou. 

Oncques sur écu lance il ne brisa. 

Fig. Atressi m nafr' amors fort, 

Com vos, de sa lansa.

Rambaud de Vaqueiras: Engles. 

Également me blesse amour fortement, comme vous, de sa lance.

CAT. Llansa (MOD. Llança). ESP. Lanza. PORT. Lança. IT. Lancia.

(chap. Llansa, llanses. v. llansá : aviá, aventá, tirá, p. ej una llansa.)

2. Lansada, s. f., estafilade, coup de lance.

Fereiro s tant fort amdos que am las lansadas... trauquero li uns l'autre l'escut e l'aubert. Philomena.

Ils se frappèrent si fort tous deux qu'avec les coups de lance... ils trouèrent l'un l'autre l'écu et le haubert.

CAT. Llansada (MOD. Llançada). ESP. Lanzada. PORT. Lançada. 

IT. Lanciata. (chap. Llansada, llansades: cop de llansa y partissipi de llansá: llansat, llansats, llansada, llansades.)

3. Lanceta, Lanseta, s. f., lancette.

Quatre lansetas totas novas.

Talhar la pointa de cadauna lanceta.

(chap. Cuatre llansetes totes noves. Tallá la punta de cada llanseta; cada una de les llansetes.)

Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 436. 

Quatre lancettes toutes neuves.

Tailler la pointe de chacune lancette.

CIT. Llanceta. ESP. PORT. Lanceta. IT. Lancetta. (chap. Llanseta, llansetes: instrumén quirúrgic, paregut a un punchó o punsó.)

4. Lancier, Lansier, s. m., porte-lance, crochet auquel on suspendait la lance.

Vi sa lansa e son escut

C'om l' ac en un lansier pendut.

Roman de Jaufre, fol. 45.

Vit sa lance et son écu qu'on lui eut suspendu en un porte-lance.

- Lat. lancearius, soldat qui porte la lance, lancier. 

CC lancier sian aparelhat. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 23.

Que deux cents lanciers soient préparés. 

ANC. CAT. Llancer. ESP. Lancero. PORT. Lanceiro. IT. Lanciero. 

(chap. Llansé, llansés: soldat que porte la llansa.)

5. Lans, Lanz, s. m., élan, jet, élancement, trait.

Al primier lans pert ieu mon esparvier.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 

Qu'au premier jet je perde mon épervier. 

Adv. comp. Tan fui laissatz,

Quan la vi al prim lanz.

Sordels: Tan m'abellis.

Tant je fus étreint, quand je la vis de prime abord.

El mielhs del mon s'es perdutz en un lans.

Aimeri de Peguilain: S' ieu anc chantiei. 

Le meilleur du monde s'est perdu en un trait.

ANC. CAT. Llans. ESP. Lance. PORT. Lanço. IT. Lancio.

6. Lansar, v., lancer, jeter, darder, pousser.

No ill ten pro ausberc fort ni espes,

Si lansa dreit.

Pueis lansa un dart de plom gent afilat.

Giraud de Calanson: A lieys cui am. 

Ne lui tient profit haubert fort et épais, tant il lance droit.

Puis lance un dard de plomb gentiment affilé. 

Fig. Ab un dous amoros esguar

Que ni lansero siey huelh lairo.

Sordel: Bel m' es ab.

Avec un doux amoureux regard que me lancèrent ses yeux fripons.

CAT. Llansar (MOD. Llançar). ESP. Lanzar. PORT. Lançar. IT. Lanciare.

(chap. Llansá: llanso, llanses, llanse, llansem o llansam, llanséu o llansáu, llansen; llansat, llansats, llansada, llansades.)

7. Eslais, s. m., élan, course, vitesse, trait, effort.

Tro a la nau del port volon far lur eslays. V. de S. Honorat.

Jusqu'au navire du port ils veulent faire leur course. 

Fig. D' alegransa e de joi fai un eslais.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96. 

D'allégresse et de joie fait un élan.

Loc. fig. Ves ifern fay son eslais.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Vers enfer fait son élan. 

Adv. comp. D' aquesta gent marrida que vengron a eslays. 

V. de S. Honorat.

De cette gent hideuse qui vinrent avec impétuosité.

Fuia 'ls mals a grant eslais. 

T. d'Aimeri de Peguilain et d'Albertet: N Albertet.

Qu'il fuie les méchants à grand effort.

Aissi m venon tug d' eslais.

Aimeri de Bellinoi: Era m'agr' ops. 

Ainsi me viennent tous d'élan.

Ieu m n' irai lay de gran eslays.

Rambaud d'Orange: Entre gel e vent. 

Je m'en irai là de grande impétuosité.

ANC. FR. A tant s'en tourne à grant eslais, 

Et Euriaus remaint dolente, 

Qui de plourer pas ne s'alente.

Roman de la Violette, p. 58.

Si saillit de plein eslays jus du destrier. 

Hist. de Gérard de Nevers, p. 85.

8. Eslansar, v., élancer, pousser, jeter.

En als non ai cor que m' eslans.

Rambaud d'Orange: Aras no siscla. 

En autre chose je n'ai coeur que je m'élance.

Mos cors en leis amar s' eslansa.

Albert de Sisteron: En amor. 

Mon coeur s'élance à aimer elle. 

IT. Lanciare.

9. Eslaissar, v., élancer, précipiter, aventurer.

Braus cavals, quan s' eslaissa.

G. Adhemar: Lanquan vei.

Fougueux cheval, quand il s'élance.

(chap. Fogós caball, cuan ell s' avente, arree, arrenque, etc.) 

Fig. M' es vengut en cor que m' eslais

De far un novel sirventes.

Bertrand de Born: Pus lo gens.

M'est venu en volonté que je m'aventure à faire un nouveau sirvente.

Si m dey tener qu' en trop dir no m'eslais.

Gui d'Uisel: Anc no cugey.

Ainsi je dois me tenir qu'à trop dire je ne m'aventure.

ANC. FR. Devant les Sarrasins se prent à eslaisser.

Roman de Fierabras en vers français.

Li dus s' eslaisse en 1 prael. Roman del conte de Poitiers, v. 860.

Puis ont les chevaus eslaisiés. Roman de la Violette, p. 260.

10. Relais, s. m., relais, élan.

Ab tan Bertrans s'en vai sus per relais.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.

En même temps Bertrand s'en va sus par relais.

Adv. comp. Y corre de relais.

Tal paor, que de relais

S'en torneron drech al palays.

V. de S. Honorat.

Y courir d'élan.

Telle peur, que d'élan ils s'en retournèrent droit au palais.


Lansolada, s. f., lansolade, sorte de plante.

Solvi pro VIII lanssolatis palearum... De qualibet lanssolata II albos.

Tit. de 1372. Hist. de Nîmes, t. II, pr.. p. 319.

Per sanar la carn nafrada,

Es bona la lansolada

Qu'om apela carlepepi.

Brev. d'amor, fol. 50.

Pour guérir la chair blessée, est bonne la lansolade qu'on appelle carlopepin.

(N. E. Creo que habría que buscar alguna planta “lanceolata”, como la Plantago lanceolata, con hojas en forma de lanza.

En el Dictionnaire provençal-français de Simon-Jude Honnorat, tomo 2, el autor cita a Raynouard, y le corrige: “Lanssolatis palearum, signifie ici: Lansolada de palha, plein un drap de paille, comme on le dit encore aujourd'hui. También sale algo en "Romania".)

Per sanar la carn nafrada,  Es bona la lansolada  Qu'om apela carlepepi.

En Argentina:

Alpiste pajarero, calracho, carmel, carrajó, hierba de las almorranas, la de las almorranas, liantel, llanté, llantel, llanten, llantén, llantén de cinco nervios, llantén de hoja estrecha, llantén de hojas de lanza, llantén de hojas estrechas, llantén de siete nervios, llantén lanceolado, llantén menor, llanter, michitos, orejillas de liebre, pelosilla, planta de las almorranas, plantaina, raíz de las almorranas, rampetes, siete nervios, sietevenas, lengua de oveja, siete venas.

En España:

alpiste, alpiste bravo, alpiste pajarero, alpistes, antén, aquinácea, argadillo, avellanas, cinco en vena, cinco venas, cinco-nervios, cincovenas, cochinina, cola de rata, correola, cuatro venas, diantel, diente de león, estrella, estrella de mar, ezpata-plantaina, felpa larga, flor de la mensida, hierba de cinco venas, hierba de la cortadura, hierba de lagartija, hierba de las almorranas, hierba de las cinco rayas, hierba de las siete costuras, hierba de los pájaros, hierba para el sudor de pies, hierba para heridas, hierba para las almorranas, hoja de lagartija, hoja de lentén, hoja de siete costillas, hojas de cinco venas, la de las almorranas, lagartijera, lampaza, lanceolada, lancilla de arroyos, lantel, lantel del fino, lantén, lengua de cabra, lengua de mixón, lengua de oveja, lengua de prado, lengua de pájaro, lengua de vaca, lenguazas, lenté picudo, lentén, lentén largo, liantel, lintén, llantaina, llantel, llantén, llantén de hojas de lanza, llantén de hojas estrechas, llantén menor, llanter, llanté, llantén, llantén de cinco nervios, llantén de hoja estrecha, llantén de hojas estrechas, llantén de siete nervios, llantén lanceolado, llantén mayor, llantén menor, llantén pequeño de cinco-nervios, llantén silvestre, llentel, llentén, mastia, matapepinos, michitos, moscas, oreja de cabra, oreja de liebre, orejillas de liebre, pelosilla, pelosilla borde, picadera, planta de las almorranas, planta para el colesterol, planta para prevenir catarros, plantaina, plantaina de hojas estrechas, plantaina menor, plántago, rampetes, raíz de las almorranas, siete costillas, siete nervios, sietevenas, yantel, llantén kocue, yentén, yerba de las cinco venas, yerba de los pájaros, zaragatona.

lunes, 4 de marzo de 2024

Ferir - Ferrigola

Ferir, v., lat. ferire, frapper.

E m play quan vey grans colps ferir.

Boniface de Castelane: Guerra e trebalhs.

Et me plaît quand je vois frapper grands coups.

En quelques temps, et surtout au présent de l'indicatif, il prend quelquefois l'i avant l'e.

heridas, ferides, ferí; Ferir, v., lat. ferire, frapper.

Per ver sabran qual son li colp qu'ieu fier.

P. Vidal: Drogman (Drogoman).

Ils sauront vraiment quels sont les coups que je frappe.

El feric sobre els. Philomena. 

Il frappa sur eux. 

Fig. M'abric sai on sol non fer.

P. Fabre d'Usez: Quan pes. 

Je m'abrite ici où le soleil ne frappe. 

Aquest' amors me fier tan gen 

Al cor d' una doussa sabor.

B. de Ventadour: Non es. 

Cet amour me frappe si gentiment au coeur d'une douce saveur.

Le participe passé est en IT ou en UT:

Que l' aion batut e ferit.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qu'ils l'aient battu et frappé. 

Fo si malament e nafratz e ferutz.

Guillaume de Tudela. 

Fut si méchamment et blessé et frappé. 

ANC. FR. Qant il de riens mestier auroient 

De cete verge en mer ferroient... 

Si tost con en la mer feri, 

Une brebiz fors en sailli.

Roman du Renart, t. I, p. 3. 

On guygne, on rit, on fiert ou frappe. Coquillart, p. 169.

Tu as ferut ta maissele.

Anc. trad. du Psaut. Ms. n° 1, ps. 3. 

Li reis meismes fu feruz, 

E de sun cheval abatuz.

Roman de Rou, v. 9134.

Il vindrent ferant des esperons vers nous. Joinville, p. 34.

CAT. ANC. ESP. Ferir. ESP. MOD. Herir. PORT. Ferir. IT. Ferire. 

(chap. Ferí: ferixgo o ferixco, ferixes, ferix, ferim, feriu, ferixen; ferit, ferits, ferida, ferides.)

2. Ferimen, s. m., frappement, percussion, choc, concours.

Delhs ferimens dels pieytz... resondia tota la valh. Philomena.

Des frappements des poitrines... retentissait toute la vallée.

Votz es so en l' ayre per feriment de la lengua.

Per lor fort feriment et collizio.

Eluc. de las propr., fol. 45 et 131.

Voix est son en l'air par percussion de la langue.

Par leur fort choc et collision.

Suaus ferimens de dictios. Leys d'amors, fol. 110.

Doux concours de mots.

ESP. Herimiento. PORT. IT. Ferimento. (chap. Ferimén, cop, percussió.)

3. Feridor, s. m., frappeur, batteur.

Ab lui s'en van bel feridor de lansa. 

B. Zorgi: Non laissarai. 

Avec lui s'en vont beaux frappeurs de lance. 

ANC. ESP. Feridor. ESP. MOD. Heridor. PORT. Feridor. IT. Feritore. 

(chap. feridó, feridós, feridora, feridores.)

4. Contraferir, v., contre-frapper. 

Part. prés. Mas la quarta e la quinta que 'l son contraferens,

S'acordon per descort.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Mais la quarte et la quinte qui lui sont contre-frappant, s'accordent par dissonnance.

5. Referir, v., refrapper, frapper de nouveau, à son tour.

Cum fo de Peleus la lansa,

Que de son colp non podi' om guerir,

Si per eys loc no s'en fes referir.

B. de Ventadour: Ab joi. Var. 

Comme fut la lance d'Achille, vu qu'on ne pouvait guérir de son coup, si on ne s'en fit refrapper au même lieu.

Hom selcla e referish los tonels. Leys d'amors, fol. 130.

Ou cercle et refrappe les tonneaux. 

Si un home vol ferir de la ma, et yeu lo voli referir d' una lansa.

L'Arbre de Batalhas, fol. 135.

Si un homme veut frapper de la main, et je le veux refrapper d'une lance.

ANC. ESP. Qui arramar quisier faz lo tu referir. 

Mas fue arriedo parte ricamente referido. 

Pausona si pudiese querria los referir. 

Poema de Alexandro, cop. 59, 983 et 159.

6. Entreferir, v., entre-frapper.

Se van entreferir ab mal cor e felo. Guillaume de Tudela. 

Se vont entre-frapper avec courage méchant et félon.

S' entreferran feramens,

Co fai lo fozer can dissen.

Los XV Signes de la fi del mon. 

Ils s' entre-frapperont durement, comme fait la foudre quand elle descend. 

Part. pas. Ab aquestas paraulas, si son entreferut.

Roman de Fierabras, v. 1609. 

A ces paroles, ils se sont entre-frappés. 

ANC. FR. Si tost s'en vont entreferir.

Roman du Renart, t. III, p. 262.

CAT. Entreferir.

 

Ferm, adj., lat. firmus, ferme.

Los teules que son fagz de brac... los fay tornar durs e ferms coma peyra

Tor fermada sobre ferma roca. V. et Vert., fol. 66.

Les tuiles qui sont faites de fange... les fait devenir dures et fermes comme pierre.

daball del tellat, Luis Arrufat

Tour affermie sur ferme roche. 

Fig. En autra part non es ferms mos volers. 

Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz. 

Ma volonté n'est point ferme en autre part. 

Lai on vey plus ferma volontat.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu. 

Là où je vois plus ferme volonté. 

Subst. Passem lai, qu' el ferms e 'l conoissens 

Nos guizara, lo bon papa Innocens. 

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Passons là, vu que le ferme et le savant, le bon pape Innocent nous guidera. 

ANC. FR. Tenons ferm ce que vos ferez. Villehardouin, p. 7.

Très ferm habitacle.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie. Cant. de Moyse.

Tant que certain e ferm le rendent.

B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 21. 

CAT. Ferm. ESP. PORT. Firme. IT. Fermo. (chap. Firme, firmes : segú, segús, segura, segures.)

2. Fermamen, adv., fermement.

Aquel qui la non estai fermament. Poëme sur Boèce. 

Celui qui n'est pas là fermement. 

Prometem fermamen per stipulacio.

Tit. de 1233. DOAT, t. CXXIV, fol. 163.

Nous promettons fermement par stipulation.

CAT. Fermament. ESP. PORT. Firmemente. IT. Fermamente. (chap. Firmemen : seguramen.)

3. Fermalh, Fermal, s. m., boucle, collier, fermoir.

Sa cara, sos fermals e sos fres. V. de S. Honorat.

Sa face, ses boucles et ses freins.

S'ieu n'agues o joya o fermalh,

Pus fora ricx d'un amiralh.

Lamberti de Bonanel: S'a mon. 

Si j'en eusse ou joyau ou boucle, plus je serais riche qu'un émir.

Fermals d'argent blanc.

Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.

Fermoirs d'argent blanc. 

ANC. FR. Fermeil que l'en met à la poitrine des femmes.

Glos. gall. lat. Carpentier, t. II, col. 438. 

Bien paré de courroie, de fermail et de chapel d'or. 

Joinville, p. 21.

Lui attachèrent un fermail moult richement garny de pierrerie.

Hist. de Gérard de Nevers, p. 68.

4. Fermalhamen, s. m., boucle, agrafe. 

Ja non auran pro botos... 

Ni auran pro fermalhamen.

Brev. d'amor, fol. 129. 

Jamais n'auront assez de boutons... ni n'auront assez de boucles.

5. Fermazo, s. f., assurance, traité.

Tuit l'autre baro 

Que m feron fermazo. 

Bertrand de Born: Ges no mi. Var. 

Tous les autres barons qui me firent assurance.

6. Fermalha, s. f., fiançaille, accordaille, traité.

O sia qu'ela aia paire, o sia que non, ja no valrian las fermalhas.

Trad. du Code de Justinien, fol. 45. 

Ou soit qu'elle ait père, ou soit que non, jamais ne vaudraient les accordailles. 

ANC. FR. Combien que les fiensailles ne fermailles n'eussent pas esté sur ce faites. Lett. de rém. de 1363. Carpentier, t. II, col. 386.

7. Fermansa, s. f., assurance, garantie. 

Det l' anel de son det per fermensa e per segurtat.

V. de R. Jordan. 

Donna l'anneau de son doigt pour assurance et pour sûreté.

Ieu non ai plus ni gatge ni fermansa. 

G. Faidit: De solatz. 

Je n'ai plus ni gage ni assurance. 

El o deu promettre per stipulazon, e donar bona fermansa.

Trad. du Code de Justinien, fol. 5. 

Il le doit promettre par stipulation, et donner bonne garantie. 

CAT. Fermansa.

8. Fermesa, s. f., fermeté, assurance, garantie.

Ha, per sa natura, dureza, fermeza.

Eluc. de las propr., fol. 158. 

A, par sa nature, dureté, fermeté. 

Per mais de fermesa, ieu dich... ay facha aquesta presen polissia de ma man propra. Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 230. 

Pour plus de garantie, moi dit... j'ai fait cette présente police de ma propre main. 

CAT. Fermeza. ESP. PORT. Firmeza. IT. Fermezza. (chap. Firmesa, seguridat, estabilidat, etc.)

9. Fermador, s. m., garant, témoin. 

D'aquest sacrament so... fermador. 

Tit. de 1139. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 244.

De ce serment sont... garants. 

PORT. Firmador. (chap. Firmadó, afirmadó, testimoni, testigo.)

10. Ferma, s. f., ferme, demeure, loge.

Maiso lur cove a bastir, 

Que hom apella per so ferma. 

Aqui, l' adobatz sa ferma 

Granda e larga, de tal guiza 

Que non tema plueia ni biza.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Il convient de leur bâtir une maison, que pour cela on appelle ferme.

Là, vous lui arrangez sa ferme grande et large, de telle manière qu'il ne craigne pluie ni bise. 

Fig. Hieu am mi dons, car m'es capdels e ferma.

G. Anelier de Toulouse: Vera merce. 

J'aime ma dame, car elle m'est cheptel et ferme.

Ab totas fermas et estacatges que seran necessarias.

Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 57.

Avec toutes fermetures et attaches qui seront nécessaires.

11. Fermage, s. m., fermage.

Aia Pons de Mondragon la moltura e 'l fermage.

Tit. de 1225. Arch. de l' Arch. de l'archev. d'Arles.

Que Pons de Mondragon ait la mouture et le fermage.

12. Fermaria, s. f., forteresse.

Car dizetz qu' ieu romanda en esta fermaria.

Roman de Fierabras, v. 2883. 

Parce que vous dites que je reste en cette forteresse.

13. Fermetat, s. f., lat. firmitatem, fermeté, assurance, forteresse.

Per fermetat de possessio. Philomena.

Pour assurance de possession.

Constancia, so es fermetat e bon perpauzamen.

V. et Vert., fol. 64. 

Constance, c'est fermeté et bonne résolution. 

O gienhs o defensios, 

O castelhs o fermetatz.

Cadenet: Amors e com. 

Ou engins ou défenses, ou châteaux ou forteresses.

ANC. FR.

Enforchie est de turs e d'altres fermetez. 

Roman de Rou, v. 4161.

Mes chastiax et mes fermetez.

Roman du Renart, t. III, p. 233. 

Et y avoit cinq fermetez, car c'estoit une ville forte à merveilles.

Monstrelet, t. II, fol. 196.

14. Fermar, v., lat. firmare, affermir, fixer. 

Pot ben fermar la terra que m soste.

Albertet: Destreitz d'amor. 

Peut bien affermir la terre qui me soutient. 

Va fermar los ginols en terra.

Hist. abr. de la Bible, fol. 60. 

Va fixer les genoux en terre.

Qui son vilan non aerma, 

En deslialtat lo ferma.

Bertrand de Born: Mout mi plai.

Qui ne ruine pas son vilain, l' affermit en déloyauté.

Del albre vos ai dihtz yeu, 

Qu'en terra no s ferma ni vieu. 

Brev. d'amor, fol. 4.

Je vous ai dit touchant l'arbre, qu'il ne s'affermit ni vit en terre.

- Fiancer.

Car nuls om non pot fermar molier, si el a mens de VII ans.

Trad. du Code de Justinien, fol. 45.

Car nul homme ne peut fiancer une femme, s'il a moins de sept ans. Substantiv.

El escrid' a s'amia: No duptetz, ma fermada! 

Roman de Fierabras, v. 2787. 

Il crie à son amie: Ne craignez, ma fiancée! 

Part. pas. Que no s deslatz

Lo plaitz fermatz.

Perdigon: Entr' amor. 

Que le plaid fixé ne se diffère. 

En amor de Dieu son fermatz. V. et Vert., fol. 32. 

Sont affermis en l'amour de Dieu. 

CAT. Fermar. ANC. ESP. PORT. Firmar. IT. Fermare. (chap. Firmá.)

15. Fermamen, Firmamen, s. m., lat. firmamentum, firmament. 

An vist un' estela cazer del fermamen. V. de S. Honorat. 

(chap. Han vist un estrel caure del firmamén; una estrella, un estel.)

Ont vu une étoile choir du firmament. 

Be s pot fermamen apellar.

Brev. d'amor, fol. 25. 

Se peut bien appeler firmament. 

Lo caps es redons com lo firmamens. Liv. de Sydrac, fol. 10.

Le chef est rond comme le firmament.

- Assurance.

Lo fermament de son coratge orrezet per amonestassio del serp.

Declar. de motas demandas. 

Souilla l'assurance de son courage par l'instigation du serpent.

- Fortification.

Novelament garnida de novels fermamens. Guillaume de Tudela.

Nouvellement garnie de nouvelles fortifications. 

CAT. Firmament. ESP. Fermamento, firmamiento (firmamento). 

PORT. Firmamento. IT. Fermamento. (chap. Firmamén, firmamens.)

16. Affirmatio, s. f., lat. affirmatio, affirmation, assurance.

Maior affirmatio de so qu'om ditz,

Doas negatios, segon lati, fan affirmatio.

(chap. Dos negassions, segons lo latín, fan afirmassió.)

Leys d'amors, fol. 124 et 99. 

Plus grande affirmation de ce qu'on dit. 

Deux négations, selon le latin, font affirmation. 

CAT. Afirmació. ESP. Afirmación. PORT. Affirmação. IT. Affermazione. (chap. Afirmassió, afirmassions; v. afirmá: afirmo, afirmes, afirme, afirmem o afirmam, afirméu o afirmáu, afirmen; afirmat, afirmats, afirmada, afirmades.)

17. Affermadura, s. f., garantie, attestation.

Presa et recebuda la deita affermadura.

Tit. de 1330. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Prise et reçue ladite garantie.

18. Affirmatiu, adj., lat. affirmativus, affirmatif.

Aprop, locutio affirmativa.

Se podon dire li dig verset per paraulas affirmativas.

Leys d'amors, fol. 99 et 152. 

Après, locution affirmative.

Lesdits versets se peuvent dire par paroles affirmatives.

CAT. Afirmatiu. ESP. Afirmativo. PORT. Affirmativo. IT. Affermativo.

(chap. Afirmatiu, afirmatius, afirmativa, afirmatives.)

19. Affermar, v., lat. affirmare, affirmer, affermir, assurer.

Om just non deu trianza far

Entre jurar et afermar. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

L'homme juste ne doit pas faire distinction entre jurer et affirmer.

Ganre y ac d' autres guirens 

Que affermero veramens 

Que Crist era vera propheta.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Y eut beaucoup d'autres témoins qui affirmèrent véritablement que Christ était vrai prophète.

Afermo e manteno lor folias. Liv. de Sydrac, fol. 41. 

Affermissent et maintiennent leurs folies. 

ANC. FR. La paiz fu afermée, ki gaires ne dura. Roman de Rou, v. 901.

Bien s'est amours afermée 

En mon cuer à long séjour.

Roman du châtelain de Coucy, v. 396. 

ANC. CAT. Affermar. CAT. MOD. ESP. Afirmar. PORT. Affirmar.

IT. Affermare. (chap. Afirmá, assegurá, fé firme, firmá un documén.)

20. Cofermatio, Cofermacio, Confirmation, s. f., lat. confirmationem, confirmation.

Per maior cofermatio. Leys d'amors, fol. 124. 

Pour plus grande confirmation. 

A confirmation d'aizo... Augustin, al libre... Doctrine des Vaudois.

En confirmation de ceci... Augustin, au livre... 

Quitanssa, confirmation, ratiffication.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXV, fol. 299. 

Quittance, confirmation, ratification.

- Sacrement de la confirmation.

Los VII sagramens de la sancta glieya... La sancta cofermacio.

(chap. Los set sagramens de la santa iglesia... La santa confirmassió.)

V. et Vert., fol. 5. 

Les sept sacrements de la sainte église... La sainte confirmation.

CAT. Confirmació. ESP. Confirmación. PORT. Confirmação. 

IT. Confermazione. (chap. Confirmassió.)

21. Confermament, Cofermamen, s. m., confirmation.

Los quals lausament, confermament. 

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 230. 

Lesquelles approbation, confirmation. 

Carta del cofermamen de las honors.

Cartulaire de Montpellier, fol. 160. 

Charte de la confirmation des honneurs.

ANC. ESP. Confirmamiento. IT. Confermamento. (chap. Confirmamén, confirmamens; v. confirmá: confirmo, confirmes, confirme, confirmem o confirmam, confirméu o confirmáu, confirmen; confirmat, confirmats, confirmada, confirmades.)

22. Confermatiu, Cofermatiu, adj., lat. confirmativus, confirmatif, confortatif. 

Cant es confermativa.

Leys d'amors, fol. 131. 

Quand elle est confirmative. 

De sanetat cofermativa. Eluc. de las propr., fol. 73.

Confortative de santé.

ESP. PORT. Confirmativo. IT. Confermativo. (chap. Confirmatiu, confirmatius, confirmativa, confirmatives.)

23. Confermatori, Confirmatori, adj., confirmatif.

Ayssi meteysh pot hom trobar los rims en ori, coma: auditori... confermatori. Leys d'amors, fol. 151.

(chap. Aixina mateix pot hom trobá les rimes en ori, com: auditori, confirmatori.)

On peut de même trouver les rimes en oire, comme: auditoire... confirmatif.

Letras confirmatorias.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CLXXII, fol. 320.

Lettres confirmatives. 

CAT. Confirmatori. ESP. Confirmatorio. (chap. Confirmatori, confirmatoris,  confirmatoria, confirmatories.)

24. Confermar, Cofermar, Confirmar, v., lat. confirmare, confirmer, établir, affermir, appuyer.

Elh do d'aquestas ciutats vos confermi. Philomena.

Je vous confirme le don de ces cités. 

Quar vilas, pus si conferma 

En tan ferm loc, si referma.

Bertrand de Born: Mout mi plai.

Car vilain, quand il s'établit en si ferme lieu, se raffermit.

Las condemnations, las quals... se confirman.

Statuts de Provence, BOMY, p. 5. 

Les condamnations, lesquelles... se confirment.

- Conférer le sacrement de la confirmation.

Confirmacios que fay l' evesques e lo fron d'ome o de femna, can lo conferma.

Des sept Sacrements en provençal, fol. 58. 

Confirmation que fait l'évêque sur le front d'homme ou de femme, quand il le confirme.

Part. pas. El decret confermat. Vie de S. Trophime. 

Le décret confirmé.

Son per gratia cofermat

Tan que no podo far peccat.

Brev. d'amor, fol. 24. 

Sont affermis par la grâce tellement qu'ils ne peuvent faire péché.

Preicatios de preveire deu esser cofermada per obras.

Trad. de Bède, fol. 55.

Prédication de prêtre doit être confirmée par œuvres.

ANC. FR. Otroi e conferm chele meisme vente. 

Charte de la commune d' Hesdin

Mes François, qui, d'ancienne coustume, ont que il soient vainqueurs, se confermèrent et se joindrent ensemble.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 185. 

ANC. CAT. Confermar. CAT. MOD. ESP. PORT. Confirmar. IT. Confermare. (chap. Confirmá, confirmás.)

25. Desfermar, v., ouvrir, renverser, ébranler, détacher. 

Ela venc a la carcer, si la fetz desfermar.

Roman de Fierabras, v. 2078.

Elle vint à la prison, se la fit ouvrir.

Si 'l mon pogues desfermar,

E far l' en abis deissendre.

B. Zorgi: S'ieu trobes.

Si je pusse ébranler le monde, et le faire descendre en l'abîme.

Fig. Al jove rei d' Arago, que conferma

Merce e dreg, e malvestat desferma. 

G. Anelier de Toulouse: Vera merce. 

Au jeune roi d'Aragon, qui affermit merci et justice, et renverse la méchanceté.

Part. pas. Mon desfermat cor, fals e fer.

P. Fabre d'Usez: Quan pes qui. 

Mon coeur ébranlé, faux et dur. 

ANC. FR. Et Yfame reprend la clef,

Maintenant l'uis li defferma.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 459.

L'or peut un huis de fer, ce dit-on, deffermer. 

Œuvres de Du Bellay, fol. 358. 

Si l'ovreient é défermeient.

Marie de France, t. II, p. 430. 

CAT. Desfermar. IT. Differmare.

26. Eferm, Enferm, adj., lat. infirmus, infirme, malade.

O es eferms, o a afan agut. Poëme sur Boèce. 

Ou il est infirme, ou il a eu chagrin. 

Ad home enferm, la carns de molto es plus sana.

Liv. de Sydrac, fol. 80. 

Pour l'homme malade, la chair de mouton est plus saine. 

Fig. La terra sera enferma per la calor de l'estieu.

(chap. La terra estará dolenta per la caló del estiu.)

Liv. de Sydrac, fol. 42.

La terre sera malade par la chaleur de l'été.

Un escolá vol a una Siñora viuda, que, enamorada de un atre, una nit de ivern lo fa assentás damún de la neu esperánla, y ell, después, tot un día de mijans de juliol la fa está despullada a una torre exposta a les mosques, als tabans y al sol que bade les roques.

ANC. FR. Nus hons n'i vient tant soit enfers... 

Que meintenant gariz ne fust.

Roman du Renart, t. II, p. 115. 

Tant est fox de pesme nature 

Que plus li est doctrine sure 

Que ne soit à l' enferm le pains. 

Le Reclus de Molliens, fol. 1. Gloss. sur Joinville, v°. Pesme.

Tuit li enfers qui venoient à son moustier estoient sanez par ses prières.

(chap. Tots los dolens que veníen al seu monasteri eren sanats per les seues rogatives, orassions.)

V. des SS. Pères. Carpentier, t. II, col. 868. 

Durement fu enfers li rois Pepins. 

Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 87. 

ESP. PORT. Enfermo. IT. Infermo. (chap. Dolén, dolens, dolenta, dolentes. Lo agüelo sebeta fa aná malal, malals.)

27. Efermetat, Enfermetat, Infermetat, s. f., lat. infirmitatem, infirmité, maladie.

Gran efermetat. Liv. de Sydrac, fol. 14.

Grande infirmité.

Molts mals e moltas infermetats.

(chap. Mols mals y moltes enfermedats.)

Tit. de 1310. Bosc, Mém. du Rouergue, t. III, p. 234.

Beaucoup de maux et beaucoup d'infirmités. 

Enfermetat de febre. V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 284.

(chap. Enfermedat de fiebre.)

Maladie de fièvre. 

CAT. Infirmitat. ESP. Enfermedad. PORT. Enfermidade. 

IT. Infermità, infirmitate, infirmidade. (chap. Enfermedat, enfermedats. Cuan algú té una enfermedat está dolén, dolens, dolenta, dolentes.)

28. Effermeria, Efermaria, s. f., infirmerie.

Del... refrechor ni de l' efermaria.

(chap. Del... refectori y de la enfermería.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 342.

Du... réfectoire et de l' infirmerie. 

Fig. Delieg es cais effermeria.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Délice est quasi infirmerie.

- Infirmière.

Una efermaria morga... tenguda de pervezer... de medecinas.

(chap. Una enfermera monja... que teníe que proví... medissines.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 340.

Une religieuse infirmière... tenue de pourvoir... de médecines.

CAT. ESP. (enfermería, enfermera) Enfermeria. PORT. Enfermaria. IT. Infermeria.
(chap. Enfermería, enfermeríes.)

29. Efermier, Enfermer, s. m., infirmier.

D'En Bonel, efermier.

(chap. De Bonel, enfermero. Casi com l'alcalde de Valderrobres, Carlos Boné Amela, que tamé es enfermero. Este segón apellit podríe sé lo mateix que lo de Ignacio Sorolla Amela.)

Carlos Boné Amela, alcalde, Valderrobres, senadó, senador, senado

Tit. de 1226. Arch. du Roy., J. 320.

Du seigneur Bonel, infirmier.

En Bonels, l'enfermers.

Tit. de 1221. Arch. du Roy., J. 309. 

Le seigneur Bonel, l'infirmier. 

CAT. Enfermer. ESP. Enfermero. PORT. Enfermeiro. IT. Infermiere.

(chap. Enfermero, enfermeros, enfermera, enfermeres.)

30. Enfermar, Enfirmar, v., lat. infirmare, emmaladir, rendre malade, débiliter.

Cassa la feda maganhada,

Que non enferme ta maynada.

V. de S. Honorat. 

Chasse la brebis galeuse, qu'elle ne rende malade ton troupeau.

Tota... carns enfirmaria. Trad. de Bède, fol. 16. 

Toute... chair deviendrait malade. 

ESP. PORT. Enfermar. IT. Infermare. (chap. Ficás dolén; enfermá no se sol di.)

31. Refermar, Reffermar, v., renforcer, raffermir, réparer, confirmer. Menero V sirvens per refermar las tors. Philomena. 

Menèrent cinq sergents pour renforcer les tours. 

El preverbis (proverbis) vai nos o referman.

(chap. Lo proverbi mos u va confirmán.)

B. Carbonel de Marseille, Coblas esparsas.

Le proverbe va nous confirmant cela. 

Plus m' en cug partir, plus m'i refferm. 

Aimeri de Peguilain: En amor truep. 

Plus je pense m'en séparer, plus je m'y raffermis. 

Referma las dens quan si movo. Eluc. de las propr., fol. 205.

Raffermit les dents quand elles se meuvent. 

ANC. FR. Le chastel d'Argent referma que li dux Gaifiers avoit abatu.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 223.

Les barons d'outremer se descordèrent du chastel refermer.

Joinville, p. 115.

CAT. Refermar. ESP. Refirmar. IT. Rifermare. (chap. reforsá, arreglá, repará, confirmá.)

 

Ferratge, s. f., lat. ferrago, prairie, terre labourée.

En la ferratge

Gardet tres anhels solamen.

(chap. Al freginal guardabe tres cordés solamen.)

Joyeux de Toulouse: L'autr'ier. En la prairie garda trois agneaux seulement.

IT. Ferrana. (chap. Freginalfreginals, friginal, friginals; prat, prats; terra llaurada. A Beseit encara ña un terreno prop dels deposits y camí de la creu que se diu aixina. Un poble de Tarragona se diu Freginals, al Montsiá. Ferrago, ferraginale.)

 

timó, salsa, salséte de pastó.

Ferrigola, s. f., lavande.

A defessi, dizo li auctor, 

Es bon uzar ferrigola.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Pour le dégoût, disent les auteurs, il est bon d'user de la lavande.

(chap. Timó. Farigolero: “Individu, generalment de l’àrea metropolitana de Barcelona, que sent predilecció per recollir el (lo) timó de les cunetes.” Dicsionari lleidatà – català. La lavanda es lo espígol.)

Farigolero: “Individu, generalment de l’àrea metropolitana de Barcelona, que sent predilecció per recollir el timó de les cunetes.”