champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Ú. Nombre numeral. Uno. - De ú en ú: De uno en uno.
UBLICH. v. Obligo.
UBLIDA. V. Olvida. - Quizás deba decir UBLIGA según el sentido de la frase en que el autor usa esta palabra, en cuyo caso su equivalencia castellana sería: obliga.
UBLIGAMEN. sust. c. Obligación, obligamiento. (obligament, ubligament)
UBLIT. sust. c. Olvido. (oblit)
UGAR. V. HUGAR.
UL ‘TA. Quizás ultra. Palabra latina admitida en castellano.
ULTRA. Ultra, más allá, más adelante. (non plus ultra)
ULTRAPASSAR. v. modo inf. Pasar más adelante o más allá.
ULLS. sust. c. pl. Ojos.
UMPL. v. Llena.
UMPLATS. v. Llenéis.
UNIMENT. sust. c. Unión.
UNITAT. sust. c. Unidad.
US. pron. Os.
ÚS. sust. c. Uso. (usos y costums)
UTILITAT. sust. c. Utilidad.
UYL. sust. c. Ojo. - Li uyl: los ojos. (Uyldechona, Uyldecona, Ulldecona)
UYLS. V. UYLLS.
UYLLS. sust. c. pl. Ojos.
V.
VACUITAT. sust. c. Vacuidad, vacío.
VAEREN. v. Vieron.
VAGEN. v. Vayan.
VAIG. v. Voy. (pronunciado vach)
VAJON. V. VAGEN.
VAL. sust. c. Valle, foso. (vall; valleta; uallem lacrimarum)
VAL. v. Vale. (valer; valdre)
VALA. v. Valga. (valgue)
VALAM. v. Válgame.
VALEM. v. Valemos.
VALENT. adj. Fuerte, valiente. (esta es valenta pero va lenta: valiente fem.)
VALENTEMENT. adv. Con valentía, valerosamente. (valentment : valenmén)
VALER. v. modo inf. Valer.
VALETS. v. Valéis. (valeu o valéu)
VALGRA. V. VALGRE. VALGRE. v. Valiera. - Valgre ‘t: valiérate. (valguere; si aixó te valguere pera algo bo)
VALGREN. v. Valieran. (valgueren)
VALGUERA. V. VALGRE.
VALRÁ. v. Valdrá.
VALRÁ ‘L. Valdrá el.
VALRÁN. v. Valdrán.
VANA. v. Envanece.
VANAGLORIAR. v. modo inf. Vanagloriar.
VANITAT. sust. c. Vanidad.
VANYATS. part. pas. pl. de “vanyar”. Bañados, mojados. (banyats; mullats : remojados)
VAS. sust. c. Sepultura. (vaso)
VAS. adv. Hacia. - Vas vos: hacia vos. (de versus, VS, latín)
VASALL. sust. c. Vasallo. (vassall, vassalls)
VASSALATGE. sust. c. Vasallaje. (vassallatge)
VÁSSEN. v. Se va.
VAY. V. Voy y otras veces ve (imperativo). (yo vach; ves cap a casa!)
VAYLA. v. Valga.
VAYS. adv. hacia. (si el ay : é : vers : versus)
VÉ. v. Viene y otras veces ve (imperativo ves, ves t‘ en, vesten).
VE. sust. c. Verdad. (veritas : veritat : vertat : verdat : ver : vero : vera)
VEÇÍ. sust. c. Vecino. (vehí, veí)
VECILLAN. v. Vacilan.
VEDAR. v. modo inf. Vedar.
VEEM. v. Vimos.
VEÉN. V. VEENT.
VEENT. v. gerundio de "veer". Viendo.
VEER. v. modo inf. Ver. - Usado como sustantivo: verdad. Ausir veer: oír la verdad.
VEEREN. v. Vieron.
VEERLA. Verla.
VEGES. v. presente de imperativo de "veer". Ve, mira, observa.
VEGETAR. v. modo inf. Vegetar.
VEGETAT. part. pas. de "vegetar". Vegetado.
VEGETAT. sust. c. Vegetal.
VEGUER. sust. c. Veguer. (oficial del rey, vicario, encargado de la justicia y demás)
VEGUERIA. sust. c. El empleo del veguer, territorio o distrito o que se extiende la jurisdicción del veguer. (veguería de Lérida, por ejemplo, Leyda en textos de 146x)
VEHENT. v. gerundio de "veher”. Viendo.
VEHÍ. sust. c. Vecino. (veí; vehins, veins; vecinos)
VEHIA. v. Veía.
VEIG. v. Veo. (pronunciado vech)
VEIGME. v. Me veo. (me veig, em veig; me vech)
VEJAM. v. Veamos. (veigam)
VEJATS. v. Ved, veáis.
VEJATZ. V. VEJATS.
VEJES. V. Veges.
VEJETAT. V. VEGETAT.
VELLESA. sust. c. Vejez.
VELVOS. Mirad os lo.
VELVOS AÇÍ. Helo aquí. (voilà)
VEN. v. Viene.
VENÇ. v. Vence.
VENÇA. v. Venza.
VENÇÉ. v. Venció.
VENÇEDOR. sust. c. Vencedor.
VENÇERON. v. Vencieron.
VENCH. v. Vino.
VENCIMENT. sust. c. Victoria, el acto de vencer.
VENÇRA. V. VENÇRE.
VENÇRÁN. v. Vencerán.
VENÇRÁS. v. Vencerás.
VENÇRE. v. modo inf. Vencer.
VENÇUT. part. pas. de “vençre”. Vencido.
VENDRETS. v. Vendréis.
VENDRIATS. v. Vendríais.
VENGA ‘L. Venga al, venga el.
VENGON. v. Vengan.
VENGO ‘N. v. Venga en.
VENGRON. v. Vendrían.
VENGUESSON. v. Viniesen.
VENITS. v. Venid, venís.
VENJAMENT. V. VENJANÇA.
VENJATS. part. pas. pl. de "venjar”. Vengados.
VENS. V. VENÇ.
VENON. v. Vienen.
VENRÁ. v. Vendrá.
VENRÁN. v. Vendrán.
VENRÁ ‘T. Te vendrá.
VENRÁ T' EN. Te vendrá de ello.
VENRÁS. v. Vendrás.
VER. sust. c. Verdad. - Digats lo ver: Decid la verdad. - Per ço no diu ver: por esto no dice la verdad. - Mostr‘ el ver: demuestro la verdad.
VERTAT. sust. c. Verdad. - No es vertats: no es verdad. (veritat, verdat)
VERTUT. sust. c. Virtud, cualidad, facultad, fuerza, vigor, eficacia.
VES. adv. Cerca de, junto a, hacia.
VESABA. v. Veía. (E cant en Jacq tots sos navyls vesaba,) (verbo veser y variantes)
VESADA. part. pas. de "veser”. term. fem. Vista.
VESENTVOS. v. Viéndoos.
VESER. v. modo inf. Ver. - Úsase también como sustantivo.
VESÉS. v. Viese.
VESIA. v. veía.
VESPRE. sust. c. La tarde, el principio de la noche. - Equivale a la palabra francesa soir y a la provenzal SER. (hora de vísperas; víspera; vespertino; vesprada, vesprá etc..)
VESSABA. V. VESABA.
VESSADA. V. VESADA.
VEST. v. Viste, (del verbo vestir).
VESTA. v. Vista, (del verbo vestir).
VESTIDURA. sust. c. Vestidura, traje.
VESTIMENT. sust. c. Vestido, el acto de vestir.
VESTIRS. sust. c. pl. Vestidos.
VESTRÁ. v. Vestirá.
VET. v. Vete, ve, y también he aquí. - Vet te: hete aquí. (vet aquí)
VÉ ‘T. Te viene.
VETLANT. v. gerundio de "vetlar". Velando.
VETLAR. v. modo inf. Velar.
VETS. sust. c. Vez. - Altre vets: otra vez. - Tota vets: toda vez.
VETS. v. Veis.
VETZ. V. VETS.
VEURÁ. v. Verá.
VEURAY. v. Veré.
VEUS. v. Ves.
VEY. v. Veo.
VE ‘Y. Viene (aquí).
VEYG. V. VEY.
VEYLENTAMENT. Variante. El texto dice VE ‘Y LENTAMENT. Viene (aquí) lentamente.
VIATS. part. pas. de "viar". Encaminados, dirigidos, dispuestos, preparados.
VIATS. adv. De prisa, prontamente. (anar aviats pera arribar aviat)
VIATZ. V. VIATS.
VIDAL. adj. Vital. (Apellido Vital, Vidal, como el segundo de Ignacico, Vitalis, … Vita, vida)
VIGOR. sust. c. Vigor.
VIJARÉS. adj. Regular, fácil. - Só que era vijarés qu' es faes en dampnatje de la host: lo que era fácil que fuese o lo que parecía que había de ser en daño de la hueste.
VILA. sust. c. Villa, ciudad. (Casa de la vila : ajuntament : ayuntamiento : ajustament)
VILÁ. adj. Villano.
VILANÍA, sust. c. Villanía.
VILLANÍA. V. VILANÍA.
VILMENT. adv. Vilmente.
VILTAT. sust. c. Vileza.
VINENT. v. gerundio de "venir”. Viniendo.
VINENTEA, sust. c. Ocasión, proporción.
VINGA, V. Venga.
VINYA. sust. c. Viña.
VIR. v. Doy vuelta, viro. - No ‘m vir: no viro, no doy la vuelta.
VIRADA. part. pas. de "virar”, term. fem. Virada, dada la vuelta.
VIRADOR. sust. c. El que vira o da la vuelta.
VIRANT. v. gerundio de "virar". Virando, dando la vuelta.
VIRANTE. v. Volviéndote, dando tú la vuelta.
VIRAR. v. modo. inf. Virar, volver, volver atrás, dar la vuelta. - Virar lo camí: volver atrás en el camino o desandar el camino.
VIRATS. v. Viráis, dais la vuelta.
VIREN. v. Viran, dan la vuelta y otras veces vieron (veren, veeren).
VIRET. v. Vira, da la vuelta, vuélvete. (vírate : pírate)
VIRGINITAT. sust. c. Virginidad.
VIRME. Vuélvome, doy la vuelta. (me vir; em vir)
VIRON. adv. Rededor. - En viron: en torno, al rededor.
VIRS. v. Vuelvas, des la vuelta.
VISCATS. v. Viváis.
VISCH. v. Vivo y otras veces vivió. (visc; vic; vixc; vixqué, va viure: vivió)
VISIBILITAT. sust. c. Visibilidad.
VISITA. v. Visita.
VISITADOR. sust. c. Visitador.
VISITÁS. v. Visitase.
VISITENS. v. Visítanos.
VISQUET. v. Vivió.
VISQUÍ. v. Viví.
VIST. sust. c. Vista.
VIST. part. pas. de “veser". Visto.
VISTENT. v. gerundio de "vestir". Vistiendo. VIU. v. Vi, vio y alguna vez visto. - Prest haurets viu: pronto habréis visto.
VIVEM. v. Vivimos. (vivim)
VIVENS. part. a. de "viure". pl. Vivientes,
VIVENT. part. a. de "viure". El que vive, viviente.
VIVIATS. v. Vivieseis, viváis.
VIVIFICA. v. Vivifica.
VIVIFICANT. v. gerundio de "vivificar". Vivificando.
VIVIR. v. modo inf. Vivir. (viure)
VOCABLE. sust. c. Vocablo.
VOLC. V. VOLCH.
VOLCH. v. Quiso.
VOLENTAT. sust. c. Voluntad.
VOLENTER, VOLENTERA. adj. Voluntario, voluntaria, de buena voluntad, dispuesto, dispuesta.
VOLENTERÓS. V. VOLENTER.
VOLENTEROSAMENT. adv. Voluntariamente, de buen grado.
VOLRÁSNE. Querrás (de ello). - Volrásne encara menjar: querrás aún comer de ello.
VOLRÁ T. Te querrá.
VOLRAY. v. Querré. (volré, voldré)
VOLRETS. v. Querréis.
VOLREN. Nos parece equivocación del texto, según el sentido de la frase en que está usado el vocablo. Quizás el copista escribió VOLREN por VOS REN: os rinde, os entrega.
VOLRIA. V. Quisiera.
VOLRIETZ. v. Quisierais.
VOLRIAUS. v. Os quisiera.
VOLTE. v. Te quiere.
VOLVENT. v. gerundio de "volver". Volviendo, revolviendo.
estar en babia (Babia, León) El dicho en español «estar en Babia» hace alusión a esta comarca. Los reyes de León poseían un palacio en esta zona donde pasaban largas temporadas, sobre todo en la época estival. Sus súbditos justificaban la ausencia de sus monarcas diciendo que estaban en su residencia veraniega. El entorno babiano supuestamente producía un efecto relajante en los reyes que se aislaban allí de sus problemas y preocupaciones, del mismo modo cuando no querían recibir a alguien en audiencia decían que «estaban en Babia»
babós (bolet), babosos, bateó, bateóns
baboso, seta
babosera, baboseres
donde salen los babosos (setas)
bachá, baixá
bajar
bache, baches – de bachá (baixá)
bache, baches – bajas
bachillé, bachillés, bachillera, bachilleres – bachiller, bachillerat – Dita de Beseit : al carré pla vénen blat, a Vilanova porgueres, y al carré de La Muleta, la flo de les bachilleres
alcahuete
bachillejá, chafardejá
alcahuetear, curiosear, chafardear
bachillerat
bachillerato
bachoca, bajoca, fesol vert / San Antoni, San Antoni, tú que estás per estes roques, guárdam les cabres goludes que no se mínjon les bajoques.
judía verde
bachoques, bajoques
judías verdes
bachoquetes, bajoquetes
judías verdes pequeñas
badá, badás
agrietar, agrietarse
Bada, bades, badat, badats, badada, badades (vore esbadocá y badá)
grieta, grietas
badá, embelessás, quedás encantat
embelesarse, quedarse boquiabierto, como encantado
bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ (a l´assut de Beseit)
bañar, bañarse
bañabe (se) o bañáe
Bañaba
bañadina, bañadines – quina bañadina ña avui per l´horta majó, ha caigut una bona rosada
cuando algo está muy mojado – qué mojada está la huerta mayor, ha caído un buen rocío.
banasta, banastes – cornalera, cornaleres són los “nassos de doña Rogelia”, agarradós – Esta falle per aon fallen les banastes (pel cul)
banasta, cesta grande de mimbre con dos agarradores (cornalera) como la nariz de doña Rogelia. Rogelio es Rugé, Roger.
bañat, bañats
mojado, mojados
banbán, bambán
holgazanear, pasar el rato
banc, bang, bancs, bangs, lo bang de la passiénsia - Este bang está ocupat per un pare y un fill, lo fill se diu Juan y lo pare ya te u hay dit.
banco, bancos
bancada, bancades (banc, bang) - Al parlamén, conjún dels legisladós de un mateix partit, o dels escañs corresponéns. Taula o bang gran en un madalapet damún, al que se tundíen (se fotíe una tunda) los teixits a les fábriques de roba, cuero artifissial com a Beseit. Tros de obra. Basse per a assentá o fixá una máquina o motor. Escalonamén a una cantera o excavassió. Al mar: Taula o banquet aon se assenten los remadós.
bancada, bancadas - En un Parlamento, conjunto de los legisladores de un mismo partido, o de los escaños correspondientes. El discurso fue muy aplaudido por la bancada oficialista. Mesa o banco grande con un pequeño colchón encima, sobre el cual se tundían los tejidos en las fábricas de paños. Porción de paño preparada para ser tundida. Arq. Trozo de obra. Constr. Base para asiento o fijación de una máquina o motor. Ingen. Escalonamiento en una cantera o excavación. Mar. Tabla o banco donde se sientan los remeros.
bancal, bancals - Replá de terra que se fa a un terreno en pendén, y que se aprofite per a cultivá. Tros de terra rectangulá, disposat per a plantá llegúms, viña, olivés o atres ábres. Arena acumulada a la vora del mar. Tapet que se fique damún del bang per a adornál o per a tapá la fusta.
bancal, bancales - Rellano de tierra que se hace en un terreno pendiente, y que se aprovecha para el cultivo. Pedazo de tierra rectangular, dispuesto para plantar legumbres, vides, olivos u otros árboles frutales. Arena acumulada en la orilla del mar, al modo de los bancos o bajíos que se forman bajo el agua. Tapete o cubierta que se pone sobre el banco para adorno o para cubrir su madera.
bandejá, bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall (o badall) se quede apegat a la campana y no toque. - bandejo, bandejes, bandeje, bandegém, bandegéu, bandégen – bandejára – bandejaré – bandejaría
bandear las campanas
bandeja, bandejes
bandeja, bandejas
bandejeta, bandejetes
bandejita, bandejitas
bandera, banderes
bandera, banderas
banderilla, banderilles
banderilla, banderillas
banderillero, banderilleros, lo que fique les banderilles als bous a la plassa
banderillero, banderilleros
bando, bandos
bando, bandos
bañe (se)
se baña
bañera, bañeres
bañera, bañeras
bañet, bañets
bañito, bañitos
bañéu (no tos)
mojéis, bañéis (no os)
bánua, bánues (manta cobertora) – vánova - cubrellit de abrigo y de adorno, de teixit gruixut, de pun o de ganchillo.
colcha, colchas
bar, bars, baret, barets, bareto, baretos
bar, bares
baralla, riña, barallás – a una dona de Calaseit que va viure a Beseit li vach sentí : no tos barrallésseu - yo me barallo, baralles, baralle, barallém o barallám, baralléu o baralláu, barállen
barrang , barranc, barrangs, barrancs – barrancada (cuan baixe molta aigua pel barrang) – barranquet – invertí en sang es invertí al barrang : comprá animals de cárrega, que paren al barrang - a tranques y barranques – barranquet, barranquets - despeñadó, pressipissi, rambla
báscula, báscules, per a pesá – romana, romanes – A Beseit estabe a la vora de Santa Ana, ara aon la ofissina de turisme, prop de casa Royo – les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana....
báscula, básculas, romana, romanas
basques, basca, caló, suó freda
calores, sudor frío
basquet, basquets, caixetes de fusta per a la fruita
cajita de madera para la fruta
bassa, basses, basseta, la balseta de Fórnols, la Bassa de Fórnols, bassot, bassotet
balsa, balsas
bassada (de bassa) – aigua de una bassa O a la séquia, l´aigua que se quede acumulada, embassada hasta lo estolladó que tens ubert.
bássia, bássies, vássia, vássies (per al ges, alchez) ere de fusta, después de goma, tamé se donabe minjá als gorrinos en ella.
bacía. Palangana metálica de borde muy ancho y con una hendidura para apoyar el cuello, usada por el barbero para remojar las barbas. Artesa usada para dar de comer a los cerdos y otros animales.
bassiol , trong de fusta buidat pel mich que servix de abeuradó al bestiá.
tronco de madera hueco que sirve para abrevar a los animales.
bassura, bassures
basura, basuras
bastán, bastáns, bastanta, bastantes
bastante, bastantes
bastém, natros dos mos bastém, ne som prou per a fé alló
berberecho, berberechos – pichina, pichines són les almejes
berberecho, berberechos
berená, minjá a mija tarde – a Mallorca es amorsá (desdichuná) – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenaría – berenára – berenaré
merendar
berenán (g)
merendando
berene (berená)
merienda
bereném (berená), berenám
merendamos
berénen (berená)
meriendan
berenes (berená)
meriendas
berenéu, berenáu (berená)
romper, esclafar
bereno (berená)
meriendo
berénon (berená)
romper, roto, rota
Bermudes, isles, bañadó
Bermudas
berrejá lo ciervo (la berrea)
ropa
berrugues, berruga, verruga, verrugues
verruga, verrugas
Besá – besás – besán (g) – doná un bes, beset, bessito – yo beso, tú beses, bese, besém o besám, beséu o besáu, bésen – besara – besaría – bésam ! - besaré – besat, besada
besar
besabe, besáe
besaba
besál
besarlo
besála
besarla
besáli
rota, que tiene una hernia, roto
besám
besarme
bésam !
Bésame !
besamáns
besamanos. Muestra de respeto y saludo a una persona que consiste en tomar su mano derecha y hacer el ademán de besarla inclinando ligeramente el cuerpo. Acto público en el que se saluda a los reyes o a las autoridades en señal de adhesión.
besánla
besándola
besánlo
besándolo
besátos
besaros
Beseit
Beceite
beset, besets, bes, besos
besito, besitos, beso, besos
bestiá, bestiás (ramat, ramats) normalmén de ovelles
Bo , bons, bona, bones - bon (día) – este pá está mol bo – esta carbassa está mol bona – esta cabra va bona (va moguda, está en sel) – bona nit – bon día – bon orache
bombejá – bombejo, bombeges, bombege, bombegém o bombejám, bombegéu o bombejáu, bombégen – bombejára – bombejaré – bombejaría bombeo, com lo del Matarraña hasta lo pantano de Pena, a Beseit, bombeos
broza, conjunto de restos de plantas, como ramas u hojas secas, que hay en bosques y jardines. Conjunto de desperdicios o desechos que se van acumulando en algún lugar, especialmente en cañerías de desagüe o en el fondo de ríos, balsas,