Vocabulari Penarroja Tastavins, Matíes Pallarés

Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó) Por M. Pallarés * 
Publicado en el "Butlletí de Dialectología Cagalana",
IX, 1921, págs. 69-72.

http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/11/69/11pallares.pdf

https://xarxes.wordpress.com/2017/06/27/vocabulari-de-pena-roja-per-maties-pallares/ (una de les seues webs en xarxa de Ignacio Sorolla Amela) Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés.

Matíes escribíe Penarroja y variáns, Ignacio Sorolla Vidal, naixcut y malcriat a Pena Rubea, fique lo guionet en ves de doble RR que recorde a la grafía castellana y a la aragonesa, ya u fee Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroya de Tastavins, roya o roja en aragonés.

Tan Matíes com Desiderio NO relasionen les paraules nostres en les aragoneses u ocsitanes, sol en les catalanes, (eren grans erudits) pos be, moltes tenen enllás a léxic aragonés, ocsitá, o textos dins de esta web.

Sempre se pot un aprofitá de les tontades que escriu consevol catalaniste, pero si les escriu lo idiota dotó en sossiollingüística Ignacio Sorolla Amela, fa mes goch.

Copy paste de la seua web:

Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

 / ¿Cuántes desde 1196 ?

¿Haurá lligit lo inútil este algún texto com estos:

https://historia-aragon.blogspot.com/2020/09/15-16-de-enero.html

"... Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no..." 

https://langueoccitane.blogspot.com/2020/09/och-hoc-oc.html

/

Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.


Esquerra paraula nostra, del chapurriau, dreta descripsió en catalá del bò

A

adés, adv.: ara fa poc.

afant, m.: afany, tribulació.

aladre, m.: arada.

albada, f.: música que toca a la  primera hora del matí.

albenc, m.: forat o escletxa de  les roques.

alifara, f.: menjada acompanyada de disbauxa i divertiment.

apegar, v.: comanar-se una malaltia d'altra persona.

asclar, v.: estellar la llenya o altra cosa sòlida.

aubelló, m.: desaiguador o claveguera.

averia, f.: el gallinam i tota clase de bestiar domèstic.

B

bacó, m.: porc; xorc.

bada, f.: escletxa.
/ balagosto /

baló, balons, m.: pantalons curts, molt usats.

bardissa, f.: esbarzers i mates punxants que es posen damunt les parets, estables, coberts,  etcètera.

bàssia, f.: gaveta de fusta que serveix als paletes per a preparar el ciment, guix, etc., i als pagesos per a donar menjar als porcs.

bassiol, m.: tronc de fusta buidat del mig que serveix d'abeurador al bestiar.

batolla, f.: 1. Barra per a fer caure les nous, ametlles, etc.
2. Instrument per a batre els llegums.
batollar, v.: 1. Fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Batre els llegums fent caure el gra i aixafant la palla.

bellota, f. gla.

bocinada, f.: cop, bufetada, etc.

borboll, m.: l'ebullició de l'aigua en els saltants i revolts.

borralló, m.: 1. Tros de llana o d'estopa separat del borrissol.
2. Volva grossa de neu.

bos, m.: el morrió dels gossos.

botja, f.: nom genèric per a anomenar les mates petites, com
l'espígol, la farigola, etc. / bocha

C

cabals, m.: béns, riquesa, benestar.  / caudales

calcigar, v.: trepitjar amb els peus. / palsigá

canalobre, m.: estalactita de glaç que es forma pels saltants
d'aigua quan glaça molt.

canella, f.: aixeta.

cantal, m.: pedra o roc.

canut, m.: canó de posar agulles.

caramanyola, f. carabassa vinera.

carassa, f.: careta de disfressar-se.

cardar, v.: pentinar llana. / avui en día se pentine un atra clase de llana cuan se carde a Penarroija

carronya, f.: persona o cosa dolenta o roïna.

cartró, m.: petita canastra de vímets.

catxo, adj.: baix, acotat. Es diu d'un sostre i d'una persona que camina esquena-plana. / cacho, cachet, cachotet

cimal, m.: cada una de les branques de l'arbre que neixen del tronc.

còdol, m.: pedra cantelluda.

cofí, m.: esportí d'espart que serveix per a posar la pasta de
les olives mòltes que s'ha de destinar a la premsa.

convoiar, v.: tractar amb molta amabilitat una persona.

cormull, m.: la quantitat de gra compresa del ras de la mesura per amunt.

cremaller, m.: graella per a posar les teies de fer llum.

curro, ad.: 1. Esguerrat a qui falta una mà o un braç. 2. Persona presumida.

D

desjunyir, v.: teure del jou les mules i els bous. / juñí es ficals o ficales al jou

desgana, f.: falta de gana, pèrdua dels sentits per defalliment.

devesa, f.: lloc destinat a pastura del bestiar.

dula, f.: ramada de bèsties d'una mateixa espècie, formada pels caps de bestiar de cada casa que juntament van a pasturar a l'ampriu.

dur, m.: espès, atapeït.  / du,  com lo ges, alchez a la bássia

E

eix!: interjecció per a significar fàstic.

eli! ali!, interjecció: així, així; a poca diferència.

emborollar, v.: embullar, embolicar, destorbar. / embrullo

engordir, v.: engreixar.

engorjar, v.: fer menjar per força. / engargallá lo minjá

enrunar, v.: cobrir amb terra alguna cosa. Un Pallarés ho fa a Penarroja amb una Volvo mixta.

enze, m.: animal tomany.

ert, adj.: encarcarat de fred. / carpit, carpidet

escull, m.: bon aspecte. "Fa bon escull": està sa i té salut.

escullós, adj.: fi, sa, de bona presència i bon color.

espill, m.: mirall. / obra en valencià de Jaume Roig

espitralat, adj.: espitregat; que va amb el pit descobert. / despitralat, pitral, pit

eu!: interjecció antiga molt usada. / au a cascala ! Hala en aragonés

F

facilon, adj.: fanfarró, presumit.

faldetes, f.: faldilles.

falòria, f.: mentida, engany.

falló, adj.: enutjat.

fenàs, m.: fanal, classe d'herba. /  Fenassera , ... fenasseres, quan no quedarà res ... quedarà la paraula, quedarà. / Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921? Cuántes ne queden?

feram, m.: mot per a insultar una persona. / afaram, béstia de cárrega ñirviosa

folia, f.: 1. Tontería, ximplesa. / fool inglés /
2. Quarteta que es canta mentre es balla.

forro, adj.: anar...: anar sense càrrega.

G

gaita, f.: instrument semblant al sac de gemecs, però sense sac.

gandaia, f.: ret, no xarxa com la web de Íñigo Sorolla Amela, còfia. / a Valderrobres, mote de Granja Briansó y família

garriga, f.: bosc de carrascots o alzines petites.

garrut, adj.: garrell.

gavarnera, f.: roser bord. / picaesquenes, paregut a la romiguera, gabarrera



gel, m.: aigua glaçada.

gema, f: rovell de l'ou. / yema

gom, adj.: ple. / de gom a gom

gord, adj.: gras. / gort, gorda , gros, grossa

granera, f.: escombra.  / agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen

grupa (anar a la): muntar un home i una dona en una cavalcadura.
Al DCVB podeu vore que ix País Valencià, ya veéu lo rigurós que es este dicsionari escomensat per Mossen Alcover, mallorquí
GRUPA f. Gropa (val.). Dient ja vaig per ella, aur, girà la grupa, Rond. de R. val., 41. Per dute jo a la grupa | te aguarda mon poltro blanch, Llorente Versos, ii, 125. Especialment: a) Parella d'home i dona que van encavalcats en un mateix cavall formant part d'una cavalcada en certes festes populars del País Valencià.

J

joquer, m.: lloc on dormen les gallines i altres aus. / allí aon se ajoquen les lloques, cloques o gallines ponedores.

jou, m.: 1. Instrument de fusta que es posa al coll del parell quan llaura. 
2. El vel que es posa als nuvis quan es casen.

jupa, f.: gec.

justador, m.: l'armilla.


LL

llanda, f.: llauna.

llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos. llavar se parece mucho a lavar. /




llenç, m.: tela de cànem. / llansol, lienzo

llépol, adj.: llaminer. / laminero, laminera

lleus, m.: pulmons.

llord, adj.: brut, bonyegut, mal treballat.
http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=llord&Id=89328&search=llord
Etim.: del llatí lūrĭdu, ‘fosc’, ‘lívid tirant a negre’, o més aviat d'una forma llatina *lōridu en comptes de lūridu, segons Coromines (BDC, xix, 37).

M

/ malea / brosquill

malesa, f.: dolenteria. / maleses (fe)

malfarjat, adj.: mal endreçat.

manducar, v.: menjar.

mano, m.: germà. S'aplica de petit a gran. / maño, maña

manoll, m.: ram de flors o d'altra cosa que s'aguanta amb la mà.
/ títul de un llibre editat per la Ascuma de un pastoret drogadicte y alusinat que encara seguix al gran Khan : ca : gos : Arturico Quintana Font; crec que se diu Julio Micolau Burgués y es de La Fresneda.

manyós, adj.: intel·ligent, industriós. / mañós , mañosa, tindre trassa

massetja, f.: fona. / massecha, honda como la de David contra Goliat

milorxa, f.: grua.

moixó, m.: ocell petit. / muixó , muixonet, catalá en bigot, ojo muixonot

moragues, f. pl.: olives cuites al caliu. Les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal.

morca, f.: solatge de l'oli. / solada

P

peüc, m.: mitjó que sols tapa el peu.

picaport, m.: anella de picar a la porta.
/ pigot. Pájaro carpintero, pico picapinos / piñerol , pinyerol

pigota, f.: verola. / viruela

pimpollada, f.: bosc o extensió de pins joves i ufanosos.

pitança, f.: cada un dels menjars que es donen en l'àpat.

priló, m.: columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imatge. / piló

Q

quera, f.: core que destrueix la fusta. / corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita

quimera, f.: mania. / com la franja, paísos cagaláns, diada de la franja, abunde esta manía a Penarroija grássies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu en lo significat de manía.

R

rabosa, f.: guineu. / rabosí de Valderrobres, rabosa de Ráfels

ras, adj.: llis, desembarassat. "Passar la nit al ras."

recapte, m.: tota classe de menjars i viandes.

renc, m.: rengle. / un renc o reng de amelés, ringlera, renglera, línia
recta.

reuca, f.: filera de rossins o muls lligats l'un a la cua de l'altre.

ribàs, m.: marge.

romer, m.: romaní. / lo romeret a la boca ... (y lo sigarro)

S

saduritja, f.: sajulida.  / saduricha, ajedrea en castellá

saurí, m.: persona que falsament diu que veu ço que està ocult, encara que sigui sota terra, mentre no ho cobreixi roba blava. / zahorí que trobe aigua, com Ángel de Valjunquera (que bon sel tingue)

Zahorí cast., çaurí val. De zoharí, adj. de zohra, "Lucifer, Venus, stella" en R. Martín. Dozy. El nombre zoharí, que significa propiamente servidor del planeta Venus, fue dado a los geomancios por los astrólogos a consecuencia de la estrecha analogía de sus procedimientos en el estudio de los datos por los cuales conduce aquel planeta, según cuentan, al conocimiento de las cosas ocultas. (como el agua subterránea) V. Aben Jaldún, Proleg., 1, 209.

sem, adj.: dessubstanciat, defectuós; fruita que ha perdut el suc, el color i el gust. / s' ha semat la carbassa, no me miros que me semo.
sonrós, adj.: mandrós.

sus!: crit per a esquivar els gossos.

sutja, f.: l' engrut de la llana. / suncha

T

taleca, f.: saca, sac, sarró.

tany, m.: cada una de les estelles en què es parteix el tronc amb
la destral.

teca, f.: porquería. / brutíssia

toll, m.: sot i dispòsit d'aigua que es forma en els rius.

tort, m.: borni.

totxo, m.: garrot, bastó, boscall. / tocho, tochada es un cop en un tocho.


V

verdanc, m.: rebrot llarg i prim de l'arbre. (rechito, pullís)

verga, f.: vara o bastó llarg, prim i flexible que es fa dels rebrots d'arbres o verdancs.

(Dels Missatges de verga de la cancellaria.

Considerants que engir la preminencia del offici de la nostra cancellaria real manaments diverses son daquella continuament emanadors: per tal a execucio daquells digna cosa esser pensam que certes persones qui tota hora al canceller e en la sua absencia al vicecanceller on que iran estants en la nostra cort davant vagen e los dits manaments

exeguesquen sien deputades. Perque ordenam que a les damunt dites coses complidores sien destinats tres homens bons e sufficients qui missatges de verga sien nomenats los quals tota hora que lo canceller en la nostra cort sera present o ell absent al vicecanceller on que iran devant vagen e los manaments daquells e encara de qualsevol altre de nostre consell e del nostre protonotari e encara dels oydors con a ells de part nostra seran injuncts exeguesquen ab acabament. Aquests empero al nostre canceller si present sera o ell absent al nostre vicecanceller en lo reebiment del seu offici sagrament faran que son offici ben e leyalment exerciran e la salut de nostra persona per son poder conservaran e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no puguen fermament observar.)

vespra, f.: vigília d'una festa. (vespera)

vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre.

X, en chapurriau (occitan) CH:

xarc, m.: bassal. / charco

xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc.

xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes

xorlo, adj.: mal vestit.

suncha

suncha

llana, lanolina, oli de la llana de ovella, cordé, mardá, borrego


Sustancia análoga a las grasas, que se extrae de la lana del cordero y se utiliza 
para la preparación de pomadas y cosméticos.

matarrania-cosmetica-bio-matarrana-matarranya/

La lanolina es una cera natural producida por las glándulas sebáceas de algunos mamíferos, especialmente del ganado ovino, preparada y que se aplica para diversos usos industriales, farmacéuticos y domésticos. También llamada grasa lanar (cuando está en crudo), Adeps Lanae, cera de lana o grasa anhidra de la lana, se trata de una sustancia grasa de textura similar a la de la vaselina, translúcida, cerúlea, untuosa, pegajosa y amarillenta, casi inodora en sus mejores calidades, que se derrite entre 36º y 41,5º C. Abunda en la lana del ganado ovino en general, pero suele obtenerse de la lana del cordero del género y especie Ovis aries (L). En español, lanolina es un anglicismo de lanolin,[2] a su vez germanismo cultista generado en alemán a partir del latín lana + oleum + IN (sufijo químico para indicar “sustancia”, aceptado en español como “-ina”),[3] lo cual significa literalmente “sustancia de aceite de lana”. La palabra fue acuñada en 1885 por el físico alemán Mathias Eugenius Oscar Liebreich (1838-1908).[4] Durante una época, se conoció como lanolina una marca registrada como término genérico para una preparación de grasa de oveja y agua
 El nombre del producto 'Oil of Olay' le fue puesto por su inventor, Graham Wulff, y deriva del nombre de la lanolina, uno de sus principales ingredientes. Como cera que es, la lanolina es una mezcla de colesterol y ésteres de ácidos grasos químicamente emparentada de cerca con la cera de abeja. En su calidad comercial, si es buena, no contiene más del 0,25% de agua, y puede contener hasta un 0,02% de un antioxidante adecuado. Es anhidra, de propiedades hidrófugas, no se enrancia y al mismo tiempo es fácilmente absorbida por la piel humana, a la que suaviza. Aplicada sobre ésta, la protege del aire seco y mantiene la hidratación corporal. Su toxicidad es prácticamente nula, considerándose unos 15 gramos por kilo como probable dosis letal para el ser humano. Por sus propiedades anteriormente descritas, se la considera un potente hidratante y emoliente
 Como la lanolina en crudo contiene alcoholes que resultan alérgenos para algunas personas, se ha desarrollado lanolina sanitaria, de cuyo uso tópico no se conocen efectos secundarios. Es pura, hipoalergénica y bacteriostática. Como es aplicable sobre pieles secas, ásperas y agrietadas, se utiliza como base o excipiente de pomadas, ungüentos, cosméticos, lubricantes e ingredientes de jabones "súper grasientos"
 Resulta muy efectiva como emoliente en los pezones llagados o agrietados de las mujeres lactantes. En la medicina popular de algunos lugares, se trata con pequeñas cantidades de lanolina el interior de la nariz para combatir los catarros nasales. Se le han dado otros muchos usos pintorescos no necesariamente equivocados, como por ejemplo la costumbre de los jugadores de béisbol de emplear cremas de afeitar que contienen lanolina como suavizante para el interior de sus guantes. Las reacciones alérgicas a algunos productos cosméticos o higiénicos pueden ser debidas precisamente a la utilización de lanolina insuficientemente refinada o impura.
 Además de lo dicho, la gama de utilización de la lanolina es muy amplia, y va desde su aplicación sobre objetos metálicos para preservarlos del óxido hasta como lubricante en las juntas de aparatos sensibles y de fabricación artesanal, como instrumentos musicales de madera (flautas, gaitas, etc). Como eficiente repelente de la humedad, resulta muy útil como grasa lubricante donde, sin ella, la corrosión habría representado un problema. También se usa la lanolina como materia prima para la producción de vitamina D3. La lana de carnero contiene entre el 15 y el 20 % de lanolina en crudo, que constituye aproximadamente del 5 al 25% de la lana recién esquilada. La lana de una oveja merina produce de unos 250 a 300 ml. de grasa lanar útil. La lanolina es un subproducto de la producción de la lana, y su extracción se realiza habitualmente de las lanas cuando éstas se procesan en textiles, por ejemplo en el hilado o fieltro. Se extrae por desengrasado de la lana, lavándola en agua caliente y restregándola con una substancia jabonosa o bien con un solvente volátil.
Este proceso retira la suciedad, la grasa lanar, las sales producidas por el sudor del animal y todas las demás sustancias adheridas a la lana. La grasa lanar se retira constantemente durante el tratamiento, mediante centrifugadoras que la concentran como una sustancia cerosa amarillenta, aproximadamente a 38 °C.

http://oxforddictionaries.com/view/entry/m_en_us1262171#m_en_us1262171

putput, puput

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut - allá adal a la montañel cantabe la pupŭt, i me pensabe que ebe un flaril y ebe el boticari brut... brut... brut... Etim.: del latín upupa, modificat per analogía del radical put- (putere, putí, pudó) per la pudina que fa este muixó.

abubilla en castellano

La putput a la montaña
cante y diu la verdat:
cuan les cabres fáiguen llana
les dones farán bondat.

Pedro J. Bel Caldú:

Ma agüela conte que a un pastoret sa mare li va posar una truita i, quan se la estave minjant al monte, una putput cantave des d’un albre: put...put...put. Lo pastoret responíe: no put no, que me la ha fet la meua mareta.
¡Cuentos de vells!

DCVB:

PUPUT (i dial. putput). m. o f.

|| 1.  Ocell de la família de les upúpides, espècie Upupa epops, de devers 30 cm. de llargària, amb la part superior del cos de color argilosa, les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques, i la part inferior del cos de color groc terrós amb taques negres en el ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap un bell floc de plomes erèctils, i el seu bec és molt llarg, prim i un poc corbat; és molt pudent; cast. abubilla. «Es puput i es mussol | tots dos fan una tonada; | es puput canta amb so sol | i es mussol de vetlada» (cançó pop. Mall.). 

«El puput a la muntanya | canta i diu la veritat: | quan les cabres faran llana, | les dones faran bondat» (cançó pop. val.). 

Talp, oroneta, | muçol, putput, Spill 7704. Putput occell. Upupa, Esteve Eleg. p 6. Si preneu lo cor del puput hi'l posau allà, Agustí Secr. 72. Que may receptes de prendre purga són necessàries per cap puput, Roq. 50.

|| 2. Peix de l'espècie Bothus rhomboides (Tarr.).

|| 3. Floc de pèls que sobresurt entre el conjunt de la cabellera (Mall., Men.); cast. penacho. Especialment: a) Bolic de cabells que les fadrines es deixaven fent-lo sobresortir damunt la resta de la cabellera (Mall.). Dur es puputs alts: anar molt pentinat i endiumenjat. Una criada amb sos puputs ben alts, Roq. 26. Fer-se es puputs: pentinar-se. Es fàcil que cobrin gust en so vestir y fer-se es puputs, Ignor. 21.—b) Manat de cabells que el cavall té entre les dues orelles (Mall.).

|| 4. fig. Peresa intensa; gran desgana de treballar o de fer tal o tal cosa (Mall.); cast. modorra. Tenir puput: tenir molta peresa. Anar de puput: obrar amb desgana, molt lentament. Fer puput: produir peresa. «Em fa puput haver d'anar a escola».
«Perendenga, perendenga,
ja t'ho pories pensar:
qui té puput en sa feina,
com té talent, no té pa»
(cançó pop. Mall.).
«L'any coranta vaig segar
devora una jovençana;
mai la vaig sentir cantar,
sinó que sempre va anar
de puput i mala gana»
(cançó de segar, Mall.).

|| 5. Malnom que es dóna als habitants de diferents poblacions, com per exemple als de Vilanova d'Escornalbou, de Les Useres, etc.

|| 6. Joc infantil en què un dels jugadors té els ulls tapats amb un mocador i els altres l'envolten i li peguen procurant no deixar-se agafar del qui para (Bagà, Plana de Vic, Barc.); cast. gallina ciega.

Loc.—a) Anar de puput: tenir diarrea (Mall.).—b) Estar bé, com un puput dins un claper: no estar gaire bé (Mall.). Quan diuen a algú: «Tu estàs molt bé», ell sol contestar: «Sí, com un puput dins un claper», volent significar que ell no troba que estigui gens bé.—c) Esser o Semblar un niu de puputs: esser una cosa o un lloc poc endreçat, massa ple de coses desordenades (Men.).

Refr.—a) «A un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts»: vol dir que en tots els estaments hi ha diversitat de graus i de maneres de viure (Men.).—b) «Per sant Macià, es puput ve i es tord se'n va» (Men.).—c) «Quan canta el puput, el matí moll i el vespre eixut» (or., occ.); «En cantar es puput, matí banyat i capvespre eixut» (men.).

Fon.: pupút (Empordà, Gir., Plana de Vic, Vallès, Barc., Penedès, Vendrell, Igualada, Cervera, Tremp, Bot, Calasseit, Valljunquera, Mall., Men.); popút (Calaseit, Benilloba, Biar); pəpút (Eiv.); putpút o puppút (Bagà, Sopeira, Senterada, Tamarit de la L., Falset, Ascó, Vimbodí, Gandesa, Amposta, Ametlla, Tortosa, Maestrat, Val.). El gènere és variable: predomina el masculí (a les Balears és l'únic), però hi ha regions on es diu la puput (per exemple a Besalú o Beseit) o la putput (v. gr. a Ascó, Vimbodí, Amposta, L' Ametlla i gran part del País Valencià). En valencià existeixen també les formes palput i porput.

Intens.:—a) Augm.: pupudàs (puputàs), puputarro.—b) Dim.: pupudet (puputet).—c) Pejor.: pupudot (puputot).
Sinòn.:— || 2, pedaç, rémol.
  

cuixí

Cuixí

COIXÍ m. 
|| 1. Sac de tela o d'altra matèria, cosit per tots costats i farcit de llana, palla, ploma, crin o altra matèria filamentosa i elàstica, que serveix per a recolzar-hi blanament el cap, repenjar-hi l'esquena, tenir sota els braços o els peus, etc.; cast. almohada, cojín. Ell stech de peus una gran estona, que no's volch aseure, demanant-nos coxí, e allegant que axí és acostumat de tot príncep; e Nos... fem-nos fer coxins de major forma e pus nobles que'ls altres coxins de la nostra cambra, Pere IV, Cròn. 100. Quatre coxins, dos de sendat et un obrat de seda, doc. a. 1376 (Miret Templers 559). Posaren-li los lençols... ab los coxins brodats, que's mostraua lit molt singular, Tirant, c. 97. La senyora reyna li manà que sigués molt prop de sa mercè en coxins, Villena Vita Chr., c. 60. Item dos coxins de peus, doc. a. 1494 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). El meu cap s'enfonsava al coixí amb dolç engorroniment, Ruyra Parada 18. a) fig. Qualsevol cosa que serveix per a recolzar-n'hi una altra blanament. Stant ell en la cena arrimat en aquell inapreciable e delitós coxí dels pits del seu senyor, Villena Vita Chr. c. 272. Y fent coxí dels cabells sobre la dura terra, Alegre Transf. 81. En son coxí de verdor la prímula se desvetlla,Verdaguer Flors 17. 

|| 2.   Aparell compost d'una espècie de collar de tela de sac o de cuiro farcit de palla, damunt el qual descansa un cap del jou per evitar que faci mal al coll de la bístia en llaurar o estirar el carro (Sta. Col. de Q., Alcoi, Mall.); cast. collera. Els muls amb juntures y coixins nous,Rosselló Many. 105. 
|| 3. La part posterior i més blana de la collera de tirar a carro (Manacor); cast. almohadilla. 
|| 4. Les peces de tela de saca farcida de llana que van posades davall la sella o l'albarda i serveixen per a fer més suau el contacte d'aquests aparells amb l'esquena de la bístia (Calasseit, Tortosa, Men.); cast. almohadillas, cojín. 
|| 5. Peça mecànica que va col·locada entre dues altres peces, sia per a comunicar l'acció d'una damunt l'altra, fer-la més suau, etc.; cast. cojinete. Especialmet a) En la premsa d'oli, cadascuna de les peces planes de fusta que es posen damunt la pila d'esportins perquè el caragol els estrengui més bé (Lledó).—b) Peça de ferro on va engalzat el dau del timó en les embarcacions grans (Cat., Val., Bal.). 
|| 6. Peça de sucreria de forma quadrangular amb les cares un poc convexes, de manera que és semblant a un coixí de llit (Mall.). Se sol anomenar també coixí reial o coixí imperial. Es cochs y ses dolces y es coixins reals, Ignor. 69. Els ingredients d'una cuita de coixins solen esser: dues lliures de pasta bamba ja tova, quatre unces de saïm, quatre vermells d'ou i dues unces de sucre; es dóna la forma de coixí amb motlos especials, es deixa tovar un poc la pasta i es duu al forn (Manacor). 
|| 7. Coixí de moro: fulla de figuera de moro (Mall.); cast. pala. 
|| 8.   Coixins de monja: planta de la família de les lleguminoses: Astragalus tragacantha L. (Empordà); cast. astrágalo. És perenne, subllenyosa, de color blanc cendrós, de flors blanques; forma una mateta estranya, molt espinosa, semblant a un eriçó. 
|| 9.  Coixins de monja o coixins de senyora: planta de la família de les lleguminoses: Erinacea pungens Boiss. (or.); cast. erizo, cambrón. És molt espinosa i es fa pels llocs àrids de les muntanyes.
    Fon.: kuʃí (pir-or., or. fora el Camp de Tarr., Sort, Organyà, Balaguer, Al., Inca, Petra, Santanyí, Sóller, Men., Eiv.); kuјʃí (Sort, Camp de Tarr., Tortosa); koʃí (Artesa, Morella, Pego, Palma, Manacor); koјʃí (Tremp, Fraga, Tamarit, Gandesa, Alcoi); koјsí (Benassal, Cast.).
    Intens.:—a) Augm.: coixinàs, coixinarro, coixinot.—b) Dim.: coixinet, coixinetxo, coixinel·lo, coixineu, coixinó.
    Etim.: del llatí coxīnu, mat. sign. (derivat de cŏxa, ‘cuixa’, perquè els coixins s'empraven principalment per a seure-hi damunt).