champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
De fardar e de polir e de rigotar lurs caps, V. et Vert., fol. 70.
De farder et de polir et de friser leurs têtes.
Fardel, s. m., fardeau.
Voyez Denina, t. III, p. 22.
D' avol fardel
Se carga e d'avol fais.
Giraud de Borneil: Lo doutz chantz.
Se charge de méchant fardeau et de mauvais faix.
ANC. FR. Si l'a lié en un fardel.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 386.
Si ont moult bien apareillié
Comme marcheanz lor fardel.
Roman du Renart, t. I, p. 139.
CAT. Fardell. ESP. (hato) PORT. Fardel. IT. Fardello. (chap. Fardell, fardells; v. fardellá. Lliga la borrassa en un fardell, que mon anem al atra finca.)
Farga, s. f., forge.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Com aurs en fuec e cum aciers en farga
S' afina.
Guillaume de Durfort: Quar say.
Comme or en feu et comme acier en forge s'afine.
Fig. Tribulatio es la farga e lo martell de paciencia.
V. et Vert., fol. 66.
Tribulation est la forge et le marteau de patience.
CAT. Farga. ESP. PORT. Forja. (chap. Forja, forges; ya ha eixit més amún, aon fique fabreguayar.)
Coma aquel que purga la pura farina del bren. V. et Vert., fol. 35.
Comme celui qui purge la pure farine du son.
Prov. Mas aras sai que mains fols pais,
So di 'l reprovier, farina.
P. Camor: Iratz chant.
Mais maintenant je sais que farine nourrit maints fous, ce dit le proverbe.
CAT. ANC. ESP. Farina. ESP. MOD. Harina PORT. Farinha (N. E. galego Fariña, como la de Sito Miñanco). IT. Farina. (chap. Farina, farines; farinetes, lo minjá preferit de Pininfarinetes.)
2. Farnier, s. m., farinier.
Per menador o per farnier.
Qu'el mounier o 'l farnier sia en colpa.
Ieu son mouniers... o farniers.
(chap. Yo soc moliné... o fariné.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 140, 46 et 141.
Par meneur ou par farinier.
Que le meunier ou le farinier soit en faute.
Je suis meunier... ou farinier.
ANC. CAT. Fariner. ESP. Harinero (: molinero).
3. Far, s. m., lat. far, escande, espèce de froment.
So mantas especias de froment, alcu es dit far.
Eluc. de las propr., fol. 208.
Sont maintes espèces de froment, aucun est dit escande.
Du traître de Métaplane qui est farci et plein de tromperie.
CAT. Farcir. (chap. farsí, plená, omplí, rellená es castellanisme: farsixco o farsixgo, farsixes, farsix, farsim, farsiu, farsixen; farsit, farsits (ous rellenos), farsida, farsides; embutí: butifarra, butifarres, güeña, güeñes, llenguañissa, llenguañisses, churís, churissos, chorís, chorissos (choricer a Alcañís), salchicha, salchiches, chistorra, chistorres. Encara me dixo algún embutit, com la sobrasada mallorquina, la botifarra catalana, de aon ve lo nom de butifarrendum o botifarrendum, fuet, espetec, mortadela, salami, etc.)
Fastic, Fastig, Fasti, s. m., lat. fastidium, dégoût, répugnance, ennui. Fastic, es can no pot manjar.
Deudes de Prades, Aus. cass.
Dégoût, c'est quand il ne peut manger.
Fastig es abhominacio no voluntaria de vianda et de beuragge.
Eluc. de las propr., fol. 91.
Dégoût est abomination non volontaire de nourriture et de breuvage.
Fig. Lo demoni, que fay far lo peccat e lo procura, n' a fasti et abhominacio, cant hom lo fay. V. et Vert., fol. 19.
Le démon, qui fait faire le péché et le procure, en a dégoût et abomination, quand on le fait.
Hueimais fastics mi seria
Cobleiars d'aisso que no m cal.
B. Zorgi: Mout fai.
Désormais me serait dégoût de faire des couplets de ce dont ne me soucie.
(chap. Fástic, fastics; asco, ascos, asquejat, asquejats, asquejada, asquejades; vómit, vomits, v. vomitá, gitá, arrojá, traure los feches.)
2. Fastigos, adj., fastidieux, dégoûté.
Fastigos,
Chufaniers e vils janglos.
P. Vidal: Abril issic.
Dégoûté, railleur et vil hableur.
CAT. Fastigos. ESP. Fastidioso. ANC. PORT. Fastioso. PORT. MOD. IT. Fastidioso. (chap. Asquerós, asquerosos, asquerosa, asqueroses; igual algú diu fastigós, pero yo no may; vomitiu, que fa vómit, asquerós, que done asco, me fa escrúpol, repelén, repulsiu, etc.)
3. Fastir, v., lat. fastidire, dégoûter, ennuyer, fatiguer.
Car no vol fastir (N. E. vol : vuelh, vull)
Ma bel' amia.
G. Faidit: Solatz e chantar.
Car je ne veux ennuyer ma belle amie.
IT. Fastidire.
4. Fasticar, v., être dégoûté, avoir dégoût, dégoûter.
Pueis donatz la
A sel auzel que fastica.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis donnez-la à cet oiseau qui a dégoût.
Part. pas. Tant es malvatz,
Qu' eu fastigatz
Sui e lassatz.
Esperdut: Qui non.
Tant est mauvais, que j'en suis dégoûté et lassé.
CAT. Fastiguejar. ESP. Fastidiar. IT. Fastidiare. (chap. Fastidiá es doná fástic a un atre, molestá. Algo o algú te fa fástic, disgust, malestá, ganes de vomitá, arrojá o “gitá”, com se díe als masos de Beseit – Arnes, perque yo hay conegut a una dona que u va di están a la taula. Este gitá encara se fa aná al aragonés, y tamé foragitá, jetter en fransés.)
Fat, s. m., lat. fatum, destin, destinée, fatalité.
Ay avut aytal fat tota ora,
C' amoros soi et amoros serai.
(chap. literal: Hay tingut tal mala fortuna a tot' hora, que amorós soc y amorós siré o seré.)
Perdigon: D' amor non puesc.
J'ai toujours eu telle destinée, qu' amoureux je suis et amoureux je serai.
Vos volem demostrar,
Per entendre pus clar,
Qu' es astres ni qu' es fatz.
Nat de Mons: Al bon rey.
Nous vous voulons démontrer, pour entendre plus clair, qu'est astre et qu'est destinée.
Gayne, so a ditz Karles, Dieus ti done mal fat.
Roman de Fierabras, v. 787.
Ganelon, ce a dit Charles, que Dieu te donne mauvaise destinée.
ANC. FR. Il n'appartient qu'aux fatz d'establir le fat ou destinée.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 283.
CAT. Fat. ANC. ESP. Fato. ESP. MOD. Hado. PORT. Fado (N. E. como la canción más conocida del país). IT. Fato. (chap. mala sort, mala fortuna, mal destino, fatalidat.)
2. Fada, s. f., lat. fatua, fée.
Toza, fi m ieu, gentil fada
Vos adastret, quan fos nada,
D'una beutat esmerada.
Marcabrus: L'autr'ier.
Jeune fille, me fis-je, quand vous fûtes née, gentille fée vous doua d'une beauté pure.
Selhui fadet gentils fada
A cui fon s' amors donada.
Marcabrus: Estornelh.
Gentille fée doua celui à qui son amour fut donné.
ANC. ESP.
Que las mis fadas negras no se parten de mi.
Arcipreste de Hita, cop. 798.
CAT. Fada. ESP. MOD. Hada. PORT. Fada. IT. Fata. (chap. Hada, hades; diém tamé hada madrina y no hada padrina, cuan diém padrina a la dona que mos porte a la pila a batejá.)
- Sorte d'araignée.
Aranhas c'om apela fadas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Araignées qu'on appelle fées.
3. Fachurier, Fachilador, s. m., enchanteur, magicien, sorcier.
Fachuriers e devins
Et autres galiarts que sabien diablias.
(chap. Magos y adivinos y datres impostós que sabíen diablures.)
V. de S. Honorat.
Magiciens et devins et autres imposteurs qui savaient diableries.
Li non cast, li fachilador, li homicidi.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 22.
Les non chastes, les sorciers, les homicides.
ANC. CAT. Fatiller, fadador. ANC. ESP. Hadador. (MOD. encantador, mago, quien hace sortilegios: sortílego. PORT. Feiticeiro. (chap. Encantadó, mago, adivino, bruixa, bruixes, bruixot, bruixots, curandero, curanderos, curandera, curanderes, perque ne ñabíen que coneixíen técniques com la de traure lo enfit, curá chiquets herniats, que no són sol físsiques. Men enrecordo de que mon yayo Tomás ne coneixíe un prop de Tortosa. Allacuanta anaben caminán a Tortosa desde Beseit (y tornaben lo mateix día) ben assobín, per la actual senda GR-8, a un tros encara se pot vore la antiga calsada romana.
Al llibre Pedro Saputo podéu vore una bona crítica irónica cuan se fa meche, per ejemple, los “flarets” que li fot pel cul a un agüelo per
La Almunia de Doña Godina o prop. Y al Decamerón en chapurriau bastantes práctiques de nigromansia y datres encantamens, póssimes, etc.)
4. Fachilieira, Faitileira, s. f., sorcière, fée, magicienne.
Si vous voulez paraître au siècle, soyez en lieu fou avec les fats.
ANC. CAT. Fat. ESP. PORT. IT. Fatuo. (chap. ignorán, capsot, simple, imbéssil, idiota, borinot, cap de soca, tonto, atontat, apamplat, etc; per a resumí: Tomás Bosque. Per a les dones tamé ñan varians. Vore la retahíla de piropos que Pedro Saputo li va di a una dona agüela.)
2. Fad, adj., lat. fatuus, fade. (chap. sossa, sense sal, sense gust.)
Si la sal es fada, en que la saborares?
Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 9.
Si le sel est fade, avec quoi lui donnerez-vous de la saveur?
De sabor... fada. Eluc. de las propr., fol. 271.
De saveur... fade.
CAT. Fad. IT. Fado.
3. Fadamen, adv., follement, sottement.
Quan fadamen
Parl' om soven.
Giraud de Borneil: Quar non ai.
Quand on parle souvent sottement.
4. Fadet, adj. dim., frivole, léger.
Fadet joglar,
Con potz pensar
Aquo qu'es greu per eyssernir?
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Frivole jongleur, comment peux-tu penser ce qui est pénible pour discerner?
5. Fadelh, adj., fat, fou.
Trobat m'an nesci e fadelh,
Quar no sai aver ajustar.
B. Martin: Farai un vers.
Ils m'ont trouvé niais et fou, parce que je ne sais pas amasser richesse.
estar en babia (Babia, León) El dicho en español «estar en Babia» hace alusión a esta comarca. Los reyes de León poseían un palacio en esta zona donde pasaban largas temporadas, sobre todo en la época estival. Sus súbditos justificaban la ausencia de sus monarcas diciendo que estaban en su residencia veraniega. El entorno babiano supuestamente producía un efecto relajante en los reyes que se aislaban allí de sus problemas y preocupaciones, del mismo modo cuando no querían recibir a alguien en audiencia decían que «estaban en Babia»
babós (bolet), babosos, bateó, bateóns
baboso, seta
babosera, baboseres
donde salen los babosos (setas)
bachá, baixá
bajar
bache, baches – de bachá (baixá)
bache, baches – bajas
bachillé, bachillés, bachillera, bachilleres – bachiller, bachillerat – Dita de Beseit : al carré pla vénen blat, a Vilanova porgueres, y al carré de La Muleta, la flo de les bachilleres
alcahuete
bachillejá, chafardejá
alcahuetear, curiosear, chafardear
bachillerat
bachillerato
bachoca, bajoca, fesol vert / San Antoni, San Antoni, tú que estás per estes roques, guárdam les cabres goludes que no se mínjon les bajoques.
judía verde
bachoques, bajoques
judías verdes
bachoquetes, bajoquetes
judías verdes pequeñas
badá, badás
agrietar, agrietarse
Bada, bades, badat, badats, badada, badades (vore esbadocá y badá)
grieta, grietas
badá, embelessás, quedás encantat
embelesarse, quedarse boquiabierto, como encantado
bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ (a l´assut de Beseit)
bañar, bañarse
bañabe (se) o bañáe
Bañaba
bañadina, bañadines – quina bañadina ña avui per l´horta majó, ha caigut una bona rosada
cuando algo está muy mojado – qué mojada está la huerta mayor, ha caído un buen rocío.
banasta, banastes – cornalera, cornaleres són los “nassos de doña Rogelia”, agarradós – Esta falle per aon fallen les banastes (pel cul)
banasta, cesta grande de mimbre con dos agarradores (cornalera) como la nariz de doña Rogelia. Rogelio es Rugé, Roger.
bañat, bañats
mojado, mojados
banbán, bambán
holgazanear, pasar el rato
banc, bang, bancs, bangs, lo bang de la passiénsia - Este bang está ocupat per un pare y un fill, lo fill se diu Juan y lo pare ya te u hay dit.
banco, bancos
bancada, bancades (banc, bang) - Al parlamén, conjún dels legisladós de un mateix partit, o dels escañs corresponéns. Taula o bang gran en un madalapet damún, al que se tundíen (se fotíe una tunda) los teixits a les fábriques de roba, cuero artifissial com a Beseit. Tros de obra. Basse per a assentá o fixá una máquina o motor. Escalonamén a una cantera o excavassió. Al mar: Taula o banquet aon se assenten los remadós.
bancada, bancadas - En un Parlamento, conjunto de los legisladores de un mismo partido, o de los escaños correspondientes. El discurso fue muy aplaudido por la bancada oficialista. Mesa o banco grande con un pequeño colchón encima, sobre el cual se tundían los tejidos en las fábricas de paños. Porción de paño preparada para ser tundida. Arq. Trozo de obra. Constr. Base para asiento o fijación de una máquina o motor. Ingen. Escalonamiento en una cantera o excavación. Mar. Tabla o banco donde se sientan los remeros.
bancal, bancals - Replá de terra que se fa a un terreno en pendén, y que se aprofite per a cultivá. Tros de terra rectangulá, disposat per a plantá llegúms, viña, olivés o atres ábres. Arena acumulada a la vora del mar. Tapet que se fique damún del bang per a adornál o per a tapá la fusta.
bancal, bancales - Rellano de tierra que se hace en un terreno pendiente, y que se aprovecha para el cultivo. Pedazo de tierra rectangular, dispuesto para plantar legumbres, vides, olivos u otros árboles frutales. Arena acumulada en la orilla del mar, al modo de los bancos o bajíos que se forman bajo el agua. Tapete o cubierta que se pone sobre el banco para adorno o para cubrir su madera.
bandejá, bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall (o badall) se quede apegat a la campana y no toque. - bandejo, bandejes, bandeje, bandegém, bandegéu, bandégen – bandejára – bandejaré – bandejaría
bandear las campanas
bandeja, bandejes
bandeja, bandejas
bandejeta, bandejetes
bandejita, bandejitas
bandera, banderes
bandera, banderas
banderilla, banderilles
banderilla, banderillas
banderillero, banderilleros, lo que fique les banderilles als bous a la plassa
banderillero, banderilleros
bando, bandos
bando, bandos
bañe (se)
se baña
bañera, bañeres
bañera, bañeras
bañet, bañets
bañito, bañitos
bañéu (no tos)
mojéis, bañéis (no os)
bánua, bánues (manta cobertora) – vánova - cubrellit de abrigo y de adorno, de teixit gruixut, de pun o de ganchillo.
colcha, colchas
bar, bars, baret, barets, bareto, baretos
bar, bares
baralla, riña, barallás – a una dona de Calaseit que va viure a Beseit li vach sentí : no tos barrallésseu - yo me barallo, baralles, baralle, barallém o barallám, baralléu o baralláu, barállen
barrang , barranc, barrangs, barrancs – barrancada (cuan baixe molta aigua pel barrang) – barranquet – invertí en sang es invertí al barrang : comprá animals de cárrega, que paren al barrang - a tranques y barranques – barranquet, barranquets - despeñadó, pressipissi, rambla
báscula, báscules, per a pesá – romana, romanes – A Beseit estabe a la vora de Santa Ana, ara aon la ofissina de turisme, prop de casa Royo – les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana....
báscula, básculas, romana, romanas
basques, basca, caló, suó freda
calores, sudor frío
basquet, basquets, caixetes de fusta per a la fruita
cajita de madera para la fruta
bassa, basses, basseta, la balseta de Fórnols, la Bassa de Fórnols, bassot, bassotet
balsa, balsas
bassada (de bassa) – aigua de una bassa O a la séquia, l´aigua que se quede acumulada, embassada hasta lo estolladó que tens ubert.
bássia, bássies, vássia, vássies (per al ges, alchez) ere de fusta, después de goma, tamé se donabe minjá als gorrinos en ella.
bacía. Palangana metálica de borde muy ancho y con una hendidura para apoyar el cuello, usada por el barbero para remojar las barbas. Artesa usada para dar de comer a los cerdos y otros animales.
bassiol , trong de fusta buidat pel mich que servix de abeuradó al bestiá.
tronco de madera hueco que sirve para abrevar a los animales.
bassura, bassures
basura, basuras
bastán, bastáns, bastanta, bastantes
bastante, bastantes
bastém, natros dos mos bastém, ne som prou per a fé alló
berberecho, berberechos – pichina, pichines són les almejes
berberecho, berberechos
berená, minjá a mija tarde – a Mallorca es amorsá (desdichuná) – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenaría – berenára – berenaré
merendar
berenán (g)
merendando
berene (berená)
merienda
bereném (berená), berenám
merendamos
berénen (berená)
meriendan
berenes (berená)
meriendas
berenéu, berenáu (berená)
romper, esclafar
bereno (berená)
meriendo
berénon (berená)
romper, roto, rota
Bermudes, isles, bañadó
Bermudas
berrejá lo ciervo (la berrea)
ropa
berrugues, berruga, verruga, verrugues
verruga, verrugas
Besá – besás – besán (g) – doná un bes, beset, bessito – yo beso, tú beses, bese, besém o besám, beséu o besáu, bésen – besara – besaría – bésam ! - besaré – besat, besada
besar
besabe, besáe
besaba
besál
besarlo
besála
besarla
besáli
rota, que tiene una hernia, roto
besám
besarme
bésam !
Bésame !
besamáns
besamanos. Muestra de respeto y saludo a una persona que consiste en tomar su mano derecha y hacer el ademán de besarla inclinando ligeramente el cuerpo. Acto público en el que se saluda a los reyes o a las autoridades en señal de adhesión.
besánla
besándola
besánlo
besándolo
besátos
besaros
Beseit
Beceite
beset, besets, bes, besos
besito, besitos, beso, besos
bestiá, bestiás (ramat, ramats) normalmén de ovelles
Bo , bons, bona, bones - bon (día) – este pá está mol bo – esta carbassa está mol bona – esta cabra va bona (va moguda, está en sel) – bona nit – bon día – bon orache
bombejá – bombejo, bombeges, bombege, bombegém o bombejám, bombegéu o bombejáu, bombégen – bombejára – bombejaré – bombejaría bombeo, com lo del Matarraña hasta lo pantano de Pena, a Beseit, bombeos
broza, conjunto de restos de plantas, como ramas u hojas secas, que hay en bosques y jardines. Conjunto de desperdicios o desechos que se van acumulando en algún lugar, especialmente en cañerías de desagüe o en el fondo de ríos, balsas,