Mostrando las entradas para la consulta abelhis ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta abelhis ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 8 de octubre de 2023

Peyrols, Peirols, Peirol, Peiròl

Peyrols.

Peyrols, Peirols, Peirol

I.

Quora qu' amors vuelha,
Ieu chan,
Qu' autra flors ni fuelha
No y vau gardan;
Dregz es qu' ieu m' en duelha
Aman,
Pus vas me s' orguelha
Silh cui me coman:
Perdut ai,
E cobrarai;
Ges no m recre per tan,
Qu' aissi s va 'l segles camjan.

Dieus m' aiut, e m valha!
Qu'
antan
Aic d' amor ses falha,
Mas non ai
oguan,
Quar me mov baralha
Tan gran
Al cor, e m trebalha
Durmen e velhan,
Per qu' eu fai
Qu' al mielhs qu' ieu sai
La serv e la reblan:
Per so vei qu' ieu mi ay dan.
Mos cors salh e trembla
Soven,
M' amia lo m' embla
Si qu' ieu non o sen;
Qu' ilh m' aima, so m sembla,
Quomen
Lo sieus digz ressembla
Lo mieu pessamen;
Don dirai,
Que mout mi plai
Suffrir aital turmen
Don ieu tan ric joi aten.

Nulhs hom be non ama
Ni gen,
Que d' amor si clama
Sitot mal li 'n pren.
Cum plus m' enliama
Greumen,
E m' art e m' aflama,
N' ai melhor talen;
Qu' aissi m trai
Mos volers lai,
E 'l fol chaptenemen
Don m' es mantas vetz parven.

Mout bas fora meza
Valors,
Deportz e guayeza,
Si no fos amors,
Quar mante proeza
Totz jors,
E fai que corteza,
Quar pren los melhors,
No s' eschai
D' ome savai,
Que aia tan d' onors
Que d' amor senta dolors.

Era us quier, amia,
Socors,
Qu' enansas morria
Qu' en queris alhors,
Assatz trobaria
D' aussors;
Vos etz ses fadia
Caps de las melhors.
Mos cors jay
En gran esmay

Entre sospirs e plors,
Mas tot m' es jois e doussors.

Peyrols fai
Fin e verai
Lo sonet per amors,
On sos cors estai totz jors.

II.

Atressi col signes fai,

Quan dey murir, chan,

Quar sai que plus gen murrai,

Et ab meynhs d' afan;

Qu' amors m' a tengut en sos latz,

E maynhs trebalhs n' ai sufertatz;

Mas pel mal qu' aoras m' en ve

Conosc qu' ancmai non amiey re.

Dieus! e qual cosselh penrai,
S' aissi muer aman,
Ni secors no m ve de lai
On mei sospir van?
Pero non part mas voluntatz,
Sitot m' en sui desesperatz;
Pessius e cossiros mi te
La belha de cui mi sove.

Ges melhor dona no sai,
Veus per que l' am tan;
Qu' ieu jamais non l' auzarai
Dire mon talan;
Gen m' acuelh e m' a belh solatz,
E del plus sui acosselhatz,
Que s' ieu la preyava de re,
Tem que pueis si guardes de me.

Preguar, las! quan no s' eschai,
Torna a enuey gran:
Ses parlar la preguarai;
E cum? per semblan,
Et ilh entenra o s' il platz:
Qu' en aissi dobla 'l jois e 'l gratz,
Quan l' us cors ab l' autre s' ave,
E dona ses querre fai be.

Francheza ab fin cor veray

Trai amor enan,

Mas paratges la dechai,

Que 'l ric son truan;

Et a n' i d' aquels malvatz

Per qu' el setgles es sordeiatz;

E domna, que bon pretz mante,

Non am per ricor, s' als no y ve.

Chansos, vas la belha vai,
Non ges qu' ieu re 'l man,
Mas ben li potz mon esmai
Mostrar ses mon dan;
E diguas li m qu' a lieys s' es datz
Mos cors ligges et autreyatz;
Sieus sui e sieus serai jasse,
Murir puesc per ma bona fe.

Domna del mon que plus mi platz,
Jois sia ab vos on que siatz,
Qu' estiers no us aus preguar de re,
Mas sivals pessar m' o puesc be.

III.

Ben dei chantar pus amors m' o ensenha,
E m dona gienh cum sapcha bos motz faire,
Quar s' ilh no fos, ja non fora chantaire
Ni conogutz per tanta bona gen;
Mas aras sai e conosc veramen
Que totz los bes qu' anc mi fes mi vol vendre.

Que farai doncs! giquirai me d' atendre?
Non ges, mais am tot en perdo maltraire;
Qu' ieu no vuelh reis esser ni emperaire,
Sol que de lieys partis mon pessamen;
Non soi pro ricx sol qu' ieu l' am finamen?
Grans honors m' es que s' amors me destrenha.

Bona domna, qualque fals' entressenha
Me fatz, si us platz, don m' alegr' e m' esclaire,
Pus conoissetz que no m' en puesc estraire;
Ab bel semblan baissatz lo mal qu' ieu sen,
Qu' aissi m podetz traynar longamen,
E de mon cor, qu' avetz tot, un pauc rendre.

Bona domna, be o devetz entendre,
Qu' ieu vos am tan no us aus preyar de guaire,
Mas vos etz tan francha e de bon aire,
Per que n' auretz merce, mon escien;
Lo mieu fin cor gardatz e 'l bon talen,
Ja de vostra riqueza no us sovenha.

Esfortz de me non aten que m revenha,
E pot esser, mas mi non es veiaire,
Qu' ilh es tan belha e de tan ric afaire,
Pros e corteza en faich et en parven,
Per qu' ieu sai ben, si ma razon enten,
Qu' ilh non deu ges vas me tan bas dissendre.

S' ieu no sui drutz res no m' en pot defendre
Qu' a tot lo menhs no sia fis amaire,
Francs e sufrens, humils e merceyaire,
Ses trop parlar, e de bon celamen;
Per aital guiza e per aital coven
M' autrey a lieys que retener no m denha.

Lo vers a fait Peirols, e no i enten
Mot mal adrech ni ren que y descovenha.

Vai messagier, lai a Mercoill lo m ren
A 'l comtessa cui jois e pretz manteigna.

IV.

Quoras que m fezes doler
Amors, ni m dones esmai,
Era m ten jauzen e gai
Per qu' ieu chant a mon plazer,
Quar plus ric joy ai conquis
Qua mi no s tanhia;
E quan ricors s' umilia,
Humilitatz s' enriquis.

Mi dons mercey e grazis
La benanansa qu' ieu n' ai,
E ja non oblidarai
Los plazers que m fes ni m dis;

Qu' en mi non a mais poder
Lieys qu' amar solia,
Qu' en plus franca senhoria

Vuelh ses engan remaner.

Soven l' anera vezer
La plus avinen qu' ieu sai,
Si 'ls devinamens qu' om fai
No m' avengues a temer;
Pero mos cors es aclis
Vas lieys on qu' ieu sia,

Que fin' amors jonh e lia

Dos cors de lonhdan pais.

Molt m' agrada e
m' abelhis
De dos amicx, quan s' eschai
Que s' amon de cor verai,
E l' us l' autre non trais,
E sabon luec e lezer
Gardar tota via,
Qu' en lur bona companhia
Non puesca enuios caber.

Derenan me vuelh tener
Al reprovier qu' om retrai:
No s mova qui ben estai.
No farai ieu ja per ver,
Que 'l flama qu' amors noyris
M' art la nueg e 'l dia,
Per qu' ieu devenh tota via
Cum fai l' aurs el fuec plus fis.

S' era part la crotz del ris,
Don nuls hom non tornet sai,
No crezatz que m pogues lai
Retener nulhs paradis;
Tant ai assis mon voler
En ma douss' amia,
Que ses lieys ges non poiria
Negus autres joys plazer.

Chansos, hueimais potz tener
Vas mi dons ta via,
Qu' ieu sai ben qu' ella volria
Te auzir e me vezer.

Dalfis, s' auzes mon voler
Dir a ren que sia,
Tant am vostra companhia
Que vos en saubratz lo ver.

V.

Manta gens me mal razona

Quar ieu non chant plus soven,
E qui d' aisso m' ocaizona
Non sap ges quant longamen
M' a tengut en greu pessamen
Cill que mos cors empreisona,
Per qu' en pert tot jauzimen,
Tal desconort mi dona.

Pero si m fo douss' e bona
Ma domn' al comensamen,
Ara no m' acuelh ni m sona
Plus que fai a l' autra gen,
Quar conois qu' ieu l' am finamen;
E s' aital mi guazardona,
Amors fara falhimen,
S' aquest tort li perdona.

De tota joia m deslonja
Ma dona, e non l' es honors,
Qu' ab calque plazen messonja
Mi pogra far gen socors:
Ar vei que non es mas folhors
Aquesta entendensa lonja,
Dont ai fag tantas clamors
Qu' anta n' ai e vergonja.

Partirai m' en donc ieu? Non ja;
Que sos pretz e sa valors
M' o defen e m' o calonja;
Quant ieu cuit amar alhors
Per tot lo cors m' intra s' amors,
Si cum fai l' aigua en l' esponja.
Tos temps mi plaira 'l dolors,
Cum que m destrenh' e m ponja.

E vuelh be qu' amors m' asalha,
E m guerrei matin e ser;
Contra la sua batalha
No vuelh ja repaus aver:
E s' ieu non ai tot mon voler,
Tals es silh qu' aissi m trebalha,
Qu' en est mon non a plazer
Qu' el mieu maltraire valha.

Lauzenga ni devinalha
D' enuios no m cal temer;
Sol pessar de lieys no m falha,
Res no m' en pot dan tener;
Qu' el consirs don ieu m' alezer
Me pais mais qu' autra vitalha;
Per ren que n' aia en poder
Mos cors no s' anualha.
Chansos, a totz potz dir en ver
Que mon chan non agra falha,
Si m volgues d' amor valer
La belha cui dieus valha.

VI.

Quant amors trobet partit
Mon cor de son pessamen,
D' una tenson m' asalhit,
E podetz auzir comen:
“Amicx Peyrols, malamen
Vos anatz de mi lunhan,
E pus en mi ni en chan
Non er vostr' entencios,
Diguatz pueis que valretz vos?”

“Amors, tant vos ai servit,
E pietatz no us en pren,
Cum vos sabetz quan petit
N' ai aiut de jauzimen;
No us ochaizon de nien,
Sol que m fassatz derenan
Bona patz, qu' als no us deman
Que nulhs autres guazardos
No m' en pot esser tan bos.”

“Peyrols, metetz en oblit
La bona domna valen.
Qui tan gen vos aculhit
E tant amorosamen,
Tot per mon comandamen
Trop avetz leugier talan,
E non era ges semblan,
Tant guays e tant amoros
Eratz en vostras chansos.”

“Amors, mi dons, pos la vit,
Ai amada lonjamen;
Enquer l' am, tant m' abelit
E m plac al comensamen,
Mas folia no i enten:
Pero maint amic partan
De lor amigas ploran,
Que, s' En Saladis no fos,
Sai remanseran joyos.”

“Peyrols, Turc ni Arabit
Ja pel vostr' envazimen
No laisseron tor Davit.
Bon cosselh vos don e gen,
Amatz e cantatz soven;
Iretz vos, e 'l rey no van!
Veiatz las guerras que fan,
Et esguardatz dels baros
Cossi trobon ochaizos!”

“Amors, ancmais no falhit,
Mas ar falh forsadamen,
E prec dieu que m sia guit,
E que trameta breumen
Entr' els reys acordamen,
Qu' el socors vai trop tarzan,
Et auria mestier gran
Qu' el marques valens e pros
N' agues mais de companhos.”

“Peyrols, molt amic partran

De lurs amiguas ploran,

Que, si Saladis no fos,

Sai remanseran ab nos.”

“Amors, si li rey no van,
Del Dalfin vos dic aitan,
Que per guerra ni per vos
No remanra, tant es pros.”

//

https://oc.wikipedia.org/wiki/Peir%C3%B2l

Peiròl o Peiròl d'Auvèrnha foguèt un trobador auvernhat. Nasquèt cap a 1160 e defuntèt cap a 1220). Escriguèt mai que mai de cansos de fin' amor a la fin del sègle XII e al començament del sègle XIII. Trente quatre poèmas nos son demorats entre losquals, dètz set amb sas melodias.


Se sap pas grand causa de sa vida, mas la naissença de Peiròl es generalament estimada a l'entorn de 1160. Es benlèu originari del vilatge de Pérols a Prondines, Puèi de Doma, al pe del castèl de Rocafòrt Montanha). Una autra possibilitat per sa vila natala es Peiròl dins la vila modèrna de Riòm de las Montanhas. Sa patria èra doncas "en la contrada del Dalfin": dins lo comtat del Dalfin d'Alvèrnha.


Peirol èra a l'origina un paure cavalièr, descrit coma "cortés e polit" per l'autor de sa vida de la fin del sègle XIIIen. Serviguèt la cor de Dalfin d'Alvèrnha, mas èra amorós de sa sòrre Salh de Claustra, molhèr de Beraut III de Mercuèr, e escriguèt cansons per aquesta "domna" (dòna). Alara que Dalfin aviá menat sa sòrre a la cour per Peiròl e aviá ajudat Peiròl a respondre a sos gosts dins sas composicions, Dalfin finiguèt per venir gelós de l'atencion que sa sòrre acordava a Peirol e, en partida pr'amor de l'inconvenença, deguèt donar comjat a Peiròl. Son biograf indica, Peirols no se poc mantener per cavallier e venc joglars, et anet per cortz e receup dels barons e draps e deniers e cavals.


Peiròl es conegut per èsser estat un violonista e un cantaire dins una tornada d'Albertet de Sestaro. Après èsser tornat d'un pelerinatge a Jerusalèm qualque temps en 1222 o après, Peiròl es saique mòrt a Montpelhièr dins los ans 1220.

https://oc.wikipedia.org/wiki/Lista_de_trobadors_e_trobairises

https://oc.wikipedia.org/wiki/Lista_de_po%C3%A8tas_de_lenga_occitana




viernes, 6 de octubre de 2023

Pierre Raimond de Toulouse. Peire Raimon de Tolosa

Pierre Raimond de Toulouse.


I.

Pessamen ai e cossir
D' una chanso faire,
Qu' a lieys denhes abelhir
Cuy suy fis amaire;
E s' ieu pogues avenir
En bos digz retraire.
Far pogra saber
Que ieu plus fin joy esper
Que nulhs natz de mayre.

Lo cors e 'l sen e l' albir
Ai mes, e 'l veiaire,
En lieys honrar e servir,
Quar es la belhaire
Qu' om pogues el mon chauzir,
Don no m puesc estraire,
Ni mon cor mover;
Qu' amors me fai tan temer
Lieys, qu' als non am guaire.


La fina vera valors
Plus d' autra valensa,
E 'l pretz, e 'l fresca colors
Me platz e m' agensa;
Que si me valgues amors

Tan que m' entendensa
Mi dons abelhis,
Plus ric joy que paradis
Agra a ma parvensa.

Nulh' autra no m pot secors
Far, ni dar guirensa;
Et on plus en sen dolors
Plus n' ai sovinensa;
Mas ges dire mas clamors
No l' aus per temensa;
Tan li suy aclis
Qu' on plus vas me s' afortis,
Mais l' am ses falensa.

E fora li benestan
Si m des alegransa,

Tan qu' aleuges mon afan,

Ab douss' acoindansa;

Qu' ieu li suy senes enguan,

E non ai embransa
D' als, mas quom fezes

Tot so qu' a mi dons plagues;

Pero pauc m' enansa.

Qu' ades m' en vauc meluyran

On plus n' ai pezansa
Vas lieys, e suefri mon dan
Ab bon' esperansa:
E doblera mon talan
Sil belha semblansa,
Gentil cors cortes,

Si t prezes de me merces,
O qualsque pitansa.

II.


Pus vey parer la flor e 'l glay,
E dels auzels m' agrada 'l chans,
De far chanso m' es pres talans
Ab motz plazens et ab so guay;
E pus de ben amar melhur,
Segon razo,
Trop en dey mielhs far motz ab so:
E si per ma domna es grazitz
Mos chans, ben er mielhs enantitz.

Fis e francs, ab fin cor veray,
Suy ves lieys qu' es guaya e prezans,
Bel' e plazens e benestans
Mil tans plus que dire no say,
E te son cors ferm e segur
De falhizo;
Que de nulh preyador fello,
Per cuy fis domneys es delitz,
Non es per lieys sos pretz auzitz.


E pus fin' amors la m' atray,
Per dreyt no m' en deu venir dans,
Qu' ieu li suy tan fizels amans
Que re al cor tan no m' estay;
Per que ja lauzengier tafur,
Cui dieus mal do,
Non degran neguna sazo
Tener dan, c' usquecx gaba e ditz,
Que per lui es joys desconfitz.

Dona promet, e don' estray,
E mostr' erguelh e bels semblans,
E ditz per guab e per bobans
Mayntas res ab cortes essay,
E siey fait son leyal e pur
Ses aunit do:
E son mayntas d' aital faisso
En cui pretz entiers es complitz,
E d' autras en cuy es aunitz.

Belha dona, ja no serai
Jauzens ses vos, ni benanans;
Qu' ieu suy selh que vostres comans
Tos temps a mon poder faray:
Aisso vos man per ver, e us jur
Qu' anc hom no fo
Plus leyals ves amor qu' ieu so;
E fuy per vos servir noyritz,
E suy d' autras amors fayditz.
III.

No m puesc sufrir d' una leu chanso faire,

Pus prec e man n' ai de mon Ereubut;

Qu' apres lo dan e 'l mal qu' ieu n' ai agut,

Coven qu' ab joy m' esbaudey' e m' esclaire:

Quar segon l' afan
Qu' ai sufert tan gran,
Non agra razo
Qu' ieu cantes oguan;
Mas quar fin' amors
Mi mostra e m' ensenha
Qu' els mals no m sovenha,
E torn' en mon chan,
Farai derenan
Un nou chantaret prezan.


Anc per ren al de mon maior maltraire,
De tan bon cor non dezirey salut,
Mas sol qu' a lieys cuy amors m' a rendut
Pogues ancar servir petit o guaire;
Quar tot l' autre dan
Non prezera un guan,
S' ieu moris o no;
Sol leis pogues tan
Servir, que l' honors
Ar parra que m fenha;
Per qu' ela m n' estrenha
Que non digua enan;
Mas al sieu coman
Sui e serai on qu' ieu m' an.

Las! que farai, pois non li aus retraire,
Ans quan la vey estau a lei de mut,
E per autrui no vuelh sia saubut
S' aqui mezeis sabi' estr' emperaire.
A dieu mi coman
Cum vau trebalhan;
Qu' ab la sospeisso
N' aurai atretan,
Quar tan grans ricors
Non cug que m n' avenha;
Mas vas on qu' ieu teinha,
Fis e ses enguan
L' amarai quad an,
De jorn en jorn melluyran.

Qu' el cors e 'l cor e 'l saber e 'l veiayre

E l' ardimen e 'l sen e la vertut
Ai mes en lieys, e non ai retengut
Ni pauc ni pro per negun autr' afaire;
Ni als non deman,
Ni vau deziran,
Mas que dieus me do
Vezer l' ora e l' an
Que sa grans valors
Tan vas mi s destrenha,
Qu' en mos bratz la seinha;
E qu' ieu, en baizan,
Tot al mieu talan
Remir son cors benestan.

Ai! franca res, corteza e de bon aire,
Merce m' aiatz que veus m' aissi vencut;
Qu' aissi vos ren lo basto e l' escut,
Cum selh que plus non pot lansar ni traire:
Vostr' huelh belh truan
Que tot mon cor m' an
Emblat, non sai co,
No m van confortan.
Ja castels ni tors
No us cugetz que s tenha,
Pus gran forsa 'l venha,
Si secors non an
Sylh que dins estan:
Mas a mi vai trop tarzan.


Esta chansos vuelh que tot dreg repaire
En
Arago, al rey cuy dieus aiut;
Que per lui son tug bon fag mantengut,
Plus que per rey que anc nasquet de maire:
Qu' aissi s vai trian
Sos pretz, e s' espan
Sobr' autres que so,
Cum sobr' el verjan
Fai la blanca flors:
Per qu' ieu on que m venha
Ades crit sa senha,
E vau razonan
Son pretz, e non blan

Duc ni rey ni amiran.

Et ab ma chanso,
Enans qu' alhor an,
M' en vau lai de cors
On jois e pretz renha,
E vuelh que l' aprenha,
Cobletas vuilan,
E puois en chantan
De qual guiza hom la i deman.

IV.

Atressi cum la candela
Que si meteyssa destruy,
Per far clardat ad autruy,
Chant, on plus trac greu martire,
Per plazer de l' autra gen:
E quar a dreg escien,
Sai qu' ieu fatz folhatge;

Qu' a autruy don alegratge,

Et a mi pen' e turmen;

Nulla res, si mal m' en pren,

No m deu planher del dampnatge.


Quar ben conosc, per usatge,
Que lai on amors s' enten
Val foudatz en luec de sen;
Doncx, pus tant am e dezire
La gensor qu' el mon se mir,
Per mal que m dei avenir,
No s tanh que m recreya;
Quar on plus m' auci d' enveya,
Plus li dei ma mort grazir,
S' el dreg d' amor vuelh seguir;
Qu' estiers sa cort non playdeya.

Doncx, pus am so que m guerreya,

Conosc que m' er a blandir;
Ab celar et ab sufrir,
Li serai hom e servire;
E sol, si m vol retener,
Vec li m tot al sieu plazer
Fins, francs, ses bauzia:
E s' ab aital tricharia,
Puesc en sa cort remaner,
El mon non a nul saber
Per qu' ieu cambjes ma folhia.

Lo jorn que sa cortezia
Me mostret, e m fetz parer
Un pauc d' amor ab plazer,
Parec be que m volc aucire;
Qu' ins el cor m' anet sazir,
E m mes el cor lo dezir
Que m' auci d' enveia;
Et ieu, cum fols que folheia,
Fui leus ad enfolletir,
Quar cugey so, per albir,
Qu' enquers no m pens qu' esser deia.


Si per nulh' autra que seya
Me pogues mais enriquir,
Be m n' agra en cor a partir;
Mas on plus fort m' o cossire,
En tan quan lo mon perpren,
Non sai una tan valen
De negun paratge:
Per qu' ieu el sieu senhoratge
Remang tot vencudamen,
Quar non truep melhuiramen,
Per fors' o per agradatge.

Chansos, al port d' alegratge
On pretz e valors s' aten,
Al
rey que sap et enten
M' iras en
Arago dire
Qu' ancmais tan jauzens no fuy
Per fin' amor cum er suy:
Qu' ab rems et ab vela
Pueia ades so que no s cela;
E per so non fatz gran bruy,
Ni vuelh sacha hom de cuy
M' o dic, plus que d' un' estela.

Mas ges una pauca mela
No m pretz, quar ab vos no suy
Pero ad ops vos estuy
Que m siatz governs e vela.

V.

Enquera m vai recalivan
Lo mals d' amor qu' avi' antan;
Qu' una dolor mi sent venir
Al cor, d' un angoyssos talan,
E 'l metges que m pogra guerir
Vol me per traitura tenir,
Aissi cum l' autre metge fan.

E pogra m guerir ses afan,
Que ja non traysses pauc ni gran;
Pero sitot mi fai languir,
En re no 'lh port peior talan;
Mas si m' alongues de morir,
Ma vida for' al sieu servir,
E ma mort conosc a son dan.

E ja no m desesper per tan,
Qu' anc de re non passei son man,
Ni m vuelf per nulh autre dezir;
De so gart qu' il n' er benestan:
Qu' Ipocras, so ai auzit dir,
Ditz que metges non deu fallir
De nulh cosselh qu' om li deman.

Doncx, pus pres m' a en son coman,
Ja no m' anes plus languian,
Ni no m volgues del tot aucir;
Quar no s cug, si be m ri ni m chan,
Qu' o puesca longuamen sufrir;
Ni no s poira tos temps cubrir
La dolors qu' ins el cor s' espan.

Mas ieu atendrai merceyan,
Sirven e sufren e preyan,
Tro que denh mos precx eyssauzir:
Mas d' una ren vauc trop doptan,
Si m fai trop dieta tenir;
Si m sen lo cor afrevolir
Que paor ai l' arma s' en an.

Mas si m fezes un bel semblan
Que m' anes mon cor adoussan,
Enquer cugera revenir;
Quar s' ieu muer colpa n' aura gran;
Per so deu guardar e chauzir.
E s' en cor m' a pro a tenir,
Per dieu, no m' o anes tarzan:

Qu' el febles cors vai sospiran,
Quar conois qu' ieu mezeis m' engan,
E m vey tot dia magrezir;
Aissi m va 'l cors e 'l sens camjan,
Cum si l' arma en devia issir;
Tan fort m' anguoysson li sospir,
Qu' a pauc tro al derrier no m van.

A mon Ereubut prec e man
Qu' a la pro comtessa prezan
Fassa ma chansonet' auzir;
E si a nulh mot malestan,
No m' o deu hom a mal tenir:
Que tant ai d' ira e de cossir
Que re no sai que m vau parlan.

//

Pierre Raimond de Toulouse. Peire Raimon de Tolosa



Peire Raimon de Tolosa (or Toloza; fl. 1180–1220) was a troubadour from the merchant class of Toulouse. He is variously referred to as lo Viellz ("the Old") and lo Gros ("the Fat"), though these are thought by some to refer to two different persons. On the other hand, lo Viellz could refer to his being of an early generation of troubadours. Eighteen of Peire Ramon's poems survive, one canso with a melody.

Peire Ramon's name (as Petrus Raimundus) appears in two documents of Toulouse, dated to 1182 and 1214. According to his vida, he became a jongleur and travelled to the court of Alfonso II of Aragon, who bestowed great honour on him. The earliest datable work by Peire Ramon is a planh written on the death of Henry the Young King in 1183. According to his vida Peire passed "a long time" at the courts of Alfonso, William VIII of Montpellier, and a certain "Count Raymond", which could refer to either Raymond V of Toulouse or, more probably, Raymond VI. He also spent time in Italy (Lombardy and Piedmont), at the courts of Thomas I of Savoy, Guglielmo Malaspina, and Azzo VI of Este. Azzo's daughter Beatriz was the addressee of one of Peire's poems. Eventually Peire settled down with a wife in Pamiers and there he died.

Peire was reputed as a singer and composer of cansos. His work is characterised by themes of nature. His style was hermetic. He imitated the troubadours Cadenet and Arnaut Daniel and was in turn imitated by Bertran de Born, especially as regards his use of natural imagery.
Bertran went so far as to copy almost a whole stanza from Peire's "No m puesc sofrir d' una leu chanso faire." In "Us noels pessamens", Peire even anticipates the Tuscan poet Dante Alighieri. Peire is complaining about a mistress who first beckoned him and then broke her promise to him when he says:

Que qui non a vezat aver
gran be, plus leu pot sostener
afan que tal es rics e bos;
que l maltrag l'es plus angoyssos,
quan li soven benanansa.

Peire's sole surviving melody is florid like Cadenet's. His style employs an uncommonly high number of large intervals, including tritones. The poem with the melody is built on an innovative metaphor:

Atressi cum la candela
que si meteissa destrui
per far clartat ad autrui,
chant, on plus trac gren martire,
per plazer de l'autra gen.





sábado, 7 de octubre de 2023

Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna

Berenguer de Palasol.

Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna



I.

S' ieu sabi' aver guizardo
De chanso, si la fazia,
Ades la comensaria
Cunhdeta de motz e de so;
Que perdut n' ai mon belh chantar,
Per qu' eras m' en pren espavens;
E si n' ai estat alques lens,
No m' en deu hom ochaizonar.

Qu' amada us auray en perdo
Longamen en aital guia;
A! ma belha douss' amia,
Qu' anc res no us plac no m saupes bo,

Ni anc res no saupi pensar
Qu' a vos fos pretz ni honramens,
Qu' al tost far no fos pus correns
Que si 'n degues m' arma salvar.

E ja dieus a me be non do,
S' en lieys mos cors se fadia;
La flor de la cortezia
Elha m' aura, o autra no;
Qu' a sola lieys m' estug e m guar,
E suy aissi sieus solamens,
Qu' autre solas m' es eyssamens
Cum qui m fazia sols estar.

E no farai pus lonc sermo;
Quar on pus la lauzaria,
Del laus sol qu' en remanria,
Cent domnas ne aurian pro,
Qui sabria ben devizar
Las beutatz e 'ls ensenhamens,
E la cortezia e 'l sens,
Aissi cum s' eschairi' a far.

Aissi finira ma chanso,
E no vuelh pus longa sia,
Que pus greu la 'n apenria
Mo senher, e siey companho,
Lo coms Jaufres, que dieus ampar,
Quar es adreitz e conoissens,
E fai tans de ricx faitz valens,
Lauzengiers no 'l pot encolpar.

II.

De la gensor qu' om vey, al mieu semblan,

On nueg e jorn velh e pens e cossir,
Mi vuelh lunhar, si 'l cor mi vol seguir,
Ab tal acort que mais no 'l torn denan;
Quar longamen m' a tengut deziron
Ab belh semblan, mas tan dur me respon
Qu' anc jorn no m volc precx ni demans sofrir.
Jamais miey huelh ab los sieus no s veyran,
S' a lieys no platz que m man a se venir:
Cum plus la vey plus m' auci de dezir,
Et on mais l' am, mais y fatz de mon dan;
E 'l non vezer me languis e m cofon;
E pus no m plai ren als que sia 'l mon,
Ab pauc no m lays de vezer e d' auzir.


Ai! belha domna, ab belh cors benestan,
De belh semblan e de gent aculhir,
A penas sai de vos mon mielhs chauzir,

Si us vey o no, o si m torn, o si m' an:

Non ai saber ni sen que mi aon;
Tan suy intratz en vostr' amor prion,
Qu' ieu non conosc per on m' en puesc
issir.

Pero, dona, si us vis cor ni talan
Que m denhessetz l' amor qu' ie us ai grazir,
So es us mals don no volgra guerir;
Mas, pus no us plai, al ver dieu me coman;
De vos mi tuelh, e non ab cor volon,
Quar res ses vos no m pot far jauzion:
Veiatz si m puesc ab gaug de vos partir!


Quar conoissetz que no us am ab engan,
E quar vos sui plus fis qu' ieu no sai dir,
E quar ab vos m' aven viur' e murir,
Vos afranquis merces vas me d' aitan,
Dona, qu' el cor que m falh e m fug e m fon
Me sostenguatz, quar ieu no sai vas on
Mi serc secor, si vos mi faitz falhir.

Senher Bernard, no ns partrem viu del mon,
Mas la belha que m destrenh e m cofon
Tem que m fassa per mort de vos partir.

III.

Totz temeros e doptans
Cais qui s laiss' a non chaler;
Sol puesc' entr' els bos caber,
Vuelh que si' auzitz mos chans;
Pero no m n' entremetria,
Si mon voler en seguia:
Mas francamen m' en somo
Tals cui non aus dir de no.

Domna, cui sui fis amans,
Vos mi faitz viur' e voler;
E quan peza 'n mon lezer
El guais amoros semblans
Que m' a mes de joy en via,
Dic vos que no m camjaria
A la belha sospeisso,
Per nulh autr'
oc vostre no.

Tant etz belha e benestans,
Era mi vengr' a plazer
Qu' en pogues un
oc aver;
Qu' ades, sitot m' es afans,
N' am mais la belha fadia
Qu' el don d' autra no faria:
De vos aurai aquelh do
Que plus vuelh que d' autra no.


Franca res, conhda e prezans,
Veus mi al vostre plazer;
E si us plai mi retener,
Sui vostres, senes enjans,
E vostres, si no us plazia;
Et en vostra senhoria
Remanh e serai e so,
Ab que m retenguatz o no.

Pueis qu' anc no us vi ni davans,
No pogui dels huelhs vezer
Re que m pogues tan plazer;
Sia mos pros o mos dans,
Pus qu' ieu vos vi, belh' amia,
E quar m' en lais per feunia,
O per un pauc d' ochaizo,
Guerrey mi eys e vos no.

Domna, no sai si us plairia
Qu' ie us vis, o si us pezaria,
En tan gran doptansa so
No sai s' ie us veya o no.
IV.

Tan m' abelis jois et amors e chans,
Et alegrier, deport e cortezia
Qu' el mon non a ricor ni manentia
Don mielhs d' aisso m tengues per benanans;
Doncs, sai ieu ben que mi dons ten las claus
De totz los bes qu' ieu aten ni esper,
E ren d' aisso ses lieys non puesc aver.

Sa grans valors e sos humils semblans,
Son gen parlar e sa belha paria,
M' an fait ancse voler sa senhoria
Plus que d' autra qu' ieu vis pueis ni dabans;
E si 'l sieus cors amoros e suaus,
E sa merce no m denha retener,
Ja d' als amors no m pot far mon plazer.

Tant ai volgut sos bes e sos enans,
E dezirat lieys e sa companhia,
Que ja no cre, si lonhar m' en volia,
Que ja partir s' en pogues mos talans;
E s' ieu n' ai dic honor ni be ni laus
No m' en fas ges per messongier tener,
Qu' ab sa valor sap ben proar mon ver.

Belha domna, corteza, benestans,
Ab segur sen, ses blasm' e ses folhia,
Sitot no us vey tan soven cum volria
Mos pessamens aleuja mos afans,
E delieyt me, e m sojorn, e m repaus;
E quan no us puesc estiers dels huelhs vezer,
Vey vos ades en pessan jorn e ser.

Sabetz per que no m vir ni no m balans
De vos amar, ma belha douss' amia,
Quar ja no m cal doptar si ie us avia
Que mesclessetz falsia ni enjans;
Per qu' ieu am mais, quar sol albirar n' aus,
Que vos puscatz a mos ops eschazer,
Qu' autra baizar, embrassar ni tener.

Doncs, s' ieu ja m vey dins vostres bras enclaus,

Si qu' ambeduy nos semblem d' un voler,
Meravil me on poiria 'l joy caber.

V.

Mais ai de talan que no suelh,

Quo fezes auzir en chantan

D' amor co m ten en son coman,

Ni quo fai de mi so que 'l plai;

Qu' ara m fai chantar aitan be,

Ab lo brau temps et ab la gran freydor,

Cum si eram el belh temps de pascor.

On plus vau, mielhs am e mais vuelh,

De bon cor e de fin talan,
La belha que m compret baizan;

Qu' eras l' am tan que non puesc mai,

E no sai cossi m' esdeve
Que, quan li play que m fai be ni honor,

Ades l' am mais, no sai don mov l' amor.

E quan mi fai semblan d' erguelh,
Ges l' amor no s baissa per tan,
Ans es ver, e no m tengua dan
Que non la puesc per ren ni sai
Dezamar per neguna re;
Ni vuelh esser en luec d' emperador,
Qu' ieu per autra vires mon cor alhor.


Ja no s lassarian miey huelh
D' esguardar los sieus belhs semblan,
Neys si durava 'l jorn un an;
Tan m' es belh tot quan ditz ni fai

Que de nulh maltrach no m sove;

Que 'l sieu belh huelh e la fresca color

M' aluma 'l cor en joy et en bauzor.

Li maltrach don ieu pus mi duelh
Son quar ades no 'l sui denan;
E si la vey pro en pensan,
Qu' el cor e 'ls huelhs tenh ades lai;
Mas li dezir son sai ab me
Que m' agran mort lonc temps a de dolor,

S' aquest dous pens no fos que mi secor.
Li lauzengier son d' un escuelh
Ab aquels que van devinan
L' autrui joy, et es enuetz gran
Quar ja 'ls pros s' en meton en plai;
Et on mais val meyns y cove,
Quar aver deu de si meyns de paor
Selh qui d' autrui ditz enueg ni folhor.

VI.

Bona domna, cui ricx pretz fai valer
Sobre las plus valens, al mieu veiaire
Avetz razo per que m deiatz estraire
Lo belh solatz ni l' amoros parer,
Sinon quar vos auziey anc far saber
Qu' ie us amava mil aitans mais que me;
En aquest tort me trobaretz jasse,
Quar non es tortz que ja us pogues desfaire.

Si 'l belh semblan que m solias aver
De clar que m fo, dona, tornatz en vaire,
Quar conoissetz qu' ieu no m' en puesc estraire,
Mielhs me fora ja no us pogues vezer;
Quar ges pauzar no us puesc a non chaler:
Tals es l' envey' e 'l dezir que m' en ve
Manthas sazos que de vos me sove,
E vir mos huelh devas vostre repaire.

E si de vos dizetz que m dezesper,
Dona, no sai de qui m sia esperaire;
Si m' avetz fait d' autras amar estraire
Q' una non vey ab cui dezir jazer:
Sens totz covens vuelh ab vos remaner,
E sia en vos que m fassatz mal o be;
Pero guaratz qual mielhs vos en cove,
Que no us deman oltra grat pauc ni guaire.

De bon talan, ab cor leyal e ver,
M' autrey a vos per vostres comans faire,
Sol no m mandetz de vos amar estraire,
Quar ja, dona, non auria lezer;
E no m' en cal per messongier tener,
C' aissi mi soi enpres per bona fe,
Ja dezamar no us poiria per re,
Ni fin non vuelh, s' aman no la 'n puesc traire.

Trop mi podetz longamen mal voler,
Si m dezamatz, quar ieu vos suy amaire,
E volgues m' en mon essien estraire,
Ja de mon cor non auria poder;
E doncs, dona, pus no m' en puesc mover,
Ni m' abelhis autre joys ni m soste,
S' ab vos no truep chauzimen e merce,
Vostre belh cors n' er vas amor peccaire.

Amors n' a tort quar enveyos me te
Del vostre cors graile, gras, blanc e le,
S' enquer no m faitz mielhs que no m soletz faire.

//


https://en.wikipedia.org/wiki/Berenguier_de_Palazol

Berengiers de palazol si fo de cataloigna, del comtat de rossillon, paubres cavallier fo...

"Berenguier de Palazol was from Catalonia, from the county of Roussillon, a poor knight he was..."

Berenguier de Palazol, Palol, or Palou (fl. 1160–1209) was a Catalan troubadour from Palol in the County of Roussillon. Of his total output twelve cansos survive, and a relatively high proportion—eight—with melodies.

Palafolls
En el año 1002 aparece en el alodio de Palazol en un documento de los condes de Barcelona Ramón Borrell y Ermesenda de Carcasona, a favor del vizconde de Gerona Sunifredo.

Castillo de Palafolls


Only some sketchy details of Berenguier's life can be gleaned from surviving records. According to his vida he was a poor knight, but well-trained and skilled in arms. Other evidence suggests that his family was well-off.
He appears in five documents of Roussillon between 1196 and 1209, all under the Latin name Berengarius de Palatiolo (or Palaciolo). The earliest dates of his career are determined by the fact that he was a vassal of Gausfred III of Roussillon, who died in 1164 and receives mention in several of Berenguier's works. It is quite possible that Berenguier was one of the earliest troubadours, and the poems that mention Jaufres (Gausfred) may date as early as 1150. Berenguier does not seem to have had much contact with his fellow troubadours. He may have met Pons d'Ortaffa late in life, and the latter may address him in one of his songs as Senher En Berenguier.

All of Berenguier's surviving works deal with the theme of courtly love.
One of his cansos was a model for a sirventes by his contemporary Raimbaut de Vaqueiras, who may have set it to the same tune, Berenguier's most "florid". The chief object of the love of his songs is Ermessen d'Avinyo, wife of Arnaut d'Avinyo. According to Berenguier's vida, Arnaut was a son of Maria de Peiralada, but this is probably a confusion with Maria domina de Petralata, the mother of Soremonda, the lover of Guillem de Cabestany.

Berenguier's well-preserved music is generally syllabic with a few melismatic phrase endings; conservative, generally staying within an octave; and motivically structured, having something in common with that of Bernart de Ventadorn.

//
https://ca.wikipedia.org/wiki/Berenguer_de_Palou_(trobador)

Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del s. XII) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló. (que escribía en lengua occitana, plana romana)

Es tenen poques notícies d'aquest trobador. Segons explica la vida,[1] fou un cavaller de Palol -Palazol, tal com grafia la vida-, al Rosselló, i és difícil identificar-lo amb algun personatge de l'època a partir d'altres documents, ja que durant els segles XII i xiii abunden els catalans que porten aquests noms. Sempre segons la vida, fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermessenda d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Peiralada.

Es conserven dotze composicions seves, totes de temàtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de notacions musicals en el cançoner R; això el converteix en un dels pocs trobadors catalans la música dels quals es conserva i un dels trobadors amb un percentatge alt de música conservada sobre el conjunt de l'obra.

Una de les seves cançons (S'ieu sabi'aver guiardo) descriu la total submissió del trobador a la seva dama. Com a curiositat es pot observar que en la darrera estrofa diu que no ha volgut allargar més la composició perquè vol que la recordin bé Gausfred III de Rosselló i els seus companys, la qual cosa ens pot indicar que no només els joglars cantaven les cançons dels trobadors, sinó que es tenia la intenció que els mateixos cortesans les recordessin i també hi donessin publicitat. La referència a Gausfred permet, a més, situar cronològicament el trobador, ja que Gausfred morí el 1164. Això el fa probablement el trobador català conegut més antic.

Algunes d'aquestes poesies s'atribueixen, segons en quin cançoner es conserven, a altres trobadors.

(47,1) Ab la fresca clardat (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,2) Aissi com hom que senher ochaizona (cançó)

(47,3) Aital dona cum ieu sai (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,4) Bona dona, cuy ricx pretz fai valer (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,5) De la gensor qu'om vey', al mieu semblan (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,6) Dona, la genser qu'om veya (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,7) Dona, si totz temps vivia (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,8) Mais ai de talan que no suelh (cançó)

(47,9) S'ieu anc per fol' entendensa (sirventès-cançó)

(47,10) S'ieu sabi' aver guiardo (cançó)

(47,11) Tant m'abelis joys et amors et chans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,12) Totz temoros e doptans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

//


Vegeu Riquer 1983 o 1995; o el text que apareix en la fotografia, en tinta vermella.

Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
//

Adroher, MichelLes troubadours roussillonnais : XIIe-XIIIe siècles (en francès). Perpinyà: Publications de l'Olivier, 2012. ISBN 978-2-908866-42-1 [Consulta: 15 octubre 2016].

Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Berenguer de Palou és el número PC 47]

Costa, Ricardo da; Gaby, André; Hartmann, Ernesto; Ribeiro, Antonio Celso; Silva, Matheus Corassa da. "Um tributo à arte de ouvir. O amor cortês nas cançons de Berenguer de Palou (c. 1160-1209)". In: eHumanista/IVITRA 15 (2019), p. 396-455. ISSN 1540-5877

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 122

Margherita Beretta SpampinatoBerenguer de Palol, edizione critica, Modena, Mucchi, 1978 [és l'edició que es pot consultar en línia a Rialto

Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 300-310 [Comentari i edició i traducció a l'espanyol de la vida i dues composicions]

Martí de Riquer / Antoni ComasHistòria de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5a ed. 1993), vol. 1, p. 67-71

Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 286-287 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K].

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_i_trobairitz

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_amb_m%C3%BAsica_conservada

//

Berenguer de Palou, obispo

domingo, 14 de enero de 2024

Lexique roman; Cap, Kap

Cap, Kap, s. m., lat. caput, tête, chef.

La pelz li rua, hec lo kap te tremblant.

Poëme sur Boèce.

La peau lui ride, voilà qu'il tient le chef tremblant.

Matran, quan ausic aisso, volc tolre elhs caps alhs messagiers.

Philomena.

Quand Matran ouït cela, il voulut enlever les têtes aux messagers.

C'onrada n'er la corona romana,

Si 'l vostre cap s'i enclau.

Bertrand de Born: Ges de disnar.

Que la couronne romaine en sera honorée, si votre tête s'y renferme.

La langue française a conservé le primitif cap dans plusieurs mots, tels

que cap promontoire, capage, capitations, capitaine, capital, etc., et il est resté encore dans plusieurs locutions, telles que les suivantes:

De pied en cap s'armera tout en fer.

Laboderie, Hymn. eccl., p. 282.

On fit venir le plus habile tailleur de Saint-Malo pour habiller l'Ingénu de pied en cap. Voltaire, l'Ingénu.

Mais bientôt, malgré vous, je verrai ses appas cap à cap.

Regnard, le Bal.

- Sommet, bout, extrémité.

Fa aqui fair I monastier al cap del pueg. Philomena.

Fait faire un monastère là au sommet de la montagne.

Dels quatre caps que a la cros.

P. Cardinal: Dels quatre.

Des quatre extrémités qu'a la croix.

E tenras lo cap del fil en ta ma.

Liv. de Sydrac, fol. 81.

Et tu tiendras le bout du fil en ta main.

Promunctoris o caps de rocas.

Eluc. de las prop., fol. 153.

Promontoires ou sommets de roches.

A cap del pon.

Bertrand de Born: Quan la novella.

Au bout du pont.

- Chevet du lit.

Un cavallier nafrat jazer

En un lietz, et al pe sezer

Una domna joven mout genta...

Et al cap set una veilarda.

Roman de Jaufre, fol. 55.

Un chevalier blessé être étendu dans un lit, et au pied une jeune dame très gentille s'asseoir... et une vieille est assise au chevet.

Fig. - Principe, chef, chef-lieu.

Qu'amors es caps de trastotz autres bes.

Pons de Capdueil: Astrucs es selh.

Qu'amour est principe de tous autres biens.

Quar el es caps de pretz e d'onramen.

G. de S.-Didier: El temps.

Car il est chef de mérite et d'honneur.

Que siatz caps de la crestientat.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 6.

Que vous soyez le chef de la chrétienté.

Tot hom que sia cap de molin.

Cartulaire de Montpellier, fol. 189.

Tout homme qui soit chef de moulin.

En los caps de vigarias e baylias.

Registres des États de Provence, 1401.

Dans les chefs-lieux de vigueries et bailliages.

Loc. Que tos faits men' a bon cap.

Libre de Senequa.

Et qu'il mène tes faits à bonne fin.

Pus a cap non puesc issir.

Berenger de Palasol: Dona.

Puisque je ne puis sortir à fin.

Qu'ieu si puesc a cap vos o traga.

Roman de Jaufre, fol. 88.

Que si je puis je vous le tire à chef.

Per qu'ab Dieu tratz totz sos faitz a bon cap...

Encaras mens pot venir a bon cap.

Serveri de Gironne: A greu pot.

Parce qu'avec Dieu il conduit tous ses faits à bonne fin...

Encore moins peut venir à bonne fin.

ANC. FR. Voyans qu'ils ne pouvoient venir à chef... délaissèrent cette matière. Monstrelet, t. I, fol. 124.

De tote trait-il bien à chef.

Roman de Rou, v. 14140.

Siei dig ses coa ni ses cap. (N. E. cap + coa : cap e coa : cap y - i cua, capicúa : cabeza y cola, empieza igual que acaba.)

(chap. Los seus dits, les seues dites sense coa y sense cap.)

P. Bremon Ricas Novas: En la mar.

Ses dits sans queue et sans tête.

Qu'ieu non sap ni cap ni via,

Pus perdei ma benenansa.

B. de Ventadour: Tuit selhs que.

Que je ne sus ni bout ni voie, depuis que je perdis mon bien-être.

Adv. comp.

En Guis lor a la causa de cap en cap contada.

Roman de Fierabras, v. 2794.

Le seigneur Guy leur a conté la chose de bout en bout.

ANC. FR. Et je dirai de chef en chef.

Roman de la Violette, p. 303.

Que dol si del cap tro als pes.

G. Adhemar: Chantan dissen.

Qu'il se plaint de la tête jusqu'aux pieds.

O entendatz del premier cap

Tro en la fi.

Raimond de Miraval: Dona la genser.

Entendez cela du premier commencement jusqu'à la fin.

Préposition comp. A cap de temps, si van levar

E torneron a batalhar.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Au bout de quelque temps, ils vont se lever et ils retournèrent à batailler.

Sel qu'es en cap de murir.

Pierre Espagnol: Entre que m.

Celui qui est en terme de mourir.

Devia s jutjar per lo rey a caps de cinq jorns.

(chap. Se debíe jusgá per lo rey al cap de sing díes, jornades)

V. d'Arnaud Daniel.

Devait se juger par le roi au bout de cinq jours.

Sabrian al cap de l'an

Aitant cum lo primier dia.

Cadenet: Huey mai m'auretz.

Ils sauraient au bout de l'année autant comme le premier jour.

ANC. FR. Et pristent un parlement al chief del mois à Soissons.

Ville-Hardouin, p. 16.

Et miex vaut au chief de sa vie

Qu'il ne fit au commencement.

Roman de la Rose, v. 8366.

Normanz gardouent les eissues

E li trespas as chiefs des rues.

Roman de Rou, v. 10036.

CAT. Al cap de. ESP. Al cabo de. PORT. A cabo de. IT. A capo di.

Loc. exclamative.

Per mon cap, ditz lo reis, d'aquo n'ai soing.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 20.

Par mon chef, dit le roi, de cela je n'ai soin.

Per mon cap, dis lo comte, ja no t'er autreyat.

Roman de Fierabras, v. 1551.

Par mon chef, dit le comte, jamais ne te sera accordé.

CAT. Cap. ESP. (+ cabeza, jefe) PORT. Cabo. IT. Capo.

2. Rescap, Rechap, s. m., rechef.

Adv. comp. Li discipol anneron de rescap.

Trad. du Nouv. Test. S. Jean, chap. 20.

Les disciples allèrent de rechef:

De rescaps albiram et disem, etc.

Tit. de 1248. DOAT, t. CXXXVII, fol. 236.

De rechef nous jugeons et disons, etc.

De rechap dis.

Trad. de Bède, fol. 20.

Il dit de rechef.

ANC. FR. Les amis de Caesar proposèrent de rechef autres demandes.

Amyot, trad. de Plutarque. Vie d'Antonius, p. 270.

3. Acabamen, s. m., achèvement, fin, perfection.

Que negus homz non es senatz

Qu'en pretz cug esser acabatz;

Car pretz manda c'omz cascun jorn

En creisser s'onor se sojorn,

Que nul acabamen non a,

Mais qu'el cresc' om tant quant vieura.

G. Riquier: Al pus noble.

Que nul homme n'est sensé qui pense être achevé en mérite; car le mérite exige que chaque jour on s'occupe à l'augmenter, vu qu'il n'a nul achèvement, excepté qu'on l'augmente tant qu'on vivra.

Volens... meter a acabament.

Tit. de 1478. Hist. du Languedoc, t. IV, pr., p. 356.

Voulant... mettre à achèvement.

Feniment et acabament de l'obra.

Hist. abr. de la Bible, fol. 1.

Fin et achèvement de l'oeuvre.

CAT. Acabament. ESP. Acabamiento. PORT. Acabamento. (chap. Acabamén)

4. Acabensa, s. f., fin, achèvement.

Car joys d'amor non a nul' acabensa.

T. de Folquet et de Giraud: Guiraut.

Car joie d'amour n'a nulle fin.

5. Acabar, v., achever.

E s'ieu podi' acabar

So que m'a fait comensar

Mos sobresforcius talens.

P. Vidal: Si m laissava.

Et si je pouvais achever ce que mon désir entraînant m'a fait commencer.

Domentre qu'ieu acabarai lo mieu cors.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 20.

Pendant que j' achèverai la mienne course.

Part. pas. Qu'el vers, quan er ben acabatz,

Trametrai el viage.

Giraud de Borneil: No puesc.

Que je transmettrai au voyage le vers, quand il sera bien achevé.

CAT. ESP. PORT. Acabar. (chap. Acabá: acabo, acabes, acabe, acabem o acabam, acabéu o acabáu, acaben. Acabaría, acabaríes, acabaríe, acabaríem, acabaríeu, acabaríen. Etc.)

6. Cabes, s. m., chevet.

Fasia metre al cabes del lich.

Cat. dels apost. de Roma, fol. III.

Faisait mettre au chevet du lit.

7. Escabesceira, s. f., chevet, oreiller.

Far en podetz espondeira

O al cap escabesceira.

Marcoat: Una ren.

Vous pouvez en faire un bord de lit ou pour la tête un chevet.

(ESP. Cabecero, cabecera)

8. Cobricap, s. m., couvre-chef.

Velh, so es cobricap. Leys d'amors, fol. 91.

Voile, c'est couvre-chef.

9. Cabeiament, s. m., jet, projection en avant.

Extendement de mas... de tot si cabeiament.

Eluc. de las propr., fol. 80.

Extension des mains... et projection de tout soi.

10. Cabussol, s. m., plongeon.

Ayga e palus: cum so cabussol, anetz, cignes.

Eluc. de las propr., fol. 139.

Eau et marais: comme sont plongeons, canards, cygnes.

(chap. Cabussó, pl. cabussons)

11. Cabussar, v., plonger, jeter à l'eau.

Cabussar o dins aiga preonsar.

(chap. Cabussá, cabussás, o a dins del aigua afoná, afonás.)

Eluc. de las propr., fol. 147.

Plonger ou enfoncer dans l'eau.

Part. pas. Cabussadas las unas tro als ginhols, las autras tro a

las aurelias. (chap. Cabussades, afonades, les unes hasta los ginolls, les atres hasta les orelles.)

Revel. de las Penas dels yferns.

Les unes plongées jusqu'aux genoux, les autres jusqu'aux oreilles.

12. Accabustar, v., jeter tête première.

Accabustaben lo en lo gran pelech (: ESP. piélago)

(chap. Lo acabussaben al gran piélago del mar.)

De la mar.

V. de S. Honorat.

Le jetèrent tête première dans la grande eau de la mer.

13. Decapitament, s. m., décapitation.

Fo tan gran escampament de sang e decapitament... que nul hom non ho poiria dir. Philomena.

Il fut si grande effusion de sang et décapitation... que nul homme ne le pourrait dire.

ESP. Descabezamiento (decapitación). (chap. decapitassió)

14. Descapitar, Decapitar, v., décapiter, ôter la tête.

Anc per paor de la mort...

O d'els tantost descapitar,

Un' ora no s volgro cessar.

Brev. d'amor, fol. 178.

Onques par peur de la mort... ou de leur ôter la tête sur-le-champ, ils ne voulurent cesser une heure.

Mont de Calvaria, quar en el decapitavo malfaytors.

(chap. Lo Mon Calvari, ya que allí decapitaben als malfactós.)

Eluc. de las propr., fol. 159.

Mont du Calvaire, parce qu'en lui on décapitait les malfaiteurs.

Per pecunia qu'el donet lo fetz far papa, mas l'emperador fetz lo cossol decapitar. Cat. dels apost. de Roma, fol. 135.

Par argent qu'il donna le fit faire pape, mais l'empereur fit décapiter le consul.

Part. pas. Sans Johans fo descapitatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 6.

Saint Jean fut décapité.

ANC. CAT. Descabessar. ESP. Descabezar (decapitar). PORT.

Descabeçar. IT. Decapitare. (chap. Decapitá)

15. Escapsar, v., décapiter, étêter, couper là tête.

Part. pas.

Aysso son li gloto qu'els reys an escapsatz...

E qui no pot pagar, es tantost obligatz,

Per servar lo trabut, que sia escapsatz.

Roman de Fierabras, v. 2443 et 2387.

Ce sont les coquins qui ont décapité les rois...

Et qui ne peut payer, il est aussitôt obligé, pour conserver le tribut, qu'il soit décapité.

CAT. Escapsar. (chap. escapsá: escapso, escapses, escapse, escapsem o escapsam, escapséu o escapsáu, escapsen.)

16. Escabessar, v., décapiter.

E silh qu'eron de Roma senhor mantenentmens

Sant Paul escabesseron.

P. de Corbiac: El nom de.

Et ceux qui étaient alors seigneurs de Rome décapitèrent saint Paul.

17. Cap de drago, s. m., tête de dragon, étoile.

Estelas... de lasquals la una apelam cap de drago.

Eluc. de las propr., fol. 117. 

Étoiles... desquelles nous appelons l'une tête de dragon.

18. Capa, s. f,. cape.

Nos em tal trenta guerrier

Quascus ab capa traucada.

Bertrand de Born: Rassa m'es.

Nous sommes tels trente guerriers chacun avec la cape trouée.

Cavalgar ses capa de pluyeia.

Le moine de Montaudon: Mot m'enueya.

Chevaucher sans cape de pluie.

- Chape de prêtre.

Cantava a la messa, e vestia capa de seda.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 135.

Il chantait à la messe, et revêtait chape de soie.

Loc. fig. Desotz la capa del cel.

B. de Ventadour: Quan la vert.

Sous la cape du ciel.

ANC. FR. Ge ne li sui fors chape à pluie.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 369.

Et ne li fu demouré de tout son harnois que sa chape que elle ot vestue et un seurcot à manger.

Joinville, p. 46.

N'a gaires meillor terre soz la chape del ciel.

Roman de Rou, v. 1851.

CAT. ESP. PORT. Capa. IT. Cappa.

19. Capairo, s. m., chaperon, capuchon.

Richart anet premiers, vestit son capairo.

Roman de Fierabras, v. 4025.

Richard alla premier, il revêtit son chaperon.

E port sallat capairon traversier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Et je porte en salade chaperon traversier.

ANC. FR. Tous vestus de pers et chapperons vermeils.

Monstrelet, t. II, fol. 77.

20. Encapaironar, v., couvrir d'un chaperon.

E pois asaia

Com ira encapaironatz.

Roman de Flamenca, fol. 39.

Et puis il essaie comment il ira couvert du chaperon. 

21. Capion, s. m., chaperon, couvre-chef.

En son capion se rescont,

Et ab lo libre toca 'l front.

Roman de Flamenca, fol. 55.

Elle se cache en son chaperon, et avec le livre touche le front.

22. Capel, s. m., chapeau, casque, couronne de fleurs ou de feuilles.

Un viel capel d'escarlat ses cordos.

Lanza: Emperador.

Un vieux chapeau d'écarlate sans cordon.

El fort capel d'acier es lo bran arestat;

No 'l pot entamenar, tan era be tempratz.

Roman de Fierabras, v. 1476.

L'épée s'est arrêtée au fort casque d'acier; elle ne le peut entamer, tant il était bien trempé.

Mas ajudar puesc a mos conoissens,

L'escut al col e capel en ma testa.

Bertrand de Born: Non estarai.

Mais je puis aider à mes amis, l'écu au col et le casque en ma tête.

Engles, de flor

Faitz capelh o de fuelha.

G. de Montagnagout: Belh m'es.

Anglais, faites chapeau de fleur ou de feuille.

Loc. Adoncs fas d'autrui flor capel.

Deudes de Prades: En un sonet.

Alors je fais chapeau de fleur d'autrui.

ANC. FR. Un chapel ot fet de fenoil.

Roman du Renart, t. III, p. 110.

Un chapel de fer en ma teste.

Joinville, p. 55.

Prenez vos chappeaulx de roses vermeilles.

Vigiles de Charles VII, t. 1, p. 86.

ANC. CAT. Capel. ESP. Capelo. PORT. Chapeo. IT. Cappello.

23. Cabeleira, s. f., couvre-chef, coiffe.

Ni deguna cabeleira de seda.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. LI, fol. 138.

Ni aucune coiffe de soie.

24. Capellier, s. m., chapelier.

A boquiers et a capeliers... Capeliers et merciers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

A bouchers et à chapeliers.... Chapeliers et merciers.

25. Capelina, s. f., capeline.

En capels de fer, en capelinas.

Tit. de 1302. DOAT, t. LVII, fol. 248.

En chapeaux de fer, en capelines.

26. Capmalh, Capmail, Capmal, s. m., camail, coiffe, tête de maille.

Tot capmalh pagua II deners.

Cartulaire de Montpellier, fol. 105.

Tout camail paie deux deniers.

E gardatz qu'el capmal

Faitz lassar per mesura.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Et prenez garde que vous fassiez lacer le camail convenablement.

Ni auberc ab capmail

No fon per els portat.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.

Ni haubert avec camail ne fut porté par eux.

E tan capmal derompre e tant auberc mentir.

Guillaume de Tudela.

Et rompre tant de camails et fausser tant de hauberts.

ANC. FR. Et coula tout outre le camail qui estoit de bonnes mailles, et lui entra au col.

Froissart, t. II, ch. 66; Du Cange, t. II, col. 75.

ANC. PORT. Bacineto de camail.... Huum elmo con sseu camalho.

Doc. de 1350. Elucidario port., t. 1, p. 230.

IT. Camaglio. (ESP. Cota de malla)Cota de malla, Capmalh, Capmail, Capmal, camail, coiffe, tête de maille

27. Capsol, s. m., capsol, droit dû au seigneur sur le prix de la vente des

terres qui relevaient de lui, lods.

De empeinhadura de capsol un diner.

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 90.

Pour l'engagement de capsol un denier.

Lo capsol de l'estimatio...

Capsol pel mudamen de la senhoria.

Charte de Gréalou, p. 122.

Le capsol de l'estimation...

Capsol pour la mutation de la seigneurie.

ANC. FR. Vint solz de Morlans de fins, avec tous capsous, présentations, etc. Tit. de 1389. Carpentier, t. II, col. 802.

28. Capipurgi, s. m., sternutatoire.

Quant tu curas am capipurgi.... Aquestz capipurgi es precios.

Trad. d'Albucasis, fol. 3 et 20.

Quand tu soignes avec sternutatoire... Ce sternutatoire est précieux.

29. Capitoli, s. m., lat. Capitolium, Capitole, édifice où s'assemblait le

sénat de Rome.

El Capitoli lendema, al dia clar,

Lai o solien las altras leis jutjar.

Poëme sur Boèce.

Le lendemain, au jour clair, au Capitole, là où on avait coutume de juger les autres procès.

ESP. PORT. IT. Capitolio.

30. Capitol, s. m., chapitre, assemblée municipale, conseil municipal.

Aisso fe ab consel et ab volontat de sept prusomes, que ero al adonc de capitol de Montalba.

Tit. de 1221. Hist. de Languedoc, t. III, pr., col. 272.

Il fit cela avec le conseil et la volonté de sept prudhommes, qui étaient alors du conseil municipal de Montauban.

Al Capitol et a la universitat de Montalba.

Tit. de 1247. DOAT, t. LXXXVII, fol. 24.

Au conseil municipal et à la communauté de Montauban.

- Capitoul, magistrat municipal de Toulouse.

Mossen Jean de Molis licentiat en leys et mossen Peire-Esteve Blasi capitols, e companhos nostres.

Lett. des Capitouls de Toulouse aux consuls de Nîmes. Ménard,

t. II, pr., p. 189.

Monsieur de Molis licencié en lois et monsieur Pierré-Étienne Blasi capitouls, et nos collègues.

- Assemblée d'ecclésiastiques, de moines.

Aquel meteis avesque ab autreiamen de son capitol.

Cartulaire de Montpellier, col. 53.

Ce même évêque avec la permission de son chapitre.

Ins el miey del capitol

Lur a dic.

V. de S. Honorat.

Dans le milieu du chapitre il leur a dit.

Feron fraires menors lur capitol general en Monpeslier.

Cartulaire de Montpellier, fol. 71.

Les frères mineurs firent leur chapitre général à Montpellier.

De la part del capitol de mossenher Sant Paul de Narbona.

Tit. de 1302. DOAT, t. LVII, fol. 248.

De la part du chapitre de monseigneur Saint-Paul de Narbonne.

ANC. FR. A l'élection que li capitles avoit faite... Dit au capitle.

Chronique de Cambrai.

CAT. Capitol. ESP. Capítulo (cabildo). PORT. Capitulo. IT. Capitolo.

- Une des divisions d'un ouvrage.

Los capytols e las quistios esseguens.

Liv. de Sydrac, fol. 8.

Les chapitres et les questions qui suivent.

CAT. ANC. ESP. Capitol. (ESP. MOD. Capítulo) PORT. Capitulo. IT. Capitolo. (chap. Capítul, capituls)

- Chapiteau.

Que totz los capitols sian caus, quar metrem hi reliquias.

Philomena.

Que tous les chapiteaux soient creux, car nous y mettrons des reliques.

31. Capitel, s. m., lat. capitellum, chapiteau.

XL colompnas d'aur e capitels ayssi meteys d'aur.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 47.

Quarante colonnes d'or et aussi les chapiteaux mêmes d'or.

CAT. Capitell. ESP. PORT. Capitel. IT. Capitello. (chap. Capitel)

32. Capitelagge, s. m., ensemble des chapiteaux.

Et de saphir capitelagges. Palaytz de Savieza.

Et l' ensemble des chapiteaux de saphir.

33. Capitolier, s. m., membre du conseil municipal, municipal.

Capitolier de la villa de Montalba... Li sobredig capitolier...

Cossols et capitoliers.

Tit. de 1247 et 1271. DOAT, t. LXXXVII, fol. 26 et 40.

Municipaux de la ville de Montauban... Les susdits municipaux...

Consuls et membres du conseil municipal.

34. Capitolar, Capitoleiar, v., chapitrer, ranger par chapitre. 

Part. pas. Tot capitulat et ordenat de las formas dels instrumentz.

Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Tout chapitré et ordonné touchant les formes des instruments.

Segon que dessus es dich e capitoleiat.

En la forma que dessus es capitolat.

Registres des États de Provence de 1401.

Selon qu'il est dit ci-dessus et mis par chapitre...

En la forme qu'il est ci-dessus chapitré.

35. Recapitolar, v., récapituler.

Aici recapitola mais so que a dih.

Trad. d'Albucasis, fol. 31.

Ici il récapitule encore ce qu'il a dit.

36. Cabelh, s. m., lat. capillus, cheveu.

Pren l'als cabelhs.

R. Vidal de Besaudun (Besalú, Bezaudun): Unas novas.

Le prend aux cheveux.

Et es sautatz avan, per los cabels lo pren.

Roman de Fierabras, v. 3837.

Et il est sauté en avant, il le prend par les cheveux.

Et a si et a tos los sieus servidors fes raire los cabelhs.

V. de Pierre Vidal.

Et il fit tondre les cheveux à lui et à tous les siens serviteurs.

ANC. FR. E maint chevel esraigié don chief fors.

Roman de Roncevaux. Monin, p. 21.

CAT. Cabell. ESP. PORT. Cabello. IT. Capelo. (chap. Cabell, cabells, pel, pels)

37. Capil, s. m., cheveu.

Capils... apelam pels del cap.

Eluc. de las propr., fol. 66.

Nous appelons cheveux... les poils de la tête.

38. Cabeillos, s. m., chevelure.

Trenca cur e cabeillos ab eis lo test.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56.

Coupe peau et chevelure avec le crâne même.

39. Cabeissa, s. f., perruque, couvre-chef.

De la testa semblet cabeissa;

Car las canas foron firmadas,

Cortas e per luec irrisadas.

Roman de Flamenca, fol. 100.

De la tête il ressembla à perruque; car les cheveux blancs furent arrêtés, courts et hérissés par endroits.

40. Cabelladura, s. f., lat. capillatura, chevelure, tresses, parure des cheveux.

Las cabelladuras o li ornament del aur e dels vestirs.

Trad. de la Ire Épître de S. Pierre.

Les tresses de cheveux ou les ornements de l'or et des vêtements.

CAT. ANC. ESP. Cabelladura. IT. Capellatura.

41. Cabeillier, s. m., coiffe pour retenir les cheveux.

Espeil n'agras e bon conrei pinsat

E quabellier ab que us tengues sa crin.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.

Tu en aurais miroir et bonne toilette élégante et coiffe avec laquelle tu retinsses sa chevelure.

42. Capillar, adj., lat. capillaris, capillaire.

En la subtilitat del cabel, e per aquo es nompnada fractura capillar...

Entro las arterias capillars que so expansas per tota la pel.

Trad. d'Albucasis, fol. 58 et 53.

En la subtilité du cheveu, et pour cela est nommée fracture capillaire...

Jusqu'aux artères capillaires qui sont répandues par toute la peau.

PORT. Capillar. IT. Capillare. (ESP. Capilar, capilares)

43. Descabelhar, v., écheveler.

Part. pas.

Sauta fors de son lieyt tota descabelhada... 

VII piuzelas i corro totas descabelhadas.

Roman de Fierabras, v. 4202 et 2779. 

Saute hors de son lit, tout échevelée...

Sept pucelles y courent tout échevelées.

ANC. FR. Ses bras desrons, escavelée.

R. Wace, Roman de Brut. Hist. pitt. du Mont S.-Michel, p. 257.

CAT. Escabelhar. ESP. Descabellar. (chap. Descabellá, adj. despelussat, espelussat, despelussada, espelussada.)

44. Cabalayre, s. m., capitation.

Del cabalayre gran del combat que crompet 

Quatre deniers d'argen lo poboul n'aleuguet.

V. de S. Amant. 

Il allégea le peuple de la grande capitation du combat, qu'il acheta quatre deniers d'argent.

45. Capage, s. m., capage, capitation.

Imposar... taillas et capage. 

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 336.

Imposer... tailles et capages.

Capages et autres subsidis.

Registres des États de Provence de 1401.

Capages et autres subsides.

45. Cabestre, s. m., lat. capistrum, chevêtre.

Aze es ab cabestre ligat.

Eluc. de las propr., fol. 236.

L'âne est lié avec le chevêtre.

Per caval que t sia bos

Ab cabestre, ab manta.

Raimond de Miraval: A Dieu me.

Pour cheval qui te soit bon avec chevêtre, avec manteau.

ANC. FR. Le mulz s'espoenta et rompi

Son chevêtre, puis s'enfoï.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 168.

Et puis quand le jeune homme, une fois marié, 

D'un éternel chevestre à la femme est lié.

Scevole de Sainte-Marthe, p. 20.

CAT. Cabestre. ESP. Cabestro. IT. Capestro.

47. Chapfrenar, v., refréner, comprimer.

Que ades nos membre de chapfrenar aquel fol talant...

Trad. de Bède, fol. 12.

Que maintenant nous souvienne de refréner ce fol désir.

48. Capil, s. m., pignon.

No posca ficar ni aia nulla fica el capil de la maio.

Tit. de 1280. Arch. du R., Quercy.

Ne puisse appuyer ni ait aucun appui au pignon de la maison.

49. Capduelh, Capdulh, Caupiduelh, s. m., chef-lieu, château, donjon.

Quar una vetz en son reial capduelh,

L'emblei un bais, dont tant fort mi sove.

P. Vidal: Si col paubres.

Car une fois en son royal château, je lui dérobai un baiser, dont si fort il me souvient.

Dels chastels son al rei tuh lhi capdulh.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 99.

Tous les donjons des châteaux sont au roi.

E pus vassal acuelh

Senhor en son capduelh.

Rambaud de Vaqueiras: Ja non cugey.

Et puisqu'un vassal accueille un seigneur dans son donjon.

Fig. Dona, qu'es en l'aussor capdueilh

Sobre totas cellas qu'om vei.

Aimeri de Sarlat: Quan si cargo.

Dame, qui êtes dans le château le plus élevé au-dessus de toutes celles que l'on voit.

50. Capcasal, s. m., métairie principale.

De cara de capcasal.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 257.

De face de principale métairie.

51. Capcasaler, adj., qui est chef de métairie.

Que aia maio capcasalera.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 257.

Qui ait maison de principale métairie.

52. Capdenal, adj., à ritournelle, qui reproduit, ramène un même mot ou

plusieurs, une même pensée.

Capdenals es apelada... quar tos temps se fai en lo cap, so es, en lo comensamen de cascu bordo. Leys d'amors, fol. 34.

Elle est appelée à ritournelle, car toujours elle se fait en tête, c'est-à-dire, au commencement de chaque vers.

53. Capfinit, adj., à refrain.

E son capfinidas, capdenals. Leys d'amors, fol. 26.

Et sont à refrains, à ritournelles.

54. Capfieu, s. m., chef-fief.

Et si alcus fa sobrefieus, deu se retener capfieus.

Tit. de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 136.

Et si quelqu'un fait surfiefs, il doit se retenir chef-fief.

55. Capdellamens, s. m., direction.

Si quon elh es guitz e capdellamens.

G. Anelier de Toulouse: El nom de Dieu.

Ainsi comme il est guide et direction.

56. Capdel, Capdeu, s. m., capital.

Don no dei renda ni trahug (o trabug),

Ans m'en a fag don e capdel.

A. Daniel: Lanquan.

Dont je ne dois rente ni tribut, mais m'en a fait don et capital.

- Chef, capitaine.

Marques, li monges de Clunhic

Vuelh que fasson de vos capdel.

E. Cairel: Pus chai.

Marquis, je veux que les moines de Cluni fassent de vous un chef.

Qu'adoncs faria dels pros

E dels valens sos capdeus.

B. Calvo: En luec.

Qu'alors il ferait ses capitaines des preux et des vaillants.

Fig. E de jovent eratz capdels e paire.

Bertran de Born: Mon chan.

Et vous étiez chef et père d'amabilité.

ANC. FR. Bien sai que vos mieudres chateus

Est en bestes et en aumeus.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 357.

ANC. ESP.

Alcades è capdiellos a essos vos pusieres. (MOD. Caudillo, caudillos)

Poema de Alexandro, cop. 291.

57. Capdelaire, Capdelhador, s. m., chef, guide.

Ni ricas cortz, ni bel donar, ni gran,

Pus vos no i etz qu'en eratz capdelaire.

G. Faidit: Fortz chauza.

Ni riches cours, ni beau, ni grand donner, puisque vous n'y êtes plus, vous qui en étiez chef.

E pus Dieus, per sa gran doussor,

Nos bailha tal capdelhador.

Aimeri de Bellinoi: Consiros.

Et puisque Dieu, par sa grande douceur, nous donne un tel chef.

Domi-Dieu prec qu'es verais chadelaire.

Lamberti de Bonanel: Mout chantera.

Je prie le Seigneur Dieu qui est vrai guide.

ANC. ESP. Cabdellador.

58. Capejayre, s. m., poursuivant.

Si Dieus o volgues vezer,

Be say fora capejayre

De joven e conquistaire.

Pierre d'Auvergne: Gent es.

Si Dieu l'eût voulu voir, je sais bien que je serais poursuivant et conquérant de grâce.

59. Capdelar, v., gouverner, diriger.

Dieus, qu'el mon capdela.

B. de Ventadour: Lanquan vei.

Dieu, qui gouverne le monde.

Car despieg mi capdell, et ira m guia.

B. Calvo: S'ieu ai perdut.

Car dépit me gouverne, et tristesse me guide.

Et es joves dona, quan be s capdelh.

Bertrand de Born: Belh m'es quan.

Et la dame est aimable, quand elle se gouverne bien.

L'ivern co ti capdelaras,

Si l'estiu amassat no as?

Libre de Senequa.

Comment te gouverneras-tu l'hiver, si tu n'as amassé l'été?

Part. pas. Peire, mal es dos capdelatz,

Qui 'l don a selh qu'en grat no 'l te.

T. de G. P. de Cazals et de B. de la Barta: Bernat.

Pierre, un don est mal dirigé, qui le donne à celui qui ne le tient en gré.

ANC. FR. Tres qu'à Paris fait sa gent cadeler.

Roman de Garin le Loherain, p. 10.

ANC. CAT. Capdellar. ANC. ESP. Cabdellar. (MOD. Acaudillar; chap. acaudillá: acaudillo, acaudilles, acaudille, acaudillem o acaudillam, acaudilléu o acaudilláu, acaudillen.)

60. Descapdelar, v., ravir un chef, priver.

Bel Senhor Dieus! ben m'as descapdellat

De bon senhor.

Poëme sur la mort de Robert, roi de Naples.

Beau Seigneur Dieu! tu m'as bien privé de bon seigneur.

61. Cabal, s. m., capital, cheptel.

Venia en talent que se stegess par so chaball ad una part que tengess.

Titre de 1067.

Venait en désir qu'elle restât pour son capital à une part qu'elle tînt.

Teno bestials a cabal ho en commanda.

Tit. de 1383. DOAT, t. CXLVII, fol. 154.

Tiennent bestiaux à cheptel ou en commande.

Fig. Una sirventesca...

Vos metrai en cabal.

B. de Rovenhac: Una.

Un sirvente... je vous mettrai en cheptel.

Aissi m'a tot ma domn' en son cabal.

P. Vidal: Si col paubres.

Ainsi ma dame m'a tout en son cheptel.

Adv. comp.

Mas qu'els laisso lains estar totz de cabal.

Guillaume de Tudela.

Mais que là-dedans ils les laissent être tout en entier.

No us sia greu si us deman per cabal

Per cal rason avetz sen tan venal.

T. de Blacas et de P. Vidal: Peire Vidal.

Qu'il ne vous soit pas pénible si je vous demande principalement par quelle raison vous avez un sens si vénal.

ANC. FR. Son chatel li mipartireit.

Chastoiement, 2e trad. Cont. 2.

Il m'y va du propre cabal; le sort, l'usure et les intérêts je pardonne.

Rabelais, liv. III, ch. 15.

62. Captal, Capdal, s. m., capital, cheptel.

E sobre lo captal prenon las montas o en deniers o en bestias.

V. et Vert., fol. 13.

Et sur le cheptel ils prennent les intérêts ou en deniers ou en bêtes.

En aisso pert lo gazainh e 'l captal.

Reforsat de Forcalquier: En aquest.

En cela perd le gain et le capital.

Que n'ai tot trait lo gazaing e 'l capdal.

V. de Pierre Pelissier.

Que j'en ai tout tiré le gain et le capital.

Quar selhuy que us cre,

Merma de joy sos captals.

Gaubert moine de Puicibot: Una grans.

Car celui qui vous croit, son capital de bonheur diminue.

ANC. CAT. Capdal. (ESP. Caudal, caudales, capital)

- Capitaine, chef.

Armatz vos, chavalier, et miei captal...

Dons Odils los guida lo ricx capdals.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10 et 28.

Armez-vous, chevaliers, et mes capitaines...

Le seigneur Odil, le puissant chef, les guide.

ANC. FR. Il promet de payer la moitié du chaptal.

Joyeusetez, facéties, p. 18.

Et governoient lors en icelui pays le captal de Busch, etc.

Monstrelet, t. II, fol. 196.

ANC. ESP.

Nacenge muchos rios capdales à fondon.

Poema de Alexandro, cop. 266.

De parte de los moros dos señas ha cabdales.

Poema del Cid, v. 706.

63. Captalmen, adv., entièrement.

Captalmen rendrai... rendre ferai.

Tit. de 1090. Gallia christ., t. VI, instr., col. 352.

Je rendrai... je ferai rendre entièrement.

64. Captalier, s. m., cheptelier.

Captalier non deu donar lesda ni copas, sinon per aquella part per lacal ad el perte lo captal.

Statuts de Montpellier de 1204.

Le cheptelier ne doit donner leude ni coupes, sinon pour cette part pour laquelle le capital lui appartient.

Captaliers es tengutz de pagar las messios.

Régl. pour les Mines. H. de Nîmes, t. 1, pr., p. 72.

Cheptelier est tenu de payer les dépenses.

Puois ma bella mal' amia

M'ac mes de cen sospir captal,

A for de captalier leial,

L'ai pois cregut cascus dia.

Aimeri de Peguilain: Puois que.

Depuis que ma belle méchante amie m'eut mis un cheptel de cent soupirs, à guise de loyal cheptelier, je l'ai ensuite augmenté chaque jour.

- Sectateur.

E s' anc fui plazentiers

A P. Capella ni a sos captaliers,

Hueymai, d'aissi en an, lur serai aversier.

Izarn: Diguas me tu.

Et si jamais je fus favorable à P. Capellan et à ses sectateurs,

désormais, d'ici en avant, je leur serai adversaire.

65. Descaptalar, v., appauvrir, ôter la richesse.

Amara mort! ben nos as fach offensa,

De bon senhor descaptalat Prozensa.

Poëme sur la mort de Robert, roi de Naples.

Mort amère! tu nous as bien fait offense, appauvri la Provence d'un bon seigneur.

66. Cabau, adj., supérieur, principal.

Rossilho, castel cabau.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 6.

Roussillon, château principal.

Per so es mos chantars cabaus.

B. de Ventadour: Chantars non pot.

Pour cela mon chant est supérieur.

CAT. ESP. PORT. Cabal.

67. Cabalmen, adv., principalement, parfaitement.

E car cabalmen van

Ab joglars d'onramens.

G. Riquier: Pus Dieu.

Et parce que principalement ils vont avec jongleurs de distinction.

Son cabalmen receubut.

Raimond de Miraval: Aissi cum es gensers.

Sont reçus parfaitement.

CAT. Cabalment. ESP. PORT. Cabalmente.

68. Sobrecabal, adj., très distingué.

Com taing al seu pretz sobrecabal.

B. Calvo: Enquer.

Comme il convient à son mérite très distingué.

69. Cabalos, adj., important, parfait, supérieur, extrême.

De nul afar que sia cabalos.

G. Faidit: Mantas sazos.

De nulle affaire qui soit importante.

E reman fis vostre pretz cabalos,

Malgrat de gent savaya.

Pons de Capdueil: Humils e fis.

Et votre mérite supérieur reste pur, malgré la méchante gent.

Qu'ieu sai qu'a vos tanheria

Amics cabalos.

Elias de Barjols: Belhs Guazans.

Que je sais qu'un ami parfait vous conviendrait.

C'adonc fora cabalos lo mazanz.

B. Calvo: En luec.

Qu'alors le carnage serait extrême.

70. Capital, adj., lat. capitalis, capital, principal.

Capitals letras forman. Eluc. de las propr., fol. 266.

Formant lettres capitales.

Autre crim capital.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 266.

Autre crime capital.

La pena es capital.

L'Arbre de Batalhas, fol. 215.

La peine est capitale.

A capital punicio. Eluc. de las propr., fol. 72.

A punition capitale.

Ero lors enemix capitals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 182.

Ils étaient leurs ennemis capitaux.

Lors capitals partidas nodozas.

Eluc. de las propr., fol. 61.

Leurs principales parties noueuses.

CAT. ESP. PORT. Capital, IT. Capitale.

71. Cabaleiar, v., gouverner.

Joys ab amar cabaleya,

E s veston d'una despuelha.

G. Rudel: Lanquan lo temps.

Joie gouverne avec aimer, et ils se vêtissent de même livrée.

7.2. Descabal, adj. pauvre.

E cil viuran descabal

C'ab engan an lor esper.

Raimond de Miraval: A peinas.

Et ceux-là vivront pauvres qui ont leur espoir avec tromperie.

73. Descabaleiar, v., déchoir.

E cui que descabaley

D'escarsetat mi despuelh.

G. Rudel: Lanquan lo temps.

Et vers celui qui déchoit je me dépouille d'avarice.

74. Acabalar, v., pourvoir, donner un cheptel.

Part. pas.

Que totz nos crezens ne tenc acabalatz,

Que pauc n'i trobares paupres ni estiratz.

Izarn: Diguas me tu.

Qu'il en tient pourvus nous tous croyants, vu que vous y en trouverez peu de pauvres et déguenillés.

75. Encabalar, v., rendre puissant, donner la domination.

Part. pas. Ai! com es encabalada

La falsa razons daurada.

Marcabrus: Estornel.

Ah! comme la fausse raison dorée est rendue puissante.

76. Encabalir, v., distinguer, perfectionner.

Part. pas. Ar auziretz encabalitz chantars,

Qu'ieu sui amicx encabalitz e pars.

Giraud de Borneil: Ar auziretz.

Maintenant vous entendrez des chanters perfectionnés, vu que je suis ami et compagnon distingué.

Gen m'esbaudisc per la miels encabalida

Qui m defen e m guida.

G. Raimond de Gironella: Gen.

Je me réjouis agréablement par la plus distinguée qui me défend et me guide.

77. Capitani, s. m., capitaine.

No fo auzitz us colps tant engoissos

Cum sels que fetz capitanis l'autr'ier

A Florenca.

Paves: Anc de Rolan.

Un coup si angoisseux ne fut ouï comme celui que fit le capitaine l'autre jour à Florence.

ANC. FR. Les capitains de la foy.

Roman français de Fierabras.

Faisons et establissons per ces présentes lettres... capitain général.

Ord. de Philippe VI. Du Cange, t. II, col. 254.

CAT. Capitá (capità). ESP. Capitán. PORT. Capitão. IT. Capitano. (chap. capitá o capitán)

78. Capitania, s. f., capitainerie.

II letras pertenens a la capitania.

Cartulaire de Montpellier, fol. 210.

Deux lettres appartenant à la capitainerie.

CAT. ESP. (chap. capitanía) PORT. Capitania.

79. Capitanat, s. m., capitainerie, commandement militaire.

Del uffici del capitanat de campanha, et instituiron en capitani, per la lengua d'oc, En R. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 79.

De l'office de la capitainerie de campagne, et instituèrent capitaine,

pour la langue d'oc, le seigneur R.

IT. Capitanato. (ESP. Capitanazgo)

80. Chaptar, v., maintenir.

Pois En Raimons ni Turcmalecs

Chapton Na Maria en sos decs.

Giraud de Borneil: Pois en Raimons.

Puisque le seigneur Raimond et Turcmalet soutiennent dame Marie en ses défauts.

81. Descaptar, v., diminuer, ôter.

Cum el es velz, vai s'onors descaptan.

Poëme sur Boèce.

Comme il est vieux, son honneur va diminuant.

E m'en deschapte

Merce.

Giraud de Borneil: Gen m'aten.

Et m'en ôte merci.

82. Captenh, s. m., soutien, manière.

Querrai captenh contra 'l leo.

Deudes de Prades: El temps.

Je chercherai soutien contre le lion.

Hi vol hom mais captenhs leugiers.

G. Riquier: Be m degra.

On y veut davantage manières légères.

Eu serai t'en captenh a tort et a drech.

Tit. de 1193. DOAT, t. CLXIX, fol. 34.

Je t'en serai soutien à tort et à droit.

83. Captenemen, Chaptenemen, s. m., procédé, conduite, manière.

E tug bel captenemen

Movon d'amar leialmen.

Aimeri de Bellinoi: Pos lo gai.

Et tous les beaux procédés proviennent d'aimer loyalement.

E 'l fol chaptenemen

Don m'es mantas vetz parven.

Peyrols: Quora qu'amors.

Et la folle conduite dont il m'est maintes fois apparence.

84. Captenensa, s. f., conduite, manière.

Amics que va camjan

Soven sa captenensa.

G. de Cabestaing: Ancmais no.

Ami qui va souvent changeant sa conduite.

Tan m'abelhis

La captenensa

De vos cui sui aclis.

G. de Cabestaing: Lo dous.

Tant me plaît la manière de vous à qui je suis soumis.

ANC. CAT. Captenenza. ESP. Captenencia (conducta, maneras).

85. Captener, v., retenir, gouverner, maintenir.

Cel que conois et ama lo liam de charitat deu captener sa lenga de maldire. Trad. de Bède, fol. 20.

Celui qui connaît et aime le lien de charité doit retenir sa langue de médire.

Com se deu captener

Qui vol bon laus aver.

A. Daniel: Raso es.

Comment se doit gouverner qui veut avoir bonne louange.

Que cant t'abstenras de viandas, te chaptengas de médire (maldire).

Trad. de Bède, fol. 54.

Que quand tu t'abstiendras de viandes, tu te retiennes de médire.

Subst. E 'l sieus honratz chapteners

Es tan genser dels gensors.

B. Calvo: Temps e luecx.

Et son honorable gouverner est tellement le plus gentil des plus gentils.

ANC. ESP. Captener. (MOD. Conducirse, gobernarse, comportarse)

86. Captenir, v., maintenir, excuser. 

Que a las domnas plagues

Que m degesson captenir

Del faillimen qu'ai faich vas la gensor.

P. Gavaret: Peironet.

Qu'il plût aux dames qu'elles me dussent excuser de la faute que j'ai faite envers la plus gentille.

87. Descaptener, v., déprécier, rabaisser.

Aissi cum las suelh captener,

En aissi las descaptenrai.

B. de Ventadour: Quan vey la.

De même que j'ai coutume de les maintenir, de même je les déprécierai.

88. Descapdel, s. m., inconduite.

Sol que fis drutz no torn en deschapdel.

G. de S.-Didier: Aissi com.

Pourvu que fidèle amant ne tourne en inconduite. 

89. Descapdelar, v., déplacer, déranger, dérégler.

E malvestatz, que no fina,

Bayssa pretz e 'l descapdelha.

G. Rudel: Lanquan lo tems.

Et méchanceté, qui ne finit, abaisse le mérite et le déplace.

Que us afolha, e us descapdelha.

Pierre d'Auvergne: Belh m'es qu'ieu.

Qui vous affole et vous trouble.

Faitz es lo vers tot a randa,

Si que motz no i descapduelha.

B. de Ventadour: Lanquan vei.

Le vers est fait tout en ordre, tellement qu'aucun mot n'y est hors de place.

E pugnaran matin e ser

Com vostre joi se descapdel.

Deudes de Prades: En un sonet.

Et ils s'efforceront matin et soir afin que votre joie se dérange.

Part. pas.

Am cum hom fols, deschapdelatz, ses fre.

G. Faidit: De solatz e de.

J'aime comme un homme fol, déréglé, sans frein.

90. Occiput, s. m., lat. occiput, occiput.

Corns del cap e occiput. Trad. d'Albucasis, fol. 3.

Côtés de la tête et occiput.

91. Occipici, s. m., occipitium, occiput.

La partida darriera es dita occipici... De la darriera partida del cap dita occipici. Eluc. de las propr., fol. 36 et 66.

La partie de derrière est dite occiput... De la partie de derrière de la tête dite occiput.

ESP. Occipucio. PORT. Occipicio. IT. Occipizio.