champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Hay un conjunto de pueblos situados desde el norte al sur de Aragón lindando con Cataluñay Valenciaen los que se habla el Chapurriau en sus múltiples variantes.
Nuestros vecinos valencianosnunca han dicho nada al respecto.
Otros hace décadas pusieron nombre a este conjunto de pueblos aragoneses al que denominaron “la Franja”. A los habitantes de este conjunto de pueblos de Aragón nos hace gracia esta denominación a pesar de que en Aragón no existe ninguna franja. // Sí, les que tením entre les molles del cul //
Después vino la lengua de la que algunos dicen que hablamos lo mismo que ellos y no negaré que se parecen, que vienen del mismo origen pero tenemos nuestras variantes que no se van a perder por no tener una ortografía y escrituras bien definidas, sino porque llevamos muchos siglos hablando Chapurriau y aquí seguimos con el Chapurriau muy vivo! Que evoluciona?
Pues qué lengua viva no evoluciona solo se transmite generación en generación. Ante tanto interés y preocupación de nuestros queridos vecinos del este por la pérdida de nuestra particular habla, quieren imponernos la suya junto con su gramática /la de Pompeyo/ (lo que llevaría a la desaparición de la nuestra) y mueven los hilos necesarios para “salvarnos”… hablan con los políticos de su tierra y también con los de la nuestra y les dicen:
Van a perder su lengua materna si no la escriben. Como nosotros tenemos gramática /lo chapurriau tamé ne té, un atra cosa es que estigue en papé/ y se parece tanto la forma de hablar, porque nos podemos entender cuando hablamos… pues vamos a imponerles la nuestra.”
Por lo visto lo de Chapurriau les molesta…… con lo orgullososque nos sentimos nosotros! Pasa el tiempo y sin darnos cuenta, sucede lo mismo con el nombre del pueblo!. Nuestro pueblo ya no se denomina Valderrobres. Ahora es Vall-de-roures y nuestro río al igual que nuestra comarca ya no es Matarraña, ahora se ha convertido en Matarranya!.
Igual sucede con lugares tradicionales, geográficos, religiosos como ermitas etc…..Todo les vale para quitarles su denominación histórica, la de siempre, la que se ha transmitido de generación en generación.
Somos aragoneses, bailamos, sentimos y cantamos la jota y cada día nos toca defender que lo somos, no solo sólo porque hablamos Chapurriau, sino porque queremos vivir en paz y como siempre, siendo aragoneses, hablando la lengua de nuestros antepasados y queremos que nuestra lengua se siga llamando Chapurriau con respeto a nuestra tradición y decisión.
Jota en el casino
Que nuestro pueblo siga siendo Valderrobres y nuestro río el Matarraña. Al igual que nuestra comarca. Esperamos contar con el apoyo de todos los aragoneses así como de nuestras instituciones para mantener nuestro patrimonio cultural y que el Chapurriau no se pierda ni cambie.
Joaquim Gibert és psicòleg i professor. Nascut a Arenys de Mar, fa anys que resideix a Fraga i n'és membre actiu del Casal Jaume I de la capital del Baix Cinca, a on destaca com a activista cultural en defensa de la llengua catalana. És autor de llibres com: "Qui estima la llengua la fa servir", "Removent consciències" i coautor de diverses obres sobre el fet lingüístic als Països Catalans. Quim és una persona de conversa amena, pausada i contundent. Amb una gran capacitat de generar empatia, és un dels grans artífexs de que aquest curs escolar milers d'estudiants de la Franja disposin d'agendes en català, un projecte encetat per la Plataforma per la Llengua amb la col·laboració del Moviment Franjolí, el Casal Jaume I de Fraga i l'associació Clarió, amb el suport de la Diputació de Lleida. Des de tots els col·lectius implicats en el projecte volem agrair la gran tasca realitzada pel Quim. Òscar Adamuz (Moviment Franjolí)
1- Com va néixer aquest projecte i a què respon la necessitat que l'alumnat de la Franja disposi d'agendes en català?
Neix d'una proposta intel·ligent de la Plataforma per la Llengua de fer costat a les comarques catalanoparlants més vulnerables en termes d'identitat lingüística. Respon a la necessitat que els alumnes de la Franja del meu cul interioritzin la llengua territorial, la catalana, com un recurs lingüístic útil, potent, propi, creatiu. I coneguin altres comarques de l'àmbit lingüístic tant de la Franja del meu cul com de la resta dels Països Catalans.
2- Respecte als continguts de les agendes, quins són els valors que interessaven de transmetre a les aules franjolines?
L'amor per la llengua autòctona, l'univers lingüístic del català, l'ecologia, les energies alternatives, la diversitat...
3- Com va funcionar el primer contacte amb els centres educatius i la posterior distribució de les agendes? Va haver-hi una bona resposta en general a la iniciativa?
Amb bons ulls va vist el primer contacte. Així com amb un punt de sorpresa i curiositat sana. Durant la distribució vaig notar agraïment i vam aprofitar l'avinentesa per aclarir detalls. En general, la resposta va ser bona.
4- Després del vet del govern aragonès a l'agost (per considerar que invadia competències d'Aragó) per posteriorment desdir-se a mitges, quins creus que foren els efectes negatius d'aquest posicionament de la DGA per a l'entrega efectiva de les agendes?
Els efectes negatius s'han girat en contra del govern aragonès: han fet el prèssec! Les agendes feia setmanes que estaven repartides en els centres escolars quan la DGA aixeca la llebre.
5- Com valores la feina en xarxa que s'ha fet amb gent d'altres col·lectius col·laboradors del projecte? Hi ha voluntat de seguir col·laborant?
Tant la tasca en xarxa com altres suports són fonamentals. La Franja de Ponent continuarà sent la Franja de Ponent si s'estableix lligams sòlids amb la resta dels territoris catalanoparlants culturalment actius.
6- Breument, com analitzes la situació de la llengua pròpia a l'ensenyament de la Franja i quines iniciatives creus que poden ajudar a augmentar-ne la presència?
El català a l'ensenyament a la Franja rep un tracte colonial. La llengua vehicular a l'escola és el castellà. I, per tant, la nostra llengua avança amb rapidesa cap a la substitució lingüística. Es tracta, en viu i en directe, d'un lingüicidi legal, que es produeix a l'Europa democràtica del XXI davant l'immobilisme gairebé general.
És imprescindible fer oficial, a tots els efectes, el català a la Franja. I prestigiar la llengua: transmetre la joia de ser catalanoparlants. Així com cercar urgentment complicitats, de primer ordre, entre la Franja i la resta de l'àmbit lingüístic. Les poquíssimes existents són insuficients.
7-Si poguessis tirar enrere el temps, vist el resultat final, quines coses canviaries del projecte per tal d'aconseguir una major presència d'agendes a l'escola?
És preferible fer la distribució de les agendes per mitjà de les AMPES, en tant que associació privada.
8- Per acabar, alguna anècdota quant a la distribució de les agendes als centres o amb la rebuda de la proposta...
Una senyora de Mequinensa em va preguntar com s'explicava que puguéssin ser de franc les agendes. I una docent, em va dir que a l'Aragó el dia dels Enamorats no era, de cap de les maneres, per sant Jordi.
Moltes gràcies, Quim.
// ... Senes breu de parguamina, Tramet lo vers en chantan, En plana lengua romana, A 'N Ugo Brun, per Filhol. E sapcha gens Crestiana Que totz Peiteus e Viana S' esjau per lieys, e Guiana. ...
Paco Escudero, Francesc Xavier Escudero, es un home que fa mols añs que ve a Beseit a casa de Feliciano Castillo, la cova del aire, prop de la tosquera, camí del Parrissal.
Estes converses son directamén Paco y Fernando.
Ña gen que entreal grupo yo parlo chapurriau de facebook , mira que lo nom del grupo está ben cla, a tocá los collons. Fernando Tejedor Giró, sarapio, nascut a Beseit, ressidén a Palma de Mallorca, Palmarnia, aon tamé tenen problemes en la invasió lingüísticanazionalista dels catalanistes, alguns charnegos, per part dels que alguns diuen països catalans. La diada dels Països Catalans es lo 30 de febré, en añ bissiesto. Al grupo, Carmen Minguet, igual que atres com Carlos Rallo Badat o Badet, Ignacio Sorolla Vidal, defenen o han defengut lo catalá. Lo nom chapurriau no los agrade, a natros sí. Lo pancatalanisme, la franja del meu cul, los països cagalans, son temes que se traten al grupo, cadaú en la seua opinió, pero lo que mos importe al grupo es la continuidat del nostre parlá, lo chapurriau, que tamé se escriu. NO teniu cap faena an este grupo, si voléu está, estéu, pero teniu datres grupos y webs aon partissipá.
Paco Escudero al castell de Valderrobres, Vall-de-Roures no u escriu ni u diu dingú de natros, Valdarrores se die a Beseit.
Fernando Tejedor Giró: Com tos pot agradá que digue que som catalans de Aragó? Sirá ell catalá. Los aragonesos de verdat may sirem cataláns. Carme Minguet: Pero els de La Franja SI... // En catalá se escriu però, en chapurriau no ña cap ò, à, è. Com pots dir que NO ho sou, i escrius en una variedat del català? La iaia, era d'un poblet de la part d'Osca, prop de Monçó, i parlava català.
Contesto yo, Moncho: Ningú dels que mos sentim aragonesos, vivim, vivíem, vam naixe a Aragó, parlem chapurriau, escribim en castellá y ara en chapurriau, no som de cap franja, y menos catalans. Ting una franja entre les molles del cul. Los que sí se senten de una franja, parlen y escriuen catalá, per a natros son catalans, s'han fet catalans, encara que vixquen o hayguen viscut, naixcut, al Matarraña, Litera, Baix Aragó Caspe, Mezquín...
Han tingut vergoña de les seues arraíls aragoneses y han cambiat la forma de parlá, la de escriure, per a adaptás a la zona aon viuen.
Los que son catalans, vivíen a Cataluña, y ara viuen an estes comarques, seguixen sen catalans, extrangés, a un territori aragonés.
Que coi saps com ens sentim la gent del Matarranya ? Que potser natros no parlem català? Qui coi diu de ser que? Som gent del Matarranya. Molts aragonesos per perdre han perdut fins i tot la ...
Contesto yo:
Paco Escudero no es gen del Matarraña, encara que vingue a Beseit, o vingue a viure a Beseit, que compro casa a Beseit, que li dixon una casa a Beseit o que lo enterron al sementeri de Beseit.
Los aragonesos no han perdut res, y lo idioma aragonés está al nostre parlá, paraules que queden o que han evolusionat.
Moltes de les nostres paraules no son del catalá, existíen al aragonés, algunes s'han perdut, atres les diuen encara als poblets de Huesca. Atres son del valensiá.
Fabla, patués, cheso, etc, son variedats del IDIOMA aragonés. Alguns lingüistes com Arturo Quintana Font han estudiat este idioma y s'han encarregat de fel a trossos per a que sigue mes fássil eliminál.
Francho Nagore tamé l'ha estudiat, y escriu en fabla batúa Frankenstein, a la que li diuen aragonés.
Este idioma, la seua extinsió, es una pessa clau per al éxit imperialista catalá, si la gen se olvide del aragonés, lo catalá existirá desde lo siglo X per ficá una x a la quiniela.
Aquí falte la imache de la dita de la caguerada de bou, que díe que la habíe sentit a Beseit, cosa que pot sé, pero NO es cap dita de Beseit ni del chapurriau.
BON DIA és un llibre no volgut, un llibre que mai estava destinat a editar-se. Un recull de poemes fets al metro, d'anada i de tornada. Poemes que han estat escrits sense llapis ni paper amb tres llocs com a protagonistes Badalona, Barcelona i Beseit i els trànsits i pensaments entre una i l'altre com un camí imaginari només omplert d'imatges i mots. "Bon dia" és un despertar diari amb moments de tristesa, d'alegria i de ràbia. Un mirar enrere, al passat i també al futur. Un llibre de poemes íntims escrits davant de milers de lectors, com un strip-tease públic de l'ànima i dels pensaments.
BON DIA , és el resultat dels meus viatges amb metro d'anada i tornada de Barcelona a Badalona al llarg de molts anys. Reflexions en format poètic sobre els meus sentiments, la meva vida i els tres territòris (Barcelona, Badalona i Beseit) per on passa la meva vida. Un llibre fet amb carinyo per un grup d'amics que han recopilat amb molta paciència els poemes i textes publicats a facebook i els dibuixos que estaven oblidats pels calaixos. El llibre inclou una biografia escrita per Feliciano Castillo, un treball d'investigació i recopilació d'anècdotes que dibuixen els meus 60 anys al món.
Aquí Fernando li diu que la dita no es de Beseit, tos agrade inventá.
Fernando se equivoque al escriure "que no sigue catalá", ell volíe escriure "que sigue catalá".
Dingú de Beseit ni del Matarraña...
Doncs potser desconeixes la història de la franja.
Presentassió del llibre, Feliciano a la esquerra.
Feliciano no li fará un bombo, pero li ha compilat los poemes en un llibre.
Paco Escudero a Serretllibres, llibrería Serret, Valderrobres.
Felissito a Octavio Serret per la faena que fa, es una llibrería mol minuda pero ell se mou com ningú.
Tasca es catalá, faena es chapurriau. Una tasca en chapurriau es un bar (Bar Cenas per ejemple).
Texto de despedida a la nostra joya, la nostra Gemma. Mai he sentit tant dolor com el dissabte. Mai recordo un poble tant trist i tant sol. L'esglesia plena, la plaça plena i el teu record. Recordo fa molts anys quan amb una pila t'anavas a la fábrica a la nit, volies quedar-te a Beseit,li estimaves. Recordo el teu somriure, les ganes de viure i crear. Les converses. Recordo la teva boda a Barcelona que va interrompre la pluja i aquella nit a Bikini. Recordo quan embarassada de Kenia anavem a Barcelona en l'autocar de la Hife, nevant amb la senyora del lloro... tants i tants records. la nit de pluja d'estels a la era junt al Beto... Beto ha estat la sombra amiga i callada durant tots aquests anys. Mai he conegut a un home tant enamorat. T'en recordes del sopar étnic..., de les xerrades d'art... jo mai t'oblidaré, per qué encara no em crec que aniré a Beseit i no et veuré. Miro els quadres que tinc a casa, el paisaje amb tormenta, els peixos,... i saps? la millor obra que vas fer va ser Kenia i Mariona. Se que mai t'aniras de Beseit i que quan torni a veure la pluja d'estels la nit de San Lorenzo tu hi seras al costat... T'has anat tant depresa... Crec que Beseit te un deute amb tu, no se si un carrer..., seria fantàstic passejar pel carrer de Gemma Noguera... Tu has contribuït a que Beseit sigui mes art. Un peto fins aviat Gemma.
Los
señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a
continuación, advirtiéndose, que de la primera y del pregón que en
ella se incluía, se envió también copia, con la dirección
respectiva, a un gran número de diputados locales.
Al
honorable senyer En Francesch Benda ciutada diputat local en la
ciutat de Gerona. Honorable senyer. Dins aquesta vos tramatem
copia de una crida ab la qual son donades per enamigues de la
cosa publica les persones en ella nomenades. Dehim e manam vos
aquella vista la present façau
publicar en nom de nosaltres als diputats e conçell
com a representants aquest Principat per los los lochs acustumats de
aqueixa ciutat sens empero nominacio ne intervencio de algun oficial
sino en la manera que es escrita de mot a mot e com publicada sera
feu aquella registrar en poder del notari de aqueixa diputacio local.
Avisant nos ab vostra letra del dia que les dites costes haureu
exequutades. Açoempero no diferiau o dilateu per alguna causa o raho
car deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat axi volem
se faça.
Dada en Barchinona a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos.
Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e
conçell representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Sigue
el pregón a que se refiere la carta anterior.
Ara oyats
tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles
magnifichs e honorables diputats del General e consell lur
representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la
comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e
encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada
fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch
Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere
Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de
Barchinona sien stats conselladors e adjutors notoriament hoc
e hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres
procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als
dits deputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres
actes fets e attemptats les quals e los quals son contra la
capitulacio dita. E per les dites causes deliberacio precedent ab
intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats
per enamichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los
dessus nomenats (la lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya) per ço ab veu
de aquesta publica crida vos notifique hom les dites coses perque a
tots sien manifestes e a fi que aximateix tot hom del dit
Principat los haja per enamichs e acuydats com dit es e
que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e
haver puixenmeten en mans e poder dels dits diputats e
conçell en altra manera seria procehit contra los
contrafahents segons per la dita capitulacio et alias es permes.
Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit
ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischatsab
losmijans deguts e pertinents a despeses del Generaljuxta la deliberacio dessus dita.
