Mostrando las entradas para la consulta tenson ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tenson ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Taurel - Vinzens (Fin du tome V)

Taurel. Une tenson avec Falconet, auquel il dit:

Falconet, de Guillalmona
Vos vei enamorat,
E 'l marques de Montferat
Fai pechat que non la us dona.
Falconet de.
Millot, III, 436.

Le Templier, ou le Chevalier du Temple, t. IV.


Thibaud de Blizon. La pastourelle imprimée t. II, p. 230, est sous son nom dans un des manuscrits.
Millot, III, 275.
Thomas. Une tenson avec Bernado.
Bernado, la genser dona que s mir
En tot lo mon ni anc fos ni er mais
Dieu prec que gar de mal e de falhir,
E m do s' amor e m tragua d' est pantais
E dels peccatz c' a faitz mortals e lais,
Me do, s' il play, de tot be far ayzina,
Car dels peccatz ben es hora que lais,
E prec ne lui a cui lo mon s' aclina.
Bernado la.
Millot, III, 436.

La Dame Tiberge. Un fragment lacéré.
Na Tibors si era una dompna de Proensa, d' un castel d' En Blacatz que a nom Sarrenom. Cortesa fo et enseignada, avinens e fort maistra, e saup trobar; e fo enamorada e fort amada per amor; e per totz los bons homes d' aquela encontrada fort honrada; e per totas las valens dompnas mout tensuda e mout obedida. E fetz aquestas coblas, e mandet las al seu amador:
Bels dous amics, ben vos puesc en ver dir
Que anc no fo q' eu estes ses desir
Pos vos conven e... per fin aman;
Ni anc no fu q' eu non agues talan,
Bel douz amics, q' eu soven no us vezes,
Ni anc no fos sasons que m' en pentis,
Ni anc no fos, si vos n' anes iratz,
Q' eu agues joi tro que fosetz tornatz.
Bels dous amics.
Crescimbeni, 202. Millot, III, 321. Papon, II, 415. P. Occ. 328.
Tomiers. Voyez Palazis. Fragments d' une pièce:
De chantar farai
Una esdemessa,
Que temps ven e vai,
E reman promessa,
E de gran esmai
Fai deus tost esdessa.
Segur estem, seignors,
E ferms de ric socors.


Ric socors aurem,
En deu n' ai fianza,
Don gazagnarem
Sobre sels de Fransa.
D' ost que deu non tem
Pren deus tost venjanza.
Segur estem, etc.

Tals cuia venir
Ab falsa croisada
Qe 'l n' er a fozir
Sens fog d' albergada,
Car ab ben ferir
Venz hom leu mainada.
Segur estem, etc.

E si Fredericz
Qu' es reis d' Alamaigna
Soffre que Loics
Son emperi fraigna,
Ben sera enics
Lo reis part Bretaigna.
Segur estem, etc.

L' evesque culvert
Non o preson gaire
S' el sainz vas se pert
O fo nostre paire,
Quan moc del desert,
Mas amon Belcaire.
Segur estem, etc.

Nostre cardenals
Sojorna e barata,
E pren bels ostals,
De que deus l' abata,
Mas pauc sent los mals
Quant a Damiata.
Segur estem, seignors,
E ferm de ric socors...
De chantar farai.
Bastero, 94. Crescimbeni, 219. Hist. gén. du Languedoc III, 98. Millot, III, 45. P. Occ. 273. Hist. Litt. XV, 462.

Torcafols. Deux pièces; en voici quelques vers:
Comunal, en rima clausa
On ja no m respondres, so m cuich,
Farai sirventes aora,
E dirai vostra semblansa,
C' ab armas es soven vencutz;
Et hom vielz pois desclavella
Ni ses de totz pretz abatutz,
Be m meravill com se feing drutz.
Comunal en.

Ben viu a gran honor
Qui pert son mal seignor,
Qu' eu perdei lo peior
Qu' anc mortz pogues aucir,
Mas ieu non pois morir,
Ni no voill que m' aucia
Per ma vida gandir...
Comunal veill.
Bastero, 94. Crescimbeni, 210. Millot, III, 436.

Le Troubadour de Villarnaud. Deux sirventes, dont l' un est à la manière des troubadours qui se permettaient de changer les terminaisons de plusieurs mots pour produire des rimes extraordinaires:
Mal mon grat fatz serventula
Dels ricx malvatz cor mortula,
Quar il no temon vergula,
Quar ses cor han lur corsul;
Per qu' ieu n' ai men de raubula;
E man joglar de cortula
Qu' en fan tot jorn gran rancul
Dels malvatz trenca linhula.
Mal mon grat.
Voici des fragments du second, qui est dans le style ordinaire du temps:
Un serventes nou qu' om chan
Farai en est leugier so,
Que coratge e talan
N' ai e mout bona razo,
Quar mant dizon veiramen
Qu' el Dalfins pert per non sen
Gapenses;
Et er grans merces,
Si 'l ven meschasensa,
Quar pretz no l' agensa...


Si 'l Dalfins sai ven ugan
Ni l' aduzon siei baro,
Mant elm, mant escut, mant bran,
Mant ausberg, mant gonfano,
E man bell cavall corren
Veirem, mant cairell bruien
Trais espes,
Mant colp demanes
Ferir, si no i tensa
Lo coms de Proensa.

Quar si 'l coms si fai enan
Per intrar en teneso,
Cobrar pot, senes tot dan
E ses mass' e ses basto,
So qu' an perdut lonjamen
Siei amic e siei paren...
N Agoutz, ab bon pretz valen,
Creis quec dia e non deisen

Nullas ves
Vostra valors que es
Aussors, e que gensa
Quec jorn a presensa.

Serventes,
Vai tost, e no t pes,
Fai m' en sovinensa
Al comte de Proensa.
Un serventes.
Crescimbeni, 210. Millot, III, 436.

Vinzens. Tenson avec Giraud et un marquis:
De so don yeu soy doptos
Me diatz vostr' entendensa,
Guiraut, pus es amoros;
A razon ni conoisensa
L' amor don vos aug parlar,
Car mon senhor n' aug clamar
Que ditz c' un an l' a o dos
Servida que non l' es pros.
De so don.

Anonymes, t. II.
Voyez Millot, tome III, page 439, jusqu'à la page 449; et le Parnasse occitanien, depuis la page 387, jusqu'à la page 393.

Dans un Domneiaire anonyme se trouvent ces vers:
Mas cel non poc en ren faillir
Que vos fetz e volc que siatz,
Quar meillor es de las meillors
E genser es de las gensors,
E plus haut sobre las haussors,
E bella de totas beutatz;
Far sabetz tals cinc cent honors
Que senz una de las menors
Non voill haver los Mans ni 'ls Tors
Ni esser coms d' Angeus clamatz.
Domna Vos.
Millot, III, 439.

(N. E. Le Mans, Tours, Comte d' Anjou ?)


Fin du tome V.


Variantes et corrections.

Les manuscrits des poésies des troubadours, de même que tous ceux du moyen âge, n' offrant pas les signes de ponctuation, ni ceux de l' apostrophe et de l' aphérèse, les personnes qui étudieront les pièces que je publie, pourront changer ou rétablir la ponctuation qui a été adoptée dans cet ouvrage, quand le sens leur semblera l' exiger, et ainsi lire No 'n pour Non, etc., et vice versa, etc.
Quand deux mots paraîtront devoir être réunis, ou un seul mot paraîtra devoir être divisé, on le fera si l' on trouve un meilleur sens, parce que, malgré le soin extrême que je me suis donné, je puis n' avoir pas pris constamment le parti le plus convenable.
Dans les passages épars des pièces, on trouvera quelquefois des citations qui ne s' accordent pas avec la table précédente ou avec les indications des noms des troubadours; cette différence vient de ce que les manuscrits attribuent les mêmes pièces à différents troubadours. J' ai cru pouvoir en donner des exemples frappants, en rapportant quelquefois sous des noms divers quelques fragments, et en n' y laissant d' autre différence que les variantes des manuscrits, ainsi qu' on peut le voir tome V, pages 55 et 198, 219 et 298.
Après ces renseignements je me borne à proposer les variantes et les corrections suivantes:

t. Ier, p. 280. Am placé après As à la deuxième personne du présent au singulier, doit être placé à la ligne suivante après A, troisième personne.

t. III, p. 69. Contra 'l mon, - contra mon.
81. Lai, s' il no m' asegura, - que i an anz no.
99. L' amor que m, - l' onor.
147. Mesclat ab eyssens, - ascens.
162. Adrechurers, - adrechures.
187. Qui non a cor als, - acora 'ls.
200. Après ce vers: L' ensenhamentz et la valors, ajoutez:
E 'l gens cors e la fresca colors.
203. N' auia ni bruit, - noia.
239. E la fresca, - sa fresca.
259. Que m don, - det.
317. Cui sui amans, - comans.
318. Quel mon, - qu' el.
346. S' abranda, - s' arranda.
353. Ges no m' es, - me son.
356. A pensatz, - apensatz.
394. No m tengua dan, - tengu' a.
404. En pastre, - enpastre.

t. IV,

7. Semena arena, - en arena

30. Dos colps, - bos.
58. Lo cor fendre, - cor s.
68. Molt mes, - m' es.
85. Com A, - coma.
95. En bonia, - bouia.
164. Greu m' es deisendre carcol, - defendre
167. Tornar en paus, - Paus.
178. Qu' era floris, - on mielhs.
180. E tant auvan, - anvan.
212. Quan d' armas, - d' armatz.
217. Prec asselhs, - a selhs.

230. No us fait, - fail.
272. Pessaran descarnir, - d' escarnir.
280. De tot avol, - tot' avol.
286. Can veian, - mueian.
291. D' els, - dels.
299. Valria 'ls agues, - 'l s' agues.
Ibid. Qu' en joglaritz, - qu' enjoglaritz.
311. Geratz a, - metetz.
314. E 'ls pen e en fai, - e 'n fa planca e.
317. De mal cor, - malcor.
318. Capel, - capdel.
325. Ab falces trudetz, - fals estrudetz.
424. Daniel dins, - d' ins.
426. Oblidetz ges, - gens.
327. Cum heretiers, - heretjes.
430. Li larcx senes, - ni.
433. Chanso o vers aquest chan, - chansos... chans.
Ibid. Demandan, demandam.
443. Don lo dieus, - tieus.
456. Non tardas, - t' ardas.
460. Sembla l' encomenzansa, - sembl' a
Ibid. Segur, - seguir.

T. V, p. 98. Traitz al canz, - alcanz.
Ibid. En Peitius, - en.
102. E qui s tos temps aventura s, - quis... aventuras.
133. Sobr' una post, - sobr' un apost.
134. Raitz David, - David.
170. Nil, - Nil.
264. So auzes, - s' o.
273. Que diga totz, - dig' a.
290. Alur, - a lur.
320. Dels joglars, - d' els.
342. Sa part, - par.
363. Ad honor, - ab.
380. Desfors, - d' esfors.
389. Ar vau, - van.
393. Per guerre, - guerra.
394. Que a ma, que ma.


Marcabrus - Montant Sartre

Marcabrus, t. III et IV. Environ quarante pièces.

Marcabrus si fo gitatz a la porta d' un ric homes, ni anc no saup hom qui 'l fo ni don. En Aldrics del Vilar fetz lo noirir: apres estet tan ab un trobador que avia nom Cercamon, q' el comenset a trobar; et adoncx avia nom Panperdut, mas d' aqui enan ac nom Marcabrun. Et en aquel temps non apellava hom canson, mas tot quant hom cantava eron vers. E fo mout cridat et auzit pel mont e doptatz per sa lenga; car fo tant maldizens, que a la fin lo desfairon li castellan de Guian, de cui avia dich mout grant mal.
Marcabrus si fo de Gascoingna, fils d' una paubra femna que ac nom Maria Bruna, si com el dis en son cantar:
Marcabruns, lo filhs Na Bruna,
Fo engendratz en tal luna
Qu' el saup d' amor q' om degruna.
Escoutatz,
Que anc non amet neguna
Ni d' autra no fon amatz.
Trobaire fo dels premiers q' om se recort. De caitivetz vers e de caitivetz sirventes fez; e dis mal de las femnas e d' amor. Aisi comensa so de Marcabrus que fo lo premier trobador que fos.
Qui ses bauzia
Vol amor alberguar,
De cortezia
Deu sa maison joncar;
Giet fors folia
E fol sobreparlar;
Pretz e donar
Deu aver en baylia
Ses ochaizo.
Lo vers comensa.

Quecx auzels que a votz sana
Del chantar s' atilha,
E s' esforsa si la rana
Lonc la fontanilha;
E 'l chauans ab sa chauana,
S' als non pot, grondilha.
El mes quan la.

Fams ni mortaldatz ni guerra
No fai tan de mal en terra
Com amors qu' ab engan serra;
Escoutatz,
Quan vos veira en la bera,
No sera sos huehls mulhatz.

Dirai vos d' amor cum sinha;

De sai guarda, de lai guinha,

Sai baiza e lai rechinha;
Escoutatz,
Be us semblara fuec de linha,

Si sol la coa 'l rozatz.

Amors solia esser drecha,
Mas aras es torta e brecha
Et a culhida tal decha,
Escoutatz,
Que, lai on no mort, ilh lecha
Pus asprament no fai chatz...

Qui ab amor pren barata
Ab diable s' acoata;
No 'l cal qu' autra vergua 'l bata;
Escoutatz,
Plus non sent que selh que s grata

Tro que s' es vius escorjatz...

Amors a usatge d' egua
Que tot jorn vol qu' om la segua,

E ditz que no 'l dura tregua,

Escoutatz,
Mas que pueg de legu' en legua,

Sia dejus o dirnatz.

Cuiatz vos qu' ieu non conosca
D' amor si 's orba o losca?
Sos fatz aplana e tosca;
Escoutatz,
Plus suau ponh qu' una mosca,
Mas pus greu n' es hom sanatz...

Amors es com la beluga
Que coa 'l fuec en la suga,
Art lo fust e la festuga;
Escoutatz,
Pueis no sap en qual part fuga
Selh qui del fuec es guastatz.
Dirai vos senes.

Pus la fuelha revirola
Vei de sobr' els sims chazer,
Qu' el vens la romp e degola
Que no s pot mais sostener,
Mais pretz lo freg temporal
Que l' estieu plen de grondilh
On creis putia et enueya.

Graissans ni serps que s' amola
No m fai espaven ni mal,
Mosca ni tavan que vola,
Escaravat ni bertal;
No sen brugir ni oler
Aquest malvais volatil
Don francx yverns nos nedeya.
Pus la fuelha.

Soudadier, per cui es jovens
Mantengutz e jois eisamens,
Entendetz los mals argumens
De las falsas putas ardens.
En puta qui si fia
Es hom traitz;
Lo fols, quan cuia ill ria,
Es escarnitz.

Salamos ditz et es guirens
C' al prim es dousa com pimens,
Mas al partir es plus cozens,
Amara, cruels c' un serpens;
Tant sap de tricharia
La pecairitz
Que cels qu' ab leis se lia
S' en part marritz.
Soudadier per cui.

Qui anc fon prezatz ni amans
Per domnas ben s' en deu geguir,
Qu' aitan s' en aura us truans
O mais, si mais li pot bastir;
Et ieu poiria o ben proar
Per ma dona Na Cropafort,
Mas ja no la 'n vuelh decelar.
Hueymais dey esser.

D' aiso laus dieu
E Sanh Andrieu
Qu' om non es de maior albir
Qu' ieu suy, so m cug,
E non fas brug,
E volrai vos lo perque dir.

Qu' assatz es lag,
S' intratz en plag,
Si non sabetz a l' utz issir;
E non es bo
Qu' enquier razo
E no la sap ben defenir.

D' enginhos sens
Sui si manens
Que mout sui greus ad escarnir;
Lo pan del folh
Caudet e molh
Manduc e lays lo mieu frezir...

D' aiso laus dieu.

Dirai vos en mon lati
De so que vei e que vi:
Segle no cug dure gaire
Segon que l' escriptura di;
Qu' eras falh lo filh al paire
E 'l pair' al filh atressi...


Cum mouniers vira 'l moli,
Qui ben lia ben desli;
E 'l vilas dis tras l' araire:
Bon frug eys de bon jardi
Et avolh filh d' avol maire
E d' avol cavalh rossi.
Dirai vos en mon.


Tant cant bons jovens fon paire
Del segle e fin' amors maire,
Fon proessa mantenguda
A cellat et a saubuda;
Mas aras l' an avilada
Duc e rei et emperaire.
Al son deviat.

Al departir del brau tempier,
Quan per la branca pueia 'l sucs
Don reviu la genest' e 'l brus
E floreysson li presseguier,
E la rana chant el vivier,
E brota 'l sauzes e 'l saucs;
Contra 'l termini qu' es yssucs.
Al departir del.

L' iverns vai e 'l temps s' aizina
E floreysson li boysso;
E par la flors en l' espina
Don s' esjauzon l' auzelo,
Ay!
E ja fai amors hom guay;
Qusquecx ab sa par s' atray,
Oc,
Segon plazensa conina.
L' iverns vai e 'l temps.

Lanquan fuelhon li boscatge
E par la flors en la prada,
M' es belh dous chan per l' ombratge
Que fan de sus la ramada
L' auzelet per la verdura,
E pus lo temps si melhura,
Elhs an lur joya conquisa.
Lanquan fuelhon.
Nostrad. 208. Crescimbeni, 137. Bastero, 89. Millot, II, 250. P. Occ. 175.

Marcoat. Deux pièces presque indéchiffrables, dont les couplets ne sont que de trois vers:
De favas a desgranar
E de notz a scofellar
Lancant hom las escofena.
Mentre M.

L' autre pièce commence ainsi:
Una re us dirai en serra,
Pois m' escometez de guerra
De Saint Segur que l' aiatz.
Una re.
Bastero, 89. Crescimbeni, 199. Millot, III, 418.

Marie de Ventadour, t. IV.
Ben avetz auzit de ma dompna Maria de Ventadorn com ella fo la plus prezada dompna qe anc fos en Lemozin, et aqella qe plus fetz de be e plus se gardet de mal. E totas vetz l' ajudet sos senz, e follors no ill fetz far follia; et onret la deus de bel plazen cors avinen ses maestria.
En Guis d' Uisels si avia perduda sa dompna, si com vos aves ausit en la soa canson que dis:
Si be m partetz, mala dompna, de vos, etc.
don el vivia en gran dolor et en tristessa. Et avia lonc temps q' el non avia chantat ni trobat, don totas las bonas dompnas d' aqella encontrada n' eron fort dolentas; e ma dompna Maria plus qe totas, per so qu' En Gui d' Uisels la lauzava en totas sas cansos. El coms de la Marcha, lo cals era apellatz N Ucs lo Brus, si era sos cavalliers, et ella l' avia fait tan d' onor e d' amor com dompna pot far a cavallier. Et un dia el dompneiava com ella, e si agon una tenson entre lor, q' el coms de la Marcha dizia qe totz fis amaire, pos qe sa dompna li dona s' amor ni 'l pren per cavalier ni per amic, tan com el es lials ni fis vas ella, deu aver aitan de seignoria e de comandamen en ella com ella de lui. E ma dompna Maria defendia qe l' amics no devia aver en ella seignoria ni comandamen. En Guis d' Uisels si era en la cort de ma dompna Maria; et ella, per far lo tornar en cansos et en solatz, si fes una cobla en la cal li mandet si se covenia q' els amics ages aitan de seignoria en la soa dompna, com la dompna en lui. E d' aqesta razon ma dompna Maria si l' escomes de tenson.
Bastero, 89. Crescimbeni, 199. Millot III, 13. P. Occ. 266.

Marquis. Une tenson avec Giraut Riquier, laquelle il soumet au jugement du seigneur de Narbonne:
Del bon senhor de Narbona, on renha
Fis pretz tot l' an, Guiraut, vuelh que retenha
Nostra razos e la jutje de cors,
E qu' en dia si 'l cre chantes d' amors.
Guiraut Riquier a sela.
Millot, III, 419.

Matfre Ermengaud de Beziers, auteur du Bréviaire d' amour, qui commence ainsi:
El nom de dieu nostre senhor
Que es fons e payre d' amor...
Matfres Ermenguau de Bezes...
En l' an que om ses falhensa
Comptava de la nayshensa
De Ihesum Crist mil e dozens
V chanta VII, ses mais, ses mens,
Domentre qu' als no fazia,
Comensec, lo primier dia
De primavera sus l' albor,
Aquest breviari d' amor...
Il donne un précis de l' histoire sainte; il parle de diverses sciences, et examine les péchés qu' on peut commettre plus particulièrement dans chaque état.
Ensuite il rapporte l' histoire de Jésus-Christ, etc. Enfin on trouve:

Lo tractat d' amor de donas segon que n' an tractat li antic trobador en lor cansos. Il rapporte textuellement des passages des troubadours qu' il cite rarement, et s' attribue des réponses qu' il emprunte à leurs pièces mêmes.
Ainsi, sous la rubrique: “Li aymador se complanhon d' amor a Matfre,”

on lit, entre autres, le couplet de Bernard de Ventadour, t. III, p. 71:
Amors m' a mes en soan, etc.
Et, sous la rubrique suivante: “Matfres respon, e reprenhen los aymadors car an menassat amor e car se son complan de lieys,” se trouve, entre autres, le couplet de Gaucelm Faidit, t. III, p. 291:
Amicx quan se vol partir
De si dons fai gran efansa, etc.
Ce troubadour adressa une épître à sa sœur: “Ayso es la pistola que trames fraires Matfres, menres de Bezes, la festa de nadal a sa sor Na Suau.”
On trouve encore de lui une pièce, dont voici quelques vers:
Dregz de natura comanda
Dont amors pren nayssemen
Qu' hom per befagz ben renda
A selh de cui lo ben pren,
Et aissi l' amor s' abranda,
Guazardonan e grazen;
Pero razos es qu' hom prenda
A bon cor per sufficien;
Ben i fag e guazardo
De selh que non a que do
Ni far no pot autr' esmenda...


Razos es qu' ieu amor blanda
Per tos temps de bon talen,
Et en lieis servir despenda
De bon cor tot mon joven,
Qu' ilh m' a presentat a randa
Tot so qu' anava queren;
E no crey qu' a autr' estenda
Joy tant amorozamen,
Per qu' ieu li m' en abando,
Et ai ne mout gran razo
Ab qu' en derrier no m' o venda.
Dregz de natura.
Millot, III, 418.


Mathieu de Querci. Une tenson avec Bertrand, et une pièce sur la mort de Jacme, roi d' Aragon, dont voici quelques passages:
Joya m sofranh e dols mi vey sobrar
E no trop re que m fassa be ni pro;
Quan mi sove del bon rey d' Arago,
Adoncx mi pren fortmen a sospirar
E prezi 'l mon tot atrestan com fanha,
Quar el era francx, humils, de paucx motz
E de grans faitz, si que sobr' els reys totz,
Que hom aya ja trobatz en Espanha,
Era plus alt per valor conquerer;
E pus qu' el rey tan sabia valer,
Razos requer que totz lo mons s' en planha.


Tot lo mons deu planher e doloyrar
La mort del rey per drech e per razo,
Quar anc princeps negus melhor no fo,
El nostre temps, e sa ni dela mar,
Ni tant aya fach sobre la gen canha
Ni tant aya eyssausada la crotz
On Ihesum Crist fon pauzatz per nos totz.
Ay! Aragos, Cataluenha e Sardanha
E Lerida, venetz ab mi doler,
Quar ben devetz aitan de dol aver
Cum per Artus agron selhs de Bretanha...

En l' an mile qui ben los sap comtar
Que Ihesum Crist pres encarnatio
CC e mais LXXVI que so,
Lo reys Jacmes e 'l sete kalendar
D' agost feni, donc preguem que s' afranha
Ihesums a lui e 'l gart del prevon potz
On dieus enclau los angels malvatz totz,
E 'lh do los gauchz en que l' arma s refranha,
E 'l corone e 'l fassa lay sezer
En selh regne on non a desplazer,
Quar aitals locx crey que de lui se tanha.

A tota gens don eyssampl' en paucx motz;
Lo reys Jacmes es apellatz per totz;
E dieus a 'l mes ab Sant Jacm' en companha,
Quar lendema de Sant Jacme, per ver,
Lo rey Jacmes feni, qu' a dreyt dever
De dos Jacmes dobla festa ns remanha.


Matieus a fait per dol e per corrotz
Son planh del rey qu' amava mais que totz
Los altres reys, e que totz hom s' en planha,
E qu' el sieu nom puesca el mon remaner,
E qu' en puesca dels filhs del rey aver
E dels amicx plazers en que s refranha.
Tant suy marritz.
Millot, II, 262.

Le moine, t. IV. Une tenson avec Albertet.

Le moine de Foissan, t. IV. Trois pièces, dont l' une est remarquable en ce que chaque couplet finit par un vers emprunté à un autre troubadour.
Dans une autre pièce, on trouve ce couplet:
Per cal semblan sui ieu de falhizos
Repres car fas l' enamoratz chantars
Cais que non tanh selui chan ni trobars
Cui ten estreg vera religios?
Mas ges laissar no m' en dey ieu per tan
Qu' enquer non es tan nozens la semblansa
Que no m valha mais la bon' esperansa
E 'l faitz e 'l ditz per que m demor en chan.
Ben volria.
Millot, II, 224. P. Occ. 167.

Le Moine de Montaudon, t. III et IV. Vingt pièces.
Lo Monges de Montaudo si fo d' Alverne, d' un castel que a nom Vic, qu' es pres d' Orlac. Gentils hom fo: e fo faichz morgues de l' abaia d' Orlac, e l' abas si 'l det lo priorat de Montaudon, e lai el se portet ben far lo ben de la maison. E fazia coblas, estan en la morgia, e sirventes de las razons que corion en aquela encontrada. E ill cavalier e ill baron si 'l traissen de la morgia e feiron li gran honor, e deiron li tot so qu' el volc; et el portava tot a Montaudon, al sieu priorat.
Mout crec e melhuret la soa glesia, portan tota via los draps mongils.

E tornet s' en ad Orlac al sieu abat, mostran lo melhuramen qu' el avia fach al priorat de Montaudon; e preguet que ill li des gracia que s degues regir al sen del rei 'N Amfos d' Arragon; e l' abas det; e 'l reis li comandet qu' el manges carn, e domneies e cantes e trobes: et el si fes. E fo faich seigner de la cort del Puoi Sainta Maria, e de dar l' esparvier. Lonc temps ac la seignoria de la cort del Puoi, tro que la cortz se perdet. E pois el s' en anet en Espaingna, e fo li faitz grans honors e grans plazers per totz los reis e per totz los baros e 'ls valens homes d' Espaigna. Et a un priorat en Espaigna que a nom Villafranca, qu' es de l' abaia d' Orlac, e l' abas lo ill donet: et el lo crec e l' enrequi e 'l meilloret, e lai el mori e definet.
Mot m' enueia, s' o auzes dire,
Hom parliers qu' es d' avol servire;
Et hom que vol trop autr' assire
M' enueia, e caval que tire;
Et enueia m, si dieus m' aiut,
Joves homs, quan trop port' escut
Que negun colp no y a avut,
Capellan e monge barbut,
E lauzengier bec esmolut.

E tenc dona per enueioza,
Quant es paubra et ergulhoza,
E marit qu' ama trop s' espoza,
Neys s' era dona de Toloza;
Et enueia m de cavalier
Fors de son pays ufanier,
Quan en lo sieu non a mestier
Mas de sol pizar el mortier
Pebre, o d' estar al foguier.

Et enueia m de fort maneira
Hom volpilhs que porta baneyra,
Et avol austor en ribeira
E pauca carns en gran caudeyra;
Et enueia m, per Sanh Marti,
Trop d' aigua en petit de vi,
E quan trueb escassier mati
M' enueia, e dorp atressi,
Quar no m' azaut de lor tray.


enueia m longua tempradura,
E carn quan es mal cuecha e dura,
E pestre que ment e parjura...
E enueia m, per Sanh Dalmatz,
Avols hom en trop gran solatz,
E corre a caval per glatz;
E fugir ab caval armatz
M' enueia, e maldir de datz...

Et enueia m, per Sant Salvaire,
En bona cort avol viulaire,
Et ab pauca terra trop fraire,
Et a bon joc paubre prestaire;
Et enueia m, per Sant Marcelh,
Doas penas en un mantelh,
E trop pariers en un castelh,
E ricx hom ab pauc de revelh,
Et en torney dart e cairelh.


Et enueia m, si dieus mi vailha,
Longua taula ab breu toalha,
Et hom qu' ab mas ronhozas talha,
Et ausberc pezan d' avol malha;
Et enueia m' estar a port,
Quan trop fa greu temps e plou fort;
Et entre amicx dezacort
M' enueia, e m fai piegz de mort,
Quan sai que tenson a lur tort...


Enquar hi a mais que m' enueia;
Cavalgar ses capa de plueia,
E quan truep ab mon caval trueia
Que sa manjadoira li vueia;
Et enueia m, e no m sap bo,
De sella quan crotla l' arso,
E finelha ses ardalho,
E malvat hom dins sa maizo
Que no fa ni ditz si mal no.
Mot m' enueia.

Autre pièce semblable pour la forme:
Be m' enueia, per Sant Salvaire,
D' ome rauc que s fassa chantaire...
Paubre renovier non pretz gaire...
E ricx hom que massa vol traire.


Et enueia m de tot mon sen...
Escudier qu' ab senhor conten...
E donzelos barbatz ab gren...


Be m' enueia capa folrada,
Quan la pelh es vielha et uzada,
E capairo de nov' orlada...
Et enueia m rauba pelada,
Pus la San Miquels es passada.


Et enueia m tot eyssamen
Maizo d' ome trop famolen,
E mel ses herba e pimen...
Be m' enueia.
Bastero, 89. Crescimbeni, 200. Millot, III, 156. P. Occ. 294.

Mola. Couplet en réponse à Guillaume Raimond.
Reis aunitz, reis dels enoios,
Per que voletz ab me tenzos?
Nonca volgra ab vos barailla,
Pero drutz es, e fos espos
De tal don avetz compagnos
Plus que milans en batailla.
Bastero, 89. Crescimbeni, 199.

Montan. Deux tensons, dont l' une avec Sordel auquel il répond:
S' entr' els malvatz baros cor galiars,
Meraveilla, En Sordel, no m' en pren;
Tan n' es granz fais era prez e donars
Que cor non pot far boca ver disen,
Mas avols hom s' en cug aissi defendre
Ab gen mentir; pero al sen dechai
Qu' als entendenz non pot hom far entendre
Que ben estei aisso que mal estai.
Be m meraveill.

Il y a encore sous son nom un fragment qui commence ainsi:
Quascus deu blasmar sa follor
A son amic, si com s' eschai,
E lauzar so que ben l' estai,
S' il vol portar leial amor;
Quar qu' il sap dir del mal azaut blasmor,
Ni 'l sap mostrar adreichamen lo be
Greu er qu' en ben a far non vir lo fre...
Crescimbeni, 201. Millot, III, 419.

Montant Sartre. Un sirvente adressé au comte de Toulouse:
Coms de Tolsan, ja non er qu' ie us o priva,
Veiaire m' es que 'l guerra recaliva
Del rei franses, e s' ara no s' abriva
Vostra valors, non es veira ni viva,
Ni us en ten
De prez valen...

Coms, a honor no podetz mais jorn viure,
Si a lur dan vos vesem tot desliure
De fals Franses qui van nueg e jorn iure...

Si no vesem vostra seinha destorta
Contra Franses qu' an vostra terra morta
Del vostre fag nuls hom no si conorta,
Ni o pot far mas que leves l' esporta
De salvamen;
Pueis diran s' en:
Pieg que Richartz l' enporta
E plus aunidamen.
Anc plus temsutz de guerra en son repaire
Non fon marques ni ducs ni emperaire
Tan quan vos fostz, seinher, dezhacaire;
Ar atendon Artus cil de Belcaire
E ploran s' en
Lo pair' e 'l fils e 'l fraire
Quar i anatz tan len.
Coms de Tolsan.
Millot, III, 419.

Ebles de Signe, - évêque de Clermont

Ebles de Signe. Une tenson. Il répond à la question propose Guillaume Gasmar:

Guilem Gaimar, quan li deptor
Mi van apres tot jorn seguen,
L' uns me tira, l' autre me pren,
E m' apelon baratador;
Ieu volgr' esser mortz ses parlar,
Qu' ieu no m' aus en plassa baisar,
Ni vestir bos draps de color,
Quar hom no m ve que sa lengua no m traia,
E s' ieu d' amor trac mal, be s tanh que m plaia.
N Eble cauzetz.

Millot, III, 405. Papon, II, 463.

Ebles d' Uisel. Trois tensons, dans une desquelles il dit à Gui d' Uisel:
Gu', ie us part mon escien
Un joc don serez conquis,
En qal cuidatz q' om moris...
Que tota una nuoit d' avenz
Jacsez ab lei don es gaiz,
O us tengues us dels Algais
En lega lo terz d' un dia;
Chausez qal volriaz mais.
Gu' ie us.

Et dans une autre:
En Gui, digaz laqal penriaz vos,
E non mentez, sitot vos faiz feignenz,
Capa de pers un mes denant avenz,
E grans osas afaitadas ab ros
Tro a kalenda maia,
O tot l' estiu dona cortesa e gaia?...
En Gui digaz.
Nostrad. 100. Crescimbeni, 71. Bastero, 82. Millot, III, 1.

Ecuyer de l' Isle. Une pièce qui commence ainsi:
Lonja sazo ai estat vas amor
Humils e francx et ai fach son coman
En tot cant puesc, et anc per nulh afan
Que ieu sofris ni per nulha dolor...

Ay! com cugey fos dins d' aital color
Com semblet al semblan,
Et en aissi com es sa beutat gran
Ni com val mais, gardes mai sa onor;
En aissi com es de jenser paratge,
Agues en si mais de retenemen,
Et en aissi com es de bel estatge,
Contra son pretz temes far falhimen.
Lonja sazo.
Millot, III, 398. Papon, III, 462.


Elias de Barjols, t. III. Quatorze pièces.
N Elias de Barjols si fo d' Agenes, d' un castel que a nom Perols. Fils fo d' un mercadier, e cantet meils de negun home que fos en aquella sazon.

E fetz se joglars; et accompaingnet se com un autre joglar que avia nom Olivier, et aneron lonc temps per cortz. El coms Anfos de Proensa si los retenc ab se, e det lor moillers a Barjols e terra: e per so los clamavan

N Elias et Olivier de Barjols. En Elias s' enamoret de la comtessa ma dompna Carsenda, moiller del comte, quant el fo mortz en Cesilia, e fes d' elleis suas cansos bellas e bonas tant quant ella visquet. Et el s' en anet rendre al hospital de Saint Beneic d' Avignon; e la definet.
En atretal esperansa
Cum selh que cassa e no pren,
M' aura tengut lonjamen
Amors, que m dona e m' estrai;
Et ieu quo 'l joguaire fai,
Que sec juec perdut e 'l te,
Sec mon dan e fug el be.
En atretal.
Nostrad. 33. Crescimbeni, 18. Bastero, 82. Millot, I, 378. Papon, II, 279. Hist. Litt. XIV, 38. P. Occ. 38.

Elias Cairels, t. III et IV.
Elias Cairels si fo de Sarlat, d' un borc de Peiregorc, et era laboraire d' aur e d' argen, e deseignaire d' armas: e fetz se joglar. Mal cantava e mal trobava, e mal violava e peich parlava; e ben escrivia motz e sons. En Romania stet lonc temps; e quant el s' en parti, si s' en tornet a Sarlat, e lai el moric.
Une autre biographie le présente au contraire comme fort habile:

Sap be letras e fo molt sotils en trobar et en tot quant el volc far ni dir.

E serquet la maior part de terra habitzada, e pel desdeing qu' el avia dels baros e del segle, no fo tant grazitz com la soa obra valia.
Qui saubes dar tan bon cosselh denan
Quo fai apres, quan lo damnatg' es pres,
Ja negus homs no fora sobrepres.
E doncx per que s' en vai negus tarzan
Ni eslonhan d' aquelh senhor servir
Que volc per nos mort e pena sufrir?
Per so no s deu hom tarzar de ben faire,
Qu' apres la mort lo cosselh no val guaire. (N. E. leo après)


Guaire no val quant hom a pres lo dan,
E de lur dan faire son ben apres
Li comt' e 'l rey e 'l baron e 'l marques,
Que l' us l' autre s' aucis en guerreyan.
Aissi faran crestiantatz perir;
E degran mielhs Turcx e Paias aucir
E recobrar lo dreiturier repaire,
Iherusalem, e conquistar lo Cayre.


Qu' al Cayre son Arabitz e Persan,
Guarditz e Turcx de paor entrepres;
Et anc pays tan leu no fon conques
Cum selh fora, quar tug se van doptan,
Qu' en lor sortz an trobat, senes falhir,
Que crestias devon sobr' els venir
E la terra conquistar e 'l repaire;
E 'l termes es vengutz, al mieu veiaire.
Veiaire m' es que negus no sap tan
De gen parlar, que retraire pogues
Las grans honors, las riquezas ni 'ls bes
Que auran silh que de lai passaran...
Qui saubes.

Dans une tenson avec Isabelle sa dame, il répond entre autres:
Domn' Ysabell', en refreitor
Non estei anc matin ni ser,
Mas vos n' auretz oimais lezer,
Qu' en breu temps perdretz la color.
Estier mon grat, mi faitz dir vilania;
Et ai mentit, qu' ieu non crei qu' el mon sia
Domna tant pros ni ab beutat tan gran
Com vos avetz, per qu' ieu i hai agut dan.
N Elias Cairel.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, I, 378. P. Occ. 108.


Elias Fonsalada.
N Elias Fonsalada si fo de Bargairac, del evesquat de Peiregorc. Bels hom fo molt de la persona, e fo fils d' un borges que se fes joglar: En Elias fo joglars atressi; no bon trobaire mas noellaire fo; e saup ben estar entre la gen.
Dans une de ses pièces il dit:
Ja no gabarai los Bretos,
Qu' atressi m vauc cum ilh muzan,
E conosc qu' ieu fas d' un dan dos,
Quar tan li sui fis ses enjan;
S' ie m part de lieys, e que faray?
E si remanh, tan pauc o say;
Ben l' amav' ier, huey l' am dos tans,
Aissi s vay doblan mos talans.
De bon luec.
Bastero, 82. Crescimbeni, 184. Millot, III, 398. P. Occ. 366.

Elias d' Uisel, t. IV.
Elias d' Uisel si avia un castel que avia nom Casluz, paubre en paubreira de blat e de vin; e quan cavalier ni bon ome i venian, el lor dava bel solatz e bel acuillimen, et en loc de gran cozes lor dizia suas cansos e sos sirventes e suas coblas. En Gauselms si 'l respondet a 'N Elias, recordan la paubreira del castel e de lui. E si 'n fetz aquesta cobla:
Ben auria obs pans e vis, etc.
Elias d' Uisel respondet a la cobla d' En Gauselm faidit:

Gauselm, ieu meseis garentis
Que non ai d' aver gran largor,
Que non taing que vos desmentis;
S' ieu sui paubres, vos avetz pro argen,
A Guilelma la pro e la valen,
Jensor pareil non a de lai la mar
A lei de soudadera e de joglar.
Bastero, 82. Millot, III, 1.

Eschileta. Couplet en réponse à Guigo de Cabanas:
Guigo, donan sai que conquier
Rics hom pretz e fina valor
Ab qu' el dos faitz si' ab honor
De cel qui 'l da e cel qu' el quier,
Quar dos mal datz desabriza
Valor e prez e 'ls mendiza;
Qu' autretan fai qui dona follamen
Com a bon prez qui dona d' avinen.

Esperdut. Dans une pièce il dit à sa dame:
De vos domna, en cui bon pretz s' autreya
Pro serai ricx, si denhatz aculhir
Qu' ieu clam merce en mas chansos jasse,
E si no us play, no m fassatz autre be.
Lo dezirier.

Les vers suivants sont tirés d' un sirvente contre le seigneur Lombric:
Lo pecchaz es tan desplazens
Qu' el fai en luoc de drudas druz,
Et es a sa cort ben vengutz,
Tant fort l' es aquel juocs plazens;
Qu' il n' es privaz
E 'n sufre en patz
Sas voluntatz;
Et autr' om natz
Non pot dos datz
De lui traire.
Qui non diria.
Millot, III, 399.

Esquilha. Tenson avec Jozi, ou Ozi, auquel il propose:
Jozi, diatz, vos qu' es homs entendens,
Si la bela, que us fai voler amors,
Tramet per vos e us vol fayre secors
Que us colc ab se, mas vielha senes dens
Trobaretz lai per aital covenensa,
Que lo i faretz una vetz ses falhensa
Ades enans que 'l bela s colc' ab vos,
O al partir, cal penretz d' aquest dos?
Jozi diatz vos.
Millot, III, 399.

L' évêque de Bazas. Une pièce dans laquelle il fait ainsi le portrait de sa dame:
Bella dompn' ab cors plazen,
Triat col grans de la flor,
Am eu del mon la genzor,
Qe negun ab leis no s pren:
Oilz de falcon trait de muda,
Boca rien per ben dir,
E 'l cor plus dolz per sentir
C' un prims ranzans sus car nuda.
Cor poder saber.

L' évêque de Clermont. Voyez le Dauphin d' Auvergne.
Dans un sirvente adressé à Pierre de Maensac, il dit:
Peire de Maensac, ges lo reis no seria
Tan savis com hom di, s' el el sout retenia
Cavallier cui sos cors trai mais a joglaria
Q' a valor ni a sen ni a cavalaria,
E s' anc jorn vos i tenc, fetz o per cortesia...

Escondre ben deu el, quan dis qu' el rei seguia,
Qu' el no 'l sec ni no 'l pot s' a pe non o fazia;
E qui caval non a mentres que guerra sia
No m sembla ges n' agues, quan guerra non seria;
E cavallier d' a pe qui mal ditz ni feonia
Non deu estar en sout, si tromba non avia.
Peire de Maensac.
Millot, 1, 303.

lunes, 11 de diciembre de 2023

Tenson de Pistoleta et d'une Dame.

Tenson de Pistoleta et d'une Dame.


Bona domna, un conseill vos deman

Que m' el dones, que molt m' es grant mestier;

Qu'en una domna ai mes tot mon talan,

Ni nuilla ren tan no desir ni quier;

E diguas me si laudatz que l' enquera

De s' amistat, o enquar m' en sofrieira;

Qu'el reprovier retrai certanamen:

Qui s cocha pert, e consec qui aten.


Seingner, ben dic, segon lo mieu semblan,

Que ben o fai qui bona domna enquier,

E cel sap pauc qui la va redoptan;

Car anc domna no feri cavalier,

Mas s' el no ill platz que s' amor li profera;

No i a plus dan e neguna maniera;

Que bona domna a tan d' enseignamen;

Qu'ab gen parlar s' en part cortesamen.


Domna, eu tem que, si 'l deman s' amor,

Que m responda so que mal me sabra,

E que s' albir son pretz e sa ricor,

E que m digua que ja no m' amara.

Miel m' er, so cre, que il serva et atenda

Tro qu' il plassa que guazardon mi renda;

E digatz me, segon vostre escien,

Si farai ben o s' eu dic faillimen.


Seingner, totz temps fols a folia cor;

Mas cels es fols que la folia fai,

E cant hom sers lai on non a valor,

Pois s' en penet, que nuill gazaing non a;

Ans deu saber que ja gair' en despenda,

Si 'n pot aver guizardon ni esmenda;

E si 'l conois qu' ill aia bon talen,

Serva si dons en patz e bonamen.


Bona domna, pois aissi me laudatz,

Ieu l' enquerai ades senes faillir,

E tenc per bon lo conseill que m donatz,

Ni ja no 'l voill ni camjar ni gequir;

Que ben sabetz del don, senes faillensa,

Si vol amar, o si a entendensa;

E podetz m' en valer veraiamen,

Sol vos plassa, ni 'l cors vos o cossen.


Seingner, e us prec que la domna m digatz

On eu vos puesc' e valer e servir;

E dic vos ben, e voill que me crezatz,

Qu' ie us en sabrai la vertat descobrir,

E far vos n' ai aisina e cosensa

Mantas sasos, s' en leis en trob faillenssa;

E digatz la ades de mantenen,

E non doptetz ni n' aiatz espaven.


Bona domna, tant es cortes' e pros,

Que ben sabetz s' ieu vos am ni us vol be;

Que tal joi ai quant puosc parlar ab vos

Que de ren al no m membra ni m sove;

E doncs podetz saber a ma semblansa


E conoisser... Mon dig vas vos balansa!...

Vos es cella vas cui mos cors s' aten.

Merce, domna, car tan dic d' ardimen!

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers.

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers.


Na Guillelma, man cavalier arratge

Anan de nueig, per mal temps que fasia,

Si plagnian d' alberc en lor lengatge,

Auziron dui bar que, per drudaria,

S'en anavan vas lur domnas non len.

L' us s' en tornet per servir cella gen,

L' autre s n' anet vas sa domna corren.

Qals d' aquels dos fes miels so que 'l taignia?


Amic Lanfrancs, miels complit son viatge,

Al meu semblan, cel que tenc vas s' amia;

E l' autre s fes ben, mas son fin corratge

Non pot saber tan ben si donz a tria

Con cel que 'l vi denan sos oils presen,

Q' atendut l' ac sos cavalliers conven.

E val trop mais qui so que dis aten,

Que qui en als son corratge cambia.


Domna, si us platz, tot can fes d' agradatge

Lo cavalliers que, per sa gaillardia,

Gard' els autres de mort e de damnatge,

Li moc d' amor; que ges de cortezia

Non a nuls homs si d' amor no 'l deisen;

Per qu' el si donz deu grazir per un cen,

Car deslivret per s' amor de turmen

Mantz cavalliers que s vist en la via.


Lanfrancs, oimais non razones mesatge

Tan gran, con fes aquel que tenc sa via;

Que, sapchatz ben, mout i fes gran oltratge,

Pos bels servirs tan de cor li movia,

Car non servi si donz premieiramen;

Et agra 'n grat de leis e jauzimen

Pois per s' amor pogra servir soven

E mans bos luocs, que faillir no i podia.


Domna, perdon vos quier, s' ieu dic follatge,

Q' ueimais vei so que tot o mescrezia,

Que non vos plai qu' autre pelegrinatge

Fassan li drut, mas vas vos tota via.

Per que cavals, c'om voill que biort gen,

Deu om menar ab mesur' e ab sen.

E car los drutz cochatz tan malamen

Lur faill poders, don vos sobra feunia.


Lanfrancs, vos dic que son malvatz usatge

Degra laissar, en aquel mezeis dia,

Lo cavaliers qe domna d' aut paratge,

Bella e pros deu aver en baillia;

Qu'en son alberc servis hom largamen;

Ja el no y fos, mas chascuns razon pren,

Car sai que ha tan de recrezemen,

Q'al maior ops poder li failliria.


Domna, poder ai eu et ardimen,

Non contra vos que us venses en jazen,

Per qu' eu fui fols car ab vos pris conten,

Maz vencutz voill que m' aiatz con que sia.


Lanfrancs, aitan vos autrei e us consen,

Que tant mi sent de cor e d' ardimen

Qu'ab aital geing, con domna si defen,

Mi defendri' al plus ardit que sia.


Tenson d' Albert et de Pierre.

Tenson d' Albert et de Pierre.


En Peire, duy pro cavalier

An mes tot lur entendemen

En una pros dompna valen,

E fan n' amduy gran messio;

Mas l' us en sap triar son pro

E 'n melhuyra son afaire,

E l' autr' es del sieu gastaire

Tan que mermatz n' es de gran re.

De qual deu mielhs aver merce,

Segon so que us n' es veiayre?


Albert, selh que met e conquier,

E sap retener, e despen,

E met lo sieu honradamen,

Deu aver mais de gazardo

Que selh que met tot a bando;

Que folhs pareys e muzaire

Qui ve fol far, e no pot faire

So qu' a amic tanh e cove;

E meyns a de bon pretz ab se

Selh qu' a tot dat qu' el donaire.


Amicx Peire, per messongier

Vos en tenran li conoyssen;

Que selh que a destruimen

Met lo sieu, e non garda co,

E no serca ga ni razo,

Dic qu' es plus fizels amaire

Qu'el vostre qu' es amassaire;

E drutz qu' amassa ni rete

Non ama ges per bona fe,

Ans es, ves si dons, trichaire.


Albert, be us tenc per ufanier,

Quar mais prezatz foudatz que sen.

E non es doncx plus avinen

Qu' hom digua: Pros es que pros fo?

Quar qui sol dir oc e ditz no.

Si era reys o emperaire,

Sos pretz no pot valer gaire.

Per qu' ancmais selh que no s recre,

E creys lo sieu, e pretz mante,

Deu bona dompna retraire.

jueves, 12 de octubre de 2023

XI, Peire Vidal, pois far m' aven tenson,

XI.


Peire Vidal, pois far m' aven tenson,

No us sia greu, si us deman per cabal

Per cal razon avetz sen tan venal

En mains afars que no us tornon a pron,

Et en trobar avetz saber e sen;

E qui ja viels en aital loc aten,

Et en joven n' es atressi passatz,

Meins a de ben que si ja no fos natz.


Blacatz, non tenc ges votre chan per bon,

Car anc partis plaich tan descominal;

Qu' ieu ai bon sen e fin e natural

En totz afars, per que m par ben qui m son;

Et ai m' amor messa e mon joven

En la melhor et en la plus valen;

Non vuoill perdre los guizardos ni 'ls gratz,

E qui s recre es vilans e malvatz.


Peire Vidal, ja la vostra razon

Non vuoill aver ab mi dons que tan val;

Qu' ieu ill vuoill servir a totz jorns per engal,

E d' ela m platz que m fassa guizardon;

Et a vos lais lo lonc atendemen

Senes jauzir, qu' ieu vuoill lo jauzimen;

Car loncs atens senes joi, so sapchatz,

Es jois perdutz, qu' anc uns non fon cobratz.


Blacatz, ges ieu no sui d' aital faisson

Cum vos autres, a cui d' amor non cal;

Gran jornada vuoill far per bon ostal,

E lonc servir per recebre gent don;

Non es fis drutz cel que s camja soven

Ni bona domna cella qui l' o cossen;

Non es amors, ans es engans proatz,

S' uoi enqueretz, e deman o laissatz.


    Blacas et Pierre Vidal.

lunes, 11 de diciembre de 2023

Tenson de Guillaume Rainols et de Guillaume Magret.

Tenson de Guillaume Rainols et de Guillaume Magret.


Magret, puiat m' es el cap

So qu' inz el ventre no m cap;

Bons es per listr' e per drap,

Mas qui be us quier ni us esterna

Trobar vos pot, si no us sap,

Pres del vaissel ab l' enap,

Qu'ades tendetz vostre trap

Lai on sintetz la taverna.


Guillems Ranols, a mescap

Metrai mos motz qu' ieu arap

De tal loc, e trop non gap,

On non voill lum ni lanterna;

E s' ieu a vilans escap

Si que neguns no m' atrap,

Don tenc lor parlar per gap,

En talant ai que us esquerna.


A penas i trop que i lim

Merce d' En Bernart Razim,

Magret, que us ten sec e prim

En estiu, e quant iverna;

E us ai vist un tal noirim,

Los vairons qu' avetz el cim,

Que us fan plus lag de Caym,

E us reverson la luzerna.


Guillems, de la claustra us vim

Issir enceint ab un vim;

E s' ieu de vos no m' escrim

Non voill mais beure a Maerna,

Qu'anc, pois nos enjoglarim,

Vos n' ieu non sai auzim

Tan bos motz ni que meils rim

Com vos don l' arma s' enferna...


Guillaume, Guillem, Magret, Maigret, 1195 - 1210

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Lambert - La dame Lombarde

Lambert. Couplet en réponse à Bertrand d' Aurel:

Seigner, sel qui la putia
M' en laissa s' en fai honor,
Qu' eu m' o teing a manentia
Qui m' en fai prez ni largor,
C' anc a nuill jorn de ma via
No voill far autre labor...


Lamberti de Bonanel ou de Buvarel. Dix pièces, la plupart attribuées à d' autres troubadours: en voici quelques passages:
Ieu sai la flor plus belha d' autra flor
E plus adreit plazer dels conoyssens,
E deu portar per dreg maior lauzor
Qu' autra del mon que hom saubes eslire,
Quar no y falh res de be qu' hom puesca dire,
Qu' en lieys es sens, honors e cortezia,
Gens aculhirs ab tan belha paria
Qu' hom non la ve que non si' enveyos
Del sieu ric pretz poiar entr' els plus pros.
Ieu sai la.

E pois anar no i puos, per letre
Li voill mandar que sovenir
Li deuria del gen servir
Qu' ai fat e fatz de bon talen.
D' un saluz.

Pero no m fai chantar flors ni rosiers
Ni erba vertz ni foilla d' aiguilen,
Mas sol amors qui ten lo cors jauzen,
Car sobre totz amadors sui sobriers
D' amar celei cui sui totz domengiers,
Ni de ren als non ai cor ni talen
Mas de servir son gen cors covinen,
Gai et adreit, on es mos cossiriers.
Al cor m' estai.
Millot, III, 417.
Lanfranc Cigala, t. IV. Environ trente pièces.
En Lanfranc Cigala si fo de la ciutat de Genoa. Gentils hom e savis fo; e fo jutges cavalliers, mas vida de juge menava. Et era grans amadors; et entendia se en trobar e fo bon trobador, e fes mantas bonas cansos: e trobava voluntiers de dieu.
Une de ses pièces, intitulée Antifena de Lanfranco, commence ainsi:
En chantar d' aquest segle fals
Ai tant obra perduda
Don tem aver penas mortals,
Si merces no m' ajuda;
Per que mos chans si muda
E vuelh l' ofrir
Lai don venir
Mi pot complid' ajuda,
Sol no m sia irascuda
La maire dieu cui mos chantars saluda.
En chantar.

Fragments d' autres pièces:

Entre mon cor e me e mon saber
Si moc tensos, l' autra nueg que m dormia,
Del faillimen don si plaingnon l' aman;
Qu' eu dizia qu' en lur colp' esdeve;
E mos cors ditz: Seingnor, ges eu no 'l cre,
Ans es amors cil qui fai tot l' engan.
E 'l sens carget las domnas de faillia;
Et en aissi tenzonem tro al dia.
Entre mon.
Il indique le départ du roi de France pour la croisade:

Per que m platz dir laus vertadier
Chantan de tot home valen,
Pero no m cal gaire soven
D' aital chant aver consirier,
Tan trob om paucs de cels cui valors plaia.
Mas d' aquels paucs non es razos qu' om taia
Sos honratz faitz per qu' eu non tairei ges
So que a faig l' onratz reis dels frances,
Car s' es primiers per far secors crozatz
Al saint regne on dieus fo mortz e natz.
Quan vei far.

Jerusalems es luecs desamparatz;
Sabes per que? car la patz es faillia;
C' aitan vol dir, per dreich' alegoria,
Jerusalem c' om viz jos de patz;
Mas la guerra dels dos grans coronatz
A cassada patz d' aqui e d' aillors;
Ni de voler patz no fan entreseigna...

Grans es lo dols e maior for' assatz
Dels cavalliers qui son mort en Suria,
Si no 'ls agues dieus pres en compaingnia;
Mas cels de sai no vey gair' encoratz
De recobrar las saintas heretatz.
Ai! cavallier, aves de mort paors!
Eu crei qu' ill Turc fugisson de la 'nseingna,
O fosson tan com li cerf en Sardeingna
Qu' il troberan a pro de cassadors;
Mas qui no s mov a pauc d' envazidor.

Si 'l reis frances non fos acosselhatz
D' aquest secors, gran meravilh' auria,
Pus dieus l' a dat tan rica manentia;
E si 'l deu far, fassa 'l secors viatz,
Quar trop val meyns dos quant es trop tarzatz;

E 'l reis engles aia cor de l' acors,
E del valen rei Richart li sovenha,
Que pas la mar a poder, e no s fenha,
Quar hom conoys los amicx fenhedors
E los verays a las coytas maiors.

Dels Alamans, s' ieu fos lur amiratz,
Tot passera la lur cavaillairia;
E 'ls Espanhols ges non encuzaria
Sitot an pretz ves Sarrazis malvatz;
Pero per els no fon ges derrocatz
Lo sepulcre on dieus fon a recors.
Be m meravilh per qu' hom de crotz si senha,
Pus non a cor nulhs hom que la mantenha...

Coms Proensals, tost fora desliuratz
Lo sepulcres, si vostra manentia
Poies tant aut com lo pretz que vos guia,
Car amatz dieu, e bonas gens onratz,
E ses biais en totz afars renhatz...
Mas del passar non ai cor que us destreingna,

C' obs es que sai vostra valors prodeingna
A la gleiza d' aitals guerreiadors,
Ja delai mar non queiratz Turcs peiors.

Apostoli, eu crei que si covenha
Que fassatz patz o guerra qui pro tenha...
Emperaire, del secors vos sovenha;
Dieus lo vos quier per qui quascus reis renha,
E fassatz patz de sai, e lai secors,
Quar ben pot mortz sobr' els emperadors.
Si mos chans.
Nostrad. 133. Crescimbeni, 92. Bastero, 88. Millot, II, 153. P. Occ. 157.

Lantelm. Couplets en réponse à Lanfranc Cigala:
Lanfranc, qu' ill vostres fals ditz coill
A pauc d' entendenza,
Qu' ill semblon razains preins en troill
Ples d' avol crecensa...
Plus est enics d' un en orgoill,
Per que m faiz temensa
E dizes c' amors vos recoill...


Lanfranc, de saber no m destuoill
Ni de conoissensa,
E blasma vos quar blasmar soill
Falsa captenensa,
E vostr' amor fug e desvoill,
Qu' ieu non ai plivensa,
Quar las lez metez en remoill
Per folla entendensa,
E faullas d' Estort de Vertfoill...
Lanfranc qu' ill.

Une tenson avec Raimond:
Ramond, una dona pros e valens
Ama son druz e 'l fai d' amor secors
Tan qu' el marit sap cal es lor amors...
Tut trei an mal et enoi e temensa.
Lo cals dels trei fai plus greu penedensa,
La domna, o 'l druz, o 'l maritz gelos?
Ramond una.
Millot, III, 417.

Lantelmet d' Aiguillon. Un sirvente.
Er ai ieu tendut mon trabuc
Don sueill trair' als malvas baros;
E trairay n' a un de cor blos
Vueitz d' onor, plen de nuailha...


Als enemics son sei hueilh cluc
E contra 'ls amics ve d' amdos
Per far enjans e tracios...


Anc als enemics no fes truc
Que no i laises sos compainhos
E 'ls cavals e las garnisos;
E fa mal quan porta mailha
Ni armas mas los esperos
Que mais l' an valgut a sazos
Que lansa ni branz que tailha.
Er ai ieu tendut.

Lanza. Une seule pièce contre Pierre Vidal:
Emperador avem de tal manera
Que non a sen ni saber ni membranza;
Plus ibriacs no s' asec en chadera,
Ni plus volpils no porta escut ni lanza,
Ni plus avols non chaucet esperos,
Ni plus malvatz no fez vers ni chansos,
Ges non es meinz mas que peiras non lanza.
Espaza voill que sus pel cap lo fera,
E darz d' acer voill que ill pertus la pansa,
E brocas voill que il tragan la lumera,
Pois li darem del vi en luoc d' onranza,
Un viel capel d' escarlat ses cordos,
E sa lanza sera uns loncs bastos,
Pois poira anar segurs d' aqui en Franza.
Emperador avem.
Crescimbeni, 198. Millot, II, 310.

Lemosi, t. IV:
Millot, 418.

Lignauré. Tenson avec Giraud de Borneil:
Ara m platz, Guiraut de Bornelh,
Que sapcha per c' anas blasman
Trobar clus, ni per cal semblan;
Aisso m diatz
Si tan prezaratz
So c' a nos totz es cominal,
Car adoncx tug foran egal.
Ara m platz.

La dame Lombarde.
Na Lombarda si fo una dona de Tolosa, gentil e bella et avinens de sa persona et insegnada; e sabia ben trobar e fazia de las coblas et amorosas; don Bernautz N Arnautz, fraire del comte d' Armaias, ausi comtar de las bontatz e de la valor de leis; e ven s' en a Tolosa per la veser, et estet con ella de grat desmestegessa et enqueret la d' amor, e fo molt son amic; e fetz aquestas coblas d' ela et mandet las ades al seu alberg, e pois montet a caval ses la veser, e si s' en anet in sua tera.
Na Lombarda se fes grans meraveilla quant ella ausi comtar que Bernautz N Arnautz s' en era andat ses la veser, e mandet li aquestas coblas.
Nom volgr' aver per Bernard Na Bernarda,
E per N Arnaut n' Arnauda appellada,
E gran merces, seigner, car vos agrada
C' ab tal doas domnas m' aves nomnada;
Voill que m digatz cal mais vos plaz,
Ses cuberta, selada el mirail, en miraz.


Car lo mirails e no veser descorda
Tan mon acord c' ab pauc no 'l desacorda...
Com volgr'.
Bastero, 88. Crescimbeni, 201. Millot, II, 248.
Maitre. Une tenson avec frère Barte:
Fraire Berta, trop sai estatz,
E si m fos gent, pezera me
Qu' ieu cugey morisses desse;
Mas er vey qu' es rejovenhatz,
Per qu' ieu vuelh c' ades tenhatz
Vostra via per tot on soliatz
Vezer si ja pro us tenria
L' un de sels que us solian valer...

Vos eratz per las cortz onratz
E grazitz, per que ieu voldria,
Barta, si us vengues a plazer,
C' anassetz onrar e vezer
La rica cort on l' autre van,
Et agratz mi estortz d' afan,
E 'N Joan de vilania.
Fraire Berta.

Cadenet, La comtesse de Provence

Cadenet, t. II, III et IV. Vingt-huit pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.

Cadenetz si fo de Proensa, d' un castel que a nom Cadenet, qu' es en la riba de Durensa el comtat de Forcalquier. Fils fo d' un paubre cavallier; e quant el era enfans lo castels de Cadenet si fo destruitz e raubatz per la gent del comte de Toloza, e li home de la terra mort, et el pres e menat en Tolsan per un cavalier qu' avia nom Guillem del Lantar; et el lo noiric e 'l tenc en sa maison. Et el venc bos, bels e cortes, e si saup ben trobar e cantar e parlar; et apres a trobar coplas e sirventes. E parti se del seignor que l' avia noirit, et anet s' en per cortz; e fez se joglars e fazia se apellar Baguas. Lonc temps anet a pe, desastrucs per lo mon. E venc s' en en Proensa, e nuillz hom no lo conoissia; e fetz se clamar Cadenet; e comenset a far cansos e fetz las bonas e bellas. En Raimonz Leugier, de Dosfraires del evesquat de Nissa, lo mes en arnes et en honor.

En Blancatz l' onret e 'l fetz grans bens. Longa sazon ac gran ben e gran honor; e pois el se rendet a l' Ospital e lai definet. E tot lo sieu faig eu saubi auzir e per vezer.
Fragment d' une pièce:
S' ieu trobava mon compair' En Blacatz
Un bon conseill leial li donaria,
Mas per mon grat ses conseill o faria,
Qu' enanz qu' el fos del segle trespassatz
S' en departis, qu' el temps que n' es passatz
No il fara ges al maior obs secors,
Anz hai paor qu' inz en enfern no 'l pegna,
Si tan no fai qu' a Jesu Crist si vegna,
Que l' ufana d' aquest segl' e 'l lauzors
Es en l' autre marrimenz e dolors.
S' ieu trobava.
Crescimbeni, 108. Bastero, 80 et 121. Millot, I, 416. Papon, II, 385.
P. Occ. 113.

La dame Castelloze, t. III.
Na Castellosa si fo d' Alvergne, gentils domna, moiller del Truc de Mairona; et amet N Arman de Breon, e fetz de lui sas cansos. Et era una domna mout gaia e mout enseignada, e mout bela.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 464. P. Occ. 245.

Cavaire. Réponse à un couplet qui lui est adressé par Bertran Folcon:
Cavaliers, cui joglars vest,
De cavalaria s devest,
C' us joglaretz del marques d' Est,
Falco, vos a vesti ab si,
Per que m demandatz que m feri,
Que noca us deman qui us vesti?

Cercamons. Cinq pièces.
Cercamons si fos uns joglars de Gascoingna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. E cerquet tot lo mon lai on poc anar, e per so fez se dire Cercamons.
Dans une de ses pièces, il adresse des reproches aux troubadours:
Ist trobador entre ver e mentir
Afollon druz e moilliers et espos,
E van dizen c' amors va en biais
Per que 'l marit en devenon gilos
E dompnas son intradas en pantais...
Pois nostre temps.

Et dans une autre il dit:
E cel que bon pretz oblida
Sembla fols que l' autrui abais;
Et es razos deschausida
Qu' om veia 'l pel en l' autrui oill
Et el sieu no conois lo trau.
Ges per lo temps.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 474. P. Occ. 250.

Certan. Interlocuteur dans une tenson, il propose de la soumettre au jugement du roi d' Aragon:
N Ugo, lo rei valentz e fis
D' Aragon, en cui pres s' aizis,
El entendra ben lausor;
Sa s que dira, tan sap d' amor...
Millot, III, 396.

Le chevalier du Temple t. IV.
Millot, II, 467.

Claire d' Anduze, t. III.
Millot, II, 477. P. Occ. 252.

Cominal, t. IV.

Le comte d' Empurias. Une seule pièce, dont le texte est altéré dans le manuscrit; c' est une réponse à Frédéric III, Roi De Sicile:
A l' onrat rei Frederic terz vai dir...
Que dels parenz qu' aten de vas Espagna
Secors ogan non creia qu' a lui venia...

Ni no s cug ges qu' el seus parenz desir
Qu' el perda tan qu' el regne no il remagna,
N' el bais d' onor per Franzeis enrechir
Qu' en laiseron lo plan e la montagna...

Del joven rei me platz car non s' esmaia
Per paraulas, sol qu' a bona fin traia
So qu' el paire conquis a lei de sert,
E si 'l reten, tenrem l' en per espert.
A l' onrat rei.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. Millot, III, 23.

Le comte de Flandre. Un couplet adressé à Folquet de Roman; en voici la fin:
Pero conseill li darai gen,
Et er fols s' el no l' enten,
C' ades tegna son viatge
Dreit lai vas son estage;
Que sai van las genz dizen
Que per Cinc cenz marcs d' argen
No il calria metre gatge.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180.

Le comte de Foix.
Mas qui a flor se vol mesclar
Ben deu gardar lo sieu baston,
Car frances sabon grans colps dar
Et albirar ab lor bordon.
E no us fizes en Carcasses
Ni en Genes
Ni en Gascon, quar no l' amon de res
De pos vas mi ai faita la falhensa.
En breu de temps veirem mos Brogoignon
Cridar Montjoi, e 'l criden Aragon.
Mas qui a.
Voici le commencement d' une autre pièce:
frances, c' al mon de gran cor non a par
E de saber, de fortz', e Bergoingnon
Los Patarin a Roma auzan menar;
E qui clamar se fara d' Aragon
A lo gran foc seran menatz apres,
Com rason es,
E tuit bruisat seran
E lor cenes gitad' al vent.
frances c' al mon.
Millot, II, 470. P. Occ. 291.

Le Comte de Poitiers, t. III et IV.
Lo Coms de Peitieus si fo uns dels maiors cortes del mon, e dels maiors trichadors de dompnas; e bons cavalliers d' armas, e larcs de dompneiar.

E saup ben trobar e cantar: et anet lonc temps per lo mon per enganar las domnas. Et ac un fill que ac per moiller la duquessa de Normandia, don ac una filla que fo moiller del rei Enric d' Engleterra, maire del rei jove, e d' En Richart e del comte Jaufre de Bretaingna.
Ce troubadour étant le plus ancien de tous ceux dont les ouvrages sont parvenus jusqu'à nous, il a paru convenable d' en extraire les divers fragments qui peuvent donner une idée de l' état de la langue et de la poésie de l' époque où il a écrit.
Companho farai un vers covinen,
Et aura i mais de foudatz no y a de sen;
Et er totz mesclatz d' amor e de joi e de joven.


E tenguatz lo per vilan qui no l' enten
O dins son cor voluntiers no l' apren;
Greu partir si fai d' amor qui l' atrob a son talen.


Dos cavals ai a ma selha ben e gen;
Bos son et ardit per armas e valen
E no 'ls puesc amdos tener, que l' us l' autre no cossen.

Si 'ls pogues adomesgar a mon talen,
Ja no volgr' alhors mudar mon garnimen,
Que miels foren cavalguatz de nul home viven.

L' uns fon dels montaniers lo plus corren,
Mas tan fera estranheza ha longuamen,
Et es tan fers e salvatges que del ballar se defen.

L' autre fon noyritz sa jos pres Cofolen
Et anc no vis bellazor, mon escien;
Aquest non er ja camjatz per aur ni per argen...

Cavalliers, datz mi cosselh d' un pessamen;
Ancmais no fui issarratz de cauzimen (N. E. issaratz más arriba)
E no sai ab qual mi tengua de N' Agnes o de N' Arsen...
Companho farai.

Ben vuelh que sapchon li plusor
D' est vers, si 's de bona color,
Qu' ieu ai trag de mon obrador,
Qu' ieu port d' ayselh mestier la flor
Et es vertatz,
E puesc en trair lo vers auctor,
Quant er laissatz.

Ieu conosc ben sen e folhor
E conosc ardimen e paor
E, si m partetz un juec d' amor,
No suy tan fatz
Non sapcha triar lo melhor
Entr' els malvatz.

Ieu conosc ben selh qui be m di
E selh qui m vol mal atressi,
E conosc ben selhuy qui m ri
E s' ill pro s' azauton de mi,
Conosc assatz,
Qu' atressi dey voler lor fi
E lor solatz.


Mas ben aia cel qui m noiri,
Que tan bon mestier m' eschari,
Que anc a negun no falhi,
Qu' ieu sai jogar sobre coysi
A totz tocatz;
Mais en sai que nulh mon vezi,
Qual qu' emveiatz.

Dieu en laus e sanh Jolia;
Tant ai apres del juec doussa
Que sobre totz n' ai bona ma;
E selh qui cosselh mi querra
No l' er vedatz,
Ni nuils de mi non tornara
Descossellatz.

Qu' ieu ai nom maiestre certa;
Ja m' amigu' a nueg no m' aura
Que no m vuelh' aver lendema,
Qu' ieu sui be d' est mestier sobra
Tant ensenhatz
Que ben sai guazanhar mon pa
En totz mercatz...
Ben vuelh que.

Pus vezem de novelh florir
Pratz, e vergiers reverdezir
Rius e fontanas esclarzir,
Auras e vens,
Ben deu quascus lo joy jauzir
Don es jauzens.

D' amor non dei dire mas be,
Quar non ai ni petit ni re,
Quar ben leu plus no m' en cove;
Pero leumens
Dona gran joi qui be mante
Los aizimens...

Per tal n' ai meins de bon saber,
Quar vuelh so que no puesc aver
Aicel reproviers me ditz ver
Certanamens:
A bon coratg' e bon poder
Qui 's ben sufrens...

Obediensa deu portar
A mantas gens qui vol amar,
E coven li que sapcha far
Faigz avinens,
E que s guart en cort de parlar
Vilanamens.
Pus vezem de.

En Alvernhe, part Lemozi,
M' en aniey totz sols a tapi;
Trobey la moler d' En Guari
E d' En Bernart:
Saluderon me francamen
Per sant Launart.

Una mi dis en son latin:
Deus te salve, dom pelegrin,
Molt me pareis de bel eisin,
Meu esient,
Mais trop en vai per est camin
De folla gent.

Auiatz ieu que lur respozi,
Anc fer ni fust no y mentaugui
Mas que lur dis aital lati:
Tarrababart
Marta babelio riben
Sara ma hart.

So dis N' Agnes e N' Ermessen:
Trobat avem qu' anam queren,
Alberguem lo tot plan e gen,
Que ben es mutz;
E ja per el nostre secret
Non er saubutz.

La una m pres sotz so mantelh;
Meneron m' en a lur fornell,
Et a mi fon mout bon e belh;
Lo foc fo m bo
Et ieu calfei me voluntiers
Al gros carbo.

A manjar me deron capos;
El pan fon cautz, e 'l vin fon bos;
Et ieu dirney me volentos
Fors et espes,
Et anc sol no y ac coguastros
Mas que nos tres.

“Sors, aquest hom es enginhos
E laissa son parlar per nos:

Aportatz lo nostre cat ros
Tost e corren,
Que li 'n fara dir veritat,
Si de res men.”

Quant ieu vi vengut l' enuios
Qui a grant onglas e lonc grignos,
Ges son solatz no mi fon bos;
Totz m' espaven;
Ab pauc no 'n perdi mas amors
E l' ardimen.

Quan aguem begut e manjat
Despulley m' a lur voluntat;
Derreire m' aportero 'l cat
Mal e fello;
Et escorgeron me del cap
Tro al talo.

Per la coa 'l pres N' Ermessen
E tira el cat escoyssen;
Plaguas me feyron mays de cen
Aquella ves;
Coc me, mas ieu per tot aquo
No m mogui ges.

Après avoir exagéré ses prouesses dans un récit que la décence ne permet pas de transcrire, et auquel il serait difficile de croire, quand même, selon un couplet qui se trouve seulement dans le manuscrit de Mac-Carti, on admettrait qu' il passa huit jours avec ces deux dames, le Comte de Poitiers termine la pièce par ces vers adressés à son jongleur:
Monet, tu m' iras al mati,
Mo vers portaras el Borssi
Dreg a la molher d' En Gari
E d' En Bernat;
E diguas lor que per m' amor
Aucizo 'l cat.
En Alvernhe.
Dans une pièce licencieuse, il fait la comparaison suivante:
E cels qui no volran creire mos casteis
Anho vezer pres lo bosc en un deveis;
Per un albre c' om hi tailla, n' y naison dos o treis;
E quan lo bosc es taillatz, nais plus espes;
E 'l senher no 'n pert son comte ni sos ses.
Companho tant ai.
Crescimbeni, 190. Bastero, 81. Millot, I, 1. Hist. Litt. XI, 37; XIII, 42. Papon, II, 422. P. Occ. 1.

Le comte de Provence. Une pièce en forme de tenson, avec Carn et Ongla:
Carn et Ongla, de vos no m voill partir
Tan vos trob ferm en plan et en montagna,
E poira m' en, qui s volra escarnir,
Qu' eu vos partrai ogan de ma compaigna,
Ni negun temps, mentre que guerra aia,
Pro sabra d' art toz homs que us me sostraia;
Tan bon caval no sai ni tant espert,
Per que m' er mal si ses armas vos pert.
                            Carn et ongla.

Une tenson avec Arnaud:
Amics, N Arnaut, cent domnas d' aut paratge
Van outra mar e son en mieja via,
E non podon ges complir lo viatge
Ni sai tornar per nulla res que sia,
Si non o fan per aital convinen
Q' un pet fassatz, de que mova tal ven
Per que la naus venga s a salvamen:
Faretz l' o no, que saber o volria?
Amics N Arnaut.
Nostrad. 103. Bastero, 81 et 92. Crescimbeni, 180. Millot, II, 212. Papon, II, 417. P. Occ. 166.

Le comte de Rodez.
Lo coms de Rodes si era mout adreitz e mout valens, e si era trobaire; e 'N Uc de Sain Sir fetz aquesta cobla:
Seigner coms, no us cal esmeiar, etc.
E lo coms si respondet aquesta cobla:
N Uc de San Cir, be m deu grevar
Que us veia que ojan sai fos
Paubres e nutz e d' aver blos,
Et eu vos fi manent anar;
Mais me costes que dui arquier
No feiron o dui cavallier;
Pero ben sai, si us dava un palafre,
Dieus que m' en gar, vos lo prendriatz be.

Le comte de Rodez a une autre tenson avec Hugues de Saint-Cyr, dans laquelle il lui dit:
E vostr' ais me farai vezer,
N Uc de San Cir, anz del pascor,
Si que i farai de roca tor
Et aut mur e fossatz chazer;
Que trop menon gran bobansa
N Uc et Arnautz, si deus mi gar;
Mas eu la lor farai baissar,
E no voill aver honransa
Ni portar escut ni lansa.
E vostr' ais me.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. Millot, II, 174.

Le comte de Toulouse. Couplet en réponse à Gui de Cavaillon:
Lo coms de Tolosa li respondet:
Per deu, Gui, mais ameria
Conquerre prez e valor
Que nuill' autra manentia
Que m tornes a desonor;
Non o dic contra clerzia
Ni m' en esdic per paor,
Q' eu no voill castel ni tor
S' eu eis no la m conquerria;
E mei honrat valedor
Sapchan qu' el gazainz er lor.
Seigner coms.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. P. Occ. 271.

La Comtesse de Die, t. III.
La comtessa de Dia si fo moiller d' En Guillem de Peitieus, bella dompna e bona; et enamoret se d' En Raembaut d' Aurenga, e fetz de lui mains bons vers. Et aqui sont escriutas de las soas chansos.
Nostrad. 47. Crescimbeni, 30. Bastero, 81. Millot, I, 161. Papon, II, 381. P. Occ. 54. Hist. Litt. XV, 446.

La comtesse de Provence. Un couplet:
Vos que m semblatz d' els corals amadors,
Ja no volgra que fosses tan doptans;
E platz mi molt car vos destreing amors,
Qu' atressi sui eu per vos malananz.
Et avetz dan en vostre vulpilhage,
Quar no us ausas de preiar enhardir,
E faitz a vos et a mi gran damnage;
Que ges dompna non ausa descobrir
Tot so q' il vol per paor de faillir.
Vos que m semblatz.
Millot, II, 222. P. Occ. 167.
dalfinet. Une pièce.
Del mieg sirventes ai legor
E voill lo far a toz auzir,
E penrai ivern per pascor
E trauchar per pro dormir
Et estar el boscage,
Et irai sovenet armatz,
E pren per flor la neu e 'l glaz,
C' ab honrat vasalatge
Menarai si las mans e 'ls braz
Tro paus tot mon afar en paz.

Elle a trois couplets et cet envoi:
Domna, d' onrat lignatge
Per vos sui al Dalfin cazaz,
E tenc totas mas eretaz.
Del mieg sirventes.