Mostrando las entradas para la consulta Lanfranc ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Lanfranc ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Lambert - La dame Lombarde

Lambert. Couplet en réponse à Bertrand d' Aurel:

Seigner, sel qui la putia
M' en laissa s' en fai honor,
Qu' eu m' o teing a manentia
Qui m' en fai prez ni largor,
C' anc a nuill jorn de ma via
No voill far autre labor...


Lamberti de Bonanel ou de Buvarel. Dix pièces, la plupart attribuées à d' autres troubadours: en voici quelques passages:
Ieu sai la flor plus belha d' autra flor
E plus adreit plazer dels conoyssens,
E deu portar per dreg maior lauzor
Qu' autra del mon que hom saubes eslire,
Quar no y falh res de be qu' hom puesca dire,
Qu' en lieys es sens, honors e cortezia,
Gens aculhirs ab tan belha paria
Qu' hom non la ve que non si' enveyos
Del sieu ric pretz poiar entr' els plus pros.
Ieu sai la.

E pois anar no i puos, per letre
Li voill mandar que sovenir
Li deuria del gen servir
Qu' ai fat e fatz de bon talen.
D' un saluz.

Pero no m fai chantar flors ni rosiers
Ni erba vertz ni foilla d' aiguilen,
Mas sol amors qui ten lo cors jauzen,
Car sobre totz amadors sui sobriers
D' amar celei cui sui totz domengiers,
Ni de ren als non ai cor ni talen
Mas de servir son gen cors covinen,
Gai et adreit, on es mos cossiriers.
Al cor m' estai.
Millot, III, 417.
Lanfranc Cigala, t. IV. Environ trente pièces.
En Lanfranc Cigala si fo de la ciutat de Genoa. Gentils hom e savis fo; e fo jutges cavalliers, mas vida de juge menava. Et era grans amadors; et entendia se en trobar e fo bon trobador, e fes mantas bonas cansos: e trobava voluntiers de dieu.
Une de ses pièces, intitulée Antifena de Lanfranco, commence ainsi:
En chantar d' aquest segle fals
Ai tant obra perduda
Don tem aver penas mortals,
Si merces no m' ajuda;
Per que mos chans si muda
E vuelh l' ofrir
Lai don venir
Mi pot complid' ajuda,
Sol no m sia irascuda
La maire dieu cui mos chantars saluda.
En chantar.

Fragments d' autres pièces:

Entre mon cor e me e mon saber
Si moc tensos, l' autra nueg que m dormia,
Del faillimen don si plaingnon l' aman;
Qu' eu dizia qu' en lur colp' esdeve;
E mos cors ditz: Seingnor, ges eu no 'l cre,
Ans es amors cil qui fai tot l' engan.
E 'l sens carget las domnas de faillia;
Et en aissi tenzonem tro al dia.
Entre mon.
Il indique le départ du roi de France pour la croisade:

Per que m platz dir laus vertadier
Chantan de tot home valen,
Pero no m cal gaire soven
D' aital chant aver consirier,
Tan trob om paucs de cels cui valors plaia.
Mas d' aquels paucs non es razos qu' om taia
Sos honratz faitz per qu' eu non tairei ges
So que a faig l' onratz reis dels frances,
Car s' es primiers per far secors crozatz
Al saint regne on dieus fo mortz e natz.
Quan vei far.

Jerusalems es luecs desamparatz;
Sabes per que? car la patz es faillia;
C' aitan vol dir, per dreich' alegoria,
Jerusalem c' om viz jos de patz;
Mas la guerra dels dos grans coronatz
A cassada patz d' aqui e d' aillors;
Ni de voler patz no fan entreseigna...

Grans es lo dols e maior for' assatz
Dels cavalliers qui son mort en Suria,
Si no 'ls agues dieus pres en compaingnia;
Mas cels de sai no vey gair' encoratz
De recobrar las saintas heretatz.
Ai! cavallier, aves de mort paors!
Eu crei qu' ill Turc fugisson de la 'nseingna,
O fosson tan com li cerf en Sardeingna
Qu' il troberan a pro de cassadors;
Mas qui no s mov a pauc d' envazidor.

Si 'l reis frances non fos acosselhatz
D' aquest secors, gran meravilh' auria,
Pus dieus l' a dat tan rica manentia;
E si 'l deu far, fassa 'l secors viatz,
Quar trop val meyns dos quant es trop tarzatz;

E 'l reis engles aia cor de l' acors,
E del valen rei Richart li sovenha,
Que pas la mar a poder, e no s fenha,
Quar hom conoys los amicx fenhedors
E los verays a las coytas maiors.

Dels Alamans, s' ieu fos lur amiratz,
Tot passera la lur cavaillairia;
E 'ls Espanhols ges non encuzaria
Sitot an pretz ves Sarrazis malvatz;
Pero per els no fon ges derrocatz
Lo sepulcre on dieus fon a recors.
Be m meravilh per qu' hom de crotz si senha,
Pus non a cor nulhs hom que la mantenha...

Coms Proensals, tost fora desliuratz
Lo sepulcres, si vostra manentia
Poies tant aut com lo pretz que vos guia,
Car amatz dieu, e bonas gens onratz,
E ses biais en totz afars renhatz...
Mas del passar non ai cor que us destreingna,

C' obs es que sai vostra valors prodeingna
A la gleiza d' aitals guerreiadors,
Ja delai mar non queiratz Turcs peiors.

Apostoli, eu crei que si covenha
Que fassatz patz o guerra qui pro tenha...
Emperaire, del secors vos sovenha;
Dieus lo vos quier per qui quascus reis renha,
E fassatz patz de sai, e lai secors,
Quar ben pot mortz sobr' els emperadors.
Si mos chans.
Nostrad. 133. Crescimbeni, 92. Bastero, 88. Millot, II, 153. P. Occ. 157.

Lantelm. Couplets en réponse à Lanfranc Cigala:
Lanfranc, qu' ill vostres fals ditz coill
A pauc d' entendenza,
Qu' ill semblon razains preins en troill
Ples d' avol crecensa...
Plus est enics d' un en orgoill,
Per que m faiz temensa
E dizes c' amors vos recoill...


Lanfranc, de saber no m destuoill
Ni de conoissensa,
E blasma vos quar blasmar soill
Falsa captenensa,
E vostr' amor fug e desvoill,
Qu' ieu non ai plivensa,
Quar las lez metez en remoill
Per folla entendensa,
E faullas d' Estort de Vertfoill...
Lanfranc qu' ill.

Une tenson avec Raimond:
Ramond, una dona pros e valens
Ama son druz e 'l fai d' amor secors
Tan qu' el marit sap cal es lor amors...
Tut trei an mal et enoi e temensa.
Lo cals dels trei fai plus greu penedensa,
La domna, o 'l druz, o 'l maritz gelos?
Ramond una.
Millot, III, 417.

Lantelmet d' Aiguillon. Un sirvente.
Er ai ieu tendut mon trabuc
Don sueill trair' als malvas baros;
E trairay n' a un de cor blos
Vueitz d' onor, plen de nuailha...


Als enemics son sei hueilh cluc
E contra 'ls amics ve d' amdos
Per far enjans e tracios...


Anc als enemics no fes truc
Que no i laises sos compainhos
E 'ls cavals e las garnisos;
E fa mal quan porta mailha
Ni armas mas los esperos
Que mais l' an valgut a sazos
Que lansa ni branz que tailha.
Er ai ieu tendut.

Lanza. Une seule pièce contre Pierre Vidal:
Emperador avem de tal manera
Que non a sen ni saber ni membranza;
Plus ibriacs no s' asec en chadera,
Ni plus volpils no porta escut ni lanza,
Ni plus avols non chaucet esperos,
Ni plus malvatz no fez vers ni chansos,
Ges non es meinz mas que peiras non lanza.
Espaza voill que sus pel cap lo fera,
E darz d' acer voill que ill pertus la pansa,
E brocas voill que il tragan la lumera,
Pois li darem del vi en luoc d' onranza,
Un viel capel d' escarlat ses cordos,
E sa lanza sera uns loncs bastos,
Pois poira anar segurs d' aqui en Franza.
Emperador avem.
Crescimbeni, 198. Millot, II, 310.

Lemosi, t. IV:
Millot, 418.

Lignauré. Tenson avec Giraud de Borneil:
Ara m platz, Guiraut de Bornelh,
Que sapcha per c' anas blasman
Trobar clus, ni per cal semblan;
Aisso m diatz
Si tan prezaratz
So c' a nos totz es cominal,
Car adoncx tug foran egal.
Ara m platz.

La dame Lombarde.
Na Lombarda si fo una dona de Tolosa, gentil e bella et avinens de sa persona et insegnada; e sabia ben trobar e fazia de las coblas et amorosas; don Bernautz N Arnautz, fraire del comte d' Armaias, ausi comtar de las bontatz e de la valor de leis; e ven s' en a Tolosa per la veser, et estet con ella de grat desmestegessa et enqueret la d' amor, e fo molt son amic; e fetz aquestas coblas d' ela et mandet las ades al seu alberg, e pois montet a caval ses la veser, e si s' en anet in sua tera.
Na Lombarda se fes grans meraveilla quant ella ausi comtar que Bernautz N Arnautz s' en era andat ses la veser, e mandet li aquestas coblas.
Nom volgr' aver per Bernard Na Bernarda,
E per N Arnaut n' Arnauda appellada,
E gran merces, seigner, car vos agrada
C' ab tal doas domnas m' aves nomnada;
Voill que m digatz cal mais vos plaz,
Ses cuberta, selada el mirail, en miraz.


Car lo mirails e no veser descorda
Tan mon acord c' ab pauc no 'l desacorda...
Com volgr'.
Bastero, 88. Crescimbeni, 201. Millot, II, 248.
Maitre. Une tenson avec frère Barte:
Fraire Berta, trop sai estatz,
E si m fos gent, pezera me
Qu' ieu cugey morisses desse;
Mas er vey qu' es rejovenhatz,
Per qu' ieu vuelh c' ades tenhatz
Vostra via per tot on soliatz
Vezer si ja pro us tenria
L' un de sels que us solian valer...

Vos eratz per las cortz onratz
E grazitz, per que ieu voldria,
Barta, si us vengues a plazer,
C' anassetz onrar e vezer
La rica cort on l' autre van,
Et agratz mi estortz d' afan,
E 'N Joan de vilania.
Fraire Berta.

domingo, 7 de julio de 2024

Muelhar, Moillar, Molhar, Mular - Mujol

Muelhar, Moillar, Molhar, Mular, v., mouiller, humecter, tremper.

Pel miech de la mar Roia, ses pe molhar. Eluc. de las propr., fol. 129.

Par le milieu de la mer Rouge, sans pied mouiller.

De tal suc moilla soven 

Penas tinhosas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De pareil suc mouille souvent les pennes teigneuses. 

Pero soven de lagremas en muelh 

Mon vis.

Aimeri de Peguilain: Lonjamens. 

Pourtant souvent de larmes j'en mouille mon visage. 

La toizos de la lana 

Que s moillet en la sec' aire.

Pierre de Corbiac: Domna dels. 

La toison de la laine qui se mouilla à l'air sec.

Lo sol al matin solelha, 

E 'l nivol el vespre muelha.

Bernard de Venzenac: Hueymais. 

Le soleil au matin luit, et la nue au soir mouille. 

Cant plou, soven muelha. V. de S. Honorat. 

Quand il pleut, souvent il mouille.

Substant. D' aital cuer los cove far

Que no duriscon per moillar. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De tel cuir il convient de les faire qu'ils ne durcissent pas par le mouiller. Part. pas. Pietatz l'en a preza, car li sant son mulat. V. de S. Honorat. Piété l'en a prise, car les saints sont mouillés. 

Daretz carn de petit anhel 

En lait de cabra freit moillada.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous donnerez chair de petit agneau trempée en lait de chèvre froid. CAT. Mullar. ESP. Mojar. PORT. Molhar. (chap. Bañá, amerá, arruixá, etc.)

2. Moylladura, s. f., mouillure, humidité.

Ni nulla moylladura,

Que non troberon aigua.

V. de S. Honorat.

Ni aucune humidité, vu qu'ils ne trouvèrent eau.

CAT. Mulladura. ESP. Mojadura. PORT. Molhadura. 

(chap. Bañadina, bañadines; humitat, humitats; arruixamenta, arruixamentes.)

3. Remuelhar, v., mouiller, humecter, détremper.

Quar plus mols torna qu' abelha 

Cuy tot jorn aiga remuelha.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus.

Car il devient plus mou qu'abeille que tout le jour l'eau mouille.

CAT. Remullar. ESP. Remojar. PORT. Remolhar. IT. Rimollare.

(chap. Remullá: remullo, remulles, remulle, remullem o remullam, remulléu o remulláu, remullen; remullat, remullats, remullada, remullades.)

4. Remueyll, Remoil, s. m., humidité, détrempe.

Non troberon aygua ni vena de remueyll. V. de S. Honorat. 

Ne trouvèrent eau ni veine d'humidité.

Fig. Las lez metez en remoill.

T. de Lantelm et de Lanfranc: Lanfranc.

Les lois vous mettez en détrempe.

CAT. Remull. ESP. Remojo. PORT. Remolho. (chap. Remull, a remulla, remulls.)

Rochos (agüelo Sebeta)

 

Mugir, v., lat. mugire, mugir.

On trouve dans les Leys d'amors, fol. 92, pour la 3e pers. du prés. de l'indicatif: mugisc, mugisshi, il mugit; et fol. 94, pour la 3e pers. du prét.: mugi, mugic, il mugit.

ESP. PORT. Mugir. IT. Muggire. (chap. Mugí o mují.)

2. Mugimen, s. m., mugissement.

Lo mugimen del buou. Leys d'amors, fol. 2.

(chap. Lo mugit o mujit del bou o buey).

Le mugissement du boeuf.

- Cri, hurlement.

Gitavo tan grans mugimens. Cat. dels apost. de Roma, fol. 171.

Jetaient de si grands cris.

(chap. Mugit o mujit; mugits o mujits.)

 

Mujol, s. m., lat. mugil, mulet, sorte de poisson.

Mujol, quan ve lors agaytz... torna arreyra.

Eluc. de las propr., fol. 155. 

Le mulet, quand il voit leurs piéges... retourne arrière. 

CAT. ESP. Mujol. IT. Muggine. (N. E. múgil, mugle, mule, llisa, muble lisa, liza, albur, cabezudo, capitón, corcón, pardete.)

mujol, múgil, mugle, mule, llisa, muble lisa, liza, albur, cabezudo, capitón, corcón, pardete

domingo, 10 de diciembre de 2023

Lanfranc Cigala. Ges eu non sai com hom guidar se deia

Lanfranc Cigala.


Ges eu non sai com hom guidar se deia

Segon lo temps e la sazon que cor,

Q'om de servir non a grat ni lauzor;

Non dic eu ges per o q'om s' en recreia,

Qar de tan pauc non es hom offendenz,

Si tot o fai desapensadamenz,

Q'el non sia malvolgutz e blasmatz;

Aiso mi par ben juecs desegalatz,

Qu'el bes sivals degr' esser grazitz tan

Com es blasmatz lo mals a cels qu' el fan.


Mas sazos es, pos dreitz non seignoreia,

De mudar cor e de cambiar color,

E que semblon li leial trichador

E li plus fin jugador de correia;

Mas savis hom non pot esser fegnenz,

Greus causa es, mas adoncs par sos senz

Quan no 'l sobra talanz ni voluntatz;

Qu'el savis hom, quan ve qu' es enganatz,

Si l' engan pot revirar ab engan,

Non pot miels far aparer son sen gran.


Dieus fon traitz, per que no s taing qu' om creia

Semblan ni ris ni salut de trachor,

Que denan ri e mostra far honor,

E pois detras poing l' amic e 'l guerreia;

Non pot esser plus mortals faillimenz,

Qar de Judas, qui s' en pendet als venz,

Saben per cert que no il fo perdonatz;

Mas eu sivals meillor conven lor fatz,

Sol pendan si li fals que trait m' an,

Qu' ieu lor perdon mon enueg per lor dan.


S' ieu sui traitz, temps mi don Dieus qu' ieu veia

Que d' aital juec posca jogar a lor,

E qui d' aisso mi tengues traidor,

Pauc de saber auri' e trop d' enveia,

Que segon dreg non es ges traimenz

Trair trachor; qu' aissi tot engalmenz

Com es trair son amic malvestatz,

Es son trachor trair pretz e bontatz;

Per que non fail de ren, al meu semblan,

Qui de trair son trachor a talan.


Non dic eu ges, pos lo traitz plaideia

Ab son trachor, ni 'l ten sa bon' amor,

Que ill deia pois percassar desonor,

Qar dreitz no 'l vol ni razos no l' autreia,

Que quant hom fai perdon grazidamenz,

Non entendatz dels gratz que forsa venz;

Tot atressi taing que sia oblidatz

Lo faillimenz, co s' anc jorn no fos natz;

E qui pois vai son trachor mal sercan

De blasm' el trai, e sobre se l' espan.


S' ieu sui traitz, ges n' ai fag fin, ni fatz

Perdon, per qu' ieu non puosc esser blasmatz:

Mas, si venra sazos, ben ai talan

Dels fals trachors trair que trait m' an.

lunes, 11 de diciembre de 2023

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers.

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers.


Na Guillelma, man cavalier arratge

Anan de nueig, per mal temps que fasia,

Si plagnian d' alberc en lor lengatge,

Auziron dui bar que, per drudaria,

S'en anavan vas lur domnas non len.

L' us s' en tornet per servir cella gen,

L' autre s n' anet vas sa domna corren.

Qals d' aquels dos fes miels so que 'l taignia?


Amic Lanfrancs, miels complit son viatge,

Al meu semblan, cel que tenc vas s' amia;

E l' autre s fes ben, mas son fin corratge

Non pot saber tan ben si donz a tria

Con cel que 'l vi denan sos oils presen,

Q' atendut l' ac sos cavalliers conven.

E val trop mais qui so que dis aten,

Que qui en als son corratge cambia.


Domna, si us platz, tot can fes d' agradatge

Lo cavalliers que, per sa gaillardia,

Gard' els autres de mort e de damnatge,

Li moc d' amor; que ges de cortezia

Non a nuls homs si d' amor no 'l deisen;

Per qu' el si donz deu grazir per un cen,

Car deslivret per s' amor de turmen

Mantz cavalliers que s vist en la via.


Lanfrancs, oimais non razones mesatge

Tan gran, con fes aquel que tenc sa via;

Que, sapchatz ben, mout i fes gran oltratge,

Pos bels servirs tan de cor li movia,

Car non servi si donz premieiramen;

Et agra 'n grat de leis e jauzimen

Pois per s' amor pogra servir soven

E mans bos luocs, que faillir no i podia.


Domna, perdon vos quier, s' ieu dic follatge,

Q' ueimais vei so que tot o mescrezia,

Que non vos plai qu' autre pelegrinatge

Fassan li drut, mas vas vos tota via.

Per que cavals, c'om voill que biort gen,

Deu om menar ab mesur' e ab sen.

E car los drutz cochatz tan malamen

Lur faill poders, don vos sobra feunia.


Lanfrancs, vos dic que son malvatz usatge

Degra laissar, en aquel mezeis dia,

Lo cavaliers qe domna d' aut paratge,

Bella e pros deu aver en baillia;

Qu'en son alberc servis hom largamen;

Ja el no y fos, mas chascuns razon pren,

Car sai que ha tan de recrezemen,

Q'al maior ops poder li failliria.


Domna, poder ai eu et ardimen,

Non contra vos que us venses en jazen,

Per qu' eu fui fols car ab vos pris conten,

Maz vencutz voill que m' aiatz con que sia.


Lanfrancs, aitan vos autrei e us consen,

Que tant mi sent de cor e d' ardimen

Qu'ab aital geing, con domna si defen,

Mi defendri' al plus ardit que sia.


martes, 5 de marzo de 2024

Lexique roman; Fils


Fils, s. m., lat. filius, fils.

S' el filhs fo de bon paire. 

Si non pareis al filh.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Si le fils fut de bon père. 

S'il ne paraît pas au fils. 

Fig. Filhs de ira e filhs de mort. V. et Vert., fol. 39. 

Fils de colère et fils de mort. 

Ans crei que fo fils o fraire de ven, 

Tan cambia leu son cor e son talen.

Lanfranc Cigala: Estiers mon. 

Mais je crois qu'il fut fils ou frère de vent, tant il change facilement son coeur et sa volonté. 

Loc. prov. Lo filhs ma maire.

(chap. Lo fill de ma mare.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5. 

Le fils de ma mère. 

CAT. Fill. ANC. ESP. Fijo. ESP. MOD. Hijo. PORT. Filho. IT. Figlio. (chap. Fill, fills, filla, filles.)

2. Filhos, s. m., petit d'un animal.

Cassador l'a rapatz sos filhos.

(chap. Lo cassadó li ha robat (rapiñat, furtat) sons fillets, les seues críes.)

Discipo lors uous, et aucizo lors filhos.

Eluc. de las propr., fol. 260 et 256.

Le chasseur lui a ravi ses petits.

Dispersent leurs oeufs, et tuent leurs petits.

3. Filhet, s. m., dim., cher fils, cher enfant.

Jhesus va lur dir: “Filhetz, can greus causa es intrar el regne de Dieu!”

Trad. du N.-Test., S. Marc, c. 10. 

Jésus va leur dire: “Chers enfants, combien difficile chose c'est d'entrer au royaume de Dieu!” 

CAT. Fillet. ESP. Hijito. PORT. Filhinho. IT. Figlioletto. (chap. Fillet, fillets, filleta, filletes.)

4. Petitfilh, s. m., petit-fils.

Comandet son petitfilh Dagobert a Grimoal. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 86. 

Confia son petit-fils Dagobert à Grimoald.

5. Fillat, s. m., fillâtre, beau-fils. 

Manuel Riu Fillat, grillat, Benabarre

Li fillat e ill oissor.

Torcafols: Comunal veill.

Les fillâtres et les épouses. (N. E. oissor : lat. uxore.)

6. Filhastre, Fillastre, s. m., fillâtre, beau-fils.

El pairastre contra son filhastre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 28. 

Le parâtre contre son fillâtre.

Fill e fillastres e nebotz

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Fils et fillâtres et neveux. 

Tiberi, filhastre e genre d'Octovia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5. 

Tibère, fillâtre et gendre d'Octave.

CAT. Fillastre. ESP. Hijastro. IT. Figliastro. (chap. Fillastre, fillastres.)

7. Filha, Filla, s. f., lat. filia, fille.

Oi! maire, filla de Dieu.

(chap. Oh! Mare, filla de Deu.)

Lanfranc Cigala: Oi! maire. 

Oh! mère, fille de Dieu.

Fig. Las filhas de Dieu son totas las vertutz. 

Horguelh es la ainada filha del diable. V. et Vert., fol. 7.

Les filles de Dieu sont toutes les vertus. 

Orgueil est la fille aînée du diable.

CAT. Filla. ANC. ESP. Fija. ESP. MOD. Hija. PORT. Filha. IT. Figlia. (chap. Filla, filles.)

8. Filhol, s. m., filleul.

Anc pairis contra fillol 

Non fetz tal failla.

(chap. May (abans) padrí contra fillol va fé tal falta.)

Giraud de Borneil: No m platz. 

Jamais parrain envers filleul ne fit telle faute. 

Fo aucitz per son filhol.

(chap. Va sé assessinat, matat, per son fillol.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.

Fut tué par son filleul.

Fig. Quar es de pretz emperaires 

E de valor caps e paires, 

E fins jois es sos filhols.

Raimond de la Tour: Ar es dretz. 

Car il est empereur de mérite et chef et père de valeur, et pur contentement est son filleul. 

CAT. Fillol. IT. Figlioccio. (ESP. Ahijado; chap. fillol, fillols.)

9. Filhola, Fillola, s. f., filleule.

O ab filhol o ab filhola. V. et Vert., fol. 19.

(chap. O en fillol o en fillola.)

Ou avec filleul ou avec filleule.

Una filhola que avia.

V. de S. Énimie, fol. 25. 

Une filleule qu'elle avait.

Confessi e manifesti... a mas fillolas que non ai ensenhat Pater noster.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174.

Je confesse et déclare... que je n'ai pas enseigné à mes filleules le Pater noster.

ANC. FR. L'a levée et bautisée et faite sa fillole.

Fables et cont. anc., t. I, p. 381.

CAT. Fillola. (chap. Fillola, filloles; ESP. Ahijada.)

10. Filholeta, s. f., dim., petite filleule. (chap. Filloleta, filloletes.)

Bels payre Masimin, 

Auias ta filholeta, si te plas, sopligant. 

V. de S. Magdelaine.

Beau père Maximin, écoute, s'il te plaît, ta petite filleule suppliante.

11. Filial, adj., lat. filialis, filial. 

Dileccio... filial.

Adopcio filial.

(chap. Amor filial; adopsió filial.)

Eluc. de las propr., fol. 1. 

Amour... filial. 

Adoption filiale.

CAT. ESP. PORT. Filial. IT. Filiale. (chap. Filial, filials.)

12. Afilhamen, s. m., affiliation.

Aquest afilhamen prendem nos el baptisme.

V. et Vert., fol. 39. 

Nous prenons cette affiliation au baptême. 

ANC. CAT. Afillament. ANC. ESP. Afijamento. ESP. MOD. Ahijamiento. (chap. Afillamén, afillamens; adopsió, adopsions; es mol interessán lo de Jaime I d'Aragó y Sancho lo fort de Navarra.)

13. Afilholamen, s. m., afilleulement, affiliation par le baptême. 

Em nos totz filhs de Dieu per adoptio, so es per afilholamen.

V. et Vert., fol. 57. 

Nous sommes tous fils de Dieu par adoption, c'est-à-dire par afilleulement.

14. Afilhar, v., affilier, adopter.

Cant us rix homs non ha effans, ell pot afilhar un filh d' un paure home. Fig. Nos ha totz afilhatz ab luy. V. et Vert., fol. 39.

Quand un homme riche n'a pas d'enfants, il peut adopter le fils d'un homme pauvre.

Il nous a tous affiliés à lui.

Part. pas. Non es filhs naturals, mays afilhatz. 

V. et Vert., fol. 39. 

N'est pas fils naturel, mais adopté.

CAT. Afillar. ANC. ESP. Afijar. ESP. MOD. Ahijar. (chap. Afillá, adoptá: afillo, afilles, afille, afillem o afillam, afilléu o afilláu, afillen; afillat, afillats, afillada, afillades.)

lunes, 4 de diciembre de 2023

Pièces diverses. En aissi cum son plus car, (+ Index)

Pièces diverses. 

Albertet de Gap, ou Albert de Sisteron. Pièces diverses.



Chanson attribuée au Comte de Poitiers et a Prebost de Valence.


En aissi cum son plus car,

Que no solon, mey cossir,

E plus honrat mey desir,

Dey plus plazens chansos far.

E s' ieu tan plazen chanso

Fas, que n' ai plazen razo,

Ben er ma chansos plazens

E guaya et avinens,

Qu'el dig e 'l fag e 'l ris e 'l bel semblan

Son avinens de vos, per cuy ieu chan.


Per que m dey ben esforsar,

Ab lauzar et ab servir,

De vostre ric pretz grazir;

E 'n dey Amors merceiar,

Car de mi vos a fag do,

Que be m ren ric guizardo

Dels greus, durs malstraytz cozens,

E dels plazens pessamens

Qu' ieu ai de vos, cuy am e vuelh e blan

E fug e siec e dezir e soan.


Sens mi fai vos soanar, 

Que no m' en mostra jauzir;

Azautz vos mi fay abelhir,

Dompna, e m fai vos dezirar; 

E siec vos, car m' es tan bo, 

Quan remir vostra faisso, 

E us fug pel brug de las gens, 

E us blan, quar etz tan valens,

E us vuelh, e us col per sufrir derenan,

E us am, quar vey qu' a mon cor plazetz tan.


S' ieu volia ben lauzar 

Vostra lauzor, ses mentir, 

E l' honrar e l' aculhir,

E 'l vostre avinen parlar, 

E las beutatz qu'en vos so,

E 'l bel sen e 'l plazen no, 

E 'l ricx guays captenemens,

Ben sabria 'l meyns sabens

Quals etz, per qu' ieu no us vuelh ges lauzar tan,

Cum mostra vers, ni cum ai en talan.


Neys no m' auzi cossirar

Que ja us prec, ni vos aus dir

Si cum faitz jauzen morir,

Ni no m vuelh dezesperar;

Qu'en la vostr' entencio

Suy ricx, pueys ai sospeysso

Qu' Amors, qu' els ricx autz cors vens,

Mi puesca, aitan leumens,

De vos donar so que ieu li deman,

Fin gaug entier, qu' als no 'lh vau demandan.


Belha dona, ges no m par

Qu 'om deya may obezir

Autra del mon ni servir,

En dreg d' amor, ni honrar;

Et a ben plazent razo

Selh qu' es en vostra preizo,

Qu'el vostr' humils, francs parvens

Fai dels cors mortz vius jauzens;

E 'l mal que m datz son ben, e pro li dan,

E l' ira joys, e repaus li afan.


Na Salvatga, mout m' es gens

Vostre ricx captenemens,

Qu'el dig e 'l fag son gay e benestan,

E 'l vostre cors d' aquelh mezeys semblan.


// Index

Giraud le Roux - be m ten en son poders Amors

Rambaud Orange - Assatz sai d amor ben parlar

Pierre Rogiers. Ges non puesc en bon vers falhir

Bernard de Ventadour. Estat ai cum hom esperdutz

Pierre Raimond de Toulouse. Us novels pessamens m' estai

Bertrand de Born. Be m platz quar treva ni fis

Folquet de Marseille. Los mals d' amor ai ieu ben totz apres,

Guillaume Adhemar. Guillems Adhemars. Ben fora oimais sazos e locs

Arnaud de Marueil. La grans beutatz e 'l fis ensenhamens

Bérenger de Palasol. Aital dona, cum ieu sai,

Cadenet. Oimais m' auretz avinen

Rambaud de Vaqueiras. Ja non cugei vezer

Gaucelm Faidit. Moutas sazos es hom plus volontos

Giraud de Borneil. Aquest terminis clars e gens,

Hugues Brunet. Cuendas razos, novelhas e plazens

Pierre Vidal. Mas nos partim dels Catalas,

Hugues de Saint-Cyr. Un sirventes vuelh far en aquest son d' En Gui

Elias de Barjols. Bon' aventura don Dieus

Raimond de Miraval. Selh que no vol auzir chansos

Marcabrus. Pois l' iverns d' ogan es anatz

Deudes de Prades. Trop ben m' estera, si s tolgues

Aimeri de Péguilain. De fin' amor comenson mas cansos

Elias Cairels. Estat ai dos ans Qu' ieu no fi vers ni chanso

Pierre Cardinal. D'un sirventes faire no m tuelh;

Sordel qui-be-s-membra-del-segle-qu-es-passatz

Boniface Calvo enquer-cab-sai-chanz-solatz

Lanfranc Cigala. Ges eu non sai com hom guidar se deia

Serveri de Gironne - Cerverí de Girona

Guillaume Anelier de Toulouse. Ara farai, sitot no m platz

Guillaume Figueira. Del preveire maior

Guillaume de la Tour - qui sap sufrent esperar

Folquet de Romans - Far vuelh un nou sirventes

Albertet de Gap, ou Albert de Sisteron

Raimond Bistors d' Arles. Aissi col fortz castels, ben establitz,

Amanieu des Escas. A vos, que ieu am desamatz,

Dante de Maiano. Las! so qe m' es el cor plus fis e qars

Tenson d' Albert et de Pierre

Tenson de Pistoleta et d'une Dame

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers

Tenson de Guillaume Rainols et de Guillaume Magret

Codelet

Vai Hugonet ses bistensa al franc rey aragones

Descort anonyme. Ab son gai plan e car,

Breviari d' Amor, 1288, Matfres Ermengaus de Bezers, Matfre Ermengaud de Beziers

Aysso es le libre de Senequa

La vie de sainte Énimie - Enimia

Les quatre vertus cardinales - Deudes de Prades

Vie de Saint Trophime, Sant Tropheme

Vie de Saint Honorat

Vie de Saint Alexis

Évangile de Nicodème

Évangile enfance - el nom de dieu vuelh comensar


domingo, 21 de enero de 2024

Cobeitos, Cubitos - Cobrir, Cubrir

Cobeitos, Cubitos, adj., lat. cupidus, cupide, convoiteux, désireux, avare.

ASCUMA, junta, presidente, Joaquín Monclús, garbier; Cobeitos, Cubitos

(Estos cubitos Monclús son los que usa el presidente de la Ascuma de Calaceite, Juaquinico Monclús, a veces escribe Montclús, para rebajar la absenta que se toma antes de escribir, o antes de presidir una junta de la asociación catalanista del Matarraña, la Ascuma, disfrazada de cultural, en la calle mayor 4.)

hielos Monclús, cubitos, hielo, Calaceite, Calaseit, gel, gels
 
Si cum es plus renoviers cobeitos
On plus a d'aur e d'argen a se mes.
Pons de Capdueil: Astrucx es celh.
Comme l'usurier est plus cupide là où il a tiré à soi plus d'or et d'argent.
Gui, tot so don es cobeitos
Deu drutz, ab merce, demandar.
T. de Marie de Ventadour et de Gui d'Uisel: Digatz.
Gui, un amant doit demander, avec merci, tout ce dont il est désireux.
Substantiv. Lo cubitos es semblant a l'enfern, en tant cant el devora plus, en tant el cubita plus.
Doctrine des Vaudois.
Le convoiteux est semblable à l'enfer; en tant qu'il dévore plus, en tant il désire davantage.
ANC. FR. Qui de l'oison fu convoitos.
Del avoir fu moult covoitos.
Roman du Renart, t. 1, p. 140 et t. II, p. 83.
ANC. CAT. Cobeitos (sin tilde). ESP. Codicioso. PORT. Cobiçoso. 
IT. Cubitoso. (chap. codissióscodissiososcodissiosacodissioses
v. codissiá: codissio, codissies, codissie, codissiem o codissiam, codissiéu o codissiáu, codissien. Codissiat, codissiats, codissiada, codissiades. lat. cupiditatis: codissia, paregut a la avarissia, que trenque lo sac. Lat. avaritia.)
 
2. Cobes, adj., convoiteux, avare.
E cobes e mal parliers
Fu e fins galiaire.
Lanfranc Cigala: Oi! maire.
Je fus convoiteux et médisant et fin moqueur.
Quar aquilh que an mais d'aver
Son pus cobe e pus savay.
J. Estève: Planhen.
Car ceux qui ont plus de richesses sont plus convoiteux et plus méchants.
ANC. CAT. Cobes.
3. Cobeytatiu, adj., convoiteux.
Virtut desiderativa e cobeytativa.
Eluc. de las propr., fol. 18.
Force désireuse et convoiteuse.
4. Cupiditat, s. f., lat. cupiditatem, cupidité, convoitise.
Entro que satisfassan a la cupiditat de lor.
Priv. acc. par les rois d'Angleterre, p. 25.
Jusqu'à ce qu'ils satisfassent à leur cupidité.
IT. Cupidità.
5. Cobeitat, s. f., convoitise, désir, avarice.
Cobeitatz vos engana,
Qu'a vostras berbitz
Tondetz trop la lana.
(chap. literal: La codissia tos engañe, que a les vostres ovelles (berbitz, fedas) esquiléu massa la llana. Tondetz : “tondeu; tondez” : tonsura : tonsurare : esquilá, afeitá. Es coneguda la tonsura dels monjos, pero no la de Moncho. Aixó sí, m'agrade lo formache “tête de moine”.)
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Avarice vous trompe, vu que vous tondez trop la laine à vos brebis.
Mas cobeitatz tolh a clercia 'l sen.
Pons de Capdueil: So qu'hom plus.
Mais convoitise ôte le sens au clergé.
ANC. CAT. Cobeitat.
6. Cubitia, Cubiticia, s. f., convoitise, désir.
Per cubitia d'olh e per deleyt de carn...
Usura e rapina e mala cubiticia.
La nobla Leyczon.
Par convoitise d'oeil et par délice de chair...
Usure et rapine et male convoitise.
ANC. ESP.
Cuemo non ha cubicia nenguna de vevir.
(ESP. MOD. literal: Como no tiene codicia ninguna de vivir.)
Poema de Alexandro, cop. 1596.
CAT. Cobdicia. ESP. Codicia. PORT. Cobiça. IT. Cupidizia. (N. E. El italiano en tiempo de Raynouard se parece más al latín, cupiditatem, que las otras lenguas neolatinas, o dialectos de òc como el catalán.)
 
dialèctes occitans, catalan comprés
 
7. Cobezeza, s. f., convoitise, désir.
Lo reys 'N Anfos a laissat cobezeza
Als autras reys, qu'a sos ops non vol ges, 
(N. E. autras (sic) con reys no concuerda, autres, altres, reys, reis, autras reynas, reinas, reginas.) 
E, a sa part, elh a preza largueza.
B. de Rovenac: D'un sirventes.
Le roi Alphonse a laissé aux autres rois convoitise, qu'il ne veut point à son profit, et il a pris à sa part largesse.
E tenc mon cor en cobezeza.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Et tint mon coeur en convoitise.
CAT. Cobezeza.
8. Cobir, v., départir, accorder, obtenir.
Part. pas. 
Cum joi, que m fai d'amor lauzar,
Que m'es ins el cor aizitz
Fis e ferms, e que m fon cobitz
Ans que fos natz.
Giraud de Borneil: En un chantar.
Comme le plaisir, qui me fait louer d'amour, qui, délicat et solide, est établi dans mon coeur, et qui me fut départi avant que je fusse né.
Na Tempra, jois m'es cobitz
Qu'ieu n'ai mais que s'era reys.
Bertrand de Born: S'abrils.
Dame Tempra, la joie m'est accordée tellement que j'en ai plus que si j'étais roi.
9. Cobeitar, Cubitar, v., désirer, convoiter.
E non cobeitar gran sensa
Ni 'l ben d'aquest mon dolen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Et ne pas convoiter grand revenu ni le bien de ce monde dolent.
Pos tan vos cobeitan miey huel.
A. Daniel: Ab plazers.
Puisque mes yeux vous convoitent tant.
En tant cant el devora plus, en tant el cubita plus.
Doctrine des Vaudois.
En tant qu'il dévore plus, en tant il désire davantage.
Part. prés. Trop si van entr' els cobeitan
Aicill que vergoigna non an.
(chap. literal: Massa se van entre ells codissián (enveján) aquells que vergoña no han: tenen.)
Marcabrus: Emperaire. (chap. Marcabrús: Emperadó)
Se vont beaucoup entre eux convoitant ceux qui n'ont vergogne.
CAT. Cobdiciar. ESP. Codiciar. PORT. Cubiçar. IT. Cubitare.
10. Cobezeiar, Cobezeytar, v., convoiter, désirer.
(N. E. Si yo no fora de Beseit, co + bezeyt + ar, me pareixeríe que parle del meu poble, aon ña molta codissia, enveja; pero aixó no sol passe al meu poble, tamé passe a datres.) 
Per c'om de pauc poder
Non es cobes de gaire,
Mas hom que pot mot faire
Pot mot cobezeiar.
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
(chap. literal, de Moncho: Perque home de poc poder
no té codissia de gaire, (no té enveja de casi res) 
pero home que pot mol fé
pot mol codissiá. 
Nat : N'At : En At : mossen Ato, de Mons, de Montes, Mons, Monts, Montibus, com lo meu amic Francisco Montes Meseguer.)
C'est pourquoi homme de peu de pouvoir n'est convoiteux de guère, mais homme qui peut faire beaucoup peut beaucoup convoiter.
No cobeseytaras la mayso de ton proisme.
(chap. No codissiarás la casa de ton prójimo: próxim: prop.
Ton : lo teu, ton yayo; ta : la teua: ta yaya, ejemple:
la figa de ta mare la has tocada,
al menos una vegada. Busquéu: propincuo, propinquis, etc.)
Les X commandements de Dieu.
Tu ne convoiteras la maison de ton prochain.
Part. prés. Ni riquezas no van cobezeian.
B. Carbonel: Per espassar.
Ni ne vont convoitant richesses.
ANC. FR. Qui tot covoite trestot pert.
Roman du Renart, t. II, p. 178.
ANC. CAT. Cobejar. (N. E. ¿Pero cuántas variantes del ANC. CAT. nos pondrá Raynouard para que el catalán parezca una lengua diferente de la que viene defendiendo desde el principio de su obra, choix des poésies des troubadours, la langue des troubadours, la lengua occitana, provenzal, rústica romana, plana lengua romana?)
11. Encobir, v., convoiter, désirer.
Peccatz la m fetz encobir.
Giraud de Borneil: Aital.
Péché me la fit convoiter.
E 'l amor e 'l dezir, (E 'l amor : e, et, y, i + l' amor)
On piegz me fai, la m fan plus encobir.
Gaucelm Faidit: Tant a ponhat.
Et l'amour et le désir, où elle me fait pis, me la font convoiter davantage.
Part. pas. Ni drutz de negun paratge
Per me non fon encobitz.
La Dame Castelloze: Mout avetz.
Ni galant d'aucun rang ne fut désiré par moi.
ANC. FR. Pour l'avoir que jou encovi.
Roman de la Violette, p. 162.
A une femme alout gezir
Que li avoit fait encovir.
B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 158.
12. Concupiscentia, s. f., lat. concupiscentia, concupiscence.
A carnal concupiscentia. Brev. d'amor, fol. 59.
A concupiscence charnelle.
CAT. ESP. PORT. Concupiscencia. IT. Concupiscenza.
(chap. concupissensia; esta paraula la dic tots los díes, cuan me confesso al fill de Deu:
“Ay, Jessuset de ma vida,
eres un chiquet com yo,
per naixó yo te vull tan
y t'entrego lo meu cor.”,
antes de dormí. Dórmigo com lo trong de Nadal antes de esbatussál.)
 
Cobla, s. f., couplet, stance, chanson.
Doas coblas farai en aquest son.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Je ferai deux couplets sur cet air.
Cobla ses so es en aissi
Co 'l molis que aigua non a.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Couplet sans air est ainsi comme le moulin qui n'a pas d'eau.
Fig. N'auzira mala cobla,
Per Jhesu Crist, lo jorn que er jutjatz.
R. Gaucelm de Beziers: Dieus m'a dada.
Par Jésus-Christ, il en entendra mauvaise chanson le jour qu'il sera jugé.
ANC. CAT. Cobla. ESP. PORT. (chap) Copla. ANC. IT. Cobola.
2. Cobleiaire, Cobleiador, s. m., coupletier, faiseur de couplets.
Pensius de cor
E marritz cobleiaire.
Lanfranc Cigala: Pensius de.
Pensif de coeur et coupletier marri.
Adj. Ren non volgra om cobleiador.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Je ne voudrais point homme coupletier.
ANC. CAT. Coblejayre, coblejador. ANC. ESP. Copleador (que hace coplas).
3. Cobleiar, v., faire des couplets.
Substant. Hoimais fastics mi seria
Cobleiars d'aisso que no m cal.
B. Zorgi: Mout fai.
Désormais faire des couplets de cela, dont je ne me soucie, serait dégoût pour moi.
Part. pas. E pos sui asseguratz
A demandar so que m platz
Prec que cobleian respondatz.
Lanfranc Cigala: Seingner Thomas.
Et puisque je suis assuré à demander ce qui me plaît, je prie que vous répondiez faisant des couplets.
ANC. CAT. Coblejar. ESP. Coplear. (chap. coplejá: coplejo, coplejes, copleje, coplejem o coplejam, coplejéu o coplejáu, coplejen.)
 
Cobrar, v., lat. recuperare, recouvrer, obtenir.
E per cobrar lo sepulcr' e la crotz.
(chap. Y per a cobrá, recuperá, lo sepulcre y la creu.)
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Et pour recouvrer le sépulcre et la croix.
No m laisses cobrar
Al diable que m tenc pres.
Cadenet: Ben volgra.
Ne me laissez pas obtenir par le diable qui me tient prisonnier.
Perdut ai
E cobrarai.
Peyrols: Quora qu'amors.
J'ai perdu et je recouvrerai.
Prov. Car qui fai delial obra,
Segon c'a servit, o cobra.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Car qui fait oeuvre déloyale, selon qu'il a mérité, il l'obtient.
Que ben cobram lo gran segon l' espic.
(chap. Que be cobram lo gra segons la espiga.)
Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. (chap. An aquell tems.)
Que nous obtenons bien le grain selon l'épi.
ANC. FR. Quant le pestel ot sessi et coubré...
El destrier monte, si a l'escu cobré.
Roman de Garin. Carpentier, t. 1, col. 1003.
CAT. ESP. PORT. Cobrar. (chap. cobrá: cobro, cobres, cobre, cobrem o cobram, cobréu o cobráu, cobren; cobrat, cobrats, cobrada, cobrades.)
2. Cobra, s. f., recouvrement, recouvrance.
El rei Ferrans fara
Greu de pretz cobra.
A. Daniel: Moutz braills.
Le roi Ferdinand fera difficilement recouvrement de mérite.
3. Cobranza, s. f., recouvrance.
De lor senhor n'agro cobranza.
Roman de Gerard de Rossillon, fol, 26.
En eurent recouvrance de leur seigneur.
CAT. Cobransa. ESP. Cobranza. PORT. Cobrança.
(N. E. El catalán post Pompeyo Fabra usa más de la cedilla, ç, c trencada, como en el portugués, es una de las burradas del químico que se las daba de lingüista.)
4. Recobrar, v., recouvrer, revenir à la charge, se relever.
Si recobrar lo pot en la sua potestat... Tro que recobrat l'auran.
(chap. literal: Si recobrá, recuperá, lo pot a la seua potestat... Hasta que recobrat, recuperat l' haurán.)
Tit. de 1059 et de 1025. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 230, 179.
S'il le peut recouvrer en sa puissance... Jusqu'à ce qu'ils l'auront recouvré.
Quatre orb recobrero la vista.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 159.
(chap. Cuatre segos van recuperá, recobrá, la vista.)
Quatre aveugles recouvrèrent la vue.
Quar qui despen tot son pretz en un ser
Pueys de cent jorns no pot tant recobrar.
H. Brunet: Pus lo dous.
Car qui dépense tout son prix en un soir, puis de cent jours ne peut autant recouvrer.
En Pons no s'esfelena
De recobrar,
Ans quer alhors estrena.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Le seigneur Pons ne s'obstine à revenir à la charge, mais cherche étrenne ailleurs.
Ambedui se deroquen en un cambo,
Mas F. recobret e Robert no.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76.
Tous deux se renversèrent dans un champ, mais F. se releva et Robert non.
Subst. Aisselh que m'en a fag partir
A ben poder del recobrar.
B. de Ventadour: En abril.
Celui qui m'en a fait séparer a bien le pouvoir du recouvrer.
CAT. ESP. PORT. Recobrar. IT. Recuperare. (chap. recobrá, recuperá)
5. Recobrada, s. f., recouvrement, retour.
Donet lo caval negre ab la sela daurada
Al duc Raynier de Gennes ses lunha recobrada. (lunha : nulha)
Roman de Fierabras, v. 3984.
Il donna le cheval noir avec la selle dorée au duc Raynier de Gênes sans nul retour.
6. Recobramen, s. m., recouvrement, ressource.
E si no m' accoretz brieumen,
Mortz soi ses tot recobramen,
Qu'en autre metge no m conort.
Un troubadour anonyme: Si trobes leials.
Et si ne me secourez promptement, je suis mort sans toute ressource, vu qu'en autre médecin je ne m'encourage.
ANC. CAT. Recobrament. ANC. ESP. Recobramiento. PORT. Recobramento. IT. Ricuperamento. (chap. recobramén, recuperamén)
7. Recuperation, s. f., lat. recuperationem, recouvrement.
En recuperation del compromes.
Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.
En recouvrement du compromis.
En las recuperations de las corts.
Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 86.
Dans les recouvrements des cours.
CAT. Recuperació. ESP. Recuperación. PORT. Recuperação. IT. Recuperazione. (chap. recuperassió, recuperassions)
 
Cobrir, Cubrir, v., lat. cooperire, couvrir, cacher, garantir.
La mar creys, e passa lo ribage,
(chap. La, lo, mar creix, y passe la riba, escomense a cubrí la isla.)
Comenza a cubrir l'isla.
V. de S. Honorat.
La mer croît et passe le rivage, elle commence à couvrir l'île.
Si cum la nibles cobr' el jorn lo be ma (mati, matí, matinada).
Poëme sur Boèce.
Comme le brouillard couvre le jour le bon matin.
E no s sap del mieu colp cobrir.
Marcabrus: D'aisso laus.
Et ne se sait garantir de mon coup.
Fig. E sai ben cobrir mon talan
D'aisso que plus volria.
Garins le Brun: Nueg e jorn.
Et je sais bien cacher mon désir de ce que je voudrais le plus.
Mas amors qu'es en mi clausa
No s pot cobrir ni celar.
B. de Ventadour: Amors et que.
Mais l'amour qui est enfermé en moi ne se peut couvrir ni celer.
Part. pas. Estan ab las donas gensors
Sobre pali cobert de flors.
(chap. Están en les dones mes gentils sobre, damún de, un tapís cubert de flos.)
G. de Berguedan: Cossiros.
Sont avec les dames les plus gentilles sur un tapis couvert de fleurs.
Pero ab motz cubertz li vau parlan.
Peyrols: D'un bon vers.
Pourtant je vais lui parlant à mots couverts.
Cuberta tracios.
(chap. Cuberta, encuberta, traissió)
G. Riquier: Cristias vey.
Trahison cachée.
ANC. FR. E seient cuvert.
Anc. trad. du Psautier de Corbie, ps. 108.
Ne feroit à son frère duc de Bourgogne ayde en appert, n'en couvert.
Monstrelet, t. 1, fol. 206.
CAT. ESP. PORT. Cubrir. IT. Coprire. (chap. cubrí: cubrixco o cubrixgo, cubrixes, cubrix, cubrim, cubriu, cubrixen. Cubert, cuberts, cuberta, com Foncuberta, Fontcuberta (fontis, fons + cooperta), cubertes.)
 
grat, gratus, gratz; amics del chapurriau, Cortes de Aragón, polític, política, politics, polítiques; estar; está; sé
 

2. Cubertament, adv., en cachette.
Qu'ie us mostrei cubertament
Que vos amava mais que re.
Arnaud de Marueil: Si que vos es.
Que je vous montrai en cachette que je vous aimais plus qu'autre chose.
ANC. FR. Point ne fut trouvé, car il s'estoit départy et en allé le plus couvertement qu'il avoit peu. Monstrelet, t. I, fol. 49.
ESP. Cubiertamente (encubiertamente). IT. Copertamente. (chap. cubertamen, encubertamen)
3. Cubert, s. m., couvert, toit.
Lo meus degotz chai de sobre lo seu cubert.
Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
L'eau de ma gouttière tombe sur son toit.
CAT. Cubert. ESP. Cobertizo (cubierto, cubierta). PORT. Coberta. (chap. cuberta, cobertís) IT. Coperto.
4. Cubrimen, s. m., toit, plafond, lambris.
Plus es al paubre vezer lo cel que al ric lo cubrimen daurat.
Trad. de Bède, fol. 71.
Mieux est pour le pauvre de voir le ciel qu'au riche le lambris doré.
Ieu pauziei lo fundament del cubriment coma savi maestre.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Je posai le fondement du toit comme sage maître.
IT. Coprimento.
5. Cuberta, s. f., couverture, protection.
E fassan las cubertas sobr' els cavals gitar.
Guillaume de Tudela.
Et qu'ils fassent jeter les couvertures sur les chevaux.
Fig. Fiels amix es forz cuberta.
Trad. de Bède, fol. 75.
Un fidèle ami est une forte protection.
ANC. FR. Donne, mon père, la couverte
Qui est sus mon cheval morel.
Fabl. et cont. anc., t. I , p. 482.
CAT. Cuberta. ESP. Cubierta. PORT. Cuberta. (chap. cuberta, cubertes)
6. Cubertor, s. m., lat. coopertorium, couverture de lit.
Colgat ab si desotz son cubertor
(chap. Colgat, gitat en ella daball de la seua cobertora.)
B. de Ventadour: En amor truep.
Couché avec elle sous sa couverture.
Loc. Cuian far cubertor
A totz los falhimens.
Nat de Mons: Al bon rey.
Croient faire couverture à toutes les fautes.
- Couverte, terme de fauconnerie.
Doas penas d'engal valor
En la coa son cobertor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Deux pennes d'égale force sont la couverte en la queue.
ANC. FR. Duquel lit le couvertoir estoit de drap de soye vermeil.
Monstrelet, t. 1, fol. 325.
Ne traie à soi le covertor.
Le covertor sosliève atant.
Roman de Partonopeus, t. 1, p. 39.
ESP. Cobertor.
7. Coopertura, s. f., couverture, toit.
El temps que 'lh cardenal ero enclaus per la electio del papa, el dizia per trufa als altres cardenals: “Descubram aquesta maio, quar lo Sanh Esperit no pot passar a nos per tantas cooperturas.”
Cat. dels apost. de Roma, fol. 197.
Au temps que les cardinaux étaient renfermés pour l'élection du pape,
il disait par moquerie aux autres cardinaux: “Découvrons cette maison, car le Saint-Esprit ne peut arriver jusqu'à nous à travers tant de couvertures.”
8. Cubertura, s. f., couverture, protection.
Ni contra mort ressort ni cubertura.
Marcabrus: Auiatz de chan.
Ni contre mort résistance ni protection.
Fig. Car senes geing e senes cubertura.
Pierre d'Auvergne: Si anc nuls.
Car sans fraude et sans couverture.
CAT. Cubertora. ESP. Cobertura. IT. Copritura.
9. Coberturier, s. m., couverturier, faiseur de couvertures.
Coberturiers e sotcelliers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Couverturiers et faiseurs de housses.
10. Cobercellar, v., couvrir.
Rescondon e cobercellon lurs mals. V. et Vert., fol. 69.
Ils cachent et couvrent leurs maux.
11. Cubresel, s. m., couvercle.
Cant agron garat del sepulcre lo cubresel.
V. de sainte Magdelaine.
Quand ils eurent regardé le couvercle du sépulcre.
ANC. FR. Et couvers d'un couversel.
Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 202.
12. Descobrir, Descubrir, v., découvrir.
No las descobrira. Titre de 985. (chap. No les descubrirá)
Ne les découvrira.
Per descobrir los trespassans per lo terrador de Nemze.
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 236. 
Pour découvrir les passants par le territoire de Nîmes.
Estiers non aus dir mon talen
Ni descubrir mon desirier.
Deudes de Prades: En un sonet.
Autrement je n'ose dire mon envie ni découvrir mon désir.
Part. pas. Qu'el castelh on se fai servir
Ja sia per me descubertz.
Arnaud de Marueil: A guisa de.
Que le château où elle se fait servir soit jamais déclaré par moi.
Loc. E qu'ieu 'l disses un escac sotilmen
En descubert, quar plus bel joc seria.
Bernard d'Auriac: S'ieu agues.
Et que je lui disse un échec subtilement à découvert, car le jeu serait plus beau.
CAT. ESP. PORT. Descubrir. IT. Scoprire. (chap. descubrí: descubrixco o descubrixgo, descubrixes, descubrix, descubrim, descubriu, descubrixen. Descubert, descuberts, descuberta, descubertes)
13. Descobrire, s. m., déceleur.
Ai! pros dompna, sobrevalens, no us pes
Si 'n aissi us sui de m' amor descobrire.
B. Zorgi: Aissi col.
Ah! méritante dame, la plus distinguée, qu'il ne vous pèse pas si je vous suis ainsi déceleur de mon amour.
ANC. FR. Des avant-coureurs et descouvreurs.
Amyot, Trad. de Plutarque, vie de Marcellus.
CAT. ESP. Descubridor. PORT. Descobridor. IT. Scopritore. (chap. descubridó, descubridós, descubridora, descubridores.)
14. Descobertura, s. f., découverte.
Loc. Quar senes gienh et a descobertura
Fai a totz vezer
Cum ponha en se dechazer.
G. Faidit: Si anc nulhs.
Car sans engin et à découvert, fait voir à tous comment il s'efforce à se déchoir.
ANC. FR.
Une descouverture de malignité cachée.
Amyot, Trad. de Plutarque, vie de Sylla.
Afin qu'il me semblast qu'il eût prins salaire pour la descouverture de l'empoisonnement.
Macault, Trad. des Apopht., fol. 311.
IT. Scopertura. (ESP. Descubrimiento. Chap. descubrimén, descubrimens)
15. Recobrir, v., recouvrir.
Descobre me soptozamen
Pueis me recobri bellamen.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je me découvre subitement, puis je me recouvre bellement.
ANC. CAT. Ricobrir. IT. Ricoprire. (ESP. Recubrir. Chap. recubrí, torná a cubrí o tapá)