Mostrando las entradas para la consulta Lanfranc ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Lanfranc ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Lambert - La dame Lombarde

Lambert. Couplet en réponse à Bertrand d' Aurel:

Seigner, sel qui la putia
M' en laissa s' en fai honor,
Qu' eu m' o teing a manentia
Qui m' en fai prez ni largor,
C' anc a nuill jorn de ma via
No voill far autre labor...


Lamberti de Bonanel ou de Buvarel. Dix pièces, la plupart attribuées à d' autres troubadours: en voici quelques passages:
Ieu sai la flor plus belha d' autra flor
E plus adreit plazer dels conoyssens,
E deu portar per dreg maior lauzor
Qu' autra del mon que hom saubes eslire,
Quar no y falh res de be qu' hom puesca dire,
Qu' en lieys es sens, honors e cortezia,
Gens aculhirs ab tan belha paria
Qu' hom non la ve que non si' enveyos
Del sieu ric pretz poiar entr' els plus pros.
Ieu sai la.

E pois anar no i puos, per letre
Li voill mandar que sovenir
Li deuria del gen servir
Qu' ai fat e fatz de bon talen.
D' un saluz.

Pero no m fai chantar flors ni rosiers
Ni erba vertz ni foilla d' aiguilen,
Mas sol amors qui ten lo cors jauzen,
Car sobre totz amadors sui sobriers
D' amar celei cui sui totz domengiers,
Ni de ren als non ai cor ni talen
Mas de servir son gen cors covinen,
Gai et adreit, on es mos cossiriers.
Al cor m' estai.
Millot, III, 417.
Lanfranc Cigala, t. IV. Environ trente pièces.
En Lanfranc Cigala si fo de la ciutat de Genoa. Gentils hom e savis fo; e fo jutges cavalliers, mas vida de juge menava. Et era grans amadors; et entendia se en trobar e fo bon trobador, e fes mantas bonas cansos: e trobava voluntiers de dieu.
Une de ses pièces, intitulée Antifena de Lanfranco, commence ainsi:
En chantar d' aquest segle fals
Ai tant obra perduda
Don tem aver penas mortals,
Si merces no m' ajuda;
Per que mos chans si muda
E vuelh l' ofrir
Lai don venir
Mi pot complid' ajuda,
Sol no m sia irascuda
La maire dieu cui mos chantars saluda.
En chantar.

Fragments d' autres pièces:

Entre mon cor e me e mon saber
Si moc tensos, l' autra nueg que m dormia,
Del faillimen don si plaingnon l' aman;
Qu' eu dizia qu' en lur colp' esdeve;
E mos cors ditz: Seingnor, ges eu no 'l cre,
Ans es amors cil qui fai tot l' engan.
E 'l sens carget las domnas de faillia;
Et en aissi tenzonem tro al dia.
Entre mon.
Il indique le départ du roi de France pour la croisade:

Per que m platz dir laus vertadier
Chantan de tot home valen,
Pero no m cal gaire soven
D' aital chant aver consirier,
Tan trob om paucs de cels cui valors plaia.
Mas d' aquels paucs non es razos qu' om taia
Sos honratz faitz per qu' eu non tairei ges
So que a faig l' onratz reis dels frances,
Car s' es primiers per far secors crozatz
Al saint regne on dieus fo mortz e natz.
Quan vei far.

Jerusalems es luecs desamparatz;
Sabes per que? car la patz es faillia;
C' aitan vol dir, per dreich' alegoria,
Jerusalem c' om viz jos de patz;
Mas la guerra dels dos grans coronatz
A cassada patz d' aqui e d' aillors;
Ni de voler patz no fan entreseigna...

Grans es lo dols e maior for' assatz
Dels cavalliers qui son mort en Suria,
Si no 'ls agues dieus pres en compaingnia;
Mas cels de sai no vey gair' encoratz
De recobrar las saintas heretatz.
Ai! cavallier, aves de mort paors!
Eu crei qu' ill Turc fugisson de la 'nseingna,
O fosson tan com li cerf en Sardeingna
Qu' il troberan a pro de cassadors;
Mas qui no s mov a pauc d' envazidor.

Si 'l reis frances non fos acosselhatz
D' aquest secors, gran meravilh' auria,
Pus dieus l' a dat tan rica manentia;
E si 'l deu far, fassa 'l secors viatz,
Quar trop val meyns dos quant es trop tarzatz;

E 'l reis engles aia cor de l' acors,
E del valen rei Richart li sovenha,
Que pas la mar a poder, e no s fenha,
Quar hom conoys los amicx fenhedors
E los verays a las coytas maiors.

Dels Alamans, s' ieu fos lur amiratz,
Tot passera la lur cavaillairia;
E 'ls Espanhols ges non encuzaria
Sitot an pretz ves Sarrazis malvatz;
Pero per els no fon ges derrocatz
Lo sepulcre on dieus fon a recors.
Be m meravilh per qu' hom de crotz si senha,
Pus non a cor nulhs hom que la mantenha...

Coms Proensals, tost fora desliuratz
Lo sepulcres, si vostra manentia
Poies tant aut com lo pretz que vos guia,
Car amatz dieu, e bonas gens onratz,
E ses biais en totz afars renhatz...
Mas del passar non ai cor que us destreingna,

C' obs es que sai vostra valors prodeingna
A la gleiza d' aitals guerreiadors,
Ja delai mar non queiratz Turcs peiors.

Apostoli, eu crei que si covenha
Que fassatz patz o guerra qui pro tenha...
Emperaire, del secors vos sovenha;
Dieus lo vos quier per qui quascus reis renha,
E fassatz patz de sai, e lai secors,
Quar ben pot mortz sobr' els emperadors.
Si mos chans.
Nostrad. 133. Crescimbeni, 92. Bastero, 88. Millot, II, 153. P. Occ. 157.

Lantelm. Couplets en réponse à Lanfranc Cigala:
Lanfranc, qu' ill vostres fals ditz coill
A pauc d' entendenza,
Qu' ill semblon razains preins en troill
Ples d' avol crecensa...
Plus est enics d' un en orgoill,
Per que m faiz temensa
E dizes c' amors vos recoill...


Lanfranc, de saber no m destuoill
Ni de conoissensa,
E blasma vos quar blasmar soill
Falsa captenensa,
E vostr' amor fug e desvoill,
Qu' ieu non ai plivensa,
Quar las lez metez en remoill
Per folla entendensa,
E faullas d' Estort de Vertfoill...
Lanfranc qu' ill.

Une tenson avec Raimond:
Ramond, una dona pros e valens
Ama son druz e 'l fai d' amor secors
Tan qu' el marit sap cal es lor amors...
Tut trei an mal et enoi e temensa.
Lo cals dels trei fai plus greu penedensa,
La domna, o 'l druz, o 'l maritz gelos?
Ramond una.
Millot, III, 417.

Lantelmet d' Aiguillon. Un sirvente.
Er ai ieu tendut mon trabuc
Don sueill trair' als malvas baros;
E trairay n' a un de cor blos
Vueitz d' onor, plen de nuailha...


Als enemics son sei hueilh cluc
E contra 'ls amics ve d' amdos
Per far enjans e tracios...


Anc als enemics no fes truc
Que no i laises sos compainhos
E 'ls cavals e las garnisos;
E fa mal quan porta mailha
Ni armas mas los esperos
Que mais l' an valgut a sazos
Que lansa ni branz que tailha.
Er ai ieu tendut.

Lanza. Une seule pièce contre Pierre Vidal:
Emperador avem de tal manera
Que non a sen ni saber ni membranza;
Plus ibriacs no s' asec en chadera,
Ni plus volpils no porta escut ni lanza,
Ni plus avols non chaucet esperos,
Ni plus malvatz no fez vers ni chansos,
Ges non es meinz mas que peiras non lanza.
Espaza voill que sus pel cap lo fera,
E darz d' acer voill que ill pertus la pansa,
E brocas voill que il tragan la lumera,
Pois li darem del vi en luoc d' onranza,
Un viel capel d' escarlat ses cordos,
E sa lanza sera uns loncs bastos,
Pois poira anar segurs d' aqui en Franza.
Emperador avem.
Crescimbeni, 198. Millot, II, 310.

Lemosi, t. IV:
Millot, 418.

Lignauré. Tenson avec Giraud de Borneil:
Ara m platz, Guiraut de Bornelh,
Que sapcha per c' anas blasman
Trobar clus, ni per cal semblan;
Aisso m diatz
Si tan prezaratz
So c' a nos totz es cominal,
Car adoncx tug foran egal.
Ara m platz.

La dame Lombarde.
Na Lombarda si fo una dona de Tolosa, gentil e bella et avinens de sa persona et insegnada; e sabia ben trobar e fazia de las coblas et amorosas; don Bernautz N Arnautz, fraire del comte d' Armaias, ausi comtar de las bontatz e de la valor de leis; e ven s' en a Tolosa per la veser, et estet con ella de grat desmestegessa et enqueret la d' amor, e fo molt son amic; e fetz aquestas coblas d' ela et mandet las ades al seu alberg, e pois montet a caval ses la veser, e si s' en anet in sua tera.
Na Lombarda se fes grans meraveilla quant ella ausi comtar que Bernautz N Arnautz s' en era andat ses la veser, e mandet li aquestas coblas.
Nom volgr' aver per Bernard Na Bernarda,
E per N Arnaut n' Arnauda appellada,
E gran merces, seigner, car vos agrada
C' ab tal doas domnas m' aves nomnada;
Voill que m digatz cal mais vos plaz,
Ses cuberta, selada el mirail, en miraz.


Car lo mirails e no veser descorda
Tan mon acord c' ab pauc no 'l desacorda...
Com volgr'.
Bastero, 88. Crescimbeni, 201. Millot, II, 248.
Maitre. Une tenson avec frère Barte:
Fraire Berta, trop sai estatz,
E si m fos gent, pezera me
Qu' ieu cugey morisses desse;
Mas er vey qu' es rejovenhatz,
Per qu' ieu vuelh c' ades tenhatz
Vostra via per tot on soliatz
Vezer si ja pro us tenria
L' un de sels que us solian valer...

Vos eratz per las cortz onratz
E grazitz, per que ieu voldria,
Barta, si us vengues a plazer,
C' anassetz onrar e vezer
La rica cort on l' autre van,
Et agratz mi estortz d' afan,
E 'N Joan de vilania.
Fraire Berta.

domingo, 7 de julio de 2024

Muelhar, Moillar, Molhar, Mular - Mujol

Muelhar, Moillar, Molhar, Mular, v., mouiller, humecter, tremper.

Pel miech de la mar Roia, ses pe molhar. Eluc. de las propr., fol. 129.

Par le milieu de la mer Rouge, sans pied mouiller.

De tal suc moilla soven 

Penas tinhosas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De pareil suc mouille souvent les pennes teigneuses. 

Pero soven de lagremas en muelh 

Mon vis.

Aimeri de Peguilain: Lonjamens. 

Pourtant souvent de larmes j'en mouille mon visage. 

La toizos de la lana 

Que s moillet en la sec' aire.

Pierre de Corbiac: Domna dels. 

La toison de la laine qui se mouilla à l'air sec.

Lo sol al matin solelha, 

E 'l nivol el vespre muelha.

Bernard de Venzenac: Hueymais. 

Le soleil au matin luit, et la nue au soir mouille. 

Cant plou, soven muelha. V. de S. Honorat. 

Quand il pleut, souvent il mouille.

Substant. D' aital cuer los cove far

Que no duriscon per moillar. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De tel cuir il convient de les faire qu'ils ne durcissent pas par le mouiller. Part. pas. Pietatz l'en a preza, car li sant son mulat. V. de S. Honorat. Piété l'en a prise, car les saints sont mouillés. 

Daretz carn de petit anhel 

En lait de cabra freit moillada.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous donnerez chair de petit agneau trempée en lait de chèvre froid. CAT. Mullar. ESP. Mojar. PORT. Molhar. (chap. Bañá, amerá, arruixá, etc.)

2. Moylladura, s. f., mouillure, humidité.

Ni nulla moylladura,

Que non troberon aigua.

V. de S. Honorat.

Ni aucune humidité, vu qu'ils ne trouvèrent eau.

CAT. Mulladura. ESP. Mojadura. PORT. Molhadura. 

(chap. Bañadina, bañadines; humitat, humitats; arruixamenta, arruixamentes.)

3. Remuelhar, v., mouiller, humecter, détremper.

Quar plus mols torna qu' abelha 

Cuy tot jorn aiga remuelha.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus.

Car il devient plus mou qu'abeille que tout le jour l'eau mouille.

CAT. Remullar. ESP. Remojar. PORT. Remolhar. IT. Rimollare.

(chap. Remullá: remullo, remulles, remulle, remullem o remullam, remulléu o remulláu, remullen; remullat, remullats, remullada, remullades.)

4. Remueyll, Remoil, s. m., humidité, détrempe.

Non troberon aygua ni vena de remueyll. V. de S. Honorat. 

Ne trouvèrent eau ni veine d'humidité.

Fig. Las lez metez en remoill.

T. de Lantelm et de Lanfranc: Lanfranc.

Les lois vous mettez en détrempe.

CAT. Remull. ESP. Remojo. PORT. Remolho. (chap. Remull, a remulla, remulls.)

Rochos (agüelo Sebeta)

 

Mugir, v., lat. mugire, mugir.

On trouve dans les Leys d'amors, fol. 92, pour la 3e pers. du prés. de l'indicatif: mugisc, mugisshi, il mugit; et fol. 94, pour la 3e pers. du prét.: mugi, mugic, il mugit.

ESP. PORT. Mugir. IT. Muggire. (chap. Mugí o mují.)

2. Mugimen, s. m., mugissement.

Lo mugimen del buou. Leys d'amors, fol. 2.

(chap. Lo mugit o mujit del bou o buey).

Le mugissement du boeuf.

- Cri, hurlement.

Gitavo tan grans mugimens. Cat. dels apost. de Roma, fol. 171.

Jetaient de si grands cris.

(chap. Mugit o mujit; mugits o mujits.)

 

Mujol, s. m., lat. mugil, mulet, sorte de poisson.

Mujol, quan ve lors agaytz... torna arreyra.

Eluc. de las propr., fol. 155. 

Le mulet, quand il voit leurs piéges... retourne arrière. 

CAT. ESP. Mujol. IT. Muggine. (N. E. múgil, mugle, mule, llisa, muble lisa, liza, albur, cabezudo, capitón, corcón, pardete.)

mujol, múgil, mugle, mule, llisa, muble lisa, liza, albur, cabezudo, capitón, corcón, pardete

jueves, 6 de agosto de 2026

Trafec, Trafey, Trafeguaire, Trafeguador, Trafeguier - Trahir, Trair, Trayr - Trainar, Trainier

Trafec, Trafey, s. m., trafic, négoce, intrigue.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 83.
Per cui guerras e masan
Seran e plai e trafec.
Raimond de La Tour: Ar es ben.
Pour qui guerres et tapage seront et plaid et trafic.
Pauc prezat, si no sap de trafey.
P. Cardinal: Un sirventes.
Peu prisé, s'il ne sait de trafic.
CAT. Trafag, trafic. ESP. Trafago, trafico (tráfico). PORT. Trafego, trafico. 
IT. Traffico. (chap. Tráfec, trafecs; tráfic de coches, trafics.)

2. Trafeguaire, Trafeguador, s. m., trafiquant, commerçant, intrigant.
Aras es vengut de Fransa...
Qu' om fassa maior 
D' un gran trafeguador. 
P. Cardinal: Falsedat et.
Maintenant est venu de France... qu'on fasse chef d'un grand intrigant.
CAT. ESP (traficante). Trafagador. IT. Traficatore. (chap. Trafegadó, trafegadós, trafegadora, trafegadores; traficán, traficans, traficanta, traficantes.)

3. Trafeguier, s. m., trafiqueur, trompeur.
Tug cominalmen
Em trafeguier e moys.
Nat de Mons: Sitot non.
Tous communément nous sommes trompeurs et vils.


Trahir, Trair, Trayr, v., lat. tradere, trahir, livrer.
Segon dreg, non es ges traimens
Trair trachor.
(chap. Segons lo dret, no es cap (gens) traissió traissioná a traidó.)
Lanfranc Cigala: Ges eu non vei.
Selon droit, (ce) n'est point trahison de trahir traître.
Sol fin' amors no m traya.
Pons de Capdueil: Ben es folhs.
Seulement que pur amour ne me trahisse pas. 
Qui dis so per qu' amor avilzis
Vas si dons ment, e si mezeis trahis.
Arnaud de Marueil: Anc vas.
Qui dit ce par quoi il avilit amour vers sa dame ment, et soi-même trahit.
Part. pas. Trahitz sui si cum fo Ferragutz.
Rambaud de Vaqueiras: D' amor no m lau.
Trahi je suis ainsi comme fut Ferragus.
Eras m' an trait ses deffiansa;
Car m' an trait assatz, ai trait lor.
Aimeri de Peguilain: Hom ditz.
Maintenant ils m'ont trahi sans défiance; parce qu'ils m'ont beaucoup trahi, trahi je les ai.
Subst. Que 'l traytor seran destrut,
E li trahit ben vengut.
P. Cardinal: Razos es.
Vu que les traîtres seront détruits, et les trahis bien venus.
ANC. FR.
Et Margiste, la vieille, qui ainsi m'a traït. Roman de Berte, p. 76.
CAT. Trair. ANC. ESP. Traer. (Traicionar.) PORT. Trair. IT. Tradire.
(chap. Traissioná; portá algo; traissiono, traissiones, traissione, traissionem o traissionam, traissionéu o traissionáu, traissionen; traissionat, traissionats, traissionada, traissionades; traissionaré; traissionaría; si yo traissionara.)

Natxo Sorolla Vidal; Traissioná; portá algo; traissiono, traissiones, traissione, traissionem o traissionam, traissionéu o traissionáu, traissionen; traissionat, traissionats, traissionada, traissionades; traissionaré; traissionaría; si yo traissionara

2. Tradition, s. f., lat. traditionem, tradition, remise.
Liuramen et tradition de possession.
Tradition de las ditas pessas encantadas. 
Fors de Bearn, p. 1095 et 1094.
Livraison et remise de possession.
Remise desdites pièces enchéries.
CAT. Tradició. ESP. Tradición. PORT. Tradição. IT. Tradizione, tradigione.
(chap. Tradissió, tradissions.)

3. Tradimen, Traimen, s. m., trahison, traîtrise. 
L' ama finament,
Ses tradiment.
Guillaume de la Tour: Quant hom.
L'aime fidèlement, sans trahison.
Segon dreg, non es ges traimens
Trahir trachor.
Lanfranc Cigala: Ges eu non vei.
Selon droit, (ce) n'est point trahison de trahir traître.
IT. Tradimento.

4. Tracio, Trassio, Traicio, Traazo, s. f., lat. traditio, trahison, traîtrise.
Fan perjuris e granz traicios. Poëme sur Boèce.
(chap. Fan perjuris y grans traissions.)
Font parjures et grandes trahisons.
Es tracher sel que fai trassios.
B. Carbonel: Joan Fabre.
Est traître celui qui fait trahisons.
Adv. comp. L' emperador felo,
Sel que destruis son frair' a trassio.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
L'empereur félon, celui qui détruisit son frère par trahison.
Lor redra Roma per traazo. Poëme sur Boèce.
Leur rendra Rome par trahison.
ANC. CAT. Tració. CAT. MOD. Traició. ESP. Traición. PORT. Traição. 
(chap. Traissió, traissions.)

5. Trestacios, s. f. scélératesse, insigne trahison.
A Zaenac fec tal trestacios 
Que no feira Judas.
P. Cardinal: Un sirventes ai.
À Zaenac il fit telle scélératesse que ne ferait pas Judas.

6. Trahire, Traire, Trahidor, Traidor, Traydor, Traitor, Traytor, s. m., lat. traditor, traître, perfide.
Vas quascun es enganaire e trahire.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
Vers chacun il est trompeur et traître.
Sobr' els paians Sarrazins trahidors.
G. Adhemar: Non pol esser.
Sur les païens Sarrasins traîtres.
A vos sui fis, et a mos ops, traire.
Folquet de Marseille: Tan m' abellis.
À vous je suis fidèle, et à mon avantage, traître.
Dic vos que etz... fals e traydor. Philomena.
(chap. Dic vos que sou... fals y traidó. Te dic que eres fals y traidó, Ignacio Sorolla Vidal.)
Je vous dis que vous êtes... faux et traître.
Fig. Conosc qu' en folh gazanh
M' an mes mei huelh traidor.
Giraud le Roux: A ley de.
Je connais qu'en fou profit m'ont mis mes yeux traîtres.
Subst. Que 'l traytor seran destrut,
E li trahit ben vengut.
P. Cardinal: Razos es.
Vu que les traîtres seront détruits, et les trahis bien venus.
ANC. FR. Envers traïtor desloial.
Roman du Renart, t. I, p. 144.
Mieux dignes d'estre apellez traditeurs que traducteurs.
(chap. Mes dignes de sé nomenats traidós que traductós.)
Œuvres de Du Bellay, fol. 9.
Alors le desloyal trayteur.
Hist. de Gérard de Nevers, part. II, fol. 15.
CAT. ESP. (Traidor) Traydor. PORT. Traditor. IT. Traditore.
(chap. Traidó, traidós, traidora com la Silvia Dilla Vidal, traidores.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

7. Tracher, Trachor, s, m., traître, perfide.
Pieger es tracher que laire.
(chap. Pijó (pichó) es traidó que lladre. Jordi Pujol es les dos coses, Carlos Puigdemont tamé.)
P. Cardinal: Razos es.
Pire est traître que larron.
Ni 'n tem tracheiritz ni trachor.
P. Cardinal: Ar mi pues.
Et je n'en crains traîtresse ni traître.
Adj. Vostre pastor
Son fals e trachor.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Vos pasteurs sont faux et traîtres.

8. Tracheiritz, Trachoressa, s. f., traîtresse.
Ni 'n tem tracheiritz ni trachor.
P. Cardinal: Ar mi pues.
Et je n'en crains traîtresse ni traître.
Del blasme en que m' a messa,
A tort e a peccat, la falsa trachoressa.
V. de S. Honorat.
Du blâme en quoi m'a mise, à tort et à péché, la fausse traîtresse.
ANC. FR. La mort... tant cruelle, tant trahisteuse.
(chap. La mort... tan cruel, tan traidora.)
Monstrelet, t. I, fol. 120.

9. Tradar, v., livrer, remettre, trahir.
Tradar la causa, so es metre en tenezon de la causa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 77.
Livrer la chose, c'est mettre en possession de la chose.
A obs los Grex Roma volia tradar. Poëme sur Boèce.
Au profit des Grecs Rome il voulait livrer.

10. Trachar, v., trahir.
No s' en deu jes vengar ni grondir ni iraisser ni trachar.
Liv. de Sydrac, fol. 111.
Ne s'en doit point venger ni gronder ni irriter ni trahir.

11. Atracha, s. f., traîtrise.
Senher, no y fo facha
Folhors ni atracha.
J. Esteve de Beziers: El dous temps.
Seigneur, n'y fut faite folie ni traîtrise.

Traia, s. f., sorte de costume, habit guerrier, armure.
Va ferir lo paya sur sa traia obrada. Roman de Fierabras, v. 4636.
Il va frapper le païen sur son armure ouvragée.

Trainar, v., traîner, faire languir.
Be m deuria hom a caval trainar. 
Arnaud de Marueil: En mon cor.
Bien me devrait-on à cheval traîner.
Fig. Per so m train', e m cembela,
E m tra 'l cor de sotz l' aissela.
P. Vidal: Be m pac.
Pour cela me traîne, et me combat, et me tire le coeur de dessous l'aisselle.
Aissi m podetz trainar longamen.
Peyrols: Ben dei. 
Ainsi vous me pouvez faire languir longuement.
Fig. Plus es desiratz grans jois,
Mais val, e quan plus traina.
P. Bremond Ricas Novas ou P. Camor: Iratz chan.
Plus est désirée grande joie, et quand plus elle traîne, davantage elle vaut.
CAT. ESP. (trajinar) Traginar. IT. Trainare. (chap. Traginá.)

2. Trahi, s. m., train, conduite.
Be m cugiey entre mil
Una lial trobar,
Tan cuiava cercar;
Totas an un trahi.
Pierre de Bussignac: Quan lo dous temps.
Bien je pensai entre mille une loyale trouver, tant je pensais chercher; toutes ont même train.
El sieu belh cors d' alegratge
M' a mes en aquest trahi.
Arnaud de Marueil: Belh m' es quan.
Le sien beau corps d'allégresse m'a mis dans ce train.
- Fracas, étalage.
Pueys comanda que l' ost si meta el cami;
Doncxs auziratz gran noyza menar e gran trahi. 
Roman de Fierabras, v. 5032.
Puis il commanda que l'armée se mette au chemin; alors vous ouïriez grande noise mener et grand fracas.
Auran assatz gran trahi
De ricx vestimens detras si.
Brev. d'amor, fol. 129.
Auront assez grand étalage de riches vêtements derrière soi.
Adv. comp. Ab pauc ex un trahi
No son li ric avar.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Peu s'en faut si en un trait (universellement) les riches ne sont pas avares.
Totas en un trahi.
Pierre de Bussignac: Quan lo dous.
Toutes en un trait (universellement).
CAT. Tragi. ESP. Tragin (trajín), tragino. IT. Traino. (chap. Tragí, tragins.)

3. Traina, Tragina, s. f., confusion, tumulte, embarras.
Fan raubadors traina e rap.
Aqui cilh en fai rap o tragina.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72 et 7.
Les pillards font tumulte et rapine.
Là celui-ci en fait rapt ou tumulte.

4. Trainier, adj., traînant, retombant.
Sos gonfainos fon blancx, latz trainiers. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54.
Son gonfanon fut blanc, les côtés traînants.
(chap. Traginán, traginans.)

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge (Lanfranc Cigala)

XXXVIII.

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

 

Estiers mon grat mi fan dir villanatge

Li faillimen vironat de follia

D' un croi marques, e sai qu' eu fas follatge,

Q' ab escien failh per autrui follia;

Mas una res m' escuza, s' o enten,

Que si fossen cellat li faillimen,

Ja del faillir non agr' hom espaven;

E qui mal fa, ben dei sofrir q' om dia.

 

Per qu' eu dirai d' un fol nega barnatge,

Sosterra pretz, e destrui cortesia,

Qu' om ditz qu' es natz de Monferrat linatge,

Mas non pareis a l' obra qu' aissi sia;

Ans crei que fo fils o fraire de ven,

Tan cambia leu son cor e son talen:

En Bonifaz es clamatz falsamen,

Car anc bon faig non sap far a sa via.

 

Son sagramen sai eu qu' el mis en gatge

Als Milanes et a lur compagnia,

E 'n pres deniers per aunir son paratge,

E vendet lur la fe qu' el non avia;

Pero de fe d' eretges no 'l repren,

Qu' el jura leu e fail son sagramen;

E s' el annatz volgues rendre l' argen

Del sagramen, crei q' om lo quitaria.

 

Tant es avols e de menut coratge

Qu' anc jorn no 'l plac pretz de cavalaria,

Per qu' a perdut pro de son heritatge,

Q' anc non reqeis per ardiment un dia;

Mas qar a faz dos traimes tan gen

A son seingnor, a Tan primieramen,

Pois a Milan a cui frais convinen,

E cuia a obs cobrar sa manentia.

 

S' eu fos seigner ja no m feir' homenatge

Adrechamen, car sai qu' el no 'l tenria;

Ni m baisera mais de boch' el visatge,

Car autra vez la m baiset a Pavia,

Pois en baiset lo papa eissamen;

Donc pois aissi tota sa fe demen,

S' ab me jamais fezes paz ni coven,

Si no m baises en cul, ren no 'l creiria.

 

Ai! Monferrat plangues lo flac dolen,

Quar aunis vos e tota vostra gen,

Qu' aissi fenis l' onratz pretz veramen 

Que Monferratz per tot lo mon avia.

 

Aunit Marques, al diabol vos ren

Qui tal vassal taing aital segnoria.

 

Lanfranc Cigala.

viernes, 20 de octubre de 2023

XIII, Oi! Maire, filla de dieu, (Lanfranc Cigala)

XIII.


Oi! Maire, filla de dieu,

E dels angels regina,

Cui Marc et Luc et Matheu,

Chascus sains aclina,

Gardatz mi l' arm' e 'l cors mieu,

Flors de rosa ses spina,

Dieu preian

Que, non segon mon enjan,

M' an jugan;

Mas segon sa merce gran.


Qu' eu ai faig dels peccatz tan,

Per ma folla follensa,

Que, s' ieu vivia mil an

En aspra penedensa,

Tan fai los faillimenz gran

Qu' eu non agra guirensa,

S' ab merce

Dieus no m perdon e m rete,

Non per me,

Qu' eu non ai faig lo per que.


Qu' eu sui fals e mensongiers, 

Enveios e raubaire,

Et ab las autrui moillers

Faillir non doptei gaire,

E cobes e mal parliers

Fu e fins galiaire,

Et engres,

S' ieu trobes cui enjanes,

Per qu' ades

Per tot aital mi confes.


E non ai per me poder

De garir ni baillia,

Per que us veing merce querer,

Gloriosa Maria,

Que mi deignes tant valer

Qu' eu per vos gardatz sia

De tot mal

En aquest segle venal,

Desleial,

E m dones gaug eternal.


Si com dieus fon de vos natz 

E 'n recep carn humana,

E il vostra virginitatz

Remas entier' e sana,

Tot aissi m gardatz, si us platz, 

D' agaiz de mort subitana;

Desplazenz,

Cre qu' eu sia veramenz

Penedenz

De trastotz mos faillimenz.


Lanfranc Cigala.


Ges eu non sai com hom guidar se deia

domingo, 10 de diciembre de 2023

Lanfranc Cigala. Ges eu non sai com hom guidar se deia

Lanfranc Cigala.


Ges eu non sai com hom guidar se deia

Segon lo temps e la sazon que cor,

Q'om de servir non a grat ni lauzor;

Non dic eu ges per o q'om s' en recreia,

Qar de tan pauc non es hom offendenz,

Si tot o fai desapensadamenz,

Q'el non sia malvolgutz e blasmatz;

Aiso mi par ben juecs desegalatz,

Qu'el bes sivals degr' esser grazitz tan

Com es blasmatz lo mals a cels qu' el fan.


Mas sazos es, pos dreitz non seignoreia,

De mudar cor e de cambiar color,

E que semblon li leial trichador

E li plus fin jugador de correia;

Mas savis hom non pot esser fegnenz,

Greus causa es, mas adoncs par sos senz

Quan no 'l sobra talanz ni voluntatz;

Qu'el savis hom, quan ve qu' es enganatz,

Si l' engan pot revirar ab engan,

Non pot miels far aparer son sen gran.


Dieus fon traitz, per que no s taing qu' om creia

Semblan ni ris ni salut de trachor,

Que denan ri e mostra far honor,

E pois detras poing l' amic e 'l guerreia;

Non pot esser plus mortals faillimenz,

Qar de Judas, qui s' en pendet als venz,

Saben per cert que no il fo perdonatz;

Mas eu sivals meillor conven lor fatz,

Sol pendan si li fals que trait m' an,

Qu' ieu lor perdon mon enueg per lor dan.


S' ieu sui traitz, temps mi don Dieus qu' ieu veia

Que d' aital juec posca jogar a lor,

E qui d' aisso mi tengues traidor,

Pauc de saber auri' e trop d' enveia,

Que segon dreg non es ges traimenz

Trair trachor; qu' aissi tot engalmenz

Com es trair son amic malvestatz,

Es son trachor trair pretz e bontatz;

Per que non fail de ren, al meu semblan,

Qui de trair son trachor a talan.


Non dic eu ges, pos lo traitz plaideia

Ab son trachor, ni 'l ten sa bon' amor,

Que ill deia pois percassar desonor,

Qar dreitz no 'l vol ni razos no l' autreia,

Que quant hom fai perdon grazidamenz,

Non entendatz dels gratz que forsa venz;

Tot atressi taing que sia oblidatz

Lo faillimenz, co s' anc jorn no fos natz;

E qui pois vai son trachor mal sercan

De blasm' el trai, e sobre se l' espan.


S' ieu sui traitz, ges n' ai fag fin, ni fatz

Perdon, per qu' ieu non puosc esser blasmatz:

Mas, si venra sazos, ben ai talan

Dels fals trachors trair que trait m' an.

martes, 18 de agosto de 2026

Trocha, Trochia, Troill, Trolh, Trueill, Trueyll, Trulhar, Trompa, Tromba, Trompador, Trumpador, Trompeta

Trocha, Trochia, s. f., loche, sorte de petit poisson.
Quar era dissapte, Thomas no volc manjar carn, e portec hom a K. XII trochias, las qualhs K. donec a Thomas. Philomena.
Parce qu'il était samedi, Thomas ne voulut pas manger de chair, et on porta à Charles douze loches, lesquelles Charles donna à Thomas.
Dels peisonetz c' om tot l' an pren, 
Que an nom trochas e tregans.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Des petits poissons qu'on prend tout l'an, qui ont nom loches et goujons.

Troill, Trolh, Trueill, Trueyll, s. m., lat. torculum, treuil, pressoir. 
Semblon razains preins en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al trull.)
T. de Lantelm et de Lanfranc: Lanfranc.
Semblent raisins pressés en treuil.
Fom plus sorna la piscina
Non es most en trueyll o en tina.
Trad. d'un Évang. apocr.
Fut plus trouble la piscine que n'est moût en treuil ou en tine.
La vit del trolh. Eluc. de las propr., fol. 121.
La vis du pressoir.
ANC. FR.
Abbreuve cuve et treul où bientost le raisin 
Est porté vendangé, pour en tirer le vin.
P. Hegemon, p. 27.
CAT. Trull. IT. Torcolo. (chap. Lo trull de les raboses a Valderrobres, trulls.
ESP. Trujal.)

trull, trujal; Troill, Trolh, Trueill, Trueyll, s. m., lat. torculum, treuil, pressoir.

2. Trulhar, v., lat. torculare, presser, comprimer.
Part. pas. Razims...
Culit se desfay ins al truelh,
Trulhat se depura colan.
Leys d'amors, fol. 36.
Le raisin... cueilli se défait dans le pressoir, pressé il se dépure en coulant.
(chap. Trullá : prensá : comprimí.)

La prensa, vista desde el portal del Pilar, Beceite, Beseit

trull, prensa, vi, oli, almazara

Trompa, Tromba, s. f., trompe, trompette.
Voyez Just. Lipse, Epist. ad Belgas, 44.
Trompas, tabors, seinheiras e penos.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Trompettes, tambours, enseignes et pennons.
Li bruit e il crit e il masan
Que il corn e las trombas fan.
Pierre de Bergerac: Bel m'es cant. 
Les bruits et les cris et les tapages que les cors et les trompettes font.
Loc. fig. Qui malsdysens ama, ama la trompa del diable.
Liv. de Sydrac, fol. 108.
Qui aime les médisants, aime la trompette du diable.
CAT. ESP. PORT. Trompa. IT. Tromba. (chap. Trompa, trompes; la trompeta de Francisco Celma Tafalla o Tafalleta de Valderrobres, trompetes.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

2. Trompador, Trumpador, s. m., trompeteur, corneur. 
Cridon li trompador
Que tuit prengan las armas, li majer e 'l menor.
Li crit e las senheiras e 'l corn e 'l trumpador
Fan retentir la vila.
Guillaume de Tudela.
Les trompeteurs crient que tous prennent les armes, les grands et les petits.
Les cris et les enseignes et les cors et les trompeteurs font retentir la ville.
IT. Trombadore. (chap. Trompeté, trompetés, la trompetera té petera, trompeteres.)

En marzo del 2011, después de hibernar, se fueron a dar un paseo hasta el pantano y ya no volvieron a la finca.

3. Trompeta, s. m., trompette, celui qui sonne de la trompe, ou trompette.
Reys d' armas, heraultz, trompetas. Fors de Béarn, p. 1090.
(chap. Reys d'armes, heraldos, trompetes.)
Rois d'armes, hérauts, trompettes.
CAT. ESP. Trompeta. PORT. Trombeta. IT. Trombetta.
(chap. Tafalleta lo trompeta, trompetes com lo conegut Pepe.)

Francesc tocán una sardana a Calaseit, tots som bons


4. Trompar, Trumpar, v., trompeter, publier au son de la trompe.
K. fe trompar per tota la ost e per vilha. Philomena.
Charles fit trompeter par toute l'armée et par la ville.
Cum flautar o trumpar. Eluc. de las propr., fol. 281. 
Comme flûter ou trompeter.
Laissetz Marcelh' aunidamen,
Quar non issitz trompan o combaten.
Bertrand d'Allamanon: Un sirventes.
Laissa Marseille honteusement, car il ne sortit pas trompetant et combattant.
ANC. FR. Pour ce fist-il tromper et buisiner toute la nuit.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 201.
IT. Trombare. (chap. Trompá; trompetejá; pregoná a so de trompeta.)

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.

lunes, 11 de diciembre de 2023

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers.

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers.


Na Guillelma, man cavalier arratge

Anan de nueig, per mal temps que fasia,

Si plagnian d' alberc en lor lengatge,

Auziron dui bar que, per drudaria,

S'en anavan vas lur domnas non len.

L' us s' en tornet per servir cella gen,

L' autre s n' anet vas sa domna corren.

Qals d' aquels dos fes miels so que 'l taignia?


Amic Lanfrancs, miels complit son viatge,

Al meu semblan, cel que tenc vas s' amia;

E l' autre s fes ben, mas son fin corratge

Non pot saber tan ben si donz a tria

Con cel que 'l vi denan sos oils presen,

Q' atendut l' ac sos cavalliers conven.

E val trop mais qui so que dis aten,

Que qui en als son corratge cambia.


Domna, si us platz, tot can fes d' agradatge

Lo cavalliers que, per sa gaillardia,

Gard' els autres de mort e de damnatge,

Li moc d' amor; que ges de cortezia

Non a nuls homs si d' amor no 'l deisen;

Per qu' el si donz deu grazir per un cen,

Car deslivret per s' amor de turmen

Mantz cavalliers que s vist en la via.


Lanfrancs, oimais non razones mesatge

Tan gran, con fes aquel que tenc sa via;

Que, sapchatz ben, mout i fes gran oltratge,

Pos bels servirs tan de cor li movia,

Car non servi si donz premieiramen;

Et agra 'n grat de leis e jauzimen

Pois per s' amor pogra servir soven

E mans bos luocs, que faillir no i podia.


Domna, perdon vos quier, s' ieu dic follatge,

Q' ueimais vei so que tot o mescrezia,

Que non vos plai qu' autre pelegrinatge

Fassan li drut, mas vas vos tota via.

Per que cavals, c'om voill que biort gen,

Deu om menar ab mesur' e ab sen.

E car los drutz cochatz tan malamen

Lur faill poders, don vos sobra feunia.


Lanfrancs, vos dic que son malvatz usatge

Degra laissar, en aquel mezeis dia,

Lo cavaliers qe domna d' aut paratge,

Bella e pros deu aver en baillia;

Qu'en son alberc servis hom largamen;

Ja el no y fos, mas chascuns razon pren,

Car sai que ha tan de recrezemen,

Q'al maior ops poder li failliria.


Domna, poder ai eu et ardimen,

Non contra vos que us venses en jazen,

Per qu' eu fui fols car ab vos pris conten,

Maz vencutz voill que m' aiatz con que sia.


Lanfrancs, aitan vos autrei e us consen,

Que tant mi sent de cor e d' ardimen

Qu'ab aital geing, con domna si defen,

Mi defendri' al plus ardit que sia.


martes, 5 de marzo de 2024

Lexique roman; Fils


Fils, s. m., lat. filius, fils.

S' el filhs fo de bon paire. 

Si non pareis al filh.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Si le fils fut de bon père. 

S'il ne paraît pas au fils. 

Fig. Filhs de ira e filhs de mort. V. et Vert., fol. 39. 

Fils de colère et fils de mort. 

Ans crei que fo fils o fraire de ven, 

Tan cambia leu son cor e son talen.

Lanfranc Cigala: Estiers mon. 

Mais je crois qu'il fut fils ou frère de vent, tant il change facilement son coeur et sa volonté. 

Loc. prov. Lo filhs ma maire.

(chap. Lo fill de ma mare.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5. 

Le fils de ma mère. 

CAT. Fill. ANC. ESP. Fijo. ESP. MOD. Hijo. PORT. Filho. IT. Figlio. (chap. Fill, fills, filla, filles.)

2. Filhos, s. m., petit d'un animal.

Cassador l'a rapatz sos filhos.

(chap. Lo cassadó li ha robat (rapiñat, furtat) sons fillets, les seues críes.)

Discipo lors uous, et aucizo lors filhos.

Eluc. de las propr., fol. 260 et 256.

Le chasseur lui a ravi ses petits.

Dispersent leurs oeufs, et tuent leurs petits.

3. Filhet, s. m., dim., cher fils, cher enfant.

Jhesus va lur dir: “Filhetz, can greus causa es intrar el regne de Dieu!”

Trad. du N.-Test., S. Marc, c. 10. 

Jésus va leur dire: “Chers enfants, combien difficile chose c'est d'entrer au royaume de Dieu!” 

CAT. Fillet. ESP. Hijito. PORT. Filhinho. IT. Figlioletto. (chap. Fillet, fillets, filleta, filletes.)

4. Petitfilh, s. m., petit-fils.

Comandet son petitfilh Dagobert a Grimoal. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 86. 

Confia son petit-fils Dagobert à Grimoald.

5. Fillat, s. m., fillâtre, beau-fils. 

Manuel Riu Fillat, grillat, Benabarre

Li fillat e ill oissor.

Torcafols: Comunal veill.

Les fillâtres et les épouses. (N. E. oissor : lat. uxore.)

6. Filhastre, Fillastre, s. m., fillâtre, beau-fils.

El pairastre contra son filhastre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 28. 

Le parâtre contre son fillâtre.

Fill e fillastres e nebotz

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Fils et fillâtres et neveux. 

Tiberi, filhastre e genre d'Octovia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5. 

Tibère, fillâtre et gendre d'Octave.

CAT. Fillastre. ESP. Hijastro. IT. Figliastro. (chap. Fillastre, fillastres.)

7. Filha, Filla, s. f., lat. filia, fille.

Oi! maire, filla de Dieu.

(chap. Oh! Mare, filla de Deu.)

Lanfranc Cigala: Oi! maire. 

Oh! mère, fille de Dieu.

Fig. Las filhas de Dieu son totas las vertutz. 

Horguelh es la ainada filha del diable. V. et Vert., fol. 7.

Les filles de Dieu sont toutes les vertus. 

Orgueil est la fille aînée du diable.

CAT. Filla. ANC. ESP. Fija. ESP. MOD. Hija. PORT. Filha. IT. Figlia. (chap. Filla, filles.)

8. Filhol, s. m., filleul.

Anc pairis contra fillol 

Non fetz tal failla.

(chap. May (abans) padrí contra fillol va fé tal falta.)

Giraud de Borneil: No m platz. 

Jamais parrain envers filleul ne fit telle faute. 

Fo aucitz per son filhol.

(chap. Va sé assessinat, matat, per son fillol.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.

Fut tué par son filleul.

Fig. Quar es de pretz emperaires 

E de valor caps e paires, 

E fins jois es sos filhols.

Raimond de la Tour: Ar es dretz. 

Car il est empereur de mérite et chef et père de valeur, et pur contentement est son filleul. 

CAT. Fillol. IT. Figlioccio. (ESP. Ahijado; chap. fillol, fillols.)

9. Filhola, Fillola, s. f., filleule.

O ab filhol o ab filhola. V. et Vert., fol. 19.

(chap. O en fillol o en fillola.)

Ou avec filleul ou avec filleule.

Una filhola que avia.

V. de S. Énimie, fol. 25. 

Une filleule qu'elle avait.

Confessi e manifesti... a mas fillolas que non ai ensenhat Pater noster.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174.

Je confesse et déclare... que je n'ai pas enseigné à mes filleules le Pater noster.

ANC. FR. L'a levée et bautisée et faite sa fillole.

Fables et cont. anc., t. I, p. 381.

CAT. Fillola. (chap. Fillola, filloles; ESP. Ahijada.)

10. Filholeta, s. f., dim., petite filleule. (chap. Filloleta, filloletes.)

Bels payre Masimin, 

Auias ta filholeta, si te plas, sopligant. 

V. de S. Magdelaine.

Beau père Maximin, écoute, s'il te plaît, ta petite filleule suppliante.

11. Filial, adj., lat. filialis, filial. 

Dileccio... filial.

Adopcio filial.

(chap. Amor filial; adopsió filial.)

Eluc. de las propr., fol. 1. 

Amour... filial. 

Adoption filiale.

CAT. ESP. PORT. Filial. IT. Filiale. (chap. Filial, filials.)

12. Afilhamen, s. m., affiliation.

Aquest afilhamen prendem nos el baptisme.

V. et Vert., fol. 39. 

Nous prenons cette affiliation au baptême. 

ANC. CAT. Afillament. ANC. ESP. Afijamento. ESP. MOD. Ahijamiento. (chap. Afillamén, afillamens; adopsió, adopsions; es mol interessán lo de Jaime I d'Aragó y Sancho lo fort de Navarra.)

13. Afilholamen, s. m., afilleulement, affiliation par le baptême. 

Em nos totz filhs de Dieu per adoptio, so es per afilholamen.

V. et Vert., fol. 57. 

Nous sommes tous fils de Dieu par adoption, c'est-à-dire par afilleulement.

14. Afilhar, v., affilier, adopter.

Cant us rix homs non ha effans, ell pot afilhar un filh d' un paure home. Fig. Nos ha totz afilhatz ab luy. V. et Vert., fol. 39.

Quand un homme riche n'a pas d'enfants, il peut adopter le fils d'un homme pauvre.

Il nous a tous affiliés à lui.

Part. pas. Non es filhs naturals, mays afilhatz. 

V. et Vert., fol. 39. 

N'est pas fils naturel, mais adopté.

CAT. Afillar. ANC. ESP. Afijar. ESP. MOD. Ahijar. (chap. Afillá, adoptá: afillo, afilles, afille, afillem o afillam, afilléu o afilláu, afillen; afillat, afillats, afillada, afillades.)