Mostrando las entradas para la consulta Lanfranc ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Lanfranc ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Lambert - La dame Lombarde

Lambert. Couplet en réponse à Bertrand d' Aurel:

Seigner, sel qui la putia
M' en laissa s' en fai honor,
Qu' eu m' o teing a manentia
Qui m' en fai prez ni largor,
C' anc a nuill jorn de ma via
No voill far autre labor...


Lamberti de Bonanel ou de Buvarel. Dix pièces, la plupart attribuées à d' autres troubadours: en voici quelques passages:
Ieu sai la flor plus belha d' autra flor
E plus adreit plazer dels conoyssens,
E deu portar per dreg maior lauzor
Qu' autra del mon que hom saubes eslire,
Quar no y falh res de be qu' hom puesca dire,
Qu' en lieys es sens, honors e cortezia,
Gens aculhirs ab tan belha paria
Qu' hom non la ve que non si' enveyos
Del sieu ric pretz poiar entr' els plus pros.
Ieu sai la.

E pois anar no i puos, per letre
Li voill mandar que sovenir
Li deuria del gen servir
Qu' ai fat e fatz de bon talen.
D' un saluz.

Pero no m fai chantar flors ni rosiers
Ni erba vertz ni foilla d' aiguilen,
Mas sol amors qui ten lo cors jauzen,
Car sobre totz amadors sui sobriers
D' amar celei cui sui totz domengiers,
Ni de ren als non ai cor ni talen
Mas de servir son gen cors covinen,
Gai et adreit, on es mos cossiriers.
Al cor m' estai.
Millot, III, 417.
Lanfranc Cigala, t. IV. Environ trente pièces.
En Lanfranc Cigala si fo de la ciutat de Genoa. Gentils hom e savis fo; e fo jutges cavalliers, mas vida de juge menava. Et era grans amadors; et entendia se en trobar e fo bon trobador, e fes mantas bonas cansos: e trobava voluntiers de dieu.
Une de ses pièces, intitulée Antifena de Lanfranco, commence ainsi:
En chantar d' aquest segle fals
Ai tant obra perduda
Don tem aver penas mortals,
Si merces no m' ajuda;
Per que mos chans si muda
E vuelh l' ofrir
Lai don venir
Mi pot complid' ajuda,
Sol no m sia irascuda
La maire dieu cui mos chantars saluda.
En chantar.

Fragments d' autres pièces:

Entre mon cor e me e mon saber
Si moc tensos, l' autra nueg que m dormia,
Del faillimen don si plaingnon l' aman;
Qu' eu dizia qu' en lur colp' esdeve;
E mos cors ditz: Seingnor, ges eu no 'l cre,
Ans es amors cil qui fai tot l' engan.
E 'l sens carget las domnas de faillia;
Et en aissi tenzonem tro al dia.
Entre mon.
Il indique le départ du roi de France pour la croisade:

Per que m platz dir laus vertadier
Chantan de tot home valen,
Pero no m cal gaire soven
D' aital chant aver consirier,
Tan trob om paucs de cels cui valors plaia.
Mas d' aquels paucs non es razos qu' om taia
Sos honratz faitz per qu' eu non tairei ges
So que a faig l' onratz reis dels frances,
Car s' es primiers per far secors crozatz
Al saint regne on dieus fo mortz e natz.
Quan vei far.

Jerusalems es luecs desamparatz;
Sabes per que? car la patz es faillia;
C' aitan vol dir, per dreich' alegoria,
Jerusalem c' om viz jos de patz;
Mas la guerra dels dos grans coronatz
A cassada patz d' aqui e d' aillors;
Ni de voler patz no fan entreseigna...

Grans es lo dols e maior for' assatz
Dels cavalliers qui son mort en Suria,
Si no 'ls agues dieus pres en compaingnia;
Mas cels de sai no vey gair' encoratz
De recobrar las saintas heretatz.
Ai! cavallier, aves de mort paors!
Eu crei qu' ill Turc fugisson de la 'nseingna,
O fosson tan com li cerf en Sardeingna
Qu' il troberan a pro de cassadors;
Mas qui no s mov a pauc d' envazidor.

Si 'l reis frances non fos acosselhatz
D' aquest secors, gran meravilh' auria,
Pus dieus l' a dat tan rica manentia;
E si 'l deu far, fassa 'l secors viatz,
Quar trop val meyns dos quant es trop tarzatz;

E 'l reis engles aia cor de l' acors,
E del valen rei Richart li sovenha,
Que pas la mar a poder, e no s fenha,
Quar hom conoys los amicx fenhedors
E los verays a las coytas maiors.

Dels Alamans, s' ieu fos lur amiratz,
Tot passera la lur cavaillairia;
E 'ls Espanhols ges non encuzaria
Sitot an pretz ves Sarrazis malvatz;
Pero per els no fon ges derrocatz
Lo sepulcre on dieus fon a recors.
Be m meravilh per qu' hom de crotz si senha,
Pus non a cor nulhs hom que la mantenha...

Coms Proensals, tost fora desliuratz
Lo sepulcres, si vostra manentia
Poies tant aut com lo pretz que vos guia,
Car amatz dieu, e bonas gens onratz,
E ses biais en totz afars renhatz...
Mas del passar non ai cor que us destreingna,

C' obs es que sai vostra valors prodeingna
A la gleiza d' aitals guerreiadors,
Ja delai mar non queiratz Turcs peiors.

Apostoli, eu crei que si covenha
Que fassatz patz o guerra qui pro tenha...
Emperaire, del secors vos sovenha;
Dieus lo vos quier per qui quascus reis renha,
E fassatz patz de sai, e lai secors,
Quar ben pot mortz sobr' els emperadors.
Si mos chans.
Nostrad. 133. Crescimbeni, 92. Bastero, 88. Millot, II, 153. P. Occ. 157.

Lantelm. Couplets en réponse à Lanfranc Cigala:
Lanfranc, qu' ill vostres fals ditz coill
A pauc d' entendenza,
Qu' ill semblon razains preins en troill
Ples d' avol crecensa...
Plus est enics d' un en orgoill,
Per que m faiz temensa
E dizes c' amors vos recoill...


Lanfranc, de saber no m destuoill
Ni de conoissensa,
E blasma vos quar blasmar soill
Falsa captenensa,
E vostr' amor fug e desvoill,
Qu' ieu non ai plivensa,
Quar las lez metez en remoill
Per folla entendensa,
E faullas d' Estort de Vertfoill...
Lanfranc qu' ill.

Une tenson avec Raimond:
Ramond, una dona pros e valens
Ama son druz e 'l fai d' amor secors
Tan qu' el marit sap cal es lor amors...
Tut trei an mal et enoi e temensa.
Lo cals dels trei fai plus greu penedensa,
La domna, o 'l druz, o 'l maritz gelos?
Ramond una.
Millot, III, 417.

Lantelmet d' Aiguillon. Un sirvente.
Er ai ieu tendut mon trabuc
Don sueill trair' als malvas baros;
E trairay n' a un de cor blos
Vueitz d' onor, plen de nuailha...


Als enemics son sei hueilh cluc
E contra 'ls amics ve d' amdos
Per far enjans e tracios...


Anc als enemics no fes truc
Que no i laises sos compainhos
E 'ls cavals e las garnisos;
E fa mal quan porta mailha
Ni armas mas los esperos
Que mais l' an valgut a sazos
Que lansa ni branz que tailha.
Er ai ieu tendut.

Lanza. Une seule pièce contre Pierre Vidal:
Emperador avem de tal manera
Que non a sen ni saber ni membranza;
Plus ibriacs no s' asec en chadera,
Ni plus volpils no porta escut ni lanza,
Ni plus avols non chaucet esperos,
Ni plus malvatz no fez vers ni chansos,
Ges non es meinz mas que peiras non lanza.
Espaza voill que sus pel cap lo fera,
E darz d' acer voill que ill pertus la pansa,
E brocas voill que il tragan la lumera,
Pois li darem del vi en luoc d' onranza,
Un viel capel d' escarlat ses cordos,
E sa lanza sera uns loncs bastos,
Pois poira anar segurs d' aqui en Franza.
Emperador avem.
Crescimbeni, 198. Millot, II, 310.

Lemosi, t. IV:
Millot, 418.

Lignauré. Tenson avec Giraud de Borneil:
Ara m platz, Guiraut de Bornelh,
Que sapcha per c' anas blasman
Trobar clus, ni per cal semblan;
Aisso m diatz
Si tan prezaratz
So c' a nos totz es cominal,
Car adoncx tug foran egal.
Ara m platz.

La dame Lombarde.
Na Lombarda si fo una dona de Tolosa, gentil e bella et avinens de sa persona et insegnada; e sabia ben trobar e fazia de las coblas et amorosas; don Bernautz N Arnautz, fraire del comte d' Armaias, ausi comtar de las bontatz e de la valor de leis; e ven s' en a Tolosa per la veser, et estet con ella de grat desmestegessa et enqueret la d' amor, e fo molt son amic; e fetz aquestas coblas d' ela et mandet las ades al seu alberg, e pois montet a caval ses la veser, e si s' en anet in sua tera.
Na Lombarda se fes grans meraveilla quant ella ausi comtar que Bernautz N Arnautz s' en era andat ses la veser, e mandet li aquestas coblas.
Nom volgr' aver per Bernard Na Bernarda,
E per N Arnaut n' Arnauda appellada,
E gran merces, seigner, car vos agrada
C' ab tal doas domnas m' aves nomnada;
Voill que m digatz cal mais vos plaz,
Ses cuberta, selada el mirail, en miraz.


Car lo mirails e no veser descorda
Tan mon acord c' ab pauc no 'l desacorda...
Com volgr'.
Bastero, 88. Crescimbeni, 201. Millot, II, 248.
Maitre. Une tenson avec frère Barte:
Fraire Berta, trop sai estatz,
E si m fos gent, pezera me
Qu' ieu cugey morisses desse;
Mas er vey qu' es rejovenhatz,
Per qu' ieu vuelh c' ades tenhatz
Vostra via per tot on soliatz
Vezer si ja pro us tenria
L' un de sels que us solian valer...

Vos eratz per las cortz onratz
E grazitz, per que ieu voldria,
Barta, si us vengues a plazer,
C' anassetz onrar e vezer
La rica cort on l' autre van,
Et agratz mi estortz d' afan,
E 'N Joan de vilania.
Fraire Berta.

viernes, 16 de octubre de 2026

Lanfranc Cigala. Escur prim cantar e sotil

Lanfranc Cigala.

Lanfranc Cigala

7225.

En Lanfranc Cigala si fo de la ciutat de Genoa. Gentils hom e savis fo; e fo jutges cavalliers, mas vida de juge menava. Et era grans amadors; et entendia se en trobar e fo bon trobador, e fes mantas bonas cansos: 
e trobava voluntiers de dieu.

7225.

Escur prim cantar e sotil
Sabria far si m volia;
Mas no s tanh qu'om son cant asil
Ab tan prima maestria
Que no sia clars com dia:
Que sabers a pauc de valor
Si clardatz no'l dona lugor:
Qu'escuretatz tota via
Ten hom per mort, mas per clardad reviu;
Per qu'ieu cant clar e d'ivern e d'estiu.

Tan tost cant d'ivern quan d'abril,
Ab sol que razos i sia;
E prez mais, qui qu'en als s'apil,
Clar dig ab obra polia
Qu'escurs motz ab seran lia.
E no m par qu'aia tan d'onor,
Si tot la cuj' aver major,
Cel que son cant ser' e lia,
Com cel que fai ab clardat agradiu:
Per qu'eu quan cant en cantar clar m'abriu.
E qui m'en tenia per vil
Ni m'o contav' à folia,
Ben sai qu'ab quatr'omes de mil
D'aiso no s'acordaria.
E pois tan gran partz fos mia,
S'el en prendia desonor
Poiri' encolpar sa follor:
Et es ben grans aurania, 
Qu'escurs motz fai q'us qu'aia sen autiu
Tals que no sab trair' aiga de clar riu.

Autr'avoleza femenil
Que nais d'enoi ab feunia
Fan cil qu'en blasmar l'autrui fil
S'aprimon ab vilania.
Mas qui far non o sabria
Per que blasma l'autrui labor?
Aisso tenc eu per gran error
E per mon grat no seria,
Que ges no mou si non de cors caitiu:
Per qu'eu cosselh à quascun que s n'esquiu.

Mas eu am domna senhoril,
Gai' e de bella paria,
Li cui fag son clar e gentil,
Nuirit de fin pretz qu'els guia;
Que li cal tan cortezia,
Que d'un plazen ris me socor
Ades quan me ve per amor:
E'l bais m'a mes en tal via,
De qu'ela m fetz per sa merces aisiu,
Que conquerai l'onrat joi senhoriu.

Ab franc vol et ab cor humil
Soi totz sotz sa senhoria,
Ni ai cor que m'en desapil
Si m dures mil ans ma via;
Que tan vas lei s'umelia
Mos cors d'umelian doussor,
Que m tenh per pagatz de dolor
Si ja meils no m'en venia:
Mas midons es conoissens, ab pretz viu
M'issautz si l platz pos eu tan m'umeliu.

Domna de vos cant e d'amor,
De que m tenon fol li plusor.
Mas ges per fol no m tenria
Qui sabia don mos cantars derriu:
Mas eu am mais que m tenh'om per auriu.

Plazen domna, tot autre joi esquiu;
E de vas vos mi venon joi dont viu.

7225.

Quan vei far bon fag plazentier
Mi platz far cantaret plazen,
Non ges de la chiflas del ven,
Quar ieu no volh tan vil mestier
Qu'en faitz menutz mon saber se decaia,
Mas lo cabals es razos qu'eu retraia,
Sivals per dir als avols so que il pes
E per plazer dels gais e dels cortes,
E per onrar cels que fan faitz onratz:
Quar qui ben fai tanh quen sia lauzatz.

Per que m platz dir laus vertadier
Cantan de tot home valen:
Pero no m cal gaire soven
De tal cant aver cossirier,
Tan trob' om pauc de cels cui valors plaia:
Mas d'aquels paucs non es razos qu'om taia
Sos honratz faitz, per qu'eu non tairei ges
So que s'a faig l'onratz reis dels Frances,
Quar s'es primiers per far secors crozatz
Al sant regne on dieus fu mortz e natz.

Lau e pres et honor en ver
Lo reis del bon comensamen,
Pero dels meillors si n'aten
Qu'om li fara laus plus entier.
Doncs so qu'a gent comensat à cap traia,
Quar en la fin canton lauzor veraia,
E pas de cors la mar, que grans ops es;
Que de lai son crestian mort e pres,
E'l sepulcr' es fondutz e derocatz
On dieu s pauset quan fon de crotz levatz.

E sai son crestian guerrer
Entr'els, et aquo mortalmen;
E non an dol ni marrimen
D'est' anta ni d'est' encombrier.
Pero si sai la guerra no s'apaia
Crestiantatz greu sera que non caia.
Sabes per que? quar él mon non es res
Mels posca ver autrui com el-metes.
Pero si cai dir posc eu que m desplatz;
Mas non posc mais, quar poder no m'es datz.

Eu no tenc ges per cavallier
Qui non socor de bon talen,
O de son poder francamen
Dieus, pos el n'a tan gran mestier.
Lo rei Frances lau, que par que cor n'aia;
E los malvatz baros, cui que desplaia,
Repren, qu'à dieu fallon so qu'an promes.
Mas ges per nom no'ls volh aver repres,
Quar s'ieu degues blasmar totz los malvatz
Tart finera lo cantaret qu'eu fatz.

Hom demanda tot jorn e quer
A dieu conseil e garimen;
Et el voluntiers nos enten:
Mas ara quant el nos requier
Non es auzitz, de que mos cors s'esmaia.
Malvatz baron, cuidatz qu'aiso s'escaia
Que dieus vos vaill' e vos non l'ajudes?
Ja sabes vos qu'en crotz per vos fon mes.
Nous sai plus dir; mas s'ara nous crozatz,
Pos pretz perdretz que la vida perdatz.

Si nous valetz, senher dieus, vos-metes,
Dels crois barons secors non esperes.
Pero si mortz pren los baros malvatz
Secors n'aurez, quar pois regnara patz.

domingo, 7 de julio de 2024

Muelhar, Moillar, Molhar, Mular - Mujol

Muelhar, Moillar, Molhar, Mular, v., mouiller, humecter, tremper.

Pel miech de la mar Roia, ses pe molhar. Eluc. de las propr., fol. 129.

Par le milieu de la mer Rouge, sans pied mouiller.

De tal suc moilla soven 

Penas tinhosas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De pareil suc mouille souvent les pennes teigneuses. 

Pero soven de lagremas en muelh 

Mon vis.

Aimeri de Peguilain: Lonjamens. 

Pourtant souvent de larmes j'en mouille mon visage. 

La toizos de la lana 

Que s moillet en la sec' aire.

Pierre de Corbiac: Domna dels. 

La toison de la laine qui se mouilla à l'air sec.

Lo sol al matin solelha, 

E 'l nivol el vespre muelha.

Bernard de Venzenac: Hueymais. 

Le soleil au matin luit, et la nue au soir mouille. 

Cant plou, soven muelha. V. de S. Honorat. 

Quand il pleut, souvent il mouille.

Substant. D' aital cuer los cove far

Que no duriscon per moillar. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De tel cuir il convient de les faire qu'ils ne durcissent pas par le mouiller. Part. pas. Pietatz l'en a preza, car li sant son mulat. V. de S. Honorat. Piété l'en a prise, car les saints sont mouillés. 

Daretz carn de petit anhel 

En lait de cabra freit moillada.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous donnerez chair de petit agneau trempée en lait de chèvre froid. CAT. Mullar. ESP. Mojar. PORT. Molhar. (chap. Bañá, amerá, arruixá, etc.)

2. Moylladura, s. f., mouillure, humidité.

Ni nulla moylladura,

Que non troberon aigua.

V. de S. Honorat.

Ni aucune humidité, vu qu'ils ne trouvèrent eau.

CAT. Mulladura. ESP. Mojadura. PORT. Molhadura. 

(chap. Bañadina, bañadines; humitat, humitats; arruixamenta, arruixamentes.)

3. Remuelhar, v., mouiller, humecter, détremper.

Quar plus mols torna qu' abelha 

Cuy tot jorn aiga remuelha.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus.

Car il devient plus mou qu'abeille que tout le jour l'eau mouille.

CAT. Remullar. ESP. Remojar. PORT. Remolhar. IT. Rimollare.

(chap. Remullá: remullo, remulles, remulle, remullem o remullam, remulléu o remulláu, remullen; remullat, remullats, remullada, remullades.)

4. Remueyll, Remoil, s. m., humidité, détrempe.

Non troberon aygua ni vena de remueyll. V. de S. Honorat. 

Ne trouvèrent eau ni veine d'humidité.

Fig. Las lez metez en remoill.

T. de Lantelm et de Lanfranc: Lanfranc.

Les lois vous mettez en détrempe.

CAT. Remull. ESP. Remojo. PORT. Remolho. (chap. Remull, a remulla, remulls.)

Rochos (agüelo Sebeta)

 

Mugir, v., lat. mugire, mugir.

On trouve dans les Leys d'amors, fol. 92, pour la 3e pers. du prés. de l'indicatif: mugisc, mugisshi, il mugit; et fol. 94, pour la 3e pers. du prét.: mugi, mugic, il mugit.

ESP. PORT. Mugir. IT. Muggire. (chap. Mugí o mují.)

2. Mugimen, s. m., mugissement.

Lo mugimen del buou. Leys d'amors, fol. 2.

(chap. Lo mugit o mujit del bou o buey).

Le mugissement du boeuf.

- Cri, hurlement.

Gitavo tan grans mugimens. Cat. dels apost. de Roma, fol. 171.

Jetaient de si grands cris.

(chap. Mugit o mujit; mugits o mujits.)

 

Mujol, s. m., lat. mugil, mulet, sorte de poisson.

Mujol, quan ve lors agaytz... torna arreyra.

Eluc. de las propr., fol. 155. 

Le mulet, quand il voit leurs piéges... retourne arrière. 

CAT. ESP. Mujol. IT. Muggine. (N. E. múgil, mugle, mule, llisa, muble lisa, liza, albur, cabezudo, capitón, corcón, pardete.)

mujol, múgil, mugle, mule, llisa, muble lisa, liza, albur, cabezudo, capitón, corcón, pardete

jueves, 6 de agosto de 2026

Trafec, Trafey, Trafeguaire, Trafeguador, Trafeguier - Trahir, Trair, Trayr - Trainar, Trainier

Trafec, Trafey, s. m., trafic, négoce, intrigue.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 83.
Per cui guerras e masan
Seran e plai e trafec.
Raimond de La Tour: Ar es ben.
Pour qui guerres et tapage seront et plaid et trafic.
Pauc prezat, si no sap de trafey.
P. Cardinal: Un sirventes.
Peu prisé, s'il ne sait de trafic.
CAT. Trafag, trafic. ESP. Trafago, trafico (tráfico). PORT. Trafego, trafico. 
IT. Traffico. (chap. Tráfec, trafecs; tráfic de coches, trafics.)

2. Trafeguaire, Trafeguador, s. m., trafiquant, commerçant, intrigant.
Aras es vengut de Fransa...
Qu' om fassa maior 
D' un gran trafeguador. 
P. Cardinal: Falsedat et.
Maintenant est venu de France... qu'on fasse chef d'un grand intrigant.
CAT. ESP (traficante). Trafagador. IT. Traficatore. (chap. Trafegadó, trafegadós, trafegadora, trafegadores; traficán, traficans, traficanta, traficantes.)

3. Trafeguier, s. m., trafiqueur, trompeur.
Tug cominalmen
Em trafeguier e moys.
Nat de Mons: Sitot non.
Tous communément nous sommes trompeurs et vils.


Trahir, Trair, Trayr, v., lat. tradere, trahir, livrer.
Segon dreg, non es ges traimens
Trair trachor.
(chap. Segons lo dret, no es cap (gens) traissió traissioná a traidó.)
Lanfranc Cigala: Ges eu non vei.
Selon droit, (ce) n'est point trahison de trahir traître.
Sol fin' amors no m traya.
Pons de Capdueil: Ben es folhs.
Seulement que pur amour ne me trahisse pas. 
Qui dis so per qu' amor avilzis
Vas si dons ment, e si mezeis trahis.
Arnaud de Marueil: Anc vas.
Qui dit ce par quoi il avilit amour vers sa dame ment, et soi-même trahit.
Part. pas. Trahitz sui si cum fo Ferragutz.
Rambaud de Vaqueiras: D' amor no m lau.
Trahi je suis ainsi comme fut Ferragus.
Eras m' an trait ses deffiansa;
Car m' an trait assatz, ai trait lor.
Aimeri de Peguilain: Hom ditz.
Maintenant ils m'ont trahi sans défiance; parce qu'ils m'ont beaucoup trahi, trahi je les ai.
Subst. Que 'l traytor seran destrut,
E li trahit ben vengut.
P. Cardinal: Razos es.
Vu que les traîtres seront détruits, et les trahis bien venus.
ANC. FR.
Et Margiste, la vieille, qui ainsi m'a traït. Roman de Berte, p. 76.
CAT. Trair. ANC. ESP. Traer. (Traicionar.) PORT. Trair. IT. Tradire.
(chap. Traissioná; portá algo; traissiono, traissiones, traissione, traissionem o traissionam, traissionéu o traissionáu, traissionen; traissionat, traissionats, traissionada, traissionades; traissionaré; traissionaría; si yo traissionara.)

Natxo Sorolla Vidal; Traissioná; portá algo; traissiono, traissiones, traissione, traissionem o traissionam, traissionéu o traissionáu, traissionen; traissionat, traissionats, traissionada, traissionades; traissionaré; traissionaría; si yo traissionara

2. Tradition, s. f., lat. traditionem, tradition, remise.
Liuramen et tradition de possession.
Tradition de las ditas pessas encantadas. 
Fors de Bearn, p. 1095 et 1094.
Livraison et remise de possession.
Remise desdites pièces enchéries.
CAT. Tradició. ESP. Tradición. PORT. Tradição. IT. Tradizione, tradigione.
(chap. Tradissió, tradissions.)

3. Tradimen, Traimen, s. m., trahison, traîtrise. 
L' ama finament,
Ses tradiment.
Guillaume de la Tour: Quant hom.
L'aime fidèlement, sans trahison.
Segon dreg, non es ges traimens
Trahir trachor.
Lanfranc Cigala: Ges eu non vei.
Selon droit, (ce) n'est point trahison de trahir traître.
IT. Tradimento.

4. Tracio, Trassio, Traicio, Traazo, s. f., lat. traditio, trahison, traîtrise.
Fan perjuris e granz traicios. Poëme sur Boèce.
(chap. Fan perjuris y grans traissions.)
Font parjures et grandes trahisons.
Es tracher sel que fai trassios.
B. Carbonel: Joan Fabre.
Est traître celui qui fait trahisons.
Adv. comp. L' emperador felo,
Sel que destruis son frair' a trassio.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
L'empereur félon, celui qui détruisit son frère par trahison.
Lor redra Roma per traazo. Poëme sur Boèce.
Leur rendra Rome par trahison.
ANC. CAT. Tració. CAT. MOD. Traició. ESP. Traición. PORT. Traição. 
(chap. Traissió, traissions.)

5. Trestacios, s. f. scélératesse, insigne trahison.
A Zaenac fec tal trestacios 
Que no feira Judas.
P. Cardinal: Un sirventes ai.
À Zaenac il fit telle scélératesse que ne ferait pas Judas.

6. Trahire, Traire, Trahidor, Traidor, Traydor, Traitor, Traytor, s. m., lat. traditor, traître, perfide.
Vas quascun es enganaire e trahire.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
Vers chacun il est trompeur et traître.
Sobr' els paians Sarrazins trahidors.
G. Adhemar: Non pol esser.
Sur les païens Sarrasins traîtres.
A vos sui fis, et a mos ops, traire.
Folquet de Marseille: Tan m' abellis.
À vous je suis fidèle, et à mon avantage, traître.
Dic vos que etz... fals e traydor. Philomena.
(chap. Dic vos que sou... fals y traidó. Te dic que eres fals y traidó, Ignacio Sorolla Vidal.)
Je vous dis que vous êtes... faux et traître.
Fig. Conosc qu' en folh gazanh
M' an mes mei huelh traidor.
Giraud le Roux: A ley de.
Je connais qu'en fou profit m'ont mis mes yeux traîtres.
Subst. Que 'l traytor seran destrut,
E li trahit ben vengut.
P. Cardinal: Razos es.
Vu que les traîtres seront détruits, et les trahis bien venus.
ANC. FR. Envers traïtor desloial.
Roman du Renart, t. I, p. 144.
Mieux dignes d'estre apellez traditeurs que traducteurs.
(chap. Mes dignes de sé nomenats traidós que traductós.)
Œuvres de Du Bellay, fol. 9.
Alors le desloyal trayteur.
Hist. de Gérard de Nevers, part. II, fol. 15.
CAT. ESP. (Traidor) Traydor. PORT. Traditor. IT. Traditore.
(chap. Traidó, traidós, traidora com la Silvia Dilla Vidal, traidores.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

7. Tracher, Trachor, s, m., traître, perfide.
Pieger es tracher que laire.
(chap. Pijó (pichó) es traidó que lladre. Jordi Pujol es les dos coses, Carlos Puigdemont tamé.)
P. Cardinal: Razos es.
Pire est traître que larron.
Ni 'n tem tracheiritz ni trachor.
P. Cardinal: Ar mi pues.
Et je n'en crains traîtresse ni traître.
Adj. Vostre pastor
Son fals e trachor.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Vos pasteurs sont faux et traîtres.

8. Tracheiritz, Trachoressa, s. f., traîtresse.
Ni 'n tem tracheiritz ni trachor.
P. Cardinal: Ar mi pues.
Et je n'en crains traîtresse ni traître.
Del blasme en que m' a messa,
A tort e a peccat, la falsa trachoressa.
V. de S. Honorat.
Du blâme en quoi m'a mise, à tort et à péché, la fausse traîtresse.
ANC. FR. La mort... tant cruelle, tant trahisteuse.
(chap. La mort... tan cruel, tan traidora.)
Monstrelet, t. I, fol. 120.

9. Tradar, v., livrer, remettre, trahir.
Tradar la causa, so es metre en tenezon de la causa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 77.
Livrer la chose, c'est mettre en possession de la chose.
A obs los Grex Roma volia tradar. Poëme sur Boèce.
Au profit des Grecs Rome il voulait livrer.

10. Trachar, v., trahir.
No s' en deu jes vengar ni grondir ni iraisser ni trachar.
Liv. de Sydrac, fol. 111.
Ne s'en doit point venger ni gronder ni irriter ni trahir.

11. Atracha, s. f., traîtrise.
Senher, no y fo facha
Folhors ni atracha.
J. Esteve de Beziers: El dous temps.
Seigneur, n'y fut faite folie ni traîtrise.

Traia, s. f., sorte de costume, habit guerrier, armure.
Va ferir lo paya sur sa traia obrada. Roman de Fierabras, v. 4636.
Il va frapper le païen sur son armure ouvragée.

Trainar, v., traîner, faire languir.
Be m deuria hom a caval trainar. 
Arnaud de Marueil: En mon cor.
Bien me devrait-on à cheval traîner.
Fig. Per so m train', e m cembela,
E m tra 'l cor de sotz l' aissela.
P. Vidal: Be m pac.
Pour cela me traîne, et me combat, et me tire le coeur de dessous l'aisselle.
Aissi m podetz trainar longamen.
Peyrols: Ben dei. 
Ainsi vous me pouvez faire languir longuement.
Fig. Plus es desiratz grans jois,
Mais val, e quan plus traina.
P. Bremond Ricas Novas ou P. Camor: Iratz chan.
Plus est désirée grande joie, et quand plus elle traîne, davantage elle vaut.
CAT. ESP. (trajinar) Traginar. IT. Trainare. (chap. Traginá.)

2. Trahi, s. m., train, conduite.
Be m cugiey entre mil
Una lial trobar,
Tan cuiava cercar;
Totas an un trahi.
Pierre de Bussignac: Quan lo dous temps.
Bien je pensai entre mille une loyale trouver, tant je pensais chercher; toutes ont même train.
El sieu belh cors d' alegratge
M' a mes en aquest trahi.
Arnaud de Marueil: Belh m' es quan.
Le sien beau corps d'allégresse m'a mis dans ce train.
- Fracas, étalage.
Pueys comanda que l' ost si meta el cami;
Doncxs auziratz gran noyza menar e gran trahi. 
Roman de Fierabras, v. 5032.
Puis il commanda que l'armée se mette au chemin; alors vous ouïriez grande noise mener et grand fracas.
Auran assatz gran trahi
De ricx vestimens detras si.
Brev. d'amor, fol. 129.
Auront assez grand étalage de riches vêtements derrière soi.
Adv. comp. Ab pauc ex un trahi
No son li ric avar.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Peu s'en faut si en un trait (universellement) les riches ne sont pas avares.
Totas en un trahi.
Pierre de Bussignac: Quan lo dous.
Toutes en un trait (universellement).
CAT. Tragi. ESP. Tragin (trajín), tragino. IT. Traino. (chap. Tragí, tragins.)

3. Traina, Tragina, s. f., confusion, tumulte, embarras.
Fan raubadors traina e rap.
Aqui cilh en fai rap o tragina.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72 et 7.
Les pillards font tumulte et rapine.
Là celui-ci en fait rapt ou tumulte.

4. Trainier, adj., traînant, retombant.
Sos gonfainos fon blancx, latz trainiers. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54.
Son gonfanon fut blanc, les côtés traînants.
(chap. Traginán, traginans.)

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge (Lanfranc Cigala)

XXXVIII.

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

 

Estiers mon grat mi fan dir villanatge

Li faillimen vironat de follia

D' un croi marques, e sai qu' eu fas follatge,

Q' ab escien failh per autrui follia;

Mas una res m' escuza, s' o enten,

Que si fossen cellat li faillimen,

Ja del faillir non agr' hom espaven;

E qui mal fa, ben dei sofrir q' om dia.

 

Per qu' eu dirai d' un fol nega barnatge,

Sosterra pretz, e destrui cortesia,

Qu' om ditz qu' es natz de Monferrat linatge,

Mas non pareis a l' obra qu' aissi sia;

Ans crei que fo fils o fraire de ven,

Tan cambia leu son cor e son talen:

En Bonifaz es clamatz falsamen,

Car anc bon faig non sap far a sa via.

 

Son sagramen sai eu qu' el mis en gatge

Als Milanes et a lur compagnia,

E 'n pres deniers per aunir son paratge,

E vendet lur la fe qu' el non avia;

Pero de fe d' eretges no 'l repren,

Qu' el jura leu e fail son sagramen;

E s' el annatz volgues rendre l' argen

Del sagramen, crei q' om lo quitaria.

 

Tant es avols e de menut coratge

Qu' anc jorn no 'l plac pretz de cavalaria,

Per qu' a perdut pro de son heritatge,

Q' anc non reqeis per ardiment un dia;

Mas qar a faz dos traimes tan gen

A son seingnor, a Tan primieramen,

Pois a Milan a cui frais convinen,

E cuia a obs cobrar sa manentia.

 

S' eu fos seigner ja no m feir' homenatge

Adrechamen, car sai qu' el no 'l tenria;

Ni m baisera mais de boch' el visatge,

Car autra vez la m baiset a Pavia,

Pois en baiset lo papa eissamen;

Donc pois aissi tota sa fe demen,

S' ab me jamais fezes paz ni coven,

Si no m baises en cul, ren no 'l creiria.

 

Ai! Monferrat plangues lo flac dolen,

Quar aunis vos e tota vostra gen,

Qu' aissi fenis l' onratz pretz veramen 

Que Monferratz per tot lo mon avia.

 

Aunit Marques, al diabol vos ren

Qui tal vassal taing aital segnoria.

 

Lanfranc Cigala.

viernes, 20 de octubre de 2023

XIII, Oi! Maire, filla de dieu, (Lanfranc Cigala)

XIII.


Oi! Maire, filla de dieu,

E dels angels regina,

Cui Marc et Luc et Matheu,

Chascus sains aclina,

Gardatz mi l' arm' e 'l cors mieu,

Flors de rosa ses spina,

Dieu preian

Que, non segon mon enjan,

M' an jugan;

Mas segon sa merce gran.


Qu' eu ai faig dels peccatz tan,

Per ma folla follensa,

Que, s' ieu vivia mil an

En aspra penedensa,

Tan fai los faillimenz gran

Qu' eu non agra guirensa,

S' ab merce

Dieus no m perdon e m rete,

Non per me,

Qu' eu non ai faig lo per que.


Qu' eu sui fals e mensongiers, 

Enveios e raubaire,

Et ab las autrui moillers

Faillir non doptei gaire,

E cobes e mal parliers

Fu e fins galiaire,

Et engres,

S' ieu trobes cui enjanes,

Per qu' ades

Per tot aital mi confes.


E non ai per me poder

De garir ni baillia,

Per que us veing merce querer,

Gloriosa Maria,

Que mi deignes tant valer

Qu' eu per vos gardatz sia

De tot mal

En aquest segle venal,

Desleial,

E m dones gaug eternal.


Si com dieus fon de vos natz 

E 'n recep carn humana,

E il vostra virginitatz

Remas entier' e sana,

Tot aissi m gardatz, si us platz, 

D' agaiz de mort subitana;

Desplazenz,

Cre qu' eu sia veramenz

Penedenz

De trastotz mos faillimenz.


Lanfranc Cigala.


Ges eu non sai com hom guidar se deia

domingo, 10 de diciembre de 2023

Lanfranc Cigala. Ges eu non sai com hom guidar se deia

Lanfranc Cigala.


Ges eu non sai com hom guidar se deia

Segon lo temps e la sazon que cor,

Q'om de servir non a grat ni lauzor;

Non dic eu ges per o q'om s' en recreia,

Qar de tan pauc non es hom offendenz,

Si tot o fai desapensadamenz,

Q'el non sia malvolgutz e blasmatz;

Aiso mi par ben juecs desegalatz,

Qu'el bes sivals degr' esser grazitz tan

Com es blasmatz lo mals a cels qu' el fan.


Mas sazos es, pos dreitz non seignoreia,

De mudar cor e de cambiar color,

E que semblon li leial trichador

E li plus fin jugador de correia;

Mas savis hom non pot esser fegnenz,

Greus causa es, mas adoncs par sos senz

Quan no 'l sobra talanz ni voluntatz;

Qu'el savis hom, quan ve qu' es enganatz,

Si l' engan pot revirar ab engan,

Non pot miels far aparer son sen gran.


Dieus fon traitz, per que no s taing qu' om creia

Semblan ni ris ni salut de trachor,

Que denan ri e mostra far honor,

E pois detras poing l' amic e 'l guerreia;

Non pot esser plus mortals faillimenz,

Qar de Judas, qui s' en pendet als venz,

Saben per cert que no il fo perdonatz;

Mas eu sivals meillor conven lor fatz,

Sol pendan si li fals que trait m' an,

Qu' ieu lor perdon mon enueg per lor dan.


S' ieu sui traitz, temps mi don Dieus qu' ieu veia

Que d' aital juec posca jogar a lor,

E qui d' aisso mi tengues traidor,

Pauc de saber auri' e trop d' enveia,

Que segon dreg non es ges traimenz

Trair trachor; qu' aissi tot engalmenz

Com es trair son amic malvestatz,

Es son trachor trair pretz e bontatz;

Per que non fail de ren, al meu semblan,

Qui de trair son trachor a talan.


Non dic eu ges, pos lo traitz plaideia

Ab son trachor, ni 'l ten sa bon' amor,

Que ill deia pois percassar desonor,

Qar dreitz no 'l vol ni razos no l' autreia,

Que quant hom fai perdon grazidamenz,

Non entendatz dels gratz que forsa venz;

Tot atressi taing que sia oblidatz

Lo faillimenz, co s' anc jorn no fos natz;

E qui pois vai son trachor mal sercan

De blasm' el trai, e sobre se l' espan.


S' ieu sui traitz, ges n' ai fag fin, ni fatz

Perdon, per qu' ieu non puosc esser blasmatz:

Mas, si venra sazos, ben ai talan

Dels fals trachors trair que trait m' an.

martes, 18 de agosto de 2026

Trocha, Trochia, Troill, Trolh, Trueill, Trueyll, Trulhar, Trompa, Tromba, Trompador, Trumpador, Trompeta

Trocha, Trochia, s. f., loche, sorte de petit poisson.
Quar era dissapte, Thomas no volc manjar carn, e portec hom a K. XII trochias, las qualhs K. donec a Thomas. Philomena.
Parce qu'il était samedi, Thomas ne voulut pas manger de chair, et on porta à Charles douze loches, lesquelles Charles donna à Thomas.
Dels peisonetz c' om tot l' an pren, 
Que an nom trochas e tregans.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Des petits poissons qu'on prend tout l'an, qui ont nom loches et goujons.

Troill, Trolh, Trueill, Trueyll, s. m., lat. torculum, treuil, pressoir. 
Semblon razains preins en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al trull.)
T. de Lantelm et de Lanfranc: Lanfranc.
Semblent raisins pressés en treuil.
Fom plus sorna la piscina
Non es most en trueyll o en tina.
Trad. d'un Évang. apocr.
Fut plus trouble la piscine que n'est moût en treuil ou en tine.
La vit del trolh. Eluc. de las propr., fol. 121.
La vis du pressoir.
ANC. FR.
Abbreuve cuve et treul où bientost le raisin 
Est porté vendangé, pour en tirer le vin.
P. Hegemon, p. 27.
CAT. Trull. IT. Torcolo. (chap. Lo trull de les raboses a Valderrobres, trulls.
ESP. Trujal.)

trull, trujal; Troill, Trolh, Trueill, Trueyll, s. m., lat. torculum, treuil, pressoir.

2. Trulhar, v., lat. torculare, presser, comprimer.
Part. pas. Razims...
Culit se desfay ins al truelh,
Trulhat se depura colan.
Leys d'amors, fol. 36.
Le raisin... cueilli se défait dans le pressoir, pressé il se dépure en coulant.
(chap. Trullá : prensá : comprimí.)

La prensa, vista desde el portal del Pilar, Beceite, Beseit

trull, prensa, vi, oli, almazara

Trompa, Tromba, s. f., trompe, trompette.
Voyez Just. Lipse, Epist. ad Belgas, 44.
Trompas, tabors, seinheiras e penos.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Trompettes, tambours, enseignes et pennons.
Li bruit e il crit e il masan
Que il corn e las trombas fan.
Pierre de Bergerac: Bel m'es cant. 
Les bruits et les cris et les tapages que les cors et les trompettes font.
Loc. fig. Qui malsdysens ama, ama la trompa del diable.
Liv. de Sydrac, fol. 108.
Qui aime les médisants, aime la trompette du diable.
CAT. ESP. PORT. Trompa. IT. Tromba. (chap. Trompa, trompes; la trompeta de Francisco Celma Tafalla o Tafalleta de Valderrobres, trompetes.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

2. Trompador, Trumpador, s. m., trompeteur, corneur. 
Cridon li trompador
Que tuit prengan las armas, li majer e 'l menor.
Li crit e las senheiras e 'l corn e 'l trumpador
Fan retentir la vila.
Guillaume de Tudela.
Les trompeteurs crient que tous prennent les armes, les grands et les petits.
Les cris et les enseignes et les cors et les trompeteurs font retentir la ville.
IT. Trombadore. (chap. Trompeté, trompetés, la trompetera té petera, trompeteres.)

En marzo del 2011, después de hibernar, se fueron a dar un paseo hasta el pantano y ya no volvieron a la finca.

3. Trompeta, s. m., trompette, celui qui sonne de la trompe, ou trompette.
Reys d' armas, heraultz, trompetas. Fors de Béarn, p. 1090.
(chap. Reys d'armes, heraldos, trompetes.)
Rois d'armes, hérauts, trompettes.
CAT. ESP. Trompeta. PORT. Trombeta. IT. Trombetta.
(chap. Tafalleta lo trompeta, trompetes com lo conegut Pepe.)

Francesc tocán una sardana a Calaseit, tots som bons


4. Trompar, Trumpar, v., trompeter, publier au son de la trompe.
K. fe trompar per tota la ost e per vilha. Philomena.
Charles fit trompeter par toute l'armée et par la ville.
Cum flautar o trumpar. Eluc. de las propr., fol. 281. 
Comme flûter ou trompeter.
Laissetz Marcelh' aunidamen,
Quar non issitz trompan o combaten.
Bertrand d'Allamanon: Un sirventes.
Laissa Marseille honteusement, car il ne sortit pas trompetant et combattant.
ANC. FR. Pour ce fist-il tromper et buisiner toute la nuit.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 201.
IT. Trombare. (chap. Trompá; trompetejá; pregoná a so de trompeta.)

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.