Mostrando las entradas para la consulta mortz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mortz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 6 de octubre de 2023

Gavaudan le Vieux. Gavaudas.

Gavaudan le Vieux.


I.

L' autre dia per un mati
Trespassava per un simmelh,
E vi dejos un albespi,
Encontra 'l prim rai del solelh,
Una toza que m ressemblet
Silh cui ieu vezer solia;
E destolgui m de la via
Vas lieys rizen, me saludet.

Totz jauzions, de mon rossi
Dessendey jos sobr' el gravelh;
E pres me pel ponh, josta si
Assec me a l' ombra d' un telh;
Et anc novas no m demandet:
No sai si me conoissia;
Ilh,
oc: per que us o mentria,

Qu' els huelhs e la boca m baizet.


Per pauc de joy no m' endurmi,
Quan mi toqueron siey cabelh.
“Bella, fi m' ieu, cum etz aissi!
D' ombre dieus crei que m' o parelh.”

“Senher,
oc, quar nos ajustet;
Qu' al re no vuelh ni queria,
E si us platz a mi plairia
So don hom pus me castiet.”

“Amiga, segon qu' ieu devi,
Tort n' ey, si jamais m' en querelh;
Pus tan privada etz de mi,
Dir vos ey mon privat cosselh:
Amors m' a tout so que m donet
Selha que mout m' abellia;
Ar no sey vas on se sia,
Per qu' anc res pueis no m conortet.”

“Senher, tan sui d' aquest lati,
Per que la nuech cossir e velh;
Anc pueis pus de vos me parti,
Li mey huelh no preiron sonelh.
Mal o fey qui tan vos lonhet,
E res sos faitz non l' enbuia,
Que la vostra companhia
Estara mielhs qu' anc non estet.”

“Amiga, per bon endesti
Crey que m det dieus aquest parelh
Joy de cambra en pastori,
Que m' es dous, don me meravelh;
Et ancmais tan be no ns anet
Vostra merce e la mia;
Yssit em d' autra baylia,
Et amors en mi no s pecquet.”
“Senher, Na Eva trespasset
Los mendamens que tenia,
E qui de vos me castia
Aitan se muza en bavet.”

II.

Crezens, fis, verays et entiers
Fui vas mi dons tos temps senhor,
Et ilh portava m tan d' onor,
Qu' anc un jorn son joy no m' estrais;
Desaventur' aras lo m trais
Que sap tot lo mon escarnir.
Falsa mortz, que ns a faitz partir
Mi e mi dons, dieus lieys ampar!

Mielhs fora qu' ieu muris primiers
Que ses joy viure ab dolor;
Que perdud ay la bellazor
Dona, qu' anc fos ni er jamais;
Per qu' ay ira, dols e pantais.
Mortz, cum pogues mi dons aussir!
Que totz lo mons degra jauzir
Sas beutatz, e 'l joys remirar.
Dona, per vos mos deziriers
M' aportava de joy sabor,
Ara no m val joi ni m soccor;
Qu' ira m met al cor tan gran fais,
Quan suy en pes cazer mi lais,
E no m puesc nafrar ni delir;
Dona, mais volgr' ab vos murir
Ab joi, qu' ab ira forsenar.

Tant estranhs es mos cossiriers,
Nuech e jorn planc, sospir e plor,
Caitius, desheretatz d' amor,
Ses joy, dolens que d' ira m pais;
E par ben al front et al cais:
Jove saur vielh encanezir,
Cazer, levar e tressalhir,
Me fai ira vius mortz anar.

Jamais no serai prezentiers,
Que perdut ey pretz e valor;
Estar ses joy a deshonor!
Ja d' ombre dieus viure no m lais:
Quec jorn afenisc et abais,
Qu' ira no m pot del cor yssir;
Quan pes de joy per esbaudir,
Tot lo sen pert e m desampar.


Totz autres joys m' es encombriers,

Tant ai lo cor plen de tristor;
Perdud ai vergonha e paor,
Ybres auras vau ybriais;
Ja dieus no m do per qu' ieu engrais,
Ni m lais mais ad amor servir;
Mais vuelh mon cor pessan blezir:
Tos temps serai tortres ses par.

Domna, grans joys, grans alegriers
Vos met' al renc del cel aussor,
Ab los angels que fan lauzor,
Aissi cum sanhs Johans retrais;
Qu' anc fals lauzengiers brus ni sais
Non poc un sol de vos mal dir;
Ni eu no sabria issernir
Los vostres bos aibs ni comtar.

Jehus vos fassa 'l sieu servir
El cel clar paradis remplir,
Entre las verjes coronar.

Quar Gavaudas no pot fenir
Lo planch, ni 'l dol qu' el fa martir,
Jamais res no 'l pot conortar.

//

Gavaudun

Gavaudan le Vieux est un troubadour qui fut connu entre 1195 et 1215 par une dizaine de pièces lyriques en occitan.

On ne sait pas grand-chose de lui, sinon qu'il était originaire du bourg de Gavaudun, ou du comté de Gévaudan qui dépendait des comtes de Provence.

Malgré le peu de textes qui restent, on reconnaît en lui des thèmes assez variés, moraux et politiques, des chansons pieuses, des pastourelles et une complainte pour la mort de sa dame.

Gavaudan cultive un style hermétique empreint d'orgueil, il se complaît dans la difficulté avec une attitude ironique.

Son texte le plus connu est:

La cansó de la crotzada.

Senhor, per los nostres peccatz
--

L'autre dia, per un mati

Crezens, fins, verays e entiers


https://m.youtube.com/watch?v=jrMKj6tD6u4

http://www.trobar.org/troubadours/gavaudan/

https://www.religionenlibertad.com/blog/17185/cancion-cruzada-basada-en-el-llamado-de-givaudan-a-los-principes.html

https://anotacionesdepensamientoycritica.blogspot.com/2011/08/cancion-cruzada-basada-en-el-llamado-de.html

viernes, 13 de octubre de 2023

III. Si cum sel qu' es tan grevatz

III.


Si cum sel qu' es tan grevatz

Del mal que non sent dolor,

Non sent ira ni tristor,

De guiza m sui oblidatz,

Car tant sobrepoia 'l dans

Que mos cors non pot pensar;

Ni nuls hom tro al proar

Non pot saber com s' es grans 

D' En Barral, lo mieu bon senhor; 

Per que, s' er chant o ri o plor, 

Non o pres plus cum feira enans.


Qu' ieu pens si sui enchantatz

O sui cazutz en error,

Quan non trob sa gran valor,

Qu' aissi nos tenia onratz;

Qu' eissamens com l' azimans

Tira 'l fer e 'l fai levar,

Fasia el mans cors dreissar

Vas pretz forssatz e pesans.

E qui pretz e gaug et honor,

Sens, larguessa, astr' e ricor

Nos a tolt, pauc vol nostr' enans.


Ai! quant n' a deseretatz

Qu' eran tuit ric en s' amor!

E quant en moriro 'l jor

Qu' el fo mortz e soteratz!

Qu' en un sol no vitz mortz tans;

Neis qui l' auzia nomar

Hi atendia achaptar,

Tant era sos pretz presans!

C' aissi saup far so nom aussor,

De pauc gran, e de gran maior,

Tro no 'l poc enclaure guarans.


Ai! seigner doutz e privatz,

Cum puosc dir vostra lauzor,

Qu' a lei de riu sorzedor

Que creis on plus es voiatz,

Creis vostre laus en pensans!

E i trob ades mais que far;

E sembla 'l vostre donar,

Don vos creissia 'l talans 

On mais venion queridor,

Mas dieus, cum a bon donador,

Vos donav' ades mil aitans.


Et ar, quan vos fos poiatz,

Faillitz a guiza de flor

Que, quant hom la ve gensor,

Adoncs il chai plus viatz;

Mas dieus nos mostr' ab semblans

Que sol lui devem amar,

E 'l chaitieu mon desprezar 

On passam cum vianans

Qu' autre pretz torna en deshonor

E tot autre sens en folhor,

Mas de cels que fan sos comans.


Ai! seigner dieus, cui non platz

Mortz de negun peccador,

Ans per aucire la lor

Sofritz vos la vostra en patz,

Faitz lo lai viure ab los sans,

Pois sai no 'l volguetz laissar;

E deignatz l' en vos preiar,

Verges, que preiatz per mans

Vostre fill, per qu' el los socor,

Qu' esperans' an tuit li meillor

Els vostres cars precs merceians.


Seigner, meravillas grans

Er, car de vos puosc chantar

Ar quan miels degra plorar;

Pero tan plor en pessans,

Per que ill avinen trobador

Diran de vos mais de lauzor

Que ieu qu' en degra dir mil tans.


    Folquet de Marseille.

XVI, Aissi quo 'l malanans,

XVI.


Aissi quo 'l malanans,

Quant a sas grans dolors

E treballas e plors,

Que solas ni bobans

No 'l fan gaug, tant es grans

Sos dols e sa tristors,

Suy eu, e 'ls ay peiors,

Per lo vescoms prezans

Qu' es mortz, per qu' en deu aver 

Tot Narbones ira e dol, jorn e ser, 

Quar perdut an lur senhor natural; 

Dieus li fassa, s' il platz, lay bon ostal!


Qui cassara engans

Ni malfaitz ni folhors

Ni falses ni trachors,

Ni qui n' er ta membrans

Hueymais d' era enans

Quo 'l vescoms caps d' onors,

Qu' era de pretz senhors

E capdels e gardans?

Aras l' a volgut aver

Nostre senhors et ab se retener,

Que say mest nos non a laissat aital

Ni de Fransa tro 'l rey de Portogal.


Greu mortz, tu fas plorans

Estar ab grans dolors

Ducx et emperadors,

Cavaliers e sarjans,

E donas malestans,

Quar bayssatz lur valors;

Qu' el mielhs dels pus melhors

N' as menat, don es dans,

E grans es talas per ver:

Tan de dol n' ay, qu' a pauc no m lays chazer, 

E nueg e jorn el cor ira mortal,

Que si soan sai tug li Proensal.


E qui fara mais tans

De plazers ni d' amors,

Ni er tan bo secors

A paupres vergonhans!

Qu' elh non era duptans

Ni y garava ricors,

Et era dels melhors,

Paires e capdelhans,

E 'n tug avia poder:

E qu' elh sia mortz, las! e qui s pot tener

Que no s plore ab gran dolor coral,

Quar en sa mort prendem tug dan e mal.


Hueymais er mos afans

Dolens ab grans freiors,

Quan no veirai la flors

Dels frugz ben afruchans

E 'l mielhs e 'l pus amans

Et ab mais de dossors

Et ab mais de lauzors,

E 'l pus humilians

Et ab mais de gran plazer

Que, mil ans a, nuls hom pogues vezer,

Era 'l vescoms N Amalricx dous, lial,

Que de maire non nasquet pus cabal.


Pus dieus non vol deschazer,

Et a luy platz, ben deu a nos plazer;

Mas preguem lo tug ensems a jornal

Qu' elh lo met' al regne celestial.


Jean Esteve.

IV. Fortz chauza es, que tot lo maior dan

IV.


Fortz chauza es, que tot lo maior dan

E 'l maior dol, las! qu' ieu ancmais agues,

E so don dei totz temps plaigner ploran,

M' aven a dir en chantan e retraire;

Que selh qu' era de valor caps e paire

Lo rics valens, Richartz, reys dels Engles,

Es mortz, ai dieus! quals perd' e quals dans es!

Quant estrang mot, e quant greu per auzir!

Ben a dur cor totz hom qui 'l pot suffrir.


Mortz es lo reys, e son passat mil an

Qu' anc tan pros hom no fo; ni no vi res,

Ni ja non fo mais hom del sieu semblan,

Tan larcs, tan pros, tan arditz, tals donaire;

Qu' Alixandres, lo reys que venquet Daire,

No cre que tan dones ni tan messes;

Ni anc Charles ni Artus tan valgues;

Qu' a tot lo mon se fes, qui 'n vol ver dir,

Als us doptar et als autres grazir.


Meravil me qu' el fals secgle truan

Auza estar savis hom ni cortes,

Pus ren no i val belh ditz ni fait prezan;

E doncs per que s' esfors' om pauc ni guayre?

Qu' era nos a mostrat mortz que pot faire,

Qu' a un sol colp a lo mielh del mon pres,

Tota l' onor, tot lo pretz, tot lo bes;

E pus vezem que res no i pot guandir,

Ben deuriam meins duptar al murir.


Ai! senher reys valens, e que faran

Hueimais armas ni gran tornei espes,

Ni ricas cortz, ni belh donar ni gran,

Pus vos no i etz qu' en eras capdelaire?

Ni que faran li liurat a maltraire,

Silh que s' eran en vostre servir mes, 

Qu' atendion qu' el guazardon vengues? 

Ni que faran sels que s degran aucir 

Qu' aviatz faitz en gran ricor venir?


Avol vida e piez de mort auran

E tos temps dol, qu' en aissi lor es pres;

E Sarrazi, Turc, Payan e Persan,

Que us duptavon mais que hom nat de maire,

Creisseran tan d' orguelh tot lor afaire

Que plus greu n' er lo sepulcres conques;

Et dieus o vol, quar si 'l non o volgues,

E vos, senher, visquessetz, ses mentir

De Suria los avengra a fugir.


Jamais non ai esperansa que i an

Reys ni princeps qui cobrar lo pogues;

Pero tug silh qu' el vostre loc seran

Degran saber cum fos de pretz amaire,

E qual foron vostre dui valen fraire,

Lo joves reys e 'l cortes coms Jaufres;

E qui en loc remanra de vos tres

Ben deu aver fin cor e ferm cossir

De totz bos aips enansar e grandir.


Bel senher dieus, vos qu' etz vers perdonaire,

Vers dieus, vers hom, vera vida, merces,

Perdona li, que ops e cocha l' es;

E non gardetz, senher, al sieu falhir,

E membre vos com vos anet servir.


Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.


Complaintes Historiques. I. Quascus plor e' planh son dampnatge, Guillaume, moine de Beziers.

Complaintes Historiques.


I.


Quascus plor e' planh son dampnatge,

Sa malanansa e sa dolor,

Mas ieu las! n' ai en mon coratge

Tan gran ira e tan gran tristor

Que ja, mos jorns, planh ni plorat

Non aurai lo valen prezat,

Lo pros Vescomte, que mortz es,

De Bezers, l' ardit e 'l cortes,

Lo gai e 'l mielh adreg e 'l bon,

E 'l melhor cavallier del mon.


Mort l' an, et anc tan gran otratge

No vi hom, ni tan gran error

Mais far, ni tan gran estranhatge

De dieu et a nostre senhor,

Cum an fag li can renegat

Del fals linhatge de Pilat

Que l' an mort; e pus dieus mort pres

Per nos a salvar, semblans es

De lui, qu' es passatz al sieu pon

Per los sieus estorser laon.


Mil cavallier de gran linhatge

E mil dompnas de gran valor

Iran per la sua mort a ratge,

Mil borzes e mil servidor

Que totz foran gent heretat,

Si 'lh visques, e ric et honrat:

Ar es mortz, ai dieus! quals dans es!

Guardatz quals etz ni quo us es pres,

Ni selhs qui l' an mort qui ni don,

Qu' eras no ns acuelh ni ns respon.


A senhor tan fort deu salvatge

Esser, al gran et al menor,

Quan del sieu honrat senhoratge

Nos membrara e de l' honor

Que ns fetz et de la fezautat

Vas selhs qu' eron a mort jutjat:

Ar es mortz, ai dieus! quals dans es!

Caitieu, cum em tug a mal mes!

Vas qual part tenrem, ni ves on

Penrem port, tot lo cor m' en fon!


Ric cavallier, ric de linatge,

Ric per erguelh, ric per valor,

Ric per sen, ric per vassallatge,

Ric per dar e bon servidor,

Ric d' erguelh, ric d' umilitat,

Ric de sen e ric de foldat,

Belhs e bos, complitz de totz bes,

Anc no fo nulhs hom que us valgues;

Perdut avem en vos la fon

Don tug veniam jauzion.

Selh dieu prec que fetz trinitat

De se mezeis en deitat,

Qu' el cel, on lo maior gaugz es,

Meta l' arma, e non li pes,

Et a totz selhs qui pregatz son

De son ben soccor' et aon.

Guillaume, moine de Beziers.

https://www.persee.fr/doc/ccmed_0007-9731_1968_num_11_44_1461

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Viscounts_of_B%C3%A9ziers


Index:


II, mon chan fenisc ab dol et ab maltraire

III, Si cum sel qu es tan grevatz

IV, Fortz chauza es, que tot lo maior dan

V, Cascus hom deu conoisser et entendre

VI, Ailas! per que viu lonjamen ni dura

VII, Era par ben que valors se desfai,

VIII, Anc non cugey que m pogues oblidar

IX, Belh senher dieus, quo pot esser sufritz

X, Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

XI, Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens,

XII, Pus partit an lo cor En Sordel e 'N Bertrans

XIII, Ab marrimen et ab mala sabensa

XIV, Razos non es que hom deya chantar

XV, Ples de tristor, marritz e doloiros

XVI, Aissi quo 'l malanans,

XVII, Planhen, ploran ab desplazer

XVII, Planhen, ploran ab desplazer

XVII.


Planhen, ploran ab desplazer

Et ab gran trebalh, las! qu' ieu ai,

Fenisc mon chan, quar re valer

No m poiria negus temps mai;

E vuell que gaug parta de me,

Pus mortz a partit d' aquest mon

En Guillem de Lodeva de

Que m venia joys jauzion.


Mortz, menat n' as selh qu' en poder 

Avia pretz fi e veray,

E sabia far son dever

Mielhs que lunhs qu' en remanha say,

E mielhs so qu' a valor s cove,

E mielhs bos faitz de cor volon,

Per que aitan, quan m' en sove,

Ai piegz que selh qu' om viu rebon.


E qui sabra mais mantener

Proeza tan be? non lo y say,

Quar aquilh que an mais d' aver

Son pus cobe e pus savay;

Tot quant es e mi eys menscre,

Quar moron aquilh qui bos son

E 'l malvat vivon, dieus! per que

Tan de dol n' ay qu' el cor mi fon.


Esta terra 'n val menhs per ver

Per sa mort, e so qu' als pros play,

Dos e condugz e sostener

Los paupres en lur gran esmay,

Et aver de forfag merce;

Mala mortz, tu as frag lo pon

Don venian tug aquest be,

E menat l' as, ieu no say on.

Que m' enanso miey mal saber,

Que negus temps mais no 'l veyray?

Ailas! e tan greu desplazer

Del franc gent noyrit que faray?

Dieus li perdo, qu' el mon soste,

E 'lh done l' ostal deziron

On so 'ls apostol pres de se,

E 'l gaug perdurable damon.


Maire de dieu, fons de merce,

La tua grans bontatz l' aon,

E 'l meta lay on an ab te

Las verges gay joy jauzion.

Jean Esteve.

miércoles, 4 de octubre de 2023

Guiraud le Roux.

Guiraud le Roux.


I.


A la mia fe, amors,

Gran peccat avetz de me,

Quar no m voletz dar nulh be

Entre totas mas dolors.

Cen vetz ai cor que m recreya,

E mil que ja no farai;

E quar bos afortimens

Val, e deu valer, e vens,

Ja no m dezafortirai.


Mas, segon l' afan qu' ieu tray,

Ai ieu de bos pensamens,

E, malgrat de malas gens,

Aus pensar so qu' a mi play;

E pens que ma domna deya

Per me oblidar ricors:

E sens, cui ieu ges non cre,

Mostra me que no s cove,

E qu' el pensars es folhors.


Mas mal trazen creis honors,

C' om estiers pretz non rete,

E pueys apres aizes ve,

Qu' en aissi s noyris valors;

E qui alques non desreya

Ja no fara bon essay,

Qu' en totz faitz val ardimens:

Mas l' arditz sia temens

Lai on temers valra may.


De plan ardimen morrai,

O m' aucira espavens,

Si merces no m' es guirens:

Doncx ab cal escaparai?

Non sai, mas merces i veya,

Que sens, ni gienhs, ni vigors

No m val ni m' enansa re,

Si 'l blanc cors delgat e le

No vens franqueza e doussors.


Mi son li maltrag sabors,

Mas ma domna, en dreit se,

Se capten mal vas merce,

Quar no m fai qualque secors;

Sobreiramen senhoreya,

Quar sap qu' ieu lo sufrirai;

Que quan m' agr' obs chauzimens,

Me fai erguelh non calens;

Veus tot quan de mal l' estai.


Ben fort aventura ai

Qu' om mais non l' es desplazens;

Ni es belhs aculhimens

Mas quan d' aquels qu' elha fai

A quascun que la corteya,

Segon los corteiadors:

Mas mi non enten ni ve;

Ni ieu, cum qu' elha m mal me,

No m virarai ja alhors.


Belhs Alixandres, l' enveya

Que neguna res vos fai

Es adreitz pretz covinens,

Don vostre cors es manens,

Et a totz jorns si creis may.


II.


Nulhs hom non sap que s' es grans benanansa,

S' enans non sap quals es d' amor l' afans;

E ges per so, bona domna presans,

No m tardasetz hueimais vostra honransa,

S' aver la dei, ni 'l vostres plazers es;

E si no us platz, molt val mentirs cortes;

Et ieu vuelh mais plasen mensogna auzir,

Que tal vertat de que tos temps sospir.


E s' a vos platz mos bes ni ma honransa,

Pois vostres sui, plaza vos mos enans,

Que rics honors, on plus autz es e grans,

Deu miels gardar que non prenda mermansa;

Quar pretz dechai lai on sofrainh merces;

Et ieu volgra q' uns autres o disses,

Quar vos cuidatz, per tal quar vos dezir,

Que us o digua per miels vos convertir.


Tan me fezes plazer vostr' acoindansa,

Qu' hueimais mi par que seria engans,

Si us plazia ma perda ni mos dans;

Qu' anc pueis no vi vostra desafizansa,

Pois a vos plac que per vostre m prezes,

Ni ieu non fis per qu' aver la degues;

Ans sui vostres trop miels que no us sai dir,

Sol quar m' avetz donat de que consir.


Mas quar no us vei, ai temensa e duptansa

Qu' el vostres cors covinens, benestans,

Gais e cortes, avinens, ben parlans,

So teinh' a mal, e n' estau en balansa;

Quar si destricx m' en ven, al mieu tort s' es,

Quar ai estat tan de vostre paes;

Quar plus soven deuria om venir

Lai on hom a a viure et a morir.


III.


A ley de bon servidor

Que sospira e que s complanh,

Quan benanansa 'l sofranh,

E, per cobrir sa dolor,

Fai belh semblan e belha captenensa,

E non a ges de servir recrezensa;

Per tal semblan mi cuiav' ieu cobrir,

E sui destregz plus qu' ieu eys no sai dir,

E fa m falhir ma folha conoyssensa.


Pero al cor ai doussor

Mesclat ab un joy estranh,

En que s' adoussa e s' afranh

Lo mals qu' ai per fin' amor;

Q' umils e fis vau queren mantenensa

A ma dona, en cui nays e comensa

Joys e jovens per que 'l dey obezir;

Qu' el plus aut ram de la flor la remir,

Flors es de pretz, e frugz de gran valensa.


Ai! belh cors francx ab honor,

La genser qu' el mon remanh,

Ieu muer, si cum fetz el banh

Serena, lo vielh auctor,

Que per servir sofri greu penedensa;

Tot en aissi abelhis et agensa

A fin' amor que m vol a tort aucir;

Que nueg e jorn mi nafron siei cossir,

Mas ieu m conort qu' ab merce truep guirensa.


De totas avetz la flor,

Dompna, mas merces hi tanh,

Pueys auretz so que pertanh

A bon pretz et a ricor;

Per merce us prec, dona, qu' amors vos vensa,

Que ja mos chans no us torn' a desplazensa;

Quar ie us tem tan que no us aus descobrir

Mon fin talen, don ieu cug totz morir,

E conosc ben qu' aucir m' a trop temensa.


Mon cor ai en gran folhor,

Per qu' eras en plor e 'n planh;

Quar conosc qu' en folh gazanh

M' an mes mey huelh traydor;

E selh que quier tos temps sa dechazensa

Trobar la deu, senes tota falhensa,

Si cum ieu fatz, que so que plus dezir

m' enfolhetis, e m tolh si mon albir

Qu' aver non puesc de mi eys retenensa.


IV.


Ara sabrai s' a ges de cortezia

En vos, dona, ni si temetz peccat:

Pus que merces m' a del tot oblidat,

Si m socorretz, er vos ensenhamens;

E pus en als, dompna, etz tan conoyssens, 

Conoscatz doncx que mal vos estaria, 

S' entre tos temps no trobava ab vos 

Qualque bon fag o qualque belh respos.


E quar dezir tan vostra senhoria,

Quan m' auriatz a dreg ocaizonat

So qu' anc no fo ni er ja per mon grat,

Si m deuria pueis valer chauzimens;

Pero en me non es ges l' ardimens

Que ja us clames merce, si tort avia;

Qu' ab tot lo dreg n' estauc ieu temeros

Que ja no m puesca ab vos valer razos.


E non es ges valors ni galardia,

Qui destrui so que trob apoderat,

Mas tantas vetz vos o aurai mostrat,

Per que us sembla mos castiars niens;

Pero quant es dona sobrevalens

En pren erguelh sa valors, e desvia;

E ges erguelhs totas vetz non es bos,

Et estai gen a luecx et a sazos.


Anc per ma fe, sol qu' a vos greu no sia,

Non vi nulh cors tan sem d' umilitat

Cum lo vostre, mas be sai de beutat

Ja per autra no sera faitz contens;

Enans sai be que, si eron cinc cens,

Qual que chauzis la gensor, vos penria;

E melher etz, sol que merces y fos:

Mas trop pert hom per un ayp o per dos.


Ades y fatz gran sen e gran folhia,

Quar sui vostres, e no m' en sabetz grat;

Mas ja non vuelh qu' en blasm' om ma foudat;

E volria que m fos lauzatz lo sens,

Quar de bon sen mov bos afortimens,

Et anc fols hom no s' afortic un dia,

Ni ieu no vi anc bon drut nualhos,

Per qu' ieu m' esfortz d' esser aventuros.


Vostr' om serai si ja non vos plazia,

E vostres sui, qu' amors m' a ensenhat

Que no creza fol respos ni comjat;

Que si 'ls crezes, mortz fora recrezens,

E morrai tost, si calaquom no vens;

Ieu que vos lais, o vos que siatz mia,

Tot y murrai o serai poderos:

Aquest conort mi te de mieg joyos.


Alixandres, de cor y entendia

Dieus, quan formet vostre cors amoros,

E parec be a las belhas faissos.


Bona domna, merces y tanheria,

Car si aissi pert mon senhor e vos,

Greu aurai mais esmenda d' aquest dos.


V.


Auiatz la derreira chanso

Que jamais auziretz de me,

Qu' autre pro mos chantars no m te,

Ni ma dompna no fai semblan qu' ie 'l playa;

Pero non sai si l' am o si m n' estraya,

Quar per ma fe, dompna corteza e pros,

Mortz sui si us am, e mortz si m part de vos.


Mas a plus honrad' ochaizo

Murrai, si us am per bona fe;

Sitot noqua m faitz autre be, 

Tot m' es honors so que de vos m' eschaya; 

Et ieu cossir on plus mon cor s' esmaya, 

Que qualqu' ora es hom aventuros; 

Quar ges tos temps no dur una sazos.


Sivals no l' am ges en perdo,

Quar ades mi ri quan mi ve,

Sol aquest respieg me soste

E m sana 'l cor e m reve e m' apaya:

Quar semblans es, et es vertatz veraya,

Si mos vezers li fos contrarios,

No m mostrera belh semblan ni joyos.


E ja non er ni anc no fo

Bona dona senes merce,

Et on mais n' a, plus l' en cove;

Ni anc non vi erguelh que no dechaya; 

Ieu non dic ges que ma dona erguelh aya, 

Ans tem que lieis m' aya per ergulhos, 

Quar l' aus querre so don mi tarza 'l dos.


Pus ses vos non truep guerizo,

Dona, ni non dezir mais re,

Gent m' estara, s' a vos sove 

Del vostr' ome cuy espavens esglaya. 

Mon cor an pres, dona corteza e guaya, 

Vostre belh huelh plazent et amoros: 

Pres sui ieu be, mas bel' es ma preizos.


Tan formet dieus gent sa faisso,

E tant a de beutat en se,

Per qu' ieu sai e conosc e cre

Qu' el gensers es del mon e la plus guaya; 

E quar li platz qu' ieu sa valor retraya,

Cuia m' aver ajudat a rescos:

Pero bon m' es, mais mielher volgra fos.


Senher Dalfi, tant sai vostres fags bos, 

Que tot quan faitz platz et agrad als pros.


Dona, merce, avinen, bel' e pros,

Que per vos mor En Giraudet lo Ros.

//

https://www.bartleby.com/lit-hub/critical-and-biographical-introduction-by-harriet-waters-preston-18361911-6/

https://librivox.org/the-worlds-best-poetry-volume-3-sorrow-and-consolation-part-1-by-various/

https://wordwool.com/betrayal-poems-collection/

https://www.forgottenbooks.com/en/download/MasterpiecesoftheWorldsLiteratureAncientandModern_10163792.pdf

https://locongres.org/fr/applications/dicodoc-fr/dicodoc-recherche?type=historic&dic[0]=TDF&q2=loubati%C3%A8re&start=6000

https://www.poetryexplorer.net/search.php?subject=ADULTERY

https://books.google.de/books?id=-ioHrCj6RnwC&pg=RA1-PA80&lpg=RA1-PA80&dq=%22Guiraud+le+Roux%22&source=bl&ots=tmvTPCXrjP&sig=ACfU3U2goGXqm2kvZC5PXlp6dJ3TCTfGXA&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjkrtOoot2BAxVF0AIHHV3_CzcQ6AF6BAg4EAM




viernes, 13 de octubre de 2023

XVI, Us amicx et un' amia,

XVI.


Us amicx et un' amia,

Sordel, an si un voler,

C' a lur semblan non poiria

L' us ses l' autre joi aver;

E si l' amigua moris

Aisi que l' amicx o vis,

Que no la pot oblidar,

Qual seria meils a far

Apres lieis, viur' o morir?

Diguatz d' aiso vostr' albir.


Guilem, tant am ses bauzia

Lieis que m ten en son poder,

Que senes lieis no volria

Viure per negun aver;

Per que de l' amic m' es vis

Que, si mortz de lui partis

Lieis on ha tot son cuiar,

Que meils li seri' anar

Lai ab lieis que sai languir

Tos temps, e dolor sufrir.

Sordel, ja pro no i auria

L' amigua, so sai en ver,

Si l' amicx per lieis moria;

E faria s fol tener,

Per qu' el viures l' es plus fis;

E 'N Andreus, sitot s' ausis,

No i guazanhet re, so m par;

E vos sabetz mal triar,

C' om non deu aisso seguir

Don pot mals ses ben venir.


Guilem de la Tor, folia

Mantenetz, al mieu parer:

Com podetz dir que deuria

Vida meils que mortz valer

A selui que no s jauzis

De joi, e tos temps languis?

Quan qu' el o degues durar,

El mezeis, ses tot duptar,

Se deuri' enans ausir,

S' esters non pogues fenir.


En Sordel, ieu trobaria

A ma razo mantener

Plus que vos de companhia;

C' aiso deves ben saber

Qu' en mort non a juec ni ris,

E vida atrai et aizis

Mains bens, qui 'ls sap percassar;

Per que deu laissar estar

So don plus no s pot jauzir

L' amicx, e deu s' esbaudir.


Ja tan no s' esbaudiria,

Guilem, que chant de plazer;

C' aver sol li membraria

Qu' el se pogues ja tener

Que dols e plors no 'l marris;

E s' enaissi doncx fenis,

Poirion l' adreg lauzar

L' amador de ben amar,

E serion li consir

Fenit e ill plor e ill sospir.


Sordel, quar verais pretz fis

Es en N' Alazais aclis,

Ses velania mi par

Que dei' aquest plag jutgar;

E so qu' ill en volra dir

Deu ben a totz abelir.


Car totz hom pros s' abelis

De Na Conja e s grazis,

Guilem, son valen pretz car,

C' ab N' Alazais deia far

Lo jutguamen e complir,

E tuit lo devem grazir.


Guillaume de la Tour et Sordel.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Ebles de Signe, - évêque de Clermont

Ebles de Signe. Une tenson. Il répond à la question propose Guillaume Gasmar:

Guilem Gaimar, quan li deptor
Mi van apres tot jorn seguen,
L' uns me tira, l' autre me pren,
E m' apelon baratador;
Ieu volgr' esser mortz ses parlar,
Qu' ieu no m' aus en plassa baisar,
Ni vestir bos draps de color,
Quar hom no m ve que sa lengua no m traia,
E s' ieu d' amor trac mal, be s tanh que m plaia.
N Eble cauzetz.

Millot, III, 405. Papon, II, 463.

Ebles d' Uisel. Trois tensons, dans une desquelles il dit à Gui d' Uisel:
Gu', ie us part mon escien
Un joc don serez conquis,
En qal cuidatz q' om moris...
Que tota una nuoit d' avenz
Jacsez ab lei don es gaiz,
O us tengues us dels Algais
En lega lo terz d' un dia;
Chausez qal volriaz mais.
Gu' ie us.

Et dans une autre:
En Gui, digaz laqal penriaz vos,
E non mentez, sitot vos faiz feignenz,
Capa de pers un mes denant avenz,
E grans osas afaitadas ab ros
Tro a kalenda maia,
O tot l' estiu dona cortesa e gaia?...
En Gui digaz.
Nostrad. 100. Crescimbeni, 71. Bastero, 82. Millot, III, 1.

Ecuyer de l' Isle. Une pièce qui commence ainsi:
Lonja sazo ai estat vas amor
Humils e francx et ai fach son coman
En tot cant puesc, et anc per nulh afan
Que ieu sofris ni per nulha dolor...

Ay! com cugey fos dins d' aital color
Com semblet al semblan,
Et en aissi com es sa beutat gran
Ni com val mais, gardes mai sa onor;
En aissi com es de jenser paratge,
Agues en si mais de retenemen,
Et en aissi com es de bel estatge,
Contra son pretz temes far falhimen.
Lonja sazo.
Millot, III, 398. Papon, III, 462.


Elias de Barjols, t. III. Quatorze pièces.
N Elias de Barjols si fo d' Agenes, d' un castel que a nom Perols. Fils fo d' un mercadier, e cantet meils de negun home que fos en aquella sazon.

E fetz se joglars; et accompaingnet se com un autre joglar que avia nom Olivier, et aneron lonc temps per cortz. El coms Anfos de Proensa si los retenc ab se, e det lor moillers a Barjols e terra: e per so los clamavan

N Elias et Olivier de Barjols. En Elias s' enamoret de la comtessa ma dompna Carsenda, moiller del comte, quant el fo mortz en Cesilia, e fes d' elleis suas cansos bellas e bonas tant quant ella visquet. Et el s' en anet rendre al hospital de Saint Beneic d' Avignon; e la definet.
En atretal esperansa
Cum selh que cassa e no pren,
M' aura tengut lonjamen
Amors, que m dona e m' estrai;
Et ieu quo 'l joguaire fai,
Que sec juec perdut e 'l te,
Sec mon dan e fug el be.
En atretal.
Nostrad. 33. Crescimbeni, 18. Bastero, 82. Millot, I, 378. Papon, II, 279. Hist. Litt. XIV, 38. P. Occ. 38.

Elias Cairels, t. III et IV.
Elias Cairels si fo de Sarlat, d' un borc de Peiregorc, et era laboraire d' aur e d' argen, e deseignaire d' armas: e fetz se joglar. Mal cantava e mal trobava, e mal violava e peich parlava; e ben escrivia motz e sons. En Romania stet lonc temps; e quant el s' en parti, si s' en tornet a Sarlat, e lai el moric.
Une autre biographie le présente au contraire comme fort habile:

Sap be letras e fo molt sotils en trobar et en tot quant el volc far ni dir.

E serquet la maior part de terra habitzada, e pel desdeing qu' el avia dels baros e del segle, no fo tant grazitz com la soa obra valia.
Qui saubes dar tan bon cosselh denan
Quo fai apres, quan lo damnatg' es pres,
Ja negus homs no fora sobrepres.
E doncx per que s' en vai negus tarzan
Ni eslonhan d' aquelh senhor servir
Que volc per nos mort e pena sufrir?
Per so no s deu hom tarzar de ben faire,
Qu' apres la mort lo cosselh no val guaire. (N. E. leo après)


Guaire no val quant hom a pres lo dan,
E de lur dan faire son ben apres
Li comt' e 'l rey e 'l baron e 'l marques,
Que l' us l' autre s' aucis en guerreyan.
Aissi faran crestiantatz perir;
E degran mielhs Turcx e Paias aucir
E recobrar lo dreiturier repaire,
Iherusalem, e conquistar lo Cayre.


Qu' al Cayre son Arabitz e Persan,
Guarditz e Turcx de paor entrepres;
Et anc pays tan leu no fon conques
Cum selh fora, quar tug se van doptan,
Qu' en lor sortz an trobat, senes falhir,
Que crestias devon sobr' els venir
E la terra conquistar e 'l repaire;
E 'l termes es vengutz, al mieu veiaire.
Veiaire m' es que negus no sap tan
De gen parlar, que retraire pogues
Las grans honors, las riquezas ni 'ls bes
Que auran silh que de lai passaran...
Qui saubes.

Dans une tenson avec Isabelle sa dame, il répond entre autres:
Domn' Ysabell', en refreitor
Non estei anc matin ni ser,
Mas vos n' auretz oimais lezer,
Qu' en breu temps perdretz la color.
Estier mon grat, mi faitz dir vilania;
Et ai mentit, qu' ieu non crei qu' el mon sia
Domna tant pros ni ab beutat tan gran
Com vos avetz, per qu' ieu i hai agut dan.
N Elias Cairel.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, I, 378. P. Occ. 108.


Elias Fonsalada.
N Elias Fonsalada si fo de Bargairac, del evesquat de Peiregorc. Bels hom fo molt de la persona, e fo fils d' un borges que se fes joglar: En Elias fo joglars atressi; no bon trobaire mas noellaire fo; e saup ben estar entre la gen.
Dans une de ses pièces il dit:
Ja no gabarai los Bretos,
Qu' atressi m vauc cum ilh muzan,
E conosc qu' ieu fas d' un dan dos,
Quar tan li sui fis ses enjan;
S' ie m part de lieys, e que faray?
E si remanh, tan pauc o say;
Ben l' amav' ier, huey l' am dos tans,
Aissi s vay doblan mos talans.
De bon luec.
Bastero, 82. Crescimbeni, 184. Millot, III, 398. P. Occ. 366.

Elias d' Uisel, t. IV.
Elias d' Uisel si avia un castel que avia nom Casluz, paubre en paubreira de blat e de vin; e quan cavalier ni bon ome i venian, el lor dava bel solatz e bel acuillimen, et en loc de gran cozes lor dizia suas cansos e sos sirventes e suas coblas. En Gauselms si 'l respondet a 'N Elias, recordan la paubreira del castel e de lui. E si 'n fetz aquesta cobla:
Ben auria obs pans e vis, etc.
Elias d' Uisel respondet a la cobla d' En Gauselm faidit:

Gauselm, ieu meseis garentis
Que non ai d' aver gran largor,
Que non taing que vos desmentis;
S' ieu sui paubres, vos avetz pro argen,
A Guilelma la pro e la valen,
Jensor pareil non a de lai la mar
A lei de soudadera e de joglar.
Bastero, 82. Millot, III, 1.

Eschileta. Couplet en réponse à Guigo de Cabanas:
Guigo, donan sai que conquier
Rics hom pretz e fina valor
Ab qu' el dos faitz si' ab honor
De cel qui 'l da e cel qu' el quier,
Quar dos mal datz desabriza
Valor e prez e 'ls mendiza;
Qu' autretan fai qui dona follamen
Com a bon prez qui dona d' avinen.

Esperdut. Dans une pièce il dit à sa dame:
De vos domna, en cui bon pretz s' autreya
Pro serai ricx, si denhatz aculhir
Qu' ieu clam merce en mas chansos jasse,
E si no us play, no m fassatz autre be.
Lo dezirier.

Les vers suivants sont tirés d' un sirvente contre le seigneur Lombric:
Lo pecchaz es tan desplazens
Qu' el fai en luoc de drudas druz,
Et es a sa cort ben vengutz,
Tant fort l' es aquel juocs plazens;
Qu' il n' es privaz
E 'n sufre en patz
Sas voluntatz;
Et autr' om natz
Non pot dos datz
De lui traire.
Qui non diria.
Millot, III, 399.

Esquilha. Tenson avec Jozi, ou Ozi, auquel il propose:
Jozi, diatz, vos qu' es homs entendens,
Si la bela, que us fai voler amors,
Tramet per vos e us vol fayre secors
Que us colc ab se, mas vielha senes dens
Trobaretz lai per aital covenensa,
Que lo i faretz una vetz ses falhensa
Ades enans que 'l bela s colc' ab vos,
O al partir, cal penretz d' aquest dos?
Jozi diatz vos.
Millot, III, 399.

L' évêque de Bazas. Une pièce dans laquelle il fait ainsi le portrait de sa dame:
Bella dompn' ab cors plazen,
Triat col grans de la flor,
Am eu del mon la genzor,
Qe negun ab leis no s pren:
Oilz de falcon trait de muda,
Boca rien per ben dir,
E 'l cor plus dolz per sentir
C' un prims ranzans sus car nuda.
Cor poder saber.

L' évêque de Clermont. Voyez le Dauphin d' Auvergne.
Dans un sirvente adressé à Pierre de Maensac, il dit:
Peire de Maensac, ges lo reis no seria
Tan savis com hom di, s' el el sout retenia
Cavallier cui sos cors trai mais a joglaria
Q' a valor ni a sen ni a cavalaria,
E s' anc jorn vos i tenc, fetz o per cortesia...

Escondre ben deu el, quan dis qu' el rei seguia,
Qu' el no 'l sec ni no 'l pot s' a pe non o fazia;
E qui caval non a mentres que guerra sia
No m sembla ges n' agues, quan guerra non seria;
E cavallier d' a pe qui mal ditz ni feonia
Non deu estar en sout, si tromba non avia.
Peire de Maensac.
Millot, 1, 303.