Mostrando las entradas para la consulta ricor ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ricor ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de abril de 2026

Ric

Ric, adj., goth. Riiks, sax. Rica, francic. Richi, noble, puissant, fort, illustre.
Voyez (Watcher) Wachter, Gloss. (germann.) germanicum, v° Reich; Mayans, Orig. de la lengua esp., t. II, p. 225; Aldrete, p. 203-362; Denina, t. III, p. 64.

NOBLEZA ARAGONESA; Ric, adj., goth. Riiks, sax. Rica, francic. Richi, noble, puissant, fort, illustre.

Ric cavallier, ric de linatge,
Ric per erguelh, ric per valor.
Guillaume, moine de Beziers: Quascus plor.
Noble cavalier, noble de lignage, noble par fierté, noble par valeur.
Serai plus ricx qu' el senher de Marroc.
(chap. Siré mes ric que lo siñó de Marruecos; yo no dic may Marroc.)
Augiers: Per vos.
Je serai plus puissant que le seigneur de Maroc.
Ieu ni autre, no us em pars
De pretz ni de ric linhatge.
Rambaud de Vaqueiras: A vos bona.
Moi ni autre, ne vous sommes égaux en mérite ni en illustre lignée.
Que 'l dig son bon e 'l fag son aut e ric.
Aimeri de Peguilain: En aquelh temps.
Vu que les paroles sont bonnes et les actions sont hautes et fortes.
ANC. FR. C'est dans le sens de puissant que Joinville a dit, p. 25:
Mon frère le sire de Vauquelour et les autres riches hommes qui là estoient.
Voyez les observations de Du Cange sur ce passage, p. 51 de l'édition de
1668.
Et y eut maint riche coup feru entre icelles parties.
Monstrelet, t. II, fol. 40.
CAT. Los richs homens eren aixi anomenats no per ser richs o tenir molts bens, sino per esser de clar linatge y poderosos.
Bosch, Titols de honor de Cathalunya, p. 320, col. 2.
(N. E. En Aragón, ricos omes, ricos hombres : nobles, nobleza.)
Moral. Poders d' aur ni d' argen
No us daran ja bon pretz,
Si ric cor non avetz.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Pouvoir d'or et d'argent ne vous donneront jamais bon mérite, si noble coeur vous n'avez.
Fig. Lo plus rics jorns es oi de la setmana.
(chap. literal: Lo mes noble día es avui de la semana.)
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Le plus noble jour de la semaine, c'est aujourd'hui.
- Riche, opulent, qui possède.
Ricx hom, quan fai sas calendas
E sas cortz e sas bevendas.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Homme riche, quand il fait ses calendes et ses assemblées et ses festins.
Sel que laissa lo mal e fai lo be es ricx de totz bes. Liv. de Sydrac, fol. 66.
Celui qui laisse le mal et fait le bien est riche de tous biens.
Fig. Ai! quant n' a deseretatz,
Qu' eran tuit ric en s' amor!
Folquet de Marseille: Si cum selh.
Ah! combien elle en à déshérités, qui étaient tous riches en son amour!
Subst. Las malvastatz d' un ric so plus grans que d' un paure.
(chap. Les maleses d'un ric són mes grans que les d'un pobre; la malissia.)  
Liv. de Sydrac, fol. 25.
Les mauvaisetés d'un riche sont plus grandes que d'un pauvre.
Li flac ric de paratge.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Les lâches riches de parage.
Joves ric cui non platz messios,
Cortz ni guerra.
Bertrand de Born: Un sirventes fatz.
Jeune riche à qui ne plaît dépense, cour ni guerre.
- De grand prix, magnifique.
Ricas armas e cadeira e campolieit emperial.
V. de P. Vidal.
Riches armes et siége et tente impériale.
En ricas cortz ai vist, mantas sazos,
Paubr' enrequir e recebre grans dos.
Arnaud de Marueil: Si cum li peis.
En riches cours j'ai vu, (en) maintes saisons, pauvre enrichir et recevoir grands dons.
ANC. FR.
Riches fu li tournois desous la tour autive. 
Romancero français, p. 18.
- Abondant, grand.
Fan rics condutz e pleniers.
Raimond de Miraval: Bertran si.
Font grands repas et pléniers.
CAT. Ric. ESP. PORT. Rico. IT. Ricco. (chap. Ric, rics, rica, riques; noble, nobles.)

2. Ricor, s. f., noblesse, illustration, dignité, honneur.
Ges Amors segon ricors no vai.
B. de Ventadour: Bel m' es qu' ieu.
L'Amour ne va point selon illustration.
Totz joys li deu humiliar,
E tota ricors obezir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Toute joie lui doit être soumise, et toute dignité obéir.
- Témérité, hardiesse, prétention.
Loc. Non aus dir tan de ricor 
De mi denhes penre patz.
Raimond de Castelnau: Er a ben dos.
Je n'ose dire tant de témérité que de moi elle daignât accepter accord.
- Richesse. 
El mon non a thesaurs ni gran ricor
Que si' aunitz, sapchaz, qu' ieu prez un guan.
B. Arnaud de Montcuc: Ancmais. 
Au monde il n'y a trésor ni grande richesse qui soit honni sachez (-le), que je prise un gant.
ANC. CAT. Ricor. IT. Riccore.

3. Rictat, s. f., puissance, dignité, noblesse, richesse.
No m cal temer son pretz ni sa rictatz.
Aimeri de Bellinoy: Nulhs hom.
Il ne me faut craindre sou mérite ni sa noblesse.
Qui non a grans rictatz
O bonas heretatz.
B. Sicart de Marjevols: Ab greu.
Qui n'a pas de grandes richesses ou de bons héritages.
ANC. FR. *Joiaus, deniers et richeté.
Roman del conte de Poitiers, v. 264.
ANC. CAT. Rictat.

4. Riquesa, Riqueza, Riquescha, s. f., puissance, noblesse, richesse.
Non es dregz qu' om l' abais sa riqueza.
Bertrand de Born: Pus li baron.
Il n'est pas juste qu'on lui abaisse sa puissance.
No mi dei noire paratges
Ni riquescha ni hautz lignatges. 
Folquet de Romans: Domna ieu pren.
Ne me doit nuire parage ni noblesse ni haut lignage.
Lor creysxiria lurs possessios e lurs riquesas. Philomena.
Leur croîtrait leurs possessions et leurs richesses.
CAT. Riquesa. ESP. PORT. Riqueza. IT. Ricchezza. (chap. Riquesa, riqueses. En valensiá, riquea.)

5. Ricamen, Ricamens, adv., puissamment, noblement, richement, prétencieusement, superbement.
Senher, parlatz ricamen.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Seigneur, vous parlez noblement.
A! per que vol clercx belha vestidura,
Ni per que vol viure tan ricamen?
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.
Ah! pourquoi clerc veut-il beau vêtement, et pourquoi veut-il vivre si superbement?
CAT. Ricament. ESP. PORT. Ricamente. IT. Riccamente. (chap. Ricamen o rícamen, ya que lo acento primé está a la i. Yo solgo escriure los adverbios sense tilde, com si lo acento lo portaren a la e final, ...men.)

6. Ricairel, s. f. dim., petit riche, demi-riche.
Ricairel
D' on escassedat nays.
T. d'un Comte et de Guillaume: Guilhem.
Petits riches d'où avarice naît.

7. Riquir, v., accroître, enrichir.
Emperairiz, pregatz per mei,
Qu' en farai vostre pretz riquir.
Marcabrus: D' emperaire.
Impératrice, priez pour moi, vu que j'en ferai votre mérite accroître.
Part. pas. fig. Lo saber don suy riquitz.
Pierre d'Auvergne: Gent es.
Le savoir dont je suis enrichi.

8. Ricaut, adj., hautain, fier, altier, prétentieux. 
M' en fauc ricautz a sazos
A guiza de paubr' ergulhos.
P. Rogiers: Per far.
Je m'en fais fier à propos à guise de pauvre orgueilleux.
(chap. Ricot, ricots, ricota, ricotes; altané o altanero, pujadet, altiu, pretensiós; altanés o altaneros, pujadets, altius, pretensiosos; altanera, pujadeta, altiva, pretensiosa; altaneres, pujadetes, altives, pretensioses.)

9. Ricos, adj., altier, hautain, rude, rigoureux.
Vos quier e us essenh
Que no siatz ricos.
Amanieu des Escas: El temps de.
Je vous demande et vous donne avis que vous ne soyez pas hautain.
Es la batalha mot longa e ricosa e perilhosa. V. et Vert., fol. 67.
Est la bataille moult longue et rude et périlleuse.
Fig. De motz ricos no tem Peire Vidal.
Hugues de l'Escure: De motz ricos.
En mots rudes je ne crains pas Pierre Vidal.
ANC. CAT. Ricos.

De motz ricos no tem Peire Vidal.

10. Ricaudia, s. f., vanité, fierté, prétention.
Entendre m fazia Amors
En folla ricaudia. 
Peyrols: Camjat ai.
Affectionner me faisait Amour en folle prétention.

11. Ricozia, s. f., hauteur, insolence.
Dizen, fazen vilania
Als autres per ricozia.
Brev. d'amor, fol. 119.
Disant, faisant vilenie aux autres par insolence.

12. Enriquir, Enrriquir, Enrequir, v., enrichir, grandir, devenir fier, puissant, enorgueillir.
Senes lieis non puosc ricx devenir,
Mas, s' ill plagues, ela m pogr' enriquir.
Aimeri de Belmont: Ja n' er.
Sans elle je ne puis riche devenir, mais, s'il lui plaisait, elle pourrait m'enrichir.
En ricas cortz ai vist mantas sazos
Paubr' enrequir e recebre grans dos.
Arnaud de Marueil: Si cum li peis.
En riches cours j'ai vu (en) maintes saisons pauvre enrichir et recevoir grands dons.
Las quals glieias enrriqui.
(chap. Les cuals iglesies va enriquí : fé riques, fé grans, dotá.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 37.
Lesquelles églises il enrichit.
Ades brota lo bos espers
Qu' ieu ai, per que me n' enriquis.
Pierre d'Auvergne: De jost' als.
Incessamment croît le bon espoir que j'ai, c'est pourquoi je m'en enorgueillis.
Fig. Quan Ricors s' umilia,
Humilitatz s' enriquis.
Peyrols: Quoras que.
Quand Dignité s'humilie, Modestie devient fière.
Prov. Om no deu enriquir
Lo sieu, e pueis l' aucia.
Pons de Capdueil: Ben es folh.
Homme ne doit pas enrichir le sien, et puis qu'il le tue.
Part. pas. Vilas es et outracuiatz
Totz hom, quan si sent enrequitz.
Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres.
Vilain est et extravagant tout homme, quand il se sent enrichi.
Cela que foudat guida
Cuia s' esser enrequida. 
Hugues de Saint-Cyr: Longamen.
Celle que folie guide croit s'être enrichie.
CAT. Enriquir. IT. Inricchire. (ESP. Enriquecer) (chap. Enriquí, enriquís: yo me enriquixco o enriquixgo, enriquixes, enriquix, enriquim, enriquiu, los de la Ascuma se enriquixen en les subvensions; enriquit, enriquits, enriquida, enriquides; yo me enriquiré; yo me enriquiría; si yo me enriquira o enriquiguera.)

Aznar, Pujol; Enriquir, Enrriquir, Enrequir, v., enrichir, grandir, devenir fier, puissant, enorgueillir.

13. Enrequezir, v., enrichir, devenir riche.
Per se enrequezir volon enpaubrezir tot lo mon.
(chap. Pera enriquís volen empobrí (a) tot lo mon (o món).)
V. et Vert., fol. 14.
Pour s'enrichir is veulent appauvrir tout le monde.
Lo paures, cant enrequezis, es plus gentils que cel que non ac re.
(chap. Lo pobre, cuan se enriquix, es mes gentil que aquell que no té res. Vore la paraula Re.)
Liv. de Sydrac, fol. 38.
Le pauvre, quand il devient riche, est plus gentil que celui qui n'eut rien.
ESP. (enriquecer, enriquecerse) PORT. Enrequecer. (chap. enriquí, enriquís : fés ric.)

viernes, 20 de octubre de 2023

XXXIV, Del tot vey remaner valor

XXXIV.


Del tot vey remaner valor

Qu' om no s n' entremet sai ni lay,

Ni non penson de nulh ben say,

Ni an lur cor mas en l' aor;

E meron mal clercx e prezicador,

Quar devedon so qu' a els no s cove,

Que hom per pretz non do ni fassa be;

Et hom que pretz ni do met en soan

Ges de bon loc no 'l mov al mieu semblan.


Quar dieus vol pretz e vol lauzor,

E dieus fo vers hom, qu' ieu o say;

Et hom que vas dieu res desfay,

E dieus l' a fait aitan d' onor,

Qu' al sieu semblan l' a fait ric e maior,

E pres de si mais de neguna re;

Doncx ben es folhs totz homs que car no s te,

E que fassa en aquest segle tan

Que sai e lai n' aya grat on que s n' an.


Ar se son faitz enqueredor

E jutjon aissi com lur play;

Pero l' enquerre no m desplay,

Ans me plai que casson error,

E qu' ab belhs digz plazentiers ses yror

Torno 'ls erratz desviatz en la fe,

E qui s penet que truep bona merce;

Et en aissi menon dreg lo gazan

Que tort ni dreg no y perdan so que y an.


Enquers dizon mais de folhor

Qu' aurfres a dompnas non s' eschay,

Pero si dompna piegz no fay

Ni 'n leva erguelh ni ricor,

Per gen tener no pert dieu ni s' amor;

Ni ja nulhs homs, si 'lh estiers be s capte,

Per gen tener ab dieu no s dezave;

Ne ylh per draps negres ni per floc blan

No conquerran ja dieu, s' al re no y fan.


Tug laisson per nostre senhor,

Nostre clercx, lo segle savay,

E no pessan mas quan de lay

Aissi 'ls guart dieus de dezonor,

Cum elhs non an ni erguelh ni ricor,

Ni cobeytatz no 'ls enguana ni 'ls te,

Ni volon re de so belh que hom ve;

Res no volon, pero ab tot s' en van;

Pueys prezon pauc qui que s' i aia dan.


Sirventes, vay al pros comte dese

De Toloza, membre 'l que fag li an,

E guart se d' elhs d' esta hora enan.


Guillaume de Montagnagout.

martes, 10 de octubre de 2023

Giraud, Giraut, Guiraut, Salignac, Salinhac

Giraud de Salignac.

Giraud, Giraut, Guiraut, Salignac, Salinhac


I.

A vos cui tenc per dona e per senhor,
Bona dona, volgra clamar merce
Per un' amor que deves vos mi ve,
Que m destrenh tan que, si 'n breu no m secor
Vostre gen cors, non puesc vius remaner:
Et anc no vos o auzei far parer;
E si us en sui cent vetz vengutz denan
Pueys, quan vos vey, no us aus dir mon talan.

Ans qu' ieu vos vis, vos aic tan fin' amor
Qu' ieu non amava tant autrui ni me;
Quan vos vi pueys, doblet l' amors desse
E trobey vos a mos huelhs pus gensor
Qu' ins en mon cor no us sabia vezer,
Tant c' autr' amor mi fetz del cor mover;
Mas la vostra no s' en part tan ni quan,
Et empero anc no hi ac tan gran.

Non esgardetz ves mi vostra ricor,
Humilitat esgardar hi cove
Per amor dieu, e s' autre pro no m te,
No m tengua dan, s' ieu vos dic ma clamor;
Quar ges, dompna, no m' en puesc estener,
Si m fors' amors que m ten en son poder;
E de senhor deu hom far son coman,
Pus que partir no s' en pot on que an.

No m tenguan dan ab vos devinador
Ni lauzengier cui dieus de mal estre;
Sitot ab lieys qu' enguanet mi e se
Mi tengron dan, pero non fatz clamor,
Quar anc en re no la 'n vim mais valer,
Ni anc
despueys no fetz mas decazer;
Per qu' ieu la 'n vey per tos temps a mon dan,
E do m' a vos lial e ses enjan.

El mon non a rey ni emperador
Que puesc' aver mais de fin pretz ab se
Que ieu, dompna, si vos mi voletz be,
Ni m retenetz per vostre servidor;
En vos podon complir tug mey voler,
Mas ieu m' en prenc so que non aus querer,
A quascun jorn cinc cens bais en pensan,
De que non tem gelos ni mal parlan.

Bella dompna, de vos puesc dir en ver
Que de fin pretz, d' amicx e de poder
Creyssetz totz jorns, e us anatz melhuran,
Qu' autra dompna del mon ges no val tan.

II.

Per solatz e per deport
Me conort
E m don alegransa;
E ja no feira descort,
S' ieu acort
E bon' acordansa
Trobes ab lieys qu' am pus fort;
C' autre tort,
Vos dic ses duptansa,
No l' ai mas l' amor que 'l port.
Pieitz de mort
Me vol per semblansa;
Mas de lauzengiers mi lau,

Quar fan cuidar qu' ieu am alhors,
E pueys demandon que fau,
Ni on ai pauzada m' amors;
Et ieu, quar soi mals e brau,
Tem los tan que dirai la lor;
La genser es qu' hom mentau,
E la mielher de sa ricor;
Francha, de bella paria,
Gen parlans, e de belh solatz
La trobaretz quascun dia;
E tot quan fai ni ditz platz;
Sens e pretz e cortezia,
Guaieza e fina beutatz
Estan ab lieys nueg e dia.
Sitot enueia als malvatz
D' al re non cossire,
Mas s' amor dezire
Que m des;
Son dous plazen rire
M' a donat martire
Engres;
On qu' ieu m' an ni m vire
El cor la remire
Ades;
E pes e cossire,
E non l' aus ges dire
Que m' ames,
Qu' el sobramors qu' ieu l' ai m' en te,
E paors que l' enueg desse;
Mas en luec de clamar merce
L' ai fin' amor e bona fe;
Qu' en tan quan mars ni terra te
Non a tan fin aman cum me.
La valens reyna mante
Domney, fina beutat ab se
Part totas las dompnas qu' hom ve;
E non ai sobredig de re.
De Monferiol non dic re,
Mas valor e fin pretz mante.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Giraut_de_Salignac

Giraut (or Guiraut) de Salignac (or Salinhac) was a jongleur and troubadour from the Quercy. His castle was Salignac. According to his vida he composed cansos, sirventes, and descortz, though only one canso and one descort survive. His composition were characterised, so his biographer says, by "grace and skill". He may have written under the patronage of Azalais of Toulouse, whom he mentions in his poetry. His name is sometimes erroneously given as Guilhem.

https://dbpedia.org/page/Giraut_de_Salignac

lunes, 9 de octubre de 2023

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Pierre Vidal.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals



I.


Ab l' alen tir vas me l' aire

Qu' ieu sen venir de Proensa;

Tot quant es de lai m' agensa,

Si que, quan n' aug ben retraire,

Ieu m' o escout en rizen,

E 'n deman per un mot cen,

Tan m' es bel quan n' aug ben dire.


Qu' om no sap tan dous repaire

Cum de Rozer tro c' a Vensa

Si cum clau mars e Durensa,

Ni on tan fins joys s' esclaire;

Per qu' entre la franca gen

Ai laissat mon cor jauzen

Ab lieys que fa 'ls iratz rire.


Qu' om no pot lo jorn maltraire

Qu' aia de lieys sovinensa,

Qu' en lieys nais joys e comensa;

E qui qu' en sia lauzaire,

De be qu' en digua no i men;

Que 'l mielhers es, ses conten,

E 'l genser quel mon se mire.



E s' ieu sai ren dir ni faire,

Ilh n' aya 'l grat, que sciensa

M' a donat e conoissensa,

Per qu' ieu sui guays e chantaire,

E tot quant fauc d' avinen

Ai del sieu belh cors plazen,

Neis quan de bon cor cossire.


II.


Si col paubres que jay el ric ostal

Que noca s planh, sitot s' a gran dolor,

Tan tem que torn ad enueg al senhor,

No m' aus planher de ma dolor mortal;

Be m dei doler, quar aissi m mostr' erguelh

La res del mon qu' ieu plus dezir e vuelh;

Sivals d' aitan non l' aus clamar merce,

Tal paor ai qu' ades s' enueg de me.


Si m' aiut dieus, peccat fai criminal

Mia belha domna, quar no m socor,

Ben sap qu' en lieys ai mon cor e m' amor

Tan que non pens de nulh autre jornal;

Dieus! per que m sona tan gen ni m' acuelh,

Pus pro no m te d' aisso don plus mi duelh;

E cuia m doncs aissi lunhar de se!

Ans sufrirai so qu' ai sufert ancse.

Que sufrir tanh a senhor natural

Lo tort e 'l dreg e 'l sen e la folhor,

Quar greu pot hom de guerra aver honor

Pois qu' es faiditz ses grat de son ostal;

Be sui faiditz, si de s' amor me tuelh;

No m' en tolrai, ans l' am mais que no suelh:

Tenra m ja vil pus ab mal no m rete!

Non o deu far, quar per amor m' ave.


Aissi m' a tot ma domn' en son cabal,

Que, si m fai mal, ja no m veira peior,

Qu' el sieus plazers m' a tan doussa sabor

Que ges del mieu no m remembra ni m cal;

Non es nulhs jorns s' amors el cor no m bruelh,

Per qu' ai tal gaug, quan la vezon mei huelh,

E quan mos cors pensa del sieu gran be,

Qu' el mon non vuelh ni dezir autra re.


Sabetz per que 'l port amor tan coral?

Quar anc no vi tan belha ni gensor

Ni tan bona, per qu' ieu n' ai gran ricor

Quar sui amics de dona que tan val.

Ai! si ja vei que josta se m despuelh,

Mielhs m' estara qu' al senhor d' Issiduelh

Que mante pretz, quant autre si recre;

E non sai plus, mas aitan n' ai Jaufre.


Aissi cum selh que bada al veirial

Que il sembla belhs contra la resplandor,

Quant ieu l' esgart al cor n' ai tal doussor

Qu' ieu m' en oblid per lieys que vey aital;

Be m bat amors ab las vergas qu' ieu cuelh,

Quar una vetz en son reial capduelh

L' emblei un bais dont al cor mi sove.

Ai! cum mal viu qui so qu' ama no ve!


Als quatre reys d' Espanha esta mout mal,

Quar no volon aver patz entre lor,

Quar autramen son ill de gran valor,

Franc et adreit e cortes e leyal,

Sol que tan gen fezesson lur escuelh

Que viresson lor guerra en autre fuelh

Contra la gen que nostra lei mescre,

Tro qu' Espanha fos tota d' una fe.


Belhs Castiatz, senher, per vos mi duelh, 

Quar no us vei lai, e quar mi dons non ve 

Na Vierna cui am de bona fe.


Ieu dic lo ver aissi cum dir lo suelh: 

Qui ben comensa, e pueissas s' en recre, 

Mielhs li fora que non comenses re.


III.


Pus tornatz sui en Proensa

Et a ma dona sap bo,

Ben dei far bona chanso

Sivals per reconoissensa;

Qu' ab servir et ab honrar

Conquier hom de bon senhor

Don e ben fag et honor,

Qui be 'l sap tener en car;

Per qu' ieu m' en dei esforsar.


E quar anc no fitz fallensa,

Sui en bona sospeisso

Qu' el maltraitz mi torn en pro,

Pus lo bes tan gen comensa;

E poiran s' en conortar

En mi tug l' autr' amador,

Q' ab sobresfortz de labor

Trac de freida neu fuec clar

Et aigua doussa de mar.


Qu' estiers non agr' ieu guirensa, 

Mas quar vei que vencutz so,

Sec ma domn' aital razo

Que vol qu' om vencutz la vensa;

Qu' aissi deu apoderar

Franch' umilitatz ricor,

Mas ieu no y trob valedor

Qu' ab lieis me puesc' ajudar,

Mas precs, e merce clamar.


E pos en sa mantenensa

Aissi del tot m' abando,

Ja no m deu dire de no,

Que, ses tota retenensa,

Sui sieus per vendr' e per dar;

E totz hom fai gran folhor

Que di qu' ieu me vir alhor;

Mais am ab lieys mescabar

Qu' ab autra joy conquistar.


E sel que long' atendensa

Blasma, fai gran fallizo;

Qu' er an Artus li Breto

On avion lur plevensa,

Et ieu per lonc esperar

Ai conquis tan gran doussor,

Un bais que forsa d' amor

Mi fetz a ma domna emblar,

Mas er lo m deu autreiar.


Ses pechat fis penedensa,

Et ai quist ses tort perdo,

E fatz de nien gen do;

E trac d' ira benvolensa,

E gaug entier de plorar,

E d' amar doussa sabor;

E sui arditz per paor,

E sai perden gazainhar,

E, quan sui vencutz, sobrar.


Bels Raynier, per ma crezensa,

No us sai par ni companho,

Quar tug li valen baro

Valon per vostra valensa;

E pos dieus vos fetz ses par,

E us det mi per servidor,

Servirai vos de lauzor

E d' als quant o poirai far,

Bel Raynier, car etz ses par.


IV.


De chantar m' era laissatz

Per ira e per dolor

Qu' ai del comte mon senhor,

Mas pos vei qu' al bon rey platz,

Farai tost una chanso

Que porten en Arago

Guillems e 'n Blascols romieus,

Si 'l sos lor par bons e lieus.


E s' ieu chant com hom forsatz,

Pus mon senher n' a sabor,

Non tengatz per sordeyor

Mon chan, qu' el cor m' es viratz

De lieys don anc non aic pro,

Que m gieta de sospeisso;

E 'l partirs es mi tan grieus

Que res non o sap mas dieus.


Traitz sui et enguanatz

A lei de bon servidor,

Quar hom mi ten a folhor

So don degr' esser honratz,

E n' aten tal guazardo

Cum selh que serv a fello;

Mas s' ieu derenan sui sieus,

A meins me tenh que Juzieus.


A tal domna m sui donatz 

Qu' ieu viu de joy e d' amor 

E de pretz e de valor, 

Qu' en lieis s' afina beutatz, 

Cum l' aurs en l' arden carbo; 

E quar mos precs li sap bo 

Be m par qu' el segles es mieus, 

E qu' el reys ten de mi fieus.


De fin joi sui coronatz

Sobre tot emperador,

Quar de filha de comtor

Me sui tant enamoratz;

Don n' ai mais d' un pauc cordo

Que Na Raymbauda me do,

Qu' el reys Richartz ab Peitieus

Ni ab Tors ni ab Angieus.


E sitot lop m' apellatz,

No m' o tenh a deshonor,

Ni si m cridon li pastor,

Ni si m sui per lor cassatz;

Et am mais boscx e boisso

No fauc palaitz ni maizo,

Et ab joi li er mostrieus

Entre vent e gel e nieus.


La Loba ditz que sieus so,

Et a ben dreg e razo,

Que per ma fe mielhs sui sieus

Que no sui d' autrui ni mieus.

//

https://fr.wikipedia.org/wiki/Peire_Vidal

Peire Vidal (Fin xiie siècle - début du xiiie siècle - on perd sa trace vers 1205) est un troubadour de langue occitane originaire du Languedoc.


Fils d’une famille aisée de Toulouse, ce troubadour est à la fois un poète de l’amour et un homme public : options politiques et amours tumultueuses sont étroitement liées.


Esprit libre et indépendant, il s’instaure en conseiller des suzerains, et son franc parler lui vaut quelques revers du destin.


Son œuvre à l’esthétique travaillée et présente, émouvante, légère, nous conserve l’image d’un amoureux éternel mais à chaque fois passionné et sincère ; elle amorce aussi une nouvelle forme de l’art des troubadours.


Il est à Malte vers 1204-12051 à la cour du comte de Malte, le corsaire Enrico Pescatore2,3 qu'il célèbre dans ses poèmes4.


Grand amateur de femmes, il est, et sera toute sa vie, pourchassé par des maris jaloux, qui ont de solides raisons de l’être. Un chevalier de Saint Gilles lui fait même couper un bout de la langue pour le punir d’avoir eu l’outrecuidance de se vanter, publiquement, d’être l’amant de sa femme. Cette affaire faisant grand bruit en Provence, le troubadour toulousain part pour la Grèce. Il y épouse une très jolie fille qu’il croit être la nièce de l’empereur de Constantinople et, fort de cette conviction, il dépense une fortune à armer une flotte destinée à conquérir son « empire en attente d’héritage ». Il est ainsi, Peire Vidal ! Méprisant les avares, il dépense sans compter… l’argent de ses protecteurs. Avec sa femme, pendant leur équipée grecque, ils voient grand en tout. Pourquoi ne se donneraient-ils pas des titres impériaux ? Ils se les donnent. A son retour en France, il se brouille avec Raymond V qui lui interdit l’entrée dans Toulouse. Leur désaccord va durer pendant quelques années au cours desquelles ils vont se battre à coups de mots. Mais la profonde amitié n’est pas atteinte et les beaux jours reviennent. Lorsque Raymond V meurt en 1194, Peire Vidal, en signe de deuil, s’habille de noir, fait couper les oreilles et la crinière de ses chevaux et oblige ses serviteurs à se laisser pousser barbe et ongles. Lors d’un séjour en Provence, le turbulent troubadour vit un grand amour qui fait scandale avec la belle Vierna, vraisemblablement fille d’Arles. Tous les poèmes du « grand fol » nous content ses amours et ses voyages mouvementés. L’une de ses œuvres retrace ce qui semble bien être la plus extraordinaire de ses aventures. Il y chante ses liens avec la fille du comte de Pennautier… Amours furtives de la séduisante Orbria avec le poète qui la rejoint vêtu d’une peau de loup… Chassé et battu par les bergers trompés par son déguisement, il est porté, un jour, à demi mort chez sa belle, la « louve de Pennautier » comme elle fut surnommée.


Peire Vidal fut le premier troubadour à avoir fait l'objet d'une édition critique de ses œuvres par Karl Bartsch en 1857.


Les poésies de Peire Vidal, éditées par Joseph Anglade, Librairie Honoré Champion éditeur, (les classiques du Moyen Âge) Paris, 1913

Le Loup amoureux (poèmes de Peire Vidal) traduction de Francis Combes, Fédérop, coll. "Troubadours", Gardonne, 2014


http://www.trobar.org/troubadours/peire_vidal




Peire Vidal[1] (* um 1175 in Toulouse; † um 1210) war ein altokzitanischer Trobador.[2] Er schrieb sehr persönlich gehaltene Lieder in Formvollendung und bilderreicher Sprache.[2] 45 dieser Lieder sind überkommen, davon sogar zwölf mit Melodie.



https://de.wikipedia.org/wiki/Peire_Vidal


Peire Vidal lebte als fahrender Sänger in Frankreich, Spanien, Italien und dem Orient.[2] Außerhalb seines musikalisch-poetischen Werkes finden wir keinen zeitgenössischen Bezug zu seiner Dichter-Sänger-Persönlichkeit. Eine kurze okzitanische Biografie, die etwa fünfzig Jahre nach seinem Tode verfasst wurde, hat fiktionalen Charakter und beruht auf Episoden, die auf seinen Gedichten aufbauen.[3] Lediglich die Eröffnungszeile der Biografie ist im engeren Sinne biografisch.[3] Dort heißt es: „Si fo de Tolosa, fils d'un pelissier“.[3] „Er stammt aus Toulouse und ist der Sohn eines Kürschners.“ Die Pelz- und Lederwarenindustrie war im 12. Jahrhundert in der Nähe der Kirche Saint Pierre des Cuisines in Toulouse etabliert.[3]


Peire begann seine Karriere zusammen mit dem Troubadour Bernart Durfort um 1176 am Hofe des Grafen Raymond V. von Toulouse. Er blieb dort bis 1190, als er sich nach einem Streit mit dem Grafen auf die Suche nach anderen Gönnern machte.[4] Viele seiner frühen Gedichte waren Vierna de Porcellet gewidmet, einer Verwandten des Grafen. In einigen dieser Gedichte agieren Peire, Vierna und Raymond in einer Dreiecksbeziehung.[4]


Von Toulouse aus begab er sich an den Hof von König Alfons II. von Aragon, wo er bis zu dessen Tode im Jahr 1196 gut lebte.[5] Gelegentlich besuchte er den Hof von Alfons Sohn Peter II. von Aragon.[5] Im Streit zwischen den Herrschern von Toulouse und Aragon nahm Peire den Standpunkt von Aragon ein.[5] Er besuchte den Hof von König Alfons VIII. von Kastilien in Toledo im Jahre 1195 und danach mehrfach bis 1201.[5] Er blieb auch einige Zeit am Hof von König Alfons IX. von León, wo die galizisch-portugiesische Lyrik der okzitanischen gegenüber vorgezogen wurde.[5]


Unter Peires vielen kleineren Gönnern befanden sich William VIII von Montpellier und seine Frau, die byzantinische Prinzessin Eudokia Komnene.[5] William war sowohl ein Vasall von Peter II. als auch dessen Schwiegervater.[5] Peire besuchte den aragonesischen Hof während einiger seiner Besuche in Narbonne, aber obwohl die regierende Vizegräfin dieser Stadt, Ermengarde von Narbonne, eine bemerkenswerte Gönnerin der Troubadours war (Sie unterstützte beispielsweise Azalais de Porcairagues), gibt es keinen Hinweis darauf, dass sie Peire förderte oder dass dieser Lieder für oder auf sie schrieb.[5] Peire war auch eng mit dem Vizegrafen von Marseille Barral de Baux verbunden.[5] Wegen eines Liebeshandels mit dessen Gemahlin Azalais musste er nach Italien flüchten.[6] Vidal nahm am Dritten Kreuzzug teil und kam bis Zypern, wo er sich mit einer Griechin verheiratete.[6] Peire Vidal beendete seine Tage vermutlich am Hofe von Alfons III. von Aragon.[6]


Peire Vidal fungierte als Berater vieler großer Persönlichkeiten seiner Zeit.[7] Er selbst zeichnete sich durch eine unverwechselbare, originelle, poetische Persönlichkeit voller Einfallsreichtum und Schärfe aus.[7] Geschickt in Parodie und Karikatur nahm er oft eine prahlerisch-übertreibende Grundposition ein.[7] Diese Haltung führte er so weit, dass dies nur noch als Selbstironie ausgelegt werden kann.[7] Er rühmte sich, „der beste aller Kavaliere“ und „der unwiderstehlichste aller Liebhaber“ zu sein.[7] In seiner Liebeslyrik tritt immer sein persönlicher Charakter hervor, der nicht von allzu großem Ernst geprägt ist.[7] Sein Stil ist klar und einfach, dennoch formvollendet und immer persönlich gehalten.[7] Besonders geschätzt wird sein Lied Anc no mori, in dem er selbst seine dichterische Produktivität beschreibt: „De mots ricos no tem Peire Vidal!“ „Vor reichen Worten fürchtet Peire Vidal sich nicht!“[7]

Peire Vidal wird in Ezra Pounds Gedicht Pierre Vidal und in Ford Madox Fords Roman The Good Soldier sowie in Leopold von Sacher-Masochs Novelle Venus in Furs erwähnt.

F.A. Brockhaus (Hrsg.): Brockhaus Enzyklopädie. In vierundzwanzig Bänden. Peire Vidal. 19. Auflage (1986–1994). Band 16. F.A. Brockhaus, Mannheim 1991, ISBN 3-7653-1100-6, S. 633.

Peire Vidal. In: Meyers. 6. Auflage. Band 15, S. 541.

Veronica M. Fraser: The Songs of Peire Vidal: Translation and Commentary. Peter Lang, New York 2006, ISBN 0-8204-7922-5.

https://www.discogs.com/artist/844176

https://www.allmusic.com/artist/mn0001758782








lunes, 4 de diciembre de 2023

Arnaud de Marueil. La grans beutatz e 'l fis ensenhamens

Arnaud de Marueil


La grans beutatz e 'l fis ensenhamens

E 'l verais pretz e la bona lauzors

E 'l cortes aips e la fresca colors

Que son en vos, bona domn' e plazens,

Mi donan gienh de chantar e sciensa;

Mas grans paors m' en tolh e grans temensa,

Qu' ieu non aus dir, dona, qu' ieu chan de vos;

E ren no sai si m' er o dans o pros. 


Ieu vos am tan, dona, celadamens

Que res no 'l sap mas quant ieu et Amors,

Ni vos eyssa, tan grans sobretemors 

Me tolh ades que no us aus far parvens!

Tal paor ai qu' ira e malsabensa

N' aiatz, domna, quar vos port entendensa! 

E pus no us aus ren dire a rescos, 

Dirai vos o sivals en mas chansos.


Ja non serai vencutz ni recrezens

De vos amar, sia sens o folhors;

Quar s' ieu follei per vos, mais m' er honors

Que s' ab autra m' aondava mos sens;

E si ricors mi tolh vostra valensa,

Per merce us prec qu' umilitatz vos vensa,

Sivals d' aitan, dona genser qu' anc fos, 

Que mos servirs vos plas' e us sia bos.


Aissi us autrei, pros domna conoissens,

Mon cor, e ja no m virarai alhors:

E vos, faitz mi, quan vos plaira, socors,

Qu' ieu vos serai de totz los mals sufrens,

Sol que us plassa que m donetz mantenensa,

O cor, domna, que d' amor vos cossen fa (1)

Que non siatz de semblant orgulhos

Vas mi, que us suy fizels et amoros.

(1: (sic) Pour la mesure du vers, lisez fassa.)


Dona, genser qu' anc fos de nullas gens,

E la melher de totas las melhors,

Per vos morrai, so m ditz ades paors,

Si no us en pren merces e chauzimens:

Bona domna, aiatz en sovinensa

Al cor, e ja no m' en fassatz parvensa,

Tro conoscatz que ben sia sazos

Que m n' eschaia qualque ricz guizardos.


Mos Belhs Esgars a tan gran conoissensa

Que tuit bon aib esmeron sa valensa; 

Per qu' ieu retrai son fin pretz cabalos

Al mielhs qu' ieu sai, en totas mas chansos.

___


Us guays amoros erguelhs

De lieys cui beutatz s' autreia,

Per la gensor que anc formes

Amors e per la plus guaya,

E per lieys qu' es plus valens

Massa dic tot mon coratge,

Si qu'en paresc als avols ergulhos,

E son plus francs et humilhs als plus pros.


Don mercey lo cors e 'ls huelhs,

Quar en tant honrad' enveya

Lor plai qu' enardir m' auzes;

Qu' el mon non cre tant ric n' aya

Que no i agues honramens,

E no i fezes vassalatge; 

Mas elha m fes un dous plazen respos,

Tant avinen qu' ie 'n viu guays e joyos.


Belha domna, ferms capduelhs 

Del vostre pretz, on qu' estia,

M' es ades d' el cors plus pres, 

Qu' ieu non ai poder m' estraya

De vos a tot mon viven,

Ni del vostre senhoratge;

E si no us platz mos enans e mos pros,

Volrai m' en mal, domn', et amarai vos.


Amors, merce, quar acuelhs 

Que paratges te sopleya; 

Qu' ieu tem que m dezesperes, 

Mas una res m' en apaya 

Don pren cor et ardimen, 

Qu'enans qu' om tries paratge, 

T' ensenhoritz tan sobr'els poderos

Que, quant que t plac, fo pueys ades razos.


Tant es sobr' els aussors fuelhs

Lo sieus pretz, e senhoreya,

Que negun trebal en res

No m tenh ni dolor que n' aya,

Qu' ieu am mays, quar es plus gaya,

Sofrir un honrat dampnatge,

Que far guazanh ont ieu honratz no fos,

Ni 'l cortez digz falsar de mas chansos.


Dona, de bon coratge

Vos am, e ja no m fass' amors joyos,

Si el mon es res qu' ieu am tan cum vos.

___


Mout eron dous mei cossir

E ses tot marrimen,

Quan la belh', ab son cors gen,

Humils, franca e de bon aire,

Me dis de s' amor estraire

Don ieu non m puesc partir;

E quar ilh no m rete,

Ni l' aus clamar merce,

Tuit solatz me son estranh

Pus de lieys jois mi sofranh.


Domna, si us plagues sofrir

Per vostre chauziment 

Qu'ab doutz precs, cars, humilmen

Merceian, cum fis amaire, 

Vos auzes mon cor retraire

En loc d' autre jauzir,

Vos non costera re,

Et a mi feratz be,

Qu'el malhautes, quan se planh,

Si no 'l val, si se refranh.


Doussa domna, cui dezir,

Per vostr' ensenhamen,

Vostre bel aculhimen

No m vedetz, que m soletz faire;

Del plus no us aus preiar gaire,

Tan sui espaventatz,

Car etz de tan rics plays;

Mas Ovidis retrays 

Qu'entr'els corals amadors 

Non paratge i a ricors.


Tant es per tot eyssausatz

Vostre rics pretz e cars, 

Tem que no i val mos lauzars;

Pero, vers es ses duptansa, 

Sitot s' es plena 'l balansa,

Qui 'n met mays vas l' un latz

Sol un gra, peza mays

Vas celha part lo fays;

Atressi s creys vostra valors

On hom mays ne dis lauzors.


Qu' ensenhamen e beutatz,

Cortezia e gen parlars,

Gent aculhirs et honrars 

Joyos, ab franca semblansa,

Vos fan sobr'autras honransa;

Per que joys e solatz

Ab vos reviu e nays

Vas qualque part biays,

E no m' o fay dir amors,

Mas vers e vostras valors.


Frances, qui que s biays, 

Vostre pretz creys e nays, 

Tant es sobr'els aussors,

Melhuran sobr'els melhors.


Genoes, so sapchatz:

Si cum abrils e mays

Es d' autres temps plus guays,

Es vostre rics pretz colors

Resplendens sobr'els meillors. 

___


A gran honor viu cui joys es cobitz 

Quar d' aqui mov cortezia e solatz,

Ensenhamenz e franqueza e mezura

E cor d' amar et esfortz de servir

E chauzimenz, sabers e conoissensa

E gens parlars ab avinen respos

E tuit bon ayp, per qu' hom es guays e pros.


Totz temps er joys per me coltz e servitz,

A mon poder car tengutz et honratz,

M' esperansa i ai mes e m' aventura;

Mas quar tan tart vey lieys qu' ieu plus dezir,

N' ai en mon cor vergonha e temensa,

No m' en razon quar no m' en val razo,

Mas chauzimenz e merces e perdos.

Bona domna, cui joys e pretz es guitz,

Esguart mon cor la vostr' umilitatz;

E si trobatz en me nulha falsura

Ja 'l vostre cors plazens, que m fai languir,

No m fassa mais de fin joy mantenensa

Qu'el nom que m detz, don', ab digz amoros,

N' escriu el cor per qu' ieu sui d' engan blos.


Vas on qu' ieu m' an, lo cor e l' esperitz

S'es el vostre senhoriu autreyatz;

E s' a vos platz no m gitetz a non cura,

Qu'ab sol aitan me podetz enriquir; 

Suffretz qu' ie us am, quar sitot no us agensa, 

Non puesc esser de mon cor poderos

Que mais no us am que nulha res qu' anc fos.


Quar vos enquier, ben i fas que arditz;

Mas a totz jorns dobla ma voluntatz,

De ben amar et s' esmer' e s melhura

Qu'els bens qu' Amors sol als autres partir

Lur va tolhen, quar i conoys falhensa,

E dona 'ls me que suy fins, francs e bos,

Qu' estiers, dona, non auzera amar vos.


Mon Gen Conquis, Dieus vos det conoyssensa

E totz bos ayps per qu' estatz honoros

E fis e cars e valens sobr' els bos. 


Vas Aragon, al rey cui joys agensa, 

Tramet mon chan, quar es cortes e pros,

Et ab luy tanh humils et ergulhos.

-----

Aissi cum mos cors es

Francs et fis vas amor,

Ab mays d' umilitat 

M' a joys a sa part pres, 

Que maltrach ni dolor 

No m planc si m' es cozens, 

Qu' ans i conosc honor;

Mas be us dic ses clamor, 

Bona dona valens, 

Tan me vezetz cochat, 

Si merces no m socors, 

Tem que n' auretz peccat.


E si ja m vengua bes

Ni gaugz de vostr' amor, 

Tan fina voluntat

Non cre mais hom agues 

Vas domna ni senhor; 

Qu'ab belhs digz avinens

Enans vostra honor,

Et am tan de gran cor

Lo vostre enantimens, 

E m ven parlars per grat, 

La boca n' a sabor 

Quant a d' autras parlat.


Domn' ab cor guay cortes,

Flors de joy e d' amor

E miralhs de beutat,

Pros ni rics no sui ges

Contra vostra valor,

Mas pro suy conoissens

Qui m fay be ni honor,

Et, en luec de ricor,

Suy vos obediens

De tan fin' amistat

Qu' ades en trob melhor 

Mon fin cor esmerat.


Amors, qu' els fins cors ves, 

Si 'lh nom es vers d' amor, 

Merce e pietat,

A ley d' omes conques

Cui son obs valedor,

Te clams, qu' els aturs vens 

Que m fassatz tan d' onor 

Qu'ab lieys, vas cui ador,

M' en rendon chauzimens; 

Qu'el cor i ai pausat 

Si que no 'l vir alhor, 

En nulh autre pessat. 


E si us adui merces

Que m fassatz tan d' amor

A lei d' amant amat!

Ai! dolsa franca res,

Ar ai dig gran folhor,

Quar mi pres ardimens 

Qu' ie us quezes tan d' onor;

Mas a fin amador

Deu venir jauzimens

De ric joy e d' onrat. 

S' ieu sui el gra aussor

Sia mi perdonat.

Gen Conquis, la lauzor

E 'ls bos ensenhamens 

Que vos a Dieus donat, 

En un jorn de pascor 

No serion comtat.

___


La franqua captenensa

Qu' ieu non puesc oblidar,

E 'l doutz ris e l' esgar

E 'l semblan, qu' ie us vi far,

Mi fan, domna valens, 

Melhor qu' ieu no sai dir,

Ni del cor cossirar; 

E si per me no us vens 

Merces e chauzimens, 

Sai que m n' er a morir.


Ses geinh e ses falhensa

Vos am, e ses cor var,

Plus c'om non pot pensar;

D'aitan no us puesc forsar 

Part vostres mandamens. 

Ai! domna, cui desir, 

Si conoissetz ni us par 

Que sia falhimens 

Car vos sui benvolens, 

Soffretz m' aquest falhir.


Tant etz de gran valensa,

Mais vos am ab cor clar,

Si puesc merce trobar, 

Qu'ab autra gazanhar. 

E 'l vostre chauzimens, 

Pus no m' en puesc partir,

Fassa us humiliar 

Tan qu' el vostre cors gens, 

Amoros e plazens

Si no m val no m' azir.


Domna, per gran temensa,

Tan vos am e us tenc car, 

No us aus estiers preyar.

Mas plus fai ad honrar

Us paupres avinens, 

Qu'en sap honor grazir 

E 'ls bes d' amor celar, 

Qu' us rics desconoissens

Cui par que totas gens 

Lo deion obezir.


Non ai tant de plivensa,

Ni puesc razon trobar 

Don m' aus assegurar 

Que ja m denhetz amar; 

Ans dic mos ferms talens 

Que poiri' avenir; 

No m dei dezesperar, 

Que tals es pauc manens 

Qu' el fai astres e sens 

En gran ricor venir.


D' onratz faitz avinens

Del rey e d' autras gens

Vos faitz a totz grazir.

----


Franqueza e noirimens

M' an dig e chauzimens

Qu' ades am, ses falsura, 

Quals que sia lo bes. 

Ieu am trop mais ab vos,

Belha domna e pros,

Totz temps far mon dampnatge,

Qu'ab autra conqueses; 

Don, tan grans honors m' es,

Totz mos maltraitz melhura.


Tant es ferms mos talens 

En vos, domna valens,

No i puesc aver mezura;

Mais vos am, e no us pes,

Que autra re qu' anc fos;

C' aisso es l' ochaizos

Don m' avetz cor salvatge,

E d' aisso, si us plagues,

S' autre tort no us agues

No m degratz far rancura.


Pros don' e conoissens, 

En vos es pretz e sens 

E beutatz fin' e pura 

Que natura i mes;

Cors guay et ergulhos,

Ab semblan amoros

De joy e d' agradatge;

E son en totas res

Tug vostre fag cortes

Mielhs d' autra creatura.


On plus vostre cors gens

Me dona espavens

Ni m' en dezasegura;

Quar amors, que m' a pres, 

M' en fay plus enueyos,

E tenc vostras faissos 

Plus pres de mon coratge,

E mostra m que merces 

A maynhs autres conques;

Veus tota m' aventura.


Franca res avinens, 

En cuy joys e jovens

E totz bos pretz s' atura,

A tort m' avetz repres.

Qui tan quan pot es bos,

Que plus no i quier razos,

Ni non es de paratge,

Sera, coms o marques,

Avols hom mal apres

Qui 'l jutja per dreitura.


Chanso, vas mon Franques

T'en vai, quar ab luy es

Joy e bon' aventura.


Senher En Genoes,

Lo fin pretz qu'en vos es

Creys ades e melhura.