Mostrando las entradas para la consulta ricor ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ricor ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de abril de 2026

Ric

Ric, adj., goth. Riiks, sax. Rica, francic. Richi, noble, puissant, fort, illustre.
Voyez (Watcher) Wachter, Gloss. (germann.) germanicum, v° Reich; Mayans, Orig. de la lengua esp., t. II, p. 225; Aldrete, p. 203-362; Denina, t. III, p. 64.

NOBLEZA ARAGONESA; Ric, adj., goth. Riiks, sax. Rica, francic. Richi, noble, puissant, fort, illustre.

Ric cavallier, ric de linatge,
Ric per erguelh, ric per valor.
Guillaume, moine de Beziers: Quascus plor.
Noble cavalier, noble de lignage, noble par fierté, noble par valeur.
Serai plus ricx qu' el senher de Marroc.
(chap. Siré mes ric que lo siñó de Marruecos; yo no dic may Marroc.)
Augiers: Per vos.
Je serai plus puissant que le seigneur de Maroc.
Ieu ni autre, no us em pars
De pretz ni de ric linhatge.
Rambaud de Vaqueiras: A vos bona.
Moi ni autre, ne vous sommes égaux en mérite ni en illustre lignée.
Que 'l dig son bon e 'l fag son aut e ric.
Aimeri de Peguilain: En aquelh temps.
Vu que les paroles sont bonnes et les actions sont hautes et fortes.
ANC. FR. C'est dans le sens de puissant que Joinville a dit, p. 25:
Mon frère le sire de Vauquelour et les autres riches hommes qui là estoient.
Voyez les observations de Du Cange sur ce passage, p. 51 de l'édition de
1668.
Et y eut maint riche coup feru entre icelles parties.
Monstrelet, t. II, fol. 40.
CAT. Los richs homens eren aixi anomenats no per ser richs o tenir molts bens, sino per esser de clar linatge y poderosos.
Bosch, Titols de honor de Cathalunya, p. 320, col. 2.
(N. E. En Aragón, ricos omes, ricos hombres : nobles, nobleza.)
Moral. Poders d' aur ni d' argen
No us daran ja bon pretz,
Si ric cor non avetz.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Pouvoir d'or et d'argent ne vous donneront jamais bon mérite, si noble coeur vous n'avez.
Fig. Lo plus rics jorns es oi de la setmana.
(chap. literal: Lo mes noble día es avui de la semana.)
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Le plus noble jour de la semaine, c'est aujourd'hui.
- Riche, opulent, qui possède.
Ricx hom, quan fai sas calendas
E sas cortz e sas bevendas.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Homme riche, quand il fait ses calendes et ses assemblées et ses festins.
Sel que laissa lo mal e fai lo be es ricx de totz bes. Liv. de Sydrac, fol. 66.
Celui qui laisse le mal et fait le bien est riche de tous biens.
Fig. Ai! quant n' a deseretatz,
Qu' eran tuit ric en s' amor!
Folquet de Marseille: Si cum selh.
Ah! combien elle en à déshérités, qui étaient tous riches en son amour!
Subst. Las malvastatz d' un ric so plus grans que d' un paure.
(chap. Les maleses d'un ric són mes grans que les d'un pobre; la malissia.)  
Liv. de Sydrac, fol. 25.
Les mauvaisetés d'un riche sont plus grandes que d'un pauvre.
Li flac ric de paratge.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Les lâches riches de parage.
Joves ric cui non platz messios,
Cortz ni guerra.
Bertrand de Born: Un sirventes fatz.
Jeune riche à qui ne plaît dépense, cour ni guerre.
- De grand prix, magnifique.
Ricas armas e cadeira e campolieit emperial.
V. de P. Vidal.
Riches armes et siége et tente impériale.
En ricas cortz ai vist, mantas sazos,
Paubr' enrequir e recebre grans dos.
Arnaud de Marueil: Si cum li peis.
En riches cours j'ai vu, (en) maintes saisons, pauvre enrichir et recevoir grands dons.
ANC. FR.
Riches fu li tournois desous la tour autive. 
Romancero français, p. 18.
- Abondant, grand.
Fan rics condutz e pleniers.
Raimond de Miraval: Bertran si.
Font grands repas et pléniers.
CAT. Ric. ESP. PORT. Rico. IT. Ricco. (chap. Ric, rics, rica, riques; noble, nobles.)

2. Ricor, s. f., noblesse, illustration, dignité, honneur.
Ges Amors segon ricors no vai.
B. de Ventadour: Bel m' es qu' ieu.
L'Amour ne va point selon illustration.
Totz joys li deu humiliar,
E tota ricors obezir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Toute joie lui doit être soumise, et toute dignité obéir.
- Témérité, hardiesse, prétention.
Loc. Non aus dir tan de ricor 
De mi denhes penre patz.
Raimond de Castelnau: Er a ben dos.
Je n'ose dire tant de témérité que de moi elle daignât accepter accord.
- Richesse. 
El mon non a thesaurs ni gran ricor
Que si' aunitz, sapchaz, qu' ieu prez un guan.
B. Arnaud de Montcuc: Ancmais. 
Au monde il n'y a trésor ni grande richesse qui soit honni sachez (-le), que je prise un gant.
ANC. CAT. Ricor. IT. Riccore.

3. Rictat, s. f., puissance, dignité, noblesse, richesse.
No m cal temer son pretz ni sa rictatz.
Aimeri de Bellinoy: Nulhs hom.
Il ne me faut craindre sou mérite ni sa noblesse.
Qui non a grans rictatz
O bonas heretatz.
B. Sicart de Marjevols: Ab greu.
Qui n'a pas de grandes richesses ou de bons héritages.
ANC. FR. *Joiaus, deniers et richeté.
Roman del conte de Poitiers, v. 264.
ANC. CAT. Rictat.

4. Riquesa, Riqueza, Riquescha, s. f., puissance, noblesse, richesse.
Non es dregz qu' om l' abais sa riqueza.
Bertrand de Born: Pus li baron.
Il n'est pas juste qu'on lui abaisse sa puissance.
No mi dei noire paratges
Ni riquescha ni hautz lignatges. 
Folquet de Romans: Domna ieu pren.
Ne me doit nuire parage ni noblesse ni haut lignage.
Lor creysxiria lurs possessios e lurs riquesas. Philomena.
Leur croîtrait leurs possessions et leurs richesses.
CAT. Riquesa. ESP. PORT. Riqueza. IT. Ricchezza. (chap. Riquesa, riqueses. En valensiá, riquea.)

5. Ricamen, Ricamens, adv., puissamment, noblement, richement, prétencieusement, superbement.
Senher, parlatz ricamen.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Seigneur, vous parlez noblement.
A! per que vol clercx belha vestidura,
Ni per que vol viure tan ricamen?
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.
Ah! pourquoi clerc veut-il beau vêtement, et pourquoi veut-il vivre si superbement?
CAT. Ricament. ESP. PORT. Ricamente. IT. Riccamente. (chap. Ricamen o rícamen, ya que lo acento primé está a la i. Yo solgo escriure los adverbios sense tilde, com si lo acento lo portaren a la e final, ...men.)

6. Ricairel, s. f. dim., petit riche, demi-riche.
Ricairel
D' on escassedat nays.
T. d'un Comte et de Guillaume: Guilhem.
Petits riches d'où avarice naît.

7. Riquir, v., accroître, enrichir.
Emperairiz, pregatz per mei,
Qu' en farai vostre pretz riquir.
Marcabrus: D' emperaire.
Impératrice, priez pour moi, vu que j'en ferai votre mérite accroître.
Part. pas. fig. Lo saber don suy riquitz.
Pierre d'Auvergne: Gent es.
Le savoir dont je suis enrichi.

8. Ricaut, adj., hautain, fier, altier, prétentieux. 
M' en fauc ricautz a sazos
A guiza de paubr' ergulhos.
P. Rogiers: Per far.
Je m'en fais fier à propos à guise de pauvre orgueilleux.
(chap. Ricot, ricots, ricota, ricotes; altané o altanero, pujadet, altiu, pretensiós; altanés o altaneros, pujadets, altius, pretensiosos; altanera, pujadeta, altiva, pretensiosa; altaneres, pujadetes, altives, pretensioses.)

9. Ricos, adj., altier, hautain, rude, rigoureux.
Vos quier e us essenh
Que no siatz ricos.
Amanieu des Escas: El temps de.
Je vous demande et vous donne avis que vous ne soyez pas hautain.
Es la batalha mot longa e ricosa e perilhosa. V. et Vert., fol. 67.
Est la bataille moult longue et rude et périlleuse.
Fig. De motz ricos no tem Peire Vidal.
Hugues de l'Escure: De motz ricos.
En mots rudes je ne crains pas Pierre Vidal.
ANC. CAT. Ricos.

De motz ricos no tem Peire Vidal.

10. Ricaudia, s. f., vanité, fierté, prétention.
Entendre m fazia Amors
En folla ricaudia. 
Peyrols: Camjat ai.
Affectionner me faisait Amour en folle prétention.

11. Ricozia, s. f., hauteur, insolence.
Dizen, fazen vilania
Als autres per ricozia.
Brev. d'amor, fol. 119.
Disant, faisant vilenie aux autres par insolence.

12. Enriquir, Enrriquir, Enrequir, v., enrichir, grandir, devenir fier, puissant, enorgueillir.
Senes lieis non puosc ricx devenir,
Mas, s' ill plagues, ela m pogr' enriquir.
Aimeri de Belmont: Ja n' er.
Sans elle je ne puis riche devenir, mais, s'il lui plaisait, elle pourrait m'enrichir.
En ricas cortz ai vist mantas sazos
Paubr' enrequir e recebre grans dos.
Arnaud de Marueil: Si cum li peis.
En riches cours j'ai vu (en) maintes saisons pauvre enrichir et recevoir grands dons.
Las quals glieias enrriqui.
(chap. Les cuals iglesies va enriquí : fé riques, fé grans, dotá.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 37.
Lesquelles églises il enrichit.
Ades brota lo bos espers
Qu' ieu ai, per que me n' enriquis.
Pierre d'Auvergne: De jost' als.
Incessamment croît le bon espoir que j'ai, c'est pourquoi je m'en enorgueillis.
Fig. Quan Ricors s' umilia,
Humilitatz s' enriquis.
Peyrols: Quoras que.
Quand Dignité s'humilie, Modestie devient fière.
Prov. Om no deu enriquir
Lo sieu, e pueis l' aucia.
Pons de Capdueil: Ben es folh.
Homme ne doit pas enrichir le sien, et puis qu'il le tue.
Part. pas. Vilas es et outracuiatz
Totz hom, quan si sent enrequitz.
Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres.
Vilain est et extravagant tout homme, quand il se sent enrichi.
Cela que foudat guida
Cuia s' esser enrequida. 
Hugues de Saint-Cyr: Longamen.
Celle que folie guide croit s'être enrichie.
CAT. Enriquir. IT. Inricchire. (ESP. Enriquecer) (chap. Enriquí, enriquís: yo me enriquixco o enriquixgo, enriquixes, enriquix, enriquim, enriquiu, los de la Ascuma se enriquixen en les subvensions; enriquit, enriquits, enriquida, enriquides; yo me enriquiré; yo me enriquiría; si yo me enriquira o enriquiguera.)

Aznar, Pujol; Enriquir, Enrriquir, Enrequir, v., enrichir, grandir, devenir fier, puissant, enorgueillir.

13. Enrequezir, v., enrichir, devenir riche.
Per se enrequezir volon enpaubrezir tot lo mon.
(chap. Pera enriquís volen empobrí (a) tot lo mon (o món).)
V. et Vert., fol. 14.
Pour s'enrichir is veulent appauvrir tout le monde.
Lo paures, cant enrequezis, es plus gentils que cel que non ac re.
(chap. Lo pobre, cuan se enriquix, es mes gentil que aquell que no té res. Vore la paraula Re.)
Liv. de Sydrac, fol. 38.
Le pauvre, quand il devient riche, est plus gentil que celui qui n'eut rien.
ESP. (enriquecer, enriquecerse) PORT. Enrequecer. (chap. enriquí, enriquís : fés ric.)

martes, 6 de octubre de 2026

51. Raimon de Tors. Amics Gauselm, si annatz en Toscana,

51. Raimon de Tors.

Raimon de Tors. Amics Gauselm, si annatz en Toscana,

Dal canz. M.

Amics Gauselm, si annatz en Toscana, 
aturatz vos en la ciutat certana
dels Florentis c' om apella Florensa;
quar es mantenensa de vera valensa,
e meilhura e gensa ioi e chant e amor
ab francha captenensa e ab nobla ricor
d'onor 
vera ses failhensa, per q' ab seinhal de flor
secor
sos pres ses temensa e sa valen valor. 
Si lai voles aver en sovinensa
los valenz faz c' om sol far en Proensa,
d' en Barnabo acaptatz s' amistansa;
qar non l' a engansa de valor ni d'onransa, 
tan gen lai s' enansa denan los plus valenz, 
q' en Proensa e en Fransa seria avinentz
plazentz
e larcs ses duptansa e pros e conoissenz,
qar senz
mezura e bobansa e sos captenementz.
E si voles anar ab alegransa,
lo viage ajas en remenbransa
qe fes Tedals al rics cui Dieus manteinha;
qar el mon non reinha uns a cui mais deveinha
qe de tan lueinh vieinha a penre joi e chan,
ben i fos entreseinha de valen cors prezan,
qe man
son cui amor deinha qe tan ricor non han
jogan,
sol qeus en soveinha, ni res e deportan.
Prec vos qeus soveinha e qeus estei denan 
chantan
amors, qeus manteinha ab solaz e chan;
qe dan
no crei nus hom preinha pueis d'aqella ora enan.
anblan
roncin, qeus sosteinha, aures bai o ferran
ab tan
d' arnes qol coveinha, d'en Bernabo prezan;
Pueis, qant aures qeus coveinha, trazes vostre prez enan.

vera ses failhensa, per q' ab seinhal de flor

sábado, 24 de octubre de 2026

Raimon Vidal, nouvelle. So fo el temps c'om era jais

Raimon Vidal, nouvelle.

2. Raimondo Vidal. Las razos de trobar. Raimons Vidals

So fo el temps c'om era jais
e per amor fis e verais
e cuendes e de bon escuelh,
qu'en Lemozi, vas Essiduelh,
ac un cavalier mout cortes,
adreg e franc e gent apres
e a totz afars pro e ric;
e car son nom ades no us dic,
estar m'en fa so, car no l sai
e car el en sa terra lai
no fon ges dels baros maiors,
per que sos noms non ac tal cors
coma de comte o de rei.
Per so us dic que non fon, so crei,
senher mas d'un castel basset;
mas nobles cors, que mans en met
de bas loc en ric et en aut,
li donet que saup far azaut
e d'avinen tot cant anc fetz,
a totz sos jorns: e qu'en diretz?
que tant puget per galhardia
per pretz e per cavalairia
e per armas e per servir
c'a totz si fetz mil tans grazir
que baros qu'en la terra fos,
vas qu'el sera de companhos
menet soven e voluntiers.
Tant ac de covinens mestiers
que cavaliers fon, pro e bo,
qu'en la terra non ac baro,
a qui taisses, que de bon grat
no l fezes de sa cort privat
e poderos ab lui ensems.
E membra m be qu'en cellui temps
que l cavaliers fon pros aissi
ac una domn' en Lemozi,
valent de cors e de paratje, 
e ac marit de senhoratje
e d'onor ric e poderos.
Mout fo l cavaliers coratjos
que celei amet per amor.
E la domna, que de valor
lo vi aital e de proeza,
anc no i volc gardar sa riqueza,
ans lo retenc lo premier jorn;
qu'en Bernartz dis de Ventadorn:
"Amors segon ricor no vai."
E doncx no us cuiatz vos, de lai
cant el se senti retengutz,
c'adoncx fos plus aperceubutz
e plus jais que dabans non era?
Si fo, e de melhor manera
valens e plus abandonatz.
Car bon' amors fug als malvatz
e dona s als bos metedors.
E domn', ab cui treva valors
e val sabers e conoissensa,
com auza far desconoissensa
ni drut recrezen per aver
ni tal que ja non aus parer
ni en cort venir ni anar!
Sabetz, cal drut deu domna far
que per pretz vol menar joven?
Adreg e franc e conoissen,
ardit et en cort prezentier,
e gart, cant penra cavalier
a si servir, que sieus paresca
e qu'e s'amor melhur e cresca,
car aissi l pot far de paratje:
c'anc malvatz no fo de linhatje
ni hom galhartz de vilania;
car lai on valors ven e tria
ven paratjes, e de lai fui
on paubres cors soven s'adui,
que mans n'a faitz bas d'autz baros.
E per so dis en Perdigos:
"En paratje non conosc ieu mai re
so mas que mais n'a cel qui mielhs se capte."
E cascus pot saber qu'es dreitz.
E per so l cavaliers adreitz,
on ricx cors noiric cortezia,
can vi c'a si dons non tanhia
per paratje ni per ricor,
volc enantir tan sa valor
c'ab lieis s'engales pauc o mout.
E non estet en lei de vout
vestitz, ni patz a una part,
ans se carguet guerr' e regart
e fetz per sos vezis assautz,
aisi com dis en Raimbautz: - 
e cels que m vol auzir m'escout -
"Per midons ai cor estout
et humil e baut;
e s'a lieis no fos d'azaut,
ieu m'estera en loc de vout,
e d'als no pensera mout,
mais manger' e tengra m caut
et agra nom Raimbaut."
No volc aver nom Raimbaut
lo cavaliers, mas bon e bel.
E la domna, per far cembel
a la gent que vai devinan,
volc lo sofrir a son deman
e c'om plus bas no ill en dones,
car greu er pros domna c'ades
calque drut hom no ill en devi.
E si no n voletz creire mi,
auiatz d'en Miravalh qu'en dis,
que mai saup d'amor que Paris
ni hom c'anc auzissetz comdar:
"Sabetz, per que deu domn' amar
tal cavalier que l sia onors:
per paor de mals parladors,
c'us non la'n puesc' ocaizonar
d'aiso c'ad onrat pretz s'atanh;
quar plus en bon' amor s'enpren,
nulhs hom no m pot pois far crezen
que ves autra part se vergonh."
Aisi m par issida del ponh
a malparliers domna prezans.
Enaissi l tenc mai de set ans
la domna l cavalier que us dic,
que pres del sieu e que l sofric
son deman e que la preies,
et qu'ella l donet que portes
anels e manjas per s'amor.
Adenan, un jorn de Pascor,
c'aisi servia l cavaliers,
anet, car n'era costumiers,
vezer si dons en son repaire,
e si us cuiatz qu'ella l saup faire
tot cant a bel solatz cove,
ja non cug que i falhatz en re;
c'anc domna mielhs no s'en captenc.
E l cavaliers, sempres que venc,
josta lieis s'anet asezer;
e no foron mas can plazer
las premieiras novas d'abdos.
Mais cel qu'en era bezonhos
e per sobramor apensatz,
co hom cortes et ensenhatz
a si dons deu far, li comensa
l'amor e la long' entendensa
qu'en lieis a fag' e l long servir,
e com li deu tostemps grazir
lo ben e l'onor qu'en lui es;
car be sap e conois manes
que per lieis l'es tot avengut;
e si l tenia en loc de drut
a son jazer ni per privat,
no s cuia que i agues peccat
ni facha nulha leugaria:
e quar lo l dis, per merce l sia,
que non li o torn a nulh mal,
c'amors l'en fors', e no n pot al,
e pois totz jorns pot auzir dire
qu'el mon non a tan greu martire
com lonc esperar, qui l sec fort.
Aisi no l respos nulh conort
la domna, mas iradamens:
"Per Dieu," fai s ela, "malamens
ai messa l'amor que us ai facha,
c'aital anta m'avetz retracha
ni us pensetz anc c'ab mi us colgues.
Non aviatz pro que us ames
e us tengues per mon cavalier?
A mi m'en torn que mal m'en mier;
que per vos n'ai laissatz mans ricx:
mais en Bernartz, lo fis amicx,
o dis, so sabetz, qu'ieu o sai:
"Totz m'en desconosc, tan be m vai,
e s'om sabia, en cui m'enten!"
Tan n'ai fag per ensenhamen
que totz vos n'etz desconogutz.
Aisi, quar voletz esser drutz,
vos tuelh mo solatz e m'amor,
e pensatz de conquerr' alhor
domna, c'ab se vos denh colgar:
c'ab mi non podetz mai trobar
esmenda, patz ni fi ni treva."
Ab tan dejosta lui se leva
cais c'als autres vol far solatz.
E l cavaliers remas iratz,
pensius, e tenc son cap vas terra,
qu'es per amor en manta guerra
ab mant pensamen enoios.
Era s penet, car fon cochos
vas si dons tan de dir son cor,
e maldis celui qu'a nulh for
amet anc, car tot cant avia
fag en set ans, pert en un dia,
ses forfag, e no sap per que. -
En la sala, que be m sove,
on aiso fo c'a celui peza,
ac una donzela corteza,
nepta fo l senhor del castel;
azaut cors ac e gent e bel
e jove; que non ac vint ans.
E aperceup be per semblans
e per fag las novas d'abdos,
e vi l cavalier consiros
per la domna que s'en levet,
e penset, c'anc sol no i ponhet,
c'auzit ac so que no l fon bo.
Ves lui s'en va per occaizo
d'aver solatz, e l cavaliers,
des que la vi, mot voluntiers
josta si li fetz bel estatje,
com a donzela d'aut paratje
deu hom far, cant es ric' e bela. -
Aisi co hom se renovela
solatz per traire cor d'autrui
li vai dizen tan que l'adui
en las novas c'auzir volia.
E l cavaliers li dis: "Amia,
car conosc, que de vos no m gart,
ans car semblatz de bona part
e tals cui no tanh malvestatz,
vos dirai, e sia n celatz,
de vostra domna co m n'es pres;
ieu cug que tant avetz apres,
non per jorns, mas per plan coratje,
que ben sabetz que per paratje
ni que m cuges esser sos pars
non amei, - e sia'n cuiars
eissitz - vostra domn'a mos jorns;
mas amors, que non es sojorns
celui que vol trop aut amar,
la m fetz tan soven remembrar
que mal mon grat lo i aic a dir.
E car anc m'o volc acuilhir
qu'eu la preges, no i gardei re
a lieis servir, ni mal ni be,
ni tort ni dreit, cals que il plagues;
e membra m be, cals c'o disses,
e cug fos n'Arnautz de Maruelh
que mai saup qu'aicel de Nantuelh
d'amor ni d'autre al mieu albir: 
"E can me pes cals es que m fa languir,
consir l'onor et oblit la foldat
e fug mo sen e siec ma volontat."
Aisi m'a volers enganat
e fag amar set ans en van:
eras, can cugei penre plan
e leu so c'avia servit,
es m'avengut so c'ai auzit,
que dis en Folquetz l'amoros:
"Per qu'er peccatz, amors, so sabetz vos,
si m'aussizetz, pus vas vos no m'azire;
mas trop servirs ten dan mantas sazos,
que son amic en pert hom, so aug dire;
qu'ie us ai servit et encar no m'en vire:
mais car sabetz qu'en guizardo enten,
ai perdut vos e l servir eissamen." 
"Aiso no m par del vostre sen,"
dis la donzela, "bels amicx:
assatz toccatz de bas aficx,
vas que de cor semblatz azautz.
Auzatz so qu'en dis en Guirautz
que mai saup d'amor que Tristans:
"E com ja semblari' enjans
aitals balans
c'om ben ames e no sofris!"
E car ma domna no s'en ris
al premier mot e no us dic oc, 
per so us cuiatz que us torn en joc
vostr' afar ni us datz consirier.
E d'en Guillem de san Desdier
qu'en dis, non auzitz anc parlar?
"E cels qu'obra d'amor sap far
jes per un mot no s desesper;
car bona domna son voler
cela soven per essaiar."
Voletz n'en mon conselh estar
o non?" "Oc ieu mout voluntiers,
amiga," dis lo cavaliers,
"e prec vos que m'en conselhetz."
"Ades vuelh doncx que us remembretz
aquesta cobla per intrar,
c'auzitz a'n Guillem Ademar
mantas vetz dir et en mans locx:
“E fara m canezir a flocx,
si no m socor enans d'un an,
car ja dizon que m van brulhan
canetas, e no m sembla jocx:
e si m fai joven canezir,
tot canut m'aura, can que tir,
car bos esfortz malastre vens.
Et a vos remembr' eissamens
aquesta qu'es entre nos ams:
“E cuiatz qu'aisso sia clams
ni que m'en rancur? Non fatz jes;
tota ma rancura es merces,
si be s passa l ditz lo garans;
no sui clamans;
mas be volria ela s chauzis
que no falhis,
tan es adrecha e benestans,
que l maier pans
del pretz caira, si no l soste vertatz,
e sera greu us fis cors ves dos latz."
Ab aital cor vuelh que siatz,
amicx," la donzela respon.
"Et ieu, per lo senhor del mon."
"Car dolors es d'ome que ama,
ab midons, e si tot s'en clama,
no vo n cal, qu'ieu vo n serai bona.
Mas de mieg jorn ad ora nona
es, e vos remanretz aisi;
e non laissetz c'al bo mati,
ans que us movatz ni l cautz s'espanda,
non tornetz a vostra demanda,
aisi co fis amicx deu far;
car ben leu per vos essaiar
o car no i venguetz de sazo
avetz trobat aital de no;
e deu s'en melhurar, so cug;
e dirai vos so que jes tug
no us sabrian dir, si m n'esvelh,
qu'en dis en Guirautz de Bornelh,
e membre us afortidamen:
"Qu'en patz e sufren
vi ja que m jauzira
d'un' amor valen,
si leugeiramen,
per fol sen savai,
no m fezes esglai
so que m'aiudera,
si n fos veziatz;
e feichi m iratz;
per c'autre senatz,
quan m'anei tardan,
poins e pres enan.
E pois sofertera
maiors tortz assatz,
quan m'en fui lunhatz
e fui n esfreidatz;
per que us prec e us man
que sofratz aman.
Be m platz que ill aman
amon soffertan;
Car cil venceran
que be sofriran."
E vos, que avetz sufert tan,
non o perdatz per sol un ser." -
Aisi l fe la nueg remaner
la donzela, cui Dieus ampar.
E non oblidet c'al colgar,
cais qui s vai d'autr' afar parlan,
a si dons non demandes tan
qu'en las novas la fetz venir.
Mas cela que s'en pres albir
aissi com s'era trop sabens
leva la ma, fier l'en las dens
que l sanc li'n fetz issir manes.
"Vai," fai s ela, "maldicha res,
vils senes sen, que vos m'auses 
parlar de tal causa, c'ades
non o compresets ses devet."
E la donzela s'en calet
e tenc se per envilanida
e dis qu'anc mala fo ferida,
que sa domna re non auzi.
Aisi remas tro al mati
que tug levan per la maiso.
E l cavaliers, can vic sazo
c'a si dons degues mai plazer,
josta lei s'anet assezer,
e tornet li a son deman:
mas no l'en calc anar enan;
c'al comensar auzi tal re
que per tot cant hom el mon ve
non ausera mai dir un mot
mai sol aitan, e fon fag tot,
com cels c'apenas s'asegura:
"Cortezia non es als mas mesura,
e vos, amors, no saupes anc que s fos;
per qu'ieu serai tan plus cortes que vos,
c'al maior brui celarai ma rancura."
“E vos o faitz, qu'ieu no n ai cura
mas que denan mi vos ostetz,"
dis la domna, "e que pensetz
d'autre vostr' afar per ja mais."

viernes, 20 de octubre de 2023

XXXIV, Del tot vey remaner valor

XXXIV.

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

 

Del tot vey remaner valor

Qu' om no s n' entremet sai ni lay,

Ni non penson de nulh ben say,

Ni an lur cor mas en l' aor;

E meron mal clercx e prezicador,

Quar devedon so qu' a els no s cove,

Que hom per pretz non do ni fassa be;

Et hom que pretz ni do met en soan

Ges de bon loc no 'l mov al mieu semblan.

 

Quar dieus vol pretz e vol lauzor,

E dieus fo vers hom, qu' ieu o say;

Et hom que vas dieu res desfay,

E dieus l' a fait aitan d' onor,

Qu' al sieu semblan l' a fait ric e maior,

E pres de si mais de neguna re;

Doncx ben es folhs totz homs que car no s te,

E que fassa en aquest segle tan

Que sai e lai n' aya grat on que s n' an.

 

Ar se son faitz enqueredor

E jutjon aissi com lur play;

Pero l' enquerre no m desplay,

Ans me plai que casson error,

E qu' ab belhs digz plazentiers ses yror

Torno 'ls erratz desviatz en la fe,

E qui s penet que truep bona merce;

Et en aissi menon dreg lo gazan

Que tort ni dreg no y perdan so que y an.

 

Enquers dizon mais de folhor

Qu' aurfres a dompnas non s' eschay,

Pero si dompna piegz no fay

Ni 'n leva erguelh ni ricor,

Per gen tener no pert dieu ni s' amor;

Ni ja nulhs homs, si 'lh estiers be s capte,

Per gen tener ab dieu no s dezave;

Ne ylh per draps negres ni per floc blan

No conquerran ja dieu, s' al re no y fan.

 

Tug laisson per nostre senhor,

Nostre clercx, lo segle savay,

E no pessan mas quan de lay

Aissi 'ls guart dieus de dezonor,

Cum elhs non an ni erguelh ni ricor,

Ni cobeytatz no 'ls enguana ni 'ls te,

Ni volon re de so belh que hom ve;

Res no volon, pero ab tot s' en van;

Pueys prezon pauc qui que s' i aia dan.

 

Sirventes, vay al pros comte dese

De Toloza, membre 'l que fag li an,

E guart se d' elhs d' esta hora enan.

 

Guillaume de Montagnagout.

martes, 10 de octubre de 2023

Giraud, Giraut, Guiraut, Salignac, Salinhac

Giraud de Salignac.

Giraud, Giraut, Guiraut, Salignac, Salinhac


I.

A vos cui tenc per dona e per senhor,
Bona dona, volgra clamar merce
Per un' amor que deves vos mi ve,
Que m destrenh tan que, si 'n breu no m secor
Vostre gen cors, non puesc vius remaner:
Et anc no vos o auzei far parer;
E si us en sui cent vetz vengutz denan
Pueys, quan vos vey, no us aus dir mon talan.

Ans qu' ieu vos vis, vos aic tan fin' amor
Qu' ieu non amava tant autrui ni me;
Quan vos vi pueys, doblet l' amors desse
E trobey vos a mos huelhs pus gensor
Qu' ins en mon cor no us sabia vezer,
Tant c' autr' amor mi fetz del cor mover;
Mas la vostra no s' en part tan ni quan,
Et empero anc no hi ac tan gran.

Non esgardetz ves mi vostra ricor,
Humilitat esgardar hi cove
Per amor dieu, e s' autre pro no m te,
No m tengua dan, s' ieu vos dic ma clamor;
Quar ges, dompna, no m' en puesc estener,
Si m fors' amors que m ten en son poder;
E de senhor deu hom far son coman,
Pus que partir no s' en pot on que an.

No m tenguan dan ab vos devinador
Ni lauzengier cui dieus de mal estre;
Sitot ab lieys qu' enguanet mi e se
Mi tengron dan, pero non fatz clamor,
Quar anc en re no la 'n vim mais valer,
Ni anc
despueys no fetz mas decazer;
Per qu' ieu la 'n vey per tos temps a mon dan,
E do m' a vos lial e ses enjan.

El mon non a rey ni emperador
Que puesc' aver mais de fin pretz ab se
Que ieu, dompna, si vos mi voletz be,
Ni m retenetz per vostre servidor;
En vos podon complir tug mey voler,
Mas ieu m' en prenc so que non aus querer,
A quascun jorn cinc cens bais en pensan,
De que non tem gelos ni mal parlan.

Bella dompna, de vos puesc dir en ver
Que de fin pretz, d' amicx e de poder
Creyssetz totz jorns, e us anatz melhuran,
Qu' autra dompna del mon ges no val tan.

II.

Per solatz e per deport
Me conort
E m don alegransa;
E ja no feira descort,
S' ieu acort
E bon' acordansa
Trobes ab lieys qu' am pus fort;
C' autre tort,
Vos dic ses duptansa,
No l' ai mas l' amor que 'l port.
Pieitz de mort
Me vol per semblansa;
Mas de lauzengiers mi lau,

Quar fan cuidar qu' ieu am alhors,
E pueys demandon que fau,
Ni on ai pauzada m' amors;
Et ieu, quar soi mals e brau,
Tem los tan que dirai la lor;
La genser es qu' hom mentau,
E la mielher de sa ricor;
Francha, de bella paria,
Gen parlans, e de belh solatz
La trobaretz quascun dia;
E tot quan fai ni ditz platz;
Sens e pretz e cortezia,
Guaieza e fina beutatz
Estan ab lieys nueg e dia.
Sitot enueia als malvatz
D' al re non cossire,
Mas s' amor dezire
Que m des;
Son dous plazen rire
M' a donat martire
Engres;
On qu' ieu m' an ni m vire
El cor la remire
Ades;
E pes e cossire,
E non l' aus ges dire
Que m' ames,
Qu' el sobramors qu' ieu l' ai m' en te,
E paors que l' enueg desse;
Mas en luec de clamar merce
L' ai fin' amor e bona fe;
Qu' en tan quan mars ni terra te
Non a tan fin aman cum me.
La valens reyna mante
Domney, fina beutat ab se
Part totas las dompnas qu' hom ve;
E non ai sobredig de re.
De Monferiol non dic re,
Mas valor e fin pretz mante.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Giraut_de_Salignac

Giraut (or Guiraut) de Salignac (or Salinhac) was a jongleur and troubadour from the Quercy. His castle was Salignac. According to his vida he composed cansos, sirventes, and descortz, though only one canso and one descort survive. His composition were characterised, so his biographer says, by "grace and skill". He may have written under the patronage of Azalais of Toulouse, whom he mentions in his poetry. His name is sometimes erroneously given as Guilhem.

https://dbpedia.org/page/Giraut_de_Salignac

lunes, 9 de octubre de 2023

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Pierre Vidal.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals



I.


Ab l' alen tir vas me l' aire

Qu' ieu sen venir de Proensa;

Tot quant es de lai m' agensa,

Si que, quan n' aug ben retraire,

Ieu m' o escout en rizen,

E 'n deman per un mot cen,

Tan m' es bel quan n' aug ben dire.


Qu' om no sap tan dous repaire

Cum de Rozer tro c' a Vensa

Si cum clau mars e Durensa,

Ni on tan fins joys s' esclaire;

Per qu' entre la franca gen

Ai laissat mon cor jauzen

Ab lieys que fa 'ls iratz rire.


Qu' om no pot lo jorn maltraire

Qu' aia de lieys sovinensa,

Qu' en lieys nais joys e comensa;

E qui qu' en sia lauzaire,

De be qu' en digua no i men;

Que 'l mielhers es, ses conten,

E 'l genser quel mon se mire.



E s' ieu sai ren dir ni faire,

Ilh n' aya 'l grat, que sciensa

M' a donat e conoissensa,

Per qu' ieu sui guays e chantaire,

E tot quant fauc d' avinen

Ai del sieu belh cors plazen,

Neis quan de bon cor cossire.


II.


Si col paubres que jay el ric ostal

Que noca s planh, sitot s' a gran dolor,

Tan tem que torn ad enueg al senhor,

No m' aus planher de ma dolor mortal;

Be m dei doler, quar aissi m mostr' erguelh

La res del mon qu' ieu plus dezir e vuelh;

Sivals d' aitan non l' aus clamar merce,

Tal paor ai qu' ades s' enueg de me.


Si m' aiut dieus, peccat fai criminal

Mia belha domna, quar no m socor,

Ben sap qu' en lieys ai mon cor e m' amor

Tan que non pens de nulh autre jornal;

Dieus! per que m sona tan gen ni m' acuelh,

Pus pro no m te d' aisso don plus mi duelh;

E cuia m doncs aissi lunhar de se!

Ans sufrirai so qu' ai sufert ancse.

Que sufrir tanh a senhor natural

Lo tort e 'l dreg e 'l sen e la folhor,

Quar greu pot hom de guerra aver honor

Pois qu' es faiditz ses grat de son ostal;

Be sui faiditz, si de s' amor me tuelh;

No m' en tolrai, ans l' am mais que no suelh:

Tenra m ja vil pus ab mal no m rete!

Non o deu far, quar per amor m' ave.


Aissi m' a tot ma domn' en son cabal,

Que, si m fai mal, ja no m veira peior,

Qu' el sieus plazers m' a tan doussa sabor

Que ges del mieu no m remembra ni m cal;

Non es nulhs jorns s' amors el cor no m bruelh,

Per qu' ai tal gaug, quan la vezon mei huelh,

E quan mos cors pensa del sieu gran be,

Qu' el mon non vuelh ni dezir autra re.


Sabetz per que 'l port amor tan coral?

Quar anc no vi tan belha ni gensor

Ni tan bona, per qu' ieu n' ai gran ricor

Quar sui amics de dona que tan val.

Ai! si ja vei que josta se m despuelh,

Mielhs m' estara qu' al senhor d' Issiduelh

Que mante pretz, quant autre si recre;

E non sai plus, mas aitan n' ai Jaufre.


Aissi cum selh que bada al veirial

Que il sembla belhs contra la resplandor,

Quant ieu l' esgart al cor n' ai tal doussor

Qu' ieu m' en oblid per lieys que vey aital;

Be m bat amors ab las vergas qu' ieu cuelh,

Quar una vetz en son reial capduelh

L' emblei un bais dont al cor mi sove.

Ai! cum mal viu qui so qu' ama no ve!


Als quatre reys d' Espanha esta mout mal,

Quar no volon aver patz entre lor,

Quar autramen son ill de gran valor,

Franc et adreit e cortes e leyal,

Sol que tan gen fezesson lur escuelh

Que viresson lor guerra en autre fuelh

Contra la gen que nostra lei mescre,

Tro qu' Espanha fos tota d' una fe.


Belhs Castiatz, senher, per vos mi duelh, 

Quar no us vei lai, e quar mi dons non ve 

Na Vierna cui am de bona fe.


Ieu dic lo ver aissi cum dir lo suelh: 

Qui ben comensa, e pueissas s' en recre, 

Mielhs li fora que non comenses re.


III.


Pus tornatz sui en Proensa

Et a ma dona sap bo,

Ben dei far bona chanso

Sivals per reconoissensa;

Qu' ab servir et ab honrar

Conquier hom de bon senhor

Don e ben fag et honor,

Qui be 'l sap tener en car;

Per qu' ieu m' en dei esforsar.


E quar anc no fitz fallensa,

Sui en bona sospeisso

Qu' el maltraitz mi torn en pro,

Pus lo bes tan gen comensa;

E poiran s' en conortar

En mi tug l' autr' amador,

Q' ab sobresfortz de labor

Trac de freida neu fuec clar

Et aigua doussa de mar.


Qu' estiers non agr' ieu guirensa, 

Mas quar vei que vencutz so,

Sec ma domn' aital razo

Que vol qu' om vencutz la vensa;

Qu' aissi deu apoderar

Franch' umilitatz ricor,

Mas ieu no y trob valedor

Qu' ab lieis me puesc' ajudar,

Mas precs, e merce clamar.


E pos en sa mantenensa

Aissi del tot m' abando,

Ja no m deu dire de no,

Que, ses tota retenensa,

Sui sieus per vendr' e per dar;

E totz hom fai gran folhor

Que di qu' ieu me vir alhor;

Mais am ab lieys mescabar

Qu' ab autra joy conquistar.


E sel que long' atendensa

Blasma, fai gran fallizo;

Qu' er an Artus li Breto

On avion lur plevensa,

Et ieu per lonc esperar

Ai conquis tan gran doussor,

Un bais que forsa d' amor

Mi fetz a ma domna emblar,

Mas er lo m deu autreiar.


Ses pechat fis penedensa,

Et ai quist ses tort perdo,

E fatz de nien gen do;

E trac d' ira benvolensa,

E gaug entier de plorar,

E d' amar doussa sabor;

E sui arditz per paor,

E sai perden gazainhar,

E, quan sui vencutz, sobrar.


Bels Raynier, per ma crezensa,

No us sai par ni companho,

Quar tug li valen baro

Valon per vostra valensa;

E pos dieus vos fetz ses par,

E us det mi per servidor,

Servirai vos de lauzor

E d' als quant o poirai far,

Bel Raynier, car etz ses par.


IV.


De chantar m' era laissatz

Per ira e per dolor

Qu' ai del comte mon senhor,

Mas pos vei qu' al bon rey platz,

Farai tost una chanso

Que porten en Arago

Guillems e 'n Blascols romieus,

Si 'l sos lor par bons e lieus.


E s' ieu chant com hom forsatz,

Pus mon senher n' a sabor,

Non tengatz per sordeyor

Mon chan, qu' el cor m' es viratz

De lieys don anc non aic pro,

Que m gieta de sospeisso;

E 'l partirs es mi tan grieus

Que res non o sap mas dieus.


Traitz sui et enguanatz

A lei de bon servidor,

Quar hom mi ten a folhor

So don degr' esser honratz,

E n' aten tal guazardo

Cum selh que serv a fello;

Mas s' ieu derenan sui sieus,

A meins me tenh que Juzieus.


A tal domna m sui donatz 

Qu' ieu viu de joy e d' amor 

E de pretz e de valor, 

Qu' en lieis s' afina beutatz, 

Cum l' aurs en l' arden carbo; 

E quar mos precs li sap bo 

Be m par qu' el segles es mieus, 

E qu' el reys ten de mi fieus.


De fin joi sui coronatz

Sobre tot emperador,

Quar de filha de comtor

Me sui tant enamoratz;

Don n' ai mais d' un pauc cordo

Que Na Raymbauda me do,

Qu' el reys Richartz ab Peitieus

Ni ab Tors ni ab Angieus.


E sitot lop m' apellatz,

No m' o tenh a deshonor,

Ni si m cridon li pastor,

Ni si m sui per lor cassatz;

Et am mais boscx e boisso

No fauc palaitz ni maizo,

Et ab joi li er mostrieus

Entre vent e gel e nieus.


La Loba ditz que sieus so,

Et a ben dreg e razo,

Que per ma fe mielhs sui sieus

Que no sui d' autrui ni mieus.

//

https://fr.wikipedia.org/wiki/Peire_Vidal

Peire Vidal (Fin xiie siècle - début du xiiie siècle - on perd sa trace vers 1205) est un troubadour de langue occitane originaire du Languedoc.


Fils d’une famille aisée de Toulouse, ce troubadour est à la fois un poète de l’amour et un homme public : options politiques et amours tumultueuses sont étroitement liées.


Esprit libre et indépendant, il s’instaure en conseiller des suzerains, et son franc parler lui vaut quelques revers du destin.


Son œuvre à l’esthétique travaillée et présente, émouvante, légère, nous conserve l’image d’un amoureux éternel mais à chaque fois passionné et sincère ; elle amorce aussi une nouvelle forme de l’art des troubadours.


Il est à Malte vers 1204-12051 à la cour du comte de Malte, le corsaire Enrico Pescatore2,3 qu'il célèbre dans ses poèmes4.


Grand amateur de femmes, il est, et sera toute sa vie, pourchassé par des maris jaloux, qui ont de solides raisons de l’être. Un chevalier de Saint Gilles lui fait même couper un bout de la langue pour le punir d’avoir eu l’outrecuidance de se vanter, publiquement, d’être l’amant de sa femme. Cette affaire faisant grand bruit en Provence, le troubadour toulousain part pour la Grèce. Il y épouse une très jolie fille qu’il croit être la nièce de l’empereur de Constantinople et, fort de cette conviction, il dépense une fortune à armer une flotte destinée à conquérir son « empire en attente d’héritage ». Il est ainsi, Peire Vidal ! Méprisant les avares, il dépense sans compter… l’argent de ses protecteurs. Avec sa femme, pendant leur équipée grecque, ils voient grand en tout. Pourquoi ne se donneraient-ils pas des titres impériaux ? Ils se les donnent. A son retour en France, il se brouille avec Raymond V qui lui interdit l’entrée dans Toulouse. Leur désaccord va durer pendant quelques années au cours desquelles ils vont se battre à coups de mots. Mais la profonde amitié n’est pas atteinte et les beaux jours reviennent. Lorsque Raymond V meurt en 1194, Peire Vidal, en signe de deuil, s’habille de noir, fait couper les oreilles et la crinière de ses chevaux et oblige ses serviteurs à se laisser pousser barbe et ongles. Lors d’un séjour en Provence, le turbulent troubadour vit un grand amour qui fait scandale avec la belle Vierna, vraisemblablement fille d’Arles. Tous les poèmes du « grand fol » nous content ses amours et ses voyages mouvementés. L’une de ses œuvres retrace ce qui semble bien être la plus extraordinaire de ses aventures. Il y chante ses liens avec la fille du comte de Pennautier… Amours furtives de la séduisante Orbria avec le poète qui la rejoint vêtu d’une peau de loup… Chassé et battu par les bergers trompés par son déguisement, il est porté, un jour, à demi mort chez sa belle, la « louve de Pennautier » comme elle fut surnommée.


Peire Vidal fut le premier troubadour à avoir fait l'objet d'une édition critique de ses œuvres par Karl Bartsch en 1857.


Les poésies de Peire Vidal, éditées par Joseph Anglade, Librairie Honoré Champion éditeur, (les classiques du Moyen Âge) Paris, 1913

Le Loup amoureux (poèmes de Peire Vidal) traduction de Francis Combes, Fédérop, coll. "Troubadours", Gardonne, 2014


http://www.trobar.org/troubadours/peire_vidal




Peire Vidal[1] (* um 1175 in Toulouse; † um 1210) war ein altokzitanischer Trobador.[2] Er schrieb sehr persönlich gehaltene Lieder in Formvollendung und bilderreicher Sprache.[2] 45 dieser Lieder sind überkommen, davon sogar zwölf mit Melodie.



https://de.wikipedia.org/wiki/Peire_Vidal


Peire Vidal lebte als fahrender Sänger in Frankreich, Spanien, Italien und dem Orient.[2] Außerhalb seines musikalisch-poetischen Werkes finden wir keinen zeitgenössischen Bezug zu seiner Dichter-Sänger-Persönlichkeit. Eine kurze okzitanische Biografie, die etwa fünfzig Jahre nach seinem Tode verfasst wurde, hat fiktionalen Charakter und beruht auf Episoden, die auf seinen Gedichten aufbauen.[3] Lediglich die Eröffnungszeile der Biografie ist im engeren Sinne biografisch.[3] Dort heißt es: „Si fo de Tolosa, fils d'un pelissier“.[3] „Er stammt aus Toulouse und ist der Sohn eines Kürschners.“ Die Pelz- und Lederwarenindustrie war im 12. Jahrhundert in der Nähe der Kirche Saint Pierre des Cuisines in Toulouse etabliert.[3]


Peire begann seine Karriere zusammen mit dem Troubadour Bernart Durfort um 1176 am Hofe des Grafen Raymond V. von Toulouse. Er blieb dort bis 1190, als er sich nach einem Streit mit dem Grafen auf die Suche nach anderen Gönnern machte.[4] Viele seiner frühen Gedichte waren Vierna de Porcellet gewidmet, einer Verwandten des Grafen. In einigen dieser Gedichte agieren Peire, Vierna und Raymond in einer Dreiecksbeziehung.[4]


Von Toulouse aus begab er sich an den Hof von König Alfons II. von Aragon, wo er bis zu dessen Tode im Jahr 1196 gut lebte.[5] Gelegentlich besuchte er den Hof von Alfons Sohn Peter II. von Aragon.[5] Im Streit zwischen den Herrschern von Toulouse und Aragon nahm Peire den Standpunkt von Aragon ein.[5] Er besuchte den Hof von König Alfons VIII. von Kastilien in Toledo im Jahre 1195 und danach mehrfach bis 1201.[5] Er blieb auch einige Zeit am Hof von König Alfons IX. von León, wo die galizisch-portugiesische Lyrik der okzitanischen gegenüber vorgezogen wurde.[5]


Unter Peires vielen kleineren Gönnern befanden sich William VIII von Montpellier und seine Frau, die byzantinische Prinzessin Eudokia Komnene.[5] William war sowohl ein Vasall von Peter II. als auch dessen Schwiegervater.[5] Peire besuchte den aragonesischen Hof während einiger seiner Besuche in Narbonne, aber obwohl die regierende Vizegräfin dieser Stadt, Ermengarde von Narbonne, eine bemerkenswerte Gönnerin der Troubadours war (Sie unterstützte beispielsweise Azalais de Porcairagues), gibt es keinen Hinweis darauf, dass sie Peire förderte oder dass dieser Lieder für oder auf sie schrieb.[5] Peire war auch eng mit dem Vizegrafen von Marseille Barral de Baux verbunden.[5] Wegen eines Liebeshandels mit dessen Gemahlin Azalais musste er nach Italien flüchten.[6] Vidal nahm am Dritten Kreuzzug teil und kam bis Zypern, wo er sich mit einer Griechin verheiratete.[6] Peire Vidal beendete seine Tage vermutlich am Hofe von Alfons III. von Aragon.[6]


Peire Vidal fungierte als Berater vieler großer Persönlichkeiten seiner Zeit.[7] Er selbst zeichnete sich durch eine unverwechselbare, originelle, poetische Persönlichkeit voller Einfallsreichtum und Schärfe aus.[7] Geschickt in Parodie und Karikatur nahm er oft eine prahlerisch-übertreibende Grundposition ein.[7] Diese Haltung führte er so weit, dass dies nur noch als Selbstironie ausgelegt werden kann.[7] Er rühmte sich, „der beste aller Kavaliere“ und „der unwiderstehlichste aller Liebhaber“ zu sein.[7] In seiner Liebeslyrik tritt immer sein persönlicher Charakter hervor, der nicht von allzu großem Ernst geprägt ist.[7] Sein Stil ist klar und einfach, dennoch formvollendet und immer persönlich gehalten.[7] Besonders geschätzt wird sein Lied Anc no mori, in dem er selbst seine dichterische Produktivität beschreibt: „De mots ricos no tem Peire Vidal!“ „Vor reichen Worten fürchtet Peire Vidal sich nicht!“[7]

Peire Vidal wird in Ezra Pounds Gedicht Pierre Vidal und in Ford Madox Fords Roman The Good Soldier sowie in Leopold von Sacher-Masochs Novelle Venus in Furs erwähnt.

F.A. Brockhaus (Hrsg.): Brockhaus Enzyklopädie. In vierundzwanzig Bänden. Peire Vidal. 19. Auflage (1986–1994). Band 16. F.A. Brockhaus, Mannheim 1991, ISBN 3-7653-1100-6, S. 633.

Peire Vidal. In: Meyers. 6. Auflage. Band 15, S. 541.

Veronica M. Fraser: The Songs of Peire Vidal: Translation and Commentary. Peter Lang, New York 2006, ISBN 0-8204-7922-5.

https://www.discogs.com/artist/844176

https://www.allmusic.com/artist/mn0001758782