Mostrando las entradas para la consulta joglar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta joglar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Ebles de Signe, - évêque de Clermont

Ebles de Signe. Une tenson. Il répond à la question propose Guillaume Gasmar:

Guilem Gaimar, quan li deptor
Mi van apres tot jorn seguen,
L' uns me tira, l' autre me pren,
E m' apelon baratador;
Ieu volgr' esser mortz ses parlar,
Qu' ieu no m' aus en plassa baisar,
Ni vestir bos draps de color,
Quar hom no m ve que sa lengua no m traia,
E s' ieu d' amor trac mal, be s tanh que m plaia.
N Eble cauzetz.

Millot, III, 405. Papon, II, 463.

Ebles d' Uisel. Trois tensons, dans une desquelles il dit à Gui d' Uisel:
Gu', ie us part mon escien
Un joc don serez conquis,
En qal cuidatz q' om moris...
Que tota una nuoit d' avenz
Jacsez ab lei don es gaiz,
O us tengues us dels Algais
En lega lo terz d' un dia;
Chausez qal volriaz mais.
Gu' ie us.

Et dans une autre:
En Gui, digaz laqal penriaz vos,
E non mentez, sitot vos faiz feignenz,
Capa de pers un mes denant avenz,
E grans osas afaitadas ab ros
Tro a kalenda maia,
O tot l' estiu dona cortesa e gaia?...
En Gui digaz.
Nostrad. 100. Crescimbeni, 71. Bastero, 82. Millot, III, 1.

Ecuyer de l' Isle. Une pièce qui commence ainsi:
Lonja sazo ai estat vas amor
Humils e francx et ai fach son coman
En tot cant puesc, et anc per nulh afan
Que ieu sofris ni per nulha dolor...

Ay! com cugey fos dins d' aital color
Com semblet al semblan,
Et en aissi com es sa beutat gran
Ni com val mais, gardes mai sa onor;
En aissi com es de jenser paratge,
Agues en si mais de retenemen,
Et en aissi com es de bel estatge,
Contra son pretz temes far falhimen.
Lonja sazo.
Millot, III, 398. Papon, III, 462.


Elias de Barjols, t. III. Quatorze pièces.
N Elias de Barjols si fo d' Agenes, d' un castel que a nom Perols. Fils fo d' un mercadier, e cantet meils de negun home que fos en aquella sazon.

E fetz se joglars; et accompaingnet se com un autre joglar que avia nom Olivier, et aneron lonc temps per cortz. El coms Anfos de Proensa si los retenc ab se, e det lor moillers a Barjols e terra: e per so los clamavan

N Elias et Olivier de Barjols. En Elias s' enamoret de la comtessa ma dompna Carsenda, moiller del comte, quant el fo mortz en Cesilia, e fes d' elleis suas cansos bellas e bonas tant quant ella visquet. Et el s' en anet rendre al hospital de Saint Beneic d' Avignon; e la definet.
En atretal esperansa
Cum selh que cassa e no pren,
M' aura tengut lonjamen
Amors, que m dona e m' estrai;
Et ieu quo 'l joguaire fai,
Que sec juec perdut e 'l te,
Sec mon dan e fug el be.
En atretal.
Nostrad. 33. Crescimbeni, 18. Bastero, 82. Millot, I, 378. Papon, II, 279. Hist. Litt. XIV, 38. P. Occ. 38.

Elias Cairels, t. III et IV.
Elias Cairels si fo de Sarlat, d' un borc de Peiregorc, et era laboraire d' aur e d' argen, e deseignaire d' armas: e fetz se joglar. Mal cantava e mal trobava, e mal violava e peich parlava; e ben escrivia motz e sons. En Romania stet lonc temps; e quant el s' en parti, si s' en tornet a Sarlat, e lai el moric.
Une autre biographie le présente au contraire comme fort habile:

Sap be letras e fo molt sotils en trobar et en tot quant el volc far ni dir.

E serquet la maior part de terra habitzada, e pel desdeing qu' el avia dels baros e del segle, no fo tant grazitz com la soa obra valia.
Qui saubes dar tan bon cosselh denan
Quo fai apres, quan lo damnatg' es pres,
Ja negus homs no fora sobrepres.
E doncx per que s' en vai negus tarzan
Ni eslonhan d' aquelh senhor servir
Que volc per nos mort e pena sufrir?
Per so no s deu hom tarzar de ben faire,
Qu' apres la mort lo cosselh no val guaire. (N. E. leo après)


Guaire no val quant hom a pres lo dan,
E de lur dan faire son ben apres
Li comt' e 'l rey e 'l baron e 'l marques,
Que l' us l' autre s' aucis en guerreyan.
Aissi faran crestiantatz perir;
E degran mielhs Turcx e Paias aucir
E recobrar lo dreiturier repaire,
Iherusalem, e conquistar lo Cayre.


Qu' al Cayre son Arabitz e Persan,
Guarditz e Turcx de paor entrepres;
Et anc pays tan leu no fon conques
Cum selh fora, quar tug se van doptan,
Qu' en lor sortz an trobat, senes falhir,
Que crestias devon sobr' els venir
E la terra conquistar e 'l repaire;
E 'l termes es vengutz, al mieu veiaire.
Veiaire m' es que negus no sap tan
De gen parlar, que retraire pogues
Las grans honors, las riquezas ni 'ls bes
Que auran silh que de lai passaran...
Qui saubes.

Dans une tenson avec Isabelle sa dame, il répond entre autres:
Domn' Ysabell', en refreitor
Non estei anc matin ni ser,
Mas vos n' auretz oimais lezer,
Qu' en breu temps perdretz la color.
Estier mon grat, mi faitz dir vilania;
Et ai mentit, qu' ieu non crei qu' el mon sia
Domna tant pros ni ab beutat tan gran
Com vos avetz, per qu' ieu i hai agut dan.
N Elias Cairel.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, I, 378. P. Occ. 108.


Elias Fonsalada.
N Elias Fonsalada si fo de Bargairac, del evesquat de Peiregorc. Bels hom fo molt de la persona, e fo fils d' un borges que se fes joglar: En Elias fo joglars atressi; no bon trobaire mas noellaire fo; e saup ben estar entre la gen.
Dans une de ses pièces il dit:
Ja no gabarai los Bretos,
Qu' atressi m vauc cum ilh muzan,
E conosc qu' ieu fas d' un dan dos,
Quar tan li sui fis ses enjan;
S' ie m part de lieys, e que faray?
E si remanh, tan pauc o say;
Ben l' amav' ier, huey l' am dos tans,
Aissi s vay doblan mos talans.
De bon luec.
Bastero, 82. Crescimbeni, 184. Millot, III, 398. P. Occ. 366.

Elias d' Uisel, t. IV.
Elias d' Uisel si avia un castel que avia nom Casluz, paubre en paubreira de blat e de vin; e quan cavalier ni bon ome i venian, el lor dava bel solatz e bel acuillimen, et en loc de gran cozes lor dizia suas cansos e sos sirventes e suas coblas. En Gauselms si 'l respondet a 'N Elias, recordan la paubreira del castel e de lui. E si 'n fetz aquesta cobla:
Ben auria obs pans e vis, etc.
Elias d' Uisel respondet a la cobla d' En Gauselm faidit:

Gauselm, ieu meseis garentis
Que non ai d' aver gran largor,
Que non taing que vos desmentis;
S' ieu sui paubres, vos avetz pro argen,
A Guilelma la pro e la valen,
Jensor pareil non a de lai la mar
A lei de soudadera e de joglar.
Bastero, 82. Millot, III, 1.

Eschileta. Couplet en réponse à Guigo de Cabanas:
Guigo, donan sai que conquier
Rics hom pretz e fina valor
Ab qu' el dos faitz si' ab honor
De cel qui 'l da e cel qu' el quier,
Quar dos mal datz desabriza
Valor e prez e 'ls mendiza;
Qu' autretan fai qui dona follamen
Com a bon prez qui dona d' avinen.

Esperdut. Dans une pièce il dit à sa dame:
De vos domna, en cui bon pretz s' autreya
Pro serai ricx, si denhatz aculhir
Qu' ieu clam merce en mas chansos jasse,
E si no us play, no m fassatz autre be.
Lo dezirier.

Les vers suivants sont tirés d' un sirvente contre le seigneur Lombric:
Lo pecchaz es tan desplazens
Qu' el fai en luoc de drudas druz,
Et es a sa cort ben vengutz,
Tant fort l' es aquel juocs plazens;
Qu' il n' es privaz
E 'n sufre en patz
Sas voluntatz;
Et autr' om natz
Non pot dos datz
De lui traire.
Qui non diria.
Millot, III, 399.

Esquilha. Tenson avec Jozi, ou Ozi, auquel il propose:
Jozi, diatz, vos qu' es homs entendens,
Si la bela, que us fai voler amors,
Tramet per vos e us vol fayre secors
Que us colc ab se, mas vielha senes dens
Trobaretz lai per aital covenensa,
Que lo i faretz una vetz ses falhensa
Ades enans que 'l bela s colc' ab vos,
O al partir, cal penretz d' aquest dos?
Jozi diatz vos.
Millot, III, 399.

L' évêque de Bazas. Une pièce dans laquelle il fait ainsi le portrait de sa dame:
Bella dompn' ab cors plazen,
Triat col grans de la flor,
Am eu del mon la genzor,
Qe negun ab leis no s pren:
Oilz de falcon trait de muda,
Boca rien per ben dir,
E 'l cor plus dolz per sentir
C' un prims ranzans sus car nuda.
Cor poder saber.

L' évêque de Clermont. Voyez le Dauphin d' Auvergne.
Dans un sirvente adressé à Pierre de Maensac, il dit:
Peire de Maensac, ges lo reis no seria
Tan savis com hom di, s' el el sout retenia
Cavallier cui sos cors trai mais a joglaria
Q' a valor ni a sen ni a cavalaria,
E s' anc jorn vos i tenc, fetz o per cortesia...

Escondre ben deu el, quan dis qu' el rei seguia,
Qu' el no 'l sec ni no 'l pot s' a pe non o fazia;
E qui caval non a mentres que guerra sia
No m sembla ges n' agues, quan guerra non seria;
E cavallier d' a pe qui mal ditz ni feonia
Non deu estar en sout, si tromba non avia.
Peire de Maensac.
Millot, 1, 303.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XIV.


Quan vey pels vergiers desplegar

Los sendatz gruecx, indis et blaus,

M' adoussa la votz dels cavaus,

E il sonet que fan li joglar

Que viulan, de trap en tenta,

Trompas e corns e grailles clar;

Adoncs vuelh un sirventes far

Tal qu' el coms Richartz l' entenda.


Ab lo rey mi vuelh acordar

D' Aragon, e tornar en paus,

Mas trop fon descauzitz e braus,

Quan venc sai per nos osteiar;

Per qu' es dregz qu' ieu lo 'n reprenda,

E dic o per lui castiar;

E peza m si 'l vey folleiar:

E vuelh que de mi aprenda.


Ab mi 'l volon tug acuzar;

Q' us mi comtet de sos vassaus

Que de Castelhot ac mal laus,

Quan ne fes N Espaignol gitar,

E no m par que si defenda

Ves elh, si l' en auza proar,

E quan intret per covidar,

Conquerrec lai pauc de renda.


Hueymais non li puesc ren celar,

Ans li serai amicx coraus;

Guastos, cui es Bearns e Paus,

Mi trames sai novas comtar,

Que de sos pres pres esmenda

Del rey, qu' els i degra liurar,

E volc en mais l' aver portar

Que hom totz sos pres li renda.


Que so m' an dig de lui joglar

Qu' en perdon an fag tot lur laus

E s' anc det vestirs vertz ni blaus,

Ni lur fes nulh denier donar;

Lag l' es qu' om l' en sobreprenda, 

Que d' un sol s' en saup tot pagar 

D' Artuset, don fai a blasmar,

Qu' als Juzieus lo mes en venda.


Peire joglar saup mal pagar

Que 'l prestet deniers e cavaus,

Que la vielha, cui Fontevraus

Atent, lo fes tot pesseiar,

Qu' anc l' entresenh faitz ab benda

De la jupa del rey d' armar,

Que ilh baillet, non lo poc guizar,

Qu' om ab coltelhs tot no 'l fenda.


Peire Roys saup devinar

Al prim qu' el vi jove reyaus,

Que dis no seria pros ni maus,

E parec be al badalhar:

Reys que badal ni s' estenda,

Quan aug de batalha parlar

Sembla o fassa per vaneiar,

O qu' en armas non s' entenda.


Ieu lo perdo, si m fe mal far

A Catalans ni a Laraus,

Car lo senher cui es Peitaus

Lo i mandet, non auset als far;

E reys que logier atenda

De senhor, be 'l deu afanar,

Et el venc sa per gazagnar

Mais que per autra fazenda.


Voill sapcha 'l reys et aprenda 

De son grat, e fassa chantar

Mon sirventes al rey navar,

E per Castelha l' estenda.


Bertrand de Born.

martes, 10 de octubre de 2023

Raimond, Raymond, Ramon, Ramón; Vidal; Besaudun, Besalú, Bezaudu,

Raimond Vidal de Besaudun. 

Pont de Besalú

Unas novas vos vuelh contar
Que auzit dir a un 
joglar
En la cort del pus 
savi rey
Que anc fos de neguna ley,
Del 
rey de Castela 'N Amfos
E qui era condutz e dos,
Sens e valors e cortezia,
Et engenh de cavalayria;
Qu' el non era onhs ni sagratz,
Mas de pretz era coronatz,
E de sen e de lialeza
E de valor e de proeza.
Et a lo rey fag ajustar
Man cavayer e man joglar,
En sa cort, e man ric baro;
E can la cort complida fo,
Venc la 
reyna Lianors;
Et anc negus no vi son cors,
Estrecha venc en un mantelh
D' un 
drap de seda bon e belh
Que hom apela 
Sischanto,
Vermelh ab lista d' argen fo,
E y ac un 
leuon d' aur devis:
Al rey soplega, pueis s' asis;
Ab una part lonhet de luy.
Ab tan veus un joglar ses bruy
Denan lo rey franc, de bon aire;
E 'l dis: “Rey, de pretz emperaire,
Ieu soi vengutz aisi a vos,
E prec, si us platz, que ma razos
Si' auzida et 
entenduda.”
E 'l reys dis: “M' amor a perduda
Qui parlara d' aisi enan
Tro aia dig tot son talan.”
Ab tan lo joglar issernit
A dig: “Franc rey, de pretz garnit,
Ieu soi vengutz de mon repaire
A vos per dir e per retraire
Un' aventura que avenc,
Sai en la terra don ieu venc,
A un 
vassalh Aragones;
Be sabetz lo vassalh qui es,
El a nom 
N Amfos de Barbastre.
Er auiatz, senher, cal desastre
Li avenc per sa gilozia:
Molher belh' e plazen avia,
E sela que anc no falhi
Vas nulh hom, ni anc no sofri
Precx de nulh hom de s' encontrada,
Mas sol d' un don era reptada,
Qu' era de son alberc privatz,
D' aquel de son marit cassatz;
Mas amors tan fort lo sobrava,
Per que alcuna vetz pregava
La molher son senhor N' Alvira,
Don ilh n' avia al cor gran ira;
Pero mais amava sofrir
Sos precx que a son marit dir
Res per que el fos issilhatz,
Car cavayers era prezatz,
E sel qu' el maritz fort temia;
Car de bona cavalaria
Non ac sa par en 
Arago.”
- “Doncx, so dis lo reys, aquest fo
Lo cortes Bascol de 
Cotanda.”
- “Senher, 
oc; er auiatz la randa
Col pres de la bela N' Alvira,
Car res de tot cant hom dezira
Non poc conquere ni aver,
Tro al marit venc a saber,
Que 'l disseron siey cavayer
Tug essems en cosselh plenier:
“Senher, per dieu, trop gran bauzia
Fai En Bascol, que cascun dia
Pregua ma dona et en quer,
E dic vos que tan lo i sofer
Que coguos en seretz ses falha.”
Et el respos: “Si dieus mi valha,
Si no m' era a mal tengut,
Tug seriatz ars o pendut,
Car non es faitz c' om creire deya,
E tug o dizetz per enveya
Car sobre totz el val e sap;
Mas ja dieus no mi sal mon cap,
Si jamay negus mi retrai
De res que Na Alvira fai,
S' ieu per la gola non lo pen
Que ja non trobara guiren.”
Ab tan parlet un cavayer
Fel e vilan e leugier:
“Senher, cant auretz pro parlat,
E vil tengut, e menassat,
S' ie us dirai ieu d' aquest afar
Con o poiretz en ver proar,
Si ama ma dona o non;

Fenhetz vos c' al rey del Leon
Voletz anar valer de guerra,
E si ja podetz d' esta terra
En Bascol traire ni menar,
Veus mon cors per justiziar,
Aissi 'l vos lieure a presen.”
So dis lo rey: “Et ieu lo pren.”
Ab tan veus lo cosselh partit.
Et un de sels que l' ac auzit,
Per mandamen de son senhor,
Vas l' alberc d' En Bascol s' en cor,
E dis li: “ 'N Bascol de Cotanda,
Saluda us mo senher, e us manda,
Si us poira al mati aver,
Car de guerra ira valer
Al rey de Leon, senes falha.”
Et el respos: “Si dieus mi valha,
Mot voluntiers irai ab luy.”
Pueys li dis suavet, ses bruy:
“No farai jes que non poiria.”
E 'l messatge plen de feunia
Tornet o dir a son senhor:
“Senher, vist ai vostre trachor,
E dis que ab vos anara;
Dis 
oc, mas ja re non fara,
Qu' ieu conosc be e say qu' el tira.”
E 'l senher non ac jes gran ira,
Can auzi que son cavayer
Ira ab el ses destorbier.
E dis: “Ben pot paor aver
Sel que s' es mes en mon poder,
E liurat a mort per delir,
Que res de mort no 'l pot gandir,
S' En Bascol va en est viatge;
E ja no 'l camjara coratge
Per promessa ni per preguieira.”
Ab tan s' es mes en la 
carrieira,
Dis qu' ira En Bascol vezer
C' amors fai planher e doler;
Et en planhen soven dizia,
Ab greus sospirs la nueg e 'l dia:
“Amors, be m faitz far gran folor,
Que tal res fas vas mo senhor
Que, s' el sol saber o podia,
Res la vida no m salvaria;
E saber o sabra el ben,
Car ieu non anarai per ren
Lai on mon senher anar vol;
E jes aissi esser no sol,
C' anc no fes ost qu' ieu no i anes
Ni assaut en qu' el no m menes;
E si d' aquest li dic de no,
Sabra be per cal occaizo
Soi remazutz a mon veiaire.
Mas ieu say com so poirai faire,

Dirai li que mal ai auut,
Et enquera no m' a laissat,
Per que metges m' a cosselhat
Que m fassa un petit leviar.”
Ab tan s' es fag lo bras liar,
E 'l cap estrenher fort ab benda;
E dis que ja dieus joy no 'l renda,
Si ja lai va, qui non lo 'n forsa,
C' amors qu' el fai anar a dorsa
Li tol lo talen, e 'l trasporta.
Ab aitan sonet a la porta
Lo senhor N Anfos autamen,
Et hom li vai obrir corren.
Dins intra; En Bascol saluda.
“Senher, sel dieus vos fass' ajuda
Que venc sus en la crotz per nos.”
Dis lo senhor: “
Oc, et a vos,
Bascol, don dieu gaug e salut;(”)
“Digatz, e que avetz auut?”
- “Per Crist, senher, gran malautia;
E co sera qu' ieu ja volia
Anar en ost?” - “No y anaretz?”
- “Senher, si m' aiut dieus ni fes,
Be vezetz que no y puesc anar,
E peza m mot.” - “Si dieu mi gar,”
Dis lo senher, “
oc, et a me,
En Bascol, dos tans, per ma fe,
Qu' ieu non puesc mudar que no y an;
E vau m' en, a dieu vos coman.”
- “Senher, et ieu vos a sa maire.”
Ab tan lo senher de bon aire
S' en va, e 'l cavayer reman.
E 'l bon mati a lendeman
A fag sos cavals enselar,
E pres comjat ses demorar;
Et 
eys del castel mantenen,
Iratz e ples de mal talen,
Car En Bascol es remazutz;
Et es a un castel vengutz,
doas legas lonhet d' aqui;
E tan tost, can lo jorn falhi,
El a son caval esselat,
E pueia, e si a levat
Detrassion trotier pauquet.
Ab tan en la carrieira s met,
E torna s' en dreg a Barbastre,
E ditz que bastra mal en pastre
La nueg, si pot, a sa molher.
Lo caval dels esperos fer,
E broca tan que al portel
Es vengutz suau del castel
Sotz la cambra de sa molher;
Lo caval laissa al trotier,
E dis: “Amicx aten m' aisi.”
Ab tan vai avan e feri
Un colp suavet de sa man;
E 'l pros dona, ab cor sertan,
Cant al portel sonar auzi,
Dis: “Donzela, leva d' aqui,
Leva tost sus, e vay vezer,
Donzela, qu' ieu noca esper
Cavayer ni home que vengua.”
- “Ja dieu, dis ela, pro no m tengua,
S' ieu non cre que mo senher sia
Que m' asage ma drudaria
D' En Bascol, car huey no 'l segui.”
Ab aitan autre colp feri.
“A! donzela, leva tost sus!”
E dis: “Ja non atendrai pus
C' ades non an vezer qui es.”
Lo portel obri demanes;
Et intret, e dis a l' intrar:
- “Donzela, trop m' a fag estar
Aisi que no m venias obrir!
No sabias degues venir?(”)
- “Non senher, si m don dieu bon astre.”
Ab tan lo senher de Barbastre
Vai enan en guiza de drut,
E velvos dreg al lieg vengut,
Et agenolha s mantenen,
E dis: “Bela dona plazen,
Veus aisi vostr' amic coral,
E per dieu no m tenguatz a mal
C' uey ai per vos l' anar laissat
De mo senhor, a qui fort peza,
Mas l' amors qu' en me s' es enpreza
No m laissa alhondres anar,
Ni de vos partir ni lonhar,
Don ieu sospir mantas sazos.”
- “Dias me, senher, qui es vos?”
- “Dona, e non entendes qui?
Vevos aisi lo vostr' ami
Bascol, que us a loncx temps amada.”
Ab tan la dona s' es levada
En pes, et a 'l ben conogut
Son marit; mas pauc l' a valgut:
E crida tan can poc en aut:
“Per Crist, trachor degun assaut
Don pieitz vos prenda no fezetz,
Que pendut seretz demanes,
Que res de mort no us pot estorser!”
Pren l' als cabelhs, comens a torser
Aitan can poc ab ambas mas;
Mas poder de donas es vas,
Que de greu maltrag leu se lassa,
E fier petit colp de grieu massa.
E cant ela l' ac pro batut,
E rosseguat, e vil tengut,
S' estorna s que anc no 'l rendet,
Ieys de la cambra, l' us sarret;
Ar laisset son marit jauzen,
Aisi com sel que mal no sen,
Que semblan l' es que s' i afina;
Ela del tost anar no fina
Vas la cambra del cavayer
C' amors destrenhi' a sobrier;
E troba so que pus dezira:
Ela lo pren, vas si lo tira,
E comta 'l tot cossi l' es pres;
Pueys l' a dig: “Bels amicx cortes,
Ara us don aisi de bon grat
So c' avetz tos temps dezirat,
C' amors o vol e m' o acorda;
E laissem lo boc en la corda
Estar sivals entro al jorn;
E nos fassam nostre sojorn.”
Aisi esteron a gran delieg
Tro al senh, abdos en un lieg,
Que 'l dona levet issi s' en,
Et escrida tota la gen
A lurs albercx, e comtet lur:
“Auiatz, dis ela, del tafur
En Bascol, co m volc enganar.

A nueg venc al portel sonar
En semblansa de mo senhor,
Intret en guiza de trachor
A mon lieg, e volc me aunir;
Mas yeu m' en saup trop jen guerir,
Dins en ma cambra l' ai enclaus.”
Tug ne feron a dieu gran laus
E dizon: “Dona, be us n' es pres,
Sol c' ades mueira demanes,
Car hom non deu trachor sofrir.”
Ab tan se son anatz garnir,
E corron tug vas lurs albercx:
Als us viratz vestir ausbercx,
Als autres perpunhs et escutz,
Capels, cofas, et elms agutz;
L' autres prenon lansas e dartz;
Sempres venon de totas partz
Candelas e 
falhas ardens.
E can N Amfos auzi las gens
Aisi vas si venir garnidas,
Dedins a las portas tampidas,
Et escridet: “Senhors, no sia,
Per dieu lo filh sancta Maria,
Qu' En Bascol vostre senhor so.”
Et els trenco ad espero
Las portas per tan gran poder
Que 
fer ni fust no y poc valer.
E cant el trencar las auzi,
Tot en un' escala salhi,
E puget en una bestor,
E pueis gitet l' escala por.
Mantenen an tot l' uys trencat,
E son vengut al lieg armat,
E cascus tan can poc sus fer,
Car cuion l' aqui trober;
E can non l' an lains trobat
Son tug corossos et irat,
E 'l dona n' ac son cor dolen;
E mentre l' anavon queren,
Vas la bestor fai un esgart,
E vi l' escala una part
Que sos maritz ac porgitada;
E tornet dir a sa mainada:
“Baros, yeu ai vist lo trachor;

Velvos en aquela bestor,
Dressatz l' escala e puiatz;
E si' ades totz pesseiatz
Que sol no 'l laissetz razonar.”

Ab tan N Amfos pres a cridar:

Baros, e quinas gens es vos?
Non conoissetz 
degus N Anfos
Lo vostre senhor natural?
Ieu soi aisel, si dieu mi sal,
E per dieu no m vulhatz aussir!”
E la dona fes un sospir,
Al dissendre gitet un crit,
Can tug conegro son marit.
Ar crida, plora, planh e bray:
“Bel senher, dos tan fol assay,
Co vos auzes anc enardir?
Car tan gran paor de morir
Non ac mais negus natz de maire!
Bel senher, dous, franc, de bon aire,
Per amor dieu, perdonatz me,
E truep, si us platz, ab vos merce,
Senher, que yeu no us conoisia,
Si m sal lo filh sancta Maria,
Enans me cuiava de vos
Qu' En Bascol de Cotanda fos.”
Et el respos: “Si dieu mi sal,
No m' avetz fag enueg ni mal;
Be que us calha querer perdon,
Mas a me qu' el pus fals hom son,
El pus tracher que anc fos natz,
Amiga dona, m perdonatz
Qu' ieu ai vas mi meteis falhit,
E 'l vostre valen cors aunit;
E per colpa e per foldat
Mon bon cavayer adzirat:
Per colpa de lauzengiers
M' es vengutz aquest destorbiers
Et aquesta desaventura;
Amiga dona, franqu' e pura,
Per amor dieu, perdonatz me,
E trueb ab vos, si us plai, merce,
E aiam dos cors ab un cor;
Qu' ie us promet que mays a nulh for
Non creirai lauzengiers de vos,
Ni sera tan contrarios
Nulh hom que mal y puesca metre.”
- “Aras, dis ela, faitz trametre,
Senher, per vostre messatgier.”
- “De gaug, dona, e volontier
Ho farai, pus vey c' a vos play.”
- “Senher, 
oc, et enqueras may;
En Bascol anaretz vezer,
E digatz li que remaner
Vos a fag tro sia gueritz.”
Ab tant es de l' alberc partitz,
E fai so que ela li manda;
Vezer va Bascol de Cotanda;
E trames per sos cavayers,
C' ancmay tan gran alegriers
Non crec ad home de son dan.
E que us iri' al re comtan?
Vas l' alberc tenc de son vassalh
En Bascol, dreg vas lo lieg salh
Et estet suau et en pauza,
Et ac be la fenestra clauza.
“Bascol, dis el, e cossi us vay?”
- “Per Crist, senher, fort mal m' estai,
Et agra m be mestier salut.
E cosi es tan tost vengut?”
Dis En Bascol a son senhor.
- “Bascol, dieu per la vostr' amor
Soi remazutz e remanrai,
Que ja en ost non anarai
Si vos ab mi non anavatz.”
- “Ieu, senher, guerrai, si dieu platz;
E pueis farai vos de bon grat
Tota la vostra voluntat.”
Ar s' en tornet vas son ostal,
E fo ben jauzen de son mal.
Et estet be, si dieu be m don,
Car el tenia en 
sospeison
Sela que falhit non avia;
Mais ela saup de moisonia
Trop may que el, segon que m par:
Per qu' ieu, francx rey, vos vuelh preguar
Vos, e ma dona la reyna
En cuy pretz e beutat s' aclina,
Que gilozia defendatz
A totz los homes molheratz
Que en vostra terra estan.
Que donas tan gran poder an,
Elas an be tan gran poder
Que messonja fan semblar ver,
E ver messonja eissamen,
Can lor plai, tan an sotil sen.
Et hom gart se d' aital mestier
Que non esti' en cossirier
Tos temps mais en dol et en ira;
Que soven ne planh e 'n sospira
Hom que gilozia mante,
On nulh mestier no fara be,
Qu' el mon tan laia malautia
Non a, senher, c' a 'n gilozia,
Ni tan fola ni tan aunida
Que pieitz n' acuelh e mens n' evida,
Et es ne pieitz apparians
C' ades li par que 'l vengua dans.”
- “Joglar, per bonas las novelas
E per avinens e per belas
Tenc, e tu que las m' as contadas,
E far t' ai donar tals soldadas
Que conoisiras qu' es vertat
Que de las novelas m' a grat;
E vuelh c' om las apel mest nos
Tos temps may, CASTIA GILOS.”
Can lo rey fenic sa razo
Anc non ac en la cort baro,
Cavayer, donzel ni donzela
Sesta ni sest, ni sel ni sela,
De las novas no s' azautes,
E per bonas non las lauzes,
E que cascus no fos cochos
D' apenre CASTIA GILOS.

//

Raimon, Raymond, Ramon, Ramón Vidal de Besalú, Besaudun fue un trovador español que escribía en dialecto occitano catalán:
c 1196 - c 1252. Originario del pueblo de
Bezaudu, Besalú, Bezaudun, situado en la comarca de la Garrocha, provincia de Gerona. Se formó e inició su vida profesional como juglar en el castillo de Mataplana, al que elogia en algunos de sus versos.

Loís Alibèrt, GRAMATICA OCCITANA SEGON LOS PARLARS LENGADOCIANS

Es famoso por ser autor del primer tratado poético en una lengua romance (occitano), el Razós de trobar (c. 1210).​ Comenzó su carrera como juglar y pasó sus años de formación en la corte de Hugo de Mataplana, que a menudo recuerda con cariño en sus poemas y canciones.

En el Razós, Raimon distingue la "francesa parladura" (lengua francesa) de la "cella de Lemozi" (lengua occitana).

"[...] la parladura francesca val mais et [es] plus avinenz a far romanz e pasturellas; mas cella de lemosin val mais per fer vers et cansons et serventes; et per totas las terras de nostre lengage son de major autoritat li cantar de la lenga limozina que de nengun'altra parladura per qu'ieu vos en parlerai primeramene".​

Se trata de un prontuario gramatical y versificador para la composición correcta de la poesía trovadoresca occitana.​ También analiza el arte del que escucha (li auzidor) y su responsabilidad en comprender la obra del trovador. La insistencia de Raimon en que el público entienda lo que se canta y que se mantengan en silencio durante su canto ha sido considerado como fundacional en la historia de la música artística.
Para Raimon, los oyentes tienen la responsabilidad de informarse acerca de lo que no entienden (que es "una de las cosas más sabias del mundo") y ser fieles a la calidad de la obra, alabando la grandeza y condenando la falta de forma. Raimon también se esforzó en defender la superioridad del lemosí (o Lemozi, es decir, el occitano) frente a otras lenguas vernáculas, lo que indujo al poeta florentino Dante Alighieri a escribir la obra De Vulgari Eloquentia justificando el uso de la lengua vernácula de la Toscana en vez de la lengua occitana.​ El Razos finaliza con un glosario occitano-italiano. A finales del siglo XIII, Terramagnino de Pisa escribió un versión condensada del Razos.
Jofre de Foixá escribió una versión ampliada, el Regles de trobar, para Jaime II de Aragón.

https://ota.bodleian.ox.ac.uk/repository/xmlui/handle/20.500.12024/0379

Además de la mencionada composición, se conservan varios fragmentos de letras de canciones y tres obras narrativas, estas últimas escritas en nuevas rimadas, es decir, octosílabos pareados. Asimismo, dos de ellas se pueden considerar novelitas, muy similares a lo que en francés se denomina "roman". En Reprensión de celosos, se cuenta los amores de Bascuel de Cutanda y Elvira, esposa de Alfonso de Barbastro en la corte de Alfonso VIII de Castilla.​ Etc...

jueves, 12 de octubre de 2023

V, Ara m digatz, Rambautz, si vos agrada,

V.


Ara m digatz, Rambautz, si vos agrada,

Si us es aissi, cum ieu aurai apres,

Que malamen s' es contra vos guidada

Vostra domna de sai en Tortones,

Don avetz fag manta chanson en bada;

Mas ill a fag de vos tal sirventes

Don etz aunitz, et ilh es vergonhada,

Que vostr' amors non l' es honors ni bes;

Per qu' ella s' es aissi de vos lunhada.


Albert Marques, vers es qu' ieu ai amada

L' enganayritz don m' avetz escomes,

Que s' es de mi e de bon pretz ostada;

Mas non puesc mais, que ren non l' ai mespres,

Ans l' ai lonc temps servida et onrada;

Mas vos e lieis persegua vostra fes

C' avetz cent vetz per aver perjurada;

Per que s clamon de vos li Genoes,

Que, mal lur grat, lur empenhes l' estrada.


Per dieu, Rambautz, de so us port guerentia

Que mantas vetz, per talen de donar,

Ai aver tol, e non per manentia

Ni per thesaur qu' ieu volgues amassar;

Mas vos ai vist cent vetz per Lombardia

Anar a pe, a ley de croy joglar,

Paubre d' aver e malastrucx d' amia;

E fera us pro qu' ie us dones a manjar:

E membre vos co us trobes a Pavia.


Albert Marques, enuei e vilania

Sabetz ben dir, e miels la sabetz far,

E tot engan e tota fellonia

E malvestat pot hom en vos trobar,

E pauc de pretz e de cavallaria;

Per que us tol hom ses deman Valdetar;

Peiracorna perdetz vos per follia;

E Nicolos e Lafrancos d' amar

Vos podon ben apellar de bauzia.


Per dieu, Rambautz, segon la mia esmansa,

Fezetz que fols, quan laissetz lo mestier

Don aviatz honor e benanansa;

E sel que us fetz de joglar cavallier

Vos det enuei, trebalh e malanansa

E pensamen et ir' et encombrier,

E tolc vos joi e pretz et alegransa;

Que, pueys montetz de rossin en destrier,

Non fezetz colp d' espaza ni de lansa.


Albert Marques, tota vostr' esperansa

Es en trair et en faire panier

Enves totz sels qu' ab vos an acordansa,

E que us servon de grat e voluntier;

Vos non tenetz sagramen ni fiansa:

E s' ieu no val per armas Olivier,

Vos no valetz Rotlan, a ma semblansa;

Que Plasensa no us laissa Castanhier,

E tol vos terra e non prendetz venjansa.


Sol dieus mi gart, Rambautz, mon escudier

En cuy ai mes mon cor e m' esperansa,

A mon dan giet vos e tot lur enpier

Sel de Milan ab lur farsida pansa.


Albert Marques, tug li vostre guerrier

An tan paor de vos e tal doptansa,

Qu' il vos clamon lo marques putanier,

Dezeretat, deslial, ses fiansa.

Albert Marquis et Rambaud de Vaqueiras.

viernes, 20 de octubre de 2023

XX, Messonget, un sirventes

XX.


Messonget, un sirventes

M' as quist, e donar l' o t' ay

Al pus tost que ieu poyrai

El son d' En Arnaut Plagues;

Que autr' aver no t daria,

Que non l' ay; ni s' ieu l' avia,

Non t' en seria amicx,

Que s' era de mil marcx ricx,

D' un denier no t' en valria.


Qu' en tu non es nulha res

De so qu' a joglar s' eschai,

Que tos chans no val ni play,

Ni tos fols ditz non es res;

E croya es ta folia,

E paubra ta joglaria

Tan que si no fos N Albricx

El marques que es tos dicx,

Nulhs hom no t' alberguaria.


Mas d' una res t' es ben pres 

Que d' aisso, qu' aras pus play, 

As pus qu' anc non aguist may 

Follia e nescies;

E si negus hom que sia 

De ta folhor te castia,

Tu non creiras sos casticx,

Quar per folhor t' es abricx

Tal que per sen no t valria.


Per tu blasmon lo marques

Li croy joglar e 'l savay,

Per lo ben que elh te fay;

Per qu' ieu vuelh qu' en Verones

Al comte tenhas la via;

Mal dig, que mais li valria

Us braus balestiers enicx

Que traisses als enemicx

Que s' ieu tu li trametia.


Hugues de Saint-Cyr.

lunes, 29 de abril de 2024

Lexique roman; Lepra - Essalegrar


Lepra, s. f., lat. lepra, lèpre. 

Aicest onguens val contra lepra.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Cet onguent vaut contre lèpre. 

Cauterizacio de lepra. Trad. d'Albucasis. 

Cautérisation de lèpre. 

ANC. CAT. Llepra. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. (chap.) Lepra.

2. Lebrosia, s. f., lèpre.

Vai penre mal de lebrosia. V. de S. Honorat.

Va prendre mal de lèpre. 

Malautia de peccatz qui es plus vil que neguna lebrosia. 

V. et Vert., fol. 79.

Maladie de péchés qui est plus vile que nulle lèpre.

ANC. CAT. Llebrosia. IT. Lebbrosia. (Lengua valenciana, lebrosia)

3. Lebros, adj., lat. leprosus, lépreux. 

Tot lo cors a lebros, que no s pot sostener de pes.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 1. 

A tout le corps lépreux, de sorte qu'il ne se peut soutenir en pieds.

Substant. Car semblava que fos lebros, 

E no semblava que homs fos. 

Passio de Maria. 

Car il semblait qu'il fût un lépreux, et il ne semblait pas qu'un homme il fût.

ANC. CAT. Lebros. CAT. MOD. Lepros. ESP. PORT. IT. Leproso. 

(chap. Leprós, leprosos, leprosa, leproses.)


Leri, adj., jovial, alerte.

Joglar leri,

Del salteri

Faras X cordas estrangir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Jongleur alerte, du psaltérion tu feras les dix cordes résonner.

Fig. En est sonet cuend' e leri.

A. Daniel: Ab guai.

En ce sonnet gracieux et jovial.


Lesca, s. f., lèche, mince tranche, morceau. 

Prendetz carn de porc grassa e fresca, 

O veilla, si 'n faitz una lesca.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Prenez chair de porc grasse et fraîche, ou vieille, ainsi faites-en une lèche.

Franh leu, e fai maynta lesca.

E. Cairels: Era no vei. 

Se brise facilement, et fait maint morceau. 

CAT. Llesca. (chap. Llesca, llesques; v. llesquejá; normalmén són de pa. ESP. Rebanada.)


Let, adj., lat. laetus, joyeux, content, satisfait.

Voyez Aldrete, p. 180.

Del vezer soi ieu bautz e letz.

P. Rogiers: Per far esbaudir.

Je suis fier et joyeux du voir. 

Quar pueis no fui letz ni guays.

Giraud de Borneil: Ges aissi del. 

Car depuis je ne fus joyeux ni gai. 

ANC. FR. De sa veüe ert moult liez. Fables et cont. anc., t. II, p. 47.

Il me sembloit merveilleusement lié et aise de cuer. Joinville, p. 245.

Et ont esté mout liez et joyeux. Monstrelet, t. 1., p. 181.

Chascuns en ert joianz et liez. Roman du Renart, t. II, p. 210.

ANC. CAT. Let. ESP. PORT. Ledo. IT. Lieto. (chap. Contén, satisfet, alegre.)

So let.

2. Legor, Leguor, s. f., joie, aise, loisir.

Las vanas legors 

Del segle fals.

B. Zorgi: Ben es adreigz. 

Les vaines joies du siècle faux.

Loc. Per qu' es folhs qui non cor

Als cortes faitz, mentre que n'a legor. 

P. Cardinal: Non es cortes. 

C'est pourquoi est fou qui ne court pas aux faits courtois, tandis qu'il en a loisir.

Amans fis no viu ses greu martire, 

Pus de vezer si dons non a legor.

Sordel: Gran esfortz. 

Amant fidèle ne vit pas sans pénible martyre, depuis que de voir sa dame il n'a pas loisir. 

Adv. comp. Cill d' Arll' estavan a legor, 

Ses trebalh e ses nausa. 

Bertrand d'Allamanon: Al arcivesque. 

Ceux d'Arles se tenaient à l'aise, sans tracas et sans noise.

3. Leticia, s. f., lat. laetitia, joie, félicité.

Vera leticia. Trad. de Bède, fol. 11. 

Vraie joie.

IT. Letizia. (N. E. La reina actual de los catalanes se llama Leticia o Letizia Ortiz Rocasolano. La próxima será Leonor, como alguna reina de Aragón.)

reina de España, Leticia o Letizia Ortiz Rocasolano

4. Letificatiu, adj., du lat. laetificus, létificatif, propre à réjouir.

Dels auzels letificatiu.

Lutz es letificativa.

Eluc. de las propr., fol. 126 et 119.

Des oiseaux létificatif. 

La lumière est létificative.

5. Letificar, v., laetificare, réjouir, rendre joyeux.

Ab instrumens muzicals letificar. Eluc. de las propr., fol. 81. 

Réjouir avec instruments de musique.

ESP. Letificar. IT. Letificare. (chap. Letificá; alegrá.)

6. Delicios, adj., lat. deliciosus, délicieux, joyeux, agréable.

Es plazent et delicios.

Per habitar plus delicioza.

Eluc. de las propr., fol. 123 et 157.

Est plaisant et agréable. 

Plus agréable pour habiter.

- Voluptueux.

Hom delicios e luxurios a ades eveia de son fraire. Trad. de Bède, fol. 79.

L'homme voluptueux et luxurieux a incessamment envie de son frère.

- Délicat, mou.

Substantiv. Als delicios sia commandada tals fazenda que... no sio lezeros. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 52. 

Aux mous soit commandée telle occupation que... ils ne soient pas oisifs.

CAT. Delicios. ESP. PORT. Delicioso. IT. Delizioso. (chap. Delissiós, delissiosos, delissiosa, delissioses.)

7. Deleitos, Delechos, adj., délicieux, joyeux, agréable.

Eras suy bautz e delechos.

G. Adhemar: S' ieu conogues.

Maintenant je suis fier et joyeux.

El ser donatz li a manjar

De carn suau e deleitosa.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Au soir donnez-lui à manger de la chair suave et agréable.

ANC. FR. Cele cace ert moult delitose.

Chrestien de Troyes, Hist. litt. de la Fr., t. XV, p. 200.

Sor autres ovres delitoses. B. de Sainte-Maure. Chron. de Norm., fol. 58. ANC. CAT. Delitos. CAT. MOD. Deleytos. ESP. PORT. Deleitoso. 

IT. Dilettoso. (chap. Deleitós, que done deleite, alegría, chalera, plaé; deleitosos, deleitosa, deleitoses.)

8. Deliciosament, adv., délicieusement, voluptueusement, agréablement.

Vivo deliciozament. Eluc. de las propr., fol. 30. 

Vivent délicieusement. 

Qui nuiris sos sers deliciosament.

Trad. de Bède, fol. 74. 

Qui nourrit ses serfs délicieusement. 

CAT. Deliciosament. ESP. PORT. Deliciosamente. IT. Deliziosamente.

(chap. Delissiosamen.)

9. Delechozamen, adv., délicieusement, joyeusement, agréablement. 

A Tors, li morgue vivio trop delechozamen.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 109. 

A Tours, les moines vivaient trop délicieusement. 

ESP. PORT. Deleitosamente. IT. Dilettosamente.

10. Delieg, Deliech, Deliet, Deleig, s. m., délice, plaisir, volupté.

Pel delieg c' al cors cossentes, 

Seras punitz malamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Pour la volupté que tu accordes au corps, tu seras puni malement.

Li deliech de la carn. V. de S. Honorat. 

Les délices de la chair.

Quar autre baisatz 

No m'es delietz ni sabors. 

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas

Car autre baiser ne m'est délice ni saveur. 

Los vains deleigz

E las vanas legors 

Del segle fals.

B. Zorgi: Ben es. 

Les vaines délices et les vaines joies du siècle faux. 

ANC. FR. Moult est couciés à grant délit.

Roman de Partonopeus de Blois, t. I, p. 39.

Tu te coucheras en ton lit, 

Où tu auras poi de délit.

Roman de la Rose, v. 2438.

CAT. Deleyte. ESP. PORT. Deleite. IT. Diletto. (chap. Deleite, plaé, chalera, alegría.) 

11. Delicias, s. f. pl., lat. delicias, délices. 

Las delicias de la carn. Cat. dels apost. de Roma, fol. 126. 

Les délices de la chair.

CAT. ESP. PORT. Delicia. IT. Delizia. (chap. Delissia, delissies.)

12. Deliciozitat, s. f., agrément, volupté, joie.

Amenitat vol dire deliciozitat. 

Es temps de odor et de deliciozitatz.

Eluc. de las propr., fol. 151 et 129. 

Aménité veut dire agrément. 

C'est temps de parfum et de voluptés.

13. Delectatio, s. f., lat. delectatio, délectation, délice, agrément. Delectatios d'aquest segle. Trad. de Bède, fol. 30.

Délectation de ce monde.

En luec de delectatio.

Delectatio de la carn. 

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 253 et 254. 

En lieu de délectation. 

Délice de la chair.

CAT. Delectació. EST. Delectación, deleitación. PORT. Deleitação.

IT. Dilettazione. (chap. Dilectassió, dilectassions; chalera, chaleres; delissia, delissies.)

14. Delechamen, s. m., délectation, agrément, jouissance.

D' on avia alcun delechamen. La Confessio. 

D'où j'avais aucune délectation. 

ANC. ESP. Delectamiento. ESP. MOD. Deleitamiento. IT. Dilettamento.

15. Delectable, Deleitable, Delechable, adj., lat. delectabilem, délectable, délicieux, agréable.

Aquel loc plasent e delectable. 

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Ce lieu plaisant et délectable. 

Aquela ciutat tant bela e tant delectabla. L'Arbre de Batalhas, fol. 53.

Cette cité si belle et si délectable. 

Quals luox es lo plus delechables del mon. Liv. de Sydrac, fol. 58.

Quel lieu est le plus délicieux du monde.

Lo riu de la font, lo qual fai deleitable beure. Trad. de Bède, fol. 22. 

Le ruisseau de la fontaine, lequel fait un boire délectable.

ANC. FR. Déleitaules sont les oyvres Nostre Signor.

Sermons de S. Bernard, fol. 90. 

Et sachiés que je cuidai estre, 

Por voir, en paradis terrestre, 

Tant estoit li leus délitables.

Roman de la Rose, v. 641. 

ANC. CAT. Delitables. CAT. MOD. Delectable. ESP. Deleytable (deleitable). PORT. Deleitavel. IT. Dilettabile. (chap. Delectable, delectables.)

16. Delictablamen, adv., délectablement, délicieusement.

Per trop beure delictablamen. Les X Commandements de Dieu.

Pour trop boire délectablement. 

CAT. Delectablement. ESP. Delectablemente. IT. Dilettabilmente. 

(chap. Delectablemen)

17. Delectatiu, adj., délectable, propre à délecter.

Es al odorament delectatiu. Eluc. de las propr., fol. 132.

Est délectable à l'odorat.

18. Delectar, Dellectar, Delieitar, Delechar, v., lat. delectare, délecter, charmer.

No se dellectava mais en guerra de si e d' autrui. V. de Bertrand de Born.

Ne se délectait excepté en guerre de soi et d'autrui. 

Tu non manjas per ton cors delechar, mais per Dieu servir.

V. et Vert., fol. 21. 

Tu ne manges pas pour délecter ton corps, mais pour servir Dieu.

Mos pessamens aleuja mos afans, 

E delieyt me, e m sojorn, e m respaus.

Berenger de Palasol: Tan m'abelis jois. 

Ma pensée allége mes peines, et me charme, et me récrée, et me repose. 

ANC. FR. Que le fromache a tot mengié 

Dont forment s'aloit delechant. 

Roman du Renart, t. I, p. 273. 

Pure conscience... délite les regarz de Dieu. Joinville, p. 369.

En lor biau chanter se délitent.

Roman de la Rose, v. 664. 

ANC. CAT. Delitar. CAT. MOD. Delectar, deleytar. ESP. Delectar, deleitar. PORT. Deleitar. IT. Dilettare. (chap. Deleitá, deleitás: yo me deleito, deleites, deleite, deleitem o deleitam, deleitéu o deleitáu, deleiten; deleitat, deleitats, deleitada, deleitades.)

19. Adeliechar, v., délecter, réjouir.

Lhi paure s' adeliecho en la pauriera, aissi coma li ric en lor riquezas.

(chap. Los pobres se deleiten a la pobresa, així com los rics en les seues riqueses; en valensiá: pobrea, riquea.)

Liv. de Sydrac, fol. 39.

Les pauvres se délectent en la pauvreté, ainsi comme les riches en leurs richesses.

ANC. CAT. Adelitar.

20. Delicat, adj., lat. delicatus, délicat, faible. 

Als fraires enferms o delicatz.

(chap. Als flares dolens o delicats; Luis Arrufat escriu tamé malal, malals, que ve de mal apte.)

Reg. monast. Ms. regius, 4 6 11, 3.

Aux frères infirmes ou délicats.

- Délicieux, recherché, fin.

Per  so que aquels delicatz noyrimens no 'ls aduga a las penas d'ifern.

Regla de S. Benezeg, fol. 10. 

Afin que cet aliment délicat ne les conduise pas aux peines d'enfer.

En loc d' autres delicats condimens. Eluc. de las propr., fol. 176. 

En lieu d'autres assaisonnements délicats. 

CAT. Delicat. ESP. PORT. Delicado. IT. Delicato. (chap. Delicat, delicats, delicada, delicades.)

21. Delicadamens, adv., délicatement. 

Per beure o per manjar trop delicadamens. V. et Vert., fol. 3.

Pour boire ou pour manger trop délicatement. 

Ni els non deu trop delicadamens noyrir. Regla de S. Benezeg, fol. 10.

Et ne les doit trop délicatement nourrir. 

CAT. Delicadament. ESP. PORT. Delicadamente. IT. Delicatamente.

(chap. Delicadamen.)

22. Delicamen, s. m., friandise.

Manja grans delicamens. Brev. d'amor, fol. 120.

Mange grandes friandises.

ANC. CAT. Delicament. ANC. ESP. Delicamiento. IT. Delicamento.

(chap. Minge grans delicamens : delicatessen : delissies : es un llépol, golut, golafre. Un home que fique vídeos al Tiktok, de Saragossa, tito Arturo, fa aná: gurrión, gurriones, delicau.)

23. Delguat, Dalgat, adj., délié, svelte, mince, fin, délicat.

Cors ben faitz, delgatz e plans.

B. de Ventadour: Lo temps vai. 

Corps bien fait, svelte et uni. 

E 'ls cilhs voutz e delgatz.

Giraud de Calanson: Tan dossamen. 

Et les cils arqués et déliés. 

El fuecs que m' art es tals, que Nils 

No 'l tudaria plus q' us fils 

Delguatz sostendria una tor.

Guillaume de Cabestaing: Ar vey. 

Le feu qui me brûle est tel, que le Nil ne l'éteindrait pas plus qu'un fil délié soutiendrait une tour. 

El cors dalgat, graile e fresc e lis.

Bertrand de Born: Ges de disnar. 

Le corps mince, grêle et frais et lisse. 

ANC. CAT. Delgat. ESP. PORT. Delgado. (chap. Prim, arguellat.)

24. Alegre, adj., lat. alacrem, allègre, riant, joyeux, gai.

No sui alegres ni iratz.

Le Comte de Poitiers: Farai un vers. 

Je ne suis joyeux ni triste. 

Li bon ome an molt alegre vizatge, car ilh an bona cossiencia.

(chap. Los bons homens tenen la cara mol alegre, ya que ells tenen bona consiensia.)

Liv. de Sydrac, fol. 24.

Les hommes bons ont moult riant visage, car ils ont bonne conscience.

Totas sazos 

Alegres e bautz e joios. 

Arnaud de Marueil: Dona sel que. 

Toujours allègre et fier et joyeux.

CAT. ESP. PORT. Alegre. IT. Allegro. (chap. Alegre, alegres. Tamé es un apellit, com lo de la Yolanda de Valchunquera, dels amics del chapurriau.)

25. Alegramen, adv., allégrement, joyeusement, gaîment.

S'ieu anc nulh temps chantiei alegramen, 

Ar chant marritz, et ay en ben razo.

B. Carbonel: S' ieu anc. 

Si oncques en nul temps je chantai joyeusement, maintenant je chante triste, et j'en ai bien raison. 

De sa propria voluntat, e alegramen. 

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 25.

De sa propre volonté, et gaîment. 

CAT. Alegrament. ESP. PORT. Alegremente. IT. Allegramente.

(chap. Alegremen)

26. Alegretat, s. f., lat. alacritatem, allégresse, gaîté.

Ab gaug et ab alegretat. V. de S. Énimie, fol. 30. 

(chan. En goch y en alegría.)

Avec joie et avec allégresse.

Mos chans qu' es ses alegretat.

G. Riquier: Be m degra. 

Mon chant qui est sans gaîté.

Es temps de gauch et de alegretat. Eluc. de las propr., fol. 129. 

C'est temps de joie et d' allégresse. 

IT. Alacrità.

27. Alegramen, s. m., allégresse, joie, contentement.

En gran alegramen

Tornero vostre marrimen.

Leys d'amors, fol. 33. 

En grand contentement tournèrent vos chagrins.

(chap. Alegramén : alegría.)

28. Allegresa, Alegreza, s. f., allégresse, joie, hilarité.

El comensa a far allegresa et a s' esgaudir. V. de Raimond Jordan.

Il commence à montrer de l' allégresse et à se réjouir.

Atempra l' alegreza de son front. Trad. de Bède, fol. 69.

Tempère l' hilarité de son front.

ANC. ESP. Alegreza. IT. Allegrezza.

29. Alegransa, s. f., allégresse, joie.

Non ai al cor gran alegransa.

Pons de la Garde: Sitot non. 

Je n'ai au coeur grande joie.

Quan cossir qu' en alegransa 

Me podo 'l maltrag tornar.

G. Faidit: Al semblan.

Quand je considère qu'en allégresse les peines me peuvent tourner. 

ANC. ESP.

Medio câno et arpa con el rabe morisco

Entrellos alegransa el galipe francisco. 

Arcipreste de Hita, cop. 1204. 

ANC. CAT. Alegransa. IT. Allegranza.

30. Alegror, s. f., allégresse, joie, gaîté.

I cant cantero d' alegror. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Chantèrent un chant d' allégresse.

31. Alegratge, s. m., allégresse, joie, contentement.

A autruy don alegratge, 

Et a mi pen' e turmen. 

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum. 

A autrui je donne joie, et à moi peine et tourment. 

ANC. CAT. Alegratge. IT. Allegraggio.

32. Alegrier, s. m., allégresse, joie, plaisir.

Non agro la meitat de joy 

Ni d' alegrier ab lurs amis, 

Com ieu ab vos.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

N'eurent la moitié de joie et de plaisir, avec leurs amis, comme moi avec vous.

Ab marimen no s'acorda alegriers. 

Perdigon: Be m dizon. 

Avec tristesse ne s' accorde joie.

Les autres langues néolatines n'ont pas conservé ce mot; mais on trouve pour le CAT., l' ESP. (alegría) et le PORT. Alegria; et pour l' IT. Allegria.

33. Alegrar, v., réjouir, se réjouir, égayer.

Alegrar me volgr'en cantan, 

O cantar per que m' alegres.

Giraud de Borneil: Alegrar. 

Je voudrais me réjouir en chantant, ou chanter pour que je me réjouisse.

Vei alegrar chantadors. 

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas. 

Je vois se réjouir les chanteurs. 

Sapchatz ben que mais jois no m soste 

Mas lo vostre, que m'alegra e m reve. 

La Dame Castelloze: Amics s'ie us.

Sachez bien que joie ne me soutient plus que la vôtre, qui me réjouit et me ranime.

Neis l' auzelet s' alegron per s' amor, 

Quan la vezon, tal joi n'an entre lor.

Pistoleta: Aitan sospir. 

Les oiselets même se réjouissent par amour d'elle, quand ils la voient, telle joie ils en ont entre eux. 

ANC. FR.

Si vesquist vostre mere, or fust mult halegrée.

Roman de Horn, fol. 20. 

ANC. IT. Lo spirito s' alegra e gaude. 

L'anima mia s' alegra.

Guittone d'Arezzo, Lett. 8 et 22. 

CAT. ESP. PORT. Alegrar. IT. MOD. Allegrare. (chap. Alegrá, alegrás: yo me alegro, alegres, alegre, alegrem o alegram, alegréu o alegráu, alegren; yo men hay alegrat; men alegraría si vingueres.)

34. Alegorar, v., égayer, réjouir.

Que 'l conoyssen, 

De qu'ieu suy amicx, 

Dizon qu' es abricx

De vera valor 

En que m' alegor. 

P. Bremon Ricas Novas: Si m ten. 

Vu que les connaissants, de qui je suis ami, disent que c'est protection de vraie valeur, en quoi je me réjouis. 

Part. pas. Ni 'ls feignenz alegoratz.

B. Calvo: En luec de. 

Ni les feignants réjouis.

Tot l'an son alegorat, 

E mantenon gautz e solatz.

Roman de Jaufre, fol. 35. 

Toute l'année ils sont réjouis, et maintiennent joies et plaisirs.

Substant. Aissi com ne vei viure assatz 

De rics e d' alegoratz.

Cadenet: Amors e cum er. 

Ainsi comme j'en vois vivre beaucoup de riches et de joyeux.

35. Alegrezir, v., réjouir, égayer.

Aquest' amors m' alegrezis.

R. Vidal de Bezaudun: Belh m'es. 

Cet amour me réjouit.

Part. pas. Mon cor sent alegrezit.

P. Vidal: Baron de mon. 

Je sens mon coeur réjoui.

36. Essalegrar, v., réjouir, tenir content.

Paors de Dieu essalegra lo cor, e donara alegreza e joi tos temps a celui que tem Deu. Trad. de Bède, fol. 31.

Crainte de Dieu réjouit le coeur, et donnera allégresse et joie toujours à celui qui craint Dieu.