Mostrando las entradas para la consulta embossiná ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta embossiná ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 25 de abril de 2017

embossiná

embossiná

embossinás , atragantarse


EMBOCINAR-SE v. refl. 
Ennuegar-se; fer-se mala via menjant (Llofriu); cast. atragantarse.
    Fon.: 
əmbusináɾsə (Llofriu).
    Etim.: 
derivat de bocí.


mol bon actó lo del video :




BOCÍ m. 

|| 1. Part d'aliment que es posa d'una vegada dins la boca; cast. bocado. En axí com hom qui famejant se cuita com menuga e fa de grans bocins per la gran fam que sent, Llull Cont. 131. No y ha bocí que li pareg' amarch, Ausiàs March, cii. Neptumno... obrint la boca, paregué que totes les naus del mon no li serien un boci, Curial, iii, 17. Aquest es boci que no es negu que no sen volgues offegar,Tirant, c. 216. El milló bocí de taula per la porquerola n'è, cançó pop. cat. (Milà Rom. 205). a) Bocí afegit: part d'aliment aturada en el canyó (Mall.). Just que tenguessen es bossí afegit, Ignor. 17.—b) Mal bocí: menjar metzinós. Cant menget aquell mal bocí, Fasset 1642. An aquesta dona li han donat mal bocí y l'han etcisada, Roq. 24. 
|| 2. Part d'aliment que es pren en una menjada no gaire abundant (Camp de Tarr., Maestr.); cast. bocado. «Vaig a menjar un bocí» (Valls). A l'hora de sopar, menjava un bocí; l'alcohol treu la gana, Pla Rus. 319. Fer un bocí: menjar entre dia; fer beguda els treballadors del camp (Vistabella del Maestr.). 
|| 3. Part relativament petita d'una cosa; cast. pedazo, trozo. a) Aplicat a coses materials: D'aquex bocí de Pirineus pubilla, Canigó, x. Y una mampara de tela, | bossí de sach ó de vela, | el defensa del gargal, Penya Poes. 66.—b) Aplicat a coses immaterials: Me sembla que vostès tenen un bossí de rahó que'ls abona, Vilanova Obres, iv, 67. Content del primer bocí d'excursió, Massó Croq. 8. 
|| 4. Bocí de l'anguila: tros de fusta quadrat, espècie de coixinet posat damunt el llit de l'anguila de varar barques i que serveix de suport a la vorera superior de la barana de l'anguila (Palma).
    Refr.
—a) «Bocí per força, costa de passar» (Cat.); «Bocí per força, no fa profit» (Cat., Vinaròs); «Bocí per força, és mal d'engullir» (Alcoi).—b) «Car és lo bocí que hom se n'escanya» (Cat.); «Car és lo bocí que hom se n'afanya» (Solsona).—c) «Ovella que bela, perd lo bocí» (Cat., Maestr.); «Ovella que bela, perd es bocí» (Mall.).—d) «Un bocí bo, tothom el vol» (Empordà).—e) «Els bocins renten la cara molt millor que l'aigua clara» (Empordà, Olot).—f) «Per Sant Magí, bona festa i bon bocí» (Inca).
    Loc.
—a) Haver-n'hi bon boci (d'una persona o cosa): esser molt gran.—b) A miques i a bocins: a trossos (Cat.).—c) Comptar a algúels bocins de la boca: observar importunament allò que menja, per creure o fer creure que menja massa (Cat.).—d) No tenir un bocí de pa: esser molt pobre.
    Fon.: 
busí (pir-or., or., Llucmajor, Petra, Sóller, Men., Eiv.); bosí (occ., val., Palma, Manacor, Pollença).
    Intens. 
dim.: bocinet, bocineu, bocinetxo, bocinel·lo, bocinic, bocinot (or.), bociniu, bocinó, bocinoi, bocinill (ross.).
    Etim.: 
del llatí *bŭccīnum, mat. sign. || 1.



bocín

Del lat. buxis 'cajita', y este del gr. πυξίς pyxís.
1. m. Pieza redonda de esparto o de hierroque se pone por defensa alrededor de loscubos de las ruedas de carros y galeras.
2. m. En los molinos de cuboagujero estrecho por donde cae el agua al rodezno.
3. m. Col. Anillo de unos cinco centímetros de diámetrousado en el juego delturmequé.
dar alguien en el bocín

1. loc. verb. coloq. Col. Acertar en algún asunto.

viernes, 14 de abril de 2017

empapussá

empapussá


EMPAPUSSAR v. tr. 
|| 1. Alimentar un animal, un infant, etc., ficant-li el menjar a la boca (Pla d'Urgell, Ribera d'Ebre, Maestr., Cast., Val.); cast. embuchar, engargantar. Se'n putgen... al colomer del terrat | miren así colomins | ... | per allí dos parellets | que escomencen a bolar, | per allà com empapucen; | tot és diversió ben gran,Ros Obres 114. Ara voldrà empapussar a Climentet, escarramat damunt l'anca li anirà donant de menjar, Bol. Dim. 94. 
|| 2. Fer menjar massa; cast. empapujar (Escrig-Ll., Un Mall. Dicc.). 
|| 3. Menjar amb golafreria, amb excés (Pla d'Urgell, Eiv.); cast. tragar. «Tot s'ho empapussa!» (Massalcoreig). «Que no acabaràs d'empapussar, avui? Aqueix ventre teu no té sòl!» (Eiv.). 
|| 4. Ennuegar; atravessar-se el menjar a l'esòfag i no acabar de passar (Solsona); cast. atragantar. «He menjat castanyes sense beure, i m'han tot empapussat» (Solsona).  embossiná a Beseit
|| 5. fig. Reunir en una cosa diferents colors o figures desordenadament i en quantitat excessiva, de manera que es confonen unes amb les altres (Bal.); cast. abigarrar, amazacotar. 
|| 6. Empastifar, embrutar de cosa aferradissa (Mall., Eiv.); cast. pringar. «Tenc ses mans empapussades de mel».
    Fon.: 
əmpəpusá (or., bal.); ampapusá (occ.); ampapusáɾ (val.).
    Etim.: 
probablement derivat de pap amb el sufix -ús.

lunes, 8 de octubre de 2018

Meche y menescal de Valderrobres

A la vila medieval de Valderrobres, a prinsipis del siglo XX, vivíen a la mateixa casa del arrabal, a dos pisos diferéns, dos germáns, un meche, al que li díen Lodotó y l´atre veterinari, de nom Menescal.

Los dos eren mol volguts al poble natal de Elvira Juana Rodríguez Roglán ya que la vida de los animals en époques de roba justa ere tan apressiada com la de les persones, sense uns ben just podíen alimentás los atres.

Casi totes les cases teníen bestiá y animals per a minjá, produí lleit y derivats, collada, flans, formache, carn y pells. Inclús alguns de estos animals y datres salvaches se quedaben com a mote o insignia de una familia: matabous, matallops, lo conill, capaburres, etc.

Se criaben gorrinos, gorrines, conills, conilles, cabres, cabrits, cabrons o chotos, ovelles ullades y palomes, cordés, borregos o mardans, pichons, coloms o palomes, gallines, galls, pollastres o polls (ñabíe un ball en este nom), polles, pites, lloques, patos, los que foten en la
pata, gansos (sobre tot a Queretes), ganses, oques, ocos no ne ñabíen, codornius o gualles, vaques, terneres, terneros, jonecs, bueys, bous, de los que se apartaben los millós com a sementals, com los famosos ejemplás de la fábrica de les faixes, que se alquilaben per a montá vaques als pobles de la roglada, per ejemple, a la lechería de Tomás del Rufo de Beseit, aon les vaques sempre teníen los ulls plorosos perque les tocaben tots los díes les mamelles pero sol portaben al mascle una vegada al añ. Lo mateix passabe a la vaquería de Raboseta, a la vora del cup de la sequia majó, l´olla, al escomensamén del passeo de los cañerets. Un tros mes abán, uns añs después se faríe la festa del abre, se van plantá diferéns tipos de abres, potsé algún pi tamé. Ña una fonteta an eixa replasseta.

Un día, al mas de Cresol, una vaca que teníen se va escapá del ras espentán un poste de fusta corcat y querat y va eixí a una finqueta del veí, plena de romigueres y herbes delissioses y aromátiques, romé, timó, pipirigallo, trencanugos, pero tamé ñabíe cañota, que es una herba espessialmen perillosa per als bovinos, moltes vegades se moríe la res y dixabe a una familia
sense res.

Aquell mateix día, al carré Parras, a una casa mol estreta a mitat de la costa, se va ficá dolenta una agüela de 91 añs, la tía María Sarmén de casa Reventatruites, que habíe traballat tota la seua vida com una mula, al monte, al martinet, a les mines de Beseit, tan a la María Dolores com a la Maruja. Habíe sigut modelo de faixes y corsés a la fábrica de Valderrobres, pero los añs la habíen dixat arrugadeta y pansideta com una pansa de cap d´añ.

An aquell tems encara no se minjabe raím, y mol menos sense pepites, sino panses de moscatell secades al estilo romano, passa en latín, damún de cañissos a la esgorfa, daball del tellat. An aquella casa tan estreta sol cabíe un cañís al perchi; com proveníen de La Portellada li dieben aixina a la algorfa, y los de Valderrobres los quirdaben extrangés, ya que es lo mote de los del portell. Lo nom de Reventatruites los veníe perque la caseta del Portell, al carré Curt, ere tan minudeta que a la cuina no teníen puesto ni per a voltá la truita, aixina que aviáen per la enchumenera amún la truita y esperaben en la paella al balcó. Alguna vegada erraben y la truita se empastrabe al carré Curt, y de ahí los va vindre lo nom. La mayoría de vegades ensertaben a enchampála y quedabe un regustet a fullí, pero en bona gana tot es bo, y si algo teníen entonses, ere fam.

La escala interió de la casa ere tan estreta y empinada que no la podíen traure en camilla entre dos homes, y tampoc van pugué assentála a una cadira de vime o sarguera de casa lo sistellé y baixála, perque los escalons eren massa perillosos, aixina que la van tindre que baixá per fora desde una finestrota en una curdiola, una maroma y colocada a un llansol com lo día que la sigüeña la va portá 91 añs atrás a la casa del mas de dal de La Portellada.

A baix al carré estabe un dels fills, mosso vell de 55 añs, fort y hermós, calvo com una bola de billar o un bolo de riu, y a dal una filla casada en lo hereu del mas del Cresol, espentán la corda per a que la mare puguere baixá sense pegás al cap o a les fluixetes cames a la paret de pedra rebossada de blavet y cals. Lo home de esta agüeleta fée uns mesos que sen habíe anat als atres de una enfermedat mol común an aquella época y encara avui en día, lo mal de Repén.

A baix a la replasseta esperabe lo forense, que no ere meche ni res, pero teníe un Ford Model A y li díen aixina; ell portaríe a la agüela a casa del meche.
Allacuanta no ñabíe ambulatori ni sentro de salut, ni ambulansies; lo meche visitabe per les cases en lo seu maletín de cuero artifissial que putíe a pentaclorofenolato, pero la semana de abáns li habíe futut un ataque de gota y no podíe sorollás, aixina que li portaben als passiens a casa, y may se habíe vist una passién en tanta passiensia com la tía Reventatruites.

Cuan van arribá a la casa, la van pujá a cascarrulles hasta lo pis de Lodotó, que ere lo segón pis, y lo meche la va está auscultán, preguntán, escoltán y reconeixén durán un cuart de hora. La va vore tan delicada y casi picán la fulla de la dalla en martell y encrusa que sol se va atreví a resseptáli un reconstituyén consentrat a una sola ampolla per a allargá uns díes mes lo inevitable. Los va di als fills que la teníen que sacsá antes de péndressela, y que eixa medissina li donaríe ganeta. Si empijorabe, que vinguere algú a avisá, pero que no la portaren, perque al seu estat, torná a baixála per la paret de fora podríe tindre un funesto resultat.

Van portá a la agüeleta hasta lo carré Parras en lo Ford Model A, van aparcá a la vora de los actuals apartamens Santa Águeda, y desde allí en una carretilla de fusta costa amún hasta lo brancal de casa. Allí la van colocá en cuidadet al llansol y lo fill desde baix va estirá de la corda de la
curdiola hasta la altura de la finestreta. La filla y lo forense van conseguí féla entrá a la habitassioneta y la van gitá al seu llitet, al que no se podíe ni tombá a un costat. No se sap cóm dormíen cuan vivíen los dos agüelets.

Per sort, habíen sentit que al Mas de Barberans, a una agüela a la que li habíen resseptat una ampolla de sacsá antes de péndressela, li habíen futut un meneo an ella en tanta energía que sels va quedá als brassos, aixina que en este cas van sacsá la ampolla y no a la agüela, van trencá lo cap de la botelleta, y li van doná la medissina, mes amarga que un gintónic de bitter lemon en fel, y mes aspra que una serba verda.

A la finqueta tocán al Mas de Cresol, la pobre vaca que se habíe futut una fartanera de cañota y habíe begut aigua de un manantial paregut a la Fon Mala de Beseit, estabe tombada an terra, unflada y traén espuma per la boca.

Un pastó de casa Beret, de nom Pepe, portabe eixe día les ovelles a pasturá an aquella finca en lo seu fiel gosset Komtú, y desde lluñ va vore un gran bulto que no va pugué reconeixe hasta que va aná abansán lo bestiá, que anabe desplay esperán a una ovella que habíe criat fee uns minuts. Lo gos, Komtú, se va minjá la plassenta, va rotá, Pepe li va di “está mal pero descanse lo animal”, y van tirá abán en direcsió al bultot extrañ, que ya anabe agarrán la forma de un bóvido.

En cuan va vore a la pobre vaca en un cólic de campeonato, viva encara, se va encandilá, se va ficá les dos mans al cap, va tirá la gayata an terra y va eixí corrén cap al mas tocánli los talons al cul, intentán avisá a los masovés del grave acsidén de la vaca. Komtú se va quedá vigilán lo ramat, y en un guau va avisá a les ovelles blanques que pararen cuenta en la cañota, bueno, a les negres tamé, ya que Komtú no ere rassista com lo gos de Arturo Quintana.

Avisats los amos del mas, Pepe va torná a la finca y ells van eixí a escape cap a la casa del veterinari, a peu, resán per a trobál allí y que no estiguere a un atra masada o per algún corral. Lo van trobá y, después de donáli a entendre lo cas, rápidamen se van ficá en camí, tot lo rápit que se pot aná en abarques de goma als peus per camíns pedregosos y a vegades costa amún. Si arribe a passá al Mas dels Aubellons, no hagueren arribat hasta la nit.

Cuan van arribá aon estabe la vaca lechera, que no ere una vaca consevol, donabe lleit merengada y ere una vaca mol salada, va vindre del mas de Tolón, mol sonrienta y de coló lila, encara vivíe, pero Menescal los va di que siríe difíssil salvála.
Estabe unflada com un bot, fluixeta, entressuada. Lo veterinari li va inmovilisá les barres, la dentadura, va embutí un tubet de goma per lo essófago, va abocá oli de oliva virgen extra de arbequina prensat en fret en un embut de eixos que se ficaben los llocos al cap, y va escoltá en cuidadet a vore si eixíe aire del interió de algún dels cuatre subestomecs de la vaca. Va ixí una miqueta de aire pudén, que recordabe la auló de ous podrits o a les bombetes de pólvora que portaben los exiliats a Valensia al mars cuan volén escapás de les mascletades y les falles de San José, modelo de pare y home, patrono de los fustés, ingenieros y traballadós en general, no confundí en lo patrono dels pirómanos, San José de Arrimatea.

Lo veterinari va sorollá lo cap horissontalmen de un costat al atre (signifique negassió menos a Bulgaria, aon signifique afirmassió), va fé un sorollet esclafín la llengua contra les dens y va di unes paraules que sol entenen los catalanoparlans: “no la salvarem”.

Va rentá les ferramentes y les va arrepetá en cuidado al maletín, li va doná la ma viscosa al amo de la vaca com si de un te acompaño en lo sentimén o péssame se tratare, y li va di que no li cobraríe res, ya que prou perdua ere despedí a Cordera, pos aixina se díe la vaca, com la de Pinín y Rosa. Los va intentá reconfortá diénlos que a vegades la providensia obre milagres, y que si veíen alguna siñal de milloría anigueren a casa a avisál, pero que se prepararen per a lo pijó. Los va doná la esquena com la estatua de Fondespala, fon de espala, y va empendre lo camí de casa.

¡Ne eren tres, sempre los tres!: Rosa, Pinín y la Cordera.

A casa de la agüela estabe amanín la sena la filla, estaben tamé lo seu home, del mas de Cresol, y lo fill de 55 añs. Borraines en pataca de primé, en un rach de oli de la torre Gachero, abadejo dessalat que portabe un de Valderrobres de la seua tenda o botiga de Barchinona cuan anabe al poble; per a beure, grassiosa “copet”, Arrufat, rebaixada en vi Portal de Bergós, que se fee mol prop de casa, y per a la agüela una truita a la fransesa en una den de all y un corrusquet de pa.

La medissina li habíe fet agarrá ganeta, y justet al primé mos de pa per a acompañá la omelette o truiteta, va y li salte una den de les pales, a lo que la agüeleta se va di “pronte escomensam, consevol día los pedré tots”, y después de unos mossets mes, se li va afluixá un quixal, se ni en va aná garganchó aball, y se va embossiná.


Va pugué quirdá una mica y aixina va avisá als fills y al gendre que senaben al minjadó, a una taula redona tan minudeta que Arturo (lo rey, Quintaneta no, encara que li agrade mol la Ginebra) se haguere pixat de rissa en sol vórela. Van acudí enseguida a ajudála, y mentres la filla li manabe al seu home que aniguere a casa Lodotó volán, lo fill intentabe desatascála y reanimála, foténli tans cops a la esquena que casi la cruix.

Va arribá lo hereu del mas de Cresol y va cridá al timbre del veterinari en ves de tocá lo del meche. Se va assomá Menescal al balcó embolicat en una bata, y com ya ere tan de nit com a la boca del llop dels Ports, no lo va reconeixe, y preguntán “¿qué passe?” y contestán ell “ara mo se ha embossinat”, com teníe la mateixa veu que son pare, l´amo de la vaca del mas de Cresol, y los dos germáns meche y veterinari tamé parlaben casi igual, se va armá lo embolic.

Va di Menescal:

- “¿Encara ha minjat mes? No mu puc creure. Ya no ña res a fé, passéuli lo gaviñet y al menos aprofitéu la carn. -

Y en estes paraules sen va aná cap al carré de les parres, y sitán les paraules lay va contá a la seua dona, y ella del susto casi pert lo fill que esperaben per a Nadal, y lo fill mosso vell encara seguíe pegánli a sa mare a la esquena en la palma de la ma uberta, perque Heimlich encara no habíe naixcut com per a habé inventat la maniobra.

Y después de este cas, a Valdarrores y a tota la comarca del Matarraña, cuan dos germans eren meches o menescals, no van viure mai mes a la mateixa casa.

martes, 7 de marzo de 2017

Chapurriau, Beseit, Beceite


(Escrites com se pronunsien)

Hay agarrat la lista y la modifico ficán tal com se diuen o se dien a Beseit. Algunes no se diuen y son propies de Torrevelilla o datres pobles. "neab", no existix a Beseit


A cascarrulles, Valdarrores, a costelles, a costes, portá algú a cascarrulles, portá algú a les costelles

Ací, así, aquí, astí (Litera)


A la vegada =   A la vez.

Allacuanta, hace mucho tiempo

A paupons = A tientas

Ababol = Amapola,
ruella, roella,

Acontentat = Lleno , harto, etc.  / fart a Beseit

Agosté = Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla  (agost)
AGOSTER, -ERA 
|| 1. adj. Pertanyent al mes d'Agost; cast. agostizo.—V. agostenc. 
|| 2. m. i f. i adj. Nadiu o propi del poble d'Agost (val.).

Aigua = Agua
aigua als alls !


Abarca, albarca

Alchez = Yeso // ges
Alfalz = Hoz   / fals

Aljezó o alchezó = Casco de yeso, desprendido de una pared  / neab

Aiva d´ay = Apártate, quítate de ahí // fuch, fugí, apartat, apartás,  fuig, fugir en català


Allacuanta

Amagatall = Espacio pequeño para esconderse

Anan = Yendo (del verbo aná, ir), anant en català

hay de aná, tengo que ir

yo vach

tú vas
ell va
natros anem
vatros aneu
ells van

Aparent = Apropiado  / neab

Apiazá = Coser, remendar una pieza  vieja o estropeada.  / apedassá

Ara = Ahora

Arguellat = Delgado, enfermizo, débil

Armela = Almendra // amela (Natxo Sorolla Amela :)

Arruixá = Echar agua fina sobre el suelo, generalmente antes de barrer

Asobin = A menudo, con frecuencia


Aspre = Áspero, seco

Atiborrá = Empapuzar, hacer comer mucho

vore empapussá

Aturá = Estar quieto en un sitio. También, pastar el ganado, quietamente

Au = Se acabó o hasta luego

Aufegarse = Ahogarse  // aufegás

Aufádega, = albahaca

Avariento = Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia / neab, destronat


Bachoca = Judía verde / bajoca, fesol vert

Bada = Grieta

Badoc



Bambollas = Burbujas, ampollas  / bambolles, bambolla

Bandechá = Bandear, voltear las campanas  / doblá les campanes, bandejá


Barallofa, 


Barrala, vore cantrella

Beta = Trozo de hilo o cuerda fina  o cinta de tela

Bezó = Gemelo  /  bessó (los Bujets per ejemple, los Falgás)

Blat = Trigo , no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat

Bolicha = Medio agua y medio nieve  /  aiguaneu, vore matacabra

Borraco = Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente  / barroco, barroc


Botiga = Tienda de ropa / tenda

Brema, bremá, bremadó = Vendimia, vendimiar, vendimiador

Brena = Comida de medio día (en otros lugares: merienda) / verena, berena / berenà a Mallorca es amorsá, desayunar, pa amb oli

Bufá = Soplar

bufo, bufes, bufe, bufem, bufeu, bufen

Bufa = Ventosidad silenciosa  / bufa, llufa, pet

Bufadó = Util en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. (De bufar = soplar)

Cabaz = Capazo / cabás

Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut = Tozudo, cabezudo / tossut


CaciqueCACIQUEJAR v. intr. 

Fer actes de cacicCaciqueja en un poble i parla en un cafèCarner Bonh. 178.

Calcé = Calzado  / calsé, 

calsás, calzarse, cálsat, cálzate
(yo) me calso, te calses, se calse, mos calsem, tos calseu, se calsen

Caló = Calor
Calorina, calina, basca, vasca, bochorn = Calor fuerte (Carolina no), bochorno

Cante = Cántaro / canti = cantrella

Cantrella = Botijo, a Beseit cantrella tamé, a datres pobles cambie lo nom. Barrala, chorrillo, pichella, etc, vore lo enllás

Caparra = Garrapata

Cap = Cabeza

Carbaza = Calabaza / carbassa

Cariñá = Añorar / añorá

Carrechá = Acarrear / paraula perduda desde que no se fan aná animals


Carrechadós (vist a Vallibona)
Salia de casa con el macho, en “canastos”, estos eran dos grandes cestos de mimbre, uno en cada lado de albrado y sujetados con cuerdas als “carrechados” dentro de los “banastos” metia envueltos en grandes ...

Cas

Caterva = Multitud de personas o animales

Cosí, Cosina = Primo, prima / cusí, cusina

Chambergo = Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal) / no sé si algú u diu encara a Beseit

Chambra = Blusa / neab

Chandre = Yerno / gendre

Chirigol


Chitón, callat, mutis y a la gábia, callado

Chau = Yugo para uncir el par de la junta / jau

Cheminera o Chaminera = Chimenea , principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. enchumenera

Chens = Nada, ni siquiera un poco / gens

Chermáchermana / GermáGermana = Hermano, hermana

Chinoll = Rodilla / ginoll

Chirnet = Pequeña herida o corte / neab ni al dcvb

Chisquero = Encendedor de mecha / no u sé

Chit = Tallo nuevo, retoño. / rechito

Chorrá = Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinagre o de cualquier otro liquido  // chorrada, chorradeta, chorret

Chová = Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores / neab

Chuflá = Silbar   (y también copular). // chulá

Chusticia (¿Xusticia?) = Justicia / justísia

Cibá = Cebada / sibada

Ciduricha = Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes. / saduricha

Cingle = Montaña de roca (peñasco) / single

Coa = Cola, rabo

Cobertera = Tapadera de una vasija / tapa

Cobertó = Manta para la cama, muy basta y hecha a mano / no u sé

Coca = Torta

Coci = Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada" / neab

Conca = Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada / neab

Conill o Cunill = Conejo / conill

Convoyá = Hacer mucho agasajo a los visitantes / neab

Cordé , cordés = Cordero, corderos

Cordera, corderes

Corp = Cuervo, corv

Coscurro = Trozo de pan, normalmente el canto ("Un coscurro de pa y olives")

Cuisa o Cuixa = Muslo / cuixa


Cusigañes, cosquillas, pesigolles, gochet a La Fresneda (goch, gozo)

Dalla = Guadaña

Desustanciat = Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia , desustansiat

Dies de la semana: = Días de la semana:

Dilluns = Lunes (día de La Luna)
Dimarch = Martes (día de Marte) / dimats
Dimecres = Miércoles (día de Mercurio)
Dichaus = Jueves (día de Júpiter) / dijous
Diviandres = Viernes (día de Venus) / divendres
Disabde = Sábado (día de Saturno) / dissapte
Dumenche = Domingo (día del Sol) / domenge

Drap = Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.

Los Draps a la wikipedia en aragonés





Dret = derecho (ejemplo: no ña dret a que li fache iso = no hay derecho a que le haga eso).
Dret o dreta = De pié (él o ella). Derecho o derecha.


Embasadó = Embudo / embut

Embolicá = Embrollar, confundir.


Embossiná, atragantarse

En tú = Contigo

Endeñat = Herida infectada / neab

Endiñá = Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...

Ensobiná = Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse / neab

Erm = Yermo

Esbarrá = Asustarse o espantarse las caballerias

Escagarzat = Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea / escagarsat (mol típic dels conills y animals)


Escaparrá = Echar de mala forma / neab

Esclafá = Romper, escachar... / neab

Esclafitá = Bofetada / no u sé

Escudella = Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente. / no u sé

Escurzó = Serpiente de agua / escursó, pot sé víbora

Esparvé = Milano

Espolsá = Sacudir el polvo u otra cosa

Esportó = Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías / no u sé

Estás com una cabra = Estás loco / estás grillat

Estenazes = Tenazas / tenasses

Estirores = Tijeras

Estral = Hacha / destral

Estronchiná = Hacer o hacerse trizas


Fals

Falcó = Halcón , esparvé cernícalo

Fardacho o esfardacho = Lagarto

Farfallós = Tartamudo

Farina = Harina

Fart = Harto. (De comida o entre otros conceptos).

Feis o Feix = Fajo de ramas o de mies.

Fem = Estiercol, fiemo
Femé = Estercolero.

Fenaz = Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno. / fenás

Figa = Mujer sosa y también higo (fruto de la higuera), chocho, vagina, vulva


Qué es mes dols que la mel?

Una figa en pel.

Figuera = Higuera

Finestra = Ventana

Foc = Fuego

Forat = Agujero

Fuchí = Huir. / fugí, fuch (huye, vete)


Fumarro = Cigarro ( de minuts fumabem gabarrera), sigarro

Gabarrera, picaesquenes lo fruit


En alemán, Hagebutebebem té



gabarrera, hagebute, tee, té, tea, gavarrera, escaramujo


Gallarofa = Envoltura de la mazorca del maiz / panís, barallofa


Galinassa , fem de les gallines, guano


Galliné , gallinero

Gañolá = Quejarse, llorar. Una gañola es un atra cosa 😁

Garganchó = Garganta; todo el conducto de la tráquea

Garranchal = Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo. / neab

bancal, bancals, gaya, gaia, marge, paret, ribás, 

Garrós = Persona o animal con las piernas torcidas / garrancho

Garza = Urraca / garsa

Gitam  (planta)


Golut = Goloso / llépol, golut

Gorrino o Porc = Cerdo

Goz = Perro / gos

Grané = Granero, falsa de las viviendas rurales. Sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.

Guit = Que tira coces / no se si se diu a Beseit

Jopá = Marchar deprisa o sin decir nada / neab

Llaurá = Labrar


Llesca = Rebanada de pan

Llit = Cama

Llodo = Lodo, barro / fang  // yodo, I

Llop = Lobo

Llum = Luz

Lluminaria = Luz intensa y brillante

Lorza = Plieges ondulados en la carne gorda o en ropas 

Maestre Mestre = Maestro

Malcriat = Mal educado.

Malfurrá = Malgastar o desaprovechar / neab, malgastá

Mardá = Borrego para cubrir las ovejas / mardá, borrego

Mare = Madre

Mascle = Semental, macho, enchufe mascle o femella (hembra)

Matacabra = Granizo pequeño muy fino que cae en invierno. Granís

Matraca = Persona que habla mucho / instrumento de madera para semana santa / matracacarraca, carrau, carraques


Menut = Entrañas del animal, menudillos. Asadura. También significa pequeñoMinut . Petit en catalá

Milló = Mejor. También millón de euros


Mocho = Cualquier astado al que le faltan los cuernos / un cabrit mocho, una cabra mocha // Moncho no

Modorro = Lunático / ovella modorra, borrego modorro, que va en lo cap cacho per una pujada de sang, ictus, embolia. Modorra te pot doná la caló.

Mol pito = Inteligente, listo . Pito, silbato, pito,

verbo 
pitá
pito, pites, pite, pitem, piteu, piten

Mondonguilla , mondonguilles = Albóndiga

Moñiga o Boñiga = Excremento de asno, mulo, caballo / pasterada

Muermo = Persona que marea o que habla mucho / a Beseit yo diría que es lo contrari

Muñí = Ordeñar

muñgo, muñs, muñ, muñim, muñiu, muñen
muñiré, muñirás, muñirá, muñirem, muñireu, muñirán

Nina = Muñeca para jugar las niñas.

Niquitós-a = Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillos

No cal , no caldrá = No hace falta, no hará falta / "no cale patir" es una castellanisasió de "no cal patí", no hace falta sufrir.
- Un chiquet de Beseit volie una bisicleta per als reys i son pare li va regalà un patí.
 "No vull patí", die lo chiquet,
"pos no patixques", va di son pare.

No me fa goch = No me apetece / goig
gochet son cusigañes, cosquillas (La Fresneda)

Pa = Pan

Pare = Padre

Poble = Pueblo

Oli = Aceite

Ovella = Oveja

Ou = Huevo

Palliza = Almacén para guardar la paja del trigo / pallissa, palla

Paniz = Maíz / panís

Paraigues = Paraguas / paraigües

Pardal = Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos. vor vilero

Parlá = Hablar

Pasia = Contagio de gripe u otra enfermedad

Pellizc = Pellizco / pellisc, no me pelliscos, pelliscá

Pentiná = Peinar

Peó = Peón

Perdiu = Perdiz

Pet = Ventosidad sonora

Petoste = Persona o cosa que sólo sirve para estorbo

Piau = Pié / peu ( tamé es una medida)

Pichó = Peor  y también polluelo de la paloma / pijó

picho = canica

Pisá = Orinar / pixá

Polde = Dedo pulgar de las manos / dit gros, pulgar

Poll, polls, pollo o piojo

lo ball del poll de Torredarques

Pollastre = Pollo grande de corral (de gallina)


Porró = Porrón para el vino u otra bebida 

Porta = Puerta

Portá, traer, llevar

Pot = Bote de vidrio o metálico.

Présec = Melocotón / bresquilla es lo présec blang

Preto = Tacaño y también fuertemente sujeto.

Puncha = Pincha clavada en la carne

Purna = Chispa que salta del fuego, purnes


Pussa , pusses, pulsa, pulses / pulga , bona nit, totes les pusses al teu llit, y la mes grossa al teu melic, / com un cabrit /


Raim = Uva o racimo de uva

Rechirá de temps = Cambio brusco del tiempo, Cambio brusco y desagradable del tiempo / regirada, regirá

Refredat = Constipado / catarro, refredat, catarrina


Regalá = Derretirse el hielo, la nieve / neab en este significat

Reglot = Erupto / rot


Res = Nada

Revindre = Volver a manar agua los manantiales , deshelarse

Ribaz = Separación de dos bancales, uno más alto que otro  o de una vereda, carretera y un campo / ribás


Robell = Óxido
Robellat = Oxidado, dcvb rovellat, rovell

Roch = Rojo, roija, roja
Pena-Roja de Tastavins
Peñarroya de Tastavins

Rosigá = Hablar con disconformidad y sin parar
rossegá, qué rossegues

Saboc


Saria


Sargantaña = Lagartija / sargantana

Serva = Fruto del azarollo (acerolo, serval) /

Singlot, hipo


Sostobá = Menear repetidamente


Taragaña = Telaraña

Tarquín = Cieno, Barro sucio / tarquí


Timó = Tomillo, timón de barco

Tocadura = Herida de las caballerias debido al roce de los aperos / ferida , ñafra

Toquitiá = Sobar, manosear / toquetejá

Torrá = Asar, quemar


Tozoló = Golpe contra la frente / tosoló, tossoló

Treball = Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).

Treballá = Trabajar
menos samba, y mes traballá

Triá = Separar, elegir

Trobá = Encontrar

Troná = Tormenta / tronada,troná es lo verbo

Tronzadó = Sierra grande para cortar troncos, tronzador
tronsadó

Trucha, trucha, salmo fario, salmo trutta


Truita, tortilla


Tufarrina = Olor fuerte y molesto en el ambiente / pudina, tuf

Ungla = Uña

Vatres o Vusaltres = Vosotros-as / vatres, vatros

Vi = Vino

Viquiari o Vicari = Cura párroco. (De la palabra Vicario).

Vila = Villa, poble

Zaboc = Memo, iluso / saboc

Zapo = Sapo / sapo

Zarrio = Trasto, Cacharro, Trapo sucio / sárrio


Zoquet = Zoquete, poco inteligente / soca, soquet

Zurriaca = Látigo para estimular a las caballerías / suriaca

paraules despectives:







cagarmaris (cagá armaris)