Mostrando las entradas para la consulta deman ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta deman ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Sail de Scola - Sordel de Goi

Saïl de Scola, t. III. Deux pièces.

Sail de Scola, si fo de Barjarac, d' un ric borc de Peiregorc, fils d' un mercadan; e fetz se joglar; e fetz de bonas cansonetas; et estet cum N' Ainermada de Narbona. E quant ella mori, el se rendet a Bragairac, e laisset lo trobar e 'l cantar.
Huey cuiava, e no sai si m' o digua,
Qu' om se degues venjar de mal' amigua,
Mas er vey be que si meteys destrigua
Selh qu' ab amor guerreya ni playeia
Son escien,
E conosc ben
Que no 'l dey mostrar minga
Vas lieys mo mal talen.
Gran esfors fay.
Bastero, 94. Crescimbeni, 209. Millot, III, 435. P. Occ. 386. Hist. Litt. XV, 466.

Savari de Mauleon, t. II.
Savaric de Mauleon si fo un rics baros de Peitieu, fils d' En Reols de Maleon. Seigner fo de Mauleon e de Talarnom, e de Fontenai, e de Castelaillon, e de Boet, e de Benaon, e de saint Miquel en l' Ertz, e de la isla de Riers, e de l' isola de Nives, e de Nestrine, e d' Engollius, e d' autres mainz bons locs. Bels cavaliers fo e cortes et enseingnatz, e larc sobre totz los larcx. Plus li plac dons e dompneis et amor e torneiament, que ad home del mon, e de chanz e de solatz, e trobars e cortz e messios. Plus fo fin amics de domnas e d' amadors que nuills autres cavalliers, e plus enveios de vezer bons homes e de far li plazer. E fo lo meiller guerrer que anc fos el mon. Tal vez ne fo aventuros, e tal vez ne trobet dan: e totas las guerras qu' el ac foron com lo rei de Fransa e com la soa gen. E dels sieus bons faich se poiria far un gran libre, qui lo volgues escrire, com d' aquellui que ac plus en si d' umelitat e de merce e de franquessa, e que mais fez de bons faich d' ome qu' ieu anc vis ni auzis, e plus n' avia voluntat de far.
En Savaric de Malleo fo vengutz a Benaujatz per vezer la vescomtessa Na dona Guillerma, et el entendia en ela; e tray ab lui 'N Elias Rudels, senher de Bragairac, e Jaufre Rudelh de Blaya. Totz tres la pregavo d' amor; et enans c' aysso fos, el' avia cascun tengut per son cavayer, e l' un non o sabia de l' autre. Tug tres foron asetatz pres d' ela, l' un d' una part, l' autre d' autra, lo ters denan ela. Cascus d' els la esgardava amorozamen; et ela, com la plus ardida dona c' om anc vis, comenset ad esgardar En Jaufre Rudelh de Blaya amorozamen, car el sezia denan; et a 'N Elias Rudelh de Bragairac pres la man, et estreis la fort amorozamen; e de mo senher En Savaric causiget lo pe rizen e sospiran. Negus no conoc lo plazer l' un de l' autre entro qu' en foron partitz, qu' En Jaufre Rudelh o dis a 'N Savaric com la dona l' avia esgardat; e 'N Elias dis lo de 'l ma. En Savaric, cant auzis que a cascus avia fag aital plazer, fon dolens; e de so que fon ad el fag non parlet, mas apelet Gaucelm Fayzit e 'N Ugo de la Bacalayria, e si lur dis en una cobla al cal avia fag may de plazer ni d' amor. E la cobla del deman comensa:
Gaucelm, tres joc enamorat.
Be us dic d' En Savaric que be fon sel qu' era razitz de tota la cortezia del mon; et en totz bos fatz c' om puesca pessar de bon home el fon maystre de totz. Et avia amada et onrada lonc tems una dona gentil de Gascuenha, ma dona Guillerma de Benaujatz, molher que fo d' En P. de Gavaret, qu' era vescoms de Beraumes e senher de San Macari e de Lengo; e puesc dire per ver que anc tans de bos fatz fezes per dona. Mot longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas et ab bels mandamens, et joyas donan. E mantas vez fes lo venir de Peitieus en Gascuenha per mar e per terra; e cant era vengutz gen lo sabia enganar ab falsas razos, que no 'l fazia plazer d' amor. Et el era 'n tan enamoratz que no conoysia l' engan: mas sos amics d' el li deron ad entendre l' engan. E mostreron li una dona de Gascuenha, qu' era de Manchac e molher d' En Guiraut de Manchac, joves e bela et avinens, e deziroza de pretz e de vezer En Savaric per lo be qu' en auzia dire. En Savaric can vi la dona azautet li mot a meravilhas e preget la d' amor. E la dona, per la gran valor que vi en el, retenc lo per son cavayer, e det li jorn qu' el vengues a leys per penre so que demandava. Et el parti s' en mot alegres, e pres comjat e tornet s' en a Peytieus. E no tarzet gayre que ma dona Na Guillerma Benauja saupet lo fag, e com l' avia dat jorn de venir ad ela per far son plazer. Adonc fon mot giloza e trista car non l' ac retengut; e fes far sas letras e sos mans e salutz aitan caramen co saup ni poc, e mandet a 'N Savaric que al jorn l' avia dat la comtessa de Manchac, que vengues ad ela a furt a Benaujas per aver d' ela tot son plazer. E sapias per ver que ieu Uc de San Circ, que ay escrichas estas razos, fuy lo messatge que lai aniey e 'l portey totz los mans e 'ls escritz. Et en la sua cort si era lo prebost de Limotges, qu' era valens hom et ensenhatz, e bos trobaires. En Savaric, per far a lui honor, li mostret tot lo fag e so que cascuna l' avia dig e promes. En Savaric dis al prebost que li 'n demandes en chantan, e que li 'n partis tenso, a la cal d' estas doas devia anar al jorn que li avian donat. E 'l prebost comes lo, e di:
En Savaric, ieu vos deman
Que m diatz en chantan.
Nostrad. 106. Crescimbeni, 75. Bastero, 94. Millot, II, 99. P. Occ. 147.

Serveri de Girone. Quinze pièces:
En brau loc fon plantada
Planta qu' el frug peiura,
E dona en mal formada
Quan pert bon' aventura;
Quar mout mais que mezura
Es bona don' amada,
Quan fay contra natura
So don es mais prezada,
Quar de valh ven l' errada...

Mal es rauba guardada
Dins avol tancadura,
E dona pieitz celada,
Quan fai mal ni laidura
Contra tota natura,
Es vils dona laissada,
E cast' e mund' e pura
Sobre valor pauzada
En pretz encastenada.

Trop es desendressada
Maison on hom endura,
E pus don' azirada
Cuy castedatz fraitura;
Qu' entre clam e rancura
S' es ab blasme liada,
E val mais que clausura
A ciutat asetjada
Dona en be far uzada.
En mal punh.

L' olivier fay oli qu' es dous e fis
E del pomier vezem lo pom eyssir,
E las moras del morier revenir,
E del rozier la roza s' espandis,
E si 'l muns fos e nos aitals co fom
Al comensar, tug foram clar e mun.
Del mon volgra.
Millot, III, 316. P. Occ. 327.

Sifre, ou Sifren. Une tenson avec Bernard, auquel il dit:
Mir Bernart, mas vos ay trobat
A Carcassona la cieutat,
D' una re m tenc per issarat,
E vuelh vostre sen m' en aon:
En una don' ay la mitat,
E no m suy ges ben acordat
Si m val mais d' aval o d' amon.
Mir Bernart.
Millot, III, 435.

Simon. Deux tensons, l' une avec Lanfranc, et l' autre avec Jacme Grils.
Seigne' 'N Jacme Grils, eu us deman,
Car vos vey larc e ben estan,

E car per ric pretz sobeiran
E per saber es mentaubutz,
Que me digatz per qu' es perdutz
Solatz, e domneis mal volgutz.

Il réplique à Jacme Grils, qui lui a exprimé son opinion:
Seigne' 'N Jacme, mout es sennatz,
E primamen vos razonatz;
Mas quar dizetz que cobeitatz
N' a aizo mogut, vos aug faillir,
Car tost, com son al mieu albir,
Aitant o plus no 'l devetz dir.
Seigne' 'N Jacme.

Simon Doria. Voyez Lanfranc Doria.

Sordel, t. III et IV. Environ trente pièces.
Lo Sordels si fo de Mantoana de Sirier, fils d' un paubre cavallier que avia nom sier el Cort. E deletava se en cansos aprendre et en trobar, e briguet com los bons homes de cort, et apres tot so qu' el pot; e fes coblas e sirventes. E venc s' en a la cort del comte de San Bonifaci, e 'l coms l' onret molt; et enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. Et avenc si que 'l coms estet mal com los fraires d' ella, e si s' estranjet d' ella. E sier Icellis e sier Albrics, li fraire d' ella, si la feirent envolar al comte a sier Sordel; e s' en venc estar com lor en gran benanansa. E pois s' en anet en Proensa, on il receup grans honors de totz los bos homes, e del comte e de la comtessa, que li deron un bon castel e moiller gentil.
Lai a 'N Peire Guillem man ses bistansa
Q' ancar non a de lauzar pro apres,
Q' ancmais non vim lauzor que pro tengues,
Si 'l laus passet del lauzat sa valensa;
Que trop lausar destriga la lausor
Del trop lausat e blasma 'l lausador
Lai on vertatz repren sa conoissensa.

A ma domna de Fois man per sa honor
Que no 'l plassa desmesur' en lausor,
Que trop lausar es blasmes e faillensa.
Lai a 'N Peire.

Cobla de messer Sordel q' era malat:
Totz hom me van dizen en esta maladia
Que s' ieu mi conortes que gran ben m' o faria;
Ben sai qu' il dison ver, mas com far l' o poria?
Hom q' es paubre d' aver et es malat tot dia,
Et es mal de seignor e d' amor e d' amia,
Fos qui m' o l' ensignes, ben me conortaria!
Totz hom me van.
Nostrad. 153. Crescimbeni, 105. Bastero, 94. Millot, II, 79 P. Occ. 145.

Sordel de Goi. Une pièce de deux couplets:
Dompna valen, saluz et amistatz
E tot quan pot de plazer e d' onor
Vos manda sel ses cor galiador...
Que mi deguas tener per servidor
Aisi cum sel qu' es vostre domenjatz,
Quar per ma fe tan vos am e soplei
Cum las clardatz dels oil ab cui vos vei.
Dompna valen.

lunes, 13 de mayo de 2024

Lexique roman; Malha, Malla - Recommandar, Recomandar


Malha, Malla, s. f., lat., macula, maille, tissu. 

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 120.

Ilh m'a mes en tal cadena 

Don malha no s descadena.

Bertrand de Born: Cazutz sui.

Elle m'a mis en telle chaîne dont maille ne se déchaîne.

Trauc' ausberc de bona malha,

Trabuc e gans e capmalh.

Gavaudan le Vieux: Lo vers deg. 

Troue haubert de bonne maille, trébuchet et gants et camail.

Enueia m, si Dieus me vailha,

Longua taula ab breu toalha,

Et hom qu'ab mans ronhosas talha,

Et ausberc pezan d' avol malha.

Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.

M'ennuie, si Dieu me vaille, longue table avec courte nappe, et homme qui avec mains rogneuses découpe, et haubert pesant de mauvaise maille. 

Els se armo de quota de malha. 

(chap. Ells se armen de cota de malla.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Ils s'arment de cotte de maille. 

Fig. Alaman flac, volpilh, de frevol malha, 

Ja lo vers Dieus no ns ajut ni vos valha. 

Paulet de Marseille: Ab marrimen. 

Allemands flasques, lâches, de fragile tissu, que jamais le vrai Dieu ne vous aide ni vous vaille. 

CAT. ESP. Malla. PORT. Malha. IT. Maglia. (chap. Malla, malles.)

2. Capmal, Capmalh, Capmail, Camal, s. m., camail, sorte d'armure de tête. 

Tant camal derompre. Guillaume de Tudela. 

Briser tant de camails.

Ni ausberc ab capmail

Non fon per els portatz.

Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.

Ni haubert avec camail ne fut par eux porté.

Trauc' ausberc de bona malha, 

Trabuc e gans e capmalh.

Gavaudan le Vieux: Lo vers deg. 

Troue haubert de bonne maille, trébuchet et gants et camail.

ANC. FR.

Et voit ses chevaliers bien armez de camail. 

Chronique de Bertrand Duguesclin, Ms. 

IT. Camaglio.

3. Mealhar, v., mailler, ouvrer. 

Part. pas. Ab aur fi frenatz,

E d' argen mealhatz. 

Pierre Basc: Ab greu cossire. 

Avec or fin brodé, et d'argent ouvré.

4. Desmalhar, Desmaillar, v., démailler, rompre les mailles.

Part. pas. Feric Olivier sus son ausberc safrat, 

Que de pus de XX malhas s'es l' ausberc 

Desmalhatz.

Roman de Fierabras, v. 420. 

Frappa Olivier sur sou haubert safré, tellement que de plus de vingt mailles s' est le haubert démaillé.

Mant albert desmaillat.

Paulet de Marseille: L' autr' ier.

Maint haubert démaillé.

Enantz sera fraitz mon escutz,

E mon ausbercs totz desmaillatz. 

Roman de Jaufre, fol. 12. 

Avant sera brisé mon écu, et mon haubert tout démaillé. 

ANC. FR. Ne pot haubert desrompre et desmailler.

Monin, Diss. sur le roman de Roncevaux. 

Si lancent et fierent d' estoc 

De tel force et de tel viertu 

Ke desmaillié et desronpu 

Sont lor escu et lor clavain.

Roman du Renart, t. IV, p. 151. 

Vray que d'avoir tant chamaillé 

Son haubert en fut desmaillé.

Forcadel, p. 189

ESP. Desmallato (desmallado). IT. Smagliato. (chap. de malla: Desmallat, desmallats, desmallada, desmallades; sense forsa: desmayat, desmayats, desmayada, desmayades.)

5. Enmalhotar, Emmayllotar, Enmaillorar, Enmaillolar, Amaillotar, v., emmailloter, envelopper. 

Calque forsa que hom fassa 

A son ausel enmaillolar. 

Aprop en un bel drap 

L' amaillotatz tro sus el cap.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quelque force qu'on fasse pour emmailloter son oiseau.

Ensuite dans un beau linge vous l' enveloppez jusqu'au-dessus de la tête. 

Part. pas. L' enfantet enmalhotat 

Met sus l'autar.

V. de S. Honorat.

L' enfançon emmailloté il met sur l'autel.

Enmaillorat lo tenretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous le tiendrez emmailloté.


Malva, s. f., lat. malva, mauve. 

La malva postema madura. Brev. d'amor, fol. 50. 

La mauve mûrit apostème.

Malvas esfoilladas, 

Sol las costetas ben mundadas,

Cozetz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Mauves effeuillées, seulement les petites côtes bien nettoyées, cuisez. CAT. ESP. PORT. IT. Malva. (chap. Malva, malves. Los roigets no valen ni per a criá malves a les cunetes.)


Malevar, Manlevar, v., emprunter.

Malevar 

Deniers, blat o drap de Fransa.

Brev. d'amor. fol. 122.

Emprunter deniers, blé ou drap de France.

Lo qual sapia be despendre e donar e malevar. Philomena. 

Lequel savait bien dépenser et donner et emprunter.

Om cove manlevar 

Ades sobre penhoras.

G. Riquier: Sel que sap. 

On convient d' emprunter actuellement sur gages.

- Servir de caution, se rendre garant de, répondre pour.

De perdonar lo deute ad aquelh que no lo pot pagar, es mandamen en la ley de Deu: "Si 1 de tos frayres cas en pauretat, tu non endurziras ton cor, ni retrairas ta ma; manlevaras al paure, e prestaras li de so que ha mestiers.” V. et Vert., fol. 78.

De pardonner la dette à celui qui ne la peut pas payer, c'est un commandement en la loi de Dieu: “Si un de tes frères tombe en pauvreté, tu n' endurciras ton coeur, ni retireras ta main; tu serviras de caution au pauvre, et lui prêteras de ce dont il a besoin.”

Part. pas. Quan son malevat en defauta del propri nom.

Leys d'amors, fol. 25. 

Quand ils sont empruntés à défaut du propre nom. 

Fig. Nostres deutes son nostres peccatz que nos avem manlevatz sobre nostras armas. V. et Vert., fol. 43. 

Nos dettes, (ce) sont nos péchés que nous avons empruntés sur nos âmes.

ANC. CAT. Manlevar. CAT. MOD. Manllevar.

2. Maleu, Manleu, s. m., emprunt, secours.

No voill aillors querre manleu.

B. Calvo: Tant auta.

Je ne veux ailleurs querir secours.

Est passatges del autr' ensegra 'l treu,

Si no us en fai la deingna crotz manleu. 

B. Zorgi: On hom plus. 

Cette croisade de l'autre suivra le train, si la digne croix ne vous en fait secours. 

Adverb. comp. Deu l' om donar a maleu.

Cout. de Moissac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 5.

On doit le donner à emprunt.

CAT. Manlleu.


Mamilla, Mamella, s. f., lat. mamilla, mamelle.

Las mamillas de alcus homes..., las mamillas de las femnas.

Trad. d'Albucasis, fol. 27. 

Les mamelles de quelques hommes..., les mamelles des femmes.

Blanc peich ab dura mamella.

P. Vidal: Be m pac. 

Blanche poitrine avec dure mamelle.

Il toc son pietz e sa mamella dura.

T. de Simon et d'Albert: N Albert. 

Je lui touche sa poitrine et sa mamelle dure. 

CAT. Mamella. ESP. Mamila (tetas, pechos). PORT. Mamma, mama. 

IT. Mammilla, mammella. (chap. Mamella, mamelles; mamellam, mamellams. Ovella mamia : que no produíx lleit de alguna de les mamelles, que té mamitis : mastitis. Cáncer de mama.

Un escolá vol a una Siñora viuda, que, enamorada de un atre, una nit de ivern lo fa assentás damún de la neu esperánla, y ell, después, tot un día de mijans de juliol la fa está despullada a una torre exposta a les mosques, als tabans y al sol que bade les roques.

Mamelluda, mamelludes, mamellut, mamelluts; mamón, mamons, mamona, mamones; mamá: mamo, mames, mame, mamem o mamam, maméu o mamáu, mamen; mamat, mamats, mamada, mamades. Mamera se li diu a la beguda en alcohol.)

Si veus un muixó, díxa la mamera


Man, Ma, s. m., du lat. mane, matin.

Voyez Muratori, Diss. 33.

L' om l' a al ma, miga non l' a al ser. Poëme sur Boèce. 

L'homme l'a au matin, mie ne l'a au soir. 

Es n' altre que parla des lo man. Trad. de Bède, fol. 34.

Il en est autre qui parle dès le matin.

Loc. Si cum la nibles cobr' el jorn lo be ma. Poëme sur Boèce. 

Ainsi comme le brouillard couvre le jour le bien matin.

Adverbial. Van per temps jazer per man levar. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 61. 

Vont reposer à temps pour se lever matin.

ANC. FR. El main por reposer tornerent en un prez. 

Je suis mult curios et el seir et el main 

Ke j'aie vostre amur tresk' al jor derrain. 

Roman de Rou, v. 1776 et 2692. 

Teus rit au main ki au soir pleure. Roman du Renart, t. IV, p. 255.

ANC. ESP.

Acordados fueron quando vino la man

Matines.

Poema del Cid, v. 3070. 

ESP. MOD. Mañana. PORT. Manha. IT. Mane. (chap. Matí.)

Man joint à Sept, sept matins, a produit Setmana, semaine.

Voyez Sept. (N. E. Hebdómada : semana : septimana : setmana.)

2. Deman, Dema, adv., demain. 

Non es amors, ans es engans proatz, 

S' uoi enqueretz, e deman o laissatz. 

T. de Blacas et de P. Vidal: Peire. 

Ce n'est pas amour, mais c'est tromperie prouvée, si aujourd'hui vous recherchez, et demain vous le laissez.

Dema aurem cossel. Philomena.

(chap. Demá tindrem consell.)

Demain nous aurons conseil. 

CAT. Demá (demà). IT. Dimane, domane. (chap. Demá)

3. Lendeman, Lendema, s. m., lendemain.

Segunt lo comandament del Evangeli, no pesse de lendema.

Trad. de Bède, fol. 62. 

Selon le commandement de l'Évangile, qu'il ne s'occupe pas de lendemain. 

Ja no sera lo jorn de lendeman passatz, 

Que Karles, l' emperaire, n'er dolenz et iratz. 

Roman de Fierabras, v. 84. 

Désormais ne sera le jour de lendemain passé, que Charles, l'empereur, en sera dolent et triste. 

Proverb. Tals se fia en lendema

Que ges no sap si 'l se veira.

Pistoleta: Manta gent. 

Tel se fie en lendemain qui ne sait point s'il le verra.

Adverbial. El Capitoli lendema, al dia clar. Poëme sur Boèce. 

Au Capitole le lendemain, au jour clair. 

Ja m' amigu' a nueg no m' aura, 

Que nom vuelh' aver lendema.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que. 

Jamais mon amie de nuit ne m'aura, qu'elle ne me veuille avoir le lendemain. 

ANC. FR. Lendemain fist revestir le clergié. 

Gest. de Louis le Déb., Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 133. 

Que l'en paye le juste pris lendemain au plus tart.

Ord. des R. de Fr., 1355, t. III, p. 28.

Et quant ce vint lendemain. 

Chr. de S.-Denis, Rec. des Hist. de Fr., t. VII, p. 127.

(chap. Ensondemá.)

4. Sobredeman, Sobredema, adv., après-demain, au premier jour, bientôt.

Loc. L' a tolgut oguan

Engolesme, don s' es fagz poderos, 

E Toloza qu' el te, sobredeman.

Bertrand de Born: S'ieu fos. 

Lui a enlevé dernièrement Angoulême, dont il s'est fait possesseur, et Toulouse qu'il tient, après-demain.

(chap. Después demá.)

5. Mati, s. m., lat. matutinum, matin.

Per la frescor del mati.

Arnaud de Marueil: Belh m' es quan. 

Par la fraîcheur du matin. 

Adverb. Ara sai eu de pretz quals l'a plus gran 

De totz aquels que s leveiron mati. 

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Je sais maintenant du mérite lequel l'a plus grand de tous ceux qui se levèrent matin.

Le poëte fait allusion aux princes les plus empressés à se croiser.

Adv. comp. Deuriatz blanchir

Vostras dens totz matis.

(chap. Deuríeu, hauríeu de blanquejá les vostres dens tots los matins.)

Amanieu des Escas: En aquel. 

Vous devriez blanchir vos dents tous les matins. 

Ieu non dorm mati ni ser.

B. de Ventadour: Tuit sels que. 

Je ne dors matin ni soir.

La donna la vol vendre de matin e de ser 

A malvays.

V. de S. Honorat. 

La dame veut la vendre de matin et de soir à méchants.

Al bel mati, 

Ans qu' el caut ni 'l solelh s' espanda. 

R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 

Au beau matin, avant que le chaud et le soleil se répande.

Un bon mati, 

Enans de l' albeta. 

Un troubadour anonyme: Per amor. 

Un bon matin, avant la petite aube. 

ANC. FR. Tant qu'en la terre d' Avrencin 

S' aparurent un bien matin. 

B. de Sainte-Maure. Chron. de Norm., fol. 187.

CAT. Matí. IT. Mattino. (chap. Matí, matins; matinada, matinades.)

6. Matinet, s. m. dim., matinet, petit matin, point du jour.

Adverbial. Lo matinet sus l'alba, can sera adiat. 

Roman de Fierabras, v. 3484. 

Le matinet sur l'aube, quand il sera fait jour.

Lo matinet, ab la frescor.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Au point du jour, avec la fraîcheur.

ANC. FR. Au matinet, sanz nul sejour.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 321.

El matinet, ainz l'ajornant.

Roman de Rou, v. 10019. 

CAT. Matinet. (chap. Matinet, matinets.)

7. Matina, s. f., matinée. 

Loc. Jap son grat ser ni matina.

Guillaume de Berguedan: Un trichaire. 

Aboie à son gré soir et matinée. 

IT. Mattina.

8. Matinada, s. f., matinée.

Deman ab la matinada.

Marcabrus: Estornelh.

Demain avec la matinée.

Mays val perdre IIII messas que una matinada de bon dormir.

V. et Vert., fol. 12. 

Plus vaut perdre quatre messes qu'une matinée de bon dormir. 

ANC. ESP. Que fusse recaldando de bona matinada. 

Poema de Alexandro, cop. 2288. 

CAT. Matinada. ESP. MOD. PORT. Madrugada. IT. Mattinata. 

(chap. Matinada, matinades.)

9. Matinal, adj., lat. matutinalis, matinal, du matin.

De ros matinal. Eluc. de las propr., fol. 189.

(chap. De rosada matinal, vore “la rosada del matí”.)

LA ROSADA DEL MATÍ (viernes de hermandad)

De rosée du matin.

Lux matinals. Sermons en provençal, fol. 33. 

Lumière matinale.

- Subst. Livre des matines.

Duy psalme del matinal. Regla de S. Benezeg, fol. 31. 

Deux psaumes du livre des matines.

ANC. ESP. Udieron los matines, las missas matinales. 

V. de S. Millán, cop. 361.

CAT. Matinal. (chap. Matinal, matinals.)

10. Matinier, Matiner, adj., matinier, matinal, matineux.

Dieus! e com es tan matiner? 

So li pres Melian a dir,

Que ja soliatz tant dormir?

Roman de Jaufre, fol. 110.

Dieu! et comment êtes-vous si matinal? cela se prit Mélian à lui dire, vu que désormais vous souliez tant dormir?

Cosselh vos premier 

Que siatz matinieira 

Cascun jorn.

Amanieu des Escas: En aquel. 

Je vous conseille premièrement que vous soyez matineuse chaque jour. CAT. Matiner. (chap. Matiné, matinés, matinera com la de Horta de Sant Joan, matineres.)

11. Matinas, s. f. plur., matines, terme de liturgie.

Cant avian dien matinas. V. de S. Honorat. 

Quand ils avaient dit matines. 

Enans que digua sas oracios o sas matinas. V. et Vert., fol. 20. 

Avant qu'il dise ses oraisons ou ses matines. 

Fig. Turpins lur cantara matinas. V. de S. Honorat. 

Turpin leur chantera matines.

CAT. ANC. ESP. Matines. ESP. MOD. Maytines (maitines). PORT. Matinas.

12. Matutin, adj., lat. matutinus, matinier, matineux, du matin. 

Estela matutina, lux matinals. Sermons en provençal, fol. 33. 

Étoile du matin, lumière matinale.

ESP. PORT. Matutino. IT. Mattutino. (chap. A Beseit ñabíe una dona que se díe Matutina, que signifique matinera, del matí, matinal.)

13. Matutinal, adj., lat. matutinalis, matutinal, qui appartient au matin.

Estela matutinals. Sermons en provençal, fol. 24. 

Étoile matutinale.

Apres la nuech tenebroza ve la hora matutinal.

Eluc. de las propr., fol. 10.

Après la nuit ténébreuse vient l'heure matutinale.

ESP. Matutinal. IT. Mattutinale.


Man, s. m., lat. mandatum, ordre, commandement, message.

Per so no us cal, bona dona, temer...

Qu' els vostres mans no m tenha per senhors.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu. 

Pour cela, bonne dame, il ne vous faut pas craindre... que je ne tienne vos ordres pour suprêmes. 

Anc de re non passei son man.

P. Raimond de Toulouse: Enquera. 

Oncques de rien je ne passai son commandement.

En Proensa tramet mans e salutz.

B. de Ventadour: Be m' an perdut. Var. 

En Provence je transmets messages et saluts. 

ANC. FR. Quant Tybers ot le mant, moult fu en grant desir.

Roman de Berte, p. 22. 

CAT. ESP. PORT. Mando. (chap. Mando, mandos.)

2. Mandamen, s. m., mandement, ordre, commandement.

Eps li satan son en so mandamen. Poëme sur Boèce.

Même les satans sont à son mandement.

Dieus, donatz me saber e sen, ab qu'ieu aprenda 

Vostres sanhs mandamens, e 'ls complis e 'ls atenda.

Folquet de Marseille: Vers Dieus.

Dieu, donnez-moi le savoir et l' intelligence, avec quoi j'apprenne vos saints commandements, et les accomplisse et les médite.

- Condition, règle.

Que 'l mandamen de trobar son aquest.

Leys d'amors, fol. 1. 

Que les conditions de trouver sont celles-ci.

- District, ressort, territoire, domaine.

De Gumel ai lo castel e 'l mandamen.

Le Comte de Poitiers: Companho. 

De Gumel j'ai le château et le domaine. 

CAT. Manament. ESP. Mandamiento. PORT. IT. Mandamento. 

(chap. Manamén, los deu manamens de Deu.)

3. Mandat, s. m., lat. mandatum, mandat, commandement, ordre, voeu.

Agut en ai mandat. V. de S. Honorat.

J'en ai eu mandat.

Aras, dis l' almiran, sia faytz sos mandatz.

Roman de Fierabras, v. 4395.

Maintenant, dit l'émir, soit fait son commandement.

CAT. ESP. Mandato. PORT. Mandado. IT. Mandato. (chap. Mandato, mandatos, p. ej. de un presidén; orde, ordes : v. maná.)

4. Mandatge, Mandague, s. m., mandage, droit d' avertissement dû aux fourniers des fours banaux.

La meitat de totz mandatges de totz forns.

Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 323. 

La moitié de tous mandages de tous fours.

Deu donar mandagues e fornagues.

Tit. de 1204. Arch. du Roy., J. 320. 

Doit donner mandages et fournages.

5. Mandador, s. m., lat. mandator, mandataire.

Avem vos donats per mandadors e per guirens.

Tit. de 1203. DOAT, t. CXV, fol. 14.

Nous vous avons donné pour mandataires et pour garants.

ANC. ESP. PORT. Mandador. IT. Mandatore. (chap. Manadó, manadós, manadora, manadores; mandatari, mandataris, mandataria, mandataries.)

6. Mandar, v., lat. mandare, mander, commander, ordonner, recommander. 

Aitantost elh va mandar que tot hom s' en anes a sa tenda. Philomena. 

Aussitôt il va ordonner que tout homme s'en allât à sa tente.

Predicator 

Tenc per meillor, 

Cant fai l'obra que manda far.

P. Cardinal: Predicator. 

Prédicateur je tiens pour meilleur, quand il fait l'oeuvre qu'il recommande de faire.

- Faire savoir, instruire par message. 

Ren per autrui non l' aus mandar.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens. 

Rien par autrui je n'ose lui mander.

Part. pas. Mandat e covengut a 'N Guillem. 

Tit. de 1203. DOAT, t. CXV, fol. 14. 

Mandé et convenu avec le seigneur Guillaume. 

Mandatz, 

E pregatz 

Sui de chant, per qu' el fatz.

G. Pierre de Casals: Al avinen. 

Je suis commandé, et prié de chant, c'est pourquoi je le fais.

Venc s' en lai al dia mandat.

V. de G. Faidit. 

S'en vint là au jour mandé.

ANC. FR. Manasses li avoit mandet par lettres qu'il destruisît Cambray.

Chronique de Cambray, fol. 26. 

CAT. Manar. ESP. PORT. Mandar. IT. Mandare. (chap. Maná: mano, manes, mane, manem o manam, manéu o manáu, manen; manat, manats, manada, manades.)

7. Coman, s. m., commandement, ordre. 

Dieus comanda c' om entenda 

Sos comans, e qu'els aprenda.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Dieu commande qu'on entende ses commandements, et qu'on les apprenne.

Ieu fui noyritz enfans 

Per far vostres comans. 

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

Je fus nourri enfant pour faire vos commandements. 

Loc. Al sieu coman

Sui e serai, on qu'ieu m'an.

P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 

A son commandement je suis et serai, où que je m'aille.

Ieu, en baisan, 

Tot al mieu coman, 

Remir son cors benestan. 

P. Raimond de Toulouse: Non puesc. 

En embrassant, tout à ma volonté, j'admire son corps parfait.

Sian quiti et assoutz, des aquell' hora enant, 

De totas penedentias que avian en comant. 

V. de S. Honorat. 

Qu'ils soient quittes et absous, dès cette heure en avant, de toutes les pénitences qu'ils avaient en commandement.

Plus trai mos cors ves amor, 

E mielhs sui faitz a son coman.

B. de Ventadour: Non es. 

Plus mon coeur penche vers amour, et mieux je suis fait à son commandement.

Mot ai gran talan 

Qu' ie us tengues a mon coman. 

Albert, marquis de Malespine: Dona a vos. 

Moult j'ai grand désir que je vous tinsse à ma disposition.

ANC. FR. Par le command de maistre Jean de Vailly. 

Au command du comte de Charrolois. 

Monstrelet, t. 1, fol. 219, et t. III, fol. 109. 

ESP. IT. Comando.

- Sujet, serviteur, homme recommandé.

D'aquesta serai comans.

Giraud de Borneil: De chantar. 

De celle-ci je serai le serviteur. 

Si vos, cui sui homs liges e comans, 

No m (socoretz) socorretz.

G. Faidit: Pel messatgier. 

Si vous, à qui je suis homme-lige et sujet, ne me secourez.

8. Comanda, Commanda, s. f., commandement, puissance, domination, ordre, recommandation. 

Qu' ieu sia, per sa comanda, 

Pres del lieg.

B. de Ventadour: Lanquan vey per. 

Que je sois, par son ordre, près du lit.

Volgra fos premiers natz, 

Car es cortes, e fos en sa comanda 

Regismes e duguatz.

Bertrand de Born: D' un sirventes no m. 

Je voudrais qu'il fût premier-né, car il est courtois, et que fût sous sa domination royaume et duché.

- Commandite.

Far entre se comandas, 

Camjhes e compras e vendas.

En la riqueza granda 

Non a res mas la comanda.

Brev. d'amor, fol. 64 et 105. 

Faire entre soi commandites, changes et achats et ventes.

Dans la grande richesse il n'y a rien que la commandite.

Loc. Teno bestials... a cabal o en commanda. 

Tit. de 1389. DOAT, t. CXLVII, fol. 154. 

Tiennent bestiaux... à cheptel ou en commandite.

CAT. Comanda. PORT. Comenda, commenda.

9. Comendatio, s. f., lat. commendatio, recommandation, considération.

Per aytal comendatio.

A comendatio et a lauzor de sa dignitat.

Leys d'amors, fol. 148. 

Par telle recommandation. 

En considération et à la louange de sa dignité.

IT. Commendazione. (chap. Recomanassió, recomanassions.)

10. Comandamen, s. m., commandement, ordre.

Amar Dieu e temer,

E gardar sos comandamens.

P. Cardinal: Una cieutat.

Aimer et craindre Dieu, et garder ses commandements.

Loc. Ieu sui faitz al vostre servir 

Et al vostre comandamen.

G. Faidit: Ab chantar. 

Je suis fait au votre servir et au votre commandement.

- Recommandation.

E 'l drutz deu far precx e comandamen. 

T. de Marie de Ventadour et de Gui d'Uisel: Gui d'Uisel. 

Et l'amant doit faire prière et recommandation. 

ANC. CAT. Comandament. ANC. ESP. Comandamiento. PORT. Commandamento. IT. Comandamento. (chap. Manamén, orde.)

11. Comandaire, Comandador, s. m., lat. commendator, commandant, qui commande, commandeur.

Coma reys e senhers e governaires e comandaires. V. et Vert., fol. 42.

Comme roi et seigneur et gouverneur et commandant.

A vos, G. Rotbert, comendador del Hospital. 

Tit. de 1275. Cab. de Corcelles, n° 5678. 

A vous, G. Robert, commandeur de l'Hôpital. 

S' el s' en fai comandador, 

Al meins pot dire: “Ieu ai domneiador

Que m'ama.”

T. du cousin d' Elias et d' Elias: N Elias a son. 

S'il s'en fait commandant, au moins elle peut dire: “J'ai courtiseur qui m'aime.” 

CAT. Comanador. ESP. PORT. Comendador. IT. Commendatore. 

(chap. Comendadó, comendadós; comanadó, comanadós, per ejemple de Calatrava; comandán, comandans.)

12. Comendable, adj., lat. commendabilem, recommandable.

De sancta et comendabla vida. Cat. dels apost. de Roma, fol. 80. 

De sainte et recommandable vie. 

ANC. ESP. Comendable. IT. Commendabile. (chap. Recomanable, recomanables; recomendable, recomendables.)

13. Commendatiu, adj., lat. commendativus, commandatif, qui sert au commandement.

Commendatius, de comanda. Leys d'amors, fol. 57.

Commandatif, de commandement.

14. Comandatari, Commanditari, s. m., commanditaire. 

Depositaris o commanditaris. Fors de Béarn, p. 1081. 

Dépositaire ou commanditaire.

Lo sobre dig comandatari.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle. 

Le susdit commanditaire.

15. Comandar, v., lat. commendare, commander, ordonner.

Tot so qu' ela li comandaria. V. de G. Faidit. 

Tout ce qu'elle lui commanderait. 

No puesc far esdig ni garda

En so que Amors me comanda.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je ne puis faire dédit ni garde en ce qu'Amour me commande.

- Confier, recommander, donner en dépôt.

A son cozi el l' anet comandar. Passio de Maria.

A son cousin il l' alla recommander.

Dieus li fes richa comanda

Lo jorn que 'l comandet las claus

De lai on es pretz chabaus.

G. Adhemar: Quan la. 

Dieu lui fit riche commandite le jour qu'il lui confia les clefs de là où est mérite supérieur.

Us ome comandet o prestet aver ad un autre, et amdui en feirunt cartas; aquel que comandet l' aver a perdudas las soas cartas. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 3. 

Un homme donna en dépôt, ou prêta de l'argent à un autre, et tous les deux en firent actes; celui qui déposa l'argent a perdu les siens actes.

Dona, a vos me coman, 

C' anc res mai non amei tant.

Albert, marquis de Malespine: Dona. 

Dame, à vous je me recommande, vu qu' oncques rien plus je n'aimai tant.

Us comandet a Johan, 

Quan sus en la crotz pendia.

Geneys: Dieus verais. 

Vous recommanda à Jean, quand sus en la croix il pendait.

A Dieu, nostre Senhor..., 

Coman mon esperit.

G. Figueiras: Del preveire. 

A Dieu, notre Seigneur..., je recommande mon esprit.

En tas mas mi comandi, aias ne pietat. 

Roman de Fierabras, v. 3710. 

Je me recommande en tes mains, aie-s-en pitié.

- Se déclarer vassal.

Tota sa terra li comanda. V. de S. Honorat. 

Lui recommande toute sa terre.

- Part. prés. empl. substant. Commanditaire.

A la premiera requezition del comandan, vist l' estrumen de la dicha commanda, o companhia.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

A la première réquisition du commanditaire, vu l' instrument de ladite commandite, ou compagnie. 

Part. pas. Amors m'a comandat escriure 

So que 'l boca non ausa dire. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Amour m'a commandé d'écrire ce que la bouche n'ose dire.

ANC. FR. Quant il orent veu le roy il le commanderent à Dieu.

Joinville, p. 185.

CAT. Comanar. ESP. PORT. Comandar. IT. Comandare. 

(chap. Encomaná: encomano, encomanes, encomane, encomanem o encomanam, encomanéu o encomanáu, encomanen; encomanat, encomanats, encomanada, encomanades.)

16. Deman, s. m., demande, réclamation. 

Anc jorn no m volc precx ni demans sofrir. 

Berenger de Palasol: De la gensor. 

Jamais elle ne me voulut souffrir prières ni demandes.

Ges no crei Frances, ses deman, 

Tengan lo deseret que fan 

A tort a mant baron presan.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh. 

Point je ne crois que les Français, sans réclamation, maintiennent le dépouillement qu'à tort ils font à maint baron distingué.

17. Demanda, s. f., demande, réclamation.

Tro 'l demanda que fai aia conqueza.

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Jusqu'à ce qu'il ait conquis la réclamation qu'il fait.

CAT. ESP. PORT. Demanda. IT. Dimanda. (chap. Demanda, demandes; v. demaná y demandá.)

18. Demandamen, s. m., demande, réclamation.

Per aquest demandamen pot demandar cadaus om la partida d'aquela causa cominal.

Aquest demandamens dura entro a XXX ans.

Trad. du Code de Justinien, fol. 21.

Par cette réclamation chaque homme peut réclamer la partie de cette chose commune.

Cette réclamation dure jusques à trente ans.

ANC. FR. Mais à toz lur demandemenz. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 57. 

IT. Dimandamento. (chap. Demanamén, demanamens; demanda, demandes.)

19. Demandansa, s. f., demande.

Con el sagramental ancian es tengut, e 'l demandansa e 'l responsion issamen. Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K. 714.

Comme le serment ancien est tenu, et la demande et la réponse également.

20. Demandaire, Demandador, s. m., demandeur.

Si lo demandaire non poiria proar aquest aver.

Aquels omes que volunt esser actors, so es demandadors per autre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 33 et 5. 

Si le demandeur ne pourrait prouver cette possession.

Ces hommes qui veulent être acteurs, c'est-à-dire demandeurs pour un autre.

CAT. Demanador. ESP. PORT. Demandador. IT. Dimandatore. 

(chap. Demanadó, demanadós, demanadora, demanadores; demandadó o demandán, demandadós o demandans, demandadora o demandanta, demandadores o demandantes.)

21. Demandairitz, s. f., demanderesse. 

Demandairitz en vostra causa. Tit. de 1275. DOAT, t. CXXIV, fol. 27. Demanderesse dans votre cause.

22. Demandar, v., lat. demandare, demander, réclamer.

S' esbaic d'esguardar 

Tan, que no saup demandar

De que servia 

La lansa ni 'l Grasaus.

Richard de Barbezieux: Atressi cum Persavaus. 

S' ébahit à regarder tellement, qu'il ne sut demander de quoi servait la lance et le Saint-Gréal.

De mi dons ai lo guap e 'l ris, 

E sui fols, s'ieu plus li deman.

P. Rogiers: Per far esbaudir. 

De ma dame j'ai la plaisanterie et le ris, et je suis fou, si plus je lui demande.

S' aguem paor, no us o cal demandar.

(chap. Si teníem po o temó, no tos u cal preguntá.)

Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.

Si nous eûmes peur, il ne vous le faut pas demander.

Tot ai quan vuelh, qu'ieu non deman ren al.

B. de Ventadour: Quan par la flors. 

J'ai tout ce que je veux, c'est pourquoi je ne réclame rien autre.

Loc. Anc vos autres non demandetz venjansa

De la mia mort.

R. Gaucelm: Qui vol aver.

Oncques vous autres vous ne demandâtes vengeance de la mienne mort.

Prov. Qui demanda, recep, e qui quier, atroba. V. et Vert., fol. 87.

(chap. Qui demane, ressibix, y qui busque, trobe.)

Qui demande, reçoit, et qui cherche, trouve.

Part. prés. Sia be de sa mort demandans

E de l' anta qu' el per nos autres pres.

R. Gaucelm: Qui vol aver.

Qu'il soit bien réclamant de sa mort et de la honte qu'il prit pour nous autres.

CAT. Demanar. ESP. PORT. Demandar. IT. Dimandare. (chap. Demaná: demano, demanes, demane, demanem o demanam, demanéu o demanáu, demanen; demanat, demanats, demanada, demanades; preguntá. No se té que di “pedí”, que es un castellanisme.)

23. Desman, s. m., contre-ordre, refus. 

Mas eu teing ben per desman, si no m manda. 

Aimeri de Peguilain: En amor trob. 

Mais je tiens bien pour contre-ordre, si elle ne me mande.

ESP. Desmán. (chap. Desmán, desmans; contra orde, rechás.)

24. Desmandar, v., contremander, donner contre-ordre, refuser.

Pero d'un be la prec que no m desman.

Aimeri de Peguilain: En amor trob.

Pourtant je la prie qu'elle ne me refuse pas d'un bien.

Blasmes es grans e desonors 

A rei que leu man e desman.

Nat de Mons: La valors. 

C'est grand blâme et déshonneur à roi qui légèrement ordonne et contremande.

CAT. ESP. Desmandar. (chap. Contra maná; doná una contra orde; rechassá.)

25. Redemandar, v., redemander. 

En qualque maneira nos vos demandessem ni us poguessem redemandar. Tit. de 1248. DOAT, t. XXXI, fol. 146. 

En quelque manière que nous vous demandassions ni vous pussions redemander.

26. Recomandatio, s. f., recommandation.

Ieu agui letras de recomandatio al rei d'Englaterra.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

J'eus des lettres de recommandation au roi d'Angleterre.

CAT. Recommendació. ESP. Recomendación. PORT. Recommendação. 

IT. Raccomandazione. (chap. Recomanassió, recomanassions; recomendassió, recomendassions.)

27. Recommandar, Recomandar, v., recommander.

Lo dit conte de Montfort se recommandava a el.

Chronique des Albigeois, col. 76. 

Ledit comte de Montfort se recommandait à lui. 

Nos nos recomandam humilment à la vostra magnificencia.

Tit. de 1392. Trois états de Sisteron.

Nous nous recommandons humblement à la votre magnificence.

CAT. Recomanar. ESP. Recomendar. PORT. Recommendar. 

IT. Raccomandare. (chap. Recomaná: recomano, recomanes, recomane, recomanem o recomanam, recomanéu o recomanáu, recomanen; recomanat, recomanats, recomanada, recomanades. Recomendá : ocsitá recomandar.)

viernes, 20 de octubre de 2023

XIX, Joan Fabre, yeu ai fach un deman

XIX.


Joan Fabre, yeu ai fach un deman

A ton fraire, et a m' en bel espos.

G**, dis ieu, per que es fabre vos?

E respondec: Car ieu vau fabregan

D' aquel mestier que hom a, cal que sia,

O d' aquel art lo vay lo mons seguen,

C' aysi n' a faitz dretz adhordenamen.


Doncx qui foudat fay per aital semblan

Dic ieu qu' es fols, c' aisi 'l jutja razos;

Et es tracher sel que fay trassios;

Et es layres aysel que vay emblan:

Qui malvestat fay nulhs hom non poiria

Tolre lo nom del malvat sertamen,

Per que fay bon renhar adrechamen.


Per tu, Joan, que vey anar obran

Malvayzamen, soi per sert cossiros;

S' ieu dizia que savis iest e pros,

Mon cor dira: Bertran, tu vas faulan,

Que anc nulh homs mays no fetz de fulia

Ni d' avoleza que Joans vay fazen

En son alberc, prezen de tota gen.


Qu' ab ta molher et ab tu va s colcan

E manj' e beu la femna d' un gibos;

Tos temps devetz esser fort doloiros,

Caitieu, dolens de ta folia gran.

A joc de datz o en bordelairia

Te troba hom, cant hom te vay queren,

Joan, per sert, mens vales de nien.


Totz hom savis garda per adzenan;

Doncx veyas y, e cals es tos ressos,

E 'l mal c' adutz fol' e vils messios,

On non yray mon sirventes selan,

Ans lo volray ensenhar cascun dia

A tot home per so c' an retrazen

La malvestat del teu cor recrezen.


Joan, car ieu t' ay amat ses bauzia,

E t' am encars, te vau aiso dizen,

C' amicx non es qui non o fay parven.


Bertrand Carbonel.

martes, 5 de diciembre de 2023

Gaucelm Faidit. Moutas sazos es hom plus volontos

Gaucelm Faidit.


Moutas sazos es hom plus volontos

De so don mals e dans li deu venir 

Que de son ben, e vuelh o per me dir,

Car ieu meteys m' anei metre cochos

En tal poder, don era m vau planhen,

Que m fai languir e sospirar soven, 

E, quant ieu cug be n' aver, ieu n' ai dan,

E torn atras quan cug anar enan.


Be m' an trahit siey belh huelh amoros 

E sos gens cors que s sap tan gen garnir,

Sos doutz parlars ab son bel aculhir, 

Sos gais solatz, sos avinens respos; 

Mala vi anc sa gran beutat valen, 

Don miels cugei aver mon cor jauzen; 

Mas era vau planhen e sospiran, 

E no m' i val merces, quan la deman. 


Anc no cugei qu'en nulha dona fos 

Tan grans beutatz qu'en fos merces a dir, 

C'on plus li clam merce, no m denh auzir, 

Ans n' a son cor ades plus ergulhos, 

Per que mos malz me vai ades creissen, 

Et es mi piegz, si m sal Dieus, per un cen, 

Per lieys, car re n' y a de malestan

Que per lo mal qu' ieu n' ai, ni per l' afan.


Lo mals qu' ieu trac me fora belhs e bos, 

Belha dona, sol qu' el pogues sofrir; 

Car ses afan no s pot hom enriquir 

De nulh afar que sia cabalos; 

E so que hom conquer ab gran turmen, 

Ten hom plus car e plus celat e gen,

Que so que a tot jorn a son talan, 

Car leu despen qui de leu a gazan.


De so don plus cugei esser joyos 

Suy plus iratz, e n' ai mais de cossir; 

Per qu' om no s deu per gaug trop esjauzir, 

Ni per ira trop esser angoissos:

Mas ieu non puesc ges esser d' aital sen; 

Qu' ieu m' alegrei trop al comensamen, 

Dona, per vos, mas ara 'n vau ploran 

Cum hom marrit que re no sap on s' an.


S'a ma dona plaguesson mas chansos 

Ni mos preiars, mout m' estera plus gen; 

Car ja enans non aurai bon talen

De nulha re, ni puesc far belh semblan,

Tro que de lieys aya so que deman.

___


Razon e mandamen

Ai de lieys, on m' aten 

De far guaya chanso; 

Doncx, pus ilh m' en somo, 

Ben cove derenan 

Qu' ieu m' alegr' en chantan 

Mielhs que far no solia; 

Qu' eras conosc e sai

Que mos enans li plai; 

Qu'en franca senhoria 

Ai mes mon cor e me; 

Pero tanh e cove, 

Pus que senher fai be 

A son bon servidor, 

Que s' en melhur' e cresca sa valor.


Qui don de senhor pren,

Non es ges avinen

Qu'el fassa mespreizo 

Vas lui, ses ochaizo; 

Ni non es benestan, 

Si pueys li quier son dan 

Ni so que non deuria: 

E pus dona tan fai 

Qu'a son amic s' atrai, 

E l' us en l' autre fia, 

Non sai don pueys lur ve 

Que l' us l' autre malme; 

Mas tan sai ieu e cre

Que celh a mais d' amor 

Que mielhs ama, e rete mais d' onor.


En aisso fan non sen 

Li drut, mon escien; 

E qui 'n jutja razo

Es anta senes pro; 

Qu' ades on mais auran 

D'amor, miels preyaran 

Sai e lai quascun dia; 

E, per aquest assai, 

Bayssa amor e deschai 

E leials drudaria; 

Quar, per un que s capte

Vas amor e vas se 

Leialmen, ni rete 

D' aquestz aips lo melhor,

En veiretz mainz que l' an per sordeyor.


Drutz qu' ama falsamen 

Deu, per dreg jutjamen, 

Aver fals guizardo;

Mas a vos m' enrazo, 

Bona domna, d' aitan

Qu'en mi non a engan

Contra vos ni bauzia;

E si m donavatz jai 

Segon lo cor qu' ieu n' ai, 

Ja res pus no us querria; 

Que d' aitan bona fe 

Cum anc hom amet re, 

Vos am, e no m recre 

Per mal ni per dolor,

Tan vos ai cor de leial amador!


Domna, lo cor e 'l sen

E 'ls huels e 'l pessamen 

Ai en vostra preizo, 

E non truep guerizo 

Mas solamen d' aitan, 

Quan vos estau denan, 

Adoncs me par qu' ieu sia 

L' om el mon cui miels vai; 

E, quan me part de lai, 

Ven m' ira e feunia 

Que m lassa 'l cor e m te: 

Mas pueis, quan mi sove 

De vos, cui jois mante, 

Oblit l' ira maior, 

E torn mon cor en joi et en doussor.


Belhs Desirs, mout mi plai

Del vostre gent cors gai, 

Quar pueia quascun dia 

En honor et en be, 

Que quascus hom que us ve

Vos enans' e us mante, 

Que de gaug e d' amor 

Son vostre dig, e 'l fach son de lauzor. 

___


Tot me cugiei de chanson far soffrir

Er ab l' ivern tro ves calenda maya;

Mas era vei que no m' en puesc giquir 

Per ma razo que tot jorn es pus gaya, 

E per joy qu' ai de mon Plus Avinen 

E de son pretz qu' ades puei' e s' enansa; 

Qu' ara sai ieu e conosc ses duptansa, 

Que deu esser plus gaia ma chansos

Quar vol ni'l platz que sos belhs noms hi fos.


Ves ma domna soplei totas sazos 

Que m nafret gen el cor, ses colp de lansa, 

D'un dous esgart, ab sos huelhs amoros, 

Lo jorn que m det sa joia e sa coinhtansa; 

Aquel esgartz m' intret tan dolsamen

Al cor que tot lo m reven e m' apaya, 

Et ab sos huelhs m' a fait cortesa playa; 

Ilh m' en saup pueis cortezamen guarir,

Per que lo y dei conoisser e grazir. 


En amor son fermat tuit mei cossir, 

Si qu'en ren al no ai poder qu' els retraia, 

Qu' ieu no sui faitz mas per far e per dir 

Mi dons tot so que 'l sia bon ni 'l playa;

Qu'ades l' acli e grans merces li ren, 

Ab bona fe et ab humil semblansa, 

E grazic li lo joy e l' alegransa 

Que m det tam ferm que no romp ni descos;

Per qu' ieu estauc alegres e joyos.


Nulhs hom no pot, ses amor, far que pros,

Si no i enten o no i a sa esperansa,

Qu'el joys d' amor es tan fis e tan bos, 

Qu' encontra lieys non es mais benenansa;

Que per amor ten hom son cor plus gen,

Si 'n val hom mais e n' esfors' e n' assaya

D'aver bon pretz e de valor veraya;

Si 'n vol hom mais cavalcar e garnir

E far que pros e donar e servir.


Ja ma dona non cuig de lieys me vir

Ni altr' amors ja li m tolha ni m' aya, 

C'on plus esgart autra domna ni mir

Non ai poder que ja de lieys m' estraya; 

Per merce 'l clam e per essenhamen,

Aia de mi cossir et remenbransa, 

E quar no m ve no s' o tenh' a pezensa (pezansa); 

Qu' ieu n' estau tan pessius e cossiros

Qu'ades hi tenh los huelhs del cor amdos. 

___


Chant e deport, joy, domney e solatz,

Ensenhamen, largueza e cortezia,

Honor e pretz e leyal drudaria

An si baissat engans e malvestatz

Qu'a pauc d' ira no m suy desesperatz;

Car, entre cent domnas e preyadors,

Non a una ni us que be s captenha

De ben amar, qu' a doas partz no s fenha,

Ni sapcha dir qu' es devengud' amors;

Gardatz cum es abayssada valors!


Quar drutz hi a e domnas, si 'n parlatz, 

Que s fenheran e diran tota via 

Que 'l son leyal et amon ses bauzia; 

E pueys quascus es cubertz e celatz, 

E tricharan say e lay, vas totz latz; 

E las domnas, on plus an preyadors, 

On plus cuian qu' om a pretz lur o tenha. 

Mas aitals joys, cum cove, lur en venha;

Qu'a cascuna es anta e deshonors, 

Pus a un drutz, que pueys desrey' alhors.


Aissi cum es miels en domna beutatz,

Gens acuillirs et avinens coindia,

E gens parlars, pretz e doussa paria,

Aissi deu miels gardar sas voluntatz;

Que ren no val cors de doas meitatz

Ni non es fis, pueys hi a vaira colors,

Quar una amors sola tanh la destrenha:

Non dic ieu ges qu' a domna descovenha,

S' om la preia, ni a entendedors,

Mas non deu ges en dos luecs far secors.


Tan quan renhet leyalmen amistatz, 

Fo lo segles bos e ses vilania;

E pus amors tornet en leujaria,

Fo joys cazutz e jovens abayssatz;

Per qu' ieu meteys, si dir vuelh las vertatz,

Ai tant apres dels fais drutz trichadors

Que non es dregz que jamais en revenha,

Quar ves amor dis anc falsa entresenha,

Cum si m' agues mal faich, fugi de cors,

Quan m' ac levat et enansat e sors.


E s' il plagues qu' ab bels plazers honratz

Mi retengues en leyal senhoria,

E s' afranques, pus en als s' umilia,

E m perdones, aisi for' afinatz

Ves lieys, cum l' aurs s' afina en la fornatz;

E no m nogues paratges ni ricors,

Quar si elha m tra del mal, ni far o denha,

Aissi 'l serai fis, ses falsa entresenha,

Cum fo 'l leos a 'N Golfier de las Tors,

Quan l' ac estort de sos guerriers peyors.


Ha! s' aquest tortz, domna, m fos perdonatz,

Passad' agra la mar part Lombardia;

Mas ges non puesc far leyal romavia,

Si en abans non era adrechuratz.

Sol per aisso devetz voler la patz,

E car merces es ab vos e ricors,

An ma chansos, e res non la retenha,

Preyar vas vos francamen que us sovenha

Que a franc cor tanh franqueza e doussors,

E Dieus perdona als bos perdonadors.


Na Maria, tant es la grans valors

Qu'en vos estai, bona domna, e renha,

Que m meravill que nuills cors la sostenha,

E quascun jorn creissetz als trobadors

Avinens faitz, don crescan las lauzors.