Mostrando las entradas para la consulta castellá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta castellá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 21 de febrero de 2020

Lo agüelo Sebeta: contestán a Ignacio Monreal

Contestán a Ignacio Monreal.

Sé que no ting los coneisiméns nesesaris pa fé be este treball, pero com soc un atrevit y este home me ha fet unes preguntes, es de bona educasió, lo contestáli.
Hu intentaré fe, com sempre que escric, de la manera mes ampla y més clara posible, hasta lo pun de que a algú li paresca un pesat, pero preferisco pasám, abáns de no arribá. Tot dintre dels meus pocs coneisiméns.
Encara que lo treball va dedicat an ell, hu podeu llichí tos los que vullgau, aisí tos enteráu un poc de la manera de pensá del agüelo “Sebeta”. Algúns igual troveu alguna cosa bona de este vell y uns atres igual tos desengañeu de tota eisa considerasió que li teníu.
Los que no estéu al all del asunto, tos preguntareu a qué vé tot asó. Air vach penchá an esta paret una charrada titulada “MILACRES”, si algú no la ha vist y se vol aventurá a llichila, encara está per ahí bais.

Ignacio Monreal me va fé lo siguien comentari:
Preciosa historia, preciosa forma de contarla, preciosas palabras y precioso dibujo. Muchas gracias.
Por favor, ¿de dónde es?
Veo la forma "siat" para siete igual que en Valjunquera. Pero también la forma "guiarra". Esta manera de diptongar (en "ia") no la había visto nunca.
También me sorprende "milacro". Pasa como con otro sustantivo que leo a veces; "palaures".
Esto implica que es anterior al castellano (palabras y milagro) y al catalán (paraules y miracle).
Así en castellano
Parábolas- Palauras - Palavras - Palabras.
Miráculo - Miraglo - Milagro.
En catalán, algo parecido.
Yo no me mereisía tantas alabanses, pero bueno a dingú li amargue un pastel y agrait li vach dí que li contestaría si sabía y podía y en aisó estic.

¿De aón soc? Aquí ñá que aclarí: yo vach naise a Vallchunquera, un poble de la Comarca del Matarraña, del que men vach aná cuan tenía onse añs y ya no hay tornat si no ha segut per vacasións y en los radés añs ni per aisó. Per ley de vida los meus familias més arrimats ya han pasat al atre costat, per no quedám no me quede ni la casa aón me vach criá.
Asó té la seua importansia: lo Chapurriau del que yo men enrecordo es lo dels añs sincuanta-sesanta. Desgrasiadamén en lo tems ha cambiat y penso que no pa bé. Algúns dels que ara están entre los coranta y los sincuanta añs, los ha influit mol lo castellá y ya no sen enrecorden del “dimecres”, diuen “miércoles” y aisí en més palabres. Los que son chovens han resibit la influansia del catalá que ya se enseñe a les escoles y se parle a TV3 y a algúns llibres y agendes que lo Gobiarn Aragonés per vagansia o per falta de interés mos ha disat en mans dels catalans y se va notán, en palabres y chiros.
De asó ñauríe que “donáli les grasies” a don Marselí Iglesias, presidén de la DGA un tems y que los va fé mols regalos als cataláns, per algo a ell li habíen donat lo premio “Estel” de “Estel y Boira” catalá, son premios que se donen als que creuen que defenen o insulten a eisa llengua. (Qui vullgue més informasió pot escarbá a Internet).
Entonses al meu cap lo poc que quede del Chapurriau ve de aquells tems. Al 2017 vach entrá a la paret “Yo Parlo Chapurriau”. Ting que agraí a Ramón Guimerá que me va animá a escriure. Y vach escomensa a feu. Com no ñabíe gramática yo escribía y escric, igual com hu pronunsio, aisí hu hay fet sempre y ya no cambiaré.
Vach fé moltes charrades y la chen me va seguí, animats per veure, per llichí la nostra llengua, com se llichíe lo castellá o lo catalá. La nostra manera de parlá se podíe escriure, se ESCRIBÍE y se escriu, com cualquier atra llengua y tots mos ham posat entusiasmats, damún ña chen maravillosa que va escribín y algúns hasta en poesía, sense cap vergoña, al ravés en lo cap mol alt y mol be.
No es per presumí pero escribín en Chapurriau, al que algúns tamé li diuen: aragonés oriental, romanse aragonés o referinse als noms dels pobles: maellá, fragatí, fabarol, etc. hay guañat tres premios de la FACAO.
Un amic meu, clavat al mon de les llengües, me va aconsella: vatres, si voleu que la vostra manera de parlá se mantingue, escribiu, escribiu, ESCRIBIU que aisó sempre quede y yo li hay fet cas, dec de portá un sentená de charrades y dos llibres, encara que éstos no se han publicat, deuen sé mol roins, pero están escrits en la meua llengua.
Ting que aclarí que me pase una cosa mol curiosa: desde menut sempre hay discurrit en Chapurriau y si me poso a escriure, les idees, los pensaméns me isen en Chapurriau, no hu sé fe de atra manera. Algúns camíns hu hay fet aisina y llugo hu traduisco al castellá, pero ya no es lo mateis.
Estic orgullós de la meua llengüa, estic convensut que es mol antigua, que ve de aquell aragonés que se va escomensá a parla cuan na naise lo reinat de Aragó. Una mescla del llatí que mos habíen disat los románs y del llemosí que mos habíen portat los fransesos que, convidats per los reis nostres, van vindre a repoblá lo terreno que sels anáe recuperán als moros que mos habíen invadit al siatsens, encara que ara ya la machoría habíen nascut aquí y se consideráen españols, pero eisa es un atra historia.
Cuan vach escomensá a escriure, ñabíe chen nostra catalanisada que sol faé que atacamos dien que escribíem mal, que no teníem gramática y unes atres tontades paregudes. Pero yo, que estic mol agrait a Vallchunquera per haberme disat naise allí, de cap manera volía que eisa chen se ficare en lo meu poble, per aisó me vach inventá un poble: l’Aldea que tamé estaríe a la meua comarca, la del Matarraña y allí pasaríen totes les histories que yo contara. No volía que dingú li fare mal a Vallchunquera, a la meua chen.
Al mateis tems pa doná piau a les histories y a la manera de parlá que yo tenía, me vach inventá tamé a dos persones: lo agüelo “Sebeta” (sería yo an esta edat que ting ara) y “Luiset” (sería yo lo tems que vach pasá al poble). Los dos eren la mateisa persona en dos tems diferéns. Pero la manera de parlá estáe chustificada.
No teníem gramática, ni falta que mos faé. Los cataláns van esta sentenás de añs sense tíndrela y no los va pasá res.
Natres tením una particularidat: estém mol estesos a un tros mol estret, pero que va desde Huesca, pasán per Saragosa, hasta Teruel a la bora de Castelló. Casi a cada poble se parle la mateisa llengüa pero a tots ñá palabres diferantes. O sigue que algunes coses tenen un nom diferén según al poble que estigues. Posíblemen aisó se degue a les influansies que cada lloc ha tingut. (Lo tems que van está los moros, los maestres que han tingut, los notaris, los veins que han vingut de fora, etc.)
Algunes persones de les nostres están empeñats en fé una gramática, yo estic en contra. La nostra riquesa es la diversidat de palabres y encara aisí al remat tots mos enteném. No podém fé lo mateis que Pompeyo (que damún no ere catalá, sino cubano) que va ficá la manera de parlá de Barselona, lo “barseloní”, per damún de tots los atres que, com pase a la nostra tiarra, se parláen als diferens pobles, acotolán als demés.
Ara ñá molta chen que a Cataluña, están intentán trová, recuperá les palabres que abáns parláen los seus agüelos, podéu rebuscá a internet y tos donareu cuenta.
Yo si ting que aplicá una regla en un momén donat, preferisco aplicá la gramática castellana me es més fásil y lo meu cap la té més prop que la catalana que damún, per rabia cap a tot lo que significare España, se van mirá en la fransesa.
No sé lo tems que me quede, pero no vull cap de gramática, los demés podéu fé lo que vullgau, no vull tindre res que veure en acotolá o piarde una sola palabra de cualquiere dels pobles que parlen la meua llengua, lo Chapurriau. Respeto mol a la chen que la parle: unes coranta mil persones, encara que algunes estiguen envenenades per lo catalá. Ting la milló gramática del mon, ting lo meu cap que me dicte les idees, los sentiméns que me isen del cor.

La forma ia:
Cuan yo era menut lo parlá del meu poble ere mol amorós, mol dols; a eisa manera ñá algúns filólogos que li diuen apichat y se deu de pareise mol a com ha evolusionat lo valensiá a algúns pobles de Valensia. Yo intento escriure en aquell parlá, no hu se fe de un atra manera. Encara més, intento ficá, als meus treballs, les palabres de aquells añs que me venen al cap; cuan més estrañes o espesials milló. Hu fach pa que no se olvidon, pa la chen de esta paret, pa que la gran sen enrecordo y la chen chove les deprengue.
Esta corren, lo apichat, al pareis ve desde un tros de Valensia, pase per Castelló, algún poble de Teruel, a la bora de Castelló, Vallchunquera, Maella (encara que aquí se complique un poc, perque tenen siat o vuit vocals), y algún poble més que se me escape.
Vull que la meua llengua no se mórigue, es la historia de la meua tiarra, es la sang de la meua chen, de la que sen ha anat, de la que ñá y de la que vindrá. Los fills ham de se agraíts a la nostra mare, a la nostra tiarra, a la nostra llengua, crec que tot lo mon hu entendrá.
Per la influansia del castellá, ñá moltes palabres derivades de eisa llengua; les castellanes se han empleat com a Chapurriau, a voltes cambián lletres la e, en a; la e en i; la e en ia; la u en o; la c en s; la h en f; la t en d, la g en c, etc., unes atres se ha fet com en lo vascuence, simplemén se empleen les mateises palabres castellanes en forma de Chapurriau.
Ara te pots esplicá lo del ia, posiblemén sigue a causa del apichat, perque a uns atres pobles se seguís empleán la e y natres la convertím en ia.
Es natural que lo valensiá, lo catalá, lo mallorquí y natres (lo aragonés oriental, romanse aragonés o chapurriau) tingám algunes palabres iguals y unes atres que se pareisen, es que som chermáns, tením los mateisos pares, lo llatí y lo llemosí, lo que pase es que més tart cada u ha evolusionat de una manera, en influansies diferantes y mos ham separat, fén cuatre formes de parlá.
Degut a la diversidat ña palabres que a uns pobles se diuen de una manera y a uns atres de un atra, hasta al mateis poble pot pasá aisó, sol sé per la influánsia o contaminasió del castellá o del catalá; aisí tens:
-palaures, palabres, paraules,
-milacre, milagre y hasta miracle, y
-moltes més que anirás veen si mos seguises y hasta pot pasá que a un treball hu escrigám de una manera y lo mateis escritó a un atra charrada hu fico diferén.
Bueno Ignacio, no sé si en tan mun de lletres te has pogut aclarí, ya te hay dit al prinsipi que no sabía si te hu faría fásil, pero si en algo ha vallgut, me alegro y si en algo més te puc achudá, aquí me tens.
Lo que vull que te quedo mol cla es que tot lo que fa este agüelo es per la seua llengüa y fico tot lo interés del mon pa que la chen la entengue y pugue seguí mols añs més parlanse a esta part de Aragó; lo puesto aón está l’Aldea, la meua tiarra y tamé lo meu COR.
Grasies per llichím.

jueves, 24 de agosto de 2017

roín, roína, roíns, roínes

roín, roína es una persona dolenta en dialecte catalá, mala en castellá.
Plural: roíns, roínes.

"Les persones que sempre están rién, o sen enriuen seguit, són mes amables y pures de cor." 

roín , roína es una persona dolenta en catalá , mala en castellá.

Yo estic dolén es jo estic malalt en catalá normatiu, yo estoy enfermo en castellá. A Tortosa están en perill moltes paraules.

ROÍ ROÍN, -ÏNA (o -ÍNadj. 

|| 
1. Miserable, escàs de qualitats; raquític (mall.); cast. mezquino,  (como alguno del Mezquín) ruínArnaut se trobà en son lit roy [sic] e mesquí e pobre, Eximenis Terç, c. 111. Jo, en que sia petit y roí, hi voldria un arrap, ab vós, Alcover Rond. ii, 30. La Natura per tu es demostrà molt ruïna, Bergue Fables 81.

|| 2. Dolent, que no és bo (en sentit material o moral); cast. malo
Evitar de dir... cosa ruina per dir ruín cosa, Pau Regles 216. Veureu les estranyes e roines viandes, Ramon Lull Blanquerna. 6. Una vil hosta, royn, disposta a puteriaSpill 3284. Moltes voltes li esdeué que elegeix lo més rohín, Tirant, c. 86. Deueu tenir rohín luquet, Somni J. Joan 262. O és de la metcha roín lo cotó, Proc. Olives 440. La major part dels dits caualls esser molt ruhins, doc. a. 1576 (BSAL, vii, 48). Ruhín bugada se ha fet, Pou Thes. Puer. 152. Guarda-los bé de tentacions indignes, de pensaments rohins, Llorente Versosi, 167. Ell ha estat roí sempreCasp Proses 105. Propi dels darrers dies de l'hivern que són els més roïns, Valor Rond. ii, 52. En aquest sentit tan ample, de ‘dolent’ en general, roí roín s'usa a tot el País Valencià

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Mela

|| 3. Xiscló, cavall que només té un testicle (Barc., ap. BDC, xxii, 199).
Roí (escrit també Ruí Rohí): llin. existent a Hostalric, Peratallada, Maçanet de la S., Vilanant, Calella, Mataró, Terrassa, etc.


Refr.
—a) «A roí, roí i mig»: significa que quan algú vol obrar de manera indecorosa, cal que trobi algú altre que el tracti a ell de la mateixa manera.

—b)
 «Parlant del roí, vet-el-aquí»: es diu quan, parlant d'algú que estava absent, compareix aquest per casualitat.

—c)
 «Roí amb roí, que així casen a Masquefa»: vol dir que convé que els matrimonis es facin entre persones de la mateixa classe social perquè siguin ben avinguts.

—d) 
«Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja»: significa que per a mostrar bona educació davant els altres, cal observar les regles de l'educació en privat (val.).

—e) 
«Més val poc i bo, que molt i roín» (val.).

—f)
 «Més val roín conegut, que bo per conèixer» (val.).

—g)
 «Roín vindrà, que bo et farà»: vol dir que quan ens queixem d'algú que ens sembla dolent, hem de tèmer que sigui substituït per un altre que sigui pitjor. (Com Monclús y Quintaneta a la Ascuma)

—h)
 «El porc més roín menja el millor aglà»: es refereix a aquells que obtenen càrrecs o honors que no mereixen.

Francho Nagore Laín, aragonés, fabla, fablante, fablans

    Var. form.: 
roví, -ina (Una gent tan baixa i tan rovinaAlcover Cont. 303).
    Fon.: 
roí, roín, ruí, ruín (val.); roví (mallorquí).
    Intens.: 
roïnàs
roïnassa; roïnet, -eta; roïnotroïnota; roïníssimroïníssima.
    Etim.: 
d'una forma de llatí vg. *ruīnus, mat. sign. ||1, 2, bastida damunt ruīna.

Podium montibus tamé es roín. Y té un pel que pareix un niu de sigüeñes.

Carles Puigdemont, Karles, Charles, Carlos, Carlitos, Charlie, Podio de Monte, Podium montibus

jueves, 29 de noviembre de 2018

rebost

rebost - despensa en castellá

latín repŏstum = cosa guardada, almassenada,

Per nou panys ab claus que compram a ops d'arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs... la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202


rebost - despensa en castellá,    latín repostum


A casa nostra al rebost li díem la pastera perque la teníem allí:
pastera, pasteres : un arca de fusta per a la massa del pa (lleute


Tudespensa


Tudespensa es el supermercado online donde podrás encontrar todo lo que necesitas para tu hogar: podrás elegir entre más de 7.000 productos de más de 2.000 marcas. Tudespensa lleva tu pedido a la puerta de tu casa, te ofrece productos frescos envasados en el día de entrega y con un amplio horario que se adapta a tu ritmo de vida

miércoles, 12 de abril de 2017

Gramática, ortografía, Chapurriau

Gramática, ortografía, Chapurriau


Miréu la gramática de la llengua romans de Fransa, mare de la lenga occitanaocsitá, occitan, y de un dels seus dialectes, lo catalan.


Gramática, ortografía, Chapurriau

Después del ola k ase del castellá, tot es possible, chiquets y chiquetes.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma_oficial

http://www.xuliocs.com/Esquisa/lengdialect.htm

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma

Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.

Bases per a escriure en chapurriau.

NO fem aná la NY, fem aná la Ñ

Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII 

ñ alt + 164
Ñ alt + 165


NO fem aná la ç, Ç (cedilla) es una de les burrades de Pompeyo Fabra.

NO fem aná lo puntet dels collóns, punt volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.

NO existix la tilde grave, è, à, totes son així, í, á, é, ó, ú, borriquito como tú

NO fem aná los grupos de consonans siguiens:
tg tj ts tx tz
Grupos consonantics que representen sonidos africats 
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ] 

metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora, 
mitja, mija,
pitjor, pijó,
dutxa, ducha
matxo, macho,
Natxo, Nacho, com Ignacio Sorolla Mela
Montxo, Moncho

NO fem aná cap lletra entre los dos apellits (cognoms, cognome en italiá)
Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Arturico Quintaneta Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell , yo Ramón Guimerá Lorente, no
 Ramon Guimerà i Lorente en dialecte català modern.
Antes o abans de Pompeyo Fabra, los catalans escribíen la y griega.

NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi


Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l' aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d' escriure.


Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals

cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa, Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc.

Roch, no roig, coló.

Mach, no maig, mes de l' (lo añ; a Mallorca añy).


Alfabeto.

Lletra, com se pronunsie:

a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge (je)
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, esse
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega o griega
z, zeta

Pronoms:

Los números:

Tamé podeu lligí esta entrada al blog de la Facao:

números en chapurriau de Torrevelilla


un, una, 1

dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23

trenta 30

trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantassing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dossens 200 o dos sens
dos sens sincuanta nou 259  
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000

Artícul definit:

Mascle (masculino):
LO, LOS,
lo carro, los carros


Femella (femenino):

LA, LES

la lleit, les vaques que fan - donen lleit.

Artícul indefinit:


un, uns

un llop, uns llops

una, unes

una lloba, unes llobes

Interrogatius:


qué, quí, quín, quína, quíns, quínes ?


Pronoms


Per a les persones

qui, quí qui no beu vi no cave la viña (o ere al revés?)

Per a les coses

que, qué, qué collons hau fet?

Possessius:


lo meu, la meua, los meus, les meues.
lo teu, la teua, los teus, les teues.
lo seu, la seua, los seus, les seues.
lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres.
lo vostre, la vostra, los nostres, les vostres.
lo seu, la seua, los seus, les seues.

TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, MAN germana.  



Demostratius


De proximidat
este, esta
estos, estes
aixó
De lluñanía
aquell, aquella
aquells, aquelles
alló

Numerals ordinals:


primé, primera, primés, primeres

segón, segona, segons, segones o segondes (segundo ya se diu)
tersé, tersera, tersés, terseres
cuart, cuarta, cuarts, cuartes
quinto o quin, quinta, quintos, (quins), quintes
sexto, sexta, sextos, sextes
séptim, séptima, septims, séptimes
octavo, octava, octavos, octaves
noveno, novena, novenos, novenes
déssim, déssima, dessims, déssimes


Cuantitatius:

Invariables:


massa, prou, mes, menos.


Variables:


cuan, cuanta, cuans, cuantes,

tan, tanta, tans, tantes,
mol, molta, mols, moltes,
poc, poca, pocs, poques,
bastán, bastans, bastantes

Vore Verbos del romans, verbes de la langue romane, de Fransa.


Conjugassions 
 
Primera
Segona
Tersera
-re / -é
trobá
perdre, pedre  
volé, voldre
dormí
serví

Formes no personals
Infinitiu
Gerundio
Partissipi
cantá
cantán
cantat, cantada,
cantats, cantades


Indicatiu
Presén
Imperfecte
Futur
Condissional
canto
cantaba
cantaré
cantaría
cantes
cantabes
cantarás
cantaríes
cante
cantabe
cantará
cantaríe
cantem
cantabem
cantarem
cantaríem
canteu
cantabeu
cantareu
cantaríeu
canten
cantaben
cantarán
cantaríen

Subjuntivo
Presén
Imperfecte
canta
cantara
cantos
cantareu
canto
cantare
cantem
cantárem
cantéu
cantareu
canton
cantaren


Imperatiu (maná)
Presén
cant(tú)
canto (vosté)
cante(natros) la cansoneta que mos han dit
canté(vatros)
canton (vostés)

Modelo de la primera conjugassió:


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
trobá
trobo
trobán
trobat
trobes
trobe
trobem o trobam
trobéu o trobáu
troben

Modelo de la segona conjugassió

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
perdre - pedre
pergo, pérdego
perdén
perdut
perts
pert
perdem
perdéu
perden

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
prendre o pendre
preng o prenc
prenén
pres
prens
pren
prenem
preneu


prenen

Model de la tercera conjugassió

 Infinitiu Presén Gerundio 
Partissipi

dormí dórmigo dormín dormit

dórmigo

dorms
 dorm
dormim
dormiu
dormen

 Infinitiu Presén Gerundio 
Partissipi

 serví servixco servín servit

servixco

servixes
servix
servim
serviu
servixen

Verbos irregulars o irregulás

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
aná
vach
anán
anat
vas
va
anem
anéu o anáu
van


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
está
estic
están
estat
estás
está
estem o estam
estéu o estáu
están


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
soc
sén
estat
eres
es
som
sou
son


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
habé
hai o hay
habén
hagut
has
ha
habem o ham
habéu o hau
han


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
podé, pugué
puc
podén
pogut, pugut
pots
pots
podem
podeu
poden (la tersera persona coinsidix en lo verbo podá)


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
volé, voldre
vull
volén
volgut
vols
vol
volem
voléu
volen (3.a persona igual que lo verbo volá)


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
sabé
sabén
saps
sap
sabem
sabéu
saben


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
fe
fach
fén
fet
fas
fa
fem
féu
fan


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
di
dic
dién
dit
dius
diu
diem
diéu
diuen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
tindre
ting o tinc
tenín, tinín
tingut, tengut
tens
tenim
teniu
tenen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
vindre
ving o vinc
venín, vinín
vingut
vens
ve
venim
veniu
venen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
viure
vic
vivín
viscut, vixcut
vius
viu
vivim
viviu
viuen

Tems compostos de passat 

Pretérit perfecte
Pretérit indefinit

vach + infinitiu
vas + 
infinitiu
va + 
infinitiu
vam + 
infinitiu

vau + infinitiu
van + infinitiu

hay - hai + Partissipi
has + Partissipi
ha + Partissipi
ham + Partissipi
hau +  Partissipi
han + 
Partissipi
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates
Ejemples:
Avui hay arribat tart,
este matí hai jugat a fútbol


Les prepossisións:

a
en
de
per, per a
contra
entre
segóns
sense
cap a
desde, 

hasta, daball, devall


Contracsió de prepossisións: 

 a, de y per seguides de l' artícul LO o LOS se contrauen:
Singular
Plural
a + lo = ala + los = als
de
de + lo = delde + los= dels
per 
per + lo= pelper + los = pels
Men vach al poble
Als pobles se viu mol tranquil

Los tolls dels estrets

Pel camí del Parrissal
Pels camins del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.

Adverbios de modo o manera:

com
be,  ben (dabán del verbo)
malamén, mal (
dabán del verbo)
milló
pijó
així
al menos
sol 
solamen (solamén es cimiento)
només
sobretot
de cap a cap
 de verdat
de pressa, depressa  
etc.

Adverbios de cantidat

massa
mol
bastán
prou
poc
gens
(gens ni mica)
tan
massa poc 

Adverbios de lloc, puesto:

aon, aón
aquí, ací, astí, assí
allá
allí
cap aquí
cap allá
dins (cap a dins)
detrás
dabán
damún
deball, daball
amún
aball
a dal
a baix, abaix,
a prop  , prop
lluñ
a la dreta
a la esquerra
a má dreta
a má esquerra
a la zurda, a la esquerra


Adverbios de tems:

cuan
ara
(llavors, llavores), allabonses, entonses
sempre
mai o may
assobín, sobín
(de tan en tan)
a vegades, a vegaes
mentrestán
abáns, antes
después
pronte
de seguida, enseguida
tart
ya
encara
  com mes pronte milló

Adverbios de afirmassió

sí 

pos claro
de verdat

Adverbios de duda:

quí sap
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí

alomilló, alo milló 
(a lo llomillo no)

Adverbios de negassió

no
tampoc
de cap manera
ni de coña
ni u ensomios (ni lo sueñes)
sí, pels collóns, sí, los collóns


Les conjunsions

y
ni
que
o
pero
sino
perque
ya que
si
com
encara que 

Mesos de l' añ:

giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre o septembre (abans ere lo número 7)
octubre
novembre
desembre

Estassions del añ:

primavera, estiu, otoño (tardó se diu an algún poble ?), hivern

Colós:

groc, groga, grocs, grogues (no digáu amarill, collons) / amarillo, amarilla, amarillos, amarillas
blau, blavet, blava, blaus, blaves / azul, azules
roch, roijet, roijos / rojo, rojos (Monroch, Monroyo)
roija, roiges / roja, rojas; Peñarroija, Penarroija
vert, verd, verda, verds o verts, verdes / verde, verdes
marrón
violeta, lila
blang o blanc, blanca, blangs o blancs, blanques / blanco, blancos, blanca, blancas
negre, negra, negres / negro, negra - negros, negras
rosa, rosat, rosadet (lo vi pot se clarete)