Mostrando las entradas para la consulta mortz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mortz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 31 de marzo de 2024

Lexique roman; Geomancia - Geissier


Geomancia, s. f., lat. geomantia, géomancie, sorte de divination.

De geomancia totz los esperimens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De géomancie toutes les expériences.

ESP. PORT. Geomancia. IT. Geomanzia. (chap. Geomansia, una forma de adiviná; la nigromansia la podéu trobá al Decamerón en chapurriau.)


Geometria, s. f., lat. geometria, géométrie.

Quar nul temps astronomia 

Non auzi ni geometria.

Brev. d'amor, fol. 2. 

Car en aucun temps je n'appris astronomie ni géométrie.

En dyaletica, geometria, musica. Cat. dels apost. de Roma, fol. 25.

(chap. En dialéctica, geometría, música.)

En dialectique, géométrie, musique. 

CAT. ESP. (geometría) PORT. IT. Geometria. (chap. Geometría,  geometríes; geométric, geometrics, geométrica, geométriques.)


Gequir, Giquir, v., du lat. vacuare, laisser, quitter, abandonner. 

Farai un guai sonet novelh 

Que trametrai part Mongibel 

Al marques qu' el sobrenom gic,

De Monferrat, e pren selh de sa maire.

E. Cairel: Pus chai la. 

Je ferai un gai sonnet nouveau que je transmettrai par delà Montgibel au marquis qui quitte le surnom de Montferrat, et prend celui de sa mère. Car si l'autruy dreg cobeitas 

E 'n giques las vias dreitas

Sabes qual loguier empleitas?

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Car si tu convoites le droit d'autrui et en quittes les voies droites, sais-tu quel salaire tu acquiers? 

Loc. Ab ben far et ab mal giquir.

Gavaudan le Vieux: Patz passien. Var. 

Avec bien faire et avec mal quitter. 

Part. pas. Quar los a per paor gequitz. 

Bertrand de Born: Pus lo gens. 

Car les a par peur abandonnés.

Per que cels vos an gequida

Que us an longamen servida.

Elias de Barjols: Amor be m platz. 

C'est pourquoi vous ont quittée ceux qui vous ont longuement servie. ANC. CAT. Gequir.

2. Giquia, s. f., cessation, abandon, délaissement.

Ni s pot mudar ses giquia

De be far.

Brev. d'amor, fol. 13. 

Ni se peut changer sans cessation de bien faire.

3. Desgiquir, v., quitter, se départir, se détacher.

Subst. Mot es grieus e fortz et amar

Als trespassans del desgiquir 

D' aysso de que s degran ayzir.

Pierre d'Auvergne: De Dieu non. 

Il est très pénible et fort et amer aux trépassants de se départir de ce de quoi ils devraient s' accommoder.


Gergoncis, s. m., grenat, sorte d'étoffe. 

Si cum es us gergoncis o us draps de seda.

Trad. du Code de Justinien, fol. 95.

Ainsi comme est un grenat ou un drap de soie.


German, Girman, adj., lat. germanus, germain.

Si alcus dels fraires germans o de las serors garmanas era mortz enans.

Trad. du Code de Justinien, fol. 72. 

Si aucun des frères germains ou des soeurs germaines était mort avant.


Mos cozis germas iest. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 98. 

Tu es mon cousin germain. 

Aissi em frayres girmas, natz d' un payre e d'una mayre.

V. et Vert., fol. 57.

Ainsi nous sommes frères germains, nés de même père et de même mère.

CAT. Germá. ANC. ESP. Germano. ESP. MOD. Hermano. PORT. IT. Germano. (chap. Germá, germans, germana, germanes.)


Germandrea, s. f., du lat. chamoedris, germandrée, sorte de plante. 

Faitz li metzina natural

De germandrea, ben secada

E ben en polvera tornada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Faites-lui médecine naturelle de germandrée, bien séchée et bien réduite en poudre.

ESP. Camedris. IT. Calamandrea. (N. E. Teucrium chamaedrys.

La zamarrilla de los muros (Teucrium chamaedrys L. 1753) es una especie de planta del género Teucrium en la familia Lamiaceae, con uso medicinal y ornamental. Beltronica, beltrónica, betónica menor, camédreo, camedreos, camedrio, camedrios, camedro, carasquilla, carmesio, carrasquilla, carrasquilla macho verdadero, encinilla, encinillas, encinilla solitaria, germandria, germandrina, hierba del carmesio, pata de gallo, poliol ancho, roblecillo, sanguinaria, siete sangrías, trixago, yerba del carmesio.)

Camedris, Calamandrea, Teucrium chamaedrys


Germe, Germ, s. m. y lat. germen, germe.

Germe... es petit ramel al qual natura tramet calor natural, humor nutrimental. Eluc. de las propr., fol. 210. 

Germe... est petit rameau auquel nature transmet chaleur naturelle, humeur nutritive. 

Romputz a totz germs 

La mortz.

Leys d'amors, fol. 28.

A brisé tous germes la mort.

Fig. Germes de volontat. Trad. de Bède, fol. 63. 

Germe de volonté.

ESP. Germen, IT. Germe. (chap. Germen, germens.)

2. Germinacio, s. f., lat. germinatio, germination.

Es temps de... germinacio. Eluc. de las propr., fol. 129.

(chap. Es tems de... germinassió.)

Est temps de... germination.

ESP. Germinación. IT. Germinazione. (chap. Germinassió, germinassions; v. germiná.)

3. Germinos, adj., fécond, productif. 

Es en gens germinoza. Eluc. de las propr., fol. 164. 

Est féconde en gens.

4. Germinatiu, adj., germinatif, propre à se propager.

Herba mot pululativa, so es a dire germinativa.

Eluc. de las propr., fol. 219.

Herbe très pullulative, c'est-à-dire germinative.

(chap. Germinatiu, germinatius, germinativa, germinatives.)

5. Germenar, v., lat. germinare, produire, germer, féconder.

Grassa terra germena so que es en lei escondut. Trad. de Bède, fol. 45.

Terre grasse féconde ce qui est en elle caché.

L'una... fruc non germenava.

L'Avangeli de li quatre Semencz

L'une... ne produisait fruit. 

Fig. Un dos rozal del cel que li fay germenar e creysser el cor una dossa e suau raziss d'amor. V. et Vert., fol. 56. 

Une douce rosée du ciel qui lui fait germer et croître au coeur une douce et suave racine d'amour. 

ESP. Germinar. IT. Germinare. (chap. Germiná, produí, brostá, llansá.)


Gerundiu, s. m., lat. gerundium, gérondif, terme de grammaire.

Dels gerundius e dels supis. Leys d'amors, fol. 44.

Des gérondifs et des supins. 

CAT. Gerundiu. ESP. PORT. IT. (chap.) Gerundio.


Gerzi, s. m., jardin. 

Pratz, gerzis, mons.

(chap. Prats, jardins (o vergés), montañes o montes.)

Sezent en gerzi.

Eluc. de las propr., fol. 169 et 206.

Prés, jardins, montagnes. 

Assis en jardin.


Gesta, s. f., du lat. gesta, chronique, histoire.

La gesta dis qu'el temps antic. V. de S. Honorat. 

(chap. La gesta diu que al tems antic.) 

L'histoire dit qu'au temps ancien. 

En P. Rogiers los capdela, si la gesta no ment. Guillaume de Tudela.

Le seigneur Pierre Rogiers les conduit, si la chronique ne ment.

Cum recito las gestas. Palaytz de Savieza.

Comme rapportent les histoires.

Canson de gesta, anc. fr. chanson de geste, se disait de tout poëme qui rappelait des exploits chevaleresques. (chap. Cansó de gesta.)

E 'l joglar que son el palais

Violon descortz e sons e lais

E dansas e cansons de gesta.

Roman de Jaufre, fol. 98.

Et les jongleurs qui sont au palais accompagnent de la viole descorts et sonnets et lais et danses et chansons de geste. 

ANC. FR. Lunge est la geste des Normanz. Roman de Rou, v. 10438. 

Je sai bien canter de geste; 

Me volés-vos oïr canter?

Li gieu de Robin et de Marion. 

Et fables et chançons de gestes. 

Roman du Renart, t. I, p. 1.

- Manière.

Car qui en far drech s'atura, 

No 'l plai vil faitz d' avol gesta.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Car qui s'applique à agir droitement, ne lui plaît vile action de basse manière. 

ANC. CAT. Gesta. ESP. Gestas (gesta). IT. Gesta. (chap. Gesta, gestes.)

2. Gestio, s. f., lat. gestio, gestion, administration. (chap. Gestió.)

Lo faitz, so es la gestios d' aquel negoci. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 6. 

Le fait, c'est la gestion de cette affaire.

3. Gerir, v., lat. gerere, porter, comporter.

Part. prés. Se gerens per cossols de la dicha ciutat.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 86. 

Se portant pour consuls de ladite cité.

4. Registre, s. m., lat. registrum, registre. 

Fetz lo registre pastoral. Cat. dels apost. de Roma, fol. 76. 

Fit le registre pastoral. 

CAT. Registre. ESP. Registro. PORT. Registo. IT. Registro. (chap. Registre, registres.)

5. Registrar, v., lat. registrare, enregistrer, inscrire.

E 'l fetz registrar el catalogue dels S. confessors. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 205.

Et le fit inscrire au catalogue des saints confesseurs. 

Part. pas. Fo registratz el cathalogue. Cat. dels apost. de Roma, fol. 204. Fut enregistré au catalogue. 

CAT. ESP. Registrar. PORT. Registar. IT. Registrare. (chap. Registrá: registro, registres, registre, registrem o registram, registréu o registráu, registren; registrat, registrats, registrada, registrades.)

6. Enregistrar, v., enregistrer. 

Son testament... per lo enregistrar. Tit. de 1502. DOAT, t. XLVI, fol. 233.

(chap. Son testamén... per a registral, enregistral; registrá 'l, enregistrá 'l.) 

Son testament... pour l' enregistrer.

7. Suggestio, s. f., lat. suggestio, suggestion.

Per falsas suggestios et acuzatios fon acuzats. V. et Vert., fol. 104.

(chap. Per falses sugestions y acusassions va sé acusat.)

Par fausses suggestions et accusations fut accusé. 

CAT. Suggestió. ESP. Sugestión. PORT. Suggestão. IT. Suggestione. (chap. Sugestió, sugestions; v. sugestioná: sugestiono, sugestiones, sugestione, sugestionem o sugestionam, sugestionéu o sugestionáu, sugestionen; sugestionat, sugestionats, sugestionada, sugestionades.)


Gesti, s. m., pince, tenaille.

Instrument apelat gesti. 

Tu extratz aquo am gesti.

Trad. d'Albucasis, fol. 14 et 41. 

Instrument appelé pince. 

Tu extrais cela avec pince.

(chap. Pinsa, pinses; mordassa, mordasses; alicates.)


Get, s. m., jet, courroie, lien.

De bos getz apreisonatz.

Giraud de Borneil: No puesc. 

Retenu prisonnier par bons jets. 

ANC. FR. Je suis liée

Des giés d'amour et alliée.

Jehan de Saintré, t. 1, p. 64.

Gérard laissa les giez, si laissa l'espervier aller.

Hist. de Gérard de Nevers, 2e part., p. 26.

ANC. CAT. Get. IT. Geto. (chap. Correcha, llas, lligadura.)


Geys, Geish, s. m., lat. gypsum, gypse, plâtre.

Sai metre geys quant es locx.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je sais mettre plâtre quand il est lieu.

Geysh qui, exust et destrempat ab l'ayga, es util a far paretz.

Eluc. de las propr., fol. 169.

Plâtre qui, calciné et détrempé avec l'eau, est utile pour faire murailles.

ANC. CAT. Geps. CAT. MOD. Guix. ESP. Yeso. PORT. IT. Gesso.

(chap. Ges, alchés, alchez; paregut a la escayola.)

2. Geissier, s. m., plâtrier. (chap. gesaire, yesaire.)

Los maestres fustiers, geissiers.

(chap. Los maestres fustés, gesaires o yesaires.)

Tit. de 1355. DOAT, t. LIII, fol. 219. 

Les maîtres charpentiers, plâtriers.

martes, 17 de octubre de 2023

II. Senhors, per los nostres peccatz

II.


Senhors, per los nostres peccatz

Creys la forsa dels Sarrasis;

Iherusalem pres Saladis,

Et encaras non es cobratz;

Per que manda 'l reys de Maroc

Qu' ab totz los reys de Crestias

Se combatra ab sos trefas

Andolozitz et Arabitz,

Contra la fe de Crist garnitz.


Totz los Alcavis a mandatz,

Masmutz, Maurs, Gotz e Barbaris,

E no y reman gras ni mesquis,

Que totz no 'ls ayon ajostatz;

Anc pus menut ayga non ploc

Cum els passon, e prendo 'ls plas;

La caraunhada dels Milas

Geta 'ls paysser com a berbitz,

E no y reman brotz ni razitz.


Tant an d' erguelh sels qu' a triatz 

Qu' els cuio 'l mons lur si' aclis;


Marroquenas, Marabetis

Pauzon amons per mieg los pratz;

Mest lor gabon: “Franc, faiz nos loc;

Nostr' es Proensa e Tolzas,

Entro al Puey totz los meias.” 

Anc tan fers gaps no fon auzitz

Dels falses cas, ses ley, marritz.


Emperayre, vos o auiatz,

E 'l reys de Fransa, e sos cozis,

E 'l reys engles, coms peitavis,

Qu' al rey d' Espanha socorratz;

Que ancmais negus mielhs no poc

A servir dieu esser propdas;

Ab luy venseretz totz los cas

Cui Bafometz a escarnitz,

E 'ls renegatz e 'ls assalhitz.


Ihesus Cristz, que ns a prezicatz

Per que fos bona nostra fis,

Nos demostra qu' es dregz camis,

Qu' ab penedensa er perdonatz

Lo peccat que d' Adam se moc;

E vol nos far ferms e certas,

Si 'l crezem, qu' ab los sobiras

Nos metra, e sera ns la guitz

Sobr' els fals fellos descauzitz.


Non laissem nostras heretatz,

Pus qu' a la gran fe em assis,

A cas negres outramaris,

Q' usquecx ne sia perpessatz,

Enans qu' el dampnatge nos toc;

Portogals, Gallicx, Castellas,

Navars, Arragones, Ferras

Lur avem en barra gequitz

Qu' els an rahuzatz et aunitz.


Quan veyran los baros crozatz

Alamans, Franses, Cambrezis,

Engles, Bretos et Angevis,

Biarns, Gascos ab nos mesclatz,

E 'ls Proensals totz en un floc;

Saber podetz qu' ab los espas

Romprem la preyss' e 'l cap e 'l mas

Tro 'ls aian mortz totz e delitz,

Pueys er mest nos totz l' aurs partitz.


Profeta sera 'N Gavaudas,

Qu' el dig er faitz e mortz als cas,

E dieus er honratz e servitz

On Bafometz era grazitz.

        Gavaudan le Vieux.

XVIII, Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,

XVIII.


Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,

E de razo atruep mout gran viutat,

Ben dey chantar quar trop n' aurai estat,

Et a m' o tout marrimen e dolors

Que ai, quan vey anar a perdemen

E destruyre sancta crestiantat,

E tot segle vey perdut e torbat,

Per qu' ieu no m puesc dar gran esbaudimen.


Comtes e reys, ducs et emperadors,

E manh baro e mantha poestat

Vey guerreyar per plana voluntat,

E 'ls fortz tolon als frevols lurs honors,

E morrem tug, so sabem veramen;

Doncx laissara quascus sa heretat,

E so qu' aurem de tort e de peccat

Trobarem totz al jorn del jutjamen.


Quan dieus dira: “Selhs qu' an freytz ni calors 

Sufert per mi, ni lur sanc escampat,

E m' an blandit e temsut et amat,

E m' an servit e fag ben et honors,

Aquilh seran ab gaug ses marrimen;

E selhs qu' auran de mi tort e peccat, 

Ses falhimen, que no 'ls er perdonat, 

Cayran lains el foc d' infern arden.”


Adoncs er fag l' ira e 'ls dols e 'ls plors

Quan dieus dira: “Anatz, malaurat,

Ins en infern on seretz turmentat

Per tos temps mais ab pena et ab dolors,

Quar non crezetz qu' ieu sufri greu turmen, 

Mortz fuy per vos, don vos es mal membrat.” 

E poiran dir selhs que morran crozat:

“E nos, senher, mortz per vos eyssamen.” 


Ailas! caitiu, com grieus er la dolors,

E que direm, quan serem ajostat

En cap florit on veyrem clavellat

Dieu en la crotz per totz nos peccadors,

E pel costat nafrat tan malamen,

E de ponhens espinas coronat!

Adoncs volriam quascus aver cobrat

La vera crotz e 'l sieu sanh monimen.


Folquet de Romans.

viernes, 20 de octubre de 2023

XIV, No m' agrad' iverns ni pascors,

XIV.


No m' agrad' iverns ni pascors,

Ni clar temps ni fuelhs de guarricx,

Quar mos enans me par destricx

E totz mos magers gaugz dolors;

E son maltrag tug mei lezer

E dezesperat mei esper;

E si m sol amors e dompneys

Tener guay plus que l' aigua 'l peys;

E pus d' amdui me sui partitz,

Cum hom eyssellatz e marritz,

Tot' autra vida m sembla mortz

E tot autre joy desconortz.


Pus d' amor m' es falhida 'l flors

E 'l dous frug e 'l gras e l' espicx,

Don jauzi' ab plazens predicx,

E pretz m' en sobrav' et honors,

E m fazia entr' els pros caber,

Era m fai d' aut en bas chazer;

E si no m sembles fols esfreys,

Anc flama tan tost non s' esteys

Qu' ieu for' esteyns e relenquitz

E perdutz en fagz et en digz,

Lo jorn que m venc lo desconortz

Que no m merma, cum que m' esfortz.


Pero no m comanda valors,

Si be m sui iratz et enicx,

Qu' ieu don gaug a mos enemicx

Tan qu' en oblit pretz ni lauzors;

Quar ben puesc dan e pro tener,

E sai d' irat jauzens parer

Sai entr' els Latis e 'ls Grezeis:

E 'l marques, que l' espaza m ceis,

Guerreye lai blancs e droguitz;

Et anc pus lo mons fo bastitz,

No fes nulha gens tan d' esfortz

Cum nos, quan dieus nos n' ac estortz.


Belhas armas, bos feridors,

Setges e calabres e picx,

E traucar murs nous et anticx,

E venser batalhas e tors

Vey et aug, e non puesc vezer

Ren que m puesc' ad amor valer;

E vauc sercan ab rics arneys

Guerras e coytas e torneys,

Don sui, conquerenz, enrequitz;

E pus joys d' amor m' es falhitz,

Totz lo mons me par sol uns ortz,

E mos chans no m' es mais conortz.

Lo Marques vey honrat e sors

E Campanes, e 'l coms Enricx,

Sicar, Montos e Salanicx,

E Costantinople socors,

Quar gent sabon camp retener,

E pot hom ben proar en ver;

Qu' ancmais nulha gent non ateys

Aitan gran honor apareys

Per bos vassals, valens, arditz,

E nostr' emperi conqueritz;

E dieus trameta nos esfortz

Qu' elh se trai' a cap nostre sortz.


Anc Alixandres no fetz cors,

Ni Karles ni 'l reys Lodoycx

Tant honrat; ni 'l coms N Aimericx,

Ni Rotlan ab sos ponhedors,

No saubron tan gen conquerer

Tan ric emperi per poder

Cum nos, don pueia nostra leys;

Qu' emperadors e ducx e reys

Avem fagz, e castels garnitz

Pres dels Turcx e dels Arabitz;

Et ubertz los camis e 'ls portz

De Brandis tro al bratz Sanh Jortz.


Doncs que m val conquitz ni ricors?

Qu' ieu ja m tenia per plus ricx,

Quant era amatz e fis amicx,

E m payssia cortes' amors;

N' amava mais un sol plazer

Que sai gran terr' e gran aver;

Qu' ades on plus mos poders creys,

N' ai maior ir' ab me mezeis;

Pus mos Belhs Cavaliers grazitz

E joys m' es lunhatz e faiditz,

Don no m venra jamais conortz;

Per qu' es mager l' ira e plus fortz.


Belhs dous Engles, francx et arditz,

Cortes, essenhatz, essernitz,

Vos etz de totz mos gaugz conortz,

E quar viu ses vos fatz esfortz.


Per vos er Damas envazitz

E Jerusalem conqueritz,

E 'l regnes de Suria estortz,

Qu' els Turcx o trobon en lur sortz.


Los pelegris perjurs faiditz,

Que nos an sai en camp gequitz,

Qui los manten en cort es tortz;

Que quascus val meins vius que mortz.


Rambaud de Vaqueiras.

XX, Domna, dels angels regina, (lenga romana, Romans); Pierre de Corbiac

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

XX.


Domna, dels angels regina,

Esperansa dels crezens,

Segon que m' aonda mos sens

Chan de vos lenga romana;

Quar nuls hom just ni peccaire

De vos lauzar no s deu traire,

Can sos sens miels l' aparelha

Romans lenga latina.


Domna, roza ses espina,

Sobre totas flor' s olens,

Verga seca frug fazens,

Terra que ses labor grana,

Estela del solelh maire,

Noirissa del nostre paire,

El mon una no us somelha

Ni londana ni vezina.


Domna joves e mesquina,

Fost a dieu obediens

En totz sos comandamens;

Per que la gen crestiana

Cre ver e sap tot l' afaire

Que us dis l' angel saludaire,

Que consebras per l' aurelha

Dieu que enfantes vergina.


Domna, verges pura e fina

Ans que fos l' enfantamens 

Et apres tot eissamens,

De vos trais sa carn humana 

Jhesu Crist nostre salvaire; 

Si com, ses frachura faire, 

Vai e ven rais quan solelha 

Per la fenestra vezina.


Domna, vos etz l' aiglentina

Que trobet vert Moysens,

Entre las flamas ardens;

E la toizos de la lana

Que s moillet en la sec' aire,

Don fo Gedeons proaire;

Mas natura s meravelha

Com romazest enterina. 


Domna, estela marina,

De las autras plus luzens,

La mars nos combat e 'l vens;

Mostra nos via certana:

Quar si ns vols a bon port traire

No tem nau ni 'l governaire,

Ni 'l tempier que ns estorbilla

Ni 'l stobi de la marina.


Domna, metges e metzina,

Lectoaris et enguens,

Nos nafratz de mort temens

La velia oing e sana;

Dossa, pia, de bon aire

Fai nos tost de mal estraire,

Quar perdutz es qui s fonilla,

Pos la mortz l' es trop aizina.


Dieu espoza, filh' e maire,

Manda 'l filh e prega 'l paire,

Ab l' espos parl' e conselha

Com merces nos si' aizina.


Pos durmen mas tu ns revelha

Ans que ns sia mortz vezina.


Pierre de Corbiac.


https://en.wikipedia.org/wiki/Peire_de_Corbiac

Peire de Corbiac or Corbian was a Gascon cleric and troubadour of the thirteenth century. His most famous works are a religious piece, the Prière à la Vierge (prayer to the Virgin), and his "treasures",
Lo tezaurs (c. 1225).

https://archive.org/details/letresordepierr00latigoog

Peire was born at Corbiac near Bordeaux to a poor family. He was educated at Orléans in the Scholastic tradition. His nephew was the troubadour Aimeric de Belenoi, whose vida refers to him as maestre (master, teacher) and Peire elsewhere calls himself maistre. Certainly Peire's Tezaur is didactic in nature: his purpose in writing was to convince the wise that though he was poor in material terms he was richer still. Composed in 840 alexandrines, the Tezaur is an encyclopaedic compilation of all that the troubadour knew. The work displays a great breadth of knowledge. He expends 547 lines narrating the chief events of the Old and New Testaments, then discusses the seven liberal arts, medicine, surgery, necromancy, mythology, the lives of the ancient Greeks and Romans, and those of the contemporary French and English.

Peire was familiar with the work of Venerable Bede, of John de Holywood, and of Chrétien de Troyes. He also provides the modern historian with several pieces of crucial information not found elsewhere. He refers to dancing the Sanctus, Agnus, and the Cunctipotens, showing that the liturgy was performed. The Tezaur also contains the first mention of contrapointamens, a century before its appearance in Latin as contrapunctus, today's counterpoint. The Tezaur had a lasting influence in the Late Middle Ages. The Jew Emanuele da Roma wrote the Ninth Meḥabbereth, a Hebrew poem based on the Tesoretto of Brunetto Latini, itself based on the Tezaur of Peire.

Peire was a religious man, as the dedicatory first verse of his Tezaur attests: it contains a dedication to Jesus and Mary and a statement of Trinitarian faith:

Domna, rosa ses espina,

sobre totas flors olens,

verga seca frug fazens,

terra que ses labor grana,

estela, del solelh maire,

noirissa del vostre paire,

el mon nulha no.us semelha

ni londana ni vezina.

Domna, verge pura e fina,

ans que fos l'enfantamens,

et apres tot eissamens,

receup en vos carn humana

Jesu Crist, nostre salvaire,

si com ses trencamen faire

intra.l bels rais, quan solelha,

per la fenestra veirina.

Domna, estela marina

de las autras plus luzens,

la mars nos combat e.l vens;

mostra nos via certana;

car si.ns vols a bon port traire

non tem nau ni governaire

ni tempest que.ns destorbelha

ni.l sobern de la marina.

Lady, rose without thorn,

sweet above all flowers,

dry rod bearing fruit,

earth bringing forth fruit without toil,

star, mother of the sun,

nurse of thine own Father,

in the world no woman is like to thee,

neither far nor near.

Lady, virgin pure and fair

before the birth was

and afterwards the same,

received human flesh in thee

Jesus Christ our Saviour,

just as without causing flaw,

the fair ray enters when the sun shines

through the window-pane.

Lady, star of the sea,

brighter than the other stars,

the sea and the wind buffet us;

show thou us the right way:

for if thou wilt bring us to a fair haven,

ship nor helmsman fears

not tempest nor tide

lest it trouble us.

lunes, 4 de diciembre de 2023

Folquet de Marseille. Los mals d' amor ai ieu ben totz apres,

Folquet de Marseille. 


Los mals d' amor ai ieu ben totz apres,

Mas anc los bes no puec un jorn saber,

E si no fos quar ieu n' ai bon esper 

Ieu cujera que nul temps no n' i agues; 

Et agra dreg qu'en fos desesperatz 

Tant ai amat, et anc no fui amatz!

Pero si 'l bes fos tan dous e plazens

Quom es lo mals engoissos e cozens,

Ans vuel murir, qu' enqueras non l' atenda.


Atressi m cug que 'l mortz mais me valgues

Que vida sai tostemps, ses mon plazer.

E donc m' es miels que mueir' en bon esper,

Que ma vida autre pro no m ten ges;

Qu' assatz es mortz totz hom que viu iratz,

A cui non es jois ni plazers donatz;

Qu' ieu sui ben sel cui negus jauzimens

Non pot dar joi, per qu' ieu sia jausens,

Tro qu' a mi dons plassa merces l' en prenda.


E donx sui ieu forsatz tan ni mespres,

Quar sol vos aus desirar ni voler.

Jes per aisso no m tuelh de bon esper,

Que maior tort perdona be merces;

Pero si 'l tortz mi fos adreg jutgatz,

Ieu non cuges esser trop encolpatz;

Mas vencutz es totz hom que forsa vens;

E pos nuylhs dregz no m pot esser guirens, 

Vey que m' es ops que merces mi defenda.


Amors et ieu em de tal guiza pres, 

Qu' ora ni jorn, nueg ni mati ni ser, 

No s part de me, ni eu de bon esper; 

E mort m' agra la dolors, tan grans es,

S'en bon esper no m fos asseguratz;

Pero mos mals non es en re mermatz,

Quar lonx espers m' aura fagz longamens

Estar maritz, et en greus pessamens, 

Et enquera tem que plus car no m venda.


La grans beutatz e 'l fin pretz qu'en lieys es,

E totz bos aips, que domna pot aver,

Mi fan estar ades en bon esper;

E ges no m pes qu' esdevenir pogues,

Que lai, on es totz autres bes pausatz,

No fos merces; e, quar humilitatz

Mi fai sufrir ma dolor bonamens,

Humilitatz, merces e chauzimens

Mi pot valer, sol que mi dons s' en prenda.


Las! s' ieu un jorn fos amix apelhatz, 

De tan bon cor quom ieu li m sui donatz,

A la bella don no i s part mos talens, 

Anc tant amors no m destreis malamens,

Qu'en eys lo jorn no m' agues fag esmenda.


Ves N' Azyman, Na Canso, vos n' anatz,

Et a 'N Tostemps, e, s' a lor es plazens,

Ja no us gardetz de mest las autras gens;

Que, quar es pros, crey que miels vos entenda.

____


Mout i fetz gran peccat amors,

Quan li plac que s mezes en me,

Pois merce non aduis ab se,

Ab que s' adolses ma dolors;

Qu' amors pert son nom e 'l desmen;

Et es dezamors planamen, 

Pos merces no i pot far socors

A cui 'l fora pretz et honors; 

Pos ilh vol venser totas res,

Qu' una ves la venques merces.


Mas trop m' a azirat amors,

Quar ab merce se dezave;

Pero 'l miels del miels que hom ve,

Mi dons, que val mais que valors, 

En pot leu far acordamen;

Que major l' a fag per un cen; 

Qui ve com la neus e 'l calors,

So es la blanquez' e 'l colors, 

S' acordon en lieis, semblans es

Qu' amors s' i acort e merces,

Estiers no puosc durar, amors!

E no sai cossi s' esdeve

De mon cor, qu' aissi us a e us te,

Que res non par que n' ai' alhors;

Quar si us etz grans, issamen

Podetz en me caber leumen,

Quo s devezis una grans tors 

En un pauc miralh; e il largors 

Es ben tan grans que, si us plagues,

Encaras i caubra merces.


S' ar no us vens, vencutz sui, amors! 

Venser no us puesc mas ab merce; 

E s' entre tans mals n' ai un be,

Ja no us er dans ni desonors.

Cuiatz doncs que us estia gen, 

Quar mi faitz planher tan soven?

Ans, en val meyns vostra valors. 

Pero 'l mals mi fora doussors,

Si l' aut ram, a cui mi sui pres,

M' enclines merceian merces.


Mas non pot esser, pos amors

Non o vol, ni mi dons, so cre.

Pero de mi dons no sai re,

Qu'anc tan no m' enfoli follors 

Qu' ieu l' auzes dir mon pessamen;

Mas cor ai que m captenh ab sen

Mon ardimen que m tol paors;

Pero esperan vei la flors

Venir frug; e de mi dons, pes

Qu' esperan la vensa merces.


Mal me sui gardatz per no sen,

Quar mi eis m' a emblat amors;

Qu' ieu er' estors de sas dolors,

Mas dir puesc qu' ieu eis me sui pres,

Si no m' en val dregz ni merces.


N' Azimans, lo vostre socors

E d' En Totz Temps volgr' ieu alhors,

Mas d' aquest no vuel sapchatz jes,

Qu'a penas neis o sap merces.

martes, 17 de octubre de 2023

XIV, Aras pot hom conoisser e proar

XIV.


Aras pot hom conoisser e proar

Que de bons faitz ren dieus bon guizardo, 

Qu' al pros marques n' a fag esmend' e do 

Que fai son pretz sobr' els melhors puiar,

Si qu' els crozat de Fransa e de Champanha

L' an quist a dieu per lo melhor de totz,

E per cobrar lo sepulcr' e la crotz

On fon Ihesus, qu' el vol en sa companha

L' onrat marques, e dieus a 'l dat poder

De bons vassalhs e de terr' e d' aver

E d' ardit cor, per mielhs far so que 'l tanha.


Tant a d' honor, e vol honratz estar,

Qu' el honra dieu e pretz e messio

E se mezeis, que s' eron mil baro,

Essems ab lui, de totz se sap honrar;

Et honra 'ls sieus et honra gent estranha,

Per qu' es desus quan l' autre son desotz;

Qu' ab tal honor a levada la crotz

Que non par ges mais honors li sofranha,

Qu' ab honor vol est segl' e l' autre aver,

E dieus l' a dat genh, forsa e poder

Qu' els ai' amdos, per que pretz l' acompanha.


Selh que fetz l' ayr' e cel e terra e mar

E caut e freg e vent e plui' e tro

Vol qu' a son guit passon mar tug li bo,

Si cum guidet Melchion e Gaspar

En Bethleem; qu' el plan e la montanha

Nos tolo 'ls Turc, e dieus non vol dir motz;

Mas a nos tanh, per cui fo mes en crotz,

Que lai passem; e quals que sai remanha

Vol s' avol vida e sa greu mort vezer;

Qu' en grans peccatz estam qu' om deu temer,

Don quecx er sals, s' en flum Jordan se banha.


Mas tan nos fan nostres peccatz torbar

Que mortz vivem e re no sabem quo,

Qu' un non y a tan galhar ni tan pro,

Si 'l a un gaug, non aia autre pessar,

E s' a honor que anta no 'l sofranha,

Quar per un gaug n' a 'l pus rics mil corrotz;

Mas dieus es gauz per qu' om si senha en crotz;

E re non pot perdre qui lui guazanha;

Per qu' ieu am mais, s' a dieu ven per plazer,

Morir de lai, que sai vius remaner

En aventura, e fos mia Alamanha.


Dieus se laisset per nos en crotz levar,

E receup mort, e 'n sufri passio,

E 'n fo aunitz per fals Juzieu fello,

E 'n fon batutz e liatz al pilar,

E 'n fon levatz el trau qu' er' en la fanha,

Martiriatz de correjas ab notz,

E coronatz d' espinas en la crotz;

Per qu' a dur cor totz hom qu' el dan non planha

Que ns fan li Turc que volon retener

La terr' on dieus volc vius e mortz jazer,

Don nos eschai gran guerr' e gran mesclanha.


Nostr' estol guit sanh Nicolaus de Bar;

E 'ls Campanhes dresson lur guonfaino,

E 'l marques crit Montferrat e 'l Leo,

E 'l coms flamencs crit Flandres als colps dar;

E feira quecx qu' espaz' e lansa y franha,

Que tost aurem los Turcs sobratz e rotz,

E cobrarem el camp la vera crotz

Qu' avem perduda; e il valen rey d' Espanha

Fassan gran ost sobre Maurs conquerer,

Qu' el marques vai ost e setges tener

Sobr' el Soudan, e pas cui breu romanha.


Nostre senher nos mand e ns ditz a totz

Qu' anem cobrar lo sepulcr' e la crotz:

E qui volra esser de sa companha

Mueira per lui, si vol vius remaner

En paradis, e fassa son poder

De passar mar e d' aucir la gen canha.


Bels Cavayers, per cui fas sons e motz,

No sai si m lais per vos o m lev la crotz;

Ni sai cum m' an, ni non sai com remanha,

Quar tan me fai vostre bel cors doler,

Qu' en muer si us vey, e quan no us puesc vezer

Cug murir sols ab tot' autra companha.


                                Rambaud de Vaqueiras.

jueves, 12 de octubre de 2023

Boniface Calvo.

Boniface Calvo.


I.


Temps e luec a mos sabers,

Si saupes d' avinen dire,

Pois c' amors m' a faig eslire

Leis on es gaug e plazers,

Beutatz, senz, pretz e valors;

Doncs pois tan m' enanz amors

Qu' eu am tal domn' e dezir,

Non dei a bos motz faillir.


Mout fon corals lo dezirs

Que s venc en mon cor assire,

Quan de sos oils la vi rire

E pensar ab mainz sospirs,

Camjant mais de mil colors;

Don una douza dolors

M' en venc el cor, que doler

Mi fai senes mal aver.


Non es renda ni avers

Per qu' eu camjes mon martire; 

Tant fort mi plai e l' azire 

C' aissi entre dos volers

M' estauc ab ris et ab plors,

Ab trebaill et ab douzors:

Aissi m cug jauzens languir

Tant qu' il deing mos precs auzir.


Car tant non greva 'l languirs

Qu' eu ja vas autra 'l cor vire,

Ans l' am mil tanz e dezire

On pieg n' ai, car sos genz dirs,

Sos senz e sas granz lauzors

M' an si conques, per c' aillors

Non poiria conquerer

Joi que m pogues res valer.


Car lo sobraltius valers

De lei cui sui finz servire

Es tant sobre tot consire,

E 'l sieus honratz chapteners

Es tant genzer dels gensors

Qu' en sui tant en gran joi sors

Que d' als non pot jois venir

Qu' eu pretz ni deia grazir.


II.


S' ieu ai perdut, no s' en podom jauzir (N. E. podon)

Mei enemic, ni hom que be no m voilla, 

Car ma perda es razos qu' a els dueilla

Tan coralmenz que s deurian aucir,

E totz lo monz aucire si deuria,

Car morta es mi donz per cui valia

Pretz e valors, e s' en, chaitius, saupes

Chauzit tal mort que pieg far mi pogues

Que ma vida, senz tardar m' auciria.


E car non posc peiurar ab murir

Mi lais viure tant trist que flors, ni fuoilla,

Ni nuls deportz non a poder que m tueilla

Ren de 'l dolor, que m fai metr' en azir

Tot so que mais abellir mi solia;

Car despieg mi capdell, et ira m guia

E m met en luec on no viuria res

Mas ieu qu' ai tant de mal suffrir apres

Qu' eu viu d' aisso don totz autr' om moria.


E viu tan grieu qu' eu non posc ges soffrir

Que plors non semen' e dols non recueilla

Per la mort de la bella que m despueilla

De tot conort, pero eu non dezir

Aver poder ni voler nueg ni dia

De mi loingnar del maltrag que m languia,

Pois c' a dieu plac que mortz cella m tolgues

Dont venia totz mos gaug e mos bes,

E tot cant ieu d' avinen far sabia.


Tant era dreich' en tot ben far e dir

Qu' eu non prec dieu qu' en paradis l' acueilla,

Quar per paor q' aia ni aver sueilla

Qu' el l' aia mes en soan non sospir

Ni plaing, car al mieu senblan non seria

Lo paradis gent complitz de coindia

Senz leis, per q' eu non tem ni dupti ges

Que dieus non l' ai' ab se, lai on el es;

Ni m plaing, mas car sui loing de sa paria.


Fols mi par cel que cor met ni consir

El joi del mon, e plus fols qui s' orgoilla

Per tal joi, car autr' uichaizos non moilla

Mon vis de plors, ni als no m fai languir

Mas la menbranza del joi qu' eu avia

Del bel capteing e de la cortezia

Qu' eu trobav' e mi donz, e s' en agues

Saubut que tant mal prendre m' en degues,

Non prezera 'l joi ni ar m' en dolria.


Ai! flors de valor e de cortesia

E de beutat, ai! bella douz' amia,

S' il mortz complic son voler qan vos pres, 

Ieu en remaing tan doloros que res

Alegrar ni conortar no m poiria.