Mostrando las entradas para la consulta Folquet Romans ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Folquet Romans ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 16 de octubre de 2026

Folquet de Romans. Quan cug cantar ieu plang e plor

Folquet de Romans.

Folquet de Romans si fo de Vianes, d'un borc que a nom Romans.



3204.

Folquet de R. si fo de Vianes, d'un borc que a nom Romans. Bons joglars fo e prezentiers en cort; e de gran solatz; e fo ben honratz entre la bona gen. E fetz serventes joglaresc de lauzar los pros et de blasmar los malvatz. E fetz molt bonas coblas.

2701, 7226, C.

D'aisso que vei esdevenir;
Qu'à per pauc no mor de dolor,
Quant é mon cor pens e cossir
La perd' el grand damnatge
Qu'a pretz, cortezi' e solatz:
Que si de cantar vos mesclatz
Nius donatz alegratge, (ni us)
Totz diran vos etz fols auratz
Si de tot joi no vos laissatz.

Tornatz es en pauc de valor
Lo segle, qui ver en vol dir;
E'l clergue son ja li pejor, 
Que degran los bes mantener;
Et an aital usatge,
Que mais amon guerra que patz,
Tan lor plai malez' e peccatz:
Per qu'él primier passatge
M'en volria esser passatz;
Que'l mai de quan vei mi desplatz.

E son ves els mezeis trachor
Li rics malvatz, per qu'els n'azir; 
Qu'els an olhs e non an lugor,
Ni'n re no sabon avenir
Que sia d'agradatge;
Qu'aissi ls eissorba cobeitaz,
Engans, feuni' e malvestatz,
Que perdut an paratge:
E per aisso pert sas clardatz
Pretz e valor e lialtatz.

Be volgra fossem d'un senhor
Ab tan de poder e d'albir,
Qu'als avols tolgues la ricor
E no ls laisses terra tenir;
E dones l'eretatge
A tals que fos pros e prezatz,
Qu'aissi fo'l segles comensatz,
E noi guardes linhatge;
E mudes hom lo rics malvatz,
Si com fan Lombart poestatz.

E prec al bon emperador,
Que s'es crozatz per dieu servir, 
Que mov'ab fors' et ab vigor 
Ves la terr' on dieus volc morir,
E mes son cors en gatge
Per nos, e fon en crotz levatz
E per nos batutz e nafratz.
Don fam gran vilanatge,
Quar per nos son tan sufertatz

Tut deuriam aver paor,
Quar meils no li sabem grazir
So qu'el sofri per nostr'amor;
Qu'el receup mort per mort aucir
Quan volc nostr' omenatge.
Per que fo de bon' ora natz
Totz hom qui l servira crosatz
Ni fara'l sieu viatge;
Qu'anc pos qu'el fo deseretatz
Non ac honor cristiandatz.

Emperaire, si beus pessatz
Com fai dieus vostras voluntatz,
Mout l'auretz bon coratge;
Qu'el vol, et es ver so sapchatz,
Que vos cobretz as eritatz.  (as : las)

sábado, 24 de octubre de 2026

Folquet de Romans. Far vuelh un nou sirventes,

Folquet de Romans.

Folquet de Romans si fo de Vianes, d'un borc que a nom Romans.

e dirai de pretz on es,
s om tot no l demanda.
Pretz sojorn' ab los cortes
e no i quier liuranda
mas joi e valor,
e ten celui per senhor
qui l da tal vianda.
Pretz vol ome conoissen
ab fina largueza,
franc et umil e plazen
e ses avoleza;
a celui se don' e s ren
e i a s'amor meza.
Mas paucs n'a conques,
qu'en cen baros non a tres
complitz de proeza.
Ja mais negus mos amics
no vuelh rics devenha,
pos mos senher Frederics,
que sobre totz renha,
era larcs ans que fos rics;
er li platz que tenha
la terr' e l'aver:
aisso m'en comta per ver
cascus qui que n venha.
Mas d'una re si acert (sia cert?)
qu'als savis aug dire:
qui tot vol tener tot pert.
En aiso se mire
e tenha donar ubert,
que l roda no s vire
so desus desotz,
qu'al virar faria totz
sos enemics rire.
E lau Deu que sus l'a mes
e l'a dat corona,
e son cosin lo marques,
que cascus razona
que venir l'en deu grans bes;
e il razos es bona,
qu'ieu vi, so us autrei,
l'amor que cel d'Est li fei
e l coms de Verona,
Per qu'eu li vuelh cosselhar,
car l'am ses bauzia,
que sos amics tenga car
e rics tota via,
que ben a poder de far,
miels c'om qu'el mon sia,
fatz d'ome valen:
vec vos doble falhimen
si non o fazia!
Emperair', ie us vuelh preiar
que ja mal no us sia,
s'ieu s dic mon talen,
que car vos am coralmen,
vos mostr' aital via.
N'Otz del Carret, be us tenc car,
car en Lombardia
no sai plus valen,
ni negus no m'en desmen
de ben qu'eu en dia.

Romans-sur-Isère

domingo, 26 de abril de 2026

Rigotar, Rim, Rimar

Rigotar, v., friser.
De fardar e de polir e de rigotar lurs caps. V. et Vert., fol. 70.
De farder et de polir et de friser leurs têtes.
Subst. Lo rigotar e las colors e l' aur e l' argen. V. et Vert., fol. 70.
Le friser et les couleurs et l'or et l'argent.
Part. pas. Ni seran ja pro lavadas...
Ni lur cabelh pro maestrat
Ni pro blondit ni rigotat.
Brev. d'amor, fol. 129.
Ni (ne) seront jamais assez lavées.. ni leurs cheveux assez arrangés avec art ni assez blondis mi frisés.
L'IT. fait encore usage du part. pas. rigottato.

esquilá a estisora; De fardar e de polir e de rigotar lurs caps.

2. Rigot, s. m., frisure.
Aordenet que clercs no portes barba ni rigot.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 15 et 16.
Ordonna que clerc ne portât barbe ni frisure.


Rim, s. m., rime, poëme.
Dans plusieurs langues du Nord ce mot signifia rhythme, nombre, harmonie.
Voyez (Watcher) Wachter, Gloss. german., v°. Reim; Schilter, Gloss. teutonic., v°, Rimen.
En 1 rim cove que sian duy bordo, quar us bordos no fay rim per si meteysh.
Leys d'amors, fol. 19.
(chap. A un poema convé que ñaguen dos versos, ya que un vers no fa rima per sí mateix; poema.)
Dans une rime il convient que soient deux vers, car un vers ne fait pas rime par lui-même.
Pres manieira de trobar en cars rims, per que sas cansos no so leus ad entendre. V. d'A. Daniel. (Arnaud, Arnaut.)
Il prit manière de composer en rimes difficiles, c'est pourquoi ses chansons ne sont pas faciles à entendre.
Ancmays no fes nulh hom prims
D' aitals razos romans ni rims.
Un Troubadour Anonyme: Mout aurai.
Oncques plus nul homme subtil ne fit de tels sujets romans ni poëmes.
ANC. CAT. Rim.

2. Rima, s. f., rime, poëme.
Bordos es una part de rima. Leys d'amors, fol. 13.
Vers est une partie de rime.
En rima vil e plana.
Rambaud d'Orange: A mon vers.
En rime commune et simple.
CAT. ESP. PORT. IT. Rima. (chap. Rima, rimes; poema, poemes; poesía, poesíes.)

3. Rimeta, s. f. dim., petite rime, petit poëme.
En aital rimeta prima
M' agradon leu mot e prim.
Rambaud d'Orange: En aital.
En tel petit poëme délicat me plaisent mots légers et délicats.
(chap. Rimeta, rimetes; poemeta, poemetes; poesieta, poesietes.)

4. Rimader, s. m., rimeur, rimailleur.
A Folquet En rimader.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier. Var.
A Folquet seigneur rimeur.

Desideri Lombarte Arrufat; Rimader, s. m., rimeur, rimailleur.


5. Rimar, v., rimer.
Las quals volra tornar en romans e rimar. Leys d'amors, fol. 48.
(chap. Les cuals voldrá torná (traduí, trasladá) en romans o chapurriau antic y rimá. U hay fet alguna vegada, y en lo cas de rimá, Lo Corv o La Vida es somni, Calderón.)
Lesquelles il voudra tourner en roman et rimer.
E 'ls fatz en cara rima,
Quar de car loc los rim.
Raimond de Miraval: Aissi m.
Et je les fais en rimes précieuses, car de lieu précieux je les rime.
Lo vers deg far en tal rima 
Mascl' e femel que ben rim.
Gavaudan le Vieux: Lo vers.
Le vers je dois faire en telle rime masculine et féminine qui bien rime.
Part. pas. Bel dictat compassat per novas rimadas. 
Leys d'amors, Laloubère, p. 72.
Beau dictié mesuré par nouvelles rimées.
CAT. ESP. PORT. Rimar. IT. Rimare. (chap. Rimá: rimo, rimes, rime, rimem o rimam, riméu o rimáu, rimen; rimat, rimats, rimada, rimades; yo rimaré; yo rimaría; si yo rimara; fé poemes o poesíes.)

Lo corv. Edgar Allan Poe. Traducsió de Ramón Guimerá Lorente, Moncho

Rimar, v., lat. rimari, gercer, rissoler.
Tro que veiatz
Qu' el cuer rime.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Jusqu'à ce que vous voyiez qu'il rissole la peau.
Fig. Aissi m' art lo cor e m rima.
A. Daniel: Ab guay so.
Ainsi il me brûle et me rissole le coeur.

martes, 20 de octubre de 2026

Table alphabétique, Troubadours, pièces (FIN)

Table alphabétique Des Troubadours, desquels on trouve les vies ou des pièces dans ce Recueil.
(N. E. Les numéros de pièces et les pages sont omis.) 

Parnasse occitanien, Amazon Kindle

A

ADEMAR ou AYMAR (Guillem)
AIMERICS de Sarlat
ALBERTETZ
ALBERTZ marques
ALEGRET
ALVERNHE (Peire d')
AMIELS (Gaubert)
ANDUZA (Clara d')
APCHIER (Garis d')
ARAGON (Lo reis n Amfos d')
ARAGON (Lo reis en Peire d')
AURENGA (Raimbaut d')
AURIAC (Bernat d')

B

Bacalairia (n Uc de la)
BALAUN (Guillem de)
BARJAC (Peire de)
BARJOLS (Elias de)
BAUS (Guillem del)
BELENOI (Aimeric de)
BERBEZILS (Richartz de)
BERGUEDAN (Guillems de)
BERMON Ricas novas (Peire)
BERNAT
BIERRIS de Romans (Na)
BLACASSET
BLACATZ
BLAI ou BRAU (Pere de)
BONELS (Jordan de)
BORN (Bertran de)
BORNEILL (Guirautz de)
BOSSINHAC (Peire de)
BREMONZ lo tortz (Peire)
BROQUEIRA (Hameus de la)
BRUNET (n Uc)
BRUS (Garins lo)

C

CABESTANH (Guillem de)
CADENET
CAILLA (Albertetz)
CAIRELS (Elias)
CALANSO (Guirautz de)
CALBO (Bonifaci)
CAPDUELH (Pos de)
CAPNION (n'Iseus de)
CARBONEL (Bertran)
CARDINAL (Peire)
CASTELLANA (Bonifaci de)
CASTELLOZA (Na)
CASTELNOU (Almucs de)
CASTELNOU (Raimon de)
CAVAILLON (Gui de)
CAZALS (Guillem-Peire de)
CERCAMONS
CIGALA (Lanfranc)
CORBIAN (Peire de)

D

DALFINS d'Alvernhe (Lo)
DANIEL (Arnaut)
DIA (la comtessa de)
DURAND (Peire)
DURFORT (Raimons de)

E

ESCOLA (Saill d'). 
ESPANHA (Guiraut d')
ESTEVE (Johan)

F

FABRE d'Uzes (Pons) 
FAIDIT (Gaucelm)
FIGUIEIRA (Guillem)
FOIS (lo coms de)
FOISSAN (lo morgue de)
FOLQUET de Lunel 
FOLQUET de Marselha
FOLQUET de Romans
FONSALADA (Elias)

G

GARDIA (Pons de la)
GAUCELM (Raimon)
GAVAUDA
GUILLEM (Peire)

L

LAFON (Bernat de)
LAMANON (Bertrans de)

M

MAENSAC (Peire de)
MAGRET (Guillem)
MARCABRUS
MARUELH (Arnaut de)
MILON (Peire)
MIRAVAL (Raimon de)
MONCUC (Bernat Arnaut de)
MONS (Nat de)
MONTANHAGOL (Guillem)
MONTAUDO (lo monges de)

N

NEGRES (Azemar lo)
NIELLA (Ogier)


O

OGIERS
ORTAFAS (Pons d')

P
PALAZIS
PALAZOL (Berrengiers de)
PEGULHA (Aimeric de)
PEIROLS
PEITIEUS (lo coms de)
PENA (n Uc de)
PERDIGOS
PISTOLETA
PLAGES (Arnaut)
POJET (Bertrans del)
PONS (Rainautz e Jaufre de)
PORCAIRAGUES (n'Alazais de).
PRADAS (Deude de).
PROENSA (la comtessa de) 
PROENSA (lo coms de)
PUEGSIBOT (Gaubert de)

R

RAIMONS (Peire)
RAINOLS d'At (Guillem)
RICHART (lo rei)
RIQUIER (Guiraut)
ROS (Guiraudo lo)
ROTGIER (Peire)
RUDEL (Jaufre)

S

SAINSIR
SALAINGNAC (Girautz de)
SALAS (Raimon de)
SALVATGE (Peire)
SANT ANTONI (lo vescoms de)
SANT CIRC (n Uc de)
SANT LEIDIER (Gausseran de)
SANT LEIDIER (Guillem de).
SAVARIC
SERVERI de Girona
SORDELS

T

TARASCON (Richautz de)
TIBORS (Na)
TOLOZA (lo coms de)
TOMIERS
TOR (Guillems de la)

U

UISSEL (Gui d')

V

VALERIA (Peire de)
VAQUEIRAS (Raimbaud de)
VENTADORN (Bernat de)
VENTADORN (Na Maria de)
VIDAL (Peire)
VILAR (Peire del)

Z

ZORZI (Bertolome)


Table alphabétique des pièces contenues dans ce recueil.

Ab joi et ab joven m'apais.
Ab l'alen tir vas me l'aire.
Ab tan de sen com dieus m'a dat.
A cantar m'er de so qu'ieu no volria. 
A greu pot hom conoisser en la mar. 
Alegrar me volgr' en cantan.
Amics, ab greu cossirier.
Amic sius trobes avinen.
Amics n Arnaut, cent domnas d'aut paratge.
Amors, be m platz e sap bo.
Amors me fai cantar et esbaudir.
Anc ieu non l'aic, mais ella m'a.
A penas vauc en loc qu'om no m deman.
Ar ab la forsa del frei.
Ara paresson ll'aubre sec.
Aras pos vei mon ben astruc.
Ar em al freg temps vengut.
A Sant Pos de Tomeiras.
Assatz sai d'amor ben parlar.
Atressi com Persavaus.
Aux chansons j'avais dit adieu.

Bel m'es quan d'armatz vei refrim.
Bel mes qu'ieu cant e condei.
Bels dous amics ben vos posc en ver dir.
Bels-gazanhs, s'à vos plazia.
Be m'a lonc temps menat à guiza d'aura.
Be m pac d'ivern e d'estiu.
Be m platz lo dous temps de pascor.
Ben aia'l messatgiers.
Ben a tengut dreg viatge.
Be tenh per fol e per musart.
Be volgra midons saubes.
Breu vers, per tal que mens i poing.

Cansoneta leu e plana.
Car' amiga douss' e franca.
Cossiros cant e planh e plor.
Cuendas razos e novelas plazens.

Dalfin, jeus voil déresnier.
D'Astarac venia.
De cantar m'era laissatz.
De jost' als breus jorns éls loncs sers.
Desemparatz ses companho.
De sirventes aurai gran ren perdutz.
Domna à vos me coman.
Domna des angels regina.
Domna, ieu vos sui messatgiers.
Domna n'Almucs sious plagues.
Domna n'Iseus, s'ieu saubes.
Domna per vos estauc en greu tormen.
Domna, pos de mi nous cal.
Domna, tan vos ai pregada.
Drogman senher, s'ieu agues bon destrier.
D'un sirventes m'es pres talens.

Él dous temps quan la flor s'espan.
Él mon non a neguna creatura.
Él temps d'estiu quan par la flor él bruelh.
Enaissi m pren com fai al pescador.
En est sonet cuend' e leri.
En est son fas cansoneta novela.
En greu esmai et en greu pessamen.
En Gui à tort me menassatz.
En la mar major son e d'estiu e d'ivern.
En loc de verjans floritz.
En Raïmbaut ses saben.
Entr' amor e pessamen.
Entre dos volers soi pensius.
En un sonet gai e leugier.
Era m requier sa costum' e son us.
Eras quan vei verdejar.
Er quan li rozier.
Escotatz, mas no sai que s'es.
Escur prim cantar e sotil.
Esparviers et austors.
Estat ai en greu cossirier.
Estat aurai de cantar.

Falsetatz e desmezura.
Farai un vers de dretz nien.
Fin joi me don' alegransa.
Fis e leials e senes totz engans.

Gaia pastorella.
Gaucelm Faiditz, eu vos deman.
Gaucelm, tres jocs enamoratz.
Gausselm, no m posc estener.
Ges si tot estan suau.
Guerr' e trebalhs e brega m platz.
Gui d'Uisel, be m peza de vos.

Huei mais noi conosc razo.

Ja de cantar no degr'aver talan.
Ja d'ogan pel temps florit.

La franca captenensa.
L'autre dia per un mati.
L'autre jorn m'anava.
L'autre jorn m'en pogei al cel.
L'autre jorn per aventura.
L'autrier de just' una via.
L'autrier él gai temps de pascor.
L'autrier fui en paradis.
L'autrier just' una sebissa.
L'autrier lonc un bos folhos.
L'autrier lo primier jorn d'aost.
L'autrier quan mos cors sentia.
L'autrier trobei la bergeira d'antan.
L'autrier trobei la bergeira, que.
La valors es grans e l'onors.
Leu cansoneta d'entendre.
Lo clar temps vei brunezir.
Locs es qu'om se deu alegrar.
Lo dos cossire.
Longamen ai atenduda.
Lo rossignolet salvatge.

Maîtres, maîtresses de chansons.
Mandat m'es que no m recreja.
Manta gens me mal razona.
Manta gent fas meravelhar.
Mantas vetz soi enqueritz.
Mas qui à flor se vol mesclar.
Mentre que'l talans mi cocha.
Mon cor s'alegr' e s'esjau.
Mon vers mou mercejan ves vos.
Mot eran dos miei cossir.
Mout avetz fag long estatge.
Mout es bona terr' Espanha.
Mout fai sobreira folia.

Na Maria, pretz e fina valors. 
Neu ni gel, ni plueja ni fanh. 
Noitz e jorn sui en pessamen. 
No m'agrad' iverns ni pascors. 
No m laissarai per paor. 
Non alegra cant ni critz.
Non es meravelha s'ieu can.
No posc sufrir qu'à la dolor.

Ogan al freg que fazia.

Peire Rotgier, à trassaillir. 
Peire Salvatg', en greu pessar. 
Per amor e per solatz.
Per dieu, Gui, mais amaria. 
Per espassar l'ira e la dolor.
Per fols tenc Polhes e Lombartz.
Per grazir la bon' estrena.
Per joi que d'amor m'avegna.
Per lo mon fan l'us dels autres rancura. 
Per mantas guizas m'es datz.
Per vos bella douss' amia.
Planher vol en Blacatz en aquest leugier so.
Pos am fin' amor m'acort.
Pos cai la folha del garric.
Pos lo gai temps de pascor.
Pos ma boca parla sens.
Pos tan me fors' amors que m'a fag entremetre.
Pos tornat soi en Proensa.
Pro ai del cant ensenhadors.

Quan cug cantar ieu planh e plor.
Quan la douss' aura venta.
Quan l'aura doussa s'amarzis.
Quan lo dous temps d'abril.
Quant amors trobet partit.
Quant hom regna vas cellui falsamen.
Quan vei far bo fag plazentier.
Qui ha talan de donar.
Qui per nesci cuidar.
Qui ve gran maleza faire.
Quora que m fezes doler.

Razos es qu'ieu m'esbaudei.
Reis, per que de mi cantatz.
Rics hom que greu ditz vertatz e leu men.
Rossinhol, en son repaire.

S'abrils e foillas e flors.
S'ara no poja mos cans.
Sendatz vermelhs, endis e ros.
Senheiras e cavals armatz.
Senh' en Raïmbaut, per vezer.
Senher coms, saber volria.
Senher, reis qu'enamoratz par.
S'es cantars ben entendutz.
Si ai perdut mon saber.
Si be m partetz, mala domna, de vos.
Si co'l paubre quan jatz él ric ostal.
S'ieu agues tan de saber e de sen.
S'ieu en cantar soven.
S'ieu en pascor no cantava.
S'ieu sabi' aver guizardo.
Si m vai ben quez ieu non envei.
S'ira d'amors tengues amic gauden.
Si tot l'aura s'es amara.

Tals cuja ben aver filh de s'espoza.
Tan mou de corteza razo.
Tan rics clergues vei trasgitar.
Tan son valen nostre vezi.
Tant ai mon cor plen de joia.
Tant ai sufert longamen greu afan.
Tant an ben ditz del marques.
Tartarassa ni voutor.
Tot francamen, domna, veing denan vos.
Trob be m'estera si s tolgues.

Una ciutatz fo, no sai quals.
Una grans amors corals.
Un estribot farai quez er mot maïstratz.
Us cavaliers si jazia.
Us novels pessamens m'estai.

Vai, Hugonet ses bistensa.
Vos que m semblatz dels corals amadors.


Fin du Parnasse occitanien.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Faidit de Belistar, Frère Barte

Faidit de Belistar. Une pièce attribuée aussi à Richard de Barbesieux.

Tot atressi com la clartatz del dia
Apodera totas altras clartatz,
Apodera, domna, vostra beltatz
E la valors e 'l pretz e ill cortezia,
Al mieu semblan, totas cellas del mon;
Per que mos cors plus de vos no s cambia,
Bela domna, de servir e d' onrar,
Aissi com cel que pass' un estreit pon
Qui non s' auza nulla part desviar.
Tot atressi com.
Millot, III, 400.

Falco. Tenson avec Gui, auquel il répond:
Senher, a vos que val
Dir enuetz ni foldatz?
Que res no y gazanhatz,
Que us puesc dir atertal
Qu' el vostre paubr' ostal
Viu hom d' avol percatz,
E 'l vestir car compratz
Qu' el coms N Anfos vos fe,
Don n' es clamatz a me,
Car non l' en faytz honor,
Pus per autrui merce
Vivetz a deshonor.
Falco en dire.

Falconet. Deux tensons, l' une avec Taurel, l' autre avec Faure:
Faure, del joc vos dey esser tengutz
Car d' aital joc say a tot home pro,
Per qu' ieu no soy del jogar esperdutz,
E joguera ns En Gui de cavalho,
Si no fos pros, et agra 'n be razo...
En Falconet.
Millot, III, 399.

Faure. Une tenson avec Falconet.
En Falconet, be m platz car es vengutz,
Que loncx temps a no fi ab vos tenso;
E partrai vos un joc qu' er luenh sauputz,
E ja no cug que m' en diguatz de no;
A cada joc metam un croy baro...
En Falconet.
Millot, III, 399.

Ferrari de Ferrare.
Maistre Ferari fo da Feirara e fo guillar et intendet meill de trobar proensal che negus om che fos mai en Lombardia, e meill entendet la lenga proensal e sap molt be letras, escrivet meil ch' om del mond, e feis de volontera servit as baros et as chavalers, e tos temps stet en la casa d' Est; e qan venia que li marches feanon festa e cort e li guillar li vinian che s' entendean de la lenga proensal, anavan tuit ab lui, e clamavan lor maestre, e s' alcus li 'n venia che s' entendes miel che i altri e che fes questios de son trobar o d' autrui, maistre Ferari li respondia ades, si che li era per un canpio en la cort del marches d' Est;
mas non fes mais che II cansos e una retruensa, mais serventes e coblas fes et asai de los meillors del mon, e fes un estrat de tutas las cansos dels bos trobadors del mon, e de chadaunas canzos o serventes tras I coblas o II o III, aqelas che portan la sentenzas de las canzos et o son tut li mot triat; et aquest estrat escrit isi denan; et en aqest estrat non vol meter nullas de la soas coblas; mais qel de cui es lo libre li 'n fe scriure, per que fos recordament de lui. E maistre Ferari, quan s' era jove s' entendet en una dona ch' a nom ma dona Turcha, e per aqela dona fe el de molt bonas causas. E qan ven ch' el fo veil pauc anava a torn, mais ch' el anava a Trevis a meser Giraut d' Achamin et a sos filz, et il li fazian grand onor e 'l vezian voluntera e molt l' aqulian ben, e li donavan voluntera per la bontat de lui e per l' amor del marches d' Est.
Millot, I, 411.

Folquet.
Cobla d' En Folket e d' En Porcer del conte de Tolosa.
Porcier, cara de guiner,
Nas de gat, color de fer,
A pauc tang no t sotter,
Car anc en tu s' en pacet,
Car meil degra cercar e cher
Per plan e per poig e per ser,
E demandar o anet
Lor truoia ab vostre ver.
Porcier cara.

Il y a plusieurs tensons sous le nom de Folquet avec d' autres troubadours; une, entre autres, avec Giraud Riquier; en voici le premier couplet:
Guirautz, don' ab beutat granda
Tota sol' aiatz
En un lieg, e selh que 'l platz
Jatz n' en autre ses demanda
Que l' us a l' autre no fai,
Et amo s de cor verai;
Si 'l cavaiers se lev ab lieys jazer
O ilh ab lui, cal li deu mais plazer?
Guirautz don' ab.

Folquet de Lunel, t. IV. Huit pièces parmi lesquelles il en est une qui contient plus de cinq cents vers. En voici quelques-uns:
Car vengutz es temps qu' en la mort
De dieu hom gatje nos sia,
C' aras no y vey emperador
Ni rey ni sancta clersia,
Ni ducx ni coms ni comtor,
Ni baro que tenha via
De ben servir nostre senhor;
E ges esser no solia
Can vivion lur ancessor
Qu' en la terra de Suria
No s' en passesson li pluzor
Per venjar la vilania
C' a dieu feron Juzieu trachor.
E nom del paire.
Millot, II, 138. P. Occ. 165.

Folquet de Marseille, t. III et IV. Vingt-cinq pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.
Folquetz de Marselha fo filhs d' un mercadier de Genoa, que ac nom sier Amfos. E can lo paire moric, si 'l laisset molt ric d' aver. Et el entendet en pretz et en valor, e mes se a servir als valens homes, et a briguar ab lor et anar e venir. E fon fort grazitz per lo rey Richart, e per lo bon comte Raimon de Toloza, e per En Barral lo sieu senhor de Marselha. E trobet molt be; e molt fo avinens de la persona. Et entendia se en la molher del sieu senhor En Barral, e pregava la d' amor; e fazia sas cansos d' ela. Mas anc per pretz ni per chansos no i poc trobar merce qu' ela li fezes nuill be en dreg d' amor, per que tos temps se planh d' amor en sas chansos.
Quan lo bos reis Anfos de Castela fo estatz descofitz per lo rey de Marroc, lo qual era apelatz Miramamoli, e li ac touta Calatrava e Salvaterra e 'l castel de Toninas, si fon grans dolors e grans tristeza per tota Espanha, e per totas las bonas gens que o auziro, per so que la crestiantatz era estada desonrada; e per lo gran dan qu' el bos reis era estatz descofitz, et avia perdudas de las soas terras: e soven intravan las gens del Miramamoli el regisme del rei 'N Anfos, et i fazian gran dan.

Lo bos reis Anfos mandet sos messatges al papa, qu' el degues far socorre als baros de Fransa e d' Englaterra, et al rei d' Arago, et al comte de Toloza. En Folquetz de Marselha era molt amicx del rei de Castela, e no s' era encaras rendutz en l' orde de Sistel; si fes una prezicansa per confortar los baros e la bona gen que deguesson socorre al bon rei de Castela, mostran la honor que lur seria lo secors que farian al rei e 'l perdon que ill n' aurian de dieu; e comensa aysi:
Hueimais no i conosc razo.
Folquetz de Marselha, si com avetz auzit, amava la molher de son senhor En Barral, ma dona Na Alazais de Roca Martina, e cantava d' ela, e d' ela fazia sas cansos. E gardava se fort c' om non o saubes, per so qu' ela era molher de son senhor, car li fora tengut a gran felonia; e sa dona li sufria sos precs e sas cansos, per la gran lauzor qu' el fazia d' ela. En Barral si avia doas serors de gran valor e de gran beutat; l' una avia nom Na Laura de San Jorlan, l' autra avia nom Na Mabilia de Ponteves: abdoas estavon ab En Barral. En Folquet avia tant d' amistat ab cascuna, que semblans era qu' el entendes en cascuna per amor. E ma domna N' Alazais crezia qu' el s' entendes en Na Laura e que 'l volgues be; e si l' acuzet ela e 'l fetz acuzar a motz homes, si qu' ela li det comjat, que no volia plus sos precs ni sos ditz; e que se partis de Na Laura; e que de leis non esperes mais be ni amor.
Folquetz fo molt tritz e dolens quan sa dona l' ac dat comjat, e layset solas e chan e rire. Et estet longa sazo en marrimen, planhen se de la desaventura que l' era venguda; car perdia sa dona, qu' el amava mays que re del mon, per lieis a cui el no volia be sino per cortezia. E sobre aquel marrimen el anet vezer l' emperairitz, molher d' En Guillem de Monpeslier, que fo filha a l' emperador Manuel, que fo caps e guitz de tota valor e de tota cortezia e de totz ensenhamens, e reclamet se ad ela de la desaventura que l' era avenguda. Et ela lo cofortet tan quan poc, e 'l preguec que no s degues marrir ni desesperar, e que per la sua amor degues chantar e far chansos. Don el per los precx de l' emperairitz si fetz aquesta chanso que ditz:
Tan mov de corteza razo.
Et avenc si que ma dona N' Alazais muric, et En Barral lo maritz d' ela e senher de luy muri; e muri lo bon rey Richart, e 'l bon coms Raimon de Toloza, e 'l rey 'N Anfos d' Arago; don el per tristeza de la soa dona e dels princes qu' eron mortz, abandonec lo mon; e rendec se en l' orde de Sistel, ab sa molher et ab dos fils que avia. E fon fatz abas d' una rica abadia qu' es en Proensa, que a nom lo Torondet; e pueis fon fatz avesques de Toloza, e lai definet.
Nostrad. 53. Crescimbeni, 33, 240. Bastero, 82. Hist. gén. du Lang. III. Millot, I, 179. Papon, II, 393. P. Occ. 58.

Folquet de Romans, t. IV. Seize pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.
Folquet de Rotmans si fo de Vianes, d' un borc que a nom Rotmans. Bons joglars fo e prezentiers en cort, e de gran solatz; e fo ben honratz entre la bona gen. E fetz serventes joglaresc de lauzar los pros et de blasmar los malvatz. E fetz molt bonas coblas.
Le comte de Flandre lui ayant adressé des vers,
Folquetz de Roman li respondet:
Aissi com la clara stela
Guida las naus e condui,
Si guida bos pretz selui
Q' es valens, francs e servire,
E sel fai gran faillimen
Que fo pros e s' en repen
Per flac avol coratge,
Qu' eu sai tal qu' a mes en gatge
Prez e valor e joven
Si que la febres lo repren
Qui l' enquer, tan l' es salvatge.
Bastero, 83. Crescimbeni, 186. Millot, I, 460. P. Occ. 121.

Formit de Perpignan. Une pièce dont le couplet qui suit est le premier:
Un dolz desirs amoros
S' es en mon fin cor assis,
Dompna, que m ven deves vos
A cui sui del tot aclis,
Qu' en pensan vei noich e dia
Lo vostre cors car e gen
E 'l bel dolz esgard plazen
E vostr' avinen coindia.
Un dolz desirs.
Millot, III, 400.

Fortuniers. Deux couplets; en voici quelques vers:
Si 'N Aimerics te demanda,
Gasqet, si remas,
Seurs sias e certas
Que tos gatges no spanda,
Que capa ni capeiros
Ni blianz ni pelizos
No t remanra,
Et al comjat prenden,
Conoisseras s' eu dic ver o si t men.
Si 'N Aimerics.
Millot, III, 400.
Frédéric Ier, empereur. On lui a attribué les vers suivants, qui ne se retrouvent dans aucun de nos manuscrits:
Platz mi cavalier frances,
E la donna Catalana
E l' onrar del Ginoes
E la cort de Castellana,
Lo cantar provensales
E la danza trevizana
E lo corps aragonnes
E la perla julliana,
Las mans e caras d' Angles
E lo donzel de Thuscana.
Nostrad. 28. Crescimbeni, 16. Bastero, 82.

Frédéric III, Roi de Sicile. Un pièce à laquelle le comte d' Empurias répondit. Le texte en est altéré; voici quelques vers:
Ni no s' es dreiz de mos amis mi plangna
C' a mon secors vei mos parens venir
E de m' onor chascuns s' eforza e s lagna...
E se neguns par que de mi s' estraia
No l' en blasmi q' eu menta 'l faiz apert
C' onor e prez mos lignages en pert...
Pero el reson dels Catalans auzir
E d' Aragon puig far part Alamagna
E fo, qu' enpres mon paire, gent fenir;
Del regn' aver crei que per dreiz me tangna.
Ges per guerra.
Bastero, 82. Crescimbeni, 185. Millot, III, 23.

Frère Barte. Tenson avec Maître, auquel il adresse les vers suivants:
Maystre, si us penetratz
Mil mals com d' un sol be,
Enqueras trobaratz merce
Ab dieu, mas mal vo' 'n assematz
Can dizetz c' ab ma mort voldratz
Creisser la vostra manentia;

Bel Maystre, s' aprendiatz
Un sen de mi, bo us seria:
Trop a longua via tener
Totz hom que l' autrui mort esper...
Fraire.

martes, 17 de octubre de 2023

XVIII, Quan lo dous temps ven, e vay la freydors (Folquet de Romans)

XVIII.

statera romāna, romana, balansa, báscula

Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,

E de razo atruep mout gran viutat,

Ben dey chantar quar trop n' aurai estat,

Et a m' o tout marrimen e dolors

Que ai, quan vey anar a perdemen

E destruyre sancta crestiantat,

E tot segle vey perdut e torbat,

Per qu' ieu no m puesc dar gran esbaudimen.


Comtes e reys, ducs et emperadors,

E manh baro e mantha poestat

Vey guerreyar per plana voluntat,

E 'ls fortz tolon als frevols lurs honors,

E morrem tug, so sabem veramen;

Doncx laissara quascus sa heretat,

E so qu' aurem de tort e de peccat

Trobarem totz al jorn del jutjamen.


Quan dieus dira: “Selhs qu' an freytz ni calors 

Sufert per mi, ni lur sanc escampat,

E m' an blandit e temsut et amat,

E m' an servit e fag ben et honors,

Aquilh seran ab gaug ses marrimen;

E selhs qu' auran de mi tort e peccat, 

Ses falhimen, que no 'ls er perdonat, 

Cayran lains el foc d' infern arden.”


Adoncs er fag l' ira e 'ls dols e 'ls plors

Quan dieus dira: “Anatz, malaurat,

Ins en infern on seretz turmentat

Per tos temps mais ab pena et ab dolors,

Quar non crezetz qu' ieu sufri greu turmen, 

Mortz fuy per vos, don vos es mal membrat.” 

E poiran dir selhs que morran crozat:

“E nos, senher, mortz per vos eyssamen.” 


Ailas! caitiu, com grieus er la dolors,

E que direm, quan serem ajostat

En cap florit on veyrem clavellat

Dieu en la crotz per totz nos peccadors,

E pel costat nafrat tan malamen,

E de ponhens espinas coronat!

Adoncs volriam quascus aver cobrat

La vera crotz e 'l sieu sanh monimen.


Folquet de Romans.

miércoles, 31 de enero de 2024

DE

De, prép., lat. de, de.

De sos plazers dir e far, 

E de son pretz tenir en car, 

E de son laus enavantir.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.

Guillaume IX d'Aquitaine, Lo Comte de Poitiers

De dire et faire ses plaisirs, et de tenir son mérite renchéri, et de mettre en avant sa louange. 

ANC. IT. Ch'un terz' ordine a Dio piacente,

Haggio fatto de penitente. 

CAT. ESP. PORT. (chap) de. IT. MOD. di.

Cette préposition est restée dans la contraction qui a formé les articles romans del, dels.

Elle indique ou caractérise plus ou moins expressément divers rapports, tels que:

1. Origine.

Tu fust nada de Suria.

P. Cardinal: Vera Vergena. 

Tu fus née de Syrie.

Si com Dieus fon de vos natz.

Lanfranc Cigala: Oi! maire. 

Ainsi que Dieu fut né de vous. 

Moller nada de Monpellier.

(chap. Dona, femella naixcuda a Montpellier; nativa de; mullé se sol fé aná per a les dones casades, pero als fueros de Jaca no ere aixina.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 132.

Femme native de Montpellier.

2. Relation.

De lati en romans tornar.

(chap. de latín, llatí, en romans traduí, trasladá; torná se pot empleá, com a "de negre u ha tornat blang.")

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Traduire de latin en roman.

De ben en mielhs et de pretz en poder.

(chap. De be en milló y de apressio : preu : mérit en poder.)

H. Brunet: Pus lo dous.

De bien en mieux et de mérite en pouvoir.

3. Personnalité, appartenance.

De tot en tot es ar de mi partitz 

Aquelh eys joys que m'era remazutz.

Aimeri de Peguilain: De tot en tot. 

Du tout au tout est maintenant séparé de moi ce même plaisir qui m'était demeuré.

Tot es del comte veramens.

Boniface de Castellane: Guerra e trebals.

Tout est véritablement du comte.

4. Indication, désignation.

E 'l reys de Fransa e sos cosis... 

Qu'ai rei d'Espanha socorratz.

Gavaudan le Vieux: Senhor, per los. 

Et le roi de France et son cousin... Que vous portiez secours au roi d'Espagne.

Garins lo Bruns ... fo un gentils castellans de Neillac del evesquat de Puoi Sainta Maria. V. de Garin le Brun. 

Garin le Brun ... fut un gentil châtelain de Neillac, de l'évêché de Puy-Sainte-Marie.

5. Espèce, qualité.

Segle caitiu e de falsa natura.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc chantiei. 

Siècle malheureux et de fausse nature. 

Es de bona doctrina. 

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims. 

Est de bonne doctrine.

Sos cantars es de nien.

Le Moine de Montaudon: Pus Peyre. 

Son chanter est de néant.

6. Matière, état.

D'espinas coronatz

E de fel abeuratz.

(chap. D'espines coronat y de fel abeurat.) 

Folquet de Marseille: Vers Dieus.

Couronné d'épines et abreuvé de fiel.

Gentils e paura d'arnes.

P. Cardinal: Vera Vergena.

Gracieuse et pauvre d'équipement.

7. Destination.

Dona, que cuidatz faire

De mi que vos am tan?

B. de Ventadour: Quan la doss'aura. 

Dame, que pensez-vous faire de moi qui vous aime tant?

Fuy manescalc de cavalhs.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je fus maréchal de chevaux.

8. Moyen, cause, effet.

A totz degra de dolor lo cors fendre 

Del deseret del fill sainta Maria.

G. Faidit: Cascus hom. 

Le coeur devrait à tous fendre de douleur, à cause du déshéritement du fils de sainte Marie. 

De ben gran joy chantera 

Si en agues razon de que.

Saïl de Scola: De ben gran. 

Je chanterais de bien grand plaisir si j'eusse motif de quoi.

9. Temps, époque, circonstance de temps.

De mati m solia preguar.

Le Moine de Montaudon: L'autre jorn m'en. 

De matin avait coutume de me prier.

Quan non ai loc de vos vezer, 

Joi ni deport non puesc aver.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Quand je n'ai pas lieu de vous voir, je ne puis avoir joie ni satisfaction.

10. Localité, circonstance de lieu. 

Quar s'un flum d'un aut pont guardatz.

T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx. 

Car si d'un haut pont vous regardez un fleuve. 

Mas paor ai, pus aitan fort blanqueya, 

Qu'el lo veira ben de Matafelo.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn. 

Mais j'ai peur, puisque aussi fort il paraît blanc, qu'il le verra de Matefelon (Matafelon).

11. Ordre, rang.

Cant hun ve de premier issir

Pena d'auzel...

Lev ab la senestra ma

La coda so d'amon d'aval.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quant on voit du commencement sortir penne d'oiseau... on lève avec la main gauche la queue ce d'amont d'aval.

Cel que us fetz de joglar cavallier. 

T. d'Albert Marquis et de R. de Vaqueiras: Ara m digatz. 

Celui qui vous fit de jongleur chevalier.

12. Dimension, quantité, poids. 

Aitan a de lonc coma de larc.

Liv. de Sydrac, fol. 45.

A autant de long comme de large.

Lo millier... de clavels de cavals... 

Quintal de coire e d'estang.

(chap. Lo milená... de claus de caballs... Quintal de cobre y d' estañ.

Cartulaire de Montpellier, fol. 114 et 116. 

Le millier... de clous de chevaux... Quintal de cuivre et d'étain.

De, préposition romane, se traduit ordinairement par de dans les langues de l'Europe latine, mais il a quelquefois le sens exact ou approximatif d'autres prépositions, dont les principales sont:

1. A.

E 'l mostres de ginolhs, ploran, 

Cum sui sieus endomenjatz.

Alegret: Aissi cum selh qu'es. 

Et je lui montrasse à genoux, pleurant, comme je suis son serviteur inféodé.

Dona, doncx a vos mi ven,

De mas jonthas, humilmen.

Albert de Malespine: Dona, a vos. 

Dame, je viens donc à vous, à mains jointes, humblement.

Totz sols de pe. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74 bis.

Tout seul à pied. 

ANC. FR. De bataille sunt tuit apareillez. 

Chanson de Roland, p. 45.

Arbalestriers allans de pied.

Monstrelet, t. I, fol. 26.

CAT. Estar lonch temps de jonolhos.

P. de Quéralt (Queralt): Sens pus tardar. 

ESP. Los que fueron de pie cavalleros se facen.

Poema del Cid, v. 1222. 

PORT. Tanto he mais de admirar... Avia de vir ao mundo.

Man. Sev. de Faria, V. de Camoens, fol. 115 et 125. 

O navios de remo. 

J.-F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, liv. III. 

IT. Disposto son del ubidire... 

Che devria prima cercare 

Di curar mia malatia...

Jacopone da Todi, Sat. 1, 1 et 7.

2. Avec.

Say ben de peira murar.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je sais bien murer avec pierre.

Pasques, Senher sobras, 

De dos peys et de cinc pas.

Pierre d'Auvergne: Dieus, vera vida. 

Vous repûtes, Seigneur souverain, avec deux poissons et avec cinq pains.

ANC. FR.

Galyen le regardoit, car s'il se fust feint, 

Galien l'eust occiz de Haute-clere.

Roman de Galien le Rhétoré, fol. 60. 

Se li leve souvent la fache

Et les temples de l'aige rose.

Roman de la Violette, p. 120. 

Et que de mes deniers chascun d'aus rachetai. 

Roman de Berte, p. 12. 

CAT. Tot element elementat no 's simple,

Ans es compost d'un altre son contrari. 

Auzias March: Lo cinquen.

ESP. De crisma lo untaron.

V. de san Millán, cop. 4. 

PORT. Os versos... ditados de mesma natureza. 

Man. Sev. de Faria, V. de Camoens, fol. 114. 

IT. Tal che sol de la voce

Fà tremar Babilonia.

Petrarca, Canzone: O aspettata. 

Per far di marmo una persona viva.

Petrarca, Soneto: L'aspettata.

3. A cause de, par l'effet de.

Pero per fol e per musart 

Vos tenon d'esta fermalha.

Bertrand de Born: Un sirventes. 

Pourtant ils vous tiennent pour fou et pour musard à cause de ce traité.

Quant ieu denant lieys venh, 

De sa gran beutat mi senh.

Arnaud Catalan: Amors ricx. 

Quand je viens devant elle, je me signe à cause de sa grande beauté.

ANC. FR. Cent sols de forfait. L. de G. le Conquérant. 

Li dus si fu joios é liez

Del gonfanon é del congiez 

Ke l'apostoile li dona.

Roman de Rou, v. 11471. 

Que de plorer ses iols afole.

Roman de Partonopeus, t. II, p. 1. 

E sa mère encommence de la joie à plourer. 

(chap. Y sa mare escomense a plorá de alegría, goch.)

Roman de Berte, p. 6.

CAT. Si com Adam pres mal del vedat gust.

Auzias March: Si com rictat. 

ESP. Del gozo que avien de los sos oios loraban. 

(ESP. MOD. Literal: Del gozo, de la alegría, que habían : tenían de los sus ojos lloraban.)

Poema del Cid, v. 1608. 

Del mal sabor que hey non vos lo puedo decir.

Poema de Alexandro, cop. 187. 

Mas querie de fiebre yacer todo un anno.

V. de S. Domingo, cop. 21. 

PORT. Morre de pura paixão.

Man. Sev. di Faria. V. de Camoens, fol. 52. 

IT. Gloria hai del vestimento... 

Se hai gloria dell' havere.

Jacopone da Todi, Sat. 1, 5.

4. Contre.

No ns pot de mort defendre.

(chap. No mos pot de la mort defensá.)

G. Faidit: Cascus hom. 

Ne nous peut défendre contre la mort. 

Lo sanc de ton fraire, que as escampat... si clama a mi de tu.

Hist. abr. de la Bible, fol. 3. 

Le sang de ton frère, que tu as répandu... se plaint à moi contre toi.

Thesaur ab que s poguesso adjudar de lor enemix.

Liv. de Sydrac, fol. 133. 

Trésor avec quoi ils pussent s'aider contre leurs ennemis.

ANC. FR.

Ke de Rou les defende, cel felon aversaire,

É des altres Normanz, quer mult sont de mal aire.

Roman de Rou, v. 1606.

CAT. E tinch per foll qui de mort no s deffen.

Auzias March: Tal so com.

(chap. Yo ting per foll a Raynouard, perque no coneixíe la llengua valensiana, o be no la volíe coneixe.)

ESP. Jhu Xpo nos garde de tales serviciales.

Signos del juicio, cop. 36. 

PORT. Punnei eu muito en me guardar, 

Quanto en pude, de mia sennor. 

Cancioneiro do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 44.

Para o servir et ajudar del rei don Sancho seu irmão.

D. Nunes de Llião (Leão; Lião en tomos anteriores), Orig. de la ling. port., p. 72. 

IT. Ajutami da lei. Dante, Inf., 1.

5. Depuis.

Lo sinquante dia de la pascha.

Eluc. de las propr., fol. 129. 

Le cinquantième jour depuis la pâque.

D'Agen tro a Nontron.

Bertrand de Born: Quan la novella. 

Depuis Agen jusqu'à Nontron. 

ANC. FR. De la garde matinale desque à nut. 

Anc. trad. du Psautier de Corbie, ps. 129.

Requerre me feroit d'Espaigne dusqu'en Frise.

Roman de Berte, p. 47. 

CAT. Del un disapte al altre.

Consolat de la mar, c. 8. 

En pus breu temps que de vespr' a mati. 

Auzias March: En aquel temps.

ESP. Del dia que fue conde... 

Del dia que nasquieran no vieran tal tremor.

Poema del Cid, v. 1070 et 1670. 

PORT. Infancia, de 4 annos ate 7; pueritia, de 7 ate 14; adolescentia, de 14 ate 22. D. Nunes de Leão, Orig. de la ling. port., p. 132. 

IT. Del mar Tirrheno a la sinistra riva. 

Petrarca, Son.: Del mar.

6. Durant, pendant.

Que de mil ans no vos poiretz jauzir.

P. de Bussignac: Quan lo dous. 

Que pendant mille ans vous ne pourrez vous réjouir. 

No fino de dias ni de nuehtz d'ardre. 

Liv. de Sydrac, fol. 135. 

Ne cessent de brûler pendant les jours et pendant les nuits.

ANC. FR. Et ne sufri pas que oisels entamassent les cors de jurs, ni les bestes de nuiz. Anc. trad. des livres des Rois, fol. 69. 

CAT. Qu'en als no pens de dia ni de nit.

L. de Vilarosa: Sobres d'amor. 

ESP. Del noch pasan la sierra...

Ella me acorra de noch è de dia.

Poema del Cid, v. 428 et 221. 

PORT. Reparando todos de noite o que as batarias derribavão de dia... Entron de noite o rio de Surate. 

J.-FR. de Andrada, V. de D. J. de Castro, lib. 3. 

IT. Stancho nocchier di notte alza la testa 

A' duo lumi c'ha sempre il nostro polo. 

Petrarca, Canzone: Poichè per.

7. En, dans.

Fuy de seda bos obriers.

(chap. Yo vach sé bon operari de seda; obré)

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je fus bon ouvrier en soie.

Devetz me de mon dreitz mantener. 

Granet: Comte Karle. 

Vous devez me maintenir dans mon droit. 

ANC. FR. Moult fasse de bonne eure née.

Roman de la Violette, p. 58. 

Mais ne leur voult de riens la chose demonstrer. 

Roman de Berte, p. 30. 

Qui de Normendie esteit nez.

Chron. ang.-normandes, p. 190. 

CAT. Que de infant usar fas l'home vell.

Auzias March: Algu no pot.

Que la sua roba reman del tot o en partida.

Consolat de la mar, c. 44.

ESP. Que asmar cuemo iacen los mares ò de qual guisa. 

Poema de Alexandro, cop. 258. 

PORT. Costumamos de o screver, quando he vogal, de corpo pequeno. 

D. Nunes de Leão, Orig. de la ling. port., p. 174. 

IT. Queste parole di colore oscuro

Vid' io scritte al sommo d'una porta.

Dante, Inf., 3.

Ma non avete offeso d' alcuna cosa.

Boccaccio, Decameron, II, 9.

8. Entre, parmi.

Triar lo ben del mal. 

(chap. Triá lo be del mal.)

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Trier le bien d'entre le mal. 

Que trenta d'els non esperavon tres de vos.

Boniface Calvo: Ges no m'es. 

Que trente d'entre eux n'attendaient pas trois d'entre vous.

Ben ai chausit de las melhors,

Al mieu semblan, qu'anc Dieus fezes.

B. de Ventadour: Ja mos chantars. 

A mon avis, j'ai bien choisi entre les meilleures qu'oncques Dieu fît.

ANC. FR. Ke un de nos, mais ne sai ki,

Deibt hui perir, ne sait cument... 

Et asquanz d'els s'en repentirent. 

Roman de Rou, v. 9734 et 10202. 

Que il eislied de treis choses quele que il volt mielz.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 74.

CAT. Se algun personer de aquells qui contrastaran, etc.

Consolat de la mar, c. 6. 

Si qu'algu d'els no sera may tan nici.

Auzias March: Si com un rey. 

Javier Giralt Latorre, Albelda; Si qu'algu d'els no sera may tan nici.

ESP. Vos con C... de aquesta nuestra compaña... Once Moros mataba de los que alcanzaba. Poema del Cid., v. 443 et 478. 

Pocos avia y de ellos que no fuesen llorando. 

Poema de Alexandro, cop. 230.

(N. E. avia y : había “hic” : hi havia o avia occitano.)

PORT. Morendo dos inimigos trezentos... Nam falton nenhum dos nossos... Com oito mil soldados, muitos delles turcos trazidos a seu soldo. J.-F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, lib. 2. 

IT. Et un di quelli spirti disse: Vieni. 

Dante, Purgatorio, 18. 

Sì che di mille un sol vi si ritrova.

Petrarca, Canzone: Perchè la.

9. Par.

Anc mos ostaus petitz 

No fon d'els envazitz.

Giraud de Borneil: Per solatz. 

Jamais mon hôtel petit ne fut envahi par eux. 

Ni ges d'armas Galvains plus non valia.

Aimeri de Peguilain: Ara par ben. 

Ni Gauvain ne valait pas plus par les armes. 

ANC. FR. De co fuist atint de la justice du roi.

L. de G. le Conquérant, 11. 

CAT. Cell qui d'amor del tot no s leixa vencre.

Auzias March: Los ignorants. 

ESP. E escribió la cuenta, ca de cor la sabia. 

Poema de Alexandro, cop. 1637. 

PORT. Se sempre en verso humilde celebrado 

Foi de mi vosso rio alegremente... 

Promettido lhe esta dó l'ado eterno. 

Camoens, Os (Lusidias) Lusiadas, 1, 4 et 28. 

IT. Difeso 'ntorno d'un bel fiumicello. 

Dante, Inf., 4.

10. Pour, afin de.

Cautz de tort far e de caritat frez.

P. Cardinal: D'un sirventes.

Chauds pour faire tort et froids pour charité.

Ja de far un nou sirventes

Non quier autre ensenhador.

G. Figueiras: Ja de far. 

Jamais, afin de faire un nouveau sirvente, je ne demande autre maître.

Mas amors vens tota causa

Que m venquet de lieys amar.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Mais amour dompte toute chose qui me vainquit pour elle aimer.

Si alcuns condempnat sera d'enjurias.

Cartulaire de Montpellier, fol. 14. 

Si aucun sera condamné pour injures.

ANC. FR.

Pour avoir plus d'espace de leur chose arréer. 

Roman de Berte, p. 31. 

Pais de venir è pais d'aller.

Roman de Rou, v. 556. 

CAT. Que te mala carrera

De cambiar son estat en maior.

Auzias March: So m pren. 

ESP. Calzó s las espuelas de cabalgar ligeras.

Poema de Alexandro, cop. 616. 

PORT. Os instrumentos de guerra. 

J. FR. de Andrada, V. de D. J. de Castro, lib. 3. 

IT. E 'l nimico il cor m'appanna

Da veder la ragion mia.

Jacopone da Todi, Sat. 1, 7.

Di se medesimi dubitando, non ardivano ad ajutarlo.

Boccaccio, Decameron, II, 1.

11. Sur, touchant.

Ni enves lieis de nulha re contendre.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

Ni envers elle disputer sur aucune chose. 

Aissi cum es bella sil de cui chan.

G. de Saint-Didier: Aissi cum es. 

Ainsi comme est belle celle touchant qui je chante. 

ANC. FR. Ses paroles que il ad de mei parled.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 79. 

CAT. Per que d'amor yo mal ja no diria.

Auzias March: Ja tots mos. 

ESP. De un confessor sancto quiero fer una prosa.

V. de S. Domingo, cop. 1.

Non farian de Achiles tan longa ledania (harían, Aquiles, larga, letanía)

Se sopiessen en él alguna cobardia. (supiesen, cobardía)

Poema de Alexandro, cop. 58. 

PORT. Boas novas que me dais de Affonso de Rojas. 

J. FR. de Andrada, V. de D. J. de Castro, liv. 3. 

IT. A ragionare di donne.

(chap. A enraoná de dones; parlá, raoná.)

Boccaccio, Decameron, IV, 3.

De dans le sens de QUE, après un terme de comparaison.

Cor plus tost d'una sajeta d'arc.

Bertrand de Born: Non estarai. 

Court plus vite qu'une flèche d'arc. 

ANC. FR. Se vous estes de moi plus biele.

Roman de la Violette, p. 150.

CAT. Les coses avenir sempre de les presents mostren esser millors.

Trad. de Quinte-Curce, liv. I, c. 4.

ESP. Que non podrie contarlos de mi mucho meior.

V. de san Millán, cop. 315. 

PORT. E pero vos amo mais d'outra ren.

Cancioneiro do coll. dos nobres, fol. 94.

IT. Monaca non avea, che molto più savia non fosse dì lei.

Boccaccio, Decameron, III, 1.

DE a quelquefois un sens partitif et devient une sorte d'article indéfini.

Ieu 'n sai de tals qu'amon dezeretar 

Mais Crestias que Sarrazis fellos.

Pons de Capdueil: So qu'hom plus. 

J'en sais de tels qui aiment mieux déshériter les Chrétiens que les Sarrasins félons.

Anet querre d'aiga Maria.

Trad. d'un évangile apocryphe.

Marie alla chercher de l'eau.

De favas a desgranar 

E de notz a escofelar.

(chap. De fabes o faves a desgraná y de anous a desclofá; o be partí la clasca.)

La desclofadora es la máquina que se fa aná per a desclofá, traure lo clofo, de les ameles, armeles.

Marcoat: Mentre.

Des fèves à égrainer et des noix à écaler.

Il sert parfois à lier au mot qu'il régit la qualification exprimée par le mot qui précède.

Aquela bestia d'ome... Diable de gens son. 

Leys d'amors, fol. 142.

Cette bête d'homme... Diables de gens sont.

DE, entre deux substantifs identiques, donne au premier la force et le sens du superlatif.

Saphir... peyra es de las peyras. (N. E. como en rey de reyes.)

Eluc. de las propr., fol. 192. 

Saphir... est la pierre des pierres.

Quelquefois, quand il régit un substantif, DE lui donne une valeur d'adjectif, qui modifie le substantif précédent.

Car vos etz coms de valor e de sen, 

E coms de joy, e coms d'abelhimen.

B. d'Allamanon: Un sirventes. 

Car vous êtes comte de valeur (vaillant) et de sens (sensé), et comte de joie (joyeux), et comte de grâce (gracieux).

DE, placé devant des mots avec lesquels il présente un sens absolu, concourt à former des adverbes composés.

- Avec un substantif.

De cor l'en prec e creza m'en, si 'l play.

B. de tot lo mon: Be m'agrada.

Je l'en prie de coeur (cordialement) et qu'elle m'en croie, s'il lui plaît.

- Avec un adjectif.

Sapias de certan... Dic de certan.

(chap. Sapies de sert; sápigues en seguridat. Dic de sert.)

Traité de l'Arpentage, ch. 38. 

Sachez certainement... Je dis pour certain.

Cum cel qui er

Visquet, mor hui de leu.

B. Zorgi: Ben es adreigz. 

Comme celui qui vécut hier, meurt aujourd'hui promptement.

Après le verbe esser, cette préposition concourt à former diverses locutions:

De proeza e de valor fui. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je fus de prouesse (preux) et de valeur (vaillant).

Tut son d'un sen, d'un cor e d'un albire.

P. Cardinal: Tot atressi. 

Tous sont de même sentiment, de même coeur, et de même avis.

S'aiso es de dir, be us dirai.

(chap. Si aixó es de di, be tos diré.)

V. de Guillaume de Cabestaing.

Si cela est à dire, je vous dirai bien.

De, placé immédiatement à la suite d'adverbes, de prépositions, sert aussi à former des prépositions composées.

No m'acuelh pres de se.

B. de Ventadour: Pus mi preiatz. 

Ne m'accueille auprès de soi. 

Que res non y aia part en me, 

Mas vos sola, foras de Dieu.

Arnaud de Marueil: Totas bonas. 

Que rien n'y ait part en moi, excepté vous seule, hors de Dieu.