Mostrando entradas con la etiqueta tabáns. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta tabáns. Mostrar todas las entradas

domingo, 27 de diciembre de 2020

JORNADA OCTAVA. NOVELA SÉPTIMA.

JORNADA OCTAVA. NOVELA SÉPTIMA.

Un escolá vol a una Siñora viuda, que, enamorada de un atre, una nit de ivern lo fa assentás damún de la neu esperánla, y ell, después, tot un día de mijáns de juliol la fa está despullada a una torre exposta a les mosques, als tabáns y al sol que bade les roques.

Mol sen habíen enrit les siñores del desgrassiat de Calandrino, y mes sen hagueren enrit encara, pero se van enfadá al vore que tamé li preníen los capóns los mateixos que li habíen furtat lo gorrino. La reina li va maná a Pampinea que contare la seua; y ella va escomensá aixina:
Caríssimes siñores, moltes vegades passe que les artimañes són vengades en atres artimañes. Natros mon ham enrit mol (en moltes historietes contades de les burles que han sigut fetes, de les que cap vengansa que se haigue pres se ha contat; pero yo enteng contátos lo que li va passá a una consiudadana nostra, que la seua burla, al sé burlada, casi va pagá en la mort; y escoltáu no tos dixará de sé útil perque aixina milló ton guardaréu de enfótreton dels atres y mostraréu bon juissi.
No han passat encara mols añs desde que va ñabé a Florencia una jove hermosa de cos y altanera de ánim y de linaje mol noble y en los bens de la fortuna convenienmen abundán, que se díe Elena. Esta, habénse quedat viuda may mes va volé casás, habénse enamorat de ella, a elecsió seua, un jove cortés y ben plantat. Olvidán datres preocupassións, en la ajuda de una criada seua de la que sen fiabe mol, moltes vegades en ell se donáen bona vida.
Va passá an este tems que un jove de nom Rinieri, home noble de la nostra siudat, habén estudiat mol tems a París no per a vendre después la seua siénsia a granel com fan mols, sino per a sabé la raó de les coses y los seus motius (lo que mol be li sente a un noble) va torná de París a Florencia. Allí, mol honrat tan per la seua noblesa com per la seua siénsia, vivíe com un siñó. Pero com passe moltes vegades que lo que mes entenimén de les coses profundes té, mes fássilmen se dixe enchampá per l´amor, aixó li va passá an este Rinieri. Habén anat ell un día a una festa, dabán dels seus ulls se li va ficá esta Elena, vestida de negre com van les nostres viudes, plena de tanta hermosura al seu juissi, y de tanta amabilidat com cap atra li habíe paregut vore; y va pensá que podríe dís felís lo qui puguere tíndrela despullada als seus brassos. Y una vegada y un atra miránla dissimuladamen, y sabén que les coses grans y pressioses no se poden conseguí sense traball, va dessidí ficá tot lo seu esfors y tota la seua solissitut en agradála, per a conseguí lo seu amor, y después pendre possesió de ella. La jove Siñora, que no teníe los ulls ficats al infern sino que, mol segura de ella y hasta mes de lo que ere, movén los ulls en arte mirabe al voltán y enseguida vee al que la mirabe, y acatánsen de les mirades de Rinieri, enriénsen per a sí mateixa, va di: - No hauré vingut avui aquí en vano, si no me equivoco, hay pessigat un pavo pel nas. Y escomensán a mirál alguna vegada en la coeta del ull, se les ingeniabe en demostráli que se ocupabe de ell, o pensán per atra part que cuan mes atraguere y prenguere en los seus encáns, la seua hermosura ere de mes alt preu. Lo sabut, dixán apart los pensaméns filosófics, va portá tot lo seu ánim cap an ella; y creén que li agradabe, preguntán quina ere la seua casa, va escomensá a passá per dabán de ella, excusán en diferentes raóns aquelles anades y vingudes. La Siñora, vanagloriánse de alló, fée vore que lo mirabe de bona gana, per lo que ell, trobán la manera, se va arrimá a la seua criada y li va descubrí lo seu amor, demanánli que en la seua Siñora obrare de tal manera que ell puguere obtíndre la seua grássia. La criada va prometre mol y lay va di a la seua Siñora, y ella, énriénsen mol va di:
- ¿Has vist aón ha vingut este a pédre lo servell que ha entrenat a París? Pos venga, donémli lo que va buscán. Li dirás, cuan te parlo un atra vegada, que yo lo vull mes an ell de lo que ell me vol a mí; pero que ting que guardá la meua honra per a portá lo cap ben alt; per naixó, si es tan sabut com diu, té que vóldrem mes.

¡Ay desgrassiada, desgrassiada! No sabíe ella, siñores meues, lo que es ficás a provocá als escolás. La criada, al trobál, va fé lo que la seua Siñora li habíe manat. Lo estudiós, contén, va passá a rogatives mes caluroses y a escriure cartes y a enviá regalos, y tot ere asseptat, pero en recompensa no veníen mes que vagues respostes; y de esta guisa lo va tindre mol tems donánli llargues. Al cap de un tems, habénli ella contat tot al seu amán y habénse ell enfadat en ella alguna vegada y sentit sels, per a féli vore que equivocadamen sospechabe de ella, solissitánla mol lo escolá, li va enviá a la seua criada, que li va di que ella no habíe tingut ocasió may de fé res que an ell li agradare, después de que lo habíe assegurat del seu amor, pero que, per a les festes de Nadal que se arrimaben, esperabe pugué está en ell; la nit siguién a la festa, si ell volíe, podíe acudí al seu pati, aon ella aniríe a buscál tan pronte com puguere.

Lo escolá, mes contén que un chiquet en sabates noves, a la hora ordenada sen va aná a casa de la Siñora, y portat per la criada a un pati, tancánlo a dins, allí va escomensá a esperá a la Siñora. La Siñora, habén aquella nit fet víndre al seu amán y habén sopat en ell, li va contá lo que volíe fé aquella nit, afegín: - Y podrás vore cuán y quin es l´amor que li ting y hay tingut an aquell del que has tingut sels.

Estes paraules les va escoltá lo amán en gran contén de ánim, dessichós de vore en obres lo que la Siñora en paraules li donabe a entendre. Lo día abáns habíe nevat mol, y tot estabe tapat de neu; lo escolá fee poc que estabe al pati cuan va escomensá a tremolá de fret, pero esperán calentás después, u soportabe en passiénsia.
La Siñora li va di al seu amán al cap de un rato:

- Anem a la alcoba y desde una finestra mirem lo que fa eixe de qui has tingut sels, y lo que li contestará a la criada, que la hay enviat a parlá en ell. Sen van aná, pos, cap a la habitassió y se van assomá a una finestreta, y veén sense sé vists, van escoltá a la criada parlá en lo escolá y di:

- Rinieri, la meua Siñora es la dona mes trista que may ha ñagut, perque esta nit ha vingut un dels seus germáns y ha estat mol rato parlán en ella, y después va voldre sopá en ella y encara no sen ha anat, pero crec que sen anirá pronte; y per naixó no ha pogut víndre ella encara, pero ya vindrá llugo; te demane que no te fastidio massa lo esperá.

Lo escolá, creén que ere verdat, va contestá:

- Dísli a la meua Siñora que no se preocupo de mí hasta que pugue víndre a buscám, pero que u faigue tan pronte com pugue.

La criada, tornán cap a dins, sen va aná a dormí.

La Siñora, entonses, li va di al seu amán:

- Be, ¿qué dius?, ¿creus que yo, si lo vullguera com tú te penses, lo dixaría allí baix carpidet?

Y dit aixó, en lo seu querido, que ya estabe mes contén, sen van aná cap al llit, y mol rato van está chalán, enriénsen del pobre escolá y enfoténsen dell. Lo escolá, donán voltes per lo pati, se movíe per a calentás y no teníe aón assentás ni aón amagás de la serena, y maleíe lo llarg entretenimén del germá de la Siñora, y tot lo que sentíe pensabe que ere una porta que la Siñora obríe, pero esperabe en vano.
Ésta, prop de la mija nit, están en lo seu amán, li va di:

- ¿Qué penses, alma meua, del nostre escolá? ¿Qué te pareix mes gran, la seua sabiduría o l´amor que yo li ting?, ¿fará lo fret que li estic fen passá eixísseli del pit lo que en les meues paraules li va entrá?

Lo querido va contestá:

- Cor meu, aixina com tú eres lo meu be y lo meu descáns y tota la meua esperansa, aixina soc yo les teues.

- Pos - díe la Siñora - bésam mil vegades per a vore si dius la verdat. Lo amán, abrassánla y apretán fort, no mil sino sen mil vegades la besabe. Después de un bon rato, va di la Siñora: - ¡Ah!, eixequémos y anem a vore si se ha apagat lo foc en lo que este amán meu cada día me escribíe que estabe ruén.

Y eixecánse, a la finestreta se van assomá, y mirán cap al pati van vore al escolá ballán una tarantela al so del castañolejá de dens, que per la gran gelada ere tan saltejada y rápida que may habíen vist cosa igual. Entonses va di la Siñora:

- ¿Qué dius, la meua dolsa esperansa?, ¿te pareix que sé fé ballá als hómens sense música de trompetes y cornamusses?

A lo que lo amán va contestá:

- Siñora meua, sí que ne saps.

Va di la Siñora:

- Vull que baixem hasta la porta, tú te estás callat y yo li parlaré y sentirem lo que diu, y pot sé que encara mos divertigam mes que de sol vórel.

Y obrín la alcoba en cuidadet van baixá a la porta. Allí, sense obríla, la Siñora en veu baixa, per la gatera, lo va cridá. Lo escolá, al sentís cridá, va alabá a Deu, creénse massa pronte que anabe a entrá a dins, y arrimánse a la gatera, va di:

- Aquí estic, Siñora; obríu per Deu, que me mórigo de fret. La Siñora va di:

- ¡Ah, sí, que ya sé que eres un geleres! y tamé que lo fret es mol gran perque ha caigut una mica de neu. Be sé yo que a París ne ñan de mol mes grans. No puc obrít encara perque este germá meu, que ahí per la nit va víndre a sopá en mí, no sen va encara; pero sen anirá pronte, y vindré en seguida a obrít. Acabo de separám dell en molta faena per a víndre a consolát y que la espera no te enfado.

Va di lo escolá: - ¡Ah, Siñora!, tos demano, per Deu, que me obrigáu, per a que puga está a dins abrigat, perque fa un ratet ha escomensat a caure la nevada mes espessa del món, y encara neve; y yo tos esperaré ahí tot lo que vullgáu.

Va di la Siñora: - ¡Ay, dols be meu, que no puc, que esta porta fa tan soroll cuan se obri que fássilmen la sentiríe mon germá si la obriguera!, pero vull aná a díli que sen vaigue per a que yo puga torná a obrít.
Va di lo escolá: - Pos anéuhi pronte, y tos rogo que faigáu ensendre una bona fogata per a que, en cuan entra, puga calentám, que hay agarrat tal geló que apenes me séntigo.
Va di la Siñora: - Assó no pot sé, si es verdat lo que me has escrit moltes vegades de que estás ensés per lo meu amor; pero estic segura de que ten enfots de mí. Ara ving; espéram y aguanta. Lo amán, que u sentíe tot, chaláe mol, y tornán al llit en ella, poc van dormí aquella nit, que casi tota la van passá en plaés y en burles al escolá.
Lo desgrassiat escolá, convertit en sigüeñaper lo fort castañolejá de dens que teníe, donánsen cuenta de que sen enfotíen de ell, moltes vegades va tratá de obrí la porta y va mirá a vore si per algún atre puesto podíe eixí; y no veén cóm, com un león engabiat maleíe lo mal tems, la maldat de la dona, la durassió de la nit y la seua propia simplesa; y mol cabrejat contra nella, l´amor que li teníe de repén se va cambiá en cruo y amarg odio, y pensáe moltes coses en les que vengás. Pero la nit, después de molta y llarga espera, va dixá pas al día y va escomensá a apareixe l´alba; la criada, avisada per la Siñora, baixán, va obrí lo pati, y mostrán sentí compassió dell li va di:
- ¡Malaventura tíndre lo que va víndre anit! Tota la nit te ha tingut velán y ha fet que te congelos: ¿pero saps?, préntu en calma, que lo que esta nit no ha pogut sé un atra vegada sirá. Lo escolá, com a sabio que sap que de res servixen les amenasses mes que per a armá al amenassat, va tancá al seu pit lo que la seua destemplada rabia tratabe de gitá fora o foragitá, y en veu tranquila, sense mostrás gens enfadat, va di:

- En verdat que hay passat la pijó nit que hay tingut may, pero be hay vist que de aixó la Siñora no ne té cap culpa, perque ella mateixa va baixá hasta la porta a excusás y a consolám; y com dius, lo que esta nit no ha sigut un atra nit sirá; encoméndam an ella y quédat en Deu.

Y del tot carpit, com va pugué sen va entorná a casa. Allí, cansat y mort de son, se va aviá al llit y se va despertá casi paralisat de brassos y cames; per lo que, envián a buscá un meche, li va contá lo fret que habíe passat, y ell va fé lo possible per a recuperáli la salut. Los meches, en grandíssimes y rápides cures lo van ajudá, poc tems después van pugué curáli los ñirvis y fé que se relajare; y si no haguere sigut jove y arribabe bon tems, mol haguere tingut que soportá; pero tornán a está sano y fresc, guardánse a dins lo seu odio, se mostrabe mol mes que may enamorat de la viuda.
Va passá después de sert tems, que la fortuna li va proporsioná la ocasió de satisfé lo seu dessich al escolá. Perque habénse enamorat de un atra dona lo amán de la viuda (sense tíndre cap considerassió al amor que ésta li teníe), ella en llágrimes y amargó se consumíe; pero la seua criada, que gran llástima teníe della, no trobán lo modo de apartála del doló per lo amán perdut, veén al escolá que de la manera acostumada passabe per lo barri, va tindre un pensamén, y va sé que se podríe obligá al amán de la seua Siñora a vóldrela com abáns fée en alguna operassió nigromántica y que en alló lo escolá habíe de sé un gran maestre; y lay va di a la Siñora. Ella, sense pensá en que, si lo escolá haguere sabut de nigrománsia la haguere fet aná en lo seu propi profit, va escoltá les paraules de la criada y en seguida li va di que li preguntare si volíe féu y en seguridat li prometiguere que, en recompensa, ella faríe tot lo que ell vullguere.
La criada va fé la embajada be y diligenmen, y sentínla lo escolá, tot contén va di:
- Alabat sigues, Deu meu; ha arribat lo momén en que en la teua ajuda podré castigá an eixa dona roína per la mala passada que me va fé en pago del gran amor que li tenía. Y li va di a la criada:

- Dirás a la meu Siñora que no patixgue per naixó, que si lo seu querido estiguere a la India lo faría yo víndre rápidamen a demanáli grássia de lo que contra lo seu gust haguere fet. Lo que té que fé lay diré an ella cuán y aón mes li vaigue be, y díslay aixina y confórtala de la meua part. La criada va doná la resposta y se quedá en vores los dos a Santa Lucía del Prado. Acudín allí la Siñora y lo escolá, y parlán ells dos sols, sense enrecordássen ella de que casi lo habíe portat an ell a la mort, li va contá ubertamen totes les seus coses y lo que dessichabe, y lay va rogá per la seua salvassió; y lo escolá li va di: - Siñora, es verdat que entre les demés coses que yo vach adependre a París conte la nigrománsia, y sé be de lo que es capás; pero com ofén mol a Deu, había jurat no ficála may en práctica ni per a mí ni per a datres. Pero es verdat que l´amor que tos ting es tan fort que no sé negám a res que vullgáu manám; y per naixó, encara que haiga de aná a la casa del diable, estic disposat a féu ya que u voléu. Pero tos hay de advertí de que es una cosa mes molesta de fé de lo que pensáu, y mes cuan una dona vol recuperá l´amor de un home o un home lo de una dona, perque aixó no pot féu mes que la mateixa persona a qui li interesse, y per a féu fa falta que qui u faigue sigue de ánim valén perque ña que féu de nit y a puestos solitaris y sense cap compañía, y estes coses no sé si estéu disposada a féles. A lo que la Siñora, mes enamorada que prudén, va contestá:

- Amor me espoleje de tal manera que no ña res que no faiguera per a recuperá an aquell que me ha abandonat; pero, si vols, dísme en qué ting que sé valenta. Lo escolá, que en mal pel teníe la coa marcada, va di: - Siñora, yo tindré que fé una imache de estañ en lo nom de aquell al que dessicháu recuperá, y cuan to la envía, cuan estigue la lluna menguán, tos hau de bañá en ella set vegades a un riu de aigüas clares y corréns, completamen despullada y sola a la hora del primé son, y después, están aixina despullada, teníu que pujá a un abre o a la punta de una casa deshabitada: y mirán cap a lo nort en la imache a la ma, set vegades diréu unes paraules que tos donaré escrites, y cuan les haigáu dit, vindrán cap a vos dos mossetes de les mes hermoses que may haigáu vist, y tos saludarán y tos preguntarán qué voléu que faiguen. An estes los hau de di be y plenamen los vostres dessichos; y guardáutos de di una cosa per un atra; y cuan u haigáu dit, elles sen anirán y vos podréu baixá al puesto aon haigáu dixat les vostres robes, vestítos y torná a casa. Y hau de tindre per sert que abáns de mija nit del día siguién lo vostre amán, plorán, vindrá a demanátos grássia y perdó; y sabéu que desde aquell momén no tos dixará may per cap atra. La Siñora, sentín estes coses y creénseles en completa fe, pareixénli que ya casi teníe en brassos al seu amán, ya mich contenta, va di: - No tos preocupéu, que estes coses aixina les faré; y per an aixó ting una terra cap a lo Valdarno de dal, que está bastán prop del riu, y com ya estam al juliol, sirá mol agradable bañás de nit. Y tamé men enrecordo que no mol lluñ del riu ña una torreta deshabitada a la que, per unes escales de fusta de castañé que ñan allí, pujen alguna vegada los pastós a un terrat, per a vore si descubrixen desde allí dal los seus animals perduts, un puestet mol solitari y a desmá al que yo pujaré, y allí espero fé lo que manéu. Lo escolá, que mol be coneixíe lo puesto de la Siñora y la torreta, contén de assegurás de la seua intensió, va di:

- Siñora, yo no hay estat may an eixes comarques, y per naixó no conec la terra ni la torreta; pero si es tal com diéu no pot ñabé res milló al món; y per naixó, cuan sigue oportú tos enviaré la imache y la orassió; pero mol tos rogo que, cuan haigáu satisfet lo vostre dessich y veigáu que tos hay servit be, que ton enrecordéu de cumplí la promesa que me hau fet. A lo que la Siñora li va contestá que u faríe sense falta; y despedínse de ell sen va entorná cap a casa. Lo escolá, alegre de que lo seu plan puguere portás a efecte, va fé una imache y va escriure un invento seu en ves de una orassió; y cuan li va pareixe la va enviá a la Siñora, y va maná díli que a la nit siguién sense mes tardá habíe de fé lo que li habíe dit; y después, en secreto, en un criat seu sen va aná a casa de un amic que vivíe mol prop de la torre, per a pugué fé lo seu proyecte.
La Siñora se va ficá en camí en la seua criada, y al arribá la nit, fen vore que sen anabe a dormí, va enviá a la criada al llit, y a la hora del primé son, eixín de casa en silensio, sen va aná cap a la torreta de la ribera del Arno, y mirán mol al seu voltán, no veén ni sentín a dingú, se va traure tota la roba y la va amagá a una malea, se va bañá en la imache set vegades y después, tota despullada, en la imache a la ma cap a la torreta que sen va aná. Lo escolá, que a la caiguda de la nit, en lo seu criat entre los saúcs y datres ábres prop de la torre se habíen amagat, habíe vist totes aquelles coses, pasán ella ben prop despullada, y veénla en la blancó del seu cos vénse la oscurina de la nit, y miránli les mamelles y datres parts del cos, y veénles hermoses y pensán cóm estaríen al cap de poc tems, va sentí una mica de llástima per nella; y per atra part, lo agulló de la carn lo va assaltá y va fé eixecás al que estabe acachat, y lo animabe a eixí del amagatall y aná cap an ella y fé lo seu gust; y va está a pun de sé vensut. Pero enrecordánsen de quí ere ell y quina va sé la ofensa ressibida, ensenénse pel odio, foragitán la compassió y la fam carnal, va mantindre firme lo seu propósit y la va dixá aná. La Siñora, puján a la torre y girada cap al nort, va escomensá a di les paraules que lo escolá li habíe escrit. Ell, después, va entrá a la torreta, silensiosamen y poc a poc va apartá la escala per la que se pujabe al terrat aon la Siñora estabe, y después va esperá a vore qué díe y fée ella.
La Siñora, set vegades dites les seues orassións, va escomensá a esperá a les dos mossetes y tan llarga va sé la espera que, sense contá en que sentíe molta mes fresca de la que haguere volgut, va vore apareixe la aurora; per lo que, trista de que no haguere passat lo que lo escolá li habíe dit, se va barruntá: «Temó ting de que éste haigue volgut donám una nit com la que yo li vach doná an ell; pero si per naixó me ha fet aixó mal ha sabut vengás perque no ha sigut ni la tersera part de llarga de lo que va sé la seua; sense contá en que lo fret va sé de un atra classe».

Y per a que lo día no la agarrare allí, va voldre baixá de la torreta, pero se va trobá en que la escala no estabe al seu puesto. Entonses, casi com si lo món fallare daball dels seus peus, se li va escapá tot lo valor; y, vensuda, va caure sobre la terra apissonada de la torre. Y cuan li van torná les forses, va escomensá a plorá y a queixás, y veén be que alló teníe que sé obra del escolá, va escomensá a arrepentís de habél ofengut, y después de habéssen fiat massa de aquell al que mereixcudamen habíe de tíndre per enemic: y en aixó va passá mol tems. Después, mirán si ñabíe alguna manera de baixá y no veénla, va torná a plorá y va tindre un amarg pensamén, diénse an ella mateixa:

«Oh, desgrassiada, ¿qué dirán tons germáns, los teus paréns y veíns y en general tots los florentíns cuan sápiguen que te han trobat despullada? La teua honestidat se vorá que ere falsa; y si an estes coses vullgueres trobá excuses mentiroses (que ne ñauríen), lo maleít escolá, que sap tots los teus assuntos, no te dixaré di mentires. ¡Ay, misserable, que a un tems haurás perdut al mal volgut jove y lo teu honor!»

Y después de aixó va sentí tanta doló que va está a pun de aventás desde la torre an terra; pero habén ya eixit lo sol y arrimánse ella un poc mes a una de les parts del muro, mirán a vore si algún pastoret per allí en lo seu ramat se atansabe al que puguere ella enviá a buscá la seua criada, va passá que lo escolá, habén dormit una mica a unes boches, al despertá la va vore, y ella an ell; y lo escolá va di: - bon día, Siñora, ¿han vingut ya les mossetes?
La Siñora, véenlo y escoltánlo, va torná a plorá fort y li va rogá que vinguere prop de la torre per a que ella puguere parláli. Lo escolá va sé en aixó mol cortés. La Siñora, tombánse de morros al terrat, sol assomabe lo cap al canto, y plorán li va di:
- Rinieri, si yo te vach fé passá una mala nit, pots está segú de habét vengat, perque encara que estem al juliol, están despullada y bañada me hay pensat que me congelaba esta nit; sense contá en que hay plorat tan lo engañ que te vach fé y la meua inossénsia en créuret que es maravilla que los ulls no me haiguen caigut de la cara. Y per naixó te rogo, no per amor a mí, a qui no tens que vóldre, sino per amor teu, que eres noble, que te contentos, en vengansa de la injuria que yo te vach fé, en lo que hasta este pun me has fet, y fes que me donon la roba y que puga baixá de aquí, y no vullgues tráurem lo que después, encara que vullgueres, no podríes tornám, es a di, la meua honra; que, si aquella nit te vach privá de está en mí, sempre que vullgues puc tornáten sen per una. Que aixó sigue prou, y com a home valerós ya te has pogut vengá y mu has fet vore; no vullgues probá les teues forses en les de una dona: cap glória es per a un águila habé vensut a un colom; aixina pos, per l'amor de Deu y per lo teu honor, tíngues compassió de mí.

Lo escolá, en lo ánim du, pensán en la injuria ressibida y veénla plorá y rogáli, sentíe plaé y al mateix tems cárrec de consiénsia. Va contestá:

- Doña Elena, si les meues plegaries, que en verdat no vach sabé bañá en llágrimes ni fé rogs melosos com tú saps fé los teus, me hagueren valgut, la nit que al teu pati ple de neu me moría de fret, si me hagueres resguardat una mica de la gelada, fássil me siríe ara escoltá los teus; pero si tan te ocupes ara del teu honor, y te es tan du lo está aixina despullada, eleva estes súpliques an aquell en lo que estáes despullada aquella nit que be recordes, sentín cóm yo caminaba pel teu pati castañolejánme les dens y poteján la neu, y féste ajudá per nell, féste per nell traure la roba, demánali an ell la escala per aon baixá, fica an ell lo cuidado del teu honor, aquell per lo que ara y atres mil vegades no has dudat en ficál en perill. ¿Cóm es que no lo crides per a que vingue a ajudát? ¿Y a quí li correspón mes que an ell? Eres seua: ¿y qué guardará o cuidará si no te guarde y te ajude a tú? Crídal, abatuda, y proba si l´amor que li tens y la teua sabiduría jun en la seua poden librat de la meua tontería; están en ell li vas preguntá qué li pareixíe mes gran, la meua simplesa o l´amor que li teníes. Y no me faigues ara cortessía de lo que no dessicho ni podríes negámu si u vullguera; guarda per al teu amán les teues nits, si es que ixes de aquí viva; són teues y seues: yo ne vach tindre prou en una y me baste habé sigut burlat una vegada. Y ara, fen aná la teua astússia al parlá, te les ingenies en alabám per a conquistá la meua benevolénsia y me crides noble y valén, y caviles per a que yo, com a magnánim, me abstinga de castigát la teua maldat; pero les teues paraules no me oscurixen ara los ulls del intelecto, com van fé abáns les teues desleals promeses; yo me coneixco, y sobre mí mateix no vach adependre tan mentres estaba a París de lo que tú me vas fé sabé en una nit de les teues. Pero presuposán que yo fora magnánim, no eres tú de aquelles en les que la magnanimidat tingue que mostrá los seus efectes: lo cástic en les fieres salvaches com eres tú té que sé la mort, mentres en los hómens té que bastá lo que tú has dit. Per lo que, encara que yo no siga cap esparvé, sabén que tú eres no colom sino escursó venenós, com a antic enemic, en tot lo odio y en tota la forsa te hay de perseguí; y aixó que te fach no pot dís vengansa sino mol milló cástic, perque la vengansa té que sobrepassá a la ofensa y aixó no arribe ni a igualála; per lo que, si yo vullguera vengám mirán en quín perill vas ficá la meua vida, no me bastaríe tráuret la vida ni atres sen iguals a la teua, perque sol mataría a una femella roína. ¿Y per qué dimonis, si traus la teua cara, a la que uns pocs añs espentolarán plenánla de arrugues, eres mes tú que consevol triste criada? ¡Y no va quedá per tú fé morí a un home valerós, com me has cridat poc antes, esta vida encara podrá en un día sé mes útil al món que sen mil iguals a la teua podrán mentres lo món duro! Adependrás ara en este doló que patixes qué es maltratá als hómens que tenen algún sentimén, y qué es maltratá als estudiosos, y te donará materia per a no caure may mes en tal locura, si ne ixes de esta. Pero si tens tan gran dessich de baixá, ¿per qué no te avíes de ahí dal? Y en un pun, en la ajuda de Deu, trencánte lo coll, ixirás del doló en lo que te pareix está y me donarás la alegría mes gran del món. No te diré res mes ara: tan vach pugué yo que hasta ahí te vach fé pujá; apáñateles ara per a baixá, tal com te vas enfotre de mí.

Mentres lo escolá díe aixó, la desgrassiada dona plorabe continuamen y lo tems passabe, puján mes alt lo sol. Pero cuan va vore que callabe, va di: - ¡Ah!, cruel, si tan dura te va sé aquella nit y te pareix lo meu pecat tan gran que no poden móuret a compassió ni la meua jove hermosura ni les amargues llágrimes ni los humils rogs, que te mogue al menos algo lo habém ressienmen confiat a tú y descubert tots los meus secretos, en los que hay donat lloc al teu dessich de pugué fém coneixedora de la meua culpa, com sigue que si no me haguera fiat yo de tú cap vía teníes per a pugué vengát, lo que mostres habé dessichat en tanta ardó. ¡Ah!, dixa la teu ira y perdónam ya: estic disposada, si me perdones y me dixes baixá de aquí, a abandoná del tot al desleal jove y tíndret a tú sol per amán y per siñó, per mol que aburrixques la meua bellesa, mostrán que es curta y poc valiosa: com la de les demés, digna es de estima, encara que sol fore perque la vanidat y lo joc y lo plaé són propis de la juventut dels hómens, y tú no eres vell. Y encara que cruelmen me estás tratán, no puc creure per naixó que vullgues vorem morí de mort tan deshonrosa com siríe aventám desde aquí dal com una desesperada dabán dels teus ulls, als que, si no eres entonses ya mentirós com u has sigut ara, tan los vach agradá. ¡Ah! Apiádat de mí, per Deu, lo sol escomense a calentá massa, y com la fresca de esta nit me va ofendre, aixina la calina escomense a molestám mol. A lo que lo escolá, que per divertís li donabe conversa, va contestá:
- Siñora, la teua confiansa no se ha ficat ara en les meues mans perque sentigueres amor per mí sino per a recuperá lo que habíes perdut, y per naixó sol mereix un mal mes gran; y mal creus que sol este camí me se oferíe per a la dessichada vengansa. Ne tenía datres mil, y mil trampes en fé vore que te volía te había parat daball dels peus, y poc tems ere pressís per a que per nessessidat (si aixó no haguere passat) hagueres caigut a una de elles y en mes doló y vergoña del que ara sens; y vach seguí este no per a donát cap ventaja, sino per a contentám mes pronte. Y si totes me hagueren fallat no me fallaríe la ploma, en la que tals y tantes coses haguera escrit de tú y de tal manera que, enteránte tú de elles (que ten enteraríes, segú), hauríes dessichat no habé naixcut mil vegades al día. La forsa de la pluma es mol mes gran de lo que creuen aquells que en lo seu coneiximén no la han experimentat. Juro dabán de Deu (y aixina ell me consedixque acabá esta vengansa com la hay escomensat) que hauría escrit de tú coses que no sol dabán de atres persones, sino tú mateixa te avergoñiríes, te hauríes tret los ulls per a no vóret mes; y per naixó, no li reprochos al mar habé creixcut a un riuet. En lo teu amor y en que sigues meua no ting, com ya te hay dit, cap interés; sé de quí has sigut, al que tan com lo odiaba abáns lo vull ara, pensán en lo que te ha fet. Vatres anéu enamorán y dessichán l´amor de los jóvens, perque los veéu en la carn un poc mes viva y en les barbes mes negres, y mol pinchos caminá, ballá y ajustá; estes coses les van tindre los que són de mes edat, y ademés saben ya lo que aquells tenen que adependre encara.
Y ademés de aixó, los jusguéu millós caballés y que fan jornades de mes milles que los hómens mes madús. Sértamen confesso yo que en mes forsa espolsen ells les pellisses; pero los de mes edat, com experimentats saben milló aón están les pusses, y en mol ha de triás abáns lo poc y gustós que lo mol desgustat; y lo trotá mol chafe y canse a consevol, encara que sigue jove, mentres lo caminá suavemen, encara que un poc mes tard faigue arribá an algúns a casa, per lo menos los conduíx en descáns. Vatres no ton acatéu, animals sense inteligénsia, cuán mal está amagat daball de aquella poca hermosura. No se contenten los joves en una sino que a cuantes veuen a tantes volen, de tantes los pareix sé dignes; per lo que lo seu amor no pot sé estable, y tú ara com a proba pots sé testigo de aixó. Y los pareix sé dignes de sé reverensiats y mimats per les dones y no tenen per mes glória que alabás de les que han gosat, fallo que ya ne ha portat a moltes daball dels flares, que no u conten. Y encara que digues tú que may van sabé los teus amors mes que la teua criada y yo, mal informada estás y mal penses. Al seu barri no se parle mes que de aixó, y al teu; pero la majoría de les vegades lo radé que escolte estes coses es aquell al que se referixen. Ells, ademés, tos roben, mentres que los de edat tos regalen. Tú, pos, que mal vas triá, has de sé de aquell al que te vas entregá, y a mí, al que vas maltratá, díxam sé de un atra, que hay trobat una dona de be, y tú no u eres, que milló me ha conegut de lo que tú vas fé. Y per a que del dessich dels meus ulls pugues emportát al atre món mes seguridat que la que pareix que te donen les meues paraules, avíat de ahí dal pronte, y la teua alma, com espero, ressibida als brassos del diable, podrá vore si los meus ulls de habét vist caure cap aball se turben o no. Pero com crec que en tan no voldrás alegrám, te dic que si lo sol escomense a cremát ten enrecordos del fret que me vas fé patí, y si lo mescles en esta calina, sense falta sentirás lo sol tibiet.

La desconsolada dona, veén que a pesá de tot a un fin cruel anáen a pará les paraules del escolá, va torná a plorá y va di:

- Mira, com res de lo meu te mou a piedat, que te mogue l´amor que li tens an eixa dona mes discreta que yo que dius que has trobat y de la que dius que eres volgut, y perdónam per lo seu amor y pórtam la roba per a que puga tapám, y fes que me baixon de aquí.
Lo escolá entonses va arrencá a riure, y veén que ya la hora de tersia habíe passat fée rato, va contestá: - Mira, ara no sé di que no, pos per tal dona me u has rogat: dísme aón están y yo aniré a per nelles y te faré baixá de ahí.

La dona, creénlo, se va consolá una mica y li va enseñá lo puesto aon habíe amagat la roba. Lo escolá, eixín de la torre, li va maná a son criat que no sen anare de allí, que se quedare prop y tan com puguere vigilare per a que dingú entrare hasta que ell no haguere tornat; y dit aixó, sen va aná a casa del seu amic y allí va diná en gran calma y después, cuan li va pareixe oportú, sen va aná a dormí la michdiada. La dona, a la terrassa de la torre, encara que estiguere algo consolada per una esperansa, mol dolorida se va eixecá y se va assentá apoyánse a la part del muro aon ñabíe una mica de sombra, y se va ficá a esperá acompañada de amargs pensaméns; y ara pensán ara plorán, y ara desesperán de la tornada del escolá en la roba, y saltán de un pensamén a un atre, com per lo doló estabe baldada y no habíe dormit la nit anterió, se va quedá adormida. Lo sol, que ere ruén, habén ya pujat al michdía, feríe de ple y a la descuberta la tendra y delicada blanca pell, y tamé lo seu cap, que estabe descubert, en tanta forsa que no sol li va sucarrá tot lo que se veíe de la carn, sino que li va fé llagues; y va sé tan grossa la cremada que encara que dormíe com un soc, la va fé despertás. Y sentín que se cremabe, movéense, li va pareixe que tota la pell sucarrada se li obríe y esclafíe, tal com veém que li passe a un pergamino cremat si algú estire de ell; y ademés de aixó, li fee tan mal lo cap que pareixíe que se li trencare, lo que no ere cap maravilla. Y lo terrat de la torre estabe bullín, ni en lo peu ni en atra cosa podíe apoyás; per lo que, sense estás quieta, de aquí cap allá anabe cambián de puesto plorán. Y ademés de aixó, com no corríe ni una mica de aire, ñabíen allí mosques y tabáns pa aburrí a una desmemoriada mula vella, y estos, embutínse per la carn nafrada y acribassada, tan fieramen la mossegaben que li pareixíe que la puncharen a un espeto, per lo que no parabe de moure les mans de un costat al atre, maleínse an ella y a la seua vida, al seu amán y al escolá. Y están aixina angustiada y espolejada y atravessada per la caló que badáe les roques, per lo sol, per les mosques cagadores, per los tabáns y tamé per la fam, pero mol mes per la sed, y per mil desagradables pensaméns, ficánse de peu, va mirá per a vore si veíe prop o sentíe an algú, completamen disposada a, passare lo que passare, cridála y demanáli ajuda. Pero tamé aixó li habíe tret la seua enemiga fortuna. Los llauradós sen habíen anat del campo per la calorina y ademés aquell día ningú habíe anat allí prop a treballá perque a les eres de les cases estaben trillán y batén; per lo que sol se sentíen les chicharres, y veíe lo Arno, que, despertánli encara mes lo dessich de les seues aigües, li aumentabe la sed. Veíe, tamé, a mols puestos bosquets, umbríes y cases, y dessichánles per igual, la angustiaben. ¿Qué direm mes de la desventurada viuda? Lo sol per damún y la griella del terrat per deball, y les mossegades de les mosques y los tabáns per los costats, de tal manera la habíen dixat que ella, que la nit passada en la seua blancura vensíe a les tiniebles, entonses, roija com lo fang, la argila, l´almagre y tota tacada de sang, li hauríe paregut a qui la haguere vist la cosa mes fea del món. Y están aixina, mes esperán la mort que atra cosa, sén ya passada la mitat de nona, lo escolá, eixecánse de dormí y enrecordánsen de la Siñora, per a vore lo que ere de ella sen va aná cap a la torreta, y al seu criat, que estabe encara en dijú, lo va enviá a minjá. Sentín la dona que arribabe, débil y angustiada per lo serio doló, se va assomá al muro y, assentánse, va escomensá a di plorán:

- Rinieri, be y fora de tota mida te has vengat, si yo te vach fé congelat de nit al meu pati, tú me has fet rostí de día damún de esta torre, y ademés de aixó, morím de fam y de sed; per lo que te rogo per lo únic Deu que pujos aquí, y ya que no puc suissidám, dónam tú la mort, que la dessicho mes que consevol atra cosa, perque tan gran es lo tormén que séntigo. Y si esta grássia no me la vols fé, al menos fésme portá una tassa de aigua, per a que puga bañám la boca, perque les meues llágrimes no son prou per a bañála.

Be va coneixe lo escolá en la veu la seua debilidat, y tamé va vore lo seu cos tot sucarrat al sol de juliol, y per naixó una mica de compassió va sentí per nella; pero, sin embargo, va contestá: - Dona roína, no te morirás a les meues mans, te morirás per les teues si ganes te entren; y tanta aigua ressibirás de mí per a aliviá la teua caló com foc yo vach tindre que fé per a escofám de tan fret. Y mol lamento que la enfermedat que me va portá a mí lo fret en la caldoreta del eixérrit fermentán va tindre que curás, mentres que la teua calorina se curará en la frescó de la perfumada aigua de roses; y mentres yo vach está a pun de pédre los nervis y la vida, tú, despellotada en esta calina, te quedarás tan hermosa com la serp cuan mude la vella pell.
- ¡Oh, pobreta de mí! - va di la dona -, esta hermosura conseguida de esta manera otorgue Deu a les persones que mal me volen; pero tú, mes cruel que consevol fiera, ¿cóm has pogut vore esgarrám de esta manera? ¿Qué debía esperá yo de tú ni de cap atre si en cruels tortures haguera matat a tots los teus paréns? Sértamen no sé quina crueldat mes gran podríe habés fet aná en un traidó que tota una siudat haguere passat a gaviñet, que la que tú has fet en mí al fém rostí al sol y sé mossegada y minjada per les mosques y tabáns; y ademés de aixó, no voldre donám una tassa de aigua, pos als assessinos condenats per los tribunals cuan van a la mort sels done de beure vi moltes vegades si ells u demanen. Ara be, ya que te vech firme en la teua crueldat y que lo meu patimén no te conmou, en passiénsia me prepararé a ressibí la mort per a que Deu tingue misericordia de la meua alma, al que li demano que en ulls de justíssia esta acsió teua contemplo.

Y dites estes paraules, se va arrossegá com va pugué hasta lo mich del terrat, desesperán de pugué escapás de tanta calina; y no sol una vegada sino mil, ademés de los atres dolós, se va pensá que se moríe de sed, plorán sempre fort y de la seua desgrássia dolénse. Pero cuan va arribá la posta de sol y pareixénli al escolá habé fet prou, fen arreplegá les robes de ella y embolicánles en la capa del criat, sen va aná a la casa de la dona y allí, desconsolada y triste y sense sabé qué fé va trobá a la seua criada assentada a la porta, y li va di: - Bona dona, ¿qué es de la teua Siñora?

A lo que la criada va contestá:

- Siñó, no u sé. Este matí me vach pensá que la trobaría al llit, aon ahí de nit me habíe pareixcut vórela anássen, pero no la hay trobat ni allí ni a cap puesto y no sé qué li haurá passat, per lo que vic en grandíssim doló; pero vos, siñó, ¿sabríeu dím algo de ella?
A lo que lo escolá va contestá:

- ¡Aixina te haguera tingut a tú jun en ella aon la hay tingut, per a habét castigat de la teua culpa com la hay castigat an ella de la seua! Pero seguramen no te escaparás sense que te paga les teues obres y que may mes ten burlos de cap home bo sense enrecordáten de mí. Y dit aixó, li va di al seu criat:

- Dónali esta roba y disli que vaigue a buscála si vol.

Lo criat va fé lo que li manabe; per lo que la dona, prenénles y reconeixénles, sentín lo que li habíen dit, molta temó va tindre de que la haguere matat, y ben just se va aguantá de quirdá; y ficánse a plorá, habénsen ya anat lo escolá, en la roba sen va aná corrén cap a la torreta. Habíe, per mala sort, aquell día, un llauradó de esta Siñora perdut dos marranos, y caminán buscánlos, poc después de que ixquere lo escolá va arribá an aquella torreta, y mirán per tot arreu a vore si veíe los seus gorrinos, va sentí los misserables plos de la desgrassiada dona; per lo que, puján allí com va pugué, va cridá:
- ¿Quí está plorán ahí dal?

La Siñora va coneixe la veu del seu llauradó, y cridánlo pel nom, va di: - ¡Ah, vésten a buscá a la meua criada y fes que ella vingue aquí dal a buscám!
Lo llauradó, coneixénla, va di:

- ¡Ay, Siñora!, ¿y quí tos va pujá ahí dal? La vostra criada ha estat tot lo día buscántos; ¿pero quí se habíe de pensá que estiguéreu ahí dal?

Y agarrán la escala, la va colocá aon solíe está, y la va assegurá lligán travessés de un costat al atre; y en estes, la criada va apareixe, y, entrán a la torre, no podén ya aguantá la veu, pegánse cops a les palmes de les mans, va escomensá a quirdá:
- ¡Ay, dolsa Siñora meua!, ¿aón estéu?

La Siñora, sentínla, tan fort com va pugué, va di:

- ¡Oh, germana meua, estic aquí dal! No ploros y pórtam pronte la roba. Cuan la criada la va sentí parlá, casi consolada del tot, va pujá per la escala reforsada per lo llauradó, y ajudada per nell, va arribá al terrat; y veén a la seua Siñora que no pareixíe una dona sino un sep de viña achicharrat per lo foc, tota vensuda, tota inerte, tombada despullada an terra, esgarrapánse la cara va escomensá a plorá damún della com si estiguere morta. Pero la Siñora li va demaná per Deu que callare y li ajudare a vestís; y habén sabut per ella que dingú sabíe aón habíe estat mes que los que li habíen portat la roba y lo llauradó que estabe allí, una mica consolada per naixó, los va rogá per Deu que may a dingú li digueren res de alló. Lo llauradó, después de mol charrá, portán a la Siñora en brassos, perque no podíe caminá, la va traure de la torre. La desgrassiada criada, que detrás se habíe quedat, baixán sense pará cuenta, se va retortigá un peu y va caure de la escala an terra, trencánse la cadera, y en lo mal que li fee, va escomensá a bramá tan fort com un león. Lo llauradó, dixán a la Siñora a un prat, va aná a vore qué li passabe a la criada, y trobánsela en la cadera chafada, la va portá al prat y la va dixá a la vora de la Siñora. Esta, veén que aixó se afegíe a les seues desgrássies, y habénse chafat la cadera aquella de la que esperabe sé ajudada mes que per dingú atre, mol triste va escomensá a plorá tan miserablemen que no sol lo llauradó no va pugué consolála sino que tamé ell va escomensá a plorá. Pero están ya baix lo sol, per a que aquí no los agarrare la nit, tal com va volé la desconsolada Siñora, va aná a casa seua y llamando a dos de sons germáns y a la dona, y tornán allí en un tauló, sobre aquella van colocá a la criada y a la Siñora y les van portá a casa; y reconfortada la Siñora en una mica de aigua fresca y en bones paraules, agarránla lo llauradó en brassos, la va portá a la seua alcoba. La dona del llauradó, habénli donat de minjá sopes de pa y despullánla después, la va ficá al llit, y van organisá les coses de manera que ella y la seua criada foren de nit portades a Florencia; y aixina se va fé. Allí, la Siñora, que gran acopio de embustes teníe, inventánse una fábula mol diferenta de lo que habíe passat, los u va fé creure a sons germáns, y a les seues cuñades y a totes les demés persones, que per art de los demonis aixó los habíe passat. Los meches van acudí rápidamen y no sense grandíssim doló y patimén de la Siñora, que tota la pell se va dixá moltes vegades apegada als sábanas, de una seria fiebre y de atres acsidéns la van curá, y tamé a la criada de la cadera trencada; per lo que la Siñora, olvidat ya lo seu amán, desde entonses se va guardá de fé burles y de vóldre a dingú mes; y lo escolá, sentín que a la criada se li habíe chafat la cama y pareixénli prou en esta vengansa, contén, va dixá les coses aixina. Aixó va sé lo que li va passá a la néssia jove per les seues burles, per creure que podíe divertís en un escolá com hauríe pogut féu en atres, no sabén que éstos (no dic tots pero sí la majoría) saben aón té la coa lo dimoni, y no me referixco al de Queretes. Y, per naixó, siñores, guardéutos de les burles, y espessialmén dels que estudien mol.

sábado, 8 de diciembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, T


tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota)


t'agüelo, ton yayo tu abuelo
t'amagarás te esconderás
t'entenguen te entiendan
t'ha dixat te ha dejado
t'has amagat te has escondido
t'hay entés te he entendido
ta mare tu madre
tabá, tabáns tábano, tábanos
tabaco tabaco
tabal, tabalet tabal, tabalet, tambor
tabalada, trompada, hóstia trompazo
tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá mucho ruido
tabáns tábanos
tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra
tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez
tabernari, tabernaris, de taberna tabernario, ordinario, grosero, basto, soez
taberné tabernero
tabernes tabernas
tabernés taberneros
tablero, tableros tablero, tableros
tablilla, tablilles tablilla, tablillas, tablita, tablitas
tablón de anunsis tablón de anuncios
taburet, taburets taburete, taburetes
tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá Manchar // a manchar – atacar
taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote mancha, manchas – herida interna
tacada manchada, herida
tacál mancharlo
tacála mancharla
tacañería tacañería
tacáre manchara, manchase
tacaríen mancharían
tacás mancharse
tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa
tachá – tachá = tachada, cop en una tacha Tachar – golpe con un clavo
tacha, taches clavo, clavos
tacha, taches clavo, clavos
tachat, tachats, tachada, tachades tachado, tachada, tachadas, tachados
tacó, tacóns tacón, tacones
taco, tacos taco, tacos
tacte, tacto tacto
tafarra, (torsut com una tafarra) tafarra
tahur, tahúrs tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas
tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual tal (como)
talante, talán talante
talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante
taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco
talecada, trompada, hóstia trompazo
talego, presó, presoneta talego, cárcel, prisión
tall, talls tajo, tajos, corte, cortes
tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen cortar - tallar
talla (número de) – del peu – de la sintura, talles talla, tallas
tallabe cortaba
tallaben cortaban
tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla corte, tajo (de carn)
tallades cortes de carne, chuletas
talladó de magre cortador de jamón
talláe, tallabe cortaba – tallaba
talláli cortarle
tállali córtale
tallán (g) cortando
tallán, talláns, que tallen cortante, cortantes
tallánli cortándole
tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit cortado
talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza
taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) taller, talleres
talles (verbo tallá, tú talles) cortas
tallos (cuan) cortes (cuando)
taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta
talocha, taloches, pareguda a una plana talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso.
talús, talúsos – terré, terrés talud, taludes
Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) Tamarite de Litera
tamboriná, tamborinada, cop, tossoló golpe, tozolón
tamé también
tampoc tampoco
tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán tan, tanto, tanta
tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré cerrar
tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles cierra
tancabe cerraba
tancaben cerraban
tancada cerrada
tancades cerradas
tancáe, tancabe cerraba
tancáem, tancabem cerrábamos
tancáen, tancaben cerraban
tancáes – tancabes – tancades cerrabas
táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas
tancál, tancála cerrarlo, cerrarla
tancamén cierre, cerramiento
tancán (g) cerrando
tancánla cerrándola
tancánse cerrándose
tancará cerrará
tancaré cerraré
tancáre, tancare (si ell o ella) cerrara, cerrase
tancáren, tancaren cerraran, cerrasen
tancás cerrarse
tancat, tancada, tancats, tancades cerrado, cerrada, cerrados, cerradas
tanco cierro
táncon (que mos) que nos cierren
tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) tangar, engañar
tanque cierra
tanquém cerramos
tánquen, tanquen cierran
tans tantos
tantejá, tanteján tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar
tantejáben tanteaban
tantejátos tantearos a vosotros
tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos tantearos entre vosotros
tantíssim, tantíssims tantísimo, tantísimos
tantíssima, tantíssimes tantísima, tantísimas
tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha
tañí una campana tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar
tap, tape, taps, tapes (de suro) tapa (de corcho)
tap, taps, tape, tapes tapón, tapones
tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa tapar
tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá tapa, tapas
tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá tapa, tapas, tapeo, tapear
tapabe tapaba
tapaben tapaban
tapada tapada
tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas
tapáe, tapabe tapaba
tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta tapadito, tapadita
tapál taparlo
tapáls taparlos
tapán (g) tapando
tapánla tapándola
tapánli tapándole
tapánlos tapándolos
tapánse tapándose
tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas
tapat, tapada – tápat ! tapado, tapada – tápate !
tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es tapia, tapias
tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá tapiz, tapices – atapí : compactar
tapissada, tapissat tapizada, tapizado
tapó, tap tapón
taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar
taquígrafo, taquígrafos taquígrafo, taquígrafos
taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ telaraña, telarañas
tarántula, tarántules tarántula, tarántules
tararejá tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear
tararejáe, tararejabe tarareaba
tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs Tardar – melocotón tardío de Calanda
tardáen , tardaben tardaban
tardán (g) tardando
tardansa tardanza
tardará tardará
tardaríen tardarían
tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) tarde, tardes – y la tarde ya pardea
targeta o tarjeta, targetes o tarjetes tarjeta, tarjetas
tarongé, tarongés naranjo, naranjos
taronja , taronges naranja, naranjas
tarot tarot
tarquín, tarquí, fang, limo tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro
tarrós (com lo de Queretes), terrós grumo de tierra
tart (es, arribém) tard tarde
tarta, tartes, pastel, pastels tarta, pastel
tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba)
tartíe no paraba quieto – no decía nada
tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo
tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito
tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall)
tascorro, tasca tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito
tassa, tasses taza, tazas
tassá, valorá – tassada, tassa plena tasar – vaso lleno
tassada de tassá tasada
tassadó, tassadora, tassadós, tassadores tasador, tasadora, tasadores, tasadoras
tasseta, tassetes tacita, tacitas
Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres Tastavins significa catavinos, prueba vinos
taula, taules mesa, mesas, tabla, tablas
taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta tablado de tablas para bailar
tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla mesita, mesitas – tablilla, tablillas
tauló, taulóns tablón
taulonet, taulonets tabloncillo, tabloncillos
taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste taxi, taxis, taxista
tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns tazón, tazones
té (ell, ella) tiene
te de roca té de roca
te dic, te conto – te de roca, te vert te digo, te cuento – té de roca, té verde
teatral, teatrals teatral, teatrales
teatro, teatre, teatros, teatres teatro, teatros
techo, techos techo, techos
teclechán, teclejá, de tecla tecleando, teclear, tecla
tecleje (él, ella) teclea
técnic, técnics técnico, técnicos
técnica, técniques técnica, técnicas
tegua, teua tuya
tegües, teues tuyas
teissidó, teixidó, sastre tejedor, sastre
teix - fon del teix, naiximén del Matarrañataxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit Tejo – fuente del tejo – taxus baccata
teixó, teixóns tejón, tejones
tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido
tela, teles, telá tela, telas, telar
tele, teles tele, teles
telecomunicassións telecomunicaciones
teleféric, teleférics teleférico, teleféricos
telefónic, telefónics telefónico, telefónicos
telefónica, telefóniques telefónica, telefónicas
teléfono, teléfonos teléfono, teléfonos
telepatía telepatía
telepática, telepáticas telepática, telepáticas
telescópic, telescópics telescópico, telescópicos
telescópicamen telescópicamente
telescopio, telescopios - te les copio telescopio, telescopios - te las copio
televisió, televissió televisión
télex (comunicassións) télex (comunicaciones)
tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules tejado, tejados, teja, tejas
tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque tejería
tello (joc) - Tello apellit juego del tello
teló, telóns telón, telones
tema, temes tema, temas
temátic, temátics temático, temáticos
temém (que) – mos temém que, tením temó de que tememos, tenemos miedo de que
temén (g) , tenín temó temiendo
teménsu (ell, ella) temiéndoselo
teménu temiéndolo
temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado
temeridat, temeridats temeridad, temeridades
temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques temeroso, temerosa
temíe (se) temía (se)
temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) miedo, temor, miedos, temores
temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques miedoso, miedosa, miedica
temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora temperamento, genio
temperatura, temperatures temperatura, temperaturas
tempestat, tempestats tempestad, tempestades
tempestuós, tempestuosa tempestuoso, tempestuosa
templabe templaba
templadamen templadamente
templámos templarnos
templán (g) de templá Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar
templansa templanza
templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades templado, con temple
temple temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad
templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé templo
temporada, temporades temporada, temporadas
temporal, temporals temporal, temporales
temporalidat temporalidad
temporalmen temporalmente
temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres temporero, temporera
tems tiempo
ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná te ríes, te acuerdas, te puedes ir
tenalla, tenalles – tina, tines – tinet tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite
tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo
tenás tenaz
tenasses tenazas
tenasseta, tenassetes tenacita, tenacitas
tenassidat tenacidad
tenda, botiga tienda, botica
tendé, tendés, tendero, tenderos tenderos
tendénsia tendencia
tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla
tendes, botigues tiendas, boticas
tendeta tiendecita
tendetes tiendecitas
tendra, tendres tierna, tiernas
tendramen tiernamente
tendre, tendres tierno, tiernos
tendresa ternura
tendreses ternuras
tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica !
tendretes tiernecitas, tiernecicas
tendríe, tindríe tendría
tendríen, tindríen tendrían
tendríssim, tendríssims tiernísimo, tiernísimos
tendríssima tiernísima
tendríssima, tendríssimes tiernísima, tiernísimas
tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla tenedor, tenedores
tenen, ténen tienen
tengut, tingut tenido
tenía tenía
tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista
teníe tenía
teníem teníamos
Teníen tenían
teníes tenías
teníeu teníais
tením tenemos
tenín (g) teniendo
tenínla teniéndola
tenínlo teniéndolo
tenínme teniéndome
tenínne deu, n´han perdut vuit teniendo diez, han perdido ocho
tenínse teniéndose
tenis tenis
teníu tenéis
teníume tenedme
tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera tenor
tens tienes
tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa tensar
tensió, tensións tensión, tensiones
tenso, tensos, tensa, tenses tenso, tensos, tensa, tensas
tentá tentar
tentácul, tentáculs tentáculo, tentáculos
tentada tentada
tentadó, tentadora tentador, tentadora
tentán (g) a la sort tentando a la suerte
tentassió tentación
tentassións tentaciones
tentat, tentats tentado, tentados
teñí, tintá (roba) teñir, tintar
teó (negre com un) tizón (negro como un)
teóns tizones
teoría teoría
teoríes teorías
terápia, terápies terapia, terapias
térbol, térbols turbio, turbios
térbola, térboles turbia, turbias
terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana terciopelo, felpa, velludo, pana
tergiversá tergiversar
terme (munissipal) término (municipal)
termes términos
terminal terminal
terminals terminales
termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) termoarcilla, termoarcillas
ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal
ternasco, carn de cordé ternasco, carne de cordero
ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles ternera, terneras
ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells ternero, terneros
ternura, tendresa, tendre, tendra ternura
terra, terres tierra, tierras
terraplé, terraplén, terrapléns terraplén, terraplenes
terraplenet, terraplenets terraplén pequeño
terrassa terraza
terrasses terrazas
terraza, terrassa terraza
Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrang – Fon dels terrés a Beseit, al Ulldemó terraplén, talud
terrenals terrenales
terrenes terrenas
terreno, terrenos terreno, terrenos
terres tierras
terrestre terrestre
terrible, terribles terrible, terribles
terrissa, fang cuit, serámica barro cocido, cerámica
territori, territoris territorio, territorios
territorial, territorials territorial, territoriales
terror, molta temó, molta po terror
terrorífic, terrorífica terrorífico, terrorífica
terrorífics terroríficos
terrosset, tarrosset grumo de tierra pequeño
ters terso
tersé tercero
tersera tercera
tersera tercera
terseres terceras
tersés terceros
tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar
térsio tercio
tersiopial terciopelo, felpa, velludo, pana
tertúlia tertulia
tertúlies tertulias
tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche tesis doctoral
tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) tesorero, tesoreros
tessoro, tessoros tesoro, tesoros
testadó, lo que fa lo testamén testador
testamén, testaméns testamento, testamentos
testiga testiga
testigo testigo
testigos testigos
testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). testigas
testimoni, testimonis testimonio, testimonios
testimoniaben testimoniaban
testimonis testimonios
tetamen, mamellám (com les pechúa) tetamen
tetris tetris
teu, teua, teus, teues tuyo, tuya, tuyos, tuyas
teula, teules, tella, telles teja, tejas
teulada, teulades, tellat, tellats tejado, tejados
teules tejas
teus tuyos
texto, texte, textos, textes texto, textos
tía tía
tiala, tela tela
tiandra, tendra tierna
tiandre, tendre tierno
tiarra (Valjunquera), tiarres tierra
tibia tibia
tibiamen tibiamente
tibio tibio
tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso
tientos tientos
tiessa tiesa
tiesso tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido
tigre, tigres tigre, tigres
tilín tilín
timbrasso timbrazo
timbre timbre
timbres timbres
tímida, tímides tímida, tímidas
tímit, tímits tímido, tímidos
timó, timós sopes de timó tomillo, tomillos – sopas de tomillo
timonet, timonets tomillito, tomillitos
timós tomillos
tin, ti ! ten, toma !
tina, tinet del oli de oliva, tines barrica para el aceite de oliva, tina, tinas
tinalles, tenalles tinajas
tinc, ting tengo
tindrá tendrá
tindrán tendrán
tindrás tendrás
tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú tener en el bote
tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen tener
tíndrel tenerlo
tíndrela tenerla
tíndrelay en cuenta tenérselo en cuenta
tíndreles tenerlas
tíndreli tenerle
tíndrels, tíndreles tenerlos, tenerlas
tindrém tendremos
tíndretos teneros
tindréu tendréis
tindría tendría
tinet del oli, tina, tinets, tines barrica para el aceite de oliva, tina
ting, tinc tengo
tinga tenga
tingám tengamos
tingáu tengáis
tinguda tenida
tingudes tenidas
tingue tenga
tinguére tuviera, tuviese
tinguérem tuviéramos, tuviésemos
tingut, tinguts tenido, tenidos
tiniebles tinieblas
tinta, tintes tinta, tintas
tinté, tintés tintero, tinteros
tintinejá tintinear
tintineján tintineando
tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes tintineo
tiñosos, que tenen tiña tiñosos
tío tío
tío, tía, tíos, tíes tío, tía, tíos, tías
tións, teóns tizones
tiparraco, tiparracos tiparraco, tiparracos
típic típico
tipo - classe tipo - clase
tipos tipos
tíra ! tira, alante, arrea, etc
tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada tirar
tira, tires tira, tiras
tirabe tiraba
tirada tirada
tirada tirada
tirades tiradas
tirades tiradas
tiráe o tirabe tiraba
tiráen o tiraben tiraban
tíral, tírals tíralo, tíralos
tírala, tírales tírala, tíralas
tirán (g) tirando
tiránlos tirándolos
tiránloshi tirándoselos
tiráns tirantes
tiránse tirándose
tirásseli tirársele
tirat tirado
tirats tirados
tiráu, tiréu tiráis – tirarlo : tiráu
tire tira
tirém tiramos
tiren tiran
tiréula tiradla
tiritá, tremolá de fret tiritar, temblar de frío
tiró a la cama, calambre - vore estiró tirón, calambre
tiro, tiros, disparo, disparos tiro, tiros, disparo, disparos
tiron tiren
tiros (que tú) tires (que tú)
tírria, aversió tirria, aversión
tisores, estisores, estirores tijeras
tissó, teó, tissóns, teóns tizón, tizones
títul, títuls título, títulos
titulá titular
titulada, titulades titulada, tituladas
titulat, titulats titulado, titulados
tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo
to, tono, tó tono
toalla, toalles toalla, toallas
toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas)
tobeta, tobetes esponjosa, blandita, vacía, fofa
toc de campana, toque toque
tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1
toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias
tocabe, tocáe tocaba
tocaben, tocáen tocaban
tocada tocada
tocades tocadas
tocadura, llaga, tocadures, llagues llaga en la piel de un animal
tocál tocarlo
tócal, tócala tócalo, tócala
tocála tocarla
tocáles tocarlas
tocáli tocarle
tocán (g) tocando – muy cerca de
tocánme tocándome
tocaríe tocaría
tocaríen tocarían
tocat tocado
tocats tocados
tocayo, que té lo mateix nom tocayo
tochet palito
tochets palitos
tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo
toco toco
tocon toquen
tocos toques
tocs de campana, toques toques
toga, togues toga, togas
tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré os lo dejaré mañana
toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. toldo, toldos
tolerá tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar
toleránsia tolerancia
tolerarém toleraremos
tolerás tolerarse
toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo poza de agua en el río
tolls pozas
tols, t'ols faréu os los haréis
tomata, tomates tomate, tomates
tomatera, tomateres planta del tomate
tomates tomates
tomateta, tomatetes, com los cherry tomate pequeñito
tomátic, ninot animat de TV3, una tomata muñeco animado de TV3, un tomate
tombá tumbar
tombabe, tombáe tumbaba
tombaben, tombáen tumbaban
tombada tumbada
tombán (g) tumbando
tombánse tumbándose
tombare tumbara, tumbase
tombás, revolcás tumbarse, revolcarse
tombat tumbado
tómbat túmbate
tombats tumbados
tombo tumbo
tomo, tomos (llibre) tomo, tomos (libro)
ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare tu padre
tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento
tono, tonos (sonido) tono, tonos
tons pares tus padres
tontades, tontada, tontería, tonteríes tontadas, tontada, tontería, tonterías
tontamen tontamente
tontechá, tontejá tontear
tontecho, tontejo tonteo
tontejá tontear
tontería tontería
tonteríes tonterías
tontes tontas
tontet, tontets tontito, tontitos
tonto, tonta, tontos, tontes tonto, tonta, tontos, tontas
topabem, topáem (mos) nos encontrábamos con, nos dábamos contra
toparéu toparemos
tope tope
topes topes
topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse
topetáe, topetabe topaba
topetat topado
topetéu (tos) topáis
topéu (tos) os topáis
topí puchero de cerámica
topíns pucheros
topo (yo me) yo me topo, encuentro con
topografía topografía
toponímia toponímia
toponímic toponímico
toponímica toponímica
toponímiques toponímicas
toque – toc – ell toque toque – él toca
toquen tocan
toques – tocs – tú toques toques – tú tocas
toqueteo, toqueteos toqueteo, toqueteos
toquéu tocáis
toquiñá, toquiñás toquetear
toquiñánse toqueteándose
toquitiá, toquetejá toquetear
torcá, torcás (los mocs) limpiar (mocos)
torcaz, turcás, torcás paloma turcaz
tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro.
tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos
tordolets tortolitos
torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré torear
tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall roca grande – Valdeltormo, el valle
torna vuelva
torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada volver, devolver, tornar
tornabe, tornaé volvía
tornaben volvían
tornada – de tornada al poble Devuelta – de vuelta al pueblo
tornades devueltas
tornáem, tornabem volvíamos
tornáen, tornaben volvían
tornál volverlo, devolverlo
tornála volverla, devolverla
tornálay devolvérselo, volvérselo
tornáles devolverlas
tornáli devolverle
tornáls devolverles
tornálsi devolvérselos
tórnam devuélveme
tornám, torném volvemos, devolvemos
tornámos devolvernos
tornán (g) volviendo, devolviendo
tornaré volveré
tornás volverse, devolverse, contraatacar
tórnay ! vuelve a hacer eso !
torne vuelve, devuelve
tornémi volvamos a
tornen vuelven
tornillo, tornillos tornillo, tornillos
torno (yo) yo vuelvo, devuelvo
torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa
tornon vuelvan, devuelvan
torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós torpe, torpes
torpemen torpemente
torpes torpes
torpesa torpeza
torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) tostar, quemar
torrada, torrades tostada, tostadas
torradet tostadito
torre torre
Torredarques Torre de Arcas
torrén, torréns (de aigua) torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre
torreó, torreóns torreón, torreones
torres torres
torreta torrecilla
torron tuesten
tórse torcer
tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) torcer, torcerse
torsén (g) torciendo
torsíe torcía
torsíen torcían
torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne retortijón de estómago, torzón en aragonés
torsuda torcida
torsut torcido
tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus)
tort, torta torcido, tuerto, torcida, tuerta
torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit torcida, tuerta
tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen.
torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". tobillo, tobillos – espiral de humo
tortes tuertas, torcidas
tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell se tuerce el tobillo
torts torcidos, tuertos
tortuós tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso
disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado
tortuoses tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas,
disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas
tortura, tortures tortura, torturas
torturada, torturades torturada, torturadas
torturat, torturats torturado, torturados
tos tos
tos (a) beure algo a tos, de una vegada beber algo de una vez
tos (vatros) – tos fa falta un rellonge os hace falta un reloj
tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel tos, tos fuerte, toser
tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha.
toscamen toscamente, burdamente, rudamente, groseramente
tosco, toscos, cap du, capsot, etc tosco, toscos
tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca cantera de donde se saca piedra caliza (tosca)
tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón.
tossals tozales
tossinet, gorrinet tocinillo
tossino, gorrino cerdo, tocino
tossut, tossuda, tossuts, tossudes tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz
tostadora, per a fé torrades tostadora, para hacer tostadas
tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata
tot, tots, tota, totes – per tot arreu todo, todos, toda, todas – por todos lados
total total
totalmen totalmente
totalmén totalmente
totes todas
tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. esponjoso, blandito, vacío, fofo
tozín, gorrino cerdo, tocino
tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) golpe en la cabeza, testarada, tozolada
trabá trabar
trabá trabar
trabá trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc
traball trabajo
traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura.
traballaba trabajaba
traballabe (ell) trabajaba
traballaben trabajaban
traballadó trabajador
traballaren trabajaran, trabajasen
traballat trabajado
traballats trabajados
traballe trabaja
traballém trabajamos
traballen trabajan
traballets trabajitos
traballo trabajo
traballós, que done pena, done faena trabajoso
traballs trabajos
trabán (g) trabando
trac saco, quito
tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor
tractó, tractor, tractós, tractors tractor, tractores
tradissió, tradisió tradición
tradissionál, tradissionáls tradicional, tradicionales
traducsió traducción
traducsións traducciones
traduída, traduídes traducida, traducidas
traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau traducido
traém sacamos, quitamos
traén (g) sacando, quitando
traénla sacándola
traénli sacándole
traénse sacándose
traéu sacáis
traéume sacadme
tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball movimiento, trabajo
trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada moverse, trabajar (tráfico)
trafegán moviéndose
trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses movidos, que trabajan, que se mueven
tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues tráfico (movimiento) – tráfico de drogas
traficán (g) traficando
traficán, traficáns traficante, traficantes
traficáns traficantes
tragá, engullí tragar, engullir
tragáe o tragabe tragaba
tragám, traguém tragamos
tragán (g) tragando
tragassopes tragasopas
tragat tragado
tragédia tragedia
trago trago
tragos tragos
trague traga
traguen tragan
traguére sacara, sacase, quitara, quitase
traguéren sacaran, sacasen, quitaran, quitasen
traidó traidor
traidós traidores
traíe sacaba, quitaba
traíen sacaban, quitaban
traissió traición
traissioná traicionar
traissionat traicionado
traissións traiciones
traissións traiciones
traje traje
trajes trajes
trajet, trajets traje pequeño
tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat tralla, látigo, fusta, azote, vergajo
tramá tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar
trámit, trámits trámite, trámites
trampa, trampes – fé garrama trampa, trampas
tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes trampero, tramperos
trampolín, trampolíns trampolín, trampolines
tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes

tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes

altramuz, parecido a la almorta
tranquil, tranquils tranquilo, tranquilos
tranquila, tranquiles tranquila, tranquilas
tranquilamen tranquilamente
tranquilet, tranquilets tranquilito, tranquilitos
tranquilidat tranquilidad
tranquilisá tranquilizar
tranquilisabe tranquilizaba
tranquilisada tranquilizada
tranquilisánse tranquilizándose
tranquilisás tranquilizarse
tranquilisat tranquilizado
tranquilise tranquiliza
tranquilisen tranquilizan
tranquiliso tranquilizo
tranquilissadora, tranquilisadora tranquilizadora
tranquils tranquilos
transacsió, transacsións transacción, transacciones
transcurríx transcurre
transe trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento
transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista
transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies transferencia, transferencias
transferí transferir
transferíls transferirles
transfigurat transfigurado
transformá transformar
transformada, transformades transformada, transformadas
transformadó transformador
transformassió, transformassións transformación, transformaciones
transformat, transformats transformado, transformados
transforme transforma
transformo transformo
transformon transformen
transisió transición
transitori, transitoris transitorio, transitorios
transitória transitoria
transitóries transitorias
transmissió, transmissións transmisión, transmisiones
transmissó, transmissós transmisor, transmisores
transmissós transmisores
transmití, transmétre transmitir
transmitíe transmitía
transmitíles transmitirlas
transmitíles transmitirlas
transmitíli transmitirle
transmitixgo transmito
transmitixguen transmitan
transparén, transparéns transparente, transparentes
transparentá


transparentá, vaya transparénsies que porte la parenta !
vaya transparénsies que porte la parenta !

transparentar
transparentabe transparentaba
transport transporte
transportá transportar
transportat transportado
transports (Pino a Valderrobres) transportes
tras, atrás, detrás tras, atrás, detrás
trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi trasbalsar el vino y bebérselo
trascoladó, trascoladós que bebe vino
trascolám, trascolém bebemos vino, trasbalsamos vino
trascolat bebido (vino), movido (vino)
trascolo bebo (vino)
trasladá, móure algo de un puesto a un atre trasladar
trasladaríe trasladaría
traslade traslada
traslado, traslat, traslados, traslats traslado, traslados
traspás traspaso
traspassá traspasar
traspassán (g) traspasando
traspeu, traspeus (vore entropessá) traspié
trasquilat, trasquilats – vore esquilat trasquilado, trasquilados
trassa traza
trassat trazado
trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada que tiene maña, trazas
trassendí trascender
trasses trazas


trastada, trastades trastada, trastadas
traste, trastes trasto, trastos
trastenda, rebotiga trastienda, rebotica
trastocada, trastocades trastocada, trastocadas
trastocat, trastocats trastocado, trastocados
trastornat , transtornat trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado
trasvalsá, trasbalsá
trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo
tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate tratar
tratabe, tratáe trataba
trataben, tratáen trataban
tratál tratarlo
tratála tratarla
tratamén, trataméns tratamiento, tratamientos
tratán (g) y tratán de animals tratando, tratante
tratánla tratándola
tratánlo, tratánli tratándole
tratánme tratándome
tratáns de animals tratantes de animales
tratánse (de) tratándose (de)
tratat tratado
tratátos trataros
tratats tratados
tratáu, tratéu tratáis
trate, trates – tú trates trato, tratos – tú tratas
tratéume tratadme
trato trato (yo)
trau saca, quita
tráuen sacan, quitan
tráuli sácale, quítale
traurá sacará, quitará
tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren sacar, quitar
tráurel quitarlo, sacarlo
tráurela quitarla, sacarla
tráurelay quitárselo, sacárselo
tráureles quitarlas, sacarlas
tráureli quitarle, sacarle
tráures sacarse, quitarse
tráures quitarse, sacarse
tráuressel (un jarsé) quitárselo, sacárselo (un jersey)
tráuret quitarte, sacarte
tráuretos quitaros, sacaros
trauríen quitarían, sacarían
traus quitas, sacas
través (a, al) – atravessá través - atravesar
travessé, travessés, barróns vigas de madera, travesaño
travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró callecita que une dos calles más grandes
travessía travesía
travessura, travessures, malesa, pesolagada travesura, travesuras
traviessa, traviesses traviesa, traviesas
traviesso, traviessos travieso, traviesos
trayecte, trayectes trayecto, trayectos
treball, traball, treballs, traballs trabajo
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués


treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar , en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués

trabajar
treballabe trabajaba
treballaben trabajaban
treballadó trabajador
treballadora trabajadora
treballadós trabajadores
treballáe, treballabe trabajaba
treballáen, treballaben trabajaban
treballáes, treballades trabajadas
treballál trabajarlo
treballáles trabajarlas
treballán (g) trabajando
treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots cascotes de obra
treballat trabajado
treballats trabajados
treballe trabaja
treballen trabajan
treballs trabajos
tremenda, tremendes tremenda, tremendas
tremendo, tremendos tremendo, tremendos
tremolá temblar
tremolabe temblaba
tremoladora tembladora
tremoláe, tremolabe temblaba
tremoláen o tremolaben temblaban
tremolán (g) temblando
tremolánli temblándole
tremolen tiemblan
tremoló, vore espasmo temblor, espasmo
tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos temblorosa, tembloroso
trempá, trempás la sigala empinar, empinarse el pene
tren, trens tren, trenes
trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren romper
trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo
trencán (g) rompiendo
trencaríe rompería
trencat –> herniat , en hernia al melic


trencat –> herniat
lo chiquet de la esquerra es catalá segú, miréu cóm se mire lo melic, no sé si no parle swahili

roto -> herniado , con hernia umbilical
trencats rotos
trenquéu rompáis
trenses trenzas
trenta 30
trenta 30 30
trentacuatre 34
trentanóu 39
trentaún, 31 31
tres Tres, 3
tresena, 3, grup de tres Tres, 3
tresséns, tressentes, 300 trescientos, trescientas, 300
tressillo, tressillos tresillo, tresillos
tret sacado
treta sacada, treta
tretes sacadas, tretas
trets sacados
trets, tretes, tret, treta sacados, sacadas, sacado, sacada
tretse 13, tretze Trece 13
trevall, treball trabajo
trevallá, treballá, travallá, traballá trabajar
trevallán (g) treballán trabajando
trevallat, treballat trabajado
trevallats, treballats trabajados
trevalle, treballe trabaja
trevallen, treballen trabajan
trevallo, treballo (yo) trabajo (yo)
trevalls, treballs trabajos
triá elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar
tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós.
Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores.
triada, triades
elegida, separada, elegidas, separadas
triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc separadores, compartimentos en un corral
triáe elegía
triála elegirla
triángul, triánguls triángulo, triángulos
triángul, triánguls – forma del cap del escursó triángulo, triángulos
triará elegira, separará
triat, triats elegidos, separados
tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá Tribu, tribus
tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento
tribunal, tribunals tribunal, tribunales
tribut, tributs tributo, tributos
trie, tríe elige, separa
trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau trilingües
trill trillo
trillá trillar, emparvar, rastrillar, abalear
trilláles trillarlas
trillán (g) trillando
trillat, trillada (vore trill) trillado, trillada
trills trillos
trimestral, trimestrals trimestral, trimestrales
trincá trincar
trincada trincada
trincat trincado
trío (3) - yo trío (de triá) trío (3) - elijo
tripa, budell, pancha tripa, intestino, panza
tripa, tripes – vore budell tripa, tripas, intestino, intestinos
tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) tripas
tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets cojón, cojones, testículo, testículos
tripulá Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer
tripulada, tripulades Tripulada, tripuladas
tripulassió, tripulassións tripulación, tripulaciones
tripulat, tripulats tripulado, tripulados
triscá, navegá, trescá, treballá triscar, andar atareado
triscán (g) triscando, andar atareado
trista triste (femenino)
triste, trist – latín triste triste
tristemen tristemente
tristes tristes
tristesa, tristeses tristeza, tristezas
tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas
tristó tristeza
tristón tristón
tristos tristes
trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols fino, triturado, molido
triturá triturar
triunfá triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir
triunfán (g) triunfando, triunfante
triunfe triunfa
trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante
tro, trons trueno, truenos
trobada, trobades encontrada, encontradas y encuentros
trobades encontradas, encuentros
trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó, trovadós : músic y poeta encontrador, encontradoras - trovador
trobáe o trobabe encontraba
trobáen, trobaben encontraban
trobáeu encontrabais
trobál encontrarlo, encontrarle
trobála encontrarla
trobáls, trobáles encontrarlos, encontrarlas
trobám encontrarme
trobámos encontrarnos
trobán (g) encontrando
trobánla encontrándola
trobánlo encontrándolo
trobánse encontrándose
trobará encontrará
trobara (yo) encontrara, encontrase
trobarás encontrarás
trobaré encontraré
trobáre encontrara, encontrase
trobarém encontraremos
trobaren encontraran
trobaréu encontraréis
trobáreu encontrarais
trobaríe encontraría
trobaríen encontrarían
trobaríes encontrarías
trobás un billet pel carré encontrarse un billete por la calle
trobássela encontrársela
trobat, trobada encontrado, encontrada
trobátos encontraros
trobats encontrados
trobáu, trobéu encontrarlo, encontráis
trobém encontramos
tróben, troben encuentran
trobes, tróbes encuentras
trobéu encontráis
trobo encuentro
trobon, tróbon encuentren
trobos, tróbos encuentres
trochemoche (a) a trochemoche
trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo
tromba, trombes de aiguade vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga
trompada, hóstia
trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada
trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas
trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola
troná, trone, trons, tronada tronar, truena, truenos, tormenta
tronada, tronades (tronáes) – tro – troná tormenta, tormentas – trueno – tronar
tronca, trong troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta
tronchá, tronsá (vore tronsadó) tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse
tronchet, tronchets, troncho (de la col) tronco, tallo, maslo, vástago (de la col)
trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) tronco, troncos – tronco de Navidad
tronsadó tronzador, sierra para dos personas
tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí
tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos trozo, trozos, trocito, trocitos
trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas
trossos trozos
trotá trotar
trotán (g) trotando
trovadó, trovadós (trobadó de trobá) trovador, juglar, trovadores
trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) encontrábamos
trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) encontraban
trováli , trobáli (trobá, trová) encontrarle
trováls , trobáls (trobá, trová) encontrarlos
trován (g) trobán (trobá, trová) encontrando
trovará , trobará (trobá, trová) encontrará
trovarás, trobarás (trobá, trová) encontrarás
trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) encontrarais, encontraseis
trovaréu, trobaréu (trobá, trová) encontraréis
trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) encontrado, encontrada
trove , trobe (trobá, trová) encuentra
trovém, trobém (trobá, trová) encontramos
troven, troben (trobá, trová) encuentran
trovéu, trobéu (trobá, trová) encontráis
trovo, trobo (trobá, trová) encuentro
trovon, trobon (trobá, trová) encuentren
trucadó, picaport trucador, picaporte
trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) trucado, trucada – llamar (aragonés)
trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) trucha, truchas, salmo trutta
trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales.
truita, truites, la tía reventatruites tortilla, tortillas – la tía revientatortillas
Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) trujal, trujales
trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) trufa, trufas
trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos trunfo, carta que vale más en un juego
tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes)
tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots ladrillo, ladrillos
tuerca, tuerques tuerca, tuercas
tuf, vore tufarrina hedor
tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia -
soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia
emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia
tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco
tumor, tumors, tumoral tumor, tumores
tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos tuna, tunas, tuno, tunos
tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla
túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. túnel, túneles
Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes túnica, túnicas
turbades, turbantes (avergoñís) turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar
turbán, turbáns turbante, turbantes
turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación
turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica
turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) turca
turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar
turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". tobillo, tobillos
turnáen , turnaben (turná o turnás) turnaban
turném (turná o turnás) – torném es de torná turnarse – volvemos, de volver
turno, turnos turno, turnos
turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta -
derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216.
montañita, alto, collado
turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya turquesa, turquesas
turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? turrón, turrones
túsga (tussí) tosa
túsgo, tusgo (tussí) toso
túsgue (tussí) tosa
túsguen (tussí) tosan
túsgues (tussí) tosas
tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres toser
tússen (tussí) tosen
tússes (tussí) toses
tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré toser / tú sí /
tussigám tosamos
tussigáu, tusgáu tosáis
tussím tosemos
tussín (g) tosiendo
tussíu toséis
tute, joc de cartes tute, juego de cartas
tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted
tutiplén (a) - tot ple a tutiplén – todo lleno