Mostrando las entradas para la consulta origen terme ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta origen terme ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 14 de septiembre de 2017

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL: ANTROPÒLEG I ESCRIPTOR

TEMPS DE LA FRANJA DEL MEUL CUL / n. 124 / gener 2015

ENTREVISTA A ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL: ANTROPÒLEG I ESCRIPTOR, catalanista com ell sol,

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL: ANTROPÒLEG I ESCRIPTOR

“Quan et fan dir xapurreao a la llengua que parles, et fan assumir el discurs del colonitzador” // per BERENGUER DE MUSSOTS

Origen del chapurriau

Albert Sánchez Piñol, nascut a Barcelona el 1965 és escriptor, africanista i antropòleg. Autor de l’assaig Pallassos i monstres: la història tragicò- mica de vuit dictadors africans (2000), dels reculls de relats Les edats d’or (2001) i Tretze tristos tràngols (2008) i de les novel·les La pell freda (2002), Pandora al Congo (2005) i –en castellà– Victus (2012). La pel·lícula El Bosc (2012), amb guió del propi Albert Sánchez Piñol a partir d’un relat aplegat a Les edats d’or, s’ambienta al Matarranya durant la Guerra Civil del passat segle i va estat rodada, a grans trets, en català del Matarranya. Hi conversem un agradable maití d’octubre en un local de l’emblemàtica plaça de la Virreina de Barcelona, a l’exvila de Gràcia. Pregunta). Fins ara éreu prou conegut com l’autor de La pell freda i ara ho sou encara més per ser l’autor de Victus. Com interpreteu l’excel·lent acollida que ha tingut aquesta darrera novel·la? Resposta). Era molt difícil superar l’è- xit de La pell freda, que continua sent la novel·la actual més traduïda de la llengua catalana, amb 37 traduccions. Quan vaig pel carrer ja noto que no sóc l’autor de La pell freda, sinó que sóc l’autor de Victus; però això no ho he fet jo, ho ha fet la gent. Suposo que és una novel·la històrica que empelta molt bé amb els temps que vivim. Fins i tot quan l’escrivia, tenia la impressió que aquesta novel·la era necessària. La sensació és que la gent s’apodera del llibre i ja no és teu; és d’ells. I això és el millor que li pot passar a un autor. Jo creia que el millor que et podia passar com a escriptor és que et felicitessin per un llibre, però és que la gent no et felicita, sinó que t’ho agraeix. No es pot demanar més, com autor. P). Com explica la gran repercussió internacional que ha tingut Victus? R). Vaig intentar escriure els elements universals d’aquella història, que són fàcils d’entendre fora de les nostres circumstàncies. Ha estat gràcies a això: plantejar el nucli del que va passar com una lluita dels sectors populars contra dues tiranies, les de Felipe V i Lluís XIV, a qui van arribar a declarar la guerra per escrit. //Només cal nomená a Felipe V o als borbons, y als catalanistes los bull la sang, no es odi, es justíssia// En última instància, va ser la història d’una ciutat assetjada per dos imperis. Aquesta essència la pots vendre a tot arreu, com demostren les traduccions que s’estan fent: l’11 de setembre passat va sortir als Estats Units, ara sortirà a Rússia i hi ha opcions per vendre-la a Alemanya, Fran- ça, Itàlia... Han comprat els drets a Croàcia i Hongria i a d’altres països. I això és perquè és una història universal. La història era allà, en la documentació històrica, i només calia escriure-la, i capta l’interès i és fàcil de vendre. P). És una història de la lluita del poble contra els poderosos. //Pos acabará be// R. El panorama social a 1713 a Catalunya estava molt a prop de la guerra civil, per dir-ho d’alguna manera. El 1714 la guerra externa deixa entre parèntesis la guerra interior; però els historiadors expliquen que són les classes populars qui posen la iniciativa en la defensa de Barcelona i del país quan es queda sense aliats. Ho sabem del cert: tenim els debats parlamentaris, nombre de vots... En contra del que diu un cert revisionisme, les classes dirigents catalanes es volien rendir, però el braç popular s’hi va negar, va decidir que calia tirar endavant, i les classes dirigents es van veure forçades a fer aquest seguidisme, però no va ser la seva iniciativa: tot al contrari. // Lo poble,la borregada catalanista sempre vol tirá aván, com u fan al 2017, y algunes classes dirigens catalanes tamé// En el mapa de l’antiga Corona d’Aragó, hi ha unes institucions de caire popular que estan vigents a 1713, quan hi ha més resistència. A Aragó havien estat molt laminades, aquestes llibertats. A València hi havia més resistència; fixeu-vos que els sectors austriacistes són els sectors populars. A Catalunya estaven tan vigents que van necessitar un any de setge. Però la defensa de l’austriacisme era la cobertura legal dels catalans, perquè en aquella època qui lluitava sota l’empara d’un rei il·legítim era un pirata. //Quin ere lo rey legítim? Cuan ñan reys legítims, no ñan guerres, se corone y prou, per naixó va rompre la guerra de sucessió, la de secessió no// Però veig que s’exagerava: lluitaven per un rei que estava a Viena! És com si estigues a Alfa Centauri! El seu discurs era el de les llibertats i les constitucions, que si les llegeixes són un edifici institucional admirable. //Exactamén com la constitussió de España, ñan drets, pero no los que tos pensau// Hi ha uns sectors historicistes que deien que allò eren fueros locales, però no és cert: tenien habeas corpus, una sèrie de drets i privilegis per als pagesos i per a la menestralia extraordinaris per l’època. I tot això, en el moment anterior a la Revolució Francesa. És això el que explica aquesta resistència tan desesperada i a ultrança. P. Com a antropòleg, com interpreteu la guerra? R. L’antropologia té una mirada distanciada que és molt astoradora per a la gent que no la practica. La primera cosa que has d’obviar és el dolor, perquè en la distància ho veus tot més ní- tid. El meu tema com a africanista eren els pigmeus, una excepció, una societat amb un nivell de conflicte social molt baix. Però per regla general, en els pobles primitius, l’excepcional no és l’estat de guerra, sinó l’estat de pau. //Los catalanistes son un poble primitiu, pero diuen que u son los atres//. Segons una interpretació, en l’estat de pau hi ha l’intercanvi de béns: un trà- fic de béns que la guerra talla. //La rebelió per la independensia tamé u fa// Una nova teoria diu que la guerra inverteix els béns i els converteix en mals: béns materials per destrucció, saqueig i assassinat; béns simbòlics per mals simbòlics, com a malediccions i conjurs. En ambdós casos hi ha una relació. No deixa d’haver-hi una relació. Aquí és molt clar: entre la catalanitat i la castellanitat sempre hi ha hagut relacions que han fluctuat. Ara mateix és evident que hi ha un estat de guerra a nivell simbòlic, per tot el que es diu. //Entrevista del 2015, al 2017 está mes cla encara// I actualment hi ha una dinàmica perversa: molta gent em vol obligar a renunciar a les meves idees, però ningú no està disposat a convèncer-me de les seves, argumentant les seves posicions, com seria el normal. //Ya tos poden doná argumens, que no ne fareu cas, ni a Borrell, ni al govern, ni a la gen. Discurs victimista, no ña democrassia, ya u díe Tarradellas// P). En què va consistir la vostra tasca d’antropòleg a l’Àfrica? R.) Vaig treballar a l’Àfrica supervisant les ONG subvencionades per institucions catalanes i espanyoles. També vaig fer treball de camp amb els pigmeus del Congo fins que va esclatar la devastadora guerra civil i vaig haver de fugir per potes, em va anar d’un pèl. //Y has adeprés algo de aixó?// A diferència del cooperant que és metge, de l’enginyer o del religiós, l’antropòleg practica el canvi de paradigma. Actualment és deplorable que una paraula típica de la dreta, ‘caritat’, ha suplantat la paraula de l’esquerra, ‘solidaritat’. ONG com Greenpeace o Amnistia Internacional s’adrecen als governs, assenyalen el problema i li diuen què han de canviar. Però ara hi ha un seguit d’ONG de dretes que decideixen resoldre els seus problemes: això és caritat i neocolonialisme. La millor manera d’ajudar l’altre és invertir en les seves escoles, en el seu sistema sanitari. // Les ONG de esquerres no roben?// P). Fa un temps vaig anar a veure una pel·lícula basada en una narració vostra, El Bosc, ambientada al Matarranya I em pregunto, en quina llengua parlen en aquesta pel·lícula? En lapao? En xapurriat?... Origen terme chapurriau de l'occità R). Això em va molt bé per empalmar amb el que acabo de dir sobre l’Àfrica. Ho sento molt per fer servir aquestes paraules que ara estan una mica desfasades, però és colonialisme lingüístic, //Los PPCC no// en el sentit més estricte del terme. El primer que fa el colonialista és que t’automenyspreïs. Que et facin dir “xapurreao” a la llengua que parles n’és una mostra: et fan assumir el discurs del colonitzador. Hi ha un poder que t’ha convençut del seu propi imaginari; tu no parles un idioma, tu xapurreges. I el xapurreao ha quedat. //Demostres que copies y pegues los argumens de tots los catalanistes, chapurrear no es chapurriau// Tu vés a l’Àfrica i et diuen: Nosotros hablamos en dialecto. Això és colonialisme lingüístic, és el mateix.//PPCC, colonialisme lingüístic, Valensiá, mallorquí, chapurriau son dialectes del catalá// El colonialisme no sempre és exterior; el principal colonialisme que van exercir els poders europeus fins a mitjan del segle XIX era l’interior. Hi ha grups socials, grups ètnics, que s’han d’assimilar d’alguna manera. S’ha de destruir la seva ànima, i això passa per la cultura; i una de les facetes més important de la cultura és l’idioma. Com pots negar que allò és català? Què vols que sigui? Xapurreau? //Exactamén, chapurriau, no cregues que ballarem la sardana a la plasa de Valderrobres al voltán dels castellés de Fórnols/ I ara s’han inventat, modernitzat, el mateix concepte i li diuen “lapao”. //Los chapurriaus may ham fet aná esta paraula, u han fet los polítics, igual que dili catalá al chapurriau, valensiá, balear o mallorquí, aranés// Jo sempre dic que la gran tragèdia d’Espanya és que en lloc de modernitzar-se ha estat espanyolitzant la modernitat. //No sé qué feu an este país, ñan datres, a Fransa mateix no ñan bous, ni rey, parlen un catalá raro, tos aniríe be viure allí, y ademés foten a la presó 7 añs als que cremen un coche de Polissía// La idea tirànicacastellanòfila i invasora– és de clara voluntat nacionalista. Apropiar-se ideològicament i culturalment i convèncer a la gent d’allà que no parlen el seu idioma, que xapurregen. I no et diuen el què. //Tornay, lo chapurriau, alguns que diuen que chapurregen o que no u fan son Carlos Rallo Badet, Juan Luis Camps, Chimo de Queretes, Tomás Bosque de La Codoñera ... // El procés colonial és això, que tu assumeixes el discurs del colonitzador. Jo em quedava flipat. // Natros flipem en los catalanistes tamé // Anar al Matarranya no és anar al passat, és viatjar al futur perquè aquest és el projecte que hi ha. A més no se l’amaguen, quan el mateix ministre de cultura diu que vol espanyolitzar els nens catalans, s’està referint a això, és que així. // Ne vull una mica de aixó que fumes //
Però és que no ens entenem parlant? // Sí, y en gallegos, portuguesos, fransesos, italians, algo de rumano, corsos, asturians, per ejemple //
I quan li ho dius, allà et consiren el seu enemic. //Deus tindre mols amics al Matarraña, no sirá per se catalá, mes be per se mol borinot catalanista// Esclar que hi ha variants, però què no veus que en última instància més enllà de qüestions d’ortografia hi ha una pugna de poders? Que hi ha un poder més omnipotent que l’altre, que t’està esclafant? // Espanya ens esclafa // P). El Bosc està ambientada al Matarranya, però rodada majoritàriament a la Terra Alta (Arnes) i Vila-rodona (Tarragonès). // Y parlen catalá del Matarraña a la Terra Alta y al Tarragonés? //
R). Però també a la Freixneda. //Només cal vore com escrius La Fresneda sen mich de La Torre pa vore quins actós vau buscá, no la penso vore, per si ix Paco Escudero y tota la brossada catalanista que viu an este poble // Quan vam fer la pel·lícula vaig dir que s’ha havia de procurar respectar la parla del lloc, el matarranyenc. // Un atre nom, tenen molta inventiva, sobre tot per a fe dialectes a tot arreu, així se volíen engullí al aragonés // Hi vam tenir assessorament lingüístic – allà tots els autòctons parlen català, català del Matarranya, esclar. Aquest havia de ser un dels encants de la pel·lícula. //Algú que parlo chapurriau al que li hayguen preguntat? Suposo que u van fe com Natxo Sorolla en la encuesta// P). Teniu vincles directes amb el Matarranya, oi? // Oi tamé es una paraula matarranyenca // R). Sí, la meva iaia era de la Torre del Comte – es deia Piquer – i de nen hi anava tots els estius. Encara hi tinc cosins –perquè allà tots érem parents–//Contra mes cusins, mes a dins // i conservo els amics de quan érem nens. També hi tenim una casa, un xaletet petitó entre l’església i la plaça Major. Hi vaig de tant en tant; per treballar està molt bé. P). Tot el Matarranya comença a estar molt valorat turísticament; hi ha qui en parla com de la Toscana aragonesa... // Una tosca y una caña, la Toscaña //
R). Home, tampoc és això. P. Evidentment. R. Però si ho volen vendre així ja m’està bé, jo els apoiaré. Hi ha algunes torres i restaurants de primera. La Torre del Visco a Fondespala, on jo no hi estat mai perquè és molt car, molt important. // Home, catalá habíes de se, venén tans llibres y no te donen perres per a gastat al Matarraña? // I Beseit, molt atractiva i amb una història al·lucinant, //Per favor, no te la inventos y no escrigues cap llibre sobre Beseit, ya ne tenim prou en los catalanistes que hi viuen o venen, apart de la de la ANC que teníe família allí// amb un paisatge molt verd; és la font del Matarranya. Et diria que el Matarranya m’ha influït tant com l’antropologia, i de la mateixa manera. // No te olvidos de Jordi Pujol, que tamé t'ha influít una mica massa // És a dir, l’antropologia m’ha influït, però no pel fet que jo parli de pobles primitius com a antropòleg, sinó per la mentalitat que et dóna. I a mi el Matarranya també m’ha donat una mentalitat, té una força tel·lúrica sorprenent. //Un atra paraula matarranyenca per al dicsionari// Jo començo a sospitar que no és casualitat que hi hagi tanta gent creativa que és d’allà o ha anat allà. //Coneixes lo cánem? No es cap casualidad.// Calaceit està ple de pintors i escultors. // Y escritós com Quimot Monclús, presidén de la Ascuma // Hi ha una cosa en el paisatge del Matarranya que és molt dura // Una branca de carrasca // i al mateix temps molt lliure, i això jo crec que són dos dels requisits que relaciono amb la creativitat. // Lo cánem, no te olvidos // Ho has de passar malament però has de tenir llibertat per fer-ho. // Has trillat mol a les eres de La Torre o embossán préssecs// P). Dins de la vostra obra, a part d’El Bosc, s’hi reflecteix d’alguna manera el Matarranya? R. No, no. Però a Victus hi ha un fragment que passa a Beseit. Històricament hi va haver una escaramussa i un guerriller d’allà, Ricard Ballester, hi va tenir un paper important. P. Coneixeu l’obra de Desideri Lombarte? R). Sí, sé que és poeta. Ha estat musicat per part de grups de músics d’allà. Però per parlar del Matarranya sempre hi he tingut una certa aprensió, perquè no els vull ofendre en el sentit que no vull que em vegin com un imperialista – per dir-ho d’alguna manera – català. A València passa igual. És tan delirant tot plegat! En fi... // A Ses Illes tamé tos passe, la subnormalització y la imposissió del catalá te algo que vore,sí que es delirán tot aixó//

martes, 26 de marzo de 2024

Lexique roman; G - Gallitrici

G


G, s. m., G, septième lettre et cinquième consonne de l'alphabet.

Aquesta letra g a doas manieras de so. Leys d'amors, fol. 4.

Cette lettre g a deux manières de son.

Comensa en la seccio de la linha de b entro la linha de g.

Trad. d'Albucasis, fol. 25.

Commence à la section de la ligne de b jusqu'à la ligne de g.


Ga, Gua, Gah, s. m., lat. vadum, gué, rivière.

Voyez Leibnitz, p. 101; Denina, t. III, p. 37; Mayans, Origen de la lengua española, t. II, p. 261.

Lhi ga son fort prion, no i passahran.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 78.

Les gués sont fort profonds, ils n'y passeront pas. 

Gran ga a nadar.

Marcoat: Mentre m' obri. 

Grande rivière pour nager. 

Loc. fig.

Un pauc entrey en amor trop preon, 

Yssir no 'n puesc, quar no i trob gua ni pon. 

Guillaume de S. Didier: Aissi cum es. 

Un peu j'entrai trop profondément en amour, je n'en puis sortir, car je n'y trouve gué ni pont. 

La dreytura 

No y troba gua ni pon.

P. Cardinal: Quals aventura.

La droiture n'y trouve gué ni pont.

- Défilé, détroit.

Lo gahs del brolh espes. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.

Le défilé du taillis épais. 

ANC. CAT. Guau. CAT. MOD. Gual. ESP. Vado. PORT. Vão. IT. Guado. (chap. Vado, vados; v. vadejá, passá, crusá un riu, barranc, etc.)


Gab, Guab, Gap, s. m., raillerie, moquerie, plaisanterie, hâblerie, jactance.

Que ja no m'en reprenda 

Del gab c' ai dic, si mon gabar enten. 

Blacas: Per merce.

Que jamais elle ne m'en reprenne de la raillerie que j'ai dite, si elle entend mon railler. 

No tem gap de lauzengier.

B. de Ventadour: En aquest. 

Je ne crains pas raillerie de médisant.

Loc. Laus ses tot gap.

Adv. comp. Non o dic a gap.

Serveri de Girone: A greu pot.

Louange sans aucune hâblerie.

Je ne dis pas cela par jactance.

ANC. FR. Pié de cers par gab l'apelont.

Roman de Rou, v. 15651. 

De humme ocire n'est pas gas.

Marie de France, t. I, p. 144.

Altrement tendrait tot à gab et à faintié. 

Roman de Rou, v. 5074.

ANC. CAT. Gab. PORT. Gabo. IT. Gabbo.

2. Gabei, s. m., gazouillement.

Aug lo refrim e 'l gabei

Que fan l'auzelet menut.

Raimond de Miraval: Bel m'es qu' ieu.

J'entends le refrain et le gazouillement que font les menus oiseaux.

- Raillerie, moquerie.

Pero, sitot s'es gabeis, 

Sos gens parlars me condui.

Raimond de Miraval: Ar ab la. 

Pourtant, quoiqu'il soit raillerie, son gentil parler me conduit. 

ANC. FR. Li remembra des vielz gabeiz.

Roman de Rou, v. 15661. 

A gabois le torna et tint.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 252.

Le roy d'Angleterre luy demanda par manière de gabois: 

“Comment, l'Isle-Adam, est-ce la robbe de mareschal de France?”

Monstrelet, t. I, fol. 299.

Ki m'ad ci amenet par gabeis un vassal.

Roman de Horn, col. 2.

3. Gabaria, Guabairia, s. f., hâblerie, moquerie, raillerie.

Fan be motz mals a jogar a taulas, ad escays et a datz et a dire follias e gabarias. V. et Vert., fol. 20.

Font bien moult de maux à jouer aux dames, aux échecs et aux dés et à dire folies et hâbleries.

Senhors, so que l' auzetz dir es guabairia. 

Guillaume de S. Didier: D'una dona. 

Seigneur, ce que vous lui entendîtes dire est raillerie.

ANC. FR. Aucuns i a qui fabliaus conte 

Où il ot mainte gaberie. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 268. 

Dit a son poursuivant une joyeuseté par maniere de gaberie.

Monstrelet, t. I, fol. 326.

4. Gabaire, Gabador, s. m., moqueur, trompeur, railleur, hâbleur, présomptueux.

Es parlers e gabaire Aquels plus que deners fais.

G. Pierre de Casals: Eu chanterai. 

Est bavard et trompeur celui-là plus que denier faux.

Frances que van menassan, 

... No son tan guabador 

Non atendon al pascor.

Bertrand de Born: Greu m'es.

Les Français qui vont menaçant,... ne sont pas si hâbleurs qu'ils n'attendent pas au printemps. 

ANC. FR. Di va, fet-il, es-tu gabere?

Roman du Renart, t. I, p. 12. 

Socrates avec son nez de gabeur. 

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 357. 

ANC. CAT. PORT. Gabador. IT. Gabbatore.

5. Sobregabaire, s. m., vantard, hâbleur, railleur.

Lo gabars es remazutz 

Escarnitz; sobregabaire, 

Dins o defors son repaire, 

A pejor perilh que naus.

Giraud de Borneil: S'es cantars. 

Le vanter est resté ridiculisé; le vantard, dedans ou dehors son repaire, a plus grand péril que navire. 

Car vos valetz las meillors cen, 

Que non sui sobregabaire.

Rambaud d'Orange: Non chant. 

Car vous valez les cent meilleures, vu que je ne suis pas hâbleur.

6. Gabar, v., railler, plaisanter, hâbler, se moquer.

Voyez Muratori, Diss. 33.

No fatz mas gabar e rire, 

Domna, quan ren vos deman.

B. de Ventadour: Amors e que us.

Vous ne faites que plaisanter et rire, dame, quand je vous demande quelque chose. 

Ja no gabarai los Bretos, 

Qu' atressi m vauc cum ilh muzan.

E. Fonsalada: De bon luec. 

Jamais je ne raillerai les Bretons, vu qu' également je vais comme eux musant. 

Part. prés. Ar fos uns quecs d'els en boia

D' En Saladin, pos van de Deu gaban. 

Bertrand de Born: Ara sai ieu. 

Maintenant fut un chacun d'eux dans la chaîne du seigneur Saladin, puisqu'ils vont se moquant de Dieu.

Subst. Per que jois faill, e gens gabars 

Merma e desenansa.

Giraud de Borneil: Plaing. 

C'est pourquoi joie fait défaut, et le gentil plaisanter diminue et baisse.

- Vanter, célébrer.

Ieu, so sabetz, no m dey gabar, 

Ni de grans laus no m say formir. 

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens. 

Moi, vous savez cela, je ne me dois vanter, ni de grandes louanges ne me sais combler. 

Part. pas. Torneis en c'om s' eslais 

Non es mais gabatz 

Per lor ni prezatz. 

Rambaud de Vaqueiras: Sirventes.

Tournoi dans lequel on s' engage n'est plus célébré par eux ni prisé.

ANC. FR. Dame, dites-le-vous à gas? 

De gaber, dist-ele, n'ai cure. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 6. 

Ne je ne sai se vous m'alés gabant.

Le Roi de Navarre, Chanson 42.

Puis si le gabe et va moqant.

Roman du Renart, t. I, p. 26.

ANC. ESP.

Nunqua ayas cuedado gabarte de tu fecho. 

Quien nos trabaio faz non se va de nos gabando. 

Bien se puede tu padre de buen fijo gabar. 

Veo que non se gabará ella deste mercado.

Poema de Alexandro, cop. 52, 119, 213 et 215. 

ANC. CAT. PORT. Gabar. IT. Gabbare.

7. Gabeyar, v., railler, hâbler, se moquer.

Qui l'autrui jafa e gabeya

La nueg qu' el frons li torneya

Ab lo vi.

Arnaud de Cotignac: Mout dezir. 

Qui autrui plaisante et raille la nuit que le front lui tournoie avec le vin.


Gabela, Gabella, s. f., gabelle, impôt.

Voyez Mayans, Orig. de la leng. esp., t. II, p. 232.

Levaran novelamen

Talhas e quistas et uzatges

E gabelas e pezatges.

Brev. d'amor, fol. 122.

Lèveront de nouveau tailles et questes et usages et gabelles et péages.

Inquantar... gabellas.

Statuts de Provence. BOMY, p. 1. 

Mettre à l'enchère... les gabelles. 

III gros de gabella sus la sal.

Reg. des états de Provence de 1401.

Trois gros de gabelle sur le sel.

CAT. Gabèlla. ESP. Gabela. PORT. IT. Gabella.

2. Gabier, s. m., imposition, tribut.

M marxs lor det de randa ses tot gabier.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 115.

Leur donna mille marcs de rente sans aucun tribut.

3. Gabellador, s. m., gabeleur, employé de la gabelle.

Gabelladors, culhidors et ressebedors de la dita emposition.

Reg. des états de Provence, de 1401.

Gabeleurs, percepteurs et receveurs de ladite imposition.

CAT. Gabelot. IT. Gabelliere.


Gabia, Guabia, s. f., cage.

Mezero lo malvas Pilat en una gabia de ferre, et envieron lo a la prezon.

Hist. abr. de la Bible, fol. 77. 

Mirent le méchant Pilate en une cage de fer, et l' envoyèrent à la prison.

Leo... troba gabia ayzinada que soptament si clau quan el es dins intrat.

Eluc. de las propr., fol. 253. 

Lion... trouve cage préparée qui soudainement se ferme quand il est entré dedans. 

Sai far guabias e naus.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je sais faire cages et auges.

CAT. Gabia. IT. Gabbia. (chap. Gabia, gabies; v. engabiá: engabio, engabies, engabie, engabiem o engabiam, engabiéu o engabiáu, engabien; perdigot o perdigacho engabiat, engabiats, perdiu engabiada, engabiades; gabieta de canari, gabietes de periquitos. ESP. jaula.)


Gabor, s. f., lat. vapor, vapeur, chaleur.

Signes de sanc e de fuec, e gabor de fum.

Trad. des Actes des apôtres, chap. 2.

Signes de sang et de feu, et vapeur de fumée.


Gacha, Guacha, s. f., agace, pie.

Loc. Ans mentetz com s' eratz gacha.

T. de Bertrand et de Gausbert: Gausbert. 

Mais vous mentez comme si vous étiez pie. 

Esteves ment plus lag que guacha.

P. Cardinal: D' Esteve. 

Estèvè ment plus vilainement que pie. 

IT. Gazza.

2. Agassa, s. f., agace, pie. 

Que non prenda pic ni agassa 

Ni autre auzel que mal li fassa.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qu'il ne prenne pic ni agace ni autre oiseau qui mal lui fasse.

ANC. FR.

Ce qu'en fait de babil y savoit notre agace. 

La Fontaine, Fables, liv. XII, fab. 11.



Gaf, s. m., gaffe, croc, crochet.

Deu esser en cascu cranel un petit gaf am que botesso... tiresso las escalas. Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.

Doit être en chaque créneau un petit croc avec quoi ils poussassent... tirassent les échelles.

2. Gat, s. m., croc, crochet.

Nas de gat, color de fer.

T. de Folquet et de Porcier: Porcier cara.

Nez de croc (crochu), couleur de fer.

ESP. Gato (gafete). IT. Gatto. (chap. Gaf, gafs, gafet, gafets.)

3. Gafar, v., gaffer, accrocher, saisir, cramponner, mordre.

Edra pren nom de herere qui vol dire gafar. 

Viscoza superfluitat de uelhs que si gafa ab las palpelas.

Eluc. de las propr., fol. 206 et 83. 

Edra (lierre) prend nom de haerere, qui veut dire mordre.

Superfluité visqueuse des yeux qui s'attache avec les paupières.

Un lop rauchos lo gafet.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 276.

Un loup enragé le mordit.

Part. prés. Es tan gafant color que... a penas si pot delir.

Eluc. de las propr., fol. 266.

Est si mordante couleur... qu'à peine elle se peut détruire.

CAT. (agafar) ESP. PORT. Gafar. (chap. Agarrá, agarrás; enganchá, enganchás.)


Gafed, s. m., lépreux.

Que la carn sia dada als gafedz. Cout. de Condom.

Que la viande soit donnée aux lépreux. 

ANC. ESP. Gafez (leproso; chap. Leprós, leprosos, leprosa, leproses.).


Gagathes, s. f., lat. gagates, gagathes, jais, jaiet. 

Gagathes... es peyra ruda precioza.

Eluc. de las propr., fol. 188. 

Gagathes... est une pierre précieuse rude. 

ANC. ESP. Gagates (azabache). PORT. Gagata.


Gaillart, Galhart, Gallart, adj., gaillard, hardi, vigoureux, généreux.

(N. E. Como Rémi Gaillard)

Voyez Muratori, Diss. 33.

El cor me ten fresc e gaillart.

A. Daniel: Ar vei vermeils.

Me tient le coeur frais et gaillard.

Qui no s'entremet d' amar,

Greu pot esser gaillartz ni pros.

Raimond de Miraval: Sel que. Var.

Qui ne s'entremet d'aimer, peut difficilement être hardi et preux.

Grans dans es e deshonors

Qu' us cortes, de fatz galhartz,

Ses fals genhs e ses mals artz...

... Sia per fals cors galiatz.

Serveri de Girone: Pus semblet.

Grand dommage et déshonneur est qu'un courtois, généreux d'actions, sans fausses supercheries et sans mauvais artifices... soit trompé par faux coeurs. 

Fig. Tant es galhartz lo sieus razonamens. 

Raimond de Miraval: Pus oguan. 

Tant est vigoureux le sien raisonnement.

CAT. Gallard. ESP. Gallardo. PORT. Galhardo. IT. Gagliardo. (chap. Gallart, valén, pito, pincho, collonut, atrevit, cortés, generós : noble.)

2. Galliardia, s. f., gaillardise, générosité, vigueur.

Trobars e chantars son movemens de totas galliardias.

Gramm. prov.

Le trouver et le chanter sont impulsions de toutes générosités.

CAT. Gallardia. ESP. (chap. gallardía). PORT. Galhardia. IT. Gagliardia.

3. Engalhardir, v., ragaillardir, ranimer, fortifier.

Tornara grass' e grossa;

Son cors sojornan,

S' engalhardira l' ossa.

Leys d'amors, fol. 28.

Redeviendra grasse et grosse; reposant son corps, elle se fortifiera l'os.

(chap. Engallardí, reanimá, fortificá.)


Gai, Jai, s. m., geai.

En estiu, quan crida 'l gais, 

E reviu per mieg los plays 

Jovens ab la flor que nais.

Pierre d'Auvergne: En estiu. 

En été, quand le geai crie, et revit parmi les fourrés gaîté avec la fleur qui naît.

Quant aug chantar lo gal sus e l' erbos 

E 'l pic e 'l jai e 'l merle.

G. Rainols d'Apt: Quant aug. 

Quand j'entends chanter le coq sus en la pelouse et le pic et le geai et le merle.

Tota la nueg serena

Chanta 'l rossinhols e 'l jays.

(chap. Tota la nit serena cante lo rossiñol y 'l gacho.) 

Arnaud de Marueil: Belh m'es quan.

Toute la nuit sereine chante le rossignol et le geai. 

ESP. Grajo. PORT. Gaio. (chap. Gacho, gachos; paregut a la merla, merles.)


Gaitar, Gachar, v., guetter, épier, regarder, faire sentinelle.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Perqu'ieu s' onor gach.

(chap. Perque yo son honor guaito; vigilo, observo, espío, miro, guardo; v. aguaitá, guaitá: guaito, guaites, guaite, guaitem o guaitam, guaitéu o guaitáu, guaiten; guaitat, guaitats, guaitada, guaitades.)

Jean Esteve: El dous temps.

C'est pourquoi je guette son honneur.

Layros que gachon los camis. V. et Vert., fol. 103.

(chap. Lladres que guaiten los camins; espíen, vigilen, observen.)

Larrons qui épient les chemins.

Gaitem ben lo dia e la noit. Guillaume de Tudela. 

Guettons bien le jour et la nuit. 

S'ieu en un castel guaitava.

Cadenet: S'anc fui belha. 

Si je guettais en un château.

- Précautionner.

Toza, qui s'en gacha, 

De ben fai atrag 

Qu'a tos temps fag.

Jean Estève: El dous temps. 

Jeune fille, qui s'en précautionne, fait abstraction du bien qu'elle a fait de tous temps. 

ANC. FR. Se gaita mauvessement des agaiz Bruneheut.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 262.

A la fenestre s'apoia,

Son seignor par iluec gaita.

Fables et cont. anc., t. II, p. 104. 

La nuit gaita Guillaumes de Monclin.

Roman de Garin le Loherain, t. II, p. 91. 

ANC. CAT. Guaytar. IT. Guatare.

2. Catar, v., voir.

Es dit cat, quar catar vol dire vezer. Eluc. de las propr., fol. 255.

Est appelé chat, car catar veut dire voir.

ANC. ESP. Abrio sos oios, cató à todas partes.

Poema del Cid, v. 357.

Lo que catar pudieremos embiarvoslo emos.

V. de S. Domingo de Silos, cop. 365. 

Veo tuerto suyo que siempre mal catades. 

Arcipreste de Hita, cop. 440.

3. Gach, Guach, Gag, Gayt, s. m., guet. (chap. Aguait, guait.)

Per far lo guach de neuch (nuech) e de jorn e per guarda, covenia qu' els queux e 'ls vailetz, que no avio acostumatz de cavalguar ni de portar armas... prezeso los cavals. Cat. dels apost. de Roma, fol. 189. 

Pour faire le guet de nuit et de jour et pour garde, il convenait que les cuisiniers et les valets, qui n'avaient accoutumé de chevaucher ni de porter armes... prissent les chevaux.

Devo appellar als gayts los serjans que gayton.

Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 609. 

Doivent appeler aux guets les sergents qui guettent.

Loc. Si alcus fazia homecedi a gach apessar. 

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128. 

Si aucun faisait homicide avec guet-apens.

4. Gaita, Gacha, s. f., sentinelle, vedette, guet, guérite.

Ieu aug que la gaita cria:

“Via sus! qu'ieu vey lo jorn 

Venir apres l'alba.”

Bertrand d'Allamanon: Us cavaliers. 

J'entends que la sentinelle crie: “Va sus! vu que je vois le jour venir après l'aube.” 

Que faza gacha ni bastio.

Tit. de 1238. DOAT, t. CXLIX, fol. 3. 

Qui fasse guérite ni bastion. 

Franx sia per I an et per I dia de cavalgada... et de gacha.

Statuts de Montpellier de 1204.

Qu'il soit franc pour un an et pour un jour de chevauchée... et de guet. Fig. Temor es la gacha del castelh que negun temps no dorm.

V. et Vert., fol. 46.

Crainte est la sentinelle du château qui en aucun temps ne dort.

Loc. Puois al vespre, can tost avem sopat, 

Nos fam la gaita entr' el mur e 'l fossat. 

Gui de Cavaillon: Doas coblas. 

Puis au soir, quand nous avons promptement soupé, nous faisons le guet entre le mur et le fossé. 

ANC. FR. Y avoit une gaite toute jour à journée, 

Qui sonnoit un bacin quant la pierre ert levée. 

Chron. de Bertrand Du Guesclin. 

Vers cil qui secorre me durent 

Tant que les guetes m'aparçurent.

Roman de la Rose, v. 15278. 

ANC. CAT. Guayta. (chap. Guaita, guaites; vigía, guarda, sentinela; garita.)

5. Gaichos, s. m., guetteur, sentinelle, vedette.

E 'l gaichos es latz l' esponda.

Marcabrus: Lanquan.

Et la sentinelle est près la barrière.

6. Gaytador, s. m., vedette, sentinelle.

No devo mettre portiers per els sus pena, ni gaytadors.

Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 610. 

Ne doivent mettre portiers pour eux sous peine, ni sentinelles.

ANC. FR. Ha, ha, cauailles, vous nous treuflés? 

répliquèrent les guetteurs: Tue, tue! 

Satyre Ménippée, p. 257.

7. Agaitar, Agachar, v., regarder, observer, guetter, considérer.

A tot despieg es cazegutz 

Cuy ave autruy agachar.

B. Martin: Farai un vers. 

Est tombé à tout mépris celui à qui il arrive de guetter autrui.

Deus non agaita pas cals fom, mas cal serem a la fi.

Trad. de Bède, fol. 42.

Dieu ne considère pas quels nous fûmes, mais quels nous serons à la fin.

So son los demonis qui per tot nos espion e nos agachon.

V. et Vert., fol. 103.

Ce sont les démons qui partout nous épient et nous guettent.

Agachons son appellats agachons, car agachon et regardon ho regardar devon tot drech sus las partidas de las possessions.

Trad. du Traité de l'Arpentage, 2e p., ch. 2.

Les témoins sont appelés témoins, parce qu'ils observent et regardent ou doivent regarder tout droit sur les séparations des possessions. 

Part. pas. A tant agachat tro que m'a vista sola.

Hist. abr. de la Bible, fol. 13. 

A tant guetté jusqu'à ce qu'il m'a vue seule.

ANC. FR. Nos ne savons ki nos agaite.

Roman de Rou, v. 14039. 

Endementiers en agaitant 

Cum li venieres qui atant 

Que la beste en bel leu se mete.

Roman de la Rose, v. 1429. 

CAT. Agaytar, aguaytar. IT. Aguatare, agguatare. (chap. Aguaitá.)

8. Agach, Agag, Aguag, Aguait, Agah, Agaze, s. m., guet.

Es enans avertitz 

Que l' aguaitz si' issitz.

Pierre d'Auvergne: Gent es. 

Est averti avant que le guet soit sorti.

- Aguet, embuscade, embûche.

A Dieu prec, per sa dousor...

Que ns gart de mortal agag.

Folquet de Romans: Quan be m.

Je prie Dieu, par sa douceur... qu'il nous garde de mortelle embûche. Loc. Si 'lh fezitz... bastir agah.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 60. 

Ainsi vous lui fîtes... dresser embûche.

Se volon metre en agach

Per saber cum es de nos.

B. de Ventadour: Aitantas bonas. 

Se veulent mettre en aguet pour savoir comment il en est de nous.

Drech en agaze si son mes. V. de S. Honorat. 

Droit en embuscade se sont mis.

ANC. FR. Quant il orent passé l' aguait... 

De joste la cité un agaist establi. 

Roman de Rou, v. 8640 et 905. 

Plor de fame n'est fors agait.

Roman de la Rose, v. 13585. 

CAT. Aguayt. IT. Aguato, agguato. (chap. Aguait, aguaits; emboscada, emboscades; selada, selades.)

9. Agachon, s. m., témoin, pierre, brique, etc., cassée en deux ou plusieurs morceaux enterrés autour d'une borne, et servant à attester, par leur rapprochement, que cette borne n'a pas été déplacée.

Si hi a mestier II o III o IIII o V agachons, o mais o mens.

Agachons son appellats agachons, car agachon et regardon ho regardar devon tot drech sus las partidas de las possessions.

Si los agachons que trobaras al pe del terme non eron fraires.

Tot agachon deu regardar drech al autre terme.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e p., ch. 1 et 2. 

Si y a besoin de deux, ou trois ou quatre ou cinq témoins, ou plus ou moins.

Les témoins sont appelés témoins, parce qu'ils observent et regardent ou doivent regarder tout droit sur les séparations des possessions.

Si les témoins que tu trouveras au pied du terme n'étaient pas frères.

Tout témoin doit regarder droit à l'autre terme.

(chap. Fita, fites; fillola, filloles; pedres que se fiquen a les partissions. Yo sempre hay vist una fita mes gran al mich y dos filloles mes menudes als dos costats.)

10. Agachonar, v., poser des témoins de borne, pourvoir de témoins.

Lo libre que ensenha de destrar e de... agachonar.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, préface.

Le livre qui enseigne à mesurer et à... poser des témoins.

Part. pas. Auras ton terme ben et justament agachonat.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e p., ch. 25. 

Tu auras ton terme bien et justement pourvu de témoins.

11. Reireguach, s. m., arrière-guet.

Seria fach bon guach e reireguach.

Docum. de 1381, ville de Bergerac. 

Il serait fait bon guet et arrière-guet.

12. Scalgayt, Escalgayt, Escurgach, s. m., échauguette, poste de garde, patrouille, ronde.

Aquels del scalgayt, lo mati, ho devo denunciar al conestable.

Aquels que so del escalgayt.

Tr. des Chart., reg. 165, pièce 406.

Ceux de l' échauguette, le matin, doivent dénoncer cela au connétable. Ceux qui sont du poste.

Fan escurgach entre se. Brev. d'amor, fol. 51.

Font échauguette entre soi.

13. Echirgaitar, Escurgachar, v., guetter, se mettre aux aguets, surveiller. La leonessa echirgaita en la via. Trad. de Bède, fol. 40. 

La lionne se met aux aguets dans le chemin. 

Espion los pelegris, et escurgachon los camis.

V. et Vert., fol. 103.

Épient les pélerins, et guettent les chemins. 

ANC. FR. Sor chascune tor une gaite 

A mise por eschargaitier.

Roman du Renart, t. II, p. 327.


Gal, s. m., lat. gallus, coq.

Quant aug cantar lo gal sus e l' erbos.

G. Rainols d'Apt: Quant aug.

Quand j'entends chanter le coq sus en la pelouse.

Enans que lo gal cante. Hist. abr. de la Bible, fol. 60.

(chap. Abans que canto lo gall.)

Avant que le coq chante. 

Loc. Sai ben far de galh capo.

(chap. Sé be fé de gall capó.)

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je sais bien faire de coq chapon. 

ANC. FR. Si chappons feussent et non gals.

Rabelais, liv. III, ch. 46. 

CAT. Gall. ESP. PORT. IT. Gallo. (chap. Gall, galls.)

2. Galina, Galinha, s. f., lat. gallina, poule, poularde, geline.

Un hueu de galina penretz.

Prendetz una jove galina.

(chap. Un ou de gallina pendréu. Pendréu una gallina jove.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous prendrez un oeuf de poule. 

Prenez une jeune poule. 

Quatre sols de cens et doas galinhas. 

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXIV, fol. 187. 

Quatre sous de cens et deux gelines.

Prov. Gals es gilos de sas galhinas.

(chap. Lo gall es selós de les seues gallines.)

Liv. de Sydrac, fol. 116. 

Coq est jaloux de ses poules. 

ANC. FR. Metre renart o les gelines.

Roman de la Rose, v. 15216. 

C'est la geline à qui l'on veut oster 

Tous ses poussins.

Clément Marot, t. III, p. 318.

La martre a mangé trois de mes mères gelines couveresses.

Les Quinze Joyes de Mariage, p. 59. 

CAT. ESP. Gallina. PORT. Gallinha. IT. Gallina. (chap. Gallina, gallines; polla, polles; cloca, cloques : lloca, lloques.)

La marquesa de Monferrato, a una invitassió a minjá gallines, en unes discretes paraules refrene lo lloco amor del rey de Fransa.

3. Galinad, s. m., lat. gallinaceus, coq, poulard.

I galina... et I galinad. Cout. de Taraube de 1281.

Une geline... et un coq.

4. Galhino, s. m., poulet.

Que no 'l trabuque mort plus vil d' un galhino.

Roman de Fierabras, v. 3322. 

Qu'elle ne le renverse mort plus vilement qu'un poulet.

5. Guallinier, adj., gelinier, mangeur de volaille, terme de fauconnerie.

Volrai lo donc mal mudat, guallinier,

Gras, debaten, que non puesca volar.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Je le voudrai donc mal mué, gelinier, gras, se débattant, qu'il ne puisse voler.

ESP. Gallinero (chap. Galliné, gallinés.)

6. Gallinaci, adj., lat. gallinaceus, de poule, semblable à la poule.

Gal gallinaci, autrament dit capo. Eluc. de las propr., fol. 146.

Coq-poule, autrement dit chapon.

IT. Gallinaccio.


Galactites, s. f., lat. galactites, galactite, sorte de pierre.

Galactites es peyra cendroza. Eluc. de las propr., fol. 188.

Galactite est pierre cendreuse. 

ESP. Galactite (galactita: viene del griego γαλακτίτης (galaktites = lácteo).


Galaubier, Gualaubier, adj., gaillard, élégant, gracieux, magnifique. Donzel gualaubier chavalgador.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 114.

Damoisel gaillard chevaucheur.

Qu'els plus pros e 'l plus galaubiers

Vey de lauzengiers presentiers.

Rambaud d'Orange: Als durs crus. 

Vu que les plus preux et les plus magnifiques je vois ambitieux des louangeurs. 

Fig. Sos coindes e galaubiers.

Perdigons: Be m dizon.

Sons agréables et gracieux.

2. Galaubia, Gualaubia, s. f., gaillardise, élégance, gracieuseté, jactance.

Car aissi remas jois e chans

E pretz e galaubia.

Giraud de Borneil: De chantar mi. 

Car ainsi reste joie et chant et mérite et gracieuseté.

Frairi, ditz manens, 

Trop vos faitz parliers 

De gran galaubia.

Le Moine de Montaudon: Manens.

Malheureux, dit le richard, vous vous faites trop parleur de grande jactance.

Per qu' ieu lays chans e joy e gualaubia. 

Le Moine de Foissan: Be volgra fos. 

C'est pourquoi je laisse chant et joie et gaillardise.

3. Galaubey, s. m., étalage, pompe.

Qu' aion qualque solatz 

De lur gran galaubey 

Denant lo maior rey.

Giraud de Borneil: Si per mon. 

Qu'ils aient quelque satisfaction de leur grand étalage devant le plus grand roi.

4. Galambejar, v., briller, déployer de la magnificence.

Substantiv. Tan n'i vei d'els estrays 

Del bel galambejar. 

Giraud de Borneil: Dels bels digz.

Tant j'y en vois d'eux séparés du beau briller.


Galbani, s. m., lat. galbanum, galbanum, sorte de plante, gomme qu'on tire de cette plante.

Galbani es herba... jasia que Varro ditz que galbani es suc de ferula.

Eluc. de las propr., fol. 210. 

Galbanum est herbe... bien que Varron dise que galbanum est suc de férule. 

Contra dolor de cap pren galbani. Coll. de recettes de méd.

Contre douleur de tête prends galbanum. 

CAT. ESP. PORT. IT. Galbano.

2. Galba, s. f., galbanum.

Ab eces, galba e vinagre. Eluc. de las propr., fol. 96.

Avec encens, galbanum et vinaigre.


Galea, Galeia, s. f., galéace, galère. 

Voyez Muratori, Diss. 33.

Ichi de Roma... en doas galeas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 152.

(chap. Va ixí de Roma... en dos galeres.)

Sortit de Rome... en deux galéaces. 

XXXV galeas del rei de Fransa. Cartulaire de Montpellier, fol. 71. 

Trente-cinq galéaces du roi de France. 

Per que aparelha son viage, 

Galeyas e lenz el ribage.

V. de S. Honorat.

C'est pourquoi il appareille son voyage, galéaces et barques au rivage. ANC. CAT. ANC. ESP. Galea (MOD. Galera). IT. Galéa. (chap. Galera, galeres; tamé es un marisc, y lo nom de un poble prop de Tortosa.)

2. Gale, Guale, s. f., galère, galion.

Naus, linhs e gales e nautors. Leys d'amors, fol. 15.

Navires, barques et galères et nautonniers.

L' emperador ac sos navelis aparelhatz, entre naus e lins e guales, dos melia. Roman de la Prise de Jérusalem.

L'empereur eut ses bâtiments appareillés, entre navires et barques et galères, deux mille. 

PORT. Gale.

3. Galiot, s. m., forban, cosraire (corsaire), pirate.

D' amor vey que neys la pus complida 

Sap plus d'enjan que galiotz.

T. de G. Riquier et d'un Anonyme: Aras. 

D'amour je vois que même la plus accomplie sait plus de tromperie que forban.

Portacarns e galiotz.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Portechair et corsaire. 

Adject. Fon raubat per layros galiotz. V. et Vert., fol. 75. 

Fut dérobé par larrons pirates. 

ANC. FR. Robeour de mer que l'en apèle galioz. 

Li uns de ces messages, qui avoit non Ardulphes, fu pris des galioz.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 229 et 256. 

CAT. Galiot. ESP. PORT. Galeote. IT. Galeotto. (chap. Al Decamerón voréu al príncipe Galeoto.)

4. Gallera, s. f., galère. 

An portat 

En galleras los preyzoniers.

V. de S. Honorat. 

Ont porté dans les galères les prisonniers. 

Per far aparelhar naus et galeras.

Rec. des États de Provence, de 1401. 

Pour faire appareiller nefs et galères. 

CAT. ESP. PORT. IT. Galera. (chap. Galera, galeres.)


Galeta, s. f., galette.

VI galetas.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Six galettes.

CAT. Galeta. ESP. Galleta. IT. Galletta. (chap. Galleta, galletes; a un cubo o poval tamé se li diu galleta.)


Gallitrici, s. m., lat. callitrichum, capillaire, sorte de plante.

Raiz de fenoyl et de camomilla et de gallitrici.

Rec. de remèdes en prov,, fol. 1.

Racine de fenouil et de camomille et de capillaire.

ESP. Culantrillo.

Gallitrici, callitrichum, capillaire, culantrillo

viernes, 1 de septiembre de 2017

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

Codoñera membrillera gente de poca razón, socarraron un tocino pasando la procesión.

Dicho de Torrecilla de Alcañiz.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Lo teu poble o lloch o lloc (locum), Tomaset, Tomás, (o Tomàs), 
La Codoñera, es un dels llochs aon mes resistensia fiquen al dialecte occitan catalan, encara que tú, Arturico Quintanilla y Fuentecica (de Barchinona, afincat al teu poble), José Miguel Gracia Zapater (del lloch), faiguéu lo contrari, panfletá pel dialècte occitan catalan.

Thomas, vos c' anar soliatz ab lairos,
Panan bueus e bocx, cabras e moutos,
Porcs e galinas et aucas e capos,
Eratz glotz e raubaire,
Digas vostre veiaire:
Qual mestier es plus aontos,
D' esser joglar o laire?

Tú que díes que treballabes a la Comparativa y cantabes en chapurriau (be u saben los del teu poble) después te has fet catalanista.
Mol be, defén el català post Pompeyo Fabra, pero no te enfrentos al chapurriau, només pedrás lo tems, y ya no ten deu quedá mol.



CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnol, d'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.

Escena XI DICHOS, MARÍA y ANTÓN por la izquierda. Después GALÁN (oculto).

Escena XI
DICHOS, MARÍA y ANTÓN por la izquierda. Después GALÁN (oculto).

Antón. ¡Hola, maño!... Tanto güeno po esta casa.
Cavila. Hola, Antoñejo.
María. Adiós, tío Cavila.
Antón. (A Serafín.) ¿Y tú tan reondico?
Serafín. ¡Je!...
María. Sentaros, sentaros.
Antón. (A Valentina.) Chacha; sácate la retacía y el chapurriau, que tomen una copica.
Valentina. Voy.
Cavila. Que no se incomode. 
María. No es incomodo.
Valentina. (Que saca lo pedido y sirve.) ¡Qué va a ser! (Al tío Cavila.) ¿De cualo?
Cavila. De éste. (Le sirve Valentina.) 
Valentina. (A Serafín.) ¿Y tú, salao?
Serafín. Metá y metá. Más metá de éste que del otro.
Valentina. Tiés güen gusto. (Le sirve.)
Serafín. ¿Ti tiembla el pulso?
Valentina. ¡De vete a tú!...
Antón. (Bebiendo. A Cavila.) ¿Qué te paice?...
Cavila. ¡Qué güeno es!... ¡Y qué juerza tié el ladrón!... Yo tamién hago un chapurriau que no tié parecido.
Antón. ¿Que no?
Valentina. Este lleva metá de anís y metá de arrope.
Cavila. Hombre, tamién hago yo un arrope que no hay otro que se le iguale. 
Antón. ¿Que no?
Valentina. (Mirando a su padre.) ¡Dice que no! Nosotros lo hacemos del mosto mejor. Este es de la viña moscatel.
Cavila. Pos no será tan majo como el de la mía del Pizarral.
Antón. ¿Que no? 
Valentina. Padre, dice que no... 
Cavila. Miá tú que da un vinico claretico, claretico como agüica dorada; pero anda, anda, metete con él, que no tendrás frío, no.
Antón. (Irónico y molesto.) ¡Tú siempre tiés de lo mejor en to!
Valentina. Se lo fegura él.
Cavila. Es que se pué prebar. Díselo a unos franceses que vinieron por vinos esta Sanmiguelada, que al pronto paicía que lo tomaban a broma, y luego no hacían más que icir, le li, le li... que creo que es que pedían la cama.
Valentina. Pos a un inglés que prebó del nuestro tuvieron que llévaselo en una pollera, pa que no se matara po el camino.
Antón. Conque compara.
María. Güeno, güeno; dejase de peleas y no metamos la burra en las coles, y amos a lo que estamos, que es lo e los chicos, ¿no sus paice?
Serafín. Mejor será.
María. Eso digo yo.
Antón. ¡Por mí!... El es el que tié que escomenzar. 
Cavila. Güeno, pos ya sabís que yo soy el tutor de éste... Y como tú m’ has dicho que no verías con malos ojos que tu chica... amos... y éste... me dijo que viniera a iciros... pos... pos vusotros diráis...
María. Yo por mí no digo na; pero sí digo que a ver lo que icen ellos, que son los interesaos.
Antón. Claro... por más que mi chica, lo que yo le diga... Pero amos.
Cavila. Pos éste, cuando m’ ha hecho dar este paso...
Serafín. ¡Je!...
Antón. (A Serafín.) ¿Quié icirse que tú... quiés a la Valentina? 
Serafín. ¡Más que el enterraor a las pestes!
María. (A Valentina.) ¿Y tú qué ices a esto?
Valentina. Pos eso tamién... que yo... pos... al preguntale a una... no sé si me esplico... 
Antón. ¡Repacho!... Como esplicate... no creas que mucho... ¿Quié icise que tú quiés casate con éste... no?
Valentina. Yo querer... amos... una cosa es querer... y otra... pero amos... ¿qué va a icir una?
Antón. Güeno... en resumidas cuentas... ¿Tú lo quiés pa marido?
Valentina. Hombre, yo... como querelo pa marido... no es que vayamos a icir una cosa ni otra... pero ustés s’ harán cargo...
Antón. ¡Idiós!... ¡Esvanza d’ una vez a ver si te entendemos, porque yo... 
Valentina. ¡Pos me paice que hablo bien claro!... Y como yo tengo palabra, pos digo, lo dicho y na más.
Cavila. Güeno, pero ¿qué es lo que has dicho?
Valentina. Pos eso... porque claro... una no sabe hablar de estas cosas... y una... ustés s’ harán cargo.
María. Güeno, pos en vista de lo satisfatorio del resultao... ahí sus quedáis. (Vase.). 
Cavila. Hasta dispués. 

La maña de la mañica, sainete de costumbres aragonesas en un acto y en prosa. Carlos Arniches Barrera, 1866-1943.

(descargar en pdf y otros formatos)


Del llibre de Loís Alibèrt: 

gramatica occitana segon los parlars lengadocians


parlars lengadocians, occitan, catalan comprés

Lo nostre grupo, yo parlo chapurriau, a facebook, continuará luchán pel chapurriau, pera que no lo faigáu malbé en la vostra subnormalització y la vostra ideología catalanista.

CHAPURRIAU es lo nom que natros volem per a la nostra llengua, parlada y escrita. No asseptem varians com xapurriau, xampurrejar.


Vatros escribiu y parléu com tos vaigue be. Si tan democratics foreu com voléu que siguen los demés, mos dixaríeu en pas, escribín y parlán lo nostre chapurriau.

No tenim ni tindrem cap vergoña de fe aná este nom, pero sí mos fa vergoña que mos diguen catalans, que parlem catalá, o que escribim mal lo catalá.

Tots los chapurriaus son de Aragó, son aragonesos.

Escriurem en la ortografía del chapurriau; 
si tos fan mal los ulls, a la farmassia aon treballe lo apothecari catalanista y cantán de Los drapets bruts, Alejandro Romé i Saltarribassos, marqués de Agarrapepinillos, y an algunes drogueríes podeu trobá colirio.

Sou mol cansinos en lo de chapurrear y la RAE,
chapurriau no existix a la rae, sou com una mosca collonera.

La palabra chapurriau no está registrada en el DPD. Las que se muestran a continuación tienen formas con una escritura cercana.


Viles i gents, columna del dialecte català a La Comarca:

Viles i gents, Tomás Bosque, Codoñera, codoñ, lo chapurriau

Viles i gents, Tomás Bosque, Codoñera, codoñ, diari






Tomás Bosque Peñarroya (La Codoñera, 27 de abril de 1948) es un cantautor español perteneciente al movimiento de la Nueva Canción Aragonesa, siendo, junto con Antón Abad, uno de los referentes de la canción aragonesa en dialecto catalán, aunque tiene una gran parte de su producción en lengua castellana.

Trabajó en el mundo del cooperativismo agrario (el gran membrillo erudito la llamaba comperativa).
Ha grabado dos álbumes.
El primero, Cuando los tiempos vienen mejores (1977), contenía dos temas en dialectillo occitano catalan.


En 1978 publicó su segundo álbum Tomás Bosque.

Sus canciones tratan del mundo agrario y sus problemas. 
Ha publicado poemas en dialecto catalán en diversas revistas y antologías, además de colaborar en una columna del diario La Comarca.

Actualmente este analfabeto es profesor de música.

Coneixerá lo saboc de Tomás Bosque esta cansó ocsitana?



Editar


Fa algun temps, els chapurrianistes de la dreta rància aragonesa, van escriure a la Real Academia Española de la Lengua, demanant que el nom de la nostra llengua sigue CHAPURRIAU. I els acadèmics de Madrit, en bones paraules se’ls van treure de davant.
// Vols di, si no ix chapurriau a la rae, sol chapurrear //
Vergonya se n’haurien de donar persones en aparença educades de dir que quan parlen xampurregen, perquè xampurrejar és parlar mal. Es verdat que la gent dels nostres pobles, especialment el més joves, ja no tenen el ric vocabulari ni enraonen en la traça que es feia abans. Però jo que parlo a sovint en amics i coneguts de diferents pobles de la Franja del meu cul, mai he notat que ningú s’embolico al parlar ni faigue cap cosa rara que es pugue identificar com xampurrejar.
Quina mania en voler que la llengua del Matarranya i altres trossos del Baix Aragó tingue un nom tant dolent i denigrant com CHAPURRIAU. Tanta mania, que eixe grupet incansable de defensa del nom miserable, fa un parell de mesos, es van cansar de replegar firmes en la intenció de rebentar la decisió del Govern d’Aragó de posar en marxa l’Academia Aragonesa de la Lengua (Català i Aragonés), per donar compliment, d’una volta, al que diu i obliga la Llei del Patrimoni Cultural Aragonès de 1999. Llei que, per cert, es va aprovar a les Corts d’Aragó governant el PP junt en lo PAR. Els firmants que vulguen saber la contestació del Govern d’Aragó, la poden llegir per internet: BOA 14-08-17 ANUNCIO de la Dirección General de Política Lingüística.
El debat entre Català (nom científic i oficial) i eixe insult castellà
(este idiota encara se pense que Chapurriau es una paraula castellana)
que molts parlants inconscientment han agafat com a propi, afortunadament s’està superant, salvat alguns racons com la Codonyera, on no accepten que els mestres de català de la DGA, ensenyon als xiquets lo més bàsic de la nostra llengua, com es fa a la resta dels pobles d’Aragó que parlen com naltros. 
//

Tomás Bosque, per ficá Tomàs no eres mes catalá, eres aragonés, t' agrado o no.

Hauríes de revisá los teus justets coneiximens de ortografía.
Per ejemple, confundixes la X en la CH.