Mostrando las entradas para la consulta membrillo ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta membrillo ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 25 de abril de 2017

codoñ, codoñs

codoñ, codoñs




codoñat : dulce de membrillo

codoñ, codony, membrillo, cydonia oblonga, dulce de membrillo, codoñat




tamé hi ha passat algún ratet per este poble:


Cydonia es un género de plantas perteneciente a la familia de las Rosáceas. Se trata de un género monotípico, cuya única especie es Cydonia oblonga, comúnmente llamado membrillo o membrillero
Es un árbol de tamaño pequeño a mediano, originario de la región del Cáucaso, en el sudoeste cálido de Asia (Irán, Turquía). Es un árbol frutal emparentado con el manzano y el peral. Su fruto, llamado asimismo membrillo, es de color amarillo-dorado brillante cuando está maduro, periforme, de 7 a 12 cm de largo y de 6 a 9 cm de ancho; su pulpa es dura y muy aromática. Los frutos inmaduros son verdes, con una densa pilosidad de color gris claro, que va perdiendo antes de madurar. Sus hojas están dispuestas de forma alterna; son simples, de 6 a 11 cm de largo, con una superficie densamente poblada de finos pelos blancos. Las flores, que surgen en la primavera después de las hojas, son blancas o rosas, con cinco pétalos. El fruto se clasifica como climatérico, con una elevada sensibilidad al etileno, y su vida en postcosecha alcanza de 2 a 3 meses Las condiciones óptimas de conservación son 0 °C y una humedad relativa próxima a 90 % El membrillo es demasiado duro, astringente y agrio por lo que no es usual comerlo crudo, a menos que sea escarchado (preparándolo de modo que el azúcar cristalice). Se usa para hacer mermelada, compota y pudin, o puede pelarse para posteriormente asarlo. Su fuerte aroma hace que sea un complemento para añadir en pequeñas cantidades al pastel de manzana y a la mermelada, para potenciar el sabor. Se puede también producir vino de fruta del zumo estrujado de membrillos, una especialidad en países como Alemania y Polonia. En España, hay regiones del archipiélago canario donde se suaviza su sabor sumergiéndolo previamente en agua de mar, de modo que éste resulte más apto al paladar; también es popular en toda España cocer el membrillo con azúcar a partes iguales, resultando la tradicional y afamada "carne de membrillo". Éste - también llamado dulce de membrillo - se consume a menudo con nueces o acompañado de queso de Burgos. En México existen lugares donde se come crudo preparado con sal, chile y limón. En Atotonilquillo, Jalisco, se celebra la Feria del Membrillo en el mes de agosto, en donde se venden y comercializan productos a base de este. También es consumido cocinado con azúcar hasta hacer una pasta que se le conoce como cajeta o ate de membrillo, muchas veces consumido con queso Chihuahua, Gouda o Manchego. De los centros de los membrillos que contienen las semillas se prepara jalea de membrillo, la cual es preparada con azúcar y agua. Otra forma de consumirlo es agregarlo en el cocido de res. En Chile, además de ser consumido como mermelada (dulce de membrillo), se consume crudo, para lo cual previamente se golpea bien la fruta (membrillo machucado, popularmente en Chile membrillo machucao), con lo cual se le quita su sabor astringente y se vuelve dulce. También se suelen comer con un poco de sal. En Argentina y Uruguay el dulce de membrillo es de primera importancia en la repostería tradicional, utilizándose tortas como la pastafrola (también llamada pastaflora); o postres como queso con membrillo, típico en la región norte de la Argentina. En Venezuela se consume el dulce o conserva de membrillo acompañado de galletas, crackers o pan y café, como postre o merienda. En Francia suelen colocarse los frutos dentro de las gavetas y entre la ropa para perfumarlas con su potente fragancia.

sábado, 10 de febrero de 2024

Lexique roman; E - Ebres


E.

E, s. m., la seconde des voyelles, et la cinquième lettre de l'alphabet, e. V. vocals son a, E, i, o, u. Leys d'amors, fol. 2.

Cinq voyelles sont A, e, I, O, U.

El futur de l'obtatiu, finissen tut aquelh de la prima conjugazo en e.

Gramm. provençal.

Au futur de l'optatif, tous ceux de la première conjugaison finissent en e.

2. E, conj., lat. et, et.

Lo temps vai e ven e vire

Per jorns e per mes e per ans.

(chap. Lo tems va y ve y torne, gire, per díes y per mesos y per añs.)

B. de Ventadour: Lo temps vai.

Le temps va et vient et tourne par jours et par mois et par ans.

Sel que fetz l'air' e cel e terra e mar 

E caut e freg e vent e pluei' e tro.

(chap. Aquell que va fé l'aire y 'l sel y la terra y 'l mar y la caló y 'l fret o fred y 'l ven y 'l ploure y lo tro. Este pluei', plueia, es en catalá pluja, y en fransés pluie.)

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Celui qui fit l'air et ciel et terre et mer et chaud et froid et vent et pluie et tonnerre.

ANC. FR. Chescun l'a par sa main è plevie è jurée. 

Sas è mantels è robes è altres meubles embler. 

Roman de Rou, v. 2702 et 4254.

Surdrunt li rei de terre è li prince... encontre le Seigneur è encuntre sun Crist. 

Anc. tr. des Ps. ms., n° 1, ps. 2. 

Purpensai par nuit ot mun quer, è esteie travailliez, è escercoue *e mien espirit.

Anc. tr. du Ps. de Corbie, ms., ps. 76.

Cette conjonction d'ordinaire, reprend, par euphonie, le T d'ET latin 

au-devant des mots qui commencent par une voyelle.

Francs e gentils, humils et orgulhos.

Pons de Capdueil: Astrucx es.

Franc et agréable, humble et orgueilleux.

Tan m'abelis jois et amors e chans 

Et alegrier, deport e cortesia.

Berenguer de Palasol: Tan m'abelis. 

Tant me plaît joie et amour et chant et allégresse, amusement et courtoisie.

Combinée avec des substantifs, adjectifs ou adverbes, elle forme diverses locutions.

Veziblamen cara e cara. Liv. de Sydrac, fol. 85.

(chap. Vissiblemén cara a cara.)

Visiblement face à face. (N. E. vis à vis.)

Pluma e pluma faretz pelar.

(chap. Ploma a ploma faréu pelá)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous ferez peler plume à plume. 

Dos e dos enversatz. Guillaume de Tudela.

Renversés dos à dos. 

Ill venian ensemps par e par.

Trad. d'un évangile apocryphe.

Ils venaient ensemble côte à côte. 

Vos, aiatz lo bec ubert 

De vostr' auzel, et un et un

Faitz los li trair' en dejun.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous, ayez ouvert le bec de votre oiseau, et faites-les-lui avaler à jeun un à un.

Van cridan duy e duy: 

Datz me, que joglars suy.

(chap. Donéume, que soc juglar. Lo mateix que fa Tomás Bosque Peñarroya, lo juglaret mes membrillo de la Codoñera.)

lo juglaret mes membrillo de la Codoñera

P. de la Mula: Dels joglars.

Ils vont criant deux à deux: Donnez-moi, vu que je suis jongleur.

Quar pauc e pauc se laissa dechazer.

Bertrand de Born: S'ieu fos aissi.

Car peu à peu se laisse déchoir.

ANC. FR. Avant vendent un è un.

Marie de France, t. II, p. 494.

Li barunz manda un è un...

Dunc vindrent soldéiers à lui

Et uns è uns è dui è dui,

E quatre è quatre è cinc è sis,

Et set è wit è nof è dis. (N. E. wit: huit, vuit; nof : neuf : nou : “nau” en hindi : nove : neun : nine : novem : nëntë en albanés : nava en guyaratí, etc.)

Roman de Rou, v. 11282 et 11545.

Ils issoyent un è un.

Froissart, t. III, p. 12.

En chacune rue deux et deux menans le pape par le frain de son cheval, l'un à dextre et l'autre à senestre.

Monstrelet, t. 1, fol. 97.

Poi è poi vunt Normanz fuiant.

Roman de Rou, v. 13327.

Il se commencierent à retraire de l'estour petit et petit, li uns après l'autre.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 194. 

ANC. ESP. Fueron un e uno escudos embrazados. 

Poema de Alexandro, cop. 1848.

Quelquefois, dans la langue des troubadours, l'ai final des verbes a été remplacé par e.

No las te totre (tolre: tolré : toldré : trauré: pendré : ôterai)...

no t'en devedre... no t'en decebre... no las te vedare.

Titres de 960.

Je ne te les ôterai... ne t'en empècherai... ne t'en décevrai... ne te les défendrai.

Si y faziatz may re 

D'aiso qu'ieu dig vos e.

Amanieu des Escas: En aquel. 

Si vous y faisiez davantage rien de ce que dit je vous ai. 

ANC. FR. Si cum ci raconté vous é...

Car de faire grant talent é... 

Car en vous trop grant amor é... 

Bien savés que tel renom é.

Roman de la Rose, v. 9505, 11038, 12785, 12928.

CAT. ESP. PORT. e. IT. e, ed.

E quelquefois est employé pour en, préposition; voyez EN.


Ebazis, Eubazis, s. f., ébazis, figure de rhétorique, sorte de digression. Figura apelada ebazis... ebazis fay digressio per declarar la materia prepausada.

Eubazis... bona disgressios.

Leys d'amors, fol. 133 et 117.

Figure appelée ébazis... Ébazis fait digression pour expliquer la matière proposée. 

Ebazis... bonne digression.


Ebdomadier, s. m., lat. hebdomadarius, semainier.

(N. E. ESP. Hebdómada. La RAE escribe: Del lat. hebdomăda, y este del gr. ἑβδομάς, -άδος hebdomás, -ádos. No sé si hay aún o todavía alguien en la RAE, tanto macho como hembra, que sepa lenguas antiguas, como por ejemplo el hebreo, arameo, caldeo, siriaco o siríaco, de Siria, etc. Hepta, 7, turco hefta (lo he visto escrito en estas series turcas que se han popularizado en la televisión, no me lo ha enseñado Arturico Quintanilla y Fuentecica, que sabe turco, y polaco, y occitano, y lo que no sabe se lo inventa); septem, siete, set, sat, siat, sedem en búlgaro y lenguas afines, septimana : setmana : septmana : semana.)

Parla dels ebdomadiers de la cozina, e comanda que lhi fraire servo lh' u als autres, segon lor setmana. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 18.

(chap. Parle dels “semanés” hebdomadaris de la cuina, y mane que los flares se servixquen los uns als atres, segons la seua semana.)

Il parle des semainiers de la cuisine, et commande que les frères servent les uns aux autres, selon leur semaine.

Adjectiv. Lo fraire ebdomadiers, so es aquel que deu legir... deu e pot manjar ab los ebdomadiers de la cozina. Regla de S. Benezeg, fol. 49.

(chap. Lo flare semané, hebdomadari, aixó es aquell que deu lligí... deu y pot minjá en los hebdomadaris de la cuina.

Regla de San Benet, folio coranta nou.

Benedictum, Benet, Benito, com Benito Lopera Perrote, aquell que va introduí lo gotelé, amic de Manolo; a la plassa de bous de Saragossa, a les sing de la tarde, una calina o calorina que no se podíe aguantá...)


Le frère semainier, c'est celui qui doit lire... doit et peut manger avec les semainiers de la cuisine.

CAT. Hebdomadari. ESP. PORT. Hebdomadario. IT. Ebdomadario.

(N. E. He buscado en Google en diferentes siglos. En teoría, hebdomadari ya existía cuando Raynouard escribía, pero Google no reconoce esta palabra, o quiere tomarme el pelo cuando busco, pero todavía me queda mucho pelo, me falta una Dalila.

Pero en blogs donde pongo lo que edito, sale algo.

Sólo salen a día de hoy, 10.2.2024, buscando con mayúscula y sin mayúscula, dos registros en Google,

https://memoriavalencianista.cat/biografies/pascual-ano-teresa

https://www.raco.cat/index.php/EBE/article/download/272197/360348

Pero en algunos de mis blogs se puede sacar más información:

https://viaje-literario-iglesias-espana.blogspot.com/2022/12/duorum-peregrinorum-compostellam-iter-agencium-capitulo-gerundensi-deputatorum-sanctum-jacobum-galliciae.html )

Ebeni, s. m., lat. ebenus, ébénier, ébène.

Ebeni es arbre negre, lis, pla, dur et greu... 

Fustz mot precios cum ebeni.

Eluc. de las propr., fol. 206 et 224. 

Ébénier est arbre noir, lisse, uni, dur et lourd...

Bois très précieux comme ébène.

CAT. ESP. (ébano) PORT. IT. Ebano. 

(EN. Eboni and ivory, qué canción más maja para que la canten Iñaki Belanche y Silvia Dilla, un dueto de la CHA; y después que canten la culpa fue del cha cha cha.)


2. Eba, s. f., ébène.
Sia fayta de fust de eba o de boys.
(chap. Sigue feta de fusta de ébano o de boix.)
Trad. d'Albucasis, fol. 28. 
Soit faite de bois d'ébène ou de buis.

Eboric, s. m., lat. ebolus, hiéble, espèce de sureau. (ybles, S. XII) 
Un' erba queretz bon' e bella...
Eboric clamar la podetz,
Erba negra, si us voletz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Cherchez une herbe bonne et belle... vous pouvez l'appeler hiéble, herbe noire, si vous voulez.
CAT. Ebol. PORT. IT. Ebulo.

Ebray, adj., lat. hebraeus, hébreu, hébraïque.
Anc tan gran descrezensa
No vim pois la lei ebraia.
Giraud du Luc: Si per malvatz. 
Nous ne vîmes jamais si grande mécréance depuis la loi hébraïque.
Substantiv. En lati e en ebrays.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 
En latin et en hébreu.
CAT. Hebraic. ESP. PORT. Hebraico.
2. Ebrieu, s. m., hébreu.
Parlam lati o ebrieu.
(chap. Parlam latín, llatí, o hebreu.)
Trad. d'un évangile apocryphe. 
Parlons latin ou hébreu.
CAT. Hebreu. ESP. PORT. Hebreo. IT. Ebreo.

Ebres, s. m., lat. Iberus, l'Ebre, fleuve.
Ni 'l senhoria del renc on corr Ebres.
(chap. Ni la señoría del reino aon corre l' Ebro, Ebre.)
Arnaud Daniel: Ans qu'els sims.
Ni la seigneurie du royaume où court l'Ebre.



miércoles, 16 de agosto de 2017

La Franja del meu cul, orígens catalans, integració a Aragó...

carrossa, ANC
Joaquim Torrent Blanch, bloquear, facebook

Joaquim Torrent Blanch, amistat, facebook


(Prat de la Riba estaríe orgullós de tú, Juaquinico el grillao"

Lo mateix Prat de la Riba, prinsipal ideólogo del nassionalisme catalá, u explicabe perfectamén. Lo odio sirá la prinsipal pauta de esta nova generassió, y la mentira y la victimissassió les seues ferramentes a nivells no vists abáns. A partí de la década dels 80 del siglo XIX ixen una serie de catalanistes que personificarán la pijó cara del catalanisme: fanatisme, victimisme, arrogánsia, hipocressía y castellanofobia.


Una mostra de "txapurriau" de la Catalunya Nord (SIC): 
                                                                                             
"Tin la goda, mé com a tuts lus dissaddes vai fere les curses per remplir lu frigó. Vai penre la vutura, qu'aniré xé Oxàn i emprés iré en centre vila xé lu peixoner crompà un bon buldroi. Amprés ire fere l'aperó ambe los col·legues palatrecos. Bon disaddte a tuts!!

Vualà (per Aleix Renyé)

""“tinc  (el consolador?) però com tots els dissabtes aniré corrent a omplir el frigorífic. Vaig a agafar el cotxe perquè aniré a l’ Auchan i després aniré al centre a cal peixater per comprar un bon rap.. Després aniré a fer el vermut amb els col.legues  carabrutes ( o trinxeraires). Bon dissabte a tothom.. Fins  a una altra...""     SIC

occitan, goda


La Franja del meu cul, orígens catalans, integració a Aragó i posteriors intents de convergir amb el Principat.

Juaquinico Torrente Blanco.

La franja del cul de Joaquim Torrent Blanch


La franja del meu cul , Joaquim Torrent Blanch



La pertinença de les terres de la Franja del meu cul a l’àmbit català ve de molt lluny, ja en els obscurs temps altomedievals la Ribagorça -el bressol inicial de la Franja del meu cul- es diferenciava dels nuclis cristians situats més a l’oest per un feudalisme més vigorós i una major influència franca, igual que la resta de comtats catalans. Concretament, en els primers temps Ribagorça i Pallars estaven estretament entrelligats -tot i que els fets històrics feren que, posteriorment, el primer comtat entrés en l’òrbita navarroaragonesa i el segon en la del casal de Barcelona.  I no es tractava només de relacions polítiques, sinó també eclesiàstiques, el bisbat de la Seu, depenent de Narbona, com tota la resta de bisbats catalans, arribà fins a les valls de Bielsa i Gistau. Evidentment la vinculació ribagorçana amb les terres situades al nord i a l’est no és aliena a la seva situació geogràfica, a banda que el Pirineu no ha estat mai un mur infranquejable, al contrari, ha esta una zona d’incessant intercanvi cultural. 

Un cop format i consolidat el català fou transportat, bàsicament des de la zona pirinenca, cap al sud pels repobladors de les terres preses als musulmans, i igual passà a la Franja del meu cul, fet que contribuí a una integració ben ràpida del domini lingüístic català. Cal tenir en compte a més, com a gran part de la Catalunya nova, l’existència de població mossàrab, que feia servir una parla molt acostada al català i que aviat va ser assimilada. I també, en el cas específic del Matarraña, fou important el paper exercit per població proceden d’altres territoris ja repoblats, com el Segrià.

En la conquesta de les noves terres hi tingué una gran rellevància Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, desposat amb LA REINA Peronella i pare del rei Alfons I el Cast, qui també exercí un paper força important en les conquestes.  Així, l’any 1142 es va conquerir Tamarit de Llitera, i poc després Tortosa (1148), Lleida, Fraga i Mequinensa (1149). 

A partir de 1150 es va procedir a la conquesta de la zona del Matarraña, acabada definitivament el 1169 per Alfons I el cast.  Ja a les constitucions de Pau i Treva del 1173 hom va definir Catalunya com a estesa «de Salses a Tortosa i Lleida amb llurs termes», i a les Corts de Lleida de 1214 s’esmenta Catalunya com a compresa "de Salses fins al Cinca". l a rel del testament de Jaume I es va tornar a plantejar novament la qüestió dels límits entre Aragó i Catalunya, ja que s’atribuïen ambdós territoris a dos fills del rei; el 1244 a les Corts de Barcelona, en les quals jurà l’infant Pere com a hereu de Catalunya, el mateix Jaume I va definir Catalunya com a compresa de “salses al Cinca”, amb l’oposició dels aragonesos. Durant un cert temps aquest límit es va mantenir, almenys de manera teòrica, però l’any 1300 Jaume II, per les pressions aragoneses, declarà que el Sobrarb, la Ribagorça i part de la Llitera -la Llitera en concret fou partida per la clamor d’Almacelles fins a la seva confluència amb el Cinca-  eren d’ Aragó tot i l’oposició catalana.  Com per voler pal·liar els efectes d’aquesta decisió  va donar, el 1322, al seu fill l’infant Pere la Ribagorça com a comtat independent i regit pels Usatges i costums de Catalunya, el qual conservà així un règim d’autonomia. Al sud, i després de moltes vacil·lacions i disputes protagonitzades per bisbats, ordes militars i nobles, calgué arribar a mitjan segle XIV per donar  per plenament inclosa a l'Aragó la comarca del Matarranya (comprès el Baix Matarranya). Al segle següent s’hi inclogué Fraga i Mequinensa, i, finalment, el comtat de la Ribagorça, després d'un seguit de revoltes, era incorporat a l'Aragó per Felip II l'any 1592.

A penes mig segle després, i en el transcurs de la Guerra dels Segadors, la vila de Benavarri i alguns pobles dels voltants es lliuraven a les forces francocatalanes amb la condició que el comtat de Ribagorça es pogués unir a Catalunya.; tot i això la unió va ser efímera, ja que a finals del mateix any les tropes de Felip IV ocuparen tot el comtat.

En el segle XVIII, durant la Guerra de Successió, les comarques i poblacions de la Franja del meu cul, van abraçar majoritàriament la causa austriacista i van renovar-se  els  lligams  amb  el  Principat. Algunes localitats, com BenavarriMonroch i, sobretot, Calaseit van patir molt a mans de les forces borbòniques. Aquesta darrera vila el 24 de gener de 1716 -fa  exactament 300 anys-, després de lluitar  valerosament contra les tropes castellanes, fou incendiada i saquejada, i es calcula que, en la defensa de les seves llibertats, hi van morir 150 cohets. Massa poc, haguereu triat l'atre bando, tan listos que sou alguns.
El 1812, en el transcurs la Guerra del Francès, l'administració gal·la va fer arribar Catalunya, novament, fins al Cinca; es creà el departament de les Boques de l‘Ebre, un dels quatre en què fou dividida Catalunya  -formalment incorporada a França-, Lleida en fou la prefectura,, i Cervera, Tarragona i Tortosa les sotsprefectures. El departament desaparegué el 1814, quan França evacuà la península. Hi foren incorporats exactament 6 municipis de la Franja del meu cul, tres del Baix Cinca, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa, i tres del Baix Matarraña, Faió, Nonasp i Favara. Els canvis polítics i administratius que va introduir el règim napoleònic a Catalunya, però, van ser intranscendents ja que van quedar en reformes de “paper” que no van poder aplicar-se perquè els francesos no ocupaven eficaçment el territori.

El 1833, com sabem, es va implantar la nova divisió provincial, la qual no va estar exempta de controvèrsies, i polèmiques a la Franja del meu cul, tot i que finalment els límits entre Catalunya i Aragó -contra certa creença popular- no es van tocar. Com explica el professor Jesús Burgueño, a causa de les reclamacions de Barbastre per disputar-li la capitalitat provincial a Osca, el govern volgué consultar (1836) l’opinió dels diputats d’Osca i Saragossa, els que optaren per Barbastre -la meitat- no dubtaren a dir, significativament, que on trobaria un millor lloc la part oriental d’Aragó seria  la província de Lleida, i afirmaren: “Fraga, cabeza de distrito judicial de uno de los que tiene la provincia de Huesca, dista muy poco de Lérida, con quien la naturaleza, el lenguaje (SIC) y aún las costumbres le unen estrechamente." Posteriorment el 1842 -com també explica Burgueño- es formularia un nou pla de divisió provincial, propugnat per Fermín Caballero, on les comarques de Fraga i la Llitera eren agregades a Lleida, tot i que finalment fou desestimat.

L'any 1919 en el projecte d‘Estatut d'Autonomia elaborat per l'assemblea de la Mancomunitat de Catalunya es feia esment de la possible integració al Principat de territoris veïns,  segurament a causa de la vinculació dels homes de la Mancomunitat amb la Franja del meu cul, començant pel mateix Puig i Cadafalch. Malauradament aquest projecte va ser rebutjat per les Corts Espanyoles. Pobres Països Cagalans.

Després del gran parèntesi que representà el llarg i repressiu període franquista, #FrancoEnsRoba, instaurat a rel de la guerra civil, i amb l'adveniment de la democràcia, / pero no dieu que no ne ña ? Aclariutos / es van produir novament alguns fets insòlits i força espectaculars en els pobles de la Franja del meu cul. Per exemple, en una famosa enquesta, tant famosa com l' Artur Quintana, publicada a la revista Andalán el 1978, feta al Institut de Tamarit, va resultar que dels seixanta-quatre alumnes de BUP consultats, tots menys uns es van decantar per sentir-se catalans; al Torricó, també aquell any, es van cantar Els Segadors (una dalla tos fa falta, catanazis asquerosos) i es van fer crits a favor del pas a l'administració catalana, i a Benavarri l'any 1981 es van recollir signatures a fi d'aconseguir el mateix objectiu..
Tejero casi tos fa cagá.

L' enquesta, del tipus Sorolla & Cia, preguntava:

Ets franquista o català?

L' alumne que es va decantar per el franquisma es deia Francisco José Franco de Rivera. Aquesta és la seva apariència actual:

Francisco José Franco de Rivera, Paco Escudero
Bon dia a tothom , ara ja no sòc franquista, sòc de ERC

ERC,Esquerra republicana de Catalunya, mamelles, tetas, tetona
Bon dia, vull ser militant d'ERC i potser aconseguir algun càrrec


El 1996 la premsa informava que vuit municipis de la Mancomunitat de la Ribagorça Oriental, a Osca, es plantejaven iniciar negociacions amb la Generalitat per estudiar la seva adscripció a Catalunya si el govern aragonès no en reconeixia el fet diferencial en  el  projecte de divisió  comarcal  que preparava. La proposta, però, no es materialitzà; malauradament la Ribagorça Oriental no ha estat reconeguda i la comarca es regeix des de Graus.
Em sap greu però us morireu aragonesos.

Finalment, creiem que és important ressenyar l’èxit que va tenir, l'agost del 2013, la cadena humana que es va fer entre Calaseit (Matarraña) i Caseres (Terra Alta), amb l’assistència de més de quatre-centes persones per reclamar la unitat de la llengua i contra la denominació LAPAO; i també la recent aprovació el 6 d’octubre d’enguany (2016) pel Parlament de Catalunya, amb els vots de la CUP i JxSí, d’una proposta on es manifesta que el conjunt dels Països Cagalans tenen dret a l’autodeterminació - Franja del meu cul inclosa - i a decidir el seu estatus polític.

grillats, estelada

Con una estrella de Cuba,
la bandera de Aragón,
Vicenç hizo la estelada,
Mas la colgó en un balcón.

En una estrella de Cuba,
la bandera de Aragó,
Vicenç va fe la estelada
Mas la va penjá a un balcó.

Cal recalcar que en la resolució esmentada s’especifica que el Principat mantindrà una relació prioritària amb els territoris dels Països Cagalans, amb els quals comparteix llengua, cultura i altres vincles forjats al llarg de la història, i també s'apunta, en relació a  la Franja del meu cul, que “cal vetllar pel vincle que els seus ciutadans mantenen amb Catalunya que, més enllà de la llengua, també es manifesta en qüestions relatives al patrimoni històric i l’accès a la sanitat i l’educació públiques”.


Arturo Quintana y Fuente
Arturo Quintana y Fuente con su boina


tots som catalans i volem la independència

No podem amagar, però, que, malgrat el desvetllament cultural i d'autoconsciència col·lectiva que s’ha produït a la Franja del meu cul des de l’adveniment de la democràcia, hi ha hagut, com a contrapès, alguns fets i processos bastant negatius des del punt de vista territorial, com han estat el desmembrament del bisbat de Lleida - amb precedents, no per casualitat, durant el franquisme - i la divisió en comarques poc respectuoses amb la realitat lingüística i cultural, com es desprèn del fet que l' única comarca oficial plenament de parla cagalana és el Matarraña, i encara mutilat.

Yo parlo lo chapurriau

I si anem a altres àmbits hi hauríem de sumar la reclamació sense atendre a raons dels béns, la instauració de la LAPAO, afortunadament derogada, i, darrerament, l’aparició d’inquietants símptomes de substitució lingüística. Amarill, lunes, cuchillo, membrillo, etc... 

I si a més hi afegim la potenciació de les barreres i fronteres autonòmiques és inevitable que tot plegat ens ompli d’intranquil·litat.
Tot i això, però, no podem deixar de banda l’existència - com hem vist - de fets positius i la constatació que cada vegada són més les persones, especialment
gent jove i catalans exiliats, que tenen ben clara quina és la seva veritable pertinença.


Virgili Ortiga

Valderrobres, catalanistes, vaga, català de Pompeyo Fabra
Cartels en dialecte català de Pompeyo Fabra a Valderrobres
(la tontería se apegue)

lunes, 11 de junio de 2018

PAC , HIJ

[hez]. V. fez.
hiladillo. Veta, cinta de alpargatas; trenzadera.
[hordio]. V. tuerta.
[huechiqué, pasallá]. V. llamar a animales. / agüelo sebeta wesque
iche, icha, ichos, ichas. Ese, esa, esos, esas. / eixe, eixa, eixos, eixes, 
[implaz]. V. güen implaz, de su.
[incensallo]. V. encensallo. / ensenall
inferned. En los tornos o molinos de aceite, los depósitos de las morgas o residuos de la elaboración, substancias pastosas o semilíquidas negras y mal
olientes. Depósitos en que se sedimenta el alpechín o morgas. / oliassa , sansa
iña, iñor. Señora, señor. V. también siña.
jazco. Astringente, áspero, gusto desagradable. Os aliróns, os arañóns (frutos
del espino blanco), el membrillo y otras frutas verdes tienen gusto jazco, que
no es lo mismo que agrio. / aspre com una serba verda
jenzo. Ajenjo; comparativo de cosa muy amarga. Icho ye como el jenzo, eso es
muy amargo. / amarc o amarg com la fel
[¡jibar!]. V. ¡jibo!
jibáu. Iche moced ye un jibáu, ese chico es un tuno, un pillo, uno que tiene suerte, que le ha correspondido una gracia, etcétera.


mocete , moced , mesache , vino

¡jibo!, ¡jibar! Exclamación que indica sorpresa agradable, dolor inesperado.
Quiere parecerse a ¡hola! muchas veces, pero tiene más analogía con otra
palabra que... no debemos escribir.
joriar. Airearse, secarse una cosa. Borao indica jorear. / orear
jovar. Ajuar, la ropa de la dote que se da a la novia.
jubo. Yugo. El de los bueyes no tiene colleras (mullidos o almohadillados). En
el gabachillo se pone el trascal y en el trascal (trasca) se apoya la clavija,
que se introduce en uno de los agujeros del timón. Abocador y juñidera son
correas que sujetan el yugo a las caballerías.
jufre. Azufre. / sofre

[juñidera]. V. jubo.
lambreño. El animal de poca tripa o vientre; el delgado, estrecho y corredor. / ver jota morena lambreña vs morena membreña
laminuría. Golosina. Se usa más en plural y significando cosas apetitosas para
comer y no solo cosas dulces. laminurías. / llaminadures català , dolsaines , golut, goluda, laminero , llépol , llépola
langarto. Lagarto. Si tiene dos colas (cola bifurcada, fenómeno que alguna vez
se observa), la ignorancia y la superstición le atribuyen propiedades fantásticas: una, el escribir, sobre arena o ceniza, el número agraciado con el premio mayor de la lotería de Navidad. Ver sargantana.
lenera. Piedra de superficie fina por erosión; cantera en plano inclinado; roca viva en contacto con los caminos sobre la cual se puede andar y, mejor, deslizarse. / lluastra ?
leva. Porción de tierra muy mojada con muchas raíces de plantas que, a manera de red, la sujetan; tasca; en las huertas, porción de tierra y raíces de gramíneas para cerrar el paso al agua por regatos y pequeñas acequias. / per a tapá la boquera, les boqueres
liastra. Prolongación espinosa de las semillas o granos de trigo y de cebada en
la espiga.
liendrera. Lendrera. 
litón, litonero. Fruto y árbol, almez.
Turrón de litóns, frutos machacados en el 
almirez con hueso y todo, embutida la pasta en cañas; seco el turrón se rompe la caña y queda un cilindro de esa pasta. 
[litonero]. V. litón.
llamar a animales. Sancho, sancho al conejo; gulo, gulo al cerdo; monina, quirrina a la cabra; michino, michina al gato; bis, bis, bis al gato; bico, toma al burro; ¡bico... choo! 25 parar al burro; tita, tita a la gallina; tu, ti, tui a la gallina;
quis, quis al perro; huechiqué, pasallá a las caballerías.
lucera. Trozo de madera de boj o de pino resinoso, que arde fácilmente y que
sirve para alumbrado en cocinas y departamentos de casas montañesas. Alterna con el candil en muchas ocasiones. / tea de melis 
lulo. Semilla, grano de algunos frutos, especialmente de almendras, nueces, alubias, habas, guisantes (bisaltos), etc. / llaó , ameles, anous, fesols, fabes, pésols, 
25. En entrada propia consta la expresión bico, ¡choo! como la utilizada para hacer que el burro detenga su marcha. Así aparece también en Refranes; en el Vocabulario escribía aquí ¡bisó...choo! / sooooo

miércoles, 14 de febrero de 2024

Lexique roman; Engan - Epyzeuzis


Engan, Enjan, s. m., tromperie, fraude.

Voyez Muratori, dissert. 33. 

Si vos o tendrei et vos o atendrei tot senes engan. Titre de 960.

Ainsi je vous le tiendrai et je vous le maintiendrai tout sans tromperie.

On trobava enjan e non fe. 

(chap. Aon trobaba engañ y no fe.)

Folquet de Marseille: En chantan. 

Où je trouvais tromperie et non foi.

Per bona fe e ses engan, 

Am la plus belha e la melhor.

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Par bonne foi et sans tromperie, j'aime la plus belle et la meilleure.

Per qu' a bona dompna cove 

Que conosca ont es noiritz 

Engans ni fals entendemens.

Aimeri de Bellinoi: Aissi com hom.

C'est pourquoi à bonne dame il convient qu'elle connaisse où est nourrie tromperie et fausse affection. 

Loc. fig. Porta las claus d'engan e de non fe. 

G. de Berguedan: Amicx. 

Porte les clefs de fraude et de mauvaise foi.

ANC. FR. Qui me puet faire plus d' engaignes.

Roman de la Rose, v. 8548. 

ANC. CAT. Engan (sin ny). ESP. Engaño. PORT. Engano. IT. Inganno.

(chap. engañ; v. engañá.)

2. Enguana, s. f., tromperie, fraude.

Qant autres fan enguanas farguar 

Et elhs enguans per maior maystria. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

Quand autres font forger tromperies et les fraudes par plus grande maîtrise.

3. Enjanamen, s. m., tromperie, fraude.

Car senes leis tot es enjanamen.

(chap. Ya que sense ella tot es engañamén.)

P. Milon: A vos amors.

Car sans elle tout est tromperie.

ANC. FR.

De Richart k'il perdi par tiex engignement. 

Ankes dobteit Francheiz è lor engignement. (Ankes o Aukes)

Roman de Rou, v. 3204 et 4507. 

ANC. CAT. Enganament. ANC. ESP. Engañamiento. IT. Ingannamento.

(chap. engañamén, engañamens, engañamenta, engañamentes.)

4. Enganaire, Enganador, s. m., trompeur.

Quar a la pagua van tut, 

L'enguanat e l'enguanaire, 

Si com Abels e son fraire.

P. Cardinal: Rasos es.

Car tous vont à la paie, le trompé et le trompeur, tout comme Abel et son frère.

Li enguan 

Qu'aura fag l'enguanaire

Retornaran 

Sobre l'enguanador.

P. Cardinal: Tals cuia be. 

Les tromperies qu'aura faites le trompeur, retomberont sur le trompeur.

ANC. CAT. Enganador. ESP. Engañador. PORT. Enganador. IT. Ingannador.

(chap. engañadó, engañadós, engañadora, engañadores.)

5. Enganairitz, s. f., trompeuse.

Albert marques, vers es qu'ieu ai amada 

L'enganayritz don m'avetz escomes. 

T. d'Albert Marquis et de R. de Vaqueiras: Ara m. 

Albert Marquis, il est vrai que j'ai aimé la trompeuse dont vous m'avez défié. 

Adj. Per mal que m fetz la bella enganairitz. 

Rambaud de Vaqueiras: Savis e folhs. 

Pour le mal que me fit la belle trompeuse. 

Adoncs es ben dregz qu'om lais 

Fals' amor enguanairitz.

Pierre d'Auvergne: En estiu. 

Alors il est bien juste qu'on laisse fausse amour trompeuse.

Roma enganairitz, 

Qu' etz de totz mals guitz

E sims e razitz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome trompeuse, qui de tous maux êtes guide et sommet et racine.

ANC. CAT. Enganaritz. IT. Ingannatrice.

6. Enganable, adj., capable de tromper, insidieux.

En faytz et en ditz enganables.

Leys d'amors, fol. 37.

En faits et en dits capables de tromper.

L'enemic dih lhi resposta enguanabla.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 137. 

L'ennemi lui dit réponse insidieuse.

7. Enganar, Enjanar, v., tromper.

Non enganera sua persona. Tit. de 985. 

(chap. No engañará la seua persona.)

Il ne trompera pas sa personne.

Pus que tos vezis enganas

Ab fals pes, ab falsas canas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Puisque tu trompes tes voisins avec faux poids, avec fausses mesures. Anet lonc temps per lo mon per enganar las domnas.

V. du comte de Poitiers.

Il alla long-temps par le monde pour tromper les dames.

Tals cuia autrui enganar

Que si mezeis lassa e repren.

Pistoleta: Manta gent. 

Tel pense tromper autrui, qui lui-même s'enlace et se reprend.

A penas er negus drutz, so sapchatz, 

Que non enjan o no si' enjanatz.

Peyrols: Ab gran joi. 

A peine sera nul amant, sachez cela, qui ne trompe ou ne soit trompé.

Enjanan cre l'us l'autre far son pro.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

L'un l'autre croit faire son profit en trompant. 

Quar conois qu' ieu mezeis m'engan.

P. Raimond de Toulouse: Enquera. 

Car je connais que je me trompe moi-même.

Part. pas. En aissi m sui enganada e trahia. 

La Comtesse de Die: A chantar. 

Ainsi je me suis trompée et trahie.

Subst. Quar a la pagua van tut, 

L'enguanat e l'enguanaire.

P. Cardinal: Razos es. 

Car tous vont à la paie, le trompé et le trompeur. 

ANC. FR. Renart qui tot le mont engane. 

Roman du Renart, t. II, p. 20. 

Clerc i sont engané sovent.

Fables et cont. anc., t. II, p. 280. 

Bien voit qu'il l'ont traïe et qu'il l'ont enganée.

Roman de Berthe, p. 27.

ANC. CAT. Enganar. ESP. Engañar. PORT. Enganar. IT. Ingannare.

8. Enganosament, adv., trompeusement. 

Ton fraire m'es vengut... enganosament, e a pres la tieua benediccion.

Hist. abr. de la Bible, fol. 7.

Ton frère m'est venu... trompeusement, et a pris la bénédiction tienne. ANC. CAT. Enganosament. ESP. Engañosamente. PORT. Enganosamente. IT. Ingannevolmente. (chap. engañosamen.)

Enges, s. m., vase, auge, coupe. 

Set enges de fust e tres de veire.

Palais: Molt m'enoia. 

Sept coupes de bois et trois de verre.

(chap. engerra, engerres.)


Engres, adj., fâcheux, violent, pénible.

Ben conosc que drutz mesclius, 

Fals, engres e deschauzitz, 

Es mays amatz e grazitz 

Qu'us adreitz.

Raimond de Miraval: Pus oguan. 

Bien je connais que galant querelleur, faux, violent et grossier, est plus aimé et chéri qu'un loyal. 

Per que l' afans no m pot esser engres. 

Arnaud de Marueil: Us joys. 

C'est pourquoi la peine ne me peut être fâcheuse. 

Son dous plazen rire 

M'a donat martire

Engres.

Giraud de Salignac: Per solatz. 

Son doux agréable sourire m'a donné pénible martyre. 

Subst. L' engres, fals, engeingnaire.

B. Zorgi: L'autr' ier. 

Le violent, faux, trompeur. 

ANC. FR. Le siècle est si engrés de demander que pou sont de gent qui resgardent au sauvement de leur âmes.

Joinville, p. 139.

Mes tu es si angresse et fole.

Marie de France, t. II, p. 380. 

Quant il de li se tient plus près, 

Et il plus est d'amer engrès.

Roman de la Rose, v. 2368. 

Me cumbatrai par la grant presse 

U la bataille iert plus engresse.

Roman de Rou, v. 12802. 

Et si levrier vienent après 

Qui de prendre le sont engrès. 

Roman du Renart, t. III, p. 100.

2. Engrestara, s. f., agression, félonie.

Anc, al temps d'Artus ni d'Ara, 

No creis que nuls hums vis 

Tan bel colp cum en las crins 

Pris Sordel, d'un' engrestara. 

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

Oncques, au temps d'Artus et d'Ara, je ne crois pas que nul homme vit si beau coup comme, d'une agression, Sordel reçut en les cheveux. 

ANC. FR. Trop estoit baude et hardie, selonc la coustume de tel fame, à faire engresties et félonnies. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 208. 

Et il l'ocist par engresté.

Marie de France, t. 1, p. 322. 

En catalan, engrescar signifie disputer, attaquer.

(N. E. ESP. 1. tr. Incitar a riña. U. t. c. prnl.

Sin.: enzarzar, cizañar, encizañar, azuzar, malmeter, enredar, incitar, enardecer, achuchar.

2. tr. Meter a otros en broma, juego u otra diversión. U. t. c. prnl.

Chap. engrescá, engrescás: yo me engresco, engresques, engresque, engresquem o engrescam, engresquéu o engrescáu, engresquen; engrescat, engrescats, engrescada, engrescades.)


Enigma, s. f., lat. enigma, énigme.

Enigma es filha de allegoria. Leys d'amors, fol. 137.

Énigme est fille d'allégorie. 

CAT. ESP. PORT. IT. Enigma. (chap. enigma, enigmes; enigmátic, enigmatics, enigmática, enigmátiques.)


Enportun, adj., lat. importunus, importun, déplaisant.

Ben es enportus,

Car no m respondes ab motz clus.

T. de Sifre et de Bernard: Mir Bernard.

Vous êtes bien déplaisant, car vous ne me répondez avec mots couverts. CAT. Importú. ESP. PORT. IT. Importuno. (chap. carregán, pesat, fastidiós, enfadós, podrit, com Carlos Rallo Badet.)

2. Enportunamen, adv., importunément.

Los truans Pataris que van par lo setgle... tan emportunamens mostron lurs paupertatz. V. et Vert., fol. 69.

Les truans Patarins qui vont par le monde... montrent si importunément leurs pauvretés.

CAT. Importunament. ESP. PORT. IT. Importunamente.

3. Emportunitat, s. f., lat. importunitatem, importunité.

Per lor gran emportunitat.

Brev. d'amor, fol. 125.

Par leur grande importunité.

CAT. Importunitat. ESP. Importunidad. PORT. Importunidade. IT. Importunità.


Ensa, s. f., lat. ensis, épée, glaive.

Ensa per espaza. Leys d'amors, fol. 69.

Glaive pour épée.


Ensems, Ensemps, Essemps, adv., lat. insimul, ensemble. 

Voyez Denina, t. III, p. 102; Muratori, dissert. 33; Aldrete, p. 179.

Volia que ill aguesson guerra ensems, lo paire e lo fils.

(chap. Volíe qu'ells tingueren guerra juns (entr'ells), lo pare y lo fill.)

V. de Bertrand de Born.

Il voulait qu'ils eussent guerre ensemble, le père et le fils.

Los meta amdos en paradis ensemps.

Aimeri de Peguilain: Anc no cugei. 

Les mette tous deux ensemble en paradis. 

Estem essems, no nos partam; 

Essems vivam, essems muyram.

Passio de Maria.

Demeurons ensemble, ne nous séparons; ensemble vivons, ensemble mourons.

Vers es que los cors son essems,

E ja no s partiran nulh temps.

Arnaud de Marueil: Dona selh.

Il est vrai que les coeurs sont ensemble, et que jamais ils ne se sépareront en aucun temps.

Adv. comp. Cel que tot ben pert a ensems.

A. Daniel: Amors e joy.

Celui qui perd tout bien à la fois.

ANC. CAT. Ensems. ANC. ESP. Ensemble. IT. Insieme. (chap. en assamblea, juns, ensamblats, tots a la vegada; v. ensamblá.)

2. Essembladamens, Assembladamen, adv., ensemble.

O dos o tres o catre tot essembladamens.

P. de Corbiac: El nom de. 

Ou deux ou trois ou quatre tout ensemble. 

Adonc fo Dieus e hom tot assembladamenz.

P. de Corbiac: El nom de. 

Alors il fut Dieu et homme tout ensemble. 

Inpedient lor passage assembladament.

Eluc. de las propr., fol. 249.

Empêchant leur passage ensemble.

ANC. FR. Prindent assembléement le chemin. 

Lett. de rém. Carpentier, t. I, col. 335.

3. Asemblar, v., assembler.

Voy. sur ce mot Muratori, diss. 33.

Pauc e pauc s'asembla et esdeve grans et efla.

Liv. de Sydrac, fol. 103. 

Peu à peu s'assemble et devient grand et enfle. 

ANC. ESP. Asembló sos poderes de todo so regnadv.

V. de S. Millán, cop. 418.

IT. Assembrare.

Le Dictionnaire d'Alberti porte voce provenzale.

4. Assemblansa, s. f., réunion, assemblée.

Troba lo rey aparelhat per anar combatre... 

Si regarda tant la assemblansa del rey.

L'Arbre de Batalhas, fol. 114.

Trouve le roi préparé pour aller combattre... Il regarde beaucoup la réunion du roi.

5. Assemblada, s. f., assemblée.

Suspect no deu intervenir en l'assemblada.

Fors de Béarn, p. 1073. 

Suspect ne doit intervenir dans l'assemblée. 

(CAT. Assamblea, com l'ANC; ESP. Asamblea.) PORT. Assemblea. 

ANC. IT. Assembiata.

6. Assemblatiu, adj., copulatif. 

Per adverbi assemblatiu.

O son... assemblativas.

Leys d'amors, fol. 122 et 26.

Pour adverbe copulatif. 

Ou elles sont... copulatives.


Ent, adv., lat. inde, en, de là, d'ici.

Denina, t. I, p. 168, dit que Ent est l' * grec et l' inde latin.

Veder ent pot l'om per quaranta ciptatz.

(chap. Vore NE pot hom per coranta siudats.)

Poëme sur Boèce.

On en peut voir par quarante cités.

ANC. FR. Alés vos ent; none est sonée.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 67.

Je dois faire remarquer que Int, Ent du latin Inde, qui a produit dans la langue romane Ent, a sans doute existé dans l'ancien espagnol, puisqu'on y retrouve dalind, dalent.

ANC. ESP. Acá torna Bucar venist dalent mar.

Poema del Cid, v. 2419.

ESP. MOD. IT. Ende.

2. En, adv., lat. inde, en, de là, d'ici. 

Trastuh dison a Karle: Senher, tornem nos en.

(chap. Tots li diuen a Carlos: Siñó, entornemon.)

Roman de Fierabras, v. 3817.

Trétous disent à Charles: Seigneur, retournons-nous-en.

Vauc m'en lay a selui 

On merce clamon pelegri. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je m'en vais là à celui où les pélerins crient merci. 

ANC. FR. Au bois s'en foui tot honteus.

Roman du Renart, t. I, p. 4.

CAT. Ab aytan metzina s'en fuy.

Trad. catalane dels auz. cass.

3. Ne, adv., en, de là, d'ici.

Adoncs sentiro un' odor

Que ne issi tota la melhor.

(chap. literal: Entonses van sentí una auló que ne ixíe tota la milló.)

V. de S. Enimie, fol. 56.

Alors ils sentirent une odeur qui en sortit toute la meilleure.

IT. La polvere posta in alto ne è portata e sparta dal vento.

Dict. de la Crusca, v°. En.


Entamenar, v., du grec *, entamer, mettre en pièces. 

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 57.

El cop que t don

Non pot ton elme entamenar...

E vai sus en l'elme ferir

Tal colp que fuec en fai sailir,

Mas jes non l'a entamenat.

Roman de Jaufre, fol. 13.

Le coup que je te donne ne peut entamer ton heaume... Et va frapper tel coup sur le heaume qu'il en fait jaillir feu, mais point ne l'a entamé. 

Non es cars frugz pus vil cors l'entamena. 

Serveri de Gironne: Qui bon. 

N'est fruit précieux puisque vil corps l'entame. 

Ieu irai lo tant cercar 

Tro que puesca l'entamenar.

Roman de Jaufre, fol. 33. 

J'irai tant le chercher jusqu'à ce que je puisse l' entamer. 

Part. pas. Si qu' el duc es un pauc en carn entamenatz.

Roman de Fierabras, v. 3572. 

Tellement que le duc est un peu entamé en la chair.


Enteruscle, s. m., zeste, écorce.

L'enteruscle de l'amela,

C'om clama git per autre nom...

E l'enteruscle de las vitz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le zeste de l'amande, qu'on appelle git par autre nom...

Et l'écorce des vignes.


Entomar, v., sodomiser.

Que garsos corba et entoma.

G. de Berguedan: Mal o fe.

Qui courbe et sodomise les garçons.


Entre, prép., lat. inter, entre, parmi. 

Metre l'escut denan, 

Savals entre lui e se.

Cadenet: Amors e com er. 

Mettre l'écu devant, du moins entre lui et soi.

Non sapcha triar lo melhor 

Entr' els malvatz.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Que je ne sache choisir le meilleur parmi les mauvais. 

Qu' els mals e 'ls bes partissem entr' amdos. 

Pons de Capdueil: Per joy d'amor. 

Que nous partageassions entre nous deux les maux et les biens.

Domna, sai dizen entre nos. 

T. de M. de Ventadour et de Gui d'Uisel: Gui. 

Dame, ils disent ici parmi nous. 

Om non troba ni sap devezio, 

Mas sol lo nom, entre vers e chanso. 

A. de Peguilain: Mantas vetz. 

On ne trouve ni sait de différence, mais seulement de nom, entre vers et chanson. 

Prép. comp. Qu'ai d'entre cent bellas lesta. 

G. Adhemar: Be m'agr' obs. 

Que j'ai choisie parmi cent belles. 

Prép. de relation. Veus que us ameni, entre bueus e vaquas et entre cavals e muls, CCCC. Philomena. 

Voici que je vous amène, entre boeufs et vaches et entre chevaux et mulets, quatre cents. 

Conj. comp.

S' aissi pert sos dregz entre qu'es tos. 

Bertrand de Born: S'ieu fos. 

Si ainsi il perd ses droits tandis qu'il est enfant.

Entre que a son brieu, 

No li falh temps per ver.

G. Riquier: Als subtils. 

Tandis qu'il a sa vigueur, le temps ne lui manque pas en vérité. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Entre. IT. Intra.


Entreval, s. m., lat. intervallum, intervalle.

Que un petit entreval i sia... Fay un petit d'entreval.

Regla de S. Benezeg, fol. 29 et 52.

Qu'un petit intervalle y soit... Fait un peu d'intervalle.

ANC. CAT. Entrevall. ESP. (chap.) Intervalo. PORT. IT. Intervallo.


Enula, s. f., lat. enula-campana, aunée, plante.

Enula... la razitz de la qual si deu culhir quan comensa estiu, et dezicar al solelh. Eluc. de las propr., fol. 207.

Aunée... la racine de laquelle se doit cueillir quand commence l'été, et dessécher au soleil.

PORT. IT. Enula.

Enula, s. f., lat. enula-campana, aunée, plante

Enveia, Eveia, Evea, s. f., lat. invidia, envie, désir. 

Anz per eveia lo mesdren e preiso... 

Per grant evea de lui volg far fello.

Poëme sur Boèce.

Mais par envie le mirent en prison... 

Par grande envie il voulut faire félon de lui. 

Si ab enjan baileyas,

Ab erguelh et ab enveyas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Si tu gouvernes avec fraude, avec orgueil et avec envies.

Ailas! qual enveia m'en ve!

B. de Ventadour: Quan vey la. 

Hélas! quel désir m'en vient!

Pueis ne faitz a l'auzel enveia.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Puis vous en faites envie à l'oiseau.

Si 'l me dona cill cui m'aten, 

No us port enveia, bels fraire.

Rambaud d'Orange: Non chant per. 

Si celle à qui je suis affectionné me donne cela, je ne vous porte envie, beau frère. 

CAT. Enveja. ESP. Envidia. PORT. Inveja. IT. Invidia. (chap. enveja, enveges; envecha, enveches.)

2. Enveios, Envezos, Envios, adj., lat. invidiosus, envieux, désireux, jaloux. 

Domna ab bellas faissos, 

Don tot lo mons es enveios. 

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons. 

Dame aux belles manières, dont tout le monde est désireux.

Son d'autrui dreg enveyos.

G. Riquier: Cristias. 

Sont envieux du droit d'autrui.

Que chascus fos enveios

De vos amar e servir.

Pons Barba: Non a tan. 

Que chacun fut désireux de vous aimer et servir. 

Adonc parti m destreitz et envezos 

De vos, dona.

G. Faidit: Mon cor e mi. 

Alors je me séparai de vous, dame, oppressé et désireux.

Substantiv. S'esser pogues

Que ja us d'aquels envios 

Lur amistat non conogues!

B. de Ventadour: Ja mos chantars. 

S'il pouvait être que jamais un de ces envieux ne connût leur amitié!

ANC. FR. Ne envios ne mesdisanz.

2e version du Chastoiement, conte 18. 

CAT. Envejos. ESP. Envidioso. PORT. Invejoso. IT. Invidioso.

(chap. envejós, envejosos, envejosa, envejoses; envechós, envechosos, envechosa, envechoses.)

3. Enveiador, s. m., qui désire, convoitant, soupirant.

Son las femnas vilandrieiras

Tot jorn baten las carrieras 

Per aver mais d'enveiadors.

Brev. d'amor, fol. 130. 

Les femmes dévergondées sont sans cesse battant les rues pour avoir plus de soupirants.

4. Enveiar, v., lat. invidere, envier, désirer.

Vos, qu' ieu plus envey 

D'autra qu'el mon estey.

G. de Cabestaing: Lo dous. 

Vous, que je désire plus qu'autre qui soit au monde. 

Re mai sotz cel non envei.

B. de Ventadour: Lanquan fuelhon. 

Je ne désire rien davantage sous le ciel.

Car totz lo mons enveia sas beutatz.

Albertet: E mon cor.

Car tout le monde envie ses beautés.

CAT. Envejar. ESP. Envidiar. PORT. Invejar. IT. Invidiare.

(chap. envejá, envechá: envejo, enveges, envege, envegem o envejam, envegéu o envejáu, envegen; envejat, envejats, envejada, envejades.)


Envezar, Envesar, v., réjouir. 

Part. pas. Quant la vei, soi tan fort envezat, 

Veiaire m'es qu'el cor ves lieis mi salha. 

B. de Ventadour: Per meillz cobrir.

Quand je la vois, je suis si fort réjoui, qu'il m'est semblant que le coeur me saillisse vers elle. 

Quan mi membra cum era 

Gais e joves, alegres, envesatz.

Raimond de Salas: Si m fos. 

Quand je me souviens comme j'étais gai et jeune, allègre, réjoui. 

ANC. FR. Grant joie fait e moult s'envoise.

Roman du Renart, t. I, p. 142. 

Les yex gros et si envoisiés, 

Qu'il rioient tousjors avant 

Que la bouchete.

Roman de la Rose, v. 849.

2. Envezadamen, adv., gaiement, joyeusement.

Per aquest art sai ieu tot envezadamens 

Far sos e lais e voutas, e sonar estrumens. 

P. de Corbiac: El nom de. 

Par cet art je sais tout gaiement faire sons et lais et roulades, et sonner instruments.

ANC. FR. Et treschent envoisiément.

Roman du Renart, t. III, p. 265.

3. Envezadura, s. f., joie, gaieté, envoisure.

Cascuna creatura 

S'alegra per natura, 

Ieu sol fauc estenensa 

De far envezadura.

B. de Ventadour: Quan lo dous. 

Chaque créature se réjouit par nature, moi seul je fais abstinence de faire gaieté.

ANC. FR. Signié d'or por envoiséure.

Roman du Renart, t. IV, p. 455. 

Après ce te doit sovenir 

D'envoiséure maintenir.

Roman de la Rose, v. 2186.


Envidar, Enviar, v., renvier, terme de jeu. 

Quum facio invitum, facias quoque, Balde, revitum.

Merl. Coccaii, Mac. 2, t. 1, p. 88. 

Que segon juoc non puesca envidar.

(chap. Que segón lo joc no puga envidá, fé envite.)

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. Var. 

Que selon le jeu je ne puisse renvier.

Qui jeta fal e s' envia ad intrar.

P. Milon: Pois que d'al. 

Qui jette faux et se renvie à l'entrer.

Part. pas. Aquest juoc tenc per guazanhat

Deves vos, e per envidat.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Je tiens ce jeu pour gagné devers vous, et pour renvié.

(ESP. Envidar, hacer envite en el juego. Chap. envidá.)


Envis (A), adv. comp., lat. invitus, malgré soi. 

Aquel lhi pardonet molt a envis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90.

Celui-là lui pardonna beaucoup malgré soi.

ANC. FR. A enviz é volentiers le servirent.

Roman de Rou, v. 9343.

Sire, envis ou volentiers, 

Dit li moines, la vos donrai-je.

Fables et cont. anc., t. III, p. 23. 

Laquelle chose luy fut octroyée assez envis. 

Monstrelet, t. 1, fol. 307. 

Il li dona volentiers, non envis.

Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 48.


Epacta, s. f., lat. epactae, épacte. 

D'ela sai per cert totz los acoingramens,

Endicios, epactas e claus.

P. de Corbiac: El nom de. 

D'elle je sais certainement toutes les conjonctions, indictions, épactes et clefs. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Epacta. IT. Epatta.


Epatic, adj., lat. hepaticus, hépatique, qui est malade du foie. 

Subst. Ad epatics, splenetics... es mens util. 

Eluc. de las propr., fol. 272. 

Aux hépatiques, splénétiques... il est moins utile.

- Qui concerne le foie.

Aloe... es citri, epatic... Aloe epatic a color de fegge.

Eluc. de las propr., fol. 199. 

Aloës... est citrin, hépatique... Aloës hépatique a couleur de foie. 

ESP. (hepático) PORT. Hepatico. IT. Epatico. (chap. hepátic, del feche, que té lo feche dolén, tirán cap a la cirrossis hepática.)


Epenthezis, s. f., lat. epenthesis, épenthèze.

*gr est appositio ad mediam dictionem litterae aut syllabae, ut: Relliquiis, pro, Reliquiis; Induperator, pro, imperator.

Donat, De Schemat., col. 1772, 2. 

Epenthezis es ajustamens e creysshemens de letra o de sillaba en lo mieg de dictio. Leys d'amors, fol. 120. 

L' épenthèze est ajustement et accroissement de lettre ou de syllabe au milieu d'un mot.

ESP. Epentesis. PORT. Epenthesis. IT. Epentesi.


Epictafi, s. m., lat. epitaphium, épitaphe.

Ditz el epictafi, cel qui 'l sap ben legir, qu'el es sans e martiris.

Guillaume de Tudela.

L' épitaphe dit, celui qui sait bien la lire, qu'il est saint et martyr. 

CAT. Epitafi. ESP. PORT. IT. (chap.) Epitafio.


Epicurieu, s. m., lat. epicureus, épicurien.

Alcu Epicurieu et Estoci... desputavan amb el.

Trad. des actes des apôtres, ch. 17. 

Aucuns Épicuriens et Stoïciens... disputaient avec lui.

(ESP. chap. Epicúreo, epicúreos.)


Epidimia, Epedemia, s. f., lat. epidemia, épidémie.

La ost fo tota plena d'epidimia... Felip, rey de Fransa, vis sa ost a gran mescap per la epedemia que hi era.

Cat. des apost. de Roma, fol. 203.

L'armée fut toute pleine d'épidémie... Philippe, roi de France, vit son armée à grand méchef par l'épidémie qui y était.

CAT. ESP. PORT. IT. Epidemia. (chap. epidemia, epidemies; vore Lo Decamerón en chapurriau, peste bubónica.)


Epifania, Piphania, s. f., lat. epiphania, épiphanie.

So fo a una festa que a nom epifania. 

Guillaume de Tudela. 

Ce fut à une fête qui a nom épiphanie. 

Jorn de cap de an... de la efiphania.

Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 436. 

Jour du commencement de l'année... de l'épiphanie.

Ayso era enviro la piphania.

(chap. Aixó ere als voltans de la Epifanía.)

Chronique des Albigeois, col. 46.

Cela était environ l'épiphanie.

CAT. ESP. (chap.) Epifanía. PORT. Epiphania, epifania. IT. Epifania.


Epiglos, s. m., lat. epiglossis, épiglotte.

Alcus van a inscidir... epiglos, per so que respire.

Trad. d'Albucasis, fol. 25. 

Aucuns vont à inciser... l'épiglotte, afin qu'il respire.

CAT. ESP. (chap.) Epiglotis. PORT. Epiglottis. IT. Epiglotta.


Epilepcia, Epilemcia, Epilencia, s. f., lat. epilepsia, épilepsie.

Diversas malautias, cum es epilepcia, que ve per vici de humiditat de cap.

Val contra epilencia. Eluc. de las propr., fol. 27 et 193.

(chap. Val contra la epilepsia.)

Diverses maladies, comme est épilepsie, qui vient par vice d'humidité de la tête.

Est bon contre épilepsie.

Aquella epilemcia es per flecma. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

Cette épilepsie est par flegme. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Epilepsia. IT. Epilessia.

2. Epilectiu, adj., épileptique. 

Pendent al col, cura epilectiu.

(chap. Pendén, penján al coll, cure al epiléptic.)

Eluc. de las propr., fol. 192. Pendant au cou, guérit épileptique.

5. Epilectic, Epilemtic, Epilentic, adj., lat. epilepticus, épileptique. Substantiv. Cum els epilectix.

Purga cap de flecma, et val ad epilentics. 

Eluc. de las propr., fol. 17 et 221. 

Comme aux épileptiques.

Purge la tête de flegme, et est bonne pour les épileptiques.

Es cauterizat... epilemtic. Trad. d'Albucasis, fol. 4. 

L' épileptique... est cautérisé.

CAT. Epileptic. (chap. epiléptic, epileptics, epiléptica, epiléptiques.) 

ESP. (epiléptico) PORT. Epileptico. IT. Epiletico.


Epistolar, adj., lat. epistolaris, épistolaire. 

Letras epistolars. Eluc. de las propr., fol. 218. 

(chap. Cartes, lletres, epistolás.)

Lettres épistolaires.

CAT. ESP. PORT. Epistolar. IT. Epistolare. (chap. epistolá, epistolás.)

2. Pistola, s. f., lat. epistola, épître, lettre.

Aisso es la pistola que trames fraires Matfres... a sa sor.

(chap. Aixó es la epístola, carta, lletra, que va trametre lo flare Marfres... a san germana.)

Ep. de Matfre Ermengaud à sa soeur.

Ceci est la lettre que frère Matfre transmit... à sa soeur.

Anc pus sans Pauls fetz pistola. 

A. Daniel: Autet e bas.

Oncques depuis que saint Paul fit épître.

- Épître qu'on récite à la messe. 

Sill que solian dire 

Las pistolas e 'ls missals.

P. Cardinal: L'afar del comte. 

Ceux qui soulaient dire les épîtres et les missels.

ANC. ESP.

Desent leen lu pistola, la oracion complida.

El Sacrificio de la Misa, cop. 40.

CAT. ESP. (chap. Epístola) MOD. PORT. IT. Epistola.


Epydiocezis, s. f., épidiocèse.

Ce mot ne se trouve pas dans les rhéteurs grecs.

Epydiocezis es cant hom remov et osta so que premieramen ha dig.

Leys d'amors, fol. 142.

Épidiocèse est quand on écarte et ôte ce que premièrement on a dit.


Epymone, s. f., lat. epimone, épimone.

*gr Alexander, * p. 578.

Cicéron, de Orat., III, 52, appelle la même figure commorationem in una re.

Epymone es cant hom, per gran dezirier o per gran affectio, retorna una meteyssha dictio. Leys d'amors, fol. 142. 

Épimone est lorsque, par grand désir ou par grande affection, on ramène un même mot. 

ESP. (epímone: Repetición sin intervalo de una misma palabra para dar énfasis a lo que se dice, o intercalado de un mismo verso o una misma expresión varias veces en una composición poética.) IT. Epimone.


Epynalensis, s. f., épanalepse.

Epanalepsis est sermonis in principio versus positi ejusdem in fine replicatio, ut est illud: Crescit amor nummi quantum ipsa pecunia crescit. Isid., Orig., I, 35.

Voyez sur le mot *gr, Hermog., * I, p. 50.

Epynalensis es cant una meteyssha dictios es en lo comensamens et en la fi del verset. Leys d'amors, fol. 123. 

Épanalepse est quand un même mot est au commencement et à la fin du verset.


Epynalimpha, s. f., synalèphe.

*gr est per interceptionem concurrentium vocalium lubrica quaedam lenisque collisio, ut: atque ea diversa, etc. - Haec a quibusdam synaeresis nuncupatur. Donat, de Schem., coll. 1772.

Sinerezis, en autra maniera dicha epynalimpha, es contraria a dyeresi.

Leys d'amors, fol. 121.

Synérèse, en autre manière dite synalèphe, est contraire à la diérèse.


Epytheton, s. f., lat. epitheton, épithète.

*gr est superposita dictio cum proprio nomine.

Donat, de Tropis, col. 1776, Pustch (Putsch). 

Epytheton es cant hom ad algu nom propri o comu li pauza son propri adjectiu. Leys d'amors, fol. 131. 

L' épithète est quand à aucun nom propre ou commun on lui joint son propre adjectif.

CAT. ESP. (epíteto) Epiteto. PORT. Epitheto, epiteto. IT. Epiteto.

(chap. epíteto; ejemple, Carlos Rallo Badet, lo destorbadetArtur Quintana Font, lo de la boina negra; Mario Sasot lo capsot; Tomás Bosque Peñarroya, lo mes membrillo de La CodoñeraIgnacio Sorolla Vidal, lo sorollines; etc.) 


Epyzeuzis, s. f., épizeuxis, réduplication.

Epizeuxis in uno sensu congeminatio verbi, ut: 

Sic, sic juvat ire sub umbras.

Isid., Orig., 1, 35.

Epyzeuzis es cant hom retorna una meteyssha dictio ses tot meia... coma: Senher, Senher, vos nos gardatz, etc.

Leys d'amors, fol. 124.

Épizeuxis est quand on répète un même mot sans aucun intermédiaire... comme: Seigneur, Seigneur, vous nous gardez, etc.