Lexique roman; Lutz, Llutz - Lyra, Lira

Lutz, Llutz, s. f., lat. lux, lumière, clarté, lueur, luminaire. 

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 62.

(N. E. Normalmente en occitano se encuentran palabras escritas con l inicial, y no con ll; en el dialecto catalán abundan con ll. Lutz y llutz es la misma palabra, con diferente ortografía. Alemán Licht, inglés light, castellano luz.)

Lutz es plus general que lum, quar tot lum es lutz, mas tota lutz no es lum. Eluc. de las propr., fol. 120.

Clarté est plus générale que lumière, car toute lumière est clarté, mais toute clarté n'est pas lumière. 

A pena vei la clara lutz.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

A peine je vois la claire lumière.

Remanra l'autars senes draps e senz luz. 

Palais: Mot m'enoia.

L'autel restera sans nappes et sans luminaire. 

Fig. Selh qu'es lutz

Del mon e vera vida.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Celui qui est lumière du monde et véritable vie.

ESP. PORT. Luz. IT. Luce. (chap. Llum, llums; llumeneta, llumenetes.)

Adv. comp.

Per qu'ieu comens, quant auzel falh, 

Un vers, si 'l puesc gitar a lutz.

Bernard de Venzenac: Iverns. 

C'est pourquoi, quand l'oiseau fait défaut, je commence un vers, si je le puis conduire à fin. 

S' intratz en plaich 

Don no sabetz a lutz issir.

Marcabrus: D' aisso laus Dieu. 

Si vous entrez en plaid dont vous ne savez à fin sortir.

Quan s' ave que non o tratz a lutz, 

Al menhs n' a pretz qui be s'es cabtengutz. 

Cadenet: S'ieu pogues. 

Quand il advient qu'il ne le tire à fin, au moins en a mérite qui bien s'est conduit.

Ieu fora pro ricx e de bon azaut, 

Sol de s'amor pogues issir a llutz. 

Rambaud de Vaqueiras: D'amor no m. 

Je serais assez puissant et de bon contentement, pourvu que je pusse sortir à fin de son amour.

2. Lugor, s. f., lueur, clarté, lumière, éclat.

Cavalgan ab gran joia ab la clara lugor. Guillaume de Tudela.

Chevauchent avec grande joie avec la claire lumière.

Fig. Done a sas obras lugor

Don sian mundat li peccador.

G. Riquier: Be m degra.

Qu'il donne à ses oeuvres éclat dont soient purifiés les pécheurs.

- Vue, faculté de voir.

Li ric malvat....

Els an huelhs e non an lugor.

Folquet de Romans: Tornatz es.

Les riches mauvais... ils ont yeux et n'ont pas vue. 

ANC. FR. Si pert la cambre sa luor. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. 1., p. 59.

(chap. Claró, lluentó.)

3. Luciditat, s. f., lat. luciditatem, lucidité, éclat.

Am major difficultat pren suptilitat, clartat, luciditat, perspicuitat.

Eluc. de las propr., fol. 263.

Avec plus grande difficulté il prend subtilité, clarté, lucidité, transparence. 

IT. Lucidità, luciditate, luciditade.

4. Lugart, s. m., Lugart, nom de l'étoile du matin.

Es dig aquest planetas 

Lugart, quant es en orien, 

Vesper, quant es en occiden.

Brev. d'amor, fol. 32. 

Est dite cette planète Lugart, quand elle est en orient, Vesper, quand elle est en occident.

5. Luzer, Luser, Luzir, v., lat. lucere, luire, briller.

Ara non vei luzir soleill.

B. de Ventadour: Ara non. 

Maintenant je ne vois pas luire le soleil.

Un manuscrit porte luser au lieu de luzir.

Lo palais luzi tot de la gran resplandor. V. de S. Honorat.

Le palais brille tout de la grande splendeur. 

Los uelhs li luzo cum candelas. Eluc. de las propr., fol. 357.

(chap. Los ulls li lluíxen o relluíxen com a candeles : veles.)

Les yeux lui brillent comme chandelles.

An fatz lo tench carzir, 

Ab que s fan la cara luzir.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz fuy. 

Ont fait renchérir la teinture, avec quoi elles se font luire la face. 

Fig. Son pretz lutz e resplan.

Gaubert, moine de Puicibot: Un joys.

Son mérite luit et resplendit. 

Substantiv. Non pretz honor esconduda, 

Ni carboncles ses luzir. 

T. de Blacas et de Rambaud: En Raymbautz. 

Je ne prise gloire cachée ni escarboucle sans le luire (éclat).

Proverbial. Non es aurs tot cant que lutz. 

(chap. No es or tot lo que relluíx. ESP. No es oro todo lo que reluce.)

Amanieu des Escas: Dona per. 

N'est pas or tout ce qui luit. 

Part. prés. Dels cors lusens e luminos. L'Arbre de Batalhas, fol. 250.

Des corps brillants et lumineux.

Estela marina, 

De las autras pus luzens.

Pierre de Corbiac: Dona dels. 

Étoile marine, plus brillante que les autres. 

CAT. Lluir. ESP. Lucir. PORT. Luzir. IT. Lucere. (chap. lluí, relluí: lluíxco o lluíxgo, lluíxes, lluíx, lluím, lluíu, lluíxen; lluít, lluíts, lluída, lluídes; relluíxco o relluíxgo, relluíxes, relluíx, relluím, relluíu, relluíxen; relluít, relluíts, relluída, relluídes.)

6. Lugana, s. f., lumière, clarté, clair de lune.

Per nueit escura, 

Ab leis ses luguana.

B. Martin: Amor.

Par nuit obscure, avec elle sans lumière.

Soven soletz anar a la lugana.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En. 

Souvent vous soulez aller au clair de lune. 

Fig. Es lugana

De salvatio, e clartatz 

De tota gen christiana.

Folquet de Lunel: El nom de.

Est lumière de salut, et clarté de toute gent chrétienne.

7. Lucerna, Luzerna, s. f., lat. lucerna, lanterne, lampe, flambeau.

Voyez Ihre, Diss. altera, p. 231.

Dejuns ses almorna... es lucerna ses oli. Trad. de Bède, fol. 52.

Jeûne sans aumône... c'est lampe sans huile. 

Fo trobada una luzerna... que per ven ni per aigua no s podia escantir.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 142. 

Fut trouvée une lampe... qui par vent ni par eau ne se pouvait éteindre.

ESP. (+ lámpara, linterna) IT Lucerna. (chap. Llinterna, llinternes; cresol, cresols.)

8. Lucifer, s. m., lat. Lucifer, Lucifer, planète de Vénus.

Lucifer es bénigne. Eluc. de las propr., fol. 115.

Lucifer est benin. 

Si cum es Lucifer en cel. Trad. de Bède, fol. 78.

Ainsi comme est Lucifer au ciel.

- Le prince des ténèbres, le chef des démons.

Ben ressemblas a Lucifer, 

Las caras negras e 'l vis fer.

V. de S. Honorat. 

Tu ressembles bien à Lucifer, les joues noires et le visage farouche. 

ESP. Lucífero (Lucifer). IT. Lucifero. (chap. Lucifer, lo jefe dels demonis, dimonis, diables.) 

9. Aluc, s. m., lumière, éclat, jour.

Ilh qu' es genser, josta si m col, 

E non tem bruida ni aluc... 

Ieu maintas vetz, a grand aluc, 

Ai vist qu' a penas te ni col.

G. Pierre de Cazals: Eras pus vey. 

Elle qui est plus belle, près de soi m'accueille, et je ne crains bruit ni éclat.

Maintes fois, au grand jour, j'ai vu qu'à peine elle tient et accueille.

10. Alucar, Alhucar, Aillucar, v., allumer.

- Pueis fan alhucar fuoc tot en torn. 

Auras denan te la roda d' austronomia; tu alhucaras la candela de la roda, et estengeras las autras lhumneiras.

Livre de Sydrac, fol. 31 et 138. 

Puis ils font allumer du feu tout autour. 

Tu auras devant toi la roue d'astronomie; tu allumeras la chandelle de la roue, et éteindras les autres lumières. 

Fig. Un nou sirventes ailluc.

Garin : Aissi cum hom. 

J'allume un nouveau sirvente. 

Vers es que m' aflam e m' aluc

G. Pierre de Cazals: Eras pus. 

Il est vrai que je m'enflamme et m'allume. 

Part. pas.

De vas Constantinoble s' es lo rey regardatz, 

E vic sos castels ars e pres et alucatz. 

Roman de Fierabras, v. 111. 

Devers Constantinople s'est le roi regardé, et il vit ses châteaux brûlés et pris et allumés. 

Una candela alhucada. Liv. de Sydrac, fol. 135. 

Une chandelle allumée.

ANC. FR.

Nus ne doit aluchier mal arbre ne male herbe.

Luxure est uns pechiés que gloutonnie aluche, 

Et si le fait flamber plus cler que seiche buche. 

Test. de J. de Meung, v. 1392 et 1749.

11. Collucatiu, adj., du lat. collucere, collucatif, qui luit, qui brille de toutes parts.

Solelh... ha virtut... conservativa..., fecondativa, confortativa, augmentativa.... collucativa. Eluc. de las propr., fol. 115.

Le soleil... a vertu... conservatrice..., fécondante, confortative, augmentative..., collucative.

12. Deslugar, v., éclipser, évanouir.

Fig. L' autre segles se desluga.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus. 

L'autre siècle s'évanouit.

CAT. Deslluir. ESP. Deslucir. (chap. Deslluí, deslluís; eclipsá, eclipsás, apagá, apagás, extinguí, extinguís.)

13. Elucidari, s. m., éclaircissement, explication.

Elucidari de las proprietatz de totas res naturals. 

Eluc. de las propr., fol. 1.

Explication des propriétés de toutes choses naturelles.

14. Eslhuciada, s. f., éclair.

Dels grans tonedres e de las eslhuciadas que fasia.

La resplandors pareis avans en terra que lo tonedres sia; mas lo tonedres es abans que lh' eslhuciada.

Liv. de Sydrac, fol. 7 et 46. 

Des grands tonnerres et des éclairs qu'il faisait. 

La splendeur paraît en terre avant que le tonnerre soit; mais le tonnerre est avant que l' éclair.

(chap. Rellámpec, rellampecs; sentella, sentelles.)

15. Eylhaus, s. m., éclair. 

Eylhauses e trons. V. de S. Honorat.

(chap. Rellampecs y trons.)

Éclairs et tonnerres.

16. Eslugar, Esluchar, v., éclaircir. 

Pel temps qu' es belhs e s' esluga.

Bernard de Venzenac: Hueymais. 

Par le temps qui est beau et s'éclaircit. 

Quan la bruna aura s' eslucha.

Giraud de Borneil: Quan la bruna. 

Quand le sombre temps s'éclaircit.

17. Alugorar, v., rendre brillant, brillanter, illuminer.

Fig. Quar sa beutatz alugora

Bel jorn, e clarzis nueg negra.

B. de Ventadour: Amors enquera. 

Car sa beauté illumine beau jour, et rend claire nuit noire.

Part. pas. Vestimens dauratz

E clars e ben alugoratz.

Brev. d'amor, fol. 31. 

Vêtements dorés et éclatants et bien brillantés.

18. Illustri, s. m., lat. illustris, illustre, titre de dignité du bas-empire.

Per so que es de gran dignitat, si cum es illustris, so es perfeitz o pretor.

Trad. du Code de Justinien, fol. 5.

Parce qu'il est de grande dignité, comme est un illustre, c'est-à-dire un préfet ou un préteur. 

CAT. Illustre. ESP. Ilustre. PORT. IT. Illustre. (chap. Ilustre, ilustres.)

19. Reluzer, Reluzir, Reluizir, v., lat. relucere, reluire, luire, briller.

Quan vei los cabeillz gentz e sors

Que reluizo plus que fin ors.

Folquet de Romans: Donna ieu pren. 

Quand je vois les cheveux jolis et blonds qui reluisent plus que pur or. Fig. E 'l rossinhols qu' el ram relutz.

Pierre d'Auvergne: Lo fuelhs. 

Et le rossignol qui brille sur le rameau. 

Part. prés. Las aigas d' aquesta fon son tan claras et reluzens.

V. et Vert., fol. 102. 

Les eaux de cette fontaine sont claires et reluisantes.

ANC. FR. E virent armes reluisir. 

Escuz é helmes reluisir.

Roman de Rou, v. 12141 et 9091. 

CAT. Relluir. ESP. Relucir. PORT. Reluzir. IT. Rilucere. (chap. Relluí.)

20. Sobreluzer, Sobreluzir, v., sur-luire, briller beaucoup. 

Part. prés. Peyra preciosa sobrelusen.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 261. 

Pierre précieuse sur-luisante.

(chap. Sobrelluén, sobrelluéns, sobrelluénta, sobrelluéntes.)

21. Translutz, s. m., transparence, clarté, sérénité.

En temps de translutz semenar et culhir. Eluc. de las propr., fol. 208.

Au temps de sérénité semer et cueillir.

(chap. Transllum. ESP. Trasluz.)

22. Transluchura, s. f., crevasse, ouverture.

Vezian, per una transluchura, 

Gran clardat que tro al cel dura.

V. de S. Honorat.

(chap. Veíen, per una bada, regata o crivassa, gran claró que hasta 'l sel pujabe.)

Voyaient, par une crevasse, grande clarté qui jusqu'au ciel s'étend.

23. Trasluzer, Trasluzir, v., lat. translucere, être transparent, diaphane.

Ab color... que traslutz. Trad. du lapidaire de Marbode.

Avec couleur... qui est transparente. 

Part. prés. L' aires pren naturalmens

Lumneira, qar es trasluzens. 

Brev. d'amor, fol. 38. 

L'air reçoit naturellement la lumière, car il est transparent.

ANC. FR. Ou treluisoit d'une couleur diverse 

En rayon d'or qui les feuilles traverse.

Et tire hors ton glaive treluisant. 

Du Bellay, fol. 278 et 280. 

CAT. Traslluir. ESP. Traslucir. PORT. Trasluzir. IT. Tralucere. 

(chap. Translluí, transparentá, clarejá. Te claregen les orelles.)

Luxuria, s. f., lat. luxuria, luxure. 

Abrazar lo fuec de luxuria dedins el cor. V. et Vert., fol. 18. 

Embraser le feu de luxure dedans au coeur.

Luxuria ve de glotonia e de pessar folamen. Liv. de Sydrac, fol. 130. Luxure vient de gloutonnerie et de penser follement.

CAT. Luxuria, lluxuria. ESP. Lujuria. PORT. Luxuria. IT. Lussuria.

(chap. Lujuria, lujuries : ganes de cardá, follá, fotre un clau; lujo, plaé en general.)

2. Luxurios, adj., lat. luxuriosus, luxurieux, débauché.

Hom luxurios qui soen jatz ab femna. Liv. de Sydrac, fol. 76.

Homme luxurieux qui souvent gît avec femme. 

Fig. Oils luxurios, ples d' azulteri. 

Luxuriosa res es vis.

(chap. Lujuriosa cosa es lo vi.)

Trad. de Bède, fol. 4 et 45. 

Yeux luxurieux, pleins d'adultère. 

Luxurieuse chose est le vin. 

Substantiv. Simoniaix, encantador, 

Luxurios et renovier 

Que vivon d' enoios mestier.

Marcabrus: Pus mos coratge. 

Simoniaques, enchanteurs, débauchés et usuriers qui vivent de dégoûtant métier.

CAT. Luxurios, lluxurios. ESP. Lujurioso. PORT. Luxurioso. IT. Lussurioso.

(chap. Lujuriós, lujuriosos, lujuriosa, lujurioses.)

3. Luxuriar, v., lat. luxuriare, luxurier, se livrer à la débauche.

Part. pres. Luxuriant ab vos en lurs manjars.

Trad. de la 2e Ép. de S. Pierre.

Luxuriant avec vous dans leurs mangers.

Part. pas. Can seran luxuriadas.

Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée. 

Quand elles seront livrées à la débauche.

ESP. Lujuriar. IT. Lussuriare.

4. Luxuriosament, adv., luxurieusement.

Luxuriosament en lor juventut. Trad. de Bède, fol. 32.

(chap. Lujuriosamen a la seua juventut.)

Luxurieusement en leur jeunesse.

CAT. Luxuriosament. ESP. Lujuriosamente. PORT. Luxuriosamente. 

IT. Lussuriosamente. (chap. Lujuriosamen.)

Luz, s. m., lat. lucius, brochet.

Il pescador si us preiron com un luz. 

Rambaud de Vaqueiras: Tuich me. 

Les pêcheurs ainsi vous prirent comme un brochet.

Budel de luz voill partan a lur guisa. 

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Boyau de brochet je veux qu'ils partagent à leur guise. 

ANC. FR. Lus et saumons et venisons.

Roman du Renart, t. IV, p. 42. 

Ne queroient saumons ne luz.

Roman de la Rose, v. 8425.

CAT. Llus. ESP. PORT. IT. Lucio. (chap. Llus, llusos; lucio, lucios; lucio-perca, lucio-perques; mare de llus : merluza.)

Lyra, Lira, s. f., lat. lyra, lyre.

Lyra... fo per Mercuri trobada. Eluc. de las propr., fol. 282. 

La lyre... fut trouvée par Mercure.

Las liras fay retentir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Fais résonner les lyres.

CAT. ESP. Lira. PORT. Lyra. IT. Lira. 

(chap. Lira, lires; arpa, arpes; tamé la moneda se diu lira.)

SÉPTIMA JORNADA.

SÉPTIMA JORNADA.

Escomense la séptima jornada del decamerón, a la que, daball del gobern de Dioneo, se parle sobre burles que per amor o per la seua salvassió han fet les dones als seus hómens, habénsen donat cuenta ells, o no.

Totes les estrelles o tots los estels o estrels habíen fugit ya de la part de lleván, en la exepsió de aquella que diém Lucifer, que encara fee llum están allí ya la blanqueján aurora, cuan lo senescal, eixecánse, en un gran equipache sen va aná a la Vall de les Dames per a amaní allí totes les coses, segóns la orden o manamén del seu siñó. Después de marchá ell, no va tardá mol en eixecás lo rey, a qui habíe despertat lo sarabastall de los carregadós y de les besties de cárrega; y eixecánse, va fé alsá a les siñores y als joves; y no despuntaben encara be los rayos del sol cuan tots se van ficá en camí. Y may hasta entonses los habíe paregut que les cardelines cantaren tan alegremen, y los atres muixóns, com aquell matí los pareixíe. Van arribá a la Vall de les Dames, aon, ressibits per mols atres, los va pareixe que de la seua arribada sen alegraren. Allí, donán una volta per la vall, y tornán a miráu tot de baix a dal, o de dal a baix, los va pareixe encara mes majo que lo día abans, an aquella hora del matinet. Y después de desdichuná en bon vi y coc rápit, per a que no los guañaren los muixóns, van escomensá a cantá, y en ells la valleta, que sempre repetíe les mateixes cansóns que díen ells, y los muixóns, ressistínse a sé vensuts, afegíen dolses y noves notes al seus cántics. Cuan va arribá la hora de diná, parades les taules daball dels llorés y datres ábres verts, a la voreta de la estanca, com va volé lo rey, van aná a assentás, y mentres minjáen veíen los peixets nadá en grans corros. Después de retirá les viandes y despará les taules, encara mes conténs que antes van escomensá a cantá y a tocá los seus instruméns y a dansá; y después, habénse escampat los llits per diferens puestos de aquella valleta, (tots voltats per lo discret senescal de sargas franseses y de cortines tancades) en llissénsia del rey, qui va volé sen va pugué aná a dormí; y los que no van volé, se van entretindre un rato mes. Arribada ya la hora en que tots estaben eixecats y ere tems de ajuntás a novelá, no lluñ del puesto aon habíen minjat, fen estendre tapets sobre la herba y assentánse prop del aigua, li va maná lo rey a Emilia que escomensare; y ella, alegremen, aixina va escomensá a contá:

Vocabulari Penarroja Tastavins, Matíes Pallarés

Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó) Por M. Pallarés * 
Publicado en el "Butlletí de Dialectología Cagalana",
IX, 1921, págs. 69-72.

http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/11/69/11pallares.pdf

https://xarxes.wordpress.com/2017/06/27/vocabulari-de-pena-roja-per-maties-pallares/ (una de les seues webs en xarxa de Ignacio Sorolla Amela) Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés.

Matíes escribíe Penarroja y variáns, Ignacio Sorolla Vidal, naixcut y malcriat a Pena Rubea, fique lo guionet en ves de doble RR que recorde a la grafía castellana y a la aragonesa, ya u fee Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroya de Tastavins, roya o roja en aragonés.

Tan Matíes com Desiderio NO relasionen les paraules nostres en les aragoneses u ocsitanes, sol en les catalanes, (eren grans erudits) pos be, moltes tenen enllás a léxic aragonés, ocsitá, o textos dins de esta web.

Sempre se pot un aprofitá de les tontades que escriu consevol catalaniste, pero si les escriu lo idiota dotó en sossiollingüística Ignacio Sorolla Amela, fa mes goch.

Copy paste de la seua web:

Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

 / ¿Cuántes desde 1196 ?

¿Haurá lligit lo inútil este algún texto com estos:

https://historia-aragon.blogspot.com/2020/09/15-16-de-enero.html

"... Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no..." 

https://langueoccitane.blogspot.com/2020/09/och-hoc-oc.html

/

Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.


Esquerra paraula nostra, del chapurriau, dreta descripsió en catalá del bò

A

adés, adv.: ara fa poc.

afant, m.: afany, tribulació.

aladre, m.: arada.

albada, f.: música que toca a la  primera hora del matí.

albenc, m.: forat o escletxa de  les roques.

alifara, f.: menjada acompanyada de disbauxa i divertiment.

apegar, v.: comanar-se una malaltia d'altra persona.

asclar, v.: estellar la llenya o altra cosa sòlida.

aubelló, m.: desaiguador o claveguera.

averia, f.: el gallinam i tota clase de bestiar domèstic.

B

bacó, m.: porc; xorc.

bada, f.: escletxa.
/ balagosto /

baló, balons, m.: pantalons curts, molt usats.

bardissa, f.: esbarzers i mates punxants que es posen damunt les parets, estables, coberts,  etcètera.

bàssia, f.: gaveta de fusta que serveix als paletes per a preparar el ciment, guix, etc., i als pagesos per a donar menjar als porcs.

bassiol, m.: tronc de fusta buidat del mig que serveix d'abeurador al bestiar.

batolla, f.: 1. Barra per a fer caure les nous, ametlles, etc.
2. Instrument per a batre els llegums.
batollar, v.: 1. Fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Batre els llegums fent caure el gra i aixafant la palla.

bellota, f. gla.

bocinada, f.: cop, bufetada, etc.

borboll, m.: l'ebullició de l'aigua en els saltants i revolts.

borralló, m.: 1. Tros de llana o d'estopa separat del borrissol.
2. Volva grossa de neu.

bos, m.: el morrió dels gossos.

botja, f.: nom genèric per a anomenar les mates petites, com
l'espígol, la farigola, etc. / bocha

C

cabals, m.: béns, riquesa, benestar.  / caudales

calcigar, v.: trepitjar amb els peus. / palsigá

canalobre, m.: estalactita de glaç que es forma pels saltants
d'aigua quan glaça molt.

canella, f.: aixeta.

cantal, m.: pedra o roc.

canut, m.: canó de posar agulles.

caramanyola, f. carabassa vinera.

carassa, f.: careta de disfressar-se.

cardar, v.: pentinar llana. / avui en día se pentine un atra clase de llana cuan se carde a Penarroija

carronya, f.: persona o cosa dolenta o roïna.

cartró, m.: petita canastra de vímets.

catxo, adj.: baix, acotat. Es diu d'un sostre i d'una persona que camina esquena-plana. / cacho, cachet, cachotet

cimal, m.: cada una de les branques de l'arbre que neixen del tronc.

còdol, m.: pedra cantelluda.

cofí, m.: esportí d'espart que serveix per a posar la pasta de
les olives mòltes que s'ha de destinar a la premsa.

convoiar, v.: tractar amb molta amabilitat una persona.

cormull, m.: la quantitat de gra compresa del ras de la mesura per amunt.

cremaller, m.: graella per a posar les teies de fer llum.

curro, ad.: 1. Esguerrat a qui falta una mà o un braç. 2. Persona presumida.

D

desjunyir, v.: teure del jou les mules i els bous. / juñí es ficals o ficales al jou

desgana, f.: falta de gana, pèrdua dels sentits per defalliment.

devesa, f.: lloc destinat a pastura del bestiar.

dula, f.: ramada de bèsties d'una mateixa espècie, formada pels caps de bestiar de cada casa que juntament van a pasturar a l'ampriu.

dur, m.: espès, atapeït.  / du,  com lo ges, alchez a la bássia

E

eix!: interjecció per a significar fàstic.

eli! ali!, interjecció: així, així; a poca diferència.

emborollar, v.: embullar, embolicar, destorbar. / embrullo

engordir, v.: engreixar.

engorjar, v.: fer menjar per força. / engargallá lo minjá

enrunar, v.: cobrir amb terra alguna cosa. Un Pallarés ho fa a Penarroja amb una Volvo mixta.

enze, m.: animal tomany.

ert, adj.: encarcarat de fred. / carpit, carpidet

escull, m.: bon aspecte. "Fa bon escull": està sa i té salut.

escullós, adj.: fi, sa, de bona presència i bon color.

espill, m.: mirall. / obra en valencià de Jaume Roig

espitralat, adj.: espitregat; que va amb el pit descobert. / despitralat, pitral, pit

eu!: interjecció antiga molt usada. / au a cascala ! Hala en aragonés

F

facilon, adj.: fanfarró, presumit.

faldetes, f.: faldilles.

falòria, f.: mentida, engany.

falló, adj.: enutjat.

fenàs, m.: fanal, classe d'herba. /  Fenassera , ... fenasseres, quan no quedarà res ... quedarà la paraula, quedarà. / Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921? Cuántes ne queden?

feram, m.: mot per a insultar una persona. / afaram, béstia de cárrega ñirviosa

folia, f.: 1. Tontería, ximplesa. / fool inglés /
2. Quarteta que es canta mentre es balla.

forro, adj.: anar...: anar sense càrrega.

G

gaita, f.: instrument semblant al sac de gemecs, però sense sac.

gandaia, f.: ret, no xarxa com la web de Íñigo Sorolla Amela, còfia. / a Valderrobres, mote de Granja Briansó y família

garriga, f.: bosc de carrascots o alzines petites.

garrut, adj.: garrell.

gavarnera, f.: roser bord. / picaesquenes, paregut a la romiguera, gabarrera



gel, m.: aigua glaçada.

gema, f: rovell de l'ou. / yema

gom, adj.: ple. / de gom a gom

gord, adj.: gras. / gort, gorda , gros, grossa

granera, f.: escombra.  / agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen

grupa (anar a la): muntar un home i una dona en una cavalcadura.
Al DCVB podeu vore que ix País Valencià, ya veéu lo rigurós que es este dicsionari escomensat per Mossen Alcover, mallorquí
GRUPA f. Gropa (val.). Dient ja vaig per ella, aur, girà la grupa, Rond. de R. val., 41. Per dute jo a la grupa | te aguarda mon poltro blanch, Llorente Versos, ii, 125. Especialment: a) Parella d'home i dona que van encavalcats en un mateix cavall formant part d'una cavalcada en certes festes populars del País Valencià.

J

joquer, m.: lloc on dormen les gallines i altres aus. / allí aon se ajoquen les lloques, cloques o gallines ponedores.

jou, m.: 1. Instrument de fusta que es posa al coll del parell quan llaura. 
2. El vel que es posa als nuvis quan es casen.

jupa, f.: gec.

justador, m.: l'armilla.


LL

llanda, f.: llauna.

llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos. llavar se parece mucho a lavar. /




llenç, m.: tela de cànem. / llansol, lienzo

llépol, adj.: llaminer. / laminero, laminera

lleus, m.: pulmons.

llord, adj.: brut, bonyegut, mal treballat.
http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=llord&Id=89328&search=llord
Etim.: del llatí lūrĭdu, ‘fosc’, ‘lívid tirant a negre’, o més aviat d'una forma llatina *lōridu en comptes de lūridu, segons Coromines (BDC, xix, 37).

M

/ malea / brosquill

malesa, f.: dolenteria. / maleses (fe)

malfarjat, adj.: mal endreçat.

manducar, v.: menjar.

mano, m.: germà. S'aplica de petit a gran. / maño, maña

manoll, m.: ram de flors o d'altra cosa que s'aguanta amb la mà.
/ títul de un llibre editat per la Ascuma de un pastoret drogadicte y alusinat que encara seguix al gran Khan : ca : gos : Arturico Quintana Font; crec que se diu Julio Micolau Burgués y es de La Fresneda.

manyós, adj.: intel·ligent, industriós. / mañós , mañosa, tindre trassa

massetja, f.: fona. / massecha, honda como la de David contra Goliat

milorxa, f.: grua.

moixó, m.: ocell petit. / muixó , muixonet, catalá en bigot, ojo muixonot

moragues, f. pl.: olives cuites al caliu. Les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal.

morca, f.: solatge de l'oli. / solada

P

peüc, m.: mitjó que sols tapa el peu.

picaport, m.: anella de picar a la porta.
/ pigot. Pájaro carpintero, pico picapinos / piñerol , pinyerol

pigota, f.: verola. / viruela

pimpollada, f.: bosc o extensió de pins joves i ufanosos.

pitança, f.: cada un dels menjars que es donen en l'àpat.

priló, m.: columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imatge. / piló

Q

quera, f.: core que destrueix la fusta. / corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita

quimera, f.: mania. / com la franja, paísos cagaláns, diada de la franja, abunde esta manía a Penarroija grássies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu en lo significat de manía.

R

rabosa, f.: guineu. / rabosí de Valderrobres, rabosa de Ráfels

ras, adj.: llis, desembarassat. "Passar la nit al ras."

recapte, m.: tota classe de menjars i viandes.

renc, m.: rengle. / un renc o reng de amelés, ringlera, renglera, línia
recta.

reuca, f.: filera de rossins o muls lligats l'un a la cua de l'altre.

ribàs, m.: marge.

romer, m.: romaní. / lo romeret a la boca ... (y lo sigarro)

S

saduritja, f.: sajulida.  / saduricha, ajedrea en castellá

saurí, m.: persona que falsament diu que veu ço que està ocult, encara que sigui sota terra, mentre no ho cobreixi roba blava. / zahorí que trobe aigua, com Ángel de Valjunquera (que bon sel tingue)

Zahorí cast., çaurí val. De zoharí, adj. de zohra, "Lucifer, Venus, stella" en R. Martín. Dozy. El nombre zoharí, que significa propiamente servidor del planeta Venus, fue dado a los geomancios por los astrólogos a consecuencia de la estrecha analogía de sus procedimientos en el estudio de los datos por los cuales conduce aquel planeta, según cuentan, al conocimiento de las cosas ocultas. (como el agua subterránea) V. Aben Jaldún, Proleg., 1, 209.

sem, adj.: dessubstanciat, defectuós; fruita que ha perdut el suc, el color i el gust. / s' ha semat la carbassa, no me miros que me semo.
sonrós, adj.: mandrós.

sus!: crit per a esquivar els gossos.

sutja, f.: l' engrut de la llana. / suncha

T

taleca, f.: saca, sac, sarró.

tany, m.: cada una de les estelles en què es parteix el tronc amb
la destral.

teca, f.: porquería. / brutíssia

toll, m.: sot i dispòsit d'aigua que es forma en els rius.

tort, m.: borni.

totxo, m.: garrot, bastó, boscall. / tocho, tochada es un cop en un tocho.


V

verdanc, m.: rebrot llarg i prim de l'arbre. (rechito, pullís)

verga, f.: vara o bastó llarg, prim i flexible que es fa dels rebrots d'arbres o verdancs.

(Dels Missatges de verga de la cancellaria.

Considerants que engir la preminencia del offici de la nostra cancellaria real manaments diverses son daquella continuament emanadors: per tal a execucio daquells digna cosa esser pensam que certes persones qui tota hora al canceller e en la sua absencia al vicecanceller on que iran estants en la nostra cort davant vagen e los dits manaments

exeguesquen sien deputades. Perque ordenam que a les damunt dites coses complidores sien destinats tres homens bons e sufficients qui missatges de verga sien nomenats los quals tota hora que lo canceller en la nostra cort sera present o ell absent al vicecanceller on que iran devant vagen e los manaments daquells e encara de qualsevol altre de nostre consell e del nostre protonotari e encara dels oydors con a ells de part nostra seran injuncts exeguesquen ab acabament. Aquests empero al nostre canceller si present sera o ell absent al nostre vicecanceller en lo reebiment del seu offici sagrament faran que son offici ben e leyalment exerciran e la salut de nostra persona per son poder conservaran e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no puguen fermament observar.)

vespra, f.: vigília d'una festa. (vespera)

vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre.

X, en chapurriau (occitan) CH:

xarc, m.: bassal. / charco

xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc.

xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes

xorlo, adj.: mal vestit.