Mostrando las entradas para la consulta demostrassió ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta demostrassió ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 8 de enero de 2021

El mundo del chapurriau, Juan Segura, Torrevelilla

L' ASSOSSIASSIÓ DE LA UNIÓ.

Amics estem d'enhorabona, les nostres publicassions estàn tenin una cantidad de vistes espectacular.
Anem a agarrâ lo ejemple de un poble arreu, Calaseit. Anguañ ham fet unes publicassions pera felissitâ los Nadals, y lo añ nou. Estes publicassions han tingut mils de reproducsions entre la gen de Calaseit.
Aixó es algo que mos ha dixat maravillats, sabiem que tenim molta gen a Calaseit que mos apoye, que mos seguix, y que simpatise en lo que natros defensem, la nostra llengua histórica, pero que tindriem tantes reproducsions no mos u pensaem. Es per este motivo que podem dî que esta es tamé una assossiassió de Calaseit. (la Ascuma catalanista y llepaculs de Artur Quintana no)
Si amics a pessà de que esta assossiassió es neutra, pos no es de cap poble en concret. Igualmén podem dî tamé que es una assossiassió de Beseit, de La Codoñera, de Queretes, de Torrevelilla, de Fornols, d'Aiguaviva (Aiguaiva), de........
De tots y de cada un dels nostres pobles. Les nostres publicassions este añ 2020 han trencat la barrera de les 20.000 persones alcansades. Aixó es tota una demostrassió de muscul que podem mostrâ y que mos ompli d'orgull, pero aixó es tamé una demostrassió de que lo chapurriàu cada día aixeque mes interés tan aquí, com a fora dels nostres pobles.
Sabem que ñan mils de persones que apoyen al chapurriàu, que u fan en silensio, que callen pero que estàn allí, y que ixen cuán fa falta.
Sabem que ñan pobles aon es difisil podé opinâ a favor del chapurriàu pos ña una minoría dominanta que es capàs de tot pera que sol se sentigue la seua opinió. Es per aixó que esta gen de tots los pobles senten a esta assossiassió com la veu que los represente, com la forsa que los unix, y fan que esta assossiassió no paro de creixe.
Creixem en tots los aspectes que u podem fê, ara tenim un seguimén enorme, ara arrivem a puestos que eren insospechables fa tres añs cuán vam escomensâ, pero aixó es algo que mos ompli de responsabilidad, ara no mos podem equivocâ.
Es per aixó que tos nessessitem ara mes que may, contra mes talento tindrem mes fassilidat tindrem pera ansertâ en la nostra estrategia.
Feumos arrivâ les vostres idees, les vostres inquietuts, y tamé les vostres critiques constructives per los mijos habituals, per privat messenguer, e-mail, grups de wasap......
Avuy ya tos podem dî que mos ham convertit en la Assossiassió de la unió de tota la gen que està orgullosa de parlá una llengua propia desde fa casi mil añs, de tota la gen que no te cap complejo, y que està mol orgullosa de se lo que son, del nostre fet diferensial que mos fâ tan peculiars, pos mos distinguix dels demés aragonesos, pero tamé dels catalans, y dels valensians, no som ni millós, ni pijós que ells, som diferens.
Hasta ara ham segut la gen que calle, a cada un dels nostres pobles ña una multitud callada. Pero ara ya tenim a una veu que mos represente a tots, y que es esta assossiassió. Tamé som l'assossiassió de la gen que està a favor de defensâ les peculiaridats lingüístiques de cada poble, en contra de la implantassió de cap estándar que u vullgue unificâ tot pos aixó es destructiu. Una mostra de eixa diversidad, de la nostra riquesa es lo articul que tos fiquem aquí baix.

Avuy ha eixit publicat a la secsió El Mundo del Chapurriàu del periódico La Comarca este presiós artícul de un gran autó Juan Segura.
Juan mos ha conseguit emossionâ a tots. Enhorabona.

Juan Segura, de Torrevelilla.

Juan Segura, de Torrevelilla.

jueves, 7 de enero de 2021

Lo Camí, XIII.

XIII.

Ñan coses que la voluntat humana no es capás de controlá. Daniel, lo Mussol, acababe de averiguáu. Hasta entonses va creure que lo home pot elegí o triá libremen entre lo que vol y lo que no vol; inclús ell mateix podíe aná, si este ere lo seu dessich, al dentista que estabe a la galería de Quino, lo Manco, los dijous pel matí, per un módic llogué, y tráures la den que li estorbare. Ñabíen algúns homens, com Lucas, lo Mutilat, als que hasta los tallaben un membre si eixe miembro arribabe a sé pera nells un estorbo o fée nosa.
Es a di, que hasta la tarde aquella que van saltá la tapia del Indiano pera robáli les pomes y los va enchampá la Mica, Daniel, lo Mussol, va creure que los homens podíen desenténdres al seu antojo de lo que suposare pera nells una rémora, igual en lo relatiu al cos que en lo consernén al espíritu. Pero sol abandoná la finca del Indiano en una poma a cada ma y les orelles caches, Daniel, lo Mussol, va compendre que la voluntat del home no u es tot a la vida. Existíen coses que se li imposen al home, y lo sojusguen, y lo sometixen al seu imperi en cruel despotismo. Com - ara sen donabe cuenta - la deslumbradora bellesa de la Mica. Com lo esceptissisme de Pancho, lo Sensedéu.
Com lo ensés fervor de don José, lo mossen, que ere un gran san. Com, en fin, la antipatía sorda de la Sara cap a son germá Roc, lo Moñigo.
Desde lo frustrat robo de les pomes, Daniel, lo Mussol, va entendre que la Mica ere mol guapa, pero, ademés, que la hermosura de la Mica habíe ensés al seu pit una viva flama desconeguda. Una flama que li abrasabe la cara cuan algú mentabe a la Mica a la seua presensia. Assó constituíe, en ell, algo insólit, algo que trencabe lo hasta ara despreocupat y independén curs de la seua vida. Daniel, lo Mussol, va asseptá este fenómeno en la ressignassió en que se assepten les coses ineluctables. Ell no podíe evitá enrecordássen de la Mica totes les nits al gitás, o los domenges y díes de festa si minjabe collada. Aixó lo va portá a deduí que la Mica significaríe pera lo felís mortal que la 
conquistare un mol dols remanso de pas. Al prinsipi, Daniel, lo Mussol, va intentá desfés de esta presió interió que li enervabe la seua insobornable autonomía, pero va acabá admitín lo constán pensamén en la Mica com algo consustansial an ell mateix, algo que formabe part mol íntima del seu ser. Si la Mica se aussentabe del poble, la vall se tornabe ombriosa als ulls de Daniel, lo Mussol, y pareixíe que lo sel y la terra se tornaren erms, assustadós y grisos. Pero cuan ella tornabe, tot preníe un atre aspecte y atres colós, se féen mes dolsos y cadensiosos los mugits de les vaques, mes insitán lo verd dels prats y hasta los cántics de les merles adquiríe, entre les bardisses, una sonoridat mes matisada y cristalina. Entonses se produíe com un portentós renaiximén de la vall, una assentuassió exhaustiva de les seues possibilidats, aromes, tonalidats y rumós peculiás. En una paraula, com si pera la vall no ñaguere ya al món datre sol que los ulls de la Mica y datra brisa que lo ventet de les seues paraules. Daniel, lo Mussol, guardabe la seua fervén admirassió per la Mica com lo únic secret no compartit. No obstán, algo als seus ulls, potsé a la seua veu, revelabe una exitassió interió mol difíssil de acallá. Tamé los seus amics admiraben a la Mica. La admiraben per la seua bellesa, igual que admiraben al ferré per la seua forseguera, o a don José, lo mossen, que ere un gran san, per la seua piedat, o a Quino, lo Manco - antes de enterássen lo Moñigo de que habíe plorat cuan la mort de la seua dona - per lo seu muñó. La admiraben, sí, pero com se admiren les coses majes o poderoses que después no dixen rastre. Sentíen, sense duda, dabán de la seua presensia, com una nova emossió estética que inmediatamen se dissipabe dabán de un tord abatut en la massecha o una regletada de don Moissés, lo maestre. La seua vergoña no perdurabe; ere efímera y decadén com una explosió. En alló va advertí Daniel, lo Mussol, que lo seu estat de ánim dabán de la Mica ere una cosa espessial, diferenta del estat de ánim dels seus amics. Y si no, ¿per qué Roc, lo Moñigo, o Germán, lo Tiñós, no se aprimaben tres kilos si la Mica sen anabe a América, o un parell si sol sen anabe a la siudat, o se engordíen lo perdut y un kilo mes cuan la Mica tornabe a la vall per a estáy una llarga temporada? Ahí estabe la demostrassió de que los seus sentiméns cap a la Mica eren singulars, mol diferéns dels que embargaben als seus compañs. Encara que al parlá della se faigueren creus, o Roc, lo Moñigo, tancare los ulls y chulare, com li veíe fé a son pare dabán de una mossa ben maja. Aixó ere pura ostentassió, estridensies superfissials y no, de cap manera, un interromput y violén movimén de fondo. Una tarde, al prat de la carrasca, van parlá de la Mica. Va eixí la conversa a propósit del mort que segóns la gen ñabíe enterrat desde la guerra al mich del prat, daball de la carrasca sentenaria. 

- Sirá ya sendra - va di lo Tiñós -. No quedarán ni los ossos. ¿Creéu que cuan se mórigue la Mica fará mala auló, com los demés, y se desfará en pols?
Va experimentá lo Mussol una surriacada de sang a la cara.

- No pot sé - va saltá, ofés, com si hagueren insultat a sa mare -. La Mica no pot putí may. Ni cuan se mórigue. Lo Moñigo va soltá al aire una risseta seca.

- Este está sompo - va di -. La Mica cuan se mórigue putirá com tot fill de veí.

Daniel, lo Mussol, no se va entregá.

- La Mica pot morí en auló de santidat; es mol bona - va afegí.

- ¿Y qué es assó? - va di Roc.

- La auló dels sans.

Roc, lo Moñigo, se va sulfurá:

- Assó es un di. No te cregues que los sans fan auló a colonia. Pera Deu, sí, pero pera los que aulorem en los nassos, no. Mira don José. Crec que no pot ñabé home mes san, ¿eh? ¿Y no li put la boca? Don José sirá tot lo san que vullgues, pero cuan se mórigue fará pudó, corrompina, com la Mica, com tú, com yo y com tot lo món.

Germán, lo Tiñós, va desviá la conversassió. Fée sol dos semanes del assalto a la finca del Indiano. Va ajuntá los ulls pera parlá. Li costabe mol esfors expresás. Son pare, lo sabaté, assegurabe que se li escapaben les idees per les calves.

- ¿Ton vau fixá... ton vau fixá - va preguntá - en la pell de la Mica? Pareix que sigue de seda.

- Assó se diu cutis... tindre cutis - va aclarí Roc, lo Moñigo, y va afegí -:
De tot lo poble es la Mica la única que té cutis.

Daniel, lo Mussol, va experimentá un gran goch al sabé que la Mica ere la única persona del poble que teníe cutis.

- Té la pell com una poma llustrosa - va aventurá tímidamen.

Roc, lo Moñigo, va seguí en lo seu:

- La Josefa, la que se va suissidá per lo Manco, ere gorda, pero per lo que diuen mon pare y la Sara tamé teníe cutis. A les capitals ñan moltes dones que ne tenen. Als pobles, no, perque lo sol los creme la pell, lo fret acribasse y l´aigua arrugue.
Germán, lo Tiñós, sabíe algo de assó, perque teníe un germá a la siudat y algúns añs veníe a Nadal y li contabe moltíssimes coses de allá.

- No es per assó - va tallá, en aire de sufissiensia absoluta -. Yo sé per qué es. Les siñoritingues se fiquen cremes y potingues per les nits, que borren les arrugues.
Lo van mirá los atres dos, embobats.

- Y encara sé mes. - Se va suavisá la veu y Roc y Daniel se van arrimá an ell invitats per lo seu misteriós aire de confidensia -. ¿Sabéu per qué a la Mica no se li arrugue la pell y la conserve fina y fresca com si fore una chiqueta? - va di.
Les dos interrogassións se van confundí en una sola veu: - ¿Per qué?

- Pos perque se fique una lavativa totes les nits, al gitás. Assó fan totes les del sine.
U diu mon pare, y don Ricardo li ha dit a mon pare que assó pot sé verdat, perque la vellesa ix de la pancha. Y la cara se arrugue per tindre brutes les tripes. Pera Daniel, lo Mussol, va sé esta manifestassió com una massolada. A la seua men se confundíen la Mica y la lavativa en una irritán promiscuidat. Eren dos polos opostos, irreconsiliables. Pero, de improvís, recordabe lo que díe a vegades don Moissés, lo maestre, de que los extrems se toquen y sentíe una fonda depresió, com si algo se ni anare del cos a chorros. La afirmassió del Tiñós ere, pos, consiensuda, del tot possible y verossímil. Pero cuan dos díes después va torná a vore a la Mica, se ni en van aná estos baixos ressels y va compendre que don Ricardo y lo sabaté y Germán, lo Tiñós, y tot lo poble díen lo de la lavativa, perque ni les seues mares, ni les seues dones, ni les seues germanes, ni les seues filles teníen cutis y la Mica sí que ne teníe. La sombra de la Mica acompañabe a Daniel, lo Mussol, en tot lo que fée. La idea de la mossa se va encaixoná al seu servell com una obsessió. Entonses no reparabe en que la chica li portáe deu añs y sol li preocupabe lo fet de que cadaú perteneixquere a una casta sossial diferén. No se reprochabe mes que ell haguere naixcut pobre y ella rica y que son pare, lo formaché, no sen haguere anat, al seua día, cap a les Amériques, en Gerardo, lo cagarniu de la siñora Micaela. En tal cas, podríe ell disposá, an estes altures, de dos restauráns de lujo, un establimén de resseptós de radio y tres barcos de cabotaje o al menos de un comers de aparatos eléctrics com lo que teníen a la siudat los "Ecos del Indiano". En la tenda de aparatos eléctrics sol lo separaríen de la Mica los dos restauráns de lujo y los tres barcos de cabotaje. Ara, ademés dels restauráns de lujo y los barcos de cabotaje, ñabíe per mich un establimén de resseptós de radio que tampoc ere moc de pavo. Sin embargo, a pesá de la admirassió y la vergoñeta de Daniel, lo Mussol, van passá añs abáns de pugué intercambiá una paraula en la Mica, apart de los amables renecs del día de les pomes. Daniel, lo Mussol, se conformabe en despedíla y donáli la benvinguda en una mirada trista o radián, segóns les sircunstansies. Assó sol, hasta que un matí de estiu lo va portá hasta la iglesia en lo seu coche, aquell auto negre y allargat y relluén que casi no fée soroll al aná. Entonses, lo Mussol habíe cumplit ya los deu añs y sol ni faltabe un pera anássen al colegio a escomensá a progressá. La Mica ya ne teníe denou pera vin y los tres añs transcurrits desde la nit de les pomes, no sol no van afectá a la seua pell, ni a la seua cara, ni al seu cos, sino, al contrari, van serví pera que la seua pell, lo seu cos y la seua cara entraren a una fasse de mes armonía y plenitut.

Ell pujabe la costa agobiat per lo sol de agost, mentres flotaben al matí de la vall los tañits rápits del radé toc de la missa. Encara li faltabe casi un kilómetro, y Daniel, lo Mussol, desesperabe pera alcansá a don José abáns de que este escomensare lo Evangelio. 

De repén, va sentí al seu costat lo pito del coche negre de la Mica, va girá lo cap assustat y se va topetá, de bones a primeres, en la franca y inesperada sonrissa de la mossa. Daniel, lo Mussol, se va sentí envarat, preguntánse si la Mica sen enrecordaríe del frustrat robo de les pomes. Pero ella no va aludí al epissodio.

- Menut - va di -. ¿Vas a missa?

Se li va trabá la llengua al Mussol y no va assertá a contestá mes que en un movimén de cap. Ella mateixa va obrí la porteta y lo va invitá: - Es tart y fa caló. ¿Vols pujá?

Cuan va repará en los seues moviméns, Daniel, lo Mussol, ya estabe acomodat a la voreta de la Mica, veén desfilá asseleradamen los abres detrás dels vidres del automóvil. Notabe ell la proximidat de la mossa a la sang, a la tensió incómoda dels ñirvis. Ere tot com un somni, dolorós y punchán. "Deu meu - pensabe lo Mussol -, aixó es mes de lo que yo haguera imaginat", y se va ficá tenso y com acartonat, insensible, cuan ella lo va acarissiá en la seua fina ma al clatell y li va preguntá suavemen:

- ¿Tú de quí eres?

Va farfallá lo Mussol, en un forsejeo sense mida als nervis:

- De... del formaché.

- ¿De Salvador?

Va baixá lo cap, assentín. Va intuí que ella sonreíe. Lo contacte de la seua fina pell al clatell li va fé sospechá que la Mica teníe tamé cutis a les palmes de les mans.

Se divisabe ya lo campanari de la iglesia entre los abres.

- ¿Voldrás pujám un parell de formaches de nata después, per la tarde? - va di la Mica.

Daniel, lo Mussol, va torná a assentí mecánicamen en lo cap, incapás de articulá cap paraula. Durán la missa no va sabé de quín costat li pegáe l´aire y dos vegades se va santiguá extemporáneamen o a destems, mentres Ángel, lo cabo de la Guardia sivil, sen enríe convulsivamen al seu costat, tapánse la cara en lo tricornio, de la seua desorientassió.

Al fes de nitet se va ficá lo traje nou, se va pentiná en cuidado, se va rentá y refregá los ginolls y sen va aná cap a casa del Indiano a portá los dos formaches. Daniel, lo Mussol, se va maravillá del lujo de la casa de la Mica. Tots los mobles relluíen y la seua superfissie ere llisa y suave, com si tamé ells tingueren cutis.

Al apareixe la Mica, lo Mussol va pedre lo poc aplom almassenat durán lo camí.
La Mica, mentres mirabe y pagabe los formaches, li va fé moltes preguntes. Ere una mossa sensilla y simpática y no sen enrecordabe gens del dessagradable epissodio de les pomes.

- ¿Cóm te diuen? - va di.

- Da... Daniel.

- ¿Vas a la escola?

- Ssssí.

- ¿Tens amics?

- Sí.

- ¿Cóm se diuen los teus amics?

- Lo Mo... Moñigo y lo Ti... Tiñós.

Ella va fé uns momos de fástic.

- ¡Uf, quíns noms mes feos! ¿Per qué crides als teus amics en uns noms tan feos? - va di.

Daniel, lo Mussol, va compendre ara que habíe contestat com un borinot, sense

reflexioná. An ella li haguere tingut que di que los seus amics se díen Roquito y Germanín. La Mica ere una mossa mol fina y delicada y en aquells motes habíe ferit la seua sensibilidat. Se va lamentá del seu error. Va sé en eixe momén, dabán de la sonrién y atractiva cara de la Mica, cuan sen va doná cuenta de que li agradabe la idea de marchá al internat y progressá. Estudiaríe en aplicassió y potsé guañare después mols dinés. Entonses la Mica y ell estaríen ya a un mateix nivell sossial y podríen casás y, a lo milló, la Uca-uca, al sabéu, se tiraríe despullada al Chorro desdel pon, com la Josefa lo día de la boda de Quino. Ere agradable y estimulán pensá en la siudat y pensá que algún día podríe sé ell un honorable caballé y pensá que, en alló, la Mica perdíe la seua inassequibilidat y se colocabe al alcáns de la seua ma. Dixaríe, entonses, de di motes y palabrotes y de aventás en los seus amics boñigues seques y hasta faríe auló a perfumes cars en ves de a calostros. La Mica, en tal cas, dixaríe de tratál com a un sagal maleducat y de poble. Cuan va abandoná la casa del Indiano ere ya de nit. Daniel, lo Mussol, va pensá que ere bo pensá a la oscurina. Casi se va assustá al sentí la presió de uns dits a la carn del seu bras. Ere la Uca-uca.

- ¿Per qué has tardat tan en dixáli los formaches a la Mica, Mussol? - va inquirí la chiqueta. Li va doldre que la Uca-uca vulnerare en este desparpajo la seua intimidat, que no lo dixare tartí ni pera madurá y reflexioná sobre lo seu futur encara per vindre.

Va adoptá un grassiós aire de superioridat.

- ¿Me vols dixá en pas de una vegada, mocosa?

Anabe de pressa y la Mariuca-uca casi corríe, a la seua vora, baixán la costa.

- ¿Per qué te has ficat lo traje nou pera pujáli los formaches, Mussol? Dísme - va insistí ella. Ell se va pará al mich de la carretera, exasperat. Va dudá, per un momén, si fótreli una galtada a la chiqueta.

- A tú no te importe res de lo meu, ¿enténs? - va di, finalmen.

Li va tremolá la veu a la Uca-uca al indagá: - ¿Es que te agrade mes la Mica que yo?

Lo Mussol va soltá una carcañada. Se va arrimá mol a la chiqueta pera cridáli:

- ¡Escóltam! La Mica es la chica mes guapa de la vall y té cutis y tú eres fea com un coco de llum y tens la cara plena de peques. ¿No veus la diferensia?

Va reempendre la marcha cap a casa seua. La Mariuca-uca ya no lo seguíe. Se habíe assentat a la cuneta dreta del camí y, amagán la pecosa cara entre les mans, singlotejabe y plorabe.

lunes, 28 de diciembre de 2020

Los sans inosséns, llibre cuart

Llibre cuart.

Lo secretari.


A mijáns de juñ, lo Quirce va escomensá a soltá lo bestiá de merines o palomes cada tarde, y, al póndres lo sol, sel sentíe tocá la armónica delicadamen de la part de la serra, mentres son germá Rogelio, no parabe, lo home, en lo jeep cap a dal, en lo tractó cap aball, sempre navegán de aquí cap allá, este carburadó pert, se enganche lo pedal del embrague, estes coses, y lo siñoret Iván, sense donáli importánsia, cada vegada que visitabe lo cortijo, observabe als dos, al Quirce y al Rogelio, cridáe al Crespo a un apart y li díe confidensialmen, Crespo, no me dixos de la ma an estos sagals, Paco, lo Baixet, ya va pera agüelo y yo no puc quedám sense secretari, pero ni lo Quirce ni lo Rogelio teníen lo prodigiós flat de son pare, que son pare, lo Paco, ere un cas de estudi, ¡Deu meu!, desde chiquet, que no es un di, li soltaben una perdiu en un ala trencada al monte y ell se ficáe a cuatre potes y seguíe lo rastre en lo seu nas chato pegat an terra sense vassilá, y passán lo tems, va arribá a distinguí les pistes velles de les ressiéns, lo rastre del mascle del de la femella, que lo siñoret Iván se fée creus, ajuntáe los seus ulls verds y li preguntabe, pero ¿a qué dimonis fa auló la cassa, Paco, maricón? y Paco, lo Baixet, ¿de verdat que no la sén vosté, siñoret? y lo siñoret Iván, si la aulorara no te u preguntaría, y Paco, lo Baixet, ¡quínes coses que té lo siñoret Iván! y a la época en que lo siñoret Iván ere lo Ivanet, que, de chiquet, Paco li díe lo Ivanet al siñoret Iván, la mateixa copla, ¿a qué fa auló la cassa, Paco? y Paco, lo Baixet, solíssit, 
¿es sert que tú no la aulores, majo? y lo Ivanet, pos no, te u juro per los meus morts, a mí la cassa no me fa auló de res, y Paco, ya te acostumarás, majo, ya vorás cuan tingues mes añs, perque lo Paco, lo Baixet, no va apressiá les seues cualidats hasta que va comprobá que los demés no eren capassos de fé lo que ell fée y de ahí les seues converses en lo Ivanet, que lo chiquet va escomensá ben tendre en la cassera, una chaladura, gangues al juliol, a la bassa o los revolcadós, codorniu al agost, al rostoll, tórdoles al setembre, de retirada, als passos dels carrascals, perdius al octubre als sembrats y al monte baix, blavets al febré, al Lucio del Teatino y, entre mich, la cassa majó, lo cabirol y lo venado, sempre en lo rifle o la escopeta a la ma, sempre, pimpam, pam-pim, pim-pam que está grillat este sagal, díe la Siñora, y de día y de nit, al ivern o al estiu, a esbarrá, al salt o en batuda, pim-pam, pam-pim, pum-pom, lo Ivanet en lo rifle o la escopeta, al monte o per los sembrats y lo añ 43, al ojeo inaugural del Día de la Raza, dabán del pasmo general en tretse añs mal cumplits, lo Ivanet entre los tres primés, a vuit muixóns de Teba, lo may vist, que ñabíe moméns en que teníe cuatre muixóns morts al aire, algo increíble, que ere cosa de vóres, un mosset de chupeta colsejánse en les millós escopetes de Madrit y ya desde eixe día, lo Ivanet se va acostumbrá a la compañía de Paco, lo Baixet, y a traure partit del seu olfato o flat y la seua afissió y va pensá en pulíl, pos Paco, lo Baixet, flaquejabe carregán y lo Ivanet li va doná un día dos cartuchos y una escopeta vella y li va di, cada nit, abáns de gitát, embutíx y trau los cartuchos dels cañóns hasta sen vegades, Paco, hasta que te cansos, y va afegí después de una paussa, si conseguixes sé lo mes rápit de tots, entre aixó y los vens que Deu te ha donat y la teua retentiva, no ñaurá al món qui te potejo com a secretari, te u dic yo, y Paco, lo Baixet, que ere servissial per naturalesa, cada nit, abáns de gitás, ris-ras, obrí y tancá la escopeta, ris-ras, embutí y traure los cartuchos als cañóns, que la Régula ae, ¿estás tonto, Paco? y Paco, lo Baixet, lo Ivanet diu que puc sé lo milló, y, al cap de un mes, Ivanet, majo, en un amén te fico y te trac los cartuchos de la escopeta, y lo Ivanet, aixó ña que vóreu, Paco, no sigues farolero, y Paco va exhibí la seua destresa dabán del mosso y, aixó marche, Paco, no u dixos, seguix aixina, va di lo Ivanet después de la demostrassió y de este modo, Ivanet per aquí, Ivanet per allá, ni advertíe Paco que passabe lo tems, hasta que un matí va passá lo que teníe que passá, o sigue Paco, lo Baixet, li va di en la milló voluntat, Ivanet, ojo, la barra per la dreta, y lo Ivanet se va armá en silénsio, va pendre los puns y, en un di Jesús, va despenjá dos perdius per dabán y dos per detrás, y no habíe arribat la primera an terra, cuan va girá los ulls cap a Paco y li va di en gesto arrogán, de avui en abán, Paco, de vosté y siñoret Iván, ya no soc un mosset, que pera entonses ya habíe cumplit lo Ivanet setse añs y Paco, lo Baixet, li va demaná perdó y de entonses abán siñoret Iván per aquí, siñoret Iván per allá, perque ben mirat, ya anáe pera mosso y ere de raó, pero, en lo tems, les ansies cinegétiques li van aná creixén al pit al siñoret Iván y ere cosa sabuda que a cada batuda, no sol ere lo que mes matabe, sino tamé, qui tombáe la perdiu mes alta, la mes llarga y la mes forta, que en eixe terreno no admitíe competénsia, y ficáe a Paco per testigo, llarga diu lo Ministre, Paco, escolta ¿a quína distánsia hay tirat yo, per aproximassió, al muixó aquell de la primera batuda, lo del roquissal, lo que se va repujá cap als núgols, aquell que va aná a pará a la Charca dels Galápagos, ten enrecordes? y Paco, lo Baixet, obríe uns ulls mol grans, eixecáe la barbilla y sentensiabe, no lay hay de recordá, lo muixó perdiu aquell no volabe a menos de noranta metros, o, si se tratabe de perdius ressies, la mateixa copla, no me dixos de farol, Paco, parla, ¿cóm veníe la perdiu aquella, la de la valleta, la que me va pessigá bebén un trago de la bota...? y Paco belcabe lo cap, lo índice a la galta, reflexionán, sí, home, insistíe lo siñoret Iván, la que portáe lo ven de cul, la del alborsé, home, que tú vas di, que tú vas di... y Paco ajuntáe los ulls, ficáe los labios com pera chulá encara que no chuláe, y tamé pero ressia com un aeroplano, concluíe, y, encara que en rigor, lo siñoret Iván no sabíe la distánsia a la que l´atre li habíe tirat a la seua perdiu, y com veníe de ressia la que va tirá lo de mes allá, sempre les seues eren mes llargues y ressies y, pera demostáu, apelabe al testimoni de Paco, lo Baixet, y aixó, a Paco, lo Baixet, lo esponjáe, se jactabe del pes del seu juissi, y se vanagloriabe tamé de que lo que mes envejaren al siñoret Iván los amics del siñoret Iván, foren les seues facultats y la seua disposissió pera cobrá les pesses, ni lo gos mes fi te faríe lo servissi de este home, Iván, fíxaten en lo que te dic que no saps lo que tens li díen, y, assobín, los amics del siñoret Iván requeríen a Paco, lo Baixet, pera cobrá algún muixó perdiu de ales curtes y, en tals casos, se desenteníen de les tertulies postbatuda y de les disputes en los secretaris veíns y sen anaben detrás dell, pera vórel navegá ensumán, y, una vegada que Paco se veíe rodejat de la flo y nata de les escopetes, díe, ufanánse del seu papé, ¿aón va pegá la pilotada, anem a vore? y ells, lo Subsecretari, o lo Embaixadó, o lo Ministre, aquí tens les plomes, Paco y Paco, lo Baixet ¿quína direcsió portabe, anem a vore? y lo que fore, la del jaral, Paco, sirgada contra lo jaral, y Paco, ¿veníe sola, aparellada o en barra, anem a vore? y lo que fore, dos ne entraben, Paco, ara que u dius, la parella, y lo siñoret Iván mirabe als seus invitats en sorna y siñalabe en la barbilla a Paco, lo Baixet, com dién, ¿qué tos día yo?, y, acte seguit, Paco, lo Baixet, se ajupíe, ensumabe en insisténsia lo terreno, dos metros al voltán de la pilotada y murmurabe, per aquí se va arrancá, y, seguíe lo rastre durán bastáns metros y, al remat, se incorporabe, esta direcsió portáe, llugo estará an aquell carrascot y, si no, amagada an aquelles motes, prop del alcornoque, no pot habé anat mes lluñ, y cap allá sen anabe lo grupet detrás de Paco y, si lo muixó no estáe al carrascot, amagat que estabe a les motes, a la voreta del alcornoque, no fallabe, y lo Subsecretari, o lo Embaixadó o lo Ministre, lo que fore, díe assombrat, y ¿per quína regla de tres no podíe está a un atre puesto, Paco, me u vols explicá? y Paco, lo Baixet, fee que pensáe uns segóns en arrogánsia y, finalmen, díe en mal reprimit despréssio, la perdiu no abandone lo solc cuan trate de amagás, y ells, se miraben entre ells y assentíen y lo siñoret Iván, los dits grossos als sobacos de la seua chaleco-canana, sonreíe ubertamen, ¿eh qué tos día yo? mol unflat, lo mateix que cuan mostrabe la repetidora americana o la Cuita, la cachorra grifona, y, de tornada als llochs, a soles en Paco, comentabe, ¿ten fixes? lo maricón del fransés no distinguix una griba de una perdiu, o be, lo maricón del Embaixadó no corre la ma esquerra ¿ten acates?, grave defecte pera un diplomátic, perque, fatalmen, pera lo siñoret Iván, tot lo qui agarrabe una escopeta ere un maricón, que la paraula eixa no se li caíe dels labios, quína manía, y, en ocasións, al ardó de la batuda, cuan les veus dels ojeadores se confoníen a la distánsia y les cornetes sonáen a les puntes, esbarrán als muixóns, y les perdius se arrancaben desorientades brrrr, brrrr, brrrr, per tot arreu, y la barra entrabe rápidamen a la línia de escopetes, y lo siñoret Iván ne tombabe dos juntes aquí y atres dos allá, be de doblete, be de carambola, y sonaben estampits a esquerra y dreta, que pareixíe la guiarra, y Paco, lo Baixet, anabe contán pera adins, trenta dos, trenta cuatre, trenta sing y cambián la escopeta forra per un atra gemela carregada, hasta sing, que los cañóns se ficáen al roch viu, y anotán al cap lo puesto aon cada pessa caíe, bueno, en eixos casos, Paco, lo Baixet, se ficáe calén com un perdigué, que no podíe estás coto, que ere superió a les seues forses, se assomabe ajupit al canto de la pantalla y díe, mastegán les paraules pera no espantá lo campo, ¡sóltom, siñoret, sóltom! y lo siñoret Iván, secamen, ¡para quieto, Paco! y ell, Paco, lo Baixet, ¡sóltom, per la seua mare lay demano, siñoret! cada vegada mes exitat, y lo siñoret Iván, sense pará de dispará, mira, Paco, no me faigues agarrá un cabreo, aguarda a que acabo la batuda, pero a Paco, lo Baixet, lo vore desplomás les perdius mortes dabán dels seus chatos nassos, lo descomponíe, ¡sóltom, siñoret, per Deu beneít lay demano! hasta que lo siñoret Iván se enfadabe, li fotíe un puntapéu al cul y li díe, si ixes del puesto abáns de tems, te pego un tiro, Paco, tú ya saps cóm les gasto, pero ere lo seu un enfado de passada, puramen artifissial, perque cuan, minuts después, Paco, lo Baixet, escomensáe a portáli lo botín y se presentabe en sixanta cuatre dels sixanta sing muixóns derribats y li díe nerviosamen, la perdiu que falte, siñoret Iván, la que va baixá vosté prop de la archilaga, me la ha afanat lo Facundo, diu que es del seu siñoret, la furia del siñoret Iván se movíe cap a Facundo, ¡Facundo! bramáe en veu poderosa, y acudíe Facundo, ¡eh, tú, listo, tingam la festa en pau!, lo muixó perdiu eixe de la argilaga es meu y mol meu, de modo que venga, esteníe la ma uberta, pero lo Facundo plegáe los muscles y ficabe los ulls plans, inexpresius, un atre ne va tombá lo meu siñoret prop de la archilaga, aixó no es ley, pero lo siñoret Iván allargabe encara mes la ma y escomensabe a notá la cremó a les puntes o yemes dels dits, mira, no me calentos la sang, Facundo, no me la calentos, ya saps que no ña cap cosa que mes me fótegue que me birlon los muixóns que yo mato, aixina que venga eixa perdiu, y, arribats an este extrem, Facundo li allargáe la perdiu, sense rechistá, la historia de sempre, que René, lo fransés, que ere un assiduo de les batudes hasta que va passá lo que va passá, se fée creus la primera vegada, ¿cóm c´est possible matá sixanta sing perdius l´Iván y arreplegá sixanta sing perdius le Paco?, mua no compro pa, díe, y Paco, lo Baixet, orgullós, se sonreíe com una rabosa de Ráfels o Valderrobres y se señalabe lo cap, les apunto ací, díe, y lo fransés obríe los ulls com un mussol de Fórnols, ¡ah, ah, les apunte a la tetaexclamabe, y Paco, lo Baixet, están al puesto, jun al siñoret Iván, la teta va di, siñoret Iván, lay juro per los meus morts, dic yo que sirá cosa del parlá del seu país, y lo siñoret Iván, mira, per una vegada has assertat, y a partí de aquell día, entre bromes y veres, lo siñoret Iván y los seus invitats cada vegada que se reuníen sense les siñores per als sorteos dels puestos o al taco, a la solana, a michdía, díen teta per cap, este cartucho es mol fort, me ha fet vindre mal de teta, o ben, lo Subse es mol tossut, si se li fique una cosa a la teta no ña qui lay trague, y, invariablemen, aixina u digueren vuitanta vegades, tots a riure, pero a riure fort, a carcañada solta, que hasta los faie mal la pancha de tanta rissa, y aixina hasta que reempreníen la cassera, y, al acabá lo quinto ojeo, ya entre dos llums, lo siñoret Iván ficáe dos dits a la burchaqueta alta del chaleco-canana y li soltáe ostentosamen a Paco un billet de vin duros, tí, Paco, y que no valgue pera vissis, que me estás eixín mol gastadó tú, y la vida está mol achuchada y Paco, lo Baixet, agarrabe furtivamen lo billet y a la faldriquera, pos, per moltes vegades, siñoret Iván, y, en son demá de matí, la Régula, marchabe en Rogelio, en lo remolque, a Cordovilla, aon lo Hachemita, a comprás un percal o unes albarques pera los sagals, que may faltabe a casa una nessessidat, y aixina sempre, cada vegada que ñabíe batuda, y tot anabe be hasta que la radera vegada que va assistí lo fransés, se va armá una trifulca a la Casa Gran, durán lo almorsá, al di de la Nieves, per lo aquell de la cultura, que lo siñoret René va di que a Sentroeuropa teníen un atre nivell, una inconveniénsia, a vore, que lo siñoret Iván, aixó te penses tú, René, pero aquí ya no ñan analfabetos, que tú te creus que estam al añ trenta sis, y de unes coses van passá a datres y van escomensá a cridás la un al atre, hasta que van perdre los modals y se van faltá al respete y com a radé recurs, lo siñoret Iván, mol atabalat, va maná cridá a Paco, lo Baixet, a la Régula y al Ceferino y, es tontería discutí, René, u vorás en los teus propis ulls, cridabe, y al personás Paco en los demés, lo siñoret Iván va adoptá lo to didáctic del siñoret Lucas pera díli al fransés, mira, René, per a di la verdat, esta gen ere analfabeta fa tems, pero ara vorás, tú, Paco, agarra lo bolígrafo y escriu lo teu nom, fes lo favor, pero ben escrit, esmérat, se obríe als seus labios una sonrissa tirán, que está en joc la dignidat nassional, y tota la taula pendrén de Paco, lo home, y don Pedro lo Périt, se va mossegá la galta y va colocá la seua ma damún del antebrás de René, tu cregues o no, René, desde fa añs an este país se está fén tot lo humanamen possible pera redimí an esta gen, y lo siñoret Iván, ¡chitón!, no lo distragáu ara y Paco, lo Baixet, coacsionat per lo silénsio expectán, va trassá un garabato a la part de detrás, lo reverso, de una factura groga que lo siñoret Iván li habíe estés damún del mantel, comprometén los seus sing sentits, obrín les aletes del seu nas chato, una firma tremolosa, illigible y, cuan va acabá, se va adressá y va torná lo bolígrafo al siñoret Iván y lo siñoret Iván lay va doná al Ceferino y ara tú, Ceferino, va maná, y va lo Ceferino, mol ñirviós, se va belcá damún dels mantels y va estampá la seua firma y per a acabá, lo siñoret Iván se va dirigí a la Régula, ara te toque a tú, Régula, y giránse cap al fransés, aquí no fem distinsións, René, aquí no ña discriminassió entre mascles y femelles com podrás comprobá, y la Régula, tremolánli lo pols, perque lo boli li rellissáe pel dit gros achatat, pla, sense huelles dactilars, va dibuixá penosamen lo seu nom, pero lo siñoret Iván, que estabe parlán en lo fransés, no va repará en les dificultats de la Régula y tal com ella va acabá, li va pendre la ma dreta y la va sacsá ventejánla com una bandera, assó, va di, pera que u contos a Paris, René, que los fransesos tos gasteu mol mal yogur al jusgámos, que esta dona, per si u vols sabé, hasta fa cuatre díes firmabe en lo dit gros, ¡mira! y, al di aixó, va separá lo dit aplanat de la Régula, chato com una espátula, y la Régula, la dona, confundida, se va sofocá tota com si lo siñoret Iván la mostrare en pilotes damún de la taula, pero René, no ateníe a les paraules del siñoret Iván sino que sol mirabe lo dit aplanat de la Régula, y lo siñoret Iván, al advertí lo seu assombro, va aclarí, ah, be!, ésta es un atra história, los dits grossos o pulgars de les esparteres son aixina, René, gajes del ofissi, los dits se deformen de trensá espart y cánem, ¿compréns?, es inevitable, y sonreíe y carraspejabe o se aclaríe la gola y pera acabá en la tensa situassió, se va encará en los tres y los va di au, ya podéu llargátos, u hau fet be, y, conforme desfilaben cap a la porta, la Régula rossegáe desconsertada, ae, tamé lo siñoret Iván té cada cacho cosa, y, a la taula, tots a riure indulgenmen, paternalmen, menos René, a qui se li habíe aborrascat la mirada y no va di ni esta boca es meua, un silénsio mineral, hostil, pero, en verdat, fets de esta naturalesa eren raros al cortijo pos, de ordinari, la vida discurríe plássidamen, en la única novedat de les visites periódiques de la Siñora que obligaben a la Régula a está ben atenta pera que lo coche no aguardare, que si li tocáe esperá uns minuts, ya estabe lo Maxi refunfuñán, ¿aón collóns te fiques?, portem mija hora de plantón, de males maneres, aixina que ella, encara que la sorprengueren cambiánli les bragues a la chiqueta Menuda, acudíe a escape al moqui moqui del claxon, a descorre lo forrallat de la tanca, sense rentás les mans sisquera y, en estos casos, la Siñora Marquesa, tan pronte baixabe del coche, arrugáe lo nas, que ere casi tan sensible de flat com Paco, lo Baixet, y díe, eixa gallinassa, Régula, fica mes cuidado, es mol desagradable esta pudina, o algo per l´estil, pero de bones maneres, sense faltá, y ella la Régula, avergoñida, amagáe les mans daball del mandil o devantal y, sí, Siñora, a maná, pera naixó estem, y la Siñora recorríe lentamen lo jardinet, los racóns de la corralada en mirada inquisitiva y, al acabá, pujáe a la Casa Gran, y anabe cridán a tots a la Sala del Espill, un per un, escomensán per don Pedro, lo Périt, y acaban per Ceferino, lo Gorriné, tots, y a cadaú li preguntabe per la seua faena y per la familia y per los seus problemes y, al despedís los sonreíe en una sonrissa groga, distán, y los entregabe en ma una relluenta moneda de deu duros, tin, pera que selebréu a casa la meua visita, menos a don Pedro, lo Périt, naturalmen, que don Pedro, lo Périt, ere com de la familia, y ells eixíen mes conténs que unes pascues, la Siñora es bona pera los pobres, díen contemplán la moneda a la palma de la ma, y, al tardet, ajuntaben los cresols a la corralada y rostíen un cabridet y lo regaben en vi y en seguida cundíe la exitassió, y lo entusiasmo y que ¡viva la Siñora Marquesa! y ¡que vixque per mols añs! y, com es de rigor, tots acababen una mica templats, pero conténs y la Siñora, desde la finestra iluminada de la seua habitassió, a contrallum, eixecabe los dos brassos, los donáe les bones nits y a dormí, y aixó ere aixina desde sempre, pero, a la seua radera visita, la Siñora, al apeás del automóvil acompañada per la siñoreta Miriam, se va topetá en lo Azarías jun a la fon y va arronsá les selles y va tirá lo cap cap a atrás, a tú no te conec, ¿de quí eres tú?, va preguntá, y la Régula, que estabe al quite, mon germá es, Siñora, acobardada, a vore, y la Siñora, ¿de aón lo has tret? va descals, y la Régula, estáe per la Jara, ya veu sixanta un añs y lo han despedit, y la Siñora, edat ya té pera dixá de treballá, ¿no estaríe milló a un sentro benéfic? y la Régula va humillá lo cap pero va di en resolusió, ae, mentres yo vixca, un fill de ma mare no se morirá a un assilo, y, en éstes, va tersiá la siñoreta Miriam, después de tot, mama, ¿quín mal fa aquí? al cortijo ña puesto pera tots, y lo Azarías, los pantalóns apedassats caén, se va mirá atentamen les ungles de la seua ma dreta, va sonriure a la siñoreta Miriam y a lo no res, y va mastegá dos vegades en les genives abáns de parlá y, li abono los geranios tots los matíns, va di brumosamen, justificánse, y la Siñora, aixó está be, y lo Azarías que, pas a pas, se anabe creixén, y al tardet ixco a la serra a corre lo caro pera que no se embutixgue al Cortijo, y la Siñora va arronsá lo fron, alt y despejat, en un suprem esfors de consentrassió, y se va incliná cap a la Régula, ¿corre lo caro? ¿pots dim de qué está parlán ton germá? y la Régula, arrupideta, ae, les seues coses, lo Azarías no es roín, Siñora, sol una miqueta inossén, pero lo Azarías continuabe, y ara estic crián una milana, va sonriure, babeján, y la siñoreta Miriam, yo crec que fa bastantes coses, mama, ¿no te pareix? y la Siñora no li traíe los ulls de damún, pero lo Azarías, de repén, en un impuls amistós, va agarrá a la siñoreta Miriam de la ma, va amostrá les genives desdentegades en un gesto de reconeiximén y va murmurá, vingue a vore la milana, siñoreta, y la siñoreta Miriam, arrastrada per la forsa hercúlea del home, lo seguíe entropessán, y va girá un momén lo cap pera di, vach a vore la milana, mama, no me esperos, pujo en seguida, y lo Azarías la va portá per daball del oró y, una vegada allí, se va pará, va sonriure, va alsá lo cap y va cridá firme pero dolsamen, ¡quiá! y, de improvís, dabán dels ulls atónits de la siñoreta Miriam, un muixó negre y blanet se va despenjá desde les rames mes altes y se va posá suaumen al muscle del Azarías, que va torná a agarrála de la ma y la va portá al pedrís de la finestra, y detrás de la maceta, va agarrá una pella del pot de prenso y lay va oferí al muixó y la muixoneta engullíe les pelles, una detrás del atra, y may pareixíe fartás y, mentrestán minjáe, lo Azarías ablaníe la veu, li rascabe entre los ulls y repetíe, milana bonica, milana bonica, y lo muixó, ¡quiá, quiá, quiá! demanáe mes y la siñoreta Miriam, resselosa, ¡quína gana que té! y lo Azarías embutíe una y atra vegada los grumos al seu garganchó y espentáe después en la yema del dit y cuan estáe mes entretengut en lo muixó se va sentí lo esgarrifán berrit de la chiqueta Menuda, dins de casa, y la siñoreta Miriam impressionada, y aixó, ¿qué es? va preguntá, y lo Azarías, nerviós, la chiqueta Menuda es, y va dixá lo potet damún del pedrís y lo va torná a pendre y lo va torná a dixá y anabe de un costat a un atre, desassossegat, la gralleta damún del muscle, movén amún y aball les barres, rossegán, yo no puc atendre totes les coses al mateix tems, pero, al cap de pocs segóns, va torná a soná lo bram de la chiqueta Menuda y la siñoreta Míriam, esgarrifada, ¿es sert que es una chiqueta la que fa aixó? y ell, Azarías, cada vegada mes exitat, en la gralleta mirán inquieta al voltán, se va girá cap an ella, la va torná a agarrá de la ma y vingue, va di, y van entrá juns a la casa y la siñoreta Miriam, avansabe desconfiada, com atemorida per un negre presentimén, y al descubrí a la chiqueta a la penumbra, en les seues cametes de filferro y lo gran cap desplomat damún del cuixí, va sentí que se li ablaníen los ulls y se va portá les dos mans a la boca, ¡Deu meu! va exclamá, y lo Azarías la mirabe, sonriénli en les seues genives rosades, pero la siñoreta Miriam no podíe apartá los ulls del caixonet, que pareixíe que se haguere convertit en una estatua de sal la siñoreta Miriam, tan rígida estabe, tan blanca, y espantada, ¡Deu meu! va repetí, movén rápidamen lo cap de un costat al atre com pera esbarrá un mal pensamén, pero lo Azarías, ya habíe agarrat entre los seus brassos a la criatura y, dién paraules ininteligibles, se va assentá al taburet, va aguantá lo cabet de la chiqueta a la seua axila y agarrán la gralleta en la ma esquerra y lo dit índice de la chiqueta Menuda en la dreta, lo va aná aproximán lentamen a la entressella del animal, y una vegada que la va rosá, va apartá lo dit de repén, va riure, va apretá a la chiqueta contra lo pit y va di suaumen, en la seua veu assentuadamen nassal, ¿a que es bonica la milana, chiqueta?

miércoles, 14 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, D

d´ixa, de ixa – dixa de esa – deja
daball, deball, davall, devall debajo
Dabán - del latín vulgar *de-ab-ante - per dabán Delante – por delante
dadivós, desprengut, després, generós, dessinteressat dadivoso
dadivossidat, desprendimén, generossidat, dessinterés dadivosidad, desprendimiento, generosidad, desinterés
dado, dados dado, dados
dal, pujá cap a dal (baixá cap a baix) arriba, ir hacia arriba, subir (bajar hacia abajo)
Dalla , dalles, se piquen en martell y encrusa guadaña, guadañas
dallabe segaba con dalle o guadaña
dalladó, dalladós segador con dalle
dallán (g) segando
dama, dames dama, damas
damissela, damisseles, mosseta, mossetes damisela, mocita
damún encima, sobre
damún (de) – a damún encima (de), encima con el significado de además
dance, dances de Huesca dance, dances, baile, bailes
Dansa – quina dansa ! - ball, bailoteo, ballet, coreografía,
- enredo, intriga, lío, embolic
Danza – vaya danza ! baile, bailoteo, ballet, coreografía
enredo, intriga, lío, embrollo
dansáen, dansaben danzaban
danses danzas
dardo dardo
dardos dardos
datassió, de una fecha datación
dato dato
datos datos
datra otra
datre otro
Datres - de atres otros, otras – de otros, de otras
daván, dabán delante
deambulá deambular
deambulán (g) deambulando
Debaes , de bades gratis, sin pagar
deball, daball debajo
debat, debate debate
debatí, debátre debatir
debatíe debatía
debém debemos, tenemos que
debénli debiéndole
deber, debé, debers deber, deberes
debéu debéis
debidamen debidamente
debíe debía
debíem debíamos
debíen debían
débil - fluix, fluixa, fluixet, fluixeta - apurat, apuradet, apurada, apuradeta - frágil, endeble, enclenque, blan, delicat, blandengue, desnutrit, arguellat, exánime, debilitat, decaigut - cobard, tímit, pussilánime, calsonassos, tímit, insegú débil, frágil, flojo, endeble, enclenque, blando, delicado, blandengue, desnutrido, exánime, debilitado, decaído, desfallecido, cobarde, tímido, pusilánime, calzonazos, timorato, inseguro
debilidat, debilidats debilidad, debilidades
debilitá, debilitás debilitar, debilitarse
debilitades Debilitada, debilitadas
debilitás debilitarse
debilitat, debilitats debilitado, debilitados
débils débiles
debuda, deguda debida
debut, degut debido
dec debo

decadénsia decadencia
decaigue decaiga
decamerón llibre de Giovanni Bocaccio, en chapurriau a: http://lo-decameron.blogspot.com/ decamerón
decanat, decanats decanado, decanados
decano, decanos de la universidat decano, decanos
decarréguen descargan
decáure, decaure decaer
declará declarar
declara (que yo) declare
declarabe, declaráe declaraba
declaraben declaraban
declaráli declararle
declarán (g) declarando
declaránse declarándose
declarassió, declarassións declaración, declaraciones
declarat, declarats declarado, declarados
declare declara
decliná (a un idioma com lo latín), inclinás, reclinás, carregá, baixá, caure, decaure, menguá, decréixe, debilitás, agotás, acabá, rehusá, rechassá, renunsiá, recusá, repudiá, aburrí Declinar (en un idioma como el latín)- inclinarse, reclinarse, cargar, bajar, caer, descender, decaer, menguar, decrecer, periclitar, debilitarse, agotarse, acabar, rehusar, rechazar, renunciar, recusar, repudiar
declinabe declinaba
decomisá, confiscá, comisá, tráure, fótre, incautá decomisar, confiscar, comisar, aprehender, incautar
Decorat, decorats decorado, decorados
Decoro – de decorá - honor, respecte, reverénsia, honra, estimassió, sircunspecsió, gravedat, puresa, honestidat, recato, pudor de vergoña (pudó de pudina no) decoro, honor, respeto, reverencia, honra, estimación, circunspección, gravedad, pureza, honestidad, recato, pudor
decorós, digne, respetable, dessén, honesto, pudorós, puro, recatat decoroso, digno, respetable, decente, honesto, pudoroso, puro, recatado, circunspecto, grave
decorosamen decorosamente
decréixe, menguá, vore decliná decrecer, menguar
decrépita, decrépit, caduco, decadén, achacós, anticuat, acabat, senil (Senill no) decrépita, caduco, decadente, achacoso, ajado, anticuado, acabado, senil
Decret, decreto, decrets, decretos decreto, decretos
dedicá, oferí, ofrendá, consagrá, destiná, brindá, assigná, dessigná dedicar, ofrecer, ofrendar, consagrar, destinar, brindar, asignar, designar
dedicabe, dedicáe dedicaba
dedicaben, dedicáen dedicaban
Dedicada (dedicá), dedicat, dedicats, dedicades dedicada, dedicado, dedicados, dedicadas
dedicán (g) dedicando
dedicánse dedicándose
dedicat dedicado
dedicatória, dedicassió, oferimén, ofrenda dedicatoria, dedicación, ofrecimiento, ofrenda
dedico dedico
dedique dedica
deduí, descontá, rebaixá, disminuí, restá, inferí, supóndre, suposá, derivá, despéndres, resultá, seguí, concluí deducir, descontar, rebajar, disminuir, restar, colegir, inferir, suponer, derivar, desprenderse, resultar, seguir, concluir
deduída, deduídes deducida, deducidas
deduít, deduíts deducido, deducidos
deduixco deduzco
defecte, defectes defecto, defectos
defectet, defectets defectillo, defectillos
defectuós, que té defectes, defissién, imperfecte, incomplet, malograt, tarat, anormal, fragmentari, carén defectuoso, deficiente, imperfecto, incompleto, malogrado, perfectible, tarado, anormal, fragmentario, carente
defectuosa defectuosa
Defén defiende
Deféndre, deféndres – defeng, deféns, defén, defeném, defenéu, defénen – defendría – defenguera – defendré - ampará, protegí, resguardá, presservá, disculpá, exculpá, excusá, justificá, apoyá, auxiliá, sostíndre defender, amparar, proteger, resguardar, preservar, disculpar, exculpar, excusar, justificar, apoyar, auxiliar, sostener
deféndrel defenderlo
deféndrels defenderlos
deféndret defenderte
defenén (g) defendiendo
defenéu defendéis
defengue defienda
defengut (me han), defensat defendido (me han)
defeníe defendía
defensa, defenses defensa, defensas
defensat defendido
defensó, defensós defensor, defensores
defiacte, defecte defecto
defiactes, defectes defectos
definida, definides definida, definidas
definissió definición, explicación, exposición, descripción, aclaración, tesis, dictamen, decisión, determinación, interpretación
definissións definiciones
definit, definits definido, definidos
definitiva, definitives definitiva, definitivas
defissién, defissienta, defectuós, imperfecte, escás, insufissién, que falte deficiente, defectuoso, imperfecto, escaso, insuficiente, falto
defora, afora, per fora, per defora afuera, por fuera
deformá, desfigurá, desproporsioná, forsá, belcá, alterá, distorsioná, tergiversá, falsejá, manipulá, trampejá, mentí deformar, desfigurar, desproporcionar, forzar, alabear, combar, alterar, distorsionar
tergiversar, falsear, manipular, trampear, mentir
Deformán, deformáns deformante, deformantes
Deforme, deformes, deformat, deformats Deforme, deformes, deformado, deformados
defraudá, de fraude, estafá, timá, engañá, robá, furtá, sablejá, contrabandejá, dessepsioná, desilusioná, frustrá, malográ defraudar, estafar, timar, engañar, robar, hurtar, sablear, contrabandear, decepcionar, desilusionar, frustrar, malograr
defraudada, defraudades defraudada, defraudadas
defraudat, defraudats defraudado, defraudados
degenerassió degeneración
degenerats degenerados
deglussió, ingesta, engullimén, mos, bossí, trago deglución, ingestión, engullimiento, bocado, trago
Degollá – degollada - decapitá, guillotiná, destruí, arruiná, arrassá, eliminá, malográ Degollar – degollada - decapitar, guillotinar, yugular
destruir, arruinar, arrasar, eliminar, malograr
degollat (de gola) degollado
degradada, degradades degradada, degradadas
degradat, degradats degradado, degradados
degüen, deuen deben
degut, debut debido
deidat, Déu deidad, Dios
deificat, fet Déu, deificá - divinisá, sacralisá, santificá, alabá, exaltá, adorá deificado, divinizar, sacralizar, santificar,
alabar, ensalzar, exaltar, adorar, ponderar
Del – de l´aigua, de la cuina – dels cusíns – de los cusíns – de les cusines del, de la, de los, de las
delantal, devantal, delantals, devantals (vore dabán) delantal
deleitá, deleitás – yo me deleito, deleites, deleite, deleitém o deleitám, deleitéu o deleitáu, deléiten – deleitaría – deleitaré – si yo me deleitára deleitarse, agradar, cautivar, atraer, embelesar, encantar, fascinar, seducir, gustar, recrearse, complacerse
deleitabe deleitaba
deleitós, agradable, ameno, grato, delissiós, idílic deleitoso, agradable, ameno, grato, delicioso, idílico
deleitosa deleitosa
deletrechá, deletrejá (de lletra) deletrear
deletreche, deletrege deletrea
delfín, delfíns delfín, delfines
deliberá, meditá, pensá, reflexioná, analisá, considerá, examiná, tratá, debatí, debátre, discutí, disputá, resóldre, dessidí, determiná, acordá, fallá deliberar, meditar, pensar, reflexionar, analizar, considerar, examinar, tratar, debatir, discutir, disputar,
resolver, decidir, determinar, acordar, fallar
deliberabe deliberaba
deliberadamen deliberadamente
deliberaríen deliberarían
deliberassió deliberación, reflexión, meditación, examen, análisis, consideración, razonamiento, debate, discusión, polémica, decisión, determinación, resolución, consulta, elección, fallo
deliberat, deliberats, deliberada, deliberades deliberado, deliberados, deliberada, deliberadas
delicada, delicades delicada, delicadas
delicadamen delicadamente
delicadíssimes delicadísimas
delicat, delicats delicado, delicados
delineán, delineáns delineante, delineantes
delirá, desvariá, alusiná, desbarrá, disparatá, desatiná, ensomiá, fantasejá, ilusioná delirar, desvariar, desbarrar, alucinar, disparatar, desatinar, soñar, fantasear, ilusionar
delirabe deliraba
delíssia, deleite, agrado, gozo, plaé, satisfacsió, gust, regalo – delíssies delicia, deleite, agrado, goce, gozo, placer, satisfacción, gusto, regalo – delicias
delissiós delicioso
delissiosa deliciosa
Delissiosamén Deliciosamente
delissioses deliciosas
dell, de ell, d´ell – dells, de ells, d'ells de él – de ellos
della, de ella, d´ella – delles, de elles, d´elles de ella – de ellas
dels (de + los) de los
delta, deltes com lo del Ebro delta, deltas como el del Ebro
Demá mañana
demaná pedir
demána ! Pide !
demanabe, demanáe pedía
demanaben, demanáen pedían
demanades (no pedides) pedidas
demanáe, demanabe pedía
demanáes pedías
demanálay pedírselo
demanáli pedirle
demanáls pedirles
demanám pedirme
demanámos pedirnos
Demanán (g) pidiendo
demanánles pidiéndolas
demanánli pidiéndole
demanará pedirá
demanarán pedirán
demanaré pediré
demanáre pidiera, pidiese
demanaren, demanáren pidieran, pidiesen
demanaríe pediría
demanaríes pedirías
demanátos pediros
demanats (no pedits) pedidos
demanáu, demanéu pedís, pedid
demanda, demandes demanda, demandas
demane pide
Demanéume pedidme
demano pido
dematí, de matí por la mañana
demén, deméns, que té deménsia, com Enrique Segurana Celma, que té deménsia Senill :) - loco, lloco, enajenat, alienat, chiflat, volat, aventat, chalat, pirat, que sen ha anat demente, dementes, loco, enajenado, alienado, chiflado, vesánico, chalado, pirado, ido
demensiada, demensiades demenciada, demenciadas
demensiat, demensiats demenciado, demenciados
Demés – men has donat de mes (tornat cambi) Demás – me has dado de más (devuelto cambio)
demoni, dimoni, demonis, dimonis demonio, demonios
demoniet, dimoniet, diablet, diablets diablico, diablito
demora, retrás, tardansa, aplassamén, atrassos, dilassió, prórroga, retardo demora, retraso, tardanza, aplazamiento, atraso, dilación, prórroga, retardación, retardo
demostrá (vore amostrá) - declará, manifestá, revelá, siñalá, indicá, expóndre, exhibí, probá, raoná, argumentá, evidensiá, justificá,
enseñá, mostrá
demostrar, declarar, manifestar, revelar, señalar, indicar, exponer, exhibir, probar, razonar, argumentar, evidenciar, justificar, enseñar, mostrar
Demostrada Demostrada
demostráe, demostrabe demostraba
demostráli demostrarle
demóstrali demuéstrale
demostrám demostrarme
demostránli demostrándole
demostraríen demostrarían
demostrassió, demostrassións demostración, demostraciones – manifestación, declaración, muestra, prueba, evidencia, testimonio, argumento, comprobación, explicación, definición, ilustración, ostentación, presentación, exhibición, exposición
demostrat, demostrats demostrado, demostrados
demostratius demostrativos
demostrátos demostraros
demostre demuestra
den, dens diente, dientes
denau, dénau, denou, 19, deneu, déneu 19
Denegá – t´hay dit que no Denegar – te he dicho que no
dengue, melindre, remilgo, afectassión, mojigatería, carantoña – denguera, dengueres dengue, melindre, remilgo, afectación, mojigatería, carantoña
denit, de nit, per la nit por la noche
Denominabe, denomináe denominaba
denominada, denominades denominada, denominadas
denominassió (de orígen) denominación de origen
denominat, denominats, anomenat, anomenats (de nom) denominado, denominados
denostá, agraviá, oféndre, calumniá, denigrá, injuriá, insultá, ultrajá, vilipendiá, humillá denostar, agraviar, ofender, calumniar, denigrar, injuriar, insultar, ultrajar, vilipendiar
denou, denóu 19
densidat, densidats densidad, densidades
dentá, afilá – tráure les dens un chiquet o chiqueta dentar, afilar – sacar los dientes un niño o niña
dentadura, dentadures, barres dentadura, dentaduras
dentera, grima, amargó, enveja, ánsia dentera, grima, amargor, prurito, rabanillo, envidia, ansia
denteta dientecito
dentetes dientecitos
Denunsiá – denúnsio, denúnsies, denúnsie, denunsiém o denunsiám, denunsiéu o denunsiáu, denúnsien – denunsiára – denunsiaré – denunsiaría denunciar
denúnsia, denúnsies denuncia, denuncias
denunsiada, denunsiades denunciada, denunciadas
Denunsián – (p) Denunciante – denunciando
denunsiáns denunciantes
denunsiaré denunciaré
denunsiat denunciado
denunsiém denunciamos
departamén, departaméns, compartimén, compartiméns departamento, departamentos, compartimento, compartimentos
depén depende
depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, depender de
depéndre, vore adepéndre Depender – aprender
dependríen dependerían
depenen dependen
deport, deports deporte, deportes
deportiu deportivo
deportius deportivos
depósit, depósits depósito, depósitos
depositá, ficá, colocá, guardá, confiá, entregá, consigná, sedimentá, assentá, posá, reposá depositar, poner, colocar, guardar, confiar, entregar, consignar, sedimentar, asentar, posar, reposar
depositada, depositades depositada, depositadas
deposítam deposítame
depositánse depositándose
Depositat, depositats Depositado, depositados
depossisió, destitussió, degradasió, suspensió, separasió, relevo, exposissió, declarassió, testimoni, atestat, evacuassió, defecassió, excremén deposición, destitución, degradación, cesantía, suspensión, separación, relevo, exposición, declaración, testimonio, atestado, evacuación, defecación, excremento
depossisións deposiciones
depravades depravadas
depravassió depravación
depravat, vissiós, pervertit, degenerat, libertino, llissensiós, corromput, degradat depravado, vicioso, pervertido, degenerado, libertino, licencioso, envilecido, corrompido, degradado
deprén, adeprén aprende
deprendrás, adependrás aprenderás
deprenén (g) aprendiendo
deprenen, deprénen aprenden
Deprenéu aprendéis
depreníe aprendía
depreníen aprendían
deprés, adeprés aprendido
depresa, adepresa aprendida
depresió, depressió, declive, concavidat, profundidat, desnivell, barrang, abismo, sima, pressipissi, quebrada, single, abatimén, desalén, desánimo, melancolía, postrassió, postergassió, tristesa depresión, declive, concavidad, profundidad, desnivel, barranco, abismo, precipicio, quebrada, sima, abatimiento, decaimiento, desaliento, desánimo, melancolía, postración, postergación, tristeza
Depressa, de pressa, ting pressa de prisa, tengo prisa
deprimida, deprimides deprimida, deprimidas
deprimit, deprimits deprimido, deprimidos
derivá derivar
deriva, derives, desvío, desorientassió, alluñamén deriva, desvío, desorientación, alejamiento
derivada, derivades derivada, derivadas
derivat, derivats derivado, derivados
derramá, abocá, esparsí, disseminá, escampá, desembocá, desaiguá, afluí, publicá, divulgá, exténdre derramar, verter, esparcir, diseminar, desembocar, desaguar, afluir, publicar, divulgar, extender
derramabe derramaba
derramán (g) derramando
derramat, derramats derramado, derramados
derretí, licuá, liquidá, fundí, desleí, disoldre - enamorás, encariñás, enchochás, emossionás, ficás tendre, ablanís derretir, licuar, liquidar, fundir, desleír, disolver, licuefacer, enamorarse, encariñarse, emocionarse, enardecerse, enternecerse, ablandarse
derretíe derretía
derretíen derretían
derretiríe derretiría
derretix derrite
derribo de derribá, assolá derribo
derribo, derribos, demolissió, destrucsió, afonamén, ruina, vore enrunás, solsit, solsida derribo, derribos, demolición, derribamiento, destrucción, hundimiento, ruina
derrotabe derrotaba
desabrit, que no té gust, dessaborit, insípit, insulso, áspre, jasco, furo, dessagradable, descortés, violén, antipátic, intratable desabrido, insípido, insulso, desaborido, áspero, arisco, desagradable, descortés, rudo, violento, displicente, huraño, antipático, intratable
desaconsejable, desaconsllable desaconsejable
desaconsellán (g) desaconsejando
desaconsellánlay desaconsejándoselo
desafiá, dessafiá, retá, provocá, enfrentás, oposás, opóndres, competí, tíndre una contienda, disputá, rivalisá, reñí desafiar, retar, provocar, enfrentarse, oponerse
competir, contender, disputar, rivalizar
desafiada, desafiades desafiada, desafiadas
desafián (g) desafiante, desafiando
desafiánlo desafiándolo
desafiát, desafiat, desafiats desafiado, desafiados
desafinat, desafinats, que no está afinat, dissonán, chirrián, destemplat desafinado, desafinados, disonante, chirriante, destemplado
desafortunades desafortunadas
desafortunat, desafortunats desafortunado, desafortunados
desagradá, disgustá, fastidiá, oféndre, molestá, irritá, repugná, asquejá, enfadá, incomodá desagradar, disgustar, fastidiar, ofender, molestar, irritar, repugnar, asquear, enfadar, enojar, incomodar
desagradaben desagradaban
desagradat desagradado
desagradátos desagradaros
desagraída, desagraídes desagradecida, desagradecidas
desagraít, desagraíts desagradecido, desagradecidos
desagraviat, desagraviats desagraviado, desagraviados
desahogá, desfogá, (des aufegá) aliviá, consolá, tranquilisá, franquejás, confiás, obrís, expansionás, explayás, sinserás - divertís, obrí, desbloquejá, ampliá, enxamplí, despejá, descongestioná desahogar, desfogar, aliviar, consolar, tranquilizar, franquearse, confiarse, abrirse, expansionarse, explayarse, sincerarse, divertirse, abrir, desbloquear, ampliar, ensanchar, despejar, descongestionar
desahogabe, desfogabe desahogaba
desahogada, desfogada, desahogat, desfogat desahogada, desfogada, desahogado, desfogado
desahogadamen, desfogadamen desahogadamente
desahogám, desfogám desahogarme
desahogánse, desfogánse desahogándose
desahoguéu, desfoguéu (des aufeguéu) desahoguéis
desaigüe, desaigües desagüe, desagües
desalmat, desalmats desalmado, desalmados
desamparada, desamparades desamparada, desamparadas
desamparat, desamparats desamparado, desamparados
desanimá, desalentá, descorassoná, desmoralisá, acobardí, amilaná, anonadá, apocás, desunflás, desinteressás, dissuadí, convénse de no fé desanimar, desalentar, descorazonar, desmoralizar, acobardar, amilanar, anonadar, desfallecer, deshincharse, desinteresarse, disuadir, convencer
desanimat, desanimats desanimado, desanimados
desaniméu desaniméis
desapareguda, desaparegudes desaparecida, desaparecidas
desapareguéu desaparezcáis
desaparegut, desapareguts desaparecido, desaparecidos
desaparéis, desapareix desaparece
desaparéisse, desaparéixe desaparecer
desaparéissen, desaparéixen desaparecen
desapareissén, desapareixén (g) desapareciendo
desapareisseríen, desapareixeríen desaparecerían
desapareix desaparece
desaparéixe, desapareixe (vore aparéixe, apareixe) – desaparéixco, desaparéixes, desaparéix, desapareixém, desapareixéu, desaparéixen – desapareixería – desapareixquéra – desapareixeré desaparecer
desapareixíe desaparecía
desaparissió desaparición
desaprensiu, desaprensius, desaprensiva, desaprensives - aprofitat, sínic, pocavergoña, ventajista, granuja, inmoral, sensevergoña, caradura desaprensivo, desaprensivos, desaprensiva, desaprensivas - aprovechado, cínico, desvergonzado, ventajista, granuja, inmoral, procaz, sinvergüenza, caradura
desapressiat, sense apréssio desapreciado, sin aprecio
desaprobá desaprobar
desaprobo desaprobo
desarrollá, dessarrollá – exténdre, desenrollá, desembolicá, desplegá, aumentá, incrementá, amplificá, fomentá,
creixe, progresá, evolussioná, prosperá, perfecsioná, florí, germiná, madurá, explicá, exposá, expóndre, explayá
desarrollar, extender, desenvolver, desenrollar, desliar, desplegar, acrecentar, aumentar, incrementar, amplificar, fomentar,
crecer, progresar, evolucionar, prosperar, perfeccionar, florecer, germinar, madurar, explicar, exponer, explayar
desassossiego, neguit, ñirviossidat, intranquilidat, nerviosisme, inquietut, ánsia, afán, desvel, anhel, incomodidat, malestá, disgust desasosiego, intranquilidad, nerviosismo, inquietud, ansia, desvelo, desazón, afán, anhelo, incomodidad, malestar, disgusto
Desastrat, dessastrat, dessastrats, dessastrada, dessastrades - desaliñat, desastrós, acsiomo, brut, araña, sarrapastrós, catastrófic, calamidat desastradas, desaliñado, desastroso, andrajoso, harapiento, sucio, zarrapastroso, catastrófico, calamitoso
desastrós, desastrosos desastroso, desastrosos
desastrosa, desastroses desastrosa, desastrosas
Desat 17 dessat 17
desatinán (g) desatinando
desaufego, desfogo desahogo
desautoridat desautoridad
desbocadamen desbocadamente
desbocat, desbocada, desbocats, desbocades desbocado, encabritado, enloquecido, trastornado, desvergonzado, descarado, deslenguado, lenguaraz
desbordá, esbordá, esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren ver esbordá
desbordabe desbordaba
desbordán (g) desbordando
desbravá, fé que no sigue bravo, amansí, amansá, domá, amaestrá, domesticá, aplacás, desfogás desbravar, amansar, domar, amaestrar, domesticar, aplacarse, desahogarse, hacer que no sea bravo
desburrá (a Pedro Saputo), fé que no sígue mes burro, enseñá desasnar, hacer que no sea más asno
descabellada, descabellades descabellada, descabelladas
descabellat, descabellats descabellado, descabellados
descalabro, descalabros – descalabramén, ferida, adversidat, contratems, perjuissi, infortunio, pérdua, revés, desastre descalabro, descalabros, descalabramiento, herida,adversidad, contratiempo, perjuicio, infortunio, pérdida, revés, desastre
descalificá descalificar
descalificál descalificarlo
descals, descalsos descalzo, descalzos
Descalsá, descalsás descalzarse
descalsa, descalses descalza, descalzas
descalses descalzas
descalsos descalzos
descáns, descansos descanso, descansos
descansá, lo contrari de cansá, cansás descansar, lo contrario de cansar, cansarse
descansabe, descansáe descansaba
descansada descansada
descansáen, descansaben descansaban
descansán (g) descansando
descansat descansado
Descanséu ! Descansad !
descansillo, descansillos descansillo, descansillos
descanso, descáns descanso
descanson en pau (pas) descansen en paz
descansos descansos
descantellá, trencá una cosa pel cantell, canto. descantillar, romper una cosa por el canto.
descantello, escantello descantillo
descapsá, escapsá, traure lo cap, tallá lo cap – descapsá un ábre: talláli les branques de mes amún, per a que ne torno a traure de mes joves. descabezar, decapitar
descarat, descarats descarado, descarados
descárrec, descárrecs descargo, descargos
descárrega descarga
Descarregá - dispará, ametrallá, fussilá, tirá, desembarcá, fondejá, baixá, depositá, almassená,
liberá, aliviá, eximí, mitigá, relevá, golpejá, atissá, propiná, pegá, desembocá, afluí
descargar, disparar, ametrallar, fusilar, tirar, descerrajar, desembarcar, fondear, alijar, bajar, depositar, almacenar,
liberar, aliviar, eximir, mitigar, relevar, golpear, atizar, propinar, pegar, desembocar, afluir
descarregades descargadas
descarregue descarga
descartá, descartás descartar, descartarse
descartable, descartables descartable, descartables
descarto descarto
desclavá (lo contrari de enclavá, clavá) desclavar
desclavál desclavarlo
descodificá descodificar
descodificassió, descodificassións descodificación, descodificaciones
Descodifico Descodifico
descojuntá, descoyuntá – dislocá, desencajá, desencaixá, desquissiá, desarticulá, luxá, tórse,
agotá, cansá, fatigá, extenuá
descoyuntar
descojunte descoyunta
descombregá, excombregá, condená Descomulgar, excomulgar, condenar
descombregada, excomulgada excomulgada
descombregats, excomulgados excomulgado
descompóndre descomponer
descomponén (g) descomponiendo
desconeguda, desconegudes desconocida, desconocidas
desconegut, desconeguts desconocido, desconocidos
desconeixen desconocen
desconfiá desconfiar
desconfiaben desconfiaban
desconfiades desconfiadas
desconfiansa desconfianza
desconfiat desconfiado
desconfiats desconfiados
Desconsert – quin desconsert cuan se va canselá lo consert de Miguel Ríos a Beseit - confusió, guirigay, desorden, turbassió, ofuscassió, desorientassió, desbarajuste, trastorn desconcierto, confusión, desorden, turbación, ofuscación, desorientación, desbarajuste, trastorno
desconsertat, desconsertats desconcertado, desconcertados
desconsiderada, desconsiderades desconsiderada, desconsideradas
desconsideradamen desconsideradamente
desconsiderat, desconsiderats desconsiderado, desconsiderados
Desconsol – quin desconsol a casa lo consolet de Beseit - masdebunyol.com , aflicsió, angustia, pesá, pena, tristesa, ploreres, abatimén, amargura, desaliento, desánim desconsuelo, aflicción, angustia, pesar, pena, tristeza, abatimiento, amargura, desaliento, desánimo, desfallecimiento
desconsolá desconsolar
desconsoladamen desconsoladamente
desconsolades desconsoladas
desconsoladíssima desconsoladísima
desconsolánse desconsolándose
desconsolat, desconsolats desconsolado, desconsolados
desconsoléu desconsoléis
descontá descontar
descontén, poc o gens contén - disgustat, afligit, fastidiat, malhumorat, molesto, contrariat,
desagrado, disgust, enfado, pesá, preocupassió, contrariedat, dessepsió - desconténs
descontento, poco o nada contento, disgustado, desavenido, afligido, fastidiado, malhumorado, molesto, contrariado, desagrado, disgusto, enfado, enojo, pesadumbre, preocupación, contrariedad, decepción
descontenta, descontentes descontenta, descontentas
descontrolat, descontrolats descontrolado, descontrolados
descorcháe o descorchabe (traíe lo suro de la botella) – descorchá descorchar, sacar el corcho (suro)
descorcholí, despullat , en pilotes, en piloteta (Litera) desnudo, desnuda, en pelotas, en pelota
descortés descortés
descortesos descorteses
descripsió descripción
descriure describir
descrusen descruzan
descubert, descubiart descubierto
descuberta descubierta
descubrí, descubrís descubrir, descubrirse
Descubrí, descubrís, revelá, manifestá, mostrá, exhibí, exteriorisá, inventá, investigá, creá, trobá,
destapá, despullá, desvestí, sorpréndre, pessigá, enchampá, agarrá, pillá, peixcá, desenmascará, explorá, conquistá, colonisá
descubrirse, revelar, manifestar, mostrar, exhibir, exteriorizar, revelar, inventar, investigar, crear, hallar
destapar, desnudar, desvestir, sorprender, atrapar, coger, pillar, pescar, desenmascarar, explorar, conquistar, colonizar
descubríe descubría
descubríen descubrían
descubriguera (yo) descubriera (yo)
descubriguere descubriera, descubriese
descubríla descubrirla
descubrils descubrirlos
descubrimén descubrimiento
descubrín (g) descubriendo
descubrínla descubriéndola
descubrínlo descubriéndolo
descubrínu descubriendo algo
descubrirán descubrirán
descubríu descubrís, descubrirlo
descubrix descubre
descubrixco descubro
descubríxme descúbreme
descubrixques descubras
descuidá, abandoná, desaténdre, marginá, postergá, aplassá, omití,
distráures, adormís, olvidás, despreocupás, desaliñás (de roba)
descuidar, abandonar, desatender, marginar, postergar, omitir, orillar, distraerse, dormirse, olvidarse, despreocuparse, desaliñarse
descuidabes descuidabas
descuidades descuidadas
descuidáe, descuidabe descuidaba
descuidat, descuidats descuidado, descuidados
descuide descuida
Descusí – descusíxco, descusíxes, descusíx, descusím, descusíu, descusíxen – descusiría – descusiré – descusiguera - soltá, desapegá, deslligá, desuní descoser, deshilvanar, soltar, despegar, desatar, desunir
descusíe descosía
desde desde
desdén, vore desdeñós desdén
desdeñós, que té desdén, pujadet, arrogán, altiu, despectiu, despressiadó, fret desdeñoso, altanero, arrogante, altivo, despectivo, despreciativo, displicente, esquivo, frío
desdeñosa desdeñosa
desdeñosamen desdeñosamente
desdí, desdís - desmeréixe, desmillorá, deslluí, decaure, decliná, desvalorisás,
retractás, negá, rectificá, abjurá, arrepentís, enmendá
desdecir, desdecirse, desmerecer, desmejorar, deslucir, decaer, declinar, desvalorizarse,
retractarse, negar, rectificar, abjurar, arrepentirse, enmendar
desdichat, desdichats, desgrassiat, desafortunat, fracassat, desventurat, infelís, misserable, lamentable, fatal, trágic desdichado, desdichados, desgraciado, desafortunado, fracasado, desventurado, infeliz, mísero, aciago, lamentable, fatal, infausto, trágico
desdichuná (des + dichú), (desdijuná), amorsá desayunar
desdichunaré, amorsaré desayunaré
desdichune, amorse desayuna
desdichuni, amorsá desayuno
desdíu desdice
desdoblegá, adressá desdoblar, enderezar
desdoblegánlo desdoblándolo
desembarcá desembarcar
desembarcán (g) desembarcando
Desembossat, desembossada (de paraules), que se fa sense embós o dissimulo Desembozado, desembozada, que se hace sin embozo o disimulo
desembre, diciembre diciembre
desempastá, desempastás (un quixal), traure un empaste desempastarse
desempastánse desempastándose
desempeñabe desempeñaba
desencadenánlo desencadenándolo
desencantánsen desencantándose
desenfadat, desenfadats desenfadado, desenfadados
desenfado, desenfados desenfado, desenfados
desenganchá desenganchar
desenganchánlo desenganchándole
desengañ, desengañs desengaño, desengaños
desengañám desengañarme
desengañarém desengañaremos
desengañaréu desengañaréis
desengañás desengañarse
desenllás, desenllássos desenlace, desenlaces
desenrunada, treta fora de la enruna sacada fuera de la enruna : escombros
desenvainá desenvainar
desenvainabe, desenvaináe desenvainaba
desenvolt desenvuelto
desenvoltes desenvueltas
desenvoltura, desenvoltures desenvoltura, desenvolturas
desert, deserts desierto, desiertos
desértic, desértics desértico, desérticos
desesperá desesperar
desesperabe desesperaba
desesperades desesperadas
desesperál desesperarlo
desesperála desesperarla
desesperán (g) desesperando
desesperansa desesperanza
desesperassió desesperación
desesperat, desesperats desesperado, desesperados
desespere, lo que espere desespera, el que espera
desespero desespero
desfá deshace
desfach deshago
desfáigue deshaga
desfán deshacen
desfará deshará
Desfé – desfés la neu Deshacerse – deshelarse la nieve
desfée deshacía
desféen deshacían
desfém deshacemos
desfén (g) deshaciendo
desfés deshacerse
desfet, desfets deshecho, deshechos
desfeta, desfetes deshecha, deshechas
desfigurat, desfigurats desfigurado, desfigurados
desfilagarchá deshilachar, deshilar, deshacer, desflecar
desfilagarchat, desfilagarchada deshilachado, deshilachada
desfile, desfiles desfile, desfiles
desfissi, neguit, agitassió agitación, nerviosismo
desfogám desahogarme, desfogarme
desfogat desahogado, desfogado
desfullades, desfullat – Cuan a Adán li va caure la fulla se va quedá desfullat y despullat, descorcholí, y Eva desfullada y despullada deshojadas, deshojado
desgana, desganes desgana, desganas
desganat, desganats desganado, desganados
desgarbat, desgarbats, desgarbada, desgarbades - desproporsionat, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut, patós, torpe, sense garbo desgarbado, sin garbo, desgalichado, desproporcionado, larguirucho, patoso, torpe
desgel, deschel deshielo
desgraná desgranar
desgranán (g) desgranando
desgrássia, desgrássies – Quina desgrássia ténen a La Codoñera de tíndre a José Miguel Gracia Zapater, Tomás Bosque y Arturico Quintana rondán per allí desgracia, desgracias
desgrassiada, desgrassiades desgraciada, desgraciadas
Desgrassiadamen desgraciadamente
desgrassiadiet desgraciadillo
desgrassiadieta desgraciadilla
desgrassiat, desgrassiats desgraciado, desgraciados
desgrássie (lo) desgracia (lo)
deshaussiat, deshaussiats, deshaussiada, deshaussiades - incurable, que se mor, desalojat desahuciado, deshauciados, desahuciada, desahuciadas - incurable, moribundo, desalojado
deshonestamen deshonestamente
deshonestidat deshonestidad
deshonestíssimamen deshonestísimamente
deshonrá, desprestigiá, difamá, desacreditá, afrentá, agraviá, ultrajá, injuriá, calumniá, denigrá, desvirgá, desflorá, violá deshonrar, desprestigiar, difamar, desacreditar, afrentar, agraviar, ultrajar, injuriar, calumniar, denigrar, envilecer, escarnecer, desvirgar, desflorar, violar
deshonrabe deshonraba
deshonrat, deshonrats, deshonrada, deshonrades deshonrado, deshonrados, deshonrada, deshonradas
desilusió, desilusións desilusión, desilusiones
desilusionat, desilusionats desilusionado, desilusionados
desinfectá desinfectar
desinfectán desinfectante, desinfectando
desinteressat, desinteressats, desinteressada, desinteressades desinteresado, desinteresados, desinteresada, desinteresadas
desintrincá, lo contrari de complicá, enmarañá, embarullá, embolicá, embrollá, tergiversá desintrincar, contrario a complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar
desjuñí, traure del jou les mules y los bous. / juñí es ficáls o ficáles al jou desyuntar, quitar la yunta
desleals desleales
desleí , dissoldre , desfé desleír, disolver, deshacer
deslise (se), desllise se desliza
Deslligá - soltá, desanugá (desfé lo nugo), desamarrá (barco) desatar, desligar, desanudar - soltar, desanudar, desasir, desamarrar
deslligáu desatáis
deslliguen desatan
desllisán (g) rellissán deslizando
Desllísen (se) deslizan (se)
Deslliso (me) deslizo (me)
desllissá, derivat de llis, desllissá una carta per daball de la porta – Rellissá resbalar, derivado de liso, deslizar, deslizarse
deslluída deslucida
deslluít deslucido
desmandat, desobedién, que no creu, insolén, rebelde desmandado, desobediente, insolente, díscolo, indócil, rebelde
desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) sin mango, roto
Desmayada, desmayades desmayada, desmayadas
desmayás desmayarse
desmayat, desmayats desmayado, desmayados
desmaye (se) se desmaya
desmedida, desmedit - desmessurat, desproporsionat, exagerat, exessíu, enorme, colossal desmedida, desmesurado, desproporcionado, exagerado, excesivo, enorme, colosal
desmedidamen desmedidamente
desmesuradamen desmesuradamente
desmontá desmontar
Desmonto desmonto
desmoralissassió desmoralización
desnaturalisá, alterá, deformá, transformá, cambiá, desfigurá, falsejá, desterrá, extrañá, deportá desnaturalizar, alterar, deformar, transformar, cambiar, desfigurar, falsear, desterrar, extrañar, deportar
desnaturalisada, desnaturalisades desnaturalizada, desnaturalizadas
desnaturalisat, desnaturalisats desnaturalizado, desnaturalizados
desobeí desobedecer
desobeít desobedecido
desocupat, desocupats desocupado, desocupados
desollámos desollarnos
desconfiansa desconfianza
desordenadamen desordenadamente
desordenat, desordenats desordenado, desordenados
despach, despachs, - cuan me despachos despacho, despachos – cuando me despidas
despachá (del treball) despedir del trabajo
despachál, despachála despedirlo, despedirla
despachám despedirme
despachán (g) despidiendo
despachats despedidos
despachém despedimos
despacho despido
despachos despidos
despedassá, descuartissá, desmembrá, destrossá, mutilá, maltratá, perjudicá despedazar, descuartizar, desmembrar, destrozar, mutilar, maltratar, perjudicar
Despedí, despedís - partí, separás, aussentás, marchá, anássen, expulsá, destituí, llissensiá, fótre fora, eliminá, soltá, llargá, aviá, aventá, dispará, despéndres, selebrá, conmemorá, homenachejá, honrá, festejá despedir, partir, separarse, ausentarse, marcharse, irse,
expulsar, destituir, licenciar, echar, eliminar, soltar, largar, arrojar, disparar, desprender, - celebrar, conmemorar, homenajear, honrar, festejar
despedida, despedides despedida, despedidas
despedíe despedía
despedíl, despedíla despedirlo, despedirla
despedím despedirme
despedín (g) despidiendo
despedínse despidiéndose
despedíssen, despedíxen despiden
despedit despedido
despegá despegar
despegue, despegues despegue, despegues – tú despegas
despejá, despejás despejar, despejarse
despejada, despejades despejada, despejadas
despejám despejarme
despejat, despejats despejado, despejados
despelletá, despellotá, espelletá, traure la pell, descarná, raspá, esgarrapás, desgarrá - criticá, murmurá desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar
despellotada, despellotades desollada, desolladas
despellotat, despellotats desollado, desollados
despelussada, despelussat, despelussades, despelussats mal peinada, mal peinado
despenchá, despenjá descolgar, descender, arriar, bajar, apear, soltar, tirar,
aparecer, sorprender, caer, presentarse
despencháu, despenjáu descolgáis
despendolá, despendolás, desmadrás Despendolar - Desmandar o sembrar el desorden con una actitud poco seria y desinhibida, o de manera alocada y sin control se despendolaba cada vez que sus padres marchaban de casa. Desmadrar
despendolada, despendolades despendolada, despendoladas
despendolat, despendolats Despendolado
despéndres desprenderse
Despenjás – A Fredes, están mon pare, van aná a minjá a un restaurán aon teníen cuixots penjats, sen va despenjá un y li va fótre a un home al muscle, lo va dixá estamordit. L´haguere pugut matá. descolgarse, caerse algo (colgado)
despenjo descuelgo
despensa, rebost despensa
despentinats despeinados
despeñat, despeñats despeñado, despeñado
desperdigat, desperdigats desperdigado, desperdigados
desperdissiáe desperdiciaba
desperdíssios (no) desperdicies (no)
desperesás, de perea desperezarse
desperfecte, deterioro, avería, defecte, tacha, detrimén, perjuissi desperfecto, deterioro, daño, avería, defecto, tacha, detrimento, perjuicio
desperfectes desperfectos
despert, desperts despierto, despiertos
despertá, despertás despertar, despertarse
desperta, despertes despierta, despiertas
despertabe despertaba
despertada despertada
despertadó, despertadós despertador, despertadores
despertáen, despertaben despertaban
despertám despertarme
despertán (g) despertando
despertánla despertándola
despertánlo despertándole
despertánse despertándose
despertarán despertarán
despertaríe despertaría
despertat despertado
desperte (se) Se despierta
desperten despiertan
desperto (me) me despierto
despiart, despiarta despierto, despierta
despiarte (se) despierta (se)
despiarten (se) se despiertan
despiarto (me) me despierto
despiece, despieces despiece, despieces
despilotán despelotándose
despilotás, ficás en pilota, despullás desnudarse, ponerse en pelota
despistat despistado
despistats despistados
desplassaben, desplassáen desplazaban
desplassamén desplazamiento
desplassen desplazan
desplay, de esplai, de esplay despacio
desplayet despacito
desplegánla desplegándola
desplegánlo desplegándolo
despoblades despobladas
desprén desprende
desprengut, desprenguts desprendido, desprendidos
despreníen desprendían
despreocupats despreocupados
despressiá despreciar
despressiabe despreciaba
despressiable despreciable
despressiables despreciables
despressiál despreciarlo
despressiál despreciarlo
despressiála despreciarla
despressiaríe despreciaría
despressiat, despressiats despreciado, despreciados
despressiátos despreciaros
despréssie, despressie desprecia
despressio, despressios desprecio, desprecios
después después
despullá desnudar
despullada desnuda
despullades desnudas
despullán desnudando
despullánla desnudándola
despullánse desnudándose
despullare desnudara
despullaren desnudaran
despullás desnudarse, ponerse en pelota
despulles (les) los despojos
despulléulo Desnudadle
despulls (los) los despojos
despusahir, después ahí, antesahí anteayer
despusdemá, después demá pasado mañana
desriñonat, desriñonats desriñonado, desriñonados
dessafío, reto, dol, provocassió, rivalidat, riña, combate, bravata, enfrentamén, opossisió, competénsia desafío, reto, duelo, provocación, rivalidad, contienda, pelea, combate, bravata, enfrentamiento, oposición, competencia
dessamparo, abandono, desvalimén, soledat, orfandat, indigénsia, menesterosidat, pobresa desamparo, abandono, desvalimiento, soledad, orfandad, indigencia, menesterosidad, pobreza
dessangrat, dessangrats desangrado, desangrados
dessarrollá, desarrollá desarrollar
dessarrollo, dessarrollos dessarrollo, dessarrollos
dessastre, dessastres – caixó de sastre desastre, desastres – cajón de sastre
dessat, desset, 17 17
dessatiná, desatiná - desbarrá, disparatá, errá, equivocás desatinar, desbarrar, disparatar, errar, equivocarse
dessatino, desassert, disparate, dislate, despropósit, nessedat, barbaridat, equivocassió, error, absurdo, locura desatino, desacierto, disparate, dislate, despropósito, necedad, barbaridad, equivocación, error, yerro, absurdo, locura
desseá, dessichá desear
dessearíe, dessicharíe desearía
dessechá, destriá, excluí, rechassá, descartá, desestimá, despressiá, menospressiá, apartá, aviá, aventá, repudiá, aburrí desechar, excluir, rechazar, descartar, desestimar, despreciar, menospreciar, apartar, arrojar, repudiar
dessembolso, dessembolsos desembolso, desembolsos
dessén, desséns decente, decentes
dessendén, dessendéns descendiente, descendientes
dessenfocada desenfocada
dessenfocat desenfocado
dessengañs desengaños
desséns decentes
dessénsia decencia
dessentes decentes (ellas)
desseos, dessichos deseos
desseosamen, dessichosamen deseosamente
desseossíssim, dessichossíssim deseosísimo
Dessepsió, dessepsións decepción, decepciones
dessesperada, desesperada desesperada
dessiart, dessert, dessiarts, desserts desierto, desiertos
dessiat, dessat, desat, deset 17
dessich, dessichs deseo, deseos
dessichá, desseá desear
dessichaba deseaba
dessichabe (ell) deseaba
dessichaben deseaban
dessichada deseada
dessicháen, dessichaben deseaban
dessichán (g) deseando
dessichánli deseándole
dessicháre deseara, desease
dessicharía desearía
dessichat deseado
dessichat deseado
dessichats deseados
dessicháu, dessichéu deseáis
dessiche desea
Dessichen desean
dessiches deseas
dessichéu deseáis
dessicho (yo) deseo
dessichos deseos
dessichos deseos
dessichós deseoso
dessichoses deseosas
Dessidí – dessidixco, dessidíxes, dessidíx, dessidím, dessidíu, dessidíxen – dessisiguera – dessidiré – dessidiría decidir
dessidia, abandono, negligénsia, abulia, dixadés, descuido, desgana, desinterés, inapeténsia, gossina, perea, manta, vagánsia, dropina desidia, abandono, negligencia, incuria, abulia, dejadez, descuido, desgana, desinterés, inapetencia, holgazanería, pereza, vagancia
dessidida decidida
dessidida, dessidides decidida, decididas
Dessididamén decididamente
dessidíe decidía
dessidiguera (yo) decidiese, decidiera
dessidiguere (ell) decidiese, decidiera
dessidím decidirme, decidimos
dessidínse decidiéndose
dessidiré decidiré
dessidís decidirse
dessidit, dessidits decidido, decididos
dessidix decide
dessidixca decida
Dessidixco decido
Dessidíxte decídete
dessifrá, descifrá descifrar
dessifrat, descifrat descifrado
Dessifro, descifro descifro
dessigualdat, dessigualdats desigualdad, desigualdades
Dessilusió, Dessilusións desilusión, desilusiones
déssim, déssims décimo, décimos
déssima, déssimes décima, décimas
dessimal, dessimals decimal, decimales
dessintegradó desintegrador
dessintegrám desintegrarme
dessintegrassió desintegración
dessintegro, desintegro desintegro
dessisió decisión
dessisions decisiones
dessistit, desistit (ham) desistido (hemos)
dessustansiat, dessustansiada, una persona sense suc ni muc, sense sustánsia desustanciado, desustanciada
desta, de esta, d´esta de esta
destacabe, destacáe destacaba
destacamén, destacaméns destacamento, destacamentos
destacat destacado
destapámela destapármela
destapánla destapándola
destapat destapado
Destaque – de estaques Destaca – de estacas
Deste, de este, d´este de este
destello, destellos, resplandó, llumenária, chisparrada, fogonada, sentelléo,
- indissi, assomo, siñal
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
destilada, destilades destilada, destiladas
destilán (g) destilando
destilat, destilats destilado, destilados
destiná destinar
destinabe destinaba
destinada destinada
Destinada, destinades destinada, destinadas
destinat, destinats destinado, destinados
destino, destí, destinos, destíns destino, destinos
Destorbá, destorbás – molestá – fes malbé algo – cambiá lo orache a mal tems. estorbar, estropearse
destornilladó destornillador
destral, destrals hacha, hachas
destresa, destreses destreza, destrezas
destronat, destronada, despistat, despistada despistado, despistada
destrossa, destrosses destrozo, destrozos
destrossá, fé a trossos, estrossá destrozar
destrossada destrozada
destrossades destrozadas
destrossades destrozadas
destrossám destrozarme
destrossán (g) destrozando
destrossats destrozados
destructora, destructó destructora, destructor
destruí, assolá, solsí, etc destruir
destruída destruida
destruíl destruirlo
destruíla destruirla
destruím destruimos
destruímla destruyámosla
destruirá destruirá
destruíxquen destruyan
desullá la viña per a que trague menos sarmentets quitar los “ojos” a la viña para que saque menos sarmentillos.
Desullás - esforsás mol mirán una cosa que no se veu be (vore ataullá) – enlluernás Desojarse – esforzarse mucho mirando una cosa que no se ve bien – cegarse por la luz
desvalit, desvalits, abandonat, desamparat, inerme, desatés, indefenso, impotén, indigén, pobre, menesterós, míssero desvalido, desvalidos,abandonado, desamparado, inerme, desatendido, indefenso, impotente, indigente, pobre, menesteroso, mísero
Desventura, desventures desventura, desventuras
desventurat, desventurats, desdichat, desgrassiat, infelís, desafortunat, desamparat, indigén, míssero, desvalit desventurado, desventurados, desdichado, desgraciado, infeliz, infortunado, desamparado, indigente, mísero
desventurats desventurados
Desviá – desvío, desvíes, desvíe, desviém o desviám, desviéu o desviáu, desvíen – desviara – desviaría – desviaré desviar
desviabe desviaba
desvián (g) desviando
desviánse desviándose
desviasió, desviassió, desvío, bifurcassió, forcacha, desviassió, derivassió, varián, indiferénsia, despego, desagrado desviación, desvío, bifurcación, desviación, derivación, variante, indiferencia, frialdad, esquivez, despego, desagrado
desvío, desvíos desvío, desvíos
detall, detalle, detalls, detalles detalle, detalles
detalladamen detalladamente
Detectá – detecto, detectes, detecte, detectém o detectám, detectéu o detectáu, detécten – detectaría - detectára – detectaré detectar
detecto detecto
detectó detector
deteneulo, deteníulo detenedlo
detengut, detenguda, detingut detinguda detenido, detenida
detenguts, detinguts detenidos
deteníen detenían
detensió, alto, parada, paralissassió, interrupsió, demora, dilassió, retrás, atrás, atasco, impedimén, estassionamén,
apresamén, arresto, captura, encarselamén, enpresonamén, redada, dilassió, tardansa
detención, alto, parada, paralización, interrupción, demora, dilación, retraso, atraso, atasco, impedimento, estacionamiento, apresamiento, arresto, captura, encarcelamiento, redada, dilación, tardanza, prolijidad
detergén, detergéns detergente, detergentes
deterioro, desperfecte, imperfecsió, desgast, deslustre, avería, rotura, destrossa, inutilisassió deterioro, desperfecto, daño, imperfección, menoscabo, desgaste, deslustre, avería, rotura, destrozo, inutilización
determiná determinar
determiná determinar
determinabe determinaba
determinada, determinades determinada, determinadas
determinadamen, en determinassió determinadamente
determinassió determinación
determinat, determinats determinado, determinados
determinátos deteminaros
detestá, yo detesto : me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, me fa fástic, no me chauche gens, etc detestar
detesto detesto
Detíndre – deting, deténs, deté, deteném, detenéu, deténen – detindría – detinguéra – detindré detener
detíndrel detenerle
detíndrela detenerla
detíndres detenerse
detingudes detenidas
detingue detenga
detrás detrás
Déu Dios
Deu – Déu – Déu deu está al sel Debe – Dios – Dios debe estar en el cielo
Deu , diau 10
deu (ell) – número 10 Debe – 10 diez
deudes, deutes, del latín dēbĭtu : degut, debut deudas
deudó, entrampat, insolvén, defissitari, que té deudes o deutes deudor, entrampado, insolvente, deficitario
deudós deudores
deuen deben
Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen (dégüen a Valjunquera) – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres deber
deuríe debería
deuríem deberíamos
deus debes
Déus Dioses
deus (tú me) debes (tú me)
deute, deuda deuda
deutes, deudes deudas
Devall, davall, deball, daball debajo
devaneo, devaneos - delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura,
amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo
devaneo, devaneos, delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura, amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo
devantal (deván, debán, dabán, debán), delantal delantal (delante)
devantals, delantals - del latín vulgar *de-ab-ante (dabán) delantales
devesa, lloc destinat a pastura del bestiá, dehesa, prat dehesa, prado
devorá, jalá, minjá, engullí, zampá, tragá, - aniquilá, cremá, abrasá, corcá, atacá, arruiná, assolá, sorsí, destruí, despedassá devorar, comer, engullir, zampar, tragonear, aniquilar, jamar, tragar, quemar, abrasar, corroer, atacar, arruinar, asolar, destruir, despedazar
devoráe o devorabe devoraba
devoráls devorarlos
devórals devóralos
devoron devoren
devossió, fervor, piedat, religiosidat, venerassió, unsió, apego, afissió, inclinassió, entussiasmo devoción, fervor, piedad, religiosidad, veneración, unción, apego, afición, inclinación, entusiasmo
devossións devociones
Devot, devoto, devotos - beato, fervorós, piadós, pío, adicte, afissionat, apegat, incondissional, inclinat, secuaz, seguidó, partidari devoto, devotos – beato, fervoroso, piadoso, pío, adicto, aficionado, apegado, incondicional, inclinado, secuaz, seguidor, partidario
devota devota
devotamen devotamente
Devotes – de botes Devotas – de botas
devotíssim, devotíssims devotísimo, devotísimos
devotíssima, devotíssimes devotísima, devotísimas
Devuit 18 18
Di - dic, dius, diu, diém, diéu, díuen – diguera – diría – diré decir
día (di) decía
día, díes día, días
día, díes día, días
diable, dimoni - lucifer, maligne, Satanás, Satán, Luzbel, Mefistófeles, Belcebú, Leviatán, anticristo – Es conegut lo dimoni de Queretes diablo, demonio, lucifer, maligno, satanás, satán, luzbel, mefistófeles, belcebú, leviatán, anticristo
diables, demonis, dimonis diablos, demonios
diablets de La Portellada, grup de correfocs, que fan corre lo foc y la pólvora, tapats en capiróns en cogulla. diablitos de La Portellada, grupo de “correfocs”, que hacen correr el fuego y la pólvora, tapados con capirotes con capucha o cogulla.
Diablura, diablures diablura, diabluras
diabólic, diabólics, diabólica, diabóliques, satánic, horrible, maligne, pervers, terrible, horrendo, siniestro diabólico, diabólicos, diabólica, diabólicas, satánico, horrible, maligno, perverso, terrible, horrendo, siniestro
diábolo Diábolo - El diábolo (comúnmente llamado diablo y también conocido como el diablo de dos palos) es un juguete de malabaristas, cirqueros y payasos.
diagnóstic, diagnóstics diagnóstico, diagnósticos
diagnosticá diagnosticar
Diagonal, atravessat, oblicuo, sesgat, crusat, transversal diagonal, atravesado, oblicuo, sesgado, cruzado, transversal
dialecte dialecto
dialectes dialectos
dialectología, estudi de dialectes y llengües dialectología
diálogo, diálec, diáleg, diálogos, diálecs, diálegs diálogo, diálogos
diamán diamante
diamáns diamantes
diapassón, aparato preferit de Francisco Celma Tafalla, ascumita de pro diapasón, monocordio, tono
diari diario
diária diaria
diáries, diaries diarias
diaris diarios
diau, deu 10
diba, día, dieba (yo) decía
dibe, díe, diebe (ell) decía
dibuix, dibuixos dibujo, dibujos
dibuix, dibuixos, apún, apunte, croquis, esquema, boceto, esbós, ilustrassió, pintura, retrato dibujo, dibujos, apunte, bosquejo, croquis, esquema, boceto, esbozo, ilustración, pintura, retrato
dibuixá, pintá, delineá, sombrejá, descriure, esbossá, esquematisá, perfilá, retratá, tatuá, trassá, rayá dibujar, pintar, delinear, sombrear, describir, esbozar, esquematizar, perfilar, retratar, tatuar, trazar, rayar, bosquejar
Dibuixada dibujada
dibuixáe, dibuixabe dibujaba
dibuixán de dibuixos, dibuixáns – dibuixán (g) dibujante, dibujantes – dibujando
dibuixat dibujado
dibuixos Dibujos – dibujes
dibujades, dibuixades dibujadas
dibujat, dibuixat dibujado
dic digo
dichaus, dijous jueves
dichós dichoso
dichosa dichosa
dichuná, fé dijú – desdichuná : amorsá Ayunar – desayunar
Dicsionari, Dicsionaris diccionario, diccionarios
dictabe dictaba
didáctic, didáctics didáctico, didácticos
díe decía
dieba decía
dieba, día (yo) decía
diebe (ell, ella) decía (él, ella)
diebem, diébem decíamos
dieben, diében decían
diém decimos
díem decíamos
dién diciendo
díen decían
diénles diciéndolas
diénles diciéndolas, diciéndoles a ellas
diénli diciéndole
diénlos diciéndolos
diénse diciéndose
díes (di) decías
díes, de día días
dieta, dietes dieta, dietas
diéu decís
diéuli decidle
diéulos decidles
diéume decidme
diéume decidme
diezmo, diezmos, contribussió, impost, tassa, tribut, arbitri, primíssia diezmo, diezmos, contribución, impuesto, tasa, tributo, primicia
difamá, de fama, calumniá, denigrá, desacreditá, injuriá, infamá, ultrajá, desprestigiá, vilipendiá difamar, calumniar, denigrar, desacreditar, injuriar, infamar, ultrajar, desprestigiar, vilipendiar
difamála difamarla
difamassió, difamassións (vore difamá) difamación, difamaciones
diferén, diferéns, diferenta, diferentes diferente, diferentes
diferéns diferentes
diferénsia diferencia
Diferensiá – diferénsio, diferénsies, diferénsie, diferensiám o diferensiém, diferensiáu o diferensiéu, diferénsien diferenciar
diferensiassió, diferénsia diferenciación, diferencia
diferensiat diferenciado
diferénsien diferencian
diferénsies diferencias


diferenta, diferentes diferente (ella)
diferentes diferentes (ellas)
diferiénsia, diferénsia diferencia
dificultat dificultad
dificultats dificultades
dificultós, dificultosos dificultoso, dificultosos
dificultosa, dificultoses dificultosa, dificultosas
difíssil, difíssils difícil, difíciles
difissilmen difícilmente
difíssils difíciles
difún, difúns difunto, difuntos
difunta, difuntes difunta, difuntas
difusió, difussió difusión
diga diga
digáu digáis
digerí digerir
digestió, digestións digestión, digestiones
digital, digitals digital, digitales
digná dignar
digna, dignes digna, dignas
dignamen dignamiento
dignat, dignats dignado, dignados
Dignáutos, dignéutos ! Dignaos !
digne, digno, dignes, dignos digno, dignos
dignéu dignais
dignidat, dignidats dignidad, dignidades
digníssim dignísimo
digníssima dignísima
digue, dígue diga
diguém, digám digamos
diguen digan
diguéra (yo) dijera, dijese
diguére (ell) dijera, dijese
diguéren dijeran, dijesen
diguéres dijeras, dijeses
diguéreu dijérais, dijeseis
digues digas
diguéu digáis
dijú, dijús ayuno, ayunos
dilapidá, codolejá, matá an algú a pedrades, despilfarrá, malgastá, derrochá, dissipá dilapidar, matar a alguien a pedradas, despilfarrar, malgastar, derrochar, disipar
Dílay - ña per a dílay a Cocoti (Beseit) Decírselo – expresión de Beceite
dili decirle
diligén diligente
diligenmen diligentemente
diligénsia, diligénsies – dilijánsia diligencia, rapidez, presteza, celeridad, prontitud, atención, celo, cuidado, esmero, interés, procedimiento, solicitud, actuación, aplicación, actividad, correo, posta, coche, carruaje
diligentíssim diligentísimo
Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo
dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje lunes, habas a montones, etc
dils decirles
dilu, dílay decírselo
dím decirme
dimach, dimats martes
dimaná, originá, prossedí, províndre, emaná, náixe, ixí, eixí dimanar, originar, proceder, provenir, emanar, nacer, salir
dimanáen dimanaban
dimats martes
dimecres miércoles
dimensió, dimensións dimensión, dimensiones
diminuta, mol minuda o menuda, diminutes diminuta, diminutas
dimoni, demoni demonio
dimoniet diablillo
dimonieta diablilla
dimonis demonios
dímosu decírnoslo
dimpués, después después
dina coma (mediodía)
diná comer a mediodía
dinaba comía
dináe, dinabe comía
dináen, dinaben comían
dinán (g) comiendo
dinás comidas
dinat comido
Dinen comen
dines comes
dinés dinero, dineros
dingú, ningú nadie
dins dentro
dintre, a dins, dins dentro
diptongassió, diptongassións diptongación, diptongaciones
diputada, diputades diputada, diputadas
diputat, diputats diputado, diputados
dirá dirá
direcsió, direcsións dirección, direcciones
directa, directes directa, directas
directamen directamente
directe, directes directo, directos
directó, directós director, directores
directora, directores directora, directoras
dirém diremos
diréu diréis
diría diría
diriactes, directes directos, directas
dirichíe, dirigíe dirigía
dirichís, dirigís dirige
dirichisque, dirigíxque dirija
diríe (ell) – Quí u diríe ! Diría – Quién lo diría !
diríem diríamos
diríen dirían
diríeu diríais
Dirigí – dirigixco o dirigxgo, dirigíxes, dirigíx, dirigím, dirigíu, dirigíxen – dirigiguéra – dirigiré – dirigiría dirigir
dirigida, dirigides dirigida, dirigidas
dirigíen dirigían
dirigíli dirigirle
dirigíls dirigirlos, dirigirles
Dirigím – a mí – natros dirigím dirigirme – dirigimos
dirigímos dirigirnos
dirigín (g) dirigiendo
dirigínse dirigiéndose
dirigit, dirigits dirigido, dirigidos
dirigix dirige
dirigixco, dirigixgo dirijo
dirigíxen dirigen
dirigixes diriges
dirigíxquen dirijan
Dis ! - Estes coses no poden dis Di ! - Estas cosas no pueden decirse
discipliná, disciplinás disciplinar, disciplinarse
disciplinabe disciplinaba
discípul discípulo
discípuls discípulos
discressió, prudénsia, tacto, tacte, sircunspecsió, moderassió, resserva, sagassidat, secreto, sensatés, tino, tiento discreción, prudencia, tacto, circunspección, mesura, moderación, reserva, sagacidad, secreto, sensatez, tino
discret, discrets discreto, discretos
discreta, discretes discreta, discretas
discretamen discretamente
discretíssim, discretíssims discretísimo, discretísimos
discretíssima, discretíssimes discretísima, discretísimas
disculpá disculpar
disculpa, disculpes disculpa, disculpas
disculpes disculpas
disculpes disculpas
disculpo disculpo
discurrí, pensá, raoná, reflexioná, calculá, cavilá, conjeturá, deduí, inferí, meditá, suposá,
- fluí, transcurrí, transcórre, deslissás, marchá, corre, caminá, aná
discurrir, pensar, razonar, reflexionar, calcular, cavilar, conjeturar, deducir, inferir, meditar, suponer,
fluir, transcurrir, deslizarse, marchar, correr, caminar, andar, ir
discurríe discurría
discurríen discurrían
discurrín (g) discurriendo
discurrís, discurrix – Aixó no pot discurrís o cavilás Discurre – esto no puede discurrirse o cavilarse
discurrisco, discurrixco, discurrixgo discurro
discurrit, discurrits discurrido, discurridos
discurs, discursos discurso, discursos
discussió, discussións discusión, discusiones
Discutí – discutixgo, discutíxes, discutíx, discutím, discutíu, discutíxen – discutiría – discutiré – discutiguera discutir
discutím discutimos
discutín (g) discutiendo
discutit, discutits discutido, discutidos
disdichuná, desdichuná, amorsá desayunar (des + ayunar)
disfrás disfraz
disfrassá, disfrassás disfrazar, disfrazarse
disfrassada, disfrassades disfrazada, disfrazadas
disfrassás disfrazarse
disfrassat, disfrassats disfrazado, disfrazados
disfrasse disfraza
disfrutá, chalá, passáu be, gosá, divertís, alegrás, regocijás, contentás, deleitás, - tíndre, posseí, utilisá, persibí disfrutar, gozar, divertirse, alegrarse, regocijarse, contentarse, deleitarse, tener, poseer, utilizar, percibir
disfrutabem, disfrutáem disfrutábamos
disfrutáen, disfrutaben disfrutaban
disfrutála disfrutarla
disfrútales disfrútalas
disfrútals disfrútalos
disfrután (g) chalán disfrutando
disfrutarém, chalarém disfrutaremos
disfrutat, disfrutats disfrutado, disfrutados
disfrutáu, disfrutéu – disfrutáu Disfrutáis – disfrutarlo
disfrute disfruta
disfrutém, chalém disfrutamos
disfruten, chalen disfrutan
disgregá, separá, escampá, desuní, desarticulá, descompóndre, desintegrá, desmembrá, desparramá, dissossiá, dividí, repartí, desgraná disgregar, separar, esparcir, desunir, desarticular, descomponer, desintegrar, desmembrar, desparramar, disociar, dividir, repartir, desgranar
disgregaben, disgregáen disgregaban
disgust, disgustos disgusto, disgustos
disimuladamen disimuladamente
dísla díla
dísli Dile !
díslo dilo
díslos diles
dísme dime
dísme dime
dísme dime
disminuí disminuir
disminuída disminuida
disminuídes disminuidas
disminuíe disminuía
disminuiríen disminuirían
disminuít disminuido
disminuíx disminuye
disminuíxco disminuyo
dispara dispara
dispará (fótre una escopetada) disparar
disparada disparada
disparades disparadas
disparáe, disparabe disparaba
disparála dispararla
disparat, disparats disparado, disparados
disparatades disparatadas
disparatat, disparatats disparatado, disparatados
disparate disparate
disparats disparates
dispensari dispensario
dispóndre, disposá disponer
disponibilidat disponibilidad
disposá disponer, arreglar, organizar, acondicionar, colocar, establecer, habilitar, instalar, montar, ubicar, pergeñar, preparar, aprestar, aderezar, armar, aviar
disposaba disponía
disposada, disposades dispuesta, dispuestas
disposáe, disposabe disponía
disposamos disponernos
disposán (g) disponiendo
disposás disponerse
disposat, disposats dispuesto, dispuestos
dispose dispone
disposes dispones
disposéu disponéis
disposissió disposición
dispositiu, dispositius, dispositivo, dispositivos dispositivo, dispositivos
disposo dispongo
disposos dispongas
disputá disputar
dispután (g) disputando
disputarán disputarán
Dispute – dis pute a Maella y vorás Disputa – di puta (con la a pronunciada e) en Maella y verás
Dissa, dixa deja
dissá, dixá dejar
Dissabde , dissapte sábado
dissabe, dixabe dejaba
dissaben, dixaben dejaban
dissabes, dixabes, dixáes dejabas
dissáe, dissabe, dixáe, dixabe dejaba
disseñá

disseñadó de coches com Carlos Rallo Badet lo cohet
diseñar
disseño, disseños, disseñ, disseñs diseño, diseños
dissimul, dissimulo, dissimuls, dissimulos disimulo, disimulos
dissimulá disimular
dissimulabe disimulaba
dissimulada, dissimulades disimulada, disimuladas
dissimuladamen disimuladamente
dissimulála disimularla
dissimulán (g) disimulando
dissimulánli disimulándole
dissimularíe dissimularía
dissimulat, dissimulats disimulado, disimulados
dissipá disipar, esfumar, desvanecer, aclarar, evaporar, borrar, clarificar, desaguar, desaparecer, eliminarse, esclarecer
Dissipada disipada
dissiplina, dissiplines disciplina, disciplinas
dissiplináries disciplinarias
dissípul, discípul, dissípuls, discípuls discípulo, discípulos
díssom, díxom parlá déjeme Ud.
dissonán, dissonáns disonante, disonantes
dissonánsia disonancia
dissuadí disuadir
distabe distaba
distán distante
distáns distantes
distánsia distancia
distánsies distancias
distinguí distinguir
distinguida distinguida
distinguides distinguidas
distinguíe distinguía
distinguín (g) distinguiendo
distinguínlo distinguiéndolo
distinguit distinguido
distinsió distinción
distintiu distintivo
distorsió distorsión
distorsionánse distorsionándose
distracsió distracción
distracsións distracciones
distraguére distrajera, distrajese
distraíe distraía
distraurás (te) distraerás
distráure, distráures distraer, distraerse
distráurel distraerlo
distraurém distraeremos
distret (distraigut, distragut) distraído
distreta distraída
distretamen (distraigudamen) distraídamente
distribuí distribuir
Distribuixco distribuyo
distribussió distribución
disyuntiva, alternativa, dilema, opsió disyuntiva, alternativa, dilema, opción
dit Dicho – dedo
dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites Dedo, dedos – dicho, dichos
dita, dites dicha, dicho
dites, com los dichos del “bicho” de Valderrobres per a San Antoni dichos
ditet dedito
dítos deciros
dits Dedos – dichos
Díu – Aixó no has de díu may Decirlo – Esto no tienes que decirlo nunca
diu, díu Dice – decirlo
diuen dicen
divendres viernes
diverses diversas
diversidat diversidad
diversió diversión
diversións diversiones
Divertí, divertís – yo me divertixgo o divertixco, divertíxes, divertíx, divertím, divertíu, divertíxen – divertiguéra – divertiré – divertiría divertir
divertíe divertía
divertíen divertían
divertím divertirme
divertimén, diversió divertimento, diversión
divertínse divirtiéndose
divertit, divertits divertido, divertidos
divertítos divertiros
divertíxen divierten
Diviandres , divendres viernes
dividí dividir
dividides divididas
dividíe dividía
dividínli dividiéndole
dividínlo dividiéndolo
dividís dividirse
dividíssen, dividíxen dividen
dividit, dividits dividido, divididos
dividíx divide
dividíxen dividen
divinidat, divinidats divinidad, divinidades
divisá, ataullá, vore divisar
Divisa, divises, moneda, monedes Divisa, divisas, moneda, monedas
divisió, divisións división, divisiones
dixa deja
Dixá – dixo, díxes, díxe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixára – dixaré – dixaría dejar
dixabe, dixáe dejaba
dixaben, dixáen dejaban
dixada, dixades dejada, dejadas
dixadesa dejadez, negligencia, pereza, abandono, desgana, desinterés, apatía, desidia, incuria, indolencia, apatía, vagancia, desaliño, suciedad, descuido, abandono, desamparo
Dixáe, dixabe dejaba
dixáen, dixaben dejaban
dixál, dixáls dejarlo, dejarlos
dixála dejarla
dixáles dejarlas
dixám dejarme
díxam déjame
dixámos dejarnos
díxamos déjanos
dixán (g) dejando
dixánla dejándola
dixánlay dejándoselo
dixánlo dejándolo
dixánmos dejándonos
dixánse dejándose
dixánsu dejándoselo
dixará dejará
dixára dejara, dejase
dixarán dejarán
dixarás dejarás
dixaré dejaré
dixáre, dixare dejara, dejase
dixarém dejaremos
dixáren dejaran, dejasen
dixáres dejaras, dejases
dixáreu dejárais, dejáseis
dixaría dejaría
dixaríe (ell) dejaría
dixaríen dejarían
dixás dejarse
Díxat agarrá ! déjate coger !
dixat, dixats dejado, dejados
dixátos dejaros
dixats dejados
Dixáu Dejarlo – dejáis
dixe, díxe - d´ixe, de ixe Deja – de ese
dixéula dejadla
dixéulo dejadlo
Doblá – vore doblegá doblar de doble
doblada, de doble – doblegada es de doblegá Doblada de doble – doblada de curvar
dobláen, doblaben doblaban
Doblála – doblegála doblarla
Doblat – vore doblegat doblado
doble (decálitro), 20 litros, se medíen olives y atres productes (fesols) per volumen doble (decalitro)
doblegá doblar, curvar
doblegada, doblegades doblada, curvada, dobladas, curvadas
doblegán doblando
doblegánlos doblándolos
doblegat, doblegats doblado, curvado, doblados, curvados
doblego doblo, curvo
doblen doblan
Dobles dobles
doblés, dinés (a Mallorca per ejemple) dinero, dineros
Doblón, doblóns (moneda antiga) Doblón, doblones
dochena, dotzena, dotsena docena
doctamen doctamente
docu-ficsió docu-ficción
documén, documéns documento, documentos
documéns documentos
documentá documentar
documental, documentals documental, documentales
documentám documentarme
documentassió documentación
dol, dols duelo, duelos
dóldre, senté, patí, afligís, apessadumbrás, apiadás, atormentás, compadéixes, tíndre condol, lamentás doler, lastimar, sentir, sufrir, padecer, afligirse, apesadumbrarse, apiadarse, atormentarse, compadecerse, condolerse, lamentarse
Dolén – latín dŏlĕnte, que té doló enfermo
dolénli, fénli mal doliéndole
doléns enfermos
dolénse dolíendose
dolenta, dolentes, dolenteta, dolentetes enferma, enfermas, enfermita, enfermitas
dolentet, dolentets enfermito, enfermillo
dólgue duela
dolguen duelan
dolguere doliera, doliese
dolgut dolido
dolíe dolía
dolíen dolían
doló, mal – ting mal de cap – quin mal de quixals – lo doló de pédre an algú (dol) Dolor – tengo dolor (mal) de cabeza – qué dolor de muelas – el dolor de perder a alguien (duelo)
dolorida, dolorides dolorida, doloridas
dolorit, dolorits dolorido, doloridos
dolorós, dolorosos doloroso, dolorosos
dolorosa, doloroses dolorosa, dolorosas
dolorosamen dolorosamente
Dolós – nom Dolores, catalanisat Dolós, afectíu Doloretes Dolores – Dolores
dols dulce
dolsa, dolses dulce, dulces
dolsaina, dolsaines, llaminadura, llaminadures, lleminadura, lleminadures, vore llamí (llépol, golut) golosina, golosinas
dólsamen dulcemente
dolsíssim, dolsíssims dulcísimo, dulcísimos
dolsíssima Dulcísima
dolsíssimamen dulcísimamente
dolsíssimes Dulcísimas
dolsíssims dulcísimos
dolsó dulzor
dolsos dulces, golosinas
Domá, adomá domar
domála (a una yegua) domarla
domenche domingo
Domenches – los domenges son una partida a Beseit, aon está lo polígono industrial a cormull de empreses (ironía ON) domingos
domenge, domenges domingo
doméstic, doméstics doméstico, domésticos
Doméstica, doméstiques domésticas
domesticat, domesticats domesticado, domesticados
dominá dominar
dominabe dominaba
dominada dominada
dominada, dominades dominada, dominadas
dominades dominadas
domináen, dominaben dominaban
dominál dominarlo
dominán (g) dominando
dominassió, domini, sometimén, sumissió, poder, autoridat, imperi, supremassía, absolutisme, dictadura, abús, opresió dominio, dominación, sometimiento, sumisión, poder, autoridad, imperio, supremacía, absolutismo, dictadura, abuso, opresión
dominat, dominats dominado, dominados
domini, dominis dominio, dominios
dominó dominó
domissili, domissilis domicilio, domicilios
domos (que tú) domes (domar)
don, dons – siñó, com lo meche que teníem a Beseit, Javier de Luna Condón, don Javier. don, dones – señor
Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) dar
Dona – mullé – dona ! Mujer – esposa – da !
donabe daba
donabem, donáem dábamos
donaben, donáen daban
donades dadas, donadas
donáe, donabe daba
donál darlo
donála darla
donálay dárselo
dónali dale
donáli an ell darle a él
donáls un regalo darles un regalo
donám darme
dónam la ma dame la mano
donámela dármela
dónamels dármelos

donán (g) dando
donán, donanta, donáns, donantes donante, donante femenino
donánla dándola
donánlay dándoselo
donánles dándolas
donánlo dándolo, donándolo
donará dará
donára diera, diese
donarán darán
donare (ell) diera, diese
donarém daremos
donaren, donáren dieran, diesen
donaréu daréis
donaríen darían
donás darse
donás cuenta, acatás darse cuenta, percatarse
donat dado, donado
donáteles dártelas
donátels dártelos
donatos daros
donáu darlo
done da
doném damos
donen dan
donéume dadme
donéumel dádmelo
donéumela dádmela
Dónos – cuan tu me dónos (donos) cuando tu me DES
donota, donotes mujerona, mujer grandota
donsella, donselles doncella, doncellas
Donselleta, donselletes doncellita, doncellitas
dorada, dorades dorada, doradas
dorat, dorats, d´OR + at dorado, dorados, de ORO + ado
dorm duerme
dórmen duermen
dormí dormir
Dormí - dórmigo, dorms, dorm, dormím, dormíu, dórmen dormir
dormía, dormiba dormía
dormida, dormides, adormida, adormides dormida, dormidas
dormíe dormía
dormiguéra durmiera, durmiese
dormilón, dormilóns dormilón, dormilones
dormilona, dormilones dormilona, dormilonas
dormím dormimos
dormín (g) – Es lo mateix está adormit que está dormín, pero no es lo mateix está futut que está fotén. durmiendo
dormirán dormirán
dormiré dormiré
dormiríe dormiría
dormiríen dormirían
dormís, adormís dormirse
dormisque, dormixque duerma
dormisquen, dormixquen duerman
dormisques, dormixques duermas
dormíssen, dormíxen duermen
dormit, dormits, adormit, adormits dormido, dormidos
dormitori dormitorio
dormitoris dormitorios
dormíu dormís
Dorms duermes
dorondón, paora, broma, boira, niebla tipos de niebla
dos 2
dosséns 200
dossénsia, enseñansa, educassió, instrucsió, la mostra (de amostrá) docencia, enseñanza, educación, instrucción
dosséntes 200
dóssil, sumisso, ben cregut, obedién, manso, accesible, afable, disciplinat, dúctil, maleable dócil, sumiso, obediente, manso, accesible, afable, disciplinado, dúctil, maleable
dóssila dócil femenino
dossiletes docilillas
dossis dosis
dotá, assigná, proporsioná, consedí, doná, sedí, entregá, adjudicá, proví dotar, asignar, proporcionar, abastecer, conceder, donar, ceder, entregar, adjudicar, proveer
dotat dotado
dotats dotados
dotche, dotse, dotze 12
dote, dotes dote, dotes
dotó, siñó dotó, doctó, meche, dotora no ne ñabíen antes, mechesa, dotós, dotores, meches, mecheses doctor, médico
dotora doctora, médica
dotos dotes (que tú)
dotós doctores, médicos
dotse, dotze Doce, 12
dotsena docena
Dotsenes – dotse dotsenes Docenas – doce docenas
Dragó, dragóns – tipo de fardacho que se minge les polilles dragón, dragones – tipo de lagarto que se come las polillas
drama, drames drama, dramas
Drap, Draps – los draps, grup de música (Penarroija de Tastavins), en miembros catanazis aragonesos com Alejandro Romero Rivases o Ignacio Sorolla Amela , ara escriuríen ELS draps – tela, teixit, género, retall Trapo, trapos, paño, tela, tejido, género, retal, recorte, harapo, pingajo, pingo, velamen
drapejats trapeados
drapet, drapets trapito, trapitos
drapot trapo (despectivo)
dressera, dresseres, adressera, adresseres atajo, atajos
dret, drets, dreta, dretes En pie, derecho, derechos, derecha, derechas
dreta, dretes derecha, derechas
droga, drogues droga, drogas
dromedario, dromedarios, Ignacio Sorolla Amela sap que ñan mes camellos que dromedarios al Matarraña. dromedario, dromedarios
dropina, gandulería, haraganería, gossina, indolénsia, ociossidat, perea vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza
dropo, dropa, dropina – mes dropo que Francisco Escudero vago, vaga, vagancia
Dú, du – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguéra, duguéres, duguére, duguérem, duguéreu, duguéren - vore verbo portá – está mol du llevar, traer / está muy duro
du, dura, dus, dures duro, dura, duros, duras
Du, espés, atapeít, com lo ges, alchez a la bássia duro, espeso
ducha, duches – te duches ducha, duchas – te duchas
duche (se) ducha (se)
Dudá – dudo, dudes, dude, dudém o dudám, dudéu o dudáu, dúden - dudaría – dudaré – dudaría dudar
duda, dudes, dubte, dubtes duda, dudas

dudáe, dudabe dudaba
dudán (g) dudando
dudém dudamos
dudes dudas
dudéu dudáis
Dudo dudo
dudos dudes
dudós, dudosos dudoso, dudosos
dúe, duye llevaba
dúen llevaban
dueña, ama, dueñes, ames dueña, ama, dueñas, amas
dúes, portabes llevabas, traías
duie, duye, dúe llevaba
Dula - ramat de bestiá de una mateixa espéssie, formada pels caps de bestiá de cada casa que se porten a pasturá juns. dula
Dumenche , domenge domingo
duplicála duplicarla
duplicat, duplicats duplicado, duplicados
duque, duques duque, duques
duquesa, duqueses duquesa, duquesas
durá durar
dura, dures dura, duras
durabe duraba
duradé, que dure duradero
duráe, durabe duraba
duráen, duraben duraban
durán durando, durante, traerán
durare durara
duraríe duraría
Durassió, durada duración
dure dura
durém traeremos
duren duran
dures duras
duresa dureza
durets duritos
duríssia callo en la piel
duríssies a la pell callos en la piel
duríssim durísimo
duríssimamen durísimamente
duríssimes durísimas
Duro, duros, moneda – Aixó no val un duro Duro, duros – Esto no vale un duro
dus traes, llevas
duya, duia (yo) llevaba, traía
duyen, dúen llevaban