Mostrando las entradas para la consulta Dicsionari ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Dicsionari ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 8 de enero de 2020

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari, 
diccionari trilingüe valencià-català-llatí.

En lo present libre se contenen vocables curiosos de moltes y diuerses coses, en llengua Cathalana, y Valenciana

IESVS:
THESAVRVS
PVERILIS
Authore ONOPHRIO POVIO * (Onofre Pou a enciclopèdia cat)
(Observéu com LIBRE está en una L y LLENGUA en LL)

https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=4083 (consulta online)

Thesaurus puerilis : ubi quae de rebus domesticis latine scire oportet in Valentinorum et gotholanorum gratiam praeposita vulgari lingua.

 
BARCINONE
Illustri & egregio viro Francisco Tarrege, V.I.D.
Onophrius Pouius S.
Tanta est optimarum artium dignitas, tantus splendor ....
 
ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 1

 

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 2
 
ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari, index
 
ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 94

 

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 95

 

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 96

 

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 97

 

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 98

 

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 99

domingo, 1 de noviembre de 2020

DICSIONARI BÁSIC DEL LLENGUACHE USUAL DEL CHAPURRIAU (ARAGONÉS ORIENTAL)

DICSIONARI BÁSIC DEL LLENGUACHE USUAL DEL CHAPURRIAU (ARAGONÉS ORIENTAL) 

DICSIONARI BÁSIC DEL LLENGUACHE USUAL DEL CHAPURRIAU (ARAGONÉS ORIENTAL)


Este dicsionari está fet en les paraules mes usuals de la nostra llengua. Se han omitit, aquelles paraules que no son tan empleades de forma frecuén per la gen. No se posará cap ejemple de com se empleen les paraules, sólamen una menuda descripsió de cada una de elles y en alguna ocasió, assepsions equivalentes. Moltes de les paraules que aquí apareixen son lo que se díu castellanismes, catalanismes y anglissismes, es di, paraules que son de fora del ambit de actuassió del chapurriau y que se han fet nostres, donanli lo giro gramatical característic de la nostra llengua. Pero a demés, an este llibre, están les paraules autóctones del chapurriau del Matarraña y Baix Aragó, les que sol se díuen al nostre territori, son les que mes personalidad li donen al nostre parlá y que están contengudes en este dicsionari per a presservales de que desapareixquen. Ña que di, que de este dicsionari, se anirán fen revissions de tan en tan, aportán paraules noves y si fa lo cas, traen les que ya no se empleon, per a que lo dicsionari sigue lo mes dinámic possible.
Lo autó. (Carlos Ollés Estopiñá)

Este dicsionari está elaborat en basse a les normes llingüístiques estudiades per lo filólogo Ramón Guimerá Lorente.

Lo dicsionari de Moncho en xls se pot descarregá del grupo privat yo parlo chapurriau, a facebook o carallibre.

//

Este diccionario está hecho con las palabras más usuales de nuestra lengua. Se han omitido aquellas palabras que no son empleadas de forma frecuente por la gente. No se pondrá ningún ejemplo de cómo se emplean las palabras, solamente una pequeña descripción de cada una de ellas y, en alguna ocasión, acepciones equivalentes. Muchas de las palabras que aquí aparecen son lo que se dicen castellanismos, catalanismos y anglicismos, es decir, palabras que son de fuera del ámbito de actuación del chapurriau y que se han hecho nuestras, dándole el giro gramatical característico de nuestra lengua. Pero además, en este libro están las palabras autóctonas del chapurriau del Matarraña y del Bajo Aragón, las que solo se dicen en nuestro territorio, son las que más personalidad le dan a nuestro hablar y que están contenidas en este diccionario para preservarlas de que desaparezcan. Hay que decir, que en este diccionario se irán haciendo revisiones periódicamente, aportando palabras nuevas y si hace el caso, sacando las que ya no se empleen, para que el diccionario sea lo más dinámico posible. El autor. 

viernes, 16 de noviembre de 2018

Joan Esteve, 1472, dicsionari latín - valensiá

Lo primé dicsionari de un idioma romanç va sé lo bilingüe latín - valensiá del notari Joan Esteve de 1472, imprimit al 1489. Que ningú tos digue datra cosa.

Lo primé dicsionari de un idioma romanç va sé lo bilingüe latín - valensiá del notari Joan Esteve de 1472, imprimit al 1489. Que ningú tos digue datra cosa.

Golden Jacob :

El primer diccionari d'un idioma romanç fon el billingüe llatí-valencià del notari Joan Esteve de 1472, imprés en 1489. Que ningú vos diga atra cosa.

martes, 27 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, ñ


ña molta gen hay mucha gente
ñabé haber
ñabén broma, va aná al monte y se fa fotre chopet, ameradet habiendo niebla, fue al monte y se mojó mucho
ñabénne tres, no sé cóm no ne has triat cap habiendo tres, no sé cómo no has elegido ninguno
ñabíe molta broma, boira, paora, dorondón había mucha niebla
ñabíen mols coduls había muchas piedras
ñabut, ñabuts, ñabuda, ñabudes, ñagut, ñaguts, ñaguda, ñagudes habido
ñaclada mordisco
ñaclades mordiscos
ñague una cosa haya una cosa
ñaguen dos coses haya dos cosas
ñaguere mes – ñaguere ! hubiera o hubiese más – que hubiera más !
ñagueren mes hubieran o hubiesen más
ñagut, ñabut – Este añ ha ñabut bona saó y les olives s´han fet mol majes (grans) Habido – este año ha habido buena sazón y las olivas se han hecho muy majas (grandes)
Ñan dos coses hay dos cosas
ñaulá un gos; ñaulo, ñaules, ñaule, ñaulem o ñaulam, ñauléu o ñauláu, ñaulen; ñaularía; ñaularé; si yo ñaulara quejarse un perro, por dolor, miedo, etc.
ñaulán aullando
ñaurá habrá
ñaure, ñabé haber
ñauríe una cosa habría una cosa
ñauríen dos coses habría dos cosas
ñervi, ñirvi, ñervis, ñirvis nervio, nervios
ñirviós, nerviós, ñirviosos, nerviosos nervioso
ñirviosa, nerviosa, ñirvioses, nervioses nerviosa
ñirviossisme, nerviossisme nerviosismo
ñirvis nervios
   
ñu (animal paregut a un buey), ñus ñu
 
 

lunes, 29 de julio de 2024

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ.

Braulio Foz, Fórnoles, Matarraña, Teruel

Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs, va pendre les armes contra la invasió fransesa y, después de distinguís a la acsió de Tamarite, va sé detingut al puesto de Lérida y conduít a Fransa.
Ere la seua primera estansia allí, y pareix habela aprofitat - segons propi testimoni - pera completá los estudis y ejersí lo professorat. Acabada la guerra, torne a Huesca y entre 1814 y 1816 dicte la cátedra de Latinidat a la agonisán Universidat Sertoriana. Después de una llarga ressidensia a Cantavella, al 1822 es catedrátic de Griego a la de Saragossa, encara que lo final del Trieni Constitussional al 1823 lo torne a portá a Fransa, ara com exiliat per dotse añs, hasta después de la mort de Fernando VII. 

A la tornada, se reintegre a la dossensia y al 1838 funde Lo Eco de Aragó, diari liberal, que redacte casi en exclusiva y que parle elocuenmen de les seues convicsions. Ocupe lo decanat de la facultat de Lletres saragossana (abans va habé de obtindre lo grado, com prescribíen los decrets ministerials que van acabá en la libertat universitaria en la que sempre se va moure Foz) l’añ 1861, dos abans de la seua jubilassió y cuatre abans de la seua mort.

Curta biografía de Braulio Foz. Mussol en ulleres.

Lo seu folleto reflexions a M. Renan (Barselona, 1864) incluíx una relassió de les seues obres que ilustre mol be sobre les dimensions intelectuals de uns homens que van viure lo final del antic régim, van enseñá a una Universidat transitoria y van contemplá lo reemplás de les velles dissiplines clásiques per atres mes técniques, per mich de la discussió política y siudadana. 

Se trate, en suma, de un currículum bastán frecuén entre los universitaris de provinsies que incluíx tituls professionals 

(Plan y método pera la enseñansa de les lletres humanes, 1820; Literatura griega, 1849; Art latino, 1842), obres de alcans filossófic y jurídic (Lo verdadé dret natural, 1832; Drets del home, 1834; documens filosofo - religiosos y morals, 1861), esbossos historics (com lo quinto tomo, Del gobern y fueros de Aragó, 1850, que va afegí a la Historia de Aragó de Antonio de Sas, reimpresa per los seus cuidats al tallé de Roque Gallifa, en lo que sempre va treballá). La seua hostilidat en les noves correns filossófiques, compatible en lo seu peleón liberalisme, es vissible a la impugnassió a la Vie de Jesus de Ernest Renan que ham sitat mes amún, o la Terre et ciel del teólogo condenat per la Iglesia, Jean Reynaud. An elles se tenen que afegí les de una llarga llista que lo autó done com "imprimides y no publicades»: un Modelo perpetuo de inaugurales. Discurs satíric, aon se burle de estes liturgies académiques; uns documens religiosos, morals, historics y politics per al radé período de la primera enseñansa, etc. Declare habé perdut a la seua azarosa vida unes exelensies de llengua española, un dicsionari históric - crític español (revolussionari) desde 1808, y traducsions de Demóstenes, Esquines y Anacreonte.

Sing comedies teníe preparades pera la imprenta y de elles conservam los manuscrits: Quinse hores de un liberal de 1823 

(en prosa y verso), La palaura de un pare (prosa) y una trilogía sobre la homeopatía, Lo homeópaten fingit, Los homeópates de provinsies y La derrota de la homeopatía, totes elles en prosa. 

Aixó, mes alguns versos de sircunstansies, siríe tota la obra de Foz (destinada per los seus merits a un benévolo olvit), si no haguere publicat al 1844 la seua Vida de Pedro Saputo, natural de Almudévar, fill de dona, ulls de vista clara y pare de la agudesa. Sabia Naturalesa la seua maestra, impresa per Roque Gallifa. 

Al nostre siglo ha sigut reimpresa en varies ocasions y es difíssil regatejali la condissió de la obra de autó aragonés mes importán desde Gracián. Entre les reedissions, nomená la de 1927 per lo S. I. P. A.; a 1959, al cuidado de Francisco Ynduráin, per la institussió "Fernando lo Católic»; a 1973, Ed. Laia, de Barcelona, va reproduí la anterió, en un prólogo de Sergio Beser; al 1980, la Nova Biblioteca de autós aragonesos edite lo estudi y texto de Ynduráin, mol enmendats, en un texto epilogal de Rafael Gastón Burillo.

Es sabut que lo origen de Pedro Saputo se trobe a un personache folclóric, héroe de refrans y anécdotes que se apleguen ya a finals del siglo XVI y que Foz va pugué sentí de viva veu a les seues llargues estansies a Huesca. Pero, evidenmen, pera la novela de 1844 aixó es sol un pun de partida. Encara que publicada en plena época romántica, poc de ixa escola té lo autó que abomine del adjectiu “pintoresco” tan fet aná per aquella y que - en ple momén del relato históric - excluíx consevol datassió temporal y ambiental de una novela que se pretén atemporal: no sabem quí es lo virrey de Saragossa (rasgo que apuntaríe al XVI o XVII, encara que seguix mol poc exacte) al que visite al final, ni lo Rey que vol vórel a Madrid. Foz habíe lligit mol be les noveles del Siglo de Or y, particularmen, a Cervantes: la seua desenvoltura narrativa, lo seu to de ironía, les seues reflexions com narradó, se atenen a ixa progenie, com la seua ideología - la idea algo estoica de la vida ("sempre portáe lo Manual de Epicteto”), lo consepte de Naturalesa com espontaneidat, les seues crítiques anticlericals y los seus rasgos epicúreos - pareixen tamé cervantinos, pero mitigats per lo espíritu laico y burgués, socarrón y crític, de un siglo XVIII que seguix están presén a la seua obra, a mitat del XIX.

La Vida de Pedro Saputo se dividix en cuatre llibres, en sincuanta y cuatre curts capituls en total. Se narre com la crónica de un personache ya mol conegut y de ahí que la seua caminata tingue a vegades un aire temátic (segons les virtuts y habilidats del protagonista) que, sin embargo, está per damún de un relato de viache - técnica que es la del Quijote, mes que la de la novela picaresca; - viache que recorre - y aquí la pressisió toponímica y descriptiva es extrema - tot lo Semontano de Huesca.

Poques aventures són estrictamen originals, pero totes delissioses: la entrada al convén de monges disfrassat de dona (y lo enamoramén de dos novissies) va sé empleada per Ramón J. Sender al verdugo afable; lo milagre de Alcolea, lo cuento de la justissia de Almudévar o lo pleite al sol tenen una antiga prosapia, igual que lo registre de novies y novios, calcat de atres de la literatura áurea española. Lo secret del art de Foz está, pos, al conjún, que sap mesclá rasgos de observassió mes “novelescos”: la relassió en la mare, lo amor per Morfina..., que donen an eisse personache, divertit pero algo irreal, una dimensió mes humana. Y un atre secret es la perfecta adecuassió de un llenguache de ressonansies clássiques que sap esquichá de modismos aragonesos que convertixen la novela en un filó per al lingüista (Sender va fe aná al Réquiem per un llauradó español, tamé traduít al chapurriau, una ringlera de insults que allí fique en boca de una agüela y que están a un tros de la novela de Foz), y pera qui estudie la imache que los aragonesos han tingut de ells mateixos (abunden, en efecte, les caracterisassions morals de pobles concrets).

Réquiem per un llauradó español.

Atres llibres, en castellá:

Plan y método pera la enseñansa de les lletres humanes, 1820.

Paraules de un viscaí als liberals de la reina Cristina, que ha publicat a París M. J. A. Chaho, traduídes y contestades per don Braulio Foz, 1835.

Lo testamén de don Alfonso lo batalladó, 1840, drama.

Art latino sensill, fássil y segú, 1842.

Literatura griega, 1849. (Editat per Moncho.)

LITERATURA GRIEGA, ESTO ES,  SU HISTORIA, SUS ESCRITORES Y JUICIO CRÍTICO DE SUS PRINCIPALES OBRAS, POR DON BRAULIO FOZ.

Historia de Aragó (Revisió y ampliassió en un quinto tomo titulat Idea del Gobern y Fueros de Aragó de la Historia de Aragó de Antonio de Sas, 1850).

Método pera enseñá la llengua griega, 1857.

Lo verdadé dret natural, 1832.

Los drets del home deduíts de la seua naturalesa y explicats per los prinsipis del verdadé dret natural, 1834.

Dret natural Sivil, Públic, Polític y de Gens, 1842.

Cuestions cosmogónico - geológiques, 1854.

Cartes de un filóssofo sobre lo fet fundamental de la religió, 1858.

Reflexions a M. Renán, 1853.

Novíssisma Poética, 1859.

Los franciscans y lo Evangelio, 1864.

Dicsionari Biográfic del Trieni Liberal. Madrid: Lo Museu Universal.

lunes, 26 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, N

Nadá – nado, nades, nade, nadém o nadám, nadéu o nadáu, náden – nadaría – nadára – nadaré nadar
nadabe, nadáe nadaba
nadadó, nadadós nadador, nadadores
nadáen, nadaben nadaban
Nadal, Nadals – Trong de Nadal, que cague turró y pixe vi blang Navidad, Navidades
nafra, ñafra, nafres, ñafres cicatriz, herida, cicatrices, heridas
nais, naix nace
náisse, náixe nacer
naissém, naixém nacemos
naisserán, naixerán nacerán
náisses, náixes naces
naissimén, naiximén nacimiento
naissó (per), per aissó, per aixó, per naixó por eso, por esto
naix nace
Naixco nazco
naixcuda nacida
naixcudes nacidas
naixcut nacido
naixcuts nacidos
Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren nacer
naixém nacemos
náixen nacen
naixeríe nacería
naixes naces
naixéu nacéis
naixíe nacía
naixíen nacían
naiximén, naiximéns nacimiento, nacimientos
naixó, per naixó, per aixó por esto, por eso
naixquéres nacieras, nacieses
nanet, enanet, enano enanito
nano, enano - nano (Valénsia), vore aik enano
narcótic, narcótics narcótico, narcóticos
narcotisat, narcotisats narcotizado, narcotizados
narrades, contades narradas, contadas
narradó, narradós narrador, narradores
narrassió narración
narrassións narraciones
narratiu, narratius narrativo, narrativos
narrativa, narratives narrativa, narrativas
Narráu – narréu narrarlo, narráis
nas , nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ nariz, narices
nascut nacido
nascuts nacidos
nasqueren, naixquéren nacieran, naciesen
nasset, nassets naricita, naricitas
nassional, nassionals nacional, nacionales
nassionalista, nassionalistes nacionalista, nacionalistas
nassións naciones
nássos, nas, nassos narices
natres, natros nosotros
natural, naturals natural, naturales
naturalesa naturaleza
naturalidat naturalidad
naturalisám (sense notíssies de Gurb) al cos de Marta Sánchez naturalizarme
naturaliso naturalizo
naturalmen naturalmente
naturals naturales
nau, naus, nave, naves nave, naves
nau, nou 9
naufragá naufragar
naufragán (g) naufragando
naufragio, naufragi, naufragios, naufragis naufragio, naufragios
náusees, ganes de vomitá nauseas
navalla, navalles navaja, navajas
navalleta, navalletes – platejá, platejada navajita, navajitas – plateá, plateada
nave nave
navegán navegando
navegassió navegación
naves naves
ne porte tres lleva tres
neboda, nebodes sobrina, sobrinas
nebodeta, nebodet sobrinita, sobrinito
nebot, nevot, nebots, nevots sobrino, sobrinos
negá negar
negá negar
negaba negaba
negabe (ell) negáe negaba
negada negada
negán (g) negando
negánlay negándoselo
negánli negándole
negassió, les tres negassións de Pedro a Jesús negación, negaciones
negat negado
negativa negativa
negatives negativas
negátos negaros
Negáu – négau ! Negarlo – niégalo !
nego niego
negossi, negossis - comers, transacsió, intercambi, permuta, compra, venta,
ganánsia, lucro, comisió, benefissi, dividendo, interés
negocio, negocios - comercio, transacción, intercambio, permuta, compra, venta, ganancia, lucro, comisión, beneficio, dividendo, interés
negossiá negociar
negossián, negossiáns negociante, negociando, negociantes
negossiassió, negossiassións negociación, negociaciones
negossiet negociete
negossiets negocietes
Negra – Fícam una servesa negra – Fícam una servesa, negra Negra – Ponme una cerveza negra - Ponme una cerveza, negra.
negre, negres negro, negros
negres negros, negras
negró, negrura negrura, oscuridad
negue niega
neguen niegan
neguitós, neguitosa, neguitosos, neguitoses - neguit, neguits nervioso, intranquilo – nerviosismo, intranquilidad
nell, per an ell para él
nella, per an ella para ella
nena, nenes nena, nenas
nervi, ñirvi, nervis, ñirvis nervio, nervios
nerviós, ñirviós nervioso
nerviosamen nerviosamente
nervioses, ñirvioses nerviosas
nerviosos nerviosos
nerviossisme nerviosismo
Nessedat - estupidés, majadería, disparate, memés, cretinisme, sandés, idiotés, imbessilidat, tontería, tontada, bobada, sabocada necedad, estupidez, majadería, disparate, memez, cretinismo, sandez, idiotez, imbecilidad, tontería, bobada
nessessari, nessessaris necesario, necesarios
nessessária, nessessáries necesaria, necesarias
nessessidat, nessessidats necesidad, necesidades
Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada necesitar
nessessitabe, nessessitáe necesitaba
nessessitaben, nessessitáen necesitaban
nessessitáem, nessessitabem necesitábamos
nessessitáreu necesitaréis
nessessitaríe necesitaría
nessessitaríen necesitarían
nessessite necesita
nessessitém necesitamos
nessessiten necesitan
nessessites necesitas
nessessitéu necesitáis
Nessessito Necesito – cuando él necesite
nessessiton necesiten
néssio, néssios, tonto, tontos, néssia, néssies necio, necios, tonto, tontos, necia, necias
net, nets nieto, nietos
neta, netes nieta, nietas
netet, netets nietecito, nietecitos
neu, neus - Aon ñague neu no hi aniguéu ! nieve, nieves
neumátic, neumátics, neumática, neumátiques neumático, neumáticos
neumonía neumonía
neutre, neutro, neutres, neutros neutro, neutros
nevá , neve, neu, nevada nevar, nieva, nieve, nevada
nevades (puntes) Puntas nevadas
neván nevando
nevats nevados
nevera, neveres nevera, neveras
nevot, nebot, nevots, nebots sobrino, sobrinos
ni ni
nial, nials, ous falsos de ges o de pedra per a motivá a les gallines a póndre ous. huevo falso de yeso o de piedra para motivar a las gallinas a poner huevos
nigromán, mago nigromante, mago
Nigromántica, nigromántiques nigromántica, nigrománticas
nils, ni los – ni les ni los - ni les
nina, nines de drap muñeca, muñecas de trapo
nincho, ninchos (del sementeri), nicho, nichos (de mercat) nicho, nichos
Nines – pupiles, nina, pupila pupila, pupilas
ningú, dingú nadie
ningún, cap ningún
ninguna, cap ninguna
ninja, ninges ninja, ninjas
nino, ninos – ninot, ninots muñeco, muñecos
ninotet, ninotets muñequito, muñequitos
niñera, niñeres niñera, niñeras
Niquitós, niquitosa, neguitós, neguitosa nervioso, intranquilo
nit , anit, s'ha fet de nit noche, anoche, se ha hecho de noche
nit, nits noche, noches
nitet (de) por la noche
Nitidés - llimpiesa, puresa, transparénsia, claridat, brillo nitidez, limpieza, pureza, transparencia, claridad, brillo
niu, nius - vore follanius nido, nidos - follanidos es quien coge huevos de los nidos
niuet, niuets nidito, niditos
nivell, nivells nivel, niveles
no no
No cal – no caldrá - no calíe – no cal patí no hace falta, no hará falta, no hacía falta, no hace falta sufrir
No me fa goch , no me chauche no me apetece
no'ls, no los no los
nobilíssim nobilísimo
nobilíssima nobilísima
nobilíssimamen nobilísimamente
nobilíssimes nobilísimas
nobilíssims, mol nobles nobilísimos
noblemen noblemente
noblesa baturra nobleza baturra
nocturno, nocturnos, de nit, de la nit nocturno, nocturnos
nol, no lo, no´l vach vore no lo vi
nols, no los, nol´s vach agarrá no los cogí
nom, noms nombre, nombres
nombrá nombrar
nombrabe nombraba
nombraben nombraban
nombrántos nombrándoos
nombrat, nombrats nombrado, nombrados
nombréu nombráis
nomená, anomená nombrar, nominar
nomenades, anomenades nombradas, de nombre
nomenál nombrarlo
nomenat, anomenat, nomenats, anomenats nombrado, de nombre, nombrados
només, sol nada más, solo
nominá nominar
nómina, nómines nómina, nóminas
nomináls nominarlos
nominatiu, nominatius nominativo, nominativos
noms nombres
nora, nores nuera, nueras
Noranta, 90 90 noventa
nordeste, nordest nordeste
norma, normes norma, normas
normal, normals normal, normales
normalisá lo chapurriau, escriure segóns una norma, no mos cal normalizar el chapurriau, escribir según una norma, no nos hace falta
normalissasió normalización
normalmen normalmente
Norocsidén, nort + ocsidén (oeste), noreste, norest noroccidente
nort, nord norte
Noruego, noruegos, noruega, noruegues, de Noruega noruego, noruega
nosa, fas nosa, estorbes, (noses en plural no se fa aná) estorbo, estorbar, molestar
noses estorbos
nossió, nossións noción, nociones
nossiu, lesiu nocivo, lesivo
nossiva, lesiva nociva, lesiva
nostalgia nostalgia
nostra nuestra
nostre nuestro
nostre, nostres, nostra, nostres – lo nostre poble, los nostres pobles, la nostra terreta, les nostres yayes nuestro, nuestros, nuestra, nuestras
Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota notar
nota, notes nota, notas
notabe notaba
notabes notabas
notablemen notablemente
notáe, notabe notaba
notáen, notaben notaban
notán (g) notando
notánlos notándolos
notari, notaris, notaria, notaries – notaría – notaríes es de notá, anotaríes de anotá notario, notarios, notaria, notarias – notaría – notarías de notar
notarial, notarials notarial, notariales
notaríe notaría
notaris notarios
Notat – anotat es apuntat Notado – anotado es apuntado
note nota
noten notan
notifique notifica
notíssia, notíssies noticia, noticias
notissiota, notissiotes noticieja, noticiejas
noto noto
nou, está com a nou, lo ponou, pon nou – 9 nuevo, está como nuevo, el puente nuevo – 9
nova, noves nueva, nuevas
novanta, noranta, 90 Noventa 90
novedat, novedats novedad, novedades
novela, noveles novela, novelas
novelán novelando
novelat novelado
noveles novelas
noveleta, noveletes, com les 100 del Decamerón en chapurriau novelita, novelitas
novembre noviembre
noves (notíssies) nuevas, notícias
novet, novets nuevecito, nuevecitos
noveta, novetes nuevecita, nuevecitas
novia, novies novia, novias
novio, novios novio, novios
novissiat, a dins del convén noviciado, dentro del convento
novíssies, monges novicias, monjas
nuclear nuclear
nuclears nucleares
nugo, nugos (anugá, lligá) nudo, nudos (anudar, atar, ligar)
nugo de un llasset groc per als catalanistes
nugo de un llasset groc per als catalanistes y atra brossa com Purna, Puyalón.






núgol, núgols, se anugole nube, nubes, se nubla
Nugolada : núgols que venen en l´aire, lleván, garbí, etc nubes que vienen con el aire
nugolet, nugolets nubecilla, nubecillas
núgols nubes
nugos nudos
nuguet, nuguets – los de los dits de les máns nudito, nuditos – nudillo, nudillos
numerals numerales
número, números número, números
numerós, numerosos numeroso, numerosos
numerosa, numeroses numerosa, numerosas
numerossíssim, numerossíssims, abundán, abundáns - vore caterva numerosísimo, numerosísimos
nupsial, núpsies, de matrimoni nupcial
https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-ñ