Voreu que los alcaldes son grans sientífics lingüistes y grans lingüistes son alcaldes o polítics. Pero NO mescleu política y lingüística ! Ja ja ja !
Representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa van subscriure ahir el nou Manifest de Mequinensa, en el qual demanen al Govern de la DGA que derogui la nova llei de llengües, que obvia el català i l’aragonès i contra la qual estan disposats a anar fins i tot als tribunals. Els signants qualifiquen de “ridícul universal” no reconèixer les dos llengües.
Representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa catalonoparlant, la majoria socialistes però també del PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF) i fins i tot un del PP, a més d’edils de la Chunta Aragonesista, van subscriure ahir a Mequinensa el manifest per a la defensa del català en aquesta zona i en contra de la denominació de Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental) que impulsa la nova llei de llengües aprovada el 9 de maig per PP i PAR.Vinti-nou anys després de la primera Declaració de Mequinensa per dignificar i reconèixer el català alcaldes i edils van acordar exigir la derogació d’aquesta nova llei i “promoure les actuacions que siguin necessàries davant de l’administració de justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees per defensar la denominació de la nostra llengua i els drets dels seus usuaris, tal com estableix la Constitució espanyola i la Carta de Llengües Minoritàries ratificada pel Regne d’Espanya el 2001”, segons resa aquesta segona declaració. Els signants lamenten “el ridícul universal” que han fet el Govern i les Corts d’Aragó al modificar el nom de les llengües pròpies “inventant les referències de Lapao i Lapapyp (parla de la zona pirinenca i prepirinenca) per substituir català i llengua aragonesa sense cap fonament científic ni acadèmic que avalin aquesta denominació i amb l’informe negatiu del Consell Escolar d’Aragó”. Consideren que la identitat d’una llengua no s’estableix per majoria parlamentària conjuntural en el temps i “condemna definitivament a mort la llengua aragonesa, que encara sobreviu, i deixa la protecció del català en mans de Catalunya, malgrat que la llengua catalana és pròpia, històrica i tradicional d’Aragó”, incideixen el text i els alcaldes. Segons Chusé Aragüés, d’Aragón Trilingüe, la parla pirinenca desapareixerà.
PRIMERS TRÀMITS Mocions a tots els ajuntaments
Tots els ajuntaments presentaran mocions plenàries en favor del català com ja ho ha fet el Campell. Hi van estar representats els consistoris socialistes de Favara, la Sorollera, laTorre deVilella,Torrent de Cinca, Saidí, Albelda, Alcampell, Altorricó,Valdellou, Camporrells, Sant Esteve de Llitera, Tamarit, Arens de Lledó, Montanui, Bonansa, Sopeira, Areny de Noguera, Viacamp, Tolba, Benavarri, Mequinensa i Beranui. També van ser-hi els de Beseit, la Freixneda, Pena-roja deTastavins i Castillonroi, on governen PAR i PSOE; el Pont de Montanyana, governat per CDF, i el de Calaceit, on mana el PP en minoria, i va enviar un edil d’Entesa per Calaceit, a l’oposició.També hi van ser presents els de les comarques de la Ribagorça i el Matarranya.
La reunió de Mequinensa va servir per expressar la preocupació dels alcaldes per l’afecció que pot suposar la nova llei a l’ensenyament del català a les escoles i instituts de la Franja.Aquesta segona declaració reflecteix el malestar dels pobles, les associacions de pares i mares i els centres educatius davant de les modificacions que puguin posar en perill la continuïtat de l’educació en català i les titulacions en els nivells B i C si el Govern aragonès canvia el nom de l’assignatura pel de fragatí o mequinensá, el seu contingut o la qualificació del professorat. En la reunió es va deixar constància que en els últims 30 anys el treball del Govern d’Aragó presidit per diferents partits polítics ha promogut el català i en l’actualitat hi ha més de 4.000 alumnes repartits per 42 municipis. Des del 2009 se n’han expedit més de 900 títols, de nivell B i C. Segons l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, que pugui canviar aquesta situació “serà un perjudici, ja que els nostres joves tenen una sortida educativa i laboral a Catalunya”.Va incidir que “la llengua no es pot convertir en un instrument de polèmica, no és una cosa que sorgeixi d’un dia per l’altre, sinó que té una llarga història” i s’ha de jutjar partint de l’autoritat filològica i científica de la Universitat de Saragossa. A més dels alcaldes socialistes, alguns del PAR, com és el cas de Castillonroi,Antonio Fondevila, han remarcat diverses vegades que no es permetran minves en l’ensenyament de la llengua catalana.
Quines són les bases per rebutjar la denominació de Lapao a la Franja?
Maite Moret
PROFESSORA ASSOCIADA DE FILOLOGIA CATALANA DE LA UNIVERSITAT DE SARAGOSSA
«Aquí sempre s’ha parlat català»
Quines són les bases per rebutjar la denominació de Lapao a la Franja?
Principalment és un eufemisme per no anomenar català el que es parla a la zona.A la meua tesi doctoral he analitzat una sèrie de documents d’aquesta àrea del segle XIV i puc garantir que el que ja s’hi parlava era català.
Quines repercussions pot tindre la seua implantació entre els habitants?
Primer, es vulnera un dret dels ciutadans al no reconèixer la llengua matriu en la qual parlen; segon, es deixen desprotegides les llengües minoritàries, i tercer, no sabemles repercussions que pot tindre en l’ensenyament.
És important el català als centres educatius?
Els estudiants cursen en català assignatures optatives però està comprovat i valorat que un 95% opten per donar matèries en català ja que després suposa una titulació que pot obrir moltes vies laborals a Catalunya donada la seua proximitat.
La implantació del Lapao faràperillar la coexistència del català i l’aragonès?
Sens dubte, especialment si amb la creació de la nova acadèmia de l’aragonès s’impulsen noves varietats dialectals. Potser menys el català que l’aragonès, ja que aquest últimté menys parlants.
Té base filològica?
L’única llengua amb base filològica i gramatical és el català. És una riquesa cultural, noun element d’exclusió.
Los alcaldes de 27 municipios de la Franja se reunieron ayer en Mequinensa para expresar el rechazo a la nueva Ley de Lenguas aprobada en las Cortes de Aragón con el apoyo del Partido Popular (PP) y el Partido Aragonés (PAR). La nueva normativa denomina al catalán hablado en Aragón Occidental como Lapao (Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental) y niega la existencia del catalán y del aragonés, propio de esta comunidad autónoma.Los ediles se comprometieron a hacer las acciones necesarias ante la Justicia, el Tribunal Constitucional y la Unión Europea para conseguir que se vuelva a denominar lengua catalana y lengua aragonesa a los idiomas de las áreas orientales y pirenaicas, y no Lapao ni Lapapyp. La convocatoria, organizada por la alcaldesa socialista del municipio zaragozano de Mequinensa, Magdalena Godia, contó con representantes no sólo de la política, sino que también participaron expertos en materia de lengua, como Natxo Sorolla y la profesora de la Universidad de Zaragoza, Maite Moret. La reunión concluyó con una declaración de apoyo a las lenguas minoritarias de Aragón y de rechazo a la nueva Ley de Lenguas, que deroga la anterior en la que, sin reconocer su oficialidad, sí se admitía la existencia del aragonés y del catalán de Aragón. La alcaldesa de Mequinensa, denunció que “esta ley hace desaparecer los nombres de nuestras lenguas propias” y criticó que esta hace que “decaiga también la fundamentación jurídica para impartir la lengua de catalán en los centros educativos” en una zona donde el 95% del alumnado escolarizado sigue de forma voluntaria la escolarización en catalán durante la Primaria y la Secundaria. La reunión se celebró en el mismo escenario donde se aprobó, hace 30 años, la primera Declaració de Mequinensa.
En una reunión celebrada en Mequinenza mostraron su rechazo a la nueva ley y aseguraron que recurrirán a todas las instancias.
ZARAGOZA. Los alcaldes de 31 municipios de las comarcas del Aragón oriental se reunieron ayer en Mequinenza para mostrar su rechazo a la nueva Ley de Lenguas aprobada por las Cortes de Aragón porque «elimina el catalán y el aragonés como lenguas habladas en la Comunidad». En el encuentro, convocado por la alcaldesa socialista de Mequinenza, Magdalena Godia, se acordó recurrir ante la administración de Justicia, Tribunal Constitucional y autoridades europeas para defender la denominación de su lengua y los derechos de sus hablantes. En la llamada nueva Declaración de Mequinenza se comprometen a presentar mociones en todos los ayuntamientos que «impulsen la formación y el prestigio de su lengua, en lugar de convertirla en un elemento de polémica y confrontación». En el documento se valora el trabajo realizado por los diferentes gobiernos de Aragón en la enseñanza de la lengua catalana en los centros educativos de sus municipios que, con carácter voluntario, tienen matriculados a más de 4.000 alumnos, repartidos en unos 50 centros, este curso. En un comunicado, calificaron de «ridículo universal» la modificación del nombre de las lenguas propias de Aragón «inventando las referencias lapao y lapapyp para sustituir las lenguas catalana y aragonesa sin ningún fundamento científico ni académico que avale dicha denominación y con el informe contrario del Consejo Escolar de Aragón». Rechazaron «rotundamente» varios artículos de la ley y aseguraron que «la identidad de una lengua no se establece por una mayoría parlamentaria coyuntural en el tiempo».
Gairebé 30 municipis de laFranja recorreran davant la justícia la llei de Llengües d’Aragó.
Representants de 28 municipis aragonesos i de dos consells comarcals de la Franja, a més de regidors d’altres localitats a títol personal, van firmar ahir un manifest a Mequinensa (Saragossa) en el qual es van comprometre a actuar davant la justícia contra la nova llei de Llengües d’Aragó.Els reunits van demanar la derogació d’aquesta llei i van reclamar que es garanteixi la continuïtat de l’ensenyament del català a la Franja. La reunió i el posterior document conjunt va voler rememorar la firma, fa 30 anys, de la primera “Declaració de Mequinensa” que va aconseguir promoure l’ensenyament del català a les escoles de la Franja. Aquest nou acord en defensa del català i contra la denominació de llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (lapao), el van subscriure alcaldes i regidors majoritàriament del PSOE, també de la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès, CDF, i l’alcalde de Calaceit, del PP. Els edils es van comprometre a engegar diverses accions davant la justícia d’Aragó, el Tribunal Constitucional i la Unió Europea per aconseguir que es torni a dir llengua catalana i llengua aragonesa a les parles de les àrees orientals i pirinenques, i no lapao i lapapyp, respectivament. L’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia, amfitriona i convocant de la reunió, va manifestar que “els habitants dels pobles catalanoparlants d’Aragó no volen ser tractats com ciutadans de cinquena categoria, a qui se’ls canvia el nom de la llengua segons els avatars polítics”. En l’acte van intervenir també professors, sociòlegs i tècnics de l’anterior administració que van defensar la denominació de català per a la llengua que es parla a la Franja.
Mario Sasot Escuer
Mig centenar d’alcaldes i regidors, vint-i-vuit ajuntaments i tres consells comarcals van elaborar ahir una nova Declaració de Mequinensa en defensa del català a la Franja. L’acte l’havia convocat l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, per canalitzar el rebuig que ha generat als municipis catalanoparlants la nova llei lingüística del govern aragonès del PP i PAR, que elimina el nom del català i passa a anomenar-la Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental, un llarg circumloqui que forma la sigla Lapao.S’hi van presentar alcaldes i regidors del PSOE,CHA, IU, PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF), que té una alcaldia a la Ribagorça, i el regidor d’ERC de Calaceit. No hi havia cap representant del PP, tot i que el regidor de Calaceit va afirmar que hi anava amb coneixement de l’alcalde i que durant la setmana vinent s’aprovarà al consistori una moció d’adhesió. Després de més de dues hores de reunió, els edils van donar a conèixer la declaració. En el text, lamenten el “ridícul universal” que han fet el govern i les corts d’Aragó per haver modificat el nom de les llengües pròpies d’Aragó, adverteixen que la nova llei condemna a mort l’aragonès i desprotegeix greument el català, i demanen la derogació immediata de la llei.En la declaració, els alcaldes i regidors es comprometen a impulsar mocions de suport en tots els municipis i a portar a terme “les actuacions que siguin necessàries” en l’àmbit de la justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees en defensa de la denominació de la llengua catalana i dels drets dels seus parlants.Al principi de la trobada, els reunits van escoltar la intervenció de diversos acadèmics que van explicar els motius històrics i científics que expliquen l’existència del català a la Franja, i la seva unitat amb la resta de l’àmbit lingüístic. Suport a l’aragonès
Durant l’acte, els assistents van recordar el caràcter històric de la cita.Alguns d’ells, com els alcaldes de Torrent de Cinca i Areny de Noguera, ja van ser-hi a la primera Declaració de Mequinensa, el 1984. També hi van assistir representants de les associacions de suport a l’aragonès, llengua que també perd el seu nom en la nova llei. Chusé Aragües, de la coordinadora Aragó Trilingüe,també va reclamar la derogació de la llei.
La denominació d’aragonès oriental per al català de la Franja només la defensava un grup anticatalà creat fa setze anys sense cap suport científic
També diuen que a Lleida no parlen català sinó una variant d’aragonès
Al govern d’Aragó s’han imposat les tesis més dures en matèria lingüística. Fins ara, el PP aragonès s’havia mostrat contrari a la denominació de català, però per una simple qüestió terminològica: preferia la denominació de fragatí, lliterà, torrentí o mequinensà com a modalitats locals que calia preservar “respecte a imposicions normatives de fora d’Aragó”, fent referència, sense anomenar-ho, al català. Aquests van ser els motius adduïts pel PP, i també pel Partit Aragonès Regionalista (PAR), per votar el 2009 en contra de la llei de llengües, que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó, i també per pactar amb el PSOE a l’Estatut d’Aragó del 2007 que no hi aparegués cap denominació concreta de les “llengües i modalitats lingüístiques pròpies” de la comunitat. Ara, però, el PP i el PAR han anat més enllà del nom de la llengua i han assumit les tesis lingüístiques secessionistes que fins ara només defensava un petit grupuscle anticatalà sense el suport de cap treball científic ni acadèmic de cap universitat. Els inventors de l’aragonès oriental s’articulen amb la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) i de la plataforma No Hablamos Catalán. El grup va néixer coincidint amb el debat lingüístic aixecat amb la revisió de l’Estatut d’Aragó de l’any 1996 i manté relacions estretes amb grups similars del País Valencià i les Illes com ara el GAV i el Círculo Balear. Aquell any es va sentir per primer cop en un organisme oficial el terme aragonès oriental per al català de la Franja, per part de dos representants de FACAO que van assistir a petició pròpia en els debats. Ho va repetir el 2002 en la mateixa cambra Roberto Bayod, funcionari d’Hisenda amb estudis d’historiador, que hi va anar com a ponent en el debat parlamentari sobre la llei de llengües, en nom de la denominada Asociación Cultural del Bajo Aragón, integrada en la FACAO. Aquest inspector d’Hisenda no només va defensar l’existència de l’aragonès oriental, sinó que va arribar a assegurar que el que es parla a Lleida no és català: “A Lleida es parla un idioma molt semblant a l’aragonès oriental, perquè el català comença a Tàrrega; els lleidatans gairebé no entenen el català. Fins a Tàrrega, com a Almacelles, parlen un idioma semblant a l’aragonès oriental”, recull el diari de sessions de les Corts d’Aragó del 14 de febrer de 2002. Descobriment a Madrid Un any abans, Bayod explicava en una carta al llavors conseller de Cultura, Javier Callizo, quin és l’origen de la denominació aragonès oriental: va descobrir aquesta llengua als anys vuitanta quan estudiava a Madrid, amb el filòleg de Guadalajara Manuel Criado de Val, gran especialista en llengua castellana medieval, però que no ha publicat ni un treball sobre el català ni sobre l’aragonès, ni sobre el denominat aragonès oriental. La defensa del suposat aragonès oriental no té gaire a veure amb la defensa de les llengües minoritàries. En la seva compareixença a les Corts, Bayod va dir que a Espanya calia aturar la normalització del català com havia fet França al Rosselló: “El govern francès aconsegueix la seva unitat francesa basant-se en l’idioma francès, i la unitat i la grandesa d’Espanya s’ha de basar en l’idioma espanyol.” Des d’aleshores, el grup ha anat difonent el seu missatge i elaborant el lèxic del suposat nou idioma i les seves variants locals, primer en entorns minoritaris, però ha fet forat en un sector del PAR molt bel·ligerant amb el català. L’activisme de FACAO contra el català va tenir un episodi esperpèntic a Fraga el 2007: segons va explicar el diari Heraldo, Ángel Hernández, llavors president del grup, va ser enxampat per la policia posant a la nit adhesius de caràcter independentista català i amb lemes com ara “Fraga catalana”, adhesius que després servien a FACAO per denunciar l’“imperialisme pancatalanista” a la Franja. Després de setze anys d’activisme i d’invenció lingüística, la setmana passada el grup va aconseguir una fita: una consellera de Cultura reconeixia per fi l’existència d’una “llengua aragonesa amb les modalitats pròpies de l’àrea oriental”.
El ple d’Areny de Noguera, a la Franja, va acordar ahir una moció en què reivindica el català com la llengua que, juntament amb el castellà, es parla en aquesta localitat de la Ribagorça aragonesa.Aquest municipi, on el PSOE governa amb majoria absoluta, es converteix en el primer de la Franja que expressa oficialment el rebuig de la denominació d’aragonès oriental que postula l’avantprojecte de la nova llei de llengües d’Aragó. L’alcalde, Miguel Gracia, va argumentar que el català a la zona “està normalitzat des de fa 25 anys” i que la futura normativa que prepara el Govern aragonès “és un gran pas enrere després d’aconseguir que es reconegui el que aquí ha sigut normal tota la vida”. El Partit Popular, a l’oposició, hi va votar en contra al·legant que la presència del català suposa una despesa que l’Administració pot evitar.
El Ayuntamiento de Areny, en la Ribagorça aragonesa, se convirtió ayer en el primero de la Franja que vota a favor de denominar catalán la lengua que se habla en esta zona, y no “aragonés oriental” tal y como el PP ha propuesto en el anteproyecto de Ley de Lenguas. El PSOE, que gobierna en mayorìa en Areny, dónde tiene seis de los siete regidores, presentó ayer la moción, que el alcalde Miquel Gracia defendió “ante la amenaza que supone la ley de lenguas tras más de veinticinco años de escolarización en catalán”. Según el alcalde socialista, la propuesta del gobierno del PP “es un paso atrás en la normalización lingüística de la Franja”. El único regidor del PP en Areny, Javier Puyane, votó en contra, porque cree que “el catalán supone un gasto que la administración tendría que evitar”. Esta semana siete ayuntamientos de la Ribagorça aragonesa se reunieron en Benabarre para acordar acciones de rechazo a la ley de lenguas y defender el catalán. Esta moción aprobada ayer por el ayuntamiento de Areny será aprobada también más adelante en los plenos municipales de Benabarre, Bonansa, Montanuy, Sopeira, Viacamp, Literà y Tolva. Los alcaldes consideran que en la Ribagorça aragonesa siempre se ha hablado en catalán y creen que desde el territorio no se entiende el cambio de denominación. En la reunión, la primera que los ayuntamientos han hecho para analizar la modificación de la ley, también participaron representantes de los profesores de catalán y de padres de alumnos. Enseñanza optativa en catalán El encuentro sirvió también para reivindicar la continuidad de la enseñanza optativa del catalán en el Instituto de Secundaria de Graus, que el gobierno del Aragón ha anunciado que se suprimirá. Según los afectados, Educación les ha anunciado que el año próximo se dejará de impartir catalán en este centro. La denominación “aragonés oriental” surgió durante la presentación
que hizo el gobierno del Aragón del borrador del anteproyecto de la nueva “ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de la comunidad”. El PP se sacó de la manga esta nueva denominación para esquivar el término catalán, y a la vez indicaba que uno de los objetivos del texto era evitar que ninguna modalidad lingüística aragonesa “pueda estar sujeta a organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”. El nuevo texto considera el castellano lengua oficial de la comunidad con dos lenguas más que considera como propias: la “lengua aragonesa de las áreas pirenaica
El municipi aragonès és el primer en votar en contra d'anomenar la llengua catalana "aragonès oriental"
L'Ajuntament d'Areny de Noguera (Ribagorça oriental) s'ha convertit en el primer de l'Aragó en votar a favor d'anomenar 'català' la llengua que es parla al municipi, enlloc d'aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern del PP d'Aragó. L'alcalde d'Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la Llei després de més de 25 anys d'escolarització en català. El regidor del Partit Popular s'ha posicionat en contra justificant que la presència del català suposa una despesa que l'administració pot evitar.
El debat sobre la denominació de la llengua de la Franja de Ponent ha començat el seu periple pels ajuntaments aragonesos. Areny de Noguera ha estat el primer en votar la moció, redactada dimarts a Benavarri, que en les properes setmanes es debatrà a diferents municipis aragonesos en defensa de la llengua catalana. El text demana la preservació del català a la Franja i el manteniment a l'educació de la zona oriental d'Aragó, després que l'avantprojecte de la Llei de Llengües presentat pel Govern d'Aragó declari com a oficial el castellà a tot el seu territori i estableix l'existència de dues llengües més, "l'aragonesa pròpia de l'àrea pirinenca i prepirinenca i l'aragonesa pròpia de l'àrea oriental", fent referència al català.
L'alcalde d'Areny de Noguera, Miguel Gracia, ha recordat que la situació del català a la zona "està normalitzada des de fa 25 anys, ja que s'està ensenyant a les escoles". Segons Gracia "l'avantprojecte de la Llei de Llengües és un pas enrere molt gran després d'haver aconseguit que es reconegués el que aquí ha estat normal tota la vida".
El regidor del Partit Popular, Javier Puyané, ha dit que "l'administració aragonesa no pot mantenir funcionaris a tot arreu que atenguin els documents en català" i ha avisat que "encara no se sap com afectarà a l'ensenyament, però a la Franja se seguirà ensenyant català". Segons l'alcalde, la justificació de l'austeritat "no és vàlida perquè el català no suposa cap despesa econòmica". Miguel Gracia entén la postura del PP com "una cortina de fum per crear un debat fictici on hi ha els vots, a les grans capitals, i tapar així les retallades en educació, la supressió de mestres interins i de les beques de transport i menjador".
A més, l'alcalde troba "il·lògic que l'avantprojecte de Llei de Llengües prevegi que cada ajuntament pugui definir la seva modalitat d'aragonès oriental". A més, a la Franja es tem pels títols de llengua catalana acordats entre els Governs d'Aragó i Catalunya.
El català, normalitzat al carrer, inexistent a l'administració
Passejant pels carrers de pobles com Areny de Noguera es fa evident que l'ús del català parlat, en la seva variant dialectal del Pirineu, està del tot normalitzat. Per això a les poblacions situades a l'est d'Aragó on es parla català viuen intensament, aquests dies, el debat sobre la proposta del Govern aragonès d'anomenar aquesta llengua com a aragonès oriental. Els veïns asseguren que parlen català, i no cap altra varietat, i lamenten que la Llei de Llengües pugui fer perdre la promoció de la llengua pròpia de la Franja que des de fa 25 anys s'ensenya a les escoles de la zona gràcies a l'aprovació de declaració de Mequinensa, l'any 1984, impulsada pels alcaldes. Així s'afegia l'assignatura de català a les escoles de la Franja, encara que la resta de l'ensenyament és en llengua espanyola. També funciona en castellà l'administració, fins i tot la municipal.
La Plataforma per la Llengua expressa una profunda preocupació per la imminent aprovació de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón per part del PP i el PAR.
Avui s'ha debatut en comissió i s'han rebutjat totes les esmenes en contra presentades per CHA, IU i PSOE del Projecte de Llei i ara quedarà només pendent la ratificació pel Ple de les Corts Aragoneses. L'aprovació d'aquesta llei significarà la revocació de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón aprovada pel PSOE i CHA l'any 2009. La principal novetat que introduïda la Llei de 2009 era el reconeixement de l'existència de comunitats lingüístiques de parla catalana i aragonesa dins el territori aragonès, però, en cap cas, convertia aquestes llengües pròpies d'Aragó en oficials de la Comunitat Autònoma.
En canvi, si s'aprova definitivament la Llei impulsada pel PP i el PAR, oficialment a l'Aragó ja no es parlarà aragonès o català sinó que quedaran rebatejades com a LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica) i LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental), respectivament. Aquestes mesures esperpèntiques i contràries a la unitat de la llengua catalana, no tenen cap base científica, i s'emmarquen dins la ofensiva contra el català i els drets lingüístics dels catalanoparlants a tots els territoris de parla catalana engegada pel Partit Popular.
Però, la Llei proposada pel PP i el PAR, a més de negar la unitat de la llengua catalana i inventar-se una nova denominació de la llengua, sense cap tradició ni base científica, també comporta una major marginació de la llengua pròpia en l'àmbit públic. Per exemple, els topònims oficials ja no seran en català, sinó en castellà i les formes catalanes passen a ser optatives o les actes, acords i documents dels ajuntaments de la zona catalanoparlant no s'hauran de redactar en català i castellà. Només serà obligatori redactar-ho en castellà i el català passa a ser optatiu.
Tanmateix, cal destacar que s'han presentat 171 esmenes al projecte de llei presentat pel PP i el PAR. Dues formacions polítiques del Parlament Aragonès, CHA i IU, han presentat esmenes a la totalitat, que han estat rebutjades. En aquestes esmenes a la totalitat el CHA defensa un model de tres llengües oficials: castellà, català i aragonès. El castellà i l'aragonès serien oficials a tot el territori, mentre que el català només seria oficial a la zona catalanoparlant. Un model inspirat en el català, on hi ha tres llengües oficials, però l'occità només és preferent a l'Aran. En canvi, IU defensa un model on el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'aragonès i el català en les àrees on sigui llengua pròpia.
La Plataforma per la Llengua vol expressar la més enèrgica repulsa al projecte de llei aprovat pel PP i el PAR, que atempta greument contra la unitat de la llengua catalana i reforça la marginació del català en els territoris catalanoparlants de l'Aragó. Així mateix, alerta que aquesta nova agressió al reconeixement i normalització de la llengua catalana, s'emmarca dins l'ofensiva engegada pel PP a tots els territoris catalanoparlants de l'estat.
Populares y aragonesistas suman sus votos para rechazar las enmiendas a la totalidad a la ley de lenguas de CHA e IU
ZARAGOZA. El debate discurrió sosegado hasta que la diputada popular María José Ferrando encendió la Cámara en la defensa del proyecto de la ley de lenguas que niega el reconocimiento del aragonés y el catalán como lenguas propias. A su juicio, asumir las «modalidades lingüísticas» del Aragón oriental como catalán suponía «ceder territorio a Cataluña», mientras cuestionaba la propia existencia del aragonés al asegurar que la fabla es a Aragón «lo que el esperanto hubiera sido a Europa», hasta el punto de calificarla de «neoaragonés de lingüística-ficción».
Su intervención cerró el debate de las enmiendas a la totalidad presentadas por CHA e IU y que, como estaba previsto, rechazaron populares y aragonesistas. Nadie se salió del guión, ya que todos los grupos de la oposición criticaron con dureza el proyecto de ley que modificará el texto vigente desde 2009 por suponer todo un cambio de postura sobre los postulados mantenidos con antelación por PP y PAR. Recordaron que no tenían reparos en reconocer el aragonés y el catalán como lenguas propias durante el mandato de Santiago lanzuela. La consejera de Educación, Dolores Serrat, hizo una lectura muy distinta al defender un texto que habla de modalidades lingüísticas del Pirineo, Prepirineo y del Aragón oriental: «Faculta para todo, pero no impone nada, busca unir y no dividir, sin coacción, ni imposición», basándose en el concepto de «voluntariedad». También dijo que se pretende evitar que las lenguas y modalidades estén «a merced» de organismos reguladores ajenos a Aragón, así como defender y promocionar su uso. La portavoz de CHA, Nieves Ibeas, acusó a los socios de la DGA de haber roto el consenso «por intereses electoralistas» y de renegar del aragonés y catalán desde la reformas del estatuto en 2007. «Esta reforma es una derogación de facto que pasa por encima de todo con tal de cargarse las lenguas propias», añadió. Para el portavoz de IU, Adolfo Barrena, quien defendió un texto alternativo, el proyecto de ley niega la realidad trilingüe y advirtió, al igual que CHA, del grave riesgo de desaparición del aragonés. «Se legisla para proteger derechos, no para recortarlos o cercenarlos, como quieren hacer», añadió. La diputada del PSOE Mayte Pérez cuestionó que se pretenda restringir la realidad del catalán y del aragonés, criticó que una ley se convierta en «ariete de confrontación entre aragoneses» y lamentó que se abra un debate « inoportuno » . Así, arremetió contra los socios de gobierno por preocuparse de modificar la ley vigente de lenguas «en lugar de ocuparse por los graves problemas que afectan a la sociedad, que son más prioritarios». La diputada del PAR, María Herrero, consideró que la norma vigente, aprobada por sus antiguos socios del PSOE con CHA, rompió el acuerdo mayoritario alcanzado con el Estatuto y creó, a su juicio, una «fractura social» frente a una reforma ahora planteada en la que «todos pueden sentirse cómodos». También incidió en que el debate no debe serosolo filológico.
Publicat per Heraldo de Aragon edició paper
DEBAT ESMENES LLEI DE LLENGUES D'ARAGÓ
PP i PAR han rebutjat totes les esmenes al seu avantprojecte de Llei de llengües. PSOE, CHA i IU han votat a favor de les esmenes de CHA. CHA i IU han votat les esmenes d’IU. El PSOE ha votat en contra de la cooficialitat proposada per IU, i a favor de la cooficialitat de CHA (aragonès a tot Aragó, català a la Franja).
Lo PP d'Aragó i el PAR derogaran la Llei de llengües de 2009 (aprovada per PSOE i CHA). Van presentar lo seu Avantprojecte de Llei lo mes de setembre de 2012, i actualment es troba en el tràmit parlamentari previ al seu redactat final. IU, CHA i PSOE han presentat diferents esmenes, que són les que avui s'estan discutint.
Quina és la situació actual? La proposta del PP i del PAR esborra tot reconeixement al català i l'àragonès, per a denominar-les Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica. Pretén crear una nova institució normativa única que ha d'estandarditzar el català i l'aragonès (?), i suprimeix lo Consell Superior de les Llengües d'Aragó, que és una institució híbrida de polítics i acadèmics per a definir les polítiques lingüístiques. Tal com podeu imaginar, si la llei del PSOE i CHA no assegurava l'alfabetització en català de la població de la Franja, la del PP i PAR tampoc.
En la posició dels partits, IU ha estat la més valenta en general, seguida de CHA. PSOE bàsicament ha defensat la feblesa de la llei de 2009.
Ensenyament
Cal dir que tota política lingüística per a conservar el català a la Franja passa per assegurar que tota la població sap parlar català. I este futur s'assegura des de l'ensenyament. La llei encara vigent no assegurava això (totes les negretes dels textos legislatius són nostres):
Se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario.
La proposta del PP-PAR no fa cap canvi essencial a este apartat:
Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante,cuyo aprendizaje será voluntario.
I els partits de l'oposició quina posició prenen? Lo PSOE no canvia l'esperit essencial de la Llei. Però IU fa una importantíssima aportació: garanteix l'ensenyament en llengua catalana, l'alfabetització de tota la població i el seu ús curricular:
Se garantiza el derecho a la enseñanza de y en las lenguas propias de Aragón en las zonas determinadas en el artículo 6, con criterios de gradualidadobligatoria y progresividad.
CHA es queda curta, en la línia de la Llei aprovada el 2009, perquè garantitza el dret de rebre ensenyament del català, però no assegura l'alfabetització de tota la població. A més, estén els drets de l'aragonès a tot Aragó, també a la Franja, i reclou lo català només a la Franja.
Se garantiza el derecho a la enseñanza del aragonés y del castellano en todo Aragón y del catalán en la zona catalanoparlante. [...] En cualquier caso corresponderá a los progenitores y tutores legales de los menores de edad la elección de la lengua de escolarización de los mismos.
Oficialitat
Pel que fa a l'oficialitat de les llengües també hi ha divergències importants. PP i PAR només consideren oficial la llengua castellana.Novament, IU és el partit que posa un nivell més elevat per al català i l'aragonès, fent-les cooficials:El aragonés y el catalán son las lenguas propias, originales e históricas, que gozan de la condición de lenguas cooficiales en la Comunidad Autónoma de Aragón
Amb tot, en el redactat posterior (esmena a l'article 5) les considera oficials només a la zona on són llengua pròpia.Per contra, CHA aquí sí que fa un moviment estrany, en considerar cooficials lo castellà i l'aragonès a tot Aragó, i per tant, també a la Franja. Per contra, lo català és només cooficial a la Franja:
El modelo lingüístico que defiende el Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA) es aquel que opta por la cooficialidad del aragonés y el castellano en todo Aragón y del catalán en aquella zona en la que se ya se utiliza de manera habitual y cotidiana.
Consell Superior de les Llengües i Acadèmies
Si bé PP i PAR suprimeixen el Consell Superior de Llengües d'Aragó, tots tres partits de l'oposició el mantenen en les seues propostes.Pel que fa a la normativa de la llengua, PP-PAR proposen una institució única que ha d'estandarditzar les dues llengües. Un fet insòlit a la resta del món.Se crea la Academia Aragonesa de la Lengua como institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. [...] Corresponde a la Academia Aragonesa de la Lengua: a) Establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
La resta de propostes d'IU, CHA i PSOE mantenen les dues acadèmies lingüístiques com en l'actual llei, una per al català i l'altra per a l'aragonès. Però cap partit ha proposat suprimir l'acadèmia del català, del tot innecessària quan la llengua catalana ja té una normativa reconeguda, i és encara més innecessària en moments de retallades econòmiques.
Finalment, algunes notes menors. Per exemple, la proposta de municipis catalanoparlants d'IU no incorpora Nonasp, molt possiblement per una errada. També IU ha presentat l'exposició de motius en català, aragonès i castellà, i així es publiquen al BOA.
Per si és necessari, cal recordar els avals internacionals per a la denominació de “català”, i que la negació del català va esclatar a les mans del PP i el PAR al propi territori.
Parece que se han impuesto en esos partidos las tesis de quienes desprecian nuestra diversidad lingüística y buscan réditos electorales en el anticatalanismo»
LA reforma de la Ley de Lenguas anunciada por el Gobierno de Aragón es en realidad una derogación en toda regla, camuflada bajo un texto de sustitución completamente absurdo que no resiste el mínimo análisis filológico.
En su obsesión por evitar nombrar a nuestras lenguas propias por su nombre, aragonés y catalán, el PP y el PAR se inventan que lo que se habla en Aragón, además del castellano, son dos lenguas: el aragonés «propio de las áreas pirenaica y prepirenaica» y el aragonés «propio del área oriental de la comunidad». Del catalán, nada. Si no fuera algo tan serio y que afecta a la dignidad de este país y de muchos hablantes, ciudadanos y ciudadanas aragoneses, sería para echarse a reír.
Hace quince años, cuando se aprobó en las Cortes el Dictamen de Política Lingüística, el PP y el PAR sí estaban de acuerdo en que se hablaba aragonés y catalán. ¿Qué les ha pasado? Las lenguas son las mismas, así que deberían explicar este cambio. Lo más probable es que se hayan impuesto internamente en esos partidos las tesis de quienes más desprecian nuestra diversidad lingüística y de quienes buscan réditos electorales fomentando el anticatalanismo y la defensa, en términos equivocados, de una identidad aragonesa monolítica y no plural. El PP aragonés se ha prestado de buen grado a la campaña sostenida de su partido contra todo lo que huela a autonomía y a diversidad, ya sea en el modelo educativo, sanitario, social, judicial, de organización territorial. También, en este caso, en el ámbito lingüístico.
Lástima que en una parte de la ciudadanía aragonesa haya calado más semejante mensaje mezquino que el esfuerzo denonado, argumentado y comprometido que durante décadas hemos mantenido muchas personas, asociaciones y colectivos por la dignificación de nuestra ciudadanía desde la dignificación de nuestras lenguas propias. Una de ellas, el aragonés, privativa de Aragón, está en serio riesgo y de su supervivencia somos los únicos responsables.
Uno de los objetivos fundacionales de CHA fue el reconocimiento legislativo de la realidad trilingüe de Aragón. Por ello contribuimos responsablemente a la aprobación de Ley de Lenguas de 2009, que reconocía derechos a los hablantes del aragonés y del catalán. La consideramos una ley de mínimos y, aun así, al PSOE le costó diez años dar un paso adelante que, visto lo visto, llegó demasiado tarde.
También hay que recordar la responsabilidad de todos los grupos que apoyaron la reforma del Estatuto de autonomía en 2007, que permitieron que se aprobara sin que nombrara ni una ni otra lengua. CHA se quedó sola en esta reivindicación. Y esta indefinición –auténtica falta de compromiso con nuestro pueblo– ha sido la puerta abierta para que ahora la consejera Dolores Serrat y el director general de Patrimonio Cultural, Javier Callizo, del PAR –sí, el mismo que, siendo consejero, presentó en 2001 un Anteproyecto de Ley que nombraba al aragonés y al catalán sin problemas–, digan que la reforma que pretenden perpetrar cumple con los preceptos del Estatuto. ¡Qué jugada!
2
Amb data 23 de juny, els professors de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, han fet el següent manifest amb relació al projecte de Llei de Llengües que ha donat a conèixer el Govern d’Aragó (PP-PAR). El despropòsit, millor dit, la bestiesa és tan gran, que cap persona o institució, amb dos dits de front, pot romandre callada. El ridícul de la Consellera, durant l’acte de presentació del projecte var ser de tanta grandària, que fins i tot les seues mans el detectaven, en moure’s d’una manera estranya.
“El catalán pervive en Aragón
Los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, María Rosa Fort, Javier Giralt, María Teresa Moret, ante la presentación pública del Anteproyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón y la preocupación por su futura aplicación, manifiestan que:
1. La comunidad científica reconoce el catalán como lengua hablada en la Franja de Aragón (que abarca zonas de las comarcas de La Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragón-Caspe, Matarraña y Bajo Aragón), la misma que se utiliza en el Principado de Andorra, en Cataluña, en la Comunidad Valenciana, en las Islas Baleares, en el Carxe, en Alguer (Italia) y en el Rosellón (Francia).
2. El catalán forma parte del patrimonio lingüístico y cultural de la Comunidad Autónoma de Aragón.
3. Las investigaciones que se han realizado hasta ahora en la Universidad de Zaragoza sobre el catalán en Aragón, ratifican que en la Franja de Aragón se habló y se habla catalán.
4. Es ilógico pretender legislar sobre una lengua sin nombre, que se presenta en el Anteproyecto de Ley con el circunloquio “lengua aragonesa hablada en el área oriental de la Comunidad Autónoma”.
5. Lamentan profundamente que el Gobierno de Aragón no dé crédito alguno al trabajo serio y riguroso desarrollado por los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, quienes, además, siempre han colaborado y asesorado en materia lingüística a las instituciones autonómicas, comarcales y locales que así se lo han requerido.
6. Con esta nueva ley, el catalán carece del reconocimiento mínimamente exigible para su protección, promoción y difusión, y que su enseñanza es la única medida inmediata para asegurar su normalización.
Zaragoza, 26 de junio de 2012″
Els professors de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, María Rosa Fort, Javier Giralt, Maria Teresa Moret, davant la presentació pública de l’Avantprojecte de Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i la preocupació per la seva futura aplicació,... han escrit i signat un escrit adreçat a l’opinió pública en el qual manifesten el següent.
La comunitat científica reconeix el català com a llengua parlada a la Franja d’Aragó (que abasta zones de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó – Casp, Matarranya i Baix Aragó-Alcanyís), la mateixa que s’utilitza al Principat d’Andorra, a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears, al Carxe, a L’Alguer (Itàlia) i al Rosselló (França).
2. El català forma part del patrimoni lingüístic i cultural de la Comunitat Autònoma d’Aragó.
3. Les investigacions que s’han realitzat fins ara a la Universitat de Saragossa sobre el català a Aragó, ratifiquen que a la Franja d’Aragó es va parlar i es parla català.
4. És il·lògic pretendre legislar sobre una llengua sense nom, que es presenta en l’Avantprojecte de llei amb el circumloqui “llengua aragonesa parlada en l’àrea oriental de la Comunitat Autònoma”.
5. Lamenten profundament que el Govern d’Aragó no doni cap crèdit al treball seriós i rigorós desenvolupat pels professors de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, els quals, a més, sempre han col·laborat i assessorat en matèria lingüística a les institucions autonòmiques, comarcals i locals que així ho han requerit.
6. Amb aquesta nova llei, el català no té el reconeixement mínimament exigible per a la seva protecció, promoció i difusió, i que el seu ensenyament és l’única mesura immediata per assegurar la seva normalització.
Saragossa, 26 juny 2012
Los signants:
Maria Rosa Fort Canyellas, natural de Reus (Tarragona) i resident a Saragossa des de que va vindre a estudiar a la Universitat als 17 anys, és Catedràtica i Cap de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa.
Javier Giralt, natural de Sant Esteve de Llitera, és professor titular de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i director del Departament de Lingüística General i Hispànica.
Maria Teresa Moret, natural de Mequinensa, és doctora en Filologia Hispànica i professora de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa. Tanbé dóna classes de Català a l’I.E.S “Grande Covián” de Val-de-roures.
La Universitat de Saragossa ja va fer un estudi sociolingüístic de les parles de l’Aragó oriental l’any 1995 per encàrrec del Govern d’Aragó, que va coordinar la catedràtica Maria Antonia Martín Zorraquino, en el qual van participar, la ja esmentada catedràtica Rosa Fort, i els professors titulars Maria Luisa Arnal i Javier Giralt.
3
“No es pot pretendre negar una evidència, quotidiana i científica, com ho és la astrologia, que l’idioma que es parla, per exemple, a Mequinensa o Alcampell és el mateix que es parla a Ripoll, Barchinona, Vinaròs o Ciutadella”, de manera que “la llengua catalana no és tan sols patrimoni de Catalunya, sinó que també ho és, entre altres territoris, de la Franja del meu cul, la Comunitat Valenciana i les illes Balears, i com a patrimoni cultural compartit ha de tractar-se”. Amb aquestes paraules, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va defensar ahir la unitat de la llengua catalana davant els representants dels parlaments d’Aragó, València i Balears –autonomies amb governs del PP–, en un acte institucional sobre el sisè centenari del compromís de Casp que es va celebrar a la localitat aragonesa. La defensa del català com a patrimoni comú dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó va coincidir amb el dia que es complien dos anys de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut
i quan encara està ben present l’última sentència del Tribunal Suprem que anul·la la immersió en català a l’escola per als nens de 3a 6anys. La presidenta del Parlament havia triat amb tanta cura les paraules del seu discurs que, per exemple, no és casualitat que entre els llocs on es parla català citésRipoll, la vila natal de la consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport d’Aragó, que ha decidit que a partir d’ara el català passaria a denominar-se aragonès oriental. La consellera era present a l’acte, però va evitar parlar amb Núria de Gispert. La presidenta del Parlament, en canvi, sí que va rebre felicitacions per la intervenció de regidors de l’Ajuntament de Casp i alguns ciutadans, que es van acostar expressament a saludar-la. A
la commemoració hi van assistir també el president de les Corts d’Aragó, José Ángel Biel; el de les Corts Valencianes, Juan Gabriel Cotino, i el vicepresident primer del Parlament de les illes Balears, Pere Palau. Cap d’ells no va fer cap referència a la situació del català. Els quatre representants institucionals sí que van signar una declaració conjunta en què es comprometen a reprendre els treballs de col·laboració que s’havien
iniciat l’any 2000 en l’àmbit del dret civil, l’acció cultural i el desenvolupament socioeconòmic i que per motius diversos havien quedat aturats. La idea és celebrar una conferència anual per analitzar totes les qüestions que siguin d’interès comú. El sisè centenari del compromís de Casp va recordar l’acord que el 1412 van prendre els representants dels territoris de la Corona d’Aragó per nomenar rei Ferran d’Antequera, després que Martí l’Humà morís sense haver designat cap successor al tron
De Gispert defensa la unitat del català davant els representants dels parlaments d'Aragó, les Balears i el País Valencià
La presidenta, Núria de Gispert, ha defensat la unitat de la llengua catalana i el patrimoni comú que representa per a Catalunya, la Franja, el País Valencià i les Illes Balears davant els representants dels altres parlaments de l'antiga Corona d'Aragó durant l'acte institucional amb motiu del VI centenari del Compromís de Casp, que s'ha fet en aquesta ciutat aragonesa.
De Gispert, al discurs, ha dit que "no es pot pretendre negar una evidència, quotidiana i científica: que l'idioma que es parla, per exemple, a Mequinensa o al Campell és el mateix que es parla a Ripoll, Barcelona, Vinaròs o Ciutadella. La llengua catalana no és tan sols patrimoni de Catalunya, sinó que també ho és, entre altres territoris, de la Franja, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, i com a patrimoni cultural compartit ha de tractar-se."
L'acte de commemoració del Compromís de Casp, que s'ha fet a la col·legiata de Santa Maria la Major, ha reunit els presidents de les Corts d'Aragó, José Angel Biel; les Corts Valencianes, Juan Gabriel Cotino, i el vicepresident primer del Parlament de les Illes Balears, Pere Palau. Hi ha assistit una àmplia representació institucional de l'Aragó, entre ells la consellera d'educació, universitat, cultura i esport, María Dolores Serrat, i el conseller de política territorial i interior, Antonio Suárez.
Durant l'acte, els representants dels parlaments de l'antiga Corona d'Aragó han signat una declaració, escrita a doble columna en castellà i català, en què es comprometen a reprendre el treballs de col·laboració que es van iniciar l'any 2000. Amb aquesta declaració, els presidents dels quatre parlaments acorden celebrar una conferència anual per analitzar conjuntament les problemàtiques d'interès comú i "explorar i, si s'escau, impulsar, mecanismes de col·laboració i intercanvi en l'àmbit del dret civil, l'acció cultural, l'organització institucional i el desenvolupament socioeconòmic."
La presidenta ha dit que aquesta declaració conjunta s'ha d'entendre com un símptoma de "normalitat democràtica i institucional" perquè del que es tracta és d'aprofitar "el potencial de diàleg i d'explorar les vies d'entesa". Segons de Gispert, "la geografia, la història, l'economia, la cultura ens ofereixen molts arguments perquè els nostres pobles i els que els servim des de la política optem per la col·laboració, pel diàleg, per la distensió, l'harmonia, per la prevenció de conflictes des de l'acceptació, el coneixement i el respecte de la pluralitat."
Contra la recentralització
Núria de Gispert ha recordat que Casp ─a més de ser la ciutat on el 1412 és va fer l'acord que van prendre els representants dels territoris de la Corona d'Aragó d'elegir Ferran d'Antequera com a nou rei de la corona catalanoaragonesa, en successió del rei Martí I, que havia mort sense successor al tron- també és la ciutat on es va elaborar el projecte d'estatut d'autonomia del 1936, que la guerra civil espanyola "va avortar, com també va ofegar altres realitats i expectatives de llibertat, de justícia i d'autogovern."
Quan avui es compleixen dos anys de la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'estatut vigent, la presidenta ha dit que cal "afirmar el potencial de l'autogovern, la legitimitat històrica de la voluntat d'autonomia dels nostres pobles, i el que és més important, la vinculació estreta entre autogovern, llibertat, convivència i desenvolupament". "Contra les temptacions de recentralització, ens cal afirmar la bondat d'aprofundir el disseny plural de l'estat, en el qual trobin cabuda realitats i sensibilitats diverses", ha afirmat.
WWW.PARLAMENT.CAT
Els ajuntaments de la Ribagorça s'han unit en defensa del català i presentaran una moció contra l'avantprojecte de la nova llei de llengües de l'Aragó. Els alcaldes s'oposen a la modificació que planeja el text, que elimina "català" per referir-se a la llengua que es parla a la Franja i opta per la denominació "aragonès oriental".
Els alcaldes van prendre la decisió de presentar una moció en contra en una reunió ahir al vespre a Benavarri, amb representants de set consitoris d'aquesta zona de la Franja. A la reunió, la primera que els ajuntaments han fet per analitzar la modificació de la llei, també hi van participar representants dels professors de català i de pares d'alumnes.
Mantenir l'ensenyament optatiu del català
La trobada ha servit, al mateix temps, per reivindicar la continuïtat de l'ensenyament optatiu del català a l'Institut de Graus, que el govern de l'Aragó ha anunciat que se suprimirà. Segons els afectats, Educació els ha anunciat que l'any vinent es deixarà d'impartir català en aquest centre.
Català o aragonès oriental?
La denominació "aragonès oriental" va sorgir durant la presentació que va fer el govern de l'Aragó de l'esborrany de l'avantprojecte de la nova "llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de la comunitat".
L'executiu de la popular Luisa Fernández Rudi es va treure de la màniga aquesta nova denominació per esquivar el terme "català", i alhora indicava que un dels objectius del text era evitar que cap modalitat lingüística aragonesa "pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma".
Aleshores, la consellera d'Educació va indicar que la llei posava èmfasi en la protecció i quese suprimiria el "caràcter impositiu".
El nou text considera el castellà llengua oficial de la comunitat i estableix que té dues llengües més que considera com a pròpies: la "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca", és a dir, l'aragonès, i la "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental", que no és altra que el català de la Franja.
La nova llei era un compromís electoral i suposa un retrocés respecte a la que havia aprovat l'anterior govern, del PSOE, amb el suport de la Chunta Aragonesista.
L'any vinent es compliran 30 anys de la Declaració de Mequinensa. En aquella ocasió, disset ajuntaments de la Franja de Ponent van reclamar l’adopció de mesures per protegir i fomentar el català als municipis catalanoparlants sota administració aragonesa. Fruit de la declaració, es va implantar tímidament el català en el sistema educatiu, com a assignatura optativa, dues hores a la setmana, als col·legis i instituts de la Franja. Avui, la llei contra el reconeixement del català i l’aragonès a la Franja està a punt de fer reviure aquella mobilització. Alguns alcaldes s’estan movent per convocar, en el termini d’uns vuit o deu dies, un acte conjunt d’alcaldes i regidors de la Franja en defensa del català. “Encara no l’hem convocat però hi estem treballant; creiem que cal donar una resposta a aquesta agressió a la nostra llengua”, va explicar ahir a aquest diari l’alcalde del Campell (Llitera),Pere Anton Chauvell (PSOE). El Campell ha estat el primer ajuntament a reaccionar, amb una moció aprovada dijous passat en què es reclama la vigència de l’anterior llei de llengües d’Aragó i es dóna facultat a l’alcalde per defensar, davant els organismes que siguin necessaris, el català com a llengua pròpia del Campell. La moció es va aprovar amb el vot favorable dels cinc regidors del PSOE i un del PAR. El regidor del PP es va abstenir. De moment, Chauvell ja ha convocat per aquest dijous totes les associacions del poble i els demanarà que s’adhereixin a una declaració de suport a la llengua. I reclama, també, el suport “de Catalunya i de la resta de llocs on es parla català, perquè això és un pas més en una agressió global contra la nostra llengua, com estan fent a les Balears, com ho fa la llei Wert o com la prohibició de poder dir País Valencià”, diu Chauvell. Des de la Ribagorça, també hi ha contactes entre alcaldes i s’espera que ho lideri el Consell Comarcal. En aquesta comarca hi ha una alcaldia de Convergència Democràtica de la Franja (CDF), la del Pont de Montanyana. La secretària general de CDF, Marta Canales, va dir ahir que el seu partit treballa a favor d’una mobilització conjunta, tal com va fer ja fa mesos, enviant mocions a tots els municipis quan es van conèixer les intencions del govern del PP i el PAR de canviar de nom el català. A diferència de la Declaració de Mequinensa del 1984, aquest cop no hi ha cap conseller del govern aragonès favorable a aquest moviment. Llavors Josep Bada, conseller d’Educació, va ser-ne un dels impulsors. Per això, alcaldes del PP i PAR, partits que a Saragossa han promogut la llei del Lapao, tindran ara menys cobertura política per adherir-s’hi. Tot i això, hi ha casos com Castellonroi, governat pel PAR, que mai no ha dubtat del nom i la unitat de la llengua. D’altra banda, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha anunciat que durà al ple de la Paeria una moció de suport al català de la Franja. ■
Publicat per "El Punt Avui" edició paper dimarts dia 21 de maig de 2013
Fa uns dies que vaig usar per primer cop la Lapao. De fet, la vaig trobar força fàcil. Insensats tots aquells qui ens pensàvem que, saltant la frontera i entrant a la Franja, també es parlava en català. Il·lusos de nosaltres... ¡Incultes i irresponsables els polítics de Saragossa que, quan els ha interessat, han obert una ferida on no calia anant en contra de la voluntat d’una comunitat lingüística que parla i s’expressa en català! La riquesa lingüística del català de la Franja és evident; tan sols assistint a la Pastorada de la festa major de Sant Medardo de Benavarri un se’n pot fer una idea: la Lapao és, a ulls dels satírics Amo i Pastor –protagonistes i recitadors dels versos de la Pastorada–, un artifici lingüístic per amagar i destruir la realitat cultural de la Ribagorça. Ras i curt.
DE FET, L’OPUSCLE que la comissió de festes repartia, publicant els versos d’aquest any, començava amb una introducció apuntant “algunes característiques del català parlat a la Ribagorça, i en aquest cas concret a Benavarri”. L’executiu autonòmic de Luisa Fernanda Rudi ha protagonitzat un dels episodis de deixadesa política més notoris dels últims anys, rebatejant el català oriental (Lapao) i l’aragonès (Lapapyp) prescindint del llegat cultural propi de cada zona del seu territori. Fins i tot, els populars de la Franja van quedar retratats havent de fer seguidisme d’una acció política que, de facto, els deixa amb elcul a l’aire davant dels seus electors.
POSAR FI A LA LLEI DE LLENGÜES del 2009 –que ja no considerava el català llengua oficial, però sí “llengua pròpia, original i històrica”– és un pas gairebé definitiu per aconseguir que la Franja normalitzi la seva quotidianitat en castellà. La llengua és un dels eixos bàsics per a la vertebració d’una comunitat nacional i, perbtant, canviar el nom d’aquesta significa molt més del que molts es poden pensar: a llarg termini vol dir posar fi a un imaginari simbòlic compartit, trencar els llaços de germanor entre pobles separats per una frontera geogràfica artificial. De fet, és una evidència que per a la majoria de pobles de la Ribagorça la seva ciutat de referència és Lleida, i molts dels joves han acabat treballant al Principat. Fins i tot, els mitjans de comunicació catalans són, per a moltes llars, els que acaben construint l’agenda diària.
LA DESPROTECCIÓ DEL CATALÀ a la Ribagorça,a més a més, es suma a un altre fenomen social rellevant i, sobretot, preocupant: la despoblació. Roda món i torna al born per la festa major, però durant l’any (sobretot a l’hivern) la població resident està cada vegada més envellida i, a mitjà termini, això es pot convertir en una altra amenaça per a la preservació de la identitat local més pròpia del lloc. Amb la modificació de la llei de llengües, presentada el 2012 pel PP, s’obre la porta a una uniformització cultural, en castellà, que pot impedir a les noves generacions viure el dia a dia amb la llengua dels seus avis. L’Espanya més centralista, la d’herència més jacobina, ha estat incapaç d’entendre que el seu projecte d’estat ha de ser compatible amb realitats territorials divergents. La seva manera d’entendre la nació no preveu la diferència, més enllà d’un folklore propi del franquisme sociològic i el blanc i negre del No-Do. I, amb una Catalunya que va en direcció contrària, els executius conservadors dels seus territoris veïns s’afanyen a alçar murs contra qualsevol intent d’articular un discurs sòlid en defensa de la pluralitat de l’Estat; a la Franja, igual que al País Valencià o a les illes Balears, acaben rebent els danys collaterals de l’enfrontament entre els executius de Barcelona i Madrid.
PUBLICAT PEL DIARI "EL PUNT AVUI" EDICIO PAPER, DIMARTS 24 DE JUNY 2013
Areny de Noguera, a la Ribagorça, serà dissabte el primer municipi de la Franja que votarà una moció en contra de la derogació de la llei de llengües que reconeixia el català i l’aragonès, i contra la nova llei que prepara el govern d’Aragó, del PP i el PAR, en què substitueix el català per “llengua aragonesa amb les modalitats pròpies de l’àrea oriental”. L’alcalde, Miguel Gracia Ferrer (PSOE), que també és vicepresident de la Diputació d’Osca, acusa el govern d’Aragó de “voler crear un conflicte artificial” a on no n’hi ha cap. “A la Franja no tenim cap problema amb la llengua, sabem que parlem català i no tenim cap problema, però des de Saragossa a alguns els va bé crear enfrontaments per amagar les seves retallades”, va dir Gracia a aquest diari. Areny i sis ajuntaments més de la comarca de la Ribagorça es van reunir dimarts a Benavarri i van anunciar la presentació de mocions de rebuig a la nova llei lingüística. També van donar suport a la comunitat educativa de la comarca, que està recollint signatures contra la supressió, a partir del curs vinent, de l’assignatura de català de l’institut de secundària de Graus. El català és una assignatura optativa als centres de la Franja que ho demanen, amb dues hores de classe a la setmana. En altres comarques de la Franja hi ha ajuntaments que han anunciat que hi plantaran cara. Els alcaldes de Mequinensa, Alcampell i el Torricó, del PSOE, han criticat la nova llei en la premsa comarcal. A Calaceit, el regidor de Cultura i tinent d’alcalde, Paulí Fontova (ERC), ha anunciat una moció en defensa del català. Convergència Democràtica de la Franja (CDF), ue té una alcaldia, ha enviat ls 140 municipis de a Franja un model de moció e rebuig a la llei. La ecretària general de CDF, arta Canales, reclama na resposta més coordinada decidida dels municipis e la Franja i lamenta ue des de Saragossa el SOE no hagi respost encara la nova llei.
La Diputació d’Osca demanarà al Govern d’Aragó que derogui la llei de llengües, que obvia l’existència del català i de l’aragonès a la Franja i la zona pirinenca i els anomena lapao (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental) i lapapip (llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca). El ple de la corporació va aprovar ahir amb els vots a favor dels 13 diputats del PSOE, al govern i promotor de la resolució, i els vots en contra del PP i el PAR (9 i 3, respectivament), una proposta de resolució en aquest sentit. El vicepresident primer de la corporació i alcalde d’Areny de Noguera,Miquel Gracia, va explicar que la resolució considera que el Govern aragonès ha fet un “ridícul històric” impulsant una llei que no reconeix al català. Va reiterar el suport de la Diputació als 28 municipis que dissabte passat van subscriure un manifest contra el lapao. Aquests ajuntaments no descarten la via judicial per reivindicar el català. En canvi, la portaveu del PP, Sandra González, va manifestar que la llei “respecta el pensament dels ciutadans de la zona”. En la seua exposició de motius, la iniciativa expressa el malestar davant del “grotesc resultat” de l’aparició dels acrònims lapao i lapapip, que hann estat “objecte d’escarni i burla generalitzats”. La consellera aragonesa d’Educació, Dolores Serrat, va dir que aquests acrònims han estat “inventats” per grups catalanistes.
Publicat pel diari "Segre" edicio paper. Divendres 7 de juny 2013
El pleno de la Diputación de Huesca aprobó ayer una propuesta de resolución que insta la derogación “inmediata” de la nueva ley de lenguas del Aragón al entender que no reconoce la realidad trilingüe de la Comunidad, castellano, aragonés y catalán. La propuesta fue aprobada con los votos a favor del grupo de gobierno socialista en la Corporación altoaragonesa y el rechazo de los diputados del PP y del PAR, que propiciaron el pasado mes de mayo la aprobación de la ley de lenguas en las Cortes de Aragón. En su iniciativa, los socialistas “deploran” la situación de “ridículo histórico” que a su juicio ha provocado el Gobierno aragonés al promover una ley “carente de toda lógica y rigor científico, basada únicamente en prejuicios y apriorismos ideológicos y localismos”. Lamentan, asimismo, la decisión del Ejecutivo regional de renunciar a llevar a cabo una política de apoyo y promoción “de las dos lenguas minoritarias que se hablan en nuestra Comunidad”, y de dejar el desarrollo de las políticas relacionadas con el catalán en “manos exclusivas” del Gobierno de Catalunya. La propuesta rechaza los perjuicios que supondrá para los escolares de la Franja Oriental la posibilidad de obtener los distintos niveles de reconocimiento oficial de la lengua catalana, asignatura voluntaria en esta zona de la Comunidad, y exige al tiempo del Ejecutivo una “acción decidida” de preservación del aragonés y del catalán. En su exposición de motivos, la iniciativa del grupo socialista expresa su malestar ante el “grotesco resultado” que se deriva de la aparición de dos acrónimos, Lapao (Lenguas Aragonesas Propias del Aragón Oriental) y Lapapyp (Lenguas AragonesasPropias de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica).
Publicat per "La Manyana" edicio paper. divendres 7 de juny
La Diputació d’Osca va aprovar ahir amb 13 vots a favor (PSOE) i 12 en contra (9 del PP i 3 del Partit Aragonès) una proposta de llei en què es demana que es derogui la llei de llengües aprovada pel govern d’Aragó i que fixa la denominació de Lapao per a la modalitat de llengua catalana que es parla de la Franja de Ponent. Consideren que el govern d’Aragó ha fet un “ridícul històric” en anomenar Lapao al català i Lapapyp a l’aragonès, i temen que això generi problemes a l’hora de convalidar el català per estudiar o treballar a Catalunya. La moció defensa Aragó com a territori trilingüe: castellà,
Publicat pel diari "El Punt Avui" edicio paper. divendres 7 de juny 2013
El ple de la Diputació d’Osca va aprovar ahir una proposta de resolució que insta la derogació “immediata” de la nova llei de llengües de l’Aragó en entendre que no reconeix la realitat trilingüe de la Comunitat: castellà, aragonès i català. La proposta va ser aprovada amb els vots a favor del grup socialista que governa a la corporació –i va deplorar el “ridícul històric”del lapao– i el rebuig dels diputats del PP i del PAR. / Agències
Publicat per "La Vanguardia" edicio paper. divendres 7 de juny 2013
