champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
(chap. Aixina com se sen (s' aulore) la pudó del femé.)
P. Cardinal: Anc no vi.
Ainsi comme on sent puanteur de fumier.
ANC. FR. Du coc racunte ki munta
Sour un femier, è si grata.
Marie de France, t. II, p. 62.
Soit en palès, soit en femier.
Roman de la Rose, v. 5911.
CAT. Femer.
4. Femorie, Fomorie, s. m., fumier.
Per so femories no pudo en yvern.
Pudor d'alh escantish pudor de fomories.
Eluc. de las propr., fol. 268.
Pour cela fumiers ne puent pas en hiver.
Puanteur d'ail éteint puanteur de fumier.
5. Femoras, s. m., tas de fumier.
Coma I gran femoras vil et aterrit que non gieta sinon ortigas.
V. et Vert., fol. 95.
Comme un grand tas de fumier vil et terreux qui ne produit sinon orties.
6. Femadura, s. f., engrais.
Fems a femaduras. Eluc. de las propr., fol. 234.
Fumier à engrais.
7. Femar, v., fumer.
Part. pas. Milgranier amar femat de fems porci.
(chap. Mangrané amarc femat de fem de gorrino, porc: ESP. porcino.)
Eluc. de las propr., fol. 196.
Grenadier amer fumé de fumier de porc.
De la terra no femada. Cout. de Condom.
(chap. De la terra no femada: abonada.)
De la terre non fumée.
CAT. Femar. (chap. Femá (escampá fem): femo, femes, feme, femem o femam, feméu o femáu, femen; femat, femats, femada, femades; fematé, fematés, fematera, femateres : los que buscaben per les cases y carrés les sobres, lo fem, de la gen, normalmén la rica. Hau de lligí “el femater” (en castellá) de Vicente Blasco Ibáñez.)
Feme, s. f., lat. femina, femelle, femme.
Li feme son desiron.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les femelles sont désireuses.
Adj. L'efan mascle o feme.
(chap. Lo chiquet mascle o femella : la chiqueta.)
Izarn: Diguas me tu.
L'enfant mâle ou femelle.
2. Femna, Femena, s. f., lat. femina, femme.
Ni hom ni femna, homes ni femnas. Tit. de 1059.
Si homme ni femme, hommes ni femmes.
Dis mal de las femnas e d'amor. V. de Marcabrus.
Dit mal des femmes et d'amour.
De home sout e de femenas veuvas.
(chap. De home solt (solté) y de femelles viudes.)
V. et Vert., fol. 18.
D'homme libre et de femmes veuves.
Non deu forsar vezoa o alcuna femena de penre marit.
Statuts de Montpellier de 1204.
Ne doit forcer veuve ou aucune femme de prendre mari.
ANC. ESP.
A esta buena femna quitala d' est dolor.
(MOD. A esta buena mujer quítala, líbrala de este dolor.)
V. de S. Domingo de Silos, cop. 301.
Una femna flaquiella è prennada.
(MOD. Una mujer débil, debililla, flaquilla, y preñada.)
Milagros de Nuestra Señora, cop. 437.
ANC. CAT. Femna, fembra. ESP. MOD. Hembra.
PORT. Femea (chap. Femella, femelles). IT. Femina, femmina. (ESP. Fémina.)
3. Femenege, s. m., chaleur, appétit de la femelle pour le mâle.
Li feme son desiron,
E 'l femeneges si 'lls destrenh.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les femelles sont désireuses, et la chaleur ainsi les presse.
4. Femel, adj., féminin.
Fig. Lo vers dey far en tal rima,
Mascl' e femel, que ben rim.
Gavaudan le Vieux: Lo vers dey.
Je dois faire le vers en telle rime, masculine et féminine, qui rime bien.
Son masculinas o femelas.
(chap. Són masculines o femenines. Se referix a les paraules, y a les rimes que se féen en estes paraules al antic chapurriau.)
Es dit duodeni, quar en quascu home es de quantitat de XII ditz.
Eluc. de las propr., fol. 56.
(chap. Se diu duodeno, perque a cada home es de cantidat de dotse dits; medix dotse dits.)
Il est appelé duodénum, car en chaque homme il est dit de la quantité de douze.
PORT. IT. (ESP. chap.) Duodeno.
7. Dozen, Dotzen, adj. num., lat. duocecimus, douzième.
El dozes, us petitz Lombartz.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Le douzième, un petit Lombard.
Deu mais comprar la causa, la dotzena part de tant cum ela val, per cosentiment del ordenador de la gleisa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 1.
Doit en plus acheter la chose, la douzième partie de tant comme elle vaut, par consentement de l'économe de l'église.
Ell dec esser lo dotzes. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Il dut être le douzième.
CAT. Dotsé. ESP. Doceno (duodécimo). PORT. Duodecimo. IT. Dodicesimo.
8. Dotzena, s. f., douzaine.
Una dotzena de moltos.
(chap. Una dotsena de borregos; poden sé cordés grans. En catalá se diu moltó, moltons.)
Charte de Besse en Auvergne, de 1270.
Une douzaine de moutons.
CAT. Dotsena (dotzena). ESP. Docena. PORT. Duzia. IT. Dozzina.
9. Dozens, adj. num., lat. ducentos, deux cents.
Per cent vers ni per dozenz cansos.
(chap. Per sen versos ni per dossentes cansons.)
G. Magret: No m valon re.
Pour cent vers et pour deux cents chansons.
Li prestet dozens marabotis.
(chap. Li va prestá, dixá, dossens maravedís.)
V. de Bertrand de Born.
Lui prêta deux cents marabotins.
Ben dozentas jornadas s'es luynatz de sa terra. V. de S. Honorat.
S'est éloigné de sa terre bien de deux cents journées.
CAT. Dòscènts (sic). ESP. Doscientos, ducientos. PORT. Dozentos. IT. Dugento. (chap. Dossens, dossentes; se escriu igual que lo plural de dossén, que enseñe, cas. docente.)
L'enseignement et le mérite et la valeur... m'ont tellement instruit mon coeur de belle société.
Part. pas. Vulhatz, per so que siatz dutz,
Saber et sen soven vezer.
P. Vidal: Abril issic.
Pour cela que vous soyez instruit, veuillez voir souvent sens et savoir.
Si m trobes fol ni mal duich.
Guillaume de la Tour: Una, doas.
Si me trouvât fou et mal instruit.
ANC. FR. Bien sout esprevier duire è ostour è falcon.
Roman de Rou, v. 3825.
Le second point auquel il se fault diligemment duire et exercer, c'est aux réponses particulières. Amyot. Trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 91. Les Athéniens pour lors n'estoient point encore duits à la marine.
Amyot. Trad. de Plutarque, V. de Thésée.
Plus prompt à faire mal et plus duit au malheur.
Remi Belleau, t. I, fol. 87.
(chap. du: duc, dus, du, duém, duéu, duen; dut, duts, duta, dutes; duría, duríes, duríe, duríem, duríeu, duríen, etc.)
2. Duc, s. m., lat. ducem, duc, guide.
Si 'l reis engles e 'l duz normanz.
B. de Ventadour: Lanquan vei.
(chap. Si lo rey inglés y lo duc normando.)
Si le roi anglais et le duc normand.
Pero 'l senhers coms, ducs, marques
N'a ben sa pegnora tracha.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Pour cela le seigneur comte, duc, marquis en a bien tiré son gage.
CAT. ANC. ESP. Duc. PORT. Duque. IT. Duce, duca (N. E. Benito Mussolini, es grassiós que lo seu apellit sigue casi mussol, que es de la familia del duc, lo búho real, tamé duque en castellá. Al llibre “lo camí” podéu lligí un capítul sobre lo duc, y a los sans inossens, tamé lo trobaréu.)
3. Duquessa, Duguessa, s. f., lat. ducissa, duchesse.
Car mentau duguessa ni regina.
Aimeri de Bellinoi: Tant es d'amor.
Car je me rappelle duchesse et reine.
Fig. Duquessa de valen pretz entier.
Gausseran de S. Leidier: Puois fin' amors.
Duchesse de vaillant mérite entier.
CAT. Duquessa. ESP. Duquesa. PORT. Duqueza. IT. Duchessa. (chap. Duquesa o duquessa, duqueses o duquesses.)
4. Ducat, Dugat, s. m., lat. ducatus, duché.
Del ducat de Normandia... e del comtat de Peitieus.
(chap. Del ducat de Normandía... y del comtat o condat de Peitieus – Poitou.)
V. de Bertrand de Born.
Du duché de Normandie... et du comté de Poitou.
A conquerir emperi e regnat,
Estranhas terras et illas e dugat.
Rambaud de Vaqueiras: Valens marques.
(chap. A conquistá imperi y reinat, extrañes terres e isles y ducat.)
A conquérir empire et royaume, (err sétrangères, sic) terres étrangères et îles et duché.
CAT. Ducat. ESP. PORT. Ducado. IT. Ducato. (chap. Ducat, ducats; Ducados es una marca de sigarros.)
ESP. Ductor. IT. Duttore. (chap. conductó, conductós, conductora, conductores; se sol empleá pera los vehiculs, pun quinse mes aball.
Se pot fe aná en lo sentit de tutó, rectó o retó; tutor, rector, ductor.)
7. Ductibilitat, s. f., lat. ductibilitatem, ductilité.
No es degu metalh de maior ductibilitat.
Eluc. de las propr., fol. 183.
Il n'est aucun métal de plus grande ductilité.
CAT. Ductilitat. ESP. Ductilidad. PORT. Ductilidade. IT. Ductilità. (chap. ductilidat. Es una propiedat que presenten alguns materials, com les aleassions metáliques, que poden deformás plásticamen sense chafás, permitín obtindre arams o fils.)
8. Ductil, adj., lat. ductilis, ductile.
Coyre coronari ductil en subtils laminas.
(chap. Cobre coronari dúctil en sutils, fines, lámines.)
Eluc. de las propr., fol. 187.
Cuivre coronnaire ductile en lames fines.
CAT. ESP. (chap. dúctil) Ductil. PORT. Ductivel. IT. Duttile.
Si le Dauphin vient ici jamais, et ses barons l'amènent.
Mas l'aigua que suau s' adui
Es peiers de cella que brui.
B. de Ventadour: Lo rossignols.
Mais l'eau qui s'écoule doucement est pire que celle qui bruit.
Fig. A ver salvamen
Aduretz tota Fransa.
Germonde de Montpellier: Greu m'es.
Vous conduirez toute la France à vrai salut.
Lo gens temps de pascor,
Ab la fresca verdor,
Nos adui fuelh e flor.
B. de Ventadour: Lo gens.
(chap. Lo gentil tems de primavera, en la fresca verdó, mos porte fulla y flo. Ojalá puguerem recuperá una paraula com pascó, tenín ya Pascua.)
L'agréable temps de printemps, avec la fraîche verdure, nous apporte feuille et fleur.
Mais lai on valor ven e tria,
Ven paratge; et de lai fui
On avol cors soven s'adui.
R. Vidal de Bezaudun: En aquelh temps.
Mais là où mérite vient et choisit, arrive noblesse; et elle fuit de là où lâche coeur souvent parvient.
Loc. prov. Vos sabetz, dona gentil, clara,
Qu'us plazers autre n'adutz.
(chap. Vos sabéu, dona gentil, clara, que un plaé ne du (porte) un atre.)
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Vous savez, dame gentille, gaie, qu'un plaisir en amène un autre.
ANC. FR.
Li graindre anemi Diex si sunt li renoié,
Quant il sunt à mal faire aduit et avoié.
J. de Meung: Testament, v. 642.
ANC. ESP. Aducir. IT. Addurre.
10. Aduzemen, s. m., conduite.
Per razon de l'aduzemen de las ayguas.
(chap. Per raó de la conducsió de les aigües.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 79.
Pour raison de la conduite des eaux.
11. Conduire, Condurre, v., lat. conducere, conduire, mener, guider.
Tan feron qu'ill lo conduisseron a Tripol en un alberc.
V. de Geoffroi Rudel.
Ils firent tant qu'ils le conduisirent à Tripoli dans une habitation.
Fig. Mas Dieu prec per sas grans mercis...
Que m condugua en paradis.
Pierre d'Auvergne: Cuy bon vers.
Mais je prie Dieu par ses grandes mercis... qu'il me conduise en paradis.
Car qui joi ni solaz fui
A piech de mort se condui.
Lanfranc Cigala: Ges non sui.
Car qui fuit joie et soulas se conduit à pire que mort.
CAT. Conduir. ESP. Conducir. PORT. Conduzir. IT. Condurre. (chap. conduí: conduíxco, conduíxes, conduíx, conduím, conduíu, conduíxen; conduít, conduíts, conduída, conduídes. Val pera vehiculs y en lo sentit de durá un minjá o algo bastán tems. Este tinet de oli ha conduít mol, ne ham tingut prou per a tot l'añ.)
2. Conduch, s. m., conduite, direction.
Per conduch de nauclers. Trad. du Code de Justinien, fol. 88.
Par conduite de nochers.
ANC. FR. Que vos tel conduit me bailliez
Que je n'i soie domagiez.
Roman du Renart, t. II, p. 371.
CAT. ESP. Conducto. IT. Condotto. (chap. conducte, conductes.)
13. Salvconduch, s. m., sauf-conduit.
Aquest present salvconduch ay fach.
(chap. Este presén salvoconducte hay fet.)
Sauf-conduit donné par J. de Fara en 1385.
J'ai fait ce présent sauf-conduit.
CAT. ESP. PORT. Salvoconducto. IT. Salvocondotto.
14. Conductor, s. m., conducteur, guide.
De la qualla armada et host era conductor et guida lo comte Ramon.
(chap. De la cual armada y host ere conductó y guía lo conde Ramón.)
Chronique des Albigeois, col. 10.
De laquelle armée et troupe le comte Raimond était conducteur et guide.
Balart, Francisco. - Eura, Agustí. - Ferreras, Ignaci. - Puig y Blanch, Ignaci.
- *Ribera, Bernat. - Serra y Postius, Pere. FRANCISCO BALART. Jesu-Christ la Passió vostra tots la devem contemplar; al manco la de Sant Pere (al menos la de San Pedro)quant sentí lo Gall cantar. Christians lo que 'us diré: creuréu de la Passió dels Apóstols y deixebles, de Jesu-Christ Nostre Senyor: y de tota la conversa que entre ells va passar; al manco la de Sant Pere quan sentí lo Gall cantar. Un Dijous Sant de cap vesprecom estava ordenat, digué Jesus als Deixebles que vajan á la Ciutat: allí trobaréu un home ab un canter d' ayga en má, (agua; aigua, aygua)seguíulo fins á la porta de ahont veuréu que entrará. Los Deixebles humilment fan lo que el Mestre 'ls ha dit, vanse á Jerusalem perque Dèu n'era servit. Allí entrant á la Vila, davant d' ells se demostrá un home ab gran alegría, ab un canter d' ayga en má. Diréu al amo de casa, que jo vos hi he enviat, que vull celebrar la Pasqua, puig lo temps es arribat. Demanaréu una Taula, comensáula de parar, esta nit los meus Deixebles ab vosaltres vull sopar. Quan Jesus fou en la Taula en casa Simeon Leprós, humilment li presentaren aquell menjar tant preciós. Digué Jesus estas paraulas, comensantse á contristar: ab gran desitg esperava de menjar aqueix sopar. Quan Jesus fou en la Taula, segons escriu Sant Matheu, esta nit los meus Deixebles hu de vosaltres me trahiréu. Ja fugirán las Ovellasquan lo Pastor pres será, los Soldats tots á la una deixarán llur Capitá. Lo qui á mí me trahirá posará la má al meu plat, y ell se'n portará 'l bocí que per mí está reservat. Y vindrá lo Fill del home, puix així promés está, crucificat será lo Home, Dèu clarificat está. Miráu quanta amistat porta Jesu-Christ á n' al traydor, posant junts la má al plat, qu' es voluntat del Senyor. Per veure si 's penediria no 'l volgué escandalisar, perque portava la bossa del vendre y del comprar. Diu Sant Pere gloriós: Senyor, may vos deixaré, avans moriré per Vos, Senyor, que no fugiré. Y si algú se escandalitsa escandalitsat será, que jo 'l ne perseguiré ab lo coltell en la má. Mira lo que jo 't dich, Pere, mira en esta santa nit, antes que lo Gall no cante jurarás que no m' has vist: y totas las teuas obras (“i totes les teves obres” en catalán inventado)ab mi vindrás á ignorar, fins dir no coneixes l' Home que es lligat en lo Pilar. Encara dich mes avant, mira, Pere, que farás, antes que lo Gall ne cante tres voltas me negarás. Llavors lo beneyt Sant Pere comensá de contristar, volgué entendrer lo Misteri que en la Taula se va obrar. Acabadas estas paraulas (Acabades aquestes paraules)acabaren de sopar; Jesus pren la tovallola, la bacina en l'altre má. (palangana, bacín)Per mostrarnos la Doctrina los peus los volgué rentar, á fins y los peus de Judas Jesu-Christ se va inclinar. Diu Sant Pere gloriós: Senyor, vos no 'm rentaréu; tú no rebrás lo meu Cos si jo no 't rento los peus. No, Senyor, los peus á solas, que las mans me vull rentar; lo que ja está net, Pere, no fretura de rentar. Deixebles, tots sou mòlt nets de culpas y de pecats, si no es aquell mal enterch Deixeble tant desditxat. Mira lo que jo 't dich, Pere, tot passa en veritat, valdria mes que en la terra un home tal no fos nat. Jesus may fa ninguna obra sinó ab gran cumpliment, va posar la tovallola. y ordená 'l Sant SAGRAMENT: Qui menjará de la Carn mia, y de la mia sanch beurá, si es mort cobrará vida, si es viu bè morirá. Judas també combregá, possehit ja del Dimoni, Jesu-Christ li va parlar: vesten acabar ta obra. Ningú d'ells may entengueren lo que Jesus va parlar, pensant podé li dolia quan Judas se va penjar. Quan Judas se 'n fou anat Jesu-Christ feu un Sermó, haja pau entre vosaltres y no hi haje mes rencor: lo que lo mes petit vulla lo mes gran també ho voldrá, que jo pregaré al meu Pare vos tinga tots de sa má. Un poch estaré ab vosaltres, mes tantost me 'n aniré, teniu ferme esperansa que al ters dia tornaré: de Adam la gran cayguda Jo la tinch de reparar, y las Ovellas cautivasaniré Jo á rescatar. Allí ahont Jo aniré valtres no podeu venir, (vosaltres: valtres; vatres, vatros; vosotros)que per conservar la Fé haveu de restar assí. (aquí; açi, açí, astí en La Litera; ici francés)Quan se vindrá la jornada Jo vos vindré á cercar, y vos donaré una vida, la qual sempre durará. Quan aniréu per lo Mon predicant la Santa Fé, Deixebles, ab lo meu nom destruiréu a Llucifer: y en mostrarli la Creu mia ahont me posarán demá, ahont se vulla que sia, ab lo meu nom fugirá. Contempláulo dins del hort com estava agenollat, aguardant la trista mort ab tanta humilitat. Los Sants Pares y Profetas may cessavan de clamar: Jesus, puig lo temps se acosta, (pues, ya que; puix)veníunos á llibertar. La segona oració que va fer lo Fill de Déu, lo Calzer de passió (cáliz)li aportá San Miquel. Acceptáulo, Jesus Dèu, que aquesta ha de passar la Vostra Santa Persona, si lo mòn voléu salvar. Quan Jesus hagué acceptat lo Calzer de passió, se girá á sos Deixebles, que dormian de tristor: esta nit los meus Deixebles, tots me voliau ajudar, ara solament una hora ab mí no podeu vetllar. Despertáu los meus Deixebles y direm Oracions, que Dèu nos do paciencia en nostras tribulacions. Lo enemich del Fill del Home esta nit no dormirá, per guiar que 'l Fill del Home lo pugan crucificar. Lo enemich may ha sabut, ni entés perfectament, que Jo sia la virtut del Pare Omnipotent; ni entendre lo Misteri de la Santa Trinitat á fins que lo meu Deixeble falsament me haurá besat. Ja se acostan las tenebras, pero anemsen aviat, que ja sento las cadenas ab que tinch de ser lligat: qui tindrá coltell ó gladi bè lo podrá guardar, perque tots son gent de armas los que 'm venen á cercar. Llavors Judas arribá ab los Jueus ab grans crits, Jesu-Christ los va parlar: ¿qué cercáu los meus amichs? Ells llavors cauhen en terra en sentir Jesus parlar, fins que plagué á Jesus ningú d' ells se va aixecar. Diumenge era ab vosaltres que 'm feyau mòlt gran honor, ara veniu tots ab armas, com si fos un malfactor. Ell los diu veniume á pendre que 'us ne dono llibertat, cumplit se han las Profecíasdel que está profetisat. Llavor Judas lo besa á la galta preciosa; prestament se va acostar aquella gent rabiosa: Llavors lo beneyt Sant Pere volguels fer tornar atrás, y va tallar la orella á Malcos, criat de Caifás. Torna lo teu coltell, Pere, á son lloch acostumat; qui de coltell feriria, de coltell será nefrat. En tocant Jesus la orella prestament la va curar, quan veren semblant Misteri mes se varen indignar. En casa de Anás portaren á Jesus pres y lligat, perque la anyada passada tenia 'l Pontificat. Dintre de una gran sala aquella nit va passar Christo ab las mans lligadasarrimat en un Pilar. Diu Sant Pere á Sant Joan seguim tots á Jesu-Christ, ara no 'ns coneixerán, perque es obscura la nit. A dins de aquella sala los dos se varen entrar, perque Sant Joan de casa era mòlt familiar. Quan Sant Pere va sentir maltractavan al Senyor, la sirventa li va dir: ¿tú ets de aquell Malfactor? No 'l conech, digué Sant Pere, innocent me fas tornar: dicte que n' ets Galileo, jo 't conech ab lo parlar. La sirventa may callava perque es cap de pecat: dicte que tú ets Deixeble de aquell endemoniat! No 'l conech, digué Sant Pere, ignocent me fas tornar; dicte que ets Galileo, se 't coneix ab lo parlar. Respon un criat de casa servidor del Sacerdot: aquest perseguia á Malcos quant eram dintre del Hort. No l' conech, digué Sant Pere, ab jurament ho afirmá; tant prest com la Fe li falta lo Gall se posa á cantar. Jesus mira á Sant Pere quan lo Gall hagué cantat, prestament hisqué de casa á plorar lo seu pecat. Diu la Santa Escriptura, que es cosa de contemplar, que 'ls ulls de la sua cara pareixian una mar. Humilment ne respongué Jesu-Christ al Pontífice: digas, ¿per qué me interrogas de mos costums y Doctrina? A los de la Sinagoga davant tots he predicat, interroga tot lo Poble que dirá la veritat. Llavors Malcos lo ingrat, oblidat del benefici, un bofet li va pegar: (bofetada)¿axí parlas al Pontífice? Portantne la ma armada fortament li va pegar: en aquella cara sagrada, quels ángels miran de grat. Respongué mòlt humilment Jesu-Christ a ne 'l criat: si mal parlo al Pontífice, digas ¿ab qué he errat? Y si bè, ¿per qué me pegas sens trobar en mí error? Contemplém com maltractavan a Jesus nostre Senyor. Lo divendres quant fou dia portárenlo á Pons Pilat; perque era Presidentdel Emperador enviat. Llavors en aquella hora que 'l hagué interrogat Jo enviá al Rey Herodes, que 's trobava en la Ciutat. Quan Herodes lo vegé, (lo vio)digué als cavallers seus: per cert ne trobo gran pler de veure al Rey de Jueus. Miréu de qué me ha servit lo senyor de Pons Pilat; eram mòlt grans enemichs, y ara cobram amistat. Herodes lo interrogá, mes Jesus no respongué, y veyent no li parlava mòlt admirat ne estigué. Dient que pot ser la causa que Jesus no li ha parlat era perque el Rey Herodes estava excomunicat. Herodes per menysprearlo ja de blanch lo feu vestir, á casa Pilat tornáulo, puig á mí res no m' vol dir. Jo no sé la causa sua, ell ab mí no ha parlat, digáuli las mans li beso per la nova amistat. Los Jueus altre vegada prengueren al Fill de Dèu, davant Pilat tots cridavan muyra, muyra, vaje en Creu. Crucificáulo vosaltres, los respongué Pons Pilat, perque may entre Escripturas jo tal Lley no he trobat. Pons Pilat li preguntava: digas ¿ets rey dels Jueus? Jesu-Christ li va parlar: puig que 'u dius, ¿per qué no 'u creus? Assó no es lo meu regne, ni may lo he aministrat; dicte que ets Rey de Judea, diu Pilat ab veritat. Diu Pilat no trobo causa, que sia causa de mort, si ell vos ha fet agravi, jo 'l faré assotar mòlt fort. Pensant que així estaria tot lo Poble acontentat; pero ab grans crits cridavan que sia crucificat. Ab gran furia assotaren los Jueus al Fill de Dèu, cinch mil assots li donaren ab diferents instruments. Tot lo cos li maltractaren per pagar nostre pecat, plorém com plorá Sao Pere quan veu lo Gall ha cantat. Puig que Rey es aquest Home. així ho diuhen los Rabins, fassamli una Corona de puntas de jonchs marins. (de puntas de juncos marinos)Y dos de la Sinagoga se 'n anaren al mercat á comprar una Corona per posarli en son cap. Quan tingueren la Corona al sant cap li han ficada, per afligir sa Persona ab bastons li han apretada. La cara li han tapada, saludantlo ab deshonor, de setanta y dos espinas coronaren al Senyor. Mòlt volia Pons Pilat que Jesus ne prengués mort; així 'l trau á la finestra per rebre algun conort. Dient: veus aquí lo Home que m'haveu encomanat, y miráu entre vosaltres si será prou castigat. Quan Pilat sentí la gent que cridavan tol-le, tol-le: per cert que sou mólt dolents de fer morir aquest Home. Puig que vostra lley ordena que un home se llibertás, llibertém pues á Jesus, y sentenciám á Barrabás. Deixa estar á Barrabás, tot lo poble responguè, crucificáu á Jesus, que aixís al poble convé. Y muyra donchs aquest Home per guardar algun excés; diu Pilat no li veig causa, ni abasta tot son procés. Dos testimonis cercaren falsos per testificar, perque Pilat á las horaslo hagués de condemnar. pero entengué la mentida, aygua vol pera las mans, dient, jo no tinch la culpa, cayga sobre vostres sanchs. Ab gran furia cridaren tots los Jueus ab un crit: vinga ja sobre nosaltres la sanch de aquest inich. Y no sols sobre nosaltres, nostres fills volém posar, condempna prest aquest Home, que 'l volem crucificar. Lo endemá era festa; mòlt tardava als Jueus que la sentencia fos dada per carregarli la Creu. Essent ella tant pesada, temeren no 'ls desfallís, que no li caygués en terra, per lo camí no morís. Quan los Jueus varen veure que rossegava la Creu, férenli posar darrera á ne 'l Simon Cirineu: no per pietat alguna, que bè 'l ne varen pagar, sino perque temian que no hi pogués arribar. En lo carrer de Amargura vostre Mare os encontrá, plena de molt gran tristura prestament vos abrassá. Ningú d 'ells la va tocar que 's voluntat del Senyor; caminant al mont Calvari sentíreu mòlt grant dolor. Quan allí fou arribat, aquella gent inhumana, mòlt prest vos han despullat de vostra roba sagrada. La sanch de nou vos brollava, que eixia per tot lo Cos, y los sayons prest jugaren sobre del vestit la sort. Després de haverhos clavat en la preciosa Creu, los Jueus tots á la una vos feyan burla y menyspréu. pero Vos al vostre Pare los havéu encomenat, que 'ls tinga misericordia, y los perdone llur pecat. Sobre la Creu vos posaren, així hu diguè Pons Pilat, la causa de vostre agravi, ab aquell Títol honrat. De tres llenguas lo ha dictat, que així tots ho entendrém, dient lo que el Títol deya: Jesus Nazareth, Rey de Jueus. (INRI)No poguè estar ocultat en vos lo diví amor, perdonant en aquell lladre que 'us confessá per Senyor. Perdonant lo que devia y tot altre pecat: perque en vostra má dreta, en Creu estava posat. A vostre mare diguereu: Dona, aquí está vostre fill, á sant Joant la donareu com á clar y net Espill. Sant Joan la pren per Mare, puig que Jesus ho ha manat, que may tals cambis se veren ab temps tan abreviat. Quan Jesus se véu clavat y obert tot lo sèu cos, cridant está á son Pare li done algun socós. Ja que ell mort per amor de beure ha demanat, portárenli fel y vinagre; no 'l vol quant lo ha gustat. Consumatum est exclama Jesu-Crist nostre Senyor, quan la mort se acosta tractanlo ab gran rigor. Cumplit ha las Profecías que de ell estava parlat, sens faltar una paraula del que Dèu ha ordenat. Bè savem perfectament, que als inferns devallá, y deslliurá als Sants Pares. y de allí se 'ls ne portá donantlos la sua vista de gloria ab cumpliment, aná á veurer á sa mare ab tant rich acompanyament. Perdona nostre pecat, Jesu-Crist nostre Senyor, si en res habem errat en la mort y Passiò. Y la humil Verge María que nos vulla ajudar y en Sant Jaume de Galiciaper tots ne vulla pregar. TORNADA. Jesu-Crist la Passió vostra tots la devém contemplar, al manco la de Sant Pere quant sentí lo Gall cantar. AGUSTÍ EURA. Lo morir es tan injust y tan superfluo l'espant, que segons l' Esperit Sant morir es cosa de gust. Quant mor y acaba lo just, dolcíssimament s'adorm; lo lance fatal y enorm de Lázaro 'n dará fé; puix Cristo en sa mort diguè nostre amich Lázaro dorm.
…...Si fos ta desgracia igual á la de un brut y una flor que quan moren tambe mor l' ánima material, podria saberte mal la mort fatal alashoras: pero tu, oh home, no ignoras que l' ánima no fineix; antes quan del cor parteix logra notables milloras. Alsa la imaginació y mira que no es aquí sinó en lo Empíreo, lo fí de la hermosa creació. La nostra conversació al cel está dirigida. Esta ditxosa partida no 't deu costar ni un sospir; puix millor que no morir ve á ser, conmutar de vida. ¿Quí pot estar trist lo dia que ix llibre de una presó? Quí, al pendrer possessió de la herencia que apetía? Quí ha tingut melancolía lo dia de sa victoria? Quí, al fecundar la memoria de la Benaventuransa? Y quí, lo dia que alcansa una corona de gloria? IGNACI FERRERAS. (Soliloqui de Caifás á la mort de Jesuchrist.) ¿Qué pretens agitada fantasía que vaga, perturbada y pesarosa formidables ideas me presentas, y l'ánimoy sentits tot m'alborotas? La nit que ab sa quietut al descans brinda funestas inquietuts me causa y dona, perturmantme 'l descans ab mil fantasmasy horribles visions de negras sombras. Lo llit, que per alivio de fatigasab lo tou matalás de finas plomasla dolça son deuria conciliarme es pera mí catasta fatigosa.
….Acusa la inocencia ma malicia, sa mansuetut á mon furor s' oposa, sa doctrina confon mas ignoranciasy sa sencillés m'autoritat mofa. Los escarnis á ells fets en mí recauhen, lo cervell me traspassa sa corona, la creu pesada atrunca mes espatlles, los assots rigurosos me deshonran, los claus de peus y mans contra mí 's giran, clavantme 'l cor en creu la mes penosa; y 'l bot del ferro de la dura llansa iras, horrors y confusions aborta. La sanch per tantas llagas derramada del llibre de la vida apar que 'm borra y al estrepit fatal d' terramoto (terratrèmol; terremoto)la terra bocarons profundos obra. No trobo puesto en que los peus afirme engullintme sas grutas horrorosas. IGNACI PUIG Y BLANCH. (Tros del Temple de la Gloria.) Rodejat de la sombra formidable que difundeix la mort assoladora, desterrat á una terra inhabitableque als tristos moradors cruel decora; ¿com cantaré la llum inagotable del sol etern que brilla sens aurora que no ha vist del ocás la tomba obscura y derrama á torrents la ditxa pura?Sentat ab los germans del cautiverien la endolada y fúnebre ribera dels negres rius del Babiloni Imperi sufrint del enemichs la sanya fera y 'ls dardos de la burla y vituperi en una terra estranya y forastera, ¿Com cantaré tan trájicas escenes entre grillons, manilles y cadenes?O Vos! que resplandiu en las alturasde la Santa Sió, Dèu de grandesa, abisme inagotable de dolçuras donau vigor y aliento á ma flaquesa: en una mar sumergit de amarguras parlar de vostra gloria es árdua empresa; mes jo entraré en la senda peregrina si vostra llum preciosa m'encamina. Renovava una tarde la memoria dels héroes esforsats que reportaren de si mateixos la inmortal victoria, y ab ilustres hassanyas decoraren los fastos indelebles de la historia, y de llaurers eterns se coronaren; (llorers, llorer; laureles, laurel)quant me rendeix un sol molt apacible y pujo á la morada inaccessible. Per las regions etéreas navegava sens rumbo, sense carta y sense guia: un aura dolça y fresca respirava y mon cor dilatava la alegría: una calma benéfica reynava y la pálida lluna resplandia: y centellant las vívidas estrellasmars inmensos formavan de llums bellas. Superava á las onas lluminosas sens fatiga en ma rápida carrera y ab forças inauditas y assombrosas corria los espays de l' alta esfera; vencent en las regions esplendorosas lo curs velós del águila llaugera la nau que surca 'l mar arrebatada y del aire la saeta disparada. Des d'aquellas diáfanas alturas un átomo la terra parexia, buscava las palmeras y planuras, los valls, lo mar inmens, la selva umbría, tantas y tan preciosas hermosuras, (tantes i tant precioses her.)y res la vista atenta descobria; mes fixantla del cel en la bellesa del Etern m' anunciaban la grandesa. SERRA Y POSTIUS. Si vas á Montsserrat ves per Sant. Lluch.que no 't picará l' sol per mes que t' toch, no vajes ab calés, gasta mes poch, ves com Madó Guillaume sobre un ruch; Veurás allí unas perlas com un truch, las esmeraldas com un plat de foch, los diamants mes grossos que un gran roch,entre las llantias mira la del duch; Si pujas á la hermita del bon grech, com molt no fassa lo xerrich xerrach, veurás pinsá que pren pinyó ab lo bech, de la má del que va vestit de un sach; altras cosas veurás que jo no aplech; perque no caben en aquest buyrach.
TAULA. Planas (se omitix)Prólech
SEGLE XIIAnfós IIGuillen de BergadanGuerau de CabreraHuch de MataplanaRamon Vidal de BezaudunSEGLE XIII.Arnau lo CataláGuillem de CerveraBernat d'EsclotAmanéu des EscasRamon LullGuillem de MurOliver lo TemplariPere II. - Guerau BorneilPere IIIPere Salvatge.Serverí de GironaSEGLE XIVPau de BellviureFraderich de SiciliaLlorens MallolArnau MarchJaume MarchPere MarchBernat MiquelMuntanerDaude de Prades Pere lo CeremoniósPons Huch IIIPere de QueraltAnselm Turmeda SEGLE XVPere d'AbellaMossen AvinyóNa Tecla de BorjaMossen Crespí de ValldauraRoderich Diez 102 Arnau d'ErilEstanyaFrancesch FerrerFenollar. - ScriváFenollar, Vidal, Verdanxa, Vilaspinosa y Miquel StelaAndreu FebrerJoan Fogasot Ferrando.FigueresPere GalvanyJaume GazullGuillem GibertMartí GrallaMartí GarcíaFranci GuerauJordi de Sant JordiRomeu LullAusias MarchPere MasdovellesBerenguer MasdovellesJoan Masdovelles.Huch de MoncadaJoan MorenoMossen NavarroFrancisco OliverPerot JoanPestranaMossen Pere PuigJaume RoigLluis RequesensVescompte de Rocabertí Mossen Joan Roig de CorellaJoan RocafortRamisLleonart de SorsJaume SafontComenador StelaMossen SunyerMossen Bernat SerraSerradell de VichRamon Gavall (Çavall) Miquel StelaPere TorroellaTrafort (Traffort)Lluis de VilarasaAnton ValmanyaMossen VerdúFrancesch de la ViaSEGLE XVI.Onofre AlmudevarJoan Boschá (Boscá) (Juan Boscán)Fructuòs Bisbe y VilaFrancisco Calsa (Calça)Joan Fernandez d'HerediaGabriel LeonartGuerau de MontmajorPere GibergaRamon HavemAusias March Andreu Martí PinedaJoan PujolJeroni PujadesMiquel PujadesAntoni RiusJaume Siurana - los tres juntos -Lluis Joan ValentíAndreu Martí Pineda Geroni SantperePere SerafíSEGLE XVIIMagí CasasPere Pau FeuriaGeroni Ferrer de GuisonaFrancisco FontanellaVicens GarcíaJoseph RomagueraSEGLE XVIII.Francisco Balart Agustí EuraIgnaci FerrerasIgnaci Puig y Blanch Serra y PostiusTAULA ALFABÉTICA. (Se omitix)