champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 6 de octubre de 2017
La vírgen de Monserrat ha trasladat la sede canónica al Rocío, Almonte, Huelva, me tenen mol negra
sábado, 1 de julio de 2017
lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya
Tan los nazis alemans com Mussolini eren sossialistes.
NAZI = NAtionalsoZIalismus.
Lo pena de Marcel, Marcel Pena, Markel Bringuè o Bringué, de La Llitera.
Los chapurriaus tenim lo dret de parlá, escriure, defensá lo chapurriau, no mol traurán ni 'sientifics' lingüistes, de la siensia de si la enserto la endivino, filólogos, ni dingú.
Cuan se mórigue este ca, no se acabará la rabia.)
Cachol ix al cuentet Lo burro mort. La seua dona, Josefina Nogués, es la protagonista.
https://www.diariodeteruel.es/bajoaragon/pepa-nogues-antropologa-y-etnologa-todo-lo-que-ayudo-a-mantener-la-lengua-durante-800-anos-ahora-ha-cambiado (mantener la lengua durante 800 años: 2024 - 800 = 1224. Me pregunto qué lengua se encuentra en estos documentos de Francia desde el 842. Qué lengua se encuentra en este documento del 2.2.1231? Esta catalanista es más burra de lo que parece. Ya os podéis imaginar en qué centro educativo trabaja impartiendo clases del dialecto occitano catalán. Pista: es un nido de ratas catalanistas en la capital de la comarca del Matarraña.)
5 DE MAYO.
Los
señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a
continuación, advirtiéndose, que de la primera y del pregón que en
ella se incluía, se envió también copia, con la dirección
respectiva, a un gran número de diputados locales.
Al
honorable senyer En Francesch Benda ciutada diputat local en la
ciutat de Gerona.
Honorable senyer. Dins aquesta vos tramatem
copia de una crida ab la qual son donades per enamigues de la
cosa publica les persones en ella nomenades. Dehim e manam vos
aquella vista la present façau
publicar en nom de nosaltres als diputats e conçell
com a representants aquest Principat per los los lochs acustumats de
aqueixa ciutat sens empero nominacio ne intervencio de algun oficial
sino en la manera que es escrita de mot a mot e com publicada sera
feu aquella registrar en poder del notari de aqueixa diputacio local.
Avisant nos ab vostra letra del dia que les dites costes haureu
exequutades. Aço
empero no diferiau o dilateu per alguna causa o raho
car deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat axi volem
se faça.
Dada en Barchinona a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos.
Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e
conçell representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Sigue
el pregón a que se refiere la carta anterior.
Ara oyats
tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles
magnifichs e honorables diputats del General e consell lur
representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la
comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e
encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada
fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch
Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere
Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de
Barchinona sien stats conselladors e adjutors notoriament hoc
e hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres
procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als
dits deputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres
actes fets e attemptats les quals e los quals son contra la
capitulacio dita. E per les dites causes deliberacio precedent ab
intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats
per enamichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los
dessus nomenats (la lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya) per ço ab veu
de aquesta publica crida vos notifique hom les dites coses perque a
tots sien manifestes e a fi que aximateix tot hom del dit
Principat los haja per enamichs e acuydats com dit es e
que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e
haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e
conçell en altra manera seria procehit contra los
contrafahents segons per la dita capitulacio et alias es permes.
Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit
ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab
los mijans deguts e pertinents a despeses del General
juxta la deliberacio dessus dita.
martes, 23 de mayo de 2017
barretina, barret, berret, béret, boina, birrete, gorra
En chapurriau: gorra torta pera caps verts.
barretina, barret, del inglés beret o fransés béret, gascón berret, boina, gorra. A Valderrobres tamé ña un Beret, pastó de ovelles, carnissé.
Pepe es lo seu pastó.
Birrete.
de gorra: gratis, beure o minjá sense pagá. Lo que u fa té una influensia clara catalana.
Uc de la Bacalaria ya ne portabe una de roija
BARRETINA f.
|| 1. Barret en forma de bossa llarguera. Vna barratina de criatura, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Barratines de seda, val la dotsena sis lliures; Barratines de llana enfortides, val la dotsena dos lliures sinch sous, Tar. preus 21. A ran del cércol vermell de la barretina, girada del revers, li blanquejaven els cabells, Víct. Cat., Ombr. 11.
|| 2. La funda que posen dins el capell, davall el suador (Palma).
|| 3. Flor de rosella (Empordà). «Un camp de barretines»: un camp de roselles florides (Llofriu).
|| 4. Tirar la barretina un pastor a una ovella: tirar-li una pedra (Ripoll). “Oh, respon el pastor, una ovella volia saltar a l'hort i li he tirat la barretina”. L'amo ja sap que el pastor vol dir que l'ha camatrencada amb un cop de roc, Catllar, 16 vii-1921.
|| 5. a) Passar una cosa per la barretina: passar pel cap, acudir una idea (Llofriu).—b) No cabre a la barretina: no esser una cosa comprensible, no semblar vera (Vallès, Penedès).
|| 6. Peça suplementària que el terrisser superposa a la peça que ha de treballar, quan aquesta és més alta del que permet la resistència del fang (La Bisbal).
|| 7. pl. Les flames que surten pels forats superiors del forn de terrisser (La Bisbal).
Cult. pop.—La barretina és la peça més típica de la indumentària popular masculina a Catalunya. Sol esser de llana, feta amb agulles llargues com les de fer calça. La llargària o fondària és variable: en general és de dos a quatre pams, i es pot dur amollada en tota sa llargària o bé doblegada sobre el cap. Duent-la doblegada, n'hi ha que la duen plana i altres que la duen de garbí, o sia tombada a un costat. La part extrema o més fonda es diu el niu. Els colors dominants són el vermell (barretina vermella) i el morat (barretina musca); també n'hi ha de negres per dol, que solen esser la mateixa barretina vermella amb enforro negre, que es giren en cas d'haver de dur dol (barretina de dos intents). A més de les barretines grosses ordinàries, hi ha aquestes varietats:a) Barretina d'escórrer fesols o barretina d'arròs i fideus: és petita, de forma cònica, amb una borla al cap (Empordà).—b) Barretina de xeixa: la de cotó, blanca o de color variat, que duen per dormir (Olot, Torelló, Vic, Pinós).—c) Barretina de mariner: és vermella i no molt llarga, i l'usen els mariners.—d) Barretina de capellà: barret de punt de seda negra que duen els capellans.—e) Barretina de notari: barret petit de color fosc i amb ratlletes al voltant del front (Llofriu).
Fon.: bərətínə (Ross., Conflent, Empordà, Olot, Vic, Lluçanès, Vallès, Barc., Tarr., Bal.); bərətínɛ (Puigcerdá); baretína (Vall d'Àneu); baretínɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell).
Intens.:—a) Augm.: barretinassa.—b) Dim.: barretineta, barretinot, barretinota, barretinola.
Etim.: derivat de barreta. Barrette fransés.
http://etimologias.dechile.net/?birrete
En sus diferentes variantes se extendía por un buen número de pueblos marineros cristianos del Mediterráneo como Cataluña, Valencia, Ibiza, Alta Provenza, Sicilia, Córcega, Cerdeña, parte de Nápoles y de los Balcanes y en algunas zonas de Portugal.
En Cataluña e Ibiza los hombres llevaron barretina hasta finales del siglo XIX, especialmente en las zonas rurales. Aunque la barretina ha caído en desuso en la vida cotidiana, sigue estando considerada como un símbolo catalanista y se utiliza en actos folclóricos de identidad cultural, como los bailes de sardanas o en las figuras de los belenes, como lo caganer. Como tocado indumentario aparece en la iconografía de personajes tan dispares como Jacinto Verdaguer o Salvador Dalí , Papá Pitufo.
A Catalunya la barretina es va començar a fer servir a la segona meitat del segle XVII i a partir de 1565. Els homes catalans en van dur fins al segle XX, especialment a les zones rurals. La barretina ha caigut totalment en desús en la vida quotidiana. Tot i això, és considerada un símbol de catalanitat, i s'utilitza habitualment en actes folklòrics, com les ballades de sardanes, o a les figures del pesebre, com el caganer.
Els personatges que més han popularitzat la barretina al segle XX són segurament Jacint Verdaguer, Salvador Dalí y Arturo Quintanilla y Fuentecilla. Les seves variacions també s'utilitzen a l'escenificació d'alguna òpera ambientada a Nàpols. La barretina és una lligadura pròpia dels homes catalans, mentre que les dones portaven rets o gandalles.
- Com la flor de la magrana,
- queia bé al bosc i al jardí;
- los més vells la duien plana,
- los més joves de garbí;
- des de Nàpols a Marsella
- no floria un port sense ella,
- era en terra flor vermella,
- en la mar coral del fi.
- Só barretinaire
- de Prats de Molló;
- me diuen cantaire,
- mes no canto gaire,
- mes no canto, no.
- Barretina d'arròs i fideus o d'escórrer fesols: petita, cònica i amb una borla al cap. Típica de l'Empordà.
- Barretina de capellà: de punt de seda i negra, la duien els capellans.
- Barretina de dormir: de roba blanca.
- Barretina de dos intents o dos cairells: barretina vermella amb el folre negre que es pot girar en cas d'haver d'anar de dol.
- Barretina de garbí o plana: la que es podia dur plegada.
- Barretina llarga: la que es deixa caure per l'esquena.
- Barretina de mariner: vermella, poc llarga i típica dels mariners.
- Barretina musca: la que té el color morat com a dominant.
- Barretina de niu: es porta aixafada a la punta.
- Barretina de notari: petit, de color fosc, i amb ratlletes al voltant del front.
- Barretina vermella: la que és roja unicolor.
Lluch, Ernest «La revolució industrial a la Garrotxa (1777-1822)». Annals de l'Institut d'Estudis Geronins, 25, 2, 1981, pàg. 198-199. «(...) gorres molt semblants a la barretina eren emprades a diverses parts de la Mediterrània. La dificultat en precisar què és una barretina, un barret o una gorra és considerable. La barretina fou començada a utilitzar en la segona meitat del segle XVII (J. Danès) i a partir de 1565 (Joan Coromines). Existeix d'una manera molt semblant a Portugal, a Occitània i entre la marineria napolitana. (...) No coneixem una tipologia rigorosa de barretines, (...)»