Mostrando las entradas para la consulta port ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta port ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 6 de febrero de 2024

Lexique roman; Disciple - Dol

 

Disciple, Discipol, s. m., lat. discipulus, disciple.

Non es disciples sobre so maistre. Trad. de Bède, fol. 80.

Le disciple n'est pas au-dessus de son maître. 

... Pueys ressors confortiest per amor 

Tos dissipols, Senher, dona ns sabensa.

G. Riquier: Cristian son. 

... Puisque ressuscité tu reconfortas par amour tes disciples, Seigneur, donne-nous science. 

Fig. Lo derrers jorns es disciples del premeir. Trad. de Bède, fol. 5.

(chap. Lo radé día es dissípul del primé.)

Le dernier jour est disciple du premier.

ESP. (discípulo) PORT. Discipulo. IT. Discepolo. (chap. dissípul o discípul, dissipuls o discipuls; dissípula o discípula, dissípules o discípules.) 

2. Discipola, s. f., lat. discipula, disciple, écolière.

Una discipola fon en Jafa. Trad. des Actes des apôtres, ch. 9. 

Une disciple fut à Jaffa. 

ESP. (discípula) PORT. Discipula. IT. Discepola.

3. Disciplina, s. f., lat. disciplina, discipline, enseignement.

Qui la te en dissiplina.

(chap. Qui la té en dissiplina o disciplina.)

B. de Ventadour: E manht.

Qui la tient en discipline.

Car nulhs non a doctrina

Ses autrui disciplina.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Car nul n'a doctrine sans enseignement d'autrui.

- Discipline, instrument de pénitence.

Tal disciplina,

Com ell lur dara sus l'esquina.

V. de S. Honorat.

Telle discipline, comme il leur donnera sur l'échine

CAT. ESP. PORT. IT. Disciplina. (chap. dissiplina o disciplina, dissiplines o disciplines.)

4. Disciplinar, v., lat. disciplinare, discipliner, instruire, commander, punir par la discipline.

Per la carn disciplinar. Brev. d'amor, fol. 66.

Pour discipliner la chair.

Cui mauvestatz disciplina.

Marcabrus: Per l'aura. 

A qui méchanceté commande.

Part. pas. Te sos efans disciplinatz. Brev. d'amor, fol. 229.

(chap. Té sons fills dissiplinats o disciplinats; filles dissiplinades o disciplinades.)

Tient ses enfants disciplinés.

Hom sabis e disciplinaz no murmura. Trad. de Bède, fol. 48.

(chap. Home sabio, sabut com Pedro Saputo, y dissiplinat o disciplinat no murmure.)

Homme sage et discipliné ne murmure pas.

Negus no s'enardisca de contendre ab son abat, e qui o fara, sia disciplinatz.

Trad. de la règle de saint Benoît, fol. 6.

Que nul ne s'enhardisse à disputer avec son abbé, et qui le fera, qu'il soit puni par la discipline.

CAT. ESP. PORT. Disciplinar. IT. Disciplinare. (chap. dissipliná o discipliná: dissiplino, dissiplines, dissipline, dissiplinem o dissiplinam, dissiplinéu o dissiplináu, dissiplinen; disciplino, disciplines, discipline, disciplinem o disciplinam, disciplinéu o disciplináu, disciplinen.)

5. Disciplinable, adj., disciplinable, apte à apprendre.

Home qui ha aytal cervel es be disciplinable, et soptamen ve a granda sciencia. Eluc. de las propr., fol. 36.

Homme qui a tel cerveau est bien apte à apprendre, et vient soudainement à grande science. 

ESP. Disciplinable. PORT. Disciplinavel. IT. Disciplinabile. (chap. dissiplinable o disciplinable, apte per a adependre, dissiplinables o disciplinables, val tan per a mascle com per a femella.)

6. Endisciplinar, v., punir par la discipline.

Part. pas.

Si non s'en esmenda, sia endisciplinatz.

(chap. Si no s'en corregix, que sigue dissiplinat o disciplinat.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 17.

S'il ne s'en corrige, qu'il soit puni par la discipline.

Discretio, Discrecio, s. f., lat. discretio, discrétion, équité, discernement, droiture. 

En aysso deu hom aver discretio e razo. V. et Vert., fol. 60.

En cela on doit avoir discrétion et raison.

Naturals discrecios 

De causir entre be e mal.

Brev. d'amor, fol. 54.

Naturel discernement de choisir entre bien et mal. 

Fig. Discrecios es maire de totas vertutz.

(chap. La discressió es la mare de totes les virtuts.)

Regla de S. Benezeg, fol. 75. 

Discrétion est mère de toutes vertus. 

CAT. Discreció. ESP. Discreción. PORT. Discrição. IT. Discrezione.

2. Discret, adj., lat. discretus, discret. 

En tas responsios 

E savis e discretz.

V. de S. Honorat. 

Et sage et discret en les réponses. 

Triar deu cascus persona

Ad amar discreta e bona.

Brev. d'amor, fol. 3. 

Chacun doit trier personne discrète et bonne pour aimer.

- Titre de respect.

Venerables et discrets senhors.

Tit. de 1490. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Vénérables et discrets seigneurs.

CAT. Discret. ESP. PORT. IT. Discreto. (chap. discret, discrets, discreta, discretes com les de Queretes.)

3. Discretiu, adj., lat. discretivus, distinguant, séparatif.

Virtut gustativa que es discretiva et aprehensiva de sabors... Sen comu qui es perceptiu, discretiu, judicatiu de cauzas visiblas. 

Eluc. de las propr., fol. 14 et 17.

Vertu dégustative qui est séparative et appréhensive de saveurs... 

Sens commun qui est perceptif, distinguant, jugeant les choses visibles.

4. Discretamen, adv., discrètement. 

Fassa discretamen e drechurieramen so que fara.

(chap. Que faigue discretamen y a dretes lo que fará.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 5. 

Fasse discrètement et honnêtement ce qu'il fera.

CAT. Discretament. ESP. PORT. IT. Discretamente.

5. Indiscretio, s. f., indiscrétion. 

Alcunas vetz ve de indiscretio o de folla devotio.

V. et Vert., fol. 13. 

Aucunes fois vient d'indiscrétion ou de folle dévotion.

CAT. Indiscreció. ESP. Indiscreción. PORT. Indiscrição. IT. Indiscrezione. (chap. indiscressió, indiscressions.)

6. Secret, s. m., lat. secretum, secret. 

Es mutz, 

E ja per el nostre secret

Non er saubutz.

(chap. Es mut, y ya per nell lo nostre secret no sirá sabut.)

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

Il est muet, et jamais notre secret ne sera su par lui.

Tu non deves descubrir ton secret a nulh home.

(chap. Tú no deus descubrí ton (lo teu) secret a cap home; nulh: nul: 0)

Liv. de Sydrac, fol. 79.

Tu ne dois découvrir ton secret à nul homme. 

Adjectiv. 

Aysso es us dels secretz concelhs de Dieu.

(chap. Aixó, aissó, açó, assó es un dels secrets consells de Deu.)

V. et Vert., fol. 53.

Ceci est un des secrets conseils de Dieu.

Adv. comp. Que hom l'amonesta una vetz o doas a secret.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 14.

(chap. Que hom lo amonesto una vegada o dos en secret.)

Qu'on l'admoneste une fois ou deux en secret.

Se rescon en lo secret, en la ombra de la peira.

V. et Vert., fol. 55. 

Se cache dans le secret, à l'ombre de la pierre. 

CAT. Secret. ESP. PORT. IT. Secreto. (chap. secret, secrets, secreta, secretes; se diu tamé secreto, secretos per castellanisassió.)

7. Secretamen, Secretament, adv., secrètement.

Deu tramettre secretamen alcus dels fraires savis.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 15. 

Doit transmettre secrètement aucuns des frères instruits.

Per que Karlles secretament

A tapin se met en la via.

V. de S. Honorat. 

C'est pourquoi Charles se met en chemin secrètement en tapinois.

CAT. Secretament. ESP. PORT. IT. Secretamente. (chap. secretamen)


8. Secreta, s. f., secrète, sorte d'oraison.

Ajustet en la secreta de la messa sanhtas paraulas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Il réunit en la secrète de la messe de saintes paroles. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Secreta. IT. Segreta.

9. Secretari, s. m., lat. secretarius, secrétaire.

Si m recebetz am vostre secretari. Leys d'amors, fol. 152.

(chap. Si me ressibiu en lo vostre secretari.)

Si vous me recevez avec votre secrétaire.

Secretari de mossen Huc de Belloi.

Tit. de 1293. DOAT, t. CXXXII, fol. 201. 

Secrétaire de monseigneur Hugues de Belloi. 

CAT. Secretari. ESP. PORT. IT. Secretario. (chap. secretari, secretaris, secretaria, secretaries; secretaría, secretaríes.)


Disertament, s. m., enjolivement. 

Per lo disertament e per l'adobamen.

Tit. de 1257. DOAT, t. LXXXIX, fol. 34.

Pour l'enjolivement et pour l'arrangement.


Dissenteria, Discenteria, s. f., lat. dissenteria, dyssenterie.

Senhals de dissenteria so sanguinenca egestio, del ventre torcio, pongitiva dolor. Eluc. de las propr., fol. 94.

Les signes de dyssenterie sont évacuation sanguinolente, torsion du ventre, poignante douleur. 

De discenteria sana.

Brev. d'amor, fol. 50.

Guérit de dyssenterie.

CAT. ESP. (disentería) PORT. Disenteria. IT. Dissenteria. (chap. dissentería.)


Dissipar, Discipar, Decipar, v., lat. dissipare, dissiper, chasser, ruiner, détruire. 

Dissipa nivols et ploias.

Eluc. de las propr., fol. 133. 

Dissipe nuages et pluies. 

Las ciutatz qu'om decipava totas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 56. 

Les cités qu'on détruisait toutes. 

Aquelhs que agrieivon e dissipon e devoron las pauras gens.

V. et Vert., fol. 90.

Ceux qui grèvent et ruinent et dévorent les pauvres gens.

Part. pas. Em del sieu sant loc discipat. 

G. Riquier: Be m degra. 

Nous sommes chassés de son saint lieu. 

Si una vila o una ciutatz era distruida o dissipada per guerra.

(chap. Si una vila o una siudat ere destruida o dissipada per guerra.)

Leys d'amors, fol. 41.

Si une ville ou une cité était détruite ou ruinée par guerre.

CAT. Dissipar. ESP. Disipar. PORT. Dissipar. IT. Dissipare. (chap. dissipá: dissipo, dissipes, dissipe, dissipem o dissipam, dissipéu o dissipáu, dissipen.)

2. Dissipation, s. f., lat. dissipatio, dissipation, ruine. 

Van li apausar la dissipation

Dels bens de l'evescat.

V. de S. Honorat. 

Vont lui opposer la dissipation des biens de l'évêché.

Per motas cruels mortz et per motas autras dissipatios.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 34. 

Par de nombreuses morts cruelles et par plusieurs autres ruines.

CAT. Dissipació. ESP. Disipación. PORT. Dissipação. IT. Dissipazione.

3. Dissipayre, Disipaire, s. m., lat. dissipator, dissipateur. 

Exterminayre e dissipayre. Eluc. de las propr., fol. 12.

(chap. Exterminadó y dissipadó.)

Exterminateur et dissipateur.

Sanh Lops dih: E ieu lops disipaires del parc.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 50. 

Saint Loup dit: Et je suis loup dissipateur du parc.

CAT. Dissipator. ESP. Disipator (disipador). PORT. Dissipador. IT. Dissipatore. (chap. dissipadó, dissipadós, dissipadora, dissipadores.)


Distinctio, Distinzion, s. f., lat. distinctio, distinction, discernement.

Ab grant distinctio fai aquo que faras. Trad. de Bède, fol. 53. 

Fais avec grand discernement ce que tu feras.

(chap. Fes en gran coneiximén lo que farás. Distinsió, v. distinguí.)

Senes acceptio e distinctio de personas.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 34. 

Sans acception et distinction de personnes.

Loc. Segon la via de distinctio. Trad. d'Albucasis, fol. 24.

Selon la voie de distinction. 

Adv. comp. Pot ses destinzion al marit donar e laissar so que s volra.

Statuts de Montpellier de 1204. 

Peut sans distinction donner et laisser au mari ce qu'elle voudra.

CAT. Distincció. ESP. Distinción. PORT. Distinção. IT. Distinzione.

2. Distinguir, Destinguir, v., lat. distinguere, distinguer, reconnaître.

Part. prés. Distingent per capitols. Trad. d'Albucasis, fol. 12.

Distinguant par chapitres.

Part. pas. Destinguit en divers libres... E 'l regne de Constantinople deu esser destinguitz maier del regne dels Romas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 156 et 110. 

Distingué en divers livres... Et le royaume de Constantinople doit être reconnu plus grand que le royaume des Romains.

CAT. Distingir. ESP. PORT. Distinguir. IT. Distinguere. 

(chap. distinguí: distinguixco, distinguixes, distinguix, distinguim, distinguiu, distinguixen; distinguit, distinguits, distinguida, distinguides.)

3. Distinctament, adv., distinctement.

Conoysh clarament e distinctament la divinal essencia... Que l'uelh distinctament no la poyria percebre... Parlar es distinctament votz formar. Eluc. de las propr., fol. 10, 15 et 45.

Connaît clairement et distinctement la divine essence... Que l'oeil ne pourrait la percevoir distinctement... Parler est former voix distinctement.

CAT. Distinctament. ESP. Distintamente. PORT. Distinctamente. 

IT. Distintamente. (chap. distintamen.)

4. Endestinctamens, adv., du lat. indistinctus, indistinctement.

Tuch deien... endestinctamens.

Tit. de 1391, bailliage de Sisteron. 

Tous doivent... indistinctement.

CAT. Indistinctament. ESP. Indistintamente. PORT. Indistinctamente. 

IT. Indistintamente. (chap. indistintamen, sense diferensia, indiferentamen, indiferénmen.)


Disputa, s. f., lat. disputatio, dispute. 

Denan Pharaho ac disputa.

(chap. Dabán del Faraó va ñabé disputa.)

Trad. en prose de l'Évangile de Nicodème. 

Devant Pharaon il y eut dispute.

CAT. EST. PORT. IT. Disputa. (chap. disputa, disputes.)

2. Desputar, v., lat. disputare, disputer, discuter. 

Desputar am los enchantadors.

(chap. Disputá en los encantadós.)

Trad. en prose de l'Évangile de Nicodème. 

Disputer avec les enchanteurs.

Me platz desputar una questio.

L'Arbre de Batalhas, fol. 146. 

Il me plaît discuter une question.

CAT. ESP. PORT. Disputar. IT. Disputare. (chap. disputá: disputo, disputes, dispute, disputem o disputam, disputéu o disputáu, disputen. Disputat, disputats, disputada, disputades.)


Divicias, s. f. pl., lat. divitias, richesses.

De totas mas divicias. Brev. d'amor, fol. 96. 

De toutes mes richesses.

PORT. Divicias. IT. Divizie. (chap. divisa, divises. De totes les meues divises, riqueses, pago primissies, la déssima, etc.)

2. Dieutat, s. f., richesse.

Anc gran rieutatz

No fon dieutatz. 

T. de Lignaure et de G. de Borneil: Ara m platz. 

Oncques grande abondance ne fut richesse.


Doana, s. f., douane, lieu d'entrepôt des marchandises, et où l'on paie les droits.

Si son en terra de Sarrazis, en doana o pauzon.

Statuts de Montpellier de 1258. 

S'ils sont en terre de Sarrasins, ils le posent en douane.

CAT. Duana, aduana. ESP. PORT. Aduana. IT. Dogana. (chap. Aduana, aduanes; aduané, aduanés, aduanera, aduaneres.)


Doctor, s. m., lat. doctor, docteur.

De sapiencia l'appellaven doctor

Poëme sur Boèce. 

L'appelaient docteur de sagesse.

Ni m tengua per doctor.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Ni me tienne pour docteur. 

Doctors de theologia.

(chap. Doctós de teología.)

Eluc. de las propr., fol. 136. 

Docteurs de théologie.

Los sants doctors de la religion crestiana.

(chap. Los sans doctós de la religió cristiana.)

V. et Vert., fol. 19. 

Les saints docteurs de la religion chrétienne. 

CAT. ESP. Doctor. PORT. Doutor. IT. Dottore. (chap. Doctó, doctós, dotó, dotós : meche, meches; doctora, dotora, doctores, dotores, mechesa, mecheses.)

2. Doctrina, s. f., lat. doctrina, doctrine, science, instruction. 

Car nulhs non a doctrina 

Ses autrui disciplina.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Car nul n'a doctrine sans enseignement d'autrui. 

Es de bona doctrina.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo. 

Il est de bon enseignement. 

CAT. ESP. Doctrina. PORT. Doutrina. IT. Dottrina. (chap. doctrina, dotrina, doctrines, dotrines.)

3. Doctrinament, s. m., enseignement.

Per disciplina et doctrinament. Eluc. de las propr., fol. 258. 

(chap. Per dissiplina y doctrinamén : enseñamén : amostramén. A Cataluña ha ñagut mol adoctrinamén catalanista los radés coranta añs. 

Ya sabíe Tarradellas lo que veníe en l' enano mafiós, Jordi Pujol Soley.)

Par discipline et enseignement.

IT. Dottrinamento.

4. Doctrinador, s. m., professeur, docteur, enseignant.

Sens, per nulh doctrinador,

Ses bon cor, no pot melhurar.

Giraud de Borneil: Abans qu'el. 

Sens, par nul professeur, sans bon coeur, ne peut améliorer.

CAT. Doctrinayre. ESP. Doctrinador. PORT. Doutrinador. IT. Dottrinatore. (chap. Doctrinadó, mestre, maestre, professó, enseñadó, amostradó; doctrinadora, professora, mestra, amostradora.)

5. Doctrinal, adj., doctrinal. 

Per doctrinal enformacio...

Donar ad elas doctrinals instruccios.

Eluc. de las propr., fol. 10 et 70. 

Par information doctrinale... 

Donner à elles instructions doctrinales.

CAT. ESP. Doctrinal. PORT. Doutrinal. IT. Doctrinale. (chap. doctrinal, doctrinals.) 

6. Doctrinar, v., endoctriner, prêcher.

Deg me tres vez doctrinar.

Marcabrus: Assatz m'es.

Me dut prêcher trois fois.

Part. pas. Doctrinatz,

Emparlatz 

De bon' aventura.

Pierre d'Auvergne: Ben a tengut. 

Instruit, informé de bonne aventure. 

Pueis, cant las ac totas sacradas

Per mongas e gen doctrinadas.

V. de sainte Enimie, fol. 39. 

Puis, quand elle les eut toutes consacrées pour religieuses et bien endoctrinées. 

Substantiv. Non pas solamant als bos et als privaz, mas als non doctrinaz. Trad. de Bède, fol. 74.

Non pas seulement aux bons et aux privés, mais aux non instruits. 

ANC. FR. Bien le doctrine de lor ordre.

Roman du Renart, t. II, p. 206. 

Et de toz biens est doctrinée. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 29.

ESP. Doctrinar. PORT. Doutrinar. IT. Dottrinare. (chap. doctriná, predicá.)

7. Document, s. f., lat. documentum, document.

Trobet per cartas et per autres documents. 

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CLXXV, fol. 264. 

Trouva par chartes et par autres documents.

Contengut en alcuns document o documentz.

(chap. Contingut an alguns documén o documens.)

Tit. de 1352. DOAT, t. XLIV, fol. 9. 

Contenu en quelque document ou documents. 

CAT. Document. ESP. PORT. IT. Documento.

8. Adoctrinar, v., endoctriner, enseigner, instruire.

Per c'omz se deu ab savis adonar

Et ab lials per mielhs adoctrinar.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

C'est pourquoi on se doit adonner avec les sages et avec les loyaux pour mieux s'instruire. 

... Fero 'l letra essenhar, 

E saviamen adoctrinar.

V. de S. Alexis. 

... Le firent apprendre la littérature, et sagement endoctriner.

A lo a l' escola mes,

On los autres adoctrinava

Lo maystre e 'ls enseynava.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

L'a mis à l'école, où le maître endoctrinait et enseignait les autres. 

Part. pas. Mot leu fora adoctrinat.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Bientôt il serait endoctriné.

En la etat 

Que dec esser adoctrinatz.

V. de S. Alexis. En l'âge qu'il dut être enseigné. 

CAT. ESP. Adoctrinar. IT. Addottrinar. (chap. adoctriná, enseñá, instruí.)

9. Endoctrinamen, s. m., doctrine, enseignement.

Mostret drechamens 

La via de veritat e 'ls endoctrinamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Montra directement la voie et les doctrines de vérité.

CAT. Endoctrinament.

10. Endoctrinar, v., endoctriner, enseigner.

Volguistz nos endoctrinar

Co es neteza cara res.

Los VII gauz de la maire.

Voulûtes nous enseigner comment pureté est précieuse chose.

Han la cura de nos ensenhar et endoctrinar.

Les dix Commandements de Dieu. 

Ont le soin de nous enseigner et endoctriner. 

Part. pas. Car es enrazonatz

De rimas, de romans, et es endoctrinatz. 

Izarn: Diguas me tu.

Car tu es savant en rimes, en romans, et es endoctriné.

CAT. Endoctrinar. IT. Indottrinare. (chap. endoctriná)


Dogua, s. f., douve, creux, cavité.

Partida del obrage per nos fach en la dogua del valat.

Tit. de 1434, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 240. 

Partie de l'ouvrage par nous fait en la douve du fossé.

O dogas o archas.

(chap. O forats, forigons, o arques; com a Torredarques.)

Torre de Arcas, Torredarques, escudo, escut

Cartulaire de Montpellier, fol. 130.

Ou douves ou coffres.

ANC. FR. De ci qu'as doves des fossés. 

B. de Sainte-Maure, Chr. des ducs de Norm., fol. 120. 

IT. Doga.


Dol, s. m., lat. dolus, dol, fraude.

Mas tan dol en a en la gen...

Per que valors dissen.

P. Cardinal: Qui vol aver.

Mais il y a tant de dol en la gent... par quoi valeur descend.

Per dol o per malvolenza.

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XVI, p. 129. 

Par dol ou par malveillance.

(N. E. Comparen ustedes el provenzal de Francia, en 1461, con el que escribían los deputats del General de Cathalunya en ese mismo año, e incluso posteriores, resposta de hoc o de no

Más claro, el agua, ayga, aigua, aygua.)

CAT. Dol. ESP. PORT. IT. Dolo.

sábado, 24 de febrero de 2024

Lexique roman; Etat, Edat - Arcivescal


Etat, Edat, s. f., lat. aetatem, âge. 

Quan pervenc en la etat 

Que dec esser endoctrinat.

V. de S. Alexis.

Quand il parvint en l'âge qu'il dut être enseigné.

Etat es espazi de vita. Eluc. de las propr., fol. 66.

Âge est espace de vie.

En aquest mon que deu passar

Per VII etatz, e termenar.

Leys d'amors, fol. 135. 

En ce monde qui doit passer par sept âges, et finir. 

Lor etat si conoysh pels brancs dels corns.

Eluc. de las propr., fol. 245. 

Leur âge se connaît par les branches des cornes. 

Cor jauzens fai bela edat, e tristes esperiz secha los os.

Trad. de Bède, fol. 69. 

Coeur joyeux fait bel âge, et esprit triste sèche les os.

ANC. FR. Hely esteit de grant eded.

Sire, huem es de grant eded.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 9.

Ki durerat à trestut ton edage.

Chanson de Roland, p. 12.

CAT. Edat. ESP. Edad. PORT. Idade. IT. Età, etate, etade. (chap. Edat, edats.)

2. Atge, s. m., âge.

Pres del atge de LXXX ans.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 49. 

Près de l'âge de quatre-vingts ans.

3. Eternitat, s. m., lat. aeternitatem, éternité.

La longueza de la eternitat de Dieu. V. et Vert., fol. 40.

La longueur de l'éternité de Dieu.

CAT. Eternitat. ESP. Eternidad. PORT. Eternidade. IT. Eternità, eternitate, eternitade. (chap. Eternidat, eternidats.)

4. Eternal, adj., éternel. 

Dampnatio eternal. V. et Vert., fol. 80. 

(chap. Condenassió eterna.)

Damnation éternelle.

ANC. CAT. ESP. PORT. Eternal. IT. Eternale. (chap. Eterna, eternes, etern, eterns.)

5. Eternalmen, adv., éternellement. 

Jhesu Crist eternalmen engendratz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 3. 

Jésus-Christ engendré éternellement. 

CAT. Eternalment. ESP. (eternamente) PORT. IT. Eternalmente. 

(chap. eternamen.)


Ether, s. m., lat. aether, éther. 

Ether vol dire resplendent.

(chap. Éter vol di resplandén, lluminós, lluén, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 107.

Éther veut dire resplendissant.

ESP. (chap.) Éter. PORT. Ether. IT. Etere.

2. Etherey, adj., lat. aethereus, éthéré.

La plus nauta regio del ayre es apelada cel etherey.

(chap. La mes alta regió del aire se diu sel etéreo.)

Eluc. de las propr., fol. 107.

La plus haute région de l'air est appelée ciel éthéré.

ESP. (chap.) Etéreo. PORT. Ethereo. IT. Etereo.


Ethic, adj., lat. hecticus, étique. 

Cum es thos ethica.

Febre ethica.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 87. 

Comme est toux étique. 

Fièvre étique.

Subst. Cum els... ethix.

Cum tot *tozic sia ethic. Eluc. de las propr., fol. 48 et 87.

Comme aux... étiques.

Comme tout tousseur soit étique. 

ESP. Hético. PORT. IT. Etico. (chap. hétic, hetics, hética, hétiques en lo sentit de tíssic, tissics, tíssica, tíssiques; étic de ética, lo que está be y lo que está mal.)


Ethimologia, s. f., lat. etymologia, étymologie.

Etymologia est origo vocabulorum, cum vis verbi vel nominis per interpretationem colligitur. Isidor., Orig. 1, 28.

Ethimologia es expositios o declaratios d'un vocable per I autre o per motz vocables. Leys d'amors, fol. 45.

L' étymologie est l'exposition ou la déclaration d'un mot par un autre ou par plusieurs mots.

Lo lhibre de las espozitios apelat de ethimologias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 81.

Le livre des expositions appelé des étymologies.

CAT. ESP. (chap. etimología) Etimologia. PORT. Etymologia. 

IT. Etimologia.

2. Ethimologizar, v., étymologiser.

No es a penas dictios qu' om no pogues ethimologizar.

Leys d'amors, fol. 45.

Il n'est pas à peine un mot qu'on ne pût étymologiser.

ANC. FR. Je puis assez éthimologier

Le noble nom de la flour des François.

Eustache Deschamps, p. 23.

ESP. Etimologizar. PORT. Etymologizar. IT. Etimologizzare.

(chap. Etimologissá, descubrí lo origen de les paraules.)


Ethites, s. m., lat. aetites, étite. 

Doas peyras preciozas nomnadas ethites. Eluc. de las propr., fol. 140.

(chap. Dos pedres pressioses anomenades etites.)

Deux pierres précieuses nommées étites. 

ESP. PORT. Etites. IT. Etite.


Eu, Ieu, pron. pers., du lat. Ego, je, moi. 

Non decebrem ego Roger, ni eu Ugo. Tit. de 960

(chap. No dessebrem (engañarem) ni yo Roger, ni yo Hugo. 

Títul del añ 960.)

Nous ne tromperons moi Roger, ni moi Hugues.

Ara sai ieu qu' eu ai begut del broc 

Don bec Tristan, qu' anc pueis garir non poc. 

Augier: Per vos belha. 

Maintenant je sais moi que je ai bu du broc dont but Tristan, qui oncques puis ne put guérir.

Par contraction. Amors m'es cara e ie 'l sui vils. 

(chap. Amor me es volgut y yo li soc vil. N. E. Observen cómo escribía Guillem de Cabestany, catalán: en lengua occitana, pues los catalanes no tenían otra. En dialecto catalán moderno Ar vey qu' em se escribe Ara veig qu' em, aunque algunos catalanes aún dicen me, y no em.)

Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu' em.

Amour m'est cher et je lui suis vil.

Si cum ie us am vos me vulhatz amar,

Quar ie us am mais que nulha res que sia.

Guillaume de Béziers: Erransa.

Que vous vouliez m'aimer ainsi que je vous aime, car je vous aime plus que nulle chose qui soit. 

ANC. FR. Ke me tout l' alme ke jeu port. 

Roman de Rou, v. 5543. 

Car garis sui qant jeo la voi.

Marie de France, t. 1, p. 246. 

Kar besuignus e poure sui io... Io entrerai en la tue veritet.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 85.

ANC. CAT. Eu (MOD. Jo, aunque algunos dicen yo). ESP. Yo. PORT. Eu. 

IT. Io. (chap. Yo; valenciano: Yo; rumano: Eu; francés: Je, con variantes antiguas jeo, io, ie.)


Eucharistia, s. f., lat. eucharistia, eucharistie. 

La consecration de la eucharistia. Doctrine des Vaudois.

(chap. La consagrassió de la eucaristía.)

La consécration de l'eucharistie. 

CAT. ESP. (chap. Eucaristía) Eucaristia. PORT. Eucharistia. IT. Eucaristia.


Euforbi, Euforbia, s. m., lat. euphorbia, euphorbe, espèce de plante.

Per sa agudeza las humors penetrans, cum euforbi.

Eluc. de las propr., fol. 104.

Pénétrant les humeurs par son âcreté, comme l'euphorbe.

Pren... euforbi. Rec. de recettes de médecine. 

(chap. Pren... euforbi – per a purgá, purgás.) 

Prends... euphorbe.

Euforbia, herba.

Eluc. de las propr., fol. 174.

Euphorbe, herbe.

ESP. Euforbio. PORT. Euforbio, euphorbio. IT. Euforbio.

ESP. Euforbio. PORT. Euforbio, euphorbio. IT. Euforbio.

(N. E. Planta africana de la familia de las euforbiáceas, con un tallo carnoso de más de un metro de altura, anguloso, con espinas geminadas, cónicas y muy duras, sin hojas, y de la cual, por presión, se saca un zumo muy acre, que al secarse da una sustancia resinosa, usada en medicina como purgante.)

Eufrazia, s. f., lat. euphrasia, eufraise, plante. 

Pren majorana, eufrazia egalmen. Rec. de recettes de médecine.

(chap. Pren mayorana, eufrassia igualmén (tamé).)

Prends marjolaine, eufraise également.

CAT. ESP. PORT. IT. Eufrasia.


Euphonia, Eufonia, s. f., euphonie.

Sola est quae notari possit velut vocalitas, quae *gr dicitur: cujus in eo delectus est, ut inter duo quae idem significant ac tantumdem valent, quod melius sonet, malis. Quintilien, Instit. orat. 1, 5. 4.

Euphonia es cant hom layssha a pronunciar alcunas letras... per plus bel sonar.

(chap. Eufonía es cuan hom dixe de pronunsiá algunes lletres... per a mes majo soná: per a que sono milló.)

Alcunas dictios grecas o quays grecas... coma... eufonia.

(chap. Alguns termes griegos o casi griegos... com... eufonía.) 

Leys d'amors, fol. 143 et 13.

L' euphonie c'est quand on laisse à prononcer aucunes lettres... pour plus beau sonner.

Aucun terme grec ou quasi grec... comme... euphonie.

ESP. (chap. Eufonía) PORT. IT. Eufonia.


Eurus, s. m., lat. Eurus, Eurus.

Dos vens collaterals... Eurus deves mech jorn.

(chap. Dos vens colaterals... L'Euro cap al michdía.)

Eluc. de las propr., fol. 134.

Deux vents collatéraux... Eurus devers midi.

CAT. ESP. PORT. IT. Euro. (chap. Euro, nom de ven; Euro, nom de moneda, Euros.) 


Euziera, s. f., bois planté d' yeuses

Vals... et eusieras et autres boscatges.

(chap. Valls... y carrascals y datres bosques.)

Trad. du Tr. de l'Arpentage, c. 29.

Vallons... et bois d' yeuses et autres bocages.

Boscajes escurs, espes de gran euziera. V. de S. Honorat.

Bocages obscurs, épais par la quantité d' yeuses.

(chap. Carrascal, carrascals, de carrasca, carrasques; ESP. Encinar, encinares, de encina, encinas. CAT. Alzinar, alzinars, d' alzina, alcines.)


Evesques, Avesque, Vesque, s. m., lat. episcopus, évêque, surveillant. Mortz era breument l' evesques de la terra. V. de S. Honorat.

L' évêque de la terre était mort promptement. 

Baros, so ditz l' avesques, Dieus von trac ad autor.

Guillaume de Tudela.

Barons, ce dit l' évêque, Dieu vous en prend à témoin.

Quant li vesques e li prelat 

Del temple agron esgardat.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Quand les surveillants et les prélats du temple eurent regardé. 

ANC. FR. Ciertes jou n'ai soing ne envie

De corone fors de mon vesque... 

Clerc, veske, prestre ne abbé. 

Roman du Renart, t. IV, p. 93 et 126. 

Ne volt granter élection 

De éveske ne de abbé. 

Chron. anglo-normandes, t. 1, p. 95. 

CAT. Avescha. IT. Vescovo. (chap. ESP. Obispo)

2. Bisbe, s. m., lat. episcopus, évêque. 

Mal o fe 'l bisbe d'Urgel.

(chap. Mal u va fé l' obispo d' Urgell. Podéu vore que encara escribíen Urgel. Si algún chapurriau diu bisbe o vispe, que u escrigue com u diu.) 

Guillaume de Berguedan: Mal o fe.

L' évêque d'Urgel fit cela mal. 

Lo sanz bisbe a establit. V. de sainte Énimie, fol. 39. 

Le saint évêque a établi.

ANC. ESP.

Carnero por el bispo, è los que ministraban. 

Del Sacrificio de la Misa, cop. 4. 

Vestiós (vitiose, se vistió) el bispo de la ropa sagrada.

Poema de Alexandro, cop. 1091. 

CAT. MOD. Bisbe. ESP. MOD. (chap.) Obispo. PORT. Bispo.

3. Evescat, Avescat, s. m., lat. episcopatus, évêché.

Mas s'ieu dir en volgues so qu' ieu dir en sabria, 

El perdria l' evescat et ieu ma cortesia.

(chap. Pero si yo (ne) vullguera di lo que yo di (ne) sabría, 

ell pedríe (perdríe) l' obispat y yo ma cortessía.)

Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna aura.

Mais si je voulais en dire ce que j'en saurais dire, il perdrait l' évêché et moi ma courtoisie.

Fo un gentils bars del avescat del Puei Santa Maria.

(chap. Va sé un gentil baró del obispat del Puch Santa María.)

V. de Pons de Capdueil. 

Fut un gentil baron de l' évêché du Pui-Sainte-Marie

ANC. FR. Il dona à Oedon l' évesquiet et les seignouries de

Cambray. Chron. de Cambray. 

En laquelle évesché succéda messire Simon de Montagu.

Monstrelet, t. 1, fol. 89. 

IT. Vescovado. (ESP. Obispado; chap. Obispat o lo que seguix:)

4. Bisbat, Bistbat, s. m., lat. episcopatus, évêché.

Qui encontra aco fara, perda sa honor: si el es bistbes, son bistbat; si el es clergues, sa clersia.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2. 

Qui agira contre cela, qu'il perde son fief: s'il est évêque, son évêché; 

s'il est clerc, sa cléricature.

- Évêque.

Del Bisbat fals mendic.

Guillaume de Berguedan: Chanson. 

De l' évêque faux mendiant.

A mi 'n venc a Berguedan una a la porta 

A cui a 'l bisbatz mezels sa filla morta. 

Guillaume de Berguedan: Un sirventes. 

M'en vint à Berguedan à la porte une à qui l'évêque mésel a tué sa fille.

ANC. ESP.

El bispado de Uesca mui noble calongia.

Martirio de S. Lorenzo, cop. 3. 

CAT. Bisbat. ESP. MOD. Obispado. PORT. Bispado. (chap. Obispat.)

monjas, mira cómo me dejó la avispa, mira cómo me dejó el obispo

5. Evescal, Evesqual, Avescal, adj., lat. episcopalis, épiscopal.

Mes la se evesqual en l' abadia de Sanh P. de Condom.

(chap. Va ficá la seu episcopal a l' abadía de San Pere de Condom.)  

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217.

Mit le siége épiscopal en l'abbaye de Saint-Pierre de Condom.

Las maisons avescals. 

Tit. de 1174. Hist. de Lang., t. III, pr., col. 134.

Les maisons épiscopales.

- Subst. Évêché.

Portan l' al evescal. V. de S. Honorat. 

Ils le portent à l'évêché.

ANC. FR. Si est d' évesqual vestement 

Appareilliez mult gentement. 

Robert Wace: De la rue, t. II, p. 175.

6. Episcopal, adj., lat. episcopalis, épiscopal.

La cort episcopal.

(chap. La cort episcopal - aon l' obispo impartíe justissia.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 54. 

La cour épiscopale.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Episcopal. IT. Episcopale.

7. Arcivesque, s. m., lat. archiepiscopus, archevêque.

Santz Magons, l' arcivesques, sospirava.

(chap. San Magón, l' arzobispo, suspirabe o suspiráe.)

V. de S. Honorat. 

Saint Magon, l' archevêque, soupirait.

Del arcivesque mi sap bon 

Qu' ieu un sirventes fassa. 

Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque. 

Me semble bon que je fasse un sirvente de l'archevêque.

ANC. FR. Bien l'entendit li arcevesques Turpin. 

Chanson de Roland, p. 49.

L' ercevesqe Stygande, de Engleter primour. 

Chron. anglo-normandes, t. I, p. 131. 

IT. Arcivescovo.

8. Arquebisbe, s. m., lat. archiepiscopus, archevêque.

Menti, que non ac sagel 

Del arquebisbe.

Guillaume de Berguedan: Mal o fe. 

Il mentit, vu qu'il n'eut pas le sceau de l'archevêque.

CAT. Arquebisbe. ESP. (chap.) Arzobispo. PORT. Arcebispo.

9. Arcivescat, s. m., lat. archiepiscopatus, archevêché.

Que l' arcivescatz li sia presentatz... 

Non ausa venir en son arcivescat.

(chap. Ell no ose vindre a son arzobispat.)

V. de S. Honorat. 

Que l' archevêché lui soit présenté...

Il n'ose venir en son archevêché. 

Assignet al archivescat.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 14. 

Assigna à l' archevêché. 

CAT. Arquebisbat. ESP. Arzobispado. PORT. Arcebispado. 

IT. Arcivescovado. (chap. Arzobispat, arzobispats, com lo de Barselona, que té lo nostre cardenal chapurriau Omella.)

Juan José Omella, Queretes, Cretas, Matarraña, Teruel, chapurriau, cardenal, arzobispo, Vaticano, papa

10. Arcivescal, adj., lat. archiepiscopalis, archiépiscopal.

Londres era ciotat arcivescals.

(chap. Londres ere siudat arzobispal, lo de Canterbury.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.

Londres était cité archiépiscopale.

jueves, 11 de abril de 2024

Lexique roman; Image, Ymage, Emage - Indiger


Image, Ymage, Emage, s. f., lat. imaginem, image.

Loc. A la ymage de la sancta Trinitat. V. et Vert., fol. 40.

(chap. A la imache de la santa Trinidat.) 

A l'image de la sainte Trinité.

- Statue, figure.

L' image de sus de la tor. V. de S. Honorat. 

La figure du haut de la tour.

Cum fes la molher de Loth, per que fon mudada en ymage de sal.

V. et Vert., fol. 99. 

Comme fit la femme de Loth, par quoi elle fut changée en statue de sel.

Uns argentiers... fazia emages d'argent. 

Trad. des Actes des apôtres, ch. 19. 

Un argentier... faisait statues d'argent.

ANC. CAT. Imatge, image. ESP. Imagen. PORT. Imagem. IT. Image.

(chap. Imache, imaches.)

2. Ymagena, Emagena, Hemagena, Esmajena, s. f., image.

Ymagena a la semblansa de Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 10.

Image à la ressemblance de Dieu.

Aytantost demostret si la emagena de la cara.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2.

Aussitôt se montra l'image de la face.

- Statue, figure.

Hemagena que era gran, tota daurada. Philomena.

Statue qui était grande, toute dorée.

Fig. Paraula es esmajena de coratge, quar cals es l'om, tals es sa paraula. Trad. de Bède, fol. 2.

La parole est l'image du coeur, car quel est l'homme, telle est sa parole.

IT. Imagine.

3. Imaginatio, Ymagination, Emagenassio, s. f., lat. imaginationem, imagination, idée.

La tersa vigor entre nos 

Se ditz imaginatios.

Brev. d'amor, fol. 53. 

La troisième qualité entre nous se dit imagination. 

Cant se engoysset a la ymagination de sa mort.

V. et Vert., fol. 36. 

Quand il se tourmenta à l'idée de sa mort.

- Image, figure.

Met dins sa mayo

L' emagenassio

Del semblan e 'l parven.

Nat de Mons: Si Nat de Mons. 

Met dans sa maison l'image et l'apparence de la ressemblance.

CAT. Imaginació. ESP. Imaginación. PORT. Imaginação. IT. Imaginazione, immaginazione. (chap. Imaginassió, imaginassions; v. imaginá.)

4. Ymaginatiu, adj., lat. imaginativus, imaginatif.

La ymaginativa virtut. Eluc. de las propr., fol. 20. 

La puissance imaginative. 

CAT. Imaginatiu. ESP. PORT. IT. Imaginativo, immaginativo. (chap. Imaginatiu, imaginatius, imaginativa, imaginatives.)

5. Ymaginari, adj., lat. imaginarius, imaginaire.

Diversas formas et semlansas ymaginarias. Eluc. de las propr., fol. 77. Diverses formes et ressemblances imaginaires. 

CAT. Imaginari. ESP. PORT. Imaginario. IT. Immaginario. (chap. Imaginari, imaginaris, imaginaria, imaginaries.)

6. Ymaginable, adj., imaginable. 

De quascu ponh en el ymaginable. Eluc. de las propr., fol. 107.

De chaque point imaginable en lui. 

CAT. ESP. Imaginable. PORT. Imaginavel. IT. Immaginabile. 

(chap. Imaginable, imaginables.)

7. Imaginar, Ymaginar, Emaginar, v., lat. imaginari, imaginer, figurer. Emaginar et elevar son entendement. Leys d'amors, fol. 148. 

Imaginer et élever son entendement. 

Los pessamens que nostre cor ymagina. V. et Vert., fol. 62. 

Les pensées que notre coeur imagine. 

Part. pas. Sentensa cocirada et emaginada. Leys d'amors, fol. 150. Sentence considérée et imaginée. 

Yeu ai vist moltas vegadas, 

De nuech, causas imaginadas, 

Que mi venien en figura 

D' angel o d' altra creatura.

V. de S. Énimie, fol. 53. 

J'ai vu plusieurs fois, de nuit, des choses figurées, qui me venaient en forme d'ange ou d'autre créature. 

CAT. ESP. PORT. Imaginar. IT. Imaginare, immaginare. (chap. Imaginá, imaginás: yo m' imagino, imagines, imagine, imaginem o imaginam, imaginéu o imagináu, imaginen; imaginat, imaginats, imaginada, imaginades.) 


Imper, Empier, s. m., lat. imperium, empire, pouvoir, commandement.

Meri et mixt imper.

Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, pr., t. V, col. 37.

Pur et mixte pouvoir.

Fig. Sobre totas a de beutat l' empier.

Gausseran de S. Leidier: Puois fin' amors.

A sur toutes l'empire de beauté. 

IT. Impero. (chap. Imperi, imperis; poder, manamén. ESP. Imperio.)

2. Emperi, Enperi, s. m., lat. imperium, empire, pouvoir, commandement.

Grans enperis es esser emperador de se. Trad. de Bède, fol. 3. 

Grand empire c'est être empereur de soi.

No vuelh de Roma l' emperi.

A. Daniel: Ab guay so.

Je ne veux l'empire de Rome.

Sai conquerir l' emperi alaman.

Aimeri de Peguilain: En aquel temps.

Conquérir ici l'empire allemand.

CAT. Imperi. ESP. PORT. IT. Imperio. (chap. Imperi, imperis.)

3. Emperaire, Emperador, s. m., lat. imperatorem, empereur, chef.

Ieu no vuelh reis esser ni emperaire.

(chap. Yo no vull sé rey ni emperadó.)

Peyrols: Ben dei chantar. 

Je ne veux être roi ni empereur. 

Belh senher Dieus, si feyssetz a mon sen, 

Ben guardaratz qui faitz emperadors.

Peyrols: Pus flum Jordan. 

Beau seigneur Dieu, si vous faisiez à mon sens, vous regarderiez bien qui vous faites empereurs. 

Al emperador dreiturier, 

Frederic.

B. de Ventadour: En aquest. 

A l'empereur juste, Frédéric. 

Fig. Reys del cortes e dels pros emperaire. 

Bertrand de Born: Mon chan fenisc. 

Roi des courtois et des preux empereur. 

Gran senhoria te donarai, si es emperayres de te mezeys.

V. et Vert., fol. 33.

Je te donnerai grande seigneurie, si tu es empereur de toi-même.

CAT. Emperaire, emperador. ESP. PORT. Emperador. IT. Imperatore. (chap. Emperadó, emperadós.)

4. Emperairitz, s. f., lat. imperatrix, impératrice.

Portava armas imperials, e s fazia apelar emperaire, e sa molher emperairitz. V. de P. Vidal. 

Portait armes impériales, et se faisait appeler empereur, et sa femme impératrice.

Car l' emperairitz m' en somo.

Folquet de Marseille: Tan mov. 

Car l'impératrice m'en somme.

Fig. Maires de Dieu, Verges emperairitz. 

R. Gaucelm: Ab grans treballs. 

Mère de Dieu, Vierge impératrice. 

CAT. Emperatris (N. E. Emperatriu). ESP. Emperatriz. PORT. Imperatriz. IT. Imperatrice. (chap. Emperadora, emperadores.)

5. Emperial, Imperiau, Enperiau, adj., lat. imperialis, impérial. 

Ricas armas e cadeira e campolieit emperial. V. de P. Vidal.

Riches armes et siége e tente impériale.

Quan Mos Senher m' ac pres de lei assis

Sobr' un feutre enperiau.

Bertrand de Born: Ges de disnar. 

Quand Mon Seigneur m'eut près d'elle assis sur un tapis impérial.

Mantelh plus qu' emperials. 

Raimond de Miraval: Tug silh que. 

Manteau plus qu'impérial. 

ANC. CAT. Emperial, imperial. ESP. PORT. Imperial. IT. Imperiale. 

(chap. Imperial, imperials.)

6. Imperatiu, adj., lat. imperativus, impératif.

Auctoritat... imperativa. Eluc. de las propr., fol. 9.

Autorité... impérative.

- Substantiv. Terme de grammaire.

Imperatius es aquel que om commanda. Gramm. Provençal.

(chap. L' imperatiu es aquell que hom (se) mane. Vine, minja, fes, corre, vola, dis, fica, puja.)

L' impératif est celui qui commande homme.

CAT. Imperatiu. ESP. PORT. IT. Imperativo. (chap. Lo tems imperatiu, imperatius, una frasse imperativa, orassions imperatives.)

7. Inperar, Emperiar, v., lat. imperare, commander, gouverner. Substantiv. L' emperi s'en poira clamar 

Delh e del sieu emperiar.

G. Figueiras: Ja de far. 

L'empire pourra en appeler de lui et de son commander. 

Part. prés. Princep inperant. Eluc. de las propr., fol. 2. 

Prince gouvernant. 

CAT. ESP. PORT. Imperar. IT. Imperare. (chap. Imperá, maná, goberná: impero, imperes, impere, imperem o imperam, imperéu o imperáu, imperen; imperat, imperats, imperada, imperades.)


Impetrar, Empetrar, v., lat. impetrare, impétrer, obtenir.

A fin d' impetrar gratia. Tit. de 1534. DOAT, t. CIV, fol. 313.

A fin d'obtenir grâce.

Privilegis impetrats et a impetrar.

(chap. Privilegis impetrats y a impetrá.)

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 35.

Priviléges impétrés et à impétrer. 

No empetrara ni fara impetrar perdon ni indulgencia.

(chap. No impetrará ni fará impetrá perdó ni indulgensia.)

Tit. de 1318. DOAT, t. XLII, fol. 219.

N' obtiendra ni fera obtenir pardon ni indulgence.

Part. prés. subst. Lo impetrant sera executat. Fors de Béarn, p. 1072.

L'impétrant sera exécuté.

Part. pas. Privileges empetrats.

(chap. Privilegis impetrats.)

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 35. 

Priviléges impétrés.

Totas letras empetradas.

Reg. des États de Provence, de 1401.

Toutes lettres impétrées.

Tota gracia impetrada de la cort de Roma.

Tit. de 1283. Arch. du Roy., J. 323.

Toute grâce impétrée de la cour de Rome. 

ANC. CAT. Empetrar, impetrar. ESP. PORT. Impetrar. IT. Impetrare.

(chap. Impetrá: obtindre, conseguí una grassia, don, demanánla primé o previamen: impetro, impetres, impetre, impetrem o impetram, impetréu o impetráu, impetren; impetrat, impetrats, impetrada, impetrades. Los sans són impetradós y no donadós, perque impetren la grassia a Deu, y es ell qui la done, o no.)

2. Empetrador, s. m., lat. impetrator, impétrant, obtenteur.

Li san son doncx empetrador

D' alcus bes e non donador.

Brev. d'amor, fol. 75.

Les saints sont donc obtenteurs d'aucuns biens et non donneurs. 

ESP. Impetrador. IT. Impetratore. (chap. Impetradó, impetradós, impetradora, impetradores.)

3. Perpetrar, v., lat. perpetrare, perpétrer, commettre, consommer, accomplir.

Part. pas. Quand lo dit gentilhome aguet fait e perpetrat lo dit murtre.

Chronique des Albigeois, col. 4. 

(chap. Cuan lo dit gentilhome habíe fet y perpetrat lo dit assessinat u homissidi; consumat, cumplit. Té sempre un sentit negatiu, roín.)

Quand ledit gentilhomme eut fait et consommé ledit meurtre.

Per malefici perpetrat e fach en la dicha vila. Charte de Gréalou, p. 112.

(chap. Per malesa (malefissi) perpetrada y feta a la dita vila.)

Par maléfice perpétré et fait en ladite ville. 

ANC. CAT. ESP. PORT. Perpetrar. IT. Perpetrare. (chap. Perpetrá: perpetro, perpetres, perpetre, perpetrem o perpetram, perpetréu o perpetráu, perpetren; perpetrat, perpetrats, perpetrada, perpetrades.) 


Impetuosamen, Empetuosamen, adv., impétueusement.

Ni plus impetuosamen. Tit. de 1535. DOAT, t. CIV, fol. 325. 

Ni plus impétueusement. 

Anar en las batalhas saviament, e non pas empetuosamen.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 151. 

Aller dans les batailles sagement, et non pas impétueusement.

CAT. Impetuosament. ESP. PORT. IT. Impetuosamente. 

(chap. Impetuosamen: en ímpetu.) 


Inanicio, s. f., du lat. inanis, inanition, faiblesse.

Vigilia, inanicio.

Per tropa abstinencia et inanicio.

Eluc. de las propr., fol. 27 et 35.

Veille, inanition.

Par excessive abstinence et inanition.

ESP. Inanición. PORT. Inanição. (chap. Inanissió, inanissions: debilidat, fluixera extrema, normalmen per falta de alimén. Los catalans fan aná paraules com feblesa, fransés faiblesse, feble, febla.)


Increpar, Encrepar, v., lat. increpare, réprimander, accuser, apostropher, reprendre.

Part. pas. Increpat de trahition. Fors de Béarn, p. 1093.

(chap. Increpat, acusat de traissió.)

Accusé de trahison.

An encrepat e cargat lo dit conte. Chronique des Albigeois, col. 29.

Ont apostrophé et chargé ledit comte.

ANC. FR.

Puis increpez ceste mort qui nous fraude, 

En luy prouvant par dits philosophaux, 

Comme inutile est son dard et sa faux.

Clément Marot, t. III, p. 283.

Commancèrent à blasmer et incréper... icellui. 

Lett. de rém. de 1416. Carpentier, t. II, col. 852.

CAT. ESP. PORT. Increpar. IT. Increpare. (chap. Increpá: increpo, increpes, increpe, increpem o increpam, increpéu o increpáu, increpen; increpat, increpats, increpada, increpades; acusá, fotre la martellada, inculpá.)


Indi, Endi, s. m., inde, indigo.

Voyez Capmani (Capmany), Coll. Diplom., t. I, P. 378.

Grana e roga e brezilh,

Indi et alun atressi.

Évangile de l'Enfance.

Écarlate et garance et brésil, indigo et alun également.

Indi... bela mixtura de color cerulenca et purpurea.

Eluc. de las propr., fol. 267. 

Inde... beau mélange de couleur azurée et pourpre. 

Si l' endi no s vent en Narbona. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 152. Si l' inde ne se vend pas à Narbonne.

- Adjectiv. Violet.

Los sendatz gruecx, indis et blaus.

Bertrand de Born: Quan vey pels.

Les étendards jaunes, violets et bleus.

Sendatz vermelhs, endis e ros.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.

Drapeaux vermeils, violets et rouges.

ANC. FR. Le roy avoit vestu une cotte de samit ynde. Joinville, p. 21.

Et voit sor sa destre mamiele

Une violette nouviele,

Inde paroir sor la car blanche.

Roman de la Violette, p. 34.

Está plorán. No té mamelles.

CAT. Indi. ESP. Indio (chap. blavet; índigo).

Indicar, v., lat. indicare, indiquer.

Om no pot pas indicar.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e part., c. Ier. 

On ne peut pas indiquer. 

CAT. ESP. PORT. Indicar. IT. Indicare. (chap. Indicá: indico, indiques, indique, indiquem o indicam, indiquéu o indicáu, indiquen; indicat, indicats, indicada, indicades.)

2. Indicatio, s. f., lat. indicatio, indication.

Usatz en la curacio de tots vostres malautes de pronosticacio e indicatio.

Trad. d'Albucasis, fol. 12. 

Usez dans la cure de tous vos malades de pronostication et indication.

CAT. Indicació. ESP. Indicación. PORT. Indicação. IT. Indicazione.

(chap. Indicassió, indicassions; v. indicá.)

3. Index, s. m., lat. index, index. 

Detz... segon apelam index. Eluc. de las propr., fol. 49.

(chap. Dits... al segón li diém índice.) 

Doigts... nous appelons le second index.

CAT. Indice, ESP. (chap. índice) PORT. Index. IT. Indice.

4. Indicatiu, s. m., lat. indicativus, indicatif, terme de grammaire.

Indicatius es apelatz, quar demostra lo faiz que om fai.

Tems del indicatiu de la prima conjugazo. Gramm. provençal.

Est appelé indicatif, car il indique le fait que l'on fait.

Temps de l' indicatif de la première conjugaison. 

CAT. Indicatiu. ESP. PORT. IT. Indicativo. 

(chap. Indicatiu, indicatius, indicativa, indicatives.)


Indigentia, s. f., lat. indigentia, indigence, besoin.

Si cum no hagues de loc indigencia. Eluc. de las propr., fol. 5. 

Comme s'il n'eût besoin d'espace. 

CAT. ESP. PORT. Indigencia. IT. Indigenza. (chap. Indigensia, indigensies. La Ascuma estaríe en indigensia si no fore per les subvensions que se donen als llepaculs del catalanisme.)

2. Indiger, v., lat. indigere, avoir besoin, manquer de.

Indigeys que sia inscidit.

Que tu indigescas de incizio.

Trad. d'Albucasis, fol. 16 et 15.

Il a besoin qu'il soit coupé.

Que tu aies besoin d'incision.

IT. Indigere. (chap. Nessessitá, tindre nessessidat; indigén, indigens, indigenta, indigentes.)