Mostrando las entradas para la consulta muller ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta muller ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de enero de 2024

Lexique roman; Av; Avar - Avoncle

Avar, adj., lat. avarus, avare, chiche.

Per qu'ieu no vuelh cambiar

De joi ab un rei avar,

Cui sobra aurs et argens.

P. Vidal: Si m laissava.

C'est pourquoi je ne veux changer de bonheur avec un roi avare, pour qui l'or et l'argent abonde.

E no siatz avars, largament despendetz. Philomena.

Et ne soyez pas avares, dépensez largement.

Domna ab cor avar.

Bertrand de Born: Ges no mi.

Dame avec coeur avare.

Substantiv. Li cubit e li avar. La nobla Leyczon.

Les convoiteux et les avares.

ANC. FR. Averz estoit et convoitex seur toutes riens.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 261.

Que te vaut ce que tu es riche,

Puisque tu es avars et chiche?

Quatrains moraux, not. sur les anc. liv. d'heures.

CAT. ESP. PORT. IT. Avaro. (N. E. catalán avaro, suena raro; avar.)

2. Avarg, adj., avare.

Na Miels de ben, no m siatz avarga.

A. Daniel: Si m fos amors.

Dame Mieux que bien, ne me soyez avare.

3. Avaros, s. m., avare.

E sobre tot que non si' avaros;

Tot homs avars non er ja caballos.

Fragm. de la Bibl. Laurentiana.

Et surtout qu'il ne soit avare; tout homme avare ne sera jamais considérable.

4. Avaricia, s. f., lat. avaritia, avarice.

Contr' avaricia, sun fait de largetat.

Poëme sur Boece.

Contre avarice, ils sont faits de largesse.

Avaricia es amors dezaordenada d'aver e possezir los bes d'aquest mun.

V. et Vert., fol. 13.

Avarice est amour désordonné d'avoir et de posséder les biens de ce monde.

CAT. ESP. PORT. Avaricia. IT. Avarizia.

5. Avaria, s. f., avarice.

Ergueilh et avaria

A 'l renegatz.

Bertrand d'Allamanon: De l'arcivesque.

Le renégat a orgueil et avarice.

6. Avareza, s. f., avarice, épargne.

Cum qui 'l fai per avareza. Brev. d'amor, fol. 69.

Comme qui le fait par avarice.

E per avareza e per sen o sab tot recobrar e gazaignar plus que non perdet. V. du Dauphin d'Auvergne.

Et par épargne et par sens il le sut recouvrer entièrement et gagner plus qu'il ne perdit.

ANC. CAT. Avareza. PORT. Avarezza.

7. Avaretatz, s. f., avarice.

Et avaretatz s'atura

Encontra largessa.

P. Cardinal: Falsedatz.

Et avarice s'efforce contre largesse.

8. Sobravars, adj., excessivement avare.

E qui s fai de l'autrui cortes,

Pos del sieu sera sobravars.

Giraud de Borneil: Obs m'agra.

Et qui se fait généreux du bien d'autrui, après sera excessivement avare du sien.


Avelana, Avilana, Aulaigna, Aulana, s. f., nux, avellana,

aveline, noisette.

On lit dans un glossaire manuscrit du moyen âge:

Abellanae, ab Abellano Campaniae oppido, ubi abundant, cognominatae sunt. Sinner, Ms. de la Bib. de Berne, t. 1, p. 389.

Avelanas et notz muscadas.

Eluc. de las propr., fol. 215.

Avelines et noix muscades.

En pinholetas que sion com aulanas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

En boulettes qui soient comme des noisettes.

Le substantif était souvent employé en négation explétive.

Que no valra un' avilana.

T. d' Hugues de S.-Cyr et du Vicomte: Vescoms.

Qui ne vaudra une noisette.

Totz no los dopt un' aulaigna.

Palazis: Be m plai.

Tous je ne les redoute une noisette.

Adj. Notz avelana.

Eluc. de las propr., fol. 215.

Noix aveline.

ANC. ESP.

Que tod esto non precio quanto III aulanas.

Poema de Alexandro, cop. 237.

CAT. ESP. Avellana. PORT. Avelã. IT. Avellana.

2. Avelaneta, s. f., petite aveline.

Aitant cant es un' avelaneta.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Autant qu'est une petite aveline.

3. Avelanier, s. m., noisetier.

Vergas d' avelanier... Passant pres avelanier.

Eluc. de las propr., fol. 172 et 215.

Verges de noisetier... Passant près un noisetier.

CAT. Avellaner. ESP. Avellano. PORT. Aveleira. IT. Avellano.


Avena, s. f., lat. avena, avoine.

Car qui vol cuillir avena, 

Primieiramen la semena.

P. Cardinal: Jhesum-Crist.

Car qui veut recueillir avoine, la sème premièrement.

Donet lor cena

De pomat que el ac fatz e pan d'avena.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 84.

Il leur donna souper de pomé qu'il eut fait et de pain d'avoine.

ESP. Avena. PORT. Avêa. IT. Vena.

Aver, v., lat. habere, avoir, tenir, posséder.

Non aura... non aurai. Titre de 960.

Il n'aura... je n'aurai.

Tos temps vol hom so qu'om no pot aver.

Peyrols: M'entencio.

En tout temps on veut ce qu'on ne peut avoir.

Qu'era no us ai, ni vos non avetz mi.

Folquet de Marseille: Ai! quant.

Que maintenant je ne vous ai, et vous ne m'avez pas.

As, pus qu'anc non aguist may,

Follia e nescies.

H. de S.-Cyr: Messonget.

Tu as, plus que tu n'eus jamais, folie et ignorance.

Ar agues ieu mil marcs de fin argent...

Et ieu agues bella dona e plazen.

Pistoleta: Ar agues ieu.

Maintenant eussé-je mille marcs de pur argent...

Et eussé-je dame belle et agréable.

ANC. FR. Nulle, pour de peine aver,

Ne puet sun corage mover.

Marie de France, t. II, p. 433.

Et bien puet aver cel nom.

Catal. de la Bib. Harléienne, t. 1, p. 557.

ANC. CAT. Aver. ESP. Haber. PORT. Haver. IT. Avere.

Ce verbe se composa avec lui-même, au moyen de l'emploi de son participe passé uni à ses autres temps.

O es eferms, o A afan AGUT.

Poëme sur Boece.

Ou il est infirme, ou il A EU chagrin.

Per qu'ieu del ben qu'en AGR' AGUT

Sai e crey qu'ieu n'ai molt perdut.

Rambaud d'Orange: Er quan.

C'est pourquoi je sais et je crois que j'ai beaucoup perdu du bien que j'en aurais eu.

Laissa la paor que AS AGUDA.

V. de S. Honorat.

Laisse la peur que tu as eue. 

Il forma aussi ses temps composés en employant l'auxiliaire ESSER.

Selh qu'eron de pretz avug,

Enqueron com pretz an baissan.

Gavaudan le Vieux: A la pus longa.

Ceux qui étaient eus de mérite demandent comment le mérite va baissant.

Enans que fos agutz prelatz.

V. de S. Honorat.

Avant qu'il fut eu prélat.

Moult es avutz belhs sos comensamens.

G. Riquier: Tant m'er.

Son commencement est eu très beau.

Ce verbe, suivi de la préposition A, exprima parfois une action à faire, une destination, etc.

Et als autres mostran,

S'il volon far lur pron, so qu'a far an.

B. Calvo: Ab gran dreg.

Et montrent aux autres, s'ils veulent faire leur profit, ce qu'ils ont à faire.

Quar plus soven devria om venir

Lai on hom A A viure et A morir.

Giraud le Roux: Nulhs hom.

Car on devrait plus souvent venir là où l'on a à vivre et à mourir.

CAT. Que tels cambis no s hajen á deducir.

Capmany, Coll. dipl., t. 1, p. 450.

ANC. ESP.

Cuemo lo mandó mio Cid, asi lo han todos á far.

Poema del Cid, v. 323.

PORT. Avyam a dar.

Elucidario, t. II, p. 131.

L'infinitif présent des verbes, quoique séparé par d'autres mots, formait

avec les diverses personnes du présent de l'indicatif d'aver un futur composé.

E trobar l'em oltra mar ses falhensa.

G. Figueiras: Totz qui ben.

Et nous le trouverons outre-mer sans faute.

Ce verbe, joint à divers mots, forma un grand nombre de locutions.

De batalhar o d'aver paraulas ab alcuna persona. 

Liv. de Sydrac, fol. 101.

De disputer ou d'avoir des paroles avec quelque personne.

Tan com a cor de donar.

G. Riquier: Qui m disses.

Tant comme il a coeur de donner.

Qu'enquer aurai loc de chantar.

B. de Ventadour: En abril.

Que j' aurai encore lieu de chanter.

A lo diable el cors, que tan fort la turmenta.

V. de S. Honorat.

Elle a le diable au corps, qui la tourmente si fort.

Que us part, e vos aiatz los datz.

T. d' Hugues et de Baussan: Baussan.

Que je vous départis, et vous ayez les dés.

Que Dieu ni lei ni ben non an.

Giraud de Borneil: A l'honor.

Qui n'ont Dieu ni loi ni bien.

(Chap. Que Deu ni ley ni be no tenen; 

ESP. Que Dios, ni ley ni bien no tienen.)

Qu'anc de lui amar no m'estrais,

Ni ai en cor que m n'estraia.

La Comtesse de Die: Ab joi.

Que je ne me retire oncques de l'aimer, ni n'ai dans le coeur que je m'en retire.

Qu'hom mort ni pres n'a amic ni parent.

Richard-Coeur-de-Lion: Ja nuls hom.

Qu'homme mort ni prisonnier n'a ami ni parent.

Ben aia coms qu'es d'afortit coratge.

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes.

Bien ait le comte qui est de courage affermi.

Mal aia 'l jorns qu'amors mi fetz emprendre.

Pons de la Garde: Sitot non.

Mal ait le jour qu'amour me fit éprendre.

ANC. FR. Renart respont: Biaux douz compère,

Bien ait l' ame de vostre père.

Roman du Renart, t. III, p. 4.

Cil respont: Sire, ben aiés.

Roman du comte de Poitiers, v. 773.

Mans jocs y a que valon mais que rires.

Arnaud de Marueil: Belh m'es lo.

Il y a maints jeux qui valent mieux que rire.

E a n'i d'aquels malvatz

Per qu'el setgles es sordeiats.

Peyrols: Atressi col.

Et il y en a de ces méchants par qui le siècle est souillé.

ANC. FR. El roiaume n'avoit plus beles.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 74.

Durant la feste eut jouxtes belles.

Au retour y eut une paix.

Vigiles de Charles VII, p. 218 et 12.

CAT. Una corbeylta hom a fava... un sach on ha bescuyt.

Capmany, Coll. dipl., t. 1, p. 412.

ESP. Avia un sacristano en essa abadia

Que guardaba las cosas de la sacristania.

Milagros de nuestra Señora, cop. 287.

PORT. Avia muytas centenas de annos que era fundada.

J. Barros, Dec. III, IV, 1.

IT. Non ha gran tempo. Boccaccio, Decameron, III, 1.

Part. prés. Si alcun avent pocession franca. (possession)

Cout. d'Arles. Anibert, t. I, p. 99.

Si quelqu'un ayant possession franche.

Substantiv. Cruels chausa es que cel que non dona al non avent.

Trad. de Bède, fol. 84.

C'est cruelle chose que celui qui ne donne pas au non ayant.

ANC. IT. Avent in longo perticas quatordice.

Tit. de 816. Muratori, Diss. 32.

(N. E. Título de 816, sería interesante compararlo con los de 842.)

2. Aver, s. m., avoir, richesse, argent.

Mas non es bos que s fi' e son aver. (fi' e : fie en)

Poëme sur Boece.

Mais il n'est pas bon qu'il se fie en son avoir.

D'aquellas que amon per aver.

B. de Ventadour: Chantars.

De celles qui aiment pour argent.

Car per aver amassar

Volc Judas Deu renegar.

Giraud de Borneil: Honraz es.

Car Judas consentit à renier Dieu pour amasser de l'argent.

- Troupeau.

E play mi quan li corridor

Fan las gens e' ls avers fugir.

Bertrand de Born: Be m play.

Et il me plaît quand les coureurs font fuir les gens et les troupeaux.

Ni d'aquels avers ledda non prendra.

Tit. de 1103. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 361.

Et de ces troupeaux il ne prendra pas droit de Leyde.

… Mon aver menant

Per las montagnas pastorgant...

Tot suau nostre aver payssen.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

… Menant mon troupeau pâturant sur les montagnes... Paissant tout doucement notre troupeau.

ANC. FR. Noz hoirs prendront tout nostre avoir

E Dieu ou déables noz ames.

J. de Meung, Codic., v. 63.

Ledit sire de Bueil et ses compagnons y gaingnerent moult d' avoir, car c'estoiz la plus riche place et la plus forte de touz le pays.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 119.

CAT. Haber. ESP. Aver (haber). PORT. Haver. IT. Avere.

3. Desaver, v., quitter, abandonner, détacher.

Pros femna ...

Senher, de vos se deza

Tan qu'als vielhs non etz par.

G. Riquier: A sant Pos.

Digne femme... Seigneur, se détache de vous tant que vous n'êtes pareil aux vieux.


Avi, Aviol, s. m., lat. avus, aïeul.

C'ayssi renhet sos avis ab fin pretz sobeyran.

P. Bremond Ricas Novas: Pus partit.

Qu'ainsi son aïeul régna avec un pur mérite supérieur.

Payre et mayre... avis morents sens testament.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 433.

Père et mère... aïeux mourant sans testament.

Mos paires, mos aviols et ieu.

(chap. Mon pare, mon yayo y yo.)

Liv. de Sydrac, fol. 6.

Mon père, mon aïeul et moi.

(CAT. MOD. El meu pare, el meu avi i jo.)

Qu'ieu auzi dir a mon aviol

Que qui non dona so que 'l dol,

Mantas vetz non pren so que s vol.

G. Figueiras: Ja de far.

Que j'ouïs dire à mon aïeul que qui ne donne pas ce qui lui fait peine,

maintes fois ne prend ce qu'il veut.

ANC. FR. El non son aiol comencha.

Menessier, Hist. litt. de la Fr., t. XV, p. 252.

CAT. Avi. ESP. Abuelo. PORT. Avô. IT. Avo, avolo.

1. Bezavi, Reyravi (: reyre avi), s. m., bisaïeul, arrière-aïeul.

De son paire, de son avi,

De bezavi, de reyravi.

Brev. d'amor, fol. 60.

De son père, de son aïeul, de bisaïeul, d' arrière-aïeul.

CAT. Besavi. ESP. Bisabuelo. PORT. Bisavô. IT. Bisavo, bisavolo.

(chap. Rebisyayo.)

3. Avia, s. f., lat. avia, aïeule.

Lo paire, la maire, o l'avis o l'avia, quant ilh van a la mort.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

Le père, la mère, ou l'aïeul ou l'aïeule, quand ils vont à la mort.

CAT. Avia. ESP. Abuela. PORT. Avó. IT. Avola.

4. Besavia, s. f., bisaïeule. (chap. Rebisyaya.)

Li fil son destreitz de noirir lor paires e lor maires, e lor avis e lor avias, e

lor bezavis e lor bezavias.

Trad. du Code de Justinien, fol. 27.

Les fils sont obligés de nourrir leurs pères et leurs mères, et leurs aïeux et leurs aïeules, et leurs bisaïeuls et leurs bisaïeules.

CAT. Besavia. ESP. Bisabuela. PORT. Bisavó. IT. Bisava.


Avol, Aul, adj., lâche, méchant, mauvais, vil.

Tant es avols e de menut coratge,

Qu'anc jorn no 'l plac pretz de cavalaira. (: cavalaria)

Lanfranc Cigala: Estiers mon.

Il est si lâche et de petit courage, que le mérite de chevalerie ne lui plut jamais.

An, ab falsas amistatz,

Volt pretz en avol color.

G. Faidit: Tug cil que.

Ils ont, avec de fausses amitiés, tourné le mérite en méchante couleur.

D' avol patz ven mais mals que be.

B. de la Barthe: Foilla ni flors.

De méchante paix vient plus de mal que de bien.

Subst. Et als avols es d'ergulhos semblans.

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.

Et elle est d'une fière contenance aux vils.

On lit dans les Leys d'amors, fol. 7:

Mots sincopatz... aul per avol.

Mots sincopés aul pour avol.

Dic vos que ets auls, e fals, et traydor. Philomena.

Je vous dis que vous êtes vil, et faux, et traître.

Subst. E sai triar los auls dels avinens.

Alegret: Ara pareisson.

Et je sais trier les mauvais des convenables.

ANC. ESP.

Quando del avol ome tal derecho li daba.

Vida de San Millán, cop. 243.

ANC. CAT. Avol.

2. Avolmen, adv., méchamment.

Tos temps fo raubadors e visquet avolmen.

Roman de Fierabras, v. 3835.

En tous temps il fut voleur et il vécut méchamment.

3. Avolezza, s. f., lâcheté, méchanceté.

Ben an canjat honor per avolezza.

Bertrand de Born: Pus li baron.

Ils ont bien changé honneur pour lâcheté.

Ja non aura proeza

Qui no fug avolezza.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Qui ne fuit lâcheté n'aura jamais prouesse.

ANC. ESP. … Fuyó de avolesa...

Perder la por tardanza seria gran avolesa.

Arcipreste de Hita, cop. 162 et 788.


Avoncle, s. m., lat. avunculus, oncle.

De mon paire ni de mos avoncles.

Tit. de 1222. DOAT, t. CXIV, fol. 89.

De mon père et de mes oncles.

ANC. CAT. Avoncle.

2. Oncle, s. m., oncle.

Ja no creirai castic d'amic ni d'oncle.

A. Daniel: Lo ferm.

Je ne croirai jamais la réprimande d'ami ni d'oncle.

Que de son oncle la volcsetz amparar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Que vous voulussiez la protéger contre son oncle.

CAT. Oncle (+ tiet).

//

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.

Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car huncha fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.

sábado, 7 de octubre de 2023

Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna

Berenguer de Palasol.

Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna



I.

S' ieu sabi' aver guizardo
De chanso, si la fazia,
Ades la comensaria
Cunhdeta de motz e de so;
Que perdut n' ai mon belh chantar,
Per qu' eras m' en pren espavens;
E si n' ai estat alques lens,
No m' en deu hom ochaizonar.

Qu' amada us auray en perdo
Longamen en aital guia;
A! ma belha douss' amia,
Qu' anc res no us plac no m saupes bo,

Ni anc res no saupi pensar
Qu' a vos fos pretz ni honramens,
Qu' al tost far no fos pus correns
Que si 'n degues m' arma salvar.

E ja dieus a me be non do,
S' en lieys mos cors se fadia;
La flor de la cortezia
Elha m' aura, o autra no;
Qu' a sola lieys m' estug e m guar,
E suy aissi sieus solamens,
Qu' autre solas m' es eyssamens
Cum qui m fazia sols estar.

E no farai pus lonc sermo;
Quar on pus la lauzaria,
Del laus sol qu' en remanria,
Cent domnas ne aurian pro,
Qui sabria ben devizar
Las beutatz e 'ls ensenhamens,
E la cortezia e 'l sens,
Aissi cum s' eschairi' a far.

Aissi finira ma chanso,
E no vuelh pus longa sia,
Que pus greu la 'n apenria
Mo senher, e siey companho,
Lo coms Jaufres, que dieus ampar,
Quar es adreitz e conoissens,
E fai tans de ricx faitz valens,
Lauzengiers no 'l pot encolpar.

II.

De la gensor qu' om vey, al mieu semblan,

On nueg e jorn velh e pens e cossir,
Mi vuelh lunhar, si 'l cor mi vol seguir,
Ab tal acort que mais no 'l torn denan;
Quar longamen m' a tengut deziron
Ab belh semblan, mas tan dur me respon
Qu' anc jorn no m volc precx ni demans sofrir.
Jamais miey huelh ab los sieus no s veyran,
S' a lieys no platz que m man a se venir:
Cum plus la vey plus m' auci de dezir,
Et on mais l' am, mais y fatz de mon dan;
E 'l non vezer me languis e m cofon;
E pus no m plai ren als que sia 'l mon,
Ab pauc no m lays de vezer e d' auzir.


Ai! belha domna, ab belh cors benestan,
De belh semblan e de gent aculhir,
A penas sai de vos mon mielhs chauzir,

Si us vey o no, o si m torn, o si m' an:

Non ai saber ni sen que mi aon;
Tan suy intratz en vostr' amor prion,
Qu' ieu non conosc per on m' en puesc
issir.

Pero, dona, si us vis cor ni talan
Que m denhessetz l' amor qu' ie us ai grazir,
So es us mals don no volgra guerir;
Mas, pus no us plai, al ver dieu me coman;
De vos mi tuelh, e non ab cor volon,
Quar res ses vos no m pot far jauzion:
Veiatz si m puesc ab gaug de vos partir!


Quar conoissetz que no us am ab engan,
E quar vos sui plus fis qu' ieu no sai dir,
E quar ab vos m' aven viur' e murir,
Vos afranquis merces vas me d' aitan,
Dona, qu' el cor que m falh e m fug e m fon
Me sostenguatz, quar ieu no sai vas on
Mi serc secor, si vos mi faitz falhir.

Senher Bernard, no ns partrem viu del mon,
Mas la belha que m destrenh e m cofon
Tem que m fassa per mort de vos partir.

III.

Totz temeros e doptans
Cais qui s laiss' a non chaler;
Sol puesc' entr' els bos caber,
Vuelh que si' auzitz mos chans;
Pero no m n' entremetria,
Si mon voler en seguia:
Mas francamen m' en somo
Tals cui non aus dir de no.

Domna, cui sui fis amans,
Vos mi faitz viur' e voler;
E quan peza 'n mon lezer
El guais amoros semblans
Que m' a mes de joy en via,
Dic vos que no m camjaria
A la belha sospeisso,
Per nulh autr'
oc vostre no.

Tant etz belha e benestans,
Era mi vengr' a plazer
Qu' en pogues un
oc aver;
Qu' ades, sitot m' es afans,
N' am mais la belha fadia
Qu' el don d' autra no faria:
De vos aurai aquelh do
Que plus vuelh que d' autra no.


Franca res, conhda e prezans,
Veus mi al vostre plazer;
E si us plai mi retener,
Sui vostres, senes enjans,
E vostres, si no us plazia;
Et en vostra senhoria
Remanh e serai e so,
Ab que m retenguatz o no.

Pueis qu' anc no us vi ni davans,
No pogui dels huelhs vezer
Re que m pogues tan plazer;
Sia mos pros o mos dans,
Pus qu' ieu vos vi, belh' amia,
E quar m' en lais per feunia,
O per un pauc d' ochaizo,
Guerrey mi eys e vos no.

Domna, no sai si us plairia
Qu' ie us vis, o si us pezaria,
En tan gran doptansa so
No sai s' ie us veya o no.
IV.

Tan m' abelis jois et amors e chans,
Et alegrier, deport e cortezia
Qu' el mon non a ricor ni manentia
Don mielhs d' aisso m tengues per benanans;
Doncs, sai ieu ben que mi dons ten las claus
De totz los bes qu' ieu aten ni esper,
E ren d' aisso ses lieys non puesc aver.

Sa grans valors e sos humils semblans,
Son gen parlar e sa belha paria,
M' an fait ancse voler sa senhoria
Plus que d' autra qu' ieu vis pueis ni dabans;
E si 'l sieus cors amoros e suaus,
E sa merce no m denha retener,
Ja d' als amors no m pot far mon plazer.

Tant ai volgut sos bes e sos enans,
E dezirat lieys e sa companhia,
Que ja no cre, si lonhar m' en volia,
Que ja partir s' en pogues mos talans;
E s' ieu n' ai dic honor ni be ni laus
No m' en fas ges per messongier tener,
Qu' ab sa valor sap ben proar mon ver.

Belha domna, corteza, benestans,
Ab segur sen, ses blasm' e ses folhia,
Sitot no us vey tan soven cum volria
Mos pessamens aleuja mos afans,
E delieyt me, e m sojorn, e m repaus;
E quan no us puesc estiers dels huelhs vezer,
Vey vos ades en pessan jorn e ser.

Sabetz per que no m vir ni no m balans
De vos amar, ma belha douss' amia,
Quar ja no m cal doptar si ie us avia
Que mesclessetz falsia ni enjans;
Per qu' ieu am mais, quar sol albirar n' aus,
Que vos puscatz a mos ops eschazer,
Qu' autra baizar, embrassar ni tener.

Doncs, s' ieu ja m vey dins vostres bras enclaus,

Si qu' ambeduy nos semblem d' un voler,
Meravil me on poiria 'l joy caber.

V.

Mais ai de talan que no suelh,

Quo fezes auzir en chantan

D' amor co m ten en son coman,

Ni quo fai de mi so que 'l plai;

Qu' ara m fai chantar aitan be,

Ab lo brau temps et ab la gran freydor,

Cum si eram el belh temps de pascor.

On plus vau, mielhs am e mais vuelh,

De bon cor e de fin talan,
La belha que m compret baizan;

Qu' eras l' am tan que non puesc mai,

E no sai cossi m' esdeve
Que, quan li play que m fai be ni honor,

Ades l' am mais, no sai don mov l' amor.

E quan mi fai semblan d' erguelh,
Ges l' amor no s baissa per tan,
Ans es ver, e no m tengua dan
Que non la puesc per ren ni sai
Dezamar per neguna re;
Ni vuelh esser en luec d' emperador,
Qu' ieu per autra vires mon cor alhor.


Ja no s lassarian miey huelh
D' esguardar los sieus belhs semblan,
Neys si durava 'l jorn un an;
Tan m' es belh tot quan ditz ni fai

Que de nulh maltrach no m sove;

Que 'l sieu belh huelh e la fresca color

M' aluma 'l cor en joy et en bauzor.

Li maltrach don ieu pus mi duelh
Son quar ades no 'l sui denan;
E si la vey pro en pensan,
Qu' el cor e 'ls huelhs tenh ades lai;
Mas li dezir son sai ab me
Que m' agran mort lonc temps a de dolor,

S' aquest dous pens no fos que mi secor.
Li lauzengier son d' un escuelh
Ab aquels que van devinan
L' autrui joy, et es enuetz gran
Quar ja 'ls pros s' en meton en plai;
Et on mais val meyns y cove,
Quar aver deu de si meyns de paor
Selh qui d' autrui ditz enueg ni folhor.

VI.

Bona domna, cui ricx pretz fai valer
Sobre las plus valens, al mieu veiaire
Avetz razo per que m deiatz estraire
Lo belh solatz ni l' amoros parer,
Sinon quar vos auziey anc far saber
Qu' ie us amava mil aitans mais que me;
En aquest tort me trobaretz jasse,
Quar non es tortz que ja us pogues desfaire.

Si 'l belh semblan que m solias aver
De clar que m fo, dona, tornatz en vaire,
Quar conoissetz qu' ieu no m' en puesc estraire,
Mielhs me fora ja no us pogues vezer;
Quar ges pauzar no us puesc a non chaler:
Tals es l' envey' e 'l dezir que m' en ve
Manthas sazos que de vos me sove,
E vir mos huelh devas vostre repaire.

E si de vos dizetz que m dezesper,
Dona, no sai de qui m sia esperaire;
Si m' avetz fait d' autras amar estraire
Q' una non vey ab cui dezir jazer:
Sens totz covens vuelh ab vos remaner,
E sia en vos que m fassatz mal o be;
Pero guaratz qual mielhs vos en cove,
Que no us deman oltra grat pauc ni guaire.

De bon talan, ab cor leyal e ver,
M' autrey a vos per vostres comans faire,
Sol no m mandetz de vos amar estraire,
Quar ja, dona, non auria lezer;
E no m' en cal per messongier tener,
C' aissi mi soi enpres per bona fe,
Ja dezamar no us poiria per re,
Ni fin non vuelh, s' aman no la 'n puesc traire.

Trop mi podetz longamen mal voler,
Si m dezamatz, quar ieu vos suy amaire,
E volgues m' en mon essien estraire,
Ja de mon cor non auria poder;
E doncs, dona, pus no m' en puesc mover,
Ni m' abelhis autre joys ni m soste,
S' ab vos no truep chauzimen e merce,
Vostre belh cors n' er vas amor peccaire.

Amors n' a tort quar enveyos me te
Del vostre cors graile, gras, blanc e le,
S' enquer no m faitz mielhs que no m soletz faire.

//


https://en.wikipedia.org/wiki/Berenguier_de_Palazol

Berengiers de palazol si fo de cataloigna, del comtat de rossillon, paubres cavallier fo...

"Berenguier de Palazol was from Catalonia, from the county of Roussillon, a poor knight he was..."

Berenguier de Palazol, Palol, or Palou (fl. 1160–1209) was a Catalan troubadour from Palol in the County of Roussillon. Of his total output twelve cansos survive, and a relatively high proportion—eight—with melodies.

Palafolls
En el año 1002 aparece en el alodio de Palazol en un documento de los condes de Barcelona Ramón Borrell y Ermesenda de Carcasona, a favor del vizconde de Gerona Sunifredo.

Castillo de Palafolls


Only some sketchy details of Berenguier's life can be gleaned from surviving records. According to his vida he was a poor knight, but well-trained and skilled in arms. Other evidence suggests that his family was well-off.
He appears in five documents of Roussillon between 1196 and 1209, all under the Latin name Berengarius de Palatiolo (or Palaciolo). The earliest dates of his career are determined by the fact that he was a vassal of Gausfred III of Roussillon, who died in 1164 and receives mention in several of Berenguier's works. It is quite possible that Berenguier was one of the earliest troubadours, and the poems that mention Jaufres (Gausfred) may date as early as 1150. Berenguier does not seem to have had much contact with his fellow troubadours. He may have met Pons d'Ortaffa late in life, and the latter may address him in one of his songs as Senher En Berenguier.

All of Berenguier's surviving works deal with the theme of courtly love.
One of his cansos was a model for a sirventes by his contemporary Raimbaut de Vaqueiras, who may have set it to the same tune, Berenguier's most "florid". The chief object of the love of his songs is Ermessen d'Avinyo, wife of Arnaut d'Avinyo. According to Berenguier's vida, Arnaut was a son of Maria de Peiralada, but this is probably a confusion with Maria domina de Petralata, the mother of Soremonda, the lover of Guillem de Cabestany.

Berenguier's well-preserved music is generally syllabic with a few melismatic phrase endings; conservative, generally staying within an octave; and motivically structured, having something in common with that of Bernart de Ventadorn.

//
https://ca.wikipedia.org/wiki/Berenguer_de_Palou_(trobador)

Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del s. XII) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló. (que escribía en lengua occitana, plana romana)

Es tenen poques notícies d'aquest trobador. Segons explica la vida,[1] fou un cavaller de Palol -Palazol, tal com grafia la vida-, al Rosselló, i és difícil identificar-lo amb algun personatge de l'època a partir d'altres documents, ja que durant els segles XII i xiii abunden els catalans que porten aquests noms. Sempre segons la vida, fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermessenda d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Peiralada.

Es conserven dotze composicions seves, totes de temàtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de notacions musicals en el cançoner R; això el converteix en un dels pocs trobadors catalans la música dels quals es conserva i un dels trobadors amb un percentatge alt de música conservada sobre el conjunt de l'obra.

Una de les seves cançons (S'ieu sabi'aver guiardo) descriu la total submissió del trobador a la seva dama. Com a curiositat es pot observar que en la darrera estrofa diu que no ha volgut allargar més la composició perquè vol que la recordin bé Gausfred III de Rosselló i els seus companys, la qual cosa ens pot indicar que no només els joglars cantaven les cançons dels trobadors, sinó que es tenia la intenció que els mateixos cortesans les recordessin i també hi donessin publicitat. La referència a Gausfred permet, a més, situar cronològicament el trobador, ja que Gausfred morí el 1164. Això el fa probablement el trobador català conegut més antic.

Algunes d'aquestes poesies s'atribueixen, segons en quin cançoner es conserven, a altres trobadors.

(47,1) Ab la fresca clardat (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,2) Aissi com hom que senher ochaizona (cançó)

(47,3) Aital dona cum ieu sai (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,4) Bona dona, cuy ricx pretz fai valer (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,5) De la gensor qu'om vey', al mieu semblan (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,6) Dona, la genser qu'om veya (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,7) Dona, si totz temps vivia (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,8) Mais ai de talan que no suelh (cançó)

(47,9) S'ieu anc per fol' entendensa (sirventès-cançó)

(47,10) S'ieu sabi' aver guiardo (cançó)

(47,11) Tant m'abelis joys et amors et chans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,12) Totz temoros e doptans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

//


Vegeu Riquer 1983 o 1995; o el text que apareix en la fotografia, en tinta vermella.

Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
//

Adroher, MichelLes troubadours roussillonnais : XIIe-XIIIe siècles (en francès). Perpinyà: Publications de l'Olivier, 2012. ISBN 978-2-908866-42-1 [Consulta: 15 octubre 2016].

Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Berenguer de Palou és el número PC 47]

Costa, Ricardo da; Gaby, André; Hartmann, Ernesto; Ribeiro, Antonio Celso; Silva, Matheus Corassa da. "Um tributo à arte de ouvir. O amor cortês nas cançons de Berenguer de Palou (c. 1160-1209)". In: eHumanista/IVITRA 15 (2019), p. 396-455. ISSN 1540-5877

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 122

Margherita Beretta SpampinatoBerenguer de Palol, edizione critica, Modena, Mucchi, 1978 [és l'edició que es pot consultar en línia a Rialto

Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 300-310 [Comentari i edició i traducció a l'espanyol de la vida i dues composicions]

Martí de Riquer / Antoni ComasHistòria de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5a ed. 1993), vol. 1, p. 67-71

Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 286-287 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K].

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_i_trobairitz

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_amb_m%C3%BAsica_conservada

//

Berenguer de Palou, obispo

martes, 9 de mayo de 2023

TAVOLA DELL' ABBREVIATURE, La Crusca Provenzale

TAVOLA DELL' ABBREVIATURE,

PER ORDINE D' ALFABETO:

Dove si dà conto delle qualità degli Autori, o Libri d' Autori citati per entro l' Opera, e dove si ritrovino, o chi ne sieno i Padroni.

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero

Avvertisca il Lettore:

I. Che avanti alla dichiarazione dell' abbreviature de' nomi, e cognomi de' Poeti dell' età d' oro, di cui abbiam ragionato nella Tavola antecedente, abbiamo quì posta la lettera V., che vuol dire, che si veda essa prima Tavola alla quale ci rimettiamo sì per quello che riguarda alle loro opere allegate, come per le notizie appartenenti alle loro Vite,

II. Che dopo l' abbreviature de' Poeti de' Codici Vaticani, cioè dal Cod. segnato num. 3204. al 3208., abbiamo anche poste per entro l' Opera l' abbreviature indicanti essi Codici, e alle volte abbiamo accennata la sorta, o spezie di poesia citata, particolarmente non essendo Canzone, poichè quando non s' accenna la spezie di componimento, s' intende, per lo più, che è Canzona, ancorchè talora questa pure abbiamo specificata. Tutto ciò si renderà chiaro con queste preliminari dichiarazioni, verbigrazia: Alfons. I. R. Arag. C. V. 4. 94. I. cioè Alfonso I. Re d' Aragona (N. E. Alfonso II) nella sua Canzone del Cod. Vatic. 3204. a car. 94. colonn. I. Alfons. I. R. Arag. Tenz. con Girald. Bornel. C. V. 4. 140. t. 2. Detto nella Tenzone con Giraldo di Bornello, Cod. Vat. 3204. a c. 140. tergo colonn. 2. Piet. Card. Serm. C. V. 4. 21. 2. Pietro Cardinale in un suo Sermone del Cod. Vat. 3204. a car. 21. colonn. 2. Girald. Bornell. Canz. C. V. 4. 15. Giraldo di Bornello in una Canzone del Cod. Vat. 3204. a c. 15. Ug. S. Sir. Servent. C. V. 4. 183. I. Ugo di San Siro in un Serventese del Cod. Vat. 3204. a c. 183. colonn. I. Arn. Dan. Sest. C. V. 5. 90. t. Arnaldo Daniello nella sua Sestina del Cod. Vat. 3205. a c. 90. tergo. Gugl. Fig. Canz. S. Sepolc. C. V. 5. 165. Guglielmo Figuera in una Canzone pel ricuperamento del S. Sepolcro, o di Terra Santa, nel detto Cod. 3205. a c. 165. Piet. Card. C. V. 5. 155. t. Pietro Cardinale in un suo Componimento del medesimo Cod. 3205. a car. 155. tergo. Folc. Marsig. C. V. 6, 27. t. Folchetto da Marsiglia in un suo Componimento del Cod. Vat. 3206. car. 27. a tergo. Arn. Dan. Canz. C. V. 7. II. t. 2. Arnaldo Daniello in una sua Canzone del Cod. Vat. 3207. c. II. terg. colonn. 2. Gugl. Fig. Cob. C. V. 7. 52. I. Guglielmo Figuera, in una Cobbola nel Cod. Vat. 3207. a c. 52. colonn. I. Gugl. S. Desid. Canz. C. V. 7. 27. t. 2. Guglielmo di San Desiderio in una Canzone del Cod. Vat. 3207. car. 27. a terg. Colonn. 2. Piet. Vid. Servent. C. V. 7. 26. I. Pietro Vidale in un Serventese del detto Cod. ec. Folc. Marsig. C. V. 8. 79. Folchetto da Marsiglia in una Canzone del Cod. Vat. 3208. a car. 79.


A.


Ach Simm. Pist. Volgarizzamento della Pistola di Achille Simmaco, e di Teodosio, scritta a Tolomeo Re d' Egitto, nella quale si discorre del nutrimento degli uccelli cacciatori, o vero di rapina; e della cura di tutte le loro malattie. Presso la Raccolta degli scrittori, o de' libri, che trattano di simili uccelli, fatta da Niccolò Rigalzi, stampata in Parigi 1612. Questo Volgarizzamento fu estratto dalla Real Biblioteca Medicea; e pare che fosse stato dettato nel secolo XII., avvegnachè la copia impressa sia scorretta, e forse da' copiatori ammodernata poco a proposito.

Adal. Porc. V. Adalasia di Porcaraga. 

Add. Addiettivo. 

Adim. Neg. V. Adimaro il Negro. 

Alb. Amiell. V. Alberto Amiello. 

Alb. Cail. V. Alberto Cailla. 

Alb. March. V. Alberto Marchese de' Malespini.

Alb. Pogg. V. Alberto di Poggibotto. 

Alb. Sist. V. Alberto di Sisterone.

Alf. I. R. Arag. V. Alfonso I. Re d' Aragona. (N. E. Alfonso II) 

Alf. IV. R. Arag. Alfonso IV. Re d' Aragona, e Conte di Barzellona. La Proposizione, che fece nella Dieta generale degli Stati di Catalogna l' anno 1431. Presso la Cronica di Pietro Michele Carbonelli a c. 255. 

Am. Belved. V. Amerigo di Belvedere. 

Am. Ping. V. Amerigo di Pingulano. 

Am. Sarl. V. Amerigo di Sarlacco. 

Ans. Agugl. V. Anselmo d' Aguglione. 

Ans. Faid. V. Anselmo Faidit. 

Ant. Mar. Salvin. Osserv. Il mio riveritissimo Signor Abate Anton Maria Salvini Gentiluomo Fiorentino. Le sue Osservazioni, e Note sparse per entro il margine della sua copia del Vocabolario della Crusca, delle quali mi favorì egli medesimo, raccolte in un quinterno, e trascritte di sua mano propria, con questo titolo: Vocaboli, e Maniere Provenzali.

Ant. Mar. Salvin. Postill. Il Sig. Ab. Salvini suddetto, nelle sue Postille marginali sparse per entro il suo Codice antico MS. titolato: Istorias, e Conquestas del Reyalme d' Aragò, e Principat de Catalunya, compiladas per lo honorable Mossen Pere Tomich Cavaller &c. Vedi alla lettera P. l' abbreviatura Piet. Tom. 

Ant. Riccard. Tratt. Conosc. Pols. Antonio Riccardo Dottor di Medicina, nel suo Trattato della conoscenza de' polsi. Testo a penna della Libreria Vaticana nel Codice 4797. Se ne segnan le carte. 

Ant. Riccard. Tratt. Orin. Detto nel suo Trattato di Orina. Pure nel predetto Cod. 4797. Il numero dice le carte.

Arn. Catal. V. Arnaldo Catalano.

Arn. Dan. V. Arnaldo Daniello.

Arn. Marav. V. Arnaldo di Maraviglia.

Arn. Plag. V. Arnaldo Plage. 

Arn. Tint. V. Arnaldo di Tintignacco. 

Arn. Villanu. Reggim. Pestil. Il Reverendo Maestro Arnaldo di Villanuova, nel suo Trattato del Reggimento, e modo di procedere in tempo di pestilenza. Testo a penna della Biblioteca Vaticana, nel predetto Cod. 4797. a car. 287. incominciando col seguente titolo: 

En nom de Deu sia, e de la umil Verge Madona Santa Maria, comença un petit tractat per lo Reverent Mestra Arnau de Vila nova sobre lo Regiment quis' deu tenir en temps de hepidemia ço es en temps de pestilenza. Fiorì questo Autore nel principio del secolo XIV., e ancora prima, come si ricava dal Libro di Cirugia di Monsignor Guido Cauliacense, o di Cauliacco (di cui si parlerà appresso alla lettera G. nell' abbreviatura Guid. Caul. Cirug.) a car. 5. con queste parole: 

En aquest temps mestra Arnau de Vilanova en cascuna facultat o siensia (intende della Medicina, e della Cirugia) ha florit e feu moltas belas Obras. Di lui fa menzione la nostra Proclamazion Cattolica nel S. 15. così: “Finalmente quando se perdieran todas las sciencias, artes, y facultades se restaurarian en aquellos tres famosos Filosofos Catalanes, Juan de Rupecisa, Arnaldo de Vilanova, y Raymundo Lulio... Los dos primeros Filosofos Catalanes fueron tan celebres en la consideracion de las causas naturales, que fueron tenidos por prodigiosos.”

Aus. M. A. 9. Ausias March nella Cantica d' Amore, capitolo 9. 

Aus. M. Moral. I. Detto nella Cantica Morale, capitolo I. 

Aus. M. Mort. 8. Detto nella Cantica di Morte, cap. 8. ec.


B.


Bartol. Giorg. V. Bartolommeo Giorgio.

Berlingh. Pal. V. Berlinghieri di Palazzuolo.

Berlingh. Poggiov. V. Berlinghieri di Poggioverde.

Bern. Bard. V. Bernardo della Barda. 

Bern. Vent. V. Bernardo di Ventadorno.

Bertr. Alam. I. Vedi Bertrando di Alamanone I.

Bertr. Alam. III. V. Bertrando d' Alamanone III.

Bertr. Born. 160. I. V. Bertrando del Bornio. Il primo numero indica le carte del Cod. Vat. 3204., e il secondo il colonnello. 

Bertr. Born. figl. V. Bertrando del Bornio il Giovene, cioè il figlio del suddetto Bertrando.

Bertr. Gord. V. Bertrando di Gordone.

Bertr. Marsig. V. Bertrando di Marsiglia.

Bertr. Pogg. V. Bertrando del Poggetto.

Blancas. V. Blancasso.

Blancasset. V. Blancassetto.

Bonif. Calv. V. Bonifazio Calvi. 

Bonif. Cast. V. Bonifazio di Castellana.

Buonaf. V. Buonafede. 



C.

Caden. V. Cadenetto.

Cant. funeb. Canto funebre. 

Cant. Mad. Canto in lode della Madonna.

Cant. Spirit. Canto spirituale.

Canz. Canzone.

Canz. S. Sepolc. Canzone pel ricuperamento del S. Sepolcro, o di Terra Santa.

Capit. G. II. R. Arag. Principat. Catal. Capitolazione tra D. Giovanni II. Re d' Aragona, e Conte di Barzellona, d' una banda, e il Principato di Catalogna, dell' altra banda, conchiusa, e sottoscritta a' 21. di Giugno dell' anno 1461. Presso la Cronica di Piermichele Carbonello, stampata in Barzellona nel 1547., fogl. 238. Si cita a carte, e a colonnelli.

Castell. V. Castellozza Gentildonna d' Alvernia.

Castigl. In Castigliano.

Cent' occhi II. Ordin. Cent' occhi Conte di Bigorra il II. di questo cognome detto Centolh (N. E. Céntulo). Un frammento del Proemio di una Ordinazione, che fece nel principio del secolo XII. pel buon governo, e quiete della sua Contea, e Valle di Bigorra. Appresso l' Arcivescovo Pietro della Marca, nella sua Istoria di Bearne lib. 9. cap. 7., esistente nella Libreria Casanattense. 

Cercam. V. Cercamondo. 

Cob. Cobbole, sorta di Poesia. 

Conquist. Minorc. Conquista dell' Isola di Minorca, o Minorica, inserita da Pietro Michele Carbonelli nella sua Cronica a cart. 83. con questo titolo: Aquesta es la Conquesta feta per lo molt alt Senyor Rey Namfos de la Ylla de Manorcha. Co i numeri se ne accennano le carte, e i colonnelli.

Constituz. Arag. Constituzioni del Regno d' Aragona, dette nel dialetto Aragonese: Fueros, y observancias del Reyno de Aragon. Si citano solamente quelle, che sono scritte in puro, e netto Linguaggio Provenzale, ovvero Catalano; tralasciandone molte, che sono piene di vocaboli nostrali, come sono comunemente quelle fatte prima dell' unione delle due Corone, Castigliana, ed Aragonese, nelle quali si legge: meytat, mateix, conexença, menestral, après, muller, fillo, dreyto, doncas, millor, entrò, devant, e avant; encara, iudge, agenollarse, dins, part, proveír, dito, susdito, e sobredito; absent, realme, periglo, consellar, jurament, instrument, impediment, senyaladament, primerament, semblantment, grandment, personalment, e cento più, che oggigiorno gli Aragonesi dicono alla Castigliana, mitad, mismo, conocimiento, e cognizion; oficial, o obrero; despuès, mujer, hijo, derecho, pues, mejor, hasta, delante, aun, juez, arrodillarse, dentro, parte, proveer, dicho, sobredicho, absente, reyno, peligro, aconsejar, juramento, instrumento, impedimento, particularmente, primeramente, semejantemente, grandemente, personalmente ec. Della impressione che delle suddette Constituzioni ne fu fatta in Zaragozza da Pietro Cabarte l' anno 1624. ve n' è un esemplare nella Biblioteca Casanattense. 

Constituz. Bearn. Costituzioni del Vescontado di Bearne fatte prima dell' anno 1080. Presso Monsignor Pietro della Marca suddetto nella sua mentovata Istoria di Bearne fogl. 545. ediz. Parigi 1640.

Constituz. Catal. Le Costituzioni di Catalogna. Si allegano solamente le antiche. Della compilazione, che ne fu fatta verso 'l fine del secolo XVI. ve n' è un' esemplare nella Libreria Barberina, e di questa edizione se ne citano talora i volumi, e le carte.

Constituz. Olor. Costituzioni di Olorone, Terra sotto la Contea di Bigorra, fatte nel 1080. Appo il suddetto della Marca nella sua citata Storia di Bearne.

Cont. Ang. V. Il Conte d' Angiò. 

Contes. Di. V. La Contessa di Dia. 

Cont. Fiand. V. Il Conte di Fiandra. 

Cont. Imp. V. Il Conte d' Impória, o Impúria.

Cont. Poet. V. Il Conte di Poetù. 

Cont. Provenz. V. Il Conte di Provenza

Cont. Rod. V. Il Conte di Rodes. 

Cont. Tolos. V. Il Conte di Tolosa. 

Costum. Sol. I Costumi della Viscontea di Sola. Stanno nel secondo tomo de i Costumi generali, e particolari del Regno di Francia, o della Gaule, compilati, ed illustrati dall' Avvocato Carlo del Molino, e da altri Giureconsulti, stampati in Parigi 1581. esistenti nella Casanattense

Si citano a libri, e a capitoli. 

C. V. 4. 2. t. I. Codice Vaticano 3204. a c. 2. tergo colonn. I. 

C. V. 5. I. t. Cod. Vat. 3205. a c. I. terg. 

C. V. 6. 8. Cod. Vat. 3206. a c. 8. 

C. V. 7. 7. Cod. Vat. 3207. a c. 7. 

C. V. 8. 2. 2. Cod. Vat. 3208. a c. 2. colonn. 2.


D.

Delf. Alv. V. Il Delfino d' Alvernia.

Deud. Pr. V. Deudo di Pradas. 

Diminut. Diminutivo. 

Docum. B. Viv. Documenti per ben vivere, e morire. MS. della Vaticana nel Cod. 4799. Se ne segnan le carte.

Durant. V. Durante Sarto di Paernas.


E.


EBL. Uz. V. Eble d' Uzez. 

El. Barg. V. Elia di Bargiuolo. 

El. Car. V. Elia Carello.

El. Font. V. Elia Fontesalata. 

El. Uz. V. Elia d' Uzez. 

Espos. Comand. D. Esposizione de' Comandamenti della Santissima Legge di N. S. Iddio. MS. Vaticano nel Codice 4799. Se ne segnano le carte. 

Esp. del Pat. nost. Esposizione del Paternostro. Testo a penna della Vaticana, nel citat. Cod. 4799. I numeri denotano le carte. Il Vocabolario della Crusca cita pure con queste medesime abbreviature Esp. del Pat. nost. un Trattato MS. della Libreria Strozzi.

Espos. Salm. Penit. Esposizione de' Salmi Penitenziali. MS. della Vaticana, nel predetto Cod. 4799. Se ne citan le carte.


F.

Feder. I. Imper. V. Federigo I. Imperadore.

Feder. III. R. Cic. V. Federigo III. Re di Cicilia.

Ferr. Nunn. Proverb. Ferrando Nunnez, o vero di Nugnez. La sua Compilazione di Proverbi delle più nobili lingue volgari, particolarmente della Castigliana, e della Catalana. Stampata in Salamanca da Giovanni Casanova 1555. in foglio, con questo titolo: Refranes, o Proverbios en Romance, que nuevamente colligiò, y glossò el Comendador Hernan Nuñez, Professor eminentissimo de Retorica, y Griego en la Universidad de Salamanca, puestos por la orden del A. b. c. 

Folc. Marsig. V. Folchetto da Marsiglia.

Folc. Rom. V. Folchetto di Romano. 

Franc. Fontan. Rim. Il Dottor Francesco Fontanella. Le sue Rime manoscritte.

Franz. In Franzese.

Fr. Jac. Casul. Fra Jacopo di Casules dell' Ordine de' Frati Predicatori. Il suo Libro intitolato degli Scacchi. Codice antico MS. della Libreria Vaticana, segnato numero 4801. Se ne dinotan le carte. L' Autore compose il Libro nell' idioma Latino, e poi il trasportò in Provenzale, come apparisce dal titolo, con queste parole: Comença lo prolec d' aquest Libre apellat Libre dels Escacs, ordenat per Fra Jaume de Casules del Orde dels Frares Prehicadors qui aquel componè, e trasladà segons se segueix: E feu ho en Lati ab molt bel original. 

cioè: Comincia il Prologo di questo Libro appellato Libro degli Scacchi, ordinato da Fr. Jacopo di Casules dell' Ordine de' Frati Predicatori, il quale lo compose, e traslatò nella maniera, che segue: E lo fece in Latino con bellissimo originale. - E dappoi fu anche trasportato in Toscano, ed allegato dagli Accademici della Crusca ne' loro Vocabolari coll' abbreviatura: Fr. Jac. Cess. cioè: Trattato degli Scacchi di Fra Jacopo da Cessole. MS. del già Francesco Venturi. Questo Codice Vaticano è in quarto, e il Libro è diviso in quattro trattati, contenenti fra tutti 113. carte.


G.


Gar. Br. V. Garino il Bruno. 

Gar. Dap. V. Garino Dapchier. 

Gast. M. Richiest. Gastone di Moncada Visconte di Bearne, e Signore di Moncada, e di Castel-Vecchio. Un' atto di Richiesta, che fece nel 1259. contra il nobile Barone Amaneo Lievretto, detto lo noble Barò Amaneu Lebret. Presso Monsignor della Marca nella sopraddetta sua Istoria di Bearne fogl. 607. 

Geneal. Cont. Tol. Genealogia de i Conti di Tolosa, cavata da un' antico MS. in pergamena, co' ritratti de' medesimi Conti. Presso Guglielmo Catel nella sua Storia degli stessi Conti Tolosani, stampata in Tolosa da Pietro Bosco l' anno 1623., esistente nella Libreria Casanattense. Il numero accenna le carte.

Gio. I. R. Arag. Ordin. Giovanni I. Re d' Aragona in una sua Ordinazione, che fece nel 1388., contenente: Que nengu de Casa del Seg. Rey gos tenir fembra en bordel, cioè: Che niuno della Corte, e Casa del Sig. Re ardisca di tener femmina in bordello. Presso la Cronica di Pietro Carbonello a cart. 206.


Gio. Alb. V. Giovanni d' Albuzone. 

Gio. Mart., e G. Mart. Il Cavalier Giovanni, o Giovannotto Martorelli, detto Mossen Joanot Martorell, Cavaller. Il suo eloquentissimo Libro intitolato Tirant lo Blanc (Tirante il Bianco) che incominciò di scrivere, o comporre a' 2. di Gennajo 1460., come dice nella Dedicatoria. Stampato in Valenza del 1490. in foglio, del quale se ne conserva un' esemplare nella Libreria della Sapienza, o dello Studio di Roma. Se ne citano i Capitoli. Avverto, che non avendo potuto l' Autore finire del tutto detto Libro, per esser uscito di vita nel tempo, che lo componeva, benchè non gli mancasse da fare, che la quarta, ed ultima parte; lo terminò poi il Cavalier Martin Giovanni di Gualba, siccome questi lasciò scritto sul fine della medesima Opera; onde sotto lo stesso nome del Martorelli, va compreso, ed allegato per li capitoli il supplimento, o il fine del Gualba, senza farne specificazione. Questo Libro, per quel che appartiene a purità, ed eloquenza di lingua, debbe avere il primo luogo tra i nostri Prosatori, nè più, nè meno, come il Decamerone fra i Toscani. 

Gio. Stef. V. Giovanni Stefano. 

Giord. Bon. V. Giordano Bonello. 

Gir. Bornel., e Girald. Bornell. V. Giraldo di Bornello. 

Gir. Calanz. V. Giraldo di Calanzone. 

Gir. Luc. V. Giraldo di Luco. 

Gir. Ricc. V. Giraldo Ricchieri. 

Gir. Ro. V. Giraldo il Rosso.

Gir. Salag. V. Giraldo di Salagnacco. 

Giuff. Pont. V. Giuffredo di Ponte. 

Giuff. Rud. V. Giuffredo Rudello. 

Gloss. P. L. Glossario Provenzale Latino. Testo a penna nella Libreria di S. Lorenzo, e nell' Archivio dell' Opera di S. Maria del Fiore, o della Chiesa Cattedrale di Firenze. 

Gloss. P. T. Glossario Provenzale Toscano. MS. della predetta Libreria di S. Lorenzo di Firenze, al Pluteo 41.

Gom. Pal. V. Gomiero, e Paladino. 

Gr. In Greco.

Gram. Provenz. Gramatica Provenzale. Testo a penna nella suddetta Biblioteca Laurenziana, e nell' accennato Archivio dell' Opera di S. Maria del Fiore. Di questa Gramatica, di cui si è fatta menzione sul

principio della Prefazione, abbiamo voluto darne al curioso Lettore in questo luogo il seguente faggio, o la prima pagina colla stessa ortografia de' suddetti testi.


Incipit Donatus Provincialis.


Las oit partz (le otto parti) que om troba en (a) gramatica (cioè nella Lingua Latina) troba om en uulgar (vulgar) prouenzal (provenzal). zo es nom. pronom. uerb. aduerbe. particip. coniunctioz. prepositios. interiectios. S. Nom es apelatz per ço que significa substantia ab propria qualitat o ab comuna. E largamen totas las causas (tutte le cose) a las quals Adams pauset noms poden esser noms apelladas. E a nom cinq causas (cinque cose) species. genus. nombre. figura. cas. S. Species o es primitiua. o es deriuatiua. primitiuus es apelatz lo nom que es per se. e no es uenguz dalqu (u con rayita encima) nom ni dalqu verb. si cum (siccome) es bontaz. Deriuatius nom es aquel que uen daltre loc si cum bos que uen de bontat que bos non pot om esser ses (senza) bontat. S. Genus es de cinq maneras. Masculis. Feminis. Neutris. Comus. Omnis. Masculis es aquel que aperte (leggi apertè, cioè appartiene) alas masclas causas solamen. si com boz. mals. fals. Feminis es aquel que perte (lo stesso, che apertè) alas causas feminils solamen, si cum bona. bela. mala. e falsa. Neutris es aquel que no perte al un ni al autre. sicum gauz (gaudio) e bes. Mas aici no sec lo uulgars la gramatica. (hic non sequitur uulgare gramaticam dice, e spiega la chiosa interlineale Latina, che si legge negli stessi testi MSS.) Els neutris substantius (E i neutri sustantivi) se diçen aici cum si fossen masculis. si cum aici. Grans es lo bes que aquest ma fait. 

E grans es lo mals que mes uengut de lui. Comun son aquelh que pertenen al mascle. e ala fembra ensems. si cum son li particip que fenissen in ans. uel in ens. queu posc dire (ch' io posso dire) Aquest caualers es prezans. Aquesta domna es presans (di pregio, pregiosa) Aquest cavalers es avinens (avvenente) Aquesta domna es avinens. Mas el nominatiu plural se camian (Ma nel primo caso del numero del più si cangiano, si mutano) daitant que conven adire. Aqelh caualer son auinen. Aquelas donas son avinens. Omnis es aquel que perte al mascle, e ala fembra. e al neutri ensems. qeu posc dire. Aquest caualiers es plasens. Aquesta dona es plazens. e aquest bes mes plaisens. S. Nombres es singulars o plurals. singulars quan parla duna causa solamen. plural quan parla de doas o de plusors. S. Feigura o es simpla, o composta. Simpla si cum. Coms. Composta si cum Vescoms. ques parz composta zo es apostiza de ves e de coms. § Li cas son seis. Nominatius. Genitius. Datius. Accusatius. Vocatius. Ablatius. 


(a) Per Gramatica intesero gli antichi la Lingua Latina, e questo luogo lo manifesta; non essendovi in quei tempi altra Gramatica se non di essa Latina Lingua, conforme osservano i Signori Conte Giovambatista Casotti Canonico Pratese, Abate Anton Maria Salvini, e Abate Salvino Salvini suo fratello Canonico Fiorentino, nelle loro dottissime, ed eruditissime Annotazioni sopra alcune voci, e maniere di dire della Cronica di Buonaccorso Pitti stampata in Firenze 1720., 2 car. 52. num. 6.


Lo No. se conois per lo. si cum. Lo reis es uenguts. Ge. per de si cum. Aquest destrers es del rei. Da. per a. si cum. Mena lo destrier al rei. &c. E in fondo all' ultima pagina si legge: Si quis invidorum in mei praesentia h. opus redarguere praesumpserit de scientia mea tantum confido, quod ipsum convincam coram omnibus, manifestè sciens, quod nullus ante me tractatum ita perfectè super his verò ad unguem ita singula declaravit. Cujus Ugo nominor, qui librum composui precibus Jacobi de Mota, & Domini Coram Zuchii de Sterleto, ad dandam doctrinam Vulgaris Provincialis, et ad discernendum verum à falso in dicto Vulgare. Questa nostra Gramatica credo, che sia la prima, che sia stata fatta tra le lingue volgari. 

Gram. P. Lo stesso, che Gram. Provenz. 

Gugl. Adim. V. Guglielmo Adimaro. 

Gugl. Ancl. V. Guglielmo Anclier. 

Gugl. Bala. V. Guglielmo di Balaone. 

Gugl. Balz. V. Guglielmo del Balzo. 

Gugl. Berg. V. Guglielmo di Berghedano.

Gugl. Cabest. V. Guglielmo di Cabestano.

Gugl. Fig. V. Guglielmo Figuiera.

Gugl. Magr. V. Guglielmo Magretto.

Gugl. Montagn. V. Guglielmo di Montagnagotto.

Gugl. Raim. V. Guglielmo Raimondo.

Gugl. Rann. V. Guglielmo Rannuolo.

Gugl. Ros. V. Guglielma de' Rosieri.

Gugl. S. Desid. V. Guglielmo di S. Desiderio.

Gugl. S. Greg. V. Guglielmo di S. Gregorio.

Gugl. Torr. V. Guglielmo della Torre.

Guid. Cavagl. V. Guido di Cavaglione.

Guid. Caul. Cirug. Monsignor Guido di Cauliacco, natio della contrada 

d' Alvernia del Vescovado di Menda, Professore di Cirugia, e Maestro,   e Dottor di Filosofia, e Medicina nel celebre Studio della Città di Monpellieri. La sua Opera di Cirugia. MS. della Biblioteca Vaticana, Codice 4804. in foglio, con vaghe miniature, e bellissimo carattere, col seguente Titolo: En nom de Deu comença lo enventari, o collectori en part de Cirurgia, (a) (signo 7, et, &) de Medecina compilat, 7 complit en lay (a con virgulilla : lany, lañ) de nostre Senyor M. CCC. LXIII. per Guido de Cauliac Cirurgià Mestra en arts, 7 en medecina en lo nobla estudi de Monpayler. I numeri indican le carte. Questo insigne Dottore fu Medico, e Cappellano commensale di Papa Urbano V., come egli stesso lasciò scritto nella Prefazione della medesima Opera con queste parole, a cart. 5. S. E jo guido de cauliac sirugia mestra en medecina deles partides dalvernia del bisbat de menda, metge 7 capella comensal de nostron senyor lo P. P.  7 vistas moltas operacions e molts escrits dels demont nomenats autors majorment de G* (cioè di Galeno) car he aùts aytants libres com eran trobats en cascuna tralacio (a con virgulilla : tranlacio) y aquels estodiats ab aquela diligenza que he pugut e per molt temps he obrat en moltas parts e fas encara ara en avinyo en lay (lany) de nostre senyor. MCCCLXIII. en lo premer any del pontificat de nostron senyor Urbanus P. P. quint en lo qual any dels dits dels devant nomnats e delles mies esperiencias ab lajuda de mos companyons he compilada aquesta obra ec. 

Guid. Uz. V. Guido d' Uzez.

(a) 7. Di questo carattere, che nelle scritture volgari rappresentava la copula, o particella e, e nelle Latine la &, vedi i Deputati del 73, e il Salviati Avvertim. Ling. volum. I. lib. 3. cap. 4. partic. 7.


I.


Jac. Grill. V. Jacopo Grillo.

Jac. Rogg. I. I. V. Jacopo Roggio. 

Il primo numero denota le carte del Cod. Vatic. 4806., e l' altro il colonnello.

Isab. V. Donna Isabella. 

Istor. Vit. Ram. VI. C. T. Un frammento d' Istoria della Vita di Ramondo VI. Conte di Tolosa scritta sul principio del secolo XIII. Appo il Consigliere Guglielmo Catel nella sua Storia de i Conti Tolosani a cart. 262. ediz. Tolosa 1623. Questo Conte per essere stato capo, e fautore degli Eretici di quei tempi, fu dalla Santa Sede scommunicato, e privato de' suoi Stati; onde nella sua sepoltura vi fu scolpito il seguente epitaffio in Provenzale, come riferiscono le Istorie.

No hi ha home en la terra

Per gran Senhor que fos, 

Quem' getès de ma terra,

Si la Gleisa no fos.

Non v' è uomo nel Mondo

Per gran Signor ch' ei fusse, 

Chi mi gettasse da mia terra,

Se la Chiesa non fosse. 




L.

L. Latinamente, in Latino. 

Lanfr. Cic. V. Lanfranco Cicala. 

Lett. Ben. Saf. Lettera di Benedetto Safabrega, Ministro della Tesoreria del Re d' Aragona, scritta al Computista del Re, in data del 1439. Presso la Cronica di Pietro Carbonello a cart. 215.

Lett. B. V. G. Lettere di Monsignor Beringhieri di Cruylas Vescovo di Girona, scritte l' anno 1360. Testo a penna dell' Archivio della Chiesa di Girona.

Lett. M. C. E. Lettera di Donna Marchesa Contessa d' Empurias, e Viscontessa di Cabrera, scritta a Monsignor Don Pietro de' Visconti di Roccaberti Vescovo di Girona nell' anno 1325. MS. della Cancelleria della Chiesa di Girona.

Lett. P. V. G. Lettere di Monsignor Don Pietro de' Visconti di Roccaberti Vescovo di Girona scritte l' anno 1325. Testo a penna della Cancelleria della Chiesa di Girona. 

Lett. Regin. Mar. Lettere di Maria di Blois Regina di Gerusalemme, e di Sicilia, e Contessa di Provenza, scritte alla Città di Marsiglia, nel 1385. Stampate presso l' Istoria di detta Città del Consigliere Antonio di Ruffi, esistente nella Biblioteca Casanattense.

Lib. Medic. Libro di Medicina. MS. della Vaticana, Codice 4797. Si cita

a carte.

Lib. Salm. Libro de' Salmi. MS. Regio Alessandrino Vaticano. 

Lomb. V. Donna Lombarda.



M.


Manten. Scienz. V. I sette Mantenitori del gajo Savere, o della gaja Scienza.

Marcabr. V. Marcabruno. 

Marcoat. V. Marcoatto. 

Mart. R. Arag. Martino Re d' Aragona. La sua Proposizione, che fece nell' Assemblea generale degli Stati del Principato di Catalogna convocati nella Città di Perpignano nell' anno 1405. Appresso la Cronica di Piermichele Carbonelli a c. 251. 

Mar. Vent. V. Maria di Ventadore. 

Metaf. Metafora.

M. Giorg. V. Giorgio, detto Mossen Jordi.

Mol. V. Mola.

Mon. Montaud. V. Il Monaco di Montaudone.

Niccol. Tur. V. Nicoletto di Turino.


O.


Ogg. V. Oggiero.

Onor. Bon. Istor. Cont. F. Onorato Bonet nella sua Istoria de' Conti di Foix, scritta verso l' fine del secolo XV. prodotta da Guglielmo Catel nel Libro 4. delle sue Memorie di Linguadoca esistenti nella Libreria Casanattense. Se ne accennano le carte.



P. 


P. In Provenzale.

Paol. Lanfr. V. Paolo Lanfranchi da Pistoja (Pistoia).

Perdig. V. Perdigone.

Per metaf. Per metafora. 

Per Similit. Per similitudine. 

Pieruol. V. Pieruolo d' Alvernia, detto Peirols. 

Piet. Alvern. V. Pietro d' Alvernia. 

Piet. Barg. V. Pietro di Bargiacco. 

Piet. Bl. V. Pietro di Blai. 

Piet. Bosig. V. Pietro di Bosignacco.

Piet. Brem. V. Pietro Bremone. 

Piet. Carav. V. Pietro della Caravana.

Piet. Carbonell. Piermichele Carbonelli, nella sua Cronica di Spagna, stampata in Barzellona 1547. esistente nella Libreria Casanattense. Si cita a carte, e a colonnelli. 

Piet. Card. V. Pietro Cardinale. 

Piet. Cas. V. Pietro di Casale. 

Piet. Corb. Tes. 126. I. V. Pietro di Corbiacco. L' abbreviatura Tes, o T. indica il suo Tesoro nel Cod. Vatic. 3206., e il primo numero ne accenna le carte; il secondo il colonnello.

Piet. Corb. T. Lo stesso, che Piet. Corb. Tes.

Piet. Gugl. V. Pietro Guglielmo.

Piet. Maens. V. Pietro di Maensacco. 

Piet. M. Carbonell. Lo stesso, che Piet. Carbonell. 

Piet. Migl. V. Pietro Miglione. 

Piet. Pell. V. Pietro Pellicciere.

Piet. Pogg. V. Pietro del Poggio.

Piet. Raim. V. Pietro Raimondo.

Piet. Rov. V. Pietro della Rovere.

Piet. Ruggier. V. Pietro Ruggiero.

Piet. III. R. Arag. Cron. Pietro III. Re d' Aragona, e Conte di Barzellona, nella sua Cronica intitolata dal medesimo Re: Libre en que s' contenen tots los grans fets qui son entrevenguts en nostra Casa dins lo temps de la nostra vida, començantlos a nostra nativitat: cioè, Libro in cui si contengono tutti i gran fatti, che sono intervenuti in nostra Casa nel tempo di nostra vita, cominciandoli insino dalla nostra natività. Data alla luce da Piermichele Carbonelli, insieme colla Cronica di Spagna di esso Carbonello, in Barzellona 1547., esistente nella Biblioteca Casanattense. Si cita a libri, e capitoli. 

Piet. III. R. Arag. Edit. Detto Re, nel suo Editto in data de' 15. delle calendi di Novembre 1344., contenente la pubblicazione delle Leggi, ed Ordinazioni, che fece pel buon governo, e reggimento di tutti gli ofiziali, e ministri della sua Corte. Inserito, ed illustrato da' Bollandisti in fronte del Tom. 3. del Mese di Giugno.

Piet. III. R. Arag. L. Propost. Detto in una sua Lettera scritta al Proposto di Terracona in data di 8. Marzo 1386. Apро la detta Cronica di Piermichele Carbonelli a cart. 203.

Piet. III. R. Arag. Proposiz. Il suddetto nelle sue proposizioni fatte nelle 

Assemblee generali de' suoi Stati, e Regni di Aragona, Valenza, e Catalogna. Pure appresso la sopraddetta Cronica del Carbonello a car. 98. 251., e 254. 

(N. E. Pere terç como conde de Barcelona, Pedro IV de Aragón, el Ceremonioso)

Piet. Tom. Pietro Tomic Cavaliere Catalano natio di Bagàno (Bagà, Terra nella Diocesi d' Urgelli). La sua Cronica del Regno d' Aragona, e Principato di Catalogna. Codice antico MS. della Libreria del Signor Abate Anton Maria Salvini, intitolato: Istories, e conquestes del Reyalme d' Aragò, e Principat de Catalunya, compilades per lo honorable Mossen Pere Thomich Cavaller, las quals tramès al Reverent Archabisbe de Zaragoça. L' Autore però l' intitola: Memorial de algunes istories de fets antics (Memoriale di alcune istorie di fatti antichi) e la finì di scrivere, o compilare nel 1438., come si legge sul principio nella lettera dedicatoria all' Arcivescovo di Zaragozza. Si cita a capitoli. Questo Codice è illustrato con molte note, e postille marginali dal predetto Sig. Abate Salvini, le quali note si citano coll' abbreviatura Ant. Mar. Salvin. Postill. come abbiamo registrato, e spiegato di sopra alla Lettera A.

Piet. Tom. Istor. Lo stesso, che Piet. Tom.

Piet. Vid. V. Pietro Vidale.

Piet. Uz. V. Pietro d' Uzez.

Pist. V. Pistoletta Gentiluomo di Corte del Conte di Poetù.

Poet. Incert. A. R. Un Poeta incerto, in un Poema fatto verso la metà del secolo XIII., contenente, come Sibilla figliuola di Giuffredo Rinforzato Signor di Tolone, fu diliberata, per intercessione di Sant' Onorato, da una calunnia, che l' era stata imposta. Presso la Storia della Città di Marsiglia del Consigliere Antonio Ruffi, a cart. 76. ediz. 1642., e in quella del 1696. accresciuta da Luigi Antonio Ruffi suo figliuolo, a cart. 487. tom. I. esistente nella Libreria Casanattense.

Poet. Incert. G. C. Altro Poeta Provenzal incerto, riferito da Guglielmo Catelli nella sua Istoria de i Conti di Tolosa fogl. 104.

Ponz. Barb. V. Ponzio Barba.

Ponz. Cap. V. Ponzio di Capodoglio.

Portogh. In Portoghese, in Lingua Portoghese.



R.


Raim. Avig. V. Raimondo d' Avignone. 

Raim. Durof. V. Raimondo di Duroforte.

Raim. Giord. V. Raimondo Giordano.

Raim. Lul. V. Raimondo Lullio. 

Raim. Mirav. V. Raimondo di Miravalle.

Raim. Mont. Raimondo Montaner, nella sua Cronica stampata in Barzellona, della quale ve n' è un esemplare nella Libreria Casanattense, e un altro in quella della Sapienza di Roma. E in un suo Componimento Poetico inserito in essa Cronica, di che vedi l' antecedente Tavola. Si cita a carte, e talora a capitoli. 

Raim. Rogg. Diplom. Raimondo Roggieri Conte di Belforte, e Visconte di Turena, in un suo Diploma prodotto da Cristoforo Juftel, già Segretario della Corona di Francia, nella sua Storia, e Genealogia della Casa di Turena, stampata in Parigi l' anno 1645., esistente nella Libreria Casanattense.

Raim. Rogg. Test. Il Testamento del detto Visconte di Turena Ramondo Roggieri fatto nell' anno 1399., riportato dal soprammentovato Cristoforo Juftel nella citata Istoria, e Genealogia della Casa di Turena. Raim. Sal. V. Raimondo di Sala. 

Raim. Torr. V. Raimondo della Torre.

Raim. Vid. Art. Poes. P. Raimondo Vidale nella sua Arte della Poesia Provenzale; o vero nel suo Libro, che incomincia: Per çò qar eu Raimonz Vidals ai vist, e conogut, que pauc d' omes sabon, ni an saubuda la dreita maniera de trobar, voill eu far aqest Libre per far conoisser, e saber, qals dels Trobadors an mielz trobat, e mielz ensenhat ad aqelz qe volran apenre ec. cioè: Conciossiacosa adunque, ch' io Ramondo Vidale abbia visto, e conosciuto, che pochi degli uomini sanno, nè anno saputa la diritta maniera di trovare, o poetare, voglio 

io comporre questo Libro, per far conoscere, e savere quali, e chenti de' Trovatori, o Poeti abbiano meglio poetato, e meglio insegnato a quelli, che vorranno apparare ec. MS. della Real Libreria Laurenziana al Pluteo 41. nel Codice in foglio delle Rime Provenzali.

Ramb. Bel. V. Rambaldo di Beliocco. 

Ramb. Or. V. Rambaldo d' Oranges.

Ramb. Vach. V. Rambaldo di Vachera.

R. Arn. Testim. Una testimonianza, che fece un monaco appellato Fra 

Ramondo Arnaldo di San Martino, nel 1280., appartenente a' confini, e limiti del Viscontado di Bearne. Appo l' Arcivescovo Pietro della Marca nella sua Istoria di Bearne fogl. 535. stamp. Parigi 1640.

R. B. B. Ragioni, o vero Argomenti de' Serventesi di Beltrando del Bornio. Stanno queste ragioni nel Cod. Vat. 3204., e se ne citano le carte. 

R. B. F. Ragione d' un Serventese del figlio del suddetto Bertrando del Bornio, nel medesimo Codice 3204. 

R. C. Ragioni, o Argomenti di alcune Cobbole, e Rime nel Cod. Vat. 3207. Se ne citano le carte.

Recul. V. Reculaire.

Relaz. Coron. R. Arag. Mart. Relazione dell' Incoronazione del Re d' Aragona Don Martino, e della Regina Donna Maria, fatta in Zaragoza nell' anno 1399. Presso la Cronica di Piermichele Carbonello a c. 216. Il primo numero denota le carte, il secondo la colonna.

Ricc. Foss. V. Riccardo del Fossato.

Ricc. Nov. V. Riccardo di Noves.

Ricc. R. Ingh. V. Riccardo Re d' Inghilterra.

Rim. 5. Rime senza nome d' Autore del Cod. Vat. 3205. Il secondo numero denota le carte.

Rim. 6. Rime senza nome d' Autore sparse per entro il Cod. Vat. 3206. Se ne citano le carte.

Rim. 7. Rime senza nome d' Autore del Cod. Vat. 3207. Il secondo numero indica le carte.

Rim. 8. Rime senza nome di Autore del Cod. Vat. 3208. Se ne citano ancora le carte.

Rim. S. Lorenz. Rime Provenzali senza titolo, o nome di Autore. MS. della Libreria di S. Lorenzo di Firenze, al Pluteo 41.

Rimar. P. Rimario Provenzale colla chiosa Latina. Testo a penna nella suddetta Biblioteca Laurenziana, e nell' Opera di S. Maria del Fiore in Firenze.

Rinf. Folc. V. Rinforzato di Folcachiero.

R. R. I. Ragioni, o Argomenti de' Serventesi di Riccardo Re d' Inghilterra, e del Delfino d' Alvernia. Sono pure nel citato Cod. Vat. 3204., e col numero se ne accennano le carte.


S.


Salv. Mall. V. Salvarico di Malleone.

Serm. Sermone, sorta di Poesia.

Serventes., e Servent. Serventese, sorta di Poesia.

Sestin., e Sest. Sestina, spezie di Poesia.

Signif. Significato.

Sim. Dor. V. Simone Doria. 

Sord. Mant. V. Sordello Mantovano. 

S. Scol. V. Saglio di Scuola. 

Stat. Provenz. Gli antichi Statuti di Provenza. Stampati, esistenti nella  Biblioteca Casanattense. 

Strument. Turen. Uno Strumento del 1178., estratto dall' Archivio della 

Casa di Turena. Prodotto da Cristoforo Juftel nelle sue Pruove della 

Storia geneologica della suddetta Casa, impressa in Parigi 1645. 

Sust. Sustantivo. 


T.


Tenz. Tenzone, spezie di Poesia. 

Torcaf. V. Torcafolle. 

Tratt. Art. Ben. Mor. Trattato dell' Arte di ben morire. Testo a penna della Libreria Vaticana nel Codice 4801. Se ne segnano le carte. 

Tratt. Leg. Trattato di Lega offensiva, e difensiva concluso nel 1253. tra Arnaldo Guglielmo d' Agramonte, e Gastone di Moncada Visconte di Bearne. Rapportato dall' Arcivescovo Pietro della Marca nella sua Istoria di Bearne a cart. 599.

Tratt. Pecc. Mort. Trattato de' Peccati Mortali. MS. Vatic. Cod. 4799. e se ne dinotan le carte. Questo Trattato è forse lo stesso, che viene

citato dagli Accademici della Crusca, colle medesime abbreviature: Tratt. Pecc. Mort., dico lo stesso, cioè trasportato in Toscano da questo nostro Provenzale.

Tratt. Simb. Apost. Trattato del Simbolo degli Apostoli, detto Tractat dels Articles de la Sancta Fe Catholica. MS. Vatic. nel predetto Codice 4799. Il numero accenna le carte. 

Tratt. Virt. Trattato delle Virtù, e de i Doni dello Spirito Santo. MS. Vaticano nel suddetto Codice 4799. Se ne citan le carte. Il Trattato, tra gli altri di Maestro Fra Domenico Cavalca dell' Ordine de' Predicatori, intitolato di Vizi, e Virtù, citato dal Vocabolario della Crusca, fu da esso Cavalca tradotto dal Provenzale, come avvertirono i Deputati del 73. nelle loro Annotazioni a cart. 6. in questa guisa. “Ma per tornare al nostro Ragionate, che vale chente, e quale sia la ragione, che è in noi, quando siamo insieme il Maestro Domenico Cavalca, che fu nell' età di Dante, e tradusse tra gli altri un Libretto di vizi, e virtù dal Provenzale, si legge: Che si dee andare al savio, e ragionato Confessore.” E il Provenzale credo, che sia questo medesimo da me allegato, imperocchè mi pare aver letto in esso, ques' deu anar, al savi, e rahonat Confessor; nel quale si tratta pure di Vizi. 

Trovator. Tolos. V. I sette Trovatori di Tolosa.

Trucc. Mal. V. Trucco Malecco.


V.


V. Vedi.

V. A. Voce antica.

Vesc. Alvern. V. Il Vescovo d' Alvernia.

Vesc. Chiarm. V. Il Vescovo di Chiarmonte.

Ug. Bacal. V. Ugo della Bacalaria. 

Ug. Brun. V. Ugo Brunetto. 

Ug. Matap. V. Ugo di Mataplana. 

Ug. Pen. V. Ugo di Pena. 

Ug. S. Sir. V. Ugo di San Siro. 

Vinc. Garz. Il Dottor Vincenzio Garzia nelle sue Rime stampate in Barzellona dal Figuerò. Se ne citano le carte. 

Vit. Alb. Cail. 175. Vita di Alberto Cailla. MS. Vatic. nel Cod. 3204. a car. 175.


Notisi, che quando in queste abbreviature delle Vite de' Poeti Provenzali della Libreria Vaticana non s' accenna il Codice, s' intende sempre il Codice 3204.

Vit. Alb. Pogg. 64. Vita di Alberto di Poggibotto, nel suddetto Cod. a cart. 64.

Vit. Am. Belved. MS. S. L. Vita di Amerigo di Belvedere del Testo della Real Libreria di S. Lorenzo di Firenze al Banco 41. 

Vit. Am. Ping. 37. Vita d' Amerigo di Pingulano, nel predetto Cod. Vatic. 3204. a cart. 37.

Vit. Ans. Faid. 21. Vita di Anselmo Faidit nel citato Cod. a cart. 21. 

Vit. Arn. Marav. 33. Vita di Arnaldo di Maraviglia a cart. 33. del citato Codice.

Vit. Bartol. Giorg. 82. Vita di Bartolommeo Giorgio a cart. 82. del suddetto Cod. 

Vit. Berlingh. Pal. 126. Vita di Berlinghieri di Palazzuolo a cart. 126. ec.

Vit. Bern. Vent. 15. Vita di Bernardo di Ventadorno a cart. 15. Codice citato. L' Autore di questa Vita è Ugo di S. Siro Poeta Provenzale anche egli, come è stato avvertito nell' antecedente Tavola.

Vit. Cercam. 119. Vita di Cercamondo a cart. 119. ec.

Vit. El. Barg. 116. Vita di Elia di Bargiuolo a cart. 116 Cod. citat.

Vit. El. Car. C. V. 7. 52. Vita di Elia Carello nel Cod. Vat. 3207. a c. 52.

Vit. Folc. Marsig. 46. Vita di Folchetto da Marsiglia, nel Cod. Vat. 3204. a cart. 46.

Vit. Folc. Rom. 175. Vita di Folchetto di Romano nel suddetto Cod. 3204. a 175.

Vit. Girald. Bornel. 4. Vita di Giraldo Bornello a cart. 4. Cod. citat.

Vit. Gugl. Bal. C. V. 7. 18. Vita di Guglielmo di Balaone del Cod. Vatic. 3207. a cart. 18.

Vit. Gugl. Berg. 178. Vita di Guglielmo di Bergadano, nel Cod. 3204. a cart. 178.

Vit. Gugl. Cabest. 89. Vita di Guglielmo di Cabestano, a c. 89. del Cod. 3204. suddetto.

Vit. Gugl. Cabest. 7. 21. Vita simile nel Cod. Vat. 3207. a car. 21.

Vit. Gugl. Cabest. MS. S. Lorenz. Un' altra Vita del suddetto Guglielmo nella Libreria di S. Lorenzo di Firenze al Pluteo 41.

Vit. Gugl. Fig. 94. Vita di Guglielmo Figuiera a cart. 94. del Codice Vaticano 3204.

Vit. Gugl. Rann. 129. Vita di Guglielmo Rannuolo a cart. 129.

Vit. Gugl. S. Desid. 62. Vita di Guglielmo di S. Desiderio a cart. 62.

Vit. Gugl. Torr. 117. Vita di Guglielmo della Torre a cart. 117.

Vit. Guid. Uz. 73. Vita di Guido d' Uzez. a cart. 73. 

Vit. Lomb. C. V. 7. 43. Vita di Donna Lombarda Gentildonna Tolosana, nel Cod. Vat. 3207. a cart. 43.

Vit. Mar. Vent. C. V. 7. 53. Vita di Maria di Ventadorno, nel detto Codice 3207. a cart. 53. 

Vit. Mon. Montau. 120. Vita del Monaco di Montaudone, nel Cod. Vatic. 3204. a cart. 120. 

Vit. Ogg. 175. Vita di Oggiero a c. 175. 

Vit. Perdig. 36. Vita di Perdigone a cart. 36.

Vit. Pieruol. 42. Vita di Pieruolo a cart. 42.

Vit. Piet. Alvern. I. Vita di Pietro d' Alvernia a cart. I.

Vit. Piet. Card. 149. Vita di Pietro Cardinale a cart. 149.

Vit. Piet. Gugl. 95. Vita di Pietro Guglielmo a cart. 95.

Vit. Piet. Pell. C. V. 7. 47. Vita di Pietro Pellicciere, nel Cod. Vat. 3207.  a cart. 47.

Vit. Piet. Raim. 68. Vita di Pietro Raimondo nel Cod. 3204. a cart. 68.

Vit. Piet. Rugg. 2. Vita di Pietro Ruggiero a cart. 2.

Vit. Piet. Vid. 27. Vita di Pietro Vidale a cart. 27. del Cod. 3204.

Vit. Piet. Vid. C. V. 7. 22. Vita simile nel Cod. 3207. a cart. 22. 

Vit. Pist. 123. Vita di Pistoletta a cart. 123. Cod. 3204.

Vit. Raim. Giord. 65. Vita di Raimondo Giordano Visconte di S. Antonino a cart. 65.

Vit. Raim. Mirav. 52. Vita di Ramondo di Miravalle a cart. 52. del Codice 3204.

Vit. Raim. Mirav. C. V. 7. Vita simile nel Cod. 3207.

Vit. Ram. Vach. 60. Vita di Rambaldo di Vachera a cart. 60.

Vit. Salv. Mall. 138. Vita di Salvarico di Malleone a cart. 138.

Vit. Sord. Mant. 109. Vita di Sordello Mantovano a cart. 109.

Vit. S. Scol. 93. Vita di Saglio di Scuola a cart. 93.

Vit. Ug. Brun. 86. Vita di Ugo Brunetto a cart. 86.

Vit. Ug. Pen. 126. Vita di Ugo di Pena a cart. 126.

Vit. Ug. S. Sir. 113. Vita di Ugo di S. Siro a cart. 113.

Usag. Barz. Usaggi di Barzellona. Copia a penna di Don Antonio Bastero.


Le Abbreviature degli Scrittori Italiani citati per entro l' Opera,  avvegnachè sieno ben cognite a' letterati, e si ritrovino per lo più dichiarate in fronte del Vocabolario della Crusca; contuttociò per comodo degli oltramontani ne spiegheremo quì brievemente le seguenti. 


Accaris., o Accarisio. Alberto Accarisio nel suo Vocabolario. 

Alun., o Alunno. Francesco Alunno da Ferrara nelle sue Opere sopra la Lingua Italiana. 

Aless. Tass. Consid. Petr. Alessandro Tassoni nelle sue Considerazioni sopra le Rime del Petrarca. 

Bemb. Pr. Il Cardinal Pietro Bembo nelle Prose, dove tratta della Lingua Fiorentina.

Benven. Imol. Comento sopra Dante, di Benvenuto da Imola.

Bocc. Nov. ec. Messer Giovanni Boccacci nelle sue Novelle, o vero nel Decamerone.

Borgh., o Borghini. Monsignor Vincenzio Borghini nella sua Dichiarazione di alcune voci delle Cento Novelle antiche.

But. Comento di Messer Francesco da Buti, sopra il Poema di Dante.

Com. Dan. ec. Comento sopra il detto Poema di Dante, da alcuni chiamato l' Ottimo.

Crescimb. Coment. Istor. Volg. Poes. L' Arciprete Gio. Mario Crescimbeni ne' suoi Comentari della sua Storia della Volgar Poesia.

Dan. ec. Dante Alighieri nella sua divina Commedia.

Deput. 73. Annotazioni sopra il Decamerone di M. G. Boccacci fatte da' Deputati sopra la correzione di quell' opera l' anno 1573.

Franc. Barb. Messer Francesco da Barberino ne' suoi Documenti.

Gio. Vill., e G. V. Storia di Giovanni Villani.

Leon. All. Racc. P. Ant. Monsignor Leone Allacci nella sua Raccolta di Poeti Antichi.

Menag., o Menagio Orig. Ling. Ital. Egidio Menagio nelle sue Origini della Lingua Italiana.

N. Ant. Cento Novelle antiche.

Pergam., o Pergamini. Giacomo Pergamini nel suo Memoriale della Lingua Italiana.

Petr. ec. Messer Francesco Petrarca. Le sue Rime.

Poet. Ant. Raccolta di Poeti Antichi.

Red. Annot. Ditir. Francesco Redi nelle Annotazioni al Ditirambo.   

Rim. Ant. Rime antiche di diversi Autori.

Ruscell., o Ruscelli Girolamo Ruscelli nelle sue Opere.

Varch. Ercol. Messer Benedetto Varchi nel Dialogo intitolato l' Ercolano.

Ubald. Tav. Docum. Barber. Il Conte Federigo Ubaldini nella sua Tavola sopra i Documenti d' Amore di Messer Francesco da Barberino.

Preliminari