Mostrando las entradas para la consulta mules ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mules ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 12 de abril de 2024

Lexique roman; Inducias - Destruir

 

Inducias, s. f. plur., lat. inducias, renvoi, sursis, délai, trêve.

Quan lo plag es comensat, moltas vegadas aven que las partz queron inducias, so es respech e alongamen. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.

Quand le plaid est commencé, plusieurs fois il arrive que les parties demandent renvois, c'est-à-dire répit et prolongation.

Hom deu donar a tot accuzat inducias, o temps dins lo qual se puesca avisar de respondre. Cat. dels apost. de Roma, fol. 62. 

On doit donner à tout accusé délais, ou temps dans lequel il se puisse aviser pour répondre.

ANC. FR. Comme il eust faict avecques son ennemy induces, que nous disons trêves. Anc trad. des Offices de Cicéron, p. 22.

ANC. CAT. Enducies. ESP. Inducia. PORT. Inducias. IT. Indugià. (chap. Indussia, indussies: a un juissi: retrás, aplassamén; tregua, tregües.) 


Indulgencia, Endulgencia, s. f., lat. indulgentia, indulgence.

Salv autras endulgencias e granz remissions. V. de S. Honorat. 

Sauf autres indulgences et grandes rémissions. 

So son letras de perdon e de la indulgencia. V. et Vert., fol. 75. 

Ce sont lettres de pardon et de l'indulgence. 

Lo papa pot donar indulgencias. L'Arbre de Batalhas, fol. 85. 

Le pape peut donner indulgences. 

CAT. ESP. PORT. Indulgencia. IT. Indulgenzia. (chap. Indulgensia, indulgensies: perdó de pecats o culpes; indult, indults; v. indultá: indulto, indultes, indulte, indultem o indultam, indultéu o indultáu, indulten; indultat, indultats, indultada, indultades.)

2. Endulgensa, s. f., indulgence.

El papa avia altreiada pleniera endulgensa.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 202.

Le pape avait octroyé indulgence plénière.

IT. Indulgenza.


Industria, Endustria, s. f., lat. industria, industrie. 

Per sa propria industria. L'Arbre de Batalhas, fol. 100. 

Par sa propre industrie. 

Per son estudi e per sa endustria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 55. 

Par son étude et par son industrie.

CAT. ESP. PORT. IT. Industria. (chap. Industria, industries; aplicassió, treball; puesto aon se produíx; adj. industrial, industrials.)


Infern, Yfern, Enfern, Effern, s. m., lat. infernum, enfer.

Cayran lains el foc d' infern arden...

(chap. Caurán adins del foc d' infern ardén.) 

Ins en infern on seretz turmentat. 

Folquet de Romans: Quan lo dous. 

Tomberont là dedans au feu ardent d'enfer... 

Dedans l'enfer où vous serez tourmentés.

Per qu' en yfern fara de totz un mun. 

Serveri de Girone: Del mon. 

C'est pourquoi en enfer il fera un mont de tous. 

Cel que Dieu laisa e 'n enfern te, 

En enfern aura la merce.

Pierre d'Auvergne: Lo Senher. 

Celui qui Dieu délaisse et tend vers enfer, en enfer aura la récompense.

Pois met l' arma en effern. Poëme sur Boèce.

Puis met l'âme en enfer. 

Als inferns descencio. Eluc. de las propr., fol. 128. 

Descente aux enfers. 

ANC. FR. En enfern qui regeirat à tei?

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 6. 

Se jo descendrai à enfern tu i es.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 138. 

CAT. Infiern. ESP. Infierno. PORT. IT. Inferno. (chap. Infern, inferns.)

2. Infernal, Yfernal, adj., lat. infernalis, infernal.

Els focs yfernals

Ardretz, senes falida.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Aux feux infernaux vous brûlerez, sans faute. 

D' ont es issitz tan grans mals 

En cossir et en digz durs 

Et en fols faitz infernals.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 

D'où est sorti si grand mal en pensée et en paroles dures et en folles actions infernales.

CAT. ESP. PORT. Infernal. IT. Infernale. (chap. Infernal, infernals.)

3. Infernar, Enfernar, v., damner.

Aus, tu que Gleyza governas 

E cobeitas e campernas 

L' autruy dreg! Del tort t' infernas. 

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Ouïs, toi qui gouvernes l'Église et convoites et attaques le droit d'autrui!

Du tort tu te damnes. 

Per que s destrui e s' enferna.

Bertrand de Born: Greu m' es. 

C'est pourquoi il se détruit et se damne. 

Fig. Fas sirventes per esquerna

D' amor qu' en aissi s' enferna, 

Que las joves an levada taverna.

Alb. Caille: Aras quan.

Je fais sirvente par raillerie d'amour qui se damne tellement, que les jeunes [femmes] ont ouvert taverne. 

ESP. Infernar. (chap. Inferná, infernás, aná al infern, condenás: yo me inferno, infernes, inferne, infernem o infernam, infernéu o infernáu, infernen; infernat, infernats, infernada, infernades.)


Infimos, adj., lat. infimus, infime, bas, enfoncé. 

Loc humit, gras, infimos. Eluc. de las propr., fol. 217. 

Lieu humide, gras, bas. 

CAT. Infim. ESP. (ínfimo) PORT. IT. Infimo. (chap. ínfiminfims, ínfima, ínfimes: baix, afonat.)


Inflacio, s. f., lat. inflatio, enflure.

Pren inflacio et dezinflacio.

Alguna inflacio.

Eluc. de las propr., fol. 52 et 81.

Prend enflure et désenflure.

Aucune enflure. 

ESP. Inflación. PORT. Inflação. IT. Infiagione. (chap. Inflassió, inflassions : creixcuda, aumén dels preus; unfló, unflós.)

2. Enflazon, Eflazo, s. f., enflure.

Aquella confection

Pauzatz als pes; per enflazon

Ben bona es, e petit costa.

(chap. Aquella confecsió poséu als peus; per a unfló (o inflamassió) ben bona es, y poc coste.)

Deudes de Prades, Auz. cass., fol. 21.

Posez aux pieds cette préparation; pour enflure elle est bien bonne, et coûte peu.

Fig. Per eflazo d' ergoil. Trad. de Bède, fol. 45. 

Par enflure d'orgueil.

3. Enflament, Eflamen, s. m., enflure, irritation.

Aquela calors e aquel eflamens si sento e s' amortisso e esdeveno suau e pazible. Trad. de Bède, fol. 42.

Cette chaleur et cette enflure se sentent et s'amortissent et deviennent douces et paisibles.

Fig. Que per aventura... detracions, enflament, departiment non sian entre vos. Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Que par hasard... détractions, irritation, sédition ne soient entre vous.

4. Inflatiu, adj., gonflatif, propre à enfler.

(chap. inflamassió, inflamassions, v. inflamá, inflamás; unfló, unflós.)

Viandas grossas et inflativas. Eluc. de las propr., fol. 81.

Aliments grossiers et gonflatifs.

ESP. Inflativo (N. E. que hincha o infla. Chap. unflatiu, unflatius, unflativa, unflatives : que fa unflá, com los sigronsfesols, col, etc.).

pataques, guixes, sigrons

5. Enflar, Eflar, Uflar, v., lat. inflare, enfler, gonfler.

So es gota que pels pes pren,

Et azoras los fai enflar.

Deudes de Prades, Auz. cass.

C'est goutte qui par les pieds prend, et aussitôt les fait enfler. 

Fig. Scientia efla, charitaz edifia. Trad. de Bède, fol. 35. 

Science enfle, charité édifie. 

Part. pas. Esperitz te lo cors uflat. Brev. d'amor, fol. 8. 

Le souffle tient le corps enflé.

CAT. ESP. Inflar. IT. Infiare. (chap. Unflá, unflás: yo m' unflo, unfles, unfle, unflem o unflam, unfléu o unfláu, unflen; unflat, unflats, unflada, unflades.)

6. Dezinflacio, s. f., désenflure.

Pren inflacio et dezinflacio.

Eluc. de las propr., fol. 52.

Prend enflure et désenflure.

(chap. Desunfló, desunflós.)

7. Desenflar, Deseflar, v., désenfler, dégonfler.

Tos ventres deseflaria.

Lo ventre sy desenflara per la boca.

Liv. de Sydrac, fol. 79 et 101.

Ton ventre désenflerait. 

Le ventre se désenflera par la bouche.

CAT. Desinflar. (ESP. Desinflar, deshinchar. Chapurriau desunflá, desunflás: desunflo, desunfles, desunfle, desunflem o desunflam, desunfléu o desunfláu, desunflen; desunflat, desunflats, desunflada, desunflades.)

8. Roflamen, s. m., ronflement, explosion.

Fig. La freida vianda endursis los nervis e las venas e lo coratge e la servela, e esmov lo roflamen de las malvasas humors.

Liv. de Sydrac, fol. 33.

La nourriture froide endurcit les nerfs et les veines et le coeur et la cervelle, et excite l'explosion des mauvaises humeurs.


Infligir, v., lat. infligere, infliger.

Part. pas. La pena infligida. Fors de Béarn, p. 1089. 

La peine infligée. 

ESP. PORT. Infligir. (chap. Infligí: infligixco o infligixgo, infligixes, infligix, infligim, infligiu, infligixen; infligit, infligits, infligida, infligides.) 


Inhilar, Enilhar, Endillar, v., lat. hinnire, hennir.

Cavals inhila. Leys d'amors, fol. 128.

(chap. Lo caball relinche.)

Le cheval hennit.

El cavals es totz enrabiatz... 

Brama, crida et endilla.

Roman de Jaufre, fol. 84. 

Le cheval est tout enragé... il brame, crie et hennit. 

Part. prés. Poli ama mot sa mayre et la siec on que ane, et si la pert sona la enilhan. Eluc. de las propr., fol. 246.

Le poulain aime beaucoup sa mère et la suit où qu'elle aille, et s'il la perd il l'appelle hennissant.

(chap. Relinchá: relincho, relinches, relinche, relinchem o relincham, relinchéu o relincháu, relinchen; relinchat, relinchats, relinchada, relinchades; s. m. relincho, relinchos : sonido dels caballs, mules, potros, potres.) 

Desmemoriada mula vella, Desideri Lombarte, Pedro Bel Caldú


Inpetige, s. f., lat. impetiginem, gratelle.

Inpetige es corrupcio d'humor intercutanea ab pruzor.

Eluc. de las propr., fol. 98.

Gratelle est corruption d'humeur intercutanée avec démangeaison.

IT. Impetigine, impetiggine.

(chap. Sarna, tiña, picassó; en fransés gratelle, de gratar : rascá.)


Insidia, s. f., lat. insidias, embûches, piéges.

Non doptan los aguah ni las insidias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 194. 

Ne redoutant les aguets ni les piéges. 

ANC. ESP. PORT. IT. Insidia. (chap. Insidia, insidies.)

2. Insiador, s. m., lat. insidiator, qui tend des embûches, insidiateur, trompeur, malfaiteur.

Insiadors publics. Priv. concile par les R. d'Angleterre, p. 17. 

Insidiateurs publics.

ESP. PORT. Insidiador. IT. Insidiatore. 

(chap. Insidiadó, insidiadós, insidiadora, insidiadores.)

3. Encidiar, v., lat. insidiari, dresser des embûches, insidier, épier, surprendre.

Part. pas. Lo qual fo encidiatz e aguachatz per son sogre, e mortz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 30. 

Lequel fut insidié et guetté par son beau-père, et tué. 

CAT. ESP. PORT. Insidiar. IT. Insidiare. (chap. Insidiá: insidio, insidies, insidie, insidiem o insidiam, insidiéu o insidiáu, insidien; insidiat, insidiats, insidiada, insidiades.)


Instigar, Istiguar, v., lat. instigare, instiguer, exciter, pousser, animer.

Per instigar lor a conversio. Eluc. de las propr., fol. 6.

(chap. Per a instigáls a conversió.)

Pour instiguer eux à conversion. 

Clotari los enduh e 'ls istiguet de far los mostiers.

(chap. Clotari los va induí y los va instigá de fé los monasteris.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 84.

Clotaire les induisit et les excita à faire les monastères.

CAT. ESP. PORT. Instigar. IT. Instigare. (chap. Instigá: instigo, instigues, instigue, instiguem o instigam, instiguéu o instigáu, instiguen; instigat, instigats, instigada, instigades.)

2. Istiguatio, s. f., lat. instigatio, instigation, excitation, incitation. 

Per la istiguatio del demoni. 

Per la istiguatio de la reyna.

(chap. Per la instigassió del dimoni o demoni.

Per la instigassió de la reina o reyna.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 50 et 80.

Par l'instigation du démon. 

Par l'instigation de la reine. 

CAT. Instigació. ESP. Instigación. PORT. Instigação. IT. Instigazione.

(chap. instigassió, instigassions.)

3. Istiguador, s. m., lat. instigator, instigateur.

Lo qual era istiguador d' aquela malvada doctrina.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 85. 

Lequel était instigateur de cette mauvaise doctrine.

CAT. ESP. PORT. Instigador. IT. Instigatore, istigatore. (chap. Instigadóinstigadós, instigadora, instigadores. Artur Quintana Font va sé l' instigadó de la rabia catalanista al Matarraña y arreu d' Aragó. 

Se morirá lo gos pero la rabia continuará en los atres gossos y gosses infectats e infectades.)

4. Istigament, s. m., excitation, picotement.

Ve als ronhos, els quals engendra aigu istigament et pruziment.

Eluc. de las propr., fol. 62.

Vient aux rognons, auxquels engendre quelque picotement et démangeaison.

ANC. CAT. Instigament. IT. Instigamento, istigamente (istigamento). (chap. Instigamén, instigamens: exitassió, exitassions.)


Instructio, s. f., lat. instructio, instruction. 

Necessari a comuna instructio. Eluc. de las propr., fol. 156. 

Nécessaire à commune instruction.

A instructio e a memoria. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 40. Pour instruction et pour mémoire. 

CAT. Instrucció. ESP. Instrucción. PORT. Instrucção. IT. Instruzione, istruzione. (chap. Instrucsió, instrucsions.)

2. Istruidor, s. m., lat. instructor, instructeur, maître, guide.

So nostres istruidors en dubietat, liberadors de captivitat.

Eluc. de las propr., fol. 13. 

Sont nos maîtres en doute, libérateurs de captivité.

ANC. CAT. ANC. ESP. (MOD. Instructor) PORT. Instruidor. IT. Instruttore. (chap. Instructó, instructós, instructora, instructores; instruidó, instruidós, instruidora, instruidores.)

3. Instrument, Instrumen, Estrument, Estrumen, Esturmen, s. m., lat. instrumentum, instrument, outil.

Portan los esturmens cascus

Qu' el poguesson desclavelar.

Passio de Maria.

(chap. Portán cadaú los instrumens per a que lo pugueren desenclavá. Passió de María. Jessús a la creu.)

Portant chacun les instruments pour qu'ils le pussent déclouer.

Te han dejado hecho un Cristo

- Instrument de musique.

Veian si s' acordon gen 

L' auzelh e nostre estrumen. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Qu'ils voient si s'accordent bien les oiseaux et nos instruments.

Ab trompas et ab corns et ab d'autres esturmens. Philomena. 

Avec trompettes et avec cors et avec d'autres instruments.

Fig. El temps es esturmens 

Ab que la vida fa.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Le temps est instrument avec quoi la vie agit.

- Acte public.

Ara digam d'aquelas provansas que son faitas per estrumentz, so es per cartas. Trad. du Code de Justinien, fol. 29. 

Maintenant parlons de ces preuves qui sont faites par instruments, c'est-à-dire par titres. 

De aysso receub instrumen. Tit. de 1391, de Périgueux. 

De cela reçut acte.

En lo present instrument son contengudas. 

Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 356. 

Dans le présent instrument sont contenues. 

ANC. ESP. Nin estrument nin lengua, nin tan claro vocero. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 9. 

CAT. Instrument. ESP. MOD. PORT. Instrumento. IT. Strumento.

(chap. Instrumén, instrumens.)

4. Instrumental, Istrumental, adj., instrumental, qui sert d'instrument.

V sens corporals qui han membres instrumentals defora.

Cors... organizat e format ab membres istrumentals.

Eluc. de las propr., fol. 17 et 13.

Cinq sens corporels qui ont membres instrumentaux au dehors.

Corps... organisé et formé avec membres instrumentaux.

CAT. ESP. PORT. Instrumental. IT. Strumentale. (chap. Instrumental, instrumentals.)

5. Istrumentalment, adv., instrumentalement.

Virtut natural obrant per calor istrumentalment.

(chap. Virtut natural obrán per caló instrumentalmen.)

Eluc. de las propr., fol. 68. 

Vertu naturelle opérant par chaleur instrumentalement.

CAT. Instrumentalment. ESP. Instrumentalmente. IT. Strumentalmente. (chap. instrumentalmen.)

6. Instructiu, adj., instructif.

Instructiva informacio. Eluc. de las propr., fol. 1.

(chap. Instructiva informassió.)

Instructif enseignement.

ESP. PORT. Instructivo. IT. Instruttivo. (chap. Instructiu, instructius, instructiva, instructives.)

7. Estruyre, v., lat. instruere, instruire.

Entro 'l jorn que intron los novels, los cossols vielhs los devon estruyre et enformar de totas las cosas. Cartulaire de Montpellier, fol. 191.

(chap. Hasta 'l día que entron los nous, los consuls vells los deuen instruí e informá de totes les coses.) 

Jusqu'au jour qu'entrent les nouveaux, les anciens consuls doivent les instruire et informer de toutes les choses.

CAT. ESP. PORT. Instruir. IT. Instruire, istruire. 

(chap. Instruí, instruís: yo m' intruixco o instruixgo, instruíxes, instruíx, instruím, instruíu, instruíxen; instruít, instruíts, instruída, instruídes.) 

8. ConstructioCostructio, s. f., lat. constructio, construction, structure.

Sobre la costructio dels murs. Tit. de 1358. DOAT, t. XCIII, fol. 221.

Sur la construction des murs.

baldosas, antideslizante, al revés, cemento cola

- En terme de grammaire.

A penas sap hom on se comensa la constructios. Leys d'amors, fol. 134.

(chap. Apenes sap hom (se sap) aon escomense la construcsió.)

A peine sait-on où se commence la construction.

CAT. Construcció. ESP. Construcción. PORT. Construcção. IT. Costruzione. (chap. Construcsióconstrucsions.)

9. Constructiu, Costructiu, adj., constructif, propre à construire.

O son... costructivas.

Constructiva, construens.

Leys d'amors, fol. 27 et 39. 

Ou sont... constructives. 

Constructive, construisant.

(chap. Constructiu, constructius, constructiva, constructives.)

10. Construire, Costruire, v., lat. construere, construire, établir.

Fig. So nos retrai Marcabrus;... 

Segon qu' el nos o costrus. 

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Cela nous rapporte Marcabrus;... selon qu'il nous l' établit.

- En terme de grammaire.

Declinar e costruire e far derivamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Décliner et construire et faire dérivations. 

Part. prés. Constructiva, construens. Leys d'amors, fol. 39. 

Constructive, construant.

CAT. ESP. PORT. Construir. IT. Costruire. (chap. construí: construíxco o construíxgo, construíxes, construíx, construím, construíu, construíxen; construít, construíts, construída, construídes.)

11. Destruccio, Destruction, s. f., lat. destructionem, destruction, ruine.

Ar podes elegir 

La patz de la ciptat o la destruction.

V. de S. Honorat. 

Maintenant vous pouvez choisir la paix de la cité ou la destruction.

La destruccio d' aquesta ciutat. L'Arbre de Batalhas, fol. 34.

(chap. La destrucsió d' esta siudat.) 

La destruction de cette cité.

La bocha de fol es sa destructios. Trad. de Bède, fol. 43. 

La bouche du fou est sa destruction. 

CAT. Destrucció. ESP. Destrucción. PORT. Destruição. IT. Distruzione.

(chap. Destrucsió, destrucsions.)

12. Destructiu, adj., lat. destructive, destructif.

Adonx es destructiva. Leys d'amors, fol. 45.

Alors est destructive.

Naturalment es destructiva. Eluc. de las propr., fol. 26.

Naturellement est destructive.

CAT. Destructiu. ESP. Destructivo. IT. Distruttivo. 

(chap. Destructiu, destructius, destructiva, destructives.)

13. Destruzimen, Destruzemen, Destruimen, s. m., ruine, destruction. An pres dan e gran destruzimen. 

Cardinal: Ricx hom. 

Ont pris dommage et grande ruine. 

Car cel que a destruimen 

Met lo sieu.

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire. 

Car celui qui met le sien à destruction. 

Met a totz destruzemens.

Marcabrus: Pus mos coratges. 

Met à toutes destructions.

ANC. FR.

De Richart vont quérant li destruiement. Roman de Rou, v. 3211.

Tant i fu li destruiemenz. B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 101.

CAT. Destruiment. ANC. ESP. Destruimiento. PORT. Destruimento. 

IT. Distruggimento. (chap. Destruimén, destruimens.)

14. Destruydor, s. m., lat. destructor, destructeur.

Enfern, yeu serai destruydor tieu. Hist. abr. de la Bible, fol. 74.

(chap. Infern, yo siré (seré) ton destructó (destruidó).) 

Enfer, je serai ton destructeur.

CAT. Destructor. ESP. (MOD. Destructor) PORT. Destruidor. IT. Distruttore. (chap. destructó, destructós, destructora, destructores; destruidó, destruidós, destruidora, destruidores.)

14. Destruir, v., lat. destruere, détruire, ruiner, consumer. 

Man que meta totz sos affics 

En destruir els pagans de lai.

P. Vidal: Pus ubert. 

Mande qu'il mette tous ses soins à détruire les païens de là.

Atressi cum la candela 

Que si meteyssa destruy

Per far clardat ad autruy.

P. Raimond de Toulouse: Atressi. 

Tout ainsi comme la chandelle qui elle-même se consume pour faire clarté à autrui. 

Fig. Per destruir enfern qu'el diables tenia.

Folquet de Marseille: Vers Dieus. 

Pour détruire enfer que le diable possédait. 

Part. prés. subst. Quar als destruzens

Deu venir destruzimens. 

P. Cardinal: Lo mons es. 

Car aux détruisants doit venir destruction.

Part. pas. Que 'l traytor seran destrut, 

E li trahit ben vengut.

P. Cardinal: Razos es. 

Vu que les traîtres seront détruits, et les trahis bien venus.

Dece qu'es destruitz destru l'autre.

Leys d'amors, fol. 47. 

Sitôt qu'il est détruit il détruit l'autre. 

CAT. ESP. PORT. Destruir. IT. Distruggere. (chap. Destruí: destruíxco o destruíxgo, destruíxes, destruíx, destruím, destruíu, destruíxen; destruít, destruíts, destruída, destruídes.) 

sábado, 16 de junio de 2018

Vocabulari Penarroja Tastavins, Matíes Pallarés

Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó) Por M. Pallarés * 
Publicado en el "Butlletí de Dialectología Cagalana",
IX, 1921, págs. 69-72.


http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/11/69/11pallares.pdf

https://xarxes.wordpress.com/2017/06/27/vocabulari-de-pena-roja-per-maties-pallares/ (una de les seues webs en xarxa de Ignacio Sorolla Amela) Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés.

Matíes escribíe Penarroja y variáns, Ignacio Sorolla Vidal, naixcut y malcriat a Pena Rubea, fique lo guionet en ves de doble RR que recorde a la grafía castellana y a la aragonesa, ya u fee Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroya de Tastavins, roya o roja en aragonés.

Tan Matíes com Desiderio NO relasionen les paraules nostres en les aragoneses u ocsitanes, sol en les catalanes, (eren grans erudits) pos be, moltes tenen enllás a léxic aragonés, ocsitá, o textos dins de esta web.


Sempre se pot un aprofitá de les tontades que escriu consevol catalaniste, pero si les escriu lo idiota dotó en sossiollingüística Ignacio Sorolla Amela, fa mes goch.

Copy paste de la seua web:


Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

 / ¿Cuántes desde 1196 ?

¿Haurá lligit lo inútil este algún texto com estos:

https://historia-aragon.blogspot.com/2020/09/15-16-de-enero.html

"... Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no..." 

https://langueoccitane.blogspot.com/2020/09/och-hoc-oc.html

/

Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.


Esquerra paraula nostra, del chapurriau, dreta descripsió en catalá del bò

A

adés, adv.: ara fa poc.

afant, m.: afany, tribulació.


aladre, m.: arada.


albada, f.: música que toca a la  primera hora del matí.


albenc, m.: forat o escletxa de  les roques.


alifara, f.: menjada acompanyada de disbauxa i divertiment.


apegar, v.: comanar-se una malaltia d'altra persona.


asclar, v.: estellar la llenya o altra cosa sòlida.


aubelló, m.: desaiguador o claveguera.


averia, f.: el gallinam i tota clase de bestiar domèstic.


B

bacó, m.: porc; xorc.

bada, f.: escletxa.

/ balagosto /

baló, balons, m.: pantalons curts, molt usats.


bardissa, f.: esbarzers i mates punxants que es posen damunt les parets, estables, coberts,  etcètera.


bàssia, f.: gaveta de fusta que serveix als paletes per a preparar el ciment, guix, etc., i als pagesos per a donar menjar als porcs.


bassiol, m.: tronc de fusta buidat del mig que serveix d'abeurador al bestiar.


batolla, f.: 1. Barra per a fer caure les nous, ametlles, etc.

2. Instrument per a batre els llegums.
batollar, v.: 1. Fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Batre els llegums fent caure el gra i aixafant la palla.

bellota, f. gla.


bocinada, f.: cop, bufetada, etc.


borboll, m.: l'ebullició de l'aigua en els saltants i revolts.


borralló, m.: 1. Tros de llana o d'estopa separat del borrissol.

2. Volva grossa de neu.

bos, m.: el morrió dels gossos.


botja, f.: nom genèric per a anomenar les mates petites, com

l'espígol, la farigola, etc. / bocha

C

cabals, m.: béns, riquesa, benestar.  / caudales

calcigar, v.: trepitjar amb els peus. / palsigá


canalobre, m.: estalactita de glaç que es forma pels saltants

d'aigua quan glaça molt.

canella, f.: aixeta.


cantal, m.: pedra o roc.


canut, m.: canó de posar agulles.


caramanyola, f. carabassa vinera.


carassa, f.: careta de disfressar-se.


cardar, v.: pentinar llana. / avui en día se pentine un atra clase de llana cuan se carde a Penarroija


carronya, f.: persona o cosa dolenta o roïna.


cartró, m.: petita canastra de vímets.


catxo, adj.: baix, acotat. Es diu d'un sostre i d'una persona que camina esquena-plana. / cacho, cachet, cachotet


cimal, m.: cada una de les branques de l'arbre que neixen del tronc.


còdol, m.: pedra cantelluda.


cofí, m.: esportí d'espart que serveix per a posar la pasta de

les olives mòltes que s'ha de destinar a la premsa.

convoiar, v.: tractar amb molta amabilitat una persona.


cormull, m.: la quantitat de gra compresa del ras de la mesura per amunt.


cremaller, m.: graella per a posar les teies de fer llum.


curro, ad.: 1. Esguerrat a qui falta una mà o un braç. 2. Persona presumida.


D

desjunyir, v.: teure del jou les mules i els bous. / juñí es ficals o ficales al jou


desgana, f.: falta de gana, pèrdua dels sentits per defalliment.


devesa, f.: lloc destinat a pastura del bestiar.


dula, f.: ramada de bèsties d'una mateixa espècie, formada pels caps de bestiar de cada casa que juntament van a pasturar a l'ampriu.


dur, m.: espès, atapeït.  / du,  com lo ges, alchez a la bássia


E

eix!: interjecció per a significar fàstic.

eli! ali!, interjecció: així, així; a poca diferència.


emborollar, v.: embullar, embolicar, destorbar. / embrullo


engordir, v.: engreixar.


engorjar, v.: fer menjar per força. / engargallá lo minjá


enrunar, v.: cobrir amb terra alguna cosa. Un Pallarés ho fa a Penarroja amb una Volvo mixta.


enze, m.: animal tomany.


ert, adj.: encarcarat de fred. / carpit, carpidet


escull, m.: bon aspecte. "Fa bon escull": està sa i té salut.


escullós, adj.: fi, sa, de bona presència i bon color.


espill, m.: mirall. / obra en valencià de Jaume Roig


espitralat, adj.: espitregat; que va amb el pit descobert. / despitralat, pitral, pit


eu!: interjecció antiga molt usada. / au a cascala ! Hala en aragonés


F

facilon, adj.: fanfarró, presumit.


faldetes, f.: faldilles.


falòria, f.: mentida, engany.


falló, adj.: enutjat.


fenàs, m.: fanal, classe d'herba. /  Fenassera , ... fenasseres, quan no quedarà res ... quedarà la paraula, quedarà. / Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921? Cuántes ne queden?

feram, m.: mot per a insultar una persona. / afaram, béstia de cárrega ñirviosa

folia, f.: 1. Tontería, ximplesa. / fool inglés /

2. Quarteta que es canta mentre es balla.

forro, adj.: anar...: anar sense càrrega.


G

gaita, f.: instrument semblant al sac de gemecs, però sense sac.

gandaia, f.: ret, no xarxa com la web de Íñigo Sorolla Amela, còfia. / a Valderrobres, mote de Granja Briansó y família


garriga, f.: bosc de carrascotsalzines petites.


garrut, adj.: garrell.


gavarnera, f.: roser bord. / picaesquenes, paregut a la romiguera, gabarrera

gavarnera, roser bord, picaesquenes, paregut a la romiguera, gabarrera

gel, m.: aigua glaçada.


gema, f: rovell de l'ou. / yema


gom, adj.: ple. / de gom a gom


gord, adj.: gras. / gort, gorda , gros, grossa


granera, f.: escombra.  / agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen


grupa (anar a la): muntar un home i una dona en una cavalcadura.

Al DCVB podeu vore que ix País Valencià, ya veéu lo rigurós que es este dicsionari escomensat per Mossen Alcover, mallorquí
GRUPA f. Gropa (val.). Dient ja vaig per ella, aur, girà la grupa, Rond. de R. val., 41. Per dute jo a la grupa | te aguarda mon poltro blanch, Llorente Versos, ii, 125. Especialment: a) Parella d'home i dona que van encavalcats en un mateix cavall formant part d'una cavalcada en certes festes populars del País Valencià.

J

joquer, m.: lloc on dormen les gallines i altres aus. / allí aon se ajoquen les lloques, cloques o gallines ponedores.

jou, m.: 1. Instrument de fusta que es posa al coll del parell quan llaura
2. El vel que es posa als nuvis quan es casen.


jupa, f.: gec.


justador, m.: l'armilla.


LL

llanda, f.: llauna.

llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos. llavar se parece mucho a lavar. /

llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos. llavar se parece mucho a lavar. /


llenç, m.: tela de cànem. / llansol, lienzo

llépol, adj.: llaminer. / laminero, laminera

llépol, llaminer, laminero, laminera



lleus, m.: pulmons.


llord, adj.: brut, bonyegut, mal treballat.

http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=llord&Id=89328&search=llord
Etim.: del llatí lūrĭdu, ‘fosc’, ‘lívid tirant a negre’, o més aviat d'una forma llatina *lōridu en comptes de lūridu, segons Coromines (BDC, xix, 37).

M

/ malea / brosquill

malesa, f.: dolenteria. / maleses (fe)


malfarjat, adj.: mal endreçat.


manducar, v.: menjar.

mano, m.: germà. S'aplica de petit a gran. / maño, maña


manoll, m.: ram de flors o d'altra cosa que s'aguanta amb la mà.
/ títul de un llibre editat per la Ascuma de un pastoret drogadicte y alusinat que encara seguix al gran Khan : ca : gos : Arturico Quintana Font; crec que se diu Julio Micolau Burgués y es de La Fresneda.


manyós, adj.: intel·ligent, industriós. / mañós , mañosa, tindre trassa


massetja, f.: fona. / massecha, honda como la de David contra Goliat


milorxa, f.: grua.


moixó, m.: ocell petit. / muixó , muixonet, catalá en bigot, ojo muixonot


moragues, f. pl.: olives cuites al caliu. Les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal.


morca, f.: solatge de l'oli. / solada


P

peüc, m.: mitjó que sols tapa el peu.

picaport, m.: anella de picar a la porta.

/ pigot. Pájaro carpintero, pico picapinos / piñerol , pinyerol

pigota, f.: verola. / viruela


pimpollada, f.: bosc o extensió de pins joves i ufanosos.


pitança, f.: cada un dels menjars que es donen en l'àpat.


priló, m.: columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imatge. / piló


Q

quera, f.: core que destrueix la fusta. / corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita

quimera, f.: mania. / com la franja, paísos cagaláns, diada de la franja, abunde esta manía a Penarroija grássies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu en lo significat de manía.


R

rabosa, f.: guineu. / rabosí de Valderrobres, rabosa de Ráfels








ras, adj.: llis, desembarassat. "Passar la nit al ras."


recapte, m.: tota classe de menjars i viandes.


renc, m.: rengle. / un renc o reng de amelés, ringlera, renglera, línia
recta.


reuca, f.: filera de rossins o muls lligats l'un a la cua de l'altre.


ribàs, m.: marge.


romer, m.: romaní. / lo romeret a la boca ... (y lo sigarro)


S

saduritja, f.: sajulida.  / saduricha, ajedrea en castellá

saurí, m.: persona que falsament diu que veu ço que està ocult, encara que sigui sota terra, mentre no ho cobreixi roba blava. / zahorí que trobe aigua, com Ángel de Valjunquera (que bon sel tingue)

Zahorí cast., çaurí val. De zoharí, adj. de zohra, "Lucifer, Venus, stella" en R. Martín. Dozy. El nombre zoharí, que significa propiamente servidor del planeta Venus, fue dado a los geomancios por los astrólogos a consecuencia de la estrecha analogía de sus procedimientos en el estudio de los datos por los cuales conduce aquel planeta, según cuentan, al conocimiento de las cosas ocultas. (como el agua subterránea) V. Aben Jaldún, Proleg., 1, 209.



sem, adj.: dessubstanciat, defectuós; fruita que ha perdut el suc, el color i el gust. / s' ha semat la carbassa, no me miros que me semo.
sonrós, adj.: mandrós.

sus!: crit per a esquivar els gossos.

sutja, f.: l' engrut de la llana. / suncha


T

taleca, f.: saca, sac, sarró.

tany, m.: cada una de les estelles en què es parteix el tronc amb

la destral.

teca, f.: porquería. / brutíssia


toll, m.: sot i dispòsit d'aigua que es forma en els rius.


tort, m.: borni.


totxo, m.: garrot, bastó, boscall. / tocho, tochada es un cop en un tocho.



V

verdanc, m.: rebrot llarg i prim de l'arbre. (rechito, pullís)

verga, f.: vara o bastó llarg, prim i flexible que es fa dels rebrots d'arbres o verdancs.

(Dels Missatges de verga de la cancellaria.

Considerants que engir la preminencia del offici de la nostra cancellaria real manaments diverses son daquella continuament emanadors: per tal a execucio daquells digna cosa esser pensam que certes persones qui tota hora al canceller e en la sua absencia al vicecanceller on que iran estants en la nostra cort davant vagen e los dits manaments
exeguesquen sien deputades. Perque ordenam que a les damunt dites coses complidores sien destinats tres homens bons e sufficients qui missatges de verga sien nomenats los quals tota hora que lo canceller en la nostra cort sera present o ell absent al vicecanceller on que iran devant vagen e los manaments daquells e encara de qualsevol altre de nostre consell e del nostre protonotari e encara dels oydors con a ells de part nostra seran injuncts exeguesquen ab acabament. Aquests empero al nostre canceller si present sera o ell absent al nostre vicecanceller en lo reebiment del seu offici sagrament faran que son offici ben e leyalment exerciran e la salut de nostra persona per son poder conservaran e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no puguen fermament observar.)

vespra, f.: vigília d'una festa. (vespera)


vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre.


X, en chapurriau (occitan) CH:

xarc, m.: bassal. / charco


xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc.


xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes


xorlo, adj.: mal vestit.