Mostrando las entradas para la consulta mario sasot ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mario sasot ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 16 de mayo de 2024

Lexique roman; Mant - Marescar

 

Mant, adj., maint, plusieurs.

Mant bratz, manta tesla fracha,

Mant mur, manta tor desfacha, 

Mant castel forsat e conques.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh. 

Maint bras, mainte tête brisée, maint mur, mainte tour renversée, maint château forcé et conquis.

Adv. comp. Om cuoill mantas vetz los balais 

Ab qu' el mezeis se balaia. 

La Comtesse de Die: Ab joi. 

On cueille maintes fois les verges avec quoi on se frappe soi-même.

ANC. FR. Et neporquant j'ai mains anuis 

Soffers et maintes males nuis.

Roman de la Rose, v. 3561. 

Et maint d'autres bones gens. Villehardouin, p. 3.

Maiz par préière del clergié 

Ki l'en out meinte fez préié, 

E par le cunseil des baruns, 

Ki meinte fez l'en unt semunz. 

Roman de Rou, v. 5772.

ANC. IT. Mante fiate di senno s' infinge... 

Che mante volte però morti vidi. 

Barberino, Docum. d'Amore, p. 13.

(chap. Mol, mols.)


Mantel, Mantelh, Mantell, Manteu, s. m., lat. mantellum, manteau.

Mantum Hispani vocant quod manus tegat tantum. 

Isidore, lib. XIX, c. 24.

Voyez Aldrete, p. 271 et 366; Mayans, Orig. de la Lengua esp., t. II, p. 234 et 250.

La una m pres sotz so mantelh.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

L'une me prit sous son manteau.

Quan viest capa sobre mantelh. 

Bertrand de Born: Bel m' es quan. 

Quand il revêt cape sur manteau. 

E m fes escut de son ric mantelh endi. 

A. Daniel: Los braills. 

Et me fît écu de son riche manteau violet. 

Ac manteu acolat. Roman de Jaufre, fol. 56. 

Eut manteau accolé. 

Fig. Nostra Dona fes son mantell de matremoni per celar sa virginitat.

V. et Vert., fol. 91. 

Notre Dame fit son manteau du mariage pour celer sa virginité. 

ANC. FR. Puis a affublé un mantel

Vair d' escarlate taint en graine. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 311.

Et seurcot et mantel de samit. Joinville, p. 33.

Prent ung mentel d' ypocrisie. Roman de la Rose, v. 16142.

ANC. CAT. Mantell. ESP. Manteo. PORT. Manto. IT. Mantello.

(chap. Manto, mantos; mantel, mantels per a la taula; mantell, mantells; mantellina, mantellines.)

2. Manta, s. f., mante, manteau, couverture, housse.

Us vay dolan ab tal ayssa

Que no us te pro cot ni manta.

B. Alahan de Narbonne: No puesc.

Vous va dolant avec telle hache que ne vous tient profit cotte ni mante.

Manta portey mantas ves.

Raimond d'Avignon: Sirvens sui. 

Manteau je portai maintes fois. 

Caval que t sia bos 

Ab cabestre, ab manta.

Raimond de Miraval: A Dieu m. 

Cheval qui te soit bon avec chevêtre, avec couverture.

CAT. ESP. PORT. IT. Manta. (chap. Manta, mantes; manteta, mantetes.)

3. Mentill, s. m., manteau, mantelet, mantille.

Lo mentill 

C' ai trayt de mon armari. 

Guillaume de S. Gregori: Razo e dreit. 

Le mantelet que j'ai tiré de mon armoire.

CAT. Mantellina. ESP. Mantilla, mantellina. PORT. Mantilha. IT. Mantellina.


Mar, s. m. et f., lat. mare, mer.

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 120. 

El trametia los breus ultra la mar. Poëme sur Boèce.

Il transmettait les lettres outre la mer.

Eron passat per lo mar Rog, a pe sec. V. et Vert., fol. 26.

(chap. (Eren passats) van passá per lo mar Roch, a peu sec.)

Étaient passés par la mer Rouge, à pied sec. 

Fig. Aquesta mar amara d' aquest mun. 

Que lo puescan afangar en l' abis et en lo mar de ifern.

V. et Vert., fol. 102 et 19. 

Cette mer amère de ce monde. 

Qu'ils le puissent embourber dans l'abîme et dans la mer d'enfer.

La gran mar 

Dels blatz en espic ondeiar.

(chap. La gran mar dels blats espigats (en espiga) ondejá : fé oles, ondes.)

Leys d'amors, fol. 36.

La grande mer des blés en épi ondoyer.

La mar de las ystorias. Mém. sur Narbonne. DOAT, t. L, fol. 3. 

La mer des histoires. 

Loc. Tant es grossa la mar. V. de S. Honorat. 

Tant la mer est grosse.

El nauchier, can ve lo bel temps clar, 

Que s coch' e cor tro qu' es en auta mar. 

P. Espagnol: Entre. 

Le nocher, quand il voit le beau temps clair, qui se hâte et court jusqu'à ce qu'il est en haute mer. 

En lo gran pelech

De la mar.

V. de S. Honorat.

Dans la grande plaine de la mer.

Coma son homes de mar. V. et Vert., fol. 54. 

Comme sont hommes de mer. 

Passai un bratz de mar ab mo navei. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 42.

Je passai un bras de mer avec mon navire.

La crebadura de la terra per la qual la mars Betada passa per mieh la terra. Liv. de Sydrac, fol. 49.

L'ouverture de la terre par laquelle la mer Betée passe par le milieu de la terre.

ANC. FR. Et tu le déusses savoir

Qu'il n'a jusqu'à la mer Betée 

Garçon qui ne l'ait garçonée. 

Roman du Renart, t. III, v. 309. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Mar. IT. Mare. 

2. Marage, Maraje, s. m., plage, côte, rivage.

Lai on lo monestiers es aras el marage.

Sus en un puech pres del marage.

V. de S. Honorat. 

Là où le monastère est maintenant sur la plage.

Sus en une élévation pres du rivage.

ANC. FR. Des Oure vers la mer, tot li païz marage. 

Roman de Rou, v. 1885.

Là furent assemblé icele gent marage. 

Poëme d'Alexandre, Carpentier, t. II, col. 1169.

3. Marina, s. f., plage, côte, rivage, mer.

Trameton espias soven a la marina. 

Velas an e bon vent, van s' en per la marina. 

Lur pregan que las barcas metan a la marina. 

V. de S. Honorat. 

Envoient souvent des espions à la côte. 

Ont voiles et bon vent, s'en vont par la côte. 

Leur prient qu'ils mettent les barques à la mer. 

ANC. FR. Des nés sunt ki ainz ainz issuz, 

Par la marine sunt coruz.

Roman de Rou, v. 6243.

CAT. ESP. (chap.) Marina. PORT. Marinha. IT. Marina.

4. Mares, adj., marin, de mer. 

Subst. Peissos d' estanh e fluvials

Fay mot plus tost que lo mares.

Brev. d'amor, fol. 52.

Poisson d'étang et de fleuve produit moult plus tôt que le marin (celui de mer).

5. Marcx, s. m., mare, marais.

Quan hom las rainas aus braire

Per lo marcx e per lo riu.

B. Martin: Quan l' erba.

Quand on entend les raines coasser par le marais et par le ruisseau.

ANC. FR. Les suppliants feussent alez peschier en un marchaiz commun. Le suppliant abuvroit les boeufs de son hostel en un marchais ou lac.

Lett. de rém. de 1410 et de 1467. Carpentier, t. II, col. 1174.

6. Marin, Mari, adj., lat. marinus, marin, de mer.

Viu d' auzels maris. Eluc. de las propr., fol. 141.

Vit d'oiseaux marins. 

L' aires, segon natura,

Espeissat d' aiga marina, 

Pluia fai e nevolina.

Brev. d'amor, fol. 38. 

L'air, selon nature, condensé d'eau de mer, produit pluie et brouillard.

Son bestias marinas. Doctrine des Vaudois. 

Sont bêtes marines.

CAT. Mari (marí). ESP. Marino. PORT. Marinho. IT. Marino. 

(chap. Del mar: marí o marino, marins o marinos, marina, marines.)

7. Outramarin, adj., outre-marin, d'outre-mer.

A cas negres outramaris. 

Gavaudan le Vieux: Senhors. 

A chiens noirs d'outre-mer.

Eu li ai vist caval outramarin.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.

Je lui ai vu cheval d'outre-mer.

ANC. FR.

Là vient la grant richesce du règne ultre-marin.

Roman de Rou, v. 3433. 

CAT. Ultramar. ESP. PORT. Ultramar, ultramarino. IT. Oltramarino.

(chap. Ultramarino, ultramarins o ultramarinos, ultramarina, ultramarines.)

8. Marinier, s. m., marinier, matelot.

Atressi cum la ballena, 

Quant li marinier son sus.

Lamberti de Bonanel: Pois vei. 

Pareillement comme la baleine, quand les mariniers sont dessus.

Tant es grossa la mar...

Que neguns mariniers non fera lo viatge.

V. de S. Honorat.

Tant est grosse la mer... que nul marinier ne ferait le voyage.

Fig. Razos e discretios son carratiers de totas las virtutz, e mariniers en la nau de l'arma. V. et Vert., fol. 62. 

Raison et discrétion sont conducteurs de toutes les vertus, et matelots dans le navire de l'âme.

CAT. Mariner. ESP. Marinero. PORT. Marinhero. IT. Mariniero, mariniere.

(chap. Mariné o marinero, marinés o marineros, marinera, marineres.)

9. Maritim, adj., lat. maritimus, maritime.

Es terra maritima. Eluc. de las propr., fol. 179. 

Est terre maritime. 

Narbona es vila maritima. Mém. sur Narbonne. DOAT, t. L, fol. 3.

(chap. Narbona es vila marítima.)

 Narbonne est ville maritime.

CAT. Maritim. ESP. (marítimo) PORT. Maritimo. IT. Marittimo. 

(chap. Marítim, maritims, marítima, marítimes.)

Lo agüelo y lo Mar.

10. Maritimal, adj., maritime. 

Sus lo pays maritimal. Régl. des états de Prov., de 1401. 

Sur le pays maritime.

11. Demergar, v., lat. demergere, engloutir, enfoncer, abîmer.

Part. pas. fig. Pero demergat sui.

Lanfranc Cigala: Gloriosa.

Pourtant je suis englouti.

12. Somergir, Submergir, Submerger, v., submergere, submerger, plonger, noyer.

Que Jhesus lo somerga. 

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat. 

Que Jésus le submerge.

Part. pas. Sian submergidas am vi agre. Trad. d'Albucasis, fol. 23. 

Soient noyées avec vinaigre.

Fig. Nocument es submergit en juvament. Trad. d'Albucasis, fol. 2. 

Le dommage est noyé dans le secours.

Totas aquestas erbas o alcunas de lor sian submersas en aygua en la ola.

Trad. d'Albucasis, fol. 38.

Que toutes ces herbes ou quelques-unes d'elles soient plongées dans l'eau dans la marmite.

CAT. ESP. Sumergir. PORT. Submergir. IT. Sommergere. 

(chap. Sumergí, sumergís, afoná, afonás, aufegá, aufegás, etc. Yo me sumergixco, sumergixes, sumergix, sumergim, sumergiu, sumergixen; sumergit, sumergits, sumergida, sumergides.)

13. Emerger, v., lat. emergere, émerger, sortir, apparaître.

Part. prés. Soven, al mieg del an emergent, comensa l' an legal.

Es an emergent quan hom compta..., comensan ad alcun notable cas o accident. Eluc. de las propr., fol. 122.

Souvent, au milieu de l'an émergent, commence l'an légal.

C'est l'an émergent quand on compte..., commençant à quelque notable cas ou accident. 

ANC. CAT. Emergir. (ESP. Emerger. Chap. Emergí.)

14. Enmerger, v., lat. immergere, plonger, enfoncer. 

Enmergeys aquel en boder bulhit. Trad. d'Albucasis, fol. 17.

Plonge celui-là en beurre bouilli.


Marabeti, Maraboti, s. m., maravédis, marabotin.

Si'l metiatz en la ma, 

Per ver dir, un marabeti, 

E per mentir, un barbari, 

Lo barbari guazanhara.

P. Cardinal: Tan son valen. 

Si vous lui mettiez dans la main, pour dire vrai, un maravédis, et pour mentir, un barbarin, le barbarin gagnera.

Cum del enfan qu' an un marabeti 

Fai hom del plor laissar e departir.

Aimeri de Peguilain: Si cum l'arbres. 

Comme de l'enfant qu'avec un maravédis on fait cesser et départir du pleur.

Que ill darian CC marabotis; e 'l reis... pres los CC marabotis.

V. de Bertrand de Born.

Qu'ils lui donneraient deux cents marabotins; et le roi... prit les deux cents marabotins.

- Sorte de redevance.

Deu en donar, per senhoria, marabeti d' aur per tot temps, cad an, a Nadal. Tit. de 1265. DOAT, t. CXXX, fol. 21. 

Doit en donner, pour seigneurie, un marabotin d'or pour toujours, chaque an, à Noël.

Ab un marabotin d' aur que lo dit Uc... ne deu donar et pagar cad an.

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXXIX, fol. 41. 

Avec un marabotin d'or que ledit Hugues... en doit donner et payer chaque année.

CAT. Maravedis. ESP. (chap.) Maravedí (morabetino y variantes).


Maragde, Maracde, Maraude, Meraude, s. m, lat. maragdus, émeraude.

Fis maracdes, que resplan,

Val mais que veires vertz ni grocs.

G. Adhemar: Ben fora.

Fine émeraude, qui resplendit, vaut plus que verre vert ni jaune.

Lo maragde naturalmens

Restrenh los carnals movemens.

Brev. d'amor, fol. 40.

L' émeraude naturellement restreint les mouvements charnels.

En maraud' es pus grans valors.

Serveri de Gironne: Manhs ricx.

En émeraude est plus grande valeur.

Meraude, robi, safir, jaspi. Liv. de Sydrac, fol. 139. 

Émeraude, rubis, saphir, jaspe. 

Prov. Ieu non dic ges c' om en estanh 

Non puesca maracde pauzar.

P. Vidal: Abril issic. 

Je ne dis point qu'en étain on ne puisse émeraude enchâsser. 

IT. Smeraldo.

2. Maracda, s. f., émeraude.

O per maracdas o per rubis d' Orient. V. et Vert., fol. 29.

Ou pour émeraudes ou pour rubis d'Orient.

3. Esmerauda, s. f., lat. smaragdus, émeraude.

Trenta et seys esmeraudas.

Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 52.

Trente et six émeraudes.

ANC. CAT. Esmeragda. CAT. MOD. ESP. PORT. Esmeralda. (chap. esmeralda, esmeraldes.)


Marc, s. m., marc, sorte de poids. 

Falsa auna ni fals marc. Tit. de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 142. 

Fausse aune et faux marc. 

Ar agues ieu mil marcx de fin argen.

Pistoleta: Ar agues. 

Maintenant eussé-je mille marcs d'argent fin. 

Aissi vos pogratz un denier 

Adesmar contra un marc d'argen.

Pierre, Roi d'Aragon: Be m plairia.

Vous pourriez ainsi évaluer un denier en comparaison d'un marc d'argent. 

Fig. De ton aver ni de tos marcs

No sias avars ni trop larcs.

Libre de Senequa.

De ton avoir ni de tes marcs ne sois avare ni trop large.

CAT. Marc. ESP. PORT. IT. Marco. (chap. Marc, marcs. Moneda, pes de or o argén, plata. Marc de fusta, de cuadro; marquetería. Marc: Marcos.)

Des troubadours ont joué sur le mot en faisant allusion à saint Marc. Quar, en lur cortz, fa sayns Marcx acabar

Mais que Jhesus.

G. Anelier de Toulouse: El nom de.

Car, dans leur cour, saint Marc fait achever plus que Jésus.

Motas ves ieu truep que sans Marcx

Ajuda mais et sans Donatz

Que Dieus ni dreits ni amistatz.

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.

Maintes fois je trouve que saint Marc aide plus et saint Donat que Dieu ni droit ni amitié.


Marca, Marqua, s. f., marque, indication.

Voyez Denina, t. I, p. 190; Leibnitz, Coll. étym., p. 62; Ihre, Diss. alt., 

p. 229.

Facha lur marca e lur senhal en l' estanh, que los consolz an avut lo patron d' aquela marca e mes en l' ostal del comun.

Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.

Leur marque faite et leur signe sur l'étain, que les consuls ont eu et mis le patron de cette marque dans l'hôtel de la commune.

ANC. FR. Et le hiaume li a trencié

Tros qu'en la coife del hauberc.

Li brans devale et fait son merc. 

Roman de Partonopeus, t. II, p. 164.

Si qu'es costez parent li merc. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 67.

CAT. ESP. PORT. Marca. (chap. Marca, marques.)

- Droit de représailles.

En aquel cas en lo qual sera donada marqua contra un realme o encontra una provensa.

(chap. En aquell cas en lo cual sirá donada marca contra un reino o regne o contra una provinsia. Miréu que provensa : Provença : provinsia; latín Provintia, pressisamén ere una provinsia romana mol destacada.)

Lo rey non deu autreyar marqua contra los clercs ni contra las personas de la gleysa ni ecclesiasticas.

(chap. Lo rey no deu otorgá marca contra los clérigos ni contra les persones de la iglesia ni eclesiástiques.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 207 et 209.

En ce cas dans lequel sera donnée marque contre un royaume ou contre une province.

Le roi ne doit octroyer marque contre les clercs ni contre les personnes de l'église ni ecclésiastiques.

2. Marcha, Marca, Marqua, s. f., lat. marchia, marche, frontière d'une province, d'un état.

Un honrat baron qu' era de la marca de Proensa. V. de Pons de Capdueil.

(chap. Un honrat baró que ere de la marca de Provensa.)

Un baron distingué qui était de la marche de Provence.

Castellans de Saintonge, de la marqua de Peitieu.

(chap. Castellans o catalans de Saintonge, de la marca (marquesat) de Peitieu - PoitouCatalá y castellá es lo mateixchâtelain, castlan, castellán, catalán, castlá, castlan, castellano, castellana, castellanas, catalana, catalanas, catalanes, castellanes.)

V. de Renaud de Pons.

Châtelain de Saintonge, de la marche de Poitou.

Catalá y castellá es lo mateix; châtelain, castlan, castellán, catalán, castlá, castlan, castellano, castellana, castellanas, catalana, catalanas, catalanes, castellanes

ESP. IT. Marca. (N. E. La muy conocida Marca Hispánica, con o sin tilde, les gusta mucho a los catalanistas. A los borregos catalanistas aragoneses, franchistes, les gusta más el término franja, que es lo que yo tengo entre los dos glúteos. El más franchista de todos es lo capsot de Mario Sasot.)

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

- Marquisat.

Las marchas son, mas no 'ls marques. 

(chap. Los marquesats existixen, pero no los marquesos.)

Bertrand de Born: Volontiers. 

Les marquisats existent, mais non les marquis.

ANC. FR.

Mult l'ont cil de ses marches creimu et redoté.

A sis bons des marches fist Richart guerréier.

Roman de Rou, v. 2633 et 4318.

L'on traitast de bonner les marches entre les Bulgres et les Alemans et les François austrasiens. 

Gest. de Louis le Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 148.

Quand au fait du chasteau de Fronsac, c'est le plus fort chasteau des marches de Guyenne. Monstrelet, t. III, fol. 36.

(chap. En cuan al fet del castell de Fronsac, es lo castell mes fort de les marques, de la marca, del marquesat - y ducat - de Guyena.)

3. Marcar, Marquar, Marquesar, v., confiner, marquer, désigner.

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Las terras del rei de Fransa que marcavon ab las terras d' En Richart. 

V. de Bertrand de Born.

Les terres du roi de France qui confinaient avec les terres du seigneur Richard.

Podo marquar tant... Penhorar ni marcar ni penre. 

Cout. de Moyssac, XIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 11 et 12. 

Peuvent marquer tant... Engager ni marquer ni prendre. 

Fig. Engans los caussic e 'ls marca.

Gavaudan le Vieux: Lo mes. 

Tromperie les choisit et les marque.

Part. prés. subst.

Dieus gart Lombardia, 

Boloigna e Milans... 

C' uns dels sers non sia, 

E 'ls bons marquesans.

Pierre de la Caravane: D'un sirventes. 

Dieu garde Lombardie, Bologne et Milan... et les bons confinants, qu'un d'eux ne soit esclave. 

Part. pas. No sia penhorads ni marcads ni destrigats.

Tit. de 1239. DOAT, t. CXXVII, fol. 35. 

Qu'il ne soit engagé, ni marqué ni détourné.

ANC. FR. La marche du roiaume de Bourgoigne qui marchist aus Lombartz... Et és terres voisines qui aus François marchissoient. 

Chron. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 2 et 291.

Les Liegois marchissans à icelle seigneurie de Namur.

Monstrelet, t. II, fol. 41. 

CAT. ESP. PORT. Marcar. IT. Marcare. (chap. Lindá, partí, marcá: marco, marques, marque, marquem o marcam, marquéu o marcáu, marquen; marcat, marcats, marcada, marcades.)

4. Marcanco, adj., commandant de marche.

En un puh es Folchiers, lo marcanco.

(chap. A un puch está Folquet, lo comandán de la marca.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 24.

En une élévation est Folquet, le commandant de marche.

5. Marques, Marquis, s. m., marquis. 

Las marchas son, mas no 'ls marques.

Bertrand de Born: Volontiers.

Les marquisats existent, mais non les marquis.

A la mort no s sap escrimir 

Reis ni coms ni ducx ni marquis.

(chap. De la mort no se sap escapá ni rey ni conde (o comte) ni duc ni marqués.)

Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.

A la mort ne se sait soustraire roi ni comte ni duc ni marquis.

Reis et emperadors,

Ducs, marques e comtors.

Giraud de Salignac: Esparviers. 

Rois et empereurs, ducs, marquis et comtors. 

CAT. ESP. (marqués) Marques. PORT. Marquez. IT. Marchese.

(chap. Marqués, marquesos; marqueset, marquesets. A Beseit va sé famós lo marqués del Freginal, un home noble pero sense títul, que se podríe pintá en la paleta de colós que fée aná Akira Toriyama; pero no vull di quí ere ni perqué li van ficá este mote.)

6. Marquesa, Marqueza, s. f., Marquise.

Entendia se en la marquesa, qu'era filla del comte d'Urgel.

(chap. Se enteníe en la marquesa, que ere filla del comte de Urgel o Urgell. Com veéu, en ocsitá no abunde la ll final escrita; se pot vore si ya ere ll comparán la rima en datres paraules. A Beseit tamé va ñabé una marquesa del Freginal, y tampoc diré quí ere.)

V. de Bertrand de Born.

Mettait son affection en la marquise, qui était fille du comte d'Urgel.

Tot mi platz de mi dons, la marqueza.

Peyrols: Be m cujava.

Tout me plaît de ma dame, la marquise.

Fig. Sobre totas a de beutat l' empier;

Reina es de joi ses contenso...

E marquesa de ben dir sa razo.

Gausseran de S. Leidier: Puois fin' amors.

Sur toutes elle a l'empire de beauté; elle est reine de joie sans contestation... et marquise pour bien dire sa raison.

CAT. ESP. Marquesa. PORT. Marqueza. IT. Marchesa.

(chap. Marquesa, marqueses; dim. marqueseta, marquesetes.)

7. Demarchar, Demarquar, v., démarquer, séparer, distinguer.

Lo dit leguat fec partir e demarchar la dita armada.

(chap. Lo dit legat va fé partí (anassen) y desmarcá (marchá) la dita armada.)

Chronique des Albigeois, col. 8.

Ledit légat fit partager et distinguer ladite armée.

CAT. ESP. PORT. Demarcar. (chap. Marchá, desmarcá, desmarcás, separá, separás. Desmarcá se fa aná mol al fútbol; cuan te marquen, te desmarques, te separes, t' apartes, marches.)

8. Marescar, v., marquer, faire la marque pour laquelle on percevait un droit.

Marescar e tersar. Tit. de 1490. Bordeaux, Bibl. Monteil. 

Marquer et tiercer.

viernes, 18 de agosto de 2017

No tinc por de la bèstia aragonesa (i II) Francesc Ricart / revista TEMPS de FRANJA

Aconsello lligí a un atre Ricart y no an este inútil catalaniste.

No tinc por de la bèstia aragonesa (i II) Francesc Ricart / revista TEMPS de la FRANJA del meu cul.

Escrits contra l´erm, aspiracions des de la Franja del meu cul.

No tinc por de la bèstia aragonesa (i II) Francesc Ricart / revista TEMPS de FRANJA


El segon enunciat que porta Espluga a desqualificar la possible aversió o rebuig del protagonisme de l’Aragó es refereix a la necessitat d’exigir el reconeixement de la llengua a qui tinga el poder real per a reconèixer-ho i no a dedicar-se a fer propaganda per Catalunya pensant que és la millor manera d’aconseguir-ho. En aquest apartat, la veritat és que hi estic d’acord: la reivindicació del reconeixement i la dignificació del català s’ha de fer a l’Aragó. Al Principat–com a part «més poderosa» dels PPCC



países andaluces

PPCC, paísos cataláns, paisos cagaláns, países catalanes, esta gente está muy grillada
se n’ha de fer d’altaveu, però no per reivindicarhi res sinó per fer-hi veure que el problema de la Franja és el seu problema, és el problema de totes les terres del domini lingüístic del català; i és en aquest sentit que un pot «actuar» en el Principat i no en cap altre sentit: des de qualsevol punt és bo reivindicar pel català perquè la reivindicació és única i els qui en són concernits (ara sí) són tots els qui tenen responsabilitats de govern arreu. Explicant la situació i les mancances del català a la Franja, des d’on siga, no es deserta de fer-ho a l’Aragó sinó que és una manera més, una opció més que no s’ha de negligir. I a l’Aragó, també i més, és clar, i en aquest sentit, per exemple, des dels Casals Jaume I s’han impulsat accions, buscant les complicitats de totes les associacions en la reivindicació per la Llei de llengües i en altres accions conjuntes. El que entenc del teu retret, Espluga, és si es fa prou des de la Franja, reivindicativament parlant, davant les administracions aragoneses. La resposta ben segur que la compartim. En el comentari del segon argument, no me n’amago, ja en parlo del component Països Catalans, qualificats d’utòpics, quan algú (un servidor mateix) podria pensar que és la menys utòpica de les aspiracions d’un català (catalanoparlant); és allò dels drets històrics recordat a bastament amb motiu de l’Estatut de Catalunya; és a dir que no et poden prendre –o no pots negar– una condició que tens «per definició», la de ser català. No cal dir, no hauria de caldre, que parlem de ser catalans des de la condició de components d’una comunitat lingüística innegable. I aquí és on hi ha qui s’escandalitza i prefereix posarhi fum i passar a una defensiva que entenc que és negativa; em refereixo a la negació de la catalanitat de la Franja perquè posa en perill el component aragonès. Certament, hi ha a qui no ens preocupa aquesta suposada tensió (catalanitat-aragonesitat) perquè allò que està en perill és la llengua (la catalanitat) i no l’aragonesitat que, a més, com segurament no se li escapa a ningú, per a la major part del personal no és sinó una manera de defensar l’espanyolitat de l’Aragó. Vaja, que la negació de la catalanitat de la Franja és la via lliure cap a la garantia de l’espanyolisme d’aquestes terres que, no se’m negarà, històricament han estat sospitoses de pertànyer al maligne català (per exemple, a la vista dels veïns aragonesos som tan polacos com els que més). Per això serà que es despobli de catalanoparlants la Franja? Preguntes. I això no m’ha agradat. Em fa que fas trampa dient això. El català patirà molt –ja ha patit i pateix molt– per sobreviure perquè els problemes són immensos; però el català, com qualsevol espècie en extinció, ara que es parla d’ecolingüística, necessita de tot l’organisme sencer (mira, aquí, hi va bé l’artefacte Urbilatèria) per no desaparèixer i el català a la Franja es tan important com en els altres territoris. Jo podria dir que penso a l’inrevés (i ho penso) que si es vol identificar el català amb l’Aragó, en la mesura que hi ha estat rebutjat històricament, no tenim gaires garanties que el paraigua aragonès siga suficient per no fer aigües fàcilment. Més aviat podem tenir dubtes raonables a partir de la desídia ancestral: què ha fet mai ningú a l’Aragó «oficial» per la nostra llengua i per la nostra gent? Només cal recordar les manifestacions de Cisco Beltran a les Corts aragoneses i després, en plegar d’alcalde de Fraga, com s’ha esplaiat sobre el menysteniment de l’administració cap a les nostres comarques. Tu mateix, a l’últim paràgraf, em sembla que em dónes una mica de raó, només que et sobra allò de «la barra”: quan dius que és fàcil el reconeixement de la Franja a Catalunya, vols dir que a l’Aragó costa de reconèixer (i d’entendre) la Franja. És clar, és aquí on som, no ens enganyem: la gent de la Franja de Ponent ens hem de fer perdonar que siguem com som i per això –Freud ho tindria tan fàcil amb nosaltres!– hem de sublimar la nostra estimació cap a l’Aragó. A la vista del que hi ha, estic d’acord que la majoria comparteix la teva diagnosi «ben innocent». Però deixa que m’agafe a les cometes que he posat al teu adjectiu: no és fruit de cap cosa innocent sinó que més aviat penso que la gent es decanta pel sentiment aragonès perquè l’hi han fet; sí, l’hi han muntat, no s’hi ha hagut d’esforçar: som aragonesos i prou! Potser no caldria dir-hi res, al respecte, i potser algú podria dir que no hi tenim dret a dir-hi res; però hi ha qui pensem que els qui ens volen en aquesta postura ens han furtat (o ens han volgut furtar) un dret fonamental, inalienable, el dret a tenir una llengua digna com qualsevol altra persona, una llengua cultivada (de cultura, ja veus) que ens servixca per accedir al món com qualsevol altra persona i això, des de l’Aragó que ens hauria de protegir, s’ha impedit i sovint de manera aferrissada i desconsiderada. Que hi haja poca gent (“micromón franjolesc», ja tornes a enquetar) que no combregue amb la diagnosi proaragonesista no es deu a cap mèrit fruit de l’aplicació de cap pedagogia, sinó més aviat a una manca escandalosa de fer pedagogia en cap sentit a les nostres comarques. Tu dius que és molt fàcil defensar des de Catalunya el català a la Franja; a mi em toca recordar-te com és de difícil defensar la catalanitat des de la Franja des de qualsevol punt de vista, peró sobretot com ho és des de l’òptica no aragonesista (per entendre’ns). I suposo que hi estàs d’acord. Hi ha gent que no perdona treballar pel català sense combregar (que em perdonen els catòlics per abusar del verb) amb les tesis aragoneses, cosa que potser és el que fas tu, amic Espluga amb el teu escrit, segurament sense voler. Recorda que hi ha gent que ha actuat amb ràbia contra els qui treballem a la Franja des de l’òptica de la llengua i la cultura dels Països Catalans i que no només no és fàcil sinó que té els seus riscos, fins i tot físics. Però insisteixo que no ha de ser tan estrany i antinatural treballar per la catalanitat, des de la Franja de Ponent, buscant la coincidència d’estratègies amb la resta dels qui tenen el teu mateix problema i la teva mateixa aspiració; i això és el que volem alguns, ja sabem que som pocs, però d’alguna manera tenim raó, potser no tota la raó, però tenim raó i per això, malgrat tot, penso que val la pena, fins i tot malgrat Freud.

Y aixó u publique Mario Sasot.

jueves, 8 de febrero de 2024

Lexique roman; Dorn - Dui, Duy

 

Dorn, s. m., morceau, darne.

Ditz benedicite e pres son dorn.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76. 

Dit bénédicité et prit son morceau.

Ges per so no m puesc partir un dorn, 

Si mi ten pres s'amors e m'enliama.

B. de Ventadour: Be m'an. 

Pour cela je ne puis point m'en séparer d'une darne, tant son amour me tient prisonnier et m'enlace.

PORT. Dorna.


Dors, Dos, s. m., lat. dorsum, dos, derrière. 

Han doas gibbas el dors. Eluc. de las propr., fol. 241.

(chap. Tenen dos gepes al dos: a la esquena; los camellos; los dromedaris sol ne tenen una.

ESP. Tienen dos gibas en el dorso. Los dromedarios sólo tienen una.)

Ont deux bosses au dos.

E 'ls mans detras lo dos liar.

Roman de Jaufre, fol. 73. 

Et lier les mains derrière le dos.

Fig. Martella ab so martell sobre nostre dos, e 'll nos farga.

(chap. Martelle en son martell sobre lo nostre dos, y ell mos forge.)

V. et Vert., fol. 44.

Martelle sur notre dos avec son marteau, et il nous forge.

ANC. CAT. Dors, dos (N. E. tocar el dos). 

ESP. PORT. Dorso. IT. Dorso, dosso.

2. Dorssar, v., rosser, bâtonner.

Part. pas. Auzic lo juzieu que totz los testimonis eron dorssatz e flagellatz per lur mal princep. V. et Vert., fol. 98.

Le juif entendit que tous les témoins étaient bâtonnés et flagellés pour leur mauvais prince.

3. Adorsa, adv., en arrière, à rebours.

Amors, qu'el fai anar adorsa,

Li tol lo talen e 'l trasporta.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Amour, qui le fait aller à rebours, lui ôte la volonté et le transporte. 

ANC. CAT. Adors.

4. Endossar, v., endosser.

Lors aubercs s'endossero.

Roman de Fierabras, v. 4605. 

Ils s'endossèrent leurs hauberts. 

Part. pas.

Iscam nos en defors los aubercxs endossatz.

Roman de Fierabras, v. 2829.

Sortons-nous en dehors les hauberts endossés.

ESP. Endosar. PORT. Endossar. (chap. ficás, carregás a la esquena : endossá, endossás un feix.)

5. Trasdossa, s. f., fardeau, endosse.

Sas espatlas semblon trasdossa. (N. E. espalla, espatlla : espala.)

Daniel Vives Albesa, Fuentespalda

P. Cardinal: D'Esteve.

Ses épaules semblent endosse.

Fig. De trop mala tradossa, 

Roma vos cargatz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, vous vous chargez de très mauvais fardeau.


Dotz, s. f., source.

Dins las dotz de la font.

Eluc. de las propr., fol. 74.

Dans les sources de la fontaine.

Dotz es que Dieus de paradis nos tra,

D'aiga plazen benezeit' e senhada.

Serveri de Gironne: Totz homs deu.

C'est une source que Dieu nous tire de paradis, d'eau agréable, bénie et marquée du signe de la croix. 

Fig. En lieis nais de totz bes la dotz.

G. Riquier: Qui a son.

En elle naît la source de tous biens.

ANC. FR. C'est la fontaine, c'est la doiz

Dont sortent tuit li let péchié... 

Rome est la doiz de la malice. 

Fables et cont. anc., t. II, p. 337 et 332.

2. Adoutz, s. f., source.

De miech de la peira issira grantz adoutz. V. de S. Honorat. 

(chap. Del mich de la pedra ixirá, issirá un gran ullal, naiximén d'aigua.)

Du milieu de la pierre sortira grande source.

(N. E. sortira, source, sortir, sortie, surtidor, surgere; issira, ixirá, issirá, exida, ixida, ixí, eixeta, exit, exir, eixir, exitus.)

3. Dozil, s. m., douzil, faucet. (chap. grifo, chorradó, eixeta, pitorro.)

So que es dedins lo vayssel coven que venga al dozil.

V. et Vert., fol. 85.

Il convient que ce qui est dans le vaisseau vienne au douzil.

ANC. FR. Le dosil ou faucet de la tonne.

Cout. de Labour. Du Cange, t. II, col. 1664.

4. Adozilhar, v., percer, doisiller.

Part. prés. Fig.

Pueis l'hubriro ab lansa lo lairier, 

Adozillan aquel santz pimentier.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Puis avec lance ils lui ouvrirent le côté, doisillant ce saint piment.

Part. pas. El filh de Dieu que fo adozilhatz

Cant ab lansa ubertz fo son costatz.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Le fils de Dieu qui fut doisillé quand son côté fut ouvert avec la lance. ANC. FR. Puis à bouillons fumeux le faysoient doisiller, 

Louche dedans la tasse et tombant pétiller.

Remi Belleau, t. 1, p. 144.


Drac, s. m., lat. draco, dragon.

Tant qu'el drac ac devorat 

Mot de la gent de la ciutat.

(chap. Tan que lo dragó habíe devorat molta de la gen de la siudat. Fragmén de la vida de San Jorge.)

Fragment de la V. de S. Georges.

Tant que le dragon eut dévoré beaucoup de la gent de la cité.

Adonc cant lo dracs si fo mes 

En la roca...

V. de S. Enimie, fol. 35.

Alors quand le dragon se fut mis en la roche.

CAT. Drag (N. E. queen; la c final, a veces ch, y la g final apenas se distinguen). IT. Draco. (ESP. Dragón; chap. dragó tragón, dragons tragons; dragona tragona, com la novia del burro de Shrek, dragones tragones. Dragonet, dragonets, dragoneta, dragonetes.)

2. Dragon, s. m., lat. draconem, dragon.

E 'l manja lo dragons en presenza de totz.

(chap. Y se 'l minge lo dragó en presensia de tots.)

V. de S. Honorat.

Et le dragon le mange en présence de tous.

Eyssiron dui dragon sobrier. Trad. d'un évangile apocryphe.

(chap. Van eixí dos dragons soberbios, enormes, mol grans.)

Deux dragons énormes sortirent.

Loc. Mas cor a de dragon.

P. Vidal: Ajostar. 

Mais a coeur de dragon.

ESP. Dragón. PORT. Dragão (errata, la o lleva virgulilla, pero es en la ã).

IT. Drago, dragone.

Escultura do Mario the Magnificent, dragão mascote da Universidade Drexel, Estados Unidos

- Constellation.

Estelas de las quals la una apelam cap de drago, l'autra coa.

(chap. Estels, estrels, estrelles de les cuals la una diém cap de dragó, l'atra coa o coga (de dragó). Recordéu: cap + coa, queue, cua: capicúa.)

Eluc. de las propr., fol. 117.

Étoiles desquelles nous appelons l'une tête de dragon, l'autre queue.

3. Dragonat, s. m., dragoneau, jeune dragon.

Drago... el ventre s'engendro los dragonatz dels uous.

(chap. Dragó... al ventre s'engendren los dragonets dels ous.)

Eluc. de las propr., fol. 277.

Dragon... au ventre les dragoneaux s'engendrent des oeufs.

(N. E. Madre del amor hermoso, me ha tocado usar todos los diccionarios de francés que tengo para poder entenderlo. Tengo 0 diccionarios.)

4. Draguntea, s. f., lat. dracontium, estragon, serpentine.

Draguntea es herba ab hasta vayra a guiza de colobre et semlant a drago, per que es dita draguntea et segon autres serpentina.

Eluc. de las propr., fol. 206. 

L'estragon est herbe avec tige verdâtre en guise de couleuvre et ressemblant à dragon, par quoi elle est dite estragon et selon d'autres serpentine.

CAT. Dragonaria. ESP. PORT. Dragontea. IT. Dracontea.

(N. E. Dracunculus vulgaris; dragoneta, dragontea, atrapa-moscas, colubrina, culebrilla, culebrina, dracontio, dragoncillo, dragonera,  dragontea mayor, flor del lagarto, flor de la muerte, flor de la culebra, hierba culebra, hierba culebrera, hierba culebrera mayor, hierba de la culebra, luf, piel de serpiente, rabo de lagartija, serpentaria, serpentina, serpentón, taragontia, taragontia mayor, taragontia real, tragontia, yerba culebrera mayor, yerba de la culebra, zaragutia, zumillo)

Dracunculus vulgaris; dragoneta, dragontea, atrapa-moscas, colubrina, culebrilla, culebrina, dracontio, dragoncillo, dragonera,  dragontea mayor, flor del lagarto, flor de la muerte, flor de la culebra, hierba culebra, hierba culebrera, hierba culebrera mayor, hierba de la culebra, luf, piel de serpiente, rabo de lagartija, serpentaria, serpentina, serpentón, taragontia, taragontia mayor, taragontia real, tragontia, yerba culebrera mayor, yerba de la culebra, zaragutia, zumillo



Dragea, s. f., dragée.

Una livra de dragea perlada. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225. 

Une livre de dragée perlée.

CAT. Drageya. ESP. (dragea, pastilla, píldora, comprimido, confite, peladilla) Gragea. PORT. Grangea. (N. E. píndola, píndoles a Valensia.)


Dragma, s. f., lat. drachma, drachme, sorte de poids.

Dragma que es la VIII partida de la unsa...

Unsa peza VIII dragmas et XXIIII scrupels.

Eluc. de las propr., fol. 281.

Drachme qui est la huitième partie de l'once...

L'once pèse huit drachmes et vingt-quatre scrupules.

CAT. Dragma. ESP. Dracma (: moneda antigua de Grecia).

PORT. Drachma. IT. Dramma.


Drap, s. m., drap, habit, nappe, linge, linceul, étoffe.

Voyez Muratori, diss. 33; Denina, t. III, p. 20.

Son drap nou canja per peilla.

Augier: Era quan.

(chap. Son drap nou cambie per una pellota, drapot vell.)

Il change son drap neuf pour guenille.

Los clergues revestitz de draps de seda. Philomena.

Les ecclésiastiques revêtus d'habits de soie.

Ans remanra l'autars senes draps e senz luz.

Palais: Mot m'enoia.

Mais l'autel restera sans nappes et sans lumière.

Cant er cueit, ans que sia freg,

Colatz o per drap estreg.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand il sera cuit, avant qu'il soit froid, coulez-le par un linge serré.

Alixandres, que tot lo mon avia,

No 'n portet ren mas un drap solamen.

Pons de Capdueil: Er nos sia.

Alexandre, qui avait tout le monde, n'en emporta rien excepté un linceul seulement.

Fig. An pres una tella ad ordir

De drap d'enveia e de tort.

Marcabrus: Emperaire.

Ils ont pris une toile à ourdir d'étoffe d'envie et de tort.

ANC. FR. Cilz S. Roumains estoit cilz qui norri S. Beneoit, et li bailla les dras de relegion. 

Rec des Hist. de Fr., t. III, p. 195. 

CAT. Drap. ANC. ESP. PORT. Trapo. IT. Drappo. (chap. lo drap, los draps, drapet, drapets, drapot, drapots.)

Los draps, Penarroija de Tastavins, lo drap, drapet, drapets, drapot, drapots


2. Drapel, s. m., drapeau, lange, couche.

Ela per se envelopet

Son effan en drapels petitz.

Brev. d'amor, fol. 84.

Elle enveloppa par soi son enfant en petits drapeaux

En paubres drapels mes et envolopatz.

Roman de Fierabras, v. 1434.

Mis et enveloppé en pauvres langes.

ANC. FR. Dessired out ses drapels.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 6.

L'enveloppe de langes et de petits drapeaux pour le tenir chauldement. Amyot: Tr. de Plutarque, Morales, t. II, p. 135.

CAT. Drapet. ESP. Trapillo. PORT. Trapinho. IT. Drapello.

- Maladie des yeux.

Pasio de uelhs dita taca o malha, tela o drapel.

Eluc. de las propr., fol. 83. 

Maladie d'yeux dite tache ou maille, toile ou drapel.

3. Draper, Drapier, s. m., drapier, marchand de drap.

Drapers e ferrers e pelhisers.

Charte de Montferrand de 1348. 

Drapiers et ferronniers et pelletiers.

Li drapier an fag enprenemen 

Que no laison lur drap senes argen. 

T. de Guillalmet et d'un Prieur: Senher prior. 

Les drapiers ont fait accord qu'ils ne laissent leurs draps sans argent.

Pero li pus onratz 

Son nommatz mercadier, 

Aisi co son drapier.

G. Riquier: Pus Dieu. 

Pour cela les plus estimés sont nommés marchands, ainsi comme sont les drapiers. 

ANC. CAT. Draper. ANC. ESP. Drapero (MOD. trapero). IT. Drappiere.

4. Draparia, s. f., draperie, habit, manteau.

Menam draparia qu'en fassam nostre pro.

Roman de Fierabras, v. 4032.

Nous conduisons draperie pour que nous en fassions notre profit.

De vendre draparia

E semblan mercadaria.

Brev. d'amor, fol. 30. 

De vendre draperie et semblable marchandise. 

Ni parton ges lur draparia

Aissi com saint Martin fazia.

P. Cardinal: Ab votz d'angel. 

Ni ne partagent point leur manteau ainsi que faisait saint Martin.

- État du drapier.

Las guardas de la draparia.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 37.

Les gardes de la draperie.

La draparia vermelha aion V rutlos per un cosol.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Que la draperie vermeille aient cinq suffrages pour un consul.

CAT. Draperia. ESP. Trapería. IT. Drapperia.


Drogoman, s. m., drogman, truchement.

Per fols tenc Polles e Lombartz,

E Longobartz et Alamans, 

Si volon Frances ni Picartz 

A senhors ni a drogomans.

P. Cardinal: Per fols

Je tiens pour fous Pouillois et Lombards, et Lombards et Allemands, s'ils veulent Français ni Picards pour seigneurs ou pour truchements. 

Mas entre dos amans 

Deu esser, ses mentir, 

Quant hom lo pot chauzir,

Us fizelz drogomans.

A. de Peguilain: Sitot m'es. 

Mais, sans mentir, un fidèle truchement doit être entre deux amants, quand on le peut choisir. 

Fig. Ma chansos m'er drogomans 

Lai on eu non aus anar.

Richard de Barbezieux: Atressi. 

Ma chanson me sera truchement là où je n'ose aller.

Quar li huelh son drogoman 

Del cor.

A. de Peguilain: Ancmais. 

Car les yeux sont truchements du coeur.

En arabe tarjuman, tarjumen, torguman, signifient interprète.

IT. Drogmano, drogomanno.


Drogua, s. f., de l' anglo-saxon Druggs, drogue.

Droguas venenosas e perniciosas.

(chap. Drogues venenoses y pernissioses.)

Fors de Béarn, p. 1078.

Drogues vénéneuses et pernicieuses.

CAT. ESP. PORT. IT. Droga. (chap. droga, drogues; drogá, drogás: yo me drogo, drogues, drogue, droguem o drogam, droguéu o drogáu, droguen. Drogat, drogats, drogada, drogades.)

2. Droguit, adj., basanné.

E 'l marques, que l'espaza m ceis,

Guerreye lai blancs e droguitz.

Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad' iverns.

Et que le marquis, qui me ceignit l'épée, guerroie là blancs et basannés.


Dromadari, Dromedari, Dromodari, s. m., lat. dromas, dromadaire.

Son drogoman apela que sol sos breus portar;

Monta sul dromodari e pensa del anar...

May no vuelh dromadari menar ni cavalgar.

Roman de Fierabras, v. 3660 et 3667.

Il appelle son drogman qui a coutume de porter ses brefs; il monte sur le dromadaire et s'occupe d'aller...

Je ne veux plus mener ni chevaucher dromadaire.

Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

Lo dromedari es una bestia que se assemelle a un camello; com Marcel Pena, lo pena de Marsel, ¿sirá un dromedari? Sol li cal la gepa o chepa de Pau Esglesias o la de Mario Sasot Escuer.

Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

(N. E. Lo dromedari es una bestia que se assemelle a un camello; com Marcel Pena, lo pena de Marsel, ¿sirá un dromedari? Sol li cal la gepa o chepa de Pau Esglesias o la de Mario Sasot Escuer.)


Eluc. de las propr., fol. 248.

Dromède ou dromadaire est bête ressemblant au chameau.

2. Dromedari, s. m., gardien de dromadaires.

Dromedari es propriament gardayre de dromedes.

Eluc. de las propr., fol. 248.

Dromedaire est proprement gardien de dromèdes.

CAT. Dromedari. ESP. PORT. IT. Dromedario.

3. Dromede, s. m., dromadaire, dromède.

Arabia en camels et dromedes habundans...

Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

Eluc. de las propr., fol. 248.

L'Arabie abondante en chameaux et dromadaires... Dromède ou dromadaire est bête ressemblant au chameau.

(chap. Arabia es abundán en camellos y dromedaris... “dromede” o dromedari es una bestia pareguda al camello; semlant : semblant : que s'assemelle, que s'apareix. Albert Pla, per ejemple, pareix un camello, pero si venguere droga no guañaríe mol, se la fotríe tota.)


Dromo, s. m. grec, *gr, chemin, plate-forme, esplanade.

Sarrazi asautero la tor a gran rando;

Tot an conquist lo barri tro a l'ausor dromo.

Roman de Fierabras, v. 3316.

Les Sarrasins assaillirent la tour avec grande impétuosité; ils ont conquis tout le rempart jusques à la plus haute plate-forme.

Drut, s. m., ami, courtisan, vassal, galant, amant, favori.

L'ancien allemand employa Draut, Druter dans le sens d'ami, de fidèle.

(N. E. alemán, v. trauen, confiar.)

Wachter, Gloss. german., v° Draut.

Dans la lettre adressée en 858 par les évêques de France à Louis de Germanie, on lit:

Quando anima vestra de corpore exiet... et, sine solatio et comitatu drudorum atque vassorum, nuda et desolata exibit.

Baluze, Capit. reg. fr. an. 858, t. II, col. 104.

J. Sirmond, dans ses notes, ibid., col. 782, explique ce mot drudorum par fidelium amicorum.

Senher, vostre manjars, so ditz lo cutz,

Vos es aparelhatz; ja vostres drutz

Intren s'en el palais.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15. 

Seigneur, votre manger, ce dit le cuisinier, vous est préparé; déjà vos courtisans entrent dans le palais.

Tro 'l nom d'amans

En drut se muda.

(chap. Hasta que lo nom d'amán en confidén se mude.)

Rambaud de Vaqueiras: Kalenda.

Jusqu'à ce que le nom d'amant se change en favori.

Quatre escalos a en amor:

Lo premier es de fegnedor,

El segons es de preiador,

E lo ters es d'entendedor,

E lo quart es drut apelatz.

Un troubadour anonyme: Domna vos.

Il y a quatre degrés en amour: le premier est d'amant non avoué, le second est de suppliant, et le troisième est d'entendeur, et le quatrième est appelé favori.

ANC. FR. Vostre amis sui et vostre drus... 

La comtesse et ses damoiseles

Et les dames et les puceles 

N'i a cele n'en feist son dru.

Fables et cont. anc., t. III, p. 329.

Sire, bien puissiez vos venir

Conme mes amis et mes druz. (Conme: Comme)

Roman du Renart, t. III, p. 303. 

ANC. CAT. Drut. IT. Drudo.

2. Druda, s. f., amante, maîtresse. 

Jamais non vuoill aver druda. 

Bertrand de Born: Domna pois. 

Jamais je ne veux avoir amante.

Lo pechatz es tan desplazens

Qu'el fai en loc de drudas drutz.

Esperdut: Qui non.

Le péché est si déplaisant qu'il fait des galants au lieu de maîtresses.

Fig. Pren escarsetat per amiga e per druda.

Guillaume de la Tour: Un sirventes.

Prend avarice pour amie et pour maîtresse.

ANC. FR. Qu'en die que j'aie bele drue.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 153. 

ANC. CAT. Druda.

3. Drudaria, s. f., galanterie. 

E 'l fin lial amador

E las domnas ses bauzia

Mantenguesson drudaria.

G. Faidit: Tug cil que. 

Et que les tendres amants loyaux et les dames sans tromperie maintinssent galanterie. 

Sai d'amor tot son mestier 

E tot aisso qu' a drudari' abau.

P. Vidal: Drogoman.

Je sais d'amour tout son métier et tout ce qui convient à galanterie.

Baiss' amor e dechai

E lial drudaria.

G. Faidit: Razos e mandamen. 

L'amour baisse et déchoit et loyale galanterie. 

ANC. FR. Molt la requist de druerie, 

Il li donroit assez joiaus... 

Je vos otroi ma druerie, 

Soiés amis e jou amie. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 296, t. IV, p. 61. 

ANC. CAT. IT. Druderia.


Drut, adv., dru, vigoureusement.

Tan grans colps hi ferrem nos drut.

Bertrand de Born: Lo coms n'a.

Tant grands coups nous y frapperons dru. (N. E. dru : du: dur : duro.)


Duesca, prép., jusques (jusqu'à, jusqu'au; chap. ESP. hasta).

D'on par soleils duesc' al jorn que ajorna.

A. Daniel: Lanquan.

D'où paraît le soleil jusqu'au jour qui luit.

ANC. FR. Suer, dist-il, or ne doutés mie, 

Dusc'à demi-an revenrai.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 21.

2. Enjuscas, prép., jusques.

Del temps d'Adam enjuscas al dulivi, non ploc, ni las gens non bevion vi ni manjavo carn. Liv. de Sydrac, fol. 99.

(chap. Del tems de Adán hasta lo diluvio, no va ploure, ni les gens bebíen vi ni minjaben carn.)

Depuis le temps d'Adam jusques au déluge, il ne plut pas, ni les gens ne buvaient vin ni mangeaient chair.


Dui, Duy, suj.; dos, rég. adj. num. masc., lat. duo, deux.