champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 10 de diciembre de 2018
Groucho Marx en chapurriau
jueves, 25 de febrero de 2021
JORNADA DÉSSIMA. NOVELA SEXTA.
JORNADA DÉSSIMA. NOVELA SEXTA.
Lo rey Carlos, ya agüelo, victoriós, enamorat de una joveneta, avergoñínsen del seu loco amor, an esta y a una germana seua case honrosamen.
Después de que lo rey va dixá que discutigueren un rato sobre la historia anterió, mirán a Fiameta, li va maná que novelán los traguere de la seua discusió; ella, sense esperá gens, va escomensá:
Tos contaré una historia de un rey valén, contán lo que va fé sense faltá al seu honor.
Tots vatres podéu habé sentit nombrá moltes vegades al rey Carlos lo agüelo, o be lo primé, les seues magnífiques acsións, la gloriosa victoria sobre lo rey Manfredo, cóm van sé expulsats los gibelinosde Florencia y van torná allí los güelfos. Per la seua fama, un caballé de nom micer Neri dels Uberti, en tota la seua familia y en mols dinés va eixí de allí, y no va voldre humillás mes que daball de la protecsió de este rey Carlos.
Neri, pera está a un puesto solitari y acabá allí en descáns la seua vida, a Castellammare de Stabia sen va aná; y allí, a un tiro de ballesta de les demés habitassións de la siudat, entre oliveres u olivés, avellanés y castañés, que són abundáns an aquella comarca, va comprá una possessió; allí va fé obrá una gran casa hermosa y un deleitable vergé abundán de aigua corrén, y al mich se va fé una bassa y la va plená de peixos de colós.
Cada día cuidánse de fé mes majo lo seu jardí, va passá que lo rey Carlos, cuan apretabe la calina, va aná un tems a descansá a Castellammare, aon, escoltán la bellesa del jardí de micer Neri, va voldre vórel. Y sabén que ere del partit contrari al seu, volíe comportás mes familiarmen en ell; y li va maná a di que en cuatre acompañáns, en privat, la nit siguién volíe sopá en ell al seu jardí. Aixó li va agradá mol a micer Neri, y se van fé pará magníficamen les taules, y habén arreglat en los seus criats lo que se teníe que fé, lo mes alegremen que va pugué y sabé va ressibí al rey al seu hermós jardí. Lo rey, después de voltá tot lo jardí y vore la casa de micer Neri, u va alabá tot, y se van assentá a la vora de la bassa, se van rentá, y li va maná al conde Guido de Monforte, que ere un dels seus acompañáns, que se assentare a un costat seu, y a micer Neri al atre, y als atres tres que en ell habíen vingut los va maná que serviren la taula segóns lo orden establit per micer Neri. Van vindre allí les begudes delicades, los vins mes bons y pressiosos, y la manera de serví va sé mol bella y digna de alabansa, sense cap soroll ni error, y lo rey u va alabá mol. Y están minján an aquell puestet apartat, van entrá al jardí dos jovenetes de uns quinse añs, rubies o rosses com fils dor y en lo pel solt ben adornat, y damún, una fina guirnalda de vincapervinca; y anaben vestides en un vestidet de lino o lli sutilíssim y blang com la neu, que de sintura cap amún ere mol ajustat, y de sintura cap aball, ample, com si fore un pabelló y llarg hasta los peus. La que anabe dabán portabe als muscles uns argadellets en un parell de canastetes, y portabe una gayata llarga, y un feixet de lleña, y uns trébedes: tres peus per al foc, y un cante de oli y una tea ensesa. Al vóreles lo rey, se va maravillá y va esperá a vore en qué parabe alló. Les jovenetes, arribán dabán dell, honestamen y tímides li van fé una reverensia, y después, la que portabe la paella, dixánla an terra y les demés coses a la vora, va agarrá la gayata que l’atra portabe, y les dos van entrá a la bassa peixquera, arribánlos l´aigua hastal pit. Un dels criats de micer Neri, rápidamen va ensendre lo foc, va colocá la paella damún dels trébedes, va abocá an ella oli, y va a esperá a que les jovenetes li aviaren los peixos. De elles, una, rebuscán als caus aon sabíe que se amagaben los peixos, y l’atra parán les canastes, en poc rato van agarrá un mun de peixos, que li passaben al criat, y este los tirabe a la paella encara vius, y los mes majos los aviáen damún de la taula, dabán del rey, del conde Guido y son pare. Estos peixos se movíen per la taula, boqueján, y al rey li agaradabe mol pessigáls y aviáls a les jovenetes, y aixina un rato van está jugán, hasta que lo criat va acabá de frechí tots los que li habíen donat; aixó va sé un entremés. Les jovenetes van eixí de la peixquera en lo vestit blang apegat a la carn y casi sense amagá res dels seus delicats cossos; y habén cada una arreplegat les coses que habíen portat, passán vergoñoses dabán del rey, sen van entorná cap a casa. Lo rey, lo conde y los demés que servíen habíen remirat an estes jovenetes, y tots les habíen trobat mol majes y ben fetes, y ademés de aixó, amables y corteses; pero sobre tots los demés li habíen agradat al rey; este, tan atento estabe miránles cuan eixíen del aigua que si entonses l´hagueren punchat no u haguere notat.
Y sense tráuresseles del cap, sense sabé quí eren, va sentí al cor despertás un ardentíssim dessich de agradáles, per lo que mol be va vore que se enamoraríe si no teníe cuidadet; y no sabíe quina de les dos li agradabe mes, de tan que se assemellaben. Pero después de cavilá un rato, giránse cap a micer Neri li va preguntá quí eren les dos damisseles; a lo que micer Neri va contestá:
- Monsiñó, són les meues filles, naixcudes de una bessonada, una se diu Ginebra la guapa y l’atra Isotta la rubia.
Lo rey les va alabá mol, exhortánlo a casáles pronte. Y en aixó, no quedán mes que la fruita per a serví a la taula, van vindre les dos joves en dos corpiños de tafetán bellíssims, en dos grandíssimes bandejes de plata a la ma plenes de fruites variades del tems, y les van portá dabán del rey. Y fet aixó, apartánse un poc, van escomensá a cantá una tonada que escomensabe: aón hay arribat, Amor, contás no podríe llargamen, en tanta dolsó que al rey, que les mirabe y escoltáe, li pareixíe que totes les jerarquíes dels ángels habíen baixat allí a cantá; y acabada aquella tonadeta, aginollánse, reverenmen li van demaná llissensia al rey, que, encara que li dolguere que sen anigueren, les va llisensiá y despedí. Acabat lo sopá, y habén tornat lo rey a montá a caball en los seus compañs, separánse de micer Neri, parlán de varies coses, van torná al palau real. Allí, tenín lo rey la seua passió amagada y no podén olvidás de la hermosura de les donselles, tan se va dixá enchampá a la amorosa trampa que casi no podíe pensá en datra cosa; y fen vore atres motius, va entablá una estreta familiaridat en micer Neri y mol assobín visitabe lo seu hermós jardí pera vore a les mosses, sobre tot a Ginebra. Y no podén ya mes soportáu, y habénli vingut al pensamén no sol una, sino les dos jovenetes péndreli a son pare, li va manifestá la seua intensió y lo seu amor al conde Guido. Este, que ere un home valerós, li va di:
- Monsiñó, me maravelle mol lo que me diéu, perque desde la vostra infansia hay sabut milló que dingú les vostres costums; y com a la vostra juventut (cuan Amor mes fássilmen pot pessigá) no vau tindre estes passións, sentíntos ara, que ya estéu prop de la vellesa, me resulte tan raro y tan extrañ que vullgáu ara que casi me pareix un milagre. Y si a mí me corresponguere empéndretos, sé be lo que tos diría, considerán que estéu encara en armes en lo regne ressienmen conquistat, entre gens per coneixe y plenes de engañs y de traissió, y mol ocupat en grandíssims menesters de alt gobern, y encara no hau pogut assentátos cuan entre tantes coses li hau fet puesto al amor. Aixó no es propi de rey magnánim, sino de un mosso. Y ademés de aixó, lo que es mol pijó, diéu que hau pensat péndreli les dos filles al pobre caballé que a casa seua tos ha honrat mes de lo que podíe, y per a honrátos mes tos les ha amostrat casi despullades, testimonián en alló cuánta fe tos té, y que firmemen creu que vos sou un rey y no un llop rapás. ¿To sen ha anat tan pronte de la memoria que la violensia feta a les dones per Manfredo tos ha ubert les portes de este regne? ¿Quína traissió digna del etern suplissi siríe esta: que an aquell que tos honre li prengáu lo seu honor, lo seu be, la seua esperansa y lo seu consol? ¿Qué se diríe si u faiguéreu? potsé creéu que prou excusa siríe di: «U vach fé perque es gibelino». Pos ¿es aixó propi de la justissia de un rey, que als que als seus brassos se avíen de esta forma los trato, siguen qui siguen? Tos recordo, rey, que grandíssima gloria ha sigut vénse a Manfredi y derrotá a Curradino, pero mol mes gran es vénses a sí mateix; y per naixó, vos, que hau de corregí als atres, venséutos a vos mateix y refrenéu estes ganes, y no vullgáu en esta taca destruí lo que gloriosamen hau conquistat. Estes paraules van ferí amargamen lo ánim del rey, perque veíe que eren verdat; per lo que, después de suspirá, va di: - Comte, per mol gran que sigue lo meu dessich y nessessita forses inestimables, me han espolejat tan les vostres paraules que, de aquí pocs díes, voréu en obres que igual que sé vénse a datres, sabré vénsem a mí mateix.
Y no mols díes después de tindre estes paraules, va torná lo rey a Nápols, per a apartás de la ocasió de fé alguna cosa vil y pera premiá al caballé del honor ressibit per nell. Encara que li costare vore a datres tindre lo que ell mol dessichabe, se va disposá a casá a les dos jovenetes, com si foren les seues filles, y les va dotá magníficamen. A Ginebra la guapa la va casá en micer Maffeo de Palizzi, y a Isotta la rubia en micer Guiglielmo de la Magna, nobles caballés y grans baróns los dos; y en doló inestimable sen va aná a Apulia : Puglia, y en continues fatigues va aná perdén la seua gana, y trencades les amoroses cadenes, tot lo que li va quedá de vida va passá liberat de consevol passió. Ñaurá potsé qui digue que poca cosa es pera un rey habé casat a dos jovenetes, y en raó, pero que un rey enchochat u haigue fet, casán an aquelles que volíe sense pendre lo fruit o la flo, es mol diferén.
Aixina pos, va obrá lo magnífic rey recompensán al noble caballé, honrán a les seues filles y vensínse an ell mateix.
lunes, 23 de octubre de 2017
Lista de paraules
a cascarrulles, costes, ancostes, a la esquena, a costelles, |
a cuestas |
A la volta // a la vegada / volta, voltes, barrang de les voltes a Beseit | a la vez / vuelta, vueltas |
A palpó // a paupons, paupontes | a tientas |
Ababol , ruella | Amapola |
abarca , albarca, abarques, albarques | abarca, calzado suela de goma |
abatut , abatuda | tonto, abatido |
abatut, abatuda, abatuts, abatudes | sinónimo de tonto, abatido también |
Abella , abelles | abeja |
Abentá , aventá | tirar |
Abeurá , abeuro, abeures, abeure, abeurém o abeurám, abeuréu o abeuráu, abéuren | abrevar |
abeuradó | abrevadero |
abogot , zángano | zángano |
abrás,abrassá | abrazo, abrazar |
abrassá | abrazar |
abrassá (foc) | abrasar (fuego) |
abre vell y trasplantat, antes mort que arrailat | árbol viejo y trasplantado, antes muerto que arraigado |
abrecoc , abrecoqué | albaricoque , albaricoquero |
ábres, ábre, abret, abrets | árboles, árbol, arbolito, arbolitos, arbustos |
acabá, acabo, acabes, acabe, acabém, acabéu, acáben, - acabat, acabada | acabar, terminar |
Achuntamén / ajuntamén a Beseit / casa de la vila | Ayuntamiento |
ací, açí , aquí, astí (Litera) | aquí |
aclarí, despejás (lo cap) | despejar |
Acontentat | Lleno , harto |
acordá, acordo, acordes, acorde, acordém, acordéu, acórden – acordat, acordada – enrecordá, enrecordássen, yo men enrecordo, tú ten enrecordes, etc | acordar |
acostumbrá, acostumbrás – (me) acostumbro, acostumbres, acostumbre, acostumbrém o acostumbrám, acostumbréu o acostumbráu, acostúmbren – acostumbrán (g) – acostumbrara, acostumbrares, acostumbrare, acostumbrárem, acostumbráreu, acostumbráren – costúm, costúms | Acostumbrar, acostumbrado, acostumbrada, costumbre, costumbres |
acotolá, acotolás – acabás algo | acabar con algo, terminar |
actuá, actúo, actúes, actúe, actuém, actuéu, actúen – actuát, actuada, actuassió | actuar, actuado, actuación |
acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen | acortar, acortado, acortada, más corto |
adepéndre, adepréng, adepréns, adeprén, adepreném, adeprenéu, adeprénen – adeprés, adepresa | aprender, aprendido, aprendida |
administrá, administro, administres,administre, administrém o administrám, administréu o administráu, adminístren – administrat, administrada, administrassió | Administrar , administrado, administración |
admití, admitixgo, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió | Admitir – admisión, admitido – admetre en catalán |
adquirí, adquirixgo, adquirixes, adquiríx, adquirím, adquiríu, adquiríxen – adquissisió, adquirit, adquirida | Adquirir – adquisición, adquirido |
advertí, advertixgo, advertíxes, advertíx, advertím, advertíu, advertíxen – advertit, advertida, adverténsia | Advertir , advertencia, advertido |
afectá, afecto, afectes, afecte, afectém o afectám, afectéu o afectáu, afécten – afecsió, afectat, afectada | Afectar , afección, afectado |
afirmá, afirmo, afirmes, afirme, afirmém o afirmám, afirméu o afirmáu, afírmen – afirmassió, afirmat, afirmada (firmá se conjugue igual) | Afirmar – firmar – afirmado, afirmación |
aflamá , s'han aflamat les primentoneres | secarse una planta por calor y sed |
afoná , afoná's , afono, afones,afone, afonem o afonam, afonen | hundirse |
aforrá, aforro, aforres, aforre, aforrém o aforrám, aforréu o aforráu, afórren | ahorrar |
agarrá | coger |
agarrá, agarro, agarres, agarre, agarrém o agarrám, agarréu o agarráu, agárren – agarrat, agarrada | Agarrar – agafar en catalán – agarrado, agarrada |
ágils, ágil | ágiles, ágil |
agosté | Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (agost) |
agostejat | seco por el calor , plantas |
ágra , ágre (vi ágre, vinagre), ágres | ágria, ágrio, ágrios, ágrias |
agradá | gustar |
Agradá - agrado, agrades, agrade, agradém o agradám, agradéu o agradáu, agráden - aixó no me agrade – agradán (g) – agradára, agradáres, agradáre, agradárem, agradáreu, agradáren – agradat, agradada | agradar , gustar, esto no me agrada, agradado, agradada, agradando |
agraí, agraíxco, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen – agraít, agraída, agraimén | agradecer, agradecimiento, agradecido |
ágramen | ágriamente |
aguardá , esperá | aguardar, esperar |
agüelo , agüela / agüelo sebeta (seba minuda) | abuelo, abuela, viejo, vieja |
aigua , aigües | Agua, aguas |
aiguardén , aigua ardén | aguardiente |
aik, aic, eic, chaic, chaica, aiks, eics, chaics, etc | saludo a una persona |
Airegaz , ventolina | Viento fuerte |
Aisá , Eisá, eixada, aixada, cavegueta | Azada |
Aiva d´ay // fuch !, úspen ! | Apártate, quítate de ahí |
ajudá, achudá, ajudo, ajudes, ajude, ajudém o ajudám, ajudéu o ajudáu, ajúden – ajudat, ajudada - ajuda – si yo ajudara, ajudares, ajudare, ajudárem, ajudáreu, ajudáren | ayudar, ayudado, ayudada, ayuda |
ajuntá , achuntá – ajúnto, ajúntes, ajúnte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntán (g) – ajuntára, ajuntáres, ajuntáre, ajuntárem, ajuntáreu, ajuntáren | ajuntar, juntar |
ajuntamén , casa de la vila, achuntamén | ayuntamiento |
ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren | ajustar, ajustado, justo, ajustando |
al tardet, al acabás la tarde | Fin de la tarde |
aladre | arado |
Albarca , abarca, abarques,albarques, calsat en sola de goma, fet de cuero | Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias / |
Álbres , álbre | árboles, árbol |
alcansá, alcanso, alcanses, alcanse, alcansém o alcansám, alcanséu o alcansáu, alcánsen – alcansat, alcansada | alcanzar, alcance, alcanzado |
Alcañís | Alcañiz |
Alchez, alchés, ges | yeso |
Alfalz , fals , aufals , falsejá, corbella, | Hoz, alfalfa |
alforja, alforges | alforja, alforja |
alifara (y jubiléu) | Merienda, banquete extraordinario, fiesta, alegría, jubileo |
áliga (águila) | águila |
alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g) | alimentar, alimento, alimentado, alimentando |
Aljezó , alchezó (ges,alchez,alchés) | Casco de yeso, desprendido de una pared |
allacuanta , allavonses, llavonses, llavores, entonses | entonces, hace tiempo |
álsa la garra, eixéca la garra, les cames, les garres | Levanta la pierna, las piernas |
áltamen | altamente |
Amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns | ocultar, esconder, escondido, escondida, a escondidas |
Amagatall | Espacio pequeño para esconderse |
Amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen | amansar |
amela , armela , amelé , armelé | almendra , almendro |
amela, ameles, amelats | almendra, almendras, almendrado (pasta) |
amolá, esmolá, esmolet, esmolo, esmoles, esmoles, esmolém o esmolám, esmoléu o esmoláu, esmólen – esmolat, esmolada | amolar, afilar |
amostrá , enseñá | mostrar, enseñar |
ampliá, fé ample, amplío, amplíes, amplíe, ampliém o ampliám, ampliéu o ampliáu, amplíen – ample, ampla, ampliát, ampliada | ampliar, ampliado, ampliada, amplio (ancho), amplia (ancha) |
Aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada) | ir, ido, ida, yendo |
aná, vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van | ir |
Anán (aná) / vach,vas, va, anem, aneu o anau, van | Yendo |
ángels | ángeles |
Ángul , ánguls | Ángulo , ángulos |
Ánim , ánims | ánimo, ánimos |
Ánsia , afanós, afanosa, ansiós, ansiosa | ánsia, con mucho afán, afanoso, afanosa, ansioso, ansiosa |
anterra , a enterra, an terra, an tiarra, antiarra, terra | en el suelo, tierra |
antes , abans | antes |
Aparéixe - aparéixco, apraréixes, aparéix, apareixem, apareixéu, aparéixen – ha aparegut, apareguda (tamé pareguda, de paréixe) | aparecer, aparecido, aparecida |
Aparent | Apropiado |
Apiazá , apedassá (pedás) | Coser, remendar una pieza vieja o estropeada. |
ápit | apio |
aplaná, aplano, aplanes, aplane, aplaném o aplanám, aplanéu o aplanáu, aplánen – aplanat, aplanada, pla, planet, plano (dibuixat a un papé) | allanar, allanado, allanada, plano, llano |
aplicá | aplicar |
apuntá | apuntar |
ara | ahora |
Ara / ara mateix | Ahora / ahora mismo |
árabe | árabe |
Árbre , árbres | Árbol , árboles |
arcada , arco , arc , arcá | arcada, arco de piedra |
arco (flecha) | arco (flecha) |
Areñs de Lledó | Arens de Lledó |
argadells , sistella, sistelles de vime, banastes | cestas de mimbre para llevar con equinos |
Argila, arcilla | arcilla |
argilaga | aliaga |
arguellat, arguellada, arguelladet, arguelladeta | flaco y débil, argüello en aragonés, arguellado, arguelladico, arguellada |
armá , armo, armes ,arme, armem, armeu o armau, armen | armar |
Armari , armaris | armario, armarios |
Armela , amela, ameles, armeles | almendra, almendras |
arpioc , arpiot , detrás té un CAS de ferro | herramienta, forma u delante |
Arreglá – arreglo, arregles, arregle, arreglém o arreglám, arregléu o arregláu, arréglen – arreglán (g) – arreglara, arreglares, arreglare, arreglárem, arregláreu, arregláren – haguera arreglat – arreglaría, arreglaríes, arreglaríe, arreglaríem, arreglaríeu, arreglaríen – arreglo | arreglar, arreglado, arreglada, arreglo |
Arribá – arribo, arribes, arribe, arribém o arribám, arribéu o arribáu, arríben – arribat, arribada – si yo arribara, arribares, arribare, arribárem, arribáreu, arribáren – arribán (g) | llegar a algún sitio, llegando, llegado, llegada |
arriero | arriero, transporte con caballerías |
arrós, aróssos | arroz, arroces |
arruixá - arruixo, arruixes, arruixe, arruixém o arruixám, arruixéu o arruixáu, arruixen – arruixán (g) – arruixara, arruixares, arruixare, arruixárem, arruixáreu, arruixaren – arruixaría, arruixaríes, arruixaríe, arruixaríem, arruixaríeu, arruixaríen – arruixat, arruixada | echar agua (sobre el suelo), generalmente antes de barrer |
áscles , riscles, riscla, áscla | astillas de madera |
áspra, áspre , mes aspra que una serva (acerolla) verda, mes aspre que un codoñ vert (com José Miguel Gracia Zapater) – áspramen | áspera, áspero, astringente – ásperamente |
assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g) | parecerse a, parecido a, parecida a, pareciéndose a, pareciendo |
assentá , assentás , me assento, te assentes , se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat , assenteutos | sentar, sentarse / siéntate , sentaos |
asseptá, assepto, asseptes, assepte, asseptém,asseptéu, assépten – asseptat, asseptada | Aceptar – aceptado, aceptada |
assobín , sobín | a menudo, con frecuencia |
atacá | atacar |
Ataulá / Platero de Beseit va ataulá en una porta del corral de Tomás del Rufo (Senén, Seneca) | Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada |
Atiborrá / empapussá | Empapuzar, hacer comer mucho |
atrapá, enchampá, agarrá | atrapar |
aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g) | Parar , aturar en aragonés, parándose, parado, parada |
aturá, pará | detener |
au ! | se acabó, hasta luego, adiós, etc. |
aubarda, albarda | albarda para las caballerías |
auberginga , aubergingues, aubergínia, obergínga, obergínia, obergínies , etc | berenjena , berenjena, berengenas, berenjenas |
aufádega , alfábrega ,etc | albahaca |
Aufegá, aufegás – yo (me) aufego, aufégues, aufégue, aufeguém, aufegáu o aufeguéu, auféguen – aufegán, aufegánse – aufegaría – me haguera aufegat – si yo me aufegára, aufegáres, aufegáre, aufegárem, aufegáreu, aufegáren | ahogar, ahogarse, ahogado, ahogada, ahogándose |
aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta | lo que cabe en las dos manos , almosta |
avariento | Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia. |
aventá, aviá, tirá | echar |
avespa, avespes, avespé | avispa, avispas, avispero |
avuy, avui, hui en valensá , huy (ab huy) | hoy |
bachoca, bajoca, fesol vert / San Antoni, San Antoni, tú que estás per estes roques, guárdam les cabres goludes que no se mínjon les bajoques. | Judía verde |
bada , badat, badada / esbadocat, esbadocada | Grieta, agrietado, agrietada |
badallá - badallo, badalles, badalle, badallém o badallám, badalléu o badalláu, badállen – badallán (g) – badallára, badalláres, badalláre, badallárem, badalláreu, badalláren – balladaría, balladaríes, balladaríe, balladaríem, balladaríeu, balladaríen – badallat, badallada, badall | bostezar, bostezo, bostezado |
badina , badina negra del Parrissal de Beseit | poza en el río |
badoc , flo de la carbassera | flor de la calabaza , batueco ? |
balagosto , pelmodo , biga o viga de fusta al ráfec | mamperlán, balaustre? , canecillo, alero del tejado |
ballá – ballo, balles, balle, ballém o ballám, balléu o balláu, bállen (en v, vallá, de valla) - balladó, balladora – ballat, ballada – ball | bailar, bailador, bailadora, bailado, bailada, baile |
bambá / aná bambán | tener tiempo, vaguear, hacer el vago |
bambolles, bambolla | Burbuja, burbujas |
banc, bang, bancs, bangs | banco, bancos |
bancada | bancada, banco |
bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall o badall se quede apegat a la campana y no toque | Bandear, voltear las campanas |
bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ (a l´assut de Beseit) | bañar, bañarse, bañado, baño |
barrang , barranc, barrangs, barrancs | barranco, barrancos |
barres , boca, mandíbules / si només calguere obrí les barres y caigeren butifarres ! | mandíbula, mandíbulas, dientes |
barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntém o barruntám, barruntéu o barruntáu, barrúnten | barruntar, aragonés, temerse algo, prever algo |
barullo , confussió | Bulla, confunsión, desconcierto, barullo. |
bássia o vássia (de ges, alchez) | vacija , recipiente para yeso |
Baturro , baturra | vestido de baturro, maño, aragonés, traje típico |
Beseit | Beceite |
Beta , veta (de carbó) | Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela. También de mineral como el carbón. |
beure | beber |
Beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen | beber, bebiendo, bebido, bebida |
Bezó , bessó (los Bujets de Beseit, los Pratdecompte son bessons), bessonada | gemelo, tener gemelos |
Bicho , bichos | Guindilla , animal (bicho) |
bislay, de bislai, de reúll | De reojo |
blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré | golpear, ablandar |
blat , bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat | trigo |
bleda , bledes | acelga, acelgas |
bocha, boches | planta para encender el fuego, puede rodar como las del oeste. |
boina (funda mental), boines | boina, boinas |
bolicha (aiguanéu) | Medio agua y medio nieve, aguanieve |
borinot , abatut , dessustansiat, tonto, badoc, casot, cap de soca, | destalentado , desustanciado, tonto, etc |
Borraco | Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente |
borraina , borraines | borraja , borrajas |
borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses | tela para recoger las almendras y olivas |
bort , borda (árbol) | no injertado , borde (hijo) |
bort, fill no legítim , rechito de un abre que no está empeltat | hijo ilegítimo, bastardo |
bossá , bossás, atascá, atascás | atascarse, bozarse |
bossí / ovella que bele, pert lo bossí | bocado / oveja que bala, pierde el bocado |
Botella , botelles | botella, botellas |
Botiga , tenda | Tienda (de ropa) |
branca | parte de un árbol, rama gruesa |
brancal | en una portalada, piedra |
brancal de una porta (de pedra) | piedra que está en la parte de abajo de la entrada de casa |
bras, brassos | brazo, brazos |
brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen (casi com la siudat dels músics a Alemania) | vendimia, vendimiar |
berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára | merienda / en Mallorca es desayuno |
brut , bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra | sucio, araña, guarro, sucia, guarra |
Bufá - bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada | soplar, soplado, soplada, soplando |
Bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) | Ventosidad silenciosa / sopla el fuego que se apaga / vejiga |
Bufadó (De bufá) / furigañ a Lledó | Útil en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. / topillo en Lledó |
bufetada , bufetá, te fotré un bufeteo |
bofetada, dar bofetadas |
buitre | buitre |
buñol (Mas de Buñol) | buñuelo |
burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá, | escarbar , excavar |
burchaca, buchaca, borchaca, bolsico, faldriquera, faltriquera, etc | bolsillo |
burro , burra , burros, burres | burro, burra |
butano | butano |
butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós | morcilla de sangre |
ca ,can, casa de (balear perro, cà) | casa de fulano (perro) |
caballó, caballons, cavalló, cavallóns, (antic cauallóns, caualló) | caballones de tierra |
Cabaz ,cabás, cabassos | Capazo, capazos |
Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut , tossut, tossuda, cap du | Tozudo, cabezudo |
cabra , cabres, cabrit, cabreta, cabridet | cabra, cabras, cabrito, cabrilla, cabritillo |
cachap , cachaps , conill minut, mote de Valjunquera, cachapera | gazapo, conejo pequeño, mote de Valjunquera, madriguera de conejos |
Cachurro , cachurros | en una planta, se pega a la ropa, sobre todo en los calcetines |
cadira , cadires / cadiera es una taula de fusta en bang, y paraula aragonesa | silla, sillas, cadiera |
cagarnera , cadernera , cardelina, cardolina, cardalina (carduelis) | jilguero |
cagarníu de una pollada, lo muixó mes minudet y escarransit, arguellat de una pollada | el pájaro más pequeño de una nidada |
caixé de la séquia | forma de U de la acequia, cajón, caja |
Calcañá , calcañás, taló, talóns | talón, talones |
Calcé ,calsé / calsat / calsá / recalsá (caballons, plantes) | Calzado/ estar calzado / calzar / recalzar? echar tierra sobre una planta, caballones |
caliqueño, puret , puro retortigat que fot una corrompina insoportable, porte LSD | Caliqueño, purito |
Caló / fa una caló que vade les roques | Calor / hace un calor que agrieta las rocas |
Calorina (Carolina no) / basca, calina, | Calor fuerte |
cama, cames | pierna,s |
cambiá | cambiar |
cambiá , cambio,cambies,cambie,cambiem, cambieu o cambiau, cambien | cambiar |
camí | camino |
caminá | caminar |
caminá,camino, camines,camine,caminem, camineu o caminau, caminen | caminar |
canalobre | témpano de hielo |
cánio | palabra inventada ? Por José Ramón Zorrilla de Valjunquera |
cansás ,me canso, te canses, se canse, mos cansem,tos canseu o cansau, se cansen | cansarse |
cantá | cantar |
cantá , canto,cantes,cante,cantem, canteu o cantau, canten | cantar |
cante | cántaro, unos 12 litros ? |
Cante / ell o ella cante (cantá) | Cántaro / él canta |
Cantrella , pichella, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms | Botijo |
cañís (de caña, dos metros per mich metro y atres medides) | cañizo, de cañas |
Cap / cap damún del coll / no ña cap misto | Cabeza / ningún , ninguna cerilla |
cap a | hacia,para |
capa , capes , roba | capa , capas, ropa |
capá,capo, capes, cape,capem, capeu o capau, capen (collons) | capar, vasectomía |
Caparra | Garrapata |
carantoñes , mimos | mimos, carantoñas |
carbassa , carbasses , badoc es la flo de la carbassera | calabaza , calabazas |
Carbaza ,carbassa / de carbassa, en poca ña massa | Calabaza |
Cariñá | Añorar |
carquiñol, carquiñols | Carquiñolis ? Pastas con almendras enteras, muy duras. |
Carrechá , carrechadós | Acarrear , apero para mulas,burros |
carrechadós | apero para transportar con equino |
carregá | cargar |
cart , cart de tres punches | cardo |
cartó (papé), cartó de vime ,com un cabás | cartón , parecido a un capazo |
cas de un ferramén | parte de metal trasera de una herramienta ,azada |
casás , caso ,cases , case , casem , caseu o casau , casen | casarse |
castañoles | castañuelas |
Cataluña | Cataluña |
Cataluña | Cataluña |
Caterva | Multitud de personas o animales |
catre , llit | catre , cama |
cau , cachapera (conill) | refugio , madriguera |
caure | caer |
caure, caigo, caus, cau, caém, caéu, cáuen – caiga, caigues, caigue, caiguém, caigáu, cáiguen – caigut, caiguda | Caer – caído, caída |
caussá | causar |
cavá, cavo, caves, cave, cavém, cavéu, cáven – cavat, cavada | cavar, cavado, cavada |
cavegueta , eixada, aixada, eixadella, aixadella | azada |
Chambergo | Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal) |
Chambra | Blusa |
Chandre , gendre | Yerno |
chapotejá | Revolver en el agua salpicando alrededor / chapotear |
Chau ,jau | Yugo para uncir el par de la junta |
chauchá, aixó me chauche, no me chauche | gustar |
chauche , no me chauche,no me agrade, o me apetix | no me gusta |
Cheminera , Chaminera , enchumenera | Chimenea (principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. |
Chens , gens | Nada, ni siquiera un poco |
Chermá, chermana , Germá, Germana | Hermano, hermana |
Chinoll ,ginoll / a ginollons cullía codoñs | Rodilla / de rodillas cogía membrillos |
chirigol | pisto , verdura,comida |
Chirnet | Pequeña herida o corte |
Chisquero (mechero) | Encendedor de mecha |
Chit , rechito | Tallo nuevo, retoño. |
Chorrá , chorradeta , chorret , chorrada | Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinague o de cualquier otro es liquido |
Chová | Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores |
chufa , chufes , horchata | chufa , s, horchata |
Chuflá ,chulá | Silbar (y también copular). |
chulá ,chulo, chules,chule,chulem, chuleu o chulau,chulen | silbar, también follar |
chulet | silbato |
chulit | silbido |
chulla de carn | chuleta de carne |
churís, churíssos, chorís, choríssos | chorizo, chorizos |
Chusticia , justíssia | Justicia |
Cibá ,sibá,sibada | Cebada |
Ciduricha , saduricha | Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes. |
Cigüeña , cigüeñes | cigüeña |
Cingle , single | Montaña de roca (peñasco) |
classificá | clasificar |
clatellada | golpe en la nuca |
Coa | Cola, rabo |
Cobertera | Tapadera de una vasija |
Cobertó (llit) | Manta para la cama, muy basta y hecha a mano |
cobertora , tapa | tapa de ollas,tapadera |
cobrá | cobrar |
Coca , coc | Torta, dulce o salada |
Coci | Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada" |
codoñ , codoñat | membrillo, dulce de membrillo |
col en pataca | col con patata |
colá, colo, coles, cole, colem, colau o coleu, colen | colar un líquido, marcharse |
colifló , coliflós | coliflor |
collons , ostia , joder, jodó | Exclamación de sorpresa |
colocá | colocar |
colom | paloma |
colse | codo |
colse | codo |
cométre | cometer |
compará, comparo, compares, compare, comparém o comparám, comparéu o comparáu, compáren – comparat, comparada, acomparat, acomparada, vore assemellá | comparar, comparado, comparación, parecido a (acomparat) |
compartí, compartixgo, compartíxes, compartíx, compartím, compartíu, compartíxen – compartit, compartida, compartimén, comparassió | compartir, compartido, compartimento |
completá, completo, completes, complete, completém o completám, completéu o completáu, compléten – complet, completat, completada | completar, completo, completado |
comprá, crompá – compro, compres, compre, comprém o comprám, compréu o compráu, cómpren, crompo, crompes, crompe, crompém, crompéu, crómpen | comprar |
comprobá, comprobo, comprobes, comprobe, comprobém o comprobám, comprobéu o comprobáu, compróben – comprobat, comprobada, comprobassió | comprobar |
cona , Ulldecona , Uyldecona valensiá antic | corteza , Ojo de corteza, Ulldecona en Tarragona |
Conca | Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada |
concarás , enfrentás | concararse , enfrentarse |
conectá, conecto, conectes, conecte, conectém o conectám, conectéu o conectáu, conécten – conectat, conectada, conecsió | conectar, conectado, conexión |
conéixe, coneixco, conéixes, conéix, coneixém, coneixéu, conéixen – conegut, condeguda, coneiximén (quixal del coneiximén) | conocer, conocido, conocida, conocimiento |
confirmá, confirmo, confirmes, confirme, confirmám o confirmém, confirmáu o confirméu (tos confirméu), confírmen – confirmat, confirmada, confirmassió | confirmar, confirmado, confirmación |
Conill , Cunill , cachap | Conejo , gazapo |
conill, cachap | conejo, gazapo |
conseguí, conseguíxco, consegíxes, conseguíx, conseguím, conseguíu, conseguíxen – conseguit, conseguida, consecussió | conseguir, conseguido, consecución |
considerá, considero, consideres, considere, considerém o considerám, consideréu o consideráu, considéren – considerat, considerada, considerassió | considerar, consideración, considerado |
consistí | consistir |
construí (fé obra, obrá) | construir (obrar, hacer una obra) |
consumís , solsís es caure una casa | Reducirse, disminuir, consumirse |
Contá – contat, contada, cuento, cuenta | contar, contado, cuento, cuenta |
Contactá – contactat, contactada, contacte | contactar, contacto,contactado |
Contíndre, contensió - aguantá - aguante | contener (aguantar) aguante, contención |
Continuá – continuassió | Continuar , continuación |
continuá, continúo, continúes, continúe, continuém o continuám, continuéu o continuá, continúen – continuát, continuáda | continuar, continuado, continuada |
Contribuí - contribussió, contribuít, contribuída | Contribuir , contribución |
controlá, controlo, controles, controle, controlém o controlám, controléu o controláu, contrólen – controlat, controlada, control | controlar, control, controlado |
Convertí, convertixco, convertíxes, convertíx, convertím, convertíu, convertíxen | convertir |
Convidá – convido, convides, convide, convidém o convidám, convidéu o convidáu, convíden – convidat, convidada – convit | invitar, convite, invitado, invitada |
Convoyá | Hacer mucho agasajo a los visitantes |
cop | golpe |
copiá, copio, copies, copie, copiém o copiám, copiéu o copiáu, cópien – copiat, copiada, cópia | copiar, copia, copiado |
coranta | cuarenta |
corbata, corbates | corbata, s |
corda, cordes | cuerda, s |
Cordé | Cordero |
cordé, cordés | cordero, s |
cormull , omplí algo a cormull | colmo , lleno del todo |
cormull, a cormull , ple hasta dal , caramullo en aragonés | lleno hasta el borde |
Corp , corb | Cuervo |
corre , córrego,corres,corre,correm, correu, corren | correr |
Córre , córres – (me) córrego, córres, córre, corrém, corréu, córren – corrén (gerundio) – corregut, correguda (tamé carrera), corregudes de sacs, de bous, - si yo correguéra, correguéres, correguére, correguérem, correguéreu, correguéren – yo haguera corregut, tú hagueres corregut, - yo correría, correríes, correríe, correríem, correríeu, correríen | correr, corrido, corrida, corriendo, si yo corriera o corriese |
Corregí, corrigí – corregixco, corregíxes, corregíx, corregím, corregíu, corregíxen – correcsió, corregit, corrigit, corregida, corrigida | corregir, corrección |
Coscurro , Un coscurro de pa y olives | Trozo de pan, normalmente el canto |
Cosí, Cosina , cusí, cusina / contra mes cusins, mes a dins | Primo, prima / cuanto más primos, más adentro |
costá, váldre – aixó val 10 euros, aixó coste 10 euros – ha costat 5€, me coste 10€, cuán val este magre? 15€/kilo - | costar (valer) |
cotó ( de minuts diem cotón) | algodón |
coure, coc,cous,cou, coem, coeu, couen | cocer |
cóvec (carré de Ráfels) | ? |
creá, fé – creo, crées, crée, creém, creéu, créen – creat, creada, creán (gerundio) – si yo creára, creáres, creáre, creárem, creáreu, creáren – si yo haguera creát – yo crearía, crearíes, crearíe, crearíem, crearíeu, crearíen - | crear (hacer), creado, creada, creando, creara o crease etc |
Creixe - creixca, creixques, creixque, creixcám, creixcáu, créixquen – creixco, creixes, creix, creixém, creixéu, créixen | crecer |
Créixe – yo creixco, créixes, creix, creixém, creixéu, créixen – creixcut (un chiquet, lo pa), creixcuda (del riu, una mosseta) – si yo creixquera, creixqueres, creixquere, creixquérem, creixquéreu, creixquéren – yo creixería, creixeríes, creixeríe, creixeríem, creixeríeu, creixeríen – creixén (gerundio) | crecer, creciendo, crecido, crecida |
cremá , cremo, cremes, creme, cremem o cremam, cremeu o cremau, cremen | quemar , cremar antiguo |
cremá, cremás – yo (me) cremo, cremes, creme, cremém o cremám, creméu o cremáu, crémen – cremat, cremada | Quemar, quemado, quemada, quemazo |
Crestá la mel del eixám , de la bresca (sera de les abelles) | sacar la miel del enjambre (cera de las abejas) |
Créure – crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – cregut, creguda – si yo creguera, cregueres, creguere, creguérem, creguéreu, creguéren – yo creuría, creuríes, creuríe, creuríem, creuríeu, creuríen – yo mu haguera cregut - creén (gerundio) | creer, creído, creída, creyendo |
creure, crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – crega, cregues, cregue, cregám, cregáu, créguen – cregut, creguda | Creer – creído, creída |
criba , aré , sedás, porgadora | criba, cedazo, |
cridá | gritar |
Cridá – crido (quirdo), crides (quirdes), cridém o cridám (quirdém o quirdám), cridéu o quirdáu, críden o quírden – cridat, quirdat, cridada, quirdada – si yo cridára, cridáres, cridáre, cridárem, cridáreu, cridáren – te hauría cridat – si me hagueres cridat - | llamar a alguien (por teléfono también) |
Crusá – cruso, crúses, crúse, crusém o crusám, cruséu o crusáu, crúsen – crusat, crusada – si yo crusara, crusares, crusare, crusárem, crusáreu, crusáren – yo haguera crusat – yo crusaría,crusaríes, crusaríe, crusaríem, crusaríeu, crusaríen – CREU (cruz) | cruzar, cruce, cruz, cruzada, cruzado, cruzaría, cruzarías, cruzara o cruzase |
cuatre | cuatro |
Cubrí – cubrixco, cubríxes, cubríx, cubrím, cubríu, cubríxen – cubert, cuberta – si yo cubriguera, cubrigueres, cubriguere, cubriguérem, cubriguéreu, cubriguéren – cubrín (g) | cubrir, cubierto, cubierta, cubriendo |
cuc , cucs / cagá lo cuc | gusano / sanar de una enfermedad (digestiva) |
cuerno, cuernos, baña, bañes | cuerno, cuernos |
cuina | cocina |
cuiná | cocinar |
cuiná , cuino, cuines, cuine, cuinem, cuineu o cuinau, cuinen | cocinar |
Cuisa , Cuixa | Muslo |
cuixí | almohada |
cullerot | renacuajo |
cullí la cullita o cullida, cullgo, culls, cull, cullím, cullíu, cúllen – cullit, cullida | recolectar |
cuñat ,cuñada | cuñado ,cuñada |
cuquet | gusanillo |
cusí , cusgo, cuses,cus, cusim, cusiu, cusen | coser |
cusigañes, cusigolles, pesiguañes, pesigolles,gochet (La Fresneda), Cussigañes, Pessiguañes, Pessigolles, Cosiguañes, Cosigues, cosiguetes,cossigoletes, cosigoletes | cosquillas |
Dalla , dalles | guadaña |
Denegá – t´hay dit que no | denegar |
depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, | depender |
desaparéixe | desaparecer |
desarrollá | desarrollar |
descansá de no fé res | descansar |
DESCORCHOLÍ , despullat , en pilotes, en piloteta (Litera) | desnudo, en pelotas |
descriure | describir |
descubrí | descubrir |
desleí , dissoldre , desfé | deshacer , disolver |
desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) | deshecho, cansado, destartalado |
después | después |
dessichá, dessich | desear |
dessidí | decidir |
Dessustansiat , dessustansiada | Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia. |
destruí, assolá, solsí, etc | destruir |
desullá la viña | quitar los “ojos” de la vid, viña, |
detestá no se diu, me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, etc | detestar |
deu , Déu | diez , Dios |
Deu , diau | diez |
Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres | deber |
Devall , davall, deball, daball | debajo |
di | decir |
di, dic, dius, diu, diem, dieu, diuen | decir |
día , díes | dìa , días |
Dibuixá – dibuix | dibujar |
Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge | días de la semana |
dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje | dicho con los dias de la semana y las habas |
dirigí | dirigir |
Disabde , dissapte | Sábado |
discuti | discutir |
disfrutá, chalá, passáu be, | disfrutar |
dispará (fótre una escopetada) | disparar |
disseñá | diseñar |
dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites | Dedo, dedos - dicho, verbo decir, dichos |
Diviandres , divendres | Viernes |
dividí | dividir |
dixá | dejar |
Dixá - dixás, yo me dixo, dixes, dixe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixat, dixada | dejarse, dejar, dejado, dejada |
doblegá | doblar |
dolén , dolenta , dolens | enfermo , enferma |
Dols , dolsa , dolsaina | Dulce , golosina |
Doná – dono, dones, done, doném o donám, donéu o donáu, dónen - donara, donares, donare, donárem, donáreu, donáren | dar |
Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) | dar, dando, dado, dada |
Dona, dones | mujer, mujeres, esposa, esposas |
donás cuenta, acatás | darse cuenta |
dormí | dormir |
dormí , dórmigo, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen | dormir |
dorondón,paora, broma, niebla,boira | escarcha helada en los árboles |
dos | dos |
dotse, dotsena, dotze, dotzena | doce, docena |
dragó | dragón |
Drap, los draps | Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña. |
Dret , dreta | derecho, derecha, de pie, derecho legal |
dropina | vagancia , ser vago |
dropo , dropa, dropos, dropes | vago , vaga |
dropina | pereza |
dú – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguera, dugueres, duguere, duguerem, duguereu, dugueren - vore verbo portá – DU sense tilde, dura | llevar algo a algún sitio – duro, dura |
Dumenche , domenge | Domingo (día del Sol) |
durá | durar |
églogues | églogas |
éissa | esa |
éisse | ese |
eixam de abelles, abella | enjambre de abejas, abeja |
eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixéco, eixéques, eixéque, eixequém o eixecám, eixequéu o eixecáu, eixéquen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecárem, eixecáreu, eixecáren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - | levantar, alzar |
eixecá, eixecás - me eixeco, te eixeques, se eixeque, mos eixecám, tos eixequéu, se eixéquen – eixecat, eixecada – eixecán (g) – eixecara, eixecáres, eixecáre, eixecárem, eixecáreu, eixecáren | levantar , levantarse, levantando, levantado, levantada |
eixérrit , fem, femé | estiércol , estercolero |
éixos, eixes, eixos, eixes | esos, esas |
eleméns, elemén | elementos, elemento |
Embassadó , embut | Embudo |
Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquém o embolicám, emboliquéu o embolicáu, embolíquen – embolicat, embolicada – embolicán / embolíca (imperatiu) | Embrollar, confundir, liar |
embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) | atragantado, atragantada, mordisco de algo |
embustero, embustera, mentirós, mentira (embuste) | mentiroso , embuste, mentirosa, embustero, embustera |
empalagá , empalagós,empalagosa | difícil de tragar, empalagoso |
Empastrá – empastrás – empástro, empástres, empástre, empastrém o empastrám, empastréu o empastráu, empástren – empastrán – empastrára, empastráres, empastráre, empastrárem, empastráreu, empastráren - | empastrar , golpear, romper,etc |
empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltém o empeltám, empeltéu o empeltáu, empélten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltárem, empeltáreu, empeltáren - | Injertar , injertado, injerto |
En tú / en ell / en mí / en ella / en vatros / en ells / en elles / en natros / en coche | Contigo, conmigo, con ellos, con ellas, con vosotros, con nosotros / en coche, con coche |
encará, concará, encarás | encarar |
encrusa y martell per a picá la dalla | instrumento para repicar la hoja de la guadaña junto con el martillo |
Endeñat | Herida infectada |
Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren | Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea... |
enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen – enfilat, enfilada | trepar, subir, dirigirse a |
enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) | enfadarse, enfadándose, enfadado, enfadada |
Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. | enganchar, engancharse, pelearse |
enriure , men enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enriuen (vore riure) – enriénsen - | reirse , reir, riendo |
enrollá | enrollar |
ensanginada, ensaginada, sagí | pasta con manteca (sagí) de cerdo, mantecado con anís, anissette |
enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés | encender, encendido, encendida, encendiendo |
enseñá, mostrá, amostrá | enseñar |
Ensobiná , ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat, me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám | Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse |
ensumá, aulorá - auloro, aulores, aulore, aulorém o aulorám, auloréu o auloráu, aulóren – aulorat, aulorada – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada | oler |
enténdre | entender |
entregá | entregar |
entrená | entrenar |
Entropessá, tropessá – yo (me) entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) | tropezar, tropezando, tropiezo, tropezado, tropezón |
Época, époques | época, épocas |
Erm , erma | Yermo , yerma |
esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren | espantar |
esbarrapardals, esbarrá pardals, estaquirot – espantapájaros | espantapájaros, estaquirote ? |
esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbodém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren | quitar de la vid ramitas, junto a podar |
escadors , d'escadors, escudors | sin pareja, desparejado, que sobra de una suma |
Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada | Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea, sobre todo los conejos |
escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren | abrirse de piernas, despatarrarse |
Escaparrá | Echar de mala forma |
escarransit, escarransida | flaco y débil |
Esclafá , esclafás – esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren | Romper, escachar |
Esclafitá , esclafí, esclafitada | Bofetada / sonar fuerte |
escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) | oir, escuchar, oído, escuchado |
escomensá | comenzar |
escomensá | empezar |
escriure | escribir |
Escudella , escudelles | Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente. |
Escurzó , escursó, escursóns | víbora, víboras |
esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen | espeluznar , espeluznante |
esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades | casi helado de frío o con mucho miedo |
esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa | desván |
esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen | afilar , afilador |
esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols | milano (ave), cernícalo ? |
espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil | espabilado , espabilada, avispado, avispada |
espentá | empujar |
espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) | empujón, empujar, empujado, empujando |
esperá, aguardá | esperar |
Espessá - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán | espesar, espeso, espesado, espesa, espesada, espesando |
Espígol , espigolá (buscá espígol) – espigolejá es buscá les ameles, olives de una cullita que han quedat al monte. | lavanda, espliego |
Espill , espills – espejismo | Espejo , espejos – espejismo |
espinac , espinacs, espinall, espinai, etc | espinaca, espinacas |
esplanissada (a la esquena), esplanissades | manotazo (en la espalda), manotazos |
espolsá (pols) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat | Sacudir el polvo u otra cosa , polvo |
Esportó , cartó de vime | Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías |
espullissá , despullissá, traure pullíssos | podar , quitar chupones |
esquella, esquelles, esquellotada, esquellot | campana para vacas, esquila, esquilada (en una boda) |
esquena , espala, Fondespala, Fuentespalda | espalda, lomo, Fuentespalda |
Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) | estar, estando, estado, estada |
establís | establecerse |
estall, a estall, a destall | estajo, destajo, a destajo |
estamordit, estamordida | casi sin conocimiento (puede usarse a casi helado de frío) |
Estenazes , tenasses, mordasses | Tenazas |
esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere | tender (la ropa) – caerse |
éstes, éstos | estas, pronombre demostrativo, estos |
estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió | Amar, estimar, estimado, estimada, estimación |
estisores, estirores, tisores, tirores | tijera, tijeras |
estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua) | tajadera en una acequia |
estopeng, estopenc , estopenca (carn) | difícil de tragar , carne con fibras (jasco en aragonés) |
estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) | Despeñar, lanzar con fuerza a un animal contra el suelo o una pared para matarlo, estozolarse, darse un gran golpe cayendo |
estral, destral, estraleta, destraleta, astral, estrals, destrals, estraletes, destraletes, astrals | Hacha, hachas |
estrapalussi | mucho ruido al caerse algo, vajilla, etc |
estretí, fé mes estret | estrechar |
Estronchiná (troncho = trong de la col) | Hacer o hacerse trizas |
estudiá (adepéndre) | estudiar |
evitá | evitar |
examiná | examinar |
exigí | exigir |
existí | existir |
Éxit , éxits | éxito, éxitos |
exitá, excitá | excitar |
experimentá | experimentar |
explicá | explicar |
expresá | expresar |
extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extragera, estrangera | extranjero, extranjera |
extrañá | extrañar |
faba , fabes, fava, faves | haba, habas |
fach , fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) | haya , hayedo / qué hago padre, sego o arranco ? |
Falaguera , falagueres | helecho, helechos |
falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) | acuñar , poner una cuña, tope / acuñando, poniendo una cuña |
Falcó , falcóns | Halcón, halcones |
fam , gana / chiquet que badallae, tens son ? No, ting fam ! | hambre |
Fardacho , esfardacho (sargantana = lagartija) | lagarto (lagartija = sargantana) |
Farfallós , farfallosa | Tartamudo, tartamuda |
Farina , farines | Harina, harinas |
Fart | Harto. (De comida o entre otros conceptos). |
fart , farta , acontentat | harto , harta, lleno de comida |
fasí, farsí,farsimenta | embutir, embutido |
fé aná | usar, utilizar, emplear |
fé mal , yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen | dañar, hacer daño |
fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen | hacer |
feche, feches, fechet, fechets | hígado, hígados, higadillo |
Feis o Feix | Fajo de ramas o de mies. |
Fem | Estiercol, fiemo |
Fem , aná fén fem, femé, femera | estiércol, fiemo, ir haciendo fiemo, estercolero |
Femé | Estercolero |
femella | fémina, hembra |
Fenaz , fenás | Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno. |
feo , fea | feo , a |
ferí | herir |
Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida | herir, herirse - herido, herida |
ferro | hierro |
festa , festes | fiesta ,s |
feste fotre | jódete |
Figa | Mujer sosa y también higo , fruto de la higuera. / vagina,vulva |
Figuera | Higuera |
fill , filla , fills , filles | hijo , hija ,hijos , hijas |
fill, filla, fills, filles | hijo, hija, hijos, hijas |
Finestra | Ventana |
fito fito, poc a poc | poco a poco |
flama , flames | llama |
flare , flares | monje , s, |
flat | olfato |
flat, auló, tuf (mala auló), tufarrina, corrompina, pudina (del verbo putí) | olor, sentido del olor, mal olor, hedor, tufo |
fluix, fluixa, fluixos, fluixes | flojo, floja, flojos, flojas |
Foc , foguera | fuego , hoguera |
follanius | persona que hurta los nidos, los huevos |
Fondespala | Fuentespalda |
fondo, al fondo | hondo , en lo hondo, en el fondo |
fonoll | hinojo |
Forat | agujero |
forca | horca, herramienta |
forcó (per a tallá romigueres en fals) | pequeña horca hecha con una rama, forma de u delante, para cortar zarzas con hoz |
formá | formar |
Fórnols | Fórnoles |
forro, forra (buit, buida) | vacío, vacía |
forrollat | cerrojo , ferrojo antiguo |
forsá | forzar |
forsut , forsuda | forzudo,a |
fort , forta , forts , fortes | fuerte |
fortins , Cabrera a Beseit | fortines |
fotre,fótego,fots, fot, fotem,foteu,foten | joder, pegar, meter,muchos significados |
fregí , frixgo, fregixes, fregix, fregim, fregiu, frixen | freir |
fregits , La Fresneda | fritos, mote de La Fresneda |
fréstec , furo | huraño, el que huyedel trato con la gente, desaborío |
Fuchí , fugí | huir |
fulla , fulles | hoja |
Fumarro , sigaro | Cigarro |
furo , fiera, fréstec | animal no domado, salvaje, fiera, persona huraña |
gabarrera, picaesquenes, picá esquena, gavarrera, | rosa canina , escaramujo |
gacho | alcaudón , pegarrebordas |
galet , beure al galet, beure en porró o cantrella sense chupá, desde una distansia | beber en porrón o botijo desde una distancia |
galipán | ? |
Gallarofa ,ballarofa | Envoltura de la mazorca del maiz |
gamuños | cojones como puños , es broma |
gancho, qué enganche mes que un gancho ? Los collons de un mico, que enganchen com mil y pico | gancho |
Gañolá , gañolo, gañoles, gañole, gañolém o gañolám, gañoléu o gañoláu, gañólen – gañol | llorar , quejarse, gimotear, lloriquear / gañir, aullar (perro, lobo) |
garbí , garbinada (en núgols) | Uno de los vientos |
Garganchó | Garganta; todo el conducto de la tráquea |
garnacha | garnacha, tipo de uva |
Garranchal | Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo. |
Garrós | Persona o animal con las piernas torcidas |
garsa (urraca) | urraca |
Garza , garsa | Urraca |
Gat , gata | gato |
gatera | hueco para el gato en una puerta |
gatina , gatera a Balears | borrachera |
gaviñet (no digau cuchillo) – gabiñet | cuchillo |
gemegá , gemego, gemegues, gemegue, gemeguém o gemegám, gemeguéu o gemegáu, geméguen – gemeg o gemec | quejarse, gemir |
gen (la) | gente |
gendre | yerno |
gens (gens ni mica) | nada (de nada) |
Gínjol, chínchol | azufaifo, azofeifa, azofaifo, Jujube, Chichindra , azufaifa, azofeifa, jínjol ,guínjol, jíjol (jíjoles en plural) |
Ginoll , chinoll, ginolls, a ginollóns cullía codoñs | rodilla |
ginollada | rodillazo |
girá, giro, gires, gire, girém o girám, giréu o giráu, gíren – girat, girada, giro | girar, giro, girado |
gitam ,dictamnus albus | dictamo real, fresnillo |
glera (riu , roca), riu sec ple de pedres | cauce seco del río con pedegal |
golpejá , colpejá, fótre cops, pegá cops | golpear |
golpejá, fótre cops | golpear |
Golut , goluda - laminero - llaminé, llaminera | Goloso, golosa |
Gorrino , gorrina, tossino, tossina, marrano , marrana, guarro , guarra, gorrindongo, guarrindongo, - porc, porca | Cerdo , guarro, marrano, asqueroso |
gos, goz a La Codoñera, Torrevelilla | perro |
Goz , gos | Perro |
gra (sereal o de la pell) | grano (cereal o piel) |
grabá | grabar |
grabá, grabo, grabes, grabe, grabém o grabám, grabéu o grabáu, gráben – grabassió | grabar |
Grané , granés | Granero, sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván. |
grapissos (de gra, grans) | en el grano de cereal, trozos inservibles mezclados |
grasiosa (de paperet, de papé,litines,soda,seltz) | gaseosa (soda) |
grava | grava |
grave | grave |
gualla , codorniu | codorniz |
guañá | ganar |
guardá | guardar |
gueña, gueñes | embutido hecho con partes de la cabeza del cerdo |
Guit | Que tira coces |
guitarra (pa en oli de oliva, redó, aplanat) | pan con aceite de oliva, forma redonda plana |
guixes , guixa , guixera , farinetes , lo tramús es algo diferén // pataques, pataques, guixes y sigrons, qué bones, qué bones, qué bones que son. Viva la comare, viva lo balladó,viva la trompeta del siñó retó, (que minge xxx y cague meló) | almorta , como un haba, gachas se hacen con harina de esta legumbre |
gust | gusto |
habilitá | habilitar |
hasta | hasta |
home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) | hombre, hombrecillo y cagabandurrias |
identificá | identificar |
imaginá | imaginar |
importá | importar |
importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) | concernir, importar, importante, importado |
incluí | incluir |
incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada - | incrementar |
Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat | indicar, indicado, indicada, si yo indicara o indicase |
Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia | influenciar, influir, influencia |
Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren | informar, informado, informada, si yo informara o informase |
íngles, íngle, “entrecuix” | íngle, íngles |
Insensall, ensendre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be),clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha, | Hierba, paja, madera, papel, algo seco y fácilmente combustible para encender el fuego o la hoguera. Figurativo, persona que molesta a otras. |
íntegramen | íntegramente |
Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - | intentar, intentado, intentada, intentaría, hubiese intentado |
íntimamen | íntimamente |
introduí, embutí, farsí (rellená) | introducir, embutir, rellenar |
Ís , ix | sale, verbo salir |
íssen | salen |
ísses | sales |
íxe | ese |
íxen | salen |
íxes | sales |
ixí, eixí , ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen | salir |
íxques | salgas |
jabalí | jabalí |
jalá, minjá, fartás, empapussá, | jalar, comer, “empapuzar”, hartarse |
jónec,bou jove mol gort | ternero muy gordo |
Jopá | Marchar deprisa o sin decir nada |
jugá, chugá – jugo, jugues, jugue, juguém o jugám, juguéu o jugáu, júguen – jugat, jugada – si yo jugára, jugáres, jugáre, jugárem, jugáreu, jugáreu - | jugar, jugado, jugada, si yo jugara |
jugá,jugo, jugues, jugue, juguek, jugueu o jugau,juguen | jugar |
jugadó | aficionado al juego |
La Fresneda | La Fresneda / de fresno |
ladruñán , Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell. | ladruñán , Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell. |
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada | liberar, libre, liberar |
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. | limitar |
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillons, dilloné | almez , latonero, latón |
lladre (de lladrá un gos) | ladrón (ladra un pero) |
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos | un árbol, sacar rechitos, flores. |
llaó , llaós | simiente , sembrar |
Llaurá | Labrar |
llavá , castellá, llavo, llaves, llave (rente) ? , llavem, llaveu, llaven | lavar |
llavadó , rentadó, llavadora, rentadora | lavadero, lavadora |
llegum , llegums | legumbre ,s |
lleit (llet an algún poble) | leche |
llenguañissa, llonganissa, a Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa | longaniza |
llepá . Llaminé, golut ,goluda | lamer |
llépol , llépola ,llépols | goloso , golosa |
Llesca | Rebanada de pan |
lleus | pulmones ,casquería |
lligí – lligixco o llegixco, llíges, llix, lligím, lligíu, llígen – apichat : yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – lligit, lligida – si yo llixguera o llisquera, llixgueres o llixqueres, llixguere o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. | leer, leído, leída, si yo leyese o leyera, etc |
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc | Limpiar , lavar |
llimpiá, llimpio, llimpies, llimpie, llimpiem, llimpieu, llimpien | limpiar |
llimpiesa | limpieza |
llimpio, llimpia, llimpios, llimpies | limpio, a,os,as |
Llit / a la taula y al llit al primé crit | Cama |
Llodo , fang | Lodo, barro |
Llop , lloba | lobo, loba |
llop , lloba, llops,llobes, llobet, llobeta | lobo, loba, lobos, lobas, lobezno, lobezna |
Llum / está com un llum | Luz / estar loco |
Llumera , travessé, viga, barró, | viga de madera |
Lluminaria | Luz intensa y brillante |
lluñ, llun, alluñá, alluñás | lejos, alejarse |
Lo papa de Roma parle chapurriau,cardenal Omella, Queretes | El Papa de Roma habla chapurriau |
má | mano |
má , mans,maneta,manetes | mano , manos, manita, manecilla |
ma (posessiu,ma mare, man germana,man germanes) | mi, mi madre, mi hermana |
madalap | colchón |
Maestre , Mestre | Maestro, profesor |
Malcriat | malcriado , |
Malfet, deforme, deformat, arguellat si está mol prim, mal farjat | Contrahecho, desgarbado, tipo deformado. |
Malfurrá | Malgastar o desaprovechar |
mall // massa | mazo |
Maná – mano, manes, mane, maném o manám, manéu o manáu, mánen – manat, manada - mando – si yo manára a casa meua, manáres, manáre, manárem, manáreu, manáren | mandar, mandado, mandada, mando, si yo mandara, mandaras, etc |
mánec | mango |
mánec, mánecs | mango, mangos |
Manejá – manejo, maneges, manege, manegém o manejám, manegéu o manejáu, manégen – manejat, manejada – si yo manejára, manejáres, manejáre, manejárem, manejáreu, manejáren | manejar, manejado, manejada |
Mangrana | Granada |
manotada | manotazo |
mansanilla ,camomila | manzanilla ,camomila |
mantecat, mantecats, manteca | mantecado |
Mantíndre – yo manting o mantinc, manténs, manté, mantením, manteníu, manténen – mantingut, mantinguda – mantenimén | mantener, mantenimiento, mantenido, mantenida |
Marcá – yo marco, marques, marque, marquém o marcám, marquéu o marcáu, márquen – marcat, marcada, marca – si yo marcara, marcares, marcare, marcárem, marcáreu, marcáren – marcadó, marcadora, | marcar, marcado, marcada, marcador |
Mardá | Borrego para cubrir las ovejas |
Mare , mama | Madre |
márfega, llit fet en barrallofes o ballarofes de panís | cama hecha con restos de maíz |
márfega, madalap ple de fullarasca de panís | colchón de hojas de maíz |
marge / fita es la pedra que separe dos finques, tres pedres normalmén | Margen de las fincas. |
Marmita, caldera, alambique si es per a destilá | Pozal de cinc. |
Mascle (vs femella) | Semental , macho (vs hembra) |
Matá , matám (a mí) yo (me) mato, mates, mate, matem o matam, matéu o matáu, maten – Si es fill se dirá Mateu, y si es filla mateula – matara, matares, matare, matarem, matareu, mataren – matarife, matadó, matadora, matadero, matadissa o matadina, matansa del gorrino (vore mondongo), | matar, matado, matada, matarife, matadero, matanza del cerdo |
matá, mato, mates, mate, matem, matéu o matáu, maten | matar |
Matacabra | Granizo pequeño muy fino que cae en invierno. |
Matarraña , riu, comarca | Matarraña , río, comarca |
Matraca , carraca, carrau | Persona que habla mucho / instrumento de madera que se tocaba en Semana santa |
me fach agüelo |
me hago viejo |
mecha , mechero | mecha , mechero, encendedor |
meche, dotó, mechesa | médico, doctor, médica |
meche, mechesa, dotó, dotora | médico, doctor |
Medí - medixco, medíxes, medíx, medím, medíu, medíxen – medit, medida (mida es medida o talla en castellá) | medir, medida, medido, talla |
menejá ,(me) menejo,meneges, menege, menegem, menegeu o menejau, menegen | mover, moverse |
menejá, menejá's | menear, menearse |
menescal | veterinario |
Mensioná – mensiono, mensiones, mensione, mensioném o mensionám, mensionéu o mensionáu, mensiónen – mensionat, mensionada, mensió | mencionar, mención, mencionada, mencionado |
mentí, di mentires – mentixco, mentíxes, mentíx, mentím, mentíu, mentíxen – yo dic mentires, dius, diu, diém, diéu, díuen – mentit | mentir, mentido, mentira, mentiras |
Menut , minut | Entrañas del animal, pequeño , minuto |
meu , meua, meus, meues | mi , mis |
michdía , michdiada | mediodía , siesta |
Michelins a la carn, plec, plecs, quines molles ! | Pliegue que se hace en una prenda de vestir o en la carne. |
mico , mono | mico , mono , primate |
mil , milé | mil , millar |
Milló | Mejor. También millón |
milló | mejor , millón |
millorá, millorás – milloro, millores, millore, millorém o millorám, milloréu o milloráu, millóren – millorat, millorada – lo contrari, empijorá, pijó, pichó | mejorar, mejorado, mejorada, contrario empeorar, empeorado, empeorada |
minjá | comer |
minjá , minjo, minjes, minje, mingem o minjam, mingeu o minjau, mingen | comer |
minjá, minjo, minges, minge, mingém o minjám, mingéu o minjáu, míngen – que yo minja, minjos, minjo, mingém, mingéu, mínjon | comer |
minjat , minjada | comido , comida |
Mirá – miro, mires, mire, mirém, miréu, míren – mirat, mirada – si yo mirara, mirares, mirare, mirárem, miráreu, miráren – Míra ! Guaita ! | mirar, mirado, mirada – mira ! (guaita es de guaitar, mirar) |
Mocho , mocha | Cualquier astado al que le falta la cornamenta |
Modorro | Lunático |
Mol pito | Inteligente, listo |
mol, molta | mucho |
molá, aixó me mole | molar, gustar algo, me mola |
mola, moles | muela de moler |
mon , món | mundo |
mon pare no te nas,ma mare es chata, y un germanet que ting te un nas de pataca / mons germans | mi padre no tiene nariz ... |
mon pare, mon germá,mons germans | mi padre,mi hermano, mis hermanos |
Mondonguilla | Albóndiga |
monflorito | hermafrodita |
monjo , monjos | monje,s |
Monroch | Monroyo |
Moñiga , Boñiga | Excremento de asno, mulo, caballo |
morena (del cul,almorrana), morenes | morena , almorrana |
morís, morís – yo me mórigo, tú te mors, mor, morím, moríu, móren – mort, morta, mortandat – si yo me moriguéra, moriguéres, moriguére, moriguérem, moriguéreu, moriguéren - yo me moriría, moriríes, moriríe, moriríem, moriríeu, moriríen | morir, morirse, muerto, muerta, si yo me mueriese, murieses, etc |
morís, yo me mórigo, mors, mor, morím, moríu, móren | morirse |
mos (mossegá), natres mos fem vells | mordisco / nosotros NOS hacemos viejos |
mos / mos fem vells | mordisco / nos hacemos viejos |
moscatell | moscatel |
moure , moure's, moc, mous, mou, movem, moveu, mouen | mover, moverse |
Móure, móures – (me) moc, mous, mou, movém, movéu, móuen – mogut (un choto es sel tamé está mogut), moguda (una femella en sel va moguda) – movimén | mover, moverse, movido, movida, movimiento |
movimén | movimiento |
Muermo | Torrevelilla: Persona que marea o que habla mucho? / persona muy parada,callada |
Muixó , muixóns | pájaro, pájaros |
Muñí | Ordeñar |
muñica | muñeca de la mano |
muscle | hombro |
múscul | músculo |
Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren | Nacer – nacido, nacida – naciera, nacieses, naciese, naciéramos, naciéseis, naciéran |
nas , nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ | nariz , narices |
natres , natros | nosotros |
Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada | necesitar, necesidad, necesitado, necesitada |
net , neta | nieto , nieta |
nevá , neve, neu, nevada | nevar, nieve, nieva, nevada |
Nina - nino – ninot | Muñeca para jugar las niñas. - muñeco |
Niquitós , niquitosa, neguitós, neguitosa | Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa / nervioso, nerviosa |
nit , anit, s'ha fet de nit | noche , anoche |
Niu , follanius | Nido / el que deshace los nidos es “lo follanius”. |
No cal y no caldrá | No hace o no hará falta |
no cale patir , no cal patí , no patixques | no hace falta sufrir |
No me fa goch , no me chauche | No me apetece |
Nora / gendre | Nuera / yerno |
noranta | noventa |
Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota | notar, nota, notado, notada, anotar |
nou, nau | nueve |
núgol , núgols , nugolada , se anugole | nube , nubes, se nubla, nublado |
ña , ñan, ñabé | hay, haber |
ñabén | habiendo |
ñabénne | habiendo |
ñabíe | había |
ñabíen | había (plural) |
ñabut | habido |
ñaclada | mordisco |
ñague | haya (haber) |
ñaguere | hubiera o hubiese |
ñagueren | hubiera o hubiese (plural) |
ñagut | habido |
ñaulá | gritar un perro , gemir |
ñaurá | habrá |
ñaure | haber |
ñauríe | habría |
ñavíe | había |
ñervi | nervio |
ñervis | nervios |
ñirvi | nervio |
ñirviós | nervioso |
ñirviosa | nervisosa |
ñirviossisme | nerviosismo |
ñirvis | nervios |
ñisclets | petardos valencianos muy fuertes |
obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, óbrin – ubert, uberta | abrir, abierto, abierta |
obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, obrin – ubert, uberta, óbrim la porta, - aubrí, ubrí | abrir |
óbrigue | que abra (abrir) |
óbriguen | abran |
óbrili | ábrele |
óbrin | abren |
óbris | abres |
obtíndre, yo obting, obténs, obté, obtením, obteníu, obténen – obtingut, obtinguda – si yo obtinguera, obtingueres, obtinguere, obtinguérem, obtinguéreu, obtinguéren | obtener, obtenido, obtenida, si yo obtuviese, si tú obtuvieses … |
Ocurrí – me ha ocurrit, ni te se ocurríxque, si a mí me ocurriguére, ocurrénsia | ocurrir (pasar) y cavilar, pensar, ocurrencia |
Odiá - ódio, ódies, ódie, odiém u odiám, odiéu u odiáu, ódien – ódio - odiát, odiada – si yo odiára, odiáres, odiáre, odiárem, odiáreu, odiáren | odiar, odiado, odiada, odio, odiara, odiases, odiase, odiásemos, odiáseis, odiásen |
oferí, oferixco, oferíxes, oferíx, oferím, oferíu, oferíxen – oferit, oferida – oferimén, ofrenda | ofrecer oferir,ofrenda, ofrecido |
oít | oído |
Oli , olis | Aceite |
oliva , olives | oliva ,aceituna |
oliva , olives , olivera , olivé | oliva , olivo |
olivé , olivera | olivo |
Olvidá - olvido, olvides, olvide, olvidém u olvidám, olvidéu u olvidáu, olvíden – olvidat, olvidada, olvit, ovlit | olvidar, olvido, olvidado, olvidada |
Omplí – ómpligo, omplis, ompli, omplím, omplíu, ómplen – omplit, omplida (vore verbo plená) – si yo ompliguera, ompligueres, ompliguera, ompliguérem, ompliguéreu, ompliguéren | llenar/rellenar |
omplí (plená es castellanisme pero se fa aná mol), ómpligo, omplis,ompli, omplim, ompliu, omplin | llenar |
omplí (plená, pllená), omplixgo, omplíxes, omplíx, omplím, omplíu, omplíxen, - omplit (plenat, pllenat) | llenar |
ómplis | llenas (tú, llenar) |
Onso , onsos | oso, osos |
óptimamen | óptimamente |
órbites | órbitas |
órden | orden |
ordená (desá se diu?) - ordeno, ordenes, ordene, ordeném u ordenám, ordenéu u ordenáu, ordénen – ordenat, ordenada, órden, órde | ordenar, orden, ordenado, ordenada |
órdens | órdenes |
orella | oreja |
orella , orelles | oreja,s |
ós | hueso |
óssos | huesos |
Ou | huevo |
ovella , mardá | oveja , carnero |
Ovella,cordé ,borrego | Oveja , cordero, ternasco, carnero |
pá | pan |
Pa , per a | para |
pa (pa sopá, farem sopes) | para cenar haremos sopas |
Pá de pintadó, barra de pá, guitarra (en oli de oliva) | pan de hogaza, barra de pan |
pachorra, tindre pachorra | tener pachorra, desgana |
pagá, pago, pagues, pague, paguém o pagám, paguéu o pagáu, páguen – pagat, pagada, pago | pagar, pago, pagada, pagado |
pala | pala |
palla, pallissa | paja , pajar |
Palliza , pallissa | Almacén para guardar la paja del trigo |
Pam , pams | Palmo , palmos |
Panís , paníssos | Maíz , plural |
papa , pare , pares | padre, padres, papá |
papé, papés | papel, papeles |
Paraigües | Paraguas |
Pardal , pardals, pardalet, pardalets | Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos. |
Paréixe – pareixco, paréixes, paréix, pareixém, pareixéu, paréixen (aparéixe casi igual) – paregut, pareguda | parecer, parecerse, parecido |
parlá | hablar parlar |
parlá , parlo , parles , parle,parlem, parleu, parlen | hablar |
pas, pásses | paso, pasos |
passá - pásso, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada (si es una fruita, podrida) – passa, pásses | pasar, pasado, pasada, paso, pasos |
passá, passo, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada, pas, passa, passes – ha passat – passára, passáres, passáre, passárem, passáreu, passáren | pasar, paso, pasos – ocurrir, suceder |
Passia | Contagio de gripe u otra enfermedad |
pataca, pataques , pataquera, pataqueral | patata,s, planta, plantación de papas |
patejá, potejá, - patejo, pateges, patege, pategém o pategám, pategéu o pategáu, patégen – apichat: patecho, pateches, pateche, patechém o patechám, patechéu o patecháu, patéchen | patear (en el culo, si es un balón es chutá – chutar – de shoot inglés), pisar |
patí - patixco o patixgo, patíxes, patíx, patím, patíu, patíxen – no vull patí, díe un chiquet de Beseit cuan li van regalá un patí y ell volíe una bissicleta. Pos no patíxques o patíxgues li va di son yayo. Pati (patio) | sufrir, patinete, patio |
Pato , patos | pato, ánade |
Pebre , primentó, primentóns | pimienta, pimiento, pimientos |
pebre roch | pimentón |
Pedra , pedres | Piedra , piedras |
Pédre - perga, pergues, pergue, pergám, pergáu, pérguen – perg o perc, perds o perts, perd o pert, perdém, perdéu, pérden – perdut,perduda | Perder – perdido, perdida |
Pedrís , pedríssos, pub Pedris de Valderrobres | pedrizo, piedra para sentarse junto a una casa |
Peix , peixos | pescado, pez, peces, pescados |
pelleric ,columna de pedra en una argolla per a gigá als lladres, delincuéns | columna de piedra con argolla |
Pellizc , pessic, pessigá | Pellizco, pellizcar |
péndre, preng, prens, pren, preném, prenéu, prénen – pres, presa | tomar (y prender) |
Pentiná , pentinás – pentino, pentines, pentine, pentiném o pentinám, pentinéu o pentináu, pentínen – pentinat, pentinada – pentinára, pentináres – pentinaría, pentinaríes | Peinar, peinarse |
Peñarroija , Penarroija de Tastavins, Pena-Roja | Peñarroya de Tastavins |
Peó , peóns | Peón , peones |
perdigó , perdigonera | escopeta de perdigones |
perdiu , perdigacho, perdigana | perdiz , macho , cría |
Permanéixe – permaneixco, permanéixes, permanéix, permaneixém, permaneixéu, permanéixen – permaneixcut, permaneixcuda | permanecer |
permití, permétre – permitixco o permitixgo, permitíxes, permitíx, permitím, permitíu, permitíxen – permetut, permitit, permetuda, permitida | permitir, permitido, permitida |
pertenéixe - pertenéixco, pertenéixes, pertenéix, perteneixém, perteneixéu, pertenéixen – si yo perteneixquera, perteneixqueres, perteneixquere, perteneixquerem, perteneixquéreu, perteneixquéren | pertenecer |
pesá,peso, peses, pese, pesek, peseu o pesau, pesen | pesar |
pésol , pésols | guisante , guisantes |
pesolaga , pesolagues , chiquets roins | niños malos |
Pessa , pesses | pieza, piezas |
pessigá, pessigo, pessigues, pessigue, pessiguém o pessigám, pessiguéu o pessigáu, pessíguen – pessic, pessigat, pessigada | pellizcar, pellizco, pellizcado |
Pet , llufa (sense soroll) | Ventosidad , pedo, cuesco |
Petoste | Persona o cosa que sólo sirve para estorbo |
Piau , peu, piaus, peus | Pié, pies |
pic y pala | pico y pala |
picá, pico, piques, pique, piquem, piquéu o picáu, píquen – picara, picares, picare, picárem, picáreu, picáren – picat, picada – picára – picaría | picar |
Pichó , pijó | Peor , polluelo de la paloma, pichón |
picho, pichos | canica, canicas |
Pichorret , pichorro | en la boina, lo que sobresale |
Pilá | Pilar, virgen del Pilar, pilar de una casa |
Pillá – pillo, pilles, pille, pillém o pillám, pilléu o pilláu, píllen – pillat, pillada – pillaría – pillára, pilláres - | pillar |
pillo , pilla | pillo , pilla |
pincho, pincha | persona de buen ver |
pipá, fumá | fumar |
pixá ,pixo, pixes,pix, pixem,pixeu o pixau, pixen / me pixo | mear ,orinar / me meo |
Pla , plana, les planes, los plans, lo planet (carré de Beseit, Constitussió) | Llano , llana, llanura, llanito |
planejá, planechá, fé un plan o un avión sense motor, planejo, planejes, planeje, planegém o planejám, planegéu o planejáu, planégen – planegat, planegada, planechat, planechada | Planear , plan, planeado |
plansó , abre que naix | árbol que nace, para plantar |
planté , abre, arbre | árbol pequeño para trasplantar |
ple ,plena, plens, plenes | lleno,llena,llenos, llenas |
plená , pleno, plenes,plene, plenem, pleneu o plenau, plenen | llenar |
Plená, pleno, plenes, plene, pleném o plenám, plenéu o plenáu, plénen, - ple, plena, plenet, pleneta | Llenar – lleno – llena |
plorá | llorar |
Plorá – ploro, plores, plore, plorém o plorám, ploréu o ploráu, plóren – plorat, plorada – si yo plorára, ploráres, ploráre, plorárem, ploráreu, ploráren – haguera plorat | llorar, llorado, llorada, si yo llorara, hubiese llorado |
Poble , vila , lloc | Pueblo |
poc , poca | poco |
poc , poca | poco , poca |
podá, podo, podes, pode, podém o podám, podéu o podáu, póden – podat, podada | podar un árbol |
podá, podo, podes, pode, podem, podeu o podau, poden | podar un árbol |
podá, podo, podes, pode, podem,podeu o podau, poden | podar |
podé | poder |
pódre, pugué, - puc, pots, pot, podém, podéu, póden – pogut, pugut, si yo puguéra, puguéres, puguére, puguérem, puguéreu, puguéren – podría, podríes, podríe, podríem, podríeu, podríen – lo poder o lo podé | poder, podido |
podre,puc, pots,pot,podem, podeu, poden | poder,verbo |
Polde | Dedo pulgar de las manos |
Pollastre | Pollo grande de corral (de gallina) |
polligana , llaurá a polligana,fa falta lo jau | labrar con dos animales, con yugo |
poma , mansana | manzana , poma es castellano antiguo |
poma , pomera | manzana, manzano |
pon | puente |
porgá, porgo, pórgues, pórgue, porguém o porgám, porguéu o porgáu, pórguen – porgadora | pasar el grano por el cedazo para separar los “grapissos” y otras materias desechables |
porro | puerro, porro de fumar |
porró | porrón |
Porró | Porrón para el vino u otra bebida |
Porta | Puerta |
porta | puerta |
Portá – porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portara, portares, portare, portárem, portáreu, portáren – portaría, portaríes, portaríe, portaríem, portaríeu, portaríen – portada | traer, llevar - portá como portada es un puertazo |
Porta , portes | puerta, puertas |
portá, porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portada, portat, port, ports | portar (llevar, traer algo), traído, traída, llevado, llevada, portes (correos) |
portell , La Portellada (Matarraña, Teruel, Aragó) | portillo , La Portellada |
pos / idò en balear | pues |
posá, ficá, colocá | poner, colocar |
poste , pi, trong | Madero liso, enjabonado, colocado a modo de poste, al que se colgaba un premio o trofeo en la parte más alta. |
Pot | bote |
pota | pata , pierna |
potá,verbo vomitá, potada, patada, poto, potes,pote,potem, poteu, poten | patada, vomitar |
preferí, preferixgo o preferixco, preferixes, preferix, preferím, preferíu, preferíxen – preferit, preferida, preferénsia | preferir, preferencia, preferido |
Preguntá – pregunto, preguntes, pregunte, preguntém o preguntám, preguntéu o preguntáu, pregúnten – preguntat, preguntada, pregunta, preguntón | preguntar, preguntado, preguntón |
preocupá, yo me preocupo, preocupes, preocupe, preocupám o preocupém, preocupáu o preocupéu, preocúpen – preocupat, preocupada, preocupassió | preocupar, preocupado, preocupación |
prepará, preparo, prepares, prepare, preparém o preparám, preparéu o preparáu, prepáren – preparat, preparada, preparassió | preparar, preparado, preparación |
presentá, presento, presentes, presente, presentém o presentám, presentéu o presentáu, presénten – presentat, presentada, presentassió (de la reina de festes) | presentar, presentado, presentación |
presioná, apretá, presiono, apreto, presiones, apretes, presione, aprete, presioném o presionám, apretém o apretám, presionéu o presionáu, apretéu o apretáu, presiónen, apréten – presionat, presionada – apretat, apretada (se pot pronunsiá la SS doble, pressioná) | presionar |
préssec , bresquilla ,mullarero (Fraga) | melocotón |
Préssec , mullarero, bresquilla | Melocotón |
prestá, dixá dinés, fé un préstamo | prestar (dejar dinero) |
Preto | Tacaño y también fuertemente sujeto. |
Prevíndre - preving o previnc, prevéns, prevé, prevením, preveníu, preveníxen – previngut, previnguda | Prevenir , prevenido, prevenida |
primé , primera | primero, primera |
primentó , primentoneres , primentonera | pimiento , planta |
primentó , primentons , primentonera | pimiento,s, planta del pimiento |
Probá – probo, probes, probe, probém o probám, probéu o probáu, próben – probat, probada (aprobá es igual) | probar, probado, probada, aprobado, aprobada |
produí | producir produir |
prométre, prometí – prometixco, prometíxes, prometíx, prometím, prometíu, prometíxen – promés, prometut, promesa, prometuda | prometer, promesa, prometido |
protegí, protegixco, | proteger |
proví, proveí – províxco o proveíxco, províxes, províx, provím, províu, províxen (proveíxen) | proveer |
pruna | ciruela |
pruna , prunera | ciruela , ciruelo |
pruna , prunera | ciruela,ciruelo |
publicá, publico, publiques, publique, publiquém o publicám, publiquéu o publicáu, pubíquen – publicat, publicada, públic | publicar, público, publicado |
pujá ,pujo,pujes,puje,pujem, pujeu o pujau,pujen | subir |
pujá, puchá, pujo, pucho, pujes, puches, puje, puches, pugém, puchém, pugéu, puchéu, púgen, púchen – que yo puja, pujos, pujo, pugém, pugéu, pújon | subir |
pullís (rama),chupons, chit, rechito | chupón de un árbol |
pullís, pullísssos | chupones de un árbol |
Puncha | Pincha clavada en la carne |
puñ | puño |
puñada | puñetazo |
puñetes , puñeta, Los de Queretes son gen de puñetes | en la manga, muñeca, ropa |
Purna | Chispa que salta del fuego |
put put , puput (put, fa pudó),poput | abubilla |
put put, poput, puput | abubilla |
putí, aixó put y corróm, corrompina | heder, corromper |
que yo vinga, que tú vingues, vingue, vinguém, vinguéu o vingáu, vínguen | que yo venga, vengas, etc |
quedá, quedás, yo (me) quedo, quedes, quede, quedém o quedám, quedéu o quedáu, quéden – quedat, quedada | quedar |
queixás, yo me queixo, tú te queixes, queixe, queixém o queixám, queixéu, quéixen | quejarse |
Queretes | Cretas |
quixal, quixals | muela, muelas (dientes) |
rabosa (mote de Ráfels) | zorra, zorro |
rabosí (mote Valderrobres) | zorro, mote del pueblo |
radé , radera (últim es castellanisassió), radés, raderes | último |
Raim | Uva o racimo de uva |
raím , raíms | uva ,s |
rama , branca | rama |
rascle | rastrillo |
ratera | tampa para aves o ratones, cepo |
recalsá | poner tierra a las plantas |
Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot ,una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. | cocido (comida) |
rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás | rechazar, rechazado, rechazo, rechazada |
Rechirá de temps , regirá | cambio brusco del tiempo |
reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada | reclamar, reclamado, reclamada |
reconeixe , les rateres | reconocer , buscar los cepos |
reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – recongeut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén | reconocer, reconocido, reconocimiento |
recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada – record | recordar, recordado, recuerdo |
reduí, reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió | reducir, reducción, reducido, reducida |
reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso | reemplazar, reemplazo, reemplazado |
referí | referir |
reflejá | reflejar |
reflexioná | reflexionar |
Refredat ,catarro | Constipado |
regá, rego, regues, regue, reguem, regau, reguen | regar |
Regalá (Torrevelilla) | Derretirse el hielo, la nieve |
regata | grieta |
regué , regadora | reguero |
relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada | relacionar, relacionado, relacionada |
rella , aladre | arado, parte del |
rellonge | reloj |
remoure los tissons , tissoná ? | Remover los tizones del fuego. |
remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual | remover, removido, removida |
remugá , ovella, remastegá, parlá entre dens | rumiar , hablar entre dientes |
rendí, yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió | rendir, rendido, rendida, rendición |
rentá , rento, rentes, rente, rentem, renteu o rentau, renten | lavar |
reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) | pelear, reñir a alguien, peleado, reñido |
repatí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió | repartir, repartido, repartición |
repetí, repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. | repetir, repetición, repetido, repetida |
representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán | representar, representado, representante |
Reprobá – reprobat, reprobada | reprobar, reprobado, reprobada |
requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida | requerir, requerido, requerida |
Res | Nada , cabeza de ganado |
respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen | responder, respuesta, respondido |
ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás | recibir, recibido, recibida, recibo, recibí |
ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada | resultar, resultado |
retó , móssen , mossén, ej. Mossén Enfoten | rector , cura, mosén |
retortigá, retortigat, retortigada, yo me retortigo lo turmell, tú te retortigues, retortigue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen | Retorcer , retorcerse el tobillo |
revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada | revelar, revelado, revelada |
reventá, revento, reventes, - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó | reventar, reventado, reventón, reventada |
Revindre | Volver a manar agua los manantiales / deshelarse |
ribás | ribazo |
Ribaz , ribás | Separación de dos bancales, uno más alto que otro o de una vereda, carretera y un campo |
riñó ,fon del riñó del Pantano de Pena | riñón , fuente del riñón |
riu ,rius , riuet,riuada, a la vora delriu no te faigues lo niu | río / junto al río no te hagas el nido |
riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit | reir, reído, reída |
roba | ropa |
robá | hurtar , robar |
robá,robo,robes, robe,robem, robeu,roben | robar |
Robell | Óxido |
Robellat | Oxidado |
Roch ,roija | Rojo |
roín , roína | malo , mala |
romé | romero |
romiguera , garrabera , gabarrera | zarza |
Rosigá ,rossegá | Hablar con disconformidad y sin parar |
rosquilla, rosquilles | rosquilla, rosquillas |
rossegadós , rossegá , arrossegá | Arrastrar – madera con caballos, percherones |
rostí , rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen | asar al fuego |
rot , rotá, reglot | Eructo, regüeldo |
rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten | eructar |
ruella , roella , ababol | amapola |
sabata , sabates | zapato , s |
sabé , sé , saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda | Saber – sabut = sabio, sabia |
sabé, sábre – sé, saps o sas, sap, sabém, sabéu, sáben – sabut, sapigut, sabigut, sabuda, sapiguda, sabiguda | saber, sabido, sabida, sabio, sabia |
sacsejá, sacsá – sacso, sacses, sacse, sacsém, sacséu, sácsen – sacsát, sacsáda (tamé es una trompada) | sacudir, sacudido, sacudida |
saduricha | ajedrea |
safarech , depósit,rentadó, llavadó, pica , bassa | alberca , estanque |
safrá (capsot) , alguns diuen pebre roch, capsot | azafrán (capsot es cabeza hueca) |
Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera,zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet,sagaleta | chaval, chavala, muchacho, niño |
sagí ,ensanginada, ensaginada | sebo , pasta con manteca y anís |
saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada | saldar, saldado, saldada |
salt | salto |
saltá, salto, saltes,salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada | Saltar , saltado, saltada |
San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, etc | https://chapurriau.blogspot.com/2018/10/Samalamdran.html |
sanfaina , | chafaina |
sanguango , singuango | zanguango , desmañado, patoso, torpe |
sarabastall ? | alboroto sin órden ni concierto |
Sargantaña ,sargantana | Lagartija |
sarguera (vime) | sargus, planta |
sarmén , sarmens | sarmiento , sarmientos, vid,viña, María Sarmiento se fue a cagar y se la llevó el viento |
sarmén, sarméns, María Sarmén | sarmiento, sarmientos, María Sarmiento |
sarpada | Lo que se puede coger con una mano. |
sat, siat | siete |
sauló | tipo de arena de roca caliza |
seba , sebes , sebollot, sebeta, sebota | cebolla,s, cebollón , sebollot es el mote de Peñarroya de Tastavins |
sebollot ,mote de Peñarroija de Tastavins, Penarroija | cebolla grande , mote de Peñarroya de Tastavins |
sedás / aré es mes gran | Cedazo de red metálica con agujeros grandes para limpiar. |
seguí, seguixco, seguíxes, seguíx, seguím, seguíu, seguíxen – seguit, seguida (de una seguida, de una tongada) | seguir, seguido, seguida (de una vez) |
sel , sels | celo , celos |
sembrá , sembro, sembres , | sembrar |
sembrá , sembro, sembres,sembre, sembrem, sembreu o sembrau, sembren | sembrar |
sen , sentená | cien , centenar |
sená , sopá | cenar |
sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta | sentar, sentado, sentada |
sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida | sentir (de sentimiento) oír, escuchar |
señal , de tráfic | señal , de tráfico |
separá, separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió | separar, separación, separado, separada |
séquia | acequia |
séquia | acequia |
sequía , falta de aigua | sequía |
sera | cera |
serp , serps | serpiente , culebra |
sers | cierzo |
Serva | Fruto del azarollo (acerolo, serval) |
servesa | cerveza |
Serví, servixco, servixes, servix, servím, servíu, servíxen - servissi | Servir – servicio |
serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi | servir, servicio, servido, servida |
setanta | setenta |
sibada | cebada |
sigarro, fumarro | cigarro |
significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique | significar |
simén | cemento |
sincuanta | cincuenta |
síndria , sandía | sandía |
sing | cinco |
sis | seis |
sistellé , sistellera , sistella | cestero , cestería , cesta, cesto de mimbre |
sixanta | sesenta |
sobreviure , sobrevivixco, sobrevíus o sobrevivíxes, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevivíxen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda | sobrevivir, sobrevivido |
sogra | suegra |
soll del gorrino , eau de la soll (colonia) | cuadra del cerdo |
soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada | Soltar , aflojar |
soltá, solto, soltes, solte, soltém o soltám, soltéu o soltáu, sólten, que yo solta, soltos, solto, soltém, soltéu, sólton – solt, solta, solts, soltes | soltar (también soltar – sacar las ovejas) – suelto, suelta, sueltos, sueltas |
sombrero | sombrero |
soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen | sonar |
sonriure - sonreixco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen - riure | sonreir |
Soqueta // guan de fusta per a segá en fals, falz / soc (zueco) | Guante de madera para proteger los dedos al segar con la hoz. |
sorollá , yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) | agitar, mover, moverse |
sort , sorda | sordo |
Sostobá | menear repetidamente |
suc , suquet | jugo,zumo |
sucarrat (mote de Monroch) | socarrado, tostado,quemado |
Sucre , sucrera | Azúcar , azucarero |
sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida | sugerir |
sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma | sumar, suma, sumado |
Suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada | suministrar |
suposá, suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen – supost, suposta, suposat, suposada | suponer, supuesto, supuesta |
Surrac , serrucho, serra (vore tronsadó per a dos persones) | sierra, serrucho |
tacat , taca | con heridas internas , manchado |
taleca ,talega | Saco de lana para llevar o guardar cosas. |
Tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen - | cortar, cortado, cortada, cortando |
tallá , tallo, talles, talle, tallem, talleu o tallau,tallen / tall , tallada,tallá | cortar / corte, tajo (tb de trabajo), tajada (carne) |
tan , tanta | tanto |
tancá , tanco,tanquew,tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen | cerrar |
tancá , tanco,tanquew,tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen | cerrar |
Taragaña | telaraña |
taronja ,taronges | naranja , naranjas |
Tarquín | Cieno , Barro sucio |
tartí | Chistar, respirar. |
tascó | cuña para partir leña |
tassa | vaso |
taula , taules | mesa , mesas |
Teix , fon del teix | tejo,fuente del tejo |
tellat ,teulada | tejado |
temó , po, yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat | miedo , temor |
tenedó | tenedor |
terra , tiarra a Valjunquera | tierra |
Teruel | Teruel |
timó | tomillo |
Timó | Tomillo |
tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen | tener |
tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada | tirar (alguna cosa) |
tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada (la una ben tocada) | tocar, tocado, (la una, hace rato que ya ha sonado la campana O una (mujer) bien tocada) |
Tocadura , llaga | herida en un caballo por roce , llaga |
toll , al riu, pou de aigua mes o menos fondo | poza del río |
tomata | tomate |
tomata , tomates , tomatera | tomate, s, planta |
tombás , revolcás | tumbarse , revolcarse |
Tongada, fe algo a un tems | Conjunto de plantas que se plantan al mismo tiempo. |
tonto , borinot | tonto |
Toquitiá , toquetejá | Sobar, manosear |
torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada | retornar, devolver, devuelto, devuelta |
torná, torno, tornes, torne, torném o tornám, tornéu o tornáu, tórnen – tornat, tornada | volver (tornar en aragonés y castellano antiguo), vuelta, vuelto |
torpe | Poco diestro o habilidoso en un oficio. |
torpe , zapo (Torrevelilla etc) | Sapo, persona torpe, desmañada. |
torpe, patós, encantat | Persona desmañada, torpe |
Torrá, torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) | tostar, tostada, tostado, mote de Torre del Compte o Comte |
Torsó, cólic | Cólico a personas y animales. |
tort, torta | tuerto (con un solo ojo funcional) |
tortella, tortelles | tortas (pastas) |
Torterol , torterols, turmell, turmells | tobillo, tobillos |
tosca , roca calissa, cals, tosquera, toscá | tipo de roca caliza, típica en Beceite |
Tozoló, tossoló, tossolada | Golpe contra la frente, tozolón |
traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada | trabajar |
trafegá , trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada | mover, trasbalsar, trajinar, traficar, trajín, trajinado |
tramús , tramussos , llegúm | altramuz (legumbre) |
trascolá , vi, trafegá | trasbalsar el vino |
tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate | tratar, trato, tratado, tratada |
traure, trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – tret, treta | sacar, sacado, sacada |
Treball, traball | Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio). |
trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren | romper, roto, rota |
trenta | treinta |
tres, tresena | tres, grupo de tres personas |
triá | Separar las reses de cada dueño en un rebaño común, cortarse la leche, hacer una senda nueva pasando o dejar huellas de haber pasado. |
Triá | Separar, elegir |
Triá | elegir |
Triá | escoger |
tripons, collons, tripó, triponet | testículos, casquería |
trit, tridet | pulverizado, fino |
Trobá | Encontrar |
Trobá | Encontrar |
Troná | Tormenta |
troná, trone, trons, tronada | tronar, truena, truenos, tormenta |
tronca | Parte del tronco de un árbol cortado. |
Trong o tronc, plantá lo pi a la plassa del poble | Conglomerado arenisco. Tronco que se planta en la plaza del pueblo con intenciones festivas. |
Tronzadó , tronsadó, pa tú pa mí | Sierra grande para cortar troncos |
trucha | trucha |
truita, truites, la tía reventatruites | tortilla, tortillas, tía revientatortillas |
tubo , tubería | tubo , tubería |
Tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina | tufo , Olor fuerte y molesto en el ambiente |
turmell | tobillo |
ull , ulls | ojo , ojos |
úlseres | úlceras |
últimamen | últimamente |
umbría , mas de la umbría Beseit, umbrieta (Antolí Tello) | Umbría, ladera orientada al Norte. |
un, una | Uno , una, un |
unflá, unflo, unfles, unfle, unflem o unflam, unfleu o unflau, unflen | hinchar |
Ungla, ungles | uña, uñas |
uní, ajuntá, chuñí a Valjunquera (una parella de machos o yegües) – uníxco, uníxes, uníx, uním, uníu, uníxen, - unit, unida – ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajunten – ajuntat, ajuntada | unir, juntar, ajuntar, cierra la puerta (ajunta la porta) |
únic | único |
únics | únicos |
úspen | fuera de ahí! Vete! |
utilisá, fé aná, yo fach aná, yo utiliso, utilises, utilise, utilisém o utilisám, utiliséu o utilisáu, utilísen – utilisat (fet aná, empleát), utilisada | usar, utilizar, utilizado, usado |
útilmen | útilmente |
Útils – inútils | Útiles – inútiles |
Valderrobres, Valdarrores a Beseit | Valderrobres |
valén, valenta, valéns, valentes | valiente, valientes |
Valénsia | Valencia |
Vara , vares | vara, varas |
Vatres ,vatros | Vosotros , vosotras |
ven, vens | viento, vientos |
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta | vender, venta, vendido, vendida |
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda | vencer, vencido, vencida |
ventá, vento, ventes, vente, ventem, venteu o ventau, venten | tirar paja con grano al aire, viento |
ventadó, ventá les olives | instrumento para separar las olivas de hojas y ramitas |
ventallot , mastegot | golpe, sopapo |
ventolina | mucho viento |
verdang | vara para golpear (pene) |
vesprá, vesprada, tarde, al tardet | tarde |
vestí, vestís, yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida | Vestir, vestirse, vestido, vestida |
Vi / si estos barrangs de aquí , baixaren tots plens de vi ! | vino / barrancos , llenos |
viachá, viacho, viaches, viache, viachém o viachám, viachéu o viacháu, viáchen – viachat, viachada, viachán, viache | viajar, viaje, viajado, viajante (mercader) |
Vidre , vidres, toll del vidre | cristal |
Vila , lloc , poble | Villa |
vilero , muixó | gorrión |
Vin , vintena | Veinte , veintena |
vinagre , vi agre | vinagre, vino agrio |
Víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda | venir, venido, venida |
vindre, ving, vens, ve, vením, veníu, vénen | venir |
Viquiari o Vicari | Cura párroco. (De la palabra Vicario). |
visitá, visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, visita | visitar, visitado, visita |
vista , vore , yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen | vista, ver |
Viu , viva, vivet, viveta | vivo, viva (avispado, avispada, inteligente) |
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren | vivir |
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol | volar, volado, vuelo |
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda | querer (amar) |
vomitá, traure los feches, potá, bossá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) | vomitar |
vore, vech, veus, veu, veem, veeu, veuen | ver |
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto | votar, voto, votado, votada |
vuit | ocho |
vuitanta | ochenta |
yayo, yaya (agüelo, agüela) | abuelo, abuela (viejo, vieja) |
yo, tú, ell, ella, natros, natres, vatros, vatres, ells, elles / mosatros, mosaltros | pronombres personales , mosatros = nosotros |
Zaboc, saboc | Memo, iluso |
Zapo , sapo | sapo |
Zarrio, sarrio | Trasto, Cacharro, Trapo sucio |
Zoquet a Torrevelilla, soca, soquet, soquete | Zoquete, poco inteligente |
Zurriaca, suriaca, surriaca, correrá la suriaca; suriaco es lo mote de Roda de Valderrobres | Látigo para estimular a las caballerías (zurriaga) Zurriaga cast., xurriaca cat. De surriyác, "funis" en R. Martín. (Pone en https://dle.rae.es/zurriaga Del ár. hisp. surriyáqa, quizá de or. prerromano; cf. vasco zurra 'paliza' y aga 'palo'. |