Mostrando las entradas para la consulta ejemple ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ejemple ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de febrero de 2024

Lexique roman; Evol - Exemplificatiu

 

Evol, s. m., lat. ebulum (sambucus ebulus), hièble, sorte de plante.

Evol es medecinal quant a fuelhas, razitz, escorsa, rams et flors.

Eluc. de las propr., fol. 207.

L' hièble est médicinale quant aux feuilles, racines, écorce, rameaux et fleurs. 

Pren suc de evols. Rec. de recettes de médecine. 

Prends suc d' hièbles. 

CAT. Ebol. PORT. IT. Ebulo. (ESP. Saúco; chap. saúc; all. Holunder.); 

CAT. Ebol. PORT. IT. Ebulo. (ESP. Saúco; chap. saúc; all. Holunder.)

Evitar, v., lat. vitare, éviter. 

Per evitar... question et debat.

Tit. de 1428. DOAT, t. XCV, fol. 1.

Pour éviter... question et débat. 

Evitar despensas.

(chap. Evitá gastos. CAT. Evitar despeses.)

Reg. des États de Provence, de 1401.

Éviter dépenses.

Tot bes procurar, e tot domatge evitar.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 177.

Procurer tout bien, et éviter tout dommage. 

CAT. ESP. PORT. Evitar. IT. Evitare. (chap. Evitá: evito, evites, evite, evitem o evitam, evitéu o evitáu, eviten; evitat, evitats, evitada, evitades.)


Evori, Avori, s. m., lat. eboris, ivoire. 

Plus etz blanca qu'evori.

(chap. Eres mes blanca que lo marfil.)

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 

Plus êtes blanche qu'ivoire.

Com avori blanca.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Blanche comme ivoire.

Plus a 'l cor blanc que nulhs escacx d' evori. 

Guillaume de S. Gregori: Razo e dreyt. 

A le corps plus blanc que nul échec d'ivoire. 

IT. Avorio.

2. Bori, s. m., lat. eboris, ivoire.

Precios es cum aur et bori.

(chap. Pressiós es com or y marfil.)

Eluc. de las propr., fol. 206. 

Est précieux comme or et ivoire. 

ANC. CAT. Bori. (ESP. chap. Marfil; ang. Ivory; all. Elfenbein.)


Exagi, s. m., lat. exagium, exage, sorte de mesure.

Voyez Du Cange, t. III, col. 196.

Begut en quantitat d'un exagi.

Eluc. de las propr., fol. 115. 

Bu en quantité d'un exage.


Exallage, s. m., exallage, figure de rhétorique.

Dionys. Halicarn., De vi Demosth., cap. 10, p. 982:

*gr Conf. Eustath. ad Hom. Odyss., p. 1470 et alibi. 

Exallage es cant hom pauza lo concret per l' abstrayt.

(chap. Exallage es cuan hom pose lo concret per l' abstracte.)

Leys d'amors, fol. 143.

Exallage est quand on pose le concret pour l' abstrait.


Examinar, v., lat. examinare, examiner. 

Per auzir e per examinar. Cout. de Condom.

(chap. Per a escoltá y per a examiná; auzir : ESP: oír)

Pour entendre et pour examiner.

Examinet la causa.

(chap. Va examiná la causa; causa tamé es cosa.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 110. 

Il examina la cause.

E 'l tractat examinarai.

(chap. Y yo examinaré lo trate, tratat.)

Brev. d'amor, fol. 192.

Et j' examinerai le traité.

Part. pas. Li notari... devon esser examinats. 

(chap. Los notaris... deuen sé examinats.)

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 266. 

Les notaires... doivent être examinés. 

Tot ayso es proat et examinat en est libre.

(chap. Tot aixó está probat o provat y examinat an este llibre.) 

Brev. d'amor, fol. 5. 

Tout cela est prouvé et examiné en ce livre.

CAT. ESP. PORT. Examinar. IT. Esaminare. (chap. Examiná: examino, examines, examine, examinem o examinam, examinéu o examináu, examinen; examinat, examinats, examinada, examinades.)

2. Examinacion, s. f., lat. examinationem, examen.

Las examinacions que se faran.

(chap. Los examens que se farán.)

Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 402.

Les examens qui se feront.

Ordonnats... a la examination.

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 452. 

Commandés... pour l'examen.

ANC. ESP. Examinación. PORT. Examinação. IT. Esaminazione.

3. Reireexaminar, v., réexaminer, examiner de nouveau.

Reireexaminar. Statuts de Provence, BOMY, p. 201. 

Réexaminer.

(chap. Reexaminá. ESP. Reexaminar, volver a examinar.)


Excellent, adj., lat. excellentem, excellent.

Excellent doctor e famos. Cat. dels apost. de Roma, fol. 198. 

(chap. Exelén doctó y famós.)

Docteur excellent et fameux.

Al comandament del excellent prince de Taranta.

Reg. des États de Provence de 1401. 

Au commandement de l'excellent prince de Tarente.

Una substantia es sobrenobla, excellent et prezident sobre totas.

Eluc. de las propr., fol. 2. 

Il est une substance très noble, excellente et dominant sur toutes.

Li excellen et aproat trobador.

(chap. Los exelens y aprobats trobadós.)

Leys d'amors, fol. 91. 

Les excellents et approuvés troubadours. 

CAT. Excellent. ESP. Excelente. PORT. Excellente. IT. Eccellente.

2. Excellencia, s. f., lat. excellentia, excellence, mérite. 

Predicon e manifeston lurs excellencias, que hom los tenga per may valens. V. et Vert., fol. 6. 

Prêchent et manifestent leurs excellences, pour qu'on les tienne pour plus méritants.

- Titre honorifique.

A la excellencia del dit mossegnor lo prince.

(chap. A la exelensia del dit monsiñó lo príncipe.)

Reg. des États de Provence de 1401. 

A l'excellence dudit monseigneur le prince. 

Supplican a la dicha excellentia.

Statuts de Provence, Julien, t. I, p. 261. 

Supplient à ladite excellence. 

CAT. Excellencia. ESP. Excelencia. PORT. Excellencia. IT. Eccellenzia. (chap. Exelensia, exelensies. Exelén, exelens, exelenta, exelentes.)

3. Sobreexcellentment, adv., très excellemment.

En la universal communitat de totas res que han esser, cove que la una sobreexcellentment haia esser.

Eluc. de las propr., fol. 2.

En la communauté universelle de toutes les choses qui ont l'être, il convient que l'une ait l'être très excellemment.

(chap. exelenmen, sobreexelenmen.)


Excocicar, v., écosser. 

Part. pas. De favas excocicadas. Trad. d'Albucasis, fol. 56. 

(chap. De fabes o faves cuites; v. coure: coc, cous, cou, coém, coéu, couen; cuit, cuits, cuita, cuites; couré, courás, courá, courem, couréu, courán.)

De fèves écossées.


Exemple, Eixample, Eyssample, Essemple, Ishample, s. m., lat. exemplum, exemple, moralité.

En los cals sirventes demostrava molt bellas razos e de bels exemples.

V. de P. Cardinal.

En lesquels sirventes il démontrait moult belles raisons et de beaux exemples.

En totas chausas sias bos essemples de bonas obras.

Trad. de Bède, fol. 80.

En toutes choses soyez bons exemples de bonnes œuvres.

Monstra per essemples, et estrui en aissi los altres.

Que so que essegnia per paraula mostre per essemple.

Trad. de Bède, fol. 57 et 55.

Montre par exemples, et instruit ainsi les autres. 

Qu'il montre par l'exemple ce qu'il enseigne aux autres par parole.

Quar bon ishample vol om mais 

No fay sermos ab fagz savais.

Brev. d'amor, fol. 93.

Car l'homme veut mieux bon exemple qu'il ne fait sermons avec mauvais faits. 

Loc. Per qu'ieu puesc prendre

Eyssample segon qu' ay vist. 

Guillaume de Briars: Si quo 'l maiestre. 

Pour que je puisse prendre exemple selon que j'ai vu.

Vers es l' eixamples de Rainart: 

Tals se cuida chalfar qi s'art.

Un troubadour anonyme: Donna ieu pren. 

La moralité de Renard est vraie: Tel croit se chauffer qui se brûle.

ANC. FR. Et es essamples et es dis.

Marie de France, t. II, p. 59. 

Les nobles chevaliers anciens qui tant nous ont laissé de belles exemples. Monstrelet, t. I, fol. 4.

ANC. IT. In piazza ned in templo 

Non pigliare esemplo. 

Bruneto Latini, Tesoretto, p. 86. 

Il buono esemplo... molti esempli.

Boccaccio, Decameron, VII, 10, et 1, 3.

CAT. Exemple. ESP. (ejemplo) PORT. Exemplo. IT. MOD. Esempio.

(chap. Ejemple, ejemples.)

2. Isxampli, s. m., lat. exemplum, exemple.

Per donar isxampli ad aquelhs que y eran. Philomena.

(chap. Per a doná ejemple an aquells que hi estaben.)

Pour donner exemple à ceux qui y étaient.

3. Exemplar, v., imaginer, créer un type, modeler, servir de modèle.

Part. prés. subst. Mon architipe et exemplar.

Eluc. de las propr., fol. 105. 

Mon archétype et modèle.

Part. pas. Cum nombre creat sia exemplat el entendement del creator. 

Es creat, exemplat et format.

Eluc. de las propr., fol. 280 et 105. 

Comme le nombre créé est imaginé dans l'intelligence du créateur.

Est créé, modelé et formé.

4. Exemplar, s. m., lat. exemplar, modèle.

Adj. Architipe... quar el es principal patro et exemplar figura del mon creat.

Eluc. de las propr., fol. 105.

Archétype... car il est le principal patron et figure modèle du monde créé.

CAT. ESP. (ejemplar) PORT. Exemplar. IT. Esemplare. (chap. Ejemplar, ejemple.)

5. Esemplari, Yssamplari, s. m., lat. exemplaris, exemple, modèle. 

Per mostrar verai yssamplari per que nos siam reformatz a sa image.

Si volguesson esgardar a leur veray yssamplari, Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 33 et 34.

Pour montrer véritable exemple pourquoi nous sommes formés à son image.

Si voulussent regarder à leur véritable exemple, Jésus-Christ.

Las farai, si d' ops sera, escandalar au l' esemplari dels senhors cossols.

Cartulaire de Montpellier, fol. 46.

Je les ferai, si besoin sera, mesurer avec le modèle des seigneurs consuls. 

ANC. FR. Il purchaça maint esamplaire.

Chron. anglo-normandes, t. I, p. 80.

6. Essemplificar, Exemplifficar, v., exposer, développer.

Per so no curam plus essemplificar. Leys d'amors, fol. 52.

Pour cela nous ne prenons plus soin d'exposer.

- Copier, faire des exemplaires.

Avem feyt exemplifficar aquestas letras.

(chap. Ham fet copiá estes lletres, cartes; fé varios ejemplars.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 41.

Nous avons fait copier ces lettres.

CAT. ESP. (ejemplificar) PORT. Exemplificar. IT. Esemplificare.

7. Exemplificatiu, adj., exemplaire, qui sert de modèle.

Cobla exemplificativa. Leys d'amors, fol. 38.

Couplet qui sert de modèle.

ESP. PORT. Exemplificativo.

martes, 20 de febrero de 2024

Lexique roman; Estam - Estanhar


Estam, s. m., lat. stamen, étaim, trame, fil de laine.

Aissi com hom tra l' estam.

Garins d'Apchier: Aissi com hom. 

Ainsi comme on tire la trame. 

Ses metre estam destort.

Cartulaire de Montpellier, fol. 111. 

Sans mettre étaim détordu. 

CAT. Estam. ESP. Estambre. IT. Stame. (chap. Fill de llana.)

2. Estamenha, s. f., du lat. stamineus, étamine.

La pessa de l' estamenha, I dener.

Cartulaire de Montpellier, fol. 113. 

La pièce de l' étamine, un denier. 

De tela e d' estamenhas.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 156. 

De toile et d' étamines. 

CAT. Estamenya. ESP. Estameña. PORT. Estamenha. IT. Stamigna.


Estampida, s. f., estampide, sorte de poésie.

Bastida, 

Fenida, 

N Engles, ai l' estampida.

Rambaud de Vaqueiras: Kalenda maya. 

Seigneur Angles, j'ai bâti, fini l' estampide. 

Estampida... alcunas vetz a respieg... al dictat qu' om fa d'amors o de lauzors.

Leys d'amors, fol. 41.

L' estampide... a quelquefois rapport... à la composition qu'on fait d'amours ou d' éloges.

IT. Stampita.

2. Estampida, s. f., caquet, dispute, rumeur.

Estampidas e rimor

Say qu'en faran entre lor.

Aimeri de Peguilain: Li fol e 'l put. 

Je sais qu'ils en feront entre eux disputes et rumeur. 

ESP. Estampida. IT. Stampita.

3. Estampir, v., résonner, retentir. 

Faras X cordas estampir.

(chap. Farás deu cordes estampí: estampixco o estampixgo, estampixes, estampix, estampim, estampiu, estampixen; estampit, estampits, estampida, estampides.)

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Tu feras retentir dix cordes.


Estanc, Estaynch, Estanh, Stanc, s. m., lat. stagnum, étang, lac.

M' estai miels qu'als gras peys en l' estanh.

J. Estève: Aissi cum.

Il me va mieux qu'aux gras poissons dans l' étang. 

Si 'l reis Felips n'agues ars una barja 

Denan Gisorc, o crebat un estanc.

Bertrand de Born: Non estarai.

Si le roi Philippe en eût brûlé une barque devant Gisors, ou crevé un étang.

Non ausan passar l' estaynch. Philomena.

(chap. No osen passá lo lago; per ejemple la estanca de Alcañís, lo estany de Banyoles, Banyolas, Bañolas, Bañoles.)

N'osent pas passer l'étang.

Aygas de lacs et stancs. Eluc. de las propr., fol. 150.

Eaux de lacs et étangs.

Fig. Amors es de pretz la claus 

E de proeza us estancx.

Arnaud Daniel: En breu. 

Amour est la clef de mérite et un étang de prouesse.

Loc. fig. Aqui trobaretz, tot essemps, 

So c' a cortes baro se tanh,

En R. Gaucelm, ad estanh.

P. Vidal: Abril issic.

Là, seigneur Raimond Gaucelm, vous trouverez à foison, tout ensemble, ce qui convient à courtois baron.

CAT. Estany. ANC. ESP. Estanco. ESP. MOD. Estanque. PORT. Tanque. IT. Stagno.

2. Stanca, s. f., écluse, barrage.

Entro la stanca de...

(chap. Hasta la estanca de... A Beseit, per ejemple, la de la sort de san Llorens, la estanca dels Domenges, que es la radera de la sequia majó.)

Tit. de 1352. DOAT, t. XCIII, fol. 221.

Jusqu'à l' écluse de...


Estancir, v., éteindre.

Part. pas. Don ja non er estancida 

La braza. 

Un troubadour anonyme: Si saubesson.

Dont la braise ne sera jamais éteinte.


Estandart, Estandard, s. m., étendard.

Lors estandards dressatz, contra 'l vent banoians.

Guillaume de Tudela.

Leurs étendards dressés, flottants contre le vent.

Fig. Soplei vos, don fas mon estendart.

P. Durand: Amors me ven. 

Je supplie vous, dont je fais mon étendard. 

Ieu seray l' estandart, ab me vos reliatz. 

Roman de Fierabras, 3118.

Je serai l' étendard, ralliez-vous à moi.

CAT. Estandart. ESP. PORT. Estandarte. IT. Stendardo.


Estaing, Estanh, stannum, étain, estañ, estaño, estany


Estaing, Estanh, s. m., lat. stannum, étain.

Estaings foillatz 

Es mes soven ab bon azur, 

Per que mieills teigna, e que mais dur. 

Giraud de Borneil: Nuilla res. 

Étain feuillé est mis souvent avec bon azur, afin qu'il teigne mieux, et qu'il dure davantage. 

Ai lo plom e l' estanh recrezut.

G. Adhemar: Non pot. 

J'ai laissé le plomb et l'étain. 

Si per estanh 

Don mon aur.

(chap. Si per estañ dono mon (lo meu) or.)

Giraud de Borneil: Jois e chans.

Si pour étain je donne mon or. 

CAT. Estany. ESP. Estaño. PORT. Estanho. IT. Stagno. (chap. Estañ, lo metal; este añ - est' añ - compraré estañ.)

2. Estanhar, Stagnar, Staingnar, v., étamer.

Com sel que daur' et estanha.

Guillaume de Cabestaing: Al plus. 

Comme celui qui dore et étame.

Fig. Mi dauret gen so que ora mi stagna.

Pierre d'Auvergne: De ben soi.

Me dora gentiment ce qu'elle m' étame maintenant.

Car cho dauratz qu' altra poestatz staingna.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes. 

Car vous dorez ce qu'autre puissance étame. 

Car vei que sos fagz estanha

Que 'l valrion mais dauratz.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Car je vois qu'il étame ses faits qui lui vaudraient davantage dorés.

Part. pas. Vayselhs de coyre, si no so estanhatz. 

Eluc. de las propr., fol. 187.

Vaisseaux de cuivre, s'ils ne sont étamés. 

CAT. Estanyar. ESP. Estañar. PORT. Estanhar. IT. Stagnare.

(chap. Estañá: estaño, estañes, estañe, estañem, estañéu o estañáu, estañen; bassí estañat, bassins estañats, grela estañada, palanganes estañades.)

martes, 23 de abril de 2024

Lexique roman; Legat - Relegar, Releguar


Legat, s. m., lat. legatus, envoyé, légat.

Per cardenals e per legatz.

(chap. Per cardenals y per legats; per ejemple, lo nostre cardenal, que parle chapurriau, y ademés u diu: Juan José Omella de Queretes. Arzobispo de Barchinona, Barselona. Vach fé un blog que se diu https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com)

Per cardenals y per legats; per ejemple, lo nostre cardenal, que parle chapurriau, y ademés u diu: Juan José Omella de Queretes. Arzobispo de Barchinona, Barselona

Pons de Capdueil: En honor.

Par cardinaux et par légats.

Nostres legats, don ieu vos dic per ver

Qu' els vendon Dieu e 'l perdon per aver.

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor.

Nos légats, dont je vous dis en vérité qu'ils vendent Dieu et le pardon pour argent.

CAT. Llegat. (N. E. Incluso antes de Pompeyo Fabra, los catalanes tenían la manía de duplicar la l inicial del occitano, como pasa con el apellido Lull, que el mismo Ramón nunca escribía con LL inicial. Lerida o Lérida en Lleida, etc. Más adelante lo de la l geminada, l·l, ya es de risa.) 

ESP. PORT. Legado. IT. Legato. (chap. Legat, legats; són com enviats del Papa de Roma a diferentes regions o provinsies del seu territori.) 

2. Legacio, Legation, Leguation, s. f., lat. legationem, légation, ambassade, députation.

Lor legation e messatge an fait. Chronique des Albigeois, p. 6.

Ont fait leur ambassade et leur message.

Messagaria e legacio. Eluc. de las propr., fol. 10.

Mission et députation. 

Fo descarguat del fach de la leguation.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 184.

Fut déchargé du fait de la légation. 

ANC. CAT. Llegacia. ESP. Legación. PORT. Legação. IT. Legazione.

(chap. Legassió, legassions.)

3. Legat, s. m., lat. legatum, legs.

O per legat o per fideicomis o per do que nom fai a sa mort.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

Ou par legs ou par fidéicommis ou par don qu'on fait à sa mort.

CAT. LlegatESP. PORT. Legado. IT. Legato.

4. Allegation, s. f., lat. allegationem, allégation.

Non vol admetre las exceptions, allegations.

(chap. No vol admetre o admití les exepsions, alegassions.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 430.

Ne veut admettre les exceptions, allégations.

Ni per allegations de dreg. Tit. de 1268. DOAT, t. CLXXII, fol. 41.

(chap. Ni per alegassions de dret.)

Ni par allégations de droit.

CAT. Allegacio. ESP. Alegación. PORT. Allegação. IT. Allegazione.

(chap. Alegassió, alegassions.)

5. Allegar, Alleguar, v., lat. allegare, alléguer, rapporter.

Ni pot hom ges calumpniar 

Denan luy ni fals allegar.

Contricio e penas ifernals. 

Ni on ne peut point accuser (injustement) devant lui ni alléguer faux.

Car so dis la Escriptura, e S. Gregori o allega. V. et Vert., fol. 97.

(chap. Ya que aixó diu la Escritura, y san Gregori u alegue.)

Car cela dit l'Écriture, et saint Grégoire le rapporte. 

Part. pas. Aponctamens dessus dits et alleguats. 

Chronique des Albigeois, col. 29.

Accords dessus dits et allégués. 

CAT. Allegar. ESP. Alegar. PORT. Allegar. IT. Allegare. (chap. Alegá: alego, alegues, alegue, aleguem o alegam, aleguéu o alegáu, aleguen; alegat, alegats, alegada, alegades.)

6. Delegar, Deleguar, v., lat. delegare, déléguer.

Part. pas. Substantiv. Trames lo papa alqus deleguatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 210. 

Le pape envoya quelques délégués. 

Delegat de la meissa sea. Tit. de 1262. DOAT, t. LXXIX, fol. 115. 

(chap. Delegat de la mateixa seu; sede; sedere; La Seu de Saragossa, o la Seu d'Urgell.)

Délégué du même siége.

CAT. ESP. PORT. Delegar. IT. Delegare. (chap. Delegá: delego, delegues, delegue, deleguem o delegam, deleguéu o delegáu, deleguen; delegat, delegats, delegada, delegades. Ara me ve a la memoria: cuan estaba al institut de Valderrobres, vach sé delegat de la meua classe, y vam aná a Mollina, Málaga, comarca de Antequera; hi vam aná en tren. Lo viache va sé llarg, y no mol cómodo; pero la estansia allí mol bona. Hasta va vindre a vórem una amiga de un poble de Córdoba, que se diu Cabra, que está avui a 57 kilómetros en coche. An esta amiga la vach coneixe a Bournemouth, sur d' Inglaterra, al estiu del 1995, cuan hi vach aná en una beca del ministeri de educassió. Al 1996 vach aná a Swansea, Gales. Signifique mes o menos: mar o lago dels cisnes (cygnus).

Puigdemont, cigonya, cigüeña
Swan en inglés, Schwann, Schwäne en alemán. Prop de allí se va criá Ken Follet, a Cardiff; vach visitá la siudat, entonses no había lligit cap llibre d'ell. Encara men enrecordo que allí me va “doná” un ramet de romé una gitana. Lo vach agarrá, san inossén de mí (mes que Azarías); pero cuan me va demaná alguna perra, li vach di que no ne portaba, y li vach torná lo manollet. Lo poc que vam parlá suposo que va sé en inglés, perque si ella me haguere contestat en galés o caló no men haguera enterat de res, y tampoc avui no men enteraría. Desde entonses porto una maldissió, hasta que me móriga.)


Ramón Guimerá Lorente, 1996, Swansea, diploma


7. Relegar, Releguar, v., lat. relegare, reléguer, éloigner.

Part. pas. Lo layre sera relegat del loc et de la honor.

(chapurriau del 1463: lo lladre sirá relegat del lloc (locus: poble, puesto) y de la honor (domini, terres, etc.); sirá expulsat, aviat, aventat, foragitat o fora gitat, tret a gorrades o a patades, etc. Aixina se hauríe de traure als lladres de avui en día.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128.

Le voleur sera relégué (hors) du lieu et du domaine.

ESP. Relegar. IT. Relegare. (chap. Relegá: relego, relegues, relegue, releguem o relegam, releguéu o relegáu, releguen; relegat, relegats, relegada, relegades.)

L'ancien catalan avait relegació.
(N. E. Sin tilde también se encuentra en este documento: https://historia-aragon.blogspot.com/2020/01/salaris-comissaris.html – recuerden que los catalanes aún utilizaban el hoc, oc, och, òc : sí afirmativo: hasta mínimo 1505.)

sábado, 1 de diciembre de 2018

Javier Giralt Latorre

El catalán noroccidental a ambos lados de la frontera.

(Javier Giralt Latorre)

Una nota molt significativa:

""10. Es muy probable, como plantea Vicent de Melchor (2010: 19), que los funcionarios del Estado llegados a este territorio durante el siglo XIX, al topar con una lengua desconocida, tuvieran la necesidad de «bautizar» la nueva realidad lingüística y lo hicieran a la manera colonial, es decir, de una forma peyorativa, con el nombre de chapurreado.
No obstante, matiza Melchor que dicha denominación no se refería en su origen al catalán local, sino al castellano que los habitantes de este territorio de Aragón fronterizo con Cataluña lograban articular, el cual estaría plagado, como es natural, de catalanismos.

Javier Giralt Latorre, lingüística, canalla, fluix, merda, catalanista, brossa, Albelda
Javier Giralt Latorre, amiguet de Ignacio Sorolla Vidal

Cómo se puede ser tan idiota y trabajar en la universidad de Zaragoza? Este tío no sólo es flojo en lingüística, sino un canalla.

fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses

La distinsió entre llengua y dialecte se base normalmén mes en lo sossial y lo polític que en bases puramen lingüístiques. Per ejemple, diferéns variáns del chino son popularmen considerades com a dialectes, encara que los seus parláns no se poden entendre entre ells. Pero parláns de sueco y noruego, que están considerats com llengües separades en general se poden entendre.

Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng. En entendre bastán alemán ya ne ting prou.



Dicsionari "Lou Tresor dóu Felibrige", de Frédéric Mistral, pg 528.

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnold'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.  / Som chapurriaus / Aón está lo catalá an esta frase? A cap puesto.

Traducsió al castellá:

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. del. y s.m. Champoiral (Gard) Llamamos así "champouirau" o "champourrau" una jerga compuesta de español, italiano, portugués y provenzal, hablada por extranjeros que frecuentan nuestras costas. A estos extraños se les da el mismo nombre. Dónde está el catalán en esta frase? En ningún sitio.

//

En consecuencia, lo que en realidad chapurreaban era el castellano y no el catalán, puesto que era la lengua propia. Sin embargo, con el tiempo y sobre todo desde la escuela, este nombre fue adoptado por los habitantes de la Franja del meu cul y arraigó como designación de la lengua catalana autóctona.

//

Repetín mentires la gen se les creu. Ahí al muro de Alberto Moragrega Julián, home de la Margarita Celma Tafalla, vach vore algo paregut, se veu que los loros sol saben repetí lo que los atres pajarracos los diuen. 

lenguas España, instituto Valderrobres




Lèxic de la Llitera es un repertorio lexicográfico que tiene como objetivo profundizar en el conocimiento de las hablas de La Litera, con lo que tienen de particular en relación con el catalán y el castellano. Todos los materiales que se incluyen en esta obra son de procedencia oral. En este vocabulario se ha puesto en práctica una especie de ecodialectología -usando palabras del profesor, Veny-, porque se han introducido los términos que designan actividades e instrumentos tradicionales hoy desaparecidos o prácticamente desusados de las hablas de La Litera. Este léxico no tiene carácter normativo ni prescriptivo, sino que tiene un enfoque estrictamente descriptivo, respetando la información proporcionada por los hablantes.
// Li has preguntat a Durán Lleida? JA JA JA !! :) :) //

Lenguas minoritarias en Europa y estandarización

  • ISBN-13: 978-8417358693

Lenguas minoritarias en Europa y estandarización

Este volumen recoge las ponencias que se impartieron en el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza titulado Lenguas minoritarias en Europa y estandarización, celebrado en Jaca en 2017.
En sus páginas se ofrece un acercamiento a los procesos de normativización que han experimentado ―y todavía experimentan― algunas de las lenguas minoritarias de Europa, las propias de la Comunidad Autónoma de Aragón y las más próximas a ella (gallego, asturiano, euskera, occitano, dialecte occitan catalan y aragonés)
/ valensiá NO, claro, mallorquí tampoc /

occitano, catalán, Xavier es un jove que ha complit vint ans amb decisions de far obras traballant a París
Abans de Pompeyo, en catalá tamé ere OBRAS, en A.

, y, al mismo tiempo, se aportan las claves para entender que un proceso de estandarización se convierte en un camino plagado de dificultades y que bien poco se puede avanzar si todas las partes implicadas no muestran la firme voluntad compartida de solventarlas. Todo ello permite comprender mucho mejor las medidas que el Gobierno de Aragón, en particular, está adoptando actualmente en favor del aragonés y del catalán de Aragón.

ARGUMENTOS DE VENTA

La obra que se presenta está dirigida tanto a especialistas como a interesados en las lenguas minoritarias de Europa. En síntesis, es un compendio de las colaboraciones de quienes participaron en el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza con el mismo título, en las cuales se analiza el proceso de estandarización de las lenguas minoritarias de la Península Ibérica. 

ENLACE DESCARGA 


Giralt Latorre, Javier ; Nagore Laín, Francho
2018
Prensas de la Universidad de Zaragoza 

Resumen:

Durante los días 19, 20 y 21 de julio de 2017 se impartió en el marco de la Residencia Universitaria de Jaca el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza titulado Lenguas minoritarias en Europa y estandarización, dirigido por los Dres. Francho Nagore Laín (Profesor Titular de Lengua Española) y Javier Giralt Latorre (Profesor Titular de Filología Catalana), en quienes el Vicerrectorado de Cultura y Proyección Social de la Universidad de Zaragoza y la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón habían depositado su confianza para la organización del mismo. La idea inicial que se nos transmitió fue que ideáramos una propuesta que se ocupara de las lenguas minoritarias de Europa, con absoluta libertad para enfocarla como mejor consideráramos. El campo de posibilidades que se nos abría era inmenso, por cuanto las lenguas que en Europa podemos calificar como minoritarias o regionales son numerosas. Debíamos acotar, pues, el ámbito de estudio y pensamos que era preferible dedicar el curso a las lenguas minoritarias de España, sencillamente porque así se circunscribía a una realidad lingüística mucho más próxima, sin duda alguna, a los posibles interesados en el mismo. También decidimos limitar su temática, dado que eran inabarcables los aspectos que se podían abordar en relación con cada una de dichas lenguas, y creímos que el de la estandarización era especialmente adecuado en aquellos momentos por la experiencia que se ha vivido en la Comunidad Autónoma de Aragón en relación la ortografía del aragonés. Hablar de normativización de lenguas minoritarias supone tener presente que nos referimos a lenguas que han estado desposeídas de las prerrogativas y del apoyo que otras (mayoritarias) han tenido por parte de un estado. Después de haber vivido épocas de normalidad en sus respectivos territorios, dichas lenguas se han convertido en lenguas minorizadas, es decir, lenguas que, además de menguadas en cuanto al número de hablantes y limitadas en lo que respecta a los usos, se han visto privadas de muchos de los derechos o las funciones habitualmente reconocidos a las lenguas normalizadas.

Sie manifesta cosa a tots homèns. El català del segle XIV en textos notarials de (Estudios)

Sie manifesta cosa a tots homèns.
El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya.


Al texto de aquí baix, miréu : Sie - sian / tots - tots / homèns - omnes / a que pareix chapurriau este texto? Pos es aragonés antic, del 1196.

Lo bo es que Francho Nagore Laín no lo fa baixá del burro, está massa ocupat en la normatibizazion de la fabla batúa Frankenstein a la que diuen aragonés y contán los dinés que li passen desde Cataluña.

als presentz

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.

//

La documentació dels arxius aragonesos que conserven originals redactats en català no permet, en la majoria dels casos, remuntar-se més enllà del segle XIV; per aquest motiu, tant des d’una perspectiva filològica com històrica, els documents de la baixa edat mitjana, en particular, i la resta de testimonis que es custodien en els fons aragonesos, en general, contribueixen a la recopilació de referències essencials sobre la llengua antiga de l’Aragó catalanòfon. En la present publicació s’ofereix l’edició de 50 manuscrits en pergamí del segle XIV, en els quals són protagonistes els pobles i la gent del Matarranya (Terol), i s’hi analitza la llengua catalana reflectida en aquella scripta. Tot i que, en general, no s’hi perceben particularitats lingüístiques notables, almenys si es contrasten els textos amb altres de la mateixa sincronia, no hi ha dubte que aquesta recerca esdevé una aportació fonamental per conèixer l’estat del català en aquella època dins un territori administrativament aragonès.

miércoles, 26 de septiembre de 2018

Aragonés, Luesia

Zapo encara se diu en z a La Codoñera, Torrevelilla, etc, Mezquín, Teruel, zaguera (radera), zurda (esquerra), carrera (carré). Ejemple: José Miguel Quinagrássia y Tomasico Bosque viuen a La Codoñera, a la zaguera carrera a la zurda, a una casa en finestróns. Són mes pancatalanistes que Arturico Quintanilla, lo que s´amorre a la Fon en la barretina ficada. Pep Miquel hasta es sóssio de Òmnium Cultural, tan cultural que pague les fianses dels secessionistes. Al net li han ficat Damià, no podíe sé Damián com lo patró del poble aon va náixe perque sinó Arturico s´haguere enfurruñat.

Chelá a Valjunquera. Chelada. Yo me chelo, cheles, chele, chelém o chelám, cheléu o cheláu, chélen, Dalla a mols puestos (guadaña). Ensenall (enséndre, encendallo) a Beseit per ejemple. Desfulliná la enchumenera. Fartallá, fartallada, fartanera, sé un fart, fullarasca, forca, lo forcó es una rama en dos rametes bifurcades, yo lo fea aná per a tallá en corbella o fals romigueres del regué o del caixé de la séquia a l'hort de l´horta majó, la parada de la Creu, prop del sementeri. pixá, tea de melis, teó amela roñosa o garrapiñada (zocorrón).

Festes de La Codoñera, Mezquín, Teruel, Aragó :




Zapo aún se dice con z en La Codoñera, Torrevelilla, etc, Mezquín, Teruel, zaguera, zurda, carrera. Chelá en Valjunquera. Dalla en muchos sitios. Ensenall (encendallo) en Beceite por ejemplo. Desfulliná la enchumenera. Fartallá, fartallada, fullarasca, forca, pixá, tea, amela roñosa (zocorrón).

Aragonés, Luesia

Luesia, Zaragoza, Aragón, Fayanás, la carracla

miércoles, 13 de marzo de 2024

Lexique roman; Formir, Furmir, Fromir - Fornicar, Fornigar


Formir, Furmir, Fromir, v., remplir, accomplir, satisfaire, exposer.

De ren qu' al segl' ay' a formir.

Pierre d'Auvergne: De Dieus non.

De rien qu'il ait à satisfaire au siècle.

Ben furmi lo messatge.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59.

Bien remplit le message.

Quasqus si deu de son mestier formir.

B. de Ventadour: Ab joi mov.

Chacun doit se satisfaire de son besoin.

Formir

Vos voil so c'om mi manda dir.

Roman de Jaufre, fol. 17.

Je veux vous exposer ce qu'on me commande de dire.

Part. pas. Ja nulhs furmit messatge non auziretz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 38.

Jamais vous n'ouïrez nul message accompli.

Senher, be m tenc per fromida.

G. Riquier: L'autr'ier trobei. 

Seigneur, je me tiens bien pour satisfaite.

2. Formimen, s. m., exposition, commencement.

Mais te valgro totas al formimen.

Ozils de Cadartz: Assatz es.

Plus te valurent toutes au commencement.


Forar, v., lat. forare, forer, trouer, percer. 

Part. pas. Si non es en carrera forada. 

Fors de Béarn, p. 1089. 

Si n'est pas en rue percée.

- Substantiv. Trou, ouverture.

Appar qu'el prumier forat es necessari per purgar las superfluitats del cervel. 

Abelhas... repauson si sobr' els foratz.

grabado miel abejas apicultores beceite

Eluc. de las propr., fol. 40 et 142. 

Il paraît que le premier trou est nécessaire pour purger les superfluités du cerveau.

Les abeilles... se reposent sur les trous. 

CAT. ANC. ESP. Foradar. ESP. MOD. Horadar. PORT. Furar. IT. Forare.

(chap. Foradá, fé un forat, dos forats; foradat, foradats, foradada, foradades; forado, forades, forade, foradem o foradam, foradéu o foradáu, foraden. Si yo tinguera una barrinacuáns caps de catalanistes foradaría.)

2. Perforacio, s. f., lat. perforatio, perforation, trou.

Dens alcunas vetz prendo perforacio, autras vetz rupcio.

(chap. Les dens algunes vegades prenen perforassió (se queren), datres vegades ruptura: se trenquen, se chafen.)

Eluc. de las propr., fol. 43.

Les dents quelquefois prennent perforation, d'autres fois rupture.

Am perforacio ampla. Trad. d'Albucasis, fol. 33. 

Avec perforation ample.

PORT. Perforação. IT. Perforazione. (ESP. Perforación. Chap. perforassió, perforassions; v. perforá, foradá, fé forats, excavá, esgarrapá, etc.)

3. Perforador, s. m., qui perfore, opérateur.

Entro qu' el perforador venga ad aquela peyra.

(chap. Hasta que 'l perforadó (foradadó) vingue (arribo) an aquella pedra.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 32. 

Jusqu'à ce que l' opérateur vienne à cette pierre.

4. Perforatiu, adj., perforatif, propre à perforer.

De las partidas que han mestier de perforacio... perforativa.

Eluc. de las propr., fol. 19.

Perforative... des parties qui ont besoin de perforation.

(chap. Perforatiu com un puntero de la Liebherr, un kango, un taladro, perforatius, perforativa com una barrina o broca o tacha o agulla, perforatives.)

5. Perforar, v., lat. perforare, perforer, percer.

Perforec un apostema cancros.

(chap. Va perforá un apostema canserós, en cánser, que ya se coneixíe an aquells siglos; Ramón Lull mateix escriu cranch referínse an esta enfermedat que tamé patixen los y les catalanistes, com per ejemple Pepet Carreras, que está mol alusinat. La paraula piercing ve de aquí, de perforar, en fransés percer, en inglés to pierce.)


Pren una ola, e perfora en la cuberta un trauc.

(chap. Pren un' olla, y fa un forat a la cobertora, tapa. Cobertora val com a tapa y com a banua, manta.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 38.

Perça apostême chancreux.

Prends une marmite, et perfore un trou dans le couvercle. 

Part. pas. 

Sancnens

E perforatz.

Un troubadour anonyme: Dieus vos. 

Saignant et percé. 

PORT. Perforar. IT. Perforare.

6. Transforar, Trasforar, v., lat. transforare, transpercer, percer d'outre en outre.

De totz pongz la trasforet.

(chap. De tots los puns la traspasse; cruse, forade.)

Brev. d'amor, fol. 85. 

De tous points la transperça.

Apres gardatz que no 'l transfore

Ni ven ni freitz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après prenez garde que ne le transperce ni vent ni froid.

- Filtrer, s'infiltrer.

Aiga per venas transfora.

(chap. L'aigua s' infiltre per les venes.)

Brev. d'amor, fol. 38. 

Eau filtre par veines. 

IT. Traforare.


Forn, s. m., lat. furnus, four.

M' art plus fort no feira fuecs en forn.

B. de Ventadour: Be m'an perdut.

Me brûle plus fort que ne ferait feu en four.

Quatre forns avem de quaus. Philomena.

(chap. Tenim cuatre forns de cals; per ejemple a FórnolsFornosFórnoles.)

Libro de las Aziendas de los vezinos y terratenientes de la villa de Fórnoles hecho este año 1738 , primera página

Nous avons quatre fours de chaux. 

CAT. Forn. ANC. ESP. Forno. ESP. MOD. Horno. PORT. IT. Forno.

(chap. Forn, forns; forné, fornés, fornera, forneres; fornejá: coure lo pa y datres alimens al forn, com los cocs, casquetes, mantecats, carquiñols, amelats, rosques de Pascua, etc, etc.) 

2. Fornelh, Fornel, s. m., fourneau, foyer.

Meneron m'en a lur fornelh.

(chap. Me van portá al seu fornet.)

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

M' emmenèrent à leur foyer. 

Nostres Frances s'asezo pres d'un fornel privat. 

Roman de Fierabras, v. 2162. 

Nos Français s'asseoient près d'un foyer privé. 

ANC. FR. Un métal en un seul vaissel

Te convient mectre en un fournel. 

La Fontaine des Amoureux, v. 920. 

ANC. CAT. Fornell. ANC. ESP. Fornelo. ESP. MOD. Hornillo. PORT. Fornilho. IT. Fornello. (chap. fornet, fornets.)

3. Fornatz, Fornas, s. f., lat. fornax, fournaise. 

Cum l'aurs s'afina en la fornatz.  

G. Faidit: Chant e deport. 

Comme l'or s'épure dans la fournaise.

Fornas ont ardon las armas de purgatori. V. et Vert., fol. 28.

(chap. Calderes aon se cremen les almes del purgatori.)

Fournaise où brûlent les âmes de purgatoire. 

ANC. ESP. En medio del infierno fumea un fornaz.

(chap. Al mich del infern fumege una caldera.)

Poema de Alexandro, cop. 2248.

Jacie en paz el ninno en media la fornaz.

Milagros de Nuestra Señora, cop. 366.

CAT. Fornal. ESP. MOD. Hornaza. PORT. Fornalha. IT. Fornace.

4. Fornada, s. f., fournée.

Una olada de braza de la premera fornada.

(chap. Una ollada, calderada, topinada de brasa de la primera fornada.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 130.

Une potée de braise de la première fournée. 

CAT. Fornada. ESP. Hornada. PORT. Fornada. IT. Fornata. (chap. Fornada, fornades: una tongada del forn, lo que cap a dins del forn.)

5. Fornatge, Fornague, s. m., fournage.

Tres deniers... de fornatge.

(chap. Tres dinés... de fornache; dret que se pagabe per fé aná lo forn, que ere normalmén de los siñós. Lo rey solíe resservás uns cuans forns, a part de datres possessions.)

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 91.

Trois deniers... de fournage.

La tersa part de totz fornatges... Per aquesta part d' aquestz fornatges.

Tit. de 1229. Arch. du Roy, J. 323.

La troisième partie de tous fournages... Pour cette partie de ces fournages.

Deu donar mandagues e fornagues.

Tit. de 1204. Arch. du Roy., J. 320.

Doit donner mandages et fournages.

ESP. Hornage. (N. E. Con la ortografía actual: hornaje, derecho que se pagaba por usar el horno de un señor.)

6. Fornilha, s. f., chauffée de four, la quantité de bois nécessaire pour chauffer un four une fois.

La fornilha a son pa cozer de guaric e de castain.

Cartulaire du Bugue, fol. 28.

La chauffée de four en chêne et en châtaignier pour cuire son pain.

7. Fornaria, s. f., fournerie, lieu où sont les fours.

La fornaria de la dicha vila. Tit. de 1270. Arch. du Roy., J. 4.

(chap. La fornaria de la dita vila. Puesto aon están los forns. Tamé ñabíen forns apartats de les viles, als monasteris o convens, alqueríes, aldees, cases apartades, pero se controlaben y se teníe que pagá.)

La fournerie de ladite ville.

- L'industrie du fournier.

Ieu, homs o femena que uzi del mestier de fornaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 124.

Moi, homme ou femme qui use du métier de fournerie.

ESP. Hornería.

8. Fornier, s. m., fournier.

Filhs d'un sirven del castel, qu'era forniers, qu'escaudava lo forn a coser lo pa. V. de B. de Ventadour.

(chap. Fill d'un sirvén, criat del castell, qu'ere forné, que calentabe (escofabe) lo forn per a coure lo pa.)

Fils d'un servant du château, qui était fournier, qui chauffait le four à cuire le pain.

Bernard de Ventadour. Bernatz del Ventadorn, Bernautz de Ventadorn

CAT. Forner. ESP. Hornero. PORT. Forneiro. IT. Fornaio.

9. Fornieira, s. f., fournière.

Del pan que faran cozer... qu'els forniers et las fornieiras... juron.

Ni la fornieira ni neguna autra persona. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 218 et 124.

Du pain qu'ils feront cuire... que les fourniers et les fournières... jurent. 

Ni la fournière ni nulle autre personne. 

ESP. Hornera. PORT. Forniera. (chap. Forneraforneres.)

10. Enfornar, v., enfourner, engager. 

Fig. T' arm' enfornas

En trebaill et en tormen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Tu enfournes ton âme en travail et en tourment.

CAT. ANC. ESP. Enfornar. ESP. MOD. Enhornar. PORT. Enfornar. 

IT. Infornare.

11. Fornicatio, Fornicacion, s. f., lat. fornicationem, fornication. 

No faras adulteri ni fornicatio. V. et Vert., fol. 3. 

Tu ne feras adultère ni fornication. 

Si era ver so que los Juzieus dizian, que Jhesu Crist fos nat en fornicacion.

Hist. abr. de la Bible, fol. 63.

Si était vrai ce que les Juifs disaient, que Jésus-Christ fût né en fornication.

Dezapauzet motz evesques per simonia e per fornicatio.

(chap. Va deposá mols obispos per simonía y per fornicassió.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.

Déposa beaucoup d'évêques pour simonie et pour fornication.

Fig. Fornicatios de l'arma es servituz d'idolas. 

Trad. de Bède, fol. 41. 

Fornication de l'âme est culte servile des idoles.

CAT. Fornicació. ESP. Fornicación. PORT. Fornicação. IT. Fornicazione.

(chap. Fornicassió, fornicassions; cóm los agradabe fornicá als roigets y roigetes catalanistes matamossens de cuan Luis Companys, y als de ara tamé.)

12. Fornicador, s. m., lat. fornicator, fornicateur.

Deus damnara los fornicadors.

(chap. Deu condenará als fornicadós rojos, com los de la Ascuma.)

Trad. de Bède, fol. 40. 

Dieu damnera les fornicateurs. 

CAT. ESP. PORT. Fornicador. IT. Fornicatore. (chap. fornicadó com Artur Quintana Font, fornicadós com los de Clarió, fornicadora com Carmen Junyent, fornicadores com les asqueroses de la CUP.)

13. Fornicadre, s. m., fornicateur. 

Toz fornicadres es no nedes.

(chap. Tot fornicadó no es puro, llimpio; nedes : net : nedea en valensiá es la puresa, la llimpiesa.)

Trad. de Bède, fol. 44. 

Tout fornicateur est non pur.

14. Fornicairitz, s. f., fornicatrice.

Adject. Filhs de femna fornicairitz. Brev. d'amor, fol. 131.

(chap. Fill de femella, dona, fornicadora. Com sa mare de Pedro Saputo no estabe casada cuan lo va tindre, se li díe la pupila, la pubilla, pero no ere virgen. Sol María va conservá la virginidat al tindre a Jesús, nostre Siñó.)

Fils de femme fornicatrice.

IT. Fornicatrice. (ESP. fornicatriz sale en Google unas 312 veces al día de hoy y desde mi ordenador; fornicadora.)

15. Fornicar, Fornigar, v., lat. fornicare, forniquer.

Ben deffent la ley velha fornigar. La nobla Leyczon.

(chap. Be prohibix la ley vella fornicá. Tos recomano lligí la nobla Leyczon, y los atres textos del Vaud, a Suiza, Vaudois. Són del 1100 y anteriós. Consevol que parlo catalá los hauríe de entendre, si no fore per la manipulassió de la seua llengua, sobre tot después de Pompeyo Fabra y dels que li van maná fé la gramática, que va escriure en castellá. Después lo IEC va corre a féla en catalá normatiu.)

Bien défend la vieille loi de forniquer.

No fornique aissi com alcu d'els forniquero.

(chap. No fornique així com algú d'ells van fornicá.) 

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Qu'il ne fornique pas ainsi comme aucuns d'eux forniquèrent.

Subst. Mellier es murirs o ardres que fornicars. Trad. de Bède, fol. 41.

(chap. Milló es morís o cremás que fornicá.)

Meilleur est le mourir ou le brûler que le forniquer.

CAT. ESP. PORT. Fornicar. IT. Fornicare. (chap. Fornicáfornicoforniquesforniqueforniquem o fornicamforniquéu o fornicáuforniquenfornicat, fornicats, fornicada, fornicades. Si yo tinguera una sigala, cuántes vegades fornicaría.)