champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
No
truep sa part, mas ieu non truep la mia, Ni ges no sai on ja
trobada sia Qu' aissi ames de lial fe segura; Qu' ieu am pus
fort selieys que mi guerreya, No fai nulh drutz lieys qu' en
baizan s' autreya; Pus malgrat si eu l' am, per que m fai
maltraire? S' ilh m' ames re, pensatz s' ieu l' ames guaire!
Ho
ieu, sapchatz que no fora mezura, Pus er l' am tan que m' es mala
enemia; E s' ieu l' am sols, est' amor que m' embria? Si fai
sivals, tan cum bos respiegz dura; Aquest respieg, on hom ren non
espleya, Non es cauza que hom persegre deya, Ben o conosc, si
m' en pogues estraire, Mas no puesc ges, tan sui lial amaire.
Be
m volgra mal, s' il fezes forfaitura, Ni l' agues dig nulh erguelh
ni falsia, Mas quar enans son ric pretz quascun dia De mon
poder, e platz mi quar melhura, E fas saber qu' a totas
senhoreya; Quant ieu l' esguar, no fai semblan que m veya; A
totz autres es franqu' e de bon aire, Mas a mi sol no vol belh
semblan faire.
Quar costum' es que domna sia dura, E port'
erguelh selhuy que s' umilia; Belha res mala, e co us falh
cortezia Ves mi tot sol, qu' autre no s' en rancura! Voletz mi
mal sol quar mi faitz enveya, E quar vos am mais d' autra res que
sia? Per aquest tort mi podetz los huelhs traire, Que ieu ni
vos non o podem desfaire.
A totz jorns creys e dobla e s'
asegura L' amor qu' ie 'l port, mas los fagz desembria; E
meinhs n' aurai, so cug, a la partia Qu' al comensar; vey qu' ades
se pejura, Que, s' ieu m' irays, de tot en tot sordeya; Doncx
no sai ieu de qual guiza m' esteya, S' ira mi notz, e patz no mi
val gaire; Si 'n aissi m vai, be sui doncx encantaire.
Amicx
Bertrans, vos que es gualiaire Es mais amatz qu' ieu que sui fis
amaire.
II.
Aissi cum es bella sil de cui chan, E
belhs son nom, sa terra e son castelh, E belh siey dig, siey fag e
siey semblan, Vuelh mas coblas movon totas en belh; E dic vos
be, si ma chansos valgues Aitan cum val aiselha de cui es, Si
vensera totas cellas que son, Cum ilh val mais que neguna del
mon.
Tan belhamen m' aucira deziran Selha cui sui hom liges
ses revelh, Que m fera ric ab un fil de son guan, O d' un dels
pels que 'l chai sus son mantelh; Ab son cuiar, o ab mentir
cortes Me tengra guay tos temps, s' a lieys plagues; Qu' ab fin
talan et ab cor deziron L' am atrestan on il plus mi confon.
Ai!
belha domna, ab gen cors benestan, Vas cui ieu tot mon coratge
capdelh, S' ieu vos vengues de ginolhos denan, Mas mans
junCHAs, e us quezes vostr' anel, Quals franqueza fora e quals
merces, S' aquest caitiu, que no sap que s' es bes, Restauressetz
d' un ric joy jauzion, Que non es joys que senes vos m'
aon!
Belha domna, pus ieu autra non blan Endreg d' amor, ni
n' azor, ni n' apelh, Qu' una non es en fag ni en semblan Que
contra vos mi valgues un clavelh; Ara no us ai ni autra non vuelh
ges, Viurai ses joy, qu' amors m' en ten defes; Un pauc intrey
en amor trop preon, Yssir non puesc quar no i trob gua ni pon.
Us
belhs respiegs mi vai recofortan Qu' en petit d' ora ajuda son
fizelh Gentils amors, qui l' enquier merceyan: Per que fols
drutz torna en fol capdelh; Mas selh que y a son fin coratge
mes, Si be 'l tarda, no s' en dezesper ges, Quar bona domn' a
tot quant deu respon, E guarda ben a cui, ni que, ni on.
Trastot
m' es belh ont ilh es e m resplan, Bosc m' en son prat e vergier e
rozelh, E m' agensa a chascun jorn de l' an Cum la roza, quant
ilh nais de novelh; Qu' el mon non es vilas tan mal apres, Si
parl' ab lieys un mot, non torn cortes, E no sapcha de tot parlar
a fron Denan siey ditz, e dels autres s' escon.
Amics
Bertrans, veiatz s' ai cor volon, Qu' ilh chant e ri, quant ieu
languisc e fon. Bertrans, la filha al pros comte Raymon Degra
vezer qu' ilh gensa tot lo mon.
III.
Pus
tan mi fors' amors que mi fai entremetre Qu' a la gensor del mon
aus ma chanso trametre, E pus alhors non aus mon fin cor
esdemetre, Ben deuria mos sens subtils en lai esmetre; E serai
ricx, si m vol en son servizi metre Silh cui hom liges sui ses dar
e ses prometre.
El prometre m' es gen, e fos falsa 'l
promessa Mais que s' autra del mon m' agues joya tramessa; E si
neguna s' es de m' amor entremessa, Entenda s' en autrui, qu' ieu
sec dreita endemessa; Mos ferms volers es tals que, si m sal sanhs
ni messa, Ieu non l' aus far semblan que y aya m' amor
messa.
Messa y ai tan m' amor que non m' en puesc estraire,
Ni nulh' autra del mon no m pot nul joy atraire; Mas si ieu
non lo y dic, ni non lo y aus retraire Estiers qu' en mas
chansos, dic aital contrastraire Don crey qu' ilh o enten; qu' om
no m' en pot mot traire Per paor qu' enueyos no la m puescan
sostraire.
Sostrag m' a tot lo cor qu' ieu no sai on me tenha,
Que partir no m' en puesc, ni cug que ja y atenha, Mas sol d'
aitan la prec, s' a lieys plai, mi mantenha; No l' enueg, si ben
dic ni en mal no so tenha; Qu' ab aitan m' er grans gaugz totz
mals que m' en avenha, Qu' ades aurai respieg que per merce m
retenha. Retener no m puesc ges mon voler ni abatre, Qu' ades
l' am mielhs e mais, e no m puesc escombatre: Trop m' a fait en
fols plais mos fols voler desbatre, Mas negus homs non pot cor
destrenher ni batre; Que farai doncx, s' ieu l' am e no m' en
puesc esbatre? Languirai deziran, qu' ab lieys no m' aus
combatre.
Combatre no s deu hom que 'l genser e 'l mielhs
fayta Es que sia el mon, e que gensers afaita Tot quan fai
segon pretz, que ren non dezafaita; Per que sa grans valors non
deu esser desfaita: E s' amors, s' es en loc mespreza ni
forfaita, Sol que lieys fass' amar, es endreyt se
refaita.
Refaitz for' en dezir, sol qu' ilh denhes emprenre Un jorn qu' a lieys vengues que m fezes dezaprenre Lo mal qu'
ieu trac per lieys, e que m laisses aprenre So que nulhs hom non
sap ni s' en laissa reprenre; Mas tan vei tot lo mon en son ric
pretz perprenre, Qu' en lieys es lo causitz, qu' ilh pot cui se
vol prenre.
Guilhem de Saint-Leidier, also spelled Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier and Guilhèm de Sant Leidier was a troubadour of the 12th century, composing in Occitan. He was lord of Saint-Didier-en-Velay, was born at some date before 1150, and died between 1195 and 1200. He was said to have loved Belissende, sister of Dalfi d'Alvernha and wife of Eracle III of Polignac, Guilhem's feudal overlord.
His known work includes fifteen cansos, one tensó and one planh. Indications in the text and in his vida suggest that he worked in Gascony, Comminges, the Agenais, and the Bordelais. He is the first poet named in the poetical survey by the Monk of Montaudon, written around 1195.
With one of his poems Guilhem began a poetical debate on the question whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer or more powerful than herself. The one known poem by the trobairitz Azalais de Porcairagues appears to contribute to this debate, as does one by her friend Raimbaut of Orange, A mon vers dirai chanso. Soon afterwards there is a partimen on the topic between Dalfi d'Alvernha and Perdigon, and then a tensó between Guiraut de Bornelh and king Alfonso II of Aragon.
Guilhem's daughter's son, Gauseran, was also a troubadour.
Guilhem de Saint-Leidier (també conegut com a Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier o Guilhèm de Sant Leidier) fou un trobador de la segona meitat del segle XII (...1150-1200...).
Fou senyor de Saint Didier-en-Velay. Nasqué en algun moment anterior a 1150 i morí entre 1195 i 1200. Era oncle del també trobador Gauseran de Saint Leidier. La seva obra poètica inclou 15 cançons, una tençó i un planh. El Monjo de Montaudon l'inclogué en la seva sàtira.
Es conserva la música de 234,16 Pois tant mi forss' Amors que m'a faich entremetre als cançoners G i R.
Guilhem de Saint-Leidier inicià un debat sobre la qüestió de si una dama resta deshonorada si té un amant més ric o poderós que ella. L'única peça conservada d'Azalais de Porcairagues així com una de Raimbaut d'Aurenga sembla que són una contribució a aquest debat.
Es conserva una vida de Guilhem de Saint-Leidier. La vida explica que Guilhem s'enamorà de la comtessa de Polinhac, germana del Dalfí d'Alvèrnia, a qui donava el senhal de Bertran (amic Bertrans). Aquest senhal també el donava a Uc Marescal, el seu company, en qui confiava. Però finalment "tornet en gran tristesa, que'ill diu "Bertran" feron gran fellonia de lui" ("caigué en gran tristesa, perquè els dos "Bertrans" li feren una gran fellonia").
Savis e folhs, humils et
orgulhos, Cobes et larcx e volpils et arditz Sui, quan s'
eschai, e jauzens e marritz, E sai esser plazens et enoios, E
vils e cars e vilas e cortes, Avols e pros, e conosc mals e
bes, Et ai de totz bos ayps cor e saber, E s' en re faill, fatz
o per non poder.
En totz afars sui savis e ginhos, Mas mi
dons am tan qu' en sui enfolhitz, E 'l sui humils on piegz mi fai
e m ditz, E n' ai erguelh, quar es tan belha e pros, E sui
cobes qu' ab son belh cors jagues Tan que plus larcx en suy e
mielhs apres, E sui volpils, quar no l' aus enquerer, E trop
arditz, quar tan ric joy esper.
Belha domna, tal gaug mi ven
de vos Que marritz sui, quar no vos sui aizitz; Qu' ieu sui
per vos als pros tant abelhitz, Qu' enuian s' en li malvat
enuios;
Be m tenrai vil s' ab vos no m val merces, Qu' ieu
m tenh tan car per vos en totas res Que per vilan m' en fatz als
croys tener, E per cortes als pros tan sai valer.
D' amor
ditz mal en mas autras chansos, Per mal que m fetz la belha
enganairitz; Mas vos, domna, ab totz bos ayps complitz Mi faitz
tan be qu' esmenda m' es e dos; Qu' amors e vos m' avetz tal re
promes Que val cent dos qu' autra domna m fezes; Tan valetz
mais, per qu' ie us vuelh plus aver, E us tem perdre, e us vuelh
mais conquerer.
Jois e jovens et avinens faissos, Domna, e
'l gens cors d' ensenhamens noyritz Vos an pretz dat qu' es pels
melhors chauzitz; E per ma fe, si m' aventura fos Qu' ieu ni m'
amors ni mos chans vos plagues, Lo mielhs del pretz auria en vos
conques, E de beutat, o puesc ben dir en ver, Que per auzir o
sai e per vezer.
Belhs Cavaliers, chauzimens ni merces, E
fin' amors, e sobrebona fes, Qu' ie us tenc e us port, mi deuria
valer Endreg d' amor, qu' autre joy non esper.
Na Beatritz,
vostre belh cors cortes, E las beutatz, e 'l fin pretz qu' en vos
es, Fai gent mon chant sobr' els melhors valer, Quar es dauratz
del vostre ric pretz ver.
II.
Era m requier sa costum'
e son us Amors, per cui planh e sospir e velh, Qu' a la gensor
del mon ai quis cosselh, E ditz qu' ieu am tan aut cum puesc en
sus La melhor domna, e m met en sa fiansa; Qu' onors e pros e
pretz m' er, e non dans; E quar ilh es del mon la plus prezans, Ai
mes en lieys mon cor e m' esperansa.
Anc non amet tant aut cum
ieu negus, Ni tan pros domna, e quar no i truep parelh, M'
enten en lieys, e l' am al sieu cosselh Mais que Tysbe non amet
Piramus; Quar jois e pretz sobre totas l' enansa, Qu' ilh es
als pros plazens et acoindans, Et als avols es d' ergulhos
semblans; Largu' es d' aver, e d' onrad' acoindansa.
Anc
Persavals, quant en la cort d' Artus Tolc las armas al cavalier
vermelh, Non ac tal gaug cum ieu del sieu cosselh; E fa m murir
si cum mor Tantalus, Qu' aisso m veda de que m don aondansa Mi
dons, qu' es pros, cortez' e benestans, Riqu' e gentils, joves e
gen parlans, E de bon sen e de belha semblansa.
Bona domna,
aitan arditz o plus Fui, quan vos quis la joya del cabelh, E
que m dessetz de vostr' amor cosselh, Non fon del saut de Tyr
Emenidus: Mas a mi tanh mais de pretz e d' onransa, Qu' endreg
d' amor fon l' ardimens pus grans; Mas ben deu far tan d' ardit
vostr' amans Qu' el ne morra, o n' aura benanansa.
Ja mos
Engles no m blasme ni m' acus Si m luenh per lieys d' Aureng' e de
Montelh, Qu' aissi m don dieus del sieu belh cors cosselh; Que
plus valen de lieys nulhs hom non jus; Que s' era reys d'
Engleterr' o de Fransa, Lonhera m' en per far totz sos comans; Qu'
en lieys es totz mos cors e mos talans, Et es la res on ai mais de
fizansa.
Belhs Cavaliers, en vos ai m' esperansa; E quar
vos etz del mon la plus prezans E la plus pros, no mi deu esser
dans, Quar vos mi detz cosselh, e m fotz fermansa.
Na
Beatritz de Monferrat s' enansa, Quar totz bos faitz li van ades
denans; Per qu' ieu lauzi ab sas lauzors mos chans, E 'ls
enantisc ab sa belha semblansa. III.
Truan, mala guerra Sai
volon comensar Donas d' esta terra, E vilas contrafar; En
plan' o en serra Volon ciutat levar Ab tors; Quar tan pueia
l' onors De lieys que sotzterra Lor pretz, e 'l sieu ten
car, Qu' es flors De totas las melhors Na Biatritz; car tan
lur es sobreyra Qu' encontra lieys volon levar senhieyra, Guerra
e foc e fum e polverieyra.
La ciutatz s' ajosta Per far
murs e fossatz; Domnas ses semosta Y venon de totz latz, Si
que pretz lor costa E jovens e beutatz; E m pes Qu' ilh
filha del marques N' aura dura josta, Car a conques en
patz Totz bes, E totz bos aibs cortes: E quar es pros e
franch' e de bon aire, Non vol estar plus en patz que sos paire
Que tornatz es al lansar et al traire.
Donas de
Versilha Volon venir en l' ost, Sebeli e Guilha E Na Rixenda
tost; La mair' e la filha D' Amsiza, quan que cost; Ades Ven
de Lenta n' Agnes, E de Ventamilha Gilbelina rescost; Apres Er
la ciutatz en pes; De totas partz y venon a gran joya; Fag an
ciutat, et an li mes nom Troya, E fan Poestat de mi dons de
Savoya.
N' Aud' e Na Brelanda, Na Palmier e N'
Auditz, Engles e Guarcenda, N' Agnes e N' Eloitz, Volon que
lor renda Joven Na Biatritz; Sino, Las domnas de Ponso Li
'n queran esmenda; E lai part Mont Senis Somo La ciutatz
comtenso, Qu' ades guerrey lieys qu' es tan bon' e belha
Que
lor beutat tolh, a la damizella De las autras colors fresqu' e
novella.
La Poestat se vana De far ost en arrenc, E sona
'l campana, E lo vielhs comuns venc; E dis per ufana Que
chascuna desrenc; Pueis ditz, Que 'l bella Biatritz Estai
sobirana De so qu' el comuns tenc; C' aunitz N' es mans e
desconfitz. Las trompas van e la Poestat cria: “Demandem li
jovent e cortezia, Pres e valor!” E totas cridon: Sia! Maria
la Sarda E 'l dona de san Jortz, Berta e Bastarda, Mandon
tot lor esfortz Que joves Lombarda No rest de sai los
portz; Car say Qu' a N' A Biatritz play, Que lur
reiregarda Non pot esser tan fortz, Qu' esglay Lo sieu fin
pretz veray. De Canaver y ven molt gran compainha, De Toscana e
domnas de Romainha, Na Tomazina, e 'l domna de Surainha.
La
ciutatz se vueia, E movon lor carros, E 'l vielhs comuns
pueia; E gieton en lor dos Cuirassas de trueia Ab que cobron
lor os; Gambais An et arcs e carcais; E non temon plueia, Ni
mals temps no lur notz; Hueymais Faran de grans assais. De
totas partz comenson a combatre, Na Biatritz cuion de pretz
abatre; Mas non lur val, s' eron per una quatre.
Per lors
murs afendre Fan engenhs e carels, E trabuquetz tendre, Gossas
e manganels, Fuec grezesc acendre, Fan volar e cairels; De
jos Trauquon murs ab bossos; Per tal no s vol rendre Lo
sieus joves cors bels Joyos, Ples de belhas faissos. Totas
cridon, aiuda tras l' esponda, L' un' a l' autra; la tersa ten la
fronda, E trazon tug li genh a la redonda.
Na Biatritz
monta, E s va de pretz garnir; Ausberc ni porponta Non vol,
e vai ferir; Cell' ab cui s' afronta Es serta de morir; E
jonh, Et abat prop e lonh; E fai tanta jonta Que l' ost fai
descofir; Pueis ponh, Si qu' el carros desjonh. Tantas n' a
prez e derocad' e morta, Qu' el vielhs comuns s' esmay e s
desconorta,
Si qu' a Troya l' enclaus dedins la porta.
Na Biatritz, be
m platz, quar est estorta A las vielhas, qu' el vostres gens cors
porta Pretz e jovens qu' a lor proeza morta.
Bels
Cavalhiers, vostr' amor me coforta, E m dona joy, e m' alegr' e m
deporta, Quan l' autra gen s' esmay e s desconorta.
Pons
de la Garda.
Sitot non ai al cor gran alegransa, Si dey
chantar e far bella semblansa; E per so m platz cobrir ma
malanansa, Qu' ieu no vuelh dar gaug a mos enemis; E si 'n
dirai alques de mos talans, E 'n laissarai per paor moutz a
dire.
Eras no sai deves qual part me vire, Pus miey amic
ponhon en mi aucire; Que tals m' a fach so don planc e
sospire, Qu' ie us jur ma fe, qu' ieu cuiav' esser fis Qu' el
me serques mos pros e mos enans; Mas aissi falh hom en mantha
fazenda.
Non dirai tan que negus hom m' entenda, Car d'
aquest tort no vuelh aver esmenda; Si mals m' es pres no vuelh que
piegz m' en prenda. Ai! cum fora gueritz, s' ieu ja no vis Lo
jorn qu' ieu vi ni conuc los enjans Que m' a fag silh don no vuelh
mantenensa.
Mas ieu sai ben qu' ilh a tal conoyssensa Mais
per si eys que per autra temensa, Que s laissara enves mi far
valensa, E qui m sera leyals amicx e fis; Mas ja nulh temps, si
vivia mil ans, No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre. Soen
mi fai amors ab se contendre: Quan cug poiar, l' om ave a
deissendre. Mal aia 'l jorns qu' amors mi fetz emprendre; Quar,
s' ieu ames si cum fan mos vezis, Non sofrira las penas ni 'ls
afans Que m fai sufrir amors la nueg e 'l dia.
En aisso fai
amors gran vilania, Menhs fai de be a selh que mais s' i fia; Qu'
ieu mi rancur d' amor e de m' amia A cuy aurai loncx temps estat
aclis; E 'l guizardos no m' es res mas afans, Mas ieu 'lh servi
tos temps de bon coratge.
Dieus prec que m fes vezer, ans qu'
ieu moris, Cum fos mos pros, e ja no fos mos dans De vostr'
amor, domna de bon linhatge.
//
Raimbaut de Vaqueiras or Vaqueyras (fl. 1180 – 1207) was a Provençal troubadour and, later in his life, knight. His life was spent mainly in Italian courts[1] until 1203, when he joined the Fourth Crusade. His writings, particularly the so-called Epic Letter, form an important commentary on the politics of the Latin Empire in its earliest years. Vaqueiras's works include a multilingual poem, Eras quan vey verdeyar where he used French, Italian, Galician-Portuguese and Gascon, together with his own Provençal.
Vaqueiras was from Vacqueyras, near Orange. He spent most of his career as court poet and close friend of Boniface I of Montferrat, with whom he served in battle against the communes of Asti and Alessandria. Vaqueiras claimed he earned a knighthood through protecting Boniface with his shield in battle at Messina, when they took part in Emperor Henry VI's invasion of Sicily. He was present at the siege and capture of Constantinople in 1204, and then accompanied Boniface to Thessalonica. It is generally presumed that Raimbaut died on 4 September 1207, together with Boniface, in an ambush by the Vlach.
The only critical edition of Vaqueiras attributes 33 extant songs to him; only eight of the associate melodies have survived. He used a wide range of styles, including a descort, several cansos and tensos, an alba and a gap; he, with Perdigon and Ademar de Peiteus, invented the torneyamen (or, at least, left us its earliest example). One of his songs, "Kalenda Maia", is referred to as an estampida and is considered one of the best troubadour melodies.[by whom?] However, according to the razó, he borrowed the tune from two other musicians. This would explain why the song is called an estampida, which is, theoretically, a purely instrumental piece.
In 1922, Vaqueiras was the subject of a verse drama by Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato. Strongly derivative of Edmond Rostand's Cyrano de Bergerac and La Princesse Lointaine, it presents a highly romantic, fictionalised image of the poet, in love with his patron's daughter Beatrice. At the end, he returns, mortally wounded, from Thessalonica, to die in her arms.
Vaqueiras and the song "Kalenda Maya" are referenced disparagingly by the protagonist-narrator in Nicole Galland's novel Crossed: A Tale of the Fourth Crusade.
A similar fictionalised account of a courtly love relationship between Vaqueiras and Beatrice del Carretto (subject of Vaqueiras's early songs, daughter of Boniface of Montserrat and Helena del Bosco) is the subject of a short story, Miłość i płaszcz (The Love and the Cloak), by Teodor Parnicki, dating from the period between 1933–1939.
Amelia E. Van Vleck, The Lyric Texts p. 33, in Handbook of the Troubadours (1995), edited by F. R. P. Akehurst and Judith M. Davis.
The poems of the troubadour Raimbaut de Vaqueiras ed. and tr. Joseph Linskill. The Hague: Mouton, 1964.
Raimbaut de Vaqueiras o Raimbaut de Vaqueyras (activo desde aproximadamente 1180 y fallecido el 4 de septiembre de 1207) fue un trovador provenzal y, más tarde, caballero. Su vida giró principalmente en torno a la corte en Italia hasta 1203, cuando se incorporó a la Cuarta Cruzada.
Como su nombre indica, procedía de Vacqueyras, Vaucluse; cerca de Orange, Francia. Pasó la mayor parte de su carrera como poeta en la corte y fue amigo de Bonifacio de Montferrato. Sirvió con él en la lucha contra los municipios de Asti y Alessandria. Raimbaut alegó obtener la categoría de caballero gracias a la protección de Bonifacio con su escudo en la batalla de Mesina, cuando tomó parte con el emperador Enrique VI en la invasión de Sicilia. Estuvo presente en la toma de Constantinopla en 1204 y, a continuación, acompañó a Bonifacio a Tesalónica.
Sus escritos, en particular la denominada Carta Épica, forman un importante comentario sobre la política del Imperio Latino en sus primeros años.
Generalmente se supone que Raimbaut falleció el 4 de septiembre de 1207, junto con Bonifacio, en una emboscada de los búlgaros.
Ha sobrevivido únicamente una edición de las obras atribuidas a Raimbaut compuesta de 33 canciones y ocho melodías asociadas. Utilizó una amplia gama de estilos. Una de sus canciones, Kalenda maya, dedicada a las fiestas del 1 de mayo,1 es considerada una de las mejores melodías de trovadores.
En 1922, Vaqueiras fue objeto de un verso de teatro por Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato, procedente en Cyrano de Bergerac, de Edmond Rostand.
La multitud de voces desusadas ya en el día que emplea Lulio en sus producciones, y cuya significación ha de ser sin duda ignorada de todos aquellos que no se hallan versados en la lectura del lemosin, nos ha determinado a arrostrar dificultades y ofrecer al lector un Glosario en donde pudiese fácilmente hallar la equivalencia castellana de aquellos vocablos. Tarea es esta harto ímproba, atendida la circunstancia de tratarse de un idioma tan poco estudiado como digno de llamar la atención del mundo científico y literario, y por consiguiente tan escaso de autoridades donde acudir en los casos de duda o perplejidad. Así pues, solos en el piélago inmenso de dificultades que nos ha rodeado, no hemos tenido con frecuencia más medio de salir de él, que la escrupulosa comparación de unos mismos vocablos entre sí atendiendo al buen sentido de las frases, y andar a la luz de nuestro caudal de lectura lemosina. En estas circunstancias no creemos haber hecho un trabajo completamente exento de errores, pero sí haber prestado un corto servicio siquiera a esa rica literatura destinada a figurar un día entre las más notables de Europa.
En este Glosario continuamos todas las palabras que en el día han caído ya en desuso y las que si bien se usan aún, escríbense con distinta ortografía. Como hay también alguna diferencia entre la conjugación antigua de los verbos y la moderna, continuamos para la mejor inteligencia del texto, todos aquellos, sea cual fuere el tiempo en que están usados, cuyas terminaciones antiguas de sus mismos tiempos difieran algo de las modernas; p. e. el verbo acabar es de bastante uso todavía en el lemosin moderno, pero de ninguna manera se emplea el vocablo acabats por acabáissegunda persona del plural del presente de indicativo; y no pudiendo el lector echar mano de gramática alguna, se vería a cada momento dudoso y perplejo si no continuásemos en los diferentes tiempos en que los hemos hallado todos aquellos verbos que aunque iguales a los modernos en su modo infinitivo ofrecen diferencia en la manera de conjugarse.
Incluimos también los nombres que si bien están hoy en uso, tienen una acepción distinta de la que tenían en el siglo XIII; pero omitimos los diferentes tiempos de los verbos antiguos que están continuados en su modo infinitivo, mientras su conjugación sea regular; así como también, por cuanto no tienen equivalencia castellana, todas aquellas palabras exclusivamente propias del arte luliano, y que creó nuestro autor para el mejor desarrollo y más fácil aplicación de su sistema. No abultaremos por consiguiente este Glosario con el largo catálogo (catálago) de las palabras que solo Lulio emplea y que no se encuentran en ningún autor lemosín, como p. e. los vocablos essenciant, essenciar, essenciat; infinir, infinient; entificant, entificar; eternant, eternable, eternat; possificant, possificable, possificar; espirabilitat, espirativitat, infinitar, intelligibilitat, deitar, bonificable, maleficar, virtuificar, bonificativitat, bonificació, majorificat, complent, magnificabilitat, naturant, naturar, angelicar, y otros muchos, intraducibles como no sea castellanizándolos de este modo: esenciante, esenciar, esenciado; infinir, infiniente; entificante, entificar; eternante, eternable, eternado; posificante, posificable, posificar; espirabilidad, espiratividad, infinitar, inteligibilidad, deitar, bonificable, maleficar, virtuificar, bonificatividad, bonificación, mayorificado, cumpliente, magnificabilidad, naturante, naturar y angelicar.
Por último es necesario advertir que Lulio hace uso muy a menudo de licencias poéticas, obligado de la rima. Así es que muchas veces se ve empleado el singular por el plural y viceversa, infinitivos por sustantivos, y así de otras varias. Nosotros continuaremos la equivalencia que tenga absolutamente en sí la palabra, no la que tenga con referencia al pasaje en que está usada.
DE LAS ABREVIATURAS QUE SE HALLAN EN ESTE GLOSARIO.
adj. adjetivo. adv. adverbio. art. artículo. conj. conjunción. int. interjección. modo inf. modo infinitivo. part. a. participio activo. part. pas. participio pasado. p.e. por ejemplo pl. plural.
prep. preposición.
pron. pronombre.
sust. c. sustantivo común. sust. p. sustantivo propio. term. fem. terminación femenina. term. mas. terminación masculina. v. verbo. V. Véase.
GLOSARIO.
A.
A. prep. a. - A veces de, p. e: no l' ha a començar: no lo ha de empezar. A veces por, p.e: perdonar a tots lats: perdonar por todos lados. Otras veces para, p.e: a procurar: para procurar. AB. prep. Con, con tal. (am; amb) ABANDÓ. Sust. c. Abandono. - A veces abandonado, con abandono. ABASTANS. part. a. de “abastar". Bastantes. ABASTAR. v. modo inf. Bastar, abastecer. ABASTAT. part. pas. de "abastar". Bastado, abastecido. ABATRE. v. modo inf. Abatir, vencer. ABDÓS. V. AMDÓS. (ambos) ABDUY. V. AMDÓS. (ambos) ABELIR. v. modo inf. Embellecer. (bel, bell, bello)
ABEYLIT. part. pas. de "abeylir". Embellecido, ennoblecido.
ABÍS. sust. c. Abismo.
ABISAR. v. modo inf. Abismar. - A veces significa también abismo, p.e: assís en l‘ abisar: sentado en el borde del abismo.
AB QUE. Con tal que. (con tal de que) ABRAÇAT. part. pas. de "abraçar". Abrazado, embrazado.
ABREUJAR. v. modo inf. Abreviar.
para, p.e: a procurar: para procurar.
ABSCONDÚT. part. pas. de "abscondir”. Escondido, oculto. ABSÍ. pron. Consigo. (ab sí; am sí; amb sí; en sí)
ABSTÉ. V. Abstiene.
ABSTENER. V. ABSTENIR.
ABSTENIMENT. sust c. Abstinencia.
ABSTENIR. v. modo inf. Abstener. - Úsase comúnmente como recíproco. ABSTRACCIÓ. sust. c. Abstracción.
ABSTRACTS. adj. Abstractos. ABSTRAENT. v. Abstrayendo.
ABUNDAMENT. sust. c. Abundancia.
ABUNDATS. v. Abundáis. ABUNDONAT. adj. Abundante, abundoso.
ABUNDÓS. adj. Abundoso. ACABAT part. pas. de "acabar". Acabado, llevado a ejecución. ACABATS. v. Acabáis:
ACCIDENTAR. v. modo inf. Accidentar. - Essencialment sens negun accidentar: esencialmente sin ningún accidente. ACCIDIA. sust. c. Pereza, mala voluntad.
ACCIDIÓS. adj. Perezoso, de mala voluntad. (pererós) ACCUSAMENT. sust. c. Acusación. ACCUSAR. v. modo inf. Acusar. ACELL. pron. Aquel (aquell). ACESTA. pron. Esta (aquesta). ACOBRAR. v. modo inf. Recobrar. ACOMPANYAT, DA. part. pas. de “acompanyar”. Acompañado, da. ACONORTAR. v. modo inf. Consolar. ACONSEGUEIX. v. Consigue. ACONSEGUEX. V. ACONSEGUEIX.
ACONSEGUIR. v. modo inf. Conseguir. ACONSELLAR. v. modo inf. Aconsejar. ACONSOLAR. v. modo inf. Consolar. ACORD. V. ACÒRT. ACORDAMENT. sust. c. Acuerdo, concordación, concordancia. ACORDÀN. V. ACORDANT. ACORDANT. adj. Acorde, conforme, correspondiente. ACORDANT. v. gerundio de “acordar”. Conviniendo, acordando, concordando, poniendo acorde. ACORDAR. v. modo inf. Convenir, poner acorde, acordar, concordar. - Úsase comúnmente como recíproco. ACORDAT. part. pas de “acordar”. Convenido, acordado, concordado. ACORRE. v. Socorre, ayuda, ampara. ACORREGUT. part. pas. de “acorrir”. Socorrido, ayudado, amparado. ACORRIMENT. sust. c. Socorro, ayuda, amparo. ACORRIR. v. modo inf. Socorrer, ayudar, amparar. ACORT. sust. c. Acuerdo. ACOSTÁ ‘S. v. se acercó, se arrimó. ACOSTAMENT. sust. c. Arrimo. ACTU. Palabra latina. Acto. ACULL. v. Acoge. ACUSTUMAR. v. modo inf. Acostumbrar. ACUSTUMAT. part. pas. de “acustumar”. Acostumbrado. - Ben acustumat: de buenas costumbres. AÇEYLLS. pron. Aquellos (aquells). AÇI. adv. Aquí. AÇO. pron. Esto. (aixó, això, axò, axó; assó) AÇO ‘S. Esto se, esto es.
AÇO ‘T. Esto te.
ADDIMEN. sust. c. Adición.
ADEBADAS. En vano, inútilmente. (debades)
ADENANTAR. v. modo inf. Adelantar, llevar adelante.
ADES. adv. Desde luego, enseguida. ADIMENT. V. ADDIMEN. ADONCH. V. ADONCHS. ADONCHS. adv. Entonces. (donchs, etc) ADOSSAR. v. modo inf. Cubrir. ADREÇARÁ. v. Enderezará, dirigirá. ADRET o Á DRET. A derecho, con justicia; derecho, justo. ADRETAMENT. adv. Derechamente, con justicia. ADUNANZA. sust. c. Unión, congregación, coalición. ADUR. v. modo inf. Llevar, traer. ADVOCA. v. Advoca. ADVOCACIÓ. sust. c. Advocación. AER. sust. c. Aire, viento. AESMAR. V. ASMAR. AEVANT. V. AVANT. AFAMA. v. Infama, difama. AFAMAR. v. modo inf. Infamar, difamar. AFANY. sust. c. Afán, fatiga. AFARS. V. AFFERS. AFAYN. V. AFANY. AFERMA. v. Afirma. AFERMANT. V. AFFERMANT. AFFAR. sust. c. Conversación. AFFERMANT. v. gerundio de “affermar”. Afirmando. AFFERMAR. v. modo inf. Afirmar. AFFERMATS. v. Afirmáis. AFFERS. sust. c. plural. Negocios. AFFINAMENT. sust. c. Fin. AFFINAT. part. past. de “affinar”. Acabado, concluido, finalizado. AFIGS. v. Añade. (afegix; afegeix; afegir)
AFIGURAMENT. sust. c. Figura, representación. AFINA. v. Afina, refina, encuentra. AFINAT. part. pas. de “afinar”. Afinado, refinado, encontrado.
AFOLLA. Maltrata, daña, echa a perder.
AFOYLAT. part. pas. de "afoylar”. Dañado, maltratado, echado a perder. AFREVOLIT. part. pas. de “afrevolir”. El que o lo que se ha hecho fútil, el que o lo que se ha hecho frívolo. AGAYT. sust. c. Lazo, asechanza, emboscada. (aguaytar : vigilar, esperar, mirar) AGENOLLÁ ‘S. v. Arrodillóse (se arrodilló). AGENSAMENT. sust. c. Adorno, compostura, arreglo. - Agensament de paraulas: adorno, compostura, orden o buena disposición de palabras. AGENT. sust. c. Agente. AGLAN. sust. c. Bellota. (glà) AGRACIAT. part. pas. de “agraciar”. Favorecido, agraciado. AGRAUJATS. part. pas. de “agraujar”. Agraviados. (greuge, greuges; agreujar) AGREM. V. HAGREM. AGREN. v. Hubieron, tuvieron. AGRETS. V. HAGRETS. AGUAYT. sust. c. Acecho. AGUAYTAS. sust. c. pl. Vigías, centinelas. AGUÍ. Hube, tuve. (haguí) AGUILÓ. sust. c. Aquilón, viento. AGUIST. V. HAGUIST. AHON. adv. A donde. (a hon; aón; a hont) AHÓN. sust. c. Abundancia. AHONDA. v. Abunda, llena, colma. AHONTAT. part. pas. de “ahontar”. Afrentado, avergonzado, puesto a la vergüenza. AIRAT. V. AYRAT. AJATS. v. Tened, habed; tengáis, hayáis. (HAJATS) AJUDADOR. sust. c. El que ayuda. AJUDANT. part. a. (sustantivo) Ayudante, el que ayuda.
AJUDATS. v. Ayudáis, ayudad. AJUDATSME. Ayudadme. AJUDETS. v. Ayudéis. AJUST. v. Junto, reúno; junte, reúna. (yunta; como ayuntamiento)
AJUSTA. v. Junta, reúne, ajusta. AJUSTÁ. v. Juntó, reunió. AJUSTAMENT. sust. c. Conjunto, unión, reunión. (ajuntament : ayuntamiento)
AJUSTAR. v. modo inf. Juntar, reunir y alguna vez ajustar. AJUSTÁRENSE. v. Juntáronse.
AJUSTAT. part. pas. de “ajustar”. Juntado, reunido y alguna vez ajustado. AJUT. v. Ayudo, ayude. AJUTME. (que me ayude), Ayúdome, ayúdeme.
AJUTS. v. Ayudes. AJUTTE. Ayúdote (te ayudo), ayúdete. AJUTVOS. Os ayudo, os ayude. ALARGAT. part. pas. de “alargar” (allargar). Alargado (allargat, allargada).
ALBA. sust. c. Alba, aurora. (auba) ALBERGA. v. Alberga. ALBERGAT. part. pas. de “albergar”. Albergado. ALBERGON. v. Albergan. ALBIR. sust. c. Albedrío y otras veces opinión, parecer propio. ALBOR. sust. c. Albor, alborada. ALCORÁ. sust. p. (Corán), Korán, Alcorán.
ALEGRAMENT. sust. c. Alegría, contento. ALEGRANÇA. sust. c. Alegría. ALEGRAT. v. Alégrate. (con el acento en la e; con acento en la segunda a : alegrado) ALEGRATS. v. Alegráis. ALEXANDRE. sust. p. Alejandro. (magno) ALFABET. sust. c. Alfabeto. ALMOYNA. sust. c. Limosna. (almoina; elemosina) ALONGAMENT. sust. c. Dilación. ALONGANT. v. gerundio de “alongar”. Alargando, dilatando. (llonch, lonch) ALONGER. sust. c. Dilación. - Te meta a lo mal far sens alonger: te induzca a que sin dilación hagas el mal.
ALORS. adv. Entonces. ALORS! exclamación que equivale a Adelante! vamos! (como en la marsellesa : allons) ALQUNA. V. ALCUNA. ALS. A los. ALTEA. sust. c. Alteza, elevación. (altesa)
ALTETAT. sust. c. Alteza, altura, elevación. ALTR‘. síncope de “altre”. Otro, otra. (altra) ALTREJATS. V. AUTREJATS. ALTR‘ EN. Otro en. ALTRE ‘S. Otro es, otro se. ALTRE ‘T. Otro te. ALTRUY. V. ALTRUYL. ALTRUYL. pron. Otro. (altre) ALLONGAT. part. pas. de “allongar”. Alargado, dilatado. AM. prep. V. AB. (de este AM y AB salió el AMB) AM. v. Ame. AMABILITAT. sust. c. Amabilidad. AMADOR. sust. c. Amador. AMAMENT. sust. c. Amor. AMAN. V. AMANT. AMANT. v. gerundio de “amar”. Amando. AMANT. part. a. de “amar”. Amante. AMAR. v. modo inf. Amar. AMAR. adj. Amargo. (amarg, amarc; amaro, amaretto) AMARGÓS. adj. Amargo. AMARGOR. sust. c. Amargura. AMAT, AMADA. part. pas. de “amar”. Amado, amada. AMATS. v. Amáis, amad. ÁMBRE. sust. c. Ámbar. AMDÒS. adj. Ambos. AMDUAS. adj. pl. term. fem. Ambas. (ambduas, ambdues) AMDUES. V. AMDUAS. AMÉ. v. Amé, he amado. AMENADA. part. pas. de “amenar”. Llevada, conducida. (menada) AMENAR. v. modo inf. Llevar, conducir, y a veces agenciar. (menar) AMET. v. Amó. AMETS. v. Améis. AMIST. V. MIST.
AMISTANÇA. sust. c. Amistad. AMISTAT. part. pas. de “amistar”. Amistado, reconciliado. AMONESTAMENT. sust. c. Amonestación. AMPRÉS. Variante de “ha ‘m pres”. Me ha preso, me ha sujetado, me ha aprisionado. AMS. v. Ames. AMUSAR. v. modo inf. Divertir. - Úsase como recíproco. (inglés amusement)
AN. síncope de “a en”. A don. - An Jacques: a don Jaime. AN. V. HA ‘N. ANANS. adv. Antes. (avanç, avans) ANAR. v. modo inf. Ir. ANATS. v. Vais, id. (aneu, anéu) ANATZ. V. ANATS. ANAVETS. v. Ibais. (anaveu, anaeu)
ANAXALLER. Variante de “en exeller”. En destierro. (exilio) ANC. V. HANC. ÁNCHORAS. sust. c. l. Áncoras (anclas). ANÉ. v. Fui, he ido. ANELS. sust. c. pl. Anillos. (anells, aneyls) ANÉS. v. Fuese, anduviese. ANETS. v. Vayais. (aneu, anéu) ANEY. V. ANÉ. ANGOXA. sust. c. Angustia, congoja. (angoixa, engoixa; ansiedad)
ANGOXANT. v. gerundio de “angoxar”. Angustiando, acongojando. ANGOXAR. v. modo inf. Angustiar, acongojar. ANGOXÓS. ANGOXOSA. adj. Angustioso, angustiosa, congojoso, congojosa. ANOMENADOR. sust. c. El que nombra. (nombrador) ANS. adv. Antes, antes bien. (avanç, avans, anans) ANTIQUITAT. sust. c. Antigüedad. (antiquitas) ANUJAR. v. modo inf. Enojar. ANUJAT. part. pas. de “anujar”. Enojado, resentido. ANUJÓS. adj. Enojoso. ANYELL. sust. c. Cordero. (agnus; acne en búlgaro y otras lenguas)
ANYOR. sust. c. Palabra que no tiene equivalencia castellana y que significa el Sentimiento de la ausencia o nostalgia. (deañorar, añoranza)
ANYS. sust. c. pl. Años. AONDÓS. adj. Abundoso. (abundante) AOR. v. Adoro. (ador; adorar) AORTE. Adórote, te adoro. AORVOS. Os adoro. (a vos, o a vosotros) APAR. v. Parece, aparece. (pareix) APARALAMENT. sust. c. El acto de aprontar, de preparar. (aparellar; aparellament; parati) APARAYLÁ. V. APAREYLÁ. APARELL. v. Preparo, apronto, aparejo; prepare, apronte, apareje. APARELLATS. part. pas. pl. de “aparellar”. Prontos, preparados, aparejados. APARELLEM. v. Preparemos, aprontemos, aparejemos. APARENTAT. part. pas. de “aparentar”. Emparentado. APAREYLÁ. v. Preparó, aprontó, aparejó. APAREYLAR. v. modo inf. Aparejar, aprontar, disponer, preparar. APAREYLAT. part. pas. de “apareylar”. Aparejado, pronto, dispuesto. APAREYLON. v. Preparan, aprontan, aparejan, atavían. (aparellen, aparellan) APELAM. v. Llamamos.
APELAT. V. APELLAT. APELL. v. Llamo, llame. (francés je m‘ apelle : yo me llamo; apellido, apellidar)
APELLA. v. Llama.
APELLAT. part. pas. de “apellar”. Llamado.
APENDRE. V. APENDRER. APENDRER. modo inf. Aprender. (adependre; antiguo castellano aprehender) APENDRETS. v. Aprenderéis.
ARGENTINA. ad. term. fem. Argentina. (En torno al año 1300 no se conocía el país)
ARGUIR. v. modo inf. Argüir, argumentar. ARGUMEN. sust. c. Argumento. (Argument : la t final ya no se pronunciaba) ARMA. sust. c. Alma. (Como en Andalucía y otros lugares, arma)
ARRESCH. A riesgo. (o yo arriesgo ?) ARRIMAM. v. Rimamos. (verbo arrimar: nosaltres, natros arrimam, arrimem)
ASSUMADAMENT. adv. De una manera suprema o extrema; en su totalidad. (summum) ASTRENOMIA. sust. c. Astronomía. ATEN. v. Espera, aguarda, atiende. ATENY. v. Alcanza. ATENYER. v. modo inf. Alcanzar.
ATEYN. V. ATENY.
ATEYNE. Alcanza (de ello).
ATORCH. v. Otorga, otorgue.
ATORGAR. v. modo inf. Otorgar.
ATORGATS. part. pas. pl. de “otorgar”. Otorgados.
ATRÁS. adv. Atrás. (no sé si es à, atràs; detrás; enrera, derrera : retro latín)
ATRESÍ. adv. Otro sí, además de esto. (otrosí, otrosi)
ATRETAL. adv. Otro tal. ATRIBUIM. v. Atribuimos. ATROB. v. Encuentro, hallo; encuentre, halle. (verbo trobar, atrobar : encontrar : hallar)
ATROBAR. v. modo inf. Encontrar, hallar.
ATROBAT, ATROBADA. part. pas. de “atrobar”. Encontrado, encontrada, hallado, hallada.
ATROP. V. ATROB. (la b y la p, sobre todo al final, se confunden muchas veces.)
AU. v. Oye, escucha. (audire; ausir) AUCEL. sust. c. Pájaro. (aucell, ocell; muixó, moixó)
AUCIU. v. Mata. AUCIURE. v. modo inf. Matar. (ociure) AUCTORITAT. sust. c. Autoridad.
AUG. v. Oigo, escucho. AUGA. v. Oiga.
AUGATS. v. Oigáis, escuchéis.
AUGEN. v. Oigan, escuchen.
AUGES. v. Oigas, escuches. AUGOL. sust. c. Palabra para nosotros desconocida y que no hemos visto usada en autor alguno. Quizás sea derivada del verbo latín augeo, que significa: (auge) aumentar, acrecentar, añadir, multiplicar, adelantar, ampliar, engrandecer, enriquecerse; en cuyo caso el vocablo correspondería a los castellanos, aumento, acrecentamiento, prosperidad, engrandecimiento, riqueza. (No la encuentro en el texto) AUJATS. v. Oid, escuchad. (típico de los pregones o bandos: ara hojats, ojats) AUR. sust. c. Oro. (aurum; or; símbolo AU) AURACIÓ. sust. c. Oración. (Oració; au → o se ve muchas veces. Pauch : poch : poco) AURAY. v. Habré, tendré. (Hauré) AUS. v. Oyes, escuchas.
AUSELS. sust. c. pl. Pájaros. (aucells, ocells; muixóns, muixons; de aue, ave, avuis, avis)
AUSIDOR. sust. c. Oidor, oyente.
AUSIR. v. modo inf. Oír, escuchar.
AUSIT. part. pas. de “ausir”. Oído, escuchado.
AUSOR. sust. c. Altura, elevación.
AUSTOR. sust. c. Azor.
AUTORITAT. V. AUCTORITAT.
AUTRA. pron. Otra. (oltra; altra, atra)
AUTRE. pron. Otro. (altre, atre, oltre)
AUTREJAR. V. AUTREYAR.
AUTREJATS. V. AUTREYATZ.
AUTRESÍ. Otro sí. (Otrosí)
AUTRE TAL. Otro tal. AUTRETALS. V. AUTRE TAL.
AUTREYAR. v. modo inf. Otorgar, acordar, dar, permitir, conceder.
AUTREYATZ. part. pas. pl. de “autreyar”. Otorgados, acordados, dados, permitidos.
AVALLATS. v. Bajad, bajáis. AVAN. adv. Adelante. - D‘ aquí en avan: de aquí en adelante. (avant) AVANÇAR. v. modo inf. Avanzar, adelantar. AVANÇAT. part. pas. de “avançar”. Avanzado, adelantado.
AVANT. adv. Delante, adelante.
AVANTAT. - Variante de “avançat”. V. AVANÇAT. AVAR. adj. Avaro.
AVÉ. v. Acierta, sobreviene, acontece, concuerda, aviene. (adviento, advenir)
AVEM. v. Hemos, habemos, tenemos.
AVEN. V. AVÈ.
AVENDRE. v. modo inf. Acertar, sobrevenir, acontecer, concordar (avenirse). AVENIMENT. sust. c. Acierto, acontecimiento, avenencia.
AVENIR. V. AVENDRE.
AVENTURA. sust. c. Ventura. - Per aventura: por ventura.
AVER. V. HAVER.
AVESQUE. sust. c. Obispo. (vespe aragonés, episcopo y similares; bisbe)
AVETS. V. HAVETS.
AVIADA. part. pas. de “aviar” term. fem. Encaminada, dirigida, dispuesta para el camino. AVIL. v. Dirija, encamine. AVILAMENT. sust. c. Desprecio, envilecimiento, vilipendio. (de vil)
AVILAT. part. pas. de “avilar”. Despreciado, envilecido, vilipendiado.
AVINENT. part. a. de “avenir”. El que acierta, el que se aviene, conviene o concuerda. AVISÓ. sust. c. Avizor, perspicacia. AVOCAMENT. sust. c. Avocación. AXIR. v. modo inf. Salir. (exir, eixir, eixí; exitus, exit inglés : salida etc)
AXI ‘T. Así te. (Així te) AXYLL. sust. c. Destierro. (exilio; exellar; exili) AY. V. HAY. AYA. v. Haya, tenga. AYCELL. pron. Aquel. AYCEYLS. pron. Aquellos. AYÇO. pron. Esto, eso. AYÇO ‘S. Esto es, esto se. AYÇO ‘T. Esto te. AYDAR. v. modo inf. Ayudar. AYDAT, AYDATS. part. pas. de “aydar”. Ayudado, ayudados. AYDATSME. v. Ayudadme. AYDATZME. V. AYDATSME. AYGA. sust. c. Agua. AYGA ‘LS. Agua a los. AYGUA. V. AYGA. AYLOR. adv. Entonces. AYN. sust. c. Año. - Mant ayn: muchos años. (any, anys) AYRAR. v. modo inf. Airar, enojar. AYRAT. part. pas. de “ayrar”. Airado, enojado. AYSI. adv. Así. (així, axí) AYSO. V. AYÇÓ. AYTAL. adj. relativo. Tal. AYTAMBÉ. adv. y conj. También. AYTAN. V. AYTANT. AYTANT. adj. Tanto, tan. (tant, tan)