Mostrando las entradas para la consulta Saputo Graus ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Saputo Graus ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 18 de diciembre de 2018

motes de pobles de Aragó

Tertulias de la Manqueta.

José Fernando Benito Gascón.

Publicado en www.sastago.com


Nos propusimos en una tertulia saber cómo se apoda a los habitantes de los
pueblos de Aragón, aunque no están todos hemos conseguido un buen montón
de ellos.

Los hemos buscado en Internet, en libros, hemos conversado con gente mayor

y hemos apelado a su buena memoria, los tertulianos como siempre han
aportado lo suyo y cuando esto se publique seguro que los lectores aportaran
alguno más.

/ Faltan pueblos y motes, hay aprox. 727 pueblos CON mote de 1003 en total https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Municipios_de_Arag%C3%B3n /

Lista de motes de los pueblos de Aragón:


Ababuj Chamorros
Abellana Esquirueleros (vore esquirol)
Abena Pelaus
Abenillas Pulserudos
Abi Miserables
Abiego Coculos, Matamoros
Abizanda Árabes
Acín Carboneros
Acumuer Chirigüelos
Adahuesca Gabachos
Aguas Gilgueros, jilgueros
Aguatón Zorros
Aguaviva Ches
Agüero Caracoleros
Aguilar (T) Chotos
Aguilar (U) Sustanzieros, sustancieros
Aguinalíu Lobatos
Aineto Señoritos
Aínsa Moricos
Ainzón Soperos
Aísa Gandions
Aladrén Indios
Alagón Melones
Alastuey Fongueros
Alba Zenizosos
Alba de Campo Moros, Zenizos, cenizos,
Albalate Poco culo
Albalate del Arzobispo Sompreñaus
Albalatillo Pillos, Rabosos
Albarracín Pelaires
Albelda Chinolluts, Gagos
Albero Alto Peñoteros, Quinquilaires
Alberuela de Laliena Cazoleros, Guinetetes

Alberuela de Tubo Fumaques
Alcaine Calizos
Alcalá de Gurrea Rabosos
Alcalá de la Selva Rabudos
Alcalá de Moncayo Toperos
Alcalá del Obispo Monarcos
Alcampel, Alcampell : Albarders, Cabarrons, Guindolos
Alcañiz Judietes, Notarios, Semoletos
Alcolea de Cinca Repulidos
Alcorisa Puchereros
Alerre Franceses
Alfamén Benas
Alforque Cucos
Algayón Mal coló
Aliaga Porrinos
Alins del Monte Pollins
Allepuz Brujos, Zorros
Allueva Tropiezos
Almolda, La Botejos
Almonacid de la Sierra Jautos
Almudáfar Dichosos
Almudévar Saputos (Pedro Saputo)
Almunia de Dª Godina, La Albarcudos
Altorricón Guitarrers
Altosilla Pelaires
Anadón Rozinos, rocinos
Anciles Chocolateros
Angüés Chocolateros, Longanizeros, longaniceros
Aniés Pellejotes, Peluchones
Ansó Fuscos
Antillón Ladrones, Morrongos
Anuñón Güecos
Anzánigo Escopeteros
Añón Putres
Apiés Pellejotes
Aquilué Madrileños
Ara Ballenos
Aracilla Manterudos
Aragavieso Planchaus
Araguás Perdens
Araguás del Solano Madrileños, Rayos
Aragüés del Puerto Cojinos, Polacos
Arasán Micha ratas sin pan
Arascués Raboseros
Aratorés Lelones
Arbaniés Zerrudos, cerrudos
Arbués Rabosos
Arcusa Jitanos, gitanos
Ardisa Fafumaus

Arén Burlones
Arens Cagons
Arguis Fusos
Arguisán Argelinos
Armillas Carruchos
Arnes Arnerols / Arnes es de Tarragona

Arraso Balcones

Arrés Escalpizos
Arruaba Tamarugos
Artasona del Grado Naballetas
Artieda de Aragón Pleitistas
Arto Abogaus
Artosilla Pelairones
Ascara Picarazones
Asín Socarracristos
Aso Forigones
Aspes Sacretarios
Asque Asquerosos
Atea Patudos
Ateca Figueros
Aulet Melena tirada
Aurín Farineteros, Narigones
Avellana Esquiruelos
Avellanas Zirgüeleros
Ayera Charretes
Ayerbe Carnicrabas
Azanuy Cuquetas royas
Azara Bechas
Azlor / Aflor Mal color
Azuara Gualdrapos

Badaguás Gallegos
Baells Gamos, Llangostins
Báguena Bullangueros
Bagüés Segallos
Bail Pararrayos
Bailo Gabachos
Baldellou Caragoles
Ballobar Aljezeros, Mataburros por tozales
Banaguás Aporranogueras
Banariés Malosvinos
Banastás Callejeros, Canastas
Banastón Escodalobos
Bandaliés Cazoleros, Judíos
Bañón Escurrius, Socarraus
Bara Contrarios
Baraguás Empeguntapuercos

Barbaruens Miserables
Barbastro Nenes
Bárboles Mosquiteros
Barbuñales Bodeguetas, Tripetas
Bárcabo Afumaus
Barluenga Aliagueros
Barrachina Modorros

Beceite Roquerols


Beceite, Beseit, roquerol, roquerols, roca, roques, Moncho de Beseit
Moncho de Beceite, eixecacóduls,  foto tomada en Orihuela del Tremedal

Belarra Borrachos
Belchite Aleteros
Bellestar Santurreros
Bellestar de Graus Toribios
Belmonte de Mezquín Latosos
Belsierre Ganchinos
Belsué Carboneros
Belver Incortadores
Benabarre Brutos, Guineus, Lelos
Benasque Tripes de queses, Llaminers
Bentué de Nocito Bailadores
Berbegal Berbegallos
Berbosa Buenos aires
Berdún Canalizos, Mulatos
Bergua Gatos
Bescós Foratagüegos
Bescós de Garcipollera Chabacanes
Bespén Raboseros, Rabosos
Bestué Gorreis
Betés Mansos
Betesa Calarons
Bezas Bezanos
Biel Pelaires
Bielsa Jitanos
Bierge Socarracristos
Bies Mosquerizos
Biescas Güeis de pata blanca, Pelaires, Perifolleros
Binaced Caragols
Binacua Fornacos
Binéfar Bobos, Fanfarrones
Biniés Gabachones
Binué Corrucons
Bisalibons Los de la chireta
Bisaurri Estripamardans
Biscarrués Caballos soberbios, Carameleros
Blancas Patirroyos, Toyagueros
Blecua Guicheros
Blesa Topos, Pulserudos
Bolea Fatos, Chen de talega, Rabaneros
Boltaña Tozuelos, Pelaires
Bolturina Angelitos

Bonansa Pantorrelluts
Borao Abenas locas
Borja Cabezudos, Güechos
Botaya Mala canalla
Broto Brincatroncos
Búbal Cascabellanas
Buera Afumaus
Buerba Mandurros, Zapoteros
Buesa Curtos
Buisán Esquiruelos
Bujaraloz Cabezas gordas
Buyelgas Malpeinaus

Cabra de Mora Lagañosos
Cagigar Muzoleros
Calaceite Cohets
Calamocha Brutos del Jiloca
Calanda Calandrinos, Cozios
Calasanz Boters, Cañutos
Calatayud Cazuelos, Estopilleros
Calatorao Agarradicos, Jitanos
Caldearenas Esculabolsas
Callén Esparteros
Camañas Franceses
Camarillas Entierrabibos
Caminreal Paletos
Campo Cucharers, Embusters, Raps y cochetas
Campodarve Pizcas gordas
Camporrells Sebes royes
Canellas Esparrigons
Canfranc Cagotes
Caniás Afumaus
Cantavieja Onzenos, oncenos
Cañada Cañaus
Cañada Vellida Zorros
Cañardo Berracos
Capdesaso Ganchines
Capella Morros quemaus
Cariñena Carallena, Pajareros
Cartirana Moscas
Casbas de Huesca Pocas barbas
Casbas de Jaca Fingidos
Caseres Bledes
Caserras del Castillo Ballarins, Guerres
Casetas Gatos
Caspe Cagones, Culos largos
Castarlenas Mantequeros

Castejón de Arbaniés Chinches
Castejón de Sobrarbe Guerrilleros
Castejón de Sos Matesaps
Castejón del Puente Corral de bacas
Castel de Cabra Cabritos, Gusanos
Castellar, El Meyopriscos
Castellazo Gorrez
Castelserás Judietes
Castiello de Guarga Altas torres
Castiello de Jaca Esbarranquiaus
Castilló del Pla Granotes
Castillonroy Estralets
Castilsabás Jaboneros
Cella Cabezones
Cenarbe Manzañones
Centenero Gurriones
Ceresa Pitos
Cerésola Zotaperros (azotaperros ?)
Cerler Potrencos
Cervera del Rincón cebollos
Cerveruela Isleros
Chalamera Milorchos
Chía Cardigazos
Chibluco Estozaperros
Chimillas Campanilleros, Lanudos, Pelaires

Chiprana Alobos, Romanos


Codo Esparteros


Colungo Figoneros, Figons


Corbatón Curtos

Cortes de Aragón Zalagardos
Cosa Seroneros
Coscojuela de Sobrarbe Bailarines
Coscullano Fronterizos
Costeán Burros
Cosuenda Tábanos, Zamarrones

Cretas, Queretes : Gen de Puñetes

Crivillén Nabos
Cuarte Calzoncilleros
Cuatrocorz Moros, Cornuts
Cuencabuena Zorros
Cuevas de Portalrubio Chorlitos
Curbe Cuervos
Cutanda Cabezones

Daroca Retrecheros
Doz Chicas-damas

Echo Andaluces del Pirineo
Elrún Tringoletas
Elsué Alzarisoles
Embún Napons, Napudos
Ena Ranas, Raneros
Enate Tinacos
Encinacorba Zarceros
Épila Farineteros
Erés Tripaires, Puercos
Eresué Albarisos
Eriste Tábanos
Erla Tripudos
Escalona Petrez
Escarrilla Flaqueros
Escartín Comequesos
Escorihuela Camorros
Escuaín Cremallizos
Escusaguat Escorrebotas
Espín Esquiruelos
Esplús Chichets
Esposa Lebates
Espuéndolas Espantaus
Esquedas Topedos
Estada Pelaus
Estadilla Chocolateros
Estaña Asolanats, Clabellines
Estiche Saltabarreras
Estopiñán Cachanos, Soldats

Fablo Chen basta
Fago Zaburranos
Fancillo Abarcudos
Fanlo Lindas damas
Fañanás Franzeses
Farlete Peluchones, Zorros
Fenillosa Escañacabras
Finestras Soquerons
Fiscal Serbilletas
Fonfría Culeros
Fonz Bozudos
Formiche Alto Zaumaus
Formiche Bajo Alforjeros
Fórnoles : mussols // Braulio Foz y Andrés Piquer
Fortanete Preguntones
Fragén Fraixencos

Fresneda (LA), fregits, frigits, frechits
Fuencalderas Gabachos
Fuendejalón Jirigas
Fuendetodos Afumaus
Fuentes Calientes Morcos
Fuentes Claras Aguarchaus
Fuentes de Rubielos Afligidos
Fuentespalda gorrinets

Gabás Gorrinets, Pinarizos
Gabasa Matarrayos
Gallocanta Fochas
Gallur Los del saco
Gargallo Los del peine, Peines
Gavín Guirrios
Gea de Albarracín Cocheros, Estupizeros
Gelsa Malas lenguas
Gerbe Escañapexes
Gésera Tirafustes
Gillué Marabillas
Ginebrosa (La) rabosos, raboses
Gistaín Talapens
Godos Repulidos
Grado de Guaso (EL) : Pelaízos
Grado (EL) Cagamaderas, Navalletas, Peinetas
Grasa Pinatones
Graus : Fozins, Guardaus
Guardia Rabosos
Guarga Guirrios
Guaso Curtos, Relamius
Gúdar Culomudos
Güel Sabios

Herrera de los Navarros Los del reino
Híjar Rabinos
Hoz de Barbastro Llatazins
Hoz de Jaca Bufarrios, Montesinos
Huerrios Cantagrillos, Cantamallos, Cucullos
Huerta de Vero Berceros
Huerto Porros
Huesa Topos
Huesa Cobertizos
Huesca Calbos, Fatos, Quicos

Ibieca Chocolateros
Ibirque Sucarramachos, Trucarramas
Ibor Cuculos
Iglesuela del Cid Sucreros
Igriés Cebolleros
Iñosa Cañacrabas
Ipiés Pajas largas
Isuerre Gabachos

Jánovas Langostas
Jarlata cebollons
Jasa Cojinos, Cuculdos
Jaulín Arraclanes, Carrucheros
Javierre Porroneros
Javierre del Obispo Cornudos
Javierregay Chaberrinos
Javierrelatre Furtasantos, Pellejeros
Jorcas Zoqueros
Josa Borbuzes
Junzano Turcos
Juseu Moros

La Cañada Zorros
La Cañada de Benatanduz Toperos
La Corbilla Cucos
La Hoz de la Vieja Los de la razón
La Llana Batuecos
La Mata Letraus
Labata Poca plata
Labuerda Gurrions
Lacuadradas Sebillanos
Laguarre Afranzesaus, Pelaus
Laguarta Serrallapuertas
Lallés Zerollons
Laluenga Turruellos
Lamuria Escorrebotas
Lanaja Modorros
Lanave Pajas largas
Langa del Castillo Calbos
Lanuza Churdos, Capezutos
Lapardina Borbotones
Lárrede Pulidos
Larrés Catalanes
Larués Torcazos
Lasaosa Conejeros
Lascellas Relojeros
Lascuarre Gabachos
Lasieso Rinconera
Laspuña Pregunteros
Lastanosa Rabosos
Latorre Bobones, Borbotones
Latrás Rabosos
Latre Esbarranquiaus
Layés Zerollos
Lécera Fartizos
Lechago Petirrojos
Leciñena Tripudos
Lerés Cascabeles
Letux Pa tu, los de Letux
Libros Paineteros, Seroneros
Liesa Guerrilleros
Ligüerre Zezinosos, cecinosos
Linares de Mora Gabachos
Linás de Broto Capachos
Liri Barranquixos
Lledó : llagañosos, legañosos, lledonets, lladonets,
Loarre letachins, tozinos, tocinos
Lobera Lobos
Longás Pezeros
Loporzano Tripudos
Los Corrales Tripones
Los Olmos Abogaus
Losanglis Cometripas
Luesia Desdentaus, Mosquitos
Lumpiaque Moros, Tontos
Luna Albarderos
Lupiñén Comediantes
Lusera Beñazeros

Maicas Tozinos
Mainar Naberos
Mallén Pagan poco, pero bien
Mara Cebolleros
Marracos Comezapos, comesapos
Martes Peloteros
Martín del Río Zorros
Mas Blanc Socarraus (parecido a Monroyo : sucarrats, socarrats)
Matidero Rompebancos
Mazaleón Pelats
Mediano Bufanabos
Mesón Nuevo Pelapollos
Mezalocha Grajas

Mianos Matraleros
Miralsot Rabosos
Mirambel Sufridos
Miravete de la Sierra Zorros
Monegrillo Peluchos
Monreal del Campo Chirrines, Zafraneros
Monrepós Matalobos
Montalbán Fanfarrones
Montañana (Ribagorza) Llangardaixos
Monterde de Albarracín Peineteros
Montmesa Americanos, Toperos
Montón Moros
Montoro Ajeros
Monzalbarba Cigüeños
Monzón Cabezudos, Ninos
Mora de Rubielos Afligidos, Aceiteros, Migueros
Morán Borrombones
Morata Condes, Brutos
Morillo de Liena Abarcons
Morillo de Sampietro Gais
Morrano Falconeros
Mosqueruela Chichirinos
Mozota Canasteros
Mundot Picharrumeros
Munébrega Pajareros
Muniesa Bachanos
Murillo Calzaprietos, Figoneros
Muro Escodalobos
Muro de Bellós Tañeburros

Naval Cazoleros, Puchereros
Navarrete del Río Los del mosto
Navasa Afumaus
Navasilla Astillas, Chocolateros
Nerín Brinzoneros
Nocito Caracoleros
Noguera de Albarracín Judíos (como en Castelserás)
Nogueras Zorros
Nogueruelas Zaumaus
Nonaspe Cachaps
Novales Paberos
Novés Zaragozanos
Nueno Tenajeros
Nueros Picarazos

Obón Cheches
Ola Gazapos, Perros
Oliete Tramposos
Oliván Patateros
Olsón Campanaus, Olsonaus
Olvena Calamacos (la madre de Pedro Saputo era de allí)
Olvés Gatos
Ontiñena Pelaus, Tripas llenas
Orés Narigones
Orire Barranquizos
Orlato Martolitos
Orna Ropones
Orós Alto Coleros
Orós Bajo Papudos
Oroz Capezutos
Ortilla Belitres
Orún Señoritos
Osia Raposos
Osso de Cinca Lamidos
Oto Cagatroncos

Pallaruelo de Monegros Calbos
Palomar Arrastraus
Palomar de Arroyos gitanos
Panticosa Pandicutos
Panzano Loberos
Paracuellos de Jiloca Igueros
Pardinilla Cachapos
Paternoy Alacranes
Pedregal Braguetes
Pedrola Apatuscos
Pedruel Madrileños
Pelegriñón Pichorras
Peña, La Burrufallas
Peñarroya de Tastavins : sebollots, cebollots, sebollot, cebollot
Peralta de Alcofea Laminers
Perarrúa Azelguers, acelguers
Perdiguera Cucutes
Pertusa Chandros
Piedra Tajada Cotorros, Balloqueros (bajoqueros ?)
Piedrafita Tensinos brutos
Pilzán Chafarroques, Pels afumats
Pina Chabacanes
Pinseque Mormagas
Pintano Balloqueros
Piracés Moricos
Pitarque cebolleros
Plan Capitanes

Plana, La Presumidos
Planillo Zapos, sapos
Plasencia del Jalón Raneros
Plou Bailarines
Pobo, El Pinchos
Poleñino Cucosos
Portalrubio Sebosos
Poyo del Cid, El Coritos
Pozán de Vero Embusteros
Pozuel Cucos
Puebla de Castro Morcilleros
Puebla de Roda Caragoleros, caracoleros
Puebla de Valverde, La Bufones
Puertomingalvo Patudos
Puértolas Estozagatos
Pueyo de Fañanás Pitarros, Polleros
Pueyo de Jaca Lapayones
Pueyo de Marguillén Guineus
Purroy de la Solana Orelles llargues, Orelluts
Puyarruego Trucheros
Puybolea Moros

Quicena Calabaceros
Quinto Tomateros
Quinzano Cazoleros, Chozineros

Ramastué Magañones
Rañín : Mala Gente
Rapún Borbutes
Rasal Gabachos
Ricla Pachuchos
Riglos Maragatos, Güitres, buitres ?
Rillo cebollinos
Robres Ababolicos
Rocafort Matachinches
Roda Torrodons
Rodellar Fuseros, Rodegüesos
Rolluela Cucharetos
Rubielos de la Cérida Albarcudos
Rubielos de Mora Bufones
Rudilla Trapos viejos
Rueda de Jalón Anieblaus, Goditos

Sabayés Mosqueros
Sabiñán Caracoleros
Sabiñánigo Tenazetas
Sádaba Balloqueros
Saganta Cremats
Sagatiás Lentejeros
Sahún Trabucos
Salas Altas Litoneros, Peñazeros
Salas Bajas Niños guapos
Salcedillo Carboneros
Salillas Pelaus
Sallent de Gállego Sallenutos
Samitier Peñasqueros
San Esteban de Litera Cazols, Cucas foradatas, Coletallos
San Esteban de Mall Mochileros
San Juan de Plan Torruecos
San Martín Pitarrois
San Mateo de Gállego Piojosos
San Urbez Roñosotes
San Vicente Rompecletas
San Vicente de Labuerda Bisorios
Sandiás Truqueteros
Sandiniés Floqueteros
Sanfelices Cazadors
Sangarrén Puercos
Saniasa Safumaus
Santa Cilia de Jaca cebollons
Santa Cruz de la Serós Esbarranquiaus
Santa Engracia Gallegos
Santa Eulalia de Gállego Pilarocas
Santa Eulalia del Campo Soplons
Santa Eulalia la Chica Trompetillas
Santa Eulalia la Mayor Carboners
Santa Justa : Alacrans, Manchegos
Santa María de Belsué Pescaires
Santa María de Buil Lobos
Santaliestra La pllaga
Santed Cucos
Santorens Pocs y dolens
Saqués Cascanuezes
Sardas Gabarderos
Sariñena Chen de meyo pelo, Membrillos, Carnones
Sarrión Comeburros
Sarsamarcuello Mochuelos
Sarvisé Gallegos
Sasa de Cinca Cuchareros
Sasa del Abadiado Babosos
Sasal Miquetas
Sástago Cuchilleros
Secorún Campaneros
Segura de Baños Aumaus
Sena Melons
Senés de Alcubierre Canelos, Embudos
Serraduy Zebollers
Servé Pichabertes
Serveto Cornudos, Canelos
Sesué Falandraixos
Sierra de Luna Carachos
Sieso Berzeros
Siétamo Memojos
Sin Canelos, Plantabaleas
Sinués Cuculdos
Sirigüés Narigudos
Sobas Pelaires
Solanilla Caldereros
Sopeira Dolens
Soriana Robines
Sos del Rey Católico Sopicones, Faltafabas
Susín Mesturosos

Tabernas de Isuela cebolleros
Tabuenca Tauros
Tarazona Tarazonicas
Tardienta Morros d’olla
Tauste Ñais
Tella Papirrois
Terrer Pochos
Tierga Rusos
Tierrantona Guitons, Letons
Tierz Pelagallos
Tolva Morcilleros
Torralba Apiazaus, Pelaus
Torralba de los Sisones Zorros
Torralbilla Zentauros
Torre Baja Gacheros
Torre del Conte Torrats
Torre las Arcas Churros
Torre los Negros Notarios
Torrecilla del Rebollar Morcilleros
Torrecilla (LA) : Punchones
Torrente Podals, Calzoncillos
Torres de Alcanadre Zerrudos
Torres del Obispo cebollons
Torrijo del Campo Pelaus
Tosos Mocosos
Tramacastiel Cesteros

Tramaced Sin bandera
Triste Burufallas

Ulle Gallegos, Loberos
Uncastillo Enchargaus
Urdués Papudos, Cuqueros
Urmella Carambellas
Urrea de Gaén Cañizeros
Used Rabiosos
Used de Somontano Esquirueleros, Jueces
Usieto Pastores
Usón Tripudos
Utebo Sebosos, Barbos
Utrillas Zaumaus

Valbona Gacheros
Valcarca Canten galles
Valdelinares Cagurrieros
Valderrobres : raboses, rabosí, rabosíns, cotorres ?
Valjunquera Cachaps
Valpalmas Jautos, Rompedores
Velilla de Cinca Poputs
Velillas Tibios
Vera de Moncayo Cucos, Lechuguinos
Vicién Matacrabas, Cucosos
Villacampa Escopeteros
Villacarli Perillons, Escarnacrabas
Villafeliche Polboreros
Villafranca Jitanos
Villamayor Salseros
Villanova Bocatobas (como cuando te comes una acerolla verde)
Villanúa Jitanos
Villanueva de Gállego Pelaus
Villanueva de Huerva Nabudos
Villanueva de Sigena Rabosos
Villanueva del Rebollar Gatos
Villar del Arzobispo Zebaderos
Villareal Raneros
Villarluengo Topos, Zorros
Villarquemado Chozeros, Pozeros
Villarroya Pelaires
Villarroya de los Pinares Arrastrasantos
Villaruelo de los Olmos Cucos
Villobas Granaderos
Vió Escañacuerbos
Vistabella Ni bista ni güella (ni vista ni güella, güella, güellos = ojos)
Vivel del Río Martín franceses
Yebra de Basa Gabachos
Yéqueda Anda la rueda
Yésero Pezeros
Yéspola Cajalizos
Yeste Burufallas
Zaidín Llantains
Zaragoza Cheposos, Almendrons
Zurita Cunilles

viernes, 30 de noviembre de 2018

Vida de Pietro Saputo, aragonés

Vida de Pietro Saputo
natural de Almudévar,
hijo de muger, ojos de vista clara y padre de la agudeza.
Sabia naturaleza su maestra.


Braulio Foz Burges.

Saputo.es, mensaje

He enviado un mensaje a la web saputo.es para ver si quiere publicar
mi traducción de la novela al chapurriau.

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar. En chapurriau.

//

El texto en aragonés que se ofrece a continuación es traducción de Feliciano Martínez Tur (Estudio de Filología Aragonesa), revisada por Fernando Romanos Hernando (EFA) y Pascual Miguel Ballestín (Aestrela - Asoziazión d’Estudios y Treballos en Luenga Aragonesa), siguiendo los criterios de la “Propuesta ortográfica de l’Academia de l’Aragonés”.


http://saputo.es/app/download/5802306181/vida_de_pedro_saputo_aragones.pdf


LIBRO PRIMERO:


I. Naiximiento de Pietro Saputo

II. Agudeza de Pietro Saputo en a suya nineza
III. De cómo Pietro Saputo alquirió grans fuerzas
IV. De cómo Pietro Saputo fue t’a escuela
V. De cómo Pietro Saputo determinó d’aprender bell oficio
VI. De cómo Pietro Saputo aprendeba totz os oficios en un ratet
VII. De cómo Pietro Saputo aprendió a mosica
VIII. Humanidat e liberalidat de Pietro Saputo
IX. De cómo Pietro Saputo pintó a capiella d’a Virchen d’a Corona
X. Magnifica aplicación de Pietro Saputo

LIBRO SEGUNDO:


I. De cómo Pietro Saputo marchó a correr mundo

II. D’o que li pasó en Uesca
III. Aventuras d’o camín de Balbastro
IV. Aventuras de Balbastro
V. D’o que fació Pietro Saputo ta esmoscar-se d’os aguazils
VI. Pietro Saputo en o convento
VII. Se descubre a las monchas
VIII. Marcha d’o convento
IX. De cómo Pietro Saputo se fació estudiant d’a tuna
X. Pietro Saputo escomencipia a vida estudiantina
XI. Do se contina o escomencipiau
XII. Camina ent’a suya fin a vida d’a tuna
XIII. Pietro Saputo se desepara d’os estudiants pasando antis
per o lugarón d’as novicias
XIV. Pietro Saputo torna a veyer a las suyas amigas
XV. Sabe Pietro Saputo de flai Toribio, o d’o penyazo, e se’n torna
t’o suyo lugar

LIBRO TERCERO:


I. Pietro Saputo vesita qualques lugars.

En tornar-ie, se troba a la chent d’o suyo lugar fendo una gran algarada.
II. De cómo Pietro Saputo li sacó d’o tozuelo
a una mesacha as barucas de fer-se moncha
III. De cómo Pietro Saputo fació atro viache més largo
IV. De cómo Pietro Saputo se fació medico. Contina o suyo viache
V. Plega en Zaragoza; dimpués en o suyo lugar
VI. De cómo Pietro Saputo fació o miraglo d’Alcoleya
VII. De cómo Pietro Saputo racontó o suyo viache d’a vuelta a Espanya
VIII. Una carta anonima. Visita d’un caballer
IX. De do viene a mazada: A chusticia d’Almudévar
X. De cómo Pietro Saputo marchó ta Balbastro
XI. A espelunga de Santolaria
XII. D’os remeyos contra o mal de viuda que Pietro Saputo va revelar a una
XIII. D’a comisión d’os tres figos
XIV. Pietro Saputo grita a la suya mai ta las fiestas d’o Pilar.
D’una estrania aventura que li pasó en ellas
XV. D’o pleito d’o sol


LIBRO QUATRENO:


I. Proposa a suya mai a Pietro Saputo que se case. Revelación important

II. De cómo Chubaneta grita a Pietro Saputo. Se descubre un gran secreto
III. Rilato d’o pai de Saputo
IV. I plega Paulina. Casorio d’os pais
V. Sale Pietro Saputo a o rechistro de novias. Sarinyena - Almudevar
VI. Testamento de tío Chil Amor
VII. Contina o rechistro de novias. Fiesta e baile d’un lugarón
VIII. D’a feria de Graus
IX. Contina o mesmo rechistro. Morfina
X. Remata o rechistro de novias. E ye o millor de tot
XI. Triga de muller. Viache d’o pai e o fillo a Zaragoza
XII. No se sabe cosa mes de Pietro Saputo. Suerte de Morfina,
d’os pais e de Rosa e Olaria
XIII. D’o natural de Pietro Saputo
XIV. Diciendas e mazadas de Pietro Saputo

jueves, 22 de noviembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, F

fa hace
faba, fava, fabes, faves, llegúm pareguda al fesol vert (bajoca) haba, habas, legumbre parecida a la judía verde
fabricá fabricar
fábrica, fábriques fábrica, fábricas
fabricassió fabricación
fabricat fabricado
fabriol, fabriols – DCVB: Flabiol (Gandesa). Dels pastós lo fabriol, Serres Poes. 15. flauta que toquen los pastós
fabrique (ell) fabrica (él)
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narrassió, relato, parábola,
chisme, bulo, patraña, parladuría, rumor
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narración, relato, parábola,
chisme, bulo, patraña, habladuría, rumor
fabuladó fabulador
fábules fábulas
fach , fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / fagus = haya / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) haya, hayas / qué hago, padre, sego o arranco ?
fach (verbo fé) hago
fachada, fachades fachada, fachadas
fachada, fachades, (italiá faccia = "cara", faz La palabra fachada (parte exterior en frente de un edificio) viene del sufijo -ada (que ha recibido la acción) sobre la palabra "facha" y esta del italiano faccia = "cara"
facilón, fanfarrón, presumit, presuntuós, fantasma, bravucón, petulán, chulo, ostentós, matasset, perdonavides presumido, fanfarrón, presuntuoso, jactancioso, fachendoso, fantasma, bravucón, petulante, chulo, ostentoso, matasiete, perdonavidas
Facsió, facsións - bando, partit, grupo, ala, clan, camarilla,
rasgos, rostro, cara, semblán, fissonomía
Facción, facciones - bando, partido, grupo, ala, clan, camarilla,
rasgos, rostro, cara, semblante, fisonomía
factó, factós factor, factores
factura factura
factures facturas
facultat facultad
facultatiu, facultatius (meche, dotó) facultativo, facultativos, potestativo, voluntario, discrecional, opcional, libre, médico, doctor, cirujano
Fadrí, fadríns, fadrina, fadrines (latín fratrīnus) – sagal, sagala de menos de quinse añs - Diu lo Siñó: dixáu que a mí vínguen los fadríns. muchacho, muchacha de menos de quince años
fáe, fée (ell) hacía
fáem (fé), féem hacíamos
fáen, féen hacían
faena, faenes trabajo, trabajos – faena, faenas
Faeneta, faenetes Trabajito, trabajitos
fáes, fées hacías
fáeu, féeu hacíais
fáia, féa (yo) hacía
fáie, fée hacía
fáien, féen hacían
faiga (que yo) haga (que yo)
faigám hagamos
faigáu hagáis
faigue haga
faiguém, faigám hagamos
faiguera (yo) hiciera, hiciese
faiguere (ell, ella) hiciera, hiciese
faiguéren hicieran, hiciesen
faiguéres hicieras, hicieses
faiguéreu hiciéseis
fáigues hagas
fáigues  hagas
faiguéu hagáis
faixa, faixes – faixa (finca), faixeta, faixetes, faixó, faixóns faja, fajas – fincas estrechas
falaguera , falagueres – DCVB :
Atractiu que una persona té per a obtíndre de atres alguna cosa (Escrig-Ll. Dicc.).
helecho, helechos – atractivo, capacidad de halagar
falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) - Ficá falques daball de algo o entre dos objectes, per a aguantáls, anivelláls, etc. acuñar, calzar
Falcó , falcóns halcón, halcones
falconé (setrería, lo que casse en falcóns) cetrero, halconero, cazador con aves rapaces
falda, faldes, faldeta, faldetes falda, faldas, faldita, falditas
faldetes, faldeta, falda, faldes - a la falda, a la faldeta falditas, regazo
Falera – ánsia - estat neguitós dels cordés cuan tenen molta fam – enfermedat de les ovelles, produída per massa minjá y forsa a la sang (rasquilla castellá, modorra aragonés) – galbana - conjún de coses, persones o animals de baixa calidat. manía, tema, gusanera – galbana, modorra - bahorrina, purria
fallá fallar
Fallá – fallo, falles, falle, fallém o fallám, falléu o falláu, fállen – fallaría – fallára – fallaré – no te fallaré, som compañs (díe lo assessino de ERC fussilat a Montjuic, l´heroi dels catanazis). Fallar – no te fallaré, somos compañeros.
fallabe, falláe fallaba
fallada (una amela que no ha granat) fallada (una almendra que no se ha formado)
fallám fallarme
fállam un atra vegada ! fállame otra vez !
fallat fallado
Falle – les falles de Valénsia Falla – las fallas de Valencia
falleba, fallebes, (falloba, fallobes), del árabe: ẖallaba a través de ferrolleba – La falleba a una porta de dos fulles es la barreta que les ajunte, per dins. Barreta de ferro giratória al voltán del seu eje, que va aplicada al bastimén de una fulla de finestra o de porta y que se aguante en l'atra fulla per a tancá. Falleba - agarradero, cierre, cerradura, cerrojo
falló, enfadat, enfadada enfadado, enfadada
falordia, falória, cuento, fábula, mentira, engañ - mentira, embuste, falsedat, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariénsia, invensió, embeleco, seducsió, treta, argússia, ardid, artimaña, timo, truco, picardía, confussió mentira, embuste, falsedad, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariencia, invención, embeleco, seducción, treta, argucia, ardid, artimaña, señuelo, timo, truco, picardía, falseamiento, confusión
Fals, falsos falso, falsos
Falsa, falses – falsa (vore esgorfa), la part de dal de una casa. falsa, falsas – desván
falsamen falsamente
falsedat, falsedats – engañ, mentira, embuste, inexactitut, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo falsedad, engaño, mentira, embuste, inexactitud, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo
falsificades falsificadas
falsilla, falsilles, muixóns pareguts a les oronetes y als avións (uns atres muixóns). Falselles, falsella, falcilla (Apus apus) vencejo, vencejos (Apus apus)
faltá (no está a un puesto O insultá) faltar, insultar
falta, faltes falta, faltas
faltáe o faltabe faltaba
faltáen o faltaben faltaban
faltámos faltarnos
faltán (g) faltando
faltánli faltándole
faltará faltará
faltaríe faltaría
faltaríen faltarían
Faltat (ha) faltado (ha)
falte falta
falten faltan
falto falto
falton falten
faltón, faltona, que falte an algú Persona que insulta, insultón, insultona
fam , molta gana / A un chiquet que badalláe: - Que tens son ? - No, ting fam ! hambre, mucho apetito / a un niño que bostezaba: tienes sueño? No, tengo hambre !
Familiá familiar
família, famílies familia, familias
familiaridat familiaridad
familiarisá familiarizar
familiarmen familiarmente
familiás familiares
famílies famílias
famolengs, famolengs, famolenca, famolenques (que tenen fam, molta gana) hambriento, hambrientos, hambrienta, hambrientas – hambre = fame
famós, famosa, famosos, famoses famoso, famosa, famosos, famosas
famossíssim, mol famós famosísimo
fan hacen
fanátic, fanática, fanátics, fanátiques fanático, fanática, fanáticos, fanáticas
Fanfarró, fanfarrón, fanfarróns Fanfarrón, fanfarrones
Fanfarronada, fanfarronades fanfarronada, fanfarronadas
fang, fangs, fangot, fanguet – diu lo DCVB : del gótico fani, en una forma intermicha *fanga o *fangu que, segóns Wartburg FEW, iii, 412, podríe habés produít ya en germánic abáns de la introducsió de la paraula en terres romániques. Lo mateix autó done per segú que lo castellá fango está agarrat del catalá fang JA JA JA. Se agarre fang y se li afegíx una O, al contrari que fan Octavio y Arturo que les perden, en ves de agarrá FANGA y cambiá progressivamen la A per O. Tamé se cambie SANG del catalá a SANGRE ? fango, barro, fangos, barros - lodo, barro, légamo, limo, cieno
fantasma, fantasmes, coco, cocos fantasma, fantasmas, coco, cocos
fantasmal fantasmal
fantassía (de la ANC), fantassíes (com los Paísos Cagaláns) fantasía, fantasías
Fantástic, fantástics Fantástico, fantásticos
Fantástica, fantástiques Fantástica, fantásticas
faquines, faquíns, homes que portaben o portáen bultos, o ataúts a cambi de unes perres (al Decamerón), ganapán, costalé faquín, faquines, cargador, esportillero, ganapán, costalero
farán harán
farás harás
farchat (malfarchat com Cantinflas, malfarjat) – farjat (ben) mal fachado, mala facha – fachado (bien)
fardá fardar
Fardacho, esfardacho (sargantana = lagartija), fardachos, esfardachos lagarto, lagartos
fardellet, fardell, fardells, fardellets Fardo, fardos, hatillo, hatillos
faré haré
fare, fáre, faiguére hiciera, hiciese
farém haremos
fáren, faren, faiguéren hicieran, hiciesen
fares, fáres (que tú), faiguéres hicieras, hicieses
fáres, fares, faiguéres hicieras, hicieses
faréu haréis
fáreu, faiguéreu hicierais, hicieseis
Farfallós , farfallosa, farfallosos, farfalloses tartamudo, tartamuda
faríe haría
faríen harían
Farina , farines harina, harinas
farinera, fábrica de farina, molí, (com la de Horta de San Juan) harinera, fábrica de harina
farinetes (de farina de guíxes, sigróns) gachas
farinetes (de farina de guíxes, sigróns) – lo cuento de les farinetes gachas
farjada (mal), farjat Mal vestido, mal fachado, mala facha – fachado (bien)
farmasseútica farmacéutica
farmássia, farmássies farmacia, farmacias
Faro, faros faro, faros
farol farol
faroles farolas
farolets (per a fé lo ball dels farolets) farolillos (baile de los farolillos)
farra, juerga, parranda, jarana, jubiléu, festa, guateque, esparsimén farra, juerga, parranda, jarana, jolgorio, fiesta, esparcimiento
Farsí les burifarres rellenar
fart, farta, acontentat, acontentada – ne ña un fart en este chiquet ! harto, harta, haíto, saciado – expresión de enfado, estoy harto de este chiquillo !
fartám hartarme
fartán (g) hartando
fartanera, fartaneres – de grans fartaneres están les sepultures plenes hartazgo, comilona, “jartá”
fartánse hartándose
fartará hartará
fartarán hartarán
fartat (me hay, m´hay, m´hai fartat) hartado
fartes (tú te) tú te hartas
Fartet, fartets hartito, hartitos
farteta, fartetes hartita, hartitas
farto harto
farts hartos
fas haces
fasciná o fassiná fascinar
fascista, fascistes (de fascis latín, feix) fascista, fascistas
fasque, fáigue haga
fasquen, fáiguen hagan
fasques, fáigues hagas
fasse, fasses (de la lluna) fase, fases (de la luna)
fassí, farsí, farsimenta rellenar, relleno
fassícul, fascícul fascículo, fascículos
fássil, fássils, fássila, fássiles fácil, fáciles
fassileta facilita
fassilets facilitos
fassilidat facilidad
fassilidats facilidades
fassilitá facilitar
fassilitáe o fassilitabe facilitaba
fassilitarán facilitarán
fassilitáren facilitaran o facilitasen
fássilmen facilmente
fássils fáciles
fassiná, fasciná fascinar
fassinats, fascinats fascinados
fástic, fástics asco, ascos
fastidiá fastidiar
fastidiáls fastidiarlos
fastidiats fastidiados
fastidion fastidien
fastidiós, fastidiosos fastidioso, fastidiosos
Fastidiosa, fastidioses fastidiosa, fastidiosas
fatal, fatals fatal, fatales
Fatigá , fatigás – fatigat, fatigada – yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguém o fatigám, fatiguéu o fatigáu, fatíguen – fatigára, fatigáres, fatigáre, fatigárem, fatigáreu, fatigáren – fatigaría, fatigaríes fatigar
fatigabe fatigaba
fatigánse fatigándose
fatigaríen fatigarían
fatigat, fatigats fatigado, fatigados
fatigós fatigoso
fatigosa fatigosa
fauna fauna
favó, favor, favós, favors favor, favores
favorable, favorables favorable, favorables
favorit, favorits, favorito favorito, favoritos
favorita, favorites favorita, favoritas
Fawwara, Fabara, Favara (Zaragoza) Favara en Zaragoza
fax fax
faya (fáia, féa) hacía
fé aná, empleá, usá, utilisá emplear, usar, utilizar
fe en Déu – fé algo fé en Dios – hacer algo
fé mal, yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen – me fa mal (ting doló) dañar, hacer el mal – me “hace” mal, tengo dolor, me duele.
fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen hacer
fea, fees fea, feas
fealdat fealdad
feba (féa, faba) hacía
febré febrero
febril, de fiebre, fiebrón febril
feche, feches, fechet, fechets – A Aiguaiva se minchen lo feche crugo. - Tráure los feches - del latín vulgar *ficătum a través de la varián fecătum o fetĭcum, que ha donat origen a les formes fransés foie, italiá fegato, español o castellá hígado (cf. Wartburg FEW, iii, 491; Rohlfs Gasc. 186). Hígado – En Aguaviva se comen el hígado crudo. - Vomitar, sacar los hígados
fée hacía
fées hacías
Feis, Feix (fascis latín), feixos haz, haces
feíssim, feíssims feísimo, feísimos
feíssima, feíssimes feísima, feísimas
fel, fels (está al feche) hiel, hieles (está en el hígado)
féla hacerla
félay (an ell, ella) hacérselo
féles, féls hacerlas, hacerlos
Féli – La Feli no ha vullgut féli lo diná a Clemente. Hacerle – Feli no ha querido hacerle la comida a Clemente.
felís, felísos, elles són mol felíses feliz, felices
felísmen felizmente
Felissidat – A Beseit: la tenda de la Felissidat, a la esquerra de les escales que baixen a Vilanova. Felicidad – En Beceite, la tienda de Felicidad, a la izquierda de las escaleras que bajan a Villanueva.
felissitá felicitar
felissite felicita
felpa felpa
felpudo felpudo
fels hacerles – hieles
Feltre – manta (de feltre, fieltro) per als machos, per a evitá lo rose dels aperos (com la sária) manta de fieltro para los equinos, para evitar el roce de otros aperos.
Fem - aná fén fem - femé, femera Hacemos – fiemo, estiércol – estercolero
Femé, femera estercolero
femella, femelles, femelleta, femelletes, (femenina, femenines) hembra
femelletes hembritas
femenines femeninas
femenins femeninos
fémos hacernos
fémos hacernos
fems fiemos, estiércoles
Fému ! Hagámoslo !
fémur fémur
fémur fémur
fen (g) haciendo
Fenás - Nom de diferentes plantes gramínies que se donen seques a minjá al bestiá – fenassera, fenasseres es lo tros aon se críe heno
fenás, fenaz, fenássos, fenassera, fenasseres, herba de la família de les gramínies, de fulla dura, que sol fé poblassións als marges y ribassos y als prats secs. - fenacĕum, derivat de fēnum heno
fenaz , fenás heno
fénla haciéndola
fénli haciéndole
fénlo haciéndolo
fénlos haciéndolos
fénme haciéndome
fénmos haciéndonos
fenómeno, fenómenos, fenómens fenómeno, fenómenos
fénse haciéndose
féntos haciéndoos
fénu haciéndolo
feo, fea, feos, fees – mes feo que pegáli a un pare feo , fea
feram, ferám, paraula per a insultá a una persona, afarám, béstia de cárrega ñirviosa (neguitós, neguitosa, guit, guita) animal nervioso
Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida, ferideta, feridetes – feríl herir
ferida, ferides herida, heridas
feríls herirlos
ferín (g) hiriendo
ferit, ferits - persona ñafrada, víctima de una lesió en trencamén de teixits - atacat de apoplejía, ictus, embólia, mal de esfelíssia – está ferit : está futut (inclús en resaca) herido, heridos - apoplético, paralítico
ferix hiere
ferixen hieren
ferixque hiera
ferossidat ferocidad
Ferrá – ferro, ferres, ferre, ferrém o ferrám, ferréu o ferráu, férren herrar
ferradura, ferradures – camí de ferradura, per a animals herradura, herraduras – camino de herradura, para animales
ferramén, ferramenta, ferraméns, ferramentes herramienta, herramientas
ferramenta de un macho dentadura de un mulo o equino
ferrat, ferrada, ferrats, ferrades herrado, herrada, herrados, herradas,
ferré, ferrera herrero, herrera
férrea (de ferro) férrea
Ferreríes : barri de Tortosa, aon ña un mut famós, que va en un sego, canten (lo mut sol toque) y beuen vi de Batea Ferreríes en Tortosa
ferro, ferros – fiarro a Valjunquera – fierro a Huesca hierro, hierros
Ferrocarril, tren, carril de ferro, com lo de la Val de Zafán, ara vía verda ferrocarril, tren
fértil, fértils – contrari de erm fértil, fértiles
ferum, feram, auló de animal (forta), del latín vulgar *ferūmen, ‘rastre de fiera’ (la varián *ferāmen ha donat origen a feram). - vore : pudó, tuf, corrompina hedor de animal, olor fuerte - tufo, perfume – husmo
fervor (latín fĕrvōre), ardó, caló intensa Fervor – hervor es “bull”
fes (tú) haz tú
fésla, fésles, fésu hazla, hazlas, hazlo
Féslo ! hazlo
féslos hazlos
fésme hazme
fesmessuás, inventada (fésme suá), sudorífics sudoríficos
fesmesuás (fésme suá, paraula inventada del llibre de Pedro Saputo, sudorífics, medissina per a fé suá) hazmesudar, palabra inventada del libro Pedro Saputo
fesols blangs o bonicos : marróns – vore bajoca, bajoques judías blancas o marrones
festa , festes fiesta, fiestas
féste fótre (latín fŭtŭere) – fransés: va te faire foutre jódete, a la verga, que te jodan
festechá, festejá, eixí juns, sé novios galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar
festechabe, festejabe cortejaba
festechada, festejada cortejada
festechán, festeján (g) cortejando
festechat cortejado
festechat, festejat cortejado
festeche, festeje corteja
festechen, festejen cortejan, salen juntos
festechos, festejos cortejes
festejá galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar
festejaben cortejaban
festes fiestas
festiu, festius festivo, festivos
festivamen festivamente
fésu hazlo
fet hecho
feta hecha
fetes hechas
fétos haceros
fets hechos
feu, féu Hacéis – hacerlo
féulos hacedles, hacedlos
féume hacedme
féumos hacednos
fi, fins, fina, fines fino, finos, fina, finas
fiá, fiás fiar, fiarse
fiabe fiaba
fiám fiarme
fiambreres, fiambrera fiambreras, fiambrera
fiansa fianza
fiarro hierro
fiarro, ferro hierro
fiát, fiat, fiada, fiades, fiáts fiarte, fiado
fíat, fíaten ! fíate
fica pon
Ficá – fico, fiques, fique, fiquém o ficám, fiquéu o ficáu, fíquen – ficaría – ficára – ficaré poner, colocar, etc
Fíca ! Pon !
ficaba ponía
ficaben ponían
ficada puesta
ficades puestas
ficáe o ficabe ponía
ficaén o ficaben ponían
ficál ponerlo
Fícal ! ponlo
ficála ponerla
fícala ponla
ficáles ponerlas
ficáli ponerle
ficáls ponerlos
ficám ponerme
fícam ponme
ficámel, ficámels (los cuernos, per ejemple) ponérmelo, ponérmelos
ficámos ponernos
Fícamos ! ponnos
ficán (g) poniendo
Fícatel y fícalay ! póntelo y pónselo
ficátos poneros
ficats puestos
fichá fichar
ficha, fiches ficha, fichas
fichats fichados
fichats, fichat, fichada, fichades fichados, fichado, fichada, fichadas
fiches fichas
fico pongo, coloco
ficon pongan
ficsió ficción
fidedigna, fidedignes fidedigna, fidedignas
fidedigne, fidedignes - fiable, de verdat, auténtic, verídic – contrari : dudós, fals y falso fidedigno, fidedignos, fiable, veraz, fehaciente, auténtico, verídico
fidelidat fidelidad
fidelíssim, mol fiel fidelísimo
fidelíssims fidelísimos
Fideu, fideus – pasta per a fé fideuá o sopa – cuan estás brut y te refregues tamé íxen fideus fideo, fideos
fiebre, febre (latín fĕbre) fiebre
fiel, fiels – latín fidēle – Fidel Castro li es mol fiel a la dona fiel, fieles
fielmen fielmente
fiels fieles
fiera, fieres fiera, fieras
fieramen, com una fiera, en fieresa fieramente
fieresa, inhumanidat, ferosidat, bestialidat, brutalidat, crueldat, agressividat, com un salvache, saña fiereza, inhumanidad, ferocidad, bestialidad, brutalidad, crueldad, agresividad, salvajismo, saña
figa, figues - Fruit del ábre Ficus carica – del latín vulgar fīca, varián de fīcus - Pedro Saputo y les tres figues - la figa de una dona : chona, pichina, vulva – Pareix mentira que un muixó entro dins de una figa higo, higos – el higo de una mujer : vulva
Figuera, figueres – Mon pare va caure de la figuera de enfrente de casa Lilo a Beseit, a la casa de les Carabines, aon van viure y teníen les vaques y la lechería (lleitería no se diu) higuera, higueras
figues higos
figura, figures figura, figuras
figurabe figuraba
figurábeu figurábais
figuráe o figurabe figuraba
figurám figurarme
figurás figurarse, representar, encarnar, simbolizar, configurar, aparentar, fingir, simular, imitar, hallarse, estar, encontrarse, contarse, asistir, comparecer
figure an este llibre figura en este libro
figures figuras
figureta, figuretes figurita, figuritas
figuréutos figuráos
figuro (me) me figuro
fijo, fíxo fijo
fil, fils hilo, hilos
fila, files fila, filas
filagarcho, filagarchos hilacho, de hilo
filera, fileres hilera, hileras
filet, filets – un filet o filete de carn es una chulla o tallada filete, filetes – chuleta, tajo
filferro, fil de ferro, filferros, fils de ferro alambre, alambres
filiasió, filiassió a un partit, per ejemple filiación a un partido por ejemplo
Fill – Ignacio Sorolla Amela es un fill de puta, en perdó de sa mare - fils de pute en fransés – Quel figlio di puttana è dappertutto italiá - filho da puta portugués, fillo de puta galego – A que sense sabé fransés, italiá, portugués, galego se entén perfectamen ? En cambi: Hurensohn en alemán – Son of a bitch, motherfucker, en inglés - кучи син en búlgaro - mac gille en gaélico escocés – вырадак en bieloruso Hijo – hijo de puta - Ese hijo de puta está por todas partes (italiano) - La palabra hijo viene del latín filius con el mismo significado. Su étimo está estrechamente relacionado con el latín felix (ver: feliz) 'fecundo' y con el verbo felare 'mamar' y con la raíz de fémina, originalmente 'la que amamanta'.
Filla, filles hija, hijas
fillet, fillets, filleta, filletes Hijito, hijitos, hijita, hijitas
fillol, fillola, fillolet, filloleta ahijado, ahijada
fills hijos
filón, filóns, una veta de carbó a la mina María Dolores de Beseit - vena, mina, yassimén, bang, bossa - chollo, ganga, negossi, breva filón, filones, veta, vena, mina, yacimiento, banco, bolsa, chollo, ganga, negocio, breva
Filósofo, filósofa, filosófic, filosófics, filosófica, filosófiques filósofo, filósofa, filosófico, filosófica, filosóficas
fils hilos
Filtrá – filtro, filtres, filtre, filtrém o filtrám, filtréu o filtráu, fíltren – filtraría – filtrára – filtraré filtrar
filtrabe o filtráe filtraba
filtro, filtros (latín filtrum) : Cos porós a través del que se fa passá un líquit per a clarificál o llimpiál filtro, filtros
fin, final fin, final
fin, final, finals final, finales
fina, fines fina, finas
finalidat finalidad
finalisá, acabá, concluí, rematá, consumá, agonisá, caducá, prescriure, extinguí, morís, diñála finalizar, terminar, acabar, concluir, rematar, consumar, agonizar, caducar, prescribir, extinguir, fallecer, morir, fenecer
Finalisada finalizada
finalisat finalizado
finalison finalicen
finalista, finalistes finalista, finalistas
finalmen finalmente
finals finales
finamen finamente
finansiada, finansiades financiada, financiadas
finansiat, finansiats financiado, financiados
finansié, finansiés financiero, financieros
Finat, finát, mort, fináts, finats, morts finados, muertos
finém (cuan) cuan morigám o moriguém finemos, muramos
finestra, finestres (latín fenĕstra) ventana, ventanas
finestres ventanas
finestreta, finestretes (vore finestró, la web del catalanista aragonés José Miguel Gracia Zapater no to la recomano) ventanita, ventanitas
finestró, finestróns, porteta de fusta de una finestra – blog de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera, sóssio de ómnium cultural y catalanista de pro postigo, postigos, ventanillo, ventanilla,
finet, finets finito, finitos
fingida fingida
fingides fingidas
fingíe fingía
fingín (g) fingiendo
fingit, fingits fingido, fingidos
fingíu fingís
fingix finge
fingíxco, fach vore que finjo, hago ver que
Finíssim, finíssims finísimo, finísimos
Finíssima, finíssimes finísima, finísimas
fins finos, fines
fiordo, fiordos fiordo, fiordos
fíos (no te) fíes (no te)
fique pone
fiquém ponemos
fiquen ponen
fiquéu ponéis
fiquéume ponedme
fira, fires, com la de Graus, al llibre de Pedro Saputo feria, ferias
firmá firmar
firmáe, firmabe firmaba
firmamén firmamento
firmat, firmats firmado, firmados
firme firma
firmemen firmemente
firmes firmes
firmesa firmeza
firmíssim firmísimo
firmíssima firmísima
fiscals fiscales
físic, físics físico, físicos
física, físiques física, físicas
fisonada, fisonades (de una abella, de un arreclau o arraclau), picotada, picotades punzada, pinchazo (con aguijón)
fissiología fisiología
fissiológic fisiológico
fissonomía, cara, semblán, rostro, faz, expresió, aspecte, figura, tipo, imagen, imache, apariénsia, forma fisonomía, cara, semblante, rostro, faz, expresión, aspecto, figura, tipo, imagen, apariencia, forma
fissonomista, observadó, reconeixedó fisonomista, observador, reconocedor, memorista
fístula, fístules - úlsera, llaga, abscesso, ferida interna fístula, fístulas - úlcera, llaga, absceso, herida
fita, fites, fillola, filloles hito, piedra de partición, hitos
fito fito, poc a poc poco a poco
Fixá – fixo, fíxes, fíxe, fixém o fixám, fixéu o fixáu, fíxen – fixaría – fixára – fixaré fijar
fixabe fijaba
fixada, fixades fijada, fijadas
fixamen fijamente
fixamén de tornillos fijamiento de tornillos
fixán (g) fijando
fixás fijarse
fixat, fixats fijado, fijados
fixéu fijáis
fixo fijo
flagelán, flageláns flagelante, flagelantes
flaire, auló, normalmen bona, del latín fragrare = aulorá fragancia, olor, perfume
flama de foc, flames llama de fuego
flamejá llamear, sacar llamas
flamejaben, flamejáen llameaban
flamejáe, flamejabe llameaba
flamerada, flamerades llamarada, llamarades
flames llamas
Flandi – agarrá an algú en flandi ?? coger a alguien con las manos en la masa o en una mentira
flaquejá flaquear
flaquejaben flaqueaban
flaquesa flaqueza
flare, monjo, flares, monjos (latín fratre, germá) fraile, monje, frailes, monjes
flaret frailecillo
flarets frailecillos
flat, auló, tuf y tufarrina (mala auló), corrompina (de corrómpre), pudina (del verbo putí) olfato, olor, tufo
flecha, fleches, saeta, saetes flecha, flechas, saeta, saetas
flexió flexión
flexioná flexionar
flexiono flexiono
flo flor
floc, flocs (virutes de fusta) virutas de madera
floral, florals (joc, jocs) floral, florales (juegos)
florentines, de Florénsia florentinas
florentíns, de Florénsia florentinos
floreta, floretes florecita
floretes florecicas, florecillas, florecitas
florí florecer
florides florecidas, floridas
florín (moneda), floríns florín, florines
florisque, florixque florezca
florit, florits – en moho florecido, florecidos – con moho
floronco, flloronco florúnculo
FLOS flores
flotá flotar
flotabe flotaba
flotaben flotaban
flotán (g) flotando
fluí fluir
fluíli fluirle
fluíx (fluí) fluye
fluix, fluixa, fluixos, fluixes flojo, floja
fluixa floja
fluixera flojera
fluixes flojas
Fluixes – afluixes Flojas – aflojas
fluixeta flojita
fluixetes flojitas
Fluixos – afluixos Flojos – aflojes
Fluixos – afluixos Flojos – aflojes
Fluixota, fluixotes flojota, flojotas
foc, focs fuego, fuegos
fofa, fofes – tova fofa, fofas
fofo, fofos – tou fofo, fofos
fogó, fogóns fogón, fogones
fogonada, fogonades destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
fogós fogoso
fogosamen fogosamente
fogosidat fogosidad
foguera, fogueres hoguera, hogueras
folclóric folclórico
Fóli , fóteli ! Dale !
folia, tontería, simplesa, / fool inglés / cuarteta que se cante mentre se balle Tontería – cuarteta que se canta mientras se baila
follán (g) follando
Follanius : persona que desfá los nius o agarre los ous dels nius persona que coge huevos de los nidos de las aves, o los deshace (follanidos)
follón, guirigay, galimatíes, jerigónsa, embroll, enredo, algarabía, caos galimatías, jerigonza, embrollo, enredo, algarabía, caos, follón, guirigay
fon, fons fuente, fuentes
Fonda, fondes – hostal – honda fonda, hostal, honda
fondária (fondo), profundidat profundidad
fondes fondas, hondas
Fondespala Fuentespalda
fondo, fondos - lo barrang fondo fondo, hondo – el barranco hondo
fondonada, fondo, fondonades hondonada, vaguada
fondos (dinés) fondos (dinero)
Fonética, fonétiques fonética, fonéticas
fonéticamen fonéticamente
fonoll, fonolls hinojo, hinojos
fons fuentes
Fontz, Fonz, poble de Huesca Fontz, Fonz, pueblo de Huesca
fora (si yo) si yo fuera
foradá horadar, agujerear
foradáen, foradaben horadaban, agujereaban
foradat, foradats agujereado, agujereados, horadado
foradet, foradets, foraét, foraéts agujerito,agujeritos
forasté, forastera, forano, forana (de fora), forastés, forasteres, foranos, foranes (de fora) extranjero, de fuera, forano
forat, forats agujero, agujeros
forca horca
forcacha de un ábre, aon se obrin dos branques o rames la forcacha (horca) de un árbol, donde se abren dos vergas o ramas
Forcó, per a tallá romigueres en fals horca pequeña para cortar zarzas con hoz
fore fuera, fuese
fórem, siguérem fuéramos, fuésemos
fóren fueran, fuesen
forense, forenses forense, forenses
fóres fueras, fueses
fóreu fuérais, fuéseis
forga, forgues, pallissa, pallisses pajar, pajares
forigó, forigóns (vore forat y cau) hueco, huecos, agujero, agujeros
formá formar
forma, formes forma, formas
formabe formaba
formaben formaban
formache, formaches – fransés fromage queso, quesos
formada, formades formada, formadas
formáe, formabe formaba
formáen, formaben formaban
formal, formals formal, formales
formalidat, formalidats formalidad, formalidades
formalmen formalmente
formals formales
formán (g) formando
formánla formándola
formánli formándole
formassió, formassións formación, formaciones
formassió, formassións formación, formaciones
format, formats formado, formados
formatiu, formatius, sicle formatiu de grado superió (FPII de abáns) formativo, formativos
forme (ell) forma
formém formamos
formén, blat, del latín frumĕntum, Formenta es una masada puján de Beseit a Fredes - Cascun blat de què's fassa pa és menys convenient e notritiu que lo forment, Albert G., Ques 4 trigo (candeal)
Formenta, masada de Beseit a Fredes, lo nom ve de fromén, blat, frumĕntum latín Formenta
formes formas
formiga, formigues hormiga, hormigas
formigué, formigués (de formiga), forat, refugi, gentío, aglomerassió de gen – formigués de lleña (per a fé abono) Hormiguero (de hormiga), agujero, refugio, hoyo, orificio, abertura, hervidero, gentío, muchedumbre, aglomeración, masa, enjambre – de leña, para hacer abono vegetal
formiguejáen, formiguejaben hormigueaban
fórmula, fórmules fórmula, fórmulas
formulari, formularis formulario, formularios
forn,forns (fŭrnu latín) horno, hornos
Fórnols (Fornos escribíe Braulio Foz) Fórnoles
forques horcas
forra, buida vacía
forrada, forrades forrada, forradas
forrat, forrats forrado, forrados
forres, buides vacías
Forrollat (de ferro): Barreta de ferro que va aguantada a una porta o finestra per dos argolles y que, fénse rellissá per un agarradó, se fique per un dels seus extrems a una argolla o forat que ña al bastimén o a l'atra fulla, y tanque així en fort la porta o finestra. cerrojo
forsá forzar
forsa, forses fuerza, fuerzas
forsám, forsém forzamos
forsaríe forzaría
forseguera, molta forsa mucha fuerza
forsuda, forsudes forzuda, forzudas
forsut, forsuts forzudo, forzudos
fort fuerte
fort , forta , forts , fortes fuerte, fuertes
fortalesa, fortaleses fortaleza, fortalezas
fortín, fortíns (de Cabrera a Beseit) fortín, fortines
Fortó, auló forta, ferum hedor, olor fuerte
fortot, fortots fuertote, fuertotes
fortuna, fortunes fortuna, fortunas
fosa, foses, fossa, fosses (fuesa a Pedro Saputo) fosa, fosas
fosá, fossá, sementeri cementerio
fosc, oscur, foscos, oscurs oscuro, oscuros
fosca, oscura – fosques, oscures – a fosques oscura, oscuras – a oscuras
foscó, escurina, oscurina oscuridad
fosforito fosforito
fosques (a) oscuras (a)
fossá, fossás, sementeri, sementeris cementerio, cementerios
fóssil, fóssils Fósil, fósiles
fot (fótre) Jode + muchos más significados
foto, fotos foto, fotos
fotografía, fotografíes fotografía, fotografías
fotografiá, retratá fotografiar, retratar
fotografiades fotografiadas
fotografiála fotografiarla
fotografián (g) fotografiando
fotografiat, fotografiats fotografiado, fotografiados
fotográfic, fotográfics, fotográfica, fotográfiques fotográfico, fotográficos, fotográfica, fotográficas
fotografíes fotografías
fotografíon fotografíen
fotógrafo, fotógrafos fotógrafo, fotógrafos
fotos fotos
fotrá joderá
fotrán joderán
Fótre, fótres – fé fótre – fótre un bot – te fotré – fotrás, fotrá, fotrém, fotréu, fotrán – futut, futuda, fotut, fotuda – fotría, fotríes, fotríe, fotríem, fotríeu, fotríen – foteguera, fotegueres, foteguere, foteguérem, foteguéreu, foteguéren – haguera futut , me haguere futut un percut lo cor si haguera vist aquell llop. Joder + otros significados
fótrel joderlo
fótreli joderle
fotrém (la) joderemos (la)
fótres joderse
fótresseli damún metérsele encima
fótret, fótet joderte, jódete
fotría jodería
fotríen joderían
fots Jodes + muchos otros significados
fotut, futut jodido, jodidos
fotuts, fututs jodidos
fracás, fracasos fracaso, fracasos
fracasat, fracasats fracasado, fracasados
fracsió, fracsións fracción, fracciones
fracsionás fraccionarse
fractura, fractures (latín fractūra) fractura, fracturas
fragánsia (latín fragrare = aulorá), fragánsies fragancia, olor, perfume, fragancias, olores, perfumes
frágil, frágils, frágiles (elles) frágil, frágiles
fragilidat fragilidad
fragmén, fragméns fragmento, fragmentos
fragor fragor
fragrán fragrante
fragrantíssim fragrantísimo
fragrantíssima fragrantísima
frailisme (de Pedro Saputo) frailismo
francamen francamente
Franciscano, franciscáns franciscano, franciscanos
franja, franges, la franja del meu cul, entre les molles del cul ting una franja franja, franjas
franquesa, sé franco (pero no Paquito lo caudillo) franqueza, ser franco
Fransa Francia
fransés, fransesa francés, francesa
fransesos franceses
frasse, frasses frase, frases
Frassota, frasota, frassotes, frasotes frase (peyorativo)
fraternidat, germanó, germandat fraternidad, hermandad
freática, freátiques (capes de aigua) freática, freáticas
frechidet, fregidet – un chiquet de La Fresneda frito, “fritito”, mote de La Fresneda
frechideta, fregideta – una chiqueta de La Fresneda frita, “fritita”, mote de La Fresneda
frechirán, fregirán freirán
Frechits (a la paella) – mote de La Fresneda – fregits, frigits Fritos – mote de La Fresneda
frecuén, en frecuénsia, frecuéns frecuente, frecuentes
frecuenmen, en frecuénsia frecuentemente
frecuénsia frecuencia
frecuentá frecuentar
frecuentabe, frecuentáe frecuentaba
frecuentaben, frecuentáen frecuentaban
frecuentán (g) frecuentando
frecuentat, frecuentats frecuentado, frecuentados
freda, fred, fredes, frets fría, frío, frías, fríos
fredamen fríamente
Fredó – fa fredó Frío – da miedo
Fregá – frego, fregues, fregue, freguém o fregám, freguéu o fregáu, fréguen – fregaría – fregára – fregaré fregar, restregar
frega, fregues, fricsió, massaje friega, friegas, fricción, masaje
fregadó, fregadora fregadero, fregadera
fregí, fregixco o frixgo, fríges o fregixes, fríx o fregix, fregím, fregíu, frígen freir
fregida frita
fregides fritas
fregidora, fregidores freidora, freidoras
freginal, friginal, freginals, friginals – a Beseit están prop del primé depósit, a ma esquerra puján freginal, freginales
fregínse friéndose
fregirán freirán
fregiríen freirían
fregit frito
fregix fríe
frego friego
fregues friegas
freixera (ábre) fresno (árbol)
frená frenar
frenáe, frenabe frenaba
frenáen, frenaben frenaban
frenán (g) – Fernando está frenán pero lo coche no s´ature (no se pare) Frenando – Fernando está frenando pero el coche no se para (aturar en aragonés = parar)
frenat, frenats, frenada, frenades frenado, frenados, frenada, frenadas
frenessí (abalot, neguit) frenesí (alboroto)
frenétic, frenétics frenético, frenéticos
frenéticamen frenéticamente
freno freno
frenólogo, frenólogos frenólogo, frenólogos
Frenos – que tú frenos Frenos – que tú frenes
frente, enfrente, enfrón, en fron frente a, enfrente
fresc, fresquet fresco, fresquito
fresca, fresques, fresqueta, fresquetes fresca, frescas, fresquita, fresquitas
frescales frescales
frescó, fresqueta frescor, fresquito, fresca
frescoreta frescorcilla
frescos frescos
fresques frescas
fresquet fresquito
fresqueta fresquita
fresquets fresquitos
fresquíssim, fresquíssims fresquísimo, fresquísimos
fresquíssima, fresquíssimes fresquísima, fresquísimas
fréstec, fréstega – furo – poc agradable Huraño – poco agradable
fret, fred, freda, frets, freds, fredes (Fredes, poble dels Ports de Tortosa-Beseit, a Castelló, aon está lo Tossal del Rey) frío
frigorífic, frigorífics frigorífico, frigoríficos
friolera, friolereta (geleres) Friolera, friolerilla
friolero, geleres friolero
frivolidat frivolidad
frix o fregíx fríe
fríxguen frían
fron frente
frondós, frondosos frondoso, frondosos
frondosa, frondoses frondosa, frondosas
frugal frugal
frugalidat frugalidad
fruit, fruits fruto, frutos
fruita, fruites fruta, frutas
Fruitera frutera
fruitería, frutería frutería
fruites frutas
fruits frutos
frustrassió frustración
fruta, fruita fruta
frutal, ábres frutals, ábres que dónen fruita frutal
frutero (no se sol di fruité) frutero
Fuch ! (fugí) Fuera, huye, (huir) !
fúchen, fúgen huyen
Fuchí , fugí huir
fuet, fuets – de minjá, espetec – com una suriaca o látigo fuet, fuets – de comer – como un látigo
fuga, fugues - fugida, fugides fuga, fugas – huida, huidas
fúgen huyen
Fugí – fuchgo, fuges (fuches), fuch, fugím (fuchím), fugíu (fuchíu), fúgen (fúchen) – fugiría, fugiríes, fugiríe, fugiríem, fugiríeu, fugiríen – fugit, fugida – fuchguera, fuchgueres, fuchguere, fuchguérem, fuchguéreu, fuchguéren – haguera fugit – la fugida de Puigdemont va sé mol escandalosa huir
fugida, fugides huida, huidas
fugíe huía
fugíen huían
fugín (g) huyendo
fugit huído
fugitiu, fugitius fugitivo, fugitivos
fugitiva, fugitives fugitiva, fugitivas
fulla, fulles hoja, hojas
fullarasca hojarasca
fulleján un llibre hojeando
fulleta, fulletes hojita, hojitas
fum, fums humo, humos
fumá fumar
fumada, fumat (fotuda, fotut) jodido, jodida
fumadero, fumaderos fumadero, fumaderos
fumadó, fumadora fumador, fumadora
fumadós fumadores
fumán (g) fumando
fumarrina, fumarrines mucho humo
Fumarro , sigarro cigarro
fumat ahumado
fumejá humear
fumejada ahumada
fumigá fumigar
fumiguen fumigan
fums humos
funda, fundes funda, fundas
fundada, fundades fundada, fundadas
fundadamen fundadamente
fundamén, fundaméns fundamento, fundamentos


fundamental, com la boina, que es funda mental, com la que porten Arturo Quintana Font o Héctor Moret Coso – fundamentals fundamental, fundamentales
fundamentals fundamentales
fundassió, fundassións fundación, fundaciones
fundat, fundats fundado, fundados
fundí fundir
fundix funde
funeral, funerals funeral, funerals
funeraria, funeraries funeraria, funerarias
funsió, funsións función, funciones
funsioná funcionar
funsionáe, funsionabe funcionaba
funsionáen, funsionaben funcionaban
funsionamén, (funsionaméns) funcionamiento, (funcionamientos)
funsionán (g) funcionando
funsionari, funsionaris, funsionaria, funsionaries, persones que ténen una funsió, pero no de teatro. funcionario, funcionarios, funcionaria, funcionarias
funsionat funcionado
funsione funciona
funsionen funcionan
Fura – animalet com la mustela (furo) Huraña – hurón, mustélidos (huraño)


Furgá, furgás – fúrgo, fúrgues, fúrgue, furguém o furgám, furguéu o furgáu, fúrguen – furgára – furgaría - furgaré – vore burchá hurgar, hurgarse
furgaben, furgáen hurgaban
furgánse lo nas hurgándose la nariz
furgará hurgará
furgo hurgo
furgó, furgóns furgón, furgones
furgoneta, furgonetes furgoneta, furgonetas
furia, furies furia, furias
furién, furienta, furiéns, furientes – enfadat – mol depressa enfurecido, enfurecida, enfurecidos, enfurecidas – muy deprisa
furies furias
furigaña, furigañes, forigaña, forigañes, forigañ, forigañs, murall, muralls, bufadó, bufadós, rateta, ratetes de monte Topillo – DCVB : TALPÓ
furiós, furién furioso
furiosamen furiosamente
furor, furia furor, furia
furos huraños
fúrsia, fúrsies furcia, puta
furtá, robá, mangá hurtar, robar, mangar
furtáli hurtarle
furtare hurtara
furtat hurtado
furtiu, furtius, furtivo, furtivos furtivo, furtivos
fusselaje fuselaje
fusta, fustes – Varilla flexible, recuberta de tela o cuero y a vegades rematada per una trensa de “tiento” o una aleta de cuero, que se emplée per los jinetes per a espolejá a les seues montures. - vore surriaca madera, maderas
fusté, fustés – fusteret a Beseit carpintero, carpinteros
fusteta, fustetes maderica, maderita, madericas, maderitas
fútbol (peu + pilota, foot + ball) fútbol
futbolín, futbolíns futbolín, futbolines
futur, futuro futuro
Futura, futures futura, futuras
futut, fotut, futuda, fotuda jodido, jodida