Mostrando las entradas para la consulta Hitler ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Hitler ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 6 de septiembre de 2018

Máximo Fabregat y les seues neures

Máximo Fabregat y les seues neures, un mes dels catanazis que traten als atres de fascistes, feixistes, paraula inventada per al catalá post laboratoris Fabra, com atres tantes, blavers, botifler, gonella, etc. Seguramén tamé es pro etarra y pro terra lliure com tota esta brossada que se diu de esquerres. No ne enserte ni una, en lo poc que li costaríe copiá y pegá del seu colega pro etarra lo pena de Marcel, lo reguer, o los seus amics catanazis de lafranja.net, pobret, no done per a mes.

Los referens de esta brossa catanazi


Máximo Fabregat y les seues neures

Té una clucada de ull que enamore, casi tan com Junqueras.


Chapurriau és feixisme

Publicat per USUARI69 on 23 AGOST, 2018


Fa uns dies, a les festes de Vall-de-Roures, a la mitja part del ball, es va celebrar el tradicional bingo. Els diners recollits anaven per a la festa de no se quin sant. / Cóm has de sabé quin san ere si eres de la corda del assessino Luisico Companys



http://chapurriau.blogspot.com/2018/09/maximo-fabregat-y-les-seues-neures.html
vigila lo forat de la franja del teu cul, Maximico. 

Els que gestionaven lo “cotarro” eren los que estan més a “full” en lo tema del Chapurriau. I per a fer gala de la seva ignorància han pintat un muro al vell mig de “Valde” (veus com la gen no diu Vall de Roures, sino Valderrobres) on diu “Yo parlo chapurriau”. Un muro que ja va ser tacat / tú si que estás tacat, del servell / i ara han tornat a repintar. / Y totes les vegades que faigue falta, en permís dels amos /


Pues / pues dius? No mu crec, sirá doncs, pos en chapurriau/ a n’ este bingo, los grans defensors del chapurriau, no van dir ni una paraula en chapurriau. Tot en castellà. / Lo bingo no ere de la asoc., sino de una festa de Valderrobres, ignorán, badoc y baubo, y com Valderrobres está a España, se parle castellá



Torra, nazi, catanazi, HItler, payaso


La veritat és que tot això és un invent feixista /te referixes als paísus cagaláns y la unidat de la llengua catalana, no?/ per trossejar un territori, per a confrontar una població, per a destruïr una cultura. És una vella estratègia practicada al Païs Vasc, /al Pays Bas te referixes, lo territori de allá baix en fransés, com lo Pays d´Oc es la Ocsitania ? /
a la Bretanya francesa i a tants altres llocs on s’ ha destruït o volgut destruir una cultura. / Com feu vatros a Ses Illes y Valénsia, no? / Consisteix en trossejar el territori i anar confrontant-lo i destruint la llengua i la cultura. Mon iaio havia viscut abans de la guerra civil a Vall-de Roures, mai havia sentit la collonada franquista aquesta del chapurriau. / Pos es anterió a Fabra y a ton yayo, tros de soca, anterió a Franco, agarra un calendari, paleto catalanista. Tú qué collóns has de sentí del chapurriau si no saps ni aon pixes. Ton yayo va viure a Valderrobres, may en los guionets, Valdarrores díen los agüelos de Beseit /


Destapant la farsa aquesta veiem a gentola com un tal Ramón Guimerá, encarregat de la pàgina “Amics del chapurriau” i que ha mostrat públicament agraïments a La Falange, pel seu suport al chapurriau. / Yo no soc encarregat de la página, sol administradó del grupo yo parlo chapurriau y fach esta web del chapurriau aon escric yo sol. /


A la presentació feta a Vall-de-Roures de la asociación cultural amics del chapurriau es va otorgar el premi “Roberto G.Bayod”, que és un franquista de merda. / Tú eres un fill de puta de merda y a casa teua encara no u sap ton pare / La persona premiada és un tal Luis Arrufat que al seu facebook a / ha, en hache, tarugo/ dit: “El cara el sol es un himno patriòtic molt bonico” ” http://www.lafranja.net/?p=28503 “. / Siteu mol mal, natros fem aná LO, no EL, y Luis Arrufat no escriu may patriòtic, aixó put a mentira y montaje fet en lo paintbrush, inútil. / 


Aretha Franquin, cara al soul, Franco, Arethe Franklin



En aquesta presentació també assistiren representants del PP i C’s d’ altres pobles de la comarca. / Y no tenen dret o es que sol vatros teniu drets, putos catanazis? Per qué no venen los de la CHA, Podemos, PSOE y atres partits? No los u prohibix dingú. Ademés la asoc. ya ha contactat en representáns de estos partits per a parlá del chapurriau. / 


Bé, pues ja està clar /igual que l´aigua del Llobregat / qui hi ha detràs de la mandanga aquesta del chapurriau. Son els hereus del feixisme, el Partit Popular i C’s, acompanyats de l’ extrema dreta més rància. / Yo vach sé militán de CDC a Reus, la extrema dreta mes ránsia de Cataluña, ara, lo partit de Pigdemon, no hay militat a datre partit ni voto a cap partit a España. No eres mes babau perque ya no se pot. / 


Gent tant inutil i racista com el que ha pintat “lladres” al cartell fronterer entre la Terra Alta i el matarranya / lo Matarraña /.

Que faltaria veure que no fossin els mateixos feixistes volent provocar odi “anticatalà”. / Pos en la vista tan bona que tens, garcho, no sé com no u veus, investiga a vore si trobes al de la pintada o a la de la pintada, igual es de Arnes, Gerona o Huesca, ves a sabé. Pregunta a la CATgb de Cataluña, los Mossus de cuadra, cos creat per Felipe V, lo vostre rey preferit. /


Joel Joan, fachas
Este Máximo está mes torrat que Joel Joan y Torra juns.


Cal fer front a aquesta gent, i no oblidar que si aquesta txusma està governant, i tenen via lliure per escampar el seu discurs d’odi és perquè van guanyar la guerra.
/ Com no sigue la de Kosovo, yo vach naixe al 78. Hau guañat alguna guerra los cataláns que ne voleu un atra per a seguí plorán, ploramiques, sen añs mes y aná mamán ? /


Van assassinar i perseguir lo bò i millor del territori, / com a Batiste, no? Deus sé amiguet de Luis Raxadel , bona memoria histórica teniu /
van matar la intel·ligència / la dels rucs catalanistes sirá /.
I d’ aquelles pluges estos fangs. Van de demòcrates
/ com los de la CUP, Partit demócrata de Puchi, ERC, etc, pero ya sabem que són catanazis /
, però alguna gent d’ aquesta tornaria a assassinar per “la puta espanya de los cojones”, que deia Pepe Rubianes. / Pepe Rubianes ere tan gallego com Francisco Franco Bahamonde, lo que tos va guañá la guerra, mes que res perque ere de familia militar y vatros anaeu en espardeñes de espart o abarques, y alguna corbella los segadós. Tú potsé eres tan catalá com l'assessino Companys y los assessinos de ERC, un partit que ara té representans assentats al congrés y a datres escaños. Ademés pareixes bastán pro etarra, tamé assessinos per si encara no u saps, crec que a terra lliure tens futuro, y sinó a comarquesnord.cat o ràdio Matarranya /


Una mica de música de los draps, feixistes :




Com diuen los penosos drapets: No mos faréu callá als chapurriaus.

viernes, 11 de agosto de 2017

falange, falangistes , jons , defensa, chapurriau

Los catalanistes independentistes (alguns son aragonesos) tenen sempre a la boca paraules com :
facha , fascista, nazi, blaver, blavers , Franco, Hitler, etc ,pero no fan aná ni Chávez , Maduro, Stalin , Lenin , Castro, Kim Jong Il y Un, comunisme, anarquía, etc. 
La gran mayoría de ells han naixcut en la constitussió y en democrássia.

Tiniu, ara podeu parlá en raó, tontos útils ! 

falange, falangistes , jons , defensa, chapurriau





Esta está traduída pel facebook :











dcvb, país



agendas, adoctrinamiento, catalanista, franja




Norberto Pico , secesionistas, pluralidad lingüística, twitter

Carlos Rallo Badet , valenciano, catalán, misma lengua

EL TRASFONDO DE LA HISPANOFOBIA DE LOS CATALANISTAS EN ARAGÓN.
Las diversas asociaciones pancatalanistas que hay en Aragón, utilizan la falsa escusa del catalán, para adoctrinar, y manipular a las personas.
Este es un ejemplo bien claro de la asociación "Movimiento Franjolí" o de la de Jaime I de Fraga " Pais Valenciano".
El decálogo de la Hispanofobia.
FE de las JONS insta a a la DGA a que investigue e ilegalice asociaciones que adoctrinan a menores, y promueven un separatismo como el catalán, que incumple la legalidad vigente.


Si Agustina de Aragón levantara la cabeza, se enfrentaría a los traidores, como lo hace FE de las JONS.

FE de las JONS denuncia que por fin CHA Chunta Aragonesa se ha quitado la careta de aragonesista y reconoce y apoya públicamente la nación de los Países Catalanes a través de la Alianza Libre Europea-European Free Alliance 
(http://www.e-fa.org/kaartje.php), coalición de partidos nacionalistas europeos donde Chunta está integrada. El mapa de naciones políticas que impulsa la Alianza Libre Europea (ALE-EFA) reconoce como nación independiente la de los Países Catalanes donde Cataluña se anexiona territorios vecinos .

 La Alianza Libre Europea está integrada por partidos nacionalistas europeos que propugnan un nuevo mapa político europeo. En el caso de España, exigen una Andalucía independiente; un País Vasco independiente (que se anexiona Navarra y el País Vasco francés); una Galicia independiente; un Aragón independiente y unos Países Catalanes independientes donde Cataluña se anexiona territorios vecinos. Los partidos nacionalistas de España que están integrados en la EFA son: Chunta Aragonesista; Esquerra Republicana de Catalunya; Eusko Alkartasuna; Aralar; Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista; Bloque Nacionalista Galego y Partido Andalucista. También está integrada, entre otros, Unitat Catalana, partido ubicado en el sur de Francia y asociado con Solidaritat Catalana per la Independència.

 CHA ha primado más sus pactos con ERC que su preocupación por Aragón”. De hecho, este pasado fin de semana los partidos de la Alianza Libre Europea, incluyendo a CHA, se han reunido en Meran (Italia), y desde allí CHA ha impulsado una crítica contra el Gobierno de Aragón por no reconocer el catalán como lengua propia y, eso sí, no ha dicho absolutamente nada del mapa europeo donde se reconoce la nación de los Países Catalanes y que la Alianza Libre Europea reconoce y fomenta en su propia web .

FE de las JONS afirma que “la actitud de CHA no solo ofende a los aragoneses sino también a comunidades hermanas como la valenciana y la balear, a las que integran en esa pretendida nación de los Países Catalanes”. FE de las JONS insiste en que “ninguna parte de Aragón será moneda de cambio de nada”.
En la web oficial de la Alianza Libre Europea se puede comprobar al clicar sobre el mapa de Aragón que aparece el vínculo a Chunta Aragonesista así como su representante y contacto en la ALE a nombre de Nieves Ibeas. La Alianza Libre Europea se presentó, integrando a CHA y ERC en sus filas, en las Elecciones Europeas de 2009 bajo la el nombre de “la Europa de los Pueblos” y obtuvo 6 eurodiputados, los cuales están defendiendo en Europa, según el ideario de la propia ALE, la “nación de los Países Catalanes”. A su vez, la Alianza Libre Europea está coaligada con el Partido Verde Europeo bajo el nombre Los Verdes Europeos/Alianza Libre Europea. Los Verdes Europeos consiguieron 49 eurodiputados en las Elecciones de 2009 que sumados a los 6 de la Alianza Libre Europea suman 55 en el Parlamento Europeo.


La Falange Espanyola ha iniciat una campanya a les xarxes socials en contra de la denominació de «català» a la Franja de Ponent, Aragó.  
Segons el partit d’extrema dreta iniciaran el pròxim curs polític «plantando cara al Pancatalanismo. Defendiendo un habla histórica de Aragón».
A través dels seus comptes de Twitter i Facebook, Falange ha compartit un cartell amb el fons quadribarrat i el títol «Arago (sic) no parle catalá, lo separatisme aragones sí», per acabar amb el lema, escrit en català, «defensa la teua cultura».
Per a més información podeu consultar el blog Lo Reguer de Marcel Pena, on es disecciona més en detall la campanya que ha iniciat l’extrema dreta espanyola a la Franja.

EL FRENTE DE ESTUDIANTES SINDICALISTAS DENUNCIA EL ADOCTRINAMIENTO DEL SEPARATISMO A LOS NIÑOS DE LA FRANJA DE ARAGÓN

normalitzar, català, franja, agendes, escolars


Nunca podrá denunciarse lo suficiente el enorme error de los gobiernos socialistas y populares otorgando la competencia educativa a las Comunidades Autónomas. En algunas regiones, los insaciables separatistas han utilizado tan generoso regalo de la clase política para inculcar el odio de los más jóvenes a España, a su Historia y a su cultura. Que corramos el riesgo de convertirnos en un Estado fallido es consecuencia de semejantes políticas suicidas, que por desgracia ninguno de los grandes partidos parlamentarios desea cambiar.
Uno de los peores hábitos de los separatistas en materia educativa ha sido convertir la lengua en un arma política. El castellano, lengua común de todos los españoles, se ha visto marginado en algunas autonomías y con menos horas que otros idiomas extranjeros, como es el caso del inglés. Triste, pero cierto: España es un país donde la lengua común de sus habitantes es condenada al ostracismo dentro de su sistema educativo.
En medio de la deriva golpista de la Generalitat de Cataluña, sus agentes no cesan de promover un colonialismo que pretende apropiarse de identidades culturales vecinas. Sucede en Valencia, donde los catalanistas consideran al valenciano como un derivado del catalán; sucede en Baleares, y ahora también han puesto los ojos en Aragón. Con el mismo método que en otras regiones, los separatistas buscan echar el anzuelo sobre los más jóvenes y asimilarlos en su esquizofrenia de naciones inexistentes. De lo contrario, no se comprende que un habla (el chapurriau) de las comarcas limítrofes entre Aragón y Cataluña sirva como excusa para adoctrinar a los niños en las escuelas primarias ofreciendo agendas que pretenden usurpar el habla de la zona como si de catalán se tratara.
El Frente de Estudiantes Sindicalistas denuncia la apropiación indebida de la cultura de varias regiones por parte del separatismo catalán. Los estudiantes falangistas valoramos todo rasgo de identidad cultural de nuestra nación y no callaremos ante su instrumentalización política por parte de aquellos sectores que pretenden destruir la unidad de España.

aragonés , fabla , falange española, defensa lengua, luenga


aquí la única lengua que vale es la española




goose
Hace 17 horas
quan més baturros mes BURROS !!!! Quina quantitat més gran d´incultura que demostran aquest paletos !! Que facil que ha sigut per els assesins de la Falange arrossegar a tot aquest bestiar, com sempre per l´estomac !!! Aixó es lo que i agrada fabricar Espanya paletos asilvestrats.....ja o déia el meu avi..... per que el senyorito vagi a caball tenim que anar molts pobres a peu !!
Me encante vore algú que escriu mal lo catalá, últimamen se veu massa bona ortografía a les reds. Lo siñorito del cavall lo volen tombá alguns per a pujá ells a damún, y aixina se fa una guerra sivil. 
  +0
  +2| -0
Joan
Hace 1 día
Que faràn aquestos quan siguem independents ?

Yo tiraré una traca del Forcall , tos vull independens, feu nosa, escrúpol, vómit.
  +4| -0
Joan Espi
Hace 1 día
DIVIDE Y VENCERAS, ES LA CONSIGNA del PPANCASTELLANISME, que representen PP, Ciudadanos y Falange. Units som molt FORTS. Enfrontats no som RES. Y ells ho saben.

Massa partits polítics teniu, y la esquerra no ha estat unida may, ni hi estareu.

  +0| -1
Quinto Máximo
Hace 1 día
Aquest noi del cabell negre, no es ben bé el que sembla. El conec. Un dia, em va deixar anar: "Esto es bonito. Yo soy falangista y tu indepe, y aqui estamos tomando unas cervezas como buenos amigos" Així va anar, de debò.

  +17| -0
Ramonet
Hace 1 día
Sóc de Mequinensa, parlo català i m'encantaria que lo meu poble, lo Baix Cinca, i tota la Franja s'annexionés amb la resta de germans catalans. És el nostre lloc natural, per geografia, per cultura i per llengua.
Pos agarra una cadira y asentat, que te cansarás, tocayo.
  +13| -0
David
Hace 1 día
Com sempre, els grans defensors del valencià, baléà, fragatí, chapurriau i tortosí contra l'imperialisme català parlen només en castellà. I tampoc no defensen el panocho, benasquès i castúo contra l'imperialisme castellà. Oimés defensar l'asturià o l'aragonès.
Yo parlo y escric en chapurriau .
  +14| -0
Nai
Hace 2 días
Que em menjin un ou els falengistes!!

Falangistes

  +30| -1
Sinto ploure
Hace 2 días
Los de la Falange tireu per astí avall i fareu cap de miorros a la piaça. I us ho dic en fragatí. Marededeusinyor. I ara us ho he dit en lleidatà. ¿Veieu si n'es de ric el català i quantes variants que té?
Lo fragatí es chapurriau, lo lleidatà es català, pero ña un dicsionari lleidatà català per a que adeprengau mes vocabulari.
  +31| -2
David
Hace 2 días
Poc que hi ha pa res a fé amb aquests sectaris nacionalistes castellans. (Escrit amb xapurriao gironí)

Natros som aragonesos y parlem chapurriau, tú catalá del Geronés

martes, 27 de febrero de 2024

Lexique roman; Faina - Falgueira

 


Faina, s. f., fouine.

La dotzena de fainas e de martrins..., .III. deners.

Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

La douzaine de fouines et de peaux de martres..., trois deniers.

CAT. Fagina. ESP. Fuina (garduña, rámila, rezmila, marta, martes fuina). PORT. Foinha. IT. Faina. (chap. fagina, fagines, de la familia de la mustela, musteles.)

fagina, fagines, de la familia de la mustela, musteles




Fais, s. m., lat. fascis, faix, charge, fardeau.

Per Dieu, aleujatz m' aquest fays!

G. Adhemar: Lanquan vei.

Pour Dieu, allégez-moi ce fardeau.

Que portetz vostra part del fais.

(chap. Que portéu la vostra part del feix.)

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Que vous portiez votre part du faix.

Loc. Aprendetz, si no us es fays, 

So don m' alegr' e m' irais.

Pierre d'Auvergne: Al descebrar.

Apprenez, si ne vous est fardeau, ce dont je me réjouis et m'attriste.

Quan pres a quintals et a fais

L'aver que Manuels trames.

Bertrand de Born: Pus lo gens.

Quand il prit à quintaux et à charge la richesse que Manuel transmit.

Dels reys d'Espanha tenh a fais, 

Quar tan volon guerra mest lor.

P. Vidal: A per pauc. 

Je tiens à fardeau, au sujet des rois d'Espagne, de ce qu'ils veulent tant la guerre entre eux. 

Adv. comp. Els menestrals e l'autra gent, 

Tuit a un fais cominalment, 

Corron carieras escobar.

Roman de Jaufre, fol. 73. 

Les ouvriers et l'autre gent, tous en masse généralement, courent balayer les rues.

Proverb. No valon un fais de pailla.

(chap. No valen un feix de palla; com los catalanistes aragonesos que se están manifestán estos díes a favor del dialecte catalá. Coranta añs después de la declarassió de Mequinensa y que encara estiguen plorán los ploramiques.)

Roman de Jaufre, fol. 78. 

Ne valent une faix de paille. 

ANC. FR. Vindrent tous à un faix assaillir ladicte ville.

Monstrelet, t. 1, fol. 136. 

ANC. CAT. Faix (N. E. ni de faix ni de feix los catalanistas inventaron feixistefeixistes; por ejemplo los alucinados miembros del grupo musical Los Draps, fundado en Peñarroya de Tastavins.). ANC. ESP. Fajo. 

ESP. MOD. Haz. IT. Fascio. (chap. Feix, feixos; fascista, fascistes, com los sossialistes HitlerMussolini.)

2. Faissimen, s. m., embarras, étalage.

A cel qui son fin prez garda, 

Non fa ges gran faissimen.

Pierre de Valières: Ja hom que. 

Pour celui qui considère son pur mérite, elle ne fait point grand embarras.

3. Sobrefais, s. m., surcharge, surcroît.

Car per un sobrefais d' afan.

Arnaud Daniel: Amors e. 

Car pour un surcroît de peine.

4. Fayssit, s. m., portefaix.

Ly qual fayssits devo portar tota aquela sal ab sacs de la nau.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148.

Lesquels portefaix doivent porter tout ce sel avec sacs du vaisseau.

5. Faysser, Fayser, s. m., portefaix.

Ly dichs fayssers... ab los dichs faysers qui la sal portaran.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148.

Lesdits portefaix... avec lesdits portefaix qui porteront le sel.

6. Afaissar, Efaissar, v., affaisser, accabler.

Mas uns malastrus m' afaissa.

Augiers: Era quan l'ivern. 

Mais un malotru m'accable.

D' on lo fuelh e 'l frug s'afaissa.

G. Adhemar: Lanquan vei. 

D'où la feuille et le fruit s'affaisse. 

Part. pas. fig. Nos autres que em cargatz 

De grans peccatz et efayssatz. 

Los XV signes de la fi del mon. 

Nous autres qui sommes chargés et accablés de grands péchés.

(chap. Portafeix, portafeixos siríen los mossos de cárrega, estibadós; en catalá fan aná bastaix, bastaixos, del ocsitá bast, cárrega. Faixero, que es un mote de Valderrobres, ve de faixafaixes, vore mes abán faissa.)


Faisan, Fayhan, s. m., lat. phasianus, faisan.

Cum tormenta temensa e desconortz

Lo faisan qu'es en tal albre pausatz,

On ve l'austor qui es sobremontat.

B. Zorgi: Aissi col.

Comme la crainte et le découragement tourmente le faisan qui est posé en tel arbre, où il voit l'autour qui est monté au-dessus.

Aussels que son aqui en gran habondanssia, que son apellatz fayhans.

(chap. Muixons que ñan aquí en gran abundansia, que se diuen faissans.)

Lett. du Preste Jean à Frédéric, fol. 27.

Oiseaux qui sont là en grande abondance, qui sont appelés faisans.

CAT. Faysá. ESP. Faysan (faisán). PORT. Faisão. IT. Fagiano. (chap. Faissán, faissans.)


Faisol, s. m., lat. faseolus, faséole, haricot.

A lui no dol ni s' irais 

Si 'l datz faisols ab uignos

Senes autra bandisos.

R. de Miraval, Gloss. occit., p. 37. 

Il ne lui fait peine ni se fâche, si vous lui donnez haricots avec oignons, sans autre apprêt. 

ANC. FR. Si tu veux manger des pois et faseols, va à Crémone.

Hist. maccaronique, t. I, p. 36.

CAT. Fasol. ANC. ESP. Faseolo (MOD. Judía blanca). PORT. Feijão. 

IT. Fagiolo. (chap. Fesolfesols; están embolicats a una bajocabajoques, bachoca, bachoques.)


Faissa, s. f., lat. fascia, lien, bande.

D'una faissa de pali se senh e s lhia. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 9. 

Se ceint et se lie d'une bande de drap de soie.

- Lisière de terre.

Vinhas... per fayssas.

(chap. Viñes per faixes o faixons.)

Trad. du Tr. de l'Arpentage, c. 1. 

Vignes... pour lisières de terre. 

La faissa Bernard d'Unziac.

(chap. La faixa de Bernardo d'Unziac.)

Cartulaire de Sauxillanges. 

La lisière de terre de Bernard d'Unziac.

- Signe, marque.

Per la cropa, una faissa 

Plus blanca que flor de lis.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Par la croupe, une marque plus blanche que fleur de lis.

CAT. Faxa. ESP. Faja. PORT. Faixa, faxa. IT. Fascia. (chap. faixa, faixes; faixó, faixons.)

2. Faissar, v., lat. fasciare, lier, bander, serrer. 

Esquiset son bliaut, faisset se ben, 

Puis montet el chaval de bon alen.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54. 

Déchira son bliau, se banda bien, puis monta sur le cheval de bonne haleine. 

Fig. Iferns vos estrenh e us fayssa.

B. Alahan de Narbonne: No puesc mudar. 

L'enfer vous étreint et vous serre. 

CAT. Faxar. ESP. Fajar. PORT. Faxar. IT. Fasciare. (chap. faixá, faixás: yo me faixo, faixes, faixe, faixem o faixam, faixéu o faixáu, faixen; faixat, faixats, faixada, faixades; farchat, farchats, farchada, farchades; farjat, farjats, farjada, farjades.)


Falangia, s. f., lat. phalangiustarentule, espèce d'araignée.

Engendra ffalangias, que so aranhas venenozas.

(chap. Engendre “falangies”, que són arañes venenoses.)

Eluc. de las propr., fol. 167.

Engendre tarentules, qui sont araignées venimeuses.


Falb, Faub, Fauve, adj., lat. fulvus, pâle, blême, fauve, terne.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Si solelh... si mostra vayr, de diversas colors, designa temps plovios... 

si faub, tempestuos.

Luna, si es falba, significa vens. 

Cum ades sia faub, ades luzent. 

La cara es fauba. 

(chap. La cara está (té) blanca, pálida.)

Eluc. de las propr., fol. 116, 117, 102 et 80.. 

Si le soleil... se montre vair, de diverses couleurs, il annonce temps pluvieux... si pâle, tempétueux. 

La lune, si elle est terne, signifie vents. 

Comme il soit tantôt terne, tantôt luisant. 

Le visage est blême.

Sobre un caval moven, ab coma fauva... 

De pur ardimen ac la color fauva.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10. 

Sur un cheval mouvant, avec crinière fauve... 

De pure hardiesse il eut la couleur pâle. 

IT. Falbo.

2. Subfalb, Subfaub, adj., un peu pâle, un peu blême, roussâtre, grisâtre.

Falba o subfalba.

Albenca et subfauba.

Eluc. de las propr., fol. 90 et 265. 

Pâle ou un peu pâle. 

Blanchissante et grisâtre.

3. Faubel, adj., pâle, blême.

Cum per temor hom rog torna faubel.

(chap. Com per temó home roch se torne blanquinós, blanc, pálit.)

En estiu so verts et en yvern faubels.

Eluc. de las propr., fol. 265 et 198. 

Comme par crainte homme rouge devient blême. 

Sont verts en été et pâles en hiver.

4. Falbenc, Faubent, adj., pâle, verdâtre, roussâtre, terne. 

Boysh,... en yvern es falbenc.

(chap. Lo boix... al ivern está pálit, esblanquit, blanquinós, de coló apagada.)

Berille es peyra falbenca... Sobre totz val... qui es may falbenc. 

Solelh... vers vespre, pallent et faubent. 

Eluc. de las propr., fol. 201, 185 et 116.

Buis,... est roussâtre en hiver. 

Béryl est pierre verdâtre... Vaut au-dessus de tous... celui qui est plus verdâtre.

Le soleil... vers le soir, pâlissant et terne.

5. Subfalbenc, adj., un peu pâle, un peu terne, jaunâtre.

Falbenca et subfalbenca. 

Eluc. de las propr., fol. 58. 

Pâle et un peu terne.

6. Falbelos, adj., pâle, blême. 

Home ebrios en sa cara es falbelos.

Eluc. de las propr., fol. 227. 

Homme ivre est blême en son visage.

7. Falbeza, s. f., pâleur, blêmissement.

Falbeza en la cara es senhal de temor.

Falbeza o palhor.

Eluc. de las propr., fol. 264 et 265. 

Pâleur sur le visage est signe de crainte. 

Blêmissement ou pâleur.

8. Falbeiar, v., pâlir, blêmir.

Fuelhas en ver et en estiu verdeio, en autumpne falbeio.

Eluc. de las propr., fol. 209.

Les feuilles verdissent en printemps et en été, pâlissent en automne.

9. Falbeleiar, v., pâlir, blêmir. 

De jorn, pert sa fulgor et falbeleia.

Eluc. de las propr., fol. 186. 

De jour, perd son éclat el pâlit.


Falc, Falco, s. m., lat. falco, faucon.

Tot atressi cum lo falcx, qui dissen 

Vas son auzelh, quan l'a sobremontat. 

Richard de Barbezieux: Tug demandon. 

Tout de même comme le faucon, qui descend vers son oiseau, quand il l'a surmonté. 

Mas si vols bon falcon lanier,

Ab gros cap et ab gros bec lo quier.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Mais si tu veux bon faucon lanier, cherche-le avec grosse tête et avec gros bec. 

Fig.

Lo falcos, fils de l'aigla, que es reys dels Frances.

(chap. Lo falcó, fill del águila o áliga, que es rey dels fransesos.)

Hugues de S. Cyr: Un sirventes.

Le faucon, fils de l'aigle, qui est roi des Français. 

Pueis vos dopteron mais que grua falco.

(chap. Después tos van tindre temó mes que la grulla al falcó. Este tos es de vosté: vos.)

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Puis vous craignirent plus que la grue le faucon.

Prov. Encar l' er a portar el man l'altruy falco.

Hugues de S. Cyr: Un sirventes. 

Il lui faudra encore porter à la main le faucon d'autrui.

ANC. FR. Et plus isnaus que faux ni espervier

Roman d'Agolant, Bekker, p. 61. 

Puis redévalent plus isnel 

Que ne volent faucs n' arondel.

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 24. 

CAT. Falcó. ANC. ESP. Falcon (falcón). ESP. MOD. Halcón. PORT. Falção. IT. Falco, falcone. (chap. Falcófalconslo Falcon es l'avión privat del pressidén del gobern. A Pedro Sánchez li agrade mol gastá perres de tots en este aparato.) 

2. Falconier, s. m., fauconnier. 

Sai ben esser falconiers.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je sais bien être fauconnier.

CAT. Falconer. ANC. ESP. Falconero. ESP. MOD. Halconero. 

PORT. Falconeiro. IT. Falconiere. (chap. Falconé, falconés, falconera, falconeres; si es un sagal o sagala: falconeret, falconerets, falconereta, falconeretes.)

Falconé, falconés, falconera, falconeres; si es un sagal o sagala: falconeret, falconerets, falconereta, falconeretes




Falda, Fauda, s. f., giron. 

Adormic si 

En la falda de la donzela.

(chap. Se va adormí a la faldeta (falda) de la donsella.)

V. de S. Énimie, fol. 33.

S'endormit dans le giron de la demoiselle.

Quar un effant pauc tenia

En sa fauda que durmia.

G. Riquier: L'autr'ier trobei. 

Car tenait dans son giron un petit enfant qui dormait.

Viron l'enfant que seya 

Ins la fauda de Maria.

(chap. Van vore lo chiquet assentadet a la faldeta de María; que seya : que estabe situat, assentat, apossentat; ins : adins, a dins, dins.)

Van vore lo chiquet assentadet a la faldeta de María



Trad. d'un évangile apocryphe.

Virent l'enfant qui séyait dans le giron de Marie. 

Cascus ne met e fauda aytan can ne pot aportar.

Roman de Fierabras, v. 3370.

Chacun en met en giron autant qu'il en peut emporter.

- Devant, milieu.

Toquiei li las faudas de las sieuas vestiduras, et fuy de contenent garida.

Hist. abr. de la Bible, fol. 63.

Je lui touchai les devants de ses vêtements, et je fus incontinent guérie.

ANC. FR. L'un fiert et l'autre se revange: 

N'y ot aubert, faude ni mange 

Où demourast anel ni maille. 

Trad. ms. de la Consol. (de Consolatione) de Boèce, l. IV, Carpentier, 

t. II, col. 370.

Très riches mantelines

Venans sans plus jusqu'au dessous des faudes.

Octavien de S. Gelais, Verger d'honneur. 

CAT. ESP. PORT. IT. Falda. (chap. Falda, faldes; (a la) faldeta, faldetes.)

Falgueira, s. f., bas. lat. filicariafougère.

Falgueira qu'es en boscatge.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

La fougère qui est dans le bocage.

CAT. Falguera. (chap. Falaguera, falagueres; ESP. Helechohelechos.)

Falaguera, falagueres; ESP. Helecho, helechos.