jueves, 11 de enero de 2018

Botiga Ascuma

L’Aladre



QUERETES. La col·lectivizació d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938)

Lo Trill

Lo Molinar 1. Narrativa i Teatre

Lo Molinar 2. Cançoner

Lo Molinar 3. Gèneres menors de la literatura popular

Literatura oral de la Fresneda

La festa de Sant Antoni al Matarranya

La fauna del Matarranya; vertebrats

Toponímia i antroponímia de Vall-de-roures

Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989)

Les plantes medicinals del Matarranya

Lledò, Arenys, Calaceit i Queretes: quatre pobles aragonesos al Bisbat de Tortosa

Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya

Mont-roig: El patrimoni immaterial. (La literatura oral)

Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp

Lo Trull

Sentències comentades – Voldria ser…

Articles matarranyencs i altres escrits

Cartes a la molinera – La bona vida i la mala bava

Lo Banc de la Paciència i altres narracions

Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses

Davall de la figuera. Històries de la tia Pasquala

Ataüllar el món des del Molinar. Antologia Lírica

Esfera. Transpunt a la serena

Premi Pedro Saputo 2002

L’armariet i altres narracions

Històries i romanços (Calaceit entre 1880 i 1930)

Històries i romanços (Calaceit entre 1880 i 1930)
Espurnes

Mort al Monestir

Vida i mort del pareimare

In Nuce

Fets i temps de la Codonyera

A la falda de la iaia. Literatura oral de Massalió

Toni Llerda, Terra i llengua

Si les pedres parlaren…/si las piedras hablaran


Quaderns de la Gleralogo-glera025-300x711


A l’ombra de les roques del Masmut
1991

Autor: Desideri Lombarte

Un dels primers poemaris de l’autor en el que ja mostra el seu esperit reivindicatiu envers la seva cultura, i la seua vinculació indesoluble amb l’ambient rural del seu poble.
Preu: 3 €


Mort a l’Almodí

Tret de la memòria
Autor: Lluís Rajadell

Vores

Teatre inèdit
Autor: Desideri Lombarte

Eixam de poemes
Autor: Teresa Jassà

La terra retirada

Punt per agulla
Autor: Edició a cura d’Hèctor Moret

Memòria de la set


Quaderns de les Cadolles


A soca d’orella
Autor: Josep A. Carrègalo

Davall d’una olivera feia la mitgdiada
Autor: José Miguel Gràcia

Cabòries estivals
Autor: Jesús Moncada

Elements
Autor: Marià Lòpez Lacasa

Quin món més bèstia
Autor: David Albesa Burgués

La Vall de Balat. Memòries de l’Aragó (1948 – 2003)
Autor: Artur Quintana

Circumloquis i remostrons
Autor: Esteve Betrià

A la vora del riu no et fagis el niu
Autor: Lluís Rajadell

De la llengua a les dents
Autor: Ramon Sistac

Deliri d’amor
Autor: Susanna Barquín

Urbilatèria
Autor: Josep Espluga Trenc

En el nom del Pare
Autor: Isidor Cònsul

L’autor ha compaginat el seu treball crític sobre la literatura de la Renaixença amb les tasques d’investigació, en aquesta obra trobem un recull dels seus millors articles.


La Gabella


El Debat del català a l’Aragó (1983-1987)

La Ribera Baixa del Cinca; una comarca-frontera

Així s’escriu a la Franja del meu cul

Bllat Colrat! 3. Gèneres etnopoètics breus no musicals

Indagacions sobre la llengua i literatura catalanes a l’Aragó

Batec a Batec. Miscel·lània de treballs oferts en honor de Josep

Xandra. Estudis Aragonesos de Llengua i Literatura

Llengües i fets, actituts i franges. Miscel·lània de treballs etnològics oferts a Artur Quintana i Font


Quaderns del Cingle


Com embolicar la Franja del meu cul amb una fulla de pi i que no pico

Memòries d’una desmemoriada mula vella

Escrits contra l’erm. Aspiracions desde la Franja
2009

Menú de degustació

Cobles d’anar i tornar

Eixam de poemes

Melodia provençal. Poesia, música i prosa


Altres llibres

Cantem junts. Cançons arreplegades al Matarranya

Temps pervers
D’un sol esclop
L’aventura del desig
Jornades de l’IEC a la Franja

INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA

Fa un munt d’anys al Matarranya
Bilingüismo y enseñanza
Camp clos/Campo cercado
Romanços mai contats, boires i boirims
Pa de casa
Sobre la llengua de Mequinensa
Monroyo. El hábitat disperso (las masías)
Endevineu els ocells
Festes i tradicions de la comarca del Matarranya. Vila de Massalió
A la taula… al primer crit
Tornem a ser menuts
Aproximació a la toponímia rural de Nonasp
Quan érem emigrants
Manoll
Dietari en groc
Deu anys de “Viles i Gents
Vers a vers a Barcelona
Finestrons i finestretes
Licantropia
2013
Ressó en l’oscuritat
La venta de l’hereva
Les aventures del satre Roc d’Arça
CD’s música
Qüento va, qüento vingué. 10 contes tradicionals del Matarranya
Una roella al cor
Quedarà la paraula
L’arbre de l’esperança
Sons del Matarranya
Ratets
Flors postnuclears
Olivera d’Aragó

És una col·lecció sobre estudis i divulgació de la història i geografia del Matarranya, Baix Aragó i de la Franja en general, sense excloure altres terres properes.


QUERETES. La col·lectivizació d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938)
2013
Autors: Encarnita i Renato Simoni
“Quan l’Encarna i en Renato van escriure per primera vegada aquest llibre, alguna cosa s’estava movent, tanmateix, entre alguns historiadors espanyols, en els darrers anys del franquisme i principis de la transició a la democràcia

[...] “Restringir l’objecte d’anàlisi, limitar-lo especialment, s’havia convertit des dels anys seixanta en una de les característiques de la metodologia de la història social francesa i, sota la seva influència, d’altres metodologies. Les monografies locals començaren a percebre’s, en definitiva, com a punt de partida necessari per a construir l’edifici de la història -en majúscules- de França, Alemanya, Espanya o Gran Bretanya.” [...] Ha plogut molt des que l’Encarna i en Renato contaren per primera vegada aquella història. I l’han adaptada diverses vegades -en castellà, en italià i ara en català- al gran avanç que ha experimentat el nostre coneixement d’aquell passat d’aleshores a les desenes i desenes de llibres que l’han contada en les darreres tres dècades de democràcia”
Preu: 15 €


logo-trill0211
És una col·lecció d’investigacions que tracten de recollir tots els aspectes possibles sobre les tradicions, literatura popular, literatura i música de la comarca del Matarranya.



Lo_Molinar_1._Na_489ffb6fe9b90
1995
Edició a cura d’Artur Quintana.
Recull de contes, llegendes, i texts narratius de tot tipus que són una de les peces fonamentals per a entendre la nostra cultura. (4500 textos diferents, entre els quals hi ha 1100 cançons,  i 300 contes i llegendes; la resta són refranys, dites, endevinalles, embarbussaments, etc.)
(Exhaurit)
Preu: 15 €

Lo_Molinar_2._Ca_489ffcc1cae98
1996
Edició a cura de Luis Borau i Carlos Sancho Meix.
Cançons d’infants, jocs de xiquets, folies, oracions, romanços, tirallongues, toponímies, cançons de ball…
(Exhaurit)
Preu: 15 €

Lo_Molinar._3.G__489ffd5eb1ac2
1995
Edició a cura d’Héctor Moret
Aquests breus textos codificats de la literatura popular són els refranys, les endevinalles, els embarbussaments, els tornaveus, els mimologismes, els enganyalls i, en general, tot allò que podríem definir com el floreig lingüístic-literari d’una llengua.
(Exhaurit)
Preu: 12 €

Literatura_oral__48a00454d15cd
1998
Autor: Rafael Ferrer
Esplèndit estudi sobre la literatura oral d’aquest poble de la comarca del Matarranya.
5 €
Exhaurit , no ne ña cap mes, agotat

La_festa_de_Sant_48a00558add17
1993
Autor: Salvador Palomar i Montsant Fonts.
La festa de Sant Antoni ha esdevengut una festa d’identitat de les poblacions on es conserven encara manifestacions característiques, com són les fogueres, els balls i altres…
Preu: 6 €

La_fauna_del_Mat_48a0073447bc0
1996
Autor: Miguel Blanco Grau.
Els rius, la muntanya, el bosc mediterrani, la diversitat de climes i paisatges que hi ha a la nostra terra fa que la seua fauna sigui molt abundant i diversa.
Preu: 15 €

Topon__mia_i_ant_48a007ff1a6c3
2000
Autor: Enrique Puch Foncuberta i Carles Sancho
Aquest treball és un recull exhaustiu dels topònims del municipi de Vall-de-roures. Molts provenen de la tradició oral però també d’arxius particulars i de publicacions. L’actual pèrdua de la toponímia va lligada a la reducció de l’agricultura i de la ramaderia que en certa forma distancien a l’home del medi que l’envolta i, també a l’oficialització castellana.
Preu: 11 €

Epistolari de Desideri L..
2002
Autor: Edició d’Artur Quintana
Aquest llibre, és una eina fonamental per a apropar-nos a Desiderio, a veure el seu caràcter actiu, entusiasta, il·lusionat… Caràcter que es reflexa en la seua obra literàraria. Tenim en aquest llibre, doncs, una mostra excepcional de com “eren” les correspondències a punt de desaparèixer… I també és un gran text literàri, a més d’acta d’un temps i una passió. El temps, la transicióp democràtica. La passió, la d’en Desideri Lombarte per lo chapurriau que, com ell, parlen milers d’aragonesos, amb normalitat, estima social i orgull.
Preu: 18 €

Les_plantes_medi_48a0156a3a0af
2003
Autor: Miquel Blanc i Grau
Miquel Blanc ha aconseguit fer una veritable guia botànica de totes aquelles plantes amb virtuts medicinals o curatives que creixent a la nostra comarca.
Preu: 12 €

Lled____Arenys___48a0160a46a24
2004
Autor: Joan Lluís Camps Juan
Aquest quatre pobles aragonesos, que van pertànyer al Bisbat de Tortosa fins al 1957, mantenen una idiosincràsia pròpia de zones frontereres que els fa hereus de tot allò que va representar en el seu moment la Corona d’Aragó. La raó profunda d’aquest llibre és documentar el somni de l’autor: esborrar una frontera artificial, que no es va fer per les necessitats de la gent, sinó per interessos recaptadors dels senyors de cada moment històric.
Preu: 9 €

Aproximacio geolinguista...
2005
Autor: Pere Navarro Gómez
Aquest llibre, és, tal i com s’explicita en el seu títol, una petita mostra de la variació que la llengua catalana presenta a la comarca del Matarranya. Malgrat que no es tracta d’un treball exhaustiu, sí que presenta, però, les solucions lingüístiques de la totalitat de localitats situades en aquesta part meridional de la franja catalanòfona de l’Aragó.
Preu: 15 €

Mont-roig. El patrimoni immaterial
2007
Autor: Josep A. Carrégalo Sancho.
Volum d’investigació on s’hi recull una gran part de la memòria col·lectiva de la vila, en relació amb la qual, a l’haver estat recuperada i publicada, ja no existirà el perill que es perda per sempre aquesta part tan important de la nostra cultura tadicional.
Preu: 20 €

Lo Trill
2010
Autors: Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales
Després d’entrevistar 25 persones de Faió, Favara, Maella i Nonasp s’han seleccionat 507 formes de literatura oral que es presenten transcrites d’acord amb les característiques própies del parlar de cadacun d’aquests pobles. Llengua i literatura s’uneixen en aquest llibre per divulgar-ne el coneixement i contribuir a la seua valoració i ús.
Preu: 18 €

logo-trull022-150x1501
És una col·lecció de textos literaris de periodicitat i  publicació semestrals que vol donar a conèixer l’obra d’escriptors d’expressió catalana nascuts, o vinculats, a la comarca del Matarranya.


Sent__ncies_come_48a01d3046f5a
1993
Autor: Desideri Lombarte
Obra que inicia la col·leció “Lo Trull” i que va ser editada com un homenatge a uns dels millors poetes de la nostra terra. En aquesta obra es recullen dos dels seus principals poemaris.
Preu: 6 €

Articles_matarra_48a01ddf8bf7e
1993
Autor: Maties Pallarés (Edició a cura d’Hèctor Moret)
Recull d’articles d’uns dels principals exponents de l’aragonesisme a la nostra terra, que a més va ser dels primers autors matarranyencs que usaba el català com a vehicle d’expressió escrita.
Preu: 6 €

Cartes_a_la_moli_48a032822dfad
1995
Autor: Desideri Lombarte
Dos dels millors poemaris del autor configuren aquesta obra, en la que trobem tots el aspectes que han fet de Desideri un dels millors autors aragonesos en llengua catalana.
Preu: 6 €

Lo_Banc_de_la_Pa_48a033e786a23
2000
Autor: Tomás Riva Muñoz (edició a cura d’Artur Quintana)
Filomena Llerda va nàixer a Queretes al 1885. Els contes que ací presentem els havia aprés de la tradició oral de sa mare, i ella també els va transmetre als seus fills i nets.
(Exhaurit)
Preu: 6 €

Miracles_de_la_M_48a034d71068e-2
1999
Autor: Desideri Lombarte (edició a cura d’Artur Quintana)
Gran part dels poemes que va realitzar l’autor en la dècada dels 80 es trobem publicats en aquesta obra, que com totes les seues, mostra la seua forta vinculació amb el món rural, la natura i la reivindicació de la cultura pròpia.
(Exhaurit)
Preu: 11 €

davall de la figuera te tocaba la figa
2000
Autor: Edició a cura d’Angela Buj Alfara
Històries, contes i anècdotes d’una habitant de La Portellada. L’oralitat mostra en aquesta obra la seva major esplendor, que es veu reforçada per l’inclusió d’un CD amb les narracions contades per la pròpia informant.
(Exhaurit)
Preu: 9 €

Ataüllar el món des de Lo Molinar, Desideri Lombarte
2000
Autor: Desideri Lombarte (A cura d’Hector Moret i Artur Quintana; poemes recitats per Antoni Bengochea).
(Exhaurit)
Preu: 18 €

Esfera_en_la_ser_48a0377499874
2001
Autor: Julio Micolau Burgués , el Juli de La Fresneda (La Freixneda no)
Els poemes d’aquest autor són d’elogi i d’imaginació, de sentiments i sensacions, de sacrifics i d’emocions, de miratges i de plany; és un compendi de pensaments en moments de deliri.
Preu: 8 €

L_armariet_i_alt_48a03822d6
2001
Autor: Teresa Jassá Casé, Edició a cura de Mercedes Gimeno.
Els relats que composen aquesta obra recreen literàriament velles històries i anècdotes
Preu: 8 €

2003
Autor: Miquel Blanc i Grau
Aquest text, és un intent amable de reconstruir un món llunyà, el de Calaceit entre els anys 1880 i 1930. Cinquanta anys que emmarquen un període pacífic i simpàtic de la vida d’aquesta població.
Preu: 11 €

Espurnes_48a0504d446da
2002
Autor: Josep A. Carrégalo Sancho
Espurnes és una col·leció d’històries molt ben trabades, que deixen entreveure com han estat cisellades sense urgències, treballades paraula a paraula, com si es tractés de l’amorosa obra d’un vell orfebre, d’un d’aquells artesans que per sobre de tot s’estimaven l’obra ben feta.
(Exhaurit)
Preu: 9 €

Mort_al_Monestir_48a050ea4546c
2003
Autor: Lluís Rajadell
Conjunt de contes i narracions centrat en el món rural i, més concretament, en la comarca del Matarranya. Les matèries primeres d’aquests relats són la vida del llaurador, la història local i, sobretot, la tradició oral.
(Exhaurit)
Preu: 9 €

Vida_i_mort_del__48a05190f09bd
Autor: Carles Andreu Sancho
Al final només quede la llengua materna diu la filòsofa Hannah Arendt; deu ser perquè al ventre de la mare és la primera cosa que tenim. Categòric va ser el seu retorn!
(Exhaurit)
Preu: 9 €

In_Nuce_48a052cb2c82a
2005
Autor: Hector B. Moret
Selecció d’una cinquantena de poemes en qué el mequinensà intenta fer veure que no només es mou pel paisatge, la garbinada, la gent, les gleres, les cales i els guareits del seu poble… sinò que prova d’endinsar-se en el laberíntic joc de la vida. Trilingüe en aragonès, català i castellà.
Preu: 11 €

Fets, tems, La Codoñera, Gracia Zapater
2005
Autor: José Miguel Gràcia
Fets i temps… és poesia que demana el recital i la representació, i com a tal ja abans de ser impresa ha corregut de boca de l’autor o de l’Antoni Bengochea, al lloc, a Calaceit, a Fraga… i una nit de lluna plena a prop del Piló, al terme de Bellmunt.
Preu: 11 €

A_la_falda_de_la_48a05459d3e6d
2005
Autor: Pasqual Vidal i Fígols
Conjunt de narracions recollides al llarg de més de tres dècades, directament de les nostres iaies. El recull té l’objectiu de permetre a les noves generacions conèixer l’amenitat, la riquesa i la varietat de la literatura oral de Massalió.
Preu: 11 €

Toni Llerda , Antonio, Queretes, Cretas, terra y llengua
2006
Autors: Juan Luis Camps Juan i Carles Sancho Meix
Toni Llerda, terra i llengua està dividit en dues parts. En la primera el seu amic Juan Luis Camps fa una extensa biografia, il·lustrada amb les vivències dels seus companys de joventut i amb les actes de l’ajuntament quan va accedir com alcalde. En la segona part un recull d’articles que va publicar a títol personal i com a membre de l’Associació Cultural Gent Jove de Queretes i un epistolari amb el professor Artur et Quintana.
Preu: 15 €

Si les pedres parlaren
2008
Autors: Jose Miguel Gràcia i Jesús Pallarés
Jesús Pallarès va deixar la idea i els dibuixos de les ermites del Matarranya i del Mesquí, sobre una taula del José Miguel Gràcia, un dia d’agost de fa uns anys, a la Codonyera. Al pas del temps, no gaire, el José Miguel  ha fet parlar espontàniament “els detall petris del Jesús, les dovelles, els angelots i escuts, qualsevol silueta de flor cisellada i porta o finestra enreixades”, I tot, més enllà de la història, de les dates de construcció, de l’estil i de les advocacions de les ermites.
 Preu: 12 €


O!bra, sombra, roques del Masmut, Penarroija, Peñarroya
(Exhaurit)

Mort_a_l_Almod___48a164da9d65d
Autor: Josep Galan
Narrativa (novel·la)
(Exhaurit)
Preu: 3 €

Tret_de_la_mem___48a165643dbd1
1992
Tret de la memòria és un primer recull de narracions de Lluís Rajadell i una magnífica mostra de la destresa narrativa d’aquest escriptor matarranyenc.
(Exhaurit)
Preu: 3 €

Vores_48a165c76e02f
Autor: Marià López Lacasa
Poesia
(Exhaurit)
Preu: 3.00 €

Teatre_in__dit_48a1663954363
1992
Recull de les diverses obres teatrals escrites per aquest autor que va destacar principalment en el camp de la poesia.
Preu: 3 €

Eixam_de_poemes_48a166a6b962d
1992
Poemes que van des de l’evocació íntima del paisatge calaceità al record nostàlgic de la infantesa, tot passant per sentits homenatges a mestres i amics.
Preu: 3.00 €

La_terra_retirad_48a1671d164b4
Autor: Mercè Ibarz
Narrativa
(Exhaurit)
Preu: 3 €

Punt_per_agulla_48a167d017cd2
1993
Recull de la narrativa breu contemporània a l’Aragó catalanòfon.
(Exhaurit)
Preu: 3 €

Mem__ria_de_la_s_48a1685b3f21c

Autor: A cura del Seminari de Filologia Romànica de la Universitat de Heidelberg
Antologia de la nova poesia aragonesa
(Exhaurit)
Preu: 6 €
logo-cadolles02431

A_soca_d_orella_48a05fb0ce2c8
2002
Recull de narracions publicades en diverses obres i revistes com Sorolla’t, La Comarca, Au!, El Patí, Plana Rosa, Temps de Franja, etc…
Preu: 6 €

Davall_d_una_oli_48a060437871e
 2002
L’autor que escriu poemes des de 1999, tracta en aquest poemari la gent, el paisatge, els sentiments, vinculant-los inseparablement al seu poble natal, La Codonyera.
Preu: 6 €

Cab__ries_estiva_48a0620c1b1d8
2003
En aquesta obra del gran escriptor Moncada s’han reunit tots el textos que va publicar a la premsa, així com la seua narració inèdita; “Una estampa del segle XVII”.
(Exhaurit)
Preu: 6 €

Elements_48a062bebf1c7
2003
Tercer poemari de l’autor de Mequinensa que ens mostra un complex univers sentimental, sovint a través d’espectrals imatges quasi oníriques de difícil concreció alhora que ens deixa entreveure la melangia pel seu poble.
Preu: 6 €

Quin_m__n_m__s_b_48a0637cf0bc5
2003
En el seu primer recull de narracions l’autor ens ofereix un seguit de relats curts protagonitzats per animals, però tot i això ens demostra com aquests podem competir en sentiments, misèries i virtuts amb aquells altres éssers vius dotats de raciocini.
Preu: 6 €

La_Vall_de_Balat_48a0641377d1a
2003
La Vall de Balat és el resum de les peripècies viscudes per l’Artur Quintana durant els seus estudis sobre el català a l’Aragó des de la seua arribada a La Codoñera fins a la presentació de l’avantprojecte de Llei de Llengües de l’Aragó al 1997. Un llibre tan divertit com la Biblia en vers.
Preu: 6 €

Circumloquis_i_r_48a0649264827
2003
Recull d’escrits apareguts en diverses publicacions i llibres fets per aquest crític literari i editor.
Preu: 6 €

A la vora del riu, Luis Rajadell, no te faigues lo niu
2003
Cinquè llibre publicat per aquest autor amb el qual va aconseguir el primer accèssit al I Premi Guillem Nicolau. La novel·la descriu l’història recent del territori a través d’una història d’amor.
(Exahurit)
Preu: 6 €

Ramón Sistac, de la llengua a les dents
2004
Recull dels articles de premsa publicats per aquest filòleg, lingüista i dialectòleg que sempre ha estat interessat per la Franja, i pel català ribagorçà, pallarès i occidental.
Preu: 6 €

Deliri_d_amor_48a06627bb99a
2004
La novel·la ens mostra un viatge interior narrat per una veu femenina que se’ns mostra, sovint, desesperada en la complexa recerca de la satisfacció d’un desig obscur que domina la vida de la protagonista.
Preu: 6 €

Urbilat__ria_48a068f98847b
2004
Urbilateria és un recorregut per l’historia de la Franja, en primera i en tercera persona. És la dissecció d’aquest ent abstracte que va nàixer a la llum de les primeres llibertats democràtiques.
Preu: 6 €

En_el_nom_del_Pa_48a163dd19f4d
2004
Preu: 6 €


logo-gavella020-150x1501
Col·llecció editada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Mataranya, membres d’Iniciativa Cultural de la Franja, sobre temes generals de la Franja.


El_Debat_del_cat_48a0555d6bc84
1990
Autor: José R. Bada Panillo
El text relata les incidències de la política lingüística aragonesa durant el quatre anys centrals de la dècada dels vuitanta. Un text escrit per a les persones, que en la mateixa llengua, discreparan de les tesis de l’autor.

La_Ribera_Baixa__48a0592fad09d
1992
Autor: Ismael Zapater i Zapater
El Cinca, és, sens dubte, una de les comarques-frontera d’Aragó de major personalitat, la qual cosa és el mateix que dir que el Baix Cinca constitueix un sistema territorial ben definit, heterogeni, complex, dinàmic i obert.
Preu: 12.00 €

Aixina se escriu a la franja del meu cul , Mario Sasot Escuer
1995
Autor: Mario Sasot Ecuer
Recull de textos de diversos autors franjencs que han utilitzat el català en les seves obres i que pretén mostrar la riquesa dels lèxic que té la llengua catalana a la Franja.
Preu: 9.00 €

Bllat_Colrat__2._48a05c75c1dfc
1997
Autor: Edició a cura d‘Hèctor Moret
Refranys, endevinalles, embarbussaments, els tornaveus, els mimologismes, els enganyalls i d’altres de corpus més reduït, com ara aforismes circumstancials, els xants o els xibolets, ens mostren la cultura tradicional d’aquests territoris.
(Exhaurit)
Preu: 24.00 €

Indagacions_sobr_48a05eb1b3ee3
1998
Autor: Hèctor B. Moret
Recull d’articles de caràcter bibliogràfic que intenta presentar l’ampli espectre de les nombroses investigacions que sobre la llengua, l’economia, la història, la geografia, etc.
(Exhaurit)
Preu: 9.00 €

batec a batec027
Any: 2006
A cura d’Hèctor Moret
El recull que es presenta és un seguit de treballs, obra de diferents autors i investigadors que es van relacionar intel·lectualment amb Josep Galan. Alguns d’ells, hi van mentenir contactes esporàdics, d’altres, hi van col·laborar estretament. En tots el casos, els autors han aportat estudis o comentaris que versen sobre aspectes de la llengua, la literatura, la ciència natural, la història, la identitat i altres matèries que van ser objecte de l’interès de Josep Galan.
Preu: 15.00 €

xandra, Arturo Quintana Fuente, catalá
2007
Recull d’escrits d’Artur Quintana a cura d’Hèctor Moret
Artur Quintana ha estat, amb el seu exemple de constància i compromís, l’artífex essencial -des de la discreció i el treball- en la construcció d’alló que en les últimes dècades s’ha conegut popularment, a banda i banda de la ratlla, amb el nom de la Franja. Ens cal insistir que sense la seua acció i el seu esforç molts aspectes de la moderna història cultural i social d’aquest territori haurien estat ben diferents. Un fet que entenem que encara no ha rebut amb prou claretat el reconeixement que indiscutiblement mereix. Un oblit que amb la publicació de Xandra -el recull de treballs d’Artur Quintana i Font que teniu a les mans, editat i imprès a l’Aragó explícitament trilingüe- s’ha intetat, en part, reparar.
Preu: 18.00 €

llengües i fets028
2009
A cura d’Hèctor Moret
Els molts anys d’esforços i dedicació del doctor Artur Quintana i Font a la investigació i difusió de la realitat lingüística i literària -culta i popular- de la Romània occidental -en especial d’aquelles col·lectivitats o aspectes més desassistits- i de la Germània, i en ocasió de la seva jubilació com a bibliotecari i professor universitari, així com per l’assoliment del seu setanè aniversari, ha motivat que diferents entitats culturals i acadèmiques preocupades i ocupades per la cultura aragonesa i catalana hagin cregut oportú editar i oferir-li, com a acte de reconeixement, aquest volum de treballs etnològics, filològics i lingüístics confeccionat a partir de les aportacions d’una quarantena d’investigadors i investigadores amb dedicacions i intencions molt diverses, però sempre presidides pel desig d’homenatjar l’amic i mestre Artur Quintana i Font.
Preu: 20 €

logo-cingle023-300x932
Col·lecció de creació literària i d’assaig, dirigida per Esteve Betrià.


Com embolicá la franja del meu cul en una fulla de pi
2008
Autor: Josep Espluga
El present llibre pretén d’aportar un dignòstic sobre una realitat que, malgrat ser present amb una certa regularitat en l’agenda de temes dels mitjans de comunicació social, dista molt de ser coneguda i, encara més entesa. Ens referim al territori administrativament aragonès de parla catalana que s’ha convingut en anomenar “la Franja”.
Preu: 10 €

Memories de una desmemoriada mula vella, Desideri Lombarte
2008
Autor: Desideri Lombarte
Editada com es va fer en la primera edició de 1997, reproduint-ne el léxic, la morfologia i la sintasi de l’últim original revisat per l’autor.
Desideri Lombarte presenta en el llibre l’evocació d’un passat aparentment remot però que en realitat encara és ben pròxim, i ho fa, com en la seua poesia i obra dramàtica, amb un llenguatge ric, carregat d’ironia, volgudament popular, senzill, sense cap mena d’artifici: un llenguatge propi del país que el va veure nàixer.
Preu: 8 €

escrits-contra-l-erm
Autor: Francesc Ricard
Aspiracions des de la Franja. La base del llibre es compon d’articles que han aparegut en més de vint anys en revistes de l’ámbit de Ponent (Batecs i Temps de Franja), i també articles publicats en revistes de tot l’àmbit lingüístic català.
Preu: 9 €

Menu de degustació035
2009
Autor: Ramon Sistac
El “menú de degustació” és una replega d’articles, bàsicament d’opinió i en algun cas de divulgació, publicats en mitjans diversos, per bé que hi predominen els de la revista Temps de Franja, amb la qual l’autor ha col·laborat amb una secció fixa.
Preu: 12 €

cobles d anar i tornar
2009
A cura de Màrio Sasot
Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneses en llengua catalana a l’Ajuntament de Saragossa.
Preu: 10 €

eixam de poemes 2
2009
Autora: Teresa Jassà
Reedició (1ª edició en Quaderns de la Glera. 1998)
Poemes que van des de l’evocació íntima del paisatge calaceità al record nostàlgic de la infantesa, tot passant per sentits homenatges a mestres i amics.
Preu: 9 €

Melodia provençal009
2010
Autor: Tomás, en tilde a la á, Bosque, de La Codoñera
Tomás Bosque ha sabut fer del chapurriau codonyerenc, tan deixat de la mà de Déu, perseguit i bescantat en un grau força més dur que molts altres parlars valencians, una esplèndida llengua de poesia i prosa sense que hi hague calgut recórrer, llevat de ben pocs casos, a altres fonts de llenguatge. La seua llengua recorda, esborronadament i perfecta, el basic occitan d’en Joan Bodon.
Preu: 11 €



cantem junts, Margarita Celma Tafalla, Valderrobres
2008
Es l’extraordinari resultat del Projecte d’Innovació i Investigació Educativa Cantem junts, coordinat per la professora de música Margarita Celma Tafalla, que s’ha desenvolupat en el CEIP Vicente Ferrer Ramos de Valdarrores durant els cursos 2005-2006 i 2006-2007 i en què hi ha participat alumnat, professorat i una gran part de la població com a informant: pares, yayos, familiars, amics, veïns… Lo llibre, que també du un CD que ha enregistrat les composicions, conté una cinquantena de cançons, la major part recollides pels mateixos alumnes, organitzades per temàtiques diferents: per als més menuts, per a jugar, per celebrar festivitats, per ballar, per rondar…Ejemple, mon pare no te nas , la manta al coll i el cabasset, etc ...
(Exhaurit)
Preu: 15 €

Temps_pervers_48a1deff7c969
1998
Autor: Hèctor B. Moret
Aquest és el poemari que tanca la etapa lírica del autor, que posteriorment serà recollida en l’antologia Camp Clos.
Preu: 8 €

Imatge Dun sol esclop
Premi Guillem Nicolau 2008
Autor: Juli Micolau
Poemari
El Jurat el va premiar per la seua gran cura formal, la gran riquesa de vocabulari i alta expressivitat de l’emoció. Pel seu panteisme i vitalitat, combinat amb el seu latent cultisme i sensualisme.
Preu: 9 €

Susana Barquin064
2002
Autora: Susana Barquín
L’aventura de viure, l’aventura del desig, tanmateix, és democràtica, i no coneix de gramàtiques ni de sintaxi, ni sap que, ben mirat, som paraula.
Preu: 8 €

secció filològic  a Calaceit063
1999
Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a la Franja (17 i 18 d’octubre de 1997)
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
Preu: 9 €

Matarranya fa anys
2009
Autors: Pasqual Vidal i Margarita Celma
És un llibre didàctic que recull tradicions culturals i lingüístiques de la comarca del Matarranya. La intenció dels autors és preservar aquestes tradicions, deixar-ne constància i mostrar-les a les generacions actuals.
(Exhaurit)
Preu: 25 €

Bilingüismo i en048
1995
Autor: Juan Martínez Ferrer
Un análisis del rendimiento lectoescitor en las comarcas bilingües
Preu: 9 €

Camp clos046
2006
Autor: Hèctor B. Moret
La obra está  formada por dos grandes grupos de poemas. En el primero hay un claro compromiso con todo lo que se expone y un reiterado afán de sinceridad ante el lector. En el segundo ofrece gran variedad de temas: sonetos amorosos y escritos en voluptoso tono abarrrocado. Obra bilingüe, traducida al castellano por Carlos González
Preu: 25 €

Romanços mal con047
1995
Autor: Desideri Lombarte
En Romanços mai contats, trobem una veu de Desideri Lombarte que, tot fent un ampli repàs de la toponímia del terme de Pena-roja i de la natura més pròxima, és val del record trasmés en les llegendes. Boires i boirims és la veu del poeta que reflexiona.
Preu: 8 €

Pa de casa
1984
Autor: Santiago Vidiella Jassà
Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit
(Exhaurit)
Preu:    €

Sobre la llen Mequinesa051
1996
Autor: Hèctor Moret
Aquest volum, però, no és només una monografia dialectal, sinó que l’autor ha aplegat per a aquesta publicació quatre treballs diferents que, per la seva temàtica, es complementen i conformen una visió bastant diversa de la parla mequinensana.
Preu: 9 €

Monroyo El habitat053
2003
Coordinación y textos: José Antonio Carrégalo Sancho
Transmisoras de cultura rural, testimonios mudos de siglos de noble y generoso trabajo, de ilusiones y de lucha tenaz contra las adversidades, prueba fidedigna de la íntima relación entre el hombre y la tierra que trabaja y transforma, las masías han devenido un factor básico para entender nuestras raíces.
Preu: 20 €

Endevineu els ocells055
2002
Autor: Vicent Pellicer Ollés
Amb aquest llibre, Vicent Pellicer, que ja ens ha delectat amb altres obres com Les fonts del Port, dóna als nois i noies un instrument que, mitjançant el joc de les endevinalles, els fa interessar pel món dels ocells.
(Exhaurit)
Preu: 17 €

Festes i tradicios al M056
1998
Autor: Pascual Vidal Fígols
Ha recollit l’exterioritat i la interioritat que el seu poble viu durant el cicle anual i les ha transportades al paper,  fent-ne moostració amb els instruments més adients: la imatge i la paraula.
Preu: 12 €

A la taula  al primer057
2004
Coordinació i recopilació: Teresa Lombarte, Margarita Ferrá, Francisca, Cisqueta Prats, i María Valls
Edició: Arturito Quintana y Font
Il·lustracions: Pascualet Vidal
D’uns pobles,  se’n presente moltes receptes: d’altres, menys o cap. Això no vol dir pas que en aquests darrers pobles coneguen menys receptes que en els altres, sinò que no han estat investigats per part nostra, o ho han estat menys. La cuina matarranyenca és força unitària i no varia gaire d’un poble a l’altre.
Obra bilingüe.
Preu: 18 €

tornem a ser menuts043
2007
Premi Guillem Nicolau 2006
Poemari per a xics i per a grans
Preu: 9 €

toponimia nonasp042
2001
Autor: Marcos Martínez Aroca
El recull ofereix un repertori de topònims del terme de Nonasp.
Preu: 3 €

quan erem emigrants041
2002
Autor: Tomàs Riva Muñoz
Catàleg de l’exposició
És un autentic goig recuperar, d’una banda, el treball creatiu d’um home que, d’alguna manera, representa a tota una generació castigada per l’exili i l’emigració i, de l’altra, mostrar en imatges una mpàgina de la nostra història que no hauríem d’oblidar.
(Exhaurit)
Preu: 10 €

Manoll040
1997
Autor: Julito Micolau Burgués
Premi Guillem Nicolau
Un manoll de poemes d’homenatge i agraïment a unes persones i a la llengua
Preu: 4 €

dietari-en-groc-port
2008
Autor: José Miguel Gràcia
Premi Guillem Nicolau 2007
El jurat del premi va destacar l’obra “per la seua brillant estructura interna dels poemes i la coherència temàtica del poemari, així com per la força expressiva dels seus versos i el domini de la llengua i el llenguatge poètic empleats. Així mateix, val ressaltar la capacitat innovadora”
Poemari

Preu: 9 €

Deu anys de viles039
2007
Coordinació i edició: Carlitos Sancho Meix
Recopilació d’articles de periòdic. Els autors són col·laboradors, un per setmana, del setmanari editat a Alcanyís La Comarca.

Preu: 10 €

vers a vers a barcelona
2005
Autor: José Miguel Gràssia Sabaté
Premi Guillem Nicolau 2004
És una apologia visual, urbana, poética, arquitectònica i musical de la ciutat de Barcelona vista amb l’esguard d’un aragonès.
Preu: 8 €

finistrons i finestretes
2004
Autor: José Miguel Gracia Zapater
Catàleg amb els poemes de l’esposció d’un conjunt de peces plàstiques on es fusionen la poesia, la fotografia i la fusta vella, a la recerca de la unitat conceptual de l’obra. Aquesta descripció és molt més adient per a la primera part de l’exposició, Fotografies velles, puix que per a la segona és fa necessari parlar d’altres característiques i singularitats. En paraules del propi autor: “Fotografies jóvens, com veureu, contenen elements plàstics que he introduït, uns, per raons purament estètiques i altres, perquè entenia que l’obra me’ls demanava si volia conceptualitzar-la més i arredonir-la mitjançant materials i objectes aliens, però integradors”.
Preu: 4 €
Licantropia109
Autor: Carlos Terés Bellés
L’hivern de 1759, mossen Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de l Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquets homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissga i un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.
Preu: 17 €
Ressó en lobscuritat107
2011
Autora: Merxe Llop Alfonso
Merxe Llop va obtenir amb aquest títol el Premi Guillem Nicolau en llengua catalana 2010.  El jurat va decidir donar el premi a aquesta obra per “la cohesió de la seva estructura narrativa quepermet donar a conèixer una àmplia gamma de personatges i pel fet de plasmar l’energia humana com a font de curació a través de l’espiritualitat .
Preu: 11 €
venta-hereva
2010
Autora: Marta Momblant Ribas
El jurat va valorar  que l’obra La venda de l’Hereva’ era mereixedora del premi per les seves qualitats narratives i per ser el reflex de la vida rural d’un territoriDestaca l’especialprotagonisme de la dona en el desenvolupament de la vida social i familiar .
Preu: 9 €
Les aventures del sastre Roc d’Arça
2010
Autor: Desideri Lombarte i Arrrufat
“Les aventures del sastre Roc d’Arça situen el lector en la Pena-roja del segle XVI. La vila en aquells anys estava formada pels carrers que recorrien paral·lels al peu del castell i de l’església de la Verge Maria de la Mola, situats al cim de la muntanya que acollia la població. En la novel·la es fa referència als personatges històrics que apareixen en documents de l’època i d’altres, els més importants, com Roc i la Dolceta, que són creats per l’autor per a desenvolupar l’acció narrativa. L’escriptor fa referència dels passatges històric de la vila, com la visita dels senyors de Calatrava exigents en el pagament de tributs que reduïen l’escassa economia de la població, i que contrasten amb les escenes humorístiques, com l’esquellada el dia de la boda als protagonistes. La incorporació de la toponímia, que coneix molt bé l’autor en la creació literària, és una de les característiques dels textos d’en Desideri Lombarte. A més l’escriptor recupera a través de la narració els costums i tradicions, els mots i expressions quasi perduts en la memòria col·lectiva del Matarranya.”
Preu: 6 €


Quento va ..

Antoni Bengochea
(Exhaurit)
Preu: 12 €

una roella al cor , una ruella al cor, amapola, ababol
Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, Túrnez & Sesé, Jean-Pierre & Mallén, Los Draps, Miquel Blanc, Coral de Beceit i Duo Recapte
Poemes de Desideri Lombarte.
Preu: 12 €

quedarà la paraula-2
Túrnez & Sesé
Amb textos de Desideri Lombarte
Preu: 15 €

Túrnez & Sesé,  Poemes de Josep Carner i Salvador Espriu
Túrnez & Sesé
Poemes de Josep Carner i Salvador Espriu
Preu: 15 €

Recopilatori de les músiques actuals i tradicionals del Matarranya
Recopilatori de les músiques actuals i tradicionals del Matarranya
A cura de Marc Martí
Preu: 12 €

Temps al temps , A la memòria de Desideri Lombarte
Temps al temps
A la memòria de Desideri Lombarte
Preu: 10 €

flors postnuclears031
Txirigol
Preu: 6 €
Olivera d'Aragó, Ángel Villalba
Angel Villaba
Preu: 12 €




Documents en logopdf3




LLENGUA

1) Geolingüística del Matarranya
Basat en el llibre “Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya” us presentem una recopilació dels mapes —el llibre en conté  186—, que hem convertit en interactius, per a poder escoltar els diferents parlars dels pobles de la nostra comarca natural. Per fer-ho hem comptat amb la inestimable col·laboració de Pere Navarro Gómez, Professor del Departament de Filologia Catalana de la Universidad Rovira i Virgili, autor de l’estudi i del llibre. És una petita mostra de la variació que la llengua catalana presenta a la comarca del Matarranya i a les valls del Mesquí i del Bergantes.
Per escoltar les variacions lingüístiques: punxeu sobre el mapa i col·loqueu el cursor a sobre de cada poble
Subvenciona:logo-ciencia-cuatric01
mapa06MAPA 6: VOCALISME TÒNIC
terra, infern, deu
mapa06MAPA 8: VOCALISME TÒNIC
lleit, llet
mapa39MAPA 39: CONSONANTISME
vetllar
mapa53MAPA 53: CONSONANTISME
colze, onze
mapa59MAPA 59: CONSONANTISME
major
mapa73MAPA 73: MORFOLOGIA NOMINAL
pronoms personals forts: 2na. persona plural
mapa82MAPA 82: MORFOLOGIA VERBAL
present indicatiu, 1a. persona: jo obro
mapa84MAPA 84: MORFOLOGIA VERBAL
Present indicatiu, 2a. persona: tu obres
mapa110MAPA 110: LÈXIC
libèl·lula
mapa123MAPA 123: LÈXIC
ratapenada
mapa167MAPA 167: LÈXIC
Cossiguanyes


2) La llengua catalana a l’Aragó

per Artur Quintana i Font
La llengua catalana que es parla a l’Aragó procedeix del llatí que van portar-hi els romans quan van arribar-hi en iniciar la conquesta d’Hispània, poc després del seu desembarcament a Empúries l’any 218 abans de Jesucrist. La toponímia ens revela que primerament el català es parlava a la Llitera i al Baix Cinca, i que més tard, en un procés que es devia cloure potser als segles IX a X, es va estendre a la Ribagorça, substituint-hi una llengua bascoide. Al Matarranya s’hi parlava una altra llengua romànica, l’anomenat posteriorment mossàrab, que al segle XI havia estat substituït per la llengua àrab. Amb l’arribada al segle XII dels conquistadors cristians a aquest territori la llengua catalana va avançar cap al sud, eliminant-hi la llengua àrab que s’hi parlava, en un procés que s’havia consumat al segle XVI, o potser abans. En el segles medievals i renaixentistes la llengua escrita de la població variava segons la diferent adscripció religiosa. Així mentre els jueus escrivien en hebreu, i menys en arameu, els musulmans ho feien en àrab clàssic i els cristians en llatí. El català no apareix en l’escriptura fins al segle XIII, i en aquesta llengua es troba documentació procedent no només de la Franja, sinó també de molts altres indrets del territori aragonès, D’anys anteriors, ara com ara, només se’n coneixen mots solts catalans —sovint topònims— dins textos escrits en llatí. Tanmateix la llengua parlada per tothom a la Franja era el català, i tan sols els musulmans van mantenir-hi fins possiblement al segle XV un cert bilingüisme àrab-català.
A finals del segle XV fou eliminada culturalment i en gran part expulsada la població jueva, i a començaments del XVII ho va ser també la musulmana. Així van desaparèixer com a llengües escrites tant l’hebreu, com l’arameu i l’àrab, mentre que el català i el llatí persistien com a tals. El castellà, que ja s’havia fet present en l’escriptura al segle XV, i en algun cas al XIV, va anar fent-s’hi més i més, fins a substituir-hi quasi del tot la llengua catalana a partir de la pèrdua del Furs l’any 1707. L’aragonès hi havia tingut només una presència molt escadussera a la Franja durant els segles XIV i XV, mentre que la del llatí s’hi anava reduint, i més especialment a partir de la primera meitat del segle XIX, si bé en l’actualitat hi segueix tenint un cert ús entre els catòlics. La llengua catalana ha continuat sent en tot moment l’única llengua parlada.
A partir de la pèrdua dels Furs i fins al segle XX la presència de la llengua catalana ha estat molt escassa en l’escrit. Ja en els primers anys d’aquell segle es publicaren alguns articles en català, però no va ser fins a l’any 1981 quan s’edità el primer llibre en aqueixa llengua d’un autor de la Franja: Històries de la mà esquerra i altres narracions de Jesús Moncada. A partir d’aqueix moment l’edició de llibres, discos i la presència del català en diaris i revistes ha anat en augment. Mentre en el passat, tret d’una abundant producció documental, bàsicament procedent del notariat, només hi ha dos autors de nom conegut —Guillem Nicolau de Maella i Llorençc Vilella de la Codonyera— i ben pocs anònims, dels segles XX i XXI el seu nombre depassa llargament la cinquantena.
Per la pèrdua dels Furs i el Decret de Nova Planta a començaments del XVIII el català va perdre el caràcter de llengua oficial que tenia des de l’Edat Mitjana a l’Aragó. Tot i que durant la Segona República el català assolí el caràcter de llengua oficial a Catalunya, no fou així a l’Aragó, i en l’anomenat Estatut de Casp ni el van esmentar. Com tampoc no ho fa l’actual Estatut, i es troba així en contradicció amb la mateixa Constitució. És per això que se l’ha qualificat de constitucionalitat dubtosa.
De l’ensenyament de la llengua catalana i de la seua presència a les escoles no en sabem detalls en el passat llunyà, si bé és indubtable que va existir, com ho prova l’abundant presència de textos en català en documentació aragonesa fins a l’abolició dels Furs. Dels darrers anys del franquisme data el renovat ensenyament del català a les escoles de la Franja, ensenyament que a partir del 1984 s’ha estès per gairebé totes les seues localitats, si bé només amb caràcter optatiu i limitant-se quasi només a l’ensenyament de la llengua.
La discriminació de la llengua catalana a l’Aragó ja es troba ben documentada al segle XVI. I de principis del XIX data la substitució del nom de la llengua catalana per xapurriau o patués —aquest darrer qualificatiu es fa servir només a l’Alta Ribagorça. El nom de català per a la llengua, que encara trobem documentat en els tots últims anys del segle XVIII, s’ha anat recuperant a partir dels darrers anys del franquisme, i això que la discriminació del català continua, i a través de la plataforma “No hablamos catalán” ha atès el paroxisme en aquests darrers anys.


3) La llengua catalana a l’Aragó (exposició)
La llengua catalana a l’Aragó (exposició)
(Indisponible)

4) Lo català a la Franja
Des dels seus orígens cristians, les comarques orientals d’Aragó (la Franja): l’Alta ¡ Baixa Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Matarranya i algunes valls del Guadalop, prop de 5.000 km2 que s’estenen del Pirineu fins als Ports de Morella —al voltant de 60.000 parlants— tenen com a pròpia la llengua catalana.
Esta llengua ha estat present en la documentació d’estes terres fins al segle XVIII -com es pot comprovar en els arxius municipals- quan, amb els anomenats decrets de Nova Planta, s’imposà el castellà com a única llengua oficial a tot l’Estat. Fins allavons, el català escrit per reis, nobles, notaris i capellans gaudia de l’estatus de llengua cooficial de la Corona d’Aragó.
Malgrat perdre la seua situació de privilegi, el poble ha continuat mantenint el català com a llengua materna, encara que només a nivell oral, fins a l’actualitat.
La pèrdua de l’oficialitat i el pes de les diferents prohibicions del seu ús públic —l’última en l’època franquista—, així com la influència creixent del castellà en l’educació i en els mitjans de comunicació, han provocat que els propis parlants s’avergonyisquen del seu ús fora de l’ambient familiar o local i hagen arribat a anomenar-la xapurreau (nom despectiu amb què els sectors més reaccionaris la van batejar per tal de desprestigiar-la i fer-la desaparèixer).
Amb l’adveniment de la democràcia, la pol·lèmica sobre la llengua va eixir al carrer. Diferents persones i associacions d’arreu de la Franja han anat demanant, poc a poc, el reconeixement dels diferents drets d’ús que tota llengua hauria de tindre. Pero el camí cap a la normalització del català a l’Aragó no és gens fàcil. El primer Estatut d’Autonomia només plantejà la conservació i l’estudi de les anomenades modalitats pròpies com si d’una resta arqueològica es tractara.
    • Per mandat del Ple de les Corts d’Aragó, es va constituir, el 20 de setembre de l’any 1996, una Comissió per definir quina havia de ser la política lingüística a la nostra comunitat. Esta comissió, formada per cinc diputats, un per cada Grup Parlamentari, després de consultar a representants d’institucions culturals, d’entitats socials, professors de català i d’aragonès, lingüistes de la Universitat de Saragossa, representants de l’Estat, de la Comunitat Autònoma, experts (locals i foranis) en aragonès i català, eurodiputats i finalment representants d’administracions d’altres Comunitats Autònomes, van emetre el dia 7 d’abril  de 1997, després de més de sis mesos de treball, un Informe votat per tots els grups, excepte el PP, partit que va emetre un vot particular desmarcant-se a última hora de la unitat. El dictamen, publicat al Boletín Oficial de Aragón, núm. 105 del 21 d’abril de 1997, va ser aprovat pel ple de les Corts el dia 6 de novembre de1997, amb 37 vots a favor i cap en contra (el PP va abstenir-se). Les conclusions més importats del dictamen van ser:  a) Reconeixement de la realitat multilingüe d’Aragó. El català i l’aragonès són una riquesa cultural pròpia i han de ser especialment  protegits. b) Igualtat en el tractament de les llengües minoritàries.   c) Reconeixement legal. d) Respecte a les modalitats o variants locals de les dues llengües. e) Ensenyament de les llengües minoritàries. f) Toponímia. Respecte al nom tradicional de les nostres poblacions. Pla de senyalitzacions. g) Recolzament a les publicacions, manifestacions i mitjans de comunicació en les llengües minoritàries. h) Creació d’un òrgan administratiu de normalització lingüística.
    • La Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, donant compliment al que es disposava a l’Estatut d’Autonomia (l’antic), aprovat en Llei Orgànica 5/1996, estableix a l’article 4 que “L’aragonès i el català, llengües minoritàries pròpies d’Aragó, dins de l’àmbit de les quals estan compreses les diverses modalitats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia i seran especialment protegides per l’Administració. La Disposició final 2ª expresa que “Una Llei de llengües proporcionarà el marc jurídic específic per regular la cooficialitat de l’aragonès i el català…
    • L’Estatut d’autonomía d’Aragó del 2007 diu a  l’article 7. – Llengües i modalitats lingüístiques pròpies. 1. Les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó en constitueixen una de les manifestacions més destacades del patrimoni històric i cultural aragonès i un valor social de respecte, convivència i entesa. 2. Una llei de les Corts d’Aragó establirà les zones d’ús predominant de les llengües i modalitats pròpies d’Aragó, regularà el règim jurídic, els drets d’utilització dels parlants d’aquests territoris, promourà la protecció, recuperació, ensenyament, promoció i difusió del patrimoni lingüístic d’Aragó, i afavorirà, a les zones d’utilització predominant, l’ús de les llengües pròpies en les relacions dels ciutadans amb les Administracions públiques aragoneses. 3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la llengua.
    • La Llei de Llengües actual, aprovada a les Corts d’Aragó, el 17 de desembre del 2009 estableix (punts més importants):
      1. Després de dir que el castellà és la llengua comú i oficial de tots els aragonesos diu que “L’aragonès i el català són llengües pròpies originals i històriques de la nostra Comunitat Autònoma. En qualitat de tals, gaudiran de protecció i es garantiran el seu ensenyament i el dret dels parlants al seu ús a les zones d’utilització històrica predominant de les mateixes” (Art. 2).
      2. Els ajuntaments, a les zones d’utilització històrica predominant, podran “proposar al Consell Superior de les Llengües d’Aragó la denominaci ó de la seua modalitat lingüística, fonamentada en raons històriques, filològiques i sociolingüístiques”.
      3. A partir  d’aquest article es repeteix tenaçment per tot el text  la frase “llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó”.
      4. Els aragonesos tindran el dret de conèixer i d’utilitzar les llengües pròpies, i rebre ensenyament i informació del mitjans de comunicació, tot i que no hi ha cap obligació, amb l’excepció de que el poders públics hauran de garantir els drets i evitar la discriminació.
      5. Estableix quatre zones lingüístiques d’utilització històrica, sempre juntament amb el castellà: a)  l’aragonès en la zona nord d’Aragó, b) el català en la zona est, c) una mixta de ambdues en la zona nord-oriental, e) una zona d’ús exclusiu del castellà, i espais de transició-recepció.
      6. Es crea el Consell Superior de Llengües d’Aragó que proposarà en matèria lingüística la política i la protecció del patrimoni, seguirà els plans i programes, proposarà les zones lingüístiques i el topònims i realitzarà altres tasques que se li puguin encomanar. Mai seran executives les seues decisions. Estarà format per quinze membres nomenats pel President d’Aragó, per sis anys, i proposats a terços pel Govern, per les Corts i per la Universitat. Hauran de ser “filòlegs, juristes, sociòlegs, personalitats de les lletres, de l’ensenyament, de la recerca lingüística o dels àmbits social o cultural de la Comunitat aragonesa”. Hauran d’establir la seua organització i normes de funcionament, les quals hauran d’aprovar-se pel Govern desprès d’haver estat debatudes en comissió a les Corts.
      7. Es creen l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l’Acadèmia Aragonesa del Català amb les funcions següents: establir les normes de les llengües pròpies i assessorar als poders públics i institucions sobre el correcte ús d’aquelles. Ambdues són declarades com a autoritats lingüístiques. El Govern d’Aragó aprovarà els seus Estatuts i fixarà la seua organització i composició entre “filòlegs, personalitats de les lletres, de l’ensenyament, de la comunicació i/o recerca de reconeguda solvència dins de l’àmbit d’aquesta Llei” Els seus primers membres seran nomenats pel Govern d’Aragó a proposta del Consell Superior de Llengües.
      8. La Llei dedica quatre llargs capítols al Patrimoni Lingüístic Aragonès. Fa una descripció força detallada i s’esforça en descriure la seua conservació i coordinació. Es repeteixen en els diferents apartats paraules com promoció, foment, afavorir, vetllar, recolzar, establir, facilitar, promoure, evitar, prevenir, etc., etc. Una gran part d’aquest articles no hi era al projecte original. Tot i què l’aplicació real de les mesures podrien quedar a l’atzar del govern de torn.
      9. “Es garanteix el dret a l’ensenyament de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó a les zones d’ús històric predominant, de les quals, l’aprenentatge serà voluntari”. Igualment es garanteix l’ensenyament en les zones de transició-recepció i als centres de referència amb alumnes de poblacions de llengua aragonesa o catalana.
      10. En les corresponent zones, “es garantirà, juntament amb el castellà, que el seu ensenyament (de les llengües pròpies) s’estableixi a tots els nivells i etapes com a matèria integrant del currículum”. També a la Universitat i centres d’estudis superiors, es fomentarà el coneixement de les llengües pròpies i es crearan les especialitats de Filologia catalana i Filologia aragonesa. Es garanteix l’adequada formació del professorat necessari per a l’ensenyament de les llengües pròpies. Mitjançant el corresponent reglament es regularà la qualificació d’accessos a les places de professors. La qualificació serà progressiva i voluntària.
      11. “Tots els ciutadans tindran dret d’usar tant el castellà com les llengües pròpies i modalitats lingüístiques en les respectives zones d’utilització predominant” Els administrats podran dirigir-se a les administracions amb la llengua pròpia. Quan rebin els escrits els traduiran i se’ls enviaran al interessat. Les respostes de les administracions seran en castellà i en la llengua pròpia. Hi haurà formularis i textos bilingües o en llengües pròpies.
      12. Les publicacions oficials, si el corresponent organisme ho desitgés, podran fer-se en llengües pròpies, però separadament. Per reglament s’establirà la utilització de les llengües pròpies a les Corts. Qualsevol ciutadà es podrà dirigir a les Corts en la seua llengua pròpia d’Aragó. La resposta serà en castellà i en la llengua que hagi utilitzat. El procediment serà el mateix per al Justícia d’Aragó.
      13. A les zones amb llengua pròpia, els debats a les entitats locals es podran fer en llengua pròpia o en castellà i les actes s’hi hauran d’escriure en castellà i en la llengua pròpia.
      14. La denominació dels topònims a les zones amb llengua pròpia serà única, la tradicionalment utilitzada, llevat d’allò establert per les comarques i municipis. El nom únic dels carrers serà competència dels municipis.
      15. Es reconeix el dret d’ús de noms i cognoms en llengua pròpia. Els majors de 14 anys podran demanar la substitució dels seus noms i cognoms castellans per els corresponents  de les llengües pròpies.
      16. Respectant els principis d’independència i autonomia, les Administracions Públiques, en el que fa referència als mitjans de comunicació i a les llengües pròpies, adoptaran mesures per: promoure emissions de radio i televisió, fomentar la producció i difusió d’obres, fomentar articles de premsa, donar suport financer a les produccions d’audiovisuals, donar suport a la formació de periodistes i vigilar per a que els interessos dels parlants estiguin representats en les estructures internes dels mitjans per garantir la llibertat i la pluralitat.
      17. La iniciativa social en tot allò que faci referència a la recerca, difusió, ensenyament i dignificació de les llengües pròpies, serà especialment tinguda en compte i es subscriuran convenis de col·laboració amb les entitats socials.
      18. La Llei entrarà en vigor un mes després d’haver-s’hi publicat al Butlletí Oficial d’Aragó. En un termini de tres mesos es constituirà el Consell Superior de les Llengües. En un termini de vuit mesos el Govern d’Aragó aprovarà els Estatuts de les acadèmies de les llengües. El termini màxim d’aplicació de la Llei serà de tres anys. L’ensenyament  de les llengües pròpies, tal com preveu la Llei, s’iniciarà gradualment des del començament del curs 2011-2012.
      19. En un termini de sis mesos, el Govern d’Aragó crearà un òrgan administratiu al objecte de vigilar el compliment de la Llei, especialment en tot allò referent a l’ensenyament.Substancialment, això és tot el que diu la Llei.

5) Consell Superior de les Llengües d’Aragó: 

L’article 13: 1 de la LLei diu: El Consell Superior de les Llengües d’Aragó estarà format per quinze membres que hauran de ser designats entre filòlegs, juristes, sociòlegs, destacades  personalitats de les lletres, l’ensenyament o la investigació lingüística o dels àmbits social o cultural de la Comunitat aragonesa. 2 Hi seran nomenats pel President d’Aragó a proposta de les Corts d’Aragó, del Govern d’Aragó i de la Universitat de Saragossa, corresponent a cada una d’aquestes institucions efectuar la proposta de cinc membres.
Membres proposats pel Govern
Carmen Alcover Pinós, llicenciada en filologia hispànica, tècnica lingüística del Govern d’Aragó,escriptora, investigadora de llengua catalana, de llengua materna catalana…
José Bada Panillo, teòleg i sociòleg, primer conseller de Cultura del Govern d’Aragó, pensador i escriptor, activista a favor del català, de llengua materna catalana… (El passat 10 de desembre va estar elegit president provisional del Consell).
Manuel Castán Espot, filòleg, fundador de l’Acadèmia de l’Aragonès, escriptor i articulista, de llengua materna aragonesa, catalanoparlant…
José Ignacio Micolau Adell, llicenciat en Història, bibliotecari, escriptor, de llengua materna catalana…
Fernando Sánchez Pitarch, investigador de l’aragonès, membre fundador de l’Acadèmia de l’Aragonés, aragonesoparlant
Membres proposats per la Universitat
Francisco Beltrán Lloris, professor d’Història Antiga, gran especialista en aquesta matèria, estudiós del llatí…
Luisa María Frutos Mejías, catedràtica d’Anàlisi Geogràfica, especialista en el desenvolupament rural i l’ús de la terra i de l’ aigua…
Javier Giralt Latorre, llicenciat en Filologia Hispànica i director del Departament, publicacions sobre estructura de la llengua catalana i dialectologia, de llengua materna catalana…
Maria Antonia Martín Zorraquino, llicenciada en Filologia Romànica, catedràtica de llengua castellana, va dirigir el primer estudi demolingüístic de la Franja…
Francho Nagore Laín, doctor en Filologia Romànica, membre destacat del Consello d’a Fabla, gran investigador i escriptor en aragonès, aragonesoparlant
Membres proposats pels grups polítics
(PAR) Enrique Badía Gracia, alcalde de Fonz, parla aragonès ribagorçà, proper a les tesis dels que se situen contra el català…
(CHANacho López Susín, llicenciat en Dret, escriptor i articulista, fundador de Roldearagonesoparlant
(PSOEMarta Marín Bráviz, periodista i escriptora, professora d’aragonès, aragonesoparlant
(PSOEAlbert Moragrega Julián, ex alcalde de Beseit, guia cultural i empresari turístic, expert en interpretació ambiental, de llengua materna catalana…
(IUChusé Raúl Usón, llicenciat en Història, escriptor en aragonès i estudiós d’aquesta llengua, editor, aragonesoparlant
Podríem concloure que cinc o potser sis dels seus membres pertanyen al camp del català, sis al de l’aragonès i tres a altres camps.
La Llei 3/2013 del PP/PAR va derogar la Llei 10/2009, per tant van quedar sense efecte tant el nomenaments dels membres com el propi Consell Superior de Llengües