Mostrando las entradas para la consulta folhia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta folhia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 11 de marzo de 2024

Lexique roman; Fol, Folh - Refoleiar


Fol, Folh, adj., fou, insensé, étourdi.

Voyez Dom Liron, Sing. hist. et litt., t. I, p. 133; Muratori, Dissert. 33; Leibnitz, p. 114.

Il est vraisemblable que ce mot et ses dérivés ont été formés du verbe fallere. L'ancienne traduction du Psautier de Corbie porte:

Foleai si cum oeille que perit,

Erravi sicut ovis quae perit.

Ps. 118. Apropinquet deprecatio.

De tes commandemenz ne foliai, 

De mandatis tuis non erravi.

Ps. 118. Lucerna sub pedibus.

Fols qui vol dir totz sos vers, 

E fols qui en fol se fia; 

Fols qui falh e no s castia, 

E fols qui sec totz sos volers.

P. Fabre d'Uzes: Loc es.

Fou qui veut dire tous ses vers, et fou qui en fou se fie; fou qui manque et ne se châtie, et fou qui suit tous ses vouloirs.

Ben serai fols, s'ieu no pren

D' aquestz dos mals lo menor.

B. de Ventadour: Acosselhatz.

Je serai bien fou, si je ne prends de ces deux maux le moindre.

Fig. E 'l mal c'adutz fol' e vils messios. 

B. Carbonel: Johan Fabre. 

Et le mal qu'amène folle et vile dépense.

Subst. El savis deu tornar lo fol d'erransa. 

G. de Montagnagout: Nulhs hom.

Le sage doit ramener le fou d'erreur.

Loc. Per folh mi tenh, quar ja vuel ni dezir

So que no s pot ni no s deu avenir.

Deudes de Prades, Ben ay' amors.

Je me tiens pour fou, car déjà je veux et désire ce qui ne se peut ni ne se doit advenir.

Prov. Mas aras sai que mains fols pais,

So di 'l reproviers, farina.

P. Bremond Ricas Novas; ou P. Camor: Iratz.

Mais maintenant je sais que farine nourrit maints fous, ce dit le proverbe.

A fol present, fol messatge.

Guillaume de Berguedan: Talans m'es.

A fou présent, fou message.

ANC. ESP. El fol mal venturado.

Milagros de Nuestra Señora, cop. 193.

El fol de su porfia no s quiso parter.

(N. E. MOD. El loco, tonto, insensato, de su porfía no se quiso partir.)

Al fol da el meollo, al derecho la corteza.

Ovolo por tres dias el fol en poridat.

(N. E. MOD. Lo tuvo (húbolo) por tres días el insensato en pobreza.)

Poema de Alexandro, cop. 1019, 1557 et 1742.

ANC. CAT. Foll. IT. Folle.

2. Folamen, Follamen, adv., follement

Segon l' amor follei saviamen; 

Mal o ai dig, qu' ans follei follamen

Peyrols: Mot m'entremis. 

Selon l'amour je fais folie sagement; j'ai mal dit cela, vu qu'au contraire je fais folie follement.

Quar mielhs es simplamen duptar

Que folamen determinar.

Brev. d'amor, fol. 86. 

Car mieux est simplement douter que follement déterminer.

ANC. CAT. Follament. IT. Follemente.

3. Folesc, Follesc, adj., fou, extravagant, insensé. 

Fig. En mieg mon afar folesc, 

No dic paraula folesca.

Marcabrus: Contra.

Au milieu de mon affaire folle, je ne dis parole folle.

Sobrelaus follesc' es.

B. Martin: D' entre. 

Surlouange est folle.

4. Foletin, adj., follet.

Cant a gitat tot lo desni, 

C' om apela pel foleti.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand il a jeté tout le duvet, qu'on appelle poil follet.

ANC. FR. Et quand ton printemps florissant 

Viendra coutonner ton visage 

D'un petit poil d'or foleton.

Olivier de Magni, p. 105.

5. Follet, s. m., esprit follet, lutin.


Comptet com follet marrit

Enportavan son esperit.

Als follez l' a tout e conquis 

Que l' enportavan en abis.

V. de S. Honorat. 

Conta comment méchants lutins emportaient son esprit.

L'a enlevé et conquis aux lutins qui l'emportaient en abîme. 

CAT. Follet. IT. Folletto. (chap. ESP. Gnomo, gnomos; duende, duendes.)

6. Folia, Follia, Folhia, Fulhia, s. f., folie, étourderie.

Ditz qu' onrada folia 

Val, en luec, mas que sens.

Arnaud de Marueil: Sabers e cortezia. 

Dit qu'honorée folie vaut, dans l'occasion, plus que sens.

Es errors

E dobla folia,

Qui en lor se fia.

Cadenet: L'autr'ier. 

C'est erreur et double folie, qui en eux se fie. 

Dona, s'ieu vos dic folia, 

E vos la faitz eissamen. 

Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget. 

Dame, si je vous dis folie, et vous la faites également.

Loc. Karle fetz folhia, en est loc, la bec. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12. 

Charles fit folie, en cette occasion, il la but.

- Excès, déréglement.

Mas li autre n' an lauzor 

Et ilh la folhia. 

Fai de blasme lauzor, 

E de sen folhia.

P. Cardinal: Falsedatz.

Mais les autres en ont louange et eux l'excès. 

Fait de blâme louange, et de sens déréglement.

- Débauche, dévergondage.

Nuils bistbes ni nuls clergues non deu tener e sa maison neguna femna de cui hom posca aver suspicion de folia.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

Nul évêque ni nul clerc ne doit tenir en sa maison nulle femme de qui on puisse avoir suspicion de débauche. 

Loc. El baylhes de Bellanda la reques de follia. V. de S. Honorat.

Le bailli de Bellande la requit de débauche. 

Si ta molher o ta sors o ta filha fai fulhia de son cors, tu no la deves pas antar. Liv. de Sydrac, fol. 85.

Si ta femme ou ta soeur ou ta fille fait folie de son corps, tu ne la dois pas honnir. 

ANC. FR. Qui de nuiz met sa feme hors 

S'el fait folie de son cors. 

Rec. de fables et cont. anc., t. IV, p. 406. 

Avec un moine avoit fait la folie. Cl. Marot, t. III, p. 184. 

ANC. CAT. Follia. ANC. ESP. Folia (N. E. sin tilde). IT. Follia.

7. Folor, Follor, Folhor, s. f., folie, erreur, extravagance. 

Per que m sembla qu' amar sia folhors.

Gui d'Uisel: Anc no cugey. 

C'est pourquoi il me semble qu'aimer soit folie. 

Folia deu hom a folor 

Respondre e saber a sen. 

T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx. 

On doit répondre folie à folie et savoir à sens. 

Loc. Quar hom mi ten a folhor 

So don degr' esser honratz.

P. Vidal: De chantar. 

Car on me tient à folie ce dont je devrais être honoré.

- Débauche. 

Loc. Car manta donna espozada

Si guardavan de far follor. 

V. de S. Honorat. 

Car mainte dame épousée se gardaient de faire folie.

ANC. FR. Ami, dist-ele, ce ert folor.

2e trad. du Chastoiement, p. 210. 

Qui fait changer bon advis en foleur.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 591.

Qu'ainc de folour par li ne fu requise... 

Que je ne doi penser folour.

Romancero françois, p. 5 et 7. 

ANC. CAT. Folor, follor. ANC. IT. Follore.

8. Foles, s. f., folie, extravagance.

De gran foles 

T'y es entremes.

Marcabrus: D'un estru. 

Tu t'y es entremis de grande folie.

9. Follensa, s. f., folie.

En ai faig dels peccatz tan 

Per ma folla follensa.

Lanfranc Cigala: Oi! maire. 

J'ai tant fait de péchés par ma folle folie.

10. Folledat, Foldat, Foudat, s. f., folie, erreur, extravagance.

Ab mon cor me sui ben acordatz

De ben amar, sia sens o foldatz.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

Avec mon coeur je me suis bien accordé de bien aimer, soit sens ou folie.

Lai on amors s'enten,

Val foudatz en luec de sen.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum. 

Là où amour s'affectionne, vaut folie au lieu de sens. 

Adv. comp.

De gran follia per folledat parllam. Poëme sur Boèce. 

De grande folie nous parlons par erreur.

Quar mais val, mon escien, 

En leis aver la meitat 

Que tot perdre per foudat.

B. de Ventadour: Acosselhatz. 

Car mieux vaut, à mon escient, avoir en elle la moitié que tout perdre par folie. 

ANC. FR. Respont Rollans: Ce seroit foletez. 

Dissert. sur le Roman de Roncevaux, p. 14.

Quant mon ceval refuses, ce es grant foleté. 

Roman de Fierabras en vers français. 

Or fu Hielevius laiens el castel enserrés (Hludovico, Ludovico, Louis, &c.)

Entre lui et ses hommes par grande foletés.

Roman de Renaud de Montauban.

11. Folestansa, s. f., folie.

Feunia e malvestat e folestansa. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 48.

Trahison et méchanceté et folie.

12. Folatura, s. f., chose folle, folie.

Cerca fol sa folatura.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Le fou cherche sa folie. 

Doncs, quar tan l' am, molt sui plus follatura 

Que fols pastre qu' al bel pueg caramella.

P. Vidal: S'ieu fos en cort. 

Donc, puisque tant je l'aime, moult je suis plus chose folle que le fou pâtre qui à la belle montagne joue du chalumeau.

13. Follatge, Folhatge, s. m., folie, extravagance.

S'ieu lieys pert per son follatge. 

Marcabrus: Lanquan. 

Si je la perds par son extravagance. 

Un joy que m sofrang 

Per mon mezeis follatge.

G. Faidit: Ab cossirier. 

Une joie qui me manque par ma propre folie. 

Loc. Sai qu' eu fas follatge,

Qu'ab escien failh per autrui follia.

Lanfranc Cigala: Estiers mon. 

Je sais que je fais extravagance, vu que sciemment je faux par folie d'autrui.

Ades li tem dir folhatge.

Rambaud de Vaqueiras: A vos bona.

Toujours je crains de lui dire extravagance.

ANC. FR. Le cuer que tu as trop volage, 

Te fist entrer en tel folage.

Roman de la Rose, v. 3072.

Vous avez dit trop grant folage.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 167.

14. Foleiar, Folleiar, Follegar, Folheiar, v., faire folie.

Luecx de sen, luecx de folleiar.

P. Fabre d'Uzes: Luecx es. 

Lieu de sens, lieu de folie.

Ieu, com fols que folheia, 

Fui leus ad enfolletir. 

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum. 

Moi, comme fou qui fait folie, je fus facile à rendre fou.

Mesura m ditz que non domney, 

Ni ja per domnas non folley. 

Garins le Brun: Nueg e jorn.

Raison me dit que je ne fasse pas le galant, et que jamais pour les dames je ne fasse folie.

- Pécher.

Non pot Deu amar qui foleia en l'amor de son prosme.

Trad. de Bède, fol. 24.

Ne peut aimer Dieu celui qui pèche en l'amour de son prochain.

ANC. FR. Mès sages hons sovent foloie.

Roman du Renart, t. II, p. 233. 

Cil cui amors fait foloier. 

Nouv. rec de fables et cont. anc., t. II, p. 42. 

Assez se contint chastement, 

De foloier n'ot nul talent.

Fables et cont. anc., t. II, p. 93. 

ANC. IT. Senza riprensione 

Può uomo folleare.

Mazzeo de Ricco, de Messina.

ANC. CAT. Folejar, Follejar. IT. MOD. Folleggiare.

15. Folatir, v., folâtrer.

Fai semblan lo coms de folatir. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 6.

Le comte fait semblant de folâtrer.

16. Afolir, v., affolir, devenir fou, affoler, rendre fou.

No s cug que tan m' afolisca

Que de ma boca fors iesca.

G. Raimond de Gironella: La clara lutz.

Ne se pense pas que tant j'affolisse que de ma bouche il sorte dehors. Part. pas.

Venjar s'en pot de mi qu' er' afolitz; 

Mais hom qu' es fols, so dizion li autor, 

Non er jujatz tro qu' el lo ten be iror.

P. Raimond de Toulouse: Si com. 

S'en peut venger de moi qui étais affolé; mais homme qui est fou, ce disaient les auteurs, ne sera jugé pendant qu'accès de folie le tient bien.

17. Afolezir, v., devenir fou, affoler. 

Lo rey demanda cossi s' afolezisso las gens.

(chap. Lo rey pregunte com s' assompen les gens; atonten, tornen tontos, sompos, badocs, borinots, etc.)

Liv. de Sydrac, fol. 41.

Le roi demande comment les gens s'affolent.

18. Enfolir, Enfollir, Enfolhir, v., affoler, rendre fou.

Anc tan no m' enfoli follors

Qu'ieu l' auzes dir mon pensamen. 

Folquet de Marseille: Molt i fetz. 

Oncques tant ne me rendit fou folie que je lui osasse dire ma pensée. Part. pas. Mas mi dons am tan qu'en sui enfollitz.

Rambaud de Vaqueiras: Savis e. 

Mais j'aime tant ma dame que j'en suis affolé. 

CAT. Enfollir. IT. Infollire.

19. Enfoletir, Enfolletir, v., affolir, devenir fou, affoler, rendre fou. 

Ab belh semblan trichador, 

Mi saup gent enfoletir. 

Gaubert, Moine de Puicibot: Partir. 

Avec beau semblant trompeur, elle me sut agréablement affoler.

Pauc ama qui non enfolletis.

B. de Ventadour: Bels Monruels. 

Aime peu qui n'affolit.

Ieu, cum fols que folheia, 

Fui leus ad enfolletir.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum. 

Moi, comme fou qui fait folie, je fus facile à rendre fou.

10. Desenfoletir, v., désaffoler, cesser d'être fou.

Per que no m voill ges desenfoletir, 

Enans, on plus folleg, plus m'abelis. 

Aimeri de Peguilain: D'avinen sap. Var. 

C'est pourquoi je ne me veux point désaffoler, au contraire, où plus je fais folie, plus il m'agrée.

21. Enfolezir, v., affolir, devenir fou, affoler, rendre fou.

Las gens s' enfolezisso per mantas manieiras de fulhias.

Liv. de Sydrac, fol. 41.

Les gens s'affolissent par maintes manières de folies.

22. Desenfollezir, v., désaffoler, cesser d'être fou.

Per que no m vuelh ges desenfollezir, 

Enans, on plus folleg, plus m' abelis. 

Aimeri de Peguilain: D'avinen sap. Var. 

C'est pourquoi je ne me veux point désaffoler, au contraire, où plus je fais folie, plus il m'agrée.

23. Esfulia, s. f., injure, tracasserie, sottise.

De nostre prosme sufrem esfulias e damnatges.

Trad. de Bède, fol. 21. 

De notre prochain souffrons tracasseries et dommages.

24. Esfuliar, v., injurier, tracasser. 

Qui esfulia son amic, depart l'amistat.

Trad. de Bède, fol. 75.

Qui injurie son ami, sépare l'amitié.

25. Refoleiar, v., redevenir fou.

Si no conoys 

Qual te vol far refoleiar.

Marcabrus: D'un estru. 

Si je ne connais pas quel te veut faire redevenir fou.

viernes, 20 de octubre de 2023

XXXVI, Falsedatz e desmezura

XXXVI.


Falsedatz e desmezura

An batalha empreza

Ab vertat et ab dreytura,

E vens la falseza;

E deslialtatz si jura

Contra lialeza;

Et avaretatz s' atura

Encontra largueza:

Feunia vens amor

E malvestatz honor,

E peccatz cassa sanctor

E baratz simpleza.


Si es hom que dieu descreza,

Sos afars enansa,

Ab que non aia grineza

Mas d' emplir sa pansa:

A cui platz dreitz e tortz peza

Soven a grevansa,

E qui s' enten en sancteza

Tray greu malanansa;

Et an l' enguanador

De lur afar honor;

Mas li mal entendedor

Jutjon per semblansa.


Aras es vengut de Fransa

Que hom non somona

Mas selhs que an aondansa

De vin e d' anona,

E qu' om non aia coindansa

Ab paupra persona,

Et aia mais de bobansa

Aquelh que meyns dona,

E qu' om fassa maior

D' un gran trafeguador,

E qu' om leve lo trachor,

E 'l just dezapona.


Coms Raymon, ducx de Narbona,

Marques de Proensa,

Vostra valors es tan bona

Que tot lo mon gensa;

Quar de la mar de Bayona

Entro a Valensa,

Agra gent falsa e fellona

Lai ab viltenensa;

Mas vos tenetz vil lor,

Que Frances bevedor

Plus que perditz ad austor

No vos fan temensa.


Ben volon obediensa

Selhs de la clercia;

E volon ben la crezensa,

Sol l' obra no y sia:

Greu lur veyretz far falhensa

Mas la nueg e 'l dia;

E no porton malvolensa

Ni fan symonia;

E son larc donador

E just amassador;

Mas li autres n' an lauzor,

Et ilh la folhia.


No sai dire l' error

Del segle fals traytor,

Que fai de blasme lauzor

E de sen folhia.


Dieu prec per sa doussor

Que ns gar d' enfernal dolor

E ilh verge Maria.


Pierre Cardinal.

martes, 17 de octubre de 2023

IV, Er nos sia capdelhs e guerentia

IV.


Er nos sia capdelhs e guerentia

Selh qui guidet tres reis en Betleem,

Que sa merces nos a mostrat tal via

Per que 'l peior venran a salvamen

Que lo segran de bon cor leyalmen;

E qui per terra ni per manentia

Remanra sai mout hi fai gran folhia,

Qu' ieu non tenc ges lo plus ric per manen

Qui pert vergonha e dieu per avol sen.


Guardatz si fai, qui reman, gran folhia,

Qu' als apostols dis Ihesus veramen

Qu' hom lo seguis, e laisses, qui 'l segria,

Totz sos amicx e son ric cazamen;

Ar es sazos fassam son mandamen,

Quar qui lai mor mais a que si vivia,

E qui sai viu pietz a que si moria;

Qu' avols vida val pauc, e qui mor gen

Auci sa mort, e pueis viu ses turmen.


Qui ves la crotz de bon cor s' umilia

Perdon n' aura per la crotz humilmen;

Et ab la crotz delitz tortz e feunia

Nostre senher qui ac franc chauzimen

Del bon lairo, e 'l fellon fetz dolen,

E perdonet Longi qui s repentia,

Et en la crotz salvet selhs que perdia,

E sufret mort per nostre salvamen;

Malastrucx es qui guazardo no 'l ren.


Qui tot quant es de sai mar conqueria 

No 'l te nulh pro, si falh a dieu ni 'l men; 

Qu' Alixandres, que tot lo mon avia,

Non portet ren mas un drap solamen:

Doncx, ben es fols qui ben ven e 'l mal pren,

Ni laissa joi que no falh nueg ni dia,

Per so que pert que non a mas bailia;

So son li fals cobe desconoyssen,

Cui cobeitatz enguana per nien.


Jamais no y s guap negus bars que pros sia,

S' ar no socort la crotz e 'l monumen,

Qu' ab gen garnir, ab pretz, ab cortezia,

Et ab tot so qu' es belh et avinen

Podem aver honor e jauzimen

En paradis; guardatz doncx que querria

Plus coms ni reis, s' ab honratz faigz podia

Fugir enfern e 'l putnais fuec arden,

On manh caitiu viuran tos temps dolen.


Totz hom cui fai velhez' o malautia

Remaner sai, deu donar son argen

A selhs qu' iran, que ben fai qui envia,

Sol non remanha per cor negligen.

A! que diran al jorn del jutjamen

Selhs qu' estaran per so que ren non tria

Quan dieus dira: “Fals, ples de coardia,

Per vos fui mortz e batutz malamen!” 

Adoncx aura lo pus just espaven.


Pons de Capdueil.

sábado, 7 de octubre de 2023

Pons de Capdueil. Capduelh. Capdoill. Capduoill.

Pons de Capdueil. 

Pons de Capdueil. Capduelh. Capduoill



I.

Leials amicx, cui amors ten joyos,
Deu ben esser alegres e jauzens,
Larcx et adregz, arditz et amoros,
Aras quan par lo guais termenis gens
Que fai la flor espandir per la planha,
E 'l rossinhol chantar justa 'l vert fuelh;
Mas ieu non am son dous chan tan quan suelh,
Pus mi dons vol que totz bes mi sofranha.

Pero be sai que dregz es e razos
Que selh qu' es francx, amoros e plazens,
Sia plus braus d' autr' om e plus felos,
Quan no li val merces ni chauzimens;
E pus mi dons m' es salvaia et estranha,

Leu pot trobar en me mal et orguelh:
Mas lieys non cal si m pert, per qu' ieu no m duelh
Plus de s' amor, ni ai cor que m' en planha.
Non dic ieu ges que totz temps sieus no fos,

E no fezes totz sos comandamens,
Sol que no m fos sos cors tant orgulhos;
Mas sitot s' es bona e belha plazens,
Franca e gentils e d' avinen companha,
Ja no m' aura si no vol so qu' ieu vuelh:
Ailas! que m val si l' am o si m' en tuelh,
Qu' ilh fai semblan que res de mi no 'l tanha!

Totz mal menatz for' ieu fizels e bos,
Francx et humils e celans e temens,
Ses trop parlar, e de totz enjans blos;
E saubra ben entr' els desconoissens
Cobrir mon joi, qu' els fals cui dieus contranha
De nostr' amor non poiran far janguelh:
S' aissi m volgues la genser que s despuelh,
Ja no 'l feira fenha ni gronh ni lanha.

Per so n' estauc marritz e cossiros,
Quar anc l' amiey ni m falhic tan mos sens,
Que per un joy don no sui poderos
Soan alhors totz autres jauzimens;
Aissi no sai cosselh a que m remanha,
Qu' autra no m platz et ilh mi dezacuelh:
Fols es qui cre tot quan vezon siey huelh,
Ni qui pert trop per so que non guazanha.

Amors, lonc temps ai estat de Bretanha,
E faitz peccat, quar mi mostratz orguelh;
S' ieu plus que tuit l' autr' amador vos vuelh,
Ni mais vos am, es doncx dregz que m' en planha.


II.

Si totz los gaugz e 'ls bes,
E las finas lauzors,
E 'ls faitz e 'ls digz cortes
De totas las melhors,
Volgues dieus totz complir
En una solamen,
Saber cug veramen
Que selha cui dezir
N' agra mais per un cen.

E pos de totas es
Caps e mirals e flors,
Sitot no m' en ven bes,
Si m' es lo gratz honors
Fassa m viure o murir:
Mas plus l' er avinen,
Si m te guay e jauzen;
Com mais me fai languir,
Ieu plus l' am finamen.

Quar el mon non es res,
Sia sens o folhors,
Que m penses que 'l plagues,
No m fos gaugz e dossors;
So qu' ilh vol mal azir,
Et am selhs bonamen
Qui son siei benvolen:
Al mielhs que pot chauzir,
Sui al sieu mandamen.

En aissi m' a conques;
E si no m val amors,
Valha m ma bona fes
E la sua valors:
S' amors no vol venir
El sieu belh cors plazen,
Lo verai pretz valen
Deu garar de falhir,
Quar s' ieu muer, no l' er gen.

Gentils cors, ben apres,
Sobre totz amadors
Agras mon fin cor mes
Ab un pauc de socors;
Que mort m' an li sospir:
E vos, per chauzimen
No sufratz mon turmen,
Ni vulhatz fals auzir
Cui er mal si be m pren.

Na Beatritz, grazir
Vos faitz a tota gen;
Et avetz pretz valen,
Si que qui 'n vol ver dir
Del belh semblan no y men.

III.

Humils e fis e francs soplei vas vos,
Ab leial cor, bona dona e valens,
Quar etz mielher del mon, e plus valens
E plus gentils e plus franch' e plus pros
E genser e plus guaya;
Per qu' ieu vos am, ja autre pro non aya,
Tan finamen que d' al re no m sove,
Neis quan prec dieu, don oblit per vos me.


Nulh' autr' amors no m pot faire joyos
Si m preyavon d' autras domnas cinc cens,
Quar ab vos son fadas las conoissens;
Tan son cortes li semblan e 'l respos,
Que tan quan lo sols raya,
Non a domna cui tan ricx faigz s' eschaia,
Ni mielhs fassa so qu' a bon pretz cove;
Doncx sui astrucx, quar vos am e vos cre.


Adregz cors gens, benestans, amoros,
No m' aucizatz, valha m francx chauzimens
E leyaltatz e fin' amors que m vens,
E 'l bes qu' ieu dic, e merces e perdos:
No vulhatz qu' ieu dechaya,
Qu' el loncs espers e 'l deziriers m' esglaya.
Bona domna, sol qu' endreg bona fe
Mi vulhatz be, con piegz trac, no m recre.

Sivals d' aitan sui ben aventuros,
Quar s' ieu en muer, autre non er jauzens;
Ans fatz mentir lo brug dels mals dizens,
E reman fis vostre pretz cabalos:
Malgrat de gent savaya,
A totz jorns creis vostra valors veraya
Sobre totas, e sai vos dir per que,
Quar valetz mais e no falhetz en re.


Doncx, pus al cor vei en totas sazos
La vostra boca, e 'ls huelhs clars e rizens,
E 'l guays solatz, e 'ls belhs digz avinens,
E 'l vostre cors qu' es tan cars e tan bos,
No crezatz qu' ieu m n' estraya;
Q' us dous dezirs mi ten guay e m' apaya,
E non ai plus, ni d' als non truep merce;
Mas tan valetz qu' el mals val autre be.


Vostr' hom sui, domna guaya,
Et am vos mais que l' Andrix non fetz Aya;
E sobre totz port la clau d' amar be;
Per qu' ieu alhors no pues virar mon fre.

IV.

Astrucx es selh cui amors ten joyos,
Qu' amors es caps de trastotz autres bes,
E per amor es hom guays e cortes,
Francs e gentils, humils et orgulhos;
Aqui on tanh, en fai hom mielhs mil tans
Guerras e cortz don naisson faitz prezans:
Per qu' ieu ai mes tot mon cor en amor;
E quar ai bon respieit que m fassa ric,
No planc l' afan qu' ieu trac ni la dolor.

Ric m' agra fait e ben aventuros,
Sol ab mi dons, que tan val, mi valgues;
E pueys en lieys no falh neguna res
De tot quan tanh a ric pretz cabalos,
Be m deu valer s' amors, quar fis amans
Li sui trop mielhs no fon d' Izeutz Tristans:
E pus tan l' am e ponh en sa honor,
Non deu creire bruich ni malvais castic,
Qu' en manhs bos luecs fas auzir sa lauzor.

Ja non creirai desmenta sas faissos
Mi dons cui sui litges, quar semblans es
Qu' en lieys sia franqueza e merces,
Qui ve 'ls belhs huelhs plazens et amoros,
E la boca qu' es belha e gen parlans,
E 'l cors adregz ab avinens semblans:
Ben saup chauzir de totas la melhor;
Ges mos sabers aquel jorn no m falic,
Ans m' esmendet, s' anc pris dan per folhor.

Que vilas fai qui m' es contrarios;
E si negus lauzengiers mal apres
M' a dig enuey, mais volgra qu' en prezes
Mas rezempsos, qu' aitan pauc col peissos
Viu ses l' aigua viurai, s' il platz mos dans
Mi dons cui sui per far totz sos comans.
Guardatz s' ieu l' am ses tot cor trichador!
Qu' el mon non ai tan mortal enemic,
Si 'l n' aug ben dir, no 'l n' aya per senhor.


Si cum es plus renoviers cobeitos
On plus a d' aur e d' argent a se mes,
Sui plus cobes de lieys que m' a conques,
On plus remir las autras, tant es pros:
Vezer non l' aus, que vas lieys sui doptans,
Ni 'l man mon cor mas per un qu' es truans,
E fals vas mi, quar non ditz ma clamor.
Las! si merces no m val contra 'l destric,
Ma bona fes m' a mes en gran error.


Chanso, vai t' en lai on es joys e chans,
Beutatz e sens, jovens e guais semblans,
Dir a mi dons cui sopley et azor
Que tan conosc sos bos ayps, per qu' ieu dic
Que retener mi deu per servidor.

V.

Ben es folhs selh que renha
Per lonc temps ab senhor,
Don ja bes no li 'n venha
Ses mil tans de dolor;
E qui per ben mal pren,
Tanh que joys li sofranha,
E nulhs bes no 'lh remanha,
Saber pot veramen
Qu' assatz a de que s planha.

Per so m planc e 'n mov lanha,

Quar falh nesciamen
Amors, que m fon estranha,
E m trazic malamen;
Sabetz per que l' azir?
Qu' el ben que fag m' avia
Mi tolc, e m fes bauzia:
Qu' om no deu enriquir
Lo sieu, e pueis l' aucia.

Amors a gran falsia,
Quar amar e servir
Et onrar la sabia,
Mielhs qu' autr' om obezir,
E celar ses enjan;
Mas mal vi s' amistansa,
Qu' anc non aic benanansa
No m tornes pueis a dan;
Per que m part m' esperansa.

Tant pauc vuelh s' acordansa,
Qu' ieu endreg lieys no m blan;
Domna gentils qu' enansa
Son valen pretz prezan,
Ont es fina beutatz
E gran bon' aventura,
Si qu' a totz jorns melhura;
Et ab tot so no m platz
S' amor, ni non ai cura.

Tant es grans la rancura
Per qu' ieu en sui iratz,
Que bons pretz en peiura
E guaiez' e solatz:
Pero ades esper,
Sitot mos cors s' esmaya,
Qu' apres l' ira m' eschaya
Tals joys que m denh plazer;
Sol fin' amors no m traya.

VI.

Tant m' a donat e fin e ferm voler
Leyals amors, que ja no m partrai mais
De vos, dona, on ai mon bon esper;
Tant etz valens, cortez' ab digz verais,
Franch' e gentils, guay' ab humil semblan,
Belh' e plazens, si que non es a dire
Negus bos ayps qu' om puesc' en domn' eslire;
E pus tant es vostre ricx pretz puiatz,
Suffretz qu' ie us am, qu' ieu vuelh tot quan vos platz.
Bona domna, tant m' avetz en poder
Que, si m faitz be, anc hom non fo plus guays;
E si m faitz mal, e no m voletz aver
Franc chauzimen, ges per so no m' irais;
Qu' on plus mi duelh, mais vos am ses enjan:
Sabetz per que vos sui hom e servire?
Qu' ades cossir quant valetz, e m' albire
Que venir deu lo guazardos e 'l gratz,
Tant ai suffert lonc temps l' afan en patz.


Pauc a de sen, e cuia mout saber
Selh que m blasma quar d' amar vos no m lais;
Qu' ieu on plus vau d' autras domnas vezer,
E m luenh de vos, mens ai cor que m biays:
Per qu' ieu non puesc mon cor partir ab tan,
Ja no m partrai de vos mon dous dezire;
Qu' anc non amet, be l' en puesc escondire,
Ans es nescis, dezamoros proatz,
Qui ditz que so qu' om plus vol es foudatz.


Anc pueys no fe 'l segles mais deschazer,
Pus hom blasmet amor, ni 'l dis tal ays
Per las donas que solon mais valer,
Pels cavaliers qu' an tornat a savays
Fals noirimens; et es trop malestan
Que l' un fenho, l' autre volon mal dire
De las melhors, per qu' es dregz qu' ieu m' azire;
Qu' a totas sui bos e francx e privatz
Per vos, dona, a cui mi sui donatz.


Totas las vuelh honrar e car tener,
Quar per vos valh en totz valens assays;
E ges per so, dona, no us cal temer
En dreg d' amor, qu' ieu vas autra m' apays,
Quar vos mi faitz amar deport e chan,
Cortz e domneys, joy e solatz e rire,
Quar de ren al non son miei dous cossire:
Per que m degra, si 'n fos a dreg jutjatz,
Valer merces e franc' humilitatz.


A vos mi ren per far vostre coman,
Bona domna, sitot non sui jauzire;
Faitz me joyos, o pessatz tost d' aucire:
Que si l' una non faitz, be vuelh sapchatz
Que qu' aia dig no sui enamoratz.

VII.

Per joy d' amor e de fis amadors,
E de finas amairitz ses enjan
Comens chanso, que nulhs autres pascors,
Ni nulhs estius no mi ten pro ni dan,
Mas d' un ric joy que m te guai e prezan,
Fis sobr' els fis, e valens sobr' els bos,
Que m fai estar jauzen et amoros.

E s' ieu n' ai joy mi ten jauzen amors,
Eschai de mi si m te 'l joys en afan;

No m' en lau ges, ans m' en ve la dolors
Daz autras partz e 'l dezir e l' afan;
Mielhs fora dregz e razos per semblan
Qu' els mals e 'ls bes partissem entr' amdos,
Ensems ab joy e 'ls autres cossiros.


Si ma dona s' a d' autres preyadors,
No m' en rancur, ni non fauc mal semblan,
Ans m' en val mais lo bes per las paors;
Que dels melhors a hom mais de talan,
Sol que d' aisso sia eu guardatz de dan;
Que lauzengier no m tenguon dan ab vos,
Ni tals que s fai amicx qu' er enueyos.

Tot atressi col salvatges austors
Que s rescon plus que l' autr' auzelh no fan,
Rescon e cel mon joy als jangladors,
Als fals fenhens que faitz anar torban:
E si vos, don', acsetz lo mieu talan,
Tant esteram rescondut a rescos,
Tro 'ls lauzengiers agron mortz los gelos.

Trompas ni corns, ni viulas, ni tambors,
Guerras, ni cortz, ni estevas, ni chan,
No valon re contra 'l vostre socors,
Si vos lo m fagz, dona, quan lo us deman;
Qu' el mon non es don puesc aver joy gran,
Mas quan de vos don sui guays e joyos,
Quar ieu vos am e trac greu mal per vos.

Dona N' Auda, balladas ni chansos,
No vuelh faire que no y parle de vos.

VIII.

S' anc fis ni dis nulha sazo
Ves vos erguelh ni falhimen,
Ni passei vostre mandamen,
Ab franc cor et humil e bo
Vos mi ren, belha douss' amia,
E m part de l' autrui senhoria,
E reman en vostra merce,
Qual que m fassatz o mal o be.

Per aital coven vos mi do,
Qu' ieu non ai poder ni talen
Qu' ieu m' en parta de mon viven;
Qu' amors m' a en vostra preizo
Mes, quar etz la mielher que sia,
Et avetz mais de cortezia;
Qu' el plus vilans es quan vos ve
Cortes, e us porta bona fe.

Be m pogratz trobar ochaizo,
Mas tan vos sai, domna, valen,
Franch' et humil e conoissen,
Per qu' ie us quier franchamen perdo,
E tem vos tan qu' als no us querria;
Mas ses enjan e ses bauzia
Vos am, e us amarai jasse,
E tot quan vos plai vuelh e cre.


Doncx, pus no us aus querre mon pro,

E sui vostre sers leyalmen,
Be faretz mais de chauzimen,
E doblaretz lo guazardo,
Si m donatz so qu' ieu plus volria
Ses preyar; qu' aitals companhia
No s part, quan ses precx s' esdeve
Qu' us fis cors ab autre s' ave.

A penas sai dir
oc ni no,
Quan no vey vostre guay cors gen,
E la fresca cara rizen;
S' ieu n' espert molt, n' ai ben razo,
Que totz l' autre mons no m poiria
Tener nulh pro s' ieu no us vezia;
Ni ses vos no puesc aver be,
Per que us er gen si us en sove.


Beutatz e valors e cueindia,
Dona, creis en vos quascun dia;
E prec dieu que do malastre
Totz selhs qu' an lunhat vos de me.

De N' Odiartz on que sia
Vuelh sa coindans' e sa paria,
Qu' ab rics faitz enans e mante

Tot so qu' a valen pretz cove.

IX.

Qui per nesci cuidar
Fai trop gran falhimen
A dan li deu tornar;
E s' a mi mal en pren
Ni ma domna m deschai,
Be s tanh, que tal folhia
Ai fait, per qu' ieu deuria
Morir d' ira e d' esmai.


E s' ieu per sobr' amar,
Ai renhat folhamen,

Ni mi dons proar
Si n' agra 'l cor jauzen,
Si 'l ferm voler qu' ieu n' ai
De lieys servir partia,
Ar conosc que 'l plairia,
Per qu' ai fait folh assai.

No m' en puesc razonar,
E sai que no m' es gen;
E si m vol perdonar,
Gratz e merces li 'n ren,
E totz temps o farai:
Qu' estiers qui m' auciria,
Mon fin cor non partria
Del ric luec on estai.

Per so no m cal duptar
Son ric cor covinen,
Ni m' en degra lonhar
Pel bruit don quascun men;
Qu' ieu sui be selh que sai
Que mielhs hom non poiria
Aver per drudaria,
Mas quan lo solatz guai.

En aissi m fai trobar
Nesci lo cor e 'l sen,
Que quan cug orguelh far,
Ilh m' o torn en nien;
E re de be no m fai,
Quan mos cors s' umelia;
Amors ni cortezia
De leys joi no m' atrai.

Domna, 'l genser qu' ieu sai,
Mais vos am ses bauzia
No fes Tristans s' amia,
E nuill pro non y ai.

X.

Aissi cum selh qu' a pro de valedors,
E 'l falhon tug, ja tan non er amatz
En la sazon qu' es desaventuratz,
Mi failh mi dons, sol car conois qu' amors
Mi fai murir per lieys ab gran turmen;
E s' ill pogues faire nul falhimen

Vas mi 'l fera; mas mens en val, so cre,
Bars qui deschai selhui que vencut ve.


Per so conosc qu' es dan e deshonors:
Qui non a cor als dezapoderatz;
Que ja castelhs frevols qu' es assetjatz
Ab gran poder, no s tenra ses secors;
E si 'l senher de cui es no 'l defen,
En sa colpa lo pert pueys longamen:
Aissi perdra ma don' al sieu tort me,
Pus no m socor on plus li clam merce.

Perdre no m pot per so que m vir alhors;

Pero si m sui de lieys lonc temps lunhatz,

Qu' ai fait semblan qu' alhors m' era viratz

Per esproar si 'l plagra ma dolors;
E s' agues mes en autra mon enten,
Ar ai proat qu' ilh n' agra 'l cor jauzen,
S' ieu mi partis de lieys; mas no 'lh val re,
Que no m pot ges mon cor partir de se.

Belha domna, vailla m vostra valors,
Qu' anc nulhs caitius destregz ni mal menatz
Non saup son dan tan gen suffrir en patz:
E pus lo mals m' es delieitz e sabors,
Per amor dieu, e quar vos fora gen,
Trobes ab vos qualaquom chauzimen,
Que vostr' om suy; e si m denhatz far be,
Vos i faretz franquez' e bona fe.

Vostre belh huelh, vostra fresca colors,
Vostre dous ris, vostras finas beutatz,
Vos fan aver vas me pus dur solatz;
Ja no m' agr' ops fos faitz lo miradors
On vos miratz vostre cors covinen,
Guay e joyos, amoros e plazen,
Qu' erguelh me faitz; e qui bon pretz mante,
Erguelh no 'l tanh vas los sieus ni 'l cove.

Mon Plus Leial, s' ieu vos vi plus soven,
Mielhs n' anera mi e vos eissamen;
Qu' ieu saubra vos conseilhar, e vos me;
Pero negus non sap a sos ops re.

XI.

Ges per la coindeta sazon
Que fai pratz e vergiers florir,
No fara ogan mon chan auzir,
Mas bonamen m' a fait perdon
Silh que m' es dolz' e de bella compaingna,
Per qu' eu en deu aver lo cor jauzen;
Que non es jorn qu' en sospiran non plaingna,
Car no m manda venir celadamen.


De bon cor l' am, et ai razon,
Qu' el mon non puos gensor chauzir;
E car plus soven no remir
Son cors e sa bella faisson,
S' eu per enjan m' en lais, dieus m' en contraingna:

Mas lauzengier me fan tal espaven,
Per merce ill prec que, ses bruit e ses laingna,

Sueffra qu' ill serf a rescos humilmen.

Mout m' a rendut gen guierdon

Amors, per qu' eu lo ill dei grazir

Del gran mal que m' a fai suffrir,

Per mon bon talen n' ai, qu' en fon

Loncs temps ves me mal' e brau et estraingna

Mas no m ten dan, que miels val per un cen

Sela que vol que sos litges remaingna;
Per que autra no voill ni me enten.

XII.

De totz caitius sui ieu aisselh que plus
Ai gran dolor, e suefre greu turmen;
Per qu' ieu volgra murir, e fora m gen
Qui m' aucizes, pois tan sui esperdutz;
Que viures m' es marrimens et esglais,
Pus morta es ma dona N' Azalais;
Greu sofrir fai l' ira ni 'l dol ni 'l dan.
Mortz trahiritz! be vos puesc en ver dire,
Que non poguetz el mon melhor aucire.

Ai! cum fora gueritz et ereubutz,
S' a dieu plagues qu' ieu fos primieramen
Mortz; las! caitius no vuelh mais longamen
Viur' apres lieis: reis perdona 'l Jhesus,
Dieus poderos, dreituriers e verais,
Salva la Crist, nomnatz sobre totz gais,
E 'n ren l' arma sanh Peire, sanh Joan;
Que totz los bes y son qu' om puesca dire,
E de totz mals la 'n pot hom escondire.

Senher, ben la devem planher quascus,
Qu' anc dieus non fes el mon tant avinen:
Qui aura mais tan bel captenemen!
Que val beutatz ni bon pretz mentengutz!
Ni que val sens, honors, ni solatz guais,
Gent aculhirs, ni nuls cortes essais!
Ni que valon franc dig, ni fag prezan!
Segles dolens! de bon cor vos azire,
Mout valetz pauc, pus lo mielhs n' es a dire.

E podem be saber que l' angel sus
Son de sa mort alegre e jauzen;
Qu' auzit ai dir, e trobam ho ligen:
“Cui lauza pobles lauza Dominus.”
Per que sai be qu' ilh es el ric palais,
En flors de lis, en rozas et en glais;
La lauzon l' angel ab joy et ab chan:
Selha deu ben, qui anc no fo mentire,
En paradis sobre totas assire.

Joys es delitz, e jovens es perdutz,
E totz lo mons es tornatz en nien,
Quar comte, duc e man baron valen
N' eran plus pros, er non la ve negus,
E mil domnas valion per lieys mais.
Mais er podem saber qu' ab nos s' irais
Nostre senher, qui la fes valer tan;
Qu' en lieys nos a tolt chan, solatz e rire,
E ns a dat mais d' afan e de cossire.

Ai! quals dans es de mi dons N' Azalais!

Non puesc als far, mas de totz jois me lais,

E pren comjat de chantar derenan;
Que planh e plor, e manh coral sospire
M' an mes per lieys en angoissos martire.

Amics N Andrieu, camjat son mei dezire,
Ni ja d' amor non serai mais jauzire.

//


https://en.wikipedia.org/wiki/Pons_de_Capduelh

Capduoill en la viñeta.

Pons de Capduelh (fl. 1160–1220 or 1190–1237) was a troubadour from the Auvergne, probably from Chapteuil. His songs were known for their great gaiety. He was a popular poet and 27 of his songs are preserved, some in as many as 15 manuscripts. Four of his cansos survive with musical notation.

There survives a vida, or short biography, of Pons written by a contemporary and fellow troubadour, Uc de Saint Circ. According to Uc, Pons and troubadour Guillem de Saint Leidier were both from the diocese of Le Puy, and while Guillem was "generous with money" (larcs donaire d'aver), Pons was very stingy (fort escars d'aver). He reportedly loved Azalais, daughter of Bernard VII of Anduze and wife of Oisil de Mercoeur (or Mercuor). (Bernard of Anduze was a patron of many troubadours.) The vida states that "[Pons] loved [Azalais] dearly and praised her and made many good songs about her; and as long as he lived, he loved no other, and when the lady died, he took the cross and went over the sea and died there." According to the razo that follows the vida in some manuscripts, Pons, to test Azalais's love for him, began loving another woman, Audiart, wife of Roselin, lord of Marseille. The rift between them was only healed by the intervention of Maria de Ventadorn and the viscountess of Aubusson. After Azalais's death in 1237, Pons wrote a planh (lament) for her, "De totz caitius sui eu aicel que plus".[1] Some scholars argue that this planh was in fact written for Alazais de Boissazo, who died before 1220, and others have erroneously equated Azalais with the lady known only as Sail-de-Claustra in the poems of Peirol.

Pons was exiled from his homeland in the middle of the 1210s and travelled "through Provence" (per Proensa) in order to join the Fifth Crusade around 1220. According to the untrustworthy Jean de Nostredame, he died after participating in the conquest of Jerusalem, in 1227. Older scholars, such as Friedrich Christian Diez and Max von Napolski, believed that Pons died on the Third Crusade in 1189, but this is conclusively disproven.

The parents of Pons are unknown, but he was of the family of the lords of Fay and had six children identifiable in the records. Pons is probably to be identified with the "Pontius de Capitolio" who appears in documents between 1189 and 1220. Before 1196, Pontius married a woman named Jarentone who brought him the castle of Vertaizon, a fief of the bishop of Clermont, as a dowry. In 1199, Pons imprisoned Bishop Robert of Clermont. In 1205, responding to an inquiry begun by Pope Innocent III, King Philip II forced Jarentone to hand over Vertaizon to the bishop. In 1211, Pons and Jarentone, with their three sons, three daughters and three sons-in-law, sold Vertaizon to the bishop for 7,650 marks, of which 7,000 were to be retained by the bishop as compensation for his unlawful imprisonment. Pons's sons were Jourdain, Pierre de Fay and Jarenton.

Pons was probably acquainted with the trobairitz Clara d'Anduza and the troubadours Dalfi d'Alvernha, Folquet de Marselha (whom he praised in a song), and Peirol. Gui de Cavaillon and Ricau de Tarascon invoke Pons and Audiart as judges of their tenso, composed after 1210, and Elias de Barjols also mentions Pons.

Of all Pons's works, with the possible exception of the planh, only his two crusade songs can be dated with confidence to around 1213. "So qu'om plus vol e plus es voluntos" was written after the battle of Las Navas de Tolosa (16 July 1212) and before the battle of Muret (12 September 1213), since it was dedicated to Peter II of Aragon, who died there.
The crusade song "En honor del pair'en cui es", which has the form of a sirventes, refers to war of the Holy Roman Emperor (probably Otto IV) and the King of England against Philip II and the "King of Apulia" (probably Frederick II). This is probably the War of Bouvines.

Pons's songs "S'eu fis ni dis nuilla sazo" and "Tuich dison q'el temps de pascor" are speculatively dated to around 1210.


Cansos

Aissi m'es pres cum celui que cercan

Astrucs es cel cui amors te jojos

Ben es fols cel que reigna

Ben sai que per sobrevoler

Coras que.m tengues jauzen

Ges per la coindeta sason

Humils e francs e fis soplei ves vos

Ja non er hom tan pros

L'adregz solatz e l'aveinens compaigna

L'amoros pensamenz

Lejals amics cui amors te jojos (with music)

Ma domna.m ditz qu'eu fatz orgoill

Meills qu'om no pot dir ni pensar

Per joi d'amor e de fis amadors

Qui per nesci cuidar

S'eu fis ni dis nuilla sazo

Si com celui qu'a pro de valedors

Si totz los gaugz e.ls bes

Tan m'a donat fin cor e ferm voler

Tant mi destrein uns desconortz qi.m ve

Tuich dison q'el temps de pascor

Us gais conortz me fai gajamen far (with music)

Crusade songs

Ar nos sia capdelhs e garentia

En honor del pair'en cui es

So qu'om plus vol e plus es voluntos

Descorts

Un gai descort tramet leis cui dezir

Planhs

De totz caitius sui eu aicel que plus


Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4

Chambers, Frank M. Review of "Le troubadour Pons, seigneur de Chapteuil et de Vertaizon: son temps, sa vie, son oeuvre" by Jean Perrel. Romance Philology 32, 1 (1978): 140.

Lucas, H. H. "Pons de Capduoill and Azalais de Mercuor: A Study of the Planh". Nottingham Mediaeval Studies 2 (1958): 119–13.

Poe, Elizabeth Wilson. "Old Provençal Escars/Escas: "Poor"? Reconsidering the Reputation of Pons de Capdoill". Tenso 4, 2 (1989): 37–58.

Fabre, Claude. Le Troubadour Pons de Chapteuil, quelques remarques sur sa vie et sur l'esprit de ses poèmes. Le Puy-en-Velay: Peyriller, Rouchon et Gamon, 1908.

Napolski, Max von. Leben und Werke des Trobadors Pons de Capduoill. Halle: Niemeyer, 1879.

Perrel, Jean. "Le troubadour Pons, seigneur de Chapteuil et de Vertaizon, son temps, sa vie, son oeuvre". Revue d'Auvergne 90, 2–3 (1976): 89–199.

Thomas, Antoine. "L'identité du troubadour Pons de Chapteuil". Annales du Midi 5 (1893): 374–79.