Mostrando las entradas para la consulta foren ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta foren ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 26 de junio de 2024

Lexique roman; Molt, Mout, Mot, Motz


Molt, Mout, Mot, Motz, adv. de quantité, lat. multum, moult, beaucoup,

très.

Molt val lo bes que l' om fai e joven. Poëme sur Boèce.

(chap. Mol val lo be que lo home fa a la juventut.)

Moult vaut le bien que l'on fait en jeunesse.

Artur Quintana, Arturo Quintana Font

A domna, so sapchatz,

Esta molt gent beutatz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

A dame, cela sachez, sied moult gentiment beauté. 

Mot m' entremis de chantar volontiers. 

Peyrols: Mot m'entremis. 

Moult je m'entremis de chanter volontiers. 

Vos amarai, vos plassa o us pes, 

Mas mout valgra mais que us plagues. 

Guillaume de Berguedan: Aisi com. 

Je vous aimerai, qu'il vous plaise ou vous pèse, mais il vaudrait beaucoup plus qu'il vous plût. 

Loc. Los enclinaran a motz de bes. V. et Vert., fol. 82.

(chap. Los inclinarán a mols (de) bens : a moltes coses bones.)

Les inclineront à moult de biens.

ANC. FR. Mult deit fère pur sa preière.

Marie de France, t. II, p. 61. 

Mez mult part fu cruel e mult fu envious. 

Roman de Rou, v. 4411.

Certes ge sui marrie molt. 

R. de (Parthonopex) Partonopex de Blois, not. des MSS., t. IX, p. 21. Quant Hannibal, roi de Cartage,

Eut subjugué moult de Romains.

Alain Chartier, p. 720.

Moult manque à qui moult desire.

Luc de la Porte, Trad. des Od. d'Horace, p. 85.

CAT. Molt. ESP. Mucho. PORT. Mui, muito. IT. Molto. (chap. Mol, mols, molta, moltes.)

- Adjectiv. Sanet en motos que eran treballat de diversas langors.

(chap. Ne va saná mols que estaben treballats (atormentats) de diverses enfermedats, dolensies.)

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 1. 

En guérit de nombreux qui étaient tourmentés de diverses langueurs.

Moutas sazos es hom plus volentos 

De so don mals e dans li deu venir, 

Que de son ben.

G. Faidit: Moutas. 

Nombreuses saisons (très souvent) l'homme est plus désireux de ce dont mal et dam lui doit venir, que de son bien.

Loc. Motas de vetz pensara hom de far be

Una causa de qui venra grans mals.

B. Carbonel: Motas de. 

Nombre de fois on pensera de bien faire une chose de qui viendra grand mal. 

CAT. Molt. ESP. Mucho. PORT. Muito. IT. Molto. (chap. Mol, mols, molta, moltes.)

2. Moltisme, adv. superl., extrêmement, excessivement.

En lui ac chavalier moltisme bo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 14. 

En lui eut chevalier extrêmement bon.

(chap. Moltíssim, moltissims, moltíssima, moltíssimes.)

3. Molteza, Mouteza, Moteza, s. f., multitude, quantité.

Molteza d' omes. Leys d'amors, fol. 53. 

Multitude d'hommes.

Ordes d' angels, es mouteza

De celestials esperitz.

Brev. d' amor, fol. 19.

Ordre d'anges, c'est multitude d'esprits célestes.

Fig. Tan grans es la moteza de la doussor que tu as rescota a tos temens. V. et Vert., fol. 55.

(chap. Tan gran es la multitut (abundansia) de la dolsó que tú has amagat o amagada a tons temens : als que te tenen temó.)

Tant est grande la quantité de la douceur que tu as cachée à ceux qui te craignent.

4. Moutaleza, s. f., abondance, quantité.

Ha de poble gran moutaleza.

Lebre... ha de pels moutaleza.

Eluc. de las propr., fol. 174 et 254.

A grande abondance de peuple.

Le lièvre... a quantité de poils.

(chap. Abundansia, cantidat, multitut, caterva, etc.)

5. Multitut, s. f., lat. multitudo, multitude.

Lo Filh de la verge Maria deyscendet delh celh am gran multitut d'  arcangilhs e d' angilhs. Philomena.

(chap. Lo Fill de la virgen María va dessendí, dessendre, baixá del sel en gran multitut d' arcangels y d' angels.)

Le Fils de la vierge Marie descendit du ciel avec grande multitude d' archanges et d'anges.

CAT. Multitut. ESP. Multitud. PORT. Multidão. IT. Multitudine, moltitudine.

(chap. Multitut, multituts; caterva, caterves; fumé, fumés; una barbaridat de gen.)

6. Multiplicamen, s. m., multiplication.

De sos doze fils los multiplicamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De ses douze fils les multiplications.

ANC. FR. Pur li multipliement del peuple (N. E. o people) Deu.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 1.

ANC. CAT. Multiplicament. IT. Multiplicamento, moltiplicamento.

(ESP. Multiplicamiento, multiplicación. Chap. Multiplicamén, multiplicamens; multiplicassió, multiplicassions. V. Multiplicá, multiplicás; reproduí, reproduís; aumentá.)

7. Multipliable, adj., lat. multiplicabilem, multipliable.

Am multipliable replicamen.

Leys d'amors, fol. 110. Avec redoublement multipliable. 

CAT. ESP. Multiplicable. PORT. Multiplicavel. (IT. Moltiplicabile; chap. Multiplicable, multiplicables.)

8. Multiplicatiu, adj., multiplicatif, augmentatif.

Rims multiplicatiu. 

Cobla multiplicativa.

Leys d'amors, fol. 22 et 21. 

Rime multiplicative.

Couplet multiplicatif. 

Vianda... es... de sanc multiplicativa. Eluc. de las propr., fol. 73. Nourriture... est... augmentative de sang.

(chap. Multiplicatiu, multiplicatius, multiplicativa, multiplicatives; multiplicadó, multiplicadós, multiplicadora, multiplicadores.)

9. Multiplicitat, s. f., multiplicité.

Per la multiplicitat que ha. Leys d'amors, fol. 143.

Par la multiplicité qu'il a. 

La multiplicitat de nostres negocis.

Priv. accordés par les R. d'Angleterre, p. 36. 

La multiplicité de nos affaires. 

CAT. Multiplicitat. ESP. Multiplicidad. PORT. Multiplicidade. IT. Multiplicità, moltiplicità, multiplicitate, multiplicitade. (chap. Multiplissidat, multiplissidats.)

10. Multiplicatio, s. f., lat. multiplicatio, multiplication, augmentation.

Multiplications de candelas. Doctrine des Vaudois.

Multiplication de chandelles.

CAT. Multiplicació. ESP. Multiplicación. PORT. Multiplicação. 

IT. Multiplicazione, moltiplicazione. (chap. Multiplicassió, multiplicassions.)

11. Multiplicar, Multipliar, v., lat. multiplicare, multiplier, augmenter,

propager.

Jhesu Crist cant... ac fatz motz de miracles, de multiplicar los V pas e los  dos peyssos.

(chap. Jessucristo cuan... habíe fet mols milagres, de multiplicá los sing o sinc (5) pans y los dos (2) peixos.)

Lo borzes enten... a multiplicar son aver.

V. et Vert., fol. 55 et 63.

Jésus-Christ quand... il eut fait moult de miracles, de multiplier les cinq pains et les deux poissons.

Le bourgeois entend... à augmenter son avoir.

Fig. Viron multiplicar aicela gran folia. Guillaume de Tudela.

Virent propager cette grande folie.

Multiplicar messorgas e vanas paraulas. V. et Vert., fol. 17.

Multiplier mensonges et vaines paroles.

Malvestatz

Mais multiplia

Deves totz latz.

Jean Esteve: Cossi moria. 

Méchanceté plus se multiplie devers tous côtés.

Apres, Dieus, quan los ac formatz, 

Ditz: Creissetz e multiplicatz.

Brev. d'amor, fol. 56.

Après, quand il les eut formés, Dieu dit: Croissez et multipliez.

- Terme de mathématiques.

Creisser, multiplicar e mermar dividens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Additionner, multiplier et amoindrir en divisant.

Part. pas. Entruey que fosso multipliadas pel mon.

(chap. Hasta que elles foren multiplicades pel món.)

Liv. de Sydrac, fol. 116.

Jusqu'à ce qu'elles fussent multipliées par le monde.

ANC. FR. Sire, purquei sunt multipliet mi enemi?

(chap. Siñó, per qué se han multiplicat los meus enemics?)

Lingua Occitana. Catalaunensis : Chaalons, Châlons.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 3. 

Sur gravele seient multipliet.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 138. 

CAT. ESP. PORT. Multiplicar. IT. Multiplicare, moltiplicare.

(chap. Multiplicá: multiplico, multipliques, multiplique, multipliquem o multiplicam, multipliquéu o multiplicáu, multipliquen; multiplicat, multiplicats, multiplicada, multiplicades.)


Molto, Mouto, Moto, s. m., mouton, bélier. 

Voyez Muratori, Diss. 33.

Ar es pretz de raubar 

Buous, motos e berbitz.

(chap. Ara es mérit lo robá bous, cordés (borregos) y ovelles.)

Giraud de Borneil: Per solatz.

Maintenant c'est mérite de dérober boeufs, moutons et brebis.

El pres 1 molto, e tolc lhi la testa. Livre de Sydrac, fol. 4.

(chap. Ell va pendre un cordé, y li va traure lo cap; la testa.)

Il prit un mouton, et lui enleva la tête.

Proverbial. Es plus necis que moutos.

(N. E. Le va al pelo a Arturico Quintana Font y a sus acólitos. No creo que ninguno de ellos necesite el traductor para entender esta frase en occitano. En chapurriau: Tú eres mes tonto que un borrego, cordé.)

Bertrand de Born: Maitolin.

Tu es plus niais que mouton.

Loc. fig. Trop ai estat sotz coza de mouton

Qu'eu non chantiei de ma dompna, ma sogra.

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat. 

J'ai trop été sous la queue de mouton (resté coi) que je ne chantai de ma dame, ma belle-mère. 

ANC. FR. Ot la gresse des agnels e dels multuns. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 75. 

Come mutuns serez tuez.

Roman de Rou, v. 6303. 

ANC. ESP. Que XXIIII lobos comerian un moton.

Poema de Alexandro, cop. 100. 

CAT. Moltó. IT. Moltone. (chap. Cordé, cordés, cordera, corderes; borrego, borregos, borrega, borregues.)

- Bélier, l'un des signes du zodiaque. 

Lo solhel...,

Quan passa per la regio 

Del dih signe nomnat moto.

Brev. d'amor, fol. 26. 

Le soleil..., quand il passe par la région dudit signe nommé bélier.

(chap. Signo o signe Aries del Zodiaco; es un cordé, borrego.)

2. Moutonet, s. m. dim., petit mouton, agneau.

Raubetz dels moutonetz velutz.

Torcafols: Comunal en. 

Que vous dérobassiez des petits moutons velus.

(chap. Corderet, corderets, cordereta, corderetes; borreguet, borreguets, borregueta, borreguetes.)

La chiqueta María teníe un corderet

3. Mutonin, adj., de mouton, moutonnier.

No trobo carn mutonina.

Bestias caudas et humidas com so mutoninas.

Eluc. de las propr., fol. 237 et 233.

Ne trouvent chair de mouton.

Bêtes chaudes et humides comme sont les moutonnières.

4. Motonier, s. m., vendeur, marchand de moutons. 

Mazelliers aion V rutlos, so es assaber... dos, motoniers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45. 

Que les bouchers aient cinq suffrages, c'est à savoir... deux, les vendeurs de moutons.

5. Moltonina, Motonina, s. f., peau de mouton.

La dotzena de moltoninas.

Dotzena de motoninas afaitadas, 1 d.

Cartulaire de Montpellier, fol. 114 et 113.

La douzaine de peaux de moutons.

La douzaine de peaux de moutons apprêtées, un denier.

(chap. Pell de cordé.)


Moment, s. m., lat. momentum, moment, l'une des divisions du temps. Us pons es d'ora quarta partz;

De quascus dels ponhs issamens,

La dezena part es momens.

Momens en XII partz partitz,

Quascuna partz onsa se ditz.

Brev. d'amor, fol. 43.

Un point est la quatrième partie d'une heure; de chacun des points également, la dixième partie c'est un moment.

Le moment en douze parties partagé, chaque partie once se dit.

Las onsas e 'ls momens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Les onces et les moments.

CAT. Moment. ESP. PORT. IT. Momento. (chap. Momén, momens.)


Monestar, v., du lat. monere, avertir. 

Ce verbe se trouve dans la liste que la Grammaire provençale donne des verbes de la première conjugaison en AR.

Montar, monestar. Gramm. provençal.

Monter, avertir.

Enduire deu e monestar....

Monestar, es mostran blanden

Zo don pot pueis far mandamen.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Doit induire et avertir.... Avertir, c'est montrant en caressant ce dont il peut après faire commandement.

(chap. Monestá, admonestá, amonestá: avisá, anunsiá; se fa aná a la iglesia per a anunsiá una boda futura.)

2. Monition, Monicion, s. f., lat. monitionem, monition, avertissement, avis, remontrance.

Per monitions et censuras ecclesiasticas. Fors de Béarn, p. 1073.

Par remontrances et censures ecclésiastiques. 

En alcunas sieuas monicios. Trad. d'Albucasis, fol. 1. 

En aucunes siennes monitions.

CAT. Monició. ESP. Monición (amonestación). IT. Monizione.

(chap. Monissió, admonissió, admonestassió, anunsi, anunsiamén, anunsiassió, advertensia.)

3. Monitori, adj., lat. monitorius, monitoire.

Letras monitorias. Fors de Béarn, p. 1086. 

(chap. Lletres, cartes monitories, admonestatories, anunsiadores, anunsiatories, avisatories, avisadores.)

Lettres monitoires.

CAT. Monitori. ESP. IT. Monitorio. (chap. Monitori, monitoris, monitoria, monitories; avisatori, avisatoris, avisatoria, avisatories, avisadó, avisadós, avisadora, avisadores; anunsiadó, anunsiadós, anunsiadora, anunsiadores; anunsiatori, anunsiatoris, anunsiatoria, anunsiatories.)

4. Amonestar, v., avertir, admonéter, réprimander.

L' archivesque prec, de cui es Toleta,

Qu' amoneste lo bon rey d' Arago.

Guillaume de Mur: D'un sirventes. 

Je prie l'archevêque, à qui est Tolède, qu'il avertisse le bon roi d'Aragon.

Ramón Mur

Ieu vey als fals los fis amonestar.

P. Cardinal: Un sirventes fas. 

Je vois aux faux les fidèles admonéter.

Part. pas. Per razo e per essemple es amonestada. 

Trad. de Bède, fol. 58.

Par raison et par exemple elle est avertie. 

ANC. FR. Elle vous prie et amoneste; 

Ne refusés pas sa requeste.

Roman de la Rose, v. 3325.

Par telles paroles me amonestoit.

Alain Chartier, p. 278. 

CAT. ESP. Amonestar. PORT. Admoestar. 

(chap. Admonestá, amonestá: amonesto, amonestes, amoneste, amonestem o amonestam, amonestéu o amonestáu, amonesten; amonestat, amonestats, amonestada, amonestades.)

5. Amonestable, adj., capable de persuader, prévenant.

En amonestablas paraulas. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens. En paroles prévenantes.

6. Amonestanza, s. f., avertissement, réprimande.

Li fai amonestanza, e li promet perdon. La nobla Leyczon.

Lui fait réprimande, et lui promet pardon.

7. Amonestassio, s. f., admonition, avis, instigation.

Lo fermamen de son coratge orrezet per amonestassio del serp.

Declaramens de motas demandas.

La fermeté de son coeur il souilla par l'instigation du serpent.

CAT. Amonestació. ESP. Amonestación. PORT. Admoestação.

(chap. Amonestassió, admonissió, avís, reprimenda, instigassió, sugestió.) 

Carabasa m'han donát. José María Juan García

8. Amonestamen, s. m., admonition, avertissement, suggestion.

Per bos e sans amonestamens. V. et Vert., fol. 76.

(chap. Per bons y sans amonestamens.)

Par bons et saints avertissements.

El fo desseubutz per l' amonestamen del diable. Liv. de Sydrac, fol. 13. 

Il fut déçu par la suggestion du diable. 

ANC. ESP. Amonestamento, amonestamiento. 

(chap. Amonestamén, amonestamens.)

9. Amonicio, s. f., lat. admonitio, admonition, avertissement.

Hy deu hom metre los enguens e los emplautz de dossas amonicios.

V. et Vert., fol. 57.

On y doit mettre les onguents et les emplâtres de douces admonitions.

ANC. FR. Adam fut pris en péchié par ton amonicion en un jardin.

Modus et Ratio, Ms., fol. 202.

Estouppez voz oreilles à toutes bonnes amonitions.

Alain Chartier, p. 413.

IT. Ammonizione.

10. Desamonestar, v., détourner.

Los enclinaran a motz de bes, e los desamonestaran motz de mals.

V. et Vert., fol. 82. 

Les inclineront à moult de biens, et moult les détourneront de maux.

ANC. CAT. Desamonestar.

11. Comonir, Cumunir, v., lat. commonere, avertir.

Tu cumuniras..., cumunir me faras.

(chap. Tú comonirás o cumunirás..., comoní o cumuní me farás; advertí.)

Per quantas vez nos en comonirez.

Titre de 960.

Tu avertiras..., avertir me feras. 

Par combien de fois vous nous en avertirez.

Entro lo comonesca. Titre de 1053. 

Jusqu'à ce qu'il l' avertisse.

12. Comonrar, Commonrar, v., avertir. 

M'en commonras..., et.... qui per te me comonra aut comonrar m' en volra. Titre de 1066. 

Tu m'en avertiras..., et... qui pour toi m' avertira ou avertir m' en voudra.

Si tu, Hermengards..,, me comons. Titre de 1068. 

Si toi, Hermengards..., m' avertis.

13. Comoniment, Commoniment, s. m., avertissement.

Del comoniment no m' en vedarei. Titre de 960. 

De l' avertissement je ne m' en défendrai. 

Si per dreit commoniment non fa. Titre de 1053. 

Si par droit il ne fait avertissement.

(chap. Comonimén, comonimens : advertensia, anunsi, avís, etc.) 

14. Semondre, Somondre, Semonre, v., lat. submonere, semondre, avertir, inviter, convier, semoncer. 

Ieu pauc sap servir e semondre.

(chap. Yo poc sé (sápigo) serví y semondre : invitá, convidá.)

P. Vidal: No m fay.

Je sais peu servir et semondre.

Nostre Senher somonis el mezeis

Totz los arditz e 'l valens.

Bertrand de Born: Nostre Senher. 

Notre Seigneur invite lui-même tous les hardis et les vaillants.

Hom non somona

Mas selhs qu' an aondansa

De vin e d' anona.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Qu'on ne convie que ceux qui ont abondance de vin et de blé.

No nos defina de somonre e de repenre. V. et Vert., fol. 33. 

Ne finit de nous semoncer et de nous reprendre. 

Part. pas. Per que totz hom deuri' aver gran cura

De gen parlar, cant se sen somogut

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

C'est pourquoi tout homme devrait avoir grand soin de bien parler, quand il se sent averti. 

Doncs, pus quascus n'es preguatz e somos.

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Donc, puisque chacun en est prié et invité.

- Substant. Avertissement, invitation.

Tot chant cuiava laissar, 

Mas aoras non aus mudar 

Qu' ieu no chant al vostre somos. 

T. de G. d'Uisel et de M. de Ventadour: Gui d' Uiselh. 

Tout chant je pensais laisser, mais maintenant je n'ose m' empêcher que je ne chante à la votre invitation.

Que hom fassa la gaita per lo cors, al somos que lo cominals lh' en faria.

Charte de Besse en Auvergne, de 1270.

Qu'homme fasse le guet par le cours, à l' invitation que la commune lui en ferait. 

Al somos que l' en faria. Charte de Montferrand, de 1240. 

A l' invitation qu' il lui en ferait.

ANC. FR. Li roiz Loeis fist semondre son ost.

Roman de Rou, v. 3646.

De bien faire les ad sumuns.

Marie de France, t. 1, p. 414. 

Sans l'avoir deffié ni semons de rien.

Comines, liv. 1, p. 140. 

J' y fus aussi semond entre les autres. 

Amyot, trad. de Plutarque, Morales, t. 1, p. 390.

15. Somonsa, s. f., semonce, avertissement.

A la somonsa et a la requesta.

Tit. de 1291. DOAT, t. XI, fol. 218. 

A l' avertissement et à la requête.

16. Semosta, Somosta, s. f., invitation, offre, démonstration.

Domnas, ses semosta, 

Y venon de totz latz.

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

Les dames, sans invitation, y viennent de tous côtés.

De deniers e d' aver li fazia gran somosta. 

Fai denant lo sancts somostas e sembels. V. de S. Honorat. 

De deniers et d'avoir lui faisait grande offre. 

Fait devant le saint démonstrations et parades.

17. Somossa, s. f., exhortation, semonce, invitation, offre.

A be far als paures, et a bonas gens far prezens e somossas.

Liv. de Sydrac., fol. 73.

A bien faire aux pauvres, et à bonnes gens faire présents et invitations.

18. Sostmonir, v., requérir, avertir, mander.

Part. pas. A Rossilho vai K. ab gen privada 

Que non ac sostmonida ni lonh mandada.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10. 

Charles va à Roussillon avec gent privée qu'il n'eut requise ni mandée de loin.

19. Somonemen, Somonoment, s. m., requête, réquisition.

Ab los prozoms de la villa et a lur somonemen.

(chap. En los prohomens de la vila y al seu somonemén : manamén : requerimén.) 

Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K, 867. 

Avec les prud'hommes de la ville et à leur requête.

A so somonoment li rendrai sos deniers. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 131.

A sa réquisition je lui rendrai ses deniers.

miércoles, 19 de junio de 2024

Lexique roman; Milsoldor, Milsoudor - Mirabolat


Milsoldor, Milsoudor, adj., milsoudor.

Cette expression s'appliqua aux chevaux qui servaient dans les batailles et qui, en raison de leur beauté ou de leur vigueur, étaient estimés à mille sous d'or.

Ieu ai vist caval milsoldor

A pretz de trenta sols tornar.

T. d' Esperdut et de Pons de Montlaur: Seigner Pons.

J'ai vu cheval milsoudor passer au prix de trente sous.

Garniscan lor cors e 'l caval milsoldor. Guillaume de Tudela. 

Qu'ils équipent leur corps et le cheval milsoudor. 

Subst. En los mortals estors

On Karle de sas mans trenquet tants milsoudors. V. de S. Honorat.

Dans les combats mortels où Charles de ses mains abattit tant de milsoudors.

ANC. FR. Armés desus le milsoudor.

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 106.

Et le fiert tel cop del tabor

Qu'il l'abat jus del missoudor.

Roman du Renart, t. III, p. 225.

(chap. Caball que valíe mil sols o sous d'or; classe de moneda : solidos : sueldos.)


Mina, s. f., lat. mina, mine, sorte de mesure de capacité.

Una mina de fromen. Cartulaire du Bugue, fol. 25. 

Une mine de froment.

2. Minada, s. f., émine, mesure de superficie.

Det una minada de terra. Cartulaire du Bugue, fol. 26. 

Donna une émine de terre.

3. Menal, s. m., minel, mesure de capacité.

Cel que vin vendon a taverna, aion sestairal e menal, cartal e mietz cartal.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., sect. hist., K. 867.

Ceux qui vendent du vin en taverne, qu'ils aient sesterot et minel, quartaut et demi-quartaut.

4. Emina, s. f., émine, mesure de capacité et de superficie.

Quals en ac un sestier, quais una emina. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7. 

Quel en eût un setier, quel une émine.

1 emina de civada. Tit. du XIIe siècle, Arch. du Roy., J. 322. 

Une émine d'avoine.

sibá, sibada, avena, senteno, blat

III eminas de terra a Pueg Marti.

Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 317. 

Trois émines de terre à Puy-Martin.

ANC. ESP. Emina.

5. Eminada, s. f., éminée, mesure de superficie.

Tres eminadas de terra. Tit. de 1238. Arch. du Roy., J. 388. 

Trois éminées de terre.

Doas sestairadas et eminada. 

Tit. de 1275. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328. 

Deux seterées et éminée.

6. Eminal, s. f., émine, mesure de capacité.

Ieu adrechurarai... las eminals, las cartals.

Cartulaire de Montpellier, fol. 146.

Je réglerai... les émines, les quartants.


Mina, Mena, s. f., mine, minière.

Lato, coire, plom issamen,

So es a saber lor minas.

Brev. d'amor, fol. 39.

Laiton, cuivre, plomb également, c'est à savoir leurs mines.

Las menas de la terra solphroza. V. et Vert., Gloss. occit., p. 199. 

Les minières de la terre sulfureuse. 

CAT. ESP. PORT. IT. Mina. (chap. Mina, mines.)

2. Minar, v., miner, creuser. 

Fetz minar una tor.

Coma si volguesso minar sos terra.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 165 et 185. 

Fit miner une tour.

Comme s'ils voulussent miner sous terre. 

Fig. Pren son pic e sa pala, e acomensa a foyre et a minar et a cavar son cor. V. et Vert., fol. 41.

Prend son pic et sa pelle, et commence à fouir et à miner et à caver son coeur.

Part. pas. Cant ha son cor minat e perfiechamen be examinat.

V. et Vert., fol. 42. 

Quand il a miné son coeur et parfaitement bien examiné.

CAT. ESP. PORT. Minar. IT. Minare. (chap. Miná: mino, mines, mine, minem o minam, minéu o mináu, minen; minat, minats, minada, minades.)

3. Mener, Menier, s. m., mine, minière.

Els meners del argent son... nostres.

Tit. de 1166. Hist. de Lang., t. II, pr., col. 116.

Les mines de l'argent sont... nôtres.

Menier novell o viell desamparat.

Règle sur les mines d'Hierle, Hist. de Nîmes, t. I, pr., p. 72. 

Minière nouvelle ou vieille délaissée. 

ANC. CAT. Miner.

4. Menera, Meniera, s. f., lat. minera, minière, mine. 

Meneras d' aur. 

Menieras de coyre.

Eluc. de las propr., fol. 176 et 267. 

Minières d'or. 

Minières de cuivre.

(chap. Mines d' or. Mines de cobre.) 

Coven donx qu' el haia menieras 

D' aur o d' argen.

Leys d'amors, fol. 39.

Il convient donc qu'il ait mines d'or ou d'argent. 

ANC. ESP. Minera. PORT. Mineira.

5. Mineral, Meneral, adj., minéral.

Causas minerals, cum so metalhs. 

Aquel qui es meneral es plus resplendent.

Eluc. de las propr., fol. 156 et 187. 

Choses minérales, comme sont métaux. 

Celui qui est minéral est plus resplendissant.

CAT. ESP. PORT. Mineral. IT. Minerale. (chap. Mineral, minerals.)

6. Minerant, adj., minéral.

Las autras peyras minerantz. Trad. d'Albucasis, fol. 41. 

Les autres pierres minérales.


Mini, s. m., lat. minium, minium, vermillon. 

Mini es color roia. Eluc. de las propr., fol. 267.

(chap. Lo mini es coló roch. Lo coló ere antigamén a vegades femenino: la coló roija.)

Le minium est couleur rouge.

2. Minio, Mino, s. m., minium, vermillon.

Minio o mino, color es citrina o vermeilla, declinant a rog, resplendent cum foc. Eluc. de las propr., fol. 266.

Le minium ou vermillon, est couleur citrine ou vermeille, inclinant à rouge, resplendissant comme feu. 

ESP. PORT. IT. Minio.

3. Mine, adj., de minium. 

De color minea. Eluc. de las propr., fol. 266. 

De couleur de minium.


Ministrar, Menestrar, v., lat. ministrare, administrer, régir.

Mal avia ministrat sos bens e sa rictat. V. de S. Honorat.

Avait mal administré ses biens et sa richesse.

- Servir.

Motas donas issamen

Que l' avian seguitz longamen

De Galilea ministran.

Passio de Maria. 

Beaucoup de dames également qui l'avaient suivi longtemps de Galilée en servant.

- Secourir, porter secours.

Car non a de que menestrar

Si com a costuma de far.

V. de S. Honorat. 

Car il n' a pas de quoi secourir ainsi comme il a coutume de faire.

Poirian ministrar... plus facilament a la lor familia. Doctrine des Vaudois.

Pourraient porter secours... plus facilement à la leur famille.

- Exhaler, produire, fournir.

Sa lengua menestra fuoc ades. Trad. de Bède, fol. 77.

Sa langue produit du feu sans cesse.

- Donner.

No s deu ministrar ab la decoctio.

Clisteri ministrar.

Eluc. de las propr., fol. 194 et 81. 

Ne doit pas s'administrer avec la décoction. 

Administrer clystère.

Part. prés. Nervis ministrans a las ditas V virtutz sensitivas.

Eluc. de las propr., fol. 18. 

Nerfs servant auxdites cinq vertus sensitives. 

Part. pas. Degudament ministrada, val a diversas malautias.

(chap. Degudamen administrada, val per a diverses enfermedats.)

Eluc. de las propr., fol. 207.

Convenablement administrée, elle vaut pour diverses maladies.

ANC. FR. Auquel saint Jean ministra le baptesme.

Foucqué, V. de J.-C, p. 288.

Depuis le temps qu' icy je ministre à son très sacré oracle.

Rabelais, liv. V, ch. 44.

Il meismes menistra iluec par longtemps as malades moult dévotement.

Chronique de Cambrai. 

ANC. CAT. ESP. PORT. Ministrar. IT. Ministrare. 

(chap. Ministrá : administrá: administro, administres, administre, administrem o administram, administréu o administráu, administren; administrat, administrats, administrada, administrades.)

2. Ministre, Menistre, s. m., lat. ministrum, ministre, serviteur.

Far honor e reverencia a Dieu et a ssos menistres. V. et Vert., fol. 89.

Faire honneur et révérence à Dieu et à ses ministres.

- En parlant des soins qu'on donnait à un oiseau de proie.

Rei o comte vol per ministre.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Roi ou comte il veut pour serviteur.

- Exécuteur des hautes-Œuvres, bourreau, sergent.

Manda sos ministres tortors. Guillaume de Tudela.

(chap. Envie a sons ministres torturadós; mane a los seus ministres.)

Mande ses ministres tortureurs.

Quan li ministre viron la donna colorada 

Que cresian morta. V. de S. Honorat.

(chap. Cuan los ministres van vore la dona colorada que creíen (que estabe) morta.)

Quand les bourreaux virent colorée la dame qu'ils croyaient morte. 

CAT. Ministre. ESP. PORT. IT. Ministro. 

(chap. Ministre, ministres.)

3. Ministra, s. f., lat. ministra, servante, exécutrice, entremetteuse.

Virtut generativa es ministra de general conservacio.

Generacio de la qual es ministra.

Eluc. de las propr., fol. 14 et 19.

Vertu générative est exécutrice de conservation générale.

La génération de laquelle elle est entremetteuse. 

ESP. PORT. Ministra. (chap. ministra, ministres.)

4. Ministeri s. m., lat. ministerium, ministère.

Ministeri especial es de... istruir nos. Eluc. de las propr., fol. 10.

(chap. Ministeri espessial es de... instruí mos o instruímos.)

Le ministère spécial est de... nous instruire.

CAT. Ministeri. ESP. PORT. Ministerio. IT. Ministerio, ministero.

(chap. Ministeri, ministeris.)

5. Ministratio, Menistration, s. f., lat. administrationem, administration. Coma lurs officials se porton en lurs officis et en tota lur ministratio.

V. et Vert., fol. 76. 

Comme leurs officiers se comportent dans leurs offices et dans toute leur administration.

- Terme d'église.

Menistration de... sacramens. Doctrine des Vaudois. 

Administration de... sacrements. 

IT. Ministrazione. (ESP. Administración. Chap. Administrassió, administrassions.)

6. Ministrador, s. m., administrateur, serviteur.

Que fosson gardas e ministradors.

(chap. Que foren guardes o guardians y administradós.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 11. 

Qu'ils fussent gardiens et administrateurs.

ANC. FR.

Car qui voudra estre grand par sus tous, 

Le plus petit de tous vous se fera, 

E plus subject ministrateur sera.

Foucqué, V. de J.-C, p. 357. 

ESP. Ministrador (administrador). IT. Ministratore. 

(chap. Administradó, administradós, administradora, administradores.)

7. Ministratiu, adj., servant, fournisseur, productif.

Nas... al esperit animal ministratiu. 

Es ministrativa de talent.

Eluc. de las propr., fol. 40 et 14. 

Le nez... servant à l'esprit animal. 

Est productive de désir.

8. Menestral, s. m., artisan.

Revendedor, obrier e menestral.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Revendeur, ouvrier et artisan.

Borzes e mercadiers

E menestral aprop.

G. Riquier: Pus Dieus.

Bourgeois et marchands et artisans après.

CAT. ESP. Menestral. (chap. Menestral, menestrals; artessano o artessá, artessanos o artessans, artessana, artessanes; obré, obrés, obrera, obreres, que treballe en les mans.)

9. Menestairal, s. m., ouvrier, artisan. 

Ell fay obras corporals, coma fan los laboradors e los brassiers e los menestayrals. V. et Vert., fol. 34.

Il fait Œuvres corporelles, comme font les laboureurs et les manouvriers et les artisans. 

Son tuch tota via

Per ver menestairal.

G. Riquier: Pus Dieus. 

Sont tous toujours vraiment ouvriers.

10. Menestier, s. m., ministère, emploi, métier.

Es cascus apelatz 

E cadaus nomnatz 

Dels menestiers per si.


De cels dels menestiers,

Vos dic qu' e general

Son tug menestairal

Apelat.

G. Riquier: Pus Dieus.

Des métiers chacun est appelé et chacun nommé par soi.

De ceux des métiers, je vous dis qu'en général ils sont tous appelés ouvriers. 

ESP. Menester. (chap. Menesté, menestés; que fa falta, que se té que fé aná. Es menesté que faigam aixó antes o abans de fes nit.)

11. Mestier, Mester, Meisteir, s. m., métier, état, office, emploi, ministère, besoin. 

Son paubre gazanh que ac drechurier 

De cozer, de filar de son mestier.

Roman de Gérard de Rossillon, fol. 111. 

Son pauvre profit qu'elle eut légitime à coudre, à filer de son métier.

Comtarai totz mos mestiers.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je compterai tous mes métiers.

Mos mestiers es qu' ieu dey lauzar los pros.

Granet: comte Karle. 

Mon métier c'est que je dois louer les preux. 

Chantars et esser joios 

Es dreitz mestiers dels amoros.

B. Calvo: Enquer. 

Chanter et être joyeux est droit métier des amoureux.  

Selh que plus volia mantener 

Solatz, domney, largueza ab cor verai..., 

E 'ls bons mestiers totz ses menhs e ses mai.

Aimeri de Peguilain: Era par ben. 

Celui qui plus voulait maintenir soulas, courtoisie, largesse avec coeur franc..., et tous les bons offices sans moins et sans plus.

- Corporation d'ouvriers.

Los mestiers portavon am se los VI penos de las escalas. 

Carya Magal., p. 8.

Les métiers portaient avec eux les six pennons des compagnies.

- Qualité, mérite.

Fig. Car a totz los mestiers 

Que lunh pros cavayers 

Aia mestier ab si.

Amanieu des Escas: El temps. 

Car il a tous les mérites dont un preux chevalier ait besoin en lui.

Amors a tant de bos mestiers, 

Qu' a totz fai benestans socor.

Raimond de Miraval: D'amor son.

L'amour a tant de bonnes qualités, qu'à tous il fait secours convenable.

- Besoin.

Quascus si deu de son mestier formir. 

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Chacun se doit satisfaire de son besoin. 

Loc. Ben ai so que m' es mestier.

Hugues de Saint-Cyr: Seigner coms.

J'ai bien ce qui m'est nécessaire.

Mestiers es uzar del glazi de drechura. V. et Vert., fol. 57.

Il est nécessaire d'user du glaive de droiture. 

Bella domna, vostre socors 

M' agra mestier, s'a vos plagues.

B. de Ventadour: Ja mos chantars.

Belle dame, votre secours me serait nécessaire, s'il vous plaisait.

Lur fassam lo be que lur poyrem far, si an mestier de nos.

V. et Vert., fol. 44. 

Que nous leur fassions le bien que nous leur pourrons faire, s'ils ont besoin de nous. 

ANC. FR. Et il dient ke tuit sunt prest 

D'aler od li, se mestier est.

Roman de Rou, v. 11161.

Que s'en venist pur lui aider, 

Kar mut en aveit grant mester.

Marie de France, t. 1, p. 440. 

ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Mester. IT. Mestiere. (chap. Menesté. Lo antic mester de cleressía y lo de juglaría.)

Lo antic mester de cleressía y lo de juglaría.

12. Administrar, Aministrar, Amenistrar, v., lat. administrare, administrer, gouverner.

Enquara las deia el gardar e aministrar curiosament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 73. 

Encore qu'il doive les garder et administrer soigneusement.

- Aider, secourir, fournir, servir.

Dieus amenistrara cell que a adordenat. V. de S. Honorat. 

Dieu aidera celui qu'il a ordonné. 

San Esperit... us aministrara e us inspirara totas aquestas causas.

(chap. Lo Espíritu San... tos administrará y tos inspirará totes estes coses.)

Fragment de trad. de la Passion. 

Le Saint-Esprit... vous administrera et vous inspirera toutes ces choses.

Fig. Charitatz aministra lo be que non poders tol. Trad. de Bède, fol. 20.

Charité fournit le bien que non pouvoir ôte.

Qual que sia que a me aura aministrat, mon paire lo honorificara.

(chap. Consevol (cual que sigue) que a mí haurá administrat, mon pare lo honorificará.)

Fragment de trad. de la Passion.

Quel qui soit qui m'aura servi, mon père lui rendra honneur.

- Terme d'église.

Los capellas lo tracton, e lo aministron a nos autres.

V. et Vert., fol. 96.

Les chapelains le touchent, et l' administrent à nous autres.

- Rendre.

Administrar justicia a un cascun. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 90.

(chap. Administrá justissia a cadaú.)

Administrer justice à un chacun.

Part. pas. Un sai que m par 

Trop be aministratz 

De far rix fagz prezatz.

Giraud de Borneil: Solatz, joys.

J'en sais un qui me paraît très-bien fourni pour faire de riches faits prisés. 

CAT. ESP. PORT. Administrar. IT. Amministrare. 

(chap. Administrá. Vore la conjugassió mes amún.)

13. Administracio, Aministracio, Aministracion, s. f., lat. administrationem, administration, gestion.

Aquel a cui es vedada aministracios, so es bailia de las soas causas.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13. 

Celui à qui est défendue administration, c'est-à-dire gouvernement des siennes choses.

An per el tenguda s' aministracion. V. de S. Honorat. 

Ont tenu pour lui son administration.

Bo cunte e leial de lor administracio. 

Cout. de Fumel, de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 146. 

Bon et loyal compte de leur administration. 

CAT. Administració. ESP. Administración. PORT. Administração

IT. Amministrazione. (chap. Administrassió, administrassions.)

14. Administraire, Aministraire, Aministrador, s. m., lat. administrator, administrateur, régisseur.

Aministraires del aver del comun. Trad. du Code de Justinien, fol. 15. Administrateur de l'avoir de la communauté. 

Volian elegir lur aministrador. V. de S. Honorat. 

Voulaient élire leur administrateur. 

Priors et administraire.

Tit. de 1234. DOAT, t. CXXXIV, fol. 53. 

Prieur et administrateur.

CAT. ESP. PORT. Administrador. IT. Amministratore. 

(chap. Administradó, administradós, administradora, administradores.)

15. Aministrairiz, s. f., exécutrice, entremetteuse.

Ira, aministrairiz de crueltat. Trad. de Bède, fol. 1. 

Colère, entremetteuse de cruauté.

(chap. Ira - rabia, cólera - administradora de (la) crueldat.)

16. Sotzministrament, s. m., sous-assistance, sous-aide.

Per la vostra orazo e per lo sotzministrament del esperit de Jhesus.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.

Par la votre prière et par la sous-assistance de l'esprit de Jésus.

(chap. Suministramén, suministre; suministramens, suministres. V. Suministrá: suministro, suministres, suministre, suministrem o suministram, suministréu o suministráu, suministren; suministrat, suministrats, suministrada, suministrades.)

Mirabolan, Mirabola, s. m., lat. myrobalanum, myrobolandier.

Mirabolans, aytals aybres han frug trop carps. 

Eluc. de las propr., fol. 198.

Le myrobolandier, de tels arbres ont fruit trop peu denses.

- Myrobolan, fruit du myrobolandier. 

Semlans a mirabolas. Eluc. de las propr., fol. 71.

Ressemblants à myrobolans. 

Escorca de mirabolans.

Rec. de remèdes en provençal.

Écorce de myrobolans.

CAT. Mirabolant. ESP. Mirabolano. PORT. Mirabalano. IT. Mirabolano.

(chap. Prunera, pruna borda, fan barbaridat de prunes, Prunus cerasifera. Natres ne teníem dos a la vora del caixé de la sequia. Alemán Mirabelle, fransés, mirabelle: pruna redoneta y menuda, mol gustosa.)

2. Mirabolanom, s. m., myrobolanum, remède fait avec le myrobolan. Pren una unsa de mirabolanom. Collect. de recettes de médecine.

Prends une once de myrobolanum.

Prunera borda, fan barbaridat de prunes, Prunus cerasifera. Natres ne teníem dos a la vora del caixé de la sequia.

Mirabolat, s. m., mirabelle, sorte de prune.

Mirabolatz conditz. Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

Mirabelles confites.

(chap. Lo mateix que antes, pruna borda.)