Mostrando las entradas para la consulta ascuma botiga ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ascuma botiga ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 26 de junio de 2024

Lexique roman; Mo - Molada


Mo, s. m., lat. modus, mode, terme de grammaire.

V. mo son... indicatius, imperatius, optatius, conjunctius, infinitius. 

L' optatius es ters mos. Leys d'amors, fol. 75.

Cinq modes sont... l'indicatif, l'impératif, l'optatif, le conjonctif, l'infinitif. L'optatif est le troisième mode.

2. Modi, s. m., lat. modus, mode, manière d'être.

Cinq sun li modi dels verbes. Gramm. provençal. 

(chap. Sinc o sing són los modos dels verbos; modos verbals.)

Cinq sont les modes des verbes. 

CAT. ESP. PORT. IT. Modo. (chap. Modo, modos.)

3. Moderar, v., lat. moderare, modérer.

Podo lo bayle e los consolz moderar segon... la qualitat del fag e de la persona. For de Montcuc, Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128. 

Le bailli et les consuls peuvent modérer selon... la qualité du fait et de la personne.

Part. pas. Lo salari moderat d' un jorn tant solamen.

(chap. Lo salari moderat d'un día tan solamen.)

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423. 

Le salaire modéré d'un jour tant seulement.

CAT. ESP. PORT. Moderar. IT. Moderare. (chap. Moderá: modero, moderes, modere, moderem o moderam, moderéu o moderáu, moderen; moderat, moderats, moderada, moderades.)

CUARTA JORNADA. NOVELA PRIMERA

4. Modificar, v., lat. modificari, modifier.

Plassa a la dicha real majestat de modificar e clarificar.

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 434.

Plaise à ladite royale majesté de modifier et éclaircir.

Part. pas. Es en si perfiechament modificada, so es a dire formada.

Eluc. de las propr., fol. 281. 

Est en soi parfaitement modifiée, c'est-à-dire formée. 

CAT. ESP. PORT. Modificar. IT. Modificare. (chap. Modificá: modifico, modifiques, modifique, modifiquem o modificam, modifiquéu o modificáu, modifiquen; modificat, modificats, modificada, modificades.)

dicsionari chapurriau castellá, M

5. Modification, s. f., lat. modificationem, modification.

La reformation et modification de justicia. 

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 82. 

La réformation et modification de justice. 

CAT. Modificació. ESP. Modificación. PORT. Modificação. IT. Modificazione.

(chap. Modificassió, modificassions.)

6. Moderatio, Moderacio, s. f., lat. moderatio, modération, réserve.

A la moderatio real. Tit. de 1379. DOAT, t. CXXV, fol. 119. 

A la modération royale.

Sinon qu'els agessan mes autra condicio o moderacio o convenansa.

Arbre de Batalhas, fol. 237. 

Sinon qu'ils eussent mis autre condition ou réserve ou convention.

CAT. Moderació. ESP. Moderación. PORT. Moderação. IT. Moderazione.

(chap. Moderassió, moderassions.)

7. Moderamen, s. m., arrangement, tempérament, réserve.

Sals als moderamens de nos fatz.

Sals dels moderamens, et retenguda la jurisdiction nostra.

Statuts de Montpellier, de 1258.

Saufs aux arrangements par nous faits.

Saufs des arrangements, et retenue la juridiction nôtre. 

ANC. ESP. Moderamiento. IT. Moderamento. (chap. Moderamén, moderamens.)

8. Modular, v., lat. modulari, moduler. 

Modular o cantar dels salmes. Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Moduler ou chanter des psaumes. 

ESP. PORT. Modular. IT. Modulare. (chap. Modulá: modulo, modules, module, modulem o modulam, moduléu o moduláu, modulen; modulat, modulats, modulada, com la frecuensia, modulades.)

9. Modulacio, s. f., lat. modulatio, modulation. 

Modulacio o muzical proporcio. Eluc. de las propr., fol. 280.

Modulation ou proportion musicale.

CAT. Modulació. ESP. Modulación. PORT. Modulação. IT. Modulazione.

(chap. Modulassió, modulassions.)


Moble, adj., lat. mobilem, mobilier, meuble.

Totas las causas de la heretat e moblas et immoblas.

(chap. Totes les coses de la heredat, mobles e inmobles.) 

Trad. du Code de Justinien, fol. 21. 

Toutes les choses de l'héritage et mobilières et immobilières.

Substantiv. Moble e non moble on que sia, ni qual que sia. 

Tit. de 1209. Hist. de Languedoc, t. III, col. 219. 

Meuble et immeuble où qu'il soit, et quel qu'il soit.

Fig. Moble d' un' egaleza

Auran li paubr' e 'l manen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Meuble d'une égale sorte auront les pauvres et les riches.

ANC. CAT. Moble. ESP. Moble, mueble. PORT. Movel. IT. Mobile.

(chap. Moble, mobles. V. mobla, amoblá: amoblo, amobles, amoble, amoblem o amoblam, amobléu o amobláu, amoblen; amoblat, amoblats, amoblada, amoblades.)

2. Mobilia, s. f., mobilier.

Si la gleisa a tan gran deute que non posca esser pagatz de la mobilia.

Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

Si l'église a si grande dette qu'il ne puisse être payé du mobilier.

3. Immoble, adj., lat. immobilem, immobilier. 

O sia qu' ela sia mobla... o sia qu' ela sia immobla.

Trad. du Code de Justinien, fol. 19. 

Ou soit qu'elle soit mobilière... ou soit qu'elle soit immobilière.

CAT. Immoble. ESP. Inmoble (inmueble). PORT. Immovel. IT. Immobile.

(chap. Inmoble, inmobles.)


Mochar, v., du grec *gr, moquer, railler, taquiner. 

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 63 et 120.

Sy tu lo mochas denan la gen, tu lhi faras mal, et el t' aura en azir.

(chap. Si tú ten enfots d'ell dabán la gen, tú li farás mal, y ell te tindrá en odio.)  

Liv. de Sydrac, fol. 106.

Si tu le railles devant la gent, tu lui feras mal, et il t'aura en haine.


Moflet, adj., mollet, tendre, frais.

Del pan moflet de farina.

Cartulaire de Montpellier fol. 59. 

Du pain mollet de farine.

(chap. adj. Mollet, mollets; moll, molls; s. f. molla, molles.)


Moiol, Muiol, Mugol, s. m,, lat. modiolus, moyeu, jaune d'oeuf. 

Lo moiol d' un hueu fort batretz.

(chap. La yema o rovell d'un ou batréu o batiréu mol; fort, fortamen.) 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le moyeu d'un oeuf vous battrez fort.

Quan uou ha dos muiols, ret dos polets. Eluc. de las propr., fol. 276.

(chap. Cuan (un) ou té dos yemes o rovells, trau dos pollets.)

Quand un oeuf a deux moyeux, il rend deux poulets.

Am mugols de huous. Trad. d'Albucasis, fol. 62. 

Avec moyeux d'oeufs.

- Moyeu de charrette.

Ses muiol e ses retomba.

Arnaud Daniel: Lan can son.

Sans moyeux et sans cycloïde.

IT. Mozzo.


Moiseta, Moysheta, s. f., mouette. (N. E. Larus ridibundus.)

Moysheta es un petit auzel de rapina, menutz auzels prendent.

Eluc. de las propr., fol. 141.

La mouette est un petit oiseau de rapine, prenant les petits oiseaux.

Falc, esmerillos e moiseta.

Si no potz atrobar moizeta 

O d' autra pena petiteta, 

Si com es de tort e de tria.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Faucon, émérillon et mouette.

Si tu ne peux trouver mouette ou d'autre petite penne, comme serait de tourd ou de grive.

(ESP. Gaviota reidora. Chap. Gaviota, gaviotes. CAT. Gavina, gavines.)

Moiseta, Moysheta, s. f., mouette. (N. E. Larus ridibundus.)


Mola, s. f., lat. mola, meule.

Las plus dignas peiras que sion, so las molas del moli ab que hom mol lo blat. Liv. de Sydrac, fol. 78. 

(chap. Les mes dignes pedres que siguen, son les moles del molí en que hom mol (se mol) lo blat.)

Les plus dignes pierres qui soient, ce sont les meules du moulin avec quoi on moud le blé.

Allusiv. Mandibulas so... cum quaysshi doas molas per moldre la vianda ordenadas. Eluc. de las propr., fol. 42.

Les mâchoires sont... comme quasi deux meules établies pour broyer la nourriture.

- Roue de grès dont on se sert pour aiguiser.

Mola de fabre. Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 17. 

Meule de forgeron.

- Môle, terme de médecine.

A femna prens adhoras endeve la passio dita mola.

Una horribla pessa de carn pels phizicias dita mola.

Eluc. de las propr., fol. 64.

A la femme enceinte survient parfois la maladie dite môle.

Une horrible pièce de chair dite môle par les chirurgiens.

CAT. Mola. ESP. Mola, muela. PORT. Mo, mola. IT. Mola. 

(chap. Mola, moles. De molí, quixals que molen; mola : lápida.

V. moldre: molgo, mols, mol, molem, moléu, molen; molt o molgut, molts o molguts, molta o molguda, moltes o molgudes.)

JORNADA OCTAVA. NOVELA SEGONA.

- Pierre tumulaire.

Qu' el sieu vas estes ses escrich,

Et en aquel de sa filhola 

Mesesson lo nom sus la mola.

V. de S. Énimie, fol. 47.

Que son tombeau demeurât sans inscription, et en celui de sa filleule qu'ils missent le nom sur la pierre tumulaire.

2. Moladenc, adv., en tas, en écheveau.

Que negun drap bru no sia ordit ni tescut am negun fial tenhs moladenc.

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 219. 

Que nul drap brun ne soit ourdi ni tissé avec nul fil teint en écheveau.

3. Molar, adj., lat. molaris, meulière, propre à moudre. 

Si avia una peira molar liada al col. Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 17. 

S'il avait une pierre meulière liée au cou.

Peiras molars hi ero soen trachas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 175.

(chap. Pedres molars : moles hi eren sobín tretes. De una cantera.)

 Pierres meulières y étaient souvent jetées.

- Dent molaire.

Dents ditas molars, quar so aptas a molre la vianda.

(chap. Dens dites molars, quixals, ya que són aptes a moldre lo minjá.)

Eluc. de las propr., fol. 43.

Dents dites molaires, car elles sont aptes à broyer la nourriture.

Subst. En las molars adhoras si fan verms. 

Eluc. de las propr., fol. 85. Dans les molaires parfois se font des vers.

ESP. PORT. Molar. IT. Molare. (chap. Molar, molars : quixal, quixals com lo del señ : mola, moles.)

4. Molin, Moli, s. m., lat. moletrina, moulin.

Col molinz qu' a roda de latz, 

Que s mov tot jorn, e no vai re.

T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx. 

Comme moulin qui a roue de côté, qui se meut toujours, et n' avance point.

Fig. Met a sa lenga resclauza de discretion, que pot retener lo ven de foll parlar, que non passe trop per lo moli de sa boca. V. et Vert., fol. 103. Met à sa langue écluse de discrétion, qui peut retenir le vent de fou parler, de sorte qu'il ne passe pas trop par le moulin de sa bouche. 

ANC. FR. Seignor, j'ai encor trois molins 

Molanz farine.

(chap. Siñó, yo ting encara tres molins molén farina.)

Fables et cont. anc., t. 1, p. 244. 

Molins faire en eve torner. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 369. 

CAT. Molí. ESP. Molino. PORT. Moinho. IT. Molino. (chap. Molí, molins.)

5. Molinier, Moliner, s. m., meunier.

Cum moliniers vira 'l moli.

Marcabrus: Dirai vos. 

Comme meunier tourne le moulin. 

Tu tengas moliner en aquest moli.

Tit. de 1234. Arch. du R. J. 304. 

Que tu tiennes meunier dans ce moulin. 

CAT. Moliner. ESP. Molinero. PORT. Moleiro. IT. Molinaro. 

(chap. Moliné, molinés, molinera, molineres.)

6. Monier, Mounier, s. w., meunier.

Aquist sagrament fan li monier.

Al molin en que ieu estauc per mounier.

De l'escala del dissapte son... mouniers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 140 et 45. 

Ce serment font les meuniers. 

Au moulin dans lequel je suis pour meunier. 

De la compagnie du samedi sont... les meuniers.

7. Moltura, Moldura, Moutura, Moudura, s. f., lat. molitura, mouture.

Aia Pons de Mondragon la moltura e 'l fermage.

Tit. de 1225. Arch. de l'archif d'Arles, n° 86. 

Que Pons de Mondragon ait la mouture et le fermage.

Albirero aquo que agro gasanhat de moldura.

(chap. Van evaluá aixó que habíen guañat de (per la) moltura o molguda.)

Tit. de 1277. DOAT, t. LXXIX, fol. 303. 

Évaluèrent ce qu'ils avaient gagné de mouture.

Om non a gaug pas del moli,

Mas per la moutura qu'en tra. 

(chap. Hom no té (no se té) goch del molí, mes que per la moltura que se 'n trau.)

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.

On n' a pas de plaisir du moulin, si ce n'est par la mouture qu'on en tire.

Las tres partz de la moudura del fromental.

Cartulaire du Bugue, fol. 25.

Les trois parties de la mouture du froment.

CAT. Moltura. ESP. Molienda. PORT. Moedura. IT. Molinatura.

(chap. Moltura, moltures; molguda, molgudes.)

8. Molre, v., lat. molere, moudre, tourner la roue du moulin. 

Las molas del moli ab que hom mol lo blat.

Liv. de Sydrac, fol. 78.

Les meules du moulin avec quoi on moud le blé. 


Lo yssorberon, e pueys lo feron viure a gran vergonha, e fazian lo molre a gran servitut. V. et Vert., fol. 72.

(chap. Lo van segá (dixá sego), y después lo van fé viure en gran vergoña, y lo féen moldre (girá la mola) en gran servitut.)

L' aveuglèrent, et puis le firent vivre en grande vergogne, et ils lui faisaient tourner la meule en grande servitude.

Cupóns de la ONCE

- Broyer, mâcher.

Las dens molo la vianda de que lo cors vieu, e la lenga mena la vianda a las dens e lor ajuda a molre.

(chap. Les dens molen lo minjá de que lo cos viu, y la llengua porte lo minjá a les dens y les ajude a moldre.)

Liv. de Sydrac, fol. 60. 

Les dents broient la nourriture dont le corps vit, et la langue mène la nourriture sous les dents et leur aide à broyer.

Part. prés. En V molis molens.

Tit. du XIIIe siècle, Arch. du Roy., Toulouse, J. 322. 

En cinq moulins moulants.

ANC. FR. Fist de sanc saillir plein boisel. 

Par le champ en cort le ruisel

Si c' un molin en péust moldre.

Roman du Renart, t. III, p. 371.

Seignor, j'ai encor trois molins 

Molanz farine, muelent tuit.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 244. 

Mais les folz arrester n'y vuelent 

Ne que molins qu'à tous vens meulent. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 628.

- Emoudre, aiguiser. 

Part. pas. Vay ferir l'autre am bran d' acier molut.

Roman de Fierabras, v. 1601.

Va frapper l'autre avec glaive d'acier émoulu.

CAT. Moldrer. ESP. Moler. PORT. Moer. (IT. Macinare. chap. Moldre.)

9. Mouturar, v., mouturer, prendre le droit de mouture.

Que ieu non mouture negun blat dins vila ni deforas ab neguna autra mesura. Cartulaire de Montpellier, fol. 140.

Que je ne mouture nul blé dans la ville ni dehors avec nulle autre mesure.

10. Molinar, v., mouliner, tournoyer, tourbillonner, précipiter avec tournoiement.

Li montayna s'apella Dina, 

C' am roynas soven molina; 

Deves l' adreg e 'l vinayres

Peyras y rogan mot espes.

V. de S. Honorat. 

La montagne s'appelle Dina, qui avec ouragans souvent mouline; devers le levant et le vent des vignes les pierres y roulent moult épais.

- Part. pas. employé substantiv.

Que lo molinats del terrador..., ab tots sos apertenements, sia del dich P. de Panat, exceptat que no i fasa moli.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 224. 

Que la chute d'eau du territoire..., avec toutes ses dépendances, soit dudit P. de Panat, pourvu qu'il n'y fasse pas de moulin.

11. Molina, s. f., moulin, moulinet, petit moulin.

Per razo de la molina. Tit. de 1274. Arch. du Roy., J. 323. 

A cause du moulinet. 

En las molinas de nostre dit comtat. 

Tit. de 1448. DOAT, t. XCVI, fol. 185. 

Dans les moulinets de notredit comté.

12. Molinaria, s. f., mouture.

Tota la molinaria d' aquest moli. Tit. de 1234. Arch. du Roy., J. 304.

Toute la mouture de ce moulin.

13. Molinar, s. m., vanne, chute d'eau. 

De l' aiga del molinar. Tit. de 1274. Arch. du Roy., J. 323.

De l'eau de la vanne.

En V molis molens, et en las aiguas e 'ls molinars que i so.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., Toulouse, J. 322. 

En cinq moulins moulant, et en les eaux et les vannes qui y sont. 

ANC. ESP. Molinar. (chap. Moliná, com lo mas de Desideri Lombarte de Peñarroija de Tastavins. Los molinás.)

Botiga Ascuma

14. Amola, s. f., ampoule, fiole.

Pres Samuel huna amola tota plena d' oli, e gitet la sobre lo cap de Saul.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 14. 

Prit Samuel une ampoule toute pleine d'huile, et la jeta sur le chef de Saül.

(ESP. Ampolla, botella. CAT. Ampolla, ampollas o ampolles. Chap. Botella, botelles, botelleta, botelletes. Ampolla sol li diem a les que porten alguna medissina y se trencabe la punteta en los dits; ampolleta, ampolletes.)

15. Amoleta, s. f. dim., petite ampoule, petite fiole.

Pren hun' amoleta, e vay en l'ostal de Yzayas.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 15. 

Prends une petite ampoule, et va en l'hôtel d' Isaïe.

16. Amolar, v., émoudre, aiguiser.

Qui de fort fozil 

Non volh coltelh tochar, 

Ja no 'l cuid' amolar 

En un mol cembeli. 

Giraud de Borneil: Leu chansoneta. Var. 

Qui de fort fusil ne veut frotter couteau, jamais ne pense l' aiguiser sur une molle fourrure. 

ANC. FR. Forte et longue l'espée et amoulée.

Gace de la Bigne, Ms. fol. 107. 

ESP. PORT. Amolar. (chap. Esmolá: esmolo, esmoles, esmole, esmolem o esmolam, esmoléu o esmoláu, esmolen; esmolat, esmolats, esmolada, esmolades.)

17. Esmoledor, s. m., émouleur, rémouleur.

Els aguza e 'ls esmol...; 

Merces al esmoledor, 

Ben venran a vita eterna.

Bertrand de Born: Greu m' es. 

Les aiguise et les émoud...; grâce à l' émouleur, ils viendront bien à la vie éternelle. 

ANC. FR. Eust baillié un fessouer pour amollier à l' esmouleur.

Lett. de rém. de 1334. Carpentier, t. I, col. 193. 

CAT. Esmolador. ESP. PORT. Amolador. (chap. esmoladó, esmoladós, esmoladora, esmoladores; esmolet, esmolets : home que esmolabe y anabe en una moto que fée voltá la mola; fée soná un chulet en un sonido mol peculiá.)

18. Esmolar, v., émoudre, affiler, aiguiser.

Part. pas. fig. An las lengas pus esmoladas que rasors ni alena.

V. et Vert., fol. 25. 

Ont les langues plus affilées que rasoir et alène.

CAT. Esmolar. (chap. Afilá, esmolá. Vore la conjugassió mes amún.)

19. Esmolre, v., émoudre, aiguiser, affiler, perfectionner.

Els aguza e 'ls esmol 

E 'ls toca coma coutelh.

Bertrand de Born: Greu m'es.

Les aiguise et les émoud et les touche comme couteau.

Fig. D' on totz mos afars s' esmol, 

E conoyssensa m reve 

Vas leys cuy bon pretz mante.

Azemar le Noir: Era m vay. 

D'où toute mon affaire se perfectionne, et la connaissance me revient vers celle qui maintient bon mérite.

Part. pas. Detrenchan e detalhan ab los brans esmolutz. 

O apcha esmoluda, faucilla o pilo.

Guillaume de Tudela.

Tranchent et détaillent avec les glaives émoulus. 

Ou hache émoulue, faucille ou javelot.

Fig. An las lengas plus esmoludas que razors ni que alena.

V. et Vert., fol. 25. Var. 

Ont les langues plus affilées que rasoir et que alène.

Los deschauzitz 

Ab las lenguas esmoutas.

A. Daniel: Dols brays. 

Les grossiers avec les langues affilées. 

ANC. FR. Amors ne crient dart esmolu.

Fables et cont. anc., t. II, p. 193. 

Pour l' esmoudre trop, lui fait perdre le fil.

Œuvres de Dubellay (du Bellay), p. 401. 

CAT. Esmolar. PORT. Amolar. (chap. Esmolá.)

20. Emolumen, s. m., lat. emolumentum, émolument, subside. 

Los dits emolumens que son grands e de gran valor.

(chap. Los dits emolumens que són grans y de gran valor.)

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, pr., t. IV, col. 422.

Lesdits subsides qui sont grands et de grande valeur. 

La meytat dels emolumens. Cout. de Saussignac, de 1319. 

La moitié des émoluments. 

CAT. Emolument. ESP. PORT. IT. Emolumento. 

(chap. Emolumén, emolumens.)


Molada, s. f., suie, noir de fumée. 

Ab clara d' hueu et ab molada 

Ben negra.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec glaire d'oeuf et avec suie bien noire.

Ieu vey lay un diable pus negre que molada. 

Roman de Fierabras, v. 4207. 

Je vis là un diable plus noir que suie. 

ANC. FR. Aucun ne mettra... noir de chaudière que on appelle à Paris molée. Tit. de 1391. Carpentier, t. II, col. 1307.

(chap. Fullí, fullins : carbonilla, per ejemple de la enchumenera. ESP. Hollín.)

La caiguda dels gigans, Ken Follet (un trosset)

viernes, 23 de febrero de 2024

Manifiesto a favor de desobedecer las leyes que atacan el dialecto catalán en la escuela.

Cientos de docentes firman un manifiesto a favor de “desobedecer” las leyes que atacan el dialecto catalán en la escuela.

https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cientos-docentes-firman-manifiesto-favor-desobedecer-leyes-atacan-catalan-escuela_1_10946131.html

Los firmantes se comprometen a “promover actitudes positivas en relación con la lengua occitana catalana” y a mantener este idioma en las interacciones en los centros educativos “para que el alumnado tenga el mejor dominio posible de todas las lenguas escolares”.

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/profesionales-sanitarios-balears-unen-fuerzas-defensa-catalan-cuestion-humanidad_1_10927985.html

Un total de 300 docentes de la comunidad educativa se está organizando en defensa del infecto dialecto catalán a través de la firma del manifiesto 'Insubmissió per la lenga' ('Insumisión por la lengua occitana'), con el que llaman a la sociedad a promover el uso del ridículo dialecto catalán en los centros y a “desobedecer las leyes que pretenden reducir el uso del subdialecto catalán en el ámbito escolar y atacan los derechos lingüísticos”.

Loís Alibèrt

https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/multas-no-hablar-castellano-cambios-sanidad-educacion-cruzada-pp-vox-catalan-balears_1_10605396.html

Según ha informado Coordinadora Obrera Sindical en un comunicado, con el apoyo de Esquerra de Companys Independentista han impulsado esta acción de protesta ante la “oleada” de leyes que “ponen en peligro el catalán manipulador en las escuelas”.

institut de Valderrobres

Así, han puesto de ejemplo la “imposición” de la sentencia del 25% o los nuevos modelos de “libre elección de lengua” impulsados por gobiernos de PP y Vox en territorios como las islas Baleares (ses illes)

https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cientos-docentes-firman-manifiesto-favor-desobedecer-leyes-atacan-catalan-escuela_1_10946131.html

https://www.eldiario.es/catalunya/justicia-da-15-dias-govern-implantar-25-castellano-aulas_1_8900515.html

https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-doblega-chantaje-vox-destinara-20-millones-euros-desplazar-catalan-escuela-balears_1_10775685.html

Con el manifiesto, los firmantes también se comprometen a contribuir a “promover actitudes positivas en relación con la lengua occitana” y a mantener ese dialectillo catalán en las interacciones en los centros educativos “para que el alumnado tenga el mejor dominio posible de todas las lenguas escolares”.

Igualmente, con la firma pretenden “amplificar el descontento alrededor del territorio contra toda normativa, ley o sentencia que actúe contra el conocimiento y el uso del pseudo catalán en los centros educativos”.

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.


//

Estos días hay mucho movimiento de personas que viven del dialecto catalán o quieren vivir de él. Son bastantes los borregos y borregas catalanistas y catalanistes que saben muy poco de lenguas, dialectos,
y de historia. Algunos son víctimas del tomàtic.

Segre - La franja del meu cul vuelve a defender el dialecto catalán a los 40 años de la declaración de Mequinenza

El periódico de Aragón - movilización defensa patrimonio lingüístico Aragón

Crónica global - el español - inmersión lingüística

Heraldo - más de 300 burros se concentran en Mequinenza en defensa del aragonés inventado y del dialecto occitano catalán

rtve - hablar aragonés inventado (fabla) para neohablantes (neofablantes de fabla, que no la han oído ni en videos.)

el catalán - un director de teatro dibuja una situación apocalíptica del dialecto occitano catalán

https://www.eldiario.es/aragon/cultura/iraide-ibarretxe-antunano-hablantes-mantienen-vivas-lenguas-aragonesas-merecen-reconocimiento-empatia-respeto_128_10954760.html

https://www.eldiariodehuesca.com/sociedad/lengua-aragonesa-sigue-viva-se-habla-en-municipios-pequenos-en-ambito-familiar_18152_102.html

https://www.rtve.es/noticias/20240222/catalan-aragones-lengua-idioma-aragon/15980441.shtml

La comarca - agricultor Víctor Vidal nuevo presidente asociación empresarios Matarraña

Víctor Vidal, Cachol, La Portellada, presidente, asociación empresarios Matarraña

Cachol ix al cuentet Lo burro mort. La seua dona, Josefina Nogués, es la protagonista.

https://www.diariodeteruel.es/bajoaragon/pepa-nogues-antropologa-y-etnologa-todo-lo-que-ayudo-a-mantener-la-lengua-durante-800-anos-ahora-ha-cambiado (mantener la lengua durante 800 años: 2024 - 800 = 1224. Me pregunto qué lengua se encuentra en estos documentos de Francia desde el 842. Qué lengua se encuentra en este documento del 2.2.1231? Esta catalanista es más burra de lo que parece. Ya os podéis imaginar en qué centro educativo trabaja impartiendo clases del dialecto occitano catalán. Pista: es un nido de ratas catalanistas en la capital de la comarca del Matarraña.)


Josefina, Josefa, Pepa, Pepita, La Comarca, instituto de Valderrobres, Nogués

https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2024/03/10/tomasa-hernandez-no-es-posible-eliminar-el-instituto-de-la-mujer-disentir-con-vox-no-es-una-crisis-de-gobierno-1717464.html#:~:text=Tomasa%20Hern%C3%A1ndez%3A%20%22No%20es%20posible,es%20una%20crisis%20de%20gobierno%22

Tomasa Hernández: "No es posible eliminar el Instituto de la Mujer. Disentir con Vox no es una crisis de gobierno"

https://www.elespanol.com/vivir/20240309/conoces-proyecto-linguistico-nueva-york-labor-preservar-multiculturalidad/837666328_0.html

https://www.elespanol.com/autor/miguel-angel-ruiz-de-bodion/

En Nueva York, se está presenciando un fenómeno lingüístico sin precedentes. La ciudad, conocida por su diversidad, alberga ciudadanos que hablan cientos de idiomas en peligro de extinción y amenazados, lo que la convierte en un punto de encuentro único para la diversidad lingüística mundial.

Sin embargo, este mosaico cultural enfrenta una amenaza silenciosa: la extinción de la mayoría de estos idiomas en el próximo siglo.

Ante esta situación, los lingüistas Daniel Kaufman y Ross Perlin, al frente de la Alianza de Lenguas en Peligro de Extinción (sus siglas en inglés, ELA) en Manhattan, se han encargado de documentar los idiomas que se hablan en la metrópoli estadounidense. Desde el inicio de su proyecto en 2016, han identificado hablantes de más de 700 idiomas, de los cuales al menos 150 están catalogados como amenazados. 


La labor lingüística.

El trabajo de la ELA no solo se centra en la documentación, sino también en la creación de un mapa lingüístico que refleje la rica diversidad de idiomas de la ciudad.

A través de este esfuerzo, buscan no solo preservar el patrimonio lingüístico global, sino también sensibilizar sobre la importancia de proteger estas lenguas en peligro. La iniciativa subraya un llamado a la acción para salvaguardar lo que queda de esta diversidad antes de que sea demasiado tarde.

La presencia de tantos idiomas en una sola ciudad es un recordatorio de las migraciones humanas y de cómo las comunidades buscan mantener vivas sus culturas y lenguas en nuevos entornos.

Sin embargo, la globalización, el cambio tecnológico y la asimilación cultural plantean desafíos significativos para la supervivencia de estos idiomas. La labor de ELA es, por lo tanto, un esfuerzo crucial en la lucha contra la homogeneización lingüística y la pérdida cultural.

https://www.instagram.com/p/C4DjkGGrEIz/?utm_source=ig_embed&ig_rid=56142604-9808-4f5d-8357-6ee5a77c6af2&img_index=1

Hundreds of the world’s endangered and threatened languages are spoken in and around New York City. And because most of the world’s languages are on a path to disappear within the next century, there will likely never be this many in any single place again.

The linguists Daniel Kaufman and Ross Perlin direct the Endangered Language Alliance in Manhattan, an organization that has set out to document the languages spoken in the city. Since the project began in 2016, ELA has located speakers of more than 700 languages. Of those languages, at least 150 are listed as under significant threat in at least one of three major databases for the field. Perlin and Kaufman consider that figure to be conservative, and Perlin estimates that more than half of the languages they documented may be endangered.

The @elalliance is working to map all of the city’s many languages.
Tap the link in our bio to read more about their work and to hear some of the endangered languages.

https://www.vozpopuli.com/altavoz/cultura/la-politica-linguistica-como-ariete-contra-la-nacion.html

Pel futur del català: única llengua oficial.

Alfonso Gañán Calvo

(No confundir con este gañán calvo: Pedrico Cucalón.)

Botiga Ascuma

La lengua establece una influencia de primer orden en la identidad cultural y la interacción social.

Tengo un amigo muy querido y extraordinariamente inteligente, catalán, que cuando tuvo sus hijos mientras vivía en Estados Unidos decidió no exponerlos al español, sino solamente al catalán y, por necesidad, al inglés que les permitía una convivencia e inmersión social completa donde vivía. Al volver a España, naturalmente, la inmersión en Cataluña de sus hijos no tuvo complicación alguna. Es más, disfrutaron de oportunidades y ventajas significativos en muchos ámbitos por su absoluto dominio del inglés. Sin embargo, estoy convencido de que en la mente de aquellos pequeños de ojos brillantes e inquisitivos que conocí existe ahora una frontera más que virtual en los límites de Cataluña.

La lengua establece una influencia de primer orden en la identidad cultural y la interacción social. En general, la población humana adopta su lengua madre sin ser consciente de que moldea nuestra percepción del mundo y nuestra conexión con la comunidad. De hecho, cada lengua encapsula una forma de ver y entender el mundo, actuando como un sistema codificado no sólo para almacenar y transmitir realidades complejas: sirve además para coordinar rápida y eficazmente a un gran número de personas, siendo éste su papel más relevante socialmente, a diferencia de otros lenguajes como las matemáticas o el pentagrama musical.

Esta característica particular de la lengua la convierte en el instrumento fundamental de toda actividad humanística, desde la acción política, hasta el análisis filosófico, pasando por el establecimiento de religiones, la moral, la ética, y la justicia. Todos estos ámbitos resultan impregnados por la compartimentación y cobertura que una cierta lengua realiza sobre la realidad que observan los humanos que la emplean, sin olvidar que el propio acto de observación se ve también determinado por la propia lengua del observador.

Se puede afirmar que toda acción política a cualquier escala, desde la familiar a la del Estado, cuyo objeto sea la preservación de una lengua refleja una elección consciente por preservar una identidad cultural a través de esa lengua. Sin embargo, ninguna elección política suele ser gratuita, ni sus efectos despreciables a partir de una cierta escala temporal. Este hecho está íntimamente relacionado con la propia naturaleza compleja de las sociedades humanas, un fenómeno indisociable de su origen biológico.

Aquí, la naturaleza ofrece modelos de extraordinaria utilidad para entender el papel fundamental de las lenguas en la evolución humana y la transmisión de cultura: entre ellos, destaca el código genético, almacenado en un sustrato compartido por todo ser vivo (el ADN) que, sin embargo, contiene un inmenso conjunto de soluciones particulares de éxito que han hecho posible la existencia de cada una de las especies biológicas por separado. Las soluciones almacenadas en el código genético pueden no ser óptimas, pero unifican a los individuos de cada especie. La naturaleza unificadora de la lengua posee los mismos atributos, tanto en el ámbito biológico como cultural. De hecho, se suele utilizar el término “ADN”, por extensión del “código” que esta molécula puede almacenar, para referirse a las características esenciales que definen a una organización, por ejemplo. Puede afirmarse que cuando una comunidad biológica explora una ruta de subsistencia por separado, por las causas que sean, esto le lleva sin excepción, pasado el tiempo suficiente, a una separación como especie, definida por sus diferencias de código genético.  

La emergencia de un lenguaje complejo y plástico, como es una lengua, en los humanos, representa un hito evolutivo que permitió la transmisión de conocimientos y experiencias, apareciendo una diferenciación singular, más allá del código genético, respecto a otras especies. Esta capacidad para codificar y transmitir realidades complejas a través de la lengua produce una fuerza unificadora que ha moldeado la historia humana, permitiendo la colaboración y el desarrollo de sociedades complejas. Sin embargo, la lengua contiene también el mismo poder de división que el propio código genético, reflejando y perpetuando divisiones dentro de la propia especie humana, relacionadas con las distintas soluciones exploradas por cada comunidad.

Lengua, nación y unidad.

La relación entre lengua, nación y unificación es en este momento un asunto de especial transcendencia en el caso de España, justamente donde el español como lengua ha jugado un papel central en la construcción de una identidad nacional unificada. Haciendo uso del modelo natural ofrecido por el código genético, la actual política lingüística de España de no promover el español como la lengua única del Estado no tiene otro horizonte posible que la preservación de las diferencias geopolíticas y la degradación progresiva, más tarde o más temprano, de la unidad social como comunidad de intereses coordinados que podemos definir como nación. Italia ofrece un interesantísimo ejemplo histórico de cómo se concibió la unificación, mediante la invención de una lengua común: el italiano moderno. Esto obliga a pensar en el poder de la lengua para construir comunidades más integradas y cohesivas, considerando la pertinencia de políticas que defiendan una unidad lingüística para el Estado.

A pesar de los desafíos presentados por la diversidad lingüística y las tensiones políticas, la lengua sigue siendo una herramienta poderosa para la unificación y el progreso humano. La capacidad de los humanos para comunicarse y compartir conocimientos a través de la lengua es una fuerza fundamental para el avance y la colaboración. Así, el papel de la lengua, como paradigma más universal de lenguaje, en la sociedad humana invita a considerar cómo las actuales políticas lingüísticas y las actitudes hacia la diversidad lingüística pueden influir en la cohesión social y el desarrollo futuros de España.

delimitar con precisión las fronteras de Aragon costará casi dos millones de euros

https://www.elperiodicodearagon.com/aragon/2024/03/13/universidad-zaragoza-detecta-declive-lengua-99442642.html

mínimo histórico uso del dialecto occitano catalán en Barcelona

sábado, 17 de febrero de 2024

Lexique roman; Especia - Despers


Especia, Specia, s. f., lat. species, espèce, division du genre.

Li logicia... prendo especia coma plus especial que gendre, coma homs, leos.

Especia es elementals, so es literals compositios.

Leys d'amors, fol. 139 et 44.

Les logiciens... prennent espèce comme plus spéciale que genre, comme homme, lion.

Espèce est élémentaire, c'est-à-dire littérale composition.

La tersa specia, que es incurabla.

(chap. La tersera espessie, que es incurable.)

Eluc. de las propr., fol. 88.

La troisième espèce, qui est incurable.

CAT. ESP. PORT. Especie. IT. Specie. (chap. espessie, espessies : classe, classes.)

2. Especial, Special, adj., lat. specialis, particulier, spécial.

Per especial don. V. de S. Honorat.

(chap. Per espessial don; de Deu, que te l' ha donat.)

Par don spécial.

Tug li... baro que ero sos amics especials.

(chap. Tots los... barons que eren sons amics espessials.)

V. de Pierre Vidal. 

Tous les... barons qui étaient ses amis particuliers. 

Procuradors specials de mos senhor d'Armagnac.

(chap. Procuradós espessials de mon siñó d' Armañac. Qué bo que está lo coñac d' Armañac, fa una barbaridat de tems que no lo tasto.)

Tit. de 1378, Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 355.

Procureurs spéciaux de mon seigneur d'Armagnac.

Exceptios generals et specials.

(chap. Exepsions generals y espessials.)

Tit. de 1262. DOAT, t. LXXIX, fol. 73.

Exceptions générales et spéciales.

Adv. comp. La cauza, tan be en general com en especial.

(chap. La cosa, tan be en general com en espessial.)

V. et Vert., fol. 36.

La chose, aussi bien en général comme spécialement.

ANC. FR. Que tu m'otroies especial part et planière en touz les biens que tu feras. Joinville, p. 156.

CAT. ESP. PORT. Especial. IT. Speciale, speziale. 

3. Especialmens, Specialmens, adv., spécialement, particulièrement.

Especialmens els articles et els ponhs de la fe.

(chap. Espessialmen als articuls y als puns de la fe.)

V. et Vert., fol. 102. 

Spécialement aux articles et aux points de la foi.

Honrar lo devon totas gens, 

Mas domnas specialmenz.

V. de S. Honorat. 

Toutes gens le doivent honorer, mais les dames spécialement.

ANC. FR. Espécialment vileins séremens et hérésie fai abatre à ton pooir. Douteront les privez, les estranges, de mesprendre vers toy, espécialment tes pers et tes barons. Joinville, p. 156. (N. E. pers : pairs : pares)

CAT. Especialment. ESP. PORT. Especialmente. IT. Specialmente, spezialmente.

4. Specification, s. f., spécification. 

Per obligansas generals sensa specification.

(chap. Per obligassions generals sense espessificassió.)

Statuts de Provence, BOMY, p. 227. 

Par obligations générales sans spécification. 

CAT. Especificació. ESP. Especificación. PORT. Especificação.

IT. Specificazione.

5. Especificar, Especifiar, Specificar, v., lat. specificare, spécifier.

Per especificar, expondre e declarar.

(chap. Per a espessificá, expondre y declará.)

Leys d'amors, fol. 118. 

Pour spécifier, exposer et déclarer.

No los me cal especifiar.

(chap. No me los ('ls) cal espessificá.

ESP. No me hace falta especificarlos.)

Brev. d'amor, fol. 50.

Ne me les faut spécifier.

Part. pas. En la manieyra especificada.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, pr., t. IV, col. 426.

En la manière spécifiée.

Puescan esser... interpretadas e specificadas pel juge del senhor.

Charte de Gréalou, p. 124.

Puissent être... interprétées et spécifiées par le juge du seigneur.

CAT. ESP. PORT. Especificar. IT. Specificare.

(chap. espessificá: espessifico, espessifiques, espessifique, espessifiquem o espessificam, espessifiquéu o espessificáu, espessifiquen; espessífic, espessifics, espessífica, espessífiques; espessificat, espessificats, espessificada, espessificades.)

6. Specificament, adv., spécifiquement.

Declaradament et specificament.

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXIX, fol. 47. 

Énonciativement et spécifiquement.

CAT. Especificadament. ESP. Especificadamente (específicamente). 

PORT. Especificamente. IT. Specificamente. (chap. espessíficamen.)


Especia, s. f., épice.

Qui manja, per mais beure,

Especias, no per mielhs vieure.

(chap. Qui minge, per a mes beure, espessies, no per milló viure.)

Brev. d'amor, fol. 120.

Qui mange épices pour boire davantage, non pour mieux vivre.

Ayga... flayran... las especias d'Orien. 

(chap. Aigua... flairán... les espessies d'Orién; flairá : fe bona auló.)

V. et Vert., fol. 78.

Eau... sentant... les épices d'Orient.

CAT. ESP. PORT. Especia. IT. Spezie. (chap. Espessia, espessies.)

2. Especi, s. m., épice, drogue.

Non lur tenon pro emplastres...

Ni 'ls bos especis.

Un troubadour anonyme: Dieus vos salve. 

Ne leur tiennent profit emplâtres... ni les bonnes drogues.

3. Espessier, s. m., épicier.

Suy espessiers trop bos.

(chap. Soc espessié mol bo.)

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je suis très bon épicier.

ANC. CAT. Especier. ESP. Especiero. PORT. Especieiro. IT. Speziale.

(chap. Espessié, espessiés, espessiera, espessieres.)

4. Especiayre, Especiador, Espessiador, s. m., épicier.

A Johan Baron, especiayre de Nemse, per VI torchas de lui compradas.

Tit. de 1428, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

À Jean Baron, épicier de Nîmes, pour six torches de lui achetées.

Jacme de Rodes, especiayre.

(chap. Jaume de Rodes, espessié; Jacme, Jaume, Jayme, Jaime, Jacobus, Iavmes al Vidal Maior, etc.)

De l' escala del dijous son espessiadors.

Ad especiadors... lo portal de Bilhon.

Cartulaire de Montpellier, fol. 103, 45 et 44.

Jacques de Rhodez, épicier.

De la troupe du jeudi sont épiciers.

Aux épiciers... le portail de Bilhon. 

Talhandier

De drap o especiador,

Joglars d'esturmens o cantor.,

Brev. d'amor, fol. 32. 

Tailleurs de drap ou épiciers, joueurs d'instruments ou chanteurs.

5. Despessier, s. m., épicier, droguiste.

Be sera bos lo metge e ricx lo depessiers.

Izarn: Diguas me tu. 

Bien sera bon le médecin et riche le droguiste.

6. Especiaria, Espessiaria, Especiairia, s. f., épicerie.

Tenran lo mestier d'espessiaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

Tiendront le métier d'épicerie. 

Tota especiairia pagua dex et oeit deniers.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. LI, fol. 151.

Toute épicerie paie dix et huit deniers.

- Magasin d'épices.

Gran odor de noblas especias com en una especiaria.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 200. 

Grande odeur d'excellentes épices comme en une épicerie.

ANC. CAT. ESP. (especiería) Especieria. PORT. Especiara. IT. Spezieria.

(chap. Espessiería, tenda de espessies : botiga o botica del boticari, apotecari, farmasséutic.)


Espectacio, s. f., lat. expectatio, attente.

Per la no certanedat de l'espectacio.

Trad. de Bède, fol. 42. 

Par la non certitude de l' attente.

ANC. FR. Accourut tout le voisinaige en expectation de véoir.

Rabelais, liv. III, ch. 24. 

CAT. Expectació. ESP. Expectación. PORT. Expectação. IT. Aspettazione.


Espelh, Espielh, s. m., lat. speculum, miroir, glace.

Fresco aconselle a la seua neboda que, si tan li moleste la gen, no se miro al espill.

Anc tan bel no s vi en espelh.

P. Raimond de Toulouse: Pos vezem. 

Jamais si beau ne se vit en miroir.

Si s mirava en espelh, 

No s prezaria un aguilen.

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

S'il se mirait en miroir, il ne se priserait un fruit d'églantier.

Fig. Apres ells devon esser miralh et espielh, que totz los autres s' i devon mirar. V. et Vert., fol. 97.

Après ils doivent être miroir et glace, vu que tous les autres s'y doivent mirer. 

Loc. En que totz hom pot penr' espelh.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En qui tout homme peut prendre miroir. 

ANC. CAT. Espill (MOD. Mirall). ESP. Espejo. PORT. Espelho. IT. Specchio.

(chap. Espill, espills; espejismo se li diu a la ilusió óptica p. ej. al desert.)

L'espill , Jaume Roig

2. Speculacio, s. f., lat. speculatio, spéculation, action de regarder, de considérer.

Speculacio o contemplacio... Fasga... fo mont d' especulacio et contemplacio, quar Moyzes la terra de promissio d' el previzia. 

Eluc. de las propr., fol. 22 et 159.

Spéculation ou contemplation... Le Phasga... fut un mont de spéculation et contemplation, car Moïse de lui prévoyait la terre de promission. 

CAT. Especulació. ESP. Especulación. PORT. Especulação. IT. Speculazione. (chap. Especulassió, especulassions; v. especulá: especulo, especules, especule, especulem o especulam, especuléu o especuláu, especulen; especulat, especulats, especulada, especulades.)

3. Especulatiu, adj., spéculatif. 

Entendement speculatiu. Eluc. de las propr., fol. 22.

Entendement spéculatif. 

CAT. Especulatiu. ESP. PORT. Especulativo. IT. Speculativo, specolativo.

(chap. Especulatiu, especulatius, especulativa, especulatives.)

4. Specular, adj., lat. specularis, spéculaire, transparent.

La peira dita specular es de sa natura...

(chap. La pedra dita especular (lo talco) es de la seua naturalesa... transparén, transparens, transparenta, transparentes.)

Cors specular et polit... Transparent et specular.

Eluc. de las propr., fol. 194, 120 et 135. 

La pierre dite spéculaire (le talc) est de sa nature... 

Corps spéculaire et poli... Transparent et spéculaire. 

ANC. ESP. Especular.


Espelhar, v., expliquer. (chap. explicá.)

Voy. Just. Lipsius, epist. 44, ad Belgas.

Comtet lhi son dol, e lhi espel

Cum a mort, ab sas mans, lo franc donzel.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.

Lui conta son deuil, et lui explique comment il a tué, avec ses mains, le franc damoisel.

Vec vos del vers la fi

Qu' En Grimoartz vos espelh,

Qu' ab joi lo las e l' afina,

Si 's qui be 'l chant ni l' espelha.

G. Rudel: Lanquan.

Voici la fin du vers que le seigneur Grimoart vous explique, vu qu'avec joie il l'enlace et l'afine, tellement il est (celui) qui le chante et l'explique bien.


Espelir, v., faire éclore.

Lo coa el sablon e l' espelis.

Naturas d'alcus auzels.

Le couve dans le sable et le fait éclore.

Lo closc del huou fo 'l ventre precios

De la Verge que pueys l' huou espellic.

(chap. La clasca del ou va sé lo ventre pressiós de la Virgen que después va fé eclosioná l'ou, obrís. Me pareix que espelir ve de expellire, expelí, expulsá, traure fora, gitá fora; en este cas, pondre l'ou, en metáfora: parí lo chiquet Jesús.)

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.

La coque de l'oeuf fut le ventre précieux de la Vierge qui puis fit éclore l'oeuf.

ANC. FR. Quei icel fu put espeleir

K'en vostre buche vei ardeir?

Geoffroi Gaimar, Roman d'Haveloc, v. 293.


Espelofir, v., ébouriffer, hérisser.

Part. pas. Cant lo drac vi cazer son sanc, 

Brama e sailh de ranc en ranc,

Et es se totz espelofitz, 

Cant sen qu'en aysi es feritz.

V. de sainte Enimie, fol. 35. 

Quand le dragon vit tomber son sang, il crie et saute de chute en chute, et il s'est tout hérissé, quand il sent qu'il est ainsi frappé.

(chap. Normalmén se aplique al pel, ya u diu lo propi verbo esPELofir. Erissá, erissás; erissat, erissats, erissada, erissades; esturrufá, estorrufá; estorrufat, estorrufats, estorrufada, estorrufades, esturrufat, esturrufats, esturrufada, esturrufades; algo paregut a espelussá, espelussás, espelussat, espelussats, espelussada, espelussades, que es lo mateix que despelussat, despelussats, despelussada, despelussades.)


Espera, s. f., lat. sphaera, sphère. 

Segon la forma de l' espera.

(chap. Segons la forma de l' esfera.)

V. de S. Honorat.

Selon la forme de la sphère. 

A l'espera celestial.

Brev. d'amor, fol. 38.

A la sphère céleste.

Mais de gromantia sai totz los esperimens, 

Las sortz e las esperas e los desviamens.

(chap. Pero de nigromansia sé tots los experimens, les sorts y les esferes y los desviamens.)

P. de Corbiac: El nom de. Var. 

Mais de nécromancie je sais toutes les expériences, les sorts et les sphères et les déviations.

A semblansa d'espera o de cercle. Eluc. de las propr., fol. 105.

A ressemblance de sphère ou de cercle. 

CAT. ESP. PORT. Esfera. IT. Sfera. (chap. esfera, esferes; esféric, esferics, esférica, esfériques. v. esferificá: esferifico, esferifiques, esferifique, esferifiquem o esferificam, esferifiquéu o esferificáu, esferifiquen; esferificat, esferificats, esferificada, esferificades.)

2. Emysperi, s. m., lat. hemisphaerium, hémisphère.

Fa en nostre emysperi tan loncs jorns. 

(chap. Fa al nostre hemisferi díes tan llargs.)

Eluc. de las propr., fol. 122.

Fait en notre hémisphère si longs jours.

CAT. Hemisferi. ESP. Hemisferio. PORT. Emisferio, hemisferio. 

IT. Emispero, emisperio. (chap. Hemisferi, mija esfera.)


Esperar, v., lat. sperare, espérer.

Mas sazos fon qu' el maior don d'amor

Voli' om mais esperar que tener.

H. Brunet: Pus lo dous. 

Mais le temps fut où l'on aimait mieux espérer que tenir le plus grand don d'amour.

Doncs sai ieu ben que mi dons ten las claus

De totz los bes qu' ieu aten ni esper.

Berenger de Palasol: Tan m'abelis.

Donc je sais bien que ma dame tient les clefs de tous les biens que j'attends et espère.

- Attendre.

Cum per Illyrici partes barbaricus speraretur incursus.

Loi 25 du Code Théodosien. 

Simus ergo... hilares et homeristas speremus. 

Pétrone. 

Quan trob negun que m' esper,

Mort o viu, l'aven a cazer.

P. Vidal: Pus ubert. 

Quand je trouve quelqu'un qui m'attend, mort ou vif, il lui arrive de tomber.

Volia que esperessan l'autra compaynha que devia venir.

Philomena.

(chap. Volíe que esperaren al atra compañía que debíe (habíe de) vindre.)

Voulait qu'ils attendissent l'autre compagnie qui devait venir.

Part. pas. Tan lonc temps l'ay esperat

E nueg e jorn planh e plorat.

V. de S. Alexis. 

Je l'ai attendu si long-temps et plaint et pleuré nuit et jour. 

Prov. Trop car compra qui espera. V. et Vert., fol. 81.

(chap. Massa car compre (lo) qui espere.)

Trop cher achète qui attend.

Subst. Pero esperar fai la flors 

Tornar frug. 

Folquet de Marseille: Mot i fetz. 

Pourtant attendre fait la fleur devenir fruit. 

CAT. ESP. PORT. Esperar. IT. Sperare.

2. Esper, s. m., espoir, attente, retard.

(chap. Espera; esperansa.)

Donc, s' aissi muer, que m val mos bos espers?

Arnaud de Marueil: L' ensenhamens. 

Donc, si ainsi je meurs, que me vaut mon bon espoir?

Vers Dieus, on es mos espers.

G. Riquier: Aissi quon es. 

Vrai Dieu, où est mon espoir.

Loncs espers a manhs plagz destorbatz.

G. Adhemar: Non pot esser. 

Long retard a troublé maints plaids. 

Loc. Vostra beutatz on ai mes mon esper. 

Le Moine de Montaudon: Aissi com. 

Votre beauté où j'ai mis mon espoir.

3. Esperansa, s. f., espérance.

Esperans' an tuit li meillor.

(chap. Esperansa tenen tots los millós.)

Folquet de Marseille: Si cum sel.

Tous les meilleurs ont espérance. 

El deu metr' esperansa en Dieu.

L'Arbre de Batalhas, fol. 144.

Il doit mettre espérance en Dieu. 

Loc. Prometes mi bon' esperansa.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Promettez-moi bonne espérance.

Per qu' es fols qui, ses fermansa, 

Met en amor s' esperansa.

B. de Ventadour: Tuit sels que. 

C'est pourquoi est fou qui, sans assurance, met en amour son espérance.

- Espérance bretonne.

Allusion à l'espoir qu'avaient les Bretons du retour d'Artus, qu'ils croyaient n'être pas mort et devoir reparaître parmi eux.

(N. E. Más o menos como la esperanza ascumita, de la asociación catalanista del Matarraña, Ascuma: el retorno de Artur Quintana con una boina roja encasquetada. Cuando se muera, que no vuelva por el Matarraña ni Aragón; trajo la rabia catalanista, y esta no se acabará cuando muera el perro.)

S'il plai qu' ab lieis no m fos

L' esperansa dels Bretos.

G. Faidit: Com que mos.

S'il lui plaît qu'avec elle ne fut pour moi l'espérance des Bretons.

Servirs qu'om no guazardona 

Et esperansa bretona 

Fan de senher escudier.

B. de Ventadour: La doussa votz. 

Le servir qu'on ne récompense pas et espérance bretonne font d'un seigneur un écuyer.

- L'une des vertus théologales.

Las tres vertutz theologicals, que so fe, caritatz, esperansa.

(chap. Les tres virtuts teologals, que són fe, caridat y esperansa. 

En castellá se les adeprén un “fé, esperanza y caridad.”)

Brev. d'amor, fol. 5.

Les trois vertus théologales, qui sont la foi, la charité, l'espérance.

CAT. Esperansa. ESP. Esperanza. PORT. Esperança. IT. Speranza.

(chap. Esperansa, esperanses; esperansat, esperansats, esperansada, esperansades; v. esperansá, esperansás: yo me esperanso, esperanses, esperanse, esperansem o esperansam, esperanséu o esperansáu, esperansen.)

4. Espera, s. f., attente, retard. 

Ay fag tan long' espera

Que aysi m degues murir. 

(chap. Hay fet tan llarga espera que aixina me deguera morí.)

Rambaud d'Orange: Una chansoneta.

J'ai fait si longue attente qu'ainsi je dusse mourir.

Non hi vueill gaire d' espera.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Je n'y veux guère de retard.

- Terme.

En luoc de far usuras

Fan baratas ad espera.

(chap. En ves de fé usures fan mercats d' empeños: te donen dinés per algo y si no los tornes en un tems fixat, pactat, se “ho” queden y u revenen. Este “ho” ve del latín hoc + verbo, p. ej “hoc facit”, se pronunsie u y se escriu u; als textos antics tamé se trobe “o”.)

Brev. d'amor, fol. 125.

Au lieu de faire usures ils font marchés à terme.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Espera. IT. Spera.

5. Esperamen, s. m., espoir.

Ieu no mi vuel de vos dezesperar,

Ans ai en vos mon bon esperamen.

P. Cardinal: Un sirventes. 

Je ne me veux désespérer de vous, mais j'ai en vous mon bon espoir.

ANC. ESP. Esperamiento.

6. Esperaire, s. m., qui espère, qui attend.

Si de vos dizetz que m desesper, 

Dona, no sai de qui m sia esperaire. 

Berenger de Palasol: Bona domna.

Si vous dites que je me désespère de vous, dame, je ne sais de qui je sois espérant.

D'aitan suy ben esperaire.

Pierre d'Auvergne: Gent es.

D'autant je suis bien espérant. 

ESP. Esperador. (chap. Esperadó, esperadós, esperadora, esperadores.)

7. Desesperar, v., lat. desperare, désespérer.

Qui essenia lo covers ses suavetat plus pot lo desesperar que chastiar.

(chap. Qui enseñe al convers sense suavidat mes lo pot desesperá que corregí; chastiar, de lat. castigare, es corregí; castigá.)

Trad. de Bède, fol. 30.

Qui enseigne le convers sans bonté le peut plus désespérer que corriger.

No vos qual dezesperar.

Marcabrus: A la fontana.

Se vous faut désespérer.

De las domnas mi desesper,

Jamais en lor no m fiarai.

(chap. De les dones me desespero, may mes d' elles no men fiaré.)

B. de Ventadour: Quan vei la laudeta.

Je me désespère des dames, jamais en elles je ne me fierai.

Per gran mal nulhs homs no s desesper.

(chap. Per gran mal (que) cap home se desespero. Nulhs y no són dos negatius, al chapurriau se consentren en una paraula: “cap”, que vol di 0, nulo, ademés d' atres significats, del lat. caput, etc.)

P. Rogiers: Non sai don.

Pour grand mal nul homme ne se désespère.

C' om se deia per tan desesperar.

G. Faidit: Tot atressi. 

Qu'on se doive pour tant désespérer.

Part. pas. No vuelh dezesperatz languir. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je ne veux languir désespéré. 

Subst. Se aucis esperitalmens coma desesperat.

(chap. Se mate espiritualmen com a desesperat.)

V. et Vert., fol. 13.

Se tue spirituellement comme désespéré.

Fig. Es arbres senes razitz

De tot frug desesperatz.

(chap. Es abre sense arraíl o arraíls, de tot fruit desesperat.)

G. Riquier: Aissi pert. 

Est arbre sans racines désespéré de tout fruit.

CAT. ESP. PORT. Desesperar. IT. Disperare.

(chap. Desesperá, desesperás: yo me desespero, desesperes, desespere, desesperem o desesperam, desesperéu o desesperáu, desesperen; desesperat, desesperats, desesperada, desesperades.)

8. Desesper, s. m., désespoir.

Mains peccadors fai desespers morir. 

(chap. Lo desespero (la desesperansa) fa morí mols pecadós.)

T. de R. de Vaqueiras et de Coines: Senher Coines.

Le désespoir fait mourir maints pécheurs. 

Loc. Car trop tarzar en domney es folhia,

Que mans amicx ne ven en desesper. 

Guillaume de Montagnagout: No sap. 

Car trop tarder en galanterie est folie, vu que maint amant en vient en désespoir.

ANC. CAT. Desesper.

9. Desesperansa, s. f., désespoir.

Cum viurai, ieu que tan coral sospir 

Fas nueg e jorn ab gran desesperansa?

Hugues de S.-Cyr: Tres enemics. 

Comment vivrai-je, moi qui fais nuit et jour tant de soupirs de coeur avec grand désespoir?

Lo segon peccat contra lo Sant Esperit es desesperansa.

(chap. Lo segón pecat contra lo Espíritu San es la desesperansa.)

V. et Vert., fol. 10.

Le second péché contre le Saint-Esprit est désespoir.

E 'lhs cardenals elegiro lo papa coma per dezesperansa.

(chap. Y los cardenals van triá (elegí) al Papa com per desesperansa, desesperansats. Natros los chapurriaus tenim al cardenal Omella, que podríe arribá a Papa, de fet, ya té un blog per si auncás: lopapaparlechapurriau.blogspot.com)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.

Et les cardinaux élurent le pape comme par désespoir.

Loc. Ella se mes en desesperansa.

V. de Guillaume de Balaun. 

Elle se mit en désespoir.

ANC. FR. Plains de doleur et de désespérance.

Eustache Deschamps, p. 88.

Car je les vy près de désespérance.

(chap. Ya que los vach vore prop de la desesperansa. 

Depossisió, declarassió, testimoni, atestat (de testigo), de Ricardo Segón “lo bo”, duc de Normandía, Ricart, Richard, Ricard, com lo pastís; fill de Ricardo Primé “lo sense temó”, valén, s' assemelle a 'N Artur Quintana Font.)

Déposition de Richard II.

Ricardo Segón “lo bo”, duc de Normandía, Ricart, Richard, Ricard

Artur Quintana Font, boina negra, barretina negra


Rous fa en tel désespérance.

B. de Sainte-Maure, Chr. des ducs de Normandie, fol. 25.

ANC. CAT. Desesperança. ANC. ESP. Desesperanza (MOD. Desespero). 

IT. Disperanza. (chap. Desesperansa.)

10. Desesperatio, s. f., désespoir.

Desesperatios es grans peccatz que Dieus ayra molt...

Totz hom que sera pres en desesperatio sera dampnatz.

(chap. La desesperassió es un gran pecat que Deu odie mol;

ayra : FR. hait : EN. hates : all. hasst.)

Liv. de Sydrac, fol. 128.

Désespoir est grand péché que Dieu hait beaucoup... 

Tout homme qui sera pris en désespoir sera damné.

Tombar en lo peccat de desesperacio.

(chap. Tombá, caure al pecat de desesperassió.)

V. de s. Fors, DOAT, t. CXXIII, fol. 255.

Tomber dans le péché de désespoir. 

CAT. Desesperació. ESP. Desesperación. PORT. Desesperação. 

IT. Disperazione. (chap. Desesperassió.)

11. Desperamen, s. m., désespoir.

Dires lo secrez de son amic es desperamens d'arma.

(chap. Di lo secret de son amic es desesperamén de l'alma.)

Trad. de Bède, fol. 75.

Dire le secret de son ami c'est le désespoir de l'âme.

12. Despers, adj., désespéré, désespérant, désolé, désolant.

Sui plus despers

Per sobramar,

Que naus que vai turban per mar, 

Destrecha d' ondas e de vens.

Giraud de Borneil: Quan lo fregz. 

Je suis plus désespéré par excessivement aimer, que nef qui va errant par mer, pressée d'ondes et de vents.

Sera mot fers,

Mot angoyssos e mot despers. 

Los XV signes de la fi del mon.

Sera très rude, très angoisseux et très désolant.

(chap. Desesperán, desesperadó, desesperans, desesperadós.)